mesopotamia i egipte - … · amenofis iv ((),akenaton), va convertir en reina en igualtat amb ell,...

50
TEMA 10 TEMA 10 MESOPOTÀMIA i EGIPTE MESOPOTÀMIA i EGIPTE

Upload: buidat

Post on 06-Jun-2018

219 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

TEMA 10TEMA 10MESOPOTÀMIA i EGIPTEMESOPOTÀMIA i EGIPTE

1. Característiques de les primeres civilitzacions.2. Mesopotàmia.3. Egipte.

1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.Naixen al voltant de grans rius que permeten grans collites per inundació g q p g p

o regadiu: el Tigris i l’Èufrates a Mesopotàmia i el Nil a Egipte

1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.Construeixen grans ciutats

Assurbanipal IIConstrueixen grans ciutats

Tenen un poder polític fort concentrat en un rei o faraó, amb impostos i lleis que regulen totes les activitats Ramsés II

BABILÒNIA

TEBES Tutankamón

1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.Com que hi ha excedents, es produeixen intercanvis comercials i culturals importantsCom que hi ha excedents, es produeixen intercanvis comercials i culturals importants

Hi ha fortes diferències socials entre els més rics (rei, nobles, sacerdots, militars,...) i els més pobres (llauradors, esclaus)

1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.Utilitzen l’escriptura: cuneïforme a Mesopotàmia i jeroglífica a EgipteUtilitzen l escriptura: cuneïforme a Mesopotàmia i jeroglífica a Egipte

Vídeo explicacióescriptura cuneïforme

1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.

Naixen les ciències (astronomia matemàtiques )Naixen les ciències (astronomia, matemàtiques,...)

Tenien religions politeistes: adoraven molts déus

PAPIR DE RHIND

Activitats punt 1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.

1.- A partir del mapa, respon:a) Quin és el tema del mapa (títol)?b) Què és el Creixent Fèrtil? Quins rius el banyaven? Per què creus que van aparèixer allí les ) Q Q y q q pprimeres civilitzacions?c) Què construïen en Mesopotàmia i Egipte? Posa exemples del mapa.d) Quines obres destacaven en les ciutats?) Q i t i l d líti ?e) Qui tenia el poder polític?

f) Quina escriptura utilitzaven en Mesopotàmia? I en Egipte? Per a què creus que la inventaren?g) Com eren les religions d’aquests pobles?

Activitats punt 1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS.

2.- A partir de les imatges, respon:a) Per què en Mesopotàmia i Egipte practicaven una agricultura de regadiu?b) Explica, en forma de xicoteta redacció, les tres fases del cicle agrícola a Egipte a partir delsdibuixos.c) Quin tipus d’obres feien a Egipte per a drenar l’aigua?d) Descriu quins sistemes idearen els mesopotamis per a aprofitar l’aigua dels rius.e) Com seran les collites de l’agricultura de regadiu en comparació amb les de secà?e) Com seran les collites de l agricultura de regadiu en comparació amb les de secà?f) Què és un excedent? Com sorgirien els primers excedents? Quines conseqüències tindrien en lademografia (quantitat de població), el comerç, les diferències socials i els intercanvis culturals?

2.- MESOPOTÀMIA.

2.1.- Introducció.2.2.- Organització econòmica.2.3.- Organització social.g2.4.- Organització política.2.5.- Etapes.2 6 A t2.6.-Art.

UR

2.1.- Introducció.

Què va ser? El lloc on naixen les primeres grans civilitzacions

Mesopotàmia. Introducció.

Mesopotàmia i Orient Mitjà

Què va ser? El lloc on naixen les primeres grans civilitzacionsurbanes (primeres grans ciutats) i els primers imperis

Quan es va produir? Entre el IV i el I mil·lenni aC

On? A Mesopotàmia, la terra entre els rius Tigris i Èufrates

2.2.- Organització econòmica.

Divisió i especialització del treball en diferents oficisDivisió i especialització del treball en diferents oficis

La majoria es dediquen a l’agricultura (d’inundació o regadiu) i a la ramaderia

Cada vegada són més importants l’artesania i el comerç i es comença a utilitzar la monedaCada vegada són més importants l’artesania i el comerç i es comença a utilitzar la moneda

Lídia, VI aC

2.3.- Organització social.

