mestre. especialitat d’educació infantil - uab.cat0.pdf · la titulació d’educació infantil...

110
PROVA PILOT EEES - Mestre d’Educació Infantil - pàg. 1/110 - setembre 2005 Mestre. Especialitat d’Educació Infantil Centre responsable de la titulació Facultat de Ciències de l’Educació Responsables acadèmics: Degà: Màrius Martínez Muñoz Coordinador de titulació: Enric Vilaplana Lapena Coordinadora del projecte: Eulàlia Pérez Vallverdú Assessora: Carme Àngel Ferrer Any d’inici dels estudis Mestre especialista d’Educació Pre-escolar: 1973 Mestre especialista d’Educació Infantil: 1992. Nombre de places ofertes el curs 2004/05: 150 places

Upload: duongdieu

Post on 26-Sep-2018

215 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 11//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Mestre. Especialitat d’Educació Infantil Centre responsable de la titulació Facultat de Ciències de l’Educació Responsables acadèmics: Degà: Màrius Martínez Muñoz Coordinador de titulació: Enric Vilaplana Lapena Coordinadora del projecte: Eulàlia Pérez Vallverdú Assessora: Carme Àngel Ferrer Any d’inici dels estudis Mestre especialista d’Educació Pre-escolar: 1973 Mestre especialista d’Educació Infantil: 1992. Nombre de places ofertes el curs 2004/05: 150 places

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 22//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

1 Context general que justifica i recolza la implantació de la titulació 1.1 Des de la perspectiva externa La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha assumit com a propi el repte proposat pel DURSI per a dur a terme proves pilot d’adaptació de titulacions a l’EEES, d’acord amb el conveni signat l’11 de maig de 2005. Tal com disposa la clàusula quarta de l’esmentat conveni, la UAB ha decidit que aquests estudis no esdevinguin un títol propi addicional al títol homologat. La proposta del DURSI ens permet encarar un procés ja iniciat, d’adaptació d’aquestes titulacions vers un perfil més professional, d’acord amb les demandes reals de la societat. Totes les titulacions escollides responen a l’interès i perspectives del Deganat i/o Direcció d’Escola respectiu que lidera de forma clara el procés d’adaptació.

a) Caràcter i orientació de la titulació

La titulació d’Educació Infantil forma mestres especialistes en educació infantil, que és la primera etapa del sistema educatiu del nostre país. Aquesta etapa està dividida en dos cicles i la titulació ha de preparar els professionals d’ambdós cicles: 0-3 anys i 3-6 anys. En relació al primer cicle l’objectiu dels estudis és preparar els futurs educadors que treballaran amb infants menors de tres anys i amb les seves famílies, ja sigui en l’educació formal, és a dir, a l’escola bressol, o ja sigui en l’educació no formal, en tots aquells centres i serveis que es preocupen de l’oci i la cultura dels infants petits i de donar suport a les respectives famílies. En relació al segon cicle l’objectiu és preparar els futurs mestres de parvulari, infants 3-6 anys, i els que treballaran en serveis i programes d’oci, culturals, artístics i científics dedicats als infants de 3 a 6 anys. Per tant la titulació té una orientació molt professionalitzadora i d’adaptació a les noves necessitats emergents d’una societat que valora com a agents educatius no sols l’escola sinó també la família i la ciutat educadora en el seu conjunt. Actualment va prenent molta importància aquest concepte de ciutat educadora com aquella que es preocupa prioritàriament de la qualitat de l’educació i la cultura dels seus ciutadans.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 33//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

b) Demanda acadèmica, social i/o professional per a la implantació de la titulació

La titulació d’Educació Infantil ha passat a ser una de les més sol·licitades a tot Catalunya, ateses les necessitats emergents resultants dels canvis en la vida familiar i social de les famílies. Ha canviat molt el tipus de famílies en la societat actual occidental i això ha fet sorgir una necessitat evident de serveis per als infants petits i per a les seves famílies. Es precisen moltes més places a les escoles bressol i es precisen molts més serveis complementaris dedicats a l’oci i cultura dels infants i adreçats també a donar suport a les famílies de cara a la criança i educació dels seus fills. Hi ha moltes més necessitats de serveis i per tant va augmentant progressivament l’oferta de places. No és d’estranyar que els estudiants ho demanin cada vegada més ja que hi ha possibilitats reals de trobar feina en acabar la carrera.

c) Equivalència de la titulació amb d’altres a nivell europeu

A tots els països europeus hi ha diversitat de serveis educatius per als infants petits. La formació dels professionals és molt diversa. Cal dir que en la majoria de països la formació del mestre en Educació Infantil és una llicenciatura de la mateixa categoria que les altres. Som l’últim país d’Europa que encara té diplomatures per a la formació de mestres, per la qual cosa no ens reconeixen ni equiparen el títol. És urgent aconseguir aquesta equiparació i esperem que ara amb la convergència europea es reconegui la formació dels nostres mestres.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 44//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

1.2 Des de la perspectiva interna (1)

a) El lideratge i recolzament interns per a desplegar la proposta de

nova titulació

Model d’organització del procés d’extensió de la fase pilot El model de treball que cada titulació portarà terme es desenvoluparà sota l’esquema següent:

Coordinador / Dinamitzador

Lidera i executa el projecte

Comissió detitulació Elabora documents i valida el projecte

Professorat

IDES Formació de coordinadors / dinamitzadors. Suport en l’elaboració dels continguts de les propostes. Formació als professors per l’adaptació de la metodologia docent. Seguiment del procés d’adaptació docent.

Vicerectorat d’Afers Acadèmics / vicegerència d’Afers Acadèmics

OPQ Coordinació i seguiment del procés d’adaptació de les titulacions. Suport iassessorament tècnic. Validació i tramitació dels documents

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 55//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

PROCÉS DE DESPLEGAMENT DE LES NOVES TITULACIONS Calendari Acció Responsable maig-juny 2005 Formació dels coordinadors/dinamitzadors IDES

Sessions de treball amb coordinadors / dinamitzadors IDES coordinador/dinamitzador

Elaborar el perfil de la titulació Coordinador/dinamitzador Comissió IDES OPQ

Elaborar el primer recull de competències

Dissenyar l'estructura del pla d'estudis

Elaborar Memòria DURSI

Formació als professors de les assignatures de primer curs IDES

Introducció al portfolio o carpeta de cada matèria IDES professors

Elaboració materials docents primer curs coordinadors/dinamitzador professors

Adequació assignatures primer curs al model ECTS

Elaborar el Pla de competències de la titulació coordinadors/dinamitzador comissió professors

Especificació i distribució de les competències decidides entre les matèries de primer curs

setembre 2005 Informació al professorat de la titulació i als alumnes coordinador/dinamitzador

Inici primer curs en metodologia ECTS professors

octubre - desembre 2005 Seguiment de la implantació coordinador/dinamitzador IDES

Realitzar la valoració interna del procés seguit

Seguiment i anàlisi de l’activitat i del temps d’aprenentatge dels alumnes, en totes les assignatures

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 66//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Validar, amb agents externs, a més dels interns, els perfils elaborats coordinador/dinamitzador comissió

Validació i ratificació per part del centre de la proposta

gener- maig 2006 Formació als professors de les assignatures de segon curs IDES

Treball amb el portfolio o carpeta de cada matèria IDES professors

Elaboració materials docents segon curs coordinadors/dinamitzador professors

Adequació assignatures segon curs al model ECTS

Especificació i distribució de les competències decidides entre les matèries de segon curs

coordinadors/dinamitzador comissió professors

setembre 2006 Inici segon curs en metodologia ECTS professors

octubre - desembre 2006 Seguiment de la implantació coordinador/dinamitzador IDES

Realitzar la valoració interna del procés seguit

Seguiment i anàlisi de l’activitat i del temps d’aprenentatge dels alumnes, en totes les assignatures

gener- maig 2007 Formació als professors de les assignatures de tercer curs IDES Treball amb el portfolio o carpeta de cada matèria IDES professors

Elaboració materials docents tercer curs coordinadors/dinamitzador professors

Adequació assignatures tercer curs al model ECTS

Especificació i distribució de les competències decidides entre les matèries de tercer curs

coordinadors/dinamitzador comissió professors

setembre 2007 Inici tercer curs en metodologia ECTS professors

octubre - desembre 2007 Seguiment de la implantació coordinador/dinamitzador IDES

Realitzar la valoració interna del procés seguit

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 77//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Funcions dels estaments implicats Responsable Funcions Coordinador-dinamitzador de la titulació Lideratge intern i execució del projecte.Comissió de titulació: professorat representatiu, 2-3 alumnes

Elabora, delibera i proposa a la resta del professorat. Valida el projecte. Negocia els acords, si hi ha discrepàncies.

Equip docent de la titulació És informat i format. Prepara les concrecions de la comissió en la seva matèria.

IDES Formació al coordinador /dinamitzador i als professors. Dona suport al coordinador / dinamitzador en l’elaboració dels continguts de les propostes.

OPQ Assessorament i suport tècnic al coordinador / dinamitzador i a la Comissió de titulació. Rep i valida els documents i els tramet a AQU. Coordina tot el procés.

L’IDES programarà diferents activitats per tal d’adaptar la docència impartida en aquestes titulacions a la nova metodologia ECTS. Aquestes actuacions van adreçades a dos col·lectius diferents:

. els coordinadors de les titulacions . els professors que hi imparteixen docència.

En el primer cas, els coordinadors s’organitzaran en una a la xarxa, similar a la creada l’any passat amb els coordinadors de les titulacions de la primera convocatòria pilot. La metodologia de treball que s’utilitza és la realització de trobades periòdiques en les que rebran formació sobre com transformar les titulacions: establir els objectius, definir els perfils, identificar les competències, elaborar els currículums, etc. Aquesta metodologia permet l’intercanvi d’experiències i fer un seguiment del procés d’adaptació al canvi. En el cas dels professors, es preveuen sessions específiques de formació per a l’adaptació de la seva docència a la nova metodologia ECTS i per a l’elaboració del portfoli docent. La formació es farà amb tallers o seminaris adaptats a les demandes formatives de les xarxes de titulacions que incorporin el sistema de crèdits ECTS. Durant el curs 2005-2006 es preveu cobrir les necessitats formatives dels professors que imparteixen docència en els tres cursos de les set titulacions de la segona convocatòria DURSI.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 88//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

b) Els recursos humans i material disponibles

Els recursos humans disponibles actualment per a dur a terme la implantació del pla pilot d'adaptació de la titulació a l'EEES són bàsicament els mateixos que es dediquen als estudis de la Diplomatura de Mestre d'Educació Infantil. En termes quantitatius, aquests recursos sumen la quantitat de 33,81 professors homologats a 240 hores, repartits de la següent manera:

• Departament de Geologia: 0,41; • Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia: 1,48; • Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat: 0,38; • Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i

Corporal: 7,53; • Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les

Ciències Socials: 4,68; • Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències

Experimentals: 4,47; • Departament d’Història Moderna i Contemporània: 0,22; • Departament de Filologia Catalana: 2,78; • Departament de Filologia Espanyola: 0,73; • Departament de Geografia: 0,63; • Departament de Pedagogia Aplicada: 4,04; • Departament de Sociologia: 1,96; • Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social: 0,67; • Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació: 3,84.

Pel que fa al material disponible la titulació compta, d'una banda, amb els serveis i recursos de la Facultat de Ciències de l'Educació, recollits de manera pormenoritzada en l'apartat 3.1.2.b) del document; de l'altra, amb el següent material específic lligat a la docència i als espais on aquesta es porta a terme: Totes les aules on s’imparteix docència compten, de manera fixa, amb equipament informàtic (ordinador connectat a la xarxa) i retroprojector. Com a equipament mòbil, totes elles compten també amb televisió i video i un canó comú a tota la titulació. Pel que fa als espais específics de docència, l’equipament correspon a l’especificitat de les matèries impartides: ordinadors, instruments musicals, material esportiu, etc. tal i com s’especifica posteriorment en l’apartat 3.1.2 a) del document.

c) La prospectiva sobre la necessitat de disposar de nous recursos

L'experiència amb la que compta la titulació en projectes d'innovació docent ja ha posat de manifest un seguit de necessitats que, sense estar quantificades per al conjunt de la titulació, mostren la tendència general a un augment significatiu dels recursos humans i materials disponibles a l'actualitat.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 99//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Pel que fa als recursos humans, la implantació de noves metodologies docents, l'augment significatiu dels continguts pràctics, les formes d'avaluació continuada, entre d'altres factors, comporten la necessitat de quantificar la dedicació docent en termes nous amb el resultat d'un increment considerable de la càrrega docent de cada professor/a. Si es volen mantenir uns estàndards de qualitat en el procés d'ensenyament, s'ha de garantir una dedicació professional dels docents equilibrada i raonable. D'altra banda, el pes de la tutorització i l'aprenentatge dirigit es mostra més efectiu en grups reduïts, la qual cosa apunta a la necessitat de la subdivisió dels grups-classe, amb les repercussions lògiques en l'augment de professors/es que imparteixen les assignatures. La recollida de dades significatives durant aquest primer any d'implantació del pla pilot aportarà una visió més concreta i serà clau per determinar i quantificar les necessitats precises, en termes de recursos humans, de la titulació. Respecte als recursos materials, la prospectiva sobre la necessitat de comptar amb nous recursos apunta a diversos àmbits. En primer lloc, els recursos tecnològics disponibles per a la docència s'hauran de renovar i ampliar, especialment amb la incorporació de material d'audiovisuals i d'equipament informàtic a les aules. També, s'haurà de preveure l'accés lliure dels estudiants a un seguit d'equipaments i recursos tecnològics que els permetin de dur a terme el seu aprenentatge. Caldria també assegurar l'accés eficient del professorat a les noves tecnologies. Aquestes noves exigències comportaran la necessitat de comptar amb més personal tècnic i de serveis imprescindible per a garantir el bon funcionament i l'operativitat d'aquest tipus de recursos. En segon lloc, la implantació del pla pilot de la titulació requerirà també una distribució nova dels espais i un equipament que faciliti les noves estratègies i metodologies docents. Les aules tradicionals ja no són l'únic espai possible de l'aprenentatge dels alumnes i cal complementar-les amb espais polivalents, dotats del mobiliari adient per al treball en grup, la realització de seminaris, les tutories i el seguiment de l'aprenentatge. De manera similar, els professors/es hauran de comptar amb espais de treball, diferents del tradicional despatx, on poder portar a terme les tasques de coordinació, intercanvi d'experiències, sessions de treball, etc. Aquesta prospectiva, però, es podrà veure modificada a partir de l'experiència que aporti la implantació del pla pilot de la titulació.

d) Si s’ha establert sinèrgies amb altres programes de la mateixa institució

En el marc de la titulació de Mestre d'Educació Infantil les sinèrgies principals es donen en el marc de l'optativitat. Una part significativa d'assignatures optatives, que es poden cursar també com a lliure elecció, han estat pensades i dissenyades per integrar alumnes de les altres titulacions de mestres, especialment la de Primària, encara que també les de mestre especialista en Educació Musical, Llengües Estrangeres i Educació Física. Aquest disseny de transversalitat d'una part de l'oferta d'optativitat recull el principi de la necessària col·laboració i integració de les diferents etapes educatives i facilita, a banda del contacte entre els futurs professionals de l'ensenyament, l'establiment d'una consciència de continuïtat en la pràctica professional.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 1100//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Aquest principi de col·laboració i complementarietat entre etapes educatives també es plasma en les activitats i ensenyaments, reconeguts com a crèdits de lliure elecció per la UAB, organitzades i coordinades per la titulació i que cobreixen competències i continguts afins als inclosos en el curriculum de la titulació.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 1111//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

2 Programa de formació 2.1 El perfil de formació i els seus referents

a) La definició del perfil de formació identificant-ne les seves competències específiques i transversals

“La noció de competència ens remet a algú que és capaç, que sap, que té capacitat reconeguda per afrontar una situació, que posseeix un cert grau de domini, d'habilitats i de recursos. És un terme que recull les accions de captar, pensar, explorar, moure's, atendre, percebre, formular, manipular i introduir canvis que permeten realitzar una interacció competent en un medi donat”.1 “Les competències representen una combinació dinàmica d'atributs, en relació a coneixements, habilitats, actituds i responsabilitats, que descriuen els resultats de l'aprenentatge d'un programa educatiu o el que els alumnes són capaços de demostrar al final d'un procés educatiu”. (Projecte Tuning2). En relació a l’anterior, la opció de la UAB consisteix en posar èmfasi en la formació personal dels professionals. Taula núm. 1: Procés genèric recomanat per arribar a definir els perfils de competències seria el següent : Referents clau per la selecció de competències a les titulacions UAB.

Primera validació de la selecció realitzada inicialment

Validació experta en termes de perfil de la docència.

Coneixement expert Coneixement expert pràctic i contextuat

Coneixement expert docent

Projecte Tuning. Models ANECA. Buidat dels estudis

disponibles a Porta22@ de Barcelona. Dades dels estudis de

l’Observatori de Graduats UAB.

Consulta a experts vinculats a les titulacions UAB (professionals, els qui contracten, empreses, centres de pràctiques, ex alumnes, ...)

L’equip de la titulació, mitjançant un procés deliberatiu contrastat i propi.

1 Whithe, en J. Bruner, 1979, The act of Discovery, en Essays from the left hand, Harvard, Cambridge, p.89 2 El Projecte Tuning és el Projecte de major impacte que han llançat les universitats europees per tal de respondre a la Declaració de Bolònia i al Comunicat de Praga. Ha consistit en elaborar unes propostes de qualitat que puguin ser de referència (en els objectius, el procés, en els resultats, en l’enfocament i la capacitat de respondre a les demandes del context) pel conjunt de les titulacions universitàries. Hi han participat més de cent experts adscrits a diferents universitats i titulacions. Vegeu l’informe final del Projecte Pilot a: Tuning Educational Structures in Europe, Informe final, 2003, U. Deusto, con el apoyo de la Comisión Europea, Programa Sócrates.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 1122//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

La definició del perfil de formació Introducció Els serveis educatius de l’etapa de 0–6 anys atenen les necessitats educatives dels infants d’aquestes edats, com també les que es deriven de les condicions dels contextos sociofamiliars. Respecte de les necessitats educatives dels infants, els serveis educatius d’aquest cicle han d’intervenir per potenciar el procés de desenvolupament i aprenentatge de l’infant en els diversos aspectes que configuren la personalitat i en el coneixement i habilitats referits a diferents àmbits de la realitat. Per aconseguir aquest objectiu han d’afavorir la diversificació dels contextos d’interacció més enllà dels de les relacions familiars, de manera que participin activament en els contextos socials i culturals propis de la seva comunitat. Igualment, aquests serveis han de propiciar el desenvolupament de les habilitats socials a través del contacte amb d’altres infants i d’altres adults i, finalment, han de conduir els infants cap als àmbits de desenvolupament i aprenentatge específics de l’escola. Pel que fa a les necessitats derivades dels contextos familiars, l’organització social i laboral que provoca que els pares i les mares treballin fora de la llar, la complexitat i la diversitat de les estructures familiars, la reducció dels habitatges, etc., fa que no totes les famílies puguin fer–se càrrec de l’educació dels infants de la mateixa manera i en les mateixes condicions. Les institucions d’educació infantil han d’actuar com un espai de coparticipació amb les famílies i ha de coordinar la seva tasca amb altres instàncies de la comunitat, per tal de garantir la construcció de la personalitat i dels coneixements i habilitats. D'acord amb la voluntat de tenir en compte les necessitats educatives dels nens d’aquestes edats i de col·laborar amb les famílies, les institucions educatives de l’etapa de 0/6 anys han de complir una sèrie de funcions que s’exposen a continuació: 1.- Educar les nenes i els nens en les tres grans àrees de desenvolupament i aprenentatge que assenyala el Disseny Curricular d’aquesta etapa: el coneixement de si mateix, el coneixement de l’entorn social i natural i el coneixement dels diferents llenguatges (verbal, corporal, musical, plàstic i matemàtic). 2.- Educar els infants en aspectes relacionats amb la cura de si mateix, com ara la higiene, la salut, l’alimentació, la integritat física, etc., al mateix temps que es potencia la seva socialització a partir de l’establiment de vincles afectius. 3.- Coparticipar amb els pares en tot allò que pot repercutir en una millora de la relació i de la qualitat de vida dels infants. 4.- Donar suport a les famílies en la criança i educació del fill/a. 5.- Propiciar una relació recíproca amb altres serveis educatius de la comunitat. 6.- Finalment, en relació amb tots els aspectes anteriors, els serveis educatius d’aquesta etapa han de complir una funció de promoció de la salut i de prevenció en totes aquelles qüestions relacionades amb el procés de desenvolupament i aprenentatge de l’infant i de la qualitat educativa de la família.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 1133//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Per poder dur a terme d’una manera qualitativa les funcions que s’acaben de descriure, les institucions d’Educació Infantil han de tenir, entre d’altres, les característiques següents: 1.- La responsabilitat d’aquests serveis ha d’estar sempre a les mans de professionals preparats per exercir aquesta professió. 2.- Els professionals han de poder estar en contacte i han de poder treballar amb d’altres persones de la mateixa professió, de professions afins o complementàries, cal un treball interdisciplinari i en xarxa de serveis. 3.- Tant per als educadors com per als infants seria molt convenient que la plantilla de cada servei fos estable, ja que és necessari que els educadors puguin treballar en equip, coneguin bé els nens i les nenes i, igualment, també és necessari que els infants tinguin uns referents clars. 4.- Per adaptar-se el millor possible a les necessitats dels nens i de les nenes, els serveis han de tenir una organització flexible. Igualment, les seves característiques i dimensions han d’estar molt ben delimitades i s’ha de poder treballar amb un nombre reduït d’infants i famílies, la qual cosa permet un treball més individualitzat i propicia el contacte entre nens i nenes de diferents edats i les famílies corresponents.

Perfil del professional d’Educació Infantil

Les responsabilitats d’un mestre d’Educació Infantil abasten diversos camps: cada un dels infants, el grup–classe, l’escola, la família, la comunitat i l’administració educativa. Per tant, la institució encarregada de la seva formació ha de proporcionar als futurs mestres els coneixements, estratègies, criteris, procediments, habilitats i actituds necessaris per poder intervenir d’una manera efectiva en aquests camps. Igualment, el mestre d’Educació Infantil ha de rebre una formació que garanteixi la seva competència per dissenyar, desenvolupar, analitzar i avaluar la seva pròpia pràctica. D’acord amb aquestes consideracions, la formació del mestre d’Educació Infantil ha de contemplar els quatre blocs temàtics següents:

a) L’adquisició dels coneixements específics de la professió. b) L’adquisició de coneixements culturals (humanístics, artístics, científics,

tecnològics). c) Els procediments de treball professional. d) La configuració de valors i el desenvolupament d’actituds.

En síntesi ha d’adquirir competències transversals i específiques que el preparin per a una pràctica professional de qualitat.

a) L’adquisició dels coneixements específics de la professió En la formació del mestre és indispensable que s’asseguri el coneixement de les bases psicològiques, sociològiques i pedagògiques que permetin:

1) El coneixement i el domini de les formes d’optimització del procés de desenvolupament i d’aprenentatge de l’infant.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 1144//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

2) El coneixement i el respecte de la diversitat de desenvolupament i aprenentatge dels nens i nenes d’acord amb les característiques individuals, socials i culturals, per tal d’adequar la intervenció educativa al tracte individualitzat de cada infant. El mestre ha de tenir en compte, també, que els processos d’ensenyament i aprenentatge escolars es produeixen en situacions grupals, per tant, ha de saber intervenir per potenciar la dinàmica del grup.

3) La construcció de criteris, estratègies i recursos per elaborar un projecte docent i per adequar el disseny curricular a la pròpia realitat educativa.

4) El coneixement de les diferents aportacions filosòfiques i metodològiques d’intervenció educativa de l’etapa infantil i la seva adequació a una realitat educativa concreta.

5) Una formació en organització escolar que faculti el mestre per seleccionar, organitzar i modificar els recursos materials, personals i funcionals de l’escola infantil i que, al mateix temps, el capaciti per participar activament en el treball d’equip, en la relació amb les famílies, amb altres professionals i en la gestió i economia del centre.

