memòria anual 2008 - corporació catalana de …...l'any 2008 ha estat marcat pel 25è...

Memòria anual d’activitats 2008

CCMA Memòria anual d’activitats 2008

1

ÍNDEX

Presentació del president 112 Membres del Consell de Govern 4 Presentació de la directora general 17 Membres del Comitè de Direcció 19 Introducció 110 Gestió i recursos 112 Televisió de Catalunya 121 Catalunya Ràdio 179 Noves plataformes 126 CCRTV Interactiva 127

Activa Multimèdia Digital 139 Responsabilitat Social Corporativa 148 La Fundació La Marató de TV3 163


2

PRESENTACIÓ DEL PRESIDENT

Un nou model exigent per a tots

L’any 2008, Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya han celebrat els primers 25 anys. L’èxit dels nostres mitjans de comunicació públics és una realitat innegable. Un èxit que és del conjunt del país i que ha estat possible gràcies als professionals que han fet aquests mitjans i als equips directius que els han impulsat. Les celebracions d’aquests aniversaris són un motiu de satisfacció. Tots recordem aquells començaments amb la veu de Miquel Calçada a la ràdio i la cara de Joan Pera a la televisió. Aquelles petites llavors han donat un fruits esplendorosos. Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya són els mitjans audiovisuals de referència informativa del país, referent de qualitat en l’entreteniment per a la resta de mitjans i motor de les indústries culturals i audiovisuals en llengua catalana. Aixopluguen avui dos grups d’emissores de ràdio i televisió que han esdevingut igualment referència en la innovació i l’especialització, com són Catalunya Informació, Catalunya Música, iCatfm, el 33 i el 3/24. Igualment, els seus continguts s’han obert al món a través de la xarxa d’internet, de la telefonia mòbil i dels anomenats audiovisuals de proximitat.

Aquesta satisfacció no ha de ser motiu d’autocomplaença, sinó d’encoratjament per fer front als nous reptes del sector audiovisual, que només podem superar si els entenem com a oportunitats. I això ens obliga a tenir una actitud exigent respecte a tots els que treballem a la CCMA i a les seves empreses. Una exigència que s’ha refermat amb la nova llei dels mitjans públics de Catalunya que el Parlament va aprovar l’any 2007 i que des del gener del 2008 ha fixat un nou model organitzatiu. Els nostres legisladors van aprovar, com demanaven des de feia temps la societat i el conjunt dels professionals, una nova arquitectura institucional que mira de donar a la Corporació la màxima independència política, del govern i dels partits polítics. Un model que configura un Consell de Govern amb més atribucions que el Consell d’Administració anterior, les quals només


3

podrem exercir plenament si entenem que també ens carreguen de més responsabilitat en les decisions, en els encerts i en els errors, i ens faculten per actuar amb més independència de criteri respecte a tota mena de pressions. El Parlament, doncs, ha establert un model més autoexigent amb les mateixes institucions polítiques i més exigent amb la mateixa Corporació. L’exigència, com els reptes, no la podem entendre d’altra manera que com una oportunitat per superar les incerteses del sector audiovisual, encapçalades per la fragmentació de les audiències en els mitjans tradicionals i per la proliferació de noves plataformes de distribució de continguts audiovisuals que ens obliguen a tots a filar més prim per complir les nostres obligacions de servei públic, per impulsar la nostra llengua en l’univers digital i per fer-ho amb uns costos econòmicament raonables, i assumibles, per a la societat catalana.

Pensem que estem preparats per afrontar aquestes reptes i per respondre a l’exigència del nostre Parlament en nom de la nostra societat. Comptem amb la confiança de la majoria dels ciutadans, amb l’experiència dels 2.700 professionals que treballen a les empreses de la CCMA i amb un equip directiu, liderat per la directora general, Rosa Cullell, que en pocs mesos ha demostrat ja una gran capacitat d’entendre els objectius actuals de la Corporació i donar-hi resposta eficient i exitosa amb un grau de rigor a l’alçada d’un model com el que tenim plantejat. Un model que obliga igualment tots els treballadors i treballadores a mantenir el mateix estil d’aquests primers 25 anys, però amb voluntat d’innovació i adaptació als canvis de l’entorn.

El futur es troba en els elements més dinàmics del present. Aprofitem-los per actualitzar aquella ràdio i aquella televisió que han donat peu a dos grans grups d’emissores i que ara han d’oferir un gran contenidor de continguts audiovisuals en llengua catalana per servir els ciutadans en totes les plataformes: a la ràdio i al mòbil, a la televisió i a internet, a casa i als espais d’utilització pública.

Albert Sáez President del Consell de Govern de la CCMA


4

CONSELL DE GOVERN President del Consell de Govern: Albert Sáez i Casas

Vicepresident Secretari Roger Loppacher Xavier Guitart i Crehuet i Domènech

Anna Balletbò Eduard Berraondo Brauli Duart i Puig i Cavallé i Llinares

Núria Llorach Joan Manuel Marc Puig i Boladeras del Pozo i Àlvarez i Guàrdia

Armand Querol Àngela Vinent Josep Viñeta i Gasulla i Besalduch i Balsells


5

Comissions del Consell de Govern Administració i Economia Coordinació: Brauli Duart i Llinares Xavier Guitart i Domènech Roger Loppacher i Crehuet Armand Querol i Gasulla Josep Viñeta i Balsells Afers Jurídics Coordinació: Xavier Guitart i Domènech Anna Balletbò i Puig Roger Loppacher i Crehuet Marc Puig i Guàrdia Albert Sàez i Casas Josep Viñeta i Balsells Noves Plataformes i Serveis Interactius Coordinació: Josep Viñeta i Balsells Xavier Guitart i Domènech Roger Loppacher i Crehuet Núria Llorach i Boladeras Àngela Vinent i Besalduch Pla estratègic Coordinació: Roger Loppacher i Crehuet Anna Balletbò i Puig Brauli Duart i Llinares Xavier Guitart i Domènech Núria Llorach i Boladeras Armand Querol i Gasulla Albert Sáez i Casas Àngela Vinent i Besalduch Josep Viñeta i Balsells Pluralisme Coordinació: Núria Llorach i Boladeras Eduard Berraondo i Cavallé Armand Querol i Gasulla Albert Sáez i Casas Àngela Vinent i Besalduch Josep Viñeta i Balsells Ràdio Coordinació: Eduard Berraondo i Cavallé Joan Manuel del Pozo i Àlvarez Albert Sáez i Casas Àngela Vinent i Besalduch


