Microorganismes i malalties infecciosesVIRUS

VIROLOGIAAntecedents Histrics:1978:Edward Jenner(1749-1823) (metge angls),descobreix els virus desprs dinfectar a un nen amb la verola de la vaca. Veu que el pacient desenvolupava immunitat a futures infeccions.

Aquests experiments en humans no eren tan perillosos como avui ens semblem.En aquella poca semprava el mtode dinfectar persones amb la verola de la vaca amb el propsit dinduir una resposta immune lleu que protegiria dinfeccions futures mes greus.

1892:Dmitri I. Ivanovsky(1864-1920), estudiant una malaltia de les fulles del tabac anomenada mosaic, observa que lextracte de fulles (prviament filtrat) era capa de transmetre la malaltia.

Suposa que es degut a un ver.

1898:Martinus W. Beijerinck, (holands) demostra que lagent infeccis no s un ver sin un organisme. Aquest organisme el denomina virus

1915-1917:Frederik W. Twort(microbileg angls)(1915) iFlix H. DHerelle(metge i microbileg franco-canadenc) (1917), independentment veuen que alguns bacteris eren atacats per alguna cosa que els destrua de manera semblant a com ho feien els virus danimals i plantes.

Havien descobert els bacterifags (o fags), els virus dels bacteris.

1933:Schlessinger, purifica per centrifugaci diferencial un virus

1935:Wendell M Stanley(bioqumic americ) cristallitza el virus del mosaic del tabac, demostrant que estava format noms dARN i dun embolcall proteic

Anys 40:esdesenvolupa elmicroscopi electrnici aix permet la visualitzaci dels virus per primera vegada.

Anys 50:Lestudi dels virus animals arriba a la seva culminaci a la dcada dels 50, amb eldesenvolupament dels mtodes del cultiu de cllules, suport de la replicaci viral al laboratori.

1957:Lwoffdefineix als virus com:

Entitats infeccioses, potencialment patgenes, intracellulars estrictes, que posseeixen un tipus dcid nuclic que dirigeix la seva reproducci, no es multipliquen per fissi binria i es troben desprovets dels sistemes enzimtics per a la producci denergia.

El virusConeguts tamb com avirions(si estan fora de la cllula) obacterifags ofags(si parasiten a bactries). El nom prov del llat i vol dir verSn estructures molt senzilles formades per cid nuclic i una cpsula proteica que lenvoltaEs troben entre els essers vius i la matria inert per:No es nodreixen, no es relacionen ni tenen metabolisme propi

No poden reproduir-se per ells mateixos.

Per aquests motius els virussn parsits endocellulars obligats, tant de cllules procariotes com eucariotes.

Caracterstiques morfolgiques dels virusEstan formats per un cidnucleic(ADN o ARN) envoltats per una coberta proteica (cpsida)

Noms sn visibles en M.E. Les mides: oscillen entre els 17nm i els 300 nm(una molcula dhemoglobina fa un 6,4 nm de dimetre)

Amb tot aix, els virus es poden classificar segons el seu cidnucleic, la forma de la cpsida i les mides.

Els elements ms importants dels virus sn lcid nucleic i la cpsida.

CpsidaTots els virus presenten sense excepci una cpsula proteica que envolta i protegeix lcid nucleic. Aquestacpsidaest formada per subunitats ms petites anomenadescapsmersSegons la cpsida distingim entre virus:002Esfrics(Icosadrics):cpsida formada per un icosedre (20 cares triangulars).

ex.: Adenovirus (virus de refredats, de la grip), virus de la polio,...Helicodals: cpsida de forma allargada, de dimensions 300 nm x 17 nmf

ex.: MTV (virus del mosaic del tabac), virus de la rbia, filovirus (ebola),...Complexos: distingim 3 parts:

Cap: capsmers icosadrics

Cua: beina helicodal que envolta un eix rgid

Sistema dancoratge: format per lesespines i fibres caudals

cid nucleicPart essencial dels virus. Lcid nucleic pot ser:ADN:

ADN monocatenariex.: fag F X- 174ADN bicatenariex.: Adenovirus, fagsARN:

ARN monocatenariex.: ReovirusARN bicatenariex.: Retrovirus: SIDA, grip, xarampi,...