6) Una formació sociològica que permeti que el mestre pugui decidir i actuar en qüestions relacionades amb l’entorn sociocultural i econòmic de l’infant.

7) Una formació psicosociopedagògica que faculti el mestre per treballar amb les famílies, donar-los suport en la cura i educació dels infants i coparticipar amb ells en el procés educatiu.

8) El coneixement de les bases psicosociopedagògiques que fomenten el sistema educatiu vigent i altres models d’atenció a la infància, tant del propi país com de la resta dels països comunitaris.

9) Una preparació que integri les bases psicosociopedagògiques, les diferents àrees de coneixement i l’experimentació aplicada a l’àmbit de l’educació infantil. Aquesta preparació ha de permetre treballar en el camp de les diferents didàctiques de manera que es puguin trobar criteris i estratègies d’intervenció per dissenyar, planificar, desenvolupar i avaluar l’activitat educativa en aquesta etapa.

b) L’adquisició de coneixements culturals Els estudiants d’Educació Infantil han de rebre una formació sòlida en diferents camps del saber humà, ja que el mestre és un mediador de cultura i l’ha de saber tractar d’acord amb el context en el qual desenvoluparà la seva pràctica docent i d’acord amb les necessitats dels infants. La transmissió cultural a infants no pot ser de cap manera minimitzada ni infantilitzada. Així doncs, la formació del professorat d’aquesta etapa, ha de proporcionar al futur mestre:

1) Una formació científica que li permeti adquirir uns coneixements essencials sobre el món que l’envolta i una metodologia basada en l’observació i en l’experimentació. Aquesta formació científica assegurarà que el mestre tingui una percepció clara i ordenada del món natural,

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 1155//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

imprescindible per ensenyar a observar i per potenciar la construcció de significats compartits sobre la realitat als infants d’aquesta etapa.

2) Una formació humanística que li permeti conèixer les produccions culturals més rellevants, situar-les en un moment històric i en un context geogràfic i entendre’n els trets més importants. Aquesta formació humanística és imprescindible per a què el mestre pugui actuar com a mediador de cultura.

3) Una formació artística que es concreti tenint en compte la dimensió cultural i artística que situï el mestre en l’entorn actual. Una dimensió conceptual criticoapreciativa que abasti el coneixement dels diferents llenguatges artístics i una dimensió procedimental que inclogui procediments, tècniques i mètodes d’ensenyament i aprenentatge.

4) La formació cultural de l’estudiant de magisteri s’ha de concretar en un estudi més pormenoritzat de la realitat del país on el mestre exerceix la seva professió. És imprescindible, doncs, que el mestre conegui la geografia, la història, el folklore, la realitat social, la situació sociolingüística, la tradició pedagògica, etc. del lloc on desenvoluparà la seva tasca docent.

5) La formació tecnològica li ha de permetre comunicar-se fàcilment a través de les tecnologies de la informació i la comunicació.

6) Tenint en compte la diversitat de procedències socials i culturals dels infants, cal que el mestre conegui els trets identificadors d’aquestes cultures per poder-les interpretar i acollir, que tingui una actitud oberta i flexible i que sigui capaç de planificar i implementar plans d’acollida de qualitat.

c) Els procediments de treball professional El mestre de l’etapa d’Educació Infantil ha de conèixer diferents metodologies per poder contrastar-les i experimentar-les i, a partir d’aquí, poder confegir uns criteris metodològics per aplicar en una realitat educativa concreta. La formació del professorat d’aquesta etapa ha de proporcionar una formació metodològica en les qüestions següents:

1) La pràctica de l’observació, que permeti establir hipòtesis, comprovar-les i avaluar-ne els resultats.

2) L’elaboració i la realització de projectes d’investigació i acció adreçats a la seva pràctica professional.

3) La sistematització del treball en equip com a metodologia professionalitzadora.

4) L’adquisició d’eines per a què el mestre pugui continuar la seva formació d’una manera autònoma.

5) Un domini de l’expressió oral, escrita i visual, com també de la veu i de l’actitud corporal, que asseguri que el mestre pugui comunicar-se amb la

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 1166//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

màxima correcció i eficàcia en les diferents situacions comunicatives en què es trobarà en l’exercici de la seva professió.

6) El coneixement de les TIC aplicades a l’Educació Infantil. 7) El domini de les tècniques de dinàmica de grup per poder treballar tant

amb les famílies com amb els companys d’equip.

d) La configuració de valors i el desenvolupament d’actituds El mestre constitueix un model d’identificació i d’imitació per als infants i bona part dels valors, de les normes i dels coneixements que transmet són rebuts a través de la seva actuació. Així doncs, la formació del mestre ha de prestar una atenció especial a la reflexió i a la promoció d’una sèrie de valors i actituds, entre els quals destaquem els següents:

1) Reflexió sobre els propis valors i actituds i sobre la seva repercussió en la pràctica educativa.

2) La presa de consciència de la importància del procés de desenvolupament i aprenentatge en la primera infància i de la necessitat que hi hagi una intervenció educativa que el promogui i el potenciï.

3) La valoració i la potenciació de les aportacions dels infants. 4) La valoració i la potenciació del paper educatiu de les famílies. 5) La capacitat i l’interès per actualitzar-se professionalment, a partir de la

reflexió conjunta amb d’altres professionals, de la formació permanent i de la investigació i acció.

6) L’exercici de la crítica i l’autocrítica fonamentada. 7) La potenciació de la flexibilitat i la creativitat per donar resposta a

situacions no previstes. 8) L’acceptació de la diversitat individual amb una actitud integradora. 9) La reflexió sobre la necessitat de mantenir una actitud oberta i

col·laboradora amb els pares, que permeti establir una relació recíproca. 10) La implicació en el context històric i cultural. 11) El treball en xarxa.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 1177//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Les competències Taula d’especificació de la primera proposta de competències:

Camps de competències

Competències bàsiques

Especificació operativa

1. Comunicació

1.- Comunicació oral i

escrita en llengua catalana i castellana.

2.- Ús oral i escrit d´ una tercera llengua

-Mostrar capacitat d’expressió oral en la presentació de treballs, debats, pràctiques -Mostrar capacitat d’expressió escrita en la presentació de treballs i pràctiques diverses. -Mostrar capacitat de comprensió i

expressió d’una tercera llengua.

2. Científic

3.- Domini científic d’eines metodològiques per a l’activitat educadora amb infants i famílies

-Mostrar coneixement de les eines científiques metodològiques pròpies de la professió de mestra. -Mostrar capacitat de planificació,

organització, elaboració d’instruments, anàlisi- síntesi,

observació, reflexió, intervenció, avaluació.

3. Artístic i de la

creativitat

4.- Foment i ús de la innovació i creativitat

artística, corporal, musical i plàstica.

-Valorar la importància de l’art i creativitat en educació. -Saber desenvolupar la creativitat

artística dels infants en tots els àmbits.

4. Tecnològic

5.- Ús de les TIC com a eina d’aprenentatge, de

comunicació i de intervenció.

- Dominar les TIC per informació, comunicació i intervenció.

5. Interpersonals

6.- Utilització del treball

de grup cooperatiu.

7.- Adaptació a situacions de diversitat

cultural i personal.

- Usar eficientment les formes de treball cooperatiu.

-Mostrar adequada autoestima i sentit crític.

-Fomentar el respecte envers les experiències dels altres.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 1188//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

6. Competències

sistèmiques

8.- Consciència humanística, científica, tècnica, artística ,social i política com a ciutada-na i com educador-a

-Mostrar capacitat d’interpretació de la realitat psicosocioeducativa de la infància i família al nostre país. -Mostrar capacitat d’intervenció

educativa.

7. Valors morals

9.- Sentit ètic de la professió.

-Mostrar confidencialitat, respecte i sensibilitat cap els altres. -Mostrar compromís amb el

projecte col·lectiu.

8. Valors estètics

10.- Aprenentatge valors estètics com a elements d’educació integrals.

-Mostrar habilitats d’intel·ligència emocional. -Mostrar una correcta execució de

les accions.

9. Desenvolupament

de l’autoaprenentatge

11.- Habilitats d’estudi i de treball , individuals i en equip.

-Mostrar conductes estratègiques en l’aprenentatge. -Mostrar habilitats professionals de

relació social.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 1199//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

2.2 Els objectius d’aprenentatge: el contingut curricular

a) L’estructura adoptada: les matèries, el seu pes curricular en ECTS dins el programa i els seus descriptors

Abans d’entrar a detallar el model d’adaptació dels estudis a l’estructura d’ECTS cal tenir en compte l’especificitat de la titulació de Mestre d’Educació Infantil. Tot i ser una diplomatura, per tant uns estudis de tres anys, la carrega docent no és de 180 crèdits sinó de 214 crèdits en total. Aquest augment respecte del model general de diplomatures és el resultat de l’aplicació de criteris objectius envers les necessitats específiques de la professió a l’àmbit concret de Catalunya. La definició del perfil professional de la titulació i les competències que se’n deriven requerien un augment en la càrrega docent que va ser acceptat per totes les instàncies oficials. Així, el Pla d’Estudis de la titulació de l’any 1993, segons la Resolució de 30 de novembre de 1992, BOE 22 de gener de 1993, sota la directriu del RD 1497/87 de 27 de novembre, va quedar fixat de la següent manera: Distribució aproximada per cicle i curs dels crèdits que cal assolir:

Cicle Curs Matèries troncals

Matèries obligatòries

Matèries optatives

Crèdits lliures

TOTAL

1r 1 36 26 8 - 70

1r 2 40 16 4 * -

1r 3 56 6 - * -

TOTALS - 132 48 12 22* 214 Aquesta estructura defineix uns estudis amb una alta troncalitat, en relació a les matèries obligatòries i optatives, i actua de condicionant a l’hora d’elaborar el model d’adaptació dels estudis a l’estructura d’ECTS.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 2200//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

1r Curs

ASSIGNATURES CRÈDITS ACTUALS

HORES PER A L’ALUMNE

ECTS DESCRIPTORS

Didàctica de les Arts

Plàstiques I

8

162,5

6,5

Dimensió cultural, experimental, crítica i didàctica que configuren les coordenades bàsiques per a la formació del mestre .

Música i la seva

Didàctica

8

162,5

6,5

Estudiar els objectius i continguts fonamentals de l’educació musical a l’Educació Infantil.

Teoria i Història de

les Institucions Educatives

4

87,5

3,5

Anàlisi de l’evolució i funcions de la institució escolar en el context del desenvolupament dels sistemes educatius.

Informàtica Educativa

3

62,5

2,5

Bases per a una informàtica educativa. L’ordinador com a eina professional. Coneixement i ús.

Pràctiques I

2

62,5

2,5

Observació a l’escola obligatòria guiada des de l’àrea de Pedagogia.

Introducció a la

Didàctica

4

87,5

3,5

Relació entre els aspectes teòrics i pràctics en les decisions curriculars.

Didàctica de la

Llengua I

4

87,5

3,5

Desenvolupament del llenguatge i la comunicació. El discurs a l’aula. Propostes metodològiques.

Comunicació Audiovisual i

Educació

3

62,5

2,5

La tecnologia del vídeo: prestacions tècniques i recursos expressius; modalitats de l’ús didàctic del vídeo.

Textos Literaris Catalans

4

87,5

3,5

Anàlisi de textos literaris catalans de totes les èpoques per tal d’identificar l’especificitat del sistema literari.

Temes Bàsics de

Ciències

4

87,5

3,5

Elements de mecànica, ones i electricitat. Matèria i energia. El planeta Terra i les forces geològiques. Els éssers vius.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 2211//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Llengua Castellana 4 87,5 3,5 Comportament fònic i lèxic del castellà.

Matemàtiques I

4

87,5

3,5

Conjunts numèrics. Estudi de formes planes i espacials. Resolució de problemes.

Llenguatge de les matemàtiques.

Llengua Escrita*

4

87,5

3,5

Pràctiques de llengua escrita. Solució de problemes

textuals. Correcció i avaluació reflexives.

Llengua Oral*

4

87,5

3,5

Anàlisi i producció del discurs oral en català.

Educació de la Veu i

Foniatria

2

50

2

L’aparell fonador i la funció de la veu en la tasca

educativa. L’actitud corporal.

Didàctica de la Matemàtica I

4

87,5

3,5

Lògica i conjunts (llenguatge, materials, gràfics). Nombres i

operacions.

OPTATIVA

4

75

3

OPTATIVA

4

75

3

Total 1r curs

70

1500

60

*Els alumnes només cursen una d’aquestes assignatures.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 2222//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

2n Curs

ASSIGNATURES CRÈDITS ACTUALS

HORES PER A L’ALUMNE

ECTS DESCRIPTORS

Psicologia Evolutiva i

de l’Educació

8

162,5

6,5

Desenvolupament psíquic de l’infant i acció educativa : desenvolupament, aprenentatge i ensenyament ; acció i interacció.

Didàctica i

Desenvolupament Curricular

4

87,5

3,5

Descripció de pautes d’acció didàctica per a la gestió d’entorns i tasques d’aprenentatges.

Didàctica de la Llengua

II

4 87,5 3,5 Usos socials de la llengua escrita. Models explicatius dels processos de lectura i escriptura.

Literatura Infantil

4

87,5

3,5

L’educació literària dels infants. Panorama de la situació del llibre infantil. La biblioteca de l’aula i de l’escola.

Pràctiques II

10

200

8

Atenció a les característiques de l’organització escolar i del projecte educatiu del centre.

Didàctica de la Matemàtica II

6 125 5 Mesura. Exploració de l’espai.

Sociologia de

l’Educació

4

87,5

3,5

Anàlisi del sistema educatiu en les seves dimensions macrosociològiques i microsociològiques.

Llengua Catalana

8

162,5

6,5

Sociolingüística, amb especial atenció a la llengua estàndard. Tipologia textual i estudi de la normativa oral i escrita.

Cos Humà i Salut

4

87,5

3,5

Temes generals d’anatomofisiologia especialment aplicats al desenvolupament infantil.

Temes Bàsics de Ciències Socials

4

87,5

3,5

Introducció a l’estudi d’alguns temes rellevants en Ciències Socials referits a un àmbit espacial determinat.

OPTATIVA 4 75 3

LLIURE ELECCIÓ 11 250 10

Total 2n curs

71

1500

60

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 2233//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

3r Curs

ASSIGNATURES CRÈDITS ACTUALS

HORES PER A L’ALUMNE

ECTS DESCRIPTORS

Bases Psicopedagògiques

per a l’Educació en la Diversitat

8

162,5

6,5

Concepte de diversitat. Desenvolupament dels

processos d’identitat i de socialització. La diversitat a

l’escola.

Desenvolupament Psicomotor

8

162,5

6,5

Importància del moviment en l’evolució motriu de l’infant.

L’educació corporal a l’escola infantil.

Organització del Centre Escolar

4

87,5

3,5

Concreció de l’organització del projecte educatiu en el

marc de la gestió general del sistema escolar.

Didàctica de les

Ciències

6

125

5

Bases de l’educació científica. Ciència i societat. El curriculum de Ciències.

Didàctica del Coneixement del

Medi Social i Cultural

6

125

5

Finalitats i objectius de l’estudi del medi en l’educació

infantil. Programació, aprenentatge i avaluació.

Pràctiques III

10

200

8

Estudi i anàlisi de l’organització del cicle

educatiu

Didàctica de la Segona Llengua

4

87,5

3,5

Les situacions de contacte de llengües. Models teòrics

d’adquisició d’una segona llengua.

Pràctiques IV

10

200

8

Responsabilització de l’alumnat en la programació. Realització i evolució d’una unitat didàctica segons les directrius del mestre de la

classe.

Atenció a la Primera Infància

6

125

5

Competències de l’infant per a la seva participació en la vida i la construcció de la

personalitat. Infant i context. LLIURE ELECCIÓ 11 225 9

Total 3r curs

73

1500

60

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 2244//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

b) L’oferta curricular d’optativitat i lliure elecció

El model que presentem recull totes les assignatures optatives que ofereix la titulació al llarg dels estudis. En aquesta primera fase del procés d'adaptació al model d'ECTS, del conjunt d'assignatures optatives que es cursen a primer curs, s'han adaptat un nombre significatiu d'aquestes, tal i com es recull en l'apartat següent. Els criteris de selecció han estat, d'una banda, la inclusió d'aquelles assignatures que integren els itineraris d'optativitat específics de la titulació - Expressió Plàstica, Corporal i Musical i Intervenció Educativa-; de la resta d'itineraris es presenten entre una i tres assignatures, la qual cosa garanteix les opcions de tria dels alumnes de la titulació. En termes globals, de les 21 assignatures que s'ofereixen a primer curs, 13 han estat adaptades al model d'ECTS. CURS ASSIGNATURES CRÈDITS

ACTUALS HORES PER A L’ALUMNE

ECTS DESCRIPTORS

ITINERARI 1: Ciències Experimentals i Matemàtiques

1

Biologia

4

75

3

La química dels éssers vius.

Citologia i genètica bàsiques.

L'ecosfera. L'home.

1

Geologia 4

75

3

El planeta Terra: estructura i composició.

Processos geològics interns i externs.

Geologia històrica.

1

Física 4

75

3

Interaccions fonamentals. Moviment i

màquines. Ones: llum i so. Electricitat i

Magnetisme.

1

Química 4

75

3

La matèria: diversitat i especificitat.

Energia i canvis en el nostre entorn.

1

Matemàtiques II

4

75

3

Estudi dels nombres. Àlgebra. Estadística i atzar. Geometria.

Estratègies de resolució de problemes.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 2255//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

2

Interdisciplinarietat

Ciències-Matemàtiques

4

75

3

Estudi de les diferents

concepcions sobre la interdisciplinarietat en l'organització del

curriculum. En particular, la seva

aplicació a la traducció de

llenguatges que usa la ciència, a la

recollida i elaboració de les dades

experimentals i a la resolució de problemes.

ITINERARI 2: Ciències Socials

1

Història I

4

75

3

Bases epistemològiques de la ciència històrica.

1

Història II

4

75

3

Els orígens del món contemporani. Revolucions

burgeses. Dinàmica del sistema

capitalista fins a la Segona Guerra

Mundial.

1

Geografia I

4

75

3

El pensament geogràfic

contemporani. Societat, territori i

medi ambient. Anàlisi d'un exemple.

1

Geografia II

4

75

3

El marc físic de Catalunya. Models

de desenvolupament i producció del

territori. Organització espacial: medi rural i

regions metropolitanes.

2

El Món Actual (1945-

1990)

4

75

3

El procés de descolonització i

l’aparició del Tercer Món. Les migracions

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 2266//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

internacionals. Desenvolupament

econòmic.

ITINERARI 3: Llengua i Literatura

1

Literatura Castellana: anàlisi i selecció de

textos I

4

75

3

Selecció de textos literaris en castellà. La seva anàlisi en el context de la tradició

oral i escrita de la llengua espanyola.

1 Literatura Castellana: anàlisi i selecció de

textos II

4 75 3 Selecció de textos literaris en castellà. La seva anàlisi en el context de la tradició

oral i escrita de la llengua espanyola.

1

Literatura Catalana I

4

75

3

Anàlisi de textos literaris catalans amb l'objectiu de

situar la literatura en el context de

l'evolució cultural.

1

Literatura Catalana II 4

75

3

Anàlisi de textos literaris catalans amb l'objectiu de

situar la literatura en el context de

l'evolució cultural.

2

Aspectes de la Llengua Catalana

4

75

3

Aspectes de fonètica, fonologia, morfologia, sintaxi, lèxic i semàntica de la llengua catalana.

2 La Comunicació Oral i Escrita

4 75 3 Ús oral i escrit de la llengua a l'aula.

ITINERARI 4: Educació Artística

1

Anàlisi de la Forma en 2 Dimensions:Dibuix

4

75

3

Anàlisi de la forma en dues dimensions

del dibuix amb la finalitat de conèixer els conceptes de

forma i espai.

1

Anàlisi de la Forma en 2 Dimensions: Pintura

4

75

3

Anàlisi de la forma en dues dimensions.

Estudi del color.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 2277//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Estudi de les relacions color-

superfície i composició-expressió.

1

Anàlisi de la Forma en

3 Dimensions: Escultura

4

75

3

Estudi del concepte de massa, volum i espai. Estudi de la

composició i expressió a través

de l'escultura. 1 Sistemes de

Representació 4 75 3 Estudi dels elements

bàsics de la representació en el pla i en l'espai. La seva aplicació al

curriculum escolar.

2

Didàctica de les Arts Plàstiques II

4

75

3

Estudi aprofundit dels coneixements i

conceptes bàsics que configuren les Arts plàstiques i la seva aplicació al

curriculum escolar.

ITINERARI 6: Expressió Plàstica, Corporal i Musical

1

Educació Corporal 4

75

3

Aprofundiment en l'exercitació pràctica de l'estudiant en les diferents tècniques

de l'educació corporal.

1

Expressió Musical

4

75

3

Estudi aprofundit de les bases teòriques

de l'educació i el desenvolupament

musical en l'Educació Infantil.

2

Educació Visual i

Plàstica

4

75

3

Estudi aprofundit del llenguatge plàstic

dels nens. Coneixement,

tècniques i procediments propis

de l'àrea.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 2288//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

ITINERARI 7: Intervenció Educativa

1

Intervenció Educativa a

l'Educació Infantil I

4

75

3

Diferències individuals i

multiculturals en l'etapa de l'Educació

Infantil

1 I

Intervenció Educativa a l'Educació Infantil II

4

75

3

Institucions i Serveis d'atenció i Educació Infantil. Història de

les Institucions. Desenvolupament

del curriculum.

2

Intervenció Educativa a l'Educació Infantil III

4

75

3

Context familiar i social dels infants i

diferències individuals i

multiculturals en l'Educació Infantil.