6

Reglament Coordinació: Roger Loppacher i Crehuet Brauli Duart i Llinares Xavier Guitart i Domènech Armand Querol i Gasulla Albert Sáez i Casas Àngela Vinent i Besalduch Josep Viñeta i Balsells Televisió Coordinació: Anna Balletbò i Puig Eduard Berraondo i Cavallé Núria Llorach i Boladeras Marc Puig i Guàrdia Josep Viñeta i Balsells


7

PRESENTACIÓ DE LA DIRECTORA GENERAL Un esforç de grup

Durant l’any de la celebració del 25è aniversari de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha experimentat un creixement important de l’activitat, refermant el seu esperit de grup multicanal i apostant decididament pels continguts de qualitat, ja siguin informatius o d’entreteniment. Prioritzar els continguts ens ha permès liderar les audiències en tots els mitjans i estrènyer encara més els lligams amb la societat catalana i amb les empreses del sector; hem consolidat el nostre rol de motor de la indústria audiovisual catalana. Ens hem dotat de més canals i hem ampliat l’oferta de vídeo i àudio per internet de manera que els ciutadans de Catalunya puguin accedir a una programació en català des de tots els dispositius possibles. També en aquest sentit, hem treballat amb l’horitzó de l’apagada analògica, augmentant la cobertura de la TDT fins al 97% de la població i creant nous equips de treball per fer possible una transició fàcil a les emissions digitals. L’oferta de TVC ha aconseguit recuperar el lideratge i ha obtingut, per a totes les edicions del “Telenotícies” de TV3, tant les dels dies feiners com les del cap de setmana, un predomini absolut. Pel que fa a les graelles de Catalunya Ràdio, han tancat el 2008 amb 529.000 oients diaris. Al mateix temps, la presència dels mitjans de la CCMA a la xarxa ha experimentat enguany un creixement espectacular. Ho demostren els 39,7 milions de pàgines vistes, un 64% més que l’any 2007, o el lideratge dels productes que competeixen en català a internet amb els grans mitjans audiovisuals en castellà. A banda de la principal celebració, el 2008 també ha estat l’any del cinquè aniversari del 3/24. El canal d’informació contínua de TVC és una mostra del compromís de servei públic de la CCMA, que té en la informació veraç un dels seus principals objectius i un dels puntals que


8

expliquen la seva raó de ser. Durant aquest cinc anys, el 3/24 s’ha convertit en una referència per a totes aquelles persones que busquen estar permanentment informades a Catalunya. Superant els tres milions de persones d’audiència acumulada mensual, es posiciona com el canal d’informació contínua més vist del nostre país. Dins del conjunt de mitjans que ofereixen notícies les 24 hores del dia, i juntament amb Catalunya Informació, no podem oblidar la gran activitat que ha experimentat durant el 2008 el portal corporatiu 3cat24.cat, la tercera pota que completa els canals d’informació contínua de la CCMA a televisió, ràdio i internet. El portal ha obtingut una mitjana mensual de prop d’un milió d’usuaris únics. Aquest esforç per tenir una presència multicanal s’ha aconseguit aprofitant les sinergies de les empreses de la CCMA, reforçant les seves principals marques i aplicant uns criteris de gestió empresarial fonamentats en la transparència i l’eficiència. En un moment d’importants canvis en el sector i un context econòmic molt difícil, de fragmentació d’audiències i de caiguda publicitària, s’ha posat un èmfasi especial en la gestió rigorosa de la despesa i s’ha buscat en cada moment un creixement competitiu i sostenible alhora. L’objectiu de tot l’equip directiu és desenvolupar un model d’empresa pública sostenible i de màxima qualitat que potenciï les seves marques senyeres —TV3 i Catalunya Ràdio—, mantingui l’important creixement de les noves i reforci la cultura de grup. Tot això sense oblidar que han estat la creativitat, el treball rigorós i la voluntat decidida de tots i totes les professionals de la casa per liderar l’espai audiovisual català, el que ha fet que durant el 2008 la CCMA hagi continuat sent el grup de comunicació més important de Catalunya.

Rosa Cullell Directora general de la CCMA


9

COMITÈ DE DIRECCIÓ

Directora general de la CCMA: Rosa Cullell i Muniesa

Director de Noves Plataformes Directora de Gestió

i Tecnologia i Recursos Jordi Alié i Capdevila Teresa Farré i Lladó

Director de Directora de Televisió Catalunya Ràdio de Catalunya Oleguer Sarsanedas i Picas Mònica Terribas i Sala


