memòria direcció any - althaia · u1 i u2 sjd 53 llits cap d’unitat de cirurgia u1,u2,u7 i cma...

Memòria direcció

d’infermeria

Any

Memòria direcció d’infermeria Página 1

Índex

Presentació......................................................................................................pàg.2

Valoració dels objectius de la Direcció d’Infermeria.........................................pàg. 3/63

A nivell d’organització.........................................................................pàg. 3/6

A nivell dels recursos humans: gestió de persones.............................pàg. 7/8

A nivell assistencial: Cures Infermeres................................................pàg. 9/49

A nivell de formació............................................................................pàg. 50/63

Divulgació de treballs científics....................................................................... pàg. 64/71

Participació en comissions i/o grups de treball interdisciplinaris....................pàg. 72/73


PRESENTACIÓ

La memòria de l’any 2012 pretén posar de manifest l’activitat duta a terme durant l’any i els

objectius generals i operatius plantejats per la Direcció d’infermeria.

Aquest any, els objectius han estat enfocats, com l’any passat, en el desenvolupament del

nostre Pla Estratègic TALAIA(2011‐2015) i amb els objectius marcats pel Pla de Salut de

Catalunya, procurant distribuir els recursos de la manera més racional i equitativa possible, per

tal de poder fer front a la inestabilitat econòmica de la sanitat del nostre país.

De les accions que ens havíem proposat, en conjunt, a l’acabar l’any ens donem per satisfets,

ja que hem complert amb els objectius plantejats , amb una activitat molt important a nivell

d’hospitalització, urgències, consultes i HD, així com a les àrees quirúrgiques. Tot això

acompanyat d’uns bons indicadors de qualitat i seguretat, la majoria d’ells per sota dels

estàndards, com es podrà observar més endavant.

Cal destacar també la importància que s’ha donat a la formació dels nostres professionals. Dins

la formació continuada m’agradaria destacar la formació en els serveis. Les sessions clíniques,

espais oberts a tots els professionals, és on es desenvolupen les accions formatives que els

integrants de les unitats conjuntament amb el seus responsables, han planificat a principis

d’any segons les necessitats d’actualització de coneixements que detecten. També vull

destacar la divulgació de treballs científics i la participació tant important que s’ha tingut en

congressos i jornades, tant a nivell del nostre país, com a l’Estat Espanyol, amb alguna

participació a nivell internacional; on s’han presentat moltes comunicacions, ponències i

pòsters.

L’assoliment dels objectius i de totes les accions portades a terme, ha estat possible gràcies a

la professionalitat de tots els adscrits en aquesta direcció, que hi han posat esforç, implicació i

dedicació, per tal de donar el millor servei a la població que assistim.

Aquesta Memòria conté tres apartats diferents interrelacionats entre si:

Valoració dels objectius:

A nivell d’organització

A nivell de recursos humans: gestió de persones

A nivell assistencial: cures infermeria

A nivell docent i de formació.

Divulgació de treballs científics

Participació en comissions i/o grups de treball de les infermeres.


A nivell d’organització

1. Noves Accions.‐

1.1 A nivell assistencial; infermeria ha participat de manera activa en:

1.1.2 Posada en marxa del projecte; Control i maneig del dolor, un dret del pacient.‐ Aquest projecte es va posar en marxa a principis d’any amb la col∙laboració de la Fundació Avedis Donabedian, i té una durada de 2 anys. L’objectiu és controlar el dolor tant quirúrgic com crònic per tal que el malalt estigui amb un bon nivell de confort, evitant així que apareguin complicacions derivades del mateix, i assegurant una recuperació el més ràpid possible. Per arribar a assolir aquests objectius, el projecte es desenvolupa a dos nivells. En primer lloc, es realitzen avaluacions periòdiques del dolor a tots els malalts ingressats a les unitats a través de la revisió de la HC. Paral∙lelament, es duen a terme entrevistes individualitzades a cada malat. Posteriorment, amb tota la informació obtinguda es realitza formació als professionals. Els responsables que lideren aquest projecte són el Dr. Delgado (anestesista) i la Sra. Manent (Cap d’unitat de COT)

1.1.3 Contractes de gestió.‐

Universalització a totes les unitats i serveis. Enfocats en l’assoliment de pressupost, indicadors qualitatius i de seguretat, organitzatius i metodològics que es pactin en cada àmbit. Aquest any totes les unitats i Serveis han signat a principis d’any contractes de gestió, en total 8 contractes multidisciplinaris i 7 de les unitats d’infermeria. Resultats: L’acompliment ha estat d’un 80% dels contractes en els serveis multidisciplinaris, amb participació de metges i infermeres, i d’un 86% d’assoliment dels contractes en els que només hi participaven les infermeres.

1.1.4 Posada en marxa del programa de pacient expert d’ insuficiència cardíaca a l’atenció primària.‐ Aquest programa està emmarcat en el desenvolupament del Pla de Salut de Catalunya i forma part del Programa de prevenció i atenció a la cronicitat. Té com a objectiu disminuir la variabilitat, millorar l’eficiència, donar més coherència al sistema sanitari, i alhora incrementar el grau de satisfacció de l’usuari final potenciant la seva autocuració. Es defineix com a pacient expert aquella persona afectada per una malaltia crònica la qual es capaç de responsabilitzar‐se’n i tenir‐ne cura, sabent identificar els símptomes, respondre‐hi apropiadament i adquirir habilitats que li ajudin a gestionar l’impacte físic, emocional i social de la patologia, millorant així la seva qualitat de vida. El programa es situa en el marc de la progressiva transició des d’una educació sanitària molt dependent del professional i amb un cert caràcter paternalista, cap a una altra en què el pacient és més autònom. Es tracta d’una iniciativa multifactorial i multidisciplinària, basada en la col∙laboració i en el treball d’equip, i proposa una estratègia proactiva per fomentar la confiança i la motivació dels pacients. La professional encarregada de posar en marxa aquest programa ha estat la Sra. Teresa Martín Viñolas, coordinadora de l’àrea bàsica de les Bases.


S’han realitzat 9 sessions d’una hora i trenta minuts de durada al llarg d’uns dos mesos i mig. Les sessions inclouen una part teòrica i una altra de pràctica. El nombre de participants ha estat d’uns 12 pacients. Al final d’aquestes sessions s’ha anomenat el pacient expert per aquest grup de pacients, l’any que ve es continuarà amb el tutoratge d’aquest grup, i es faran nous grups de pacients.

1.1.5 Reunions de seguretat BRIEFINGS L’any 2012 es va implantar a les unitats de cirurgia un espai anomenat “les sessions del dijous”, destinat a fer reunions amb l’equip d’infermeria sobre la seguretat dels pacients. El Briefing és un eina de comunicació de curta durada, uns 15 minuts, que es posa en marxa per afavorir la informació sobre la seguretat de l’activitat diària. La manca d’informació s’ha identificat com a causa principal en els anàlisis de causa‐arrel remesos a la Joint Commissión en els últims 10 anys. Els objectius principals d’aquestes sessions han estat: Compartir informació sobre els problemes potencials i reals, augmentant així la sensibilització dels professionals, creant cultura de seguretat. Incorporar aquests debats de seguretat a la rutina diària i en general, millorant d’aquesta manera la qualitat de l’atenció. S’han fet 29 reunions durant l’any 2012

1.1.6 Obertura d’una unitat de preingrés

El mes de novembre del 2011 es va posar en funcionament, a l’espai de l’antiga unitat d’observació d’urgències, una unitat de preingrés. L’objectiu d’aquesta unitat, que depèn del servei d’urgències, és evitar col∙lapsar‐ne el servei i poder donar una atenció individualitzada i correcte als malats, que amb gran nombre freqüenten el servei d’urgències durant l’hivern. Aquesta unitat va romandre oberta fins el mes de maig de 2012

1.2 Reorganització dels RH d’infermeria

1.2.1 Comandaments d’hospitalització

En aquests moments les noves tendències organitzacionals dels hospitals apunten cap a

estructures més transversals, on el lideratge clínic i els recursos estan orientats en funció

de les necessitats dels malalts i l’increment de la satisfacció, tant dels malalts com dels

propis professionals, més que amb estructures organitzades de manera piramidal.

En aquests sentit, la nostre institució ha realitzat una aposta important en els últims anys

posant en marxa algunes unitats funcionals que han suposat un gran nivell d’excel∙lència

tant pel que fa a l’eficiència de recursos com per la satisfacció dels pacients.

Aquests canvis organitzatius han produït una disminució de recursos estructurals, sobre

tot en llits d’hospitalització convencional, per aquest motiu no són necessaris tants

recursos humans dedicats a aquesta modalitat d’atenció, ni tants gestors que coordinin

aquest tipus d’assistència. Atès aquest raonament, al setembre del 2012 vam reduir un lloc

de treball de Cap d’unitat d’hospitalització, agrupant responsabilitats en altres Caps.


Organització interna:

Professional Responsabilitat fins setembre 2012 Assignació de noves responsabilitats

Lourdes Manent

Cap d’unitat U5 SJD COT, U7 UCE quirúrgica, CMA SJD 51 llits

Lidera el programa “ Althaia sense dolor”

Cap d’unitat de COT U5 SJD i 5è pis CH 55 llits,

Lidera el programa “ Althaia sense dolor”

Judith Casellas

Cap d’unitat de cirurgiaU1 i U2 SJD 53 llits

Cap d’unitat de cirurgiaU1,U2,U7 i CMA

75llits

Alba Vall Cap d’unitat de COT 5è pis CH Cap d’unitat Especialitats mèdiques U8 i U9

1.2.2 Organització de COT

L’objectiu va ser organitzar millors els recursos humans i estructurals adjudicats al Servei de COT de les unitats U5 de SJD i 5è pis CH, adequant‐los a l’activitat i complexitat dels pacients. En aquest moments l’ activitat de les unitats de COT ha variat de manera substancial degut a diferents canvis organitzatius que s’han produït en el servei, és per això que ens vàrem plantejar una distribució de recursos més adaptada a les necessitats actuals de les cures dels pacients. El mes de setembre es varen fer les següents accions:

Disminuir 6 llits de COT del 5è pis CH, de 28 a 22 Trasllat d’1 infermera del torn de nit del 5è pis CH a la U5 de SJD Trasllat d’una auxiliar del torn de nit de la unitat 5 SJD al 5è pis CH

1.2.3 Organització de personal de l’ àmbit de la fragilitat

L’objectiu va ser organitzar millor els recursos humans adjudicats a l’àmbit de la fragilitat.

El mes de setembre de l’any 2011 es posa en marxa una nova organització entorn al

pacient gran pluripatològic, malalt fràgil. Aquests nou àmbit assistencial consta de

diferents estructures d’atenció, una d’elles és la unitat de geriatria d’aguts que s’ubica a la

unitat 7 ocupant 12 llits. Fins aquell moment, aquesta unitat constava de 24 llits i atenia

hospitalització de curta estada quirúrgica i CMA. Això va suposar el desplaçament de la

CMA a la unitat d’observació, antiga OBU.

Les característiques de cures d’aquesta unitat han canviat substancialment, posant‐se de

manifest un fort desequilibri de recursos humans, sobretot en el torn de nit.

El torn de nit de la unitat 7 estava organitzat segons les necessitats dels pacients

ingressats. Aquests, demandaven cures poc complexes i mai s’ocupaven els 24 llits ja que

molts d’ells eren donats d’alta durant el torn de tarda. El personal d’infermeria del torn de

nit constava d’una infermera i una auxiliar, ara aquests professionals són a la CMA de

dilluns a divendres.

El personal que es va ubicar a UGA va ser el personal excedent de la reestructuració de

llits de medicina del CH, una infermera i una auxiliar. Actualment, aquest personal és del

tot insuficient degut al canvi de complexitat i activitat durant el torn de nit. Per una banda


s’han augmentat 2 llits, de 24 han passant a 26, gairebé sempre hi ha plena ocupació amb

unes cures complexes i amb necessitats ben diferenciades; pacients grans pluripatològics i

pacients post‐quirúrgics acabats de sortir de quiròfan. En conseqüència, en llargs períodes

s’han reforçat les nits.

Per altre banda, les unitats de llarga estada i convalescència són unitats amb unes cures

poc complexes. Hem observat que durant el torn de nit, possiblement existeix un

excedent d’hores d’infermera desprès d’haver traslladat la llarga estada al mateix pis que

convalescència, ja que les necessitats d’aquests malalts en el torn de nit es redueixen a

canvis posturals i de bolquers. S’ha revisat la bibliografia i contactat amb altres

institucions que assumeixen les cures d’aquests pacients, arribant a la conclusió que

poden prescindir d’una infermera en elº torn de nit.

El mes de setembre es varen fer les següents accions: Disminuir una infermera del torn de nit de llarga estada i convalescència , passar‐la a la

unitat 7 i augmentar una auxiliar .

1.2.4 Tancament residencia assistida:

El mes d’octubre es va tancar la residència assistida de gent gran.

Els recursos humans que treballaven en aquesta unitat són els descrits a continuació i el

destí dels mateixos en el moment del tancament.

Professional Nº persones

Destí

Infermera 1 2on pis CH torn mati Prejubilació de Fina Hernández

Auxiliar Mati 3 Cobrir baixes

Auxiliar de 4 h 1 Salut mental (reducció cura de menors)

Auxiliar de 4 h 1 Urgències Clínica

Auxiliar tarda 2 Cobrir baixes

Auxiliars de nit 2 Llarga estada /convalescència


A nivell de recursos humans: gestió de persones

Aquest any, un dels temes més importants en la gestió dels recursos humans, ha estat el de la

recol∙locació dels professionals excedents a causa del tancament de la Residencia Assistida de

gent gran.

