mercat i legislació pac2- grau multimèdia uoc

Segona Prova d’Avaluació Continuada PAC2

Mercat i legislació

Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Grau de Multimèdia

Jaume Reig Carrascosa

Primera faseActivitat 2.1.1 (Fòrum)

hh Tecnologia

hh ProducTe

hh ServeihohProducTehfronTereShdifuSeS?

3

hh reSumhacTiviTaTh2.1.1 4

Activitat 2.1.2hh modelhnegocihgoogle

5

Activitat 2.1.3hh modelhnegocihSofTonic

5

Segona fase 8

Activitat 2.2.1hh conTexThlegal

hh lleiShihnormaTiveShaPlicableS

8

Activitat 2.2.2hh informacióhcomPlemenTaria

9

Webgrafia 11

Bibliografia 12

INDEX

UOC. Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Grau de MultimèdiaMercat i legislació. 2n semestre 2013. PAC2. Jaume Reig

2


3

Primera faseActivitat 2.1.1 (Forum)ProducTe,hTecnologia,hihServei.h

Tecnologia

La característica principal de la tecnologia dins del nou mercat convergent multimèdia és la digitalització. Per mi aquesta

és la paraula clau “digitalització”. Sense aquesta digitalització dels continguts tot la resta no tindria sentit ni s’hauria

donat: convergència de mercats, de sectors econòmics, de tecnologies, de regulacions,.. . Tota aquesta convergència

va començar amb el sector de les anomenades TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) que bàsicament

engloben els subsectors de hardware (equips, components i perifèrics) i software (des dels més baix nivell fins al més

alt nivell). Pesem que les TIC de per si ja van néixer digitals enfront les Telecomunicacions i el sector audiovisual que

eren de naturalesa analògica. Així dons dins d’aquest procés de digitalització, també s’han digitalitzat les xarxes de

telecomunicacions i el sector audiovisual comportant un nou mercat convergent entre sectors en principi independents

els uns dels altres (TIC, Telecomunicacions i Audiovisual), jo hi afegiria actualment també el sector de l’electrònica de

consum (càmeres digitals, videocàmeres, gravadores d’àudio, TV digital, reproductors DVD,..) i l’aparició de nous mercats: TV

per cable, internet, comerç online,.. Fins ara la digitalització de continguts s’ha donat en dues grans àreas (imatge i so) on

les aplicacions pràctiques de la digitalització amb tots els seus avantatges (facilitat processament senyal, interactivitat,

multigeneració sense pèrdues de qualitat, compressió de senyal per emmagatzemament més eficient,..) on s’han

desenvolupat la majoria de nous mercats convergents. En el futur el procés de digitalització dels tres sentits restants

(tacte, gust i olfacte) segurament evolucionaran pel que és lògic pensar que comportaran noves formes de negoci i nous

mercats convergents.

ProducTe

Bé en la meva definició i per no repetir les argumentacions dels companys (satisfacció usuaris i bé tangible) em centraré

més en la característica de la propietat.

Crec que la propietat és una característica que poseix un producte per si mateixa i en canvi un servei és més discutible

aquesta propietat. Puc posseir un producte com a persona física o jurídica: un ordinador, un tablet, un reproductor

mp3,.. vaja tot el que són bens tangibles i puc fer el que convingui sobre aquest bé adquirit. Pel que fa als bens intangibles

(serveis consultoria, software, cloud computing,..) la propietat d’aquest bé no la veig tan clara (sobretot en el software).

Per exemple podrien encarregar fer un software específic per a ús exclusiu. Llavors de qui seria aquest software?? aquest

software seria un producte o un servei??. Per mi en aquest cas depèn en quin llenguatge hagi estat desenvolupat, el tipus

de llicència i els propis continguts en forma de media que tingui el software (àudio, text, imatge,..) i en el cas de producte

o servei, en principi crec seria un producte intangible, però si necessita manteniment, formació, millores continues,..

això ja seria un servei com han dit altres companys.

ServeihohProducTe.hfronTereShdifuSeS?