10

INTRODUCCIÓ L'any 2008 ha estat marcat pel 25è aniversari de TV3 i Catalunya Ràdio i per l'aplicació de la nova llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), en un context dominat per la crisi econòmica i la imminent encesa digital. La televisió i la ràdio públiques de Catalunya han volgut compartir amb l'audiència la celebració dels 25 anys amb tot un seguit d'activitats participatives arreu del país. Exemples d’això van ser “La nit blanca de TV3”, que va mantenir en funcionament durant la nit del 10 de setembre espais culturals i lúdics de tot Catalunya, i la plantada de 35.000 arbres impulsada per Catalunya Ràdio, que també va presentar davant de 1.500 persones un espectacle commemoratiu al Teatre Nacional de Catalunya. El nou marc legal ha comportat canvis en l'administració de la CCMA, que ara s'estructura en tres òrgans: el Consell de Govern —amb el seu president/a al capdavant—, la Direcció General i el Consell Assessor. Al gener el Parlament va elegir els membres del Consell de Govern, que a l'abril va nomenar la directora general. El Consell Assessor no serà nomenat fins al 2009. La Direcció General entrant ha impulsat una nova política organitzativa basada en la unificació de línies de treball i la corporativització de serveis i de recursos per tal d'optimitzar-los i potenciar sinergies. L'estructura es basa en cinc grans àrees. D'una banda, les dues empreses amb més pes, Televisió de Catalunya (TVC) i el grup d'emissores de Catalunya Ràdio (CR), i, de l'altra, tres direccions corporatives: Gestió i Recursos, Noves Plataformes i Tecnologia, i Estratègia i Marca. Aquesta última es posarà en funcionament el 2009. A més, s'ha creat una direcció de Responsabilitat Social Corporativa, que, entre altres competències, gestiona la Fundació La Marató. Pel que fa a la gestió econòmica, la nova direcció ha aconseguit tancar l'exercici amb dèficit zero, malgrat que la caiguda dels ingressos publicitaris a causa de la crisi econòmica ha estat d'un 10% respecte a les previsions. La política de contenció de costos i l'aplicació d'un pla d'estalvi han permès contrarestar aquesta davallada sense reduir la inversió en continguts, que s'ha plantejat com a prioritat màxima per no perdre incidència social i fer arribar el servei públic al major nombre de ciutadans possible.

La programació de Televisió de Catalunya ha combinat propostes consolidades amb novetats a la graella. TV3 ha tornat a ser la principal referència informativa del país gràcies al lideratge absolut d'“Els matins” i de totes les edicions dels “Telenotícies”. Les transmissions esportives de la Lliga de futbol, la Fórmula 1 o l'Eurolliga de bàsquet han estat un dels punts forts del 2008. També han tingut un paper rellevant els dramàtics, amb productes de llarg recorregut com ara “Ventdelplà” i “El cor de la ciutat”, però també amb un dels projectes més ambiciosos de la producció catalana recent, la minisèrie “Serrallonga”. Aquesta ha estat una de les més de


11

seixanta coproduccions en què ha participat Televisió de Catalunya, que s'ha mantingut com a principal motor de la indústria audiovisual del país. Pel que fa als programes d'entreteniment, a fórmules ja conegudes com ara “Polònia”, s'han afegit la sàtira esportiva “Crackòvia” o el concurs “Els 25”.

A Catalunya Ràdio la graella ha estat presidida pel canvi. Neus Bonet ha assumit la conducció i direcció del principal programa de l'emissora, “El matí de Catalunya Ràdio”, i Núria Ferré s'ha fet càrrec d'”El suplement”, el magazín del matí dels caps de setmana. A més, s'ha incorporat ”Hem de parlar” com a programa central de la tarda. D'altra banda, s'ha mantingut “Problemes domèstics”, amb Manel Fuentes al capdavant, i ha tornat “La nit dels ignorants”, amb Mireia Mallol. Un dels puntals de l'emissora han continuant sent les transmissions esportives, amb Joaquim Maria Puyal narrant els partits de futbol del Barça. En aquest apartat, el programa poliesportiu dels cap de setmana “Tot gira” s'ha refermat com una de les propostes més seguides pels oients. Aquesta aposta pels continguts ha tingut una bona acollida del públic, com ho demostra el lideratge de Catalunya Ràdio per catorzè any consecutiu i la recuperació d'audiència de Televisió de Catalunya, que ha ocupat el primer lloc del rànquing de cadenes per grups. En aquest sentit, també cal destacar l'èxit del 3/24, que en el seu cinquè any de vida ha obtingut tres milions d'espectadors al mes, doblant els resultats de la resta de canals d'informació contínua, i l'important increment d'hores de difusió de vídeo i àudio via internet. Precisament, elaborar una oferta multicanal sòlida amb una presència clau a les noves plataformes ha estat una altra línia estratègica. S'ha treballat en el desplegament de la TDT, amb l'ampliació de la cobertura fins al 97% de la població i la creació d'equips de treball dedicats específicament als canals digitals. També s'han ampliat continguts a la xarxa potenciant el 3alacarta, que ha incorporat una pàgina de continguts en alta definició, i estrenant dues emissores de ràdio per internet, CatClàssica i Xahrazad. A més, s'ha incrementat l'oferta de vídeo per a telèfons mòbils i s'ha obert una nova línia de futur: els audiovisuals de proximitat. Els primers projectes d'aquesta línia han estat l'inici de les emissions del K3 i el 3/24 a les sales d'espera d'alguns centres del Consorci Hospitalari de Catalunya i la instal·lació de pantalles a les andanes dels Ferrocarrils de la Generalitat.


12

GESTIÓ I RECURSOS ÀREA ECONOMICOFINANCERA

Aquest exercici ha estat marcat pels canvis en la direcció corporativa, que han comportat també un canvi de l’organigrama de l’Àrea Economicofinancera. D’aquesta manera, l’Àrea ha passat a tenir una organització matricial que interrelaciona tres departaments funcionals (Administració, Control de Gestió i Relacions Institucionals) amb tres de control del negoci (Control Televisió, Control Ràdio i Control Tecnologia). L’objectiu d’aquest canvi ha estat combinar la gestió tradicional d’operacions econòmiques amb una major proximitat al control i al seguiment dels processos de la companyia.

L’activitat s’ha centrat en els processos operatius i estratègics de l’Àrea; no obstant això, també s’ha posat l’accent a establir els fonaments per iniciar una etapa de renovació d’alguns sistemes de gestió, amb un ús més intensiu de la tecnologia disponible.

