Joan Serra Callau

Dídac Becerra Tomàs

Biografia• Mendel va néixer en un poble anomenat Heinzendorf, pertanyent

a l'Imperi Austrohúngaro (avui Hyncice, al nord de Moràvia, República Txeca), El seu pare era veterà de les guerres napoleòniques i la seva mare, la filla d'un jardiner.

• Després d'una infància marcada per la pobresa i les penalitats, el 1843 Johann Gregor Mendel va ingressar al monestir agustí de Königskloster, proper a Brünn, on va prendre el nom de Gregor i va ser ordenat sacerdot el 1847. Va residir a l'abadia de Sant Tomàs (Brünn) i, per poder seguir la carrera docent, va ser enviat a Viena, on es va doctorar en matemàtiques i ciències (1851).

• El 1854 Mendel va esdevenir professor suplent de la Reial Escola de Brünn, i el 1868 va ser nomenat abat del monestir, arran de la qual cosa va abandonar de manera definitiva la investigació científica i es va dedicar en exclusiva a les tasques pròpies de la seva funció.

Experiments

• El nucli dels seus treballs que va començar l'any 1856 a partir d'experiments d'encreuaments amb pèsols efectuats al jardí del monestir li va permetre descobrir les tres lleis de l'herència o lleis de Mendel, gràcies a les quals és possible descriure els mecanismes de l'herència i que van ser explicades amb posterioritat pel pare de la genètica experimental moderna, el biòleg nord-americà Thomas Hunt Morgan (1866-1945).

·LES TRES LLEIS DE MENDEL

• Primera llei • "Llei de la uniformitat de la primera

generació": En encreuar dos individus purs, un amb caràcter dominant i l'altre amb un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipus dominant.

Segona llei de mendel

• "Llei de segregació independent": En encreuar dos individus híbrids dels obtinguts en el primer creuament, Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparèixer en un de cada quatre individus, és a dir en una relació 1 a 4. Un altre aspecte apuntat per Mendel és l'absència d'individus amb caràcters intermedis.

Tercera llei de mendel

• "Llei de l'herència independent de caràcters": Quan es controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus, els dos caràcters es comporten –es transmeten– de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb). En els primer híbrids obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de caràcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos

Redescobriment de les lleis

• S'apunta a l'any 1900 com el d'inici de la ciència genètica per ser aquest any quan 3 ivestigadores: l'holandès Hugo de Vries, alemany Carl Correns, i l'austríac Tschermak-Seysenegg, van redescobrir de forma simultània i independent els treballs de Mendel.

Redescobriment

• El botànic alemany Carl Correns, era professor de botànica des del 1892 a la Universitat de Tubinga, i experiment amb pèsols, mongetes, blat de moro i d'altres plantes de conreu cap a 1894. En un dels seus treballs, Correns va fer al·lusió directa a les lleis de Mendel. En el seu treball de 1900, Correns assenyalava que en els seus experiments amb Blat de Moro i pèsols havia arribat a les mateixes conclusions que De Vries. Tots dos en un primer moment van creure que havien descobert alguna cosa nou, però no van trigar en convèncer-se que Gregor Mendel havia realitzat els mateixos experiments molts anys abans

La moca Drosophila melanogaster• "'Drosophila melanogaster"' és un insecte, dípters (dues ales), és

l'espècie de mosca de la fruita que s'utilitza sovint en l'experimentació genètica, ja que "aproximadament d'un 61% dels gens de malalties humanes que són coneguts tenen un equivalent d'identificació en el codi genètic de mosques de la fruita, i 50% de les seqüències de proteïnes mosca tenen anàlegs en els mamífers".

• • Aquesta és la raó per què les mosques de la fruita, s'utilitzen sovint en

laboratoris d'investigació genètica. A finalitats de recerca, es pot substituir fàcilment els éssers humans. Es reprodueixen ràpidament, tantes generacions poden estudiar-se en poc temps, i ja se sap el mapa complet del seu genoma. Va ser adoptada com l'experimentació genètica animal per Thoma Morgan a principis del segle XX.

El seu cicle