El total de professionals que s’han recol∙locat, ja sigui en places vacants o cobrint incidències

d’altres professionals, a estat de 10 persones de les següents categories:

Diplomades d’infermeria 1

Auxiliars d’infermeria 9

1. Jubilacions

1.1 Les jubilacions totals han estat de 4 professionals:

Jubilacions totals:

1 Infermera

3 Auxiliars

1.2 Jubilacions parcials.‐ S’han prejubilat aquest any 15 professionals de diferents

categories, lligats als seus corresponents contractes de relleu:

Jubilacions parcials : 9 Infermeres 4 Auxiliars

2 Portalliteres

2. Convocatòries.‐ Durant l’any 2012 s’han realitzat les següents convocatòries:

Professionals Convocatòries per contractes de relleu Convocatòries internes

Infermeres 9 2

Auxiliars 4 2

Portalliteres 2 4

Cuidadores 2

3. Augments de plantilla.‐ S’ha contractat 5 hores a un portalliteres per al servei d’endoscòpies. Ha estat necessari al

traslladar el Servei a les antigues dependències de radiologia, per poder continuar les obres del

nou edifici.


4. Sistema d’incentivació professional.‐ El mes de març del 2012, la Comissió Paritària de la SIPDP conjuntament amb la Direcció d’infermeria van treballar en l’actualització i revisió del document realitzat el 2006 per l’avaluació de la carrera professional, posant‐lo al dia, i incorporant nous criteris per l’ avaluació de nivells segons els requeriments de la professió en aquest moment. Al mateix temps es va fer el nou barem per accedir el nivell D, aquest any doncs hem avaluat les primeres infermeres de nivell D. El mes de juny es varen poder presentar i avaluar les primeres infermeres al nivell D. L’any 2012 es van presentar 54 sol∙licituds per a ser avaluades per accedir als nivells B, C i D. Els resultats són els que es mostren a continuació .

Anys Nivell B Nivell C Nivell D Totals

2007 Presentades 106 Presentades 39 Presentades 145

Assoleixen Nivell 101 Assoleixen Nivell 34 Assoleixen Nivell 135, el 93%









2012 Presentades 13 Presentades 28 Presentades 13 Presentades 54

Assoleixen Nivell 13 Assoleixen Nivell 24 Assoleixen Nivell 8 Assoleixen Nivell 45, el 83%

106101

3934

12 11

26 24

10 912 10

6 56 66 61 0

13 13

2824

138

0

20

40

60

80

100

120

Presentades Assolit nivell

Nivell B 2007

Nivell C 2007

Nivell B 2008

Nivell C 2008

Nivell B 2009

Nivell C 2009

Nivell B 2010

Nivell C 2010

Nivell B 2011

Nivell C 2011

Nivell B 2012

Nivell C 2012

Nivell D 2012


A nivell assistencial: gestió de cures

1.‐ Continuació de la implantació del programa Gacela:

1.1‐Formació dels usuaris i implantació de les unitats pendents:

L’any 2012 s’ha implantat el programa Gacela als quiròfans de SJD (el personal es va formar

durant el 2011) i a sala de parts de SJD. S’han realitzat 3 cursos de formació de 4h cadascun

dirigits a les 32 llevadores que treballen a sala de parts. La formadora ha estat Teresa Segarra.

Durant els anys 2010‐2011 van rebre formació en Gacela els professionals de les unitats

d’hospitalització i quiròfans dels edificis de l’HSJD, CHM i CSJ. En total van ser 419 infermeres,

309 auxiliars i 12 caps d’unitat. Es van realitzar 29 cursos per a infermeres i 24 cursos per a

auxiliars

Unitats formades Nº Infermeres Hores Infermeres

Nº Auxiliars Hores Auxiliars

Formació 2010

Unitats hosp. UCI i NN (SJD i CHM)

303 inf. (20 cursos)

2.940h 222 aux. (18 cursos)

1029h

Formació 2011

Unitats hosp. CSJ + Les àrees quirúrgiques dels

3 centres 116 inf. (9 cursos)

1.116h 87 aux. (6 cursos)

576h

Formació 2012

Sala de parts SJD 32 inf.(3 cursos)

128h ‐ ‐

TOTAL: 2010/12

451 inf. (32 cursos)

4.184h 309 aux. (24 cursos)

1.605h

1.2‐Cronograma d’implantació:

Durant el període d’implantació s’ha ofert suport presencial (Teresa Segarra):

1 d’octubre al 14 d’octubre Àrea quirúrgica de SJD

26 de novembre al 5 de desembre Sala de parts SJD

2.‐ Protocols.‐

La comissió de protocols ha facilitat des de la seva creació el 2005 la participació activa dels

professionals en l’elaboració de protocols i ha suposat un pilar molt important per la unificació

definitiva dels mètodes de treball.

Durant l’any 2012 la comissió de protocols ha coordinat i consensuant l’elaboració de 15 nous

protocols, també ha donat suport als autors per a la preparació, la difusió, la implantació i

l’avaluació posterior del document.


Nous protocols 2012

1. Guia per a la detecció, actuació i derivació de pacients amb AVC (Fràgil) 2. Comissió espiritualitat 3. Informe canvi de torn (General) 4. Inserció i manteniment marcapàs temporal (UCI/Urgències / Rx) 5. Risc de desnutrició en pacients hospitalitzats. Intervenció nutricional i ferides

cròniques (VAS) 6. Prevenció d’incidents en cirurgia (Nucli de seguretat) 7. Procediment recompte de gasses (Quiròfan) 8. Procediment pell a pell a la unitat d’obstetrícia/ pediatria (OBS/ pediatria) 9. Convulsions febrils a pediatria (pediatria) 10. RCP al CSAM (SM) 11. Prevenció suïcidi a Hospitalització (SM / Fràgil) 12. Protocol telemetries (CAR) 13. Biòpsia renal (CIR) 14. Guia colonoscòpia per TC (Radiologia) 15. Sagnia Terapèutica (Hematologia)

Actualització de protocols durant el 2012.‐ Des de la comissió de protocols s’ha coordinat amb

els autors l’actualització de 36 protocols. No obstant, queden pendents 10 protocols més que

tenien data de revisió prevista per aquest any.

Un cop la comissió ha aprovat els protocols, procediments i plans educacionals, tots ells han

estat publicats o substituïts a la intranet en l’apartat de protocols i procediments d’infermeria.

0

10

20

30

40

50

60

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Protocols

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012


3.‐Plans d’educació.‐

S’han elaborat 3 nous programes d’educació que s’afegeixen als 11 elaborats en anys

anteriors. Aquest procés educatiu permet als pacients que pateixen malalties cròniques

adquirir coneixements, habilitats i voluntat per poder intervenir en les decisions que tinguin

efectes sobre la seva salut:

Nous plans d’educació 2012

1. Programa d’educació en pacients al∙lèrgics (CCEE) 2. Programa VIA (SM) 3. Programa d’intervenció conductual en grup per a pares de nens i preadolescents (SM)

4. Plans de cures .‐

Seguint amb la dinàmica d’anys anteriors i amb la mateixa metodologia de treball,

conjuntament, tots els professionals d’infermeria, han elaborat plans de cures estandaritzats

que s’han introduït directament a l’aplicació Gacela

S’han realitzat 12 plans de cures estàndards que es sumen els 158 que teníem d’anys anteriors.

Actualment disposem de 170 plans de cures estàndards que serveixen de guia a la infermera

per tal d’individualitzar les cures per cada malalt.

7

2 23

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2009 2010 2011 2012

2009

2010

2011

2012


Nous plans de cures 2012

COT

1. Hallux Valgus

MI

1. Biòpsia Hepàtica (DIG) 2. Biòpsia Renal (MI)

CIR

1. IQ Esplenectomia 2. Rectorràgia 3. Hematúria 4. IQ Citolitotomia 5. IQ Cistectomia / ureterostomia cutània 6. IQ By‐pass 7. Isquèmia extremitats no operat (VAS) 8. IQ Cirurgia d’aorta (aorto‐ilíaca / aorto‐femoral) 9. IQ Tronc supraortic (TSA)

0

2

4

6

8

10

12

14

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

COT

Cirurgia

Medicina

Pediatria

Gine‐Obst

Salut Mental

UCI

AP

HMD

Socio

HD Onco

Hemato

Distribució dels Plans de cures estandarditzats realitzats i implantats


5.‐Fulls informatius i recomanacions.‐

Perquè el pacient pugui conèixer la seva unitat a l’ingrés o seguir les cures en el seu domicili, en el moment de l’alta, la infermera lliura al pacient fulls informatius específics on es donen consells i recomanacions a seguir, fins al restabliment del seu problema de salut. Aquest any se n’han realitzat 11 de nous:

5.1 Noves recomanacions 2012

a) Ucsi

1. Recomanacions postoperatòries UCSI: Glaucoma (OFT) 2. Recomanacions postoperatòries UCSI: Llagrimall amb làser (OFT) 3. Recomanacions postoperatòries UCSI: Pol posterior (OFT) 4. RTU transuretral amb làser (URO)

b) Hemodiàlisis

1. Dieta baixa en fòsfor (Català) 2. Recomanacions dietètiques hemodiàlisis (Català/ Castellà) 3. Recomanacions ingesta de líquids (Català) 4. Recomanacions per controlar el potassi (Català)

c) Radiologia/ Endoscòpies

1. Recomanacions Colono TAC a. Dieta sense residus b. Dieta sense residus textura triturada c. Dieta sense residus diabètica

35

5

37

32

10

3

11

0

5

10

15

20

25

30

35

40

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Recomanacions a l’alta


d) Pacient fràgil

1. Consells a l’alta pacient crònic complex (Com cuidar a casa) 2. Ús racional dels medicaments.

Paral∙lelament també s’han anat revisant i actualitzant fulls informatius ja elaborats en anys

anteriors. Aquest any se n’han actualitzat 9.

6.‐Valoració del procés de cures.‐

Aquest any s’han realitzat 760 avaluacions del procés de cures a través de la revisió dels

registres de l’aplicatiu Gacela, que suposen el 2.2% de les altes realitzades a Althaia durant

l’any 2012.

6.1 La complementació del procés de cures a les unitats d’hospitalització: ha estat bastant

satisfactori, encara que hi ha alguns paràmetres que han de millorar; la valoració del dolor a

l’ingrés i la complementació dels diagnòstics d’infermeria pendents a l’alta.

ITEMS 2011 2012

Dades

generals

Nº de registres valorats 368 681

Valoració

d’ingrés

Valorades les necessitats d’ingrés establertes a cada

unitat (model V. Henderson):

85.3% 92,2%

Valorat el risc de caiguda (elim/mob/e.consc.) 86.5% 93,4%

Valorat el risc de det. de la int. cut. 95.7% 95,6%

Valorat el Barthel d’ingrés 98.9% 94%

Valorada la situació social 96% 96,3%

Consta el telèfon referència 91% 93,8%

Valorat el dolor d’ingrés 83.3% 79,3%

Diagnòstic Seguiment diagnòstic infermer al pla de cures 86.9% 85,5%

Alta Alta feta 96.5% 95,8%

Consten els diagnòstics d’infermeria pendents 45.2% 47,4%

VALORACIÓ GLOBAL 86,5% 87,3%


6.2 Dades rellevants en relació als malalts hospitalitzats segons mostra estudiada :

6.2.1 L’edat mitjana per unitats (exceptuant pediatria i obstetrícia):

6.2.2 Diagnòstics infermers: El 91.6% dels pacients ingressats a hospitalització, (excepte Salut

Mental) tenen definit com a mínim un diagnòstic d’infermeria. Els diagnòstics d’infermeria més

freqüents són:

83,2

82,2

80,5

77,6

72

71,2

71,1

70,5

68,6

66,2

62

61

51

45,5

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

MI CHM

ULLE

UGA

Convalescència

COT SJD

COT CHM

UHaD

MI SJD

UCI

CIR SJD

MI‐ CIR privada CSJ

Tràfics CSJ

CE/ UCSI

Salut Mental

30,5

28,4

17,5

10,4

5,6

3,8

0,9

0,78

0,26

0,26

0 5 10 15 20 25 30 35

Risc de caigudes

Risc det. Integritat cutània

Temor

Risc de restrenyiment

Deterior. Mobilitat física

Alletament eficaç

Risc d'aspiració

Transtorn de la imatge corporal

Neteja ineficaç vies aeries

Conex. Def.: lactància materna


A Salut Mental el 100% dels pacients tenen com a mínim un diagnòstic d’infermeria. Els

diagnòstics d’infermeria més freqüents a Salut Mental són:

6.3.3 Percentatge de pacients ingressats amb risc de desenvolupar UPP:

30,4

26

19,6

19,5

17,3

17,3

13

8,6

6,5

0 5 10 15 20 25 30 35

Transtorn dels processos del pesament

Ansietat

Incompliment del tractament

Insomni

afrontament ineficaç

Risc de violència dirigida a un mateix

Conex. deficients: al procés i al tract.

Risc de violència dirigida als altres

Risc de caigudes

58

65,8

22,2

26,5

26,9

30,5

25,5

75

19,2

21

22,2

0 10 20 30 40 50 60 70 80

MI CHM

ULLE

UGA

Convalescència

COT SJD

COT CHM

MI SJD

UCI

CIR SJD


Tràfics CSJ


6.3.4 Percentatge de pacients ingressats amb risc de caiguda:

7.‐Infermera referent (IR).‐

Durant l’any 2012 s’ha volgut reforçar la figura de la infermera referent. Les accions que s’han

fet van sorgir d’un grup de treball que es va formar l’any 2011:

1. S’inclou informació d’aquesta infermera en el vídeo d’acollida que s’està emetent de manera gratuïta per un dels canals de les TV de cada habitació.

2. Es realitza una prova pilot a la U5: Només en aquesta unitat es fa constar el nom de la infermera referent en el full de valoració a l’ingrés. Aquesta proposta té molt poc seguiment per part de les infermeres, per tant no es pot fer una valoració de la seva efectivitat.