A la segona meitat de l’exercici 2008 s’han començat a sentir els efectes de la crisi econòmica actual, la qual cosa ha suposat una caiguda dels ingressos publicitaris en un 10% respecte a les previsions. Aquest fet ha obligat la Direcció Corporativa, amb l’ajuda de les direccions de les empreses i amb la participació activa de l’Àrea Econòmica, a elaborar un pla d’estalvi que ha permès presentar un tancament equilibrat i eixugar la caiguda d’ingressos esmentada.

Objectius

Durant el 2008, l’Àrea Economicofinancera s’ha centrat en els seus objectius estratègics:

• Donar suport a la gestió dels departaments i empreses de la CCMA, i vetllar per la gestió eficient dels recursos i pel rigor en el compliment del Contracte Programa, la normativa interna i legal, tot garantint els drets i obligacions.

• Participar activament en el desenvolupament i implantació de les eines informàtiques que permetin gestionar millor la informació necessària per a la presa de decisions.

• Promoure una estructura d’informació per a la gestió i presa de decisions que permeti complir els objectius del grup.

• Preparar els comptes anuals de la CCMA i les seves empreses filials d’acord amb els principis i normes generalment acceptats perquè ofereixin una imatge fidel del patrimoni i de la situació financera. Adaptar la informació financera als canvis de legislació.


13

Activitats

Durant l’exercici 2008, a part de l’operativa d’administració, el control de la gestió i el compliment amb les institucions de la Generalitat, l’Àrea Economicofinancera ha desenvolupat una forta activitat per millorar els processos, adaptant-los als canvis en la legislació i també millorant la qualitat de la informació i l’eficiència en la gestió. Tot amb l’objectiu de centrar l’esforç més en l’anàlisi i en l’ajuda per a la presa de decisions i menys en l’operativa de registre d’operacions, cada vegada més automatitzada gràcies a l’ús de la tecnologia. Pel que fa al tancament del 2008, cal destacar la participació de l’Àrea en la definició i el desenvolupament d’un pla d’estalvi que ha permès un tancament ajustat a la caiguda d’ingressos publicitaris que ha comportat la crisi econòmica. Els projectes més rellevants de l’Àrea Economicofinancera durant el 2008 han estat els següents:

• Participació en el desenvolupament i implantació de les noves aplicacions informàtiques de la gestió de publicitat i vendes (EPIC i CLIC): l’aplicació corporativa de vendes i clients CLIC es troba totalment implantada a totes les empreses de la CCMA. Quant a l’aplicació de gestió de publicitat EPIC, el desplegament ha tingut diversos endarreriments, la qual cosa ha ajornat la posada en funcionament fins a principis del 2009. Tot i això, s’ha participat en l’ampliació d’alguns mòduls i s’ha posat en marxa el mòdul de pressupostació.

• Participació en el desenvolupament de les millores en els sistemes de gestió de tresoreria i de registre i elaboració de contractes: el sistema de gestió de tresoreria es troba totalment operatiu en totes les fases. Són les següents:

1. Pressupost de tresoreria, anàlisi prèvia de contrapartides.

2. Gestió de previsions de pagament i cobrament.

3. Gestió de crèdits i fons de finançament.

4. Control d’excedents de tresoreria d’una empresa.

5. Millores vàries: gestió de càrrecs en compte, conciliacions bancàries, inici d’una compra pel pagament, millora de la comunicació amb bancs, simulació i ordenació de pagaments, millores en el sistema de liquidacions.

S’ha aturat el nou sistema de registre i elaboració de contractes i s’ha prioritzat la part de gestió documental jurídica.

• Potenciació de la implantació de la fitxa de programa amb objectius quantitatius i qualitatius: alguns programes han començat a utilitzar la fitxa, únicament en l’àmbit de producció.

• Adaptació dels comptes anuals de la CCMA i les seves empreses filials al nou Pla General de Comptabilitat: la comptabilitat està totalment


14

adaptada al nou pla, tant pel que fa als comptes i als seu funcionament com també als balanços.

• Nou sistema de seguiment d’indicadors de gestió: s’ha començat un projecte d’identificació dels principals indicadors de gestió de les empreses de la CCMA per tal de configurar un quadre de comandament integral. S’ha construït una maqueta que ha aprovat la Direcció General i s’ha definit el projecte per portar-lo a terme durant el 2009.

• Nova gestió d’impostos: proporcionar tota la informació necessària i d’una manera menys laboriosa per poder complementar tots els models a presentar i, si és possible, automatitzar-ne la presentació. S’està participant en la fase de definició i recollida de requeriments.

• Millores en el circuit d’immobilitzat: adequació de la gestió de l’immobilitzat a l’evolució del seu entorn.

• Definició i establiment dels principis de facturació i signatura electrònica.

• Millora dels sistemes de seguiment de la planificació de la producció i control pressupostari: definició de la integració en el sistema corporatiu.

• Participació en implantacions del sistema de gestió econòmica en altres empreses fora de la CCMA: s’ha participat en el desplegament del sistema SAWI a l’ens de la televisió autonòmica de les Canàries.

ÀREA D’ORGANITZACIÓ I PLANIFICACIÓ DE RECURSOS L’Àrea d’Organització i Planificació de Recursos es va constituir al juliol del 2008 en el marc de la nova àrea corporativa de Gestió i Recursos. Inicialment integra els anteriors departaments de Processos, Auditories i Organització (PAO, corporatiu) i d’Assignació de Mitjans (de Televisió de Catalunya). L’antic PAO, que ara s’anomena Organització, s’estructura en tres àmbits: Processos i Organització; Qualitat, Normatives i Auditories, i Millora Contínua de Gestió de Recursos. Cadascun d’aquests àmbits té un coordinador i la resta de col·laboradors treballen per a projectes indistintament. Objectius Entre els objectius de l’Àrea d’Organització i Planificació de Recursos per al 2008, destaquen els següents:

• Constitució i reorganització de l’àrea, amb visió corporativa.