Avui en dia es fa difícil de diferenciar que és un producte o que és un servei en els nous mercats multimèdia fruit de la

convergència digital de sectors. Així dons el meu escrit serà més una reflexió que aportarà més preguntes que no pas

respostes en relació al tema.

Si mirem al diccionari la definició de servei diu:

“Conjunt de les activitats econòmiques que inclou les activitats no incorporades als sectors primari i secundari”

Així dons sota aquesta definició podríem dir el que no és un servei, (per exemple: el hardware en principi no seria

un servei). També podríem definir algunes característiques del que entenem com a servei: (aquests son algunes


4

característiques fruit d’una reflexió personal a partir del material docent i d’informació trobada a internet).

• Satisfà una necessitat (un producte també ho fa)

• És intangible (aquí un producte com a norma general és tangible, però això és discutible també)

• Un servei no es pot emmagatzemar (almenys jo no veig la manera de fer-ho) (un producte si es pot

emmagatzemar)

• La propietat en un servei no existeix. Hi ha dret a ús, accés, arrendament, però no a la propietat en

si mateixa (en un producte si existeix el dret a la propietat) (aquest punt crec que és bastant rellevant

per l’assignatura i per totes les implicacions que comporta de cara a les regulacions)

Bé aquest és el meu anàlisis. Un anàlisis amb més interrogants que conclusions. Voldria formulat dues preguntes a

veure que en penseu.

Hardware. Producte o servei?

Software. Producte o servei?

Deixo uns quants enllaços que parlen del tema i d’on m’he referenciat per escriure el post.

Þhttp://www.clubdeinvestigacion.com/contenido/articles/software-%C2%BFproducto-o-servicio-.html

Þhttp://www.kentron.com.ve/novedades/software_proc_serv.htm

Þhttp://www.alternaria.tv/2009/09/software-como-producto-vs-software-como.html

Þhttp://discusionsl.wordpress.com/2010/06/05/%C2%BFun-software-es-un-servicio-yo-un-producto/

Þhttp://softwarelibre.deusto.es/el-software-como-producto-o-como-servicio-y-sus-licencias/

Þhttp://en.wikipedia.org/wiki/Platform_as_a_service

reSumhacTiviTaTh2.1.1

Servei prové de “Servir”. En l’àmbit econòmic un servei és un cúmul de tasques per tal de satisfer les

necessitats d’un client. Pel que fa a producte fa referència allò que ha estat produït (o sigui fabricat).

Hi ha hagut un consens bastant generalitzat per part de tots el participants al fòrum que una característica

en general que diferencia un producte d’un servei és la seva tangibilitat o no. Així dons s’ha arribat

a la conclusió que un producte és un bé tangible, per contra d’un servei que és un bé intangible.

Malgrat tot en el món multimèdia això no està tan clar i un producte pot ser també un bé intangible (pe:

un televisor és un producte tangible però amb la convergència digital pot donar altres serveis a part de

veure continguts audiovisuals com connexió a internet, interactivitat i tot això ens ho ofereixen com un

producte tot en un. El mateix podem dir dels smartphones que a part del propi terminal tenen la possibilitat

de connexió a internet, trucades, audiovisuals i continguts interactius tot en un també com un sol producte.

Pel que fa a la tecnologia hi ha dos aspectes clau: la digitalització de xarxes i continguts i la neutralitat tecnològica

que s’està implantant. Perquè la digitalització com aspecte clau? Perquè és la base de qualsevol producte multimèdia

que ens permetrà (interactivitat, accés al·leatori als continguts, múltiples suports,..). Perquè s’avança cap a neutralitat

tecnològica (a partir de la digitalització)? Perquè el veritablement rellevant és el servei o producte que donem no amb

quina tecnologia o mitjans ho fem. (ex: a l’usuari final li importa poc si una web està programada amb PHP, ASP, JAVA o

HTML5 o una combinació de totes o varies el que li importa són els continguts que ofereix i com els ofereix).


5

Activitat 2.1.2

Google Inc.

googlehinc.

Empresa multinacional especialitzada en productes relacionats amb internet, software, dispositius electrònics i altres

tecnologies.