3. S’anomena a cada unitat una infermera responsable de vetllar pel bon funcionament del projecte. Aquestes infermeres, cada una a la seva unitat, han fet reunions durant l’any per recordar les funcions, recollir suggeriments i resoldre dubtes que puguin sorgir:

COT CH (E. Maraver)

COT SJD (M. Noguera)

Fràgil (Angels Bonet)

Salut Mental (I. Zaragoza)

UCI (Pilar Mingo)

77,1

92,1

51,8

60,7

37,8

25

20,7

17,2

7,1

29,4

19

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

MI CHM

ULLE

UGA

Convalescència

COT SJD

COT CHM

MI SJD

CIR SJD


Tràfics CSJ

UHaD


Cirurgia (Begoña Martin i Roser Selles)

Consultes externes (I.Cañizares)

4. Simultàniament, a Salut mental , Hospitals de dia polivalent i d’oncologia, s’ha tornat a passar l’enquesta sobre el reconeixement que tenen els pacients i familiars de la seva IR, (mateixa enquesta que ja es va passar al 2010). El reconeixement per part del pacient i de la família ha estat superior en aquests serveis: RECONEIXEMENT IR 2010 2012

HD Polivalent 83.3% 100%

HD oncologia 55.6% 90.32%

Salut mental 56% 84.2%

8.‐Programa prealta.‐

Necessari per tots aquells malalts que un cop feta l’alta requereixen suport a domicili per part

dels equips d’atenció primària.

Aquest any ens havíem proposat augmentar un 3% el numero de prealtes. Aquest objectiu,

com es pot veure en el gràfic que hi ha a continuació s’ha complert amb escreix. S’han realitzat

742 informes de prealta, és l’any que s’han fet més, un 50% més que l’any anterior.

D’aquests 742 informes; 664 corresponen a d’hospitalització convencional, i un 50% s’han

informat abans de les24 hores; 28 són de llaga estada, i un 100% s’han informat abans de les

48h; i 50 són de convalescència, i un 60% s’han informat abans de les 48h.

Aquesta coordinació entre l’atenció hospitalària i la primària ha permès que es puguin

planificar les cures i garantir la continuïtat assistencial.

110

333400

361

742

0

200

400

600

800

2008 2009 2010 2011 2012

Nombre de Prealtes

2008

2009

2010

2011

2012


9.‐ Indicadors de qualitat i seguretat.‐

Per tal d’avaluar i millorar la qualitat i la seguretat en les cures, es difereixen aquells aspectes

qualitatius més rellevants que es volen avaluar i s’elaboren els indicadors per mesurar‐los.

9.1 Metodologia

Cada un dels indicadors del quadre de comandament té un grup d’infermeres, que anomenem

Responsables d’Indicadors, encarregades de fer el seguiment a les seves unitats.

Els indicadors sempre estan relacionats amb la seguretat del pacient a l’àrea determinada.

El seguiment dels indicadors implica la recollida de dades en un temps determinat. Les fonts

d’informació són:

La història clínica.

L’observació directa del malalt.

L’observació directa de l’entorn.

La revisió dels fulls específics.

Els resultats analítics (en el cas d’infeccions).

La responsable de qualitat tabula i analitza les dades i, en una reunió anual amb les infermeres

responsables del mateix indicador i les caps de les unitats relacionades, revisen els resultats i

determinen les accions de millora que caldria posar en pràctica.

També és qui fa la difusió, en els seu equip, dels resultats obtinguts i de les accions de millora,

conjuntament amb el seu comandament.

9.2 Indicadors generals:

9.2.1 Prevalença de flebitis en catèters venosos perifèrics

Durant l’any 2012 s’han realitzat 2 talls de prevalença fent observació directa de tots els

catèters inserits en pacients ingressats o atesos en els dies determinats:

Els encarregats de la realització d’aquests talls de prevalença de presència de flebitis a CVC

són:

Dolors Mas, infermera de control d’infeccions

Fina Obradors, infermera de control d’infeccions

Teo Baeza, responsable de qualitat i seguretat del pacient d’infermeria

Data 1r. tall 20 març

Data 2n. tall 16 octubre


La taxa de flebitis ha estat inferior a la obtinguda l’any anterior:

Catèters 2009 2010 2011 2012

Nombre catèters observats 310 493 559 392

Nombre catèters amb flebitis 13 17 16 6

Prevalença de flebitis en els CVP 4,19% 3,45% 2,86% 1,5%

1r. tall 2n. tall Total %

20/03/2012 16/10/2012

N. PACIENTS INGRESSATS 313 296 609

N. DE CATÈTERS PERIFÈRICS (ABOCAT) 185 207 392 64,4%

N. CATÈTER PERIFÈRICS (VENOCATH) 2 1 3 0,8%

N. CATÈTERS SENSE UTILITZAR 14 5 19 4,8%

N. CATÈTERS > 72H 23 9 32 8,2%

N. CATÈTERS SENSE TAP OBTURADOR 16 22 38 9,7%

N. CATÈTERS AMB APÒSIT INCORRECTE 7 6 13 3,3%

N. CATÈTERS AMB EQUIP INCORRECTE 2 4 6 1,5%

N. CATÈTERS AMB FLEBITIS 1 5 6 1,5%

N. CATÈTER AMB EXTRAVASACIÓ 2 0 2 0,5%

Comparatiu 2009 2010 2011 2012

N. de catèters observats 310 493 559 392

Percentatge d'assoliment del protocol 91,20% 87,70% 89,70% 94,5%


Conclusions:

La taxa de prevalença de flebitis és molt baixa

Els fàrmacs flebògens no han tingut relació significativa amb l'aparició de flebitis.

El nombre de catèters sense tap obturador ha augmentat una mica, la majoria són en pacients ingressats a les unitats quirúrgiques i que han sortit recentment del quiròfan o de la sala de parts.

Accions de millora:

• Insistir en la neteja de la pell, sobretot en el servei d'urgències i quiròfans a on s’aplica la tècnica de forma ràpida.

• Recordar la importància de la col∙locació del tap obturador, especialment a l'àrea quirúrgica i a la sala de parts.

• A la unitat de pediatria es posa sempre allargadera per evitar la manipulació de la via quan s’ha de deixar fisiolitzada.

9.2.2 Prevalença de la infecció d’orina

S’han fet 2 talls de prevalença d’infecció d’orina en pacients sondats. Van ser realitzats en el

mes d’octubre i desembre per la infermera d’infeccions, a tots el malalts portadors de sonda

vesical dels 3 edificis d’hospitalització.

El resultat ha estat el següent:

La taxa de prevalença anual del 2012 ha estat del 4,1%, sent el 10% l’estàndard determinat.

Data

N. de sondes

infectades

Percentatge de sondes

infectades

Lloc d’ubicació del

pacient

1º tall 2/10/2012 1 de 41 2,43% 1 U‐1

2º tall 27/12/2012 2 de 32 6,25%

1 U‐5

1 5ºP CHM


Infecció d’orina en malalts sondat en els últims anys:

La utilització racional de la sonda vesical és un altre indicador mesurat:

Data

N. de pacients

observats

N. de pacients

sondats

Percentatge de pacients

sondats

1r tall 2/10/2012 342 41 11.9%

2n tall 27/12/2012 300 32 10.6%

El percentatge de pacients sondats és més baix que en altres talls; això ens indica que la utilització de la sonda vesical es fa amb bons criteris i es manté col∙locada el temps únicament necessari. La indicació de sondatge més freqüent és la del control hemodinàmic en un 49,3%, seguida del control postoperatori de 36.9% i de la retenció urinària en un 13.7%. Pel que fa als dies d’utilització, el 67.1% la utilitzen entre 0‐4 dies, el 24.6% entre 5‐10 dies i el 8,2% més de 10 dies. S’han revisat els casos en que la utilització de sonda vesical ha estat superior als 5 dies, i en cap cas s’ha trobat que la permanència de la sonda fos innecessària. L’equip d’infermeria que més pacients ha sondat ha estat el de quiròfan, seguit del d’UCI i del

d’urgències.

Conclusions: La taxa de prevalença d’infecció d’orina d’origen nosocomial (4.1%), està per sota de l’estàndard < 10%.


En el 2n. tall, s’han detectat 3 bacteriúries asimptomàtiques que no han causat infecció als pacients, però no deixen de ser un factor de risc infecciós. La taula de tendències d’ITU des de l’any 2008 és molt bona, continua estable i no supera l’estàndard. Poden observar un ús correcte de les sondes vesicals en la institució.

9.2.3 Incidència de Caigudes

La valoració de les caigudes accidentals en pacients hospitalitzats es realitza a través de la

notificació voluntària dels professionals d’infermeria.

Els resultats de tota la institució d’aquest any han estat els següents:

Estàndard 1r.semestre 2n semestre TOTAL

N. caigudes notificades 86 70 156

N. estades 80.145 50.867 131.012

Taxa de caigudes per 1000 dies d'estada

< 2 1.07 1.2 1.19

N. de caigudes amb lesió greu

3 3 6

Taxa de caigudes amb lesió

0 0,04 0,1 0,07

Les caigudes amb lesió han augmentat en relació als anys anteriors (de 3 el 2011 a 6 el 2012) i

han estat analitzades i valorades pel Nucli de seguretat del pacient

FracturesPacient 1 85a a l’arribar a diàlisis fx fèmur

Pacient 2 89a nit a OBU per urg miccional fx fèmur

Pacient 3 75a passadís residencia fx húmer

Pacient 4 82a relliscada lavabo fx nasal Pacient 5 86a al vestir‐se per marxa d'alta fx fèmur

Pacient 6 75a deambulant amb caminador TCE

Althaia ha participat un any més en el projecte col∙laboratiu de “Prevenció de caigudes” proposat pel Departament de salut. Aquest projecte està liderat per la fundació Avedis Donabedian, hi participen més de 50 hospitals de Catalunya. Seguint les propostes del projecte tractarem per separat les dades de l’hospital d’aguts i les unitats sociosanitàries:


En relació als anys anteriors:

AGUTS: total 1,36 caigudes per 1000 estades

1º SEM 2º SEM

N.

caigudes N.

estades

Taxa de caigudes x 1000e

N. caigudes amb lesió

Caigudes amb lesió x 1000e

N. caigudes

N. estades

Taxa de caigudes x 1000e

N. caigudes amb lesió

Caigudes amb lesió x 1000e

2012 74 63.714 1,16 2 0,03 62 35.984 1,72 3 0,08

SOCIOSANITARI: 0,64 caigudes per 1000 estades

1º SEM 2º SEM

N.

caigudes

N.

estades

Taxa de

caigudes x

1000e

N.

caigudes

amb lesió

Caigudes

amb lesió

x 1000e

N.

caigudes

N.

estades

Taxa de

caigudes x

1000e

N.

caigudes

amb lesió

Caigudes

amb lesió

x 1000e

2012 12 16.432 0,73 1 0,06 8 16.432 0,53 0 0


Per a fer una valoració de la taxa de caigudes és interessant conéixer els factors de risc que

presenten els pacients que han caigut:

FACTORS DE RISC

1º SEM 2º SEM TOTAL

Història Caiguda

En blanc 2 2 1,3%

Si 28 25 53 34,2%

No 35 31 66 42,6%

No ho sap 21 13 34 21,9%

Total general 86 69 155 100,0%


Estat Cognitiu

En blanc 1 1 0,6%

Si 5 9 14 9,0%

No 46 38 84 54,2%

Desorientació 22 11 33 21,3% 36,1%

Confusió 8 5 13 8,4%

Agitació 2 1 3 1,9%

Altres 2 5 7 4,5%



Malaltia Neurològica

En blanc 3 1 4 2,6%

Si 57 46 103 66,5%

No 26 22 48 31,0%



Continències

En blanc 37 37 74 47,7%

Incontinència urinària 18 7 25 16,1% Incontinència fecal 5 5 10 6,5% 52,3%Incontinència d'esforç 2 2 4 2,6%

Urgència miccional 11 8 19 12,3%

Induïda per fàrmacs 3 2 5 3,2%

Altres 10 8 18 11,6%



Medicació Risc

En blanc 3 4 7 4,5%

Si 69 51 120 77,4%

No 14 14 28 18,1%



Amb el diagnòstic previ de risc de caiguda podem saber si les valoracions han estat correctes,

tenint en compte també que un percentatge de caigudes pot ser degut a l’accidentalitat.

DIAGNÒSTIC DE CAIGUDA

1º SEM 2º SEM

DI risc caiguda

En blanc 1 1 2 1,3%

SI 61 46 107 69,0%

NO 24 22 46 29,7%



Forma de Caiguda

Llit amb baranes 30 19 49 31,6%

Llit sense baranes 6 2 8 5,2%

Llitera 1 1 2 1,3%

Cadira/silló 9 13 22 14,2%

Lavabo/dutxa 19 13 32 20,6%

Deambulant 29 15 44 28,4%

Transferència 15 37 52 33,5%

Total general 109 100 209 134,8%*

*Aquesta dada s’explica perquè en els registres es determinen 2 diferents formes al mateix

temps (ex: caiguda deambulant per anar al lavabo)

Conclusions:

La taxa de caigudes es manté dins els estàndards establerts tot i que el nombre de caigudes ha augmentat en 21 aquest any. Les caigudes amb lesions també han augmentat de 3 a 6. Cal tenir en compte però que el nombre d’estades hospitalàries també ha augmentat. Tot i que els estàndards de caigudes en els centres sociosanitaris sempre són més alts, ja que s’ha de tenir en compte que es tracta de pacients amb uns factors de risc més elevats, en el nostre cas els resultats son més baixos. Alguna de les causes que ho justifiquen és que el perfil del pacient ingressat està canviant, apropant‐se molt al perfil del pacient sociosanitari, d’edat avançada, pluripatològic, amb alteracions cognitives i de mobilitat, i, com a factor molt elevat, la presa de medicaments de risc. Aquestes dades es detecten en l’alt percentatge de factors de risc en els pacients que han patit una caiguda.

Seguiment de les mesures preventives de les caigudes en el pacient hospitalitzat. Per fer el seguiment del protocol de prevenció de caigudes monitoritzem també el compliment de les mesures preventives. La metodologia consisteix en observar una mostra de pacients, valorar si tenen factors de risc que identifiquin el risc de caiguda i comparar amb la valoració i planificació feta per infermeria. Aquesta observació també ha estat realitzada per infermeres responsables a cada unitat en que el perfil de pacients inclou un risc alt de caigudes i el resultat general ha estat el següent:


En hospital d’aguts:


En les unitats sociosanitàries:

Sense aprofundir massa ja es pot observar que l’acompliment és força més alt en les unitats

sociosanitàries. És evident que les estades molt més llargues d’aquests pacients i la seva

situació més estable permet fer una planificació més acurada i sistemàtica que a l’àrea d’aguts.