L’oferta d’assignatures de lliure elecció per als alumnes de la titulació, comuna a tots els estudiants de la UAB, es complementa amb un seguit d’activitats i ensenyaments reconeguts com a crèdits lliures per la UAB, organitzades i coordinades per la titulació. Aquestes activitats són les següents:

RESPONSABLE

TÍTOL ACTIVITAT

CRÈDITS

NÚM.HORES

Titulació de Mestre d’Educació Infantil

Massatge infantil, apropament i aplicacions a

l’Escola Bressol

1,5

24

Titulació de Mestre d’Educació Infantil

El joc dramàtic a les aules d’Educació Infantil i

Primària

2

30

Titulació de Mestre d’Educació Infantil

Construcció de materials didàctics per a l’Educació

Infantil

2

30

Titulació de Mestre d’Educació Infantil

Cine Fòrum: Cinema, comunicació i educació

1,5 24

Titulació de Mestre d’Educació Infantil

La dansa a l’Educació Infantil

1,5 24

Atès el fet que aquestes activitats i ensenyaments són pensades per als alumnes de segon i de tercer curs de la titulació, caldrà plantejar-se la vinculació d’aquestes activitats complementàries amb el curriculum i també la seva càrrega docent en ECTS.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 2299//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

c) La seqüència dels continguts del pla d’estudis en relació al perfil de formació establert

La seqüència dels continguts del pla d'estudis segueix uns criteris generals i específics d'acord amb les línies bàsiques que defineix el perfil de formació de la titulació: De manera general, el pla d'estudis segueix els principis de gradualitat i d'integració de coneixements. Així, la seqüència de continguts estructura les matèries relacionades amb l'adquisició de coneixements específics de la professió i amb els procediments de treball professional des de matèries més generals o introductòries, situades al començament dels estudis, cap a d'altres més especialitzades o específiques que tenen el seu lloc al final de la formació. Paral·lelament, la seqüència dels continguts manté el criteri de gradualitat pel que fa al caràcter pràctic i instrumental de les matèries, present des de l'inici dels estudis, però que augmenta la seva presència i importància dins del curriculum en el cursos superiors. Així mateix, l'oferta d'assignatures respecta el caràcter generalista de la titulació i manté una proporció adequada que garanteix la formació dels estudiants en tots els àmbits definits pel perfil professional i assegura l'adquisició de competències transversals o generals bàsiques per dur a terme una activitat professional de qualitat. L'adquisició de coneixements culturals es garanteix amb l'oferta d'assignatures optatives i de lliure elecció. La seqüència d'aquestes assignatures situa l'optativitat en els inicis dels estudis i garanteix el seu aprofundiment en cursos superiors a través de la lliure elecció. De manera específica, la seqüència de continguts manté la distribució global en el conjunt dels estudis de la titulació entre assignatures troncals, obligatòries i optatives, d'acord amb el pla d'estudis vigent. Cal assenyalar que la titulació té un alt percentatge de troncalitat (23 assignatures), en relació a les assignatures obligatòries (11 en total) i l'oferta d'optativitat i lliure elecció. De la mateixa manera, la càrrega docent atribuïda a les assignatures respecta de manera general el seu pes en el pla d'estudis vigent. Només en algun cas concret la correspondència entre crèdits actuals i ECTS no segueix un criteri estrictament proporcional. Aquest és el cas de les assignatures de continguts pràctics, les quals han sofert un augment de càrrega docent d'acord amb els principis d'equilibri entre continguts teòrics i pràctics de la titulació. Cal tenir en compte el fet que la titulació de Mestre d'Educació Infantil, en ser una diplomatura, ha de plantejar el procés d'adaptació a l'EEES dins dels límits fixats per la legislació vigent ja que els estudiants han de poder obtenir el títol oficial. En aquest sentit, el marge de maniobra pel que fa a canvis estructurals en els estudis és molt reduït. No obstant, la voluntat de la titulació és aconseguir una integració satisfactòria entre el marc legal i les noves orientacions, la qual cosa només es podrà produir al final de procés que iniciem ara.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 3300//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Després de l'experiència acumulada durant aquests anys en projectes d'innovació, sembla evident la necessitat d'obrir vies imaginatives per propiciar la modularització entre assignatures i matèries, per replantejar l'estructura global de l'optativitat dels estudis, sense trair els principis generals que l'orienten, com també elaborar una proposta de distribució diferent de la càrrega docent de les assignatures. Tanmateix, el model d'adaptació presentat respon a una primera fase d'aquest procés i ha de ser valorat com el punt de partida de la configuració nova que la titulació pretén portar a terme amb els seus estudis.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 3311//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Disseny de les assignatures La UAB en el disseny de les assignatures ha suggerit al professorat un procés unificat a totes les titulacions. Detallem a continuació el procés i incloem una proposta per estructurar tota la informació en format fitxa. El disseny d’una assignatura requereix una especial atenció. Cadascuna té assignats pel Pla d’estudis actual, un valor en CRÈDITS. En l’actualitat el crèdit deixa de ser una mesura d’hores de docència del professor per passar a ser HORES D’ESTUDI i de TREBALL de l’estudiant, per la qual cosa s’haurà de començar a pensar el significat que té aquest nou plantejament en el disseny de l’assignatura. Implica, per tant començar a pensar l’assignatura en:

� Hores presencials: aquest apartat són les hores presencials que s’impartiran, per tant correspon al pla docent.

� Hores de treball dirigides: s’anota el temps estimat que haurà de dedicar

l’estudiant a realitzar treballs, fitxes.. etc. que el professor supervisarà fora de la classe. Caldrà incloure les tutories necessàries per portar a terme el seguiment de l’aprenentatge.

� Hores d'aprenentatge autònom: hores que un estudiant mitjà haurà de dedicar

a aquesta assignatura

� Hores per a l’avaluació: s’estarien definint les hores d’estudi i les hores d’avaluació que un estudiant mitjà haurà de dedicar.

� Hores totals: seria la suma de tot que deuria donar les hores/crèdits ECTS que

s’han anotat en l’inici de la descripció de l’assignatura. Els apartats que hauran de ser redefinits pels professors són els següents: 1.- OBJECTIUS DE L’ASSIGNATURA que estem dissenyant. És important que els objectius estiguin clarament definits, ja que són el primer contacte que l’estudiant té amb l’assignatura. Les seves expectatives, les opinions d’altres estudiants, els diferents rumors (fàcil o no fàcil) seran confrontats amb la informació del que l’assignatura pretén aconseguir. Aquests objectius vénen redactats en funció del que l’estudiant assoleixi quan finalitzi l’assignatura .Seran redactats com: “conèixer la terminologia bàsica de ….; ser capaç d’analitzar els elements fonamentals de… o dissenyar un experimento… És a dir tant el que ha de saber, en finalitzar la matèria, com el que ha de saber fer (que anomenarem competències). La definició dels objectius en termes de sabers i del que se sabrà fer tindrà conseqüències en com, des de la perspectiva del docent, s’enfoca l’assignatura és a dir el procés ensenyament - aprenentatge, igual que la manera d’avaluar l’assignatura. 2.- Les COMPETÈNCIES que es treballaran: Un de les aportacions importants de la nova conceptualització de la docència des de la perspectiva de l'EEES és precisament la incorporació del concepte Competències. Cada titulació ha definit el seu perfil de competències. Competències que l’estudiant haurà d’anar adquirint al llarg de la seva formació. Cada docent ha de elegir les competències (entre 3 i

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 3322//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

5) del perfil que defineix la titulació, i incorporar-les a la seva assignatura i a la programació de la mateixa. 3.- Estructurant el contingut: el primer contacte

Un cop definits els objectius i les competències que es pensen treballar el següent pas correspon a la presentació del CONTINGUT de l'assignatura és a dir que ha de saber, conèixer, comprendre…el estudiant. En aquest apartat s'inclouen els blocs temàtics de l'assignatura expressats de la forma que sigui mes entenedora, per temes, per blocs temàtics, per mòduls, de manera jerarquitzada segons un determinat criteri de priorització, tot adoptant un model d’arbre; per problemes i casos que articulin diverses estructuris conceptuals i procedimentals, etc …etc. És important relacionar objectius, continguts i competències: El professor deurà concretar els objectius generals pensant en les competències que ha elegit per desenvolupar. Per fer-ho cal assenyalar les fonts d'informació, els materials que es necessitaran usar i on es poden aconseguir i de quina forma es treballaran. Aquest apartat correspon a la BIBLIOGRAFIA. 4.- METODOLOGIA que seguirem en l'assignatura que dissenyem A partir d'allò que s'ha exposat anteriorment toca el docent prendre una sèrie de decisions per organitzar el procés d'ensenyament - aprenentatge. Ens referim a com ensenyar els continguts que hem seleccionat per aconseguir els objectius marcats, és a dir el disseny del que s'ensenya dins i fora de l'aula. Aquí s'ha de pensar en:

Activitats presencials de caràcter teòric Activitats presencials de caràcter pràctic Activitats de tutorizació Aprenentatge autònom

Per tant es pensarà en:

� com s'agruparan els estudiants (grup gran, petit, individualment) � com es participarà (en aula, per mail, presentacions per part de l’estudiant…) � distribució d'espais i temps (aules) � tutories

5.- L'AVALUACIÓ de les activitats Les activitats d'avaluació tenen com a objectiu la valoració del grau d'aprenentatge aconseguit per l'estudiant. Tingui's en compte que l'avaluació ha de tenir present els objectius (competències desenvolupades) que ens hem marcat i no només en termes de continguts que hem presentat. Així doncs, haurà d'indicar-se quin serà el sistema utilitzat per avaluar els aprenentatges dels estudiants, tenint en compte que aquests han de tenir molt clar quins seran els paràmetres que s'utilitzaran en la seva avaluació. És a dir:

- Que s'avaluarà (coneixements, habilitats, aspectes actitudinales…) - Quan es portés a terme l'avaluació (en finalitzar, de forma continua…) - Qui avaluarà (el professor, els companys, auto-evaluación…) - Com s'avaluarà (per escrit, portafolis, entrega de treballs…)

Un cop dissenyada l’assignatura es proposa classificar aquesta informació a la fitxa que s’adjunta a continuació.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 3333//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

d) Les matèries (assignatures) del primer any : planificació general d’una matèria

Titulació: Mestre d’ Educació Infantil Assignatura: Didàctica de les Arts Plàstiques I. Codi: 21960 Curs: 1r Tipus: Troncal Objectius: Reflexionar entorn els vessants cultural, crític, procedimental i didàctic que configuren l’ àrea del saber de les arts plàstiques com a part integrant de la formació humana. Estudiar els continguts bàsics referits al llenguatge plàstic per al desenvolupament del disseny curricular a l’etapa. Capacitar per a la representació plàstica a nivell expressiu i creatiu. Conèixer els interessos i capacitats dels nens d’aquesta etapa com també les diferents evolucions que segueixen, social, afectivo-emotiva i cognitiva en el llenguatge plàstic. Conèixer els valors del fet artístic i com ensenyar-lo. L’apreciació i l’anàlisi de l’ obra d’ art. Aprendre a programar l’àrea (objectius, continguts, seqüenciació i avaluació). Recursos i estratègies apropiades per a l’ etapa. Crèdits ECTS: 6,5. Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores Prof. Alumne

Activitat d’avaluació (2)

1,2,3,4,5,6,7,8,9,10

Ponderació respecte el valor final %

I. Coneixements, pràctiques i contextos de l’art i l’educació

8. Consciència humanística, científica, tècnica, artística, social i política com a ciutadà-na i com educador-a 10. Aprenentatge de valors estètics com a elements d’educació integrals

1, 3, 5.

20h 38,5h 1, 3.

15%

II. Formació en la pràctica artística

4. Foment i ús de la innovació i creativitat artística, corporal, musical i plàstica 10. Aprenentatge de valors estètics com a elements d’educació integrals

1, 3, 4, 6. 40h 54h 4, 5, 9. 35%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 3344//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

III. Infància i desenvolupament en relació a la comprensió, l’expressió i la representació

3. Domini científic d’eines metodològiques per a l’activitat educadora amb infants i famílies

5, 6. 15h 16h 3. 10%

IV. Projectes d’educació artística per a l’escola infantil

3. Domini científic d’eines metodològiques per a l’activitat educadora amb infants i famílies 4. Foment i ús de la innovació i creativitat artística, corporal, musical i plàstica 8. Consciència humanística, científica, tècnica, artística, social i política com a ciutadà-na i com educador-a

2, 3, 6, 7. 75h 54h 5, 6, 9. 40%

(1) Activitats d’aprenentatge possibles: 1 Directes, 2 Tutelades, 3 Treball de camp, 4 Laboratori, 5 Seminari-Fòrum , 6 Treball autònom, 7 Preparació

avaluació. (2) Activitats d’avaluació: 1. Prova/entrevista diagnòstica inicial, 2. Informe de progrés, 3. Proves, exercicis, problemes, de procés, 4. Autoavaluació de

l’alumne (individual, en grup) de procés, segons pauta, 5. Observacions de procés segons pauta, 6. Valoració final d’informes, treballs, projectes, etc., (individual, o en grup), 7. Proves finals (escrites, orals, ...) , 8. Proves finals d’opció múltiple, 9.Portfolio alumne, Memòria, 10. Autoavaluació de l’alumne final.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 3355//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d’Educació infantil Assignatura: Música i la seva didàctica Codi: 21984 Curs: 1r Tipus: Troncal Objectius: Apropar l'alumne a la música d'una forma sensible i intel·ligent, fent-li experimentar les seves capacitats enfront d'aquest art. Formar criteris sobre el paper social i escolar de la música. Analitzar l'aportació que aquesta matèria fa a l'educació del nen de l'etapa infantil, adquirint criteris pedagògics per a una correcta didàctica. Conèixer instruments, tècniques i mètodes de treball útils per al propi aprenentatge i per a la futura pràctica professional. Crèdits ECTS: 6,5

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

Bloc 1: Aspectes teòrics Bloc 2: Models pràctics Bloc 3: Aplicació

Foment i ús de la innovació i creativitat en el camp del llenguatge musical Aprenentatge de valors estètics com a elements d’educació integrals

1, 2, 6 90 30

98 42,5

3 - 6

75 %

Bloc 4: Reflexió i teorització

Habilitats d’estudi i de treball individuals i en equips

1, 2, 6, 7 40 22 4 – 7 - 10 25%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 3366//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre en Educació Infantil Assignatura: Teoria i Història de les Institucions Educatives Codi: 21970 Curs: 1r Tipus: Troncal Objectius: Aportar elements de reflexió del fet educatiu com a fet social. Conèixer la gènesi, l'estructura i l'organització del Sistema Educatiu a Espanya i Catalunya. Aprendre a valorar de manera crítica les repercussions socials de les polítiques educatives i de les pràctiques pedagògiques. Iniciar a la lectura i a la interpretació de dades i gràfiques sobre l'ensenyament. Crèdits ECTS: 3 Aquesta assignatura està vinculada amb Pràctiques I, de manera que el professor/a que la imparteix és el tutor de Pràctiques I

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

L’Educació com a fet social

Habilitats d’estudi i de treball, individuals i en equip.

1, 2, 5, 6, 7 20

19

1, 3, 6, 10%

Els arrels del sistema educatiu espanyol

1, 2, 5, 6, 7, 20 17 3, 6, 8 25%

El sistema educatiu espanyol avui

Consciència humanística, científica, tècnica artística, social i política com a ciutadà i com a educador.

1, 2, 5, 6, 7

14

18

3, 6, 25%

L’escola

Adaptació a situacions de diversitat cultural i personal.

1, 2, 6, 7

12

15

3, 6, 20%

Fer de mestre

Sentit ètic de la professió. 1, 2, 5, 6, 7

22

18,5

1, 3, 6, 20%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 3377//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d’Educació Infantil Assignatura: Informàtica Educativa Codi: 21945 Curs: 1r Tipus: Troncal Objectius: Conèixer les aportacions i conseqüències de les TIC per a l’educació escolar. Conèixer les principals aplicacions informàtiques per a l’àmbit educatiu. Avaluar una aplicació informàtica des del seu valor educatiu. Conèixer les aplicacions educatives d’Internet. Saber com dissenyar i desenvolupar un material educatiu en suport informàtic. Crèdits ECTS: 2,5

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

1.La societat de la Informació i el desenvolupament de l’ informàtica. Implicacions per l’ Educació.

- Consciència humanística, científica, tècnica, artística ,social i política com a ciutadà - Ús de les TIC com a eina d’aprenentatge, de comunicació i de intervenció. - Habilitats d’estudi i de treball , individuals i en equip.

1, 2, 5, 6

4

10

3

30%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 3388//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

2. Característiques físiques i lògiques dels equips informàtics: maquinari i programari. Les aplicacions informàtiques a l’àmbit de l’Educació: tipologies. Els Sistemes Multimèdia.

1,2,3,6

6

8

3. El programari i la seva relació amb les diferents concepcions d’ aprenentatge i ensenyament. Avaluació d’ aplicacions educatives.

1,2,3,6

6

12

3

30%

4. Les Aplicacions Telemàtiques. Aplicacions educatives d’Internet.

- Consciència humanística, científica, tècnica, artística ,social i política com a ciutadà - Ús de les TIC com a eina d’aprenentatge, de comunicació i de intervenció. - Habilitats d’estudi i de treball , individuals i en equip.

1,2,3,5,6 4

10

5. Disseny i desenvolupament d’ aplicacions educatives multimèdia.

- Consciència humanística, científica, tècnica, artística ,social i política com a ciutadà - Ús de les TIC com a eina d’aprenentatge, de comunicació i de intervenció. - Habilitats d’estudi i de treball , individuals i en equip.

1,2,3,4,6

10

20

3

30%

5

10

10%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 3399//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre en Educació Infantil Assignatura: Pràctiques I Codi: 22041 Curs: 1r Tipus: Troncal Objectius: Propiciar una visió de conjunt del fet educatiu que orienti i doni sentit a les actuacions professionals futures. Oferir l'oportunitat de conèixer algunes mostres de com es concreten a la realitat els plantejaments i propostes del sistema educatiu vigent. Aproximar-se al coneixement sobre la varietat, la diversitat i la complexitat de la realitat educativa. Fomentar la concepció dels centres educatius com a institucions inserides en la comunitat. Reflexionar sobre la funció de l'escola i dels/les mestres, com a coparticipants de l'educació dels infants i joves, juntament amb els familiars, altres professionals i institucions. Promoure la conscienciació sobre el valor i la necessitat de les concepcions i explicacions teòriques per analitzar i entendre la realitat educativa, com també per a dissenyar la intervenció, posar-la en pràctica i avaluar-la. Conscienciar sobre la necessitat de la formació permanent i de la participació dels/les mestres en la recerca educativa. Facilitar ocasions de reflexió, i contrastar amb la realitat les pròpies idees i opcions de formació professional. Crèdits ECTS: 2,5 Les Pràctiques I estan vinculades amb l’assignatura “Teoria i Història de les Institucions Educatives”, de manera que el professor/a que la imparteix és el tutor de Pràctiques I. Els estudiants realitzen una estada de 15 dies en un centre educatiu i posteriorment hi ha 14 sessions d’una hora de tutoria i exposicions col·lectives

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

Estada al centre de Pràcticum

2, 3, 6 40

Context del centre educatiu

Habilitats d’estudi i de treball, individuals i en equip.

El centre educatiu. Elements de gestió i d’organització

Adaptació a situacions de diversitat cultural i personal.

1, 2, 6, 7 75 22,5 2, 4, 6, 9, 10 100%

L’aula. Elements d’organització i d’intervenció educativa

Domini científic d’eines metodològiques per a l’activitat educadora amb infants i famílies. Sentit ètic de la professió.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 4400//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d’Educació Infantil Assignatura: Introducció a la Didàctica Codi: 21974 Curs: 1r Tipus: Troncal Objectius: Reflexionar sobre les relacions entre l’activitat educativa i l’acció didàctica. Comprendre els conceptes bàsics implicats en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Conèixer els trets caracteritzadors de les situacions educatives institucionalitzades. Comprendre la nova estructura curricular de l’Educació Infantil i Primària (LOCE). Crèdits ECTS: 3,5

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

L’activitat educativa i la didàctica.

1, 6, 7

23h

22h

1, 3,9

La teoria curricular.

1, 6, 7

23h 21h 3, 9

40%

3, 6, 9

30%

L’etapa d’Educació Infantil, l’Etapa d’Educació Primària i el seus curricula.

- Domini científic d’eines metodològiques per a l’activitat educadora amb infants i famílies - Utilització del treball de grup cooperatiu - Consciència humanística, científica, tècnica, artística, social i política com a ciutadana i com educadora

1, 2, 3, 6, 7

47h

44,5h

7

30%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 4411//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d’Educació Infantil Assignatura: Didàctica de la Llengua I Codi: 21933 Curs: 1r Tipus: Troncal Objectius: Conèixer les principals característiques del desenvolupament del llenguatge dels nenes i nenes de 0 a 6 anys. Conèixer els elements que intervenen en la interacció lingüística i comunicativa a l'aula. Estudiar els diversos tipus d'intervenció perquè l'infant desenvolupi la competència comunicativa. Conèixer propostes metodològiques diverses per preparar el treball de llengua oral a l'aula. Crèdits ECTS: 3,5

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

El desenvolupament i el llenguatge

Comunicació oral i escrita en llengua catalana Consciència humanística, científica, social i política com a ciutadà. Habilitats d’estudi i de treball, individuals i en equip

1,2 (en grup),6,7

60

47,5

3,9

50%

La llengua oral a l’escola infantil

Comunicació oral i escrita en llengua catalana Habilitats d’estudi i de treball, individuals i en equip

1,2 (en grup),6,7

50

40

3,6,7,9

50%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 4422//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d'Educació Infantil Assignatura: Comunicació Audiovisual i Educació Codi: 22053 Curs: 1r Tipus: Troncal Objectius: Valorar la significació dels mitjans àudiovisuals de comunicació de masses i de la informàtica en la nostra societat. Conèixer les característiques que diferencien el llenguatge àudiovisual del llenguatge verbal. Analitzar críticament els missatges que ens ofereixen la publicitat, el cinema o la televisió. Analitzar els diferents mitjans àudiovisuals aplicables a l’àmbit educatiu i reflexionar sobre les seves funcions i possibilitats didàctiques a l’educació infantil, a l'educació especial o a l’educació física. Conèixer els components bàsics d’aquests mitjans tecnològics, comprendre el seu funcionament i saber utilitzar les seves funcions bàsiques. Dissenyar materials didàctics en suport vídeo mitjançant l’ús de càmeres digitals i l’ordinador. Desenvolupar el criteri professional dels estudiants per facilitar la presa de decisions sobre l'ús dels mitjans àudiovisuals a diferents contextos d'ensenyament i aprenentatge. Crèdits ECTS: 2,5

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

Tema 1: El paper educatiu i didáctic dels mitjans de comunicació de masses.

1,6, 2, 5

4

10

1, 3,9,10

10

Tema 2: Influència dels mitjans audiovisuals a la percepció de la realitat.

Consciència humanística, científica, tècnica, artística, social i política com a ciutadà-na i coma educador-a. Habilitats d'estudi i de treball, individual i en equip

1,6, 2, 5

2

10

1, 3,9,10

10

Tema 3: El llenguatge audiovisual.

Domini científic d'eines metodològiques. Ús de les TIC com a eina de comunicació i d'intervenció.

1,6, 2,5

6

10

1, 3,9,10

10

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 4433//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Tema 4: Lectura de l’audiovisual. Metodologia d’anàlisi de un producte audio visual.

1,2,6,7,5

6

10

3,9,10

20

Tema 5. Construcció de l’audiovisual.

Foment i ús de la innovació i la creativitat artística, corporal, musical i plàstica.

1,2,3,4,6,7 12

25

3,5, 9, 10

50

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 4444//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d’Educació Infantil. Assignatura: Textos Literaris Catalans Codi: 21892 Curs: 1r Tipus: Obligatòria Objectius : Impulsar una visió completa de les possibilitats que contenen els textos literaris per ajudar a l’assoliment dels objectius curriculars generals de l’etapa. Plantejar les possibles relacions a establir entre els textos literaris i les diferents àrees curriculars en què s’estructura i es divideix aquesta etapa educativa. Fomentar el coneixement del corpus literari, el domini de les eines bàsiques de descodificació i anàlisi dels textos literaris i la capacitat de recerca i d’ús de les fonts bibliogràfiques apropiades. Crèdits ECTS: 3,5

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

Bloc 1: Aspectes teòrics

Bloc 2: Models pràctics

-Consciència humanística, científica, tècnica, artística, social i política com a ciutadà/na i com a educador/a

1, 3

35

25

Bloc 3: Aplicació

Comunicació oral i escrita en llengua catalana. -Utilització del treball de grup cooperatiu

2, 5, 6

20

30

6

50%

Bloc 4: Reflexió i teorització

-Consciència humanística, científica, tècnica, artística, social i política com a ciutadà/na i com a educador/a

1, 2, 6, 7

55

32,5

4, 7, 10

50%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 4455//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d'Educació Infantil Assignatura: Temes bàsics de ciències Codi: 21910 Curs: 1r Tipus: Obligatòria Objectius: L'objectiu de fons d'aquesta assignatura és el de proporcionar un "reforç" en la cultura científica dels alumnes. Els objectius generals es concreten en els següents: -Garantir que els estudiants adquireixin i/o consolidin les nocions científiques bàsiques. -Donar a conèixer els procediments més correctament utilitzats en el treball dels científics. -Reconèixer i diferenciar la naturalesa de les diferents afirmacions científiques.-Desenvolupar el plaer pel treball científic.-Despertar l'interès per conèixer les lleis que regulen l'univers material quotidià. Cal tenir present que el seu caràcter general dins de l'àmbit de la ciència fa que pugui desenvolupar-se des de múltiples punts de vista. Credits ECTS: 3

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació(2)

1,2,3,4,5,6,7,8,9,10

Ponderació respecte

el valor final %

Observació i classificació

1,3,4,5,7

18

15

3,6,7,9

20%

Experimentació i deducció de lleis

1,4,5,7

15

15

3,6,7,9

20%

Processos i la seva modelització

1,4,5,7

15

15

1,3,6,7,9

20%

Impacte social

1,3,5

10

10

3,6,9,10

15%

Treball de recerca

Domini científic d’eines metodològiques. Consciència humanística, científica, tècnica,artística ,social i política com a ciudatà-na i com educador-a. Habilitats d’estudi i de treball , individuals i en equip. Ús de les TIC com a eina d’aprenentatge, de comunicació i de intervenció.

