10 mm

MIQ

UE

L B

AU

ÇÀ

EN

EL

FE

U D

E L

’ER

MIT

AT

GE

471

En el Feu de l’Ermitatge (premi Miquel de Palol 1993), in-èdit fi ns avui, és un moment crucial en la trajectòria poè-tica de Miquel Bauçà: ve just després d’El crepuscle encén estels (1992) i abans d’El Canvi (1998). Ho diu Enric Ca-sasses a l’epíleg amb què es tanca aquesta edició: «En el Feu de l’Ermitatge, que és l’obra immediatament anterior al Canvi, s’hi tracta del que n’he dit poesia poesia. Per mi és el punt més alt del Bauçà poeta, i això ja és dir molt».

I encara: «Si el Feu, per les dimensions de l’obra, per la grandària inabastable, fantàstica, de la contrada que pre-senta, per la unitat de lloc i en bona part també de per-sonatges, començant per aquesta mena de cor de tragèdia que són els habitants del Feu (els feuencs i les feuenques), es pot dir que és una obra èpica, s’hi ha d’afegir que és una èpica presentada en forma de poemes lírics: 329 píndoles líriques d’alta tensió i cadascuna amb una entitat pròpia sufi cient per presentar-se com el que són: 329 poemes, 329 senyors poemes».

Una obra com se n’han escrit molt poques. Una revelació enlluernadora. En el desè aniversari de la mort de Miquel Bauçà, la poesia està d’enhorabona.

facebook.com/empuries @ed_empuries

www.editorialempuries.cat

0010098500

MIQUEL BAUÇÀ (Felanitx, 1940-Barcelo-na, 2004) va irrompre a la poesia catalana amb Una bella història (1962), a la narrativa amb Carrer Marsala (1985) i a l’assaig líric i didàctic amb El Canvi (1998). En tots tres camps va construir una obra singular i deci-siva, publicada tota a Empúries des del 1985.

Il·lustració de la coberta: © Miquel Barceló, 2014, quadern d’artista Disseny: Compañía

MIQUEL BAUÇÀ EN EL FEU

DE L’ERMITATGEepíleg d’enric casasses

452. oriol ponsatí-murlà

totes les estacions de frança

455. alba sabaté

aniversari

456. james salter

això és tot

Traducció de Ferran Ràfols

457. matt haig

els humans

Traducció d’Esther Roig

458. john boyne

aquesta casa està embruixada

Traducció de Mercè Santaulària

459. julie kibler

el que hauria pogut ser

Traducció d’Albert Torrescasana

460. pere antoni pons

si t’hi atreveixes

461. miquel martí i pol / joan vinyoli

barcelona / roda de ter

463. joan daniel bezsonoff

matar de gaulle

464. eduard márquez

vint-i-nou contes menys

465. maria-mercè marçal

el senyal de la pèrdua

Miquel Bauçà

En el Feude l’Ermitatge

Epíleg d’Enric Casasses

Editorial EmpúriesBarcelona

020-116991-EN EL FEU DE L'ERMITATGE.indd 3 22/10/14 10:59

Un jurat format per Pere Gimferrer, David Jou, Francesc Parcerisas,Antoni Puigverd i Jaume Subirana va atorgar a En el Feu de l’Ermitatge

el XVI premi Miquel de Palol de poesia (1993).L’original s’ha conservat gràcies als bons oficis de Nuri Tubert

i la Fundació Prudenci Bertrana.

© Hereva de Miquel Bauçà, 2014© per l’epíleg: Enric Casasses, 2014

Il·lustració de la coberta: @ Miquel Barceló, 2014, quadern d’artista

Primera edició: novembre del 2014

© d’aquesta edició: Grup Editorial 62, s.l.u.,Editorial Empúriesinfo@grup62.com

www.editorialempuries.cat

Fotocomposició: Víctor IgualImpressió: Bookprint

dipòsit legal: b. 23.771-2014isbn: 978-84-9787-978-1

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editorqualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació públicao transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions

establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español deDerechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiaro escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com;

91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats

020-116991-EN EL FEU DE L'ERMITATGE.indd 4 22/10/14 10:59

TAULA

Nota 7

En el Feu de l’Ermitatge 9

enric casassesHavent llegit En el Feu de l’Ermitatge 177

020-116991-EN EL FEU DE L'ERMITATGE.indd 5 22/10/14 10:59

11

1

Perseguint una donzella,fugissera, transparent,per un alt i espès boscatge,afanyant-me com un foll,em vaig perdre de ma pàtria,i de sobte em vaig trobaren el Feu de l’Ermitatge...Malconec com vaig entrar,travessar la serraladaque aïlla de tot món,que impedeix tota fugida,ja no sé quants d’anys que fa...Indret nou, nova contrada,és el que em gombolda avui.

2

Així és anomenataquest tèrbol territoripels qui ignoren llur passati en recorren les muntanyes...Usuaris, de primer,amb el temps l’usucapiren...Un temps lluny, el Feu fou feudels reis d’una dinastiamolt remota, que l’oblitn’ha querat tota memòria...L’Ermitatge també és buit:una grossa baluernaresta encara, inconseqüent,a la banda més occídua.