Per tal de mesurar si les valoracions de risc de caigudes són correctes es fan observacions

directes al pacient ingressat i es mesura:

Si el pacient té risc de caiguda i ha estat correctament valorat (en blau)

Si el pacient té risc de caiguda però no està registrat (en vermell)

En tots els casos, les accions de millora que estan planificades (en verd)


Conclusions:

Ha millorat notablement la planificació de les mesures preventives de les caigudes.

Probablement en resposta a la formació del 2011 i al suport del programa Gacela, que, cada

dia més, facilita a les infermeres la planificació i els registres.

També hi ha un augment paral∙lel dels pacients no valorats; algunes infermeres manifesten

que, degut a la complexitat dels pacients, el nombre de diagnòstics d’infermeria és més elevat

per a un mateix malalt . És possible que es prioritzi un diagnòstic d’infermeria en detriment

d’un altre tot i que les activitats realitzades es planifiquin correctament, (ja sigui perquè són

activitats duplicades o perquè la infermera les determina).

La informació a la família és un dels ítems que menys s’acompleix.

Propostes de millora per al proper any

1. Activació automàtica del diagnòstic de risc de caiguda amb la presencia de 2 factors de risc, dels 5 factors determinats A través del programa Gacela podem determinar que els 5 factors de risc funcionin

com una escala de valoració, i segons protocol, activar el diagnòstic sempre que hi hagi

2 o més factors de risc presents en el pacient.

2. Notificar la caiguda a través de Gacela Actualment la notificació de les caigudes es realitza en un programa d’accés a través

d’Intranet. La infermera ha de sortir del seu sistema habitual de treball i emplenar el

qüestionari amb les dades de la caiguda. Això s’ha fet perquè es tracta d’un sistema de

notificació voluntària que permet l’anonimat si és la voluntat del professional.


Considerem que la declaració de caigudes porta un bagatge important de 15 anys, i la

cultura de seguretat adquirida fa que no sigui necessari l’anonimat.

En canvi, podem millorar altres aspectes com la notificació de lesions post caigudes. És

freqüent que algunes lesions causades per les caigudes no siguin visibles en el moment

en que han succeït, els símptomes poden aparèixer al cap d’unes hores o al dia

següent.

Que el registre de la caiguda estigui visible a la HC del pacient ajuda a determinar la

possible relació causa‐efecte i facilita al professional el registre de la notificació de la

lesió, (la qual es farà en el sistema de notificació general), coneixent la forma i

característiques de la caiguda, encara que hi hagi estat present.

Un altre aspecte que creiem que milloraria amb el registre a la historia clínica, seria la

valoració de la historia de caiguda, sent aquest un ítem poc valorat.

9.2.4 Anàlisis de la prevalença d’úlceres per pressió

Per a conèixer la prevalença d’UPP en el nostre centre es fan 2 talls anuals en tots els pacients

ingressat, excepte a UCI, a on es realitza un seguiment continuat del 100% dels pacients

ingressats que han tingut UPP, ja sigui d’origen extern al servei com les generades durant la

seva estada.

La dada global d’UPP segons l’indicador

Nº de pacients que desenvolupen UPP durant l’ingrés

nº de malalts observats

2004 2005 2006 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Taxa UPP

AGUTS (ST 4%)

8,50% 4,90% 4,40% 3% 2,50% 1,5% 2,10% 1,8% 1,4% 1,1%

SS (ST 6%)

4,0% 7,2%


Per a la valoració de les mesures preventives, s’ha observat cada registre dels pacients

ingressats per comprovar si estava feta i actualitzada la valoració del risc, si el pacient

presentava UPP, el seu origen i el seu estat:

HOSPITALITZACIÓ D’AGUTS

1º TALL 2º TALL TOTAL %

Nº total de pacients ingressats 221 214 435

Nº de pacients ingressats amb UPP 7 11 18 4,1%

Nº de pacients ingressats a la unitat amb UPP nosocomials (aparegudes durant l'estada hospitalària)

2 3 5 1,1%

Nº de pacients amb registre de Norton 198 198 396 91,0%

Nº de pacients amb el Norton actualitzat (c/ 48h en aguts i c/7d en SS)

139 168 307 70,6%

Nº de pacients amb Norton < 14 42 63 105 24,1%

Nº de pacients amb Norton < 14 i DI de "risc de deterior de la integritat cutània" o "deterior de la integritat cutània"

38 63 101 96,2%

Nº de pacients amb Norton <14 i DI i NOC (mesures preventives pautades)

37 63 100 99,0%

Nº informes de cura de UPP oberts 13 18 31

Estadi I 4 4 8 25,8%

Estadi II 3 4 7 22,6%

Estadi III 3 7 10 32,3%

Estadi IV 3 3 6 19,4%

Presencia d’exsudat i/ signes d'infecció 5 11 16 51,6%

Informes amb seguiment 7 11 18 58,1%

AGUTS SOCIOSANITARI


SOCIOSANITARI

1º TALL 2º TALL TOTAL %

Nº total de pacients ingressats 45 52 97

Nº de pacients ingressats amb UPP 6 5 11 11,3%

Nº de pacients ingressats a la unitat amb UPP nosocomials (aparegudes durant l'estada hospitalària)

3 4 7 7,2%

Nº de pacients amb registre de Norton 45 52 97 100,0%

Nº de pacients amb el Norton actualitzat (c/ 48h en aguts i c/7d en SS)

45 52 97 100,0%

Nº de pacients amb Norton < 14 19 23 42 43,3%

Nº de pacients amb Norton < 14 i DI de "risc de deterior de la integritat cutània" o "deterior de la integritat cutània"

17 19 36 85,7%

Nº de pacients amb Norton <14 i DI i NOC (mesures preventives pautades)

17 19 36 100,0%

Nº informes de cura de UPP oberts 7 9 16

Estadi I 3 5 8 50,0%

Estadi II 2 2 4 25,0%

Estadi III 2 2 4 25,0%

Estadi IV 0 0 0 0,0%

Presència d’exsudat i/ signes d'infecció 2 5 7 43,8%

Informes amb seguiment 3 6 9 56,3%

En comparació a l’any anterior, el percentatge d’acompliment de les mesures preventives ha

millorat considerablement a l’àrea d’aguts, i ha baixat de forma moderada al sociosanitari.

Hospitalització d’aguts Sociosanitari


Taxa UPP a UCI

N. D’ALTES A UCI 768

N. PACIENTS REGISTRATS 2012 AMB UPP 13 1,7%

ÚPP PRÈVIES AL INGRÉS 2012 10 1,3%

ÚPP DESENVOLUPADES A UCI 2012 3 0,4%

LLOC DE LOCALITZACIÓ MÉS FREQÜENT EEII (5) SACRE (3) GLUTI (3) MEAT (1) ABDOMEN (1)

UPP SEGONS ESTADI INICIAL GRAU I: 6 GRAUII: 6 GRAU III: 1 GRAU IV: 0

UPP SEGONS ESTADI FINAL GRAU I: 2 GRAUII: 0 GRAU III: 1 GRAU IV: 0

A l’àrea d’intensiu és important tenir en compte els factors que contribueixen a l’aparició

d’UPP:

Conclusions:

La taxa de UPP ha continuat millorant a l’àrea d’aguts arribant a uns nivells que difícilment es

podran disminuir. A l’àrea sociosanitària, però, aquest any ha augmentat passant d’un 4.02% al

7.22%; paral∙lelament el percentatge d’acompliment de les mesures preventives ha fet una

millora directament proporcional, és a dir, ha millorat en l’àrea d’aguts i ha disminuït en l’àrea

sociosanitària.

02468

101214

Factors contribuients 2012

DIETA ENTERAL

NTP

DROGUES VASOACTIVES

SEDACIÓ

MATALAÇ ANTIESCARES

CANVIS POSTURALS

BIPAP

PRONO


Cal clarificar que l’estàndard acceptat per al pacient sociosanitari és del 6%. Així doncs

l’augment no és del tot alarmant, però tenim un marge de millora que és necessari treballar.

9.2.5 Identificació de malalts

Per tal de garantir la seguretat dels nostres pacients, des de l’any 2006 s’ha instaurat el

sistema d’identificació mitjançant polseres. La monitorització de l’indicador de cobertura ha

estat un primer pas . Aquest any hem valorat també la identificació activa dels professionals

vers al pacient, cada vegada que li realitza una activitat que impliqui risc, com pot ser un

trasllat, una transfusió de sang, administració de medicació de risc, o altres procediments. La

metodologia ha estat la determinada pel Projecte d’Identificació Inequívoca de Pacients del

Departament de Salut.

Hem realitzat 3 talls per a l’observació de la col∙locació de les polseres i per a veure que les

dades siguin llegibles.

Els resultats estan a la taula següent:

PACIENTS IDENTIFICATS 2012

1º TALL 2º TALL 3º TALL TOTAL %

MARÇ OCTUBRE Observacions

N. PACIENTS INGRESSATS 357 297 317 971

N. PACIENTS AMB POLSERA IDENTIFICATIVA

334 285 322 941 96,9%

N. PACIENTS AMB POLSERA IDENTIFICATIVA LLEGIBLE

332 282 322 936 96,4%

N. OBSERVACIONS D’IDENTIFICACIÓ

0 0 317 317

N. OBSERVACIONS AMB IDENT ACTIVA (com a mínim fer 1 comprovació: llegir polsera o demanar el nom o document)

0 0 186 186 58,7%


Les dades comparades amb els anys anteriors:

Comparatiu

2009 2010 2011 2012

Nº de pacients observats 854 1388 1429 971

Nº de pacients amb polsera identificativa 97,5% 90,2% 96,6% 96,9%

Nº de pacients amb polsera identificativa correcta

94,8% 87,9% 95,9% 96,4%

Com a novetat, aquests any s’han introduït les polseres a la unitat de salut mental sense

objectivar‐se cap problema generalitzat i amb un bon percentatge de cobertura per ser el 1r.

any (90%).

Els resultats de les observacions directes per a la valoració de la identificació activa dels

pacients són fruit del benchmarking del projecte i són les següents:


Taxa de realització de la Identificació Activa del Pacient (IAP4). Inclou nom, cognoms, data de

naixement i comprovació amb l'HC

Aquesta data ens està dient el percentatge de moments observats en els que s’ha fet

correctament la identificació activa.

Les gràfiques següents mostren els resultats dels diferents moments en els que s’ha fet

l’observació.


Conclusions:

No s’observen canvis significatius de l’any anterior a aquests; podem afirmar que hi ha cultura

de col∙locar les polseres als malalt però que hi ha un petit grup que continua presentant

dificultats (pediatria i urgències).

En quant a la realització de la identificació activa dels pacients, podem observar que és una

practica molt poc habitual en tots els centres sanitaris que formen part del projecte.

Les accions de millora, han d’anar encaminades a aquesta pràctica clínica que avui pot semblar

excessiva per alguns professionals, (anar demanant repetides vegades al pacient com es diu),

però que tenim evidència de la seva efectivitat en la minimització dels error d’identificació.

9.2.6 Hemocultius contaminats

La contaminació dels hemocultius a causa d’una tècnica inadequada, pot ocasionar errors de

diagnòstic o repeticions innecessàries de la prova. Està comprovat que la realització asèptica

de la punció i la correcta manipulació de la mostra millora els resultats.

El sistema d’avís individualitzat que es porta a terme per les infermeres d’infeccions des de fa 3

anys, ha millorat notablement els resultats. Es tracta d’un seguiment continu dels registres

dels resultats dels hemocultius realitzats, mantenint un feedback amb els professionals

relacionats amb la tècnica.


Els resultats obtinguts aquest any són els següents:

Pacients adults (edat superior a 15 anys)

Pacients pediàtrics (edat inferior a 15 anys)

Tendència des de 1994:

ADULTS

NENS


Evolució des de el 2006

6,60%

7,20%

4,80%

9,20%

4%

5,30%

2,50%

4%

2%

4,40%

3% 3%2,60%

4,09%

0,00%

1,00%

2,00%

3,00%

4,00%

5,00%

6,00%

7,00%

8,00%

9,00%

10,00%

Adults Pediatria

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012


Conclusions:

En observar durant els mesos d’abril i maig que la tendència en la taxa de contaminació dels

hemocultius en pacients adults dins el servei d’urgències estava augmentant en relació al

global de l'any 2011, (del 3% al 4,45%), i veient que també estava augmentant la taxa global a

la Clínica Sant Josep, s’han realitzat noves sessions d’infermeria sobre les mesures d’asèpsia

que cal prendre a l’hora de realitzar els hemocultius.

Finalitzat l’any i observant la taxa en pacients adults, des de la Comissió d’Infeccions es

mostrem satisfets, ja que aquesta ha estat inferior a l’any 2011 (2,40%), continuant dins de

l’estàndard descrit en la literatura (3%).

En els pacients pediàtrics els resultats han augmentat en casi un punt respecte als de l’any

passat però continuen sota dels estàndards descrits en la literatura (5%).

Complementació hemocultius

S’observa un augment important en la complementació dels registres en relació a l’any 2011, a

l’hora de realitzar els hemocultius (61,83% front 96,87%)

Accions de millora

Continuar amb una infermera responsable dels indicadors a neonats, que recordi el mètode a l’hora de realitzar la tècnica; (tant al personal fix com al suplent)

Continuar rebent mensualment la informació personalitzada sobre la taxa de contaminació, tant el professional, com el seu cap.

Informació de les taxes cada 6 mesos, al servei d'Urgències i qualsevol unitat/servei, en que observi que la taxa va en augment.

Continuar amb l’acompliment del procediment: antisèpsia de mans dels professionals i zona de punció dels pacients, guants estèril, mantenir l’asèpsia durant la connexió dels diferents dispositius abans de realitzar l’hemocultiu.