15

• Desenvolupament de sistemes d’informació per millorar el control del

consum de recursos (humans i físics) i de la seva eficiència, per part dels projectes audiovisuals.

• Homogeneïtzació de l’obtenció i tractament de la informació de TVC i

CR, en relació amb el punt anterior.

• Control del volum de la plantilla operativa a TVC, mantenint la visió global dels plans de producció, i anàlisi de l’impacte d’aquests sobre la plantilla.

• Manteniment d’un nivell bàsic d’activitat relacionat amb el model

EFQM, que faciliti l’impuls de nous projectes en aquest marc, si s’escau.

• Desenvolupament de projectes de racionalització i optimització de

processos.

• Realització d’auditories internes i elaboració de normatives i procediments d’acord amb els plans establerts i les prioritats que es determinin.

• Realització d’estudis específics i anàlisis diverses per encàrrec de la

Direcció. Activitats

• Disseny i obtenció d’informació relativa al personal facturat equivalent aplicat a programes. Incidència sobre les desviacions significatives.

• Seguiment diari de la plantilla operativa i gestió de la contractació

necessària a TVC per treballar dins els límits especificats al Contracte Programa.

• Elaboració de l’Autoavaluació 2008, de caire intern, segons el model

EFQM, mantenint l’inventari de punts forts i oportunitats de millora i elaborant una síntesi de la situació relativa a cada criteri del model.

• Estudi de processos per racionalitzar-los i automatitzar-los (facturació

mensual, tancament mensual, facturació interempreses, etc.).

• Elaboració de normatives i auditories per garantir el bon funcionament dels sistemes de gestió i el compliment de les disposicions establertes (nova llei de compres, límits d’autoritzacions, etc.).

• Realització d’estudis específics per encàrrec de la Direcció.


16

COMPRES CORPORATIVES

L’entrada en vigor l’1 de maig del 2008 de la Llei 30/2007 de contractes del sector públic, aprovada el 30 d’octubre del 2007, ha obligat a introduir modificacions substancials en els procediments de compra de totes les empreses del grup per adaptar-los als requeriments legals.

El volum i la complexitat de les operacions de compra i contractació, així com el gran nombre de gestors de compres presents en totes les empreses del grup, han comportat que l’adaptació a la nova situació, la revisió dels procediments i la tasca d’informar i formar els gestors de compres del grup continuïn durant l’any 2009. RECURSOS HUMANS L’any 2008 s’ha donat l’impuls definitiu, encara no finalitzat, a la “corporativització” real del departament. D’aquesta manera, s’han unificat el Departament de Formació i Desenvolupament, el Mèdic i de Prevenció i el d’Administració de Personal (en aquest darrer cas, llevat de Catalunya Ràdio). Activitats De les accions d’aquest any, s’ha de destacar fonamentalment la implantació del Pla de Pensions a TVC i la CCMA, la negociació del Conveni Col·lectiu de TVC-CCMA i el d’artistes, el tancament de la classificació professional d’Interactiva, la implantació de la nòmina telemàtica, la implicació del departament en actuacions estratègiques com ara el disseny i la implantació d’accions d’externalització de serveis, el rècord en nombre de participants i hores de formació així com en les bonificacions FORCEM, l’avenç en les accions relacionades amb els riscos psicosocials, i l’impuls i modernització de les accions del Departament de Seguretat. També caldria destacar, molt especialment, l’obtenció del premi MC Mutual Antoni Baró a la prevenció de riscos laborals. L’any 2008 també ha estat l’any d’elaboració del Pla Estratègic de Recursos Humans. La relació d’accions realitzades pel departament durant el 2008 és la següent:

• Implantació del Pla de Pensions de TVC i de la CCMA.

• Unificació definitiva del Departament d’Administració de Personal de TVC, CCMA, Interactiva, Activa Multimèdia, TVC Edicions i Fundació La Marató.

• Homogeneïtzació a totes les empreses del grup de les dades

d’absentisme. Confecció de model de dades consolidat i unificat.

• Implantació definitiva del nou Circuit Ofimàtic de Contractació – TVC.


17

• Aplicació dels acords sobre aquesta matèria.

• Estudi del col·lectiu d’exclosos – TVC.

• Estudi i adequació de les dades de contractació i de la informació del RHIN per entrar en el programa Contrat@ de l’OTG – Corporatiu.

• Implantació de la nòmina telemàtica a través del Portal Intern per als

col·lectius de contractació general.

• Inspecció de treball global a Catalunya Ràdio i a la CCMA.

• Procés per realitzar i abonar les veus en off – TVC.

• Procés per realitzar i abonar les correccions i traduccions extres que fa el Servei d’Assessorament Lingüístic – TVC intern i TVC per altres a empreses del Grup.

• Pactes de programes i pactes per projectes o situacions especials

(optimitzen i redueixen la variable que es genera per aquestes situacions). Entre d’altres:

o Plus programa “Presons” - TVC o Festa Súpers 2008 - TVC o Plus programa “Hora Q” - TVC

• Nous processos implementats al RHIN tant d’administració de

personal com els nous mòduls de selecció de gestió de becaris i de formació.

• Negociació del Conveni Col·lectiu de TVC i de la CCMA.

• Negociació del Pacte Extraestatutari entre l’Associació d’Actors i TVC.

• Projecte d’externalització de subtitulació.

• Diferents pactes i accions de reorganització horària: emissió i

continuïtat, informatius, delegacions.

• Reorganització dels serveis de càtering a Programes i del menjador d’empresa.

• S’han gestionat i tramitat 12 desvinculacions.