020-116991-EN EL FEU DE L'ERMITATGE.indd 11 22/10/14 10:59

12

3

Un bell llac rivetejatde joncs, bogues i sanefesde llirs blaus hi jeu caut, alt.Confiats, li deixen l’aiguaels set rius dels set indrets...A trenc d’alba, es tapa amb glassa...És un llac tot salabrós:no tolera que els flums duguin,descarreguin els immundsescombralls de les feuenques...Torrenteres, reguerots,també malden a fornir-lo...Pels ribatges més soliushi ha pler de papallones...

4

Les set conques dels set flumssón tan amples que les llegüesno són mida per poderamidar-les com caldria;són tan grans que cal un mesper passar a l’altra banda,per anar a l’altra vessant,fins i tot amb la muntura,fins i tot amb un barquerque s’afanyi nit i dia,enganyant l’aspre corrent,la feresa de les aigües...Això diuen aquells quihan gosat de fer la prova...

020-116991-EN EL FEU DE L'ERMITATGE.indd 12 22/10/14 10:59

13

5

El riu neix del llac dels munts,elevat per sobre els altresmés jussans, com ara el meu...Té cascades, canalissos,i fa tortes i fa gorgs,deixa fer ponts i passeres...No en fa cas dels alardons,car a cada ramanxolahi fan tofa molts bedolls...¿Què en direm de les xiquinesamb la flòrula escaient...?Si en té ganes, fa ressacai se’n torna cap amunt,i castiga les comares...

6

La fractura del soler,que originen terratrèmols,no trasbalsa els residents.El sismisme és endèmic:no canvien ni de llitrierols, rius o rieres,com s’escau pertot arreu;ni els camins no es desempedreno bé es tornen a empedrar...Una breu llampegadissacap als cingles de ponento que els claps de gel fan fosapels congosts més esconditsindicia que comencen.

020-116991-EN EL FEU DE L'ERMITATGE.indd 13 22/10/14 10:59

14

7

Hom podria amidar el Feu...?Quant hi ha del centre als límits...?Els més cauts canejadorsque han gosat de mesurar-lon’han sentit la vanitat...Ni en plena embriaguesa,mai no en parlen, i els feuencsmés s’estimen ignorar-ho.Amb poca esma, com cada any,per les festes de les santes,entre savis i prebostshom esmenta la incertesa:el duler resta astorat,i tot just fa un buf amfòric.

8

Fóra estult voler descriureel relleu, l’espai del Feu:no hi ha cap cim panòptic.Per recórrer el seu contornno serien prou set vides,segons càlculs apropats.El ronyó de la contradatambé resta inconegut.La cadena dels massissosque escondeixen el llac granjo diria que és el centre,però jo no ho diré mai.No m’agrada fer el cabotani que em diguin cabotenc...

020-116991-EN EL FEU DE L'ERMITATGE.indd 14 22/10/14 10:59

15

9

Les muntanyes, aspectant-se,es confien alts secrets...És un bon senyal. No cridenen la fosca de la niti durant el dia dormeni consenten que els cabrersles trepitgin i les cabres,que malmetin el gerd bruc...Les muntanyes es confienalts secrets que no sabrem,i això és per culpa nostra:no podem ni caminarsense no contorsionar-nos,ni escoltar sense aïnar...

10

Hom pot dir res sobre el Feu?És d’orats o de canalles...Sensatesa ens repeteixde restar silenciososdavant del greu disbarat,i, malgrat els rancallososi altra mena d’esguerratsi dels àugurs, dels arúspexs,dels aeromàntics sorns,no motar el que voldrien,per sentir-se gomboldats,els prebosts, les remeieres...I n’hi ha que són tan rucsque fan cua perquè els tonguin.

020-116991-EN EL FEU DE L'ERMITATGE.indd 15 22/10/14 10:59

16

11

Ni els feuencs ni la naturamai no s’han renovellat,diuen savis molls de boca...Per això jo puc capir,sense mica de basarda,les modificacions...Ningú no pot deturar-les,si no s’és com el duler,que per res no se n’adona,que es capgira dins el llit...Pregar els déus és guilladura,insensata, tanmateix...Ells mateixos no reposen,no es podrien deturar...

12

Hom pot caure en procronisme,car al Feu, expressament,abelleix de posar dates,als papers o als bastiments,al grat de la fantasia,interessos o habituds,si no és per murriesa,per fer perdre un creditor...Cadascú té un calendari,escondit dins del rebost,dins un pot de confitura,que hom consulta atentament,abans d’amagar-se l’armai arriscar-se bosc endins.

020-116991-EN EL FEU DE L'ERMITATGE.indd 16 22/10/14 10:59

17

13

L’univers enclou el Feu,també a mi, que hi jec i ploroper dedins, ben enyorósde la meva pàtria antiga...Són tan alts, tan espadatsels massissos que l’envoltenque obstrueixen fugiment...Ja els serrats més de la vora,tot i descansar en cossoltrencadís, prou que s’aguanten,no s’ensorren amb el pes...Han tornat ferits per feresels ardits que ho han gosat,fetillats per fades àvoles...

14

Fa tres-cents milions d’anysles libèl·lules estenienllurs quatre ales en el vent,sobre els estanyols amb molsa,empaitant animalonsper les fulles dels nenúfars...Això fou començamentd’estralls nous i més ferotges,que ja no finiran mai,i d’aquesta ferotgiaen són fills els fills del Feu,de dulers, baners, vinyòvols...És això que descriuré...I els déus, murris, que se’n riguin...

020-116991-EN EL FEU DE L'ERMITATGE.indd 17 22/10/14 10:59