9.2.7 Avaluació del dolor a hospitalització

L’avaluació dels pacients amb dolor i dels registres de l’escala EVA durant el 2012 i 2013 es faran dins del projecte: Control i maneig del dolor, un dret del pacient, liderat per la Lourdes Manent i el Dr. Delgado. El projecte inclou un curs de formació on‐line per tots els professionals mèdics i d’infermeria. Un altre indicador del dolor que monitoritzem pel grup de treball de benchmarking de “La Unió” és:

Nº malalts amb EVA del dolor > 3 durant les primeres 24h desprès

de la intervenció quirúrgica.


I els resultats han estat millor que l’any anterior.

2011 33%

1er semestre 2012 17%

2on. semestre 2012 16%

9.2.8 Higiene de mans

Amb l’objectiu de disminuir la infecció nosocomial i conscienciar als professionals sanitaris de

la importància de la higiene de mans, Althaia continua treballant en el projecte col∙laboratiu

per a la seguretat del pacient de Higiene de mans.

El sistema d’avaluació es realitza per observació directa del compliment d’higiene de mans.

Aquests any han participat 7 observadors en 2 talls observacionals (juliol i desembre de 2012)

La mostra ha estat de 1695 observacions de diferents oportunitats d’higiene de mans a

diferents professionals (metges, infermeres, auxiliars, portalliteres i altres).

Els resultats s’han introduït en una base de dades on‐line, on en cada moment es podia

comparar els resultats de l’hospital amb els altres centres participants del projecte. Els

resultats, agrupats per àrees, han estat:

Juliol i desembre : Total acompliment: 48,29%

Àrees Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Àrea Mèdica 70,41% 77,69% 75,34% 53,85% 73%

Àrea de Cirurgia 53,94% 68,85% 61,46% 15,38% 58%

Àrea de Traumatologia

31,29% 74% 50,52% 13,23% 42%

Àrea Medico quirúrgica (CSJ)

33,34% 66,58% 43,92% 8,2% 42%

Àrea Urgències 27,67% 48,81%% 28,24% 18,18% 33%

U‐6 (SJD) 50% 78,57% 36,84% No observades

59,6%

Àrea Crítics 50% 96,85% 100% No observades

88%

U‐4 0% 16,67% 0% No observades

6%

Consultes Externes (Hospital de dia)

No observades 30% No observades No observades

30%

Quiròfan 28,57% 47,69% 0% 41,66% 40%


Sala de Parts 78,57% 25% 40% 0% 43,9%

Neonatologia (SJD/CSJ)

100% 100% No observades No observades

100%

Convalescència 37,5% 93,75% 50% 87,5% 71%

Radiologia

No observades No observades48,70%

0%

30%

Total 38,84% 68,21% 47,7% 17,89% 48,29%

Gràfic agrupat per àrees/comparatiu any 2009‐2012

Per categories professionals

38,84

68,21

47,7

17,89

metges infermeres auxiliars altres


Per categories professionals comparatiu amb els altres hospitals

Per categories professionals comparatiu any 2009‐2012

Total anual comparatiu any 2009‐2012

0

10

20

30

40

50

60

70

2009 2010 2011 2012

57,69

63,3366,17

48,5

2009

2010

2011

2012


Total per Unitat

Area Mèdica Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

2 planta CHM 38,46% 87,5% 79,16% 55% 73%

Unitat 8 SJD 90% 86% 90% 88%

Unitat 9 SJD 100% 83% 66% 100% 70%

Unitat 7 SJD 50% 55,10% 62,5% 33,3% 54,41%

Àrea Quirúrgica Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Unitat 1 SJD 40% 70,8% 42,8% 16,6% 47,6%

Unitat 2 SJD 72,7% 73% 66,6% 0% 69%

CMA CHM 87,5 87,5% 87,5%

Urgències Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Urgències SJD 25% 53,8% 30,76% 12,5% 31,11%

Urgències CSJ 28% 53% 30,9% 33% 34,56%

Àrea de

Traumatologia

Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Unitat 5 SJD 12,5% 52,17% 43,75% 31,25% 46%

5 planta CHM 60% 95,8% 62,5% 50% 74,1%

Tràfics CSJ 27,27% 75,75% 37,20% 13,6% 34,13%

Àrea Medico

quirúrgica


Planta 3A/CSJ 29,7% 73,6% 46,15% 3,4% 38,3%

Planta 3B/CSJ 35,48% 62,71% 40,62% 4,1% 40,38%

Àrea obstetrícia

/pediatria


Unitat 6 SJD 50% 78,57% 36,84% 59,6%

Àrea Crítics Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

UCI adults SJD 50% 96,55% 100% 88%


Consultes Externes Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Hospital de Dia

Medicina/Onco

30% 30%

Quiròfan Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Quiròfan SJD 36,3% 54,5% 0% 42,8% 45%

Sala de parts Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Sala de parts SJD 78,57% 25% 40% 0% 43,9%

Neonatologia Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Neonatologia SJD 100% 100% 100%

Neonatologia CSJ No

observat

Sociosanitari Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

Convalescència CHM 37,5% 87,5% 50% 87,5% 65,6%

Unitat Llarga estada

CHM

100% 50% 76,47%

Unitat 4 Metges Infermeres Auxiliars Altres Total

0% 16,6% 0% 6%

Radiologia Metges Infermeres Tècnics Portalliteres Total

48% 0% 30%


Conclusions

S’ha observat que l’acompliment general ha disminuït considerablement respecte a l’any

passat (2011 / 66,17% ‐ 2012 / 48;5%), inclús és més baix que a l’inici del projecte a l’any 2009

(57,6%)

En general ha disminuït en totes les categories professionals, però en la que menys, ha estat a

infermeria (2011 / 72,7% ‐ 2012 / 68,21%)

Metges: 64,9% ‐ 38,84%, Infermeres: 72,7% ‐ 68,21%, Auxiliars: 68,5% ‐ 47,7% ,

Portalliteres/Altres: 48,3% ‐ 17,89%

Les àrees de l’hospital que han assolit millor acompliment, han estat: les unitats mèdiques, les

de cirurgia, pediatria, UCI i Sociosanitari.

Les àrees amb el compliment més baix han estat, Urgències, Consultes externes, unitat medico

quirúrgica de la CSJ, unitat de traumatologia, Sala de parts i Quiròfan

En comparar‐nos amb els altres hospitals participants, s’observa que el nostre compliment és

força més baix.

El moment 1,(abans del contacte amb el pacient) i el moment 5,(desprès del contacte amb

l’entorn), continuen essent els indicadors amb el compliment més baix. El moment 1, si el

comparem amb l’any 2009, s’observa que és el que ha disminuït més (2009 / 49,15% ‐ 2012 /

28,71%).

En general els resultats obtinguts no són gaire bons. Caldrà insistir més en les àrees de més

baix acompliment. Caldrà més formació als professionals.

9.2.9 Seguiment del protocol de contenció mecànica: El seguiment de contenció mecànica només s’ha fet a la unitat de salut mental. El protocol de

contencions a l’àrea sociosanitària s’està treballant dins del projecte d’atenció al pacient crònic

complex.

1º TALL 2º TALL %

Nº PACIENTS A LA UNITAT 34 32 66

PACIENTS AMB CONTENCIÓ MECÀNICA 3 2 5

PROMIG HORES DE CONTENCIÓ 33 16,5 24,75

Registre específic 3 2 100,0%

Contenció homologada 3 2 100,0%

Valorades alternatives 3 2 100,0%

Ordre mèdica 3 2 100,0%

Registre diari 3 2 100,0%

Consentiment a la família 0 0 0,0%

Revaloració cada torn 3 2 100,0%

TOTAL 85,7%


El percentatge de pacients continguts es baix, tenint en compte que es tracta d’una unitat d’aguts. L’acompliment del protocol es excel∙lent, excepte en el tema de signar el consentiment informat per part de la família. Aquets és un tema pendent de solucionar.

9.2.10 Seguiment enquestes de satisfacció de la unitat de CSI/CMA En total s’han realitzat 1.510 enquestes complertes en els 3 edificis d’Althaia. Representen

aproximadament un 12% menys que l’any anterior (1718 el 2011).

Entre d’altres ítems es valora el dolor del pacient durant el període postoperatori i el dolor en

el moment de la trucada: els pacients que han manifestat més dolor són els intervingut

d’artroscòpia d’espatlla, però també en les IQ de menys gravetat de SJD que s’inclouen en les

enquestes generals.

DADES GENERALS DEL QÜESTIONARIS TELEFÒNICS: CSI EDIFICI CHM

Total d’enquestes realitzades

2010 1º sem

2010 2º sem

2011 1º sem

% respostes

2011 2º sem

2012 1º sem

2012 2º sem

TOTAL 2012

651 345 583 325 589 381 970

Enquestes a pacients del pla de xoc (hernies i artroscòpies genoll)

70 0

Enquestes a pacients amb IQ: halux valgus 4 0 5 2 7

Enquestes a pacients amb IQ: varices 122 76 126 93,3% 86 129 103 232

Enquestes a pacients amb IQ: hernies 164 92 157 92,3% 123 160 115 275

Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia genoll

50 41 61 96,8% 33 36 3773

Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia espatlla

22 16 31 93,9% 13 36 1854

Enquestes a pacients amb IQ: enquesta general

219 120 208 84,9% 70 223 106329


DADES GENERALS DELS QÜESTIONARIS TELEFÒNICS: CSI EDIFICI SJD

CSI DE SJD 2010 1º sem

2010 2º sem

2011 1º sem

2011 2º sem

2012 1º sem

2012 2º sem

TOTAL 2012

Total d’enquestes realitzades 259 168 148 111 94 80 174

Enquestes a pacients amb IQ: halux valgus 1 0 0

Enquestes a pacients amb IQ: varices 22 5 7 2 0 3 3

Enquestes a pacients amb IQ: hernies 21 26 6 11 12 11 23


9 12 13 14 9 2 11


0 0 0 0 3 1 4

Enquestes a pacients amb IQ: ginecologia 14 21 16 9 9 6 15

Enquestes a pacients amb IQ: otorrino 25 9 4 2 12 11 23


168 94 102 73 49 46 95

DADES GENERALS DELS QÜESTIONARIS TELEFÒNICS: CSI EDIFICI CSJ

Total d’enquestes realitzades

2010 1º sem

2010 2º sem

2011 1º sem

% respostes

2011 2º sem

% respostes

2012 1º sem

2012 2º sem

TOTAL 2011

200 211 403 148 194 172 366

Enquestes a pacients amb IQ: UROLOGIA

52 31 49 94,2% 20 100,0% 61 46 107

Enquestes a pacients amb IQ: MAXILODENTAL

40 21 43 89,6% 10 100,0% 0 0 0

Enquestes a pacients amb IQ: OTORRINO

71 25 74 89,6% 37 80,4% 51 44 95


13 6 17 94,4% 39 100,0% 19 34 53


19 8 12 92,3% 16 94,1% 18 15 33


5 120 208 84,9% 26 92,8% 45 33 78


1. Docència i Formació:

1.1. Docència.‐

1.1.1. Residents d’especialitats d’infermeria Em tingut 3 llevadores fent el 1er any de residencia i 2 fent el 2on any.

En l’especialitat de salut mental, que ha incrementat la residencia de 1 a 2 anys, hem tingut 1 resident de 1er i un de 2on.

1.1.2. Alumnes en pràctiques

Durant el curs 2011/12 han passat per la nostra Institució un total de 256 alumnes d’infermeria

fent pràctiques, pre‐graus i post‐graus. També han passat terapeutes ocupacionals, tècnics en

radiologia, alumnes d’auxiliar d’infermeria i de formació ocupacional.

38 alumnes menys que l’any 2011, una de les causes ha estat les anul∙lacions d’alumnes

d’intercanvi d’infermeria i també hem tingut menys alumnes de formació ocupacional.

S’ha de tenir en compte també que aquests any encara no hi ha alumnes de 4º de Grau

d’infermeria.

Les escoles amb les que hem col∙laborat amb pràctiques assistencials han estat:

Centres col∙laboradors Nº d’alumnes Tipus de pràctiques

Fundació Universitària del Bages 84 de 2º Grau

56 de 3º Grau

Pre‐grau Diplomades d’Infermeria

Fundació Universitària del Bages 12 Post – grau Anestèsia i Reanimació

Universitat de Barcelona. IL3 3 Màster en Infermeria d’anestèsia, reanimació i

tractament del dolor

EUI Andorra 2 Pre‐ grau Diplomades d’ Infermeria

EUI de Vic 4 Pre – grau Diplomades d’ Infermeria.

Escola Joviat 33 Tècnic en Auxiliar de cures

Escola Guillem Catà 35 Tècnic en Auxiliar de cures

CIO (Centre d’iniciatives per a l’ocupació) 25

Formació ocupacional


1.1.3 Formació acadèmica que han realitzat les infermeres rebent ajuts des de la Institució.

Per a la realització d’estudis de pregrau d’infermeria, 2011‐2012, s’han donat ajuts d’hores de

formació a 3 professionals de la institució:

Activitat Formativa Participants

1º de Grau d’Infermeria 1



Per a la realització de màsters i post‐ graus, des de 30 fins a 200h, a 5 professionals:

Activitat Formativa Participants

MÀSTER EN REHABILITACIÓ I ESTIMULACIÓ

COGNITIVA

1

POSTGRAU UCINN I UCI PEDIATRIA, VALL

HEBRON

1

MÀSTER EMERGÈNCIES

EXTRAHOSPITALARIES.FUB

1

URGÈNCIES EXTRAHOSPITALARIES 1

CIENCIES INFERMERIA 1

ATENCION INTEGRAL ENFERMO CRITICO Y

EMERGENCIAS

1

1.2. Formació continuada.‐

Com cada any, en col∙laboració amb el Servei de Formació de la Fundació i coordinats per la

responsable de l’àrea de Formació d’infermeria, s’han impartit un seguit de cursos interns i

externs per a la formació continuada dels professionals.

Els cursos externs han estat impartits per l’Escola Universitària d’Infermeria de Manresa (FUB)

i per docents col∙laboradors de la UCF (Unió Consorci i Formació)

1.2.1. Formació interna:

Des d’Althaia s’han impartit 168.5 hores de formació i hi han participat 390 professionals.