2,3,4,5,6 20

20

6

25%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 4466//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d’Educació Infantil Assignatura: Llengua castellana Codi: 21976 Curs: 1r Tipus: Obligatòria Objectius: Situar les varietats de la llengua castellana en relació als factors interns i externs que les determinen. Aprofundir en el coneixement de l’origen i de l’estructura del lèxic del castellà, i reconèixer les condicions pragmàtiques de l’ús del lèxic. Conèixer la situació de l’ensenyament del castellà en el context educatiu català. Crèdits ECTS: 3,5

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

Parlar i escriure: factors socioculturals i cognitius

1

4

4

1

10

Variació i varietat en la llengua castellana: Estructura fonètica i canvi lingüístic.

1, 6.

12

15

3, 7.

20

Variació i varietat en la llengua castellana: L’estàndard i la normativa.

1, 2, 6.

12

15

3, 7.

20

Variació i varietat en la llengua castellana: El castellà de Catalunya.

1, 6.

12

8,5

3, 4, 7.

10

El lèxic i l’ús lingüístic: lèxic i cultura.

Consciència humanística, científica, tècnica social i política com a ciutadà i com educador. Habilitats d’estudi i de treball, individuals i en equip. Comunicació oral i escrita en castellà.

1, 3, 6.

12

15

3, 6.

15

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 4477//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

El lèxic i l’ús lingüístic: Les unitats lèxiques.

1, 6

12

15

3, 7.

15

El lèxic i l’ús lingüístic: els diccionaris.

1, 6

12

15

3, 7.

10

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 4488//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d’Educació Infantil Assignatura: Matemàtiques I Codi: 22713 Curs: 1r Tipus: Obligatòria Objectius: Es tracta d'un curs eminentment instrumental en el qual a partir de la reflexió sobre els conceptes fonamentals de la matemàtica elemental (nombre natural i racional, principis de geometria elemental, proporcionalitat, … ) es pretén proveir l'alumne de les eines matemàtiques bàsiques i a més a més que d'aquesta manera adquireixi un mínim de sentit crític davant de l'ensenyament d'aquesta matèria. Es pretén modificar la visió deformada, amb què la majoria dels alumnes arriben a la facultat, del que són les matemàtiques. És a dir, es procurarà: 1. Potenciar la intuïció. 2. Mostrar la utilitat de les matemàtiques com a ciència que permet resoldre els problemes quotidians. 3. Evitar la manipulació sense sentit. Crèdits ECTS: 3.5

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

1. Introducció a la resolució de problemes i al raonament matemàtic

1 6

5 6

6 5

1 3

5

2. Nombres i resolució de problemes: fases en la resolució d’un problema

1 6

7.5 4

7.5 7.5

3

10

3. Geometria. Experimentar, relacionar, conjecturar i demostrar

1 6

7.5 8

8.5 7.5

3

10

4. Mesura numèrica i geomètrica. Proporcionalitat. Representació, inducció i generalització.

1 2 3 6

7.5 10 3 4

7.5 1 3 7.5

Treball grup 3

10 10

5. Resolució de problemes i aplicacions de les matemàtiques

Consciència humanística, científica, tècnica social i política com a ciutadà i com educador. Domini científic d’eines metodològiques. Us de les TIC com a eina d’aprenentatge, comunicació i intervenció. Habilitats d’estudi i de treball, individuals i en equip. Comunicació oral i escrita en llengua catalana i castellana.

1 2 6 7

7.5 20 4 5

8.5 0.5 7.5 10

9 7

15 40

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 4499//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Educació Infantil Assignatura: Llengua Escrita Codi: 21897 Curs: 1r Tipus: Obligatòria Objectius: Ampliar la competència en la producció de textos escrits, de tipologia diferent i d'un grau de formalitat mitjà/alt. Reflexionar sobre el procés de producció dels textos escrits, sobre la seva organització textual i sobre la seva funció pragmàtica. Crèdits ECTS: 3,5

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

Bloc:1 Reflexió teòrica sobre la comunicació escrita

Comunicació escrita en llengua catalana

1

20

17,5

1

Bloc:2 Anàlisi i planificació de textos escrits

Comunicació escrita Habilitats d’estudi i de treball individual i en equip

1,2,3, 5,6,7

45

40

2,3,4,5,9

50%

Bloc:3 Producció de textos escrits formals propis de l’àmbit acadèmic

Comunicació escrita en llengua catalana Adaptació a les situacions de diversitat cultural i personal

1,5

40

30

4,7,9,10

50%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 5500//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d’Educació Infantil Assignatura: Llengua Oral Codi: 21898 Curs: 1r Tipus: Obligatòria Objectius: L'objectiu d'aquesta assignatura és oferir estratègies que permetin ampliar la competència oral dels estudiants i, especialment, desenvolupar les habilitats necessàries per expressar-se de forma adequada i eficaç en diferents situacions formals pròpies de l'àmbit acadèmic (classes, conferències, exposicions de treballs, etc.) i de la professió de magisteri (presentacions, reunions, explicacions a classe, etc.). Crèdits ECTS: 3,5

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

Bloc:1 Reflexió teòrica sobre la comunicació oral

Comunicació oral en llengua catalana 1

20

17,5

1

Bloc:2 Anàlisi i planificació de discursos

Comunicació oral en llengua catalana Habilitats d’estudi i de treball individual i en equip

1,2,5,6,7

45

40

2,3,4,5,9

50%

Bloc:3 Producció de discursos orals formals propis de l’àmbit acadèmic

Comunicació oral en llengua catalana Adaptació a les situacions de diversitat cultural i personal

1,5

40

30

4,7,9,10

50%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 5511//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d’Educació Infantil Assignatura: Educació de la veu i foniatria aplicada Codi: 21997 Curs: 1r Tipus: Obligatòria Objectius: Ser conscients de la importància de la veu com a eina de comunicació en la professió de mestre. Aconseguir una actitud corporal adequada per a una bona fonació. Conèixer i experimentar diferents recursos corporals i vocals per tal de mantenir una veu sana. Crèdits ECTS: 2

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

Aparell fonador

Foment i ús de la innovació i la creativitat corporal.

7

5h

10h

3,7

20%

Funció de la veu en la tasca educativa.

Habilitats d’estudi i de treball en equip i individuals

1, 2, 6, 7

45h

40 h

2, 3, 7

80%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 5522//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d’ Educació Infantil Assignatura: Didàctica de les Matemàtiques I Codi: 21949 Curs: 1r Tipus: Obligatòria Objectius: Oferir materials de reflexió i d’estudi al voltant de l’ensenyament de les matemàtiques a l’Escola Bressol i al Parvulari. Fixar els continguts conceptuals de mesura i geometria que intervenen a l’Educació Infantil i donar instruments per a la seva didàctica. Donar a conèixer el desenvolupament en el nen dels conceptes relacionats amb la mesura i l’entorn espacial i presentar el paper del mestre com a conductor dels aprenentatges. Aportar eines al futur mestre per analitzar, crear i utilitzar recursos i materials didàctics en relació al treball de mesura i geometria a l’Escola Bressol i el Parvulari. Afavorir una visió de les matemàtiques que permeti treballar-les a l’etapa infantil d’una manera integrada a la vida quotidiana del nen i en relació amb la globalitat dels seu aprenentatge Crèdits ECTS: 3,5

Continguts per blocs

temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat

d’avaluació

Ponderació respecte el valor final %

Aprenentatge de la mesura, mesura de longitud, mesura de temps

1

44

44

3

25%

Procediments generals en l’aprenentatge de la geometria

2

30

13,5

6

25%

Orientació i direcció a l’espai Visualització, dibuix i construcció Relacions i transformacions

- Domini científic d’eines

metodològiques per a l’activitat educadora.

- Habilitats d’estudi i de treball

individual i en equip 3

13,5

30

7

50%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 5533//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d’Educació Infantil Assignatura: Biologia Codi: 21908 Curs: 1r Tipus: Optativa Objectius: Es pretén que els estudiants adquireixin o consolidin els coneixements bàsics de la biologia que els han de permetre entendre i relacionar entre ells una mica millor els aspectes fonamentals del fenomen de la vida. Aquest objectiu tan general s’intenta concretar de dues maneres. D’una banda se segueix el camí que va des de les molècules complexes a la teoria evolutiva. D’altra banda s’estudien alguns dels resultats de l’evolució. Es fa especial èmfasi en relacionar entre si els diferents aspectes bàsics que es tracten més que no pas en tractar-ne molts. Crèdits ECTS: 3

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

Nivells d’organització de la matèria viva

1,2,4,6,7

15

10

3,6,7

10

Classificació dels éssers vius

1, 2,3,4,6,7

15

15

3,6,7,9

20

L’evolució

1,2,6,7

15

15

3,6,7,9

20

Ecosistemes

1,2,3,6,7

20

15

3,6,7,9

25

L’home i la Naturalesa

Domini científic d’eines metodològiques. Ús de les TIC com a eina d´aprenentatge, de comunicació i de intervenció. Consciència humanística, científica, tècnica, artística ,social i política com a ciutadà-na i com educador-a. Habilitats d’estudi i de treball , individuals i en equip. intervenció.

1,2,5,6,7

20

20

3,6,7,9

25

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 5544//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d’Educació Infantil Assignatura: Geologia Codi: 21909 Curs: 1r Tipus: Optativa Objectius: Introduir l'alumne en el coneixement dels temes bàsics de la geologia, així com a la metodologia pròpia d'aquesta assignatura, posant un èmfasi especial en el coneixement de la geologia del nostre entorn. Iniciar els alumnes en l'observació sistemàtica del paisatge i dels materials geològics al laboratori i al camp. Aconseguir que l'alumne situï bé la geologia dins de l'entramat de les ciències experimentals, exactes i socials, sense establir talls ficticis entre els complementaris àmbits del coneixement. Crèdits ECTS: 3

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

La Terra: forma i estructura. Mapa topogràfic

1,3,4,7

15

12

1,3,6,7,9

20

Materials terrestres: roques i minerals.

1,4,5,7

25

18

3,6,7,9

20

Tectònica de plaques, el paradigma

1,4,5,7

10

10

3,7

15

El treball de camp: la història geològica com a problema a resoldre.

1,3,5,6,7

30

20

3,6,7,9

25

El mapa geològic i el tall.

Domini científic d’eines metodològiques. Consciència humanística, científica, tècnica, artística ,social i política com a ciutadà-na i com educador-a. Habilitats d’estudi i de treball, individuals i en equip.

1,3,4,5,7

20

15

3,6,7,9

20

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 5555//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d'Educació Infantil Assignatura: Geografia I (Medi i societat) Codi: 21902 Curs: 1r Tipus: Optativa Objectius: La complexitat del món i la desequilibrada relació que la societat manté amb el medi, fan necessaris uns marcs de referència que permetin entendre una realitat plena de conflictes i contradiccions. L’assignatura contribueix a la comprensió de la interdependència entre els diferents elements que composen el sistema planetari, així com de les conseqüències medi ambientals de l’ús del medi natural per part de la societat. Per això treballa, mitjançant l’anàlisi de temes i casos concrets, alguns aspectes bàsics :La terra, únic recurs per la societat. Cada societat utilitza diferents recursos i de maneres diferents, fent servir les tecnologies necessàries en cada moment. L’ús dels recursos té un impacte sobre el medi ambient. La necessària actitud crítica vers la utilització de la tecnologia i les seves repercussions ambientals i socials. Credits ECTS: 3

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

1. La natura com a medi, risc i únic recurs per a la humanitat.

1. comunicació oral i escrita en llengua catalana i castellana. 3. Domini científic d’eines metodològiques per a l’activitat educadora. 8. Consciència humanística, científica, tècnica, social i política com a ciutadà/na i com educador/a

1. 2. 6.

15

20

3. 6. 7.

30%

2. La interrelació entre sistema natural i societat

3. Domini científic d’eines metodològiques per a l’activitat educadora. 8. Consciència humanística, científica, tècnica, social i política com a ciutadà/na i com educador/a

1. 2. 6.

15 25

3.

20%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 5566//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

3. L’impacte de la humanitat sobre el medi

3. Domini científic d’eines metodològiques per a l’activitat educadora. 5. Ús de les TIC com a eina d’aprenentatge, de comunicació i d’intervenció 6. Utilització del treball de grup cooperatiu. 8. Consciència humanística, científica, tècnica, social i política com a ciutadà/na i com educador/a 11. Habilitats d’estudi i de treball, individuals i en equip

1. 2. 3. 6.

10 30

3. 6. 7.

50%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 5577//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d’Educació Infantil Assignatura: Geografia II (Geografia de Catalunya) Codi: 21903 Curs: 1r Tipus: Optativa Objectius: L’objectiu general és facilitar a l’alumne el procés necessari per passar de la simple mirada al seu voltant, a la comprensió i explicació de la realitat observada. Els objectius específics són: a)Actualitzar els coneixements sobre l’espai català; b)Utilitzar el mètode d’estudi de cas com a eina d’anàlisi de les transformacions del territori i de recerca dels elements que les expliquen; c) Conèixer alguns recursos per treballar Catalunya a l’escola. Crèdits ECTS: 3

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

1. El mapa de Catalunya i la relació societat-medi

8. Consciència humanística, científica, tècnica, social i política com a ciutadà/na i com educador/a

1, 2, 6 9 6 3 6

2, 3, 6, 7 20%

2. Cap a una nova societat catalana? Característiques de la població i nous reptes socials

8. Consciència humanística, científica, tècnica, social i política com a ciutadà/na i com educador/a 5. Ús de les TIC com a eina d’aprenentatge, de comunicació i d’intervenció 11. Habilitats d’estudi i de treball, individuals i en equip

1 , 2 , 6 15

12 3 15

2 ,3 ,6 ,7

30%

3. Barcelona i el territori català

8. Consciència humanística, científica, tècnica, social i política com a ciutadà/na i com educador/a

1 , 2 , 3 ,6 16 10 6 5 9

2 , 6, 7

50%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 5588//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d’Educació Infantil Assignatura: Historia 1 Codi: 21900 Curs: 1r Tipus: Optativa Objectius: Visió global del procés històric del S.XX, sobretot a partir de 1945 Crèdits ECTS: 3

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació

respecte el valor final %

Bloc 1.- Dels inicis de segle fins a la I G.M.

3 7’5 3, 6, 7 i 8

Bloc 2.- Colonialisme europeu i nous imperialismes

3 7’5 3, 6, 7 i 8

Bloc 3.- Naixement de la URSS. Moviments socialistes.

3 7’5 3, 6, 7 i 8

Bloc 4.- Crac del 29 i els models keynesians per sortir de la crisi

3 7’5 3, 6, 7 i 8

Bloc 5.- Crisi de l’Estat liberal i Feixismes

3 7’5 3, 6, 7 i 8

50%

Bloc 6.- Nou ordre mundial després de la II G.M.

3 7’5 3, 6, 7 i 8

Bloc 7.- Descolonització i aparició del 3er Món

3 7’5 3, 6, 7 i 8

Bloc 8.- Món àrab: Magrib, Pròxim Orient i Orient Mitjà

3 7’5 3, 6, 7 i 8

Bloc 9.- Àfrica subsahariana. Causes de la crisi: deute…

3 7’5 3, 6, 7 i 8

Bloc10.- Globalització econòm. i Nous Moviments Alternatius

Domini científic d’eines metodològiques per a l’activitat educadora. Adaptació a situacions de diversitat cultural. Consciència humanística, científica, tècnica, artística, social i política com a ciutadà/na i com a educador/a. Sentit ètic de la professió. Habilitats d’estudi i de treball, individuals i en equip.

1 i 2

3 7’5 3, 6, 7 i 8

50%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 5599//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d'Educació Infantil Assignatura: Literatura Castellana: Anàlisi i selecció de textos II Codi: 22859 Curs: 1r Tipus: Optativa Objectius: Fomentar la competència lectora i facilitar instruments d’anàlisi i reflexió sobre els diversos gèneres literaris Crèdits ECTS: 3

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

La narració 1,2,5,6,7

1,2,3,6,7

33%

La poesia 1,2,5,6,7

1,2,3,6,7

33%

El teatre

Comunicació oral i escrita. Domini científic d'eines metodològiques per a l'activitat educadora. Foment i ús de la innovació i creativitat artística corporal, musical i plàstica. 1,2,5,6,7

100

75

1,2,3,6,7 33%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 6600//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d’Educació Infantil. Assignatura: Literatura Catalana I Codi: 22856 Curs: 1r Tipus: Optativa Objectius: Reflexió sobre el paper que ha de portar a terme la literatura, i especialment la literatura catalana, en les etapes educatives d’infantil i de primària segons el marc delimitat pels curricula oficials. Es tracta, per tant, d’impulsar una visió completa de les possibilitats que contenen els textos literaris per garantir l’acompliment dels diferents objectius generals d’ambdues etapes i de superar la reducció de la literatura a simple material o recurs per a l’aprenentatge de tipus lingüístic. Aquesta reflexió s’ha de fonamentar, òbviament, en el coneixement del corpus literari, en el domini de les eines bàsiques de descodificació del text literari i en la capacitat de recerca i d’ús de les fonts bibliogràfiques apropiades, que constitueixen els altres objectius generals de l’assignatura. Crèdits ECTS: 3

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

Bloc 1: Aspectes teòrics

Bloc 2: Models pràctics

Consciència humanística, científica, tècnica, artística ,social i política com a ciutadà-na i com educador-a.

1, 3

35

20

Bloc 3: Aplicació

Comunicació oral i escrita en llengua catalana. Utilització del treball de grup cooperatiu

2 ,5, 6

20

25

6

50%

Bloc 4: Reflexió i teorització

Consciència humanística, científica, tècnica, artística, social i política com a ciutadà-na i com educador-a.

1, 2, 6, 7

55

30

4, 7, 10

50%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 6611//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d’Educació Infantil Assignatura: Anàlisi de la forma en dues dimensions: Pintura Codi: 21955 Curs: 1r Tipus: Optativa Objectius: Entendre la pràctica de la pintura com un instrument de comprensió i expressió de la realitat. Comprendre la pintura a través del procés del treball d'uns artistes concrets Crèdits ECTS: 3

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

Claude Monet i altres artistes coetanis: el color en L'impressionisme i el naturalisme. s.XIX

1 4 6

5 10

5 10 10

6 i 9 30 %

Morandi: La naturalesa i l'abstracció constructiva. El clar/obscur. SXX.

1 4 6

5 10

5 10 10

6 i 9 30%

Klee: La naturalesa i la imaginació. El color en l'imaginari simbòlic. S XX

-Foment i ús de la innovació i creativitat artística, corporal, musical i plàstica. Aprenentatge de valors estètics com a elements d'educació integral. Consciència humanística, científica, tècnica, artística, social i política com a ciutadà/na i com a educador/a

1 4 6

5 10

5 10 10

6, 9 i 10 40%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 6622//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d’Educació Infantil Assignatura: Educació Corporal Codi: 22028 Curs: 1r Tipus: Optativa Objectius: Conèixer les principals bases teòriques de l’educació corporal a l’etapa d’Educació Infantil. Practicar el joc motor, tot vivenciant l’expressió i la comunicació corporals. Estudiar i analitzar les condicions més bàsiques per a l’educació del cos dels 0 als 6 anys. Crèdits ECTS: 3

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

Aspectes teòrics -Foment i ús de la innovació i creativitat artística corporal, musical i plàstica

1 25 20 25%

Pràctiques corporals de formació personal

-Adaptació a situacions de diversitat cultural i personal -Aprenentatge de valors estètics com a elements d’educació integrals

4 25 20

2, 3 50%

Reflexió i teorització

-Comunicació oral i escrita en llengua catalana i castellana

6, 7 50 35 6, 10 25%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 6633//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre educació infantil Assignatura: Expressió musical Codi: 21979 Curs: 1r Tipus: Optativa Objectius: Estudi de les bases teòriques de l’educació i el desenvolupament musical a l’Educació Infantil. Crèdits ECTS: 3

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

Bloc 1: Aspectes teòrics Bloc 2: Models pràctics

Foment i ús de la innovació i creativitat en el camp del llenguatge musical Aprenentatge de valors estètics com a elements d’educació integrals

1, 2, 6

45 30

35 30

3 - 6

75 %

Bloc 4: Reflexió i teorització

Habilitats d’estudi i de treball individuals i en equips

1, 2, 6, 7 15 10 4 – 7 - 10 25%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 6644//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre d’Educació Infantil Assignatura: Intervenció Educativa a l’Educació Infantil I Codi: 22007 Curs: 1r Tipus: Optativa Objectius: Construcció de coneixement, habilitats i actituds sobre la primera infància i els contextos on es desenvolupa. S’aborda des de la perspectiva d’una concepció dels infants com a persones competents, amb necessitats i drets, partícips de contextos familiars i socials responsables de la seva atenció i educació. Crèdits ECTS: 3

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores Prof. Estudi.

Activitat d’avaluació % respecte valor final

Els infants, persones entre persones

1, 5, 6 12 h 16 h 1, 2, 4, 7,9 15%

Participar en la pròpia vida i en la vida del grup

Construcció d’un marc de referència conceptual útil per comprendre realitats sòcio-educatives concretes, prendre decisions i actuar-hi

1, 2, 3, 5, 6 25 h 35 h 1, 2, 3, 4, 6, 7,9

70%

L’educació, organització en contextos

Consciència de la realitat sòcio-educativa com un sistema interactiu d’incidències mútues i múltiples

1, 2, 5, 6 20 h 25 h

Institucions, programes i serveis educatius per a la

infància

Sentit ètic de la professió

1, 5, 6 8 h 10 h 1, 2 7 15%

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 6655//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Titulació: Mestre en Educació Infantil Assignatura: Intervenció educativa en Educació Infantil II Codi: 22008 Curs: 1r Tipus: Optativa Objectius: Facilitar el coneixement de les característiques del nen de tres a sis anys. Reflexionar sobre les relacions entre desenvolupament i aprenentatge. Conèixer l'etapa d'Educació Infantil. El Parvulari dins de l'etapa d'Educació Infantil. Potenciar la valoració dels diversos aspectes implicats en l'evolució i amb el treball educatiu amb els infants de tres a sis anys. Crèdits ECTS: 3

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,9,1

0

Ponderació respecte

el valor final %

Els contextos educatius

15

15

El parvulari dins del sistema educatiu

15

20

Característiques del pàrvul

15

15

Referents i models d’intervenció educativa al parvulari

Domini científic d’eines metodològiques per a l’activitat educadora amb infants i famílies Habilitats d’estudi individual i en equip Sentit ètic de la professió

1, 2, 5, 6, 7

30

25

3, 6, 10

(100 %)

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 6666//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

2.3 Enfocament del procés d’ensenyament – aprenentatge

El temps d’aprenentatge, una qüestió a considerar

El model d’us del temps d’aprenentatge en aquest tipus de crèdit considera quatre grans moments formatius, els quals es poden representar genèricament de la manera següent: Taula núm. 1: Model general de l’ús del temps en els crèdits ECTS

Treball dirigit Treball tutelat Treball autònom, Treball vinculat a l’acreditació dels aprenentatges

Docència directa + control docent

Exercicis, debats, seminaris, laboratori, tutorització, avaluació de seguiment

Aprenentatge, reflexió autònoms,Preparar materials i recursos, etc.

Preparació d’activitats, sotmeses a avaluació o acreditació.

El temps mig d'aprenentatge lluny de ser una variable simple i externa a un procés, és un concepte complex i dependent de dos tipus de decisions:

aquelles implícites a tot procés d'ensenyament i aprenentatge: què ensenyar, per què, com, etc. el tipus d’accions que es porten a terme de manera efectiva per a concretar-

les. La unitat de temps, per tant, no es deriva directament de l’enunciat de l’activitat, sinó de la intencionalitat i del tipus de gestió de les activitats d’aprendre que concreten els propòsits assignats a l’activitat general. En la definició dels temps ECTS, suggerim tenir en compte alguns dels principals paràmetres que poden configurar aquell temps que es consideri com de referència pels diferents aprenentatges. Aquests paràmetres els il·lustrem en la Figura núm. 3. Especificació dels distints apartats:

I. Nivell: general o especialitzat; de grau; de primer, de segon, ... i orientació de les competències a assolir en cada nivell.