Activitat principal: Recerca i desenvolupament, construcció i disseny de nous productes relacionats amb internet,

software i noves tecnologies en general, manteniment de grans infraestructures de IT (bases de dades i data centers).

Mercat: Usuaris d’internet, agencies de publicitat, xarxa de membres de Google, propietaris de dispositius mòbils,

desenvolupadors d’aplicacions, empreses.

Þhttp://es.wikipedia.org/wiki/Google

Activitat 2.1.31. Descriure un negoci, organització, empresa o servei existent i d’origen espanyol que tingui

característiques convergents. Descriure també aquestes característiques convergents.

2. Realitzar una descripció detallada del model de negoci que hi ha darrere d’aquesta organització, que

podeu presentar de manera resumida en una taula.


6

Empresa triada Softonic (http://www.softonic.com/)

1. Proposta de valor: Què s’ofereix al client?. (per satisfer les seves necessitats o solucionar els seus problemes).

Softonic és un portal web que es defineix a si mateix com: “La guia de software més complerta del món”. Ofereix la

possibilitat als usuaris d’avaluar i comprar també a través del portal solucions de software disponibles (tan gratuïtes

com de pagament) i descarregues segures i lliures de virus.

2. Segment de clients: Quina mena de clients té i quines són les seves necessitats?. Constitueixen un segment

de mercat amb necessitats diferenciades?. Cóm utilitzen el servei ofert?

Programadors freelance, empreses de desenvolupament de software, i també usuaris en general d’internet mitjançant

descarregues de programes sense virus i sense adware. El que ofereix softonic a aquest segment de mercat és un canal

comercial per a difondre i vendre programari (Programadors freelance, empreses de desenvolupament de software). Als

usuaris “normals” un canal des d’on baixar-se software d’una forma segura.

3. Relació amb els clients: Cóm és relaciona amb els seus clients?. Quins tipus de contacte hi han? (automatitzat,

personal...).

Bé per una part estan els usuaris de la web (que majoritàriament no són els clients però si els prescriptors i els que

fan que siguin atractius de cara els clients “reals”) i per altre banda els clients en si (empreses de desenvolupament de

software, programadors,..). Aquests últims poden crear comptes d’usuari per pujar software als servidors de softonic o

externs i establir les relacions per la venda de software o les comissions per descarregues o també per publicitat.

Þhttp://www.softonic.com/vende-tu-software (per vendre el teu software)

Þhttps://developer.softonic.com/utm_source=softonic_es&utm_medium=footerLink&utm_term=dev&utm_

campaign=sdc_home_Publish_Manage_Software (publicar el teu software)

Þhttps://ads.softonic.com/utm_source=softonic_es&utm_medium=footerLink&utm_term=dev&utm_

campaign=sdc_ads&src=FooterDev (per fer publicitat del teu software)

4. Canals: Quins són els canals de distribució i venda?. De comunicació?. De suport o assistència?

Els canals pel públic en general (els que majoritàriament són usuaris però no clients son: comptes d’usuari de softonic

i connexions amb comptes d’usuari de facebook). Per altra part tenim la relació amb els desenvolupadors que tenen una

àrea privada online per gestionar els seus comptes, programes, inserció de Ads, descarregues, ingressos,..) com també per

què es veu d’una forma més personalitzada mitjançant correu electrònic i preguntes i respostes freqüents.

Þhttp://support.softonic.com/index.php?/Default/Knowledgebase/Article/View/194/17/como-anunciar-mi-

programa-en-softonic-primeros-pasos

Per altre part els anunciants (normalment aquests són grans empreses) que cerquen distribuir software mitjançant

campanyes de adware en el procés d’instal·lació de software. (es suposa que aquesta relació al igual que el tema de Adwords

la relació ha de ser més directa i cara cara B2B (email, telèfon, reunions, signatures acords)

Þhttp://en.softonic.com/advertising-section

5. Activitats clau: Quines són les activitats clau necessàries? De quina manera es desenvolupen?

Les activitats clau són generar avaluacions de software per part dels experts de softonic i generar opinions d’usuaris. El

motiu de tot el model de negoci és generar tràfic, registres d’usuari, descarregues, opinions i interactivitat usuaris en el

portal per així poder oferir als clients la seva repercussió total en tràfic i interaccions usuaris perquè aquestos es mostrin

atrets en publicitar-se.