CURS DATA HORES

FORMACIÓ

Nº

PROFESSIONALS

ASSISTENS

CRÈDITS AVALUACIÓ

DEL CURS

(0‐4)

EDUCACIÓ PER LA SALUT I

FOMENT DE L’AUTONOMIA DEL

PACIENT

28, 31 de

març i 4, 7,

14 d’abril

20h 26 2,9 3,58

CURS‐TALLER EN TÈCNIQUES

D’EMBENATS, GUIXOS,

EMBENATS FUNCIONALS I

SINTÈTICS

El 8, 10, 15,

17 i 22

d’octubre de

2012

Departament

25h 25 4.2 3,62

ATENCIÓ INFERMERA AL

PACIENT CARDIOLOGIC

2, 4, 9, 11 I

16 octubre

(dimarts i

dijous) 2012

20h 25

CURS D’ATENCIÓ AL PACIENT

PEDIATRIC

14‐15‐21‐22‐

28 MAIG 20h 25 3,2 3,37

CURS RCP AVANÇAT

(QUIRÒFAN)

juny 5:30h 74

CURS D’ATENCIÓ AL MALALT

AMB PATOLOGIA

RESPIRATÒRIA

D’ALT RISC

16‐17‐23‐24

d’abril i 2 de

maig

22h 25 3,9 3,32

CURS ON LINE DE SEGURETAT

DEL PACIENT A URGÈNCIES.

MÒDUL I

febre‐març 12h 59 2,5

CURS ON LINE DE SEGURETAT

DEL PACIENT A URGÈNCIES.

MÒDUL II

maig‐juny 12h 59 2,5

CURS D’EINES DE GESTIÓ

D'EQUIPS EN L'ÀMBIT SANTIARI

4 i 6 de juny

de 2012

(matí)

8h 22 3,25

CURS D’EINES DE GESTIÓ

D'EQUIPS EN L'ÀMBIT SANTIARI

4 i 6 de juny

de 2012

(tarda)

8h 25 3,71

PRÀCTIQUES CLÍNIQUES PER

AUXILIARS D’INFERMERIA

1,3,8,10

octubre

(dilluns i

dimecres)

2012

16H 25 3,5


Dins del projecte d’Identificació inequívoca dels pacient, se’ns ha proporcionat un curs on‐line

de 2h de duració. Aquest, s’ha posat a l’abast de tots els professionals assistencials, del

laboratori i d’admissions.

El total de professionals que han fet el curs ha estat de 754, dels quals 497 han estat de la

Direcció d’Infermeria (66%).

1.2.2. Infermeres d’Althaia que han fet de docents en cursos de formació interna:

Curs d’Atenció d’Infermeria en el malalt amb patologia respiratòria:

Nuria Basany Teresa Segarra Anna Capsada Amàlia Molina Xavier Andorrà Maribel Parés

Curs de Pràctiques Clíniques per auxiliars d’infermeria

Alba Lloys

Ascen Navarro

Teresa Segarra

Montse Salvadó

Fina Obradors

Dolors Mas

Teo Baeza

Emma Casals

1.2.3. Formació externa:

59 professionals han assistit a cursos en altres centres o entitats.

L’import de les inscripcions ha estat de 540€, alguns d’aquests cursos són organitzats pel

Departament de Salut.

CURSOS Nº PROF

BÚSQUEDA BIBLIOGRAFIA EN BASES DE DADES. MONT SANT BENET

2

CURS PRÀCTIC DE METODOLOGIA PER LA VIGILANCIA DE LES INFECCIONS A LES UCIS. VINCAT,

SABADELL

3

EVALUACIÓN DEL RIESGO DE VIOLENCIA

1

10º CURS ACTUALITZACIÓ EN TUBERCULOSI.UNITAT I CONTROL DE LA

TUBERCULOSI.BARCELONA

1

1


CURS AO TRAUMA

CURS BÀSIC EN MINDFULNESS

1

CURSOS DE ACTUALIZACIÓN ICR PARA AYUDANTES AL OFTALMOLOGICO. ENFERMERIA Y

OPTOMETRIA. INST CATALÀ DE RETINA.

1

CURSO DE ACTUALIZACIÓN ICR DE ENFERMERIA OFTALMOLOGICA Y OPTOMETRIA.

BARCELONA

1

CURS DE VIGILANCIA DE LA INFECCIÓ DE LOCALITZACIÓ QUIRÚRGICA. VINCAT. SANT PAU.

1

XV CURSO DE OFTAMOLOGIA TROPICAL.BARCELONA

2

II CURSO TERORICO PRÀCTICO SOBRE APOMORFINA EN ENFERMERIA NEUROLOGICA. MADRID

1

CAPACITACIÓ DELS AGENT SOCIALS EN MATERIA DE PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ DAVANT EL

CONSUM DE DROGUES.COSNELL COMARCAL DEL BAGES

1

EL DIRECTIU COACH.UCF

3

XIV CURSO SEED. CAPACITACIÓN SEDACIÓN PROFUNDA PARA ENDOSCOPISTAS.H SANT PAU

1

TALLER D'EMBENATS FUNCIONALS. COL∙LEGI D'INFERMERIA

1

ANESTESIA BÀSICA PER INFERMERIA

1

CURS ECOCARDIOGRAFIA D'ESTRÉS

1

INTERVENCIÓN MINIMA EN TABAQUISME

4

CURSO DE CARDIOPATIA Y CIRUGIA CARDIOVASCULAR PARA PROFESSIONALES DE

ENFERMERIA.HOSPITAL CLINIC

1

V CURS DE FORMACIÓ DE DIALISIS PERITONEAL. BARCELONA

1

FORMACIÓ CRIBATGE AUDITIU NEONATAL UNIVERSAL AMB POTENCIALS AUDIYIUS

AUTOMATITZATS PEAT‐C

1

FORMACIÓ E‐CAP

23

II ESPAI TROBADA DE SALUT MENTAL. VIOLÈNCIA OCUPACIONAL: ESTRATÈGIES PER CUIDAR I

CUIDAR‐NOS. COL∙LEGI INFERMERIA

1

ÈTICA ASISTENCIAL PARA AUXILIARES DE ENFERMERIA. SJD D'ESPLUGUES

1

CURS D’OFIMÀTICA

1


TRATAMIENTO DEPURATIVO CONTINUO EN EL PACIENTE CRÍTICO

1

XIV CURSO TEORICO PRACTICO DE ECOGRAFIA MUSCULO‐ESQUELETICA, SANT CUGAT

1

4ºCURS DE TÈCNIQUES CONTINUES DE DEPURACIÓ EXTRARENAL.HOSP.GERMANS TRIAS I

PUJOL

1

1.2.4. Estades formatives:

Un total de 37 professionals han fet estades per formació. 3 d’aquestes han estat visites d’un

dia a un altre hospital, 5 han estat estades formatives externes i la resta han estat estades

internes per adequació al lloc de treball.

En total s’han fet 556 hores d’estades formatives (algunes subvencionades pels contractes de

gestió).

Diagnòstic per la imatge Per reciclatge del TAC 137h

CCEE i hospitals de dia Adequació al lloc de treball.

Formació en OTR.

Formació en Oftalmologia.

Formació a l’hospital de Sant Pau

per CPAP a domicili.

158h

Materno infantil Reciclatge a SJD d’Esplugues 135h

Unitats de cirurgia Adequació al lloc de treball 80h

UCI Adequació al lloc de treball 21h

Àrea quirúrgica Adequació al lloc de treball 25h

1.2.5. Formació en Servei

Les sessions d’infermeria són una part fonamental de la formació continuada, totes les unitats

planifiquen les seves sessions clíniques que són obertes a tots els professionals.

Aquests any s’han realitzat 151 sessions, (25 multidisciplinàries) a les que han assistit 1823

professionals. Un numero de sessions lleugerament inferior a l’any anterior, que va ser de 158

sessions, però amb major assistència (1811).

La mitjana d’assistents és de 12 per sessió, (11,5% al 2011) amb una gran variabilitat, des de 1

a 52 assistents (la mateixa sessió es repeteix en 2 horaris diferents).

Les sessions d’infermeria es fan en horari de matí i de tarda per facilitar l’assistència a tots els

professionals.


La distribució, de les sessions pròpies d’infermeria, per serveis ha estat:

unitat nº de

sessions

ABS 2

CCEE/HDIA 7

Cirurgia + CMA 8

Coordinadors 1

COT 7

Diàlisi 9

DxI 3

Medicina 6

Multidisciplinar 25

Portalliteres 5

Privada 5

Quiròfan 9

Residència + Sociosanitari 8

Sala de parts 1

Salut mental 19

SEM 5

U6‐NN 4

U8_U9 5

UCI 11

UHAD 2

Urgències 8

Urgències CSJ 1

Total general 151


Les sessions, per unitats, han estat:

ABS

GRUP COMARCAL RESPIRATORI

SESSIÓ TALLER: FER I INTERPRETAR PFR

CCEE_HDIA

ACTUALITZACIÓ I FENOTIPUS EN MPOC

INSULINES

PRESENTACIÓ GESECOM

PRESENTACIÓ NOU FÀRMAC: ACLINIDIUM

SESSIÓ INFERMERIA TRANSFUSIÓ DE SANG

SESSIÓ SOBRE SAHS I RISC ANESTÈSIC

PROCEDIMENT ENDOSCÒPIES

TALLER ECG

CIR + CMA

ABORDATGE D'ÚLCERES D'EXTREMITATS INFERIORS

ACTUALITZACIÓ DEL PROTOCOL CATETERS VENOSOS CENTRALS I NTP

INTERVENCIÓ EDUCATIVA D'INFERMERIA PER LA GESTIÓ DEL DOLOR POSTOPERATORI EN

CMA

OSTOMIES FUNCIONALITAT

PLEUROBACK

RESULTATS DEL REGISTRE DE FUMADORS

VIDEO TRANSFUSSIONS

PLANS DE CURES DEL PACIENT VASCULAR


COT

ADMINISTRACIÓ D'HEMODERIVATS

ANTICOAGULANTS

POSICIONS MÉS HABITUALS A QUIROFAN DE COT

PRADAXA

RESULTAT UF3

SESSIÓ DE PRE‐ALTS I INSERCIÓ DE VIES LLARGUES

TRANSFUSIÓ D'HEMODERIVATS ‐ INSERCIÓ DE VIES LLARGUES ‐ PREALT

Diàlisi

BIOIMPEDANCIA

DIURESIS RESIDUAL

HEMODIALISI DOMICILIARIA

PALIATIUS RENALS

PRESENTACIÓ MONITOR PALEX

PROCES ERCA

RECOLLIDA DE CULTIUS

REVISIÓ EVOLUCIÓ PACIENTS DIÀLISI

SISTEMES QUE UTILITZEN DP

DxI

COLONOSCÒPIA TC

ITINERARI DE LA FORMACIÓ SEGONS LA REFORMA LABORAL

SESSIO PRACTICA APLICACIONS SALA DRX EVOLUTION CARE STREAM


Privada

ADMINISTRACIÓ DE SANG I HEMODERIVATS

AL∙LÈRGIA XOC ANAFILÀCTIC I EL SEU TRACTAMENT

ATENCIÓ D'INFERMERIA AL PACIENT AMB ICC

MANTENIMENT I RETIRADA DELS CATÈTERS FEMORALS I PERIDURALS POST INTERVENCIÓ.

TALLER PRÀCTIC ECG PEDIATRIA

URGÈNCIES CSJ:TRIATGE, FORMACIÓ, MEDICAMENTS BOMBA INFUSIÓ

Quiròfan

ANTIBIOTICS PREOPERATORIS

BLOQUEIG TAP PER ECO

ELECTROCIRURGIA

RAPID RECOVERY

RCP AVANÇADA

RCP AVANÇADA A QUIROFAN

RCP AVANÇADA A QUIROFAN CSJ

RESULTATS CHECK LIST 2011

UTILITZACIÓ DELS RESERVORIS

Pacient crònic complex

CURA DE FERIDES I UPP

EL CUIDADOR INFORMAL

LA COMUNICACIÓ ASSISTENCIAL 2 (TALLERS FORMATIUS ULLE)

REFORCEM L'AUTOESTIMA: ROL, TREBALL EN EQUIP, PENSAMENTS ERRONIS

RELACIÓ D'AJUDA: ENTORN I VINCLES RELACIONALS

RS FORMATIUS: RELACIÓ D'AJUDA EN EL SOCIOSANITARI

TALLER ADEQUACIÓ DE BOLQUERS

TALLER ULLE: RELACIONS INTERPERSONALS

SESSIO INFORMATIVA: PRE‐ALTES, TRANSFUSIO HEMODERIVAT


Sala de parts

NOU MODEL FORMACIÓ LLIR

Salut mental

ABORDATGE INFERMER DEL RISC DE VIOLENCIA EN PACIENTS INGRESSATS

ADMINISTRACIÓ DEL NOU NEUROLÈPTIC ZYPADERA

CAS CLÍNIC GACELA

CAS CLINIC HIKIKIMOSI

CIRCUIT A SEGUIR EN CAS D’INCENDI A LA UNITAT D’HOSPITALITZACIÓ

CIRCUIT A SEGUIR EN CAS D'INCENDI A LA UNITAT

MIDFULNESS I CANCER

QUE VA SER PRIMER L'OU O LA GALLINA?