II. Tipus de continguts: p.e. conceptuals, procedimentals i de valors. III. Teòrica, aplicada, d'indagació, d'elaboració de projectes, pràctica, ...

orientada a la reproducció, a la resolució de casos i/o de problemes, orientada al descobriment, a l'elaboració i desenvolupament de problemes/projectes.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 6677//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

IV. Expositiva directa, dirigida, assistida, en cooperació entre estudiants,

autònoma; V. Continuada, puntual; de control, autorreguladora; mitjançant proves tipus

test, de preguntes obertes, tancades, per elaboració d'esquemes, mapes, informes, etc.

VI. Modalitat de valoració global dels resultats i els inputs que es consideren (coneixements, estratègies de pensament, actituds, actuacions ...), la seva ponderació, ...

Figura núm. 3: Principals paràmetres que poden configurar el temps que es consideri de referència pels diferents aprenentatges. Tot i el que s’ha dit del model anterior, volem subratllar la importància i la influència que exerceixen les modalitats d’avaluació en el valor: temps dedicat a un aprenentatge. Molt sovint, aquestes modalitats són les que acaben definint en la pràctica, i des de la perspectiva dels alumnes, totes les intencionalitats de l’ensenyament, malgrat no se’n sigui conscient. Ho podem il·lustrar mitjançant el mateix exemple anterior. El concepte de temps, per tant, l’hem de veure molt relacionat amb el tipus d’aprenentatge que es promou, tot considerant que una part significativa del mateix s’adreça a promoure l’alumnat cap a nivells més alts i de millor qualitat d’aprenentatge. Ho il·lustrem a les dues figures que segueixen, figs. n. 2 i 3:

ECTS Unitat de temps promig assignada a l’aprenentatge que es necessita per assolir els

resultats esperats. (Aquesta unitat de temps és funcional als cinc paràmetres següents )

I. Nivell de desenvolupament de l’ activitat educativa

III. Tipus d’activitat d’aprenentatge

II. Continguts a desenvolupar

IV. Tipus de relació

ensenyamt-aprennttge

V. Modali-tat i tècnica d’ava-luació

VI.

Resu

ltats

de

l’apr

enen

tatg

e es

pera

t.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 6688//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Figura núm. 1:Paràmetres que configuren la forma d’aprendre

ExperiènciaIndirecta

Exp.directa

S’aprèn a partir de:

Infor- Conèixer Aplicar Analitzar Sintetitzar Avaluarmar-se

Dependència

Autonomia

Suport

Mitjançant l’esquema anterior es pot percebre com la relació entre el tipus de material o de treball, la situació d’aprenentatge i el tipus d’aprenentatge propiciat poden donar lloc a usos del temps molt diferents. Mentre que la figura anterior il·lustra un tipus de dificultat a resoldre, la segona figura planteja un repte. Com incrementar les situacions d’aprenentatge que suposin un major grau d’autonomia pels estudiants en l’acció i el pensament, al mateix temps que es promou un aprenentatge més qualitatiu ? Figura núm. 2:Com passar de promoure un aprenentatge de tipus I a un altre de tipus II?

Exp. Indirecta

Exp.directa

Infmc Conxr Aplicació Anlisi. Sntsi Avaluac

Dependència

Autonomia

SuportTipus IITipus I

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 6699//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

És important considerar que no és difícil que l'estimació de temps d'estudi necessari per part de l'alumne pugui tenir una certa “desviació” en la pràctica i més a l’inici del model. Per això es recomana realitzar aquesta proposta com una aproximació susceptible de ser corregida posteriorment, mitjançant fórmules d’acord que impliquin també els estudiants i els resultats de la seva tutorització.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 7700//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

2.4 Els criteris de certificació i avaluació de la qualitat de la progressió

acadèmica

Els principis que orienten l’avaluació de la qualitat del procés d’ensenyament-aprenentatge

a) Importància i funcionalitat de l’avaluació Tot procés educatiu ha de comportar una avaluació que no sols ha de ser controladora sinó que ha de tenir també un caràcter educador. És absolutament necessària per poder verificar la progressió acadèmica de l´aprenentatge de l´estudiant i també la qualitat del procés d´ensenyament del professorat i de la titulació en el seu conjunt. Els propòsits de l´avaluació són informar, verificar, justificar, valorar, prendre decisions de seguir, de canviar, etc. b) Criteris d´avaluació Podem assenyalar com importants els següents:

• coherència: s´avalua el que s´ha ensenyat i com s´ha ensenyat • publicitat: s´informa degudament als estudiants del programa, dels treballs a

realitzar, dels criteris d´avaluació, dels procediments d´avaluació, dels resultats justificats, etc.

• qualitat: s´avaluen els temes prioritaris, es fa amb eines validades convenientment, s´apliquen adequadament, es corregeix amb rigor ,etc.

• adequació a les circumstàncies: l´avaluació es fa el millor que es pot fer tenint en compte condicionants com el gran nombre d´alumnes, pocs crèdits, etc.

• justícia: els resultats es desprenen dels criteris fets públics prèviament , es donen a conèixer a l´estudiant i es poden justificar adequadament

c) Agents avaluadors Són diversos. Els professors són imprescindibles i són els que certificaran el progrés de l´estudiant. Però els propis estudiants d´alguna manera han d´aprendre a autoavaluar-se de forma individual i en grup i han de poder avaluar el professorat i el procés d´ensenyament. També els agents externs han de participar en certs moments en l´avaluació del procés d´ensenyament-aprenentatge. Aquests agents poden ser professionals i experts del camp de la titulació. d) Temps d´avaluació Podem parlar d´una avaluació inicial, en començar la carrera i les classes, d´una avaluació continuada del procés tant d´aprenentatge com d´ensenyament, i d´una avaluació final, al final de curs i de carrera. e) Procediments d´avaluació Com que la titulació té assignatures de tot tipus teòriques i pràctiques i d´àmbits de coneixement molt diversos, les formes d´avaluació poden ser molt diferents. Alguns exemples poden ser:

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 7711//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

• A l´inici de la carrera, exercici de reflexió sobre el que esperen els estudiants de la carrera i de les diferents assignatures.

• Durant el procés d´aprenentatge es poden fer recensions de llibres, reculls de

conferències, comentaris de vídeos, observacions de camp, pràctiques de laboratori, pràctiques a aules, problemes, reflexions i debats en equip, pràctiques de dinàmica de grup, d´expressió corporal, plàstica, musical, treballs monogràfics en grup o individuals, muntatges audiovisuals, confecció de pàgs. web, treball per carpetes, etc.

• Al final de curs es poden fer exàmens, presentació oral de treballs monogràfics,

presentació escrita dels treballs, etc. És important assenyalar prèviament quins seran els criteris de valoració de cada activitat i les condicions per realitzar-les. També cal deixar clar quin pes tindrà cada exercici en la nota final d´una assignatura concreta.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 7722//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

2.5 El perfil d’accés a la titulació

a) Descripció de les característiques

Els estudiants poden accedir a aquesta titulació des de les Proves d’Accés a la Universitat (PAAU) i des dels Mòduls Formatius de Cicle superior. En aquest darrer cas es reserva un 30% de les places disponibles. Aquest curs la nota de tall per accedir als estudis de Mestre en Educació Infantil ha estat de 6,5 pels estudiants que provenen de les PAAU i d’un 8,7 pels que provenen dels Mòduls Formatius de Cicle Superior. Cal dir que la totalitat dels estudiants han demanat aquesta carrera en primera opció la qual cosa posa de manifest la forta demanda que existeix i la predisposició dels alumnes a l’exercici d’una professió d’alt valor i responsabilitat socials. La característica més evident dels grups d’estudiants és l’alta feminització que arriba a quasi bé el 100%. S’ofereixen 150 places cada curs acadèmic que es reparteixen en tres grups; un de torn de tarda i dos de torn de matí.

b) Accions específiques

• Pla d’acollida

La Universitat ha desenvolupat molt l’oferta de serveis i activitats dels estudiants i, conseqüentment aquest col·lectiu té més possibilitats i oportunitats de participar que abans. Al mateix temps els plans d’estudis s’han fragmentat i el nombre d’assignatures diferents que ha de cursar qualsevol estudiant és molt elevat. Cal pensar també que la formació de professionals que hauran d’afrontar una situació sociolaboral complexa i canviant ha de tenir molt present no només l’ensenyament sinó els processos de tutorització i acompanyament de l’aprenentatge. Tot això fa recomanable establir plans que permetin els estudiants situar-se en el context universitari de manera ràpida i eficaç per garantir les opcions de desenvolupament personal, acadèmic i professional al centre. Amb aquesta idea es desenvolupen dos tipus de pla: el pla d’acollida i el pla d’integració. El primer s’adreça específicament als nous estudiants de primer curs de totes les titulacions per a garantir una bona inserció a la vida universitària. El segon s’adreça a la resta d’estudiants de tots els cursos i pretén optimitzar el procés de desenvolupament formatiu al si de cada titulació i en el conjunt de la facultat. Cal dir que es pretén millorar la qualitat de la formació i l’atenció als alumnes en vistes al seu òptim desenvolupament formatiu i personal, crític i autònom, tot proporcionant el millor nombre de recursos, estratègies i informacions per a què puguin gestionar de la manera més autònoma i eficaç possible el seu procés d’aprenentatge en un entorn complex i molt ric en oportunitats. Aquests dos plans s’emmarquen el els esforços de la Facultat i de tota la Universitat per a millorar la qualitat de la seva oferta i de totes les seves accions.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 7733//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

La titulació: Perfil professional i pla d’estudis Aquest és el primer bloc del pla d’acollida. En primer lloc, convé presentar la figura del coordinador o coordinadora de titulació, les seves funcions i la seva relació amb els estudiants i el professorat. A partir de l’inici, explicar els trets generals de:

• El perfil acadèmic i professional. Especialment el perfil professional de referència per a la titulació. Convé destacar les principals competències que ha d’assolir un professional de la titulació de Mestre en Educació Infantil durant la seva formació.

• Estructura de la titulació (coordinacions, tutories, comissions…) • El pla d’estudis (assignatures troncals, obligatòries i optatives de la titulació,

importància i sentit dels diferents continguts,..) • Referència al EEES i explicació dels ECTS. • Referència als programes d’intercanvi ERASMUS, SENECA • Quant al practicum, cal explicar el sentit de progressió de la pràctica des de

primer curs fins al darrer. No cal explicar la dinàmica del practicum de primer ja que per això ja tindran una sessió específica amb els tutors i tutores de Pràctiques I. Cal explicar el sentit i importància d’aquesta assignatura globalment.

La feina de l’estudiant universitari: Tècniques i estratègies de treball a la universitat Aquest bloc pretén situar l’estudiant respecte al que s’espera de la seva actuació a la Universitat. Convé clarificar i exemplificar:

• Tipologies de treball a la titulació: lectures, treballs, exàmens • Normes bàsiques de presentació de treballs • Estratègies bàsiques de cerca d’informació i documentació • Estratègies bàsiques de planificació del treball a la titulació • Treball en equip,… • La dinàmica de tutories, reunions i altres actes, el sentit de la franja horària

de dijous i la importància de les activitats extraordinàries de Titulació i de Facultat.

Estudiar i bellugar-se per la Facultat: Serveis de la facultat Aquest bloc és convenient que estigui integrat al màxim a les assignatures de la titulació. Pot tenir una part d’explicació per part del coordinador o coordinadora per a la qüestió dels correus electrònics o d’alguns serveis però allò òptim seria que el coneixement dels serveis es produeixi a partir del seu ús real en el marc de les diferents assignatures. Repartint els estudiants en subgrups (20/25 estudiants), visites a diversos serveis amb la corresponen informació de les persones responsables:

• Aula de Didàctica i Recerca Educativa (ADRE). • Aules d’informàtica. • Biblioteca. • Laboratoris de Ciències Experimentals. • Servei d’audiovisuals

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 7744//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Participar a la universitat La quarta part del pla es refereix a les opcions de participació que els estudiants tenen a la titulació, a la Facultat i a la Universitat en una triple vessant:

• Participació democràtica: Escollir representants de grup classe, de titulació i participar en els òrgans de govern de la Facultat i la Universitat.

• Participació cultural: prendre part en alguna de les múltiples opcions que la Universitat ofereix en l’àmbit de les arts.

• Participació solidària: en el marc de la Fundació Autònoma Solidària o altres i els seus projectes de voluntariat i cooperació.

Aquesta part es coordina amb el vicedeganat d’estudiants. Compta amb la col·laboració d’estudiants de darrers cursos, estudiants assessors i de persones vinculades a les activitats culturals i solidàries. S’organitza en blocs de titulacions per optimitzar el temps i els recursos. El desenvolupament del pla té el format d’unes jornades o un Simposi. En aquest sentit, inclou sessions plenàries a la Sala d’actes de la Facultat i sessions específiques per titulacions a cada aula i mòdul respectius. • Tutors de curs Cada grup d’estudiants té un professor tutor. El professor o la professora tutora és interessant que tingui el grup classe durant tot l’any , ja sigui en una mateixa assignatura anual o bé en dues de diferents. Podem agrupar les responsabilitats dels tutors-es en quatre blocs: Orientació dels estudiants . Orientar els estudiants en relació als seus estudis . Informar el grup classe de les activitats organitzades per la titulació o pel Deganat . Vetllar per la dinàmica del grup classe . Recomanar possibles activitats d’interès per al grup classe . Potenciar l’organització del grup classe . Potenciar el fet que els representants del grup classe vagin a les reunions on siguin convocats. . Altres Equip amb la coordinació de la titulació . Debatre conjuntament els problemes sorgits . Informar-se mútuament dels esdeveniments, activitats, etc. . Proposar conjuntament activitats d’interès per al grup classe Mediació de conflictes amb el professorat . En cas de conflicte del grup amb un professor-a, , recomanar als estudiants que ho intentin resoldre parlant amb el professorat en qüestió i parlar –ho amb Coordinació de la titulació. Participació a la Comissió de Docència de la titulació . Interès en participar, si es pot, en les reunions de la Comissió de Docència que és on es prenen les decisions relatives a la titulació.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 7755//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

• Estudiants assessors. Els alumnes novells de la titulació de Mestre en Educació Infantil disposen de la figura d’estudiants assessors la funció dels quals és orientar respecte de dubtes i problemes d’ordre acadèmic o administratiu i adreça els estudiants a les vies indicades. Esdevenen un element pròxim i abastable que es troba entre els estudiants de primer curs i el tutor de curs. ACCIONS PER MILLORAR L'ADEQUACIÓ DELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS A L'ENSENYAMENT Tal com explicava la documentació presentada, la titulació desenvolupa dos tipus d'accions per als estudiants de la titulació: el pla d'acollida i el pla d'integració. La implantació del pla pilot obliga a complementar les activitats de caràcter general que es realitzaven des de la posada en funcionament d'aquestes accions i, especialment, les adreçades als estudiants de nou accés. Per part de la titulació hi ha un interès especial a facilitar la implicació dels estudiants en l'experiència que s'inicia aquest curs i, d'acord amb això, s'han previst un seguit d'accions que tendeixen a establir lligams entre el pla d'acollida, específic per als estudiants de nou accés, i el pla d'integració per aconseguir que l'alumnat percebi clarament la importància de la seva participació continuada en el procés d'adaptació dels estudis a l'EEES. En aquest sentit, les activitats que es duran a terme dins del pla d'acollida tindran la seva continuació en el pla d'integració, d'acord amb les directrius que s'especifiquen a continuació. a) Pla d'acollida dels estudiants de nou accés Dins de la planificació comuna a totes les titulacions de la Facultat de Ciències de l'Educació per facilitar la seva inserció a la vida universitària, el pla d'acollida per als estudiants de nou accés d'enguany, que se celebren els dies 12 i 13 de setembre, comptaran amb dues activitats específiques relacionades amb el pla pilot. La primera consistirà en una xerrada, per a tots els estudiants de primer curs, en què es presentaran les línies essencials de l'experiència. Concretament, la Comissió de coordinació del pla pilot explicarà l'origen, la significació i les conseqüències de la creació de l'EEES; el canvi que suposa passar d'un sistema fonamentat en l'ensenyament a un altre que posa l'èmfasi en l'aprenentatge i, per tant, la importància que assoleix l'alumne en els estudis; el concepte de competències i els objectius d'aprenentatge referits al perfil professional i, especialment, què són els ECTS i quines implicacions tindran en els sistemes d'avaluació i en les estràtegies docents. Aquesta informació de caràcter general serà complementada amb la presentació específica de cada assignatura, feta pel professorat responsable, durant la primera setmana de curs. La segona de les activitats programades consisteix en un qüestionari inicial per a tots els alumnes de nou accés, que es passarà prèviament a la valoració i l'anàlisi, que realitzen en petits grups, del pla d'acollida. Els ítems són els següents:

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 7766//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

• Expectatives d'aprenentatge respecte de la titulació • Competències i coneixements previs • Familiarització i domini de metodologies d'aprenentatge • Dificultats per al seguiment del procés d'aprenentatge

La Comissió de coordinació del pla pilot serà l'encarregada de buidar la informació amb la qual es complementarà el mapa general de la titulació. b) Pla d'integració dels estudiants de nou accés Per facilitar la participació i poder comptar amb les opinions, valoracions i aportacions de l'alumnat al voltant de la implantació del pla pilot a la titulació resulta imprescindible posar al seu abast la informació i establir canals de comunicació continuats i institucionalitzats entre els alumnes i la resta de col·lectius implicats en el pla pilot, especialment amb el professorat. Amb caràcter general, els estudiants de la titulació tindran accés directe, com el professorat, a l'espai del web de la Facultat de Ciències de l'Educació que s'està gestionant amb l'equip deganal, en el qual podran trobar tot tipus d'informació sobre el desenvolupament del pla pilot. De manera específica, la titulació compta, com va quedar explicitat en la documentació presentada, amb dues instàncies, els tutors i els estudiants assessors, que ara, però, hauran d'assumir unes noves responsabilitats. D'acord amb el pla de seguiment i d'avaluació de la implantació del pla pilot, l'alumnat participarà directament i en el seu conjunt en el grup-classe; mitjançant els representants escollits en les reunions d'avaluació i en la Comissió de docència. D'aquesta manera l'alumnat podrà intervenir en les discussions i les reflexions al voltant de les qüestions vinculades al pla docent: pla de treball de l'estudiant i càrrega docent, coordinació entre assignatures i matèries, compatibilitat necessària entre assignatures, etc. Tanmateix, seria convenient que la discussió i la reflexió sobre les qüestions més genèriques -validació de competències, innovació metodològica, etc.- fossin també un element sobre el qual poguessin aportar la seva visió i, per això, cal oferir-los la possibilitat d'opinar. Hem de tenir present, però, que el fet que siguin alumnes de nou accés limita la seva implicació, si més no, durant les primeres etapes. Per aquesta raó, la figura dels estudiants assessors, els quals han pogut participar activament en els projectes d'innovació que ha portat a terme la titulació des de fa un cert temps, pot proporcionar un marc idoni per assolir un nivell de participació més alt. D'acord amb això i a banda de les funcions i les activitats generals que porten a terme tutors i estudiants assessors, tal com queda recollit en la documentació presentada, es preveuen les següents acccions per als estudiants de nou accés: • Tutors Els tutors de cada grup comptaran amb un qüestionari específic per orientar i dirigir les sessions d'avaluació de final de quadrimestre que realitzaran els alumnes. Els ítems que contindrà seran els següents:

• Idoneïtat metodològica • Idoneïtat del sistema d'avaluació • Relació entre temps de dedicació i pes de l'assignatura en el Pla d'Estudis

(crèdits)

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 7777//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

• Comunicació / Interacció / Participació • Percepció del suport del professor/a (tutories, etc.) • Assoliment de les competències • Relació de les competències amb el perfil professional • Assoliment dels objectius d'aprenentatge • Relació dels objectius d'aprenentatge amb el perfil professional • Percepció de les dificultats

Així mateix, donaran tot el suport necessari als representants de cada grup i vetllaran per a què en les reunions d'avaluació les aportacions de l'alumnat siguin recollides i valorades. Recíprocament, ajudaran a la correcta transmissió de la informació entre aquestes instàncies. • Estudiants assessors Pel que fa a l'aportació dels estudiants assessors en el projecte d'implantació del pla pilot a la titulació, la Comissió de coordinació té previst elaborar un calendari de xerrades i trobades per als alumnes de nou accés en les quals, amb la col·laboració dels estudiants assessors, els alumnes de primer curs puguin tenir coneixement i informació detallada i concreta del funcionament dels diversos projectes d'innovació duts a terme per la titulació. El fet que la informació sigui transmessa per alumnes facilita la comprensió i el diàleg. • Altres accions En el marc de l'espai reservat dins de l'horari lectiu a tutories i activitats, comú a tots els estudiants de primer curs, la Comissió de coordinació del pla pilot té previst portar a terme un conjunt de xerrades informatives sobre aspectes específics referents a l'adaptació dels estudis a l'EEES. Amb el referent dels punts tractats a la sessió general del pla d'acollida i de manera paral·lela a la discussió que portarà a terme el conjunt del professorat de la titulació, es transmetrà tota la informació respecte del procés de reflexió sobre els elements més genèrics. L'objectiu és, a banda de facilitar la integració i la implicació de l'alumnat, contrastar opinions i valoracions i recollir tots aquells aspectes que puguin ajudar a assegurar la viabilitat i l'èxit de l'experiència.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 7788//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

3 Planificació operativa del Pla d’ Estudis 3.1.1 El professorat i el personal d’administració i serveis L'experimentació del pla pilot a la titulació té com a objectiu fonamental l'adaptació dels estudis a l'Espai Europeu d'Educació Superior. Però també ens ha de servir per reflexionar sobre l'estat actual en què es troben. Per aquesta raó, el procés que comença el curs 2005-2006 ha de ser l'inici de l'anàlisi dels diferents elements que els conformen i de recollida d'informació rellevant sobre el funcionament i els resultats que n'obtenen, com a pas previ per a l'elaboració de propostes raonades i justificades de cara al futur, amb la mirada posada en els canvis previstos que afectaran la titulació. L'adaptació a l'EEES ens proporciona un seguit d'elements de referència que, sense ser nous, sí que ara adquireixen una rellevància especial, en la mesura que situen el procés d'aprenentatge i de formació de l'alumne en el centre de l'activitat docent. D'altra banda, després de tretze anys de funcionament de l'actual pla d'estudis de la titulació, hi ha evidències suficients de la necessitat de canvis estructurals que el racionalitzin i el flexibilitzin i, alhora, permetin noves metodologies docents. D'acord amb això, cal dissenyar un seguiment de la implantació del pla pilot, de caràcter formatiu, que ens ajudi a l'assoliment dels objectius esmentats. El procés ha d'implicar el professorat, els alumnes i el personal d'administració i de serveis; cada un d'aquests col·lectius ha de comptar amb instruments d'anàlisi i de valoració, comuns i consensuats, des de l'inici del procés, per tal que les evidències recollides permetin un seguiment fiable i una avaluació amb garanties. Alhora, s'ha de tenir present la necessitat d'incloure la dimensió individual però també la grupal que suposarà la creació d'espais de trobada i de discussió a diferents àmbits: el grup-classe; les assignatures; els àmbits de coneixement; etc. No cal dir que resulta imprescindible la transparència del procés de seguiment i, per això cal potenciar l'intercanvi d'informació i d'experiències mitjançant uns canals de difusió àgils i oberts a tothom. Tot i que la dinàmica d'implantació del pla pilot és progressiva, és a dir, que aquest primer any només afectarà el primer curs, no podem deixar de banda el fet que la titulació té en marxa també un procés d'innovació docent. En cap cas s'ha d'interrompre la dinàmica iniciada sinó que hem de poder integrar els esforços i les experiències que s'estan portant a terme, fonamentalment a segon i tercer curs, i convertir-los en un element més del procés de seguiment i d'avaluació. Per aquesta raó, caldrà crear canals de coordinació i d'intercanvi d'informació entre professors i estudiants, més enllà dels límits estrictes dels grups classe o dels cursos. Pel que fa als aspectes concrets que han de ser analitzats i avaluats, d'acord amb els objectius bàsics definits a l'inici, poden agrupar-se en els següents àmbits:

• Les competències i els objectius d'aprenentatge d'acord amb el perfil professional de la titulació.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 7799//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

• Els sistemes d'avaluació de competències i d'objectius d'aprenentatge. • El pla de treball de l'alumne. • La innovació docent. • La coordinació entre assignatures i matèries.