• S’han fet quatre concursos de:

o Oficials 2a Nòmines i Contractació o Tècnics i tècniques de Formació o Sastres/ses o Tècnics i tècniques publicitaris o Total candidatures presentades a concursos: 86 o Total persones aprovades en concursos: 13


18

• Gestió de 15 processos de selecció fora dels concursos. Recepció i

resposta de 309 currículums (274 per correu i 35 per c-e).

• Gestió de l’estada de 195 universitaris/àries de 13 centres docents i de 24 estudiants de Formació Professional de 8 escoles.

• Rècord en hores i persones participants en la formació així com en la

recuperació de diners d’entitats externes (FORCEM).

• Consolidació i control de la formació, que ha permès aconseguir que totes les empreses de la Corporació hagin estat receptores de formació. S’han buscat les millors sinergies entre departaments de la mateixa empresa, però també entre les diferents empreses de la Corporació, tenint en compte els objectius a assolir en cada cas i la recuperació de diners.

• Participació en accions formatives de 1.827 persones diferents de

totes les empreses de la CCMA, una xifra que representa un 67% de la plantilla. De totes aquestes persones, el 67% pertany al que s’anomena “col·lectiu prioritari”. La mitjana d’assistència als cursos ha estat del 93%, amb un grau de satisfacció de 3,5 sobre 4.

• Bonificació a la Seguretat Social de 198.517 euros de la inversió feta

en formació el 2008 gràcies a la formalització del pla agrupat de formació de totes les empreses de la Corporació.

• Classificació de tots els llocs de treball de CCRTV Interactiva. Estudi i

nova classificació del personal provinent de TVC i d’altres empreses que va ser transferit a la CCMA.

• La Comissió Paritària de Classificació a TVC ha continuat activa.

Revisa anualment entre 10 i 12 llocs de treball o categories.

• Inici de l’elaboració del Manual de Prevenció Corporatiu.

• Continuació de la planificació i implantació de les activitats preventives derivades de l’avaluació de riscos generals i psicosocials a TVC i CR i de les mesures correctores que es derivin de l’auditoria de PRL (nivell corporatiu).

• Realització d’un simulacre d’incendi i d’un d’emergència mèdica a

Catalunya Ràdio. Formació específica dels equips per fer-los.

• Formació amb desfibril·ladors de l’equip d’emergències i personal del Servei Mèdic.

• Nova avaluació de riscos laborals de tots els llocs de treball i zones

comunes de Televisió de Catalunya (Sant Joan Despí).

• Lliurament de fitxes informatives segons ARL al personal de TV3.


19

• Nou procediment d’actuació en matèria preventiva en la contractació

de menors (actors i actrius als nostres programes i sèries). Protocol de reconeixements mèdics a menors.

• Estudis específics als edificis de la CCMA dels factors que poden

afectar o afavorir la lipoatròfia semicircular (queda pendent Catalunya Ràdio). Adaptacions dels llocs de treball on se n’han detectat casos. Protocol d’actuació davant dels casos detectats. Estudi de camps electromagnètics a TVC.

• Preparació de la documentació sobre gestió de prevenció de riscos

laborals per al Premi Antoni Baró. Lliurament del premi.

• Estudi d’implantació i remodelació del Comitè de Crisi conjuntament per a totes les empreses de la CCMA, coordinat amb els plans de protecció i intervenció de la Generalitat de Catalunya.

• Actualització de la base de dades de fotografies de tot el personal de

totes les empreses de la CCMA amb un total de 3.200 fotografies noves, amb visites als centres per facilitar l’obtenció d’imatges.

• Substitució de les targetes d’accés antigues (amb tecnologia de

banda magnètica) per les noves de proximitat, que són més segures i permeten emmagatzemar informació, així com accedir a panys electrònics i futures aplicacions com ara pagar al menjador o venda automàtica.

• Substitució de tots els lectors de banda magnètica de tots els

accessos a les empreses pels lectors de proximitat actuals.

• Implementació, explotació i manteniment del programa de sistema de control d’accés SCAC a tots els departaments de la CCMA.

• Posada en marxa del sistema automàtic d’accés al pàrquing de TVC

per a tot el personal de la CCMA amb un lector automàtic de matrícules Master ASP.

• Instal·lació a Ganduxer d’un escàner nou al control d’accés per a

l’anàlisi de la paqueteria.

• Actualització del planell càmeres del CTTV a CR.

• Nou mestrejat electrònic de panys a TVC (112 unitats), que permet l’obertura amb les noves targetes d’accés identificatives. L’obertura i el tancament són programables i enregistra els moviments.

• Instal·lació de sistemes contra intrusió i detecció d’incendis a la

delegació de Madrid.


20

Annex

Comparativa de formació (2006-2008)

Cost directe de la formació

574658

706

0

100

200

300

400

500

600

700

800

2006 2007 2008Anys

Evolució quantitat cursos

301

593

1.006

0

200

400

600

800

1000

1200

2006 2007 2008

Anys

Evolució quantitat d'assistents

2.220

3.679

5.305

10

510

1.010

1.510

2.010

2.510

3.010

3.510

4.0104.510

5.010

2006 2007 2008

Anys


21

TELEVISIÓ DE CATALUNYA

El 2008 ha estat l’any en què la televisió pública de Catalunya ha complert un quart de segle al servei de la ciutadania. El 2008, just quan s’han celebrat aquests 25 anys de servei audiovisual, també ha estat el primer any de vigència de la nova llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que a la primavera del 2008 va comportar els primers canvis als equips directius.

La nova directora general, Rosa Cullell, va proposar la periodista Mònica Terribas com a directora de Televisió de Catalunya, càrrec que fins llavors ocupava el també periodista Francesc Escribano.