És una societat esclavista: divisió en lliures o amos (propietaris de terres ramatÉs una societat esclavista: divisió en lliures o amos (propietaris de terres, ramat,negocis i/o esclaus) i esclaus (propietat dels amos, sense cap dret)

Els awilum que tenien riquesa i poder(rei nobles sacerdots i alts funcionaris)

Hi havia tres grups socials, amb grans diferències entre ells

(rei, nobles, sacerdots i alts funcionaris)

Els muskenum que es dedicaven a produir (camperols artesans comerciants)g (camperols, artesans, comerciants)

Els wardum o esclaus

Les dones estaven sotmeses a l’autoritat dels homes i, ,quan treballaven, cobraven la meitat que un home

2.4.- Organització política.

Són ci tats estat en q è cadasc na controla les terres del oltant i sónSón ciutats-estat en què cadascuna controla les terres del voltant i sónindependents unes d’altres, amb un rei o monarca que té el poder polític, militar i

religiós i que governa en nom dels déus (són politeistes: adoren a molts déus)

Hammurabi Déu Shamash Anat (fertilitat i guerra) Baal (principal a Inana o Ishtar

Rei Gudea de Lagash

Hammurabi éu S a as(sol i justícia)

(p pBabilònia) (amor i guerra)

Cel i pare delsdéus Clima i tormentes Saviesa

2.5.- Etapes (I).

Sumer (3800 2400 aC) amb GilgameixSumer (3800 – 2400 aC) amb Gilgameix

Accad (2400 – 1800 aC), amb Sargon

Sumeria. La pri-mera civilització

2.5.- Etapes (II).

Babilònia (1800 1300 aC) amb HammurabiBabilònia (1800 – 1300 aC), amb Hammurabi

2.5.- Etapes (II).

Imperi assiri (1300 – 600 aC), amb Assurbanipal

Grans civilitzacionsGrans civilitzacions. Mesopotàmia (resum)

2.6.- Art (I).

Destaca l’arquitectura en què utilitzen l’arc i la volta per a construir templesDestaca l’arquitectura, en què utilitzen l’arc i la volta per a construir temples(ziggurats) i palaus amb materials com rajoles i ceràmica vidrada

Ziggurat d’UrZiggurat d Ur. Artehistoria

P t d’I htPorta d’Ishtar. Robert Sepehr

2.6.- Art (II).Fan escultures de déus i reis,relleus i esteles commemoratives

Activitats punt 2.- MESOPOTÀMIA.1 - A partir del mapa i els teus coneixements respon:1. A partir del mapa i els teus coneixements, respon:a) Quin és el tema del mapa (posa-li títol)?b) Quins rius banyen Mesopotàmia?c) Què va sorgir a Mesopotàmia a partir del IV mil·lenni aC? Posa exemples del mapa.d) i i i d l i i d i i d d ll id) Quins quatre imperis podem veure al mapa? Digues en quines dates va existir cadascun d’ells i quines ciutats comprenien.e) Per què diem que eren ciutats-estat? Qui i com manava en cadascuna d’elles? Posa exemples demonarques dels imperis representats al mapa.monarques dels imperis representats al mapa.

Activitats punt 2.- MESOPOTÀMIA.2 - Com s’organitzaven econòmicament els mesopotamis?2. Com s organitzaven econòmicament els mesopotamis?

3.- Amb l’ajuda del dibuix, elabora una redacció (mínim cinc línies) en què expliques coms’organitzaven socialment els mesopotamis.s organitzaven socialment els mesopotamis.

4.- Quins edificis destaquen en l’art mesopotàmic? Com i amb què els construïen?4. Quins edificis destaquen en l art mesopotàmic? Com i amb què els construïen?

5.- Completa l’eix cronològic de les etapes de la història de Mesopotàmia:

3.- EGIPTE.

3.1.- Introducció.3.2.- Organització econòmica.3 3 - Organització social3.3. Organització social.3.4.- Ciència.3.5.- Organització política.3.6.- Etapes.3.7.- Religió.3 8 Art3.8.-Art.