Els virus dARN tenen un enzim (transcriptasa inversa) que transcriu la informaci de lARN fins a ADN i a partir daqu fer les copies del virus

Mecanisme de replicaciUna caracterstica dels virus s que necessiten parasitar una cllula per a poder reproduir-se. El mecanisme de replicaci (o cicle vital) dun virus t 4 fases:1.AbsorciVirus i cllula es posen en contacte.1.Les fibres caudals contacten amb el bacteri i un cop fixat,2.es contrauen i es claven les espines caudals.3.desprs, sallibera un enzim que degrada la paret bacteriana2.PenetraciConsisteix en la injecci de lADN viral a la cllula hospedadora.1.La beina helicodal es contrau ,2. leix rgid es arrossegat i trenca la membrana cellular i3.lcid nuclic surt cap al citoplasma bacteri3.EclipseLcid nuclic del virus est a linterior del bacteri.Un cop aqu, hi ha dos camins:1.Via ltica: lADN es multiplica i dona lloc a altres ADN i protenes vriques. 2.Via lisognica: lADN vric sintegra a lADN bacteri (profag) sense afectar a la cllula. Aquesta forma pot mantenir-se un temps indefinit i desprs de lacci de certs estmuls, sallibera el profag i sactiva la via lticaciclo-fagot44.MaduraciUni entre la cpsula proteica i lcid nuclic.Aquesta uni ha de ser precisa ja que cada forma de virus s constant i tpica de cadaespciePot fer-se a latzar (virus senzills) o dirigit per gens vrics (virus complexes)

5.Lisis cellularUn cop formats els nous virus, aquests surten per infectar altres cllules. Normalment la sortida dels virus provoca la lisi cellular

Classificaci dels virusPer classificar els virus es fan servir les propietats segents:Atributs morfolgics: mida, forma, presncia dembolcall membrans,...

Tipus dcid nuclic: ADN, ARN, monocatenari, bicatenari.

Forma de la cpsida

Aix, el Comit Internacional de Taxonomia Vrica ha establert una srie de famlies, subfamlies i gneres vrics (que designa amb les terminacions llatinesviridae,virinaeivirus) que contnuament es revisa i actualitza

Origen dels virusExisteixen tres teories principals que explicarien lorigen dels virus:Teoria regressiva: Proposa que els virus sn formes degeneratives de parsits intracellulars. Primer haurien perdut moltes capacitats biosinttiques fins quedar noms lADN i la capacitat de duplicar-se. Ms endavant haurien adquirit la cpsida, cosa que permet la transmissi a altres cllules (selecciona positivament per levoluci)

A partir de components cellulars normals:Aquests components haurien adquirit la capacitat de replicar-se de forma autnoma i evolucionar. Aix, els virus dADN shaurien originat a partir de plsmids (fragments dADN) o transposons (gens quesaltena lADN) , els retrovirus a partir de retrotransposons i els virus dARN a partir dARNm

Basada en un mon prebitic dARN:El fet que les molcules dARN poden actuar com a catalitzadors de reaccions qumiques suggereix que lARN podia haver desenvolupat un paper fonamental en lorigen de la vida i dels virus. Aquestes molcules tindrien tot el necessari per crear sistemes autoreplicatius. Es postula que els sistemes basats en ARN evolucionarien cap a sistemes basats en ADN (ms estable que lARN)

La VerolaLa verola ja apareix descrita en textos xinesos i inds 1000 anys a C. Per no apareix en els clssics de Grcia o Roma ni tampoc en l'Antic i Nou Testament.Tampoc est molt clar si va afectar lantic Egipte: Al museu d'El Caire hi ha la mmia de Ramses V (mort lany 1157 ab. JC) amb senyals pustuloses que podrien ser verolaLa primera descripci completa juntament amb el diagnstic diferencial amb la rubola la va fer Rhazs, un metge persa lany 910.La conquesta d'Europa pels rabs va difondre la verola d'Egipte al Magreb, Espanya i Frana. Les croades (1096-1254) van ser una altre xoc entre les civilitzacions que tamb provoc la disseminaci de la verola, desprs ha estat sempre present fins fa 30-40 anys.El segle XVI arrib a Anglaterra, lany 1562 va afectar la mateixa reina Elisabet I, que va quedar molt deformada (com la majoria dels afectats, per aix no li va impedir de portar una vida amorosa molt intensa fins ben gran).La conquesta d'Amrica, va introduir la malaltia al Nou Continent: les poblacions ndies eren molt receptives i va provocar estralls, el 1517 va provocar una hecatombe a l'Espanyola; desprs va aparixer al Canad, on va delmar la poblaci d'Hurons i Iroquis.En molts casos els vestits van ser origen depidmies naturals, degut a la gran resistncia del poxvirus a la desinfecci.Era un problema greu, el segle XVI va provocar la mort de unes 400.000 persones (aproximadament un 15% dels afectats morien) i un ter dels cecs eren deguts a la verola).