Es tracta, per tant, d’un any de transició en què hi ha hagut una reorganització de l’estructura interna de TVC. Així, al juny, Mònica Terribas va presentar un nou equip directiu, amb canvis en les àrees i també d’algunes persones que ocupaven les responsabilitats de la gestió. A partir de llavors, l’estructura interna de TVC ha quedat organitzada en set departaments.

Gràfic 1. Organigrama de l’equip directiu de Televisió de Catalunya (2008)

Font: TVC

DIRECCIÓ: MÒNICA TERRIBAS

PROGRAMES: JORDI SERRA

ANTENA I PROGRAMACIÓ: CARLES MANTECA

INFORMATIUS: ROSA MARQUETA

GABINET DE DIRECCIÓ: JOAN MARÍ

ESPORTS: JOSEP MARIA FARRÀS

IMATGE I SERVEIS ARTÍSTICS: PAULÍ SUBIRÀ

EXPLOTACIÓ I PRODUCCIÓ: AMADEU GASSÓ


22

Aquesta estructura nova forma el Consell de Direcció de TVC, en el qual també hi ha tres departaments de la CCMA: el Comercial, amb Neus Comellas al capdavant; el de Recursos Humans, amb David de Abásolo al front, i el d’Administració, comandat a TVC per Joan Bosch. En primer lloc, es va desdoblar el Departament de Programes en dues branques que treballen en estreta col·laboració. Segons aquesta concepció, tot el que és estratègia de canals, tot el que significa exigència d’antena, mereix una atenció específica, i la direcció de programes i la seva producció demanen altres dinàmiques. Són les dues àrees que lideren, respectivament, Carles Manteca i Jordi Serra. D’una banda, Carles Manteca va tornar a TV3 com a responsable de l’estratègia de cadena al capdavant del nou Departament d’Antena i Programació, del qual depèn tant la programació de tots els canals de TVC, com el Gabinet d’Audiències, Aliena, Emissió i Continuïtat, Màrqueting de Programació, Relacions Internacionals i Vendes, Documentació i l’àrea d’Anàlisi de Públics i Accessibilitat, integrada pels serveis d’Accessibilitat, el Màster de TV3 i l’Assessorament Lingüístic. D’altra banda, de l’àrea creativa i de continguts, Programes, en depenen les àrees de Coproduccions; Culturals i Especials; Documentals; Dramàtics; Entreteniment; Infantils, Juvenils i Educatius; Nous Formats, Realització i una nova àrea Multiplataforma, amb què TVC vol donar un impuls a les diferents formes amb què es poden consultar els canals. Els departaments d’Informatius i Esports mantenen l’estructura. Rosa Marqueta continua al capdavant dels Serveis Informatius de TVC, en què l’organització segueix regint-se per Informatius Diaris i No Diaris, així com les àrees de Producció i Realització i la direcció del canal 3/24. Per la seva banda, Josep Maria Farràs ha agafat les regnes del Departament d’Esports, en què conviuen les àrees de Futbol i Poliesportiu, juntament amb Producció, Realització i Gestió dels Drets Esportius. Una de les novetats de la nova estructura és la creació d’un departament d’Imatge i Serveis Artístics, amb què TVC vol fer un pas més enllà en la factura audiovisual dels canals. Paulí Subirà és el cap d’aquesta àrea clau, en què han quedat agrupades àrees ja existents prèviament, com ara Disseny d’Espai, Disseny Gràfic, Il·luminació, Vestuari, Muntatge Musical i Caracterització i Perruqueria. A més, els departaments de Programes, Informatius i Esports han incorporat cadascun un responsable de realització coordinats des d’Imatge i Serveis Artístics. D’altra banda, Amadeu Gassó lidera el Departament d’Explotació i Producció, que inclou els equips d’Emissió i Tràfic; l’àrea d’Enginyeria; l’explotació dels dos grans centres de producció (CEI i CPA); el manteniment de tota l’estructura; el Servei Informàtic de Comunicacions de Producció – Digitalització, i, finalment, una figura de nova creació, el cap de Producció, responsable d’aquest vessant en tota l’àrea de Programes. A més, aquest departament treballa en coordinació amb els serveis que ha assumit des de la CCMA l’àrea Financera i de Recursos.


23

Per últim, fruit de la reorganització de l’estructura directiva de TVC, la supressió de les dues subdireccions existents fins ara ha comportat la creació d’un Gabinet de Direcció, al capdavant del qual se situa Joan Marí. Del Gabinet en depenen àrees com ara Relacions Institucionals i també Comunicació i Relacions Públiques. OBJECTIUS En aquest context, Televisió de Catalunya ha plantejat un projecte per donar un impuls a una realitat d’èxit que ja ha complert un quart de segle. Per això, el 2008 s’han publicat els nous criteris que regeixen la programació de TVC i que es poden trobar a la pàgina web www.tv3.cat/criteris. En síntesi, aquest 2008 TVC ha treballat per presentar a la societat catalana una oferta multicanal amb vocació de continuar la trajectòria que l’ha consolidada en aquests 25 anys. Són, com diuen els criteris de programació, “un seguit de finestres perquè Catalunya miri i entengui el món, s’emocioni i creixi, es responsabilitzi i avanci, en un entorn complex”. Per això, TVC ha dissenyat un projecte en què tots els continguts i estratègies per elaborar l’oferta de canals es basen en els criteris següents:

• Qualitat: tant de la factura audiovisual com del contingut dels missatges; respecte a la societat que rep TVC.

• Incidència social: TVC ha de ser capaç de respondre a les preguntes de la societat i ser un servei per a la societat. Per tant, els seus missatges han de ser el màxim de competitius amb la resta de l’oferta.

• Creació de referències de prestigi: TVC planteja la suma de missatges de qualitat amb l’obtenció d’incidència social i, per tant, la creació de referències de prestigi.

• Projecció de valors constructius: TVC entén que ha d’actuar com a cohesionadora de la societat, protectora de la pluralitat i la diversitat, promotora del diàleg i l’entesa i lluitadora davant la injustícia, la violència o les males pràctiques.