3.1.- Introducció.Què va ser? Van construir un gran imperi amb grans ciutats com Memfis i Tebes

Ciutats i cases

d’EgipteQuè va ser? Van construir un gran imperi amb grans ciutats com Memfis i TebesQuan es va produir? Entre el IV i el I mil·lenni aCOn? A la vora del riu Nil, aEgipte

3.2.- Organització econòmica.Fonamentalment vivien de l’agricultura,Fonamentalment vivien de l agricultura, controlant les crescudes del Nil amb dics

i canals (regadiu)

Hosanna a tu, oh déu Hapi (Nil), que apareixes en aquesta terra i et presentes en pau per fer que Egipte visca. Tu dónes aigua als camps (...), dónes vida als animals. I mentre baixes pel teu camí des del cel dónes a beure incessantment a la terra. Ets amic del pa i la beguda tu enforteixes el gra i el fas créixer ( ) Eres eli la beguda, tu enforteixes el gra i el fas créixer (...). Eres el senyor del teu poble.

Himne en honor del Nil, XIX dinastia (cap al 1200 aC).

3.2.- Organització econòmica.

3.2.- Organització econòmica.

També són importants la ramaderia l’artesania i el comerç al llarg del NilTambé són importants la ramaderia, l artesania i el comerç al llarg del Nil

3.3.- Organització social.És una societat esclavista

Faraó

Família del faraó, nobles i sacerdots

Escribes, soldats, comercomer-ciants i artesans

CamperolsCamperols

Esclaus

3.3.- Organització social.Els més rics són el faraó i la seua família, elsnobles i militars, els sacerdots i els escribes,

NoblesNobles

Faraó

Sacerdot

Un escriba no pateix en qualsevol lloc de la ciutat. Com cobreix les necessitats d’altre, no li faltaran recompenses. No veig altre ofici com aquest.Jo mai he vist al fill del ferrer com a ambaixador, però l’he visttreballant junt a la boca del seu forn, amb els dits com els d’uncocodril i fent més pudor que els ous depeix.

l i d b ll b l d d d bEl picapedrer treballa amb tota classe de pedres dures. Quan acaba les seues tasques, els seus braços estan esgotats i dorm ajupit fins que ix el Sol.El llaurador porta sempre la mateixa roba. La seua veu és roncacom la d’un corb. Els seus dits estan enfeinats i els seus braços han estat

t l t D ’h t t l fressecats pel vent. Descansa, quan s’ho pot permetre, en el fang.Posa tot el teu interès en aprendre. No hi ha res que es pugacomparar realment amb això. El que hages aprofitat en un sol dia d’escola és un guany per a l’eternitat.

Ensenyaments de Khety, fill de Duauf (cap al 2100aC).Habitatge de noble

3.3.- Organització social.Els mercaders i artesans també són importantsEls mercaders i artesans també són importants

3.3.- Organització social.

3.3.- Organització social.També eren lliures els xicotets llauradors que eren els més nombrososTambé eren lliures els xicotets llauradors, que eren els més nombrosos però no podien abandonar les terres i havien de donar al faraó una part

de la collita i treballar per a ell durant un temps

Els esclaus eren els que feien els treballs més durs i vivien en pitjors condicions, sense cap dret

Les dones tenien alguns drets com tindre, administrar i heretar propietats, comprar i vendre els seus béns o divorciar-se, encara que normalment es dedicaven a cuidar de ve d e e s seus bé s o d vo c se, e c que o e es ded c ve cu d de

la casa i els fills, teixir, fer pa, participar en el treball del camp o fer de sirventes

El faraó quasi sempre era un home. Tan sols cincdones van arribar a ser faraones, bé que en algunscasos com a mares del futur faraó. Un casparticular va ser el de Nefertiti, a qui el seu marit,Amenofis IV (Akenaton), va convertir en reina en( ),igualtat amb ell, segons sembla. En algunesrepresentacions la reina porta la doble coronad’Egipte, símbol del poder dels faraons.

3.4.- Ciència.