6. Recursos clau: Quina infraestructura tecnològica necessita?. Quines capacitats necessita?. Quina plataforma

(*) requereix?


7

Requereix lògicament una plataforma web molt potent (en servidors) que suporti molts usuaris concurrents alhora i una

gran quantitat d’informació. Com a recursos humans requereix personal per administrar els servidors, desenvolupadors

web (programadors i dissenyadors) per la millora continua de la plataforma, creadors de continguts (vídeos, gràfics,

text), testejadors de software i community managers per gestionar les xarxes socials externes com per les internes: fòrums,

comentaris usuaris,.. També lògicament requereix personal administratiu per oficines i centres de treball.

Þhttp://www.softonic.com/nosotros

7. Aliances: Està associat amb algun altre actor?. Té col·laboradors o socis?. Què fan millor uns o altres?. De

quina manera col·laboren? Quins proveïdors necessita?

Jo n’he identificat almenys 2: Regnow i Facebook. Segurament també aliança amb Google (campanya adsense per tot

el portal), com tampoc és descartable amb d’altres grans corporacions de software com. Microsoft, Sun, Adobe,.. perquè

aquestos són els primers interessats en sortir en els primers lloc del cercador intern i a la companyia tindre una relació

estable amb aquestes multinacionals de software.

Regnow és un partner de venda, distribució i difusió de software (segurament aquestos actuen més com a proveïdors de

softonic). També tenim facebook (els usuaris poden accedir a softonic mitjançant facebook fins i tot sense estar registrats

si són usuaris de facebook). A les dues companyies els interessa tindre vincles per qüestió de publicitat (segurament més

a softonic per poder segmentar més bé les seves campanyes de publicitat).

8. Costos principals: Quins deuen ser, probablement, els seus costos principals?.

Bàsicament crec que administració de servidors (equips, infraestructura i personal), personal d’oficines i equips

(programadors, dissenyadors, creadors de continguts, administratius,..).

9. Ingressos principals: Cóm obté beneficis?. Quin és el model de pagament? Quina és la forma de pagament?

Com hem dit abans obté beneficis de la publicitat (adware i adsense) així com les comissions per la venda de programes.

El model de pagament dels clients “normals” és mitjançant tarja de crèdit o paypal. Pels partners i clients amb una gran

envergadura es suposa que han de tindre acords especials.

3. Explicar quina relació hi ha entre aquest model de negoci i el fenomen de la convergència.

En la convergència de sectors on es veu més clar és en el sector dels continguts i les TIC i és clar també hi estan

implicades les telecomunicacions com a proveïdor necessari per a desenvolupar el negoci. El servei que ofereix softonic és

bàsicament publicitat en varies variants. El que produeix softonic és bàsicament continguts que generen tràfic i aporten

valor afegit als potencials clients que vulguin anunciar-se. El model de negoci al estar desenvolupat íntegrament a

internet necessita les telecomunicacions com a proveïdor com també les TIC (en aquest cas infraestructura pròpia pels

servidors web i els equips d’oficina) (en aquest cas el sector dels audiovisuals no està directament lligat al model de

negoci).


8

Segona fase Activitat 2.2.1

1. Explicar com afecten les lleis i normatives que regulen els serveis de la societat de la informació i del comerç

electrònic a l’organització o negoci que s’ha descrit en l’activitat 2.1.3 (preguntes 1 a 9) , responen a les preguntes

següents:

10. Context legal: Quin és el context legal de l’organització que has considerat, segons el que has vist en les dues

primeres unitats de l’assignatura?