LA VARIOLITZACIEs una prctica paramdica, feta a la India, Xina i Prsia fa ms de 1000 anys, a Europa va arribar el segle XVIII des de Turquia.La idea era provocar una forma benigna de la malaltia per escarificaci de la pell o inoculaci de virus.A Xina tamb consideraven fer posar vestits de persones infectades (...??).

Edward Jenner (1749-1823)Quan encara estudiava, un metge amb el que feia prctiques va dir "no pot ser verola perqu ha passat la verola dels munyidors", aix li va quedar al cap i ms tard ho va anar veien ell mateix.El 1778 va estudiar sistemticament la protecci dels ramaders.El 1787 va inocular al seu fill amb verola de porc, al cap dun any aquest resist perfectament la variolitzaci.El 1796 va inocular a Philipps de 8 anys, el pus duna lesi de cowpox de la ma duna granjera (Sarah Nelmes). Aquest cas i 13 ms els va descriure en un article que no li van acceptar. El 1798 va publicar :"An enquiry into the causes and effects of the variolae vaccinae, a disease discovered in some of the western countries of England particularly Glowcestershire, and known by the name of cowpox".

A mitjan segle XX les tcniques de producci de vacunes a gran escala shavien perfeccionat substancialment i el 1958 la Uni Sovitica va proposar a lAssemblea General de lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) un programa deradicaci mundial de la verola.

El 1970 la verola havia estat eradicada de 20 pasos africans; el 1971, de Brasil; el 1972 desaparegu dIndonsia i finalment lany 1975 s consider eradicada de tot el continent asitic.Etipia es va sumar el 1976 als territoris lliures de la malaltia i el 26 doctubre del 1977 es va registrar el darrer cas, un any abans de la data prevista.

La SidaSida vol dir 'sndrome d'immunodeficincia adquirida' i s una malaltia que destrueix el sistema immunitari les defenses del cos produda pel virus de la immunodeficincia humana (VIH).Estar infectat pel VIH no s el mateix que tenir la sida.Hi ha persones que poden tenir el virus i estar molts anys sense tenir smptomes de la malaltia, trobar-se b i tenir bon aspecte.Aquestes persones sn seropositives, no tenen la sida, per poden transmetre el virus a d'altres persones

TractamentAvui dia, la sida no es cura, per si existeixen tractaments que dificulten la multiplicaci del virus i que ajuden a millorar la qualitat de vida d'aquelles persones que estan infectades pel VIH.Aquests tractaments s'han de seguir durant tota la vida, encara que la persona no se senti malalta. s molt important perqu el tractament sigui efica, que la persona prengui els medicaments de forma rigorosa i tal com li indiqui el metge o metgessa.

sida2

La terpia antiretroviral redueix el nombre de partcules del VIH a la sang i impedeix la rplica del virus del VIH a l'organisme. Tamb permet ajudar el sistema immunitari a recuperar-se de la infecci pel virus. s una combinaci de medicaments i pot tenir efectes secundaris dels quals el seu metge o metgessa informar en el seu moment.Tot i prendre la medicaci les persones tractades per la terpia antiretroviral encara poden transmetre el virus per mitj de les relacions sexuals o quan comparteixin agulles.GripeRefredat

VirusInfluenzaRinovirus, coronavirus

InicioSbitoPaulatino

FiebreAlta o muy altaA veces, febrcula

Dolores musculares y/o articularesFrecuentes y muy molestosNo

Dolor de espaldaSNo

Dolor de cabezaMuy molestoPuede presentar a veces

Dolor de odoA vecesS

Dolor de ojosA vecesFrecuente

Dolor de gargantaA vecesFrecuente

Secrecin nasalA vecesS, los primeros das, acuosa. Despus, ms espesa.