RESULTATS GRUPS DE TDAH

RISC DE SUICIDI I CRISI ECONOMICA

SESSIO BIBLIOGRAFICA SALUT MENTAL

SESSIÓ BIBLIOGRÀFICA SM

SESSIÓ INFERMERIA CSAM

SESSIÓ INFERMERIA ESDEVENIMENTS ADVERSOS

SESSIÓ RCP

TALLER CONTENCIONS MECÀNIQUES

TALLER RCP A SALUT MENTAL (CSAM)

TALLER RCP A SALUT MENTAL (U4)

TRACTAMENT DE PACIENTS AMB HEPATITIS

SEM

ALTA PREHOSPITALARIA.CODI IAM I CODI ICTUS

CODI IAM. CAS CLINIC OFEGAMENT

RECOMANACIONS ERGONOMIQUES


SESSIÓ MENSUAL SEM

TREBALL SOCIAL SEM. NOVETATS SISTEMA TRIATGE

U6‐NN

CURES PAL∙LIATIVES: A PROPÒSIT DE CASOS

DIFUSIÓ DEL PROTOCOL DE CONVULSIONS FEBRILS A PEDIATRIA

PROTOCOL PELL A PELL A LA UNITAT D'HOSPITALITZACIÓ

PROTOCOLO CVP I CVC. RENTAT DE MANS

U8_U9

MANEIG APARELL TELEMETRIES

REUNIÓ PLANTA UNITATS MÈDIQUES

SESSIÓ TRANSFUSIÓ

TALLER ARRÍTMIES

TALLER TELEMETRIES MANEIG MONITOR

ACURATS I CURES DE LA TRAQUEOTOMIA

DIFUSIÓ PROTOCOL ACTUACIÓ D'INFERMERIA DAVANT DEL DOLOR TORACIC

UCI

DONACIONS

FUNCIONAMENT I INTERPRETACIÓ DE LES DADES NOU APARELL V1000

INFERMERA REFERENT

INSERCIÓ VENOCATH

LESIONS PER PRESSIÓ A LA UCI

MILLORES EN ELS REGISTRES

MONITOR V1000, ALTERNATIU S GANZ

NOVES MODALITATS DE VM I OPTILFLOW

OSTOMIES A UCI, TIPUS I CURES


PRISMAFIEX /HEMOFILTRACIÓ)

REUNIÓ SERVEI+REUNIÓ PRISMAFLEX

UHAD

CANVIS A LA FORMACIÓ BARTOMEU AYALA

TERAPIA PRESSIÓ NEGATIVA

Urgències

ECG PHILLIPS

FONAMENT DE LA VNI

FONAMENTS DE L'ECG

IMPLANTACIO RFiD

MAPA DE RISCOS DE L'ATENCIÓ URGENT. ANFE

PUNCIÓ INTRAÒSSIA PEDIATRIA

RISC D'UPP, PREVENCIÓ, CURA

SEGURETAT DEL PACIENT A URGÈNCIES

Portalliteres

ACTUACIÓ DAVANT UN PACIENT AGITAT DE SALUT MENTAL

PREVENCIÓ INFECCIONS

SESSIÓ FORMATIVA: CASOS CLÍNICS D'ERRORS

TRASLLAT DE PACIENTS

TREBALLAR AMB SEGURETAT: METODE CHECK LIST


Multidisciplinaris

4a SESSIO SEGURETAT DEL PACIENT ‐ CAIGUDES I CONTENCIONS

5a SESSIO SEGURETAT DEL PACIENT: QUÈ ES FA QUAN ES NOTIFICA UN ERROR?

ADMINISTRACIÓ D'HEMODERIVATS

ALIMENTACIÓ INFANTIL

ATENCIÓ ALS MALALTS AMB PRC EN LA FASE FINAL DE LA SEVA MALALTIA I SEGUIMENT ALS 3

ANYS

CAS CLÍNIC AL∙LERGIA AL TENS. BIBLIOGRAFICA

CAS CLINIC AL∙LERGIOLÒGIC

COMUNICACIÓ EN ELS EQUIPS

CORTICOSTEROIDES I PATOLOGIA PSIQUIATRICA

DIABETES I INSULINA

ELABORAR DOCUMENT CANVI DE TORN

FONAMENTS SOBRE UPP. PREVENCIÓ I TRACTAMENT

HIGIENE DE MANS I AILLAMENTS

IDENTIFICACIÓ DE PACIENTS

MANEIG ASMA A URGÈNCIES. ACREDITACIO A URGÈNCIES

PROTOCOL DIAGNÒSTIC AL∙LÈRGIA A AINES. CAS CLÍNIC

PSICOPATOLOGIA I VIOLENCIA DE GENERE

RM, PSICOPATOLOGIA

SEGURETAT EN L'ADMINISTRACIÓ D'HEMODERIVATS

TALLER DE CONTENCIONS MECANIQUES

VÍDEO TRANSFUSSIONS

VIH I PULMO

DIALISI PERITONEAL

ADMINISTRACIÓ DE MYOZYNE PER TRACTAR LA MALALTIA DE POMPE

DONACIÓ DE TEIXITS I CÒRNIES


2. Divulgació de treballs científics 2.1 Participació en Congressos i Jornades:

Han participat en Congressos , Jornades i altres reunions formatives 512 professionals. El

nombre tant elevat és degut a les III Jornades Althaia, celebrades el dia 14 de juny, a on van

assistir 270 persones del nostre departament. També augmenten el total les jornades

d’Urgències de Pediatria (23) i les jornades de Geriatria (17 persones).

Han fet un total de 3.071 hores (vers les 1.533 hores del 2012), i s’han destinats 7.085 € del

pressupost.

Jornada/ Congrés nº professionals

III JORNADES ALTHAIA 270

JORNADES D'URGÈNCIES EN PEDIATRIA 23

IV JORNADA DE GERIATRIA AL BAGES 18

IV JORNADA INNOVACIONS INFERMERES: TEMPS D'OPORTUNITATS. LA UNIÓ 8

JORNADA CONFERENCIA SR.BIMBELA 8

3 JORNADA PER A LA SEGURETAT DELS PACIENTS A CATALUNYA 8

VI JORNADAS SAN JUAN DE DIOS:DIGNIDAD I DERECHOS: HACIA LA PRESERVACIÓN DE LAS

PERSONAS. ALMACELLES.LLEIDA 7

II CONGRÉS CATALÀ D'INFERMERIA EN SM, CAIXA FÒRUM 7

14ª JORNADA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’INFERMERIA NEFROLÒGICA 7

IV JORNADA VINCAT: BACTERIÈMIA RELACIONADA AMB ELS CATÈTERS VASCULARS. VALL

D'HEBRON 5

I JORNADES D'INFERMERIA I DOLOR. GRANOLLERS 5

HOSPITAL LIQUIT. SANT JOAN DE DÉU ESPLUGUES 5

12A JORNADA CIENTIFICA: LES INFERMERES A LA RECERCA DE LA INNOVACIÓ. SANT JOAN DESPÍ 4

XX SEMINARI ESPAÑOL EDTNA/ERCA. CORDOBA 4

REUNIÓ INFERMERIA PER LA SEGURETAT DEL PACIENT I REUNIÓ ACICI. VALL D'HEBRON 4

INFERMERES PER A LA SEGURETAT DEL PACIENT. ACICI, BARCELONA 4

37º CONGRESO NACIONAL DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE NEFROLOGÍA 4

XVI JORNADA : L'ATENCIÓ A LA CRONICITAT: UN REPTE COMPARTIT. FUB 3

VIII JORNADA DE SALUT: SEGURETAT CLINICA DELS PACIENTS, ESTRATÈGIES I EXPERIÈNCIES A

TOTS ELS MABITS DE LA SALUT.GRANOLLERS 3


V JORNADA D'INNOVACIÓ EN ATENCIÓ PRIMARIA. SANT PAU. UCF 3

TALLER DE FORMACIÓ PER AVALUAR EL COMPLIMIENT DE LES RECOMENACIONS DEL PROJECTO

PNEUMÒNIA ZERO (NZ) 3

JORNADA VENTILACIÓ NO INVASIVA. HOSP VALL D'HEBRÓN 3

I JORNADA D’INFERMERIA UROLÓGICA LA FUNDACIÓ PUIGVERT 3

JORNADA TÈCNICA DE RADIOLOGIA 3

III JORNADAS DEL COMITÉ NACIONAL PARA LA PREVENCIÓN DEL TABAQUISMO. H. BELLVITGE.

BARCELONA 3

REUNIONS D'INFERMERIA PER A LA SEGURETAT DEL PACIENT: DOLOR PEDIATRIC. ACICI.

DEPARTAMENT DE SALUT. 2

REUNIONS D’INFERMERIA PER A LA SEGURETAT DELS PACIENTS 2

XXX DIADA PNEUMOLOGIA, SOCIETAT CATALANA DE PNEUMOLOGIA. SANT JOAN DESPÍ. 2

XVIIIÈ CONGRÉS DE LA SOCIETAT CATALANA DE GERIATRIA I GERONTOLOGIA 2

XVI ENCUENTRO INTERNACIONAL DE INVESTIGACIÓN EN CUIDADOS.CARTAGENA 2

XII REUNIÓ D'INFERMERIA DE LA SCAIC. HOSPITALET DE LLOBREGAT 2

XI CONGRESO NACIONAL SEHAD. TARRAGONA 2

XI CONGRESO NACIONAL AEETO 2012:NORMALIZACIÓN DE LOS CUIDADOS. SALAMANCA 2

X JORNADA CATALANA DE TER. POLIVALÈNCIA ALS SERVEIS DE RADIOLOGIA 2

JORNADA: L'ABORDATGE INFERMER DEL PACIENT CRÒNIC COMPLEX.MUTUA

UNIVERSAL.BARCELONA 2

JORNADA D’URGÈNCIES HOSPITALÀRIES I EXTRAHOSPITALÀRIES AL BAGES‐BERGUEDÀ 2

JORNADA ASSOCIACIÓ CATALANA DE DIABETES: EL CONTINUUM ASSITENCIAL A LA DIEBTES.

HOSPITAL DE GRANOLLERS 2

JORNADA SOBRE L'IMPACTE DE LES NOVES TECNOLOGIES EN ELS ADOLESCENTS I JOVES.

BARCELONA 2

IV SEMINARI DE BIOTETICA: DEL CONEIXEMENT EN BIOETICA A LA PRACTICA CLINICA. ALTHAIA 2

II JORNADA D'ATENCIÓ PRIMARIA AL MON RURAL. BERGA 2

II CONGRESO DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HERIDAS. MADRID 2

II CONGRES EUROPEAN SOCIETY SWALLOWING DISORDERS. BARCELONA 2

FORMACIÓ MATERNITATS CRIBATGE AUDITIU NEONATAL UNIVERSAL AMB POTENCIALS

EVOCATS AUDITIUS AUTOMATITZATS PEATC‐A. GENTCAT 2

EXPERIENCIA ENFERMERA Y MANEJO DE SINTOMAS EN QUIMIOTERAPIA ORAL: CASOS

PRACTICOS,BARCELONA 2


EUROPEAN SOCIETY OF INTENSIVE CARE MEDICINE. LISBOA 2

1ªJORNADA DE GERIATRIA PER A ASSITÈNCIA PRIMARIA.MARTORELL. 2

17º REUNIÓN NACIONAL DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIPERTENSIÓN.MADRID 2

CONGRÉS DE LA SEAIC A PAMPLONA 2

XXVIII JORNADA TÈCNICA ESTERILITZACIÓ 2012. ASICIACIÓ CATALANA D'INFERMERIA.

BARCELONA 1

XXVIII CONGRÉS NACIONAL DE LA SETH. 1

XI JORNADA DE COORDINADORS HOSPITALARIS DE TRASPLANTAMENT DE CATALUNYA 1

VII JORNADA DE TABAQUISME.LLEIDA 1

TALLER PROGRAMA VINCAT SOBRE L'INDICADOR "BACTERIÈMIA DE CATÈTER".VALL D'HEBRON 1

TALLER DEL PROGRAMA VINVAT SOBRE L'INDICADOR BACTERIÈMIA DE CATÈTER.VALL

D'HEBRON 1

SESSIÓ PALIATIUS A CÀRREC DE L’EQUIP DE CURES PALIATIVES DE SJD , BCN 1

SESSIÓ FORMATIVA: ACTIVACIÓ DELS CODIS ICTUS I IAM. ICS.MANRESA 1

SESSIÓ DE TREBALL LA UNIÓ 1

SEMINARI SOBRE LA MILLORA DEL BENESTAR DE LES PERSONES QUE ENVELLEIXEN.