En el cas de Softonic la normativa legal que afecta al negoci ve donada principalment per la LSSICE com també per

extensió la LOPD, la llei de “Condiciones generales de Contratación” y la “Ley general para la Defensa de los Consumidores

y Usuarios” a més de la llei general de l’IVA aplicable (aquest punt pot ser especialment conflictiu ja que Softonic opera

a tot el món).

Però primer centren-nos amb el que diu molt resumidament la “Ley de Servicios de la Sociedad de la Información y

Comercio Electrónico” en endavant LSSICE.

Que s’entén per un Servei de la societat de la informació?

En l’objecte de la llei LSSICE diu:

“La ley entiende por “Servicio de la Sociedad de la Información”, toda actividad que cumple con los siguientes

requisitos:

• Recibe una compensación económica

• La actividad se realiza a distancia (no presencial)

• Por medios electrónicos o telemáticos

• A petición individual del destinatario del servicio

Quin és l’àmbit de la llei?

En l’àmbit d’aplicació diu:

“Esta Ley será de aplicación a los prestadores de servicios de la sociedad de

la información establecidos en España y a los servicios prestados por ellos.

Se entenderá que un prestador de servicios está establecido en España cuando su residencia o domicilio social se

encuentren en territorio español, siempre que éstos coincidan con el lugar en que esté efectivamente centralizada

la gestión administrativa y la dirección de sus negocios. En otro caso, se atenderá al lugar en que se realice dicha

gestión o dirección. “

Tríptic oficial del ministeri de turisme resumint la llei LSSICE

Þhttp://www.minetur.gob.es/telecomunicaciones/lssi/Documents/ltriptico.pdf

11. Lleis i normatives aplicables: En quin punt del model de negoci tenen un paper important les lleis o

normatives estudiades en aquest mòdul o l’anterior i com afecten a les infraestructures o altres aspectes del

servei o del negoci?

Informació general: Com a simple web difusora de continguts softonic ja està obligada per la LSSICE a donar informació

relativa a dades de contacte, domicili fiscal, informació del registre mercantil i NIF/CIF a efectes d’IVA i de transaccions

electròniques.


9

Recollida de cookies i Ips: El portal de Softonic recull cookies pròpies per a certes tasques com també cookies de tercers

(Google Adsense i Google Analytics). En aquest punt estan obligats per llei a informar a usuaris i clients (com així ho fan en

la pàgina www.softonic.com/legal ) de la manera fàcil de deshabilitar aquestes cookies.

Transaccions electròniques i contractes: Softonic disposa d’un apartat a la web on els desenvolupadors de software

(previ registre) Softonic Developer poden difondre o vendre els seu programari. És en la part privada d’aquesta àrea on

ha de constar totes les transaccions i contractes entre softonic i el client desenvolupador. A guardar constància de les

transaccions també hi estan obligats per llei.

Comunicacions comercials: Tal com estableix la LSSICE l’usuari o client ha de donar consentiment per rebre

comunicacions de caire comercial (normalment comunicacions comercials via correu electrònic o bé SMS). En aquest

punt per part de Softonic hauríem de diferenciar els usuaris normals(els simplement registrats) o els usuaris-clients

professionals (podem veure la informació que dona Softonic en l’apartat 2 “Finalidad” . Informació Softonic.

Pel que fa als usuaris “normals” el tema del consentiment queda una mica amagat en l’acceptació dels “Términos i

condiciones” (en el cas del registre normal) si ho fan per mitja de Facebook o Google+ també l’estan aceptan les condicions

(la primera vegada que vols accedir sense previ registre t’informa que d’importaran dades del teu perfil públic (email,

amics, gustos, etc..)

Els clients també han d’acceptar les mateixes condicions, malgrat tot els he diferenciat ja que aquests han de seguir

un procés específic per la finalitat, i activar una casella de verificació, en canvi els primers poden accedir a través de

facebook i Google+ amb un procès més ocult i explícit d’acceptació de recollida de dades i consentiment de comunicacions

comercials.