Cal tenir present, però, que l'avaluació dels aspectes apuntats ha de ser gradual i progressiva en el marc delimitat pels tres anys de durada de la implantació del pla pilot. Les previsions són tenir, al final del curs 2007-2008, un informe final que ens permeti elaborar propostes de reforma i de millora del estudis de la titulació. D'acord amb això, caldrà establir una jerarquia dels diferents àmbits a avaluar i fixar quins han de ser prioritaris per a cada període del procés, amb el benentès que la incorporació de nous temes a analitzar i valorar no ha d'implicar, de manera obligatòria, l'abandonament dels que ja s'han iniciat. De manera general, els instruments d'anàlisi, de recollida d'informació i d'avaluació dels aspectes esmentats que es preveuen utilitzar responen a una tipologia variada. En un primer estadi, es contempla l'ús de qüestionaris entre professors i estudiants. El buidatge de les dades que aportin constituiran el material de treball posterior en els diferents espais de discussió i de trobada, tant els que ja estan en funcionament en l'estructura de la titulació com en els nous que es vagin constituint. Paral·lelament, la informació continguda en les fitxes i les guies de les assignatures, servirà també per confeccionar un mapa de la situació actual. Tota la informació serà tractada per facilitar-ne la consulta i l'avaluació. L'altre instrument previst són els informes que elaborarà el professorat de cada assignatura al final del període lectiu. Les dades que se n'obtinguin seguiran el mateix procés descrit per als qüestionaris. A mesura que el procés avanci s'incorporan noves eines com entrevistes, grups de discussió, descripció de bones pràctiques i altres que siguin rellevants per a l'obtenció d'informació. Sempre amb la consciència que el seguiment del pla pilot no ha de suposar una excesiva càrrega de feina extra per als agents implicats en un procés que porta implícita ja una alta dedicació. D'altra banda, cal recordar que el seguiment comporta també l'avaluació externa per part dels organismes responsables. La gestió derivada de la implantació i del seguiment del pla pilot a la titulació recau en la Comissió de Coordinació, que està integrada per la coordinadora del projecte, Eulàlia Pérez, pel coordinador de la titulació, Enric Vilaplana, i per Carme Àngel en qualitat d'assessora.

a) Tipologia i volum de professorat

La docència a la titulació de Mestre d’Educació Infantil implica un total de 5 Departaments adscrits a la Facultat de Ciències de l'Educació (Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal; Didàctica de la Llengua, la Literatura i les Ciències Socials; Didàctica de les Matemàtiques i les Ciències Experimentals; Pedagogia Aplicada; Pedagogia Sistemàtica i Social) i 9 Unitats Departamentals adscrites a d'altres Facultats (Biologia Animal i Vegetal i Ecologia; Comunicació Audiovisual i Publicitat; Filologia Catalana; Filologia Espanyola; Geografia; Història

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 8800//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Moderna i Contemporània; Sociologia; Geologia; Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació), amb un volum global de 95 professors/es. La tipologia del professorat de la titulació és la següent: 1 Catedràtic d’Escola Universitària; 25 Titulars d’Universitat; 21 Titulars d’Escola Universitària i 48 professors més dins de les categories de professor ajudant i professor associat. Pel que fa a primer curs, el volum total de professors/es implicats és de 67, dels quals 1 és Catedràtic d’Escola Universitària; 18 són Titulars d’Universitat; 14 són titulars d’Escola Universitària i 34 es reparteixen en les categories de professors ajudants i professors associats. La tendència, comuna en l’àmbit universitari, d’un augment de la tipologia de professorat amb una àmplia mobilitat, no és la situació ideal per a dur a terme un projecte d’innovació docent com el que la titulació presenta. Amb tot, la implicació d’aquest professorat en el procés és prou significativa com per compensar el possible desequilibri que les dades estrictes presenten. No cal dir que la situació òptima pel que fa al professorat vindria donada per mesures tendents a prioritzar la dedicació continuada d’aquest important col·lectiu docent en els estudis de la titulació.

b) Accions d’informació i formació del professorat i del personal

d’administració i serveis

Les accions d’informació i formació del professorat de la titulació dutes a terme fins ara s’han estructurat en formats diversos. S’han realitzat seminaris, oberts al conjunt de professors/es de la titulació, sobre el procés de Bolonya i les seves implicacions en la pràctica docent universitària. Des de fa dos anys, s’ha iniciat una dinàmica de seminaris de coordinació entre professors/es per tal de dur a terme projectes d’innovació en l’àmbit docent de la titulació, amb l’objectiu de coordinar les accions educatives i trobar punts de contacte entre assignatures que evitin solapaments i facilitin la implantació d’un model modular en el disseny del curriculum de la titulació. L’abast i l’extensió d’aquesta pràctica ha comportat que en el darrer any augmentin els projectes d’innovació docent que afecten la titulació, amb un total de 10 projectes que s’estan duent a terme i que impliquen, de manera parcial o total, 25 assignatures. La titulació ha assumit la difusió d’aquestes iniciatives i les ha integrades en els diferents canals institucionals que coordinen l’actuació docent. En aquest darrer any, aquests projectes han estat presentats a les diferents reunions de la Comissió de Docència de la titulació que ha valorat en primera instància la pertinença i la viabilitat d’aquests projectes. Posteriorment, han estat presentats en les diferents reunions de titulació, 5 en total, obertes a tot el professorat, amb l’objectiu de donar a conèixer totes aquestes experiències i debatre els aspectes metodològics que se’n deriven. Els resultats, tot i que en fase experimental, han comportat, a la pràctica, un replantejament metodològic i curricular de la titulació i una major consciència de la complementarietat de l’acció docent individual. Totes aquestes accions, prèvies a la decisió de portar a terme el pla pilot per a l’adaptació de la titulació a l’EEES, han estat la base per a l’elaboració de la proposta provisional de competències generals de la titulació. En un àmbit més específic, la titulació ha iniciat també contactes amb l’IDES, que s’han concretat en una reunió informativa sobre les directrius a seguir per elaborar els nous programes de les assignatures de la titulació en aquest primer curs.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 8811//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Sobre aquesta dinàmica ja consolidada, es preveu portar a terme, a l’inici del curs 2005-06, un seminari amb el conjunt de professors/es implicats en la implantació del pla pilot per coordinar les directrius bàsiques que han de regir el procés d’informació a l’alumnat a l’entorn dels canvis que suposa una nova pràctica docent. Aquest seminari, a més, fixarà un protocol unificat de recollida de dades significatives del procés i un calendari precís de trobades periòdiques, en el marc de les reunions de titulació, per tal d’efectuar el seguiment de tot el procés i les possibles incidències. De manera paral·lela, es crearan grups de treball més reduït, atenent criteris d’afinitat entre matèries i àrees de coneixement, per treballar en la possible implantació d’una estructura modular que organitzi el curriculum de la titulació. Pel que fa al personal d'administració i serveis, al llarg dels anys, han estat objecte d’una formació permanent d’acord amb les necessitats detectades. Aquesta formació s'emmarca en dos eixos fonamentals, que giren al voltant de les següents qüestions:

• 1- Marc general: sessions estratègiques adreçades a tot el PAS . (La UAB des de dins i des de fora, Docència i recerca, Els acords de planificació i recursos econòmics i materials, Organització i Recursos Humans).

• 2- Marc territorial, organitzat i impartit per la facultat a tots els

col·lectius que en formen part: - Seminaris ECTS - I cicle de debats sobre l'Educació ("El sistema educatiu a debat"): a) Seminari 1: El centre educatiu com espai de millora del sistema (adreçat a professorat i PAS)- març 2005 b) Seminari 2: L'entorn dels centres educatius - abril 2005

És de preveure que a mesura que aquest procés d'adaptació al model d'ECTS s'estengui, des de les instàncies encarregades de la formació del personal d'administració i serveis, es portin a terme accions formatives més específiques.

c) Mecanismes d’avaluació del professorat

El professorat de la titulació participa en el procés d’avaluació general de la UAB mitjançant un sistema d’enquestes. Aquestes enquestes es porten a terme al final del període lectiu de cada assignatura i avaluen el funcionament de l’assignatura des del punt de vista de l’alumna/e. El darrer any aquesta enquesta també té en compte el professorat amb un qüestionari específic. L’enquesta diferencia la part teòrica i la part pràctica de l’assignatura. Els resultats es remeten al professor/a, al departament al qual pertany i a la Comissió de Docència de la Titulació. Una còpia dels resultats es diposita a la Biblioteca per a la seva consulta pública. La titulació, però, compta també amb un sistema consolidat d’avaluació del professorat que complementa el procediment general d’enquestes de la UAB. Dues vegades a l’any, coincidint amb el final del període lectiu quadrimestral, es porten a terme reunions d’avaluació per cursos. Hi participen el professorat i els

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 8822//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

representants de l’alumnat i són coordinades pel tutor/a de cada un dels grups-classe. L’objectiu d’aquestes reunions és la valoració del funcionament general de cada una de les assignatures (metodologia, continguts, programes, sistemes d’avaluació, etc.) i, alhora, del conjunt d’assignatures que s’imparteixen en aquest període lectiu (solapaments de continguts, possibles sistemes de coordinació, etc.). Les dades recollides són discutides i comentades posteriorment en les reunions de Comissió de Docència de la Titulació, que en fa una valoració general. En la nova conjuntura aquest sistema haurà de contemplar una avaluació més dirigida en la mesura que les valoracions generals efectuades per professors/es i alumnes hauran d’integrar aspectes específics relacionats amb àmbits com l’assoliment de competències, l’adequació dels sistemes d’avaluació, la càrrega docent, etc. Es preveu, per tant, l’elaboració, amb el suport de l’IDES, d’un formulari que orienti les reflexions i les anàlisis sobre el funcionament general de cada una de les assignatures i del conjunt, que seran complementades amb les aportacions, recollides també sistemàticament i dirigida, dels estudiants de la titulació implicats en aquest projecte. Sobre aquesta base, la Comissió de Docència i la titulació comptaran amb un recull de dades significatives del procés d’implantació del pla pilot.

d) La responsabilitat del personal d’administració i serveis en tots aquells aspectes referits a la gestió del nou ensenyament

La responsabilitat del personal d'administració i serveis en la gestió del nou ensenyament afegeix un grau de complexitat més a les tasques que fins ara desenvolupen en la gestió administrativa i en el suport logístic a la titulació. Pel que fa a la gestió administrativa, és de preveure, a mesura que la implantació del pla pilot es vagi generalitzant, canvis en els següents àmbits: a) Gestió dels expedients acadèmics. Tot i que en el cas de la titulació la implantació del pla pilot no comporta l'aparició d'un títol de grau propi, sí que s'ha de preveure l'establiment d'un protocol de transformacions, equiparacions i incompatibilitats entre assignatures. Així mateix, s'ha de preveure també la possibilitat de la implantació d'estructures modulars en els estudis de la titulació, la qual cosa suposarà a la pràctica la convivència entre dues estructures amb funcionaments acadèmics diferenciats que s’hauran de coordinar en l'àmbit de l'elaboració de les actes i la qualificació d'assignatures de l'expedient de l'alumne. b) Matriculació. El procés de matriculació requerirà, també, una supervisió especial per part del personal administratiu. En aquest sentit, a les tutories específiques d'orientació docent als estudiants dutes a terme per la titulació s'haurà d'afegir la informació específica de caire administratiu, per la qual cosa caldrà preveure l'elaboració de directrius i una coordinació eficaç entre les dues instàncies. c) Pla docent. Les necessitats derivades de la implantació d'un nou model d'estudis de la titulació es concretaran en canvis en la distribució horària, en el calendari i, previsiblement, en la seqüenciació de les assignatures. El personal administratiu, en la mesura que és

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 8833//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

responsable de la concreció d'aquests aspectes, haurà de poder portar a la pràctica les línies generals. El fet que aquest procés es porti a terme de manera paral·lela a l'existència de cursos que funcionen seguint el pla docent actual, juntament amb la pròpia complexitat del pla docent de la titulació fa preveure la necessitat de dedicar esforços coordinats en aquest àmbit. Pel que fa al suport logístic, un augment en els espais dedicats a la docència, la diversificació de la seva tipologia i l'increment en l'ús de noves tecnologies en la pràctica docent segurament requerirà canvis en la gestió quotidiana d'aquests aspectes. Per tot això, la titulació té previst incorporar en les diferents comissions de seguiment de la implantació del pla pilot una representació del personal administratiu i de serveis segons les fórmules que resultin més operatives. La titulació considera que un canvi com el que suposa aquest nou model d'estudis no afecta exclusivament la docència sinó el conjunt d'agents i col·lectius implicats en el funcionament òptim dels estudis. 1. La participació de professorat, alumnat i P.A.S.: àmbits de discussió i de treball La voluntat de simplificar al màxim el procés de seguiment i d'avaluació de la implantació del pla pilot i d'evitar duplicacions d'estructures ens porta a mirar de combinar l'organigrama ja existent a la titulació amb les noves necesitats. De fet, comptem amb un seguit d'instàncies que cobreixen els àmbits bàsics on caldrà portar a terme les discussions i les reflexions derivades de l'experiència que iniciem. Caldran només petites redefinicions d'algunes de les funcions que ostenten cada una d'elles i també, potser, obrir-les a la participació d'algun col·lectiu fins ara absent. Paral·lelament, caldrà establir la coordinació necessària entre les instàncies ja existents i les que sorgeixin de les necessitats generades per la nova situació. D'altra banda, caldrà tenir present la necessitat d'integrar el P.A.S. en el procés que iniciem, especialment en etapes posteriors, ja que és de preveure certs canvis en els aspectes administratius dels estudis. Per aquesta raó seria convenient establir mecanismes de coordinació i d'informació en tots els aspectes relacionats amb el pla docent i la gestió d'espais i serveis. La intenció és integrar la discussió sobre els diferents aspectes derivats de la implantació del pla pilot en la dinàmica de reunions i de trobades ordinàries de les diferents instàncies amb què compta la titulació.

1.1 Les estructures de participació existents a la titulació D'àmbit més restringit a més general, les instàncies que tindran un paper específic en el procés de seguiment i d'avaluació són les següents:

1.1.a El grup classe: tutors/es i delegats/des

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 8844//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

El grup classe haurà de ser la instància més atesa de tot el procés d'implantació del pla pilot, en la mesura que esdevindrà el baròmetre del seu desenvolupament. Les sessions habituals de tutories, que sovint són infrautilitzades, hauran de convertir-se en l'espai d'intercanvi d'opinions, de detecció immediata de problemes o desajustaments, de discussions i de propostes provinents de l'alumnat. Per aquesta raó, les figures dels tutors/es i la dels delegats/des adquireixen una gran importància perquè hauran de convertir-se en portaveus dels alumnes davant de la resta d'instàncies. Cal, des de l'inici de curs, que els tutors/es expliquin la transcendència del procés que iniciem i que aconsegueixen una implicació suficient del grup classe. Així mateix, caldrà que els tutors/es donin un suport clar als delegats/des de grup, els orientin i els facilitin al màxim la feina de representació. I més si tenim en compte que, en una primera fase, l'alumnat implicat és de primer curs i, per tant, poc familiaritzat encara amb la universitat. Per facilitar la tasca de valoració del pla pilot es facilitarà un model de document que contindrà els ítems sobre els que es demana l'opinió de l'alumnat. Es demanarà que la participació quedi recollida per escrit i sigui facilitada a la Comissió de coordinació. D'altra banda, el document serà presentat i discutit a la reunió d'avaluació. Tutors/es i delegats/des tindràn accés directe a la Comissió de coordinació i podran demanar-ne la participació en reunions de tutories que tinguin temes específics sobre la implantació del pla pilot. De manera ordinària es preveu com a mínim dues reunions a cada quadrimestre, una a l'inici i una altra al final del període lectiu. 1.1.b Reunions d'avaluació Les reunions d'avaluació ens permetran posar en comú les valoracions i les opinions dels grups classe i dels professors respecte del funcionament global de les assignatures. La visió de conjunt és imprescindible com també l'intercanvi d'experiències entre tots els agents implicats en un mateix període lectiu. De manera més específica, es preveu que sigui en aquesta instància en la qual es pugui recollir informació significativa sobre el funcionament de les assignatures, especialment pel que fa a la coordinació entre professors diferents d'una mateixa assignatura com també entre diverses assignatures. D'altra banda, les reunions d'avaluació ens poden proporcionar també dades sobre la càrrega docent de l'alumnat i la seva distribució al llarg del període lectiu. Sempre que calgui es podrà requerir la participació de la Comissió de coordinació en les reunions d'avaluació. Les actes de les reunions d'avaluació recolliran els aspectes esmentats, com també totes les indicacions que es creguin oportunes i seran trameses a la Comissió de coordinació per al seu coneixement i ulterior ús en els documents de treball. 1.1.c Comissió de Docència La Comissió de Docència haurà de tenir un paper important en tot el procés d'implantació del pla pilot de la titulació, en la mesura que haurà de valorar, reflexionar i fer propostes en les qüestions que se suscitin i que tinguin a veure amb

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 8855//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

el pla docent, amb l'establiment d'una compatibilitat necessària en les assignatures, amb la coordinació entre assignatures i matèries, i amb el pla de treball i la càrrega docent de l'alumnat. D'acord amb això, la Comissió de docència mantindrà una relació sistemàtica i continuada amb la Comissió de coordinació, que informarà de les qüestions rellevants i presentarà els documents fets mitjançant el tractament de les dades recollides en altres instàncies, de manera regular, al llarg del període lectiu, per a la discussió i si s'escau l'elaboració de propostes consensuades entre tots els agents implicats. En la mesura que la Comissió de docència tractarà temes relacionats amb el pla docent, sembla indicat preveure la presència de representants del P.A.S. en les discussions que afectin qüestions administratives i de serveis. 1.1.d Reunions del professorat de la titulació Les reunions del professorat de la titulació, per la seva composició i naturalesa, han de constituir-se en l'espai de reflexió sobre els aspectes més genèrics de la implantació del pla pilot. Ens referim, específicament, al seguiment i la validació de les competències i els objectius d'aprenentatge dels estudis en relació amb el perfil professional, juntament amb els canvis que comporta l'adopció del sistema de crèdits ECTS. Així mateix, i seguint el procés iniciat el curs passat, han de continuar essent l'espai d'intercanvi de les experiències d'innovació docent que es duen a terme a la titulació i de reflexió sobre els elements que porta associada la renovació de les metodologies i de les estratègies docents, amb un èmfasi especial sobre els sistemes d'avaluació. En aquest sentit, la Comissió de coordinació remetrà tota la documentació pertinent per facilitar el procés de discussió i vehicularà, en coordinació amb les institucions que l'Autònoma posa al nostre abast i en la mesura del que sigui possible, les demandes específiques de formació o d'informació que apareguin durant el procés. 1.2 Les noves instàncies El caràcter progressiu i, per tant, obert de la implantació del pla pilot fa difícil saber amb exactitud quines seran les instàncies necessàries per dur-ne a terme el seguiment i l'avaluació. Amb tot, en aquesta primera fase podem preveure l'existència de les següents: 1.2.a Comissió de coordinació de la implantació del pla pilot A banda de les funcions específiques derivades de les feines de representació del projecte en les instàncies administratives i institucionals que correspongui, la Comissió de coordinació centralitzarà la informació que es generi al voltant del projecte i serà la responsable de la difusió entre tots els agents implicats, en la forma més adequada -informes, documents de treball, actes de reunions, etc.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 8866//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Paral·lelament, planificarà el calendari i les sessions de reunions específiques, en tots els àmbits, sobre la implantació del pla pilot a la titulació i sobre el procés de seguiment i d'avaluació, d'acord amb els suggeriments i les aportacions dels agents implicats. També realitzarà el seguiment de totes les discussions i reflexions i recollirà les propostes que efectuïn les diferents instàncies de la titulació sobre el pla pilot i el procés d'avaluació i seguiment. Així mateix, serà l'encarregada de presentar els models de qüestionaris, d'informes finals, i altres instruments d'anàlisi i d'avaluació, per discutir-los en les instàncies adequades. 1.2.b Coordinador/a d'assignatura Els nostres estudis presenten una tipologia específica d'assignatures que reclama, necessàriament, la creació d'algun tipus de coordinació. En primera instància, les assignatures són impartides per diversos professors; algunes, a més, depenen de Departaments diferents; altres són comunes a diverses especialitats. Aquesta diversitat, que sempre hem interpretat com un factor positiu, no ha de ser, en cap cas, un problema però sí que ha de propiciar una dinàmica de coordinació per establir una compatibilitat suficient en els aspectes essencials -competències, objectius d'aprenentatge, metodologia i avaluació- entre tots els professors implicats en la docència d'una mateixa assignatura. D'altra banda, per qüestions operatives, cal comptar amb un interlocutor que assumeixi la representació de l'assignatura en les comissions i instàncies d'àmbit superior i els faci arribar totes les qüestions que n'afecten el desenvolupament. Seria desitjable que, en el curs 2005-2006, totes les assignatures de la titulació, i no només les de primer, comptessin amb aquesta figura. A mesura que avanci la implantació del pla pilot és de preveure la necessitat de crear espais de coordinació entre matèries i àmbits de coneixement. 1.3 Canals de difusió i d'intercanvi d'informació Un dels aspectes fonamentals que ha de garantir un procés satisfactori de seguiment i d'avaluació del pla pilot és, sense cap mena de dubte, la transparència i la participació de tots els agents implicats. D'acord amb això, resulta imprescindible garantir un accés eficaç i regular a tota la informació generada al voltant del pla pilot: documents de treball, actes de reunions, resultats dels qüestionaris, etc. De la mateixa manera, cal comptar amb canals de comunicació efectius entre la Comissió de coordinació i el professorat i l'alumnat que garanteixin l'intercanvi de la informació necessària per al seguiment i l'avaluació del procés. En aquest sentit, es treballarà per aconseguir un espai al web de la Facultat en el qual es podrà trobar tota la informació i també tenir coneixement de tots els actes o esdeveniments relacionats amb el pla pilot.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 8877//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