UNIVERSITAT DE VIC. 1

REUNIONS PACIENT EXPERT INSUF CARDÍACA 1

REUNIÓ FORMACIÓ TRONCAL ESPECIALISTES INFERMERIA SALUT MENTAL. 1

REUNIÓ DE RESPONSABLES I TÈCNICS DE FORMACIÓ.UCF 1

REUNIÓ CAPS DE BASE.MANRESA 1

REUNIÓ ACCI. DEPARTAMENT DE SALUT 1

PROJECTE “SUPERAR L’ICTUS BARCELONA” 1

PROGRAMA SALUT DEL MIR.ICS.SANT FRUITÒS DEL BAGES 1

PROGRAMA PACIENT EXPERT. BARCELONA 1

PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA: DESATAR AL ANCIANO Y AL ENFERMO DE ALZHEIMER. LA UNIÓ 1

PRESENTACIÓ PROJECTE “ LIBERA‐ GER “ 1

MSD CARDIVASCULAR SCIENTIFIC SYMPOSIUM.CCIB BARCELONA 1

L'ABORDATGE INFERMER DEL PACIENT CRÒNIC COMPLEX. BARCELONA 1

JORNADES DE MEDICINA DE L’ESPORT DEL BAGES: CURS DE SUPORT VITAL BÀSIC I

DESFIBRIL•LACIÓ AUTOMÀTICA. 1


JORNADA: L'ATENCIÓ AL TRANSTORN PSICÒTIC INCIPIENT EN ELS EXPERIÈNCIES DEL REGNE

UNIT I DE CATALUNYA. CAIXA FORUM 1

JORNADA UCF FORMACIÓ.GRANOLLER 1

JORNADA TÈCNICA DEL PROJECTE PNEUMONIA ZERO 1

JORNADA TABAC I SALUT MENTAL. DEPARTAMENT DE SALUT 1

JORNADA DE TREBALL FORUM DE LA PROFESSIÓ MÈDICA.COMB 1

JORNADA DE NUTRICIÓ I GERIATRIA. ABBOTT. ÁVILA. 1

IX REUNIÓ DEL CLUB DE GESTIÓ DEL BLOC QUIRÚRGIC.MARTORELL 1

IV CONGRESO NACIONAL DE SIDA GESIDA. TOLEDO 1

IMPACTE DE LES NOVES TECNOLOGIES EN ADOLESCENTS I JOVES. 1

ILL JORNADA DE CASOS CLÍNICS D’INFECCIONS 1

III JORNADES: LA FORMACIÓ INTEGRAL EN SALUT:LA CONSTRUCCUÍ DE LA SALUT.BARCELONA 1

II JORNADES DE PLA DE SALUT 2011‐2015. SITGES 1

II ESPAI TROBADA DE SALUT MENTAL. VIOLÈNCIA OCUPACIONAL: ESTRATÈGIES PER CUIDAR I

CUIDAR‐NOS 1

II CONGRESO INTERNACIONAL Y VIII CONGRESO NACIONAL DE ENFERMERIA

COMUNITARIA.AEC. BARCELONA. 1

II CONGRÉS CATALÀ D'INFERMERIA DE SALUT MENTAL. BARCELONA 1

HEMODIALISIS DE DOSIS ALTA EN DOMICILIO. MADRID 1

FORMACIÓ EN SEGURETAT DEL PACIENT 1

EL REPTE PACIENT CRÒNIC I FRÀGIL. 1

CURS DE SEGURETAT DE PACIENTS ALS HOSPITALS DE LA XHUP. DEPARTAMENT DE SALUT 1

CONGRÉS DIAFAGIA 1

AUDITIU NEONATAL UNIVERSAL AMB POTENCIALS EVOCATS AUDITIUS AUTOMATITZATS PEATC‐

A. GENTCAT 1

ACREDITACIÓ ATENCIÓ PRIMARIA 1

9ªJORNADA DE L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE DIABÈTICS: EL CONTINUUM ASSITENCIAL A LA

DIABETES. GRANOLLERS 1

5ºCONGRESO SEFRAOS, BARCELONA 1

4º REUNIÓ NACIONAL DE GETEII. MADRID 1

1ºREUNIÓ COORDINADORES DE UNIDADES DE PATOLOGIA MAMARIA.SOCIEDAD ESPAÑOLA DE

SENOLOGIA Y PATOLOGIA MAMARIA. 1


1ªREUNIÓN INTERCAMBIO DE EXPERIENCIAS EN EM. SAN SEBASTIAN 1

12º CURS TEORICO PRACTICO SORECAR. ACTUALIZACIÓN EN REHABILITACION CARDIACA 1

2.2 Ponències:

XIV Jornades d’infermeria de cirurgia als hospitals de Catalunya. Biblioteca Central

d’Igualada. 18 d’octubre de 2012.

Informatització del procés d’atenció d’infermeria. (Segarra Perramon, T.)

Jornada FEATE (Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat).Barcelona, 23 d’octubre

Atendre la cronicitat des de la nostra realitat. (Comellas Padró, A.)

2.3 Comunicacions en Jornades i Congressos:

3er Congrés Nacional del Tècnics Superiors en Imatge per al Diagnòstic. Febrer 2012.

Funcionament i serveis que dona la unitat de DI d'Althaia ( Pozo Benítez, S; Vila Codina, M;

Padrés Selles, N.)

12ª Jornada Científica: Les infermeres a la recerca de la innovació. Sant Joan Despí, 8

març.

Fem un bon ús de les tires d’autocontrol del pacient diabètic?. (Esteban Marquez, A; Domene

Garrido, R.)

Taller d’autoestima als alumnes de la ESO: Una experiència innovadora. (Escudé Ribó, R;

Martin Viñolas, T; )

II Congrés Català d’Infermeria de Salut Mental: Moments difícils, moments de canvis,

moments d’oportunitats. Caixa Fòrum, 9‐11maig.

Pla funcional de teràpia ocupacional en una unitat de demències. (Tort Coma, G.)

XI Congreso Nacional SEHAD (Sociedad Española de Hospitalización a Domicilio).

Tarragona, 13‐15 juny

Comportamiento de los catéteres endovenosos en una unidad de hospitalización a domicilio.

(Martin Diaz, A; Navarro Caballero, MJ; Carbonell Arrizabalaga, M; Gassó Bonvehí, D; Torrens

Alsina, M; Puig Luque, MP.)

VI Jornadas de San Juan de Dios, Provincia Aragón‐Sant Rafael: “Dignidad y Derechos:

Hacia la preservación de la condición humana”. Lleida, 30‐31 maig.i 1 de juny.

Gestión de la cronicidad: el paciente frágil en Althaia. (Comellas Padró, A.)


Es duro estar enfermo, pero más duro es estar enfermo y solo. ( Rodriguez Carmona, M;

Ortega Casado, M.)

IV Jornadas del Dolor.I Jornadas de Aspectos Médico‐Legales en Dolor.I Jornadas de

Enfermería y Dolor.Hospital General de Granollers, 22 setembre.

Com podem controlar el dolor agut postoperatori sense unitat de dolor agut? (Loureiro

Clapers, M.; Riba Tomàs, MD.; Delgado Arteaga, J.)

ESICM Lives 2012. 25 annuals congress. Lisboa (Portugal), 13‐17 octubre.

Informatización de los registros de enfermería en una UCI: (Gonzalez Fernandez, A.; Solà

Ferrer, M.)

XXVIII Congreso Nacional de la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica.

Navarra, 17‐20 octubre.

Calidad de vida en pacientes con alergia al veneno e himenópteros antes y durante la

inmunoterapia. (Llusà Serra, A: Duocastella Selvas, P.)

XVI Encuentro Internacional de Investigación en Cuidados 16th International Nursing

Research Conference. Cartagena, Murcia, 6‐9 nov.

Intervención educativa de enfermería para la gestión del dolor post‐operatorio en CMA

(Emfer. Clín. 2011, 21(5):248‐255) (Font Calafell, A; Baeza Ransanz, T:)

IV Jornada Innovacions Infermeres: Temps d´oportunitats. La Unió, 21 novembre.

Contractes de gestió dins les unitats d'infermeria. (Casellas de Miguel, J.)

II Jornades de Pla de Salut 2011‐2015. Sitges, 30 novembre i 1 desembre

Circuit del pacient crònic complex al Bages i Solsonès, de malalt fràgil a pacient crònic

complex. (Comellas Padró, M A.)

Jornada d’urgències hospitalàries i extrahospitalàries al Bages – Berguedà. 14

desembre de 2012 a la Plana de l’Om. Manresa.

Experiència d’infermeria d’un gran hospital amb el model andorrà de triatge (MAT). És el

més adequat? (Sra. Carme Llorens, infermera servei d’urgències d’Althaia. Instructora de

triatge.)

2.3 Pòsters


moments d’oportunitats.

Pla funcional d’una unitat de demències. ( Leno Macarrilla, E; Giralt Palou, R; )


V Jornada d’Innovació en Atenció Primària. Hospital Sant Pau, 29 novembre.

Seguiment de la lactància materna durant els primers 2 anys de vida, al Cap l’ABS de Sant

Andreu. (Puig Planas P.; Garcia Castillo C.)

V Jornada d’Innovació en Atenció Primària. Hospital Sant Pau, 29 novembre.

Treball de la infermera d’Atenció Primària al domicili del pacient. ((Puig Planas P.; Fonts

Bosch C.; Badal Alter A.; Anfrus Garcia M.)

XV Jornada de la societat Catalana de Qualitat, Recerca i Innovació en Qualitat. Parc

Taulí, Sabadell, 13 de juny de 2013

Impacte i consolidació del projecte “bacterièmia zero” a la UCI. (Tarrés Garcia, E.; Gijón

Acosta, C.; Moreno Moreno, C.; Giralt Sellarès, E.)

2.4 Col∙laboracions

Projecte: Prostate Cancer Education Project (PrEP) in Spain.

Promotors: European Cancer Organisation. AMGEN. Europa Uomo. European Association of

Urology Nurses. European Association of Urology. (Farré Chulilla G.)

Estudio multicéntrico español: Coste‐efectividad de la atención especializada en ostomía.

Promotor: Hollister Ibèrica S:A (Codinach Folcra, D.)

II Congrés Català d’Infermeria de Salut Mental: Moments difícils, moments de canvis, moments

d’oportunitats. Comitè Científic: Comellas Suñé, R.

2.5 Altres participacions

XXVII Jornada tècnica d’esterilització 2012. Barcelona, 15 juny.

Taula rodona: Assegurem la neteja i l’esterilització del material canulat. (Obradors Soriano F.)

Lideratge clínic i treball multidisciplinar al territori. Grup de treball.

Fòrum de la Professió Mèdica al Bages. Manresa,18 de maig.

Guell Teixidor, I.


moments d’oportunitats.

Taller: Estratègies d’abordatge en psicopatologia infantojuvenil. Habilitats per a la bona

pràctica. ( Pérez Calatrava, D)


2.6 Celebració dia internacional de la infermera

Aquest any la nostra Institució va ser l’encarregada d’organitzar l’acte de celebració del dia

Internacional de la Infermera a nivell del Bages. Es va celebrar el 10 de maig a la Sala d’Actes

del CHM, i va tenir com a lema “Temps d’oportunitats”.

La Jornada va començar a les 17:30h amb l’acte inaugural a càrrec de; Sra. Mercè Rosich,

Regidora de Sanitat de l’Ajuntament de Manresa , el Sr. Manel Jovells, Director General de la

Fundació Althaia i la Sra. Dolors Llorens, Directora d’Infermeria.

Seguidament el Sr. Joan Elies; professor d’EAD Business School, comunicador i conferenciant

va desenvolupar una conferencia sobre el tema “Una altre manera de pensar en temps de

crisis”,

Posteriorment, la Sra. Assumpció Gonzalez Mestres, suplent a la presidència del consell de la

professió, va presentar el Consell de la Professió Infermera de Catalunya, explicant les

properes accions que realitzarà el Consell, així com la presentació del document, “Consell de la

professió infermera: enfocant el futur”.

Per finalitzar, es va dur a terme l’ acte de reconeixement professional, que aquests any el va

rebre la Sra. Anna Iglesias, infermera molt reconeguda i estimada a tota la comarca, i la

primera presidenta de l’Associació de les Infermeres del Bages. Va cloure la Jornada

l’Excel∙lentíssim Sr. Valentí Junyent, Alcalde de Manresa.

La dinamitzadora/presentadora de la jornada va ser la Sra. Marcel∙la Sarró.


Participació de professionals d’infermeria en comissions i/o grups de treball

Comissions Participants

Comissió de Seguretat del Pacient

Sra. Teo BaezaSra. Dolors Mas Sra. Assutzena Molina Sra. Fina Obradors

Junta d’infermeria

Sra. Dolors LlorensSra. Teresa Segarra Sra. Alba Lloys Sra. Roser Escudé Sra. Rosa Cobacho Sra. Verònica Araujo Sra. Olga Colell Sra. M. Antònia Masjoan Sra. Dolors Codinach Sra. M. Lluïsa Tulleuda Sra. Encarna Maraver Sra. Teresa Pons Sra. M. Jesús Cifuentes Sra. Lídia Ramos Sra. Elàdia Belmonte Sra. Mercè Benito Sra. Assumpta Serra Sra. Dolors Martínez

Comissió Atenció al Professional Sra. Roser ClaretSr. Santi Garcia Sra. Alba Comellas Sra. Cristina Cruz

Comissió Recerca i Innovació Sra. Gemma Prat (Salut Mental)Sra. Teo Baeza

Nucli de qualitat

Sra. Teo Baeza(coordinadora)Sra. Alba Comellas Sra. Mar Masanés Sra. Dolors Gassó Sra. Teresa Martin

Comissió Paritària SIPDP del grup de diplomats assistencials

Sr. Martín Cano (SATSE‐SJD)Sra. Rosa Cobacho (SATSE‐ABS) Sra. Montse Frade (SATSE‐CSJ) Sra. Glòria Garcia (SATSE‐SJD) Sra. Blanca Gómez (CATAC‐SJD) Sr. Eduard Maldonado (SATSE‐CH) Sra. Maria Muñoz (CCOO‐SJD) Sra. Alba Comellas (Coord. Àmbit Fragilitat) Sra. Dolors Codinach (Junta Infermeria) Sra. Dolors Duarri (Junta Infermeria) Sra. Dolors Gassó (Coord. Àrea Privats) Sra. Teresa Pons (Junta Infermeria) Sra. Teresa Segarra (Gestió Assistencial i Metodologia de cures) Sra. Assumpta Prat (Adjunta a la Direcció d’Infermeria) Sra. Anna Oliveras (Secretària Direcció RRHH) Sra. Dolors Llorens (Directora Infermeria) Sr. Jordi Nonell (Director RRHH ) Sra. Maria Carro (Adjunta Direcció RRHH)


Comissió del dolor Sra. Anna Vaquero Sra. Lourdes Manent Sra. Teo Baeza Sra. Mercè Cols Sra. Mireia Loureiro Sra. Pilar Martin Sra. Dolors Riba Sra. Anna Mª Font

Consell de la Professió infermera Conselleria de Salut

Sra. Dolors Llorens

Comissió tècnica d’infermeria UCH Sra. Dolors Llorens

Comitè d’ètica

Sra. Neus Garcia Sra. Mar Sánchez Sra. Alba Comellas Sra. Carme Ros

Comissió de tumors Sra. Mercè Marsinyach Sra. Mar Masanés Sra. Anna Rosal

Comissió d’infeccions

Sra. Fina Obradors Sra. Dolors Mas Sra. Montse Salvador Sra. Teresa Segarra Sra. Dolors Gassó Sra. Mercè Sola

Comissió de mortalitat

Sra. Mar MassanesSra. Elisabet Tarrés

Comissió de farmàcia Sra. Pilar Puig PlanaSra. Teresa Segarra

Comissió d’hemoteràpia Sra. Montse Esclusa

Comissió de documentació Sra. Teresa Segarra

Comissió de protocols

Sra. Montse Esclusa Sra. Alba Vall Sra. Pilar Prieto Sra. Encarna Maraver Sra. Isabel Obradors Sra. Dolors Reverter Sra. Teresa Segarra Sra. Àngels Serra

Comissió Althaia Lliure de Fum

Sra. Anna CapsadaSra. Rosa Cobacho Sra. Alba Vall Sra. Amalia Molina Sra. Lidia Rubió

Comissió d’accessos a la informació Assitl. Sra. Teresa Segarra

memòria direcció any - althaia · u1 i u2 sjd 53 llits cap d’unitat de cirurgia u1,u2,u7 i cma...

Documents