Recomanacions i bones pràctiques pel cumpliment d’aquesta regulació

Com he comentat en l’últim punt “Comunicacions comercials” referent a Softonic i respecte als usuaris normals, tot

i que és legal la pràctica que utilitzen, trobo que és “poc ètic” que pel simple fet de registrar-te per enviar comentaris

(registrant-me des de facebook o Google+) puguin fer servir les meves dades per enviar-me comunicacions comercials de

tot tipus. En aquest cas seria una bona pràctica no utilitzar aquests mètodes de registre tan poc clars, però es clar això

a fi de comptes és un negoci i si la llei no és prou clara es poden dur a terme aquests tipus de pràctiques en què una

empresa dona dades personals a una altre.

Una altra recomanació seria informar als usuaris de la web en la pàgina Home de la utilització de les cookies de forma que

fan moltes pàgines webs en l’actualitat mitjançant una finestra emergent.. (això no ho fan).

Activitat 2.2.2

Informació complementaria context legal i lleis i normatives aplicables

Impostos en transaccions electròniques

Voldria que estendrem una mica en el tema dels impostos i com afecta a les regulacions en els negocis digitals (IRPF, Impost

societats,..) i sobre tot sobre l’impost indirecte de l’IVA i com afecta els negocis de serveis electrònics com és el cas de Softonic.

Quin IVA ha de repercutir Softonic ja que cada país de la UE té les seves pròpies taxes?? Dons aquí la complexitat. En

principi per operar a nivell europeu (CE) s’ha de sol·licitar un NIF-IVA de la CE.

Þhttp://www.agenciatributaria.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/_Segmentos_/Empresas_y_profesionales/

Empresarios_individuales_y_profesionales/IVA/El_NIF_en_el_IVA.shtml

i per resumir després d’aquest tràmit la cosa quedaria així:


10

• repercutir IVA vigent a Espanya pels clients Espanyols tan particulars com empreses (menys Ceuta,

Melilla i Canàries que no repercutirem IVA sempre i quan utilitzin el servei en la seva pròpia àrea)

• repercutir IVA del país del client empresa amb NIF-IVA europeu en cas de la UE

• repercutir IVA del venedor en cas de client particular de la UE

• preu sense IVA pels clients fora de la UE

Com podem veure és bastant il·lògic tot plegat i de fet es donen molts casos de fraus o d’establiments d’empreses com

el cas d’Amazon en paradisos fiscals (bé en aquest cas més pel tema d’impost de societats que és més fàcil d’entendre i

controlar per les autoritats). De fet també podem veure com facturar fora de la UE és avantatjós sempre hi quan sigui un

servei ja que en el cas de productes hauríem de pagar els impostos d’aduanes i aranzels.

Un document interessant de frau d’IVA intracomunitari:

Þhttp://www.docstoc.com/docs/3252355/FRAUDE-EN-EL-IVA-EN-OPERACIONES-INTRACOMUNITARIAS-Un-

desaf%C3%ADo-a-la-

De per si tot això és bastant complex i difícil d’aplicar i regular per part de les administracions, però jo encara afegiria

varis interrogants referents al tema de la localització. El la localització del venedor és més simple de verificar per part de

les administracions (tot i així hi poden haver confusions d’on radica el venedor: on té la seu social? On té els servidors?

On té les subseus? Normalment per això és on té la seu social, però que passa en el cas del client?? ens podem refiar del

que ens diu el client respecte la seva ubicació? tècnicament és molt difícil determinar això amb total certesa amb tots els

casos, pel que en aquest aspecte la legislació és de molt difícil aplicació i una possible font de fraus a les administracions.

(sobretot en el cas de serveis ja que els productes físics són de més fàcil control).