2. Temes i aspectes a avaluar El procés d'adaptació de la titulació a l'EEES ens ofereix la possibilitat de replantejar-nos d'una manera àmplia molts dels aspectes que conformen la naturalesa i l'estructura dels nostres estudis. Alguns d'aquests aspectes, com per exemple el pla d'estudis, sabem que seran revisats en un futur no gaire llunyà. D'altres, com el pla docent, després de l'experiència que hem acumulat presenten inadequacions de les quals tots som prou conscients. Resulta obvi que per dur a terme una renovació seriosa cal, primer, portar a terme una anàlisi detallada de la realitat actual que permeti detectar i documentar els encerts i les deficiències i, sobre aquesta base, elaborar les propostes de canvi. El marc europeu ens ofereix un model que, sense ésser la solució definitiva sí que ens pot aportar elements positius per aconseguir els objectius que ens proposem. D'acord amb això, cal trobar espais de trobada entre el que ja tenim i el que ens ofereix l'EEES i vehicular-hi la discussió i la reflexió necessària per poder formular una proposta raonada i efectiva que garanteixi la qualitat dels nostres estudis i la formació del nostre alumnat. Per aquesta raó, sembla convenient centrar-nos en un nombre limitat d'aspectes sobre el quals efectuar una anàlisi més detallada, en atenció a la transcendència que tenen, i focalitzar-ne el seguiment i l'avaluació del pla pilot. Segons això proposem els temes següents: 2.1 Les competències i els objectius d'aprenentatge en relació amb el perfil professional de la titulació La fixació de competències en relació al perfil professional de la titulació i diferenciades dels objectius d'aprenentatge planteja la necessitat de reflexionar sobre l'adequació dels estudis actuals a les necessitats socials. El document presentat és una primera aproximació al tema. Les competències que hi figuren, i també els indicadors que es van triar, resultat de la recopilació de les propostes elaborades a la titulació, no són sinó el punt de partida. Cal, per tant, analitzar-les i validar-les i el procés de seguiment i avaluació del pla pilot ha de ser una de les eines que ens ho permeti. Així mateix, s'hauria de fixar la gradualitat en l'adquisició d'aquestes competències segons el lloc en què es troba l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge. D'altra banda, cal també analitzar l'adequació dels objectius d'aprenentatge de les assignatures al perfil professional i valorar la possibilitat d'introduir-hi canvis i modificacions en els futurs plans d'estudis. És d'esperar que, després dels tres anys d'experimentació, la titulació pugui comptar amb una definició de les competències bàsiques i generals dels titulats i uns objectius d'aprenentatge d'acord amb el perfil professional dels estudis. 2.2 Els sistemes d'avaluació de competències i d'objectius d'aprenentatge

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 8888//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

La introducció de competències i, sobretot, la gradualitat de l'assoliment del seu domini té un impacte evident en els sistemes d'avaluació. Tradicionalment, l'avaluació ha estat adreçada als objectius d'aprenentatge, propis de les assignatures i les matèries i, per això, cal plantejar-se maneres i procediments que permetin avaluar aspectes més procedimentals i actitudinals sense deixar de banda, però, la necessària avaluació dels continguts. D'altra banda, el fet que l'avaluació de les competències sigui compartida per assignatures diferents comporta, també, la necessitat de coordinació i consens entre el professorat responsable de la formació global de l'alumnat. Per això, aquest aspecte ha de ser un dels prioritaris en el procés de seguiment del pla pilot. 2.3 El pla de treball de l'alumne L'adopció del sistema de crèdits ECTS suposa una nova manera de comptabilitzar la dedicació de l'estudiant més acostada a la realitat dels estudis universitaris. D'altra banda, el fet que hi hagi límits en el nombre d'hores de treball de l'alumnat implica la necessitat de planificar acuradament el desenvolupament de les assignatures, que no han de ser preses aïlladament sinó en termes globals. Cal evitar al màxim la percepció que el sistema de crèdits ECTS és, a la pràctica, un pretext per augmentar la càrrega de treball de l'estudiant. En aquest sentit, serà imprescindible analitzar la situació actual pel que fa a les demandes de treballs, exercicis, exàmens, etc. en relació a cada un dels períodes lectius. D'altra banda, caldrà també valorar la relació entre càrrega de treball i pes en la nota final del conjunt de proves que es demanen a les diferents assignatures. 2.4 La innovació docent La titulació compta ja amb una experiència significativa en el camp de la innovació docent. La implantació del pla pilot ha de servir d'incentiu per a la continuïtat d'aquesta pràctica i, alhora, de marc en el qual inserir-hi i referir-ne els objectius. L'extensió de noves metodologies a un nombre significatiu d'assignatures ens ha de permetre analitzar i valorar amb més eficàcia els problemes i les necessitats de tot tipus que comporta el canvi metodològic que, d'altra banda, ja han estat detectats. Prioritàriament, però, caldria portar la reflexió i la discussió sobre els tipus d'activitats docents i la relació entre ensenyament presencial, tutoritzat i autònom i la gradualitat en la introducció de cada un d'ells segons els cursos. 2.5 La coordinació entre assignatures i matèries La quadrimestralització del pla d'estudis de la titulació suposa, entre altres aspectes, un nombre molt alt d'assignatures per període lectiu i una fragmentació elevada de les matèries. De fet, algunes de les qüestions esmentades anteriorment en relació al pla de treball de l'estudiant en són el resultat. Sembla convenient, fins i tot amb independència del pla pilot, iniciar un procés de coordinació entre les assignatures i les matèries que permeti l'elaboració d'una proposta de racionalització del pla d'estudis i, en la mesura que el projecte pilot ho permet, iniciar experiències de treball conjunt en la línia ja iniciada per algunes de les assignatures i matèries de la titulació. En aquest sentit, el seguiment i l'avaluació del pla pilot permetrà la recollida de dades

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 8899//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

i de propostes que ajudin a assolir aquest objectiu. D'altra banda, les discussions i les reflexions sobre el tema seran un bon punt de partida per al plantejament d'estructures modulars en els estudis de la titulació. 3. Instruments d'anàlisi i valoració. 3.1. El mapa actual dels estudis El primer conjunt de dades amb el que podem comptar correspon al buidatge de les informacions contingudes en les fitxes i les guies de cada una de les assignatures de primer curs. La Comissió de coordinació del projecte elaborarà un document de treball, que presentarà a la Comissió de docència i a la reunió del professorat de la titulació, amb l'objectiu d'oferir un mapa de la situació actual dels estudis pel que fa al primer curs. Les dades que contindrà el document s'ajustaran al següent esquema:

• Competències i indicadors • Metodologia i activitats docents • Sistemes d'avaluació i pes en la nota final • Càrrega horària de l'estudiant

Tots els aspectes esmentats es reflectiran distribuïts per assignatures i diferenciaran les troncals i obligatòries de les optatives, que majoritàriament són comunes amb altres titulacions. Amb el document es pretén facilitar l'intercanvi d'informació i el coneixement sobre el treball que es porta a terme en el conjunt d'assignatures del curs per obtenir-ne una visió global. A partir d'això, serà més fàcil detectar aspectes com els solapaments i/o els buits entre assignatures o la càrrega de treball de l'estudiant, entre altres, i poder iniciar una millora global en els estudis. A mesura que la implantació del pla pilot afecti cursos superiors, s'anirà completant el mapa general de la titulació amb les informacions que aportin la resta d'assignatures. 3.2. Els qüestionaris i els informes Atès el fet que la majoria de les assignatures de primer curs són quadrimestrals, considerem que resultarà més operatiu reduir al màxim els processos de recollida d'informació entre professors i alumnes. Per això només es preveu per al primer curs, l'existència de tres qüestionaris: un d'inicial que mostri les expectatives, les competències i els coneixements amb què compta de l'alumnat respecte dels estudis de la titulació, un de final, també d'àmbit global, amb el qual es pugui valorar la percepció i la valoració dels estudiants respecte del desenvolupament del seu aprenentatge, i un qüestionari final per a cada una de les assignatures. El resultat del qüestionari inicial servirà com a complement del mapa actual dels estudis pel que fa a l'alumnat. Pel que fa a l'enquesta final per assignatures de l'alumnat, presentem les directrius bàsiques que l'haurien de configurar. El model definitiu resta pendent del seguiment extern que es pugui efectuar del pla pilot.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 9900//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

En relació amb el professorat, es demanarà l'elaboració d'un informe final de l'assignatura que han impartit, segons una pauta fixada per a totes les assignatures. De la mateixa manera que el qüestionari final per assignatures de l'alumnat, el model definitiu d'informe resta pendent del seguiment extern. 3.2.a. Proposta de qüestionari inicial per a l'alumnat sobre els estudis de la titulació Els ítems del qüestionari inicial a l'alumnat sobre els estudis de la titulació faran referència als següents aspectes:

• Expectatives d'aprenentatge respecte de la titulació • Competències i coneixements previs • Familiarització i domini de metodologies d'aprenentatge • Dificultats per al seguiment del procés d'aprenentatge

3.2.b. Proposta de qüestionari final per a l'alumnat sobre els estudis de la titulació Per obtenir dades significatives respecte del procés global seguit per l'alumnat en el curs els ítems que ha de recollir el qüestionari final seran els mateixos que en el qüestionari inicial. 3.2.c Proposta de qüestionari final d'assignatura per a l'alumnat Atès el caràcter inicial i experimental d'adaptació dels estudis a les condicions de l'EEES, com també la diversitat de ritmes i d'implicació en què es troben les assignatures de primer curs de la titulació, sembla oportú dotar l'enquesta final per a l'alumnat d'un caràcter flexible, d'acord amb la dinàmica i l'orientació que cada professor/a hagi adoptat en el grup en què ha impartit l'assignatura. Per aquesta raó sembla més adequat proporcionar, en aquesta primera etapa, un marc de referència per a què el professorat pugui triar els aspectes més significatius per ser avaluats. D'acord amb això, el qüestionari podrà ser referit al conjunt de l'assignatura, a un tema específic, a la innovació metodològica, als sistemes d'avaluació, etc., amb el referent dels temes bàsics sobre els quals se centrarà el seguiment del pla pilot i que han estat esmentats en el punt 2 del present document. De manera general, el conjunt dels ítems sobre els quals s'elaboraria el qüestionari final a l'alumnat serien els següents:

• Idoneïtat metodològica • Idoneïtat del sistema d'avaluació • Relació entre temps de dedicació i pes de l'assignatura en el Pla d'Estudis

(crèdits) • Comunicació / Interacció / Participació • Percepció del suport del professor/a (tutories, etc.)

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 9911//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

• Assoliment de les competències • Relació de les competències amb el perfil professional • Assoliment dels objectius d'aprenentatge • Relació dels objectius d'aprenentatge amb el perfil professional • Percepció de les dificultats

S'hi afegiria, també, un espai per a què l'alumnat fes els comentaris que

considerés oportuns i que no quedessin recollits en cap dels apartats anteriors. 3.2.c. Proposta d'informe final d'assignatura per al professorat Les qüestions que haurien de quedar recollides en l'informe final del professorat per a cada una de les assignatures serien les següents:

• Temps de dedicació a l'assignatura desglossat en hores de treball autònom; de treball directe i de treball tutoritzat.

• Comunicació / Interacció / Participació • Assoliment de les competències • Assoliment dels objectius d'aprenentatge • Estratègies d'aprenentatge • Idoneïtat del sistema d'avaluació • Aspectes positius i aspectes negatius de l'experiència • Canvis previstos per al proper curs i previsió dels recursos que caldrien.

S'hi afegiria, també, un espai per a què el professorat fes els comentaris que considerés oportuns i que no quedessin recollits en cap dels apartats anteriors.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 9922//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Proposta de calendari i d'activitats per al primer curs 2005-2006. SETEMBRE

• 7 - Trobada amb tot el professorat de primer curs • 12 / 13/ - Jornades d'acollida de l'alumnat. Qüestionari inicial a l'alumnat • Elecció delegades/ts • 22 (matí) - Comissió de docència

OCTUBRE

• 20 (tarda) - Reunió professorat de la titulació • Reunió amb el professorat de segon curs (i opcionalment tercer) sobre

l'elaboració de les fitxes i les guies de les assignatures • Elecció coordinadores /s d'assignatura

NOVEMBRE

• Reunió de tutories per grup classe • Reunions d'avaluació • 24 (tarda) - Comissió de docència

DESEMBRE

• Qüestionaris finals de les assignatures 1er. quadr. (alumnat) GENER

• Informe final d'assignatures 1er. quadr. (professorat) • 19 (matí) - Reunió professorat de la titulació

FEBRER

• 23 (matí) - Comissió de docència. • Presentació del mapa actual dels estudis de primer • Presentació resultats dels qüestionaris finals de les assignatures de 1er.

quadr. • Presentació resultats informes finals professorat assignatures 1er.quadr.

MARÇ

• 23 (tarda) - Reunió professorat de la titulació ABRIL

• Reunió de tutories per grup classe • Reunions d'avaluació

MAIG

• Qüestionari final de les assignatures 2on. quadr. i anuals. (alumnat) • Entrega documentació (fitxa i guia) de les assignatures de segon • 18 (tarda) - Comissió de docència

JUNY

• Entrega de l'informe final d'assignatures 2on. quadr. i anuals (professorat)

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 9933//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

• Entrega de modificacions i canvis en les fitxes i les guies d'assignatures de primer curs.

• Presentació resultats qüestionaris finals de 2on. quadr. i anuals • Presentació resultats informes finals del professorat d'assignatures 2on. quadr.

i anuals • 15 (matí) - Reunió professorat de la titulació

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 9944//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

3.1.2. Els recursos materials

a) Els espais docents i específics per a l’aprenentatge

Els espais docents usats per la titulació corresponen bàsicament a les aules del mòdul 1 de la Facultat de Ciències de l'Educació. En total són 6 aules, (Aules 11,12,13,14,15, 16) amb una capacitat per a 60 alumnes i equipades amb taules i cadires per als estudiants, tarima, taula de professor i pissara. Cadascuna d’aquestes aules correspon, de manera fixa, a un grup-classe de la titulació. La docència de les assignatures optatives es realitza també en aules diferents de la Facultat, (Aules 46, 47) atès el seu caràcter comú amb d’altres especialitats. Per la seva banda, la docència de les assignatures experimentals i pràctiques es porta a terme en els espais docents específics que es detallen més avall. Totes aquestes aules compten amb un equipament fix que consisteix en:

• un retropojector; • un ordinador connectat a la xarxa de la UAB d'accés restringit al professorat.

Pel que fa a l'equipament audiovisual, només dues aules compten de manera fixa amb aquest tipus d'equipament (televisió i video). La resta d'aules tenen un equipament mòbil que s'ha de reservar. La gràfiques adjunta -Inventari d'aules- mostra en termes detallats tots aquests aspectes. La distribució particular del mòdul de la titulació ofereix als estudiants un espai, dividit en quatre zones i equipat amb taules, fora de les aules on poden treballar en grup. La titulació compta també, en el mòdul 1, amb dues sales. Una d'elles correspon al despatx del Coordinador de la Titulació. La segona té un ús polivalent: funciona com a despatx de la Coordinació de Pràctiques i serveix també com a sala de reunions de la titulació (avaluacions, etc.), i com a espai on poder dur a terme reunions amb els alumnes. Pel que fa als espais docents específics, la titulació comparteix amb altres titulacions de la Facultat de Ciències de l'Educació els següents espais:

• tres tallers on es porta a terme la docència d’expressió plàstica; • una aula de foniatria; • cinc aules de música, (Aules 61, 62, 63, Eduard Toldrà, CAVE), amb material

adequat a l'ensenyament-aprenentatge de la matèria; • tres gimnasos, amb material específic i equipament audiovisual; • una aula d'informàtica, equipada amb 30 ordinadors, on es porta a terme la

docència específica sobre aquesta matèria. • una aula de llengua oral (Aula 17)

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 9955//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Les gràfiques adjuntes -Inventari d'aules: Espais comuns- mostren detalladament aquests aspectes. Els estudiants de la titulació tenen accés també als espais de la Facultat de Ciències de l'Educació destinats a Sala d'estudi.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 9966//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Codi Aula Aula 11 Aula 12 Aula 13 Aula 14 Aula 15 Aula 16Nº de Porta GA-100 GA-101 GA-102 GA-103 GA-104 GA-111M2 67,20 67,20 67,20 67,20 67,20 75,00Capacitat 60 60 60 60 60 70Equip. * Pissarra SI SI SI SI SI SI

* Pantalla de carril de carril de carril de carril de carril fixe* Canó NO NO NO NO SI NO* Ordinador SI SI SI SI SI SI* Diapositives* Retro SI SI SI SI SI SI* TV+ VHS SI* DVD* E. MÚSICA NO NO NO NO NO NO* Micròfons NO NO NO NO NO NO* ALTRES

Taula Prof. SI SI SI SI SI siTarima SI SI SI SI SI SICon. Xarxa SI SI SI SI SI SIMobiliari TAULES I CADIRES

INVENTARI D'AULES: EDUCACIÓ INFANTIL

1 COMPARTIT ENTRE LES AULES DEL MÒDUL

1 COMPARTIT ENTRE LES 5 AULES1 COMPARTIT ENTRE LES AULES DEL MÒDUL

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 9977//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Codi Aula Aula 46 Aula 47 Aula 61 Aula 62 Aula 63 Eduard Toldrà CAVE Taller 1 Taller 2 Taller 3

Nº de Porta GA-411 GA-412 G6/005 G6/006 G6/007 G6/008 G6/009 G6/208

G6/207 GL-505 GL-502 GL-408

M2 74,90 75 53 53 75 110 68 148 148 148Capacitat (teorica)

70 SI 40 40 50 60 32 50 50 50

* Pissarra SI NOVASI (Veleda

amb pentagrama)

SI NO NO NO

* Pantalla SI SI fixe fixe fixe fixe SI SI SI SI* Canó NO SI NO SI SI NO SI COMP. COMP. COMP.* Ordinador SI SI SI SI SI SI si (8pc) si si si* Diapos NO SI NO SI SI SI (2)* Retro SI SI si SI SI SI NO SI SI SI* TV+ VHS SI SI NO SI NO SI NO SI SI SI* DVD NO SI SI SI SI NO NO NO NO* E. MÚSICA NO NO SI SI SI SI NO SI SI SI* Micròfons NO NO NO NO NO NO NO NO NO NO* ALTRES 1 CAMARA 1 CAMARATaula Prof. si SI SI SI SI SI SI NO NO NOTarima NO NO NO NO NO NO NO NO SI NOCon. Xarxa SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI

Mobiliari CB I TAU. SEM.

CB 4 TAULES ALLARG.

Veure comentari

CADIRA DE BRAÇ TAULA DIBUIX I TAMBORET

INVENTARI D'AULES: ESPAIS COMUNS

1 PISSARRA DE GUIX + 1 VELEDA AMB

PENTAGRAMA

1 PROJECTOR DIAPOSITIVES COMPARTIT

PIANO, Instruments varis,Suros, Penjadors…

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 9988//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Gimnàs 1 Gimnàs 2 Gimnàs 3 Sala Foniatria Aula 17 L.Oral Laboratori 1 Laboratori 2 Laboratori 3

GB-012 GB-s/nG5/-104 G5/-

106GB 006 GA/112 GL-102 GL-105 GA/319

252 252 155 84 75 138 126 10232 32 32

SI (Veleda) SI (Veleda) SI (Veleda) SI (Veleda) SI1 VELEDA 1 DE GUIX

1 VELEDA 1 DE GUIX

1 VELEDA 1 DE GUIX

NO NO NO NO NO SI SI NOCOMP. COMP. COMP. COMP. COMP.

NO NO NO NO SI NO SI NONO NO NO NO NO NO NO NONO NO NO NO NO SI SI SISI NO NO NO NO NO NO NO

NO SI NO NO NO NO NO NOSI SI SI NO NO NO NO NO

NO NO NO NO NO NO NO NOArmaris

SI SI SI SI SI NO NO NONO NO NO NO NO NO NO NOSI SI SI SI SI SI SI SI

INVENTARI D'AULES: ESPAIS COMUNS

1 COMPARTIT PELS 3 LABORATORIS

TAULES DE LABORATORI AMB TAULES

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 9999//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

b) Serveis i recursos tecnològics per a l’aprenentatge i per a l’assoliment i

l’avaluació dels objectius o les competències decidits

La titulació compta amb els següents serveis i recursos tecnològics de la Facultat de Ciències de l’Educació: 1. Servei d’aplicacions educatives (SAE). Aquest servei agrupa els serveis Multimèdia (Informàtica i Audiovisual) i l’Aula de Didàctica i Recerca Educativa (ADRE). És un servei destinat a la docència i a la recerca per a la producció de material multimèdia i la gestió de recursos didàctics en suports diversos. El SAE assessora els usuaris en la creació de material multimèdia destinat a la recerca i posa a la seva disposició els recursos necessaris per a postproducció de material audiovisual en diversos formats (DVD, VHS, etc.); creació de CD; suport, disseny i manteniment de pàgines web; creació, actualització i publicació en webs de bases de dades i assessorament en l’adquisició de nou equipament.

1.1.Multimèdia Informàtica (Servei d’Informàtica Distribuïda). Aquest servei disposa d’una sala de serveis generals i d’ajut a la recerca i de quatre aules equipades amb 115 ordinadors, connectats a la xarxa de la Facultat i amb connexió per utilitzar els serveis d’Internet. L’accés de l’alumnat a les aules és lliure i està regularitzada per la normativa establerta a la UAB. Els serveis que s’ofereixen són: configuració de correu electrònic; impressions especials; digitalització de textos; detecció de virus i tots aquells aspectes relacionats amb programari, maquinari i xarxes.

1.2. Multimèdia Audiovisual. Aquest servei disposa d’una sala de videoconferència; una aula per al visionat i l’edició de material multimèdia amb 6 unitats digitals i 2 unitats analògiques; una sala de postproducció i càmeres analògiques per a la pràctica fora de l’aula. Els serveis que ofereix són còpies de cintes; edició de vídeo; digitalització àudio; digitalització d’imatges fixes; enregistraments; revisió d’aparells audiovisuals; postproducció i gestió de compres.