Porten a terme avanços tècnics importants: desenvolupen el càlcul la geometriaPorten a terme avanços tècnics importants: desenvolupen el càlcul, la geometria,l’agricultura, l’astronomia, la hidràulica i les tècniques de construcció

3.5.- Organització política.El faraó té el poder absolut és l’amo de totes les terres i controla les obres de canalització i elEl faraó té el poder absolut és l amo de totes les terres i controla les obres de canalització i el

comerç, ajudat pels governadors de les províncies, l’exèrcit, els sacerdots i els funcionaris

Egipte. El poder absolut dels reis

i faraons

3.6.- Etapes (I).

Imperi Antic (2700 2200 aC) amb la unió de totImperi Antic (2700 - 2200 aC), amb la unió de totEgipte i la construcció de les grans piràmides

Imperi Mitjà (2050 – 1750 aC), amb el trasllat dep j ( )la capital de Memfis a Tebes i múltiples guerres

3.6.- Etapes (II).

Imperi Nou (1550 1070 aC) amb l’expansió territorial de Ramsés IIEgipte. Una de

lImperi Nou (1550 – 1070 aC), amb l expansió territorial de Ramsés II

Època tardana (685 – 30 aC), en què Egipte entre en una crisi final amb les invasions persa (684 – 332 aC), grega (332 – 69 aC) i romana (69 – 30 aC)

les grans civilitzacions

3.7.- Religió.

Eren politeistes: adoraven molts déus (Ra Amon Osiris Isis Horus )Eren politeistes: adoraven molts déus (Ra, Amon, Osiris, Isis, Horus,...)

El mite d’Osiris, Seth

i Horus

3.7.- Religió.El faraó era adorat com un déu

Hi havia sacerdots, amb molt de poder, que s’encarregaven del culte als déus, obsequiant-los amb ofrenes

Els sacerdots han d’observar unes regles d’higienemolt severes per no enutjar els déus: s’han derasurar el cos sencer cada dos dies per servir elsdéus Es llaven dues vegades al dia amb aiguadéus. Es llaven dues vegades al dia amb aiguafreda i dues vegades cada nit.No mengen ni peix ni faves, però s’alimenten d’unpa sagrat especialment cuit per a ells. Cada diamengen carn de bou en abundància acompanyada

b iamb vi.HERODOT: Històries, segle I aC.

3.8.- Art.En honor als déus feien grans temples arquitravats i

Temple de LuxorAnimation of Abu Simbel

En honor als déus feien grans temples arquitravats ide pedra, on sols accedien el faraó i els sacerdots

Temple de Konsú

(Karnak)

3.8.- Art.Decoraven les parets amb pintures murals que representaven les figures amb l’ull i el tronc deDecoraven les parets amb pintures murals que representaven les figures amb l ull i el tronc de

cara i la cara, els braços i les cames de perfil, sense profunditat i amb una perspectiva jeràrquica o social (quan més important era el personatge, més gran, destacant els déus i faraons)

Pintura iPintura i escultura egípcia per a 1r d’ESO

3.8.- Art.

Per anar a l’altre món soterraven els morts momificats amb figuretes i el Llibre dels

Momificació i culte als morts

Per anar a l altre món, soterraven els morts momificats, amb figuretes i el Llibre dels Morts: els més rics construïen tombes en forma de mastabes, piràmides i hipogeus

3.8.- Art.

Salve, déu gran, senyor de la veritat i de la justícia, jo porte al meu cor la veritat i la justícia, perquè he arrancat d’ell tot el mal.Salve, déu gran, senyor de la veritat i de la justícia, jo porte al meu cor la veritat i la justícia, perquè he arrancat d ell tot el mal.No he causat sofriment als homes. No he utilitzat la violència amb els meus parents. No he fet treballar amb excés en profit meu. No heintrigat per ambició. No he maltractat els meus servents. No he blasfemat contra els déus. No he privat l’indigent de la seua subsistència. Nohe permès que cap servent fóra maltractat pel seu amo. No he provocat la fam. No he ordenat matar, ni he matat. No he furtat les ofrenes deltemple. No he tractat d’utilitzar mitjans il·lícits per augmentar els meus dominis, ni per usurpar els camps d’un altre. No he pres la llet de laboca de cap infant No he obstruït les aigües quan havien de córrerboca de cap infant. No he obstruït les aigües quan havien de córrer.Sóc pur! Sóc pur! Sóc pur!