Consentiment usuari, cessió de dades a tercers i esborrar rastre digital

El consentiment en el tractament de dades per part dels usuaris/clients ve donat pels articles 6 i 11 de la LOPD. L’article

11 en qüestió diu:

“Los datos de carácter personal objeto del tratamiento sólo podrán ser comunicados a un tercero para el

cumplimiento de fines directamente relacionados con las funciones legítimas del cedente y del cesionario con el

previo consentimiento del interesado.”

link llei article:

Þhttps://www.agpd.es/portalwebAGPD/canalresponsable/obligaciones/tratamiento_cesion/cesion/index-ides-

idphp.php

Podem veure com en virtut d’aquest article ni Softonic, ni Facebook, ni Google+ incompleixen la llei (podríem parlar de

la majoria de portals web no tan sols d’aquests) però el procès és força opac de cara a l’usuari, que no sempre llegeix

els “termes i condicions”. En aquest cas concret, si donat el cas un usuari es volgués “esborrar” de les bases de dades,

hauria de fer-ho comunicant-se amb Softonic, com amb facebook o Google+, així hi tot res no garanteix que mitjançant les

comparticions d’altres usuaris de les xarxes socials les seves dades no continuen estan presents i que s’hagin propagat a

d’altres xarxes socials. Així dons és força normal que quan un usuari porti un temps a Internet les seves dades estiguin

en múltiples plataformes i bases de dades i sigui força difícil esborrar les petjades digitals que ha deixat per no dir

impossible, pel que és molt difícil poder aplicar el dret que té l’usuari segons la LSSICE de “revocació del consentiment”

a l’enviament de comunicacions electròniques.

WEBGRAFIA


11

• Ministerio de Industria, energía i Turismo - LSSICE: http://www.minetur.gob.es/TELECOMUNICACIONES/LSSI/

Paginas/Index.aspx

• NORMATIVA LSSI - http://www.normativalssi.com/

• Guía de Creación de una tienda online - http://www.cecarm.com/servlet/s.Sl?METHOD=DETALLEGUIAS&id=26

96&sit=c,732

• Agencia Tributaria - IVA - http://www.agenciatributaria.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/_Segmentos_/

Empresas_y_profesionales/Empresarios_individuales_y_profesionales/IVA/El_NIF_en_el_IVA.shtml

• Agencia Española de Protección de Datos - www.agpd.es/

• ¿Cómo funciona el comercio online internacional? - http://vidapersonal.com/economia/como-funciona-el-

comercio-online-internacional.html

• Fraude en el IVA en operaciones intracomunitarias - http://www.docstoc.com/docs/3252355/FRAUDE-EN-EL-

IVA-EN-OPERACIONES-INTRACOMUNITARIAS-Un-desaf%C3%ADo-a-la-

• Business Model Canvas Examples - http://bmimatters.com/tag/business-model-canvas-examples/

• Wikipedia - Google - http://es.wikipedia.org/wiki/Google

• Partners compra el 30% de Softonic por 82,5 millones - http://www.lavanguardia.com/

economia/20130228/54367834606/partners-compra-softonic.html

• Softonic - Nosotros - http://www.softonic.com/nosotros

Altres enllaços:

• http://www.clubdeinvestigacion.com/contenido/articles/software-%C2%BFproducto-o-servicio-.html

• http://www.kentron.com.ve/novedades/software_proc_serv.htm

• http://www.alternaria.tv/2009/09/software-como-producto-vs-software-como.html

• http://discusionsl.wordpress.com/2010/06/05/%C2%BFun-software-es-un-servicio-yo-un-producto/

• http://softwarelibre.deusto.es/el-software-como-producto-o-como-servicio-y-sus-licencias/

• http://en.wikipedia.org/wiki/Platform_as_a_service

CULLELL, C. (2012). In UOC (Ed.), Convergència digital: Marc general i conceptes bàsics. Barcelona: UOC.

GUASCH, A., & BAIN, M. (2012). Regulació de la transmissió de continguts i del comerç electrònic: Prestadors de

serveis audiovisuals i electrònics. Barcelona: UOC.

VARA, A. (2011). Nuevos modelos de negocio. Barcelona: UOC.

ENTER. (2006) . Convergencia Digital en España. [en línia]. http://aui.es/IMG/pdf/convergencia_digi_espana.pdf

GAPTEL. (2006). Contenidos digitales: nuevos modelos de distribución on-line. [en línia]. http://www.ontsi.red.es/

ontsi/sites/default/files/3_2_0.pdf

Jaume Reig Carrascosanovembre 2013

BIBLIOGRAFIA


12