1.3. Aula de Didàctica i Recerca Educativa (ADRE). L’ADRE reuneix i posa a l’abast dels usuaris materials didàctics en suports diversos. En aquest servei es pot consultar material didàctic per a tots els nivells, des de l’educació infantil fins al batxillerat, i per a tots els continguts curriculars. Disposa dels següents recursos per a la consulta i la presentació d’aquest material: ordinadors per al material informàtic; eines de projecció per a visionar material multimèdia (vídeo, DVD, canó, etc.) i espais per a sessions de docència amb grups petits. El professorat pot obtenir els següents materials en préstec: documents en suport paper; material audiovisual en suports diversos (VHS, DVD, ...); material informàtic (CD) i material manipulatiu com instruments científics, eines, jocs, joguines, utillatges, estris i artilugis didàctics, etc.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 110000//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

2. Laboratoris. Hi ha tres laboratoris dedicats a la docència de les assignatures relacionades amb les Ciències Experimentals. Compten amb tècnics especialitzats que garanteixen la qualitat, la higiene i la seguretat d’aquest espai. 3. Biblioteca d’Humanitats. És la unitat del servei de Biblioteques de la UAB destinada al suport de la docència i la investigació, entre d’altres, de la Facultat de Ciències de l’Educació. Compta amb servei de préstec, préstec interbibliotecari, cursos de formació d’usuaris, reprografia i biblioteca digital.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 110011//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

3.2 L’organització de l’ensenyament

a) La dimensió teòrica i pràctica (tant d’aula o laboratori, com de pràctiques

externes i professionalitzadores) del curriculum

Tal i com fixa el perfil de formació, el curriculum de la titulació dóna una gran importància en proporcionar un tipus d'ensenyament-aprenentatge que mantingui una relació adequada entre la dimensió teòrica i pràctica dels estudis. De manera general, les assignatures contemplen en el total de la seva càrrega docent crèdits teòrics i crèdits pràctics d'aula i/o de laboratori. Paral·lelament, el pla d'estudis de la titulació compta amb assignatures totalment pràctiques, que cobreixen l'àmbit de competències tecnològiques i de comunicació. En aquestes assignatures, i per a una major eficiència, els alumnes s'organitzen en grups reduïts d'acord amb les possibilitats d'espai i de recursos materials i humans a l'abast de la titulació. Aquesta orientació es complementa amb les pràctiques externes i professionalitzadores que constitueixen una part fonamental del curriculum, en crèdits i dedicació docent, i s’inclouen des del primer curs. En total tenen una càrrega docent, segons l’actual pla d’estudis, de 32 crèdits repartits en 4 assignatures: Pràctiques I (2 crèdits), Pràctiques II (10 crèdits), Pràctiques III (10 crèdits) i Pràctiques IV (10 crèdits). En termes generals, el Practicum consisteix en estades en centres escolars per tal que els/les estudiants entrin en contacte amb les institucions educatives i els seus professionals. Els objectius són: facilitar formes de relació i contrast amb la realitat educativa de les idees pròpies i les opcions de formació professional; posar a prova les competències de les/els estudiants per dissenyar, posar en pràctica i avaluar actuacions educatives i promoure actituds professionals útils per al treball amb infants, amb els familiars, com també amb els equips pedagògics, els professionals externs i la comunitat. Pel que fa als centres educatius implicats, existeix una xarxa, comuna a totes les diplomatures de Mestre, que agrupa Escoles Bressol, CEIPs, ZERs, centres privats concertats, escoles d’adults i centres penitenciaris. Les Pràctiques I, però, es realitzen en un centre no adscrit a aquesta xarxa triat per les/els estudiants en petits grups. Per a la resta, la Coordinació de Pràctiques realitza l’assignació del centre, atenent els projectes que les titulacions tenen en funcionament amb determinats centres, les demandes dels centres escolars de la xarxa de la Facultat i les instàncies que els alumnes hagin sol·licitat. Com a principi general, els/les estudiants de la titulació d’Educació Infantil han d’alternar les seves estades al cicle 0-3 anys (Escola Bressol) i al cicle 3-6 anys (Parvulari). En el curs 2004-2005, la titulació ha establert conveni amb 86 Escoles Bressol i 91 Parvularis. Les Pràctiques compten amb un sistema de tutories específic. Per als/les alumnes de Pràctiques I, el tutor/a correspon al professor/a que imparteix l’assignatura de Teoria i Història de les Institucions Educatives, atesa la relació existent entre ambdues matèries. Per a la resta de Pràctiques, cada estudiant compta amb un tutor/a professor/a de la Facultat que orienta la seva estada al centre de pràctiques i fa el

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 110022//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

seguiment de les propostes d’activitat i/o d’intervenció a través de les sessions de tutoria programades en l’horari lectiu. El tutor de la Facultat estableix contacte amb el centre per tal de realitzar el seguiment de l’estudiant. En el centre educatiu assignat, l’alumne té un tutor/a que informa i situa l’estudiant respecte al grup-classe, estratègies d’aprenentatge, organització del centre, etc. Aquest tutor/a realitza al final de les pràctiques un informe d’avaluació que és considerat un dels elements de la valoració de l’assignatura, conjuntament amb la participació a les tutories a la Facultat, l’assistència regular al centre i la memòria final.

b) Elements que conformen l’organització del programa (calendari, horaris, plans docents, organització de l’avaluació, oferta d’optatives i de lliure elecció)

Actualment, els estudis s'organitzen de la següent manera: a) Calendari: El curs acadèmic es divideix en dos períodes. El primer, de setembre a febrer, i el segon de febrer a juliol. Ambdós presenten una estructura similar: un total aproximat de 16 setmanes de docència, una setmana prèvia a la realització dels exàmens, i tres setmanes d'exàmens. Cal tenir en compte que aquesta estructura general s'adapta a les necessitats específiques del Practicum, la qual cosa provoca petites variacions en l'estructura general atenent a les particularitats de cada una de les seves modalitats. Així, en el primer curs, l'alumnat cursa aquesta assignatura entre els dos períodes lectius; a segon curs, el segon període lectiu es veu reduït en una setmana, i a tercer curs, l'inici del curs acadèmic es retarda un mes respecte de la resta de cursos la qual cosa es compensa mitjançant l'augment de les sessions setmanals de les assignatures per assolir el temps de docència estipulat. En aquest marc general i atesa la seva especificitat, el Practicum compta amb un calendari i una organització pròpia que es detalla a continuació: Temporalització i Cronograma del Practicum. A l’inici de curs (setembre) la titulació porta a terme seminaris relacionats amb les pràctiques. La dinàmica de cada una de les assignatures de Pràctiques és la següent:

• Pràctiques I, (40 hores d’estada al centre). L’estada als centres és de dues setmanes al final del primer quadrimestre (febrer). Durant el mes de novembre, s’organitzen els grups i se cerquen els centres d’estada amb la supervisió del tutor/a. Abans d’iniciar-se el període de pràctiques (gener-febrer) els tutors/es fan reunions per informar sobre el contingut de les pràctiques i s’entrega la documentació necessària per presentar-se al centre assignat.

• Pràctiques II (100 hores d’estada al centre). El període d’estada al centre és de quatre setmanes (gener-febrer). Durant el mes d’octubre la titulació organitza reunions informatives sobre l’assignatura. Al novembre es fa pública la llista d’assignació de centres i s’obre un període de reclamacions fins a l’assignació definitiva. Abans d’iniciar-se l’estada al centre (gener-febrer) té lloc

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 110033//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

la primera tutoria amb el professor tutor/a , i s’entrega la documentació necessària per presentar-se al centre. Durant el període de pràctiques al centre i posteriorment, s’estableix un règim de tutories per anar orientant i dirigint la memòria que els alumnes han de presentar al final del seu període d’estada al centre.

• Pràctiques III / IV (200 hores d’estada al centre). L’estada als centres és de dues setmanes consecutives a l’inici del curs (setembre), quatre setmanes seguides a final del primer quadrimestre (gener-febrer), i un dia a la setmana des d’octubre fins a maig. Atès el fet que l’inici del període coincideix amb l’inici de curs, la informació sobre aquestes assignatures com també l’assignació de centres té lloc entre abril i maig del curs anterior. També els centres són informats, durant el mes de juny, dels alumnes que els seran assignats el curs següent. Així, a l’inici de curs (setembre) poden tenir lloc les trobades amb el tutor/a i l’entrega de la documentació necessària per a la presentació als centres. Les tutories, en aquestes assignatures, tenen continuïtat al llarg de tot el període lectiu.

Aquesta organització del calendari respon a les necessitats actuals de la titulació però sembla justificat preveure que la implantació del pla pilot suposi canvis. Especialment pel que fa a la rigidesa de l'estructuració en quadrimestres i l'existència de períodes de preparació d'exàmens finals. El desenvolupament precís del programa pilot fixarà, però, l'abast d'aquestes modificacions en etapes posteriors. b) Horaris: Els estudis s'organitzen pel que fa als horaris, en dos torns, matí i tarda. De manera general, el torn de matí és de 8,30 a 14,00 i el de tarda de 15,00 a 21,00, ambdós de dilluns a divendres. Un dia a la setmana, en els dos torns, es reserva un espai de dues hores per a activitats complementàries i d'interès general (conferències, seminaris, etc.), tutories i reunions d'alumnes o per facilitar el treball en grup dels estudiants. Pel que fa a la distribució d'assignatures en franges horàries, l'optativitat es concentra en els extrems de la jornada lectiva. A l'igual que amb el calendari, resulta previsible suposar que els horaris dels estudis de la titulació puguin sofrir alguna alteració segons les noves necessitats docents de la titulació. No obstant això, el fet que hi hagi dos torns -matí i tarda- comporta un seguit de limitacions que s'hauran de tenir en compte en fases posteriors del procés d'implantació del projecte pilot. c) Pla docent: La complexitat dels estudis de la titulació (volum de professorat, quantitat de matèries, sinèrgies amb altres titulacions, implicació d'institucions i centres extrauniversitàries, etc.) aporten condicionants significatius al pla docent de la titulació i dificulten extraordinàriament la seva estructuració. El pla docent actual estructura el conjunt d'assignatures de la titulació en dues sessions setmanals. D'acord amb el pla d'estudis vigent, la titulació compta, de manera majoritària, amb assignatures de caràcter quadrimestral. Al costat d'aquestes, també hi ha assignatures anuals. Pel que fa a la distribució per cursos de les assignatures, d'acord amb els principis generals explicitats en l'apartat 2.2.c) del document, a primer es tendeix a prioritzar

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 110044//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

les assignatures obligatòries i les optatives respecte de les troncals. La proporció final és de 8 assignatures troncals, 7 obligatòries i 2 optatives. Del conjunt d'assignatures, dues són anuals i la resta quadrimestrals. En el primer quadrimestre, hi ha més presència de les assignatures obligatòries (5) respecte de les troncals (3), proporció que s'inverteix en el segon quadrimestre. A segon curs, el pla docent situa 7 assignatures troncals i 3 obligatòries. La proporció entre anuals i quadrimestrals és de 2 a 8 respectivament. La càrrega docent total del curs es complementa amb 1 assignatura optativa i la lliure elecció. A tercer curs, només hi ha 1 assignatura obligatòria, la resta (8) són de caràcter troncal, més la lliure elecció. Atesa la tipologia de l'alumnat del torn de tarda de la titulació, majoritàriament alumnes que treballen, el pla docent intenta facilitar el seguiment dels estudis a aquest col·lectiu, la qual cosa es tradueix en un sistema de rotació bianual de la distribució en franges horàries del conjunt de les assignatures. d) Organització de l'avaluació: L'avaluació dels estudis s'organitza d'acord amb la distribució i les característiques generals de les assignatures. Atès el caràcter quadrimestral de la majoria d'aquestes, l'avaluació s'agrupa al final de cada un dels períodes lectius, febrer i juny, en què té lloc la primera convocatòria. En els mesos de juliol i setembre, s'obre el període de la segona convocatòria per a les assignatures de primer i segon quadrimestre respectivament. La guia de la facultat, facilitada als alumnes en el moment de la matriculació, informa els alumnes des de començament de curs de les dates de tots els exàmens en primera i segona convocatòria. Cal tenir present, però, que l'experiència acumulada per la titulació en projectes d'innovació fa preveure canvis en el sistema vigent, en la mesura que l'avaluació contínua, el pes del treball cooperatiu, tutoritzat i/o autònom, etc. resta cada cop més protagonisme al sistema tradicional d'exàmens finals. En aquest sentit, aquest serà un dels aspectes significatius a tenir en compte en el procés de seguiment de la implantació del pla pilot. e) Oferta d'optatives i de lliure elecció: D’acord amb el perfil de formació establert, l’oferta curricular d’optativitat de la titulació té com objectiu fonamental facilitar l’adquisició i l’aprofundiment de coneixements culturals i de coneixements específics de la professió, que es complementa i s’amplia amb l’oferta de lliure elecció. Les assignatures optatives de la titulació s’estructuren en itineraris. Quatre d’aquests, Ciències Experimentals i Matemàtiques, Ciències Socials, Llengua i Literatura i Educació Artística, corresponen als coneixements de tipus cultural i com hem vist a propòsit de les sinèrgies dels estudis de la titulació, són comuns a les especialitats de Mestre d’Educació Infantil i Mestre d’Educació Primària. Tots ells ofereixen, en el primer curs, quatre assignatures de les quals l’alumnat en cursa dues. En el segon curs, l’oferta oscil·la entre una i dues assignatures i l’alumnat en cursa una. Els altres dos itineraris, Expressió Plàstica, Corporal i Musical i Intervenció Educativa, són específics de la titulació de Mestre d’Educació Infantil. L’oferta d’assignatures d’aquests itineraris és de dues assignatures en el primer any i una en el segon. Pel que fa a la lliure elecció, l’alumnat de la titulació ha de cursar la totalitat dels crèdits entre el segon i el tercer curs, sense una atribució concreta de crèdits per a cada curs. La titulació ofereix, a banda de les assignatures optatives enquadrades en

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 110055//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

els itineraris, un seguit d’activitats i d’ensenyaments, reconegudes per la UAB, que complementen els continguts curriculars i amplien el ventall d’habilitats i estratègies per a la pràctica professional. En conjunt, l'organització actual del programa de la titulació presenta un bon punt de partida per afrontar amb garanties l'adaptació dels estudis de Mestre d'Educació Infantil a l'EEES. La tradició d'aquests estudis i el seu compromís amb la innovació, la integració en la pràctica docent de la dimensió pràctica i professionalitzadora, entre d'altres factors, han quallat en una organització flexible del pla docent, dins dels límits imposats pel marc legal. El procés que iniciem ara pot ésser el factor decisiu per fer evidents els desencaixos, en termes d'organització, entre aquest marc legal i les noves propostes i proporcionar les eines necessàries per a la seva resolució.

c) Estratègies per fomentar la mobilitat dels estudiants a Europa

a) Justificació de la importància de la mobilitat d’estudiants.

Aquests darrers anys s’ha anat comprovant la conveniència que els estudiants facin una part dels seus estudis a una universitat d’altres països europeus o almenys de la resta d’Espanya, cosa que potencia la seva formació personal i professional i el seu futur laboral. Aquesta estada a altres Universitats els pot permetre un millor coneixement de la llengua i la cultura de l’altre país o comunitat autònoma, un coneixement del sistema educatiu i de la pràctica professional de l’altre país i també un creixement de l’autonomia personal. Per a molts dels estudiants representa la seva primera sortida lluny de la família durant un temps llarg i l’haver–se d’espavilar per viure i estudiar lluny de casa. Tot ajuda a enriquir la seva personalitat, de forma integral. També aquesta estada els permet un coneixement de la situació laboral a l’altre país i una millora del seu propi curriculum, la qual cosa pot facilitar el fet de trobar feina en acabar els estudis.

b) Necessitat d’implicació del professorat de la titulació

Per tal que la mobilitat d’estudiants funcioni i que aquesta potenciï el creixement personal i professional dels universitaris, és necessari que es realitzi amb la participació del professorat tant de la Universitat d’origen com de la receptora. És convenient que el professorat d’ambdues universitats es conegui, realitzi també intercanvis Erasmus i sigui capaç de presentar de forma engrescadora els projectes, treballs, assignatures, etc., de la Universitat que acollirà l’estudiant. Sols si realment el professorat s’ho creu, serà capaç de convèncer positivament els estudiants i de recollir posteriorment els resultats de l’intercanvi.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 110066//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

c) Estratègies per fomentar la mobilitat

Poden ser útils les següents activitats:

• Presentació a les classes de segon curs de la proposta i funcionament de la mobilitat, per part del tutor de classe i del coordinador del Programa d’Intercanvis (Erasmus i Sèneca), de la titulació.

• Reunió general de tots els estudiants interessats amb el coordinador d’intercanvis de la Facultat, que presentarà les diferents propostes.

• Reunions concretes dels estudiants que volen acollir–se al Pla d’Intercanvis, amb el coordinador del Programa d’Intercanvis de la titulació.

• Realització de xerrades per part dels professors visitants, als grups classe de segon i tercer curs. Aquests professors visitants parlaran de temes de la seva especialitat i poden també presentar els estudis de la seva Universitat.

• Realització de xerrades per part dels estudiants visitants, als grups classe, sobre sistema educatiu al seu país, pla d’estudis a la Universitat, etc.

• Realització de xerrades per part dels estudiants propis que ja han estudiat uns mesos a una altra Universitat, al seu propi curs o a d’altres de la pròpia Universitat, presentant experiències concretes viscudes durant la seva estada a l’estranger.

• Presentació per part del professorat de la pròpia titulació de la UAB que ha fet visites d’intercanvi a l’estranger, de la seva experiència a l’altra Universitat, plans d’estudi, pràctiques, etc.

d) Experiència de la titulació d’Educació Infantil en mobilitat.

La titulació d’Educació Infantil de la UAB va començar l’any 1992 les seves primeres experiències de mobilitat, a través del Postgrau Europeu en Educació Infantil, en què hi participaven les Universitats de Glasgow (UK), Politècnica de Londres (UK), Algarve (PT), Copenhague (DK) i UAB. Setze dels nostres estudiants passaren tres mesos en una de les altres universitats i els altres feren el mateix. El professorat, en un nombre total de 6 professors/es, ens reuníem cada cop en una universitat diferent i ofertàvem unes assignatures específiques a les quals els estudiants podien optar, a més de cursar les obligatòries del postgrau de la pròpia Universitat. El postgrau coordinat per nosaltres, fou un èxit i molt ben valorat a tots els països. S’hi implicaren les diverses administracions educatives, Ajuntament de Barcelona i altres poblacions, Generalitat, Ministerio i Diputació de Barcelona. A partir d’aquesta experiència de tercer cicle s’iniciaren els intercanvis amb diferents Universitats europees i espanyoles, amb estudiants de primer cicle. Hem procurat tenir, en la major part de casos, contacte previ amb les Universitats d’acollida.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 110077//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

Hem procurat implicar–hi universitats de zones en què sabem que l’educació infantil funciona bé, i que les escoles i serveis per a la petita infància són de qualitat. És per aquesta raó que procurem convèncer els estudiants perquè triïn universitats concretes com Bolònia, Algarve, Braga, Montpeller, Glasgow, Helsinki, Jybaskula, Varsòvia, entre d’altres, perquè coneixem bé el professorat que hi treballa i hem visitat escoles i centres de gran qualitat, en els que podran realitzar les seves pràctiques professionals. En termes quantitatius, l'any 2003/4, 46 estudiants han participat en programes d'intercanvi i la xifra ha pujat a 76 l'any 2004/5. Pel que fa al nombre de professors participants, han intervingut un total de 12. Síntesi La mobilitat d’estudiants i professorat a d’altres universitats és molt important. Cal impulsar–la i procurar que un nombre cada cop més gran d’estudiants se n’aprofiti, per tal de promocionar el seu creixement personal, professional, com a estudiant i futur mestre i educador. Però cal garantir que les Universitats que els acullen siguin de la màxima qualitat. Per això és important que el professorat de les Universitats europees intercanviï experiències docents i investigadores, per tal de poder orientar i acollir millor el respectiu alumnat. Un millor coneixement d’Europa facilitarà la posterior feina professional dels nostres estudiants.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 110088//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

3.3 Mecanismes de seguiment i assegurament de la qualitat

Tot i que la gestió i coordinació dels ensenyaments es fa des de la pròpia titulació, l’IDES de la UAB exerceix una coordinació funcional de les diverses activitats mitjançant un sistema de reunions preestablert i d’una roda periòdica d’entrevistes a coordinadors i professorat directament involucrat en la docència pilot. Aquest model de coordinació permet identificar aspectes com els següents i gestionar-ne els mecanismes de solució, i.- Gestió i coordinació de l’ensenyament - Priorització i ajustaments en el perfil de competències de la titulació. - Ajustaments en la definició de les mateixes per curs - Especificació dels nivells d’assoliment de les competències per matèria - Afavorir coordinacions entre matèries, tendint a una modularització entre

determinats continguts d’aquestes. - Coordinació en les normes i criteris en el seguiment del curs, dels treballs i

d’avaluació del treball de l’alumnat.

ii.- Gestió de les activitats d’aprenentatge

- Detecció i valoració de la càrrega de feina assignada als alumnes. - Generació de recursos i eines didàctiques necessàries per a gestionar noves

situacions d’aprenentatge. - Promoure la formació necessària per a desenvolupar aquestes activitats. Aquest tipus de gestió es fa, entre altres modalitats, mitjançant la web de l’IDES en els apartats de “suport a la docència”.

iii.- Sistema de recolzament a l’aprenentatge de l’estudiant L’IDES ha desenvolupat, i continua fent-ho mitjançant la seva web, un apartat de “suport a l’estudi” on els alumnes de la UAB i en particular els de les titulacions pilot hi poden trobar un ampli ventall de recursos que els facilita una més gran autonomia en el desenvolupament dels seus aprenentatges.

A més de l’anterior, la UAB procedeix ja a una ampliació del seu “Campus Virtual” per tal de desenvolupar una Biblioteca de recursos virtuals per a l’aprenentatge (BREVIA) per titulació. Mitjançant aquesta intranet els alumnes hi trobaran aquell repertori de recursos i de continguts de titulació indispensables per a una formació globalitzadora i especialitzada.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 110099//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

3.3.2 Gestió d’activitats d’aprenentatge i la seva avaluació

a) Sistema emprat per analitzar els resultats acadèmics de la titulació

L’organització actual de la gestió de la titulació permet analitzar els seus resultats acadèmics. La Comissió de Docència està formada pel Coordinador de titulació, les Coordinadores de pràctiques, la Coordinadora de relacions internacionals, la Coordinadora dels projectes d'innovació, els tutors dels 9 grups classe, i els representants dels estudiants de torn matí i torn tarda. La seva funció és planificar les activitats acadèmiques de la titulació, preparar i seguir les reunions d´avaluació, aprovar les activitats de lliure elecció, etc. Els professors tutors de tots els grups classe són els encarregats de parlar amb els estudiants, escoltar les seves suggerències i queixes, impulsar-los en la feina, assessorar-los, etc. La titulació participa d´un projecte pilot d´estudiants assessors, tal i com s’especifica en l’apartat 2.5.b) del document. Uns estudiants de darrer curs s´ofereixen a fer d´assessors dels grups de primer tant de matí com de tarda. Es relacionen amb el coordinador i amb els tutors, parlen amb els estudiants, els assessoren en les seves activitats acadèmiques, etc. Les reunions d´avaluació a les que assisteixen el professorat de cada grup classe de la titulació, serveixen per avaluar els resultats acadèmics i la marxa del grup classe, l´acompliment dels programes, metodologia de classe, coordinació de les formes d´avaluació de cada assignatura, etc.

b) Sistema per coordinar les demandes de treball de l’estudiant tenint en compte el conjunt d’assignatures del període lectiu

Tal com hem dit anteriorment el professorat tutor i les reunions d´avaluació s´encarreguen de coordinar els treballs que cada assignatura demana als seus estudiants. També cal dir que cada classe té un estudiant responsable o delegat que parla amb el professorat concret, en cas de problemes.

c) Procediments i accions d’atenció als estudiants

A la titulació hi ha moltes persones que s’ocupen de l’atenció als estudiants: El coordinador de la titulació no sols té horari de tutoria i atenció sinó que reuneix periòdicament als representants dels grups classe, i atén les seves demandes i suggerències. El mateix podem dir del tutor del grup classe i dels estudiants assessors.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- MMeessttrree dd’’EEdduuccaacciióó IInnffaannttiill -- ppààgg.. 111100//111100 -- sseetteemmbbrree 22000055

La titulació, tal i com s’ha descrit en l’apartat 2.5.b) del document, aplica un pla d´acollida i de seguiment dels estudiants de primer curs, que funciona des de la inscripció i matrícula i durant tot el primer trimestre del primer curs. Algunes de les activitats que es realitzen són la presentació del pla d´estudis i metodologia de treball, la biblioteca, els serveis de docència i recerca educativa de la Facultat , els espais tipus gimnàs, laboratoris, tallers, aules informàtica, audiovisuals, música, etc. Al final es passa una enquesta als estudiants demanant-los la valoració de cada activitat realitzada. La Comissió de Docència acull les propostes i suggerències dels grups. El vicedeganat d´estudiants també els convoca a reunions periòdicament, on preparen les eleccions, pensen activitats col·lectives, plantegen problemes, etc.

d) Procediment per recollir els suggeriments i reclamacions dels estudiants

Les suggerències i problemes es recullen a través del coordinador de titulació, la Comissió de Docència, el tutor, els estudiants assessors, i el Deganat. Si les queixes són formals, els estudiants han de lliurar-les a secretaria acadèmica que les passa a deganat o a coordinació de la titulació.

e) Responsables i procediments per a la coordinació de l’activitat docent

El màxim responsable de la docència de la Facultat és el deganat . El vicedegà d´Ordenació Acadèmica de la Facultat coordina i convoca la reunió de coordinadors de titulació i la Comissió d´Ordenació Acadèmica de la Facultat. El coordinador de titulació coordina i convoca la Comissió d´Ordenació Acadèmica de la titulació. Les reunions de professorat de la titulació són un espai on, entre d´altres activitats, es presenten i debaten els projectes docents d' innovació de la titulació. Aquest funcionament del procés de gestió i d’avaluació d’activitats d’aprenentatge que segueix actualment la titulació haurà de ser complementat amb les necessitats específiques derivades de la nova situació dels estudis en el projecte pilot d’adaptació de la titulació a l’EEES. És de preveure la necessitat d’un seguiment més exhaustiu del funcionament del primer curs, tant pel que fa a la coordinació entre assignatures en l’àmbit del treball de l’alumne com als mecanismes d’avaluació de professors i alumnes. En aquest sentit, la titulació, d’acord amb els criteris generals de l’IDES, elaborarà un protocol a seguir per alumnes i professors de primer, capaç de detectar problemes i d’oferir dades significatives per a la seva solució en fases posteriors del procés d’implantació del projecte pilot de la titulació. En síntesi considerem que la Titulació d´Educació Infantil porta una llarga pràctica d’innovació docent, d´atenció als estudiants, de treball en equip, de reunions d´avaluació de l´activitat acadèmica i dels resultats dels estudiants, i que està en condicions de portar a terme un projecte pilot d'innovació i d'adaptació de la titulació en el seu conjunt a l'EEES.