Llibre dels Morts. Confessió negativa davant el tribunal, 1550 aC.

3.8.- Art.

MASTABA

3.8.- Art. Les piràmides. Artehistoria

MICERÍ

KEFRÉN

KEOPS

ZOSER

Els sacerdots em van explicar que el faraó Keops va obligar a tots elsp q p gegipcis a treballar per a ell.

Uns s’encarregaven d’extraure de les pedreres d’Aràbia els milions deblocs de pedra que es necessitaven. Altres els transportaven fins el riu Nil iels carregaven en vaixells per traslladar-los fins el lloc triat.

Cent mil homes treballaven a la vegada en la seua construcció El treball

KEOPS

Cent mil homes treballaven a la vegada en la seua construcció. El treballera tan dur que calia substituir-los cada tres mesos. Els deu primers anys esva construir el camí d’accés i les cambres subterrànies.

Es van necessitar vint anys més per construir la piràmide. La seua base ésquadrada i està recoberta de pedres polides, perfectament ajustades.

HERODOT Hi ò i l VHERODOT: Històries, segle VaC.

PIRÀMIDES

3.8.- Art. Tomba de Nefertari

HIPOGEUS

TUTANKAMÓNTUTANKAMÓN

Activitats punt 3.- EGIPTE.

1 A partir del mapa i el que has aprés1.- A partir del mapa i el que has aprés, respon:a) Tema (posa-li títol).b) En quina zona viurien els antics egipcis? Per què?c) En quines dues parts es dividia l’antic Egipte? Quina és la capital de cadascuna? Digues dues ciutats importants més de cadaDigues dues ciutats importants més de cada part.d) Quan es va desenvolupar l’antiga civilització egípcia?

Activitats punt 3.- EGIPTE.

2 A partir del dibuix respon:2.- A partir del dibuix, respon:a) Quina era la principal activitat econòmica?b) Com regaven els camps?c) Explica les diferents activitats relacionades amb el cultiu i el blat que es veuen al dibuix.d) A part de les relacionades amb l’agricultura, quines altres activitats econòmiques es veuen al dibuix?e) Per què el riu Nil era tan important per als egipcis?f) Quins van ser els avanços tècnics més importants? Quins d’ells tenen a veure amb l’economia?

Activitats punt 3.- EGIPTE.

3 Amb l’ajuda del dibuix explica en forma de redacció (mínim deu línies) la societat egípcia3.- Amb l ajuda del dibuix, explica en forma de redacció (mínim deu línies) la societat egípcia.

4 - A partir del dibuix respon:4.- A partir del dibuix, respon:a) Què representa el dibuix?b) Quins símbols del poder del faraó es veuen al dibuix? Què representa cadascun?c) Què era considerat el faraó a l’antic Egipte?Quins poders tenia? Qui l’ajudava a governar?

Activitats punt 3.- EGIPTE.

5 Completa l’eix cronològic de les etapes de la història d’Egipte:5.- Completa l eix cronològic de les etapes de la història d Egipte:

6 Com era la religió egípcia? Posa cinc exemples de déus egipcis i digues de què era déu cadascun6.- Com era la religió egípcia? Posa cinc exemples de déus egipcis i digues de què era déu cadascun.

7.- Què construïen els egipcis en honor als déus? Com decoraven les parets?

8.- Què feien els egipcis amb els morts? Per què?Q g p q

9.- Quins tres tipus de tombes o monuments funeraris va haver a l’antic Egipte? Dibuixa’ls.

ACTIVITATS DE SÍNTESI.1.- Vocabulari:a) Mesopotàmia:

a) Ciutat-estat:

a) Esclavista:

a) Politeista:

a) Arc:

a) Volta:a) Volta:

a) Ziggurat:

a) Faraó:

a)Momificació:

a)Piràmide:

ACTIVITATS DE SÍNTESI.2.- Completa al teu quadern el quadre-resum següent (en una f ll i i ió ï d )fulla sencera i en posició apaïsada):

MESOPOTÀMIA EGIPTE

Què?

Q ?Quan?

On?

Organització econòmica

Organització social

Organització política

Etapes de la seua història

Religió

Art