• Preservació de la llengua i la cultura: després de 25 anys, la digitalització ha fet, si és possible, encara més necessari el paper de TVC en la precària situació que la cultura, la societat i la llengua d’aquest país tenen en relació amb les altres.

• Innovació i impuls del talent: TVC ha estat motor de creació de talent durant 25 anys i ho ha de ser també en el futur, amb noves apostes i formats.

• Concepció multiplataforma: la innovació també hi ha de ser en el vessant tecnològic, i per això TVC vol aprofitar totes les possibilitats que dóna la tecnologia per arribar allà on la petita pantalla no arriba. Els portals d’internet i els mòbils són dues finestres en què també han de tenir presència tots els continguts de TVC.


24

• Eficàcia en la gestió de recursos: TVC ha plantejat el 2008 un equilibri entre la producció interna i l’externa i la màxima eficiència i eficàcia en l’administració dels recursos econòmics.

Així mateix, des de TVC sempre s’ha tingut molta cura de les productores audiovisuals i, per això, juntament amb la publicació d’aquests criteris de programació amb què el sector pot tenir una guia de les prioritats, aquest 2008 també s’ha posat en marxa un registre únic de projectes de programes (www.tv3.cat/requisitsprojectes), gràcies al qual s’uniformitzen les condicions que han d’incloure totes les propostes que es facin arribar a TVC i, alhora, s’adquireix el compromís de donar sempre una resposta a tots els projectes presentats. Seguint aquesta línia, l’àrea de Coproduccions també ha creat un registre semblant (www.tv3.cat/coproduccions/presentacio_projecte.htm). ACTIVITATS PROGRAMACIÓ I AUDIÈNCIES

El 2008 ha estat un any amb un consum de televisió molt alt, 236 minuts per persona i dia, un nou rècord històric. Juntament amb això, s’ha mantingut el procés de fragmentació de públics i el consum no analògic ja representa el 43,4% del consum de televisió. Cal tenir ben present que el 2008 ha estat l’últim en què tota la població tenia accés a la televisió pel sistema analògic, ja que durant el 2009 hi ha d’haver l’apagada analògica en àmplies zones de Catalunya, en què, com passarà el 2010 a tot el país, la televisió digital terrestre serà l’opció principal per accedir als continguts de TVC. En aquest context, l’oferta multicanal de Televisió de Catalunya (que es completa, a l’exterior, amb TVCi) ha aconseguit liderar el rànquing de cadenes per grups a Catalunya. Així, Televisió de Catalunya ha estat líder el 2008, amb un percentatge global del 18,7%, seguida pels grups de cadenes de Gestevisión i de TVE, amb el 18,4% i el 18,3%, respectivament.


25

Gràfic 2. Quota d’audiència dels grups de cadenes de televisió a Catalunya (2008)

Font: Sofres

En aquest període, TV3 ha mantingut els lideratges del matí i el migdia dels dies feiners, així com també el migdia dels caps de setmana. S’ha de destacar que, si bé la primera part de l’any TV3 va tenir una baixada d’audiència continuada, al quart trimestre hi ha hagut una recuperació.

Segons Sofres, durant el 2008, a Catalunya TV3 ha obtingut una mitjana de quota del 14,6%. El K3/33 ha obtingut una audiència del 2,9%, tot i que cal comptar també que l’emissió digital del 33D ha assolit un 0,3% de quota i el K3/300, en emissió també per TDT, ha sumat un 0,4% més. Així mateix, el canal de notícies de TVC, el 3/24, ha obtingut un 0,5% de quota d’audiència durant el 2008. Pel que fa a les cadenes generalistes, TV3 s’ha vist superada per Telecinco (18%) i Antena 3 (15,2%). Malgrat això, al rànquing dels 40 programes més vistos l’any 2008 hi ha un empat en el lideratge, entre TV3 i Telecinco, amb un total de 12 programes per cadena. Antena 3 n’hi ha situat sis; Cuatro, cinc; TVE, quatre; i La Sexta, un.

Gràfic 3. Quota d’audiència de les cadenes de televisió a Catalunya (2008)

La2; 3,5Telecinco; 18

Antena 3; 15,2

La Primera; 13,7

8tv; 3

K3/300; 0,4

3/24; 0,5

K3-33; 2,9

TV3; 14,6

Cuatro; 8,3

La Sexta; 4,1

DIGITAL +; 4,3

Cable 3,6

Locals; 1,9

33D; 0,3

Resta TDT; 4,6Altres; 0,9

Font: Sofres

TVC: 8,7

TVE: 18,3

Gestevisión:18,4

Antena 3: 16,2

Sogecable: 9,4

La Sexta: 4,2Grupo Godó: 3,1


26

D’altra banda, s’ha de destacar que, si prenem com a referència altres fórmules de mesura d’audiències, tant el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura com l’Estudi General de Mitjans (EGM) donen el lideratge d’audiència a TV3. Segons el Baròmetre, TV3 s’ha consolidat el 2008 com la cadena més vista a Catalunya, amb un 19,3% de quota de pantalla, seguida de Telecinco (18%) i Antena 3 (17,5%). Mentrestant, tant el K3/33 com el 3/24 han mantingut la tendència a l’alça, amb quotes del 3,1% i de l’1%, respectivament.

Gràfic 4. Quota d’audiència de les cadenes de televisió (2008)

Font: Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

D’altra banda, com a confirmació de la recuperació de l’audiència de TV3 del quart trimestre, l’última onada de l’EGM del 2008 va donar el lideratge al primer canal de TVC, després de tres anys. Així, de l'octubre al novembre del 2008, TV3 va ser líder amb un 21,9% de quota, molt per sobre de Telecinco (19,8%) i d’Antena 3 (15,7%). Però més enllà d’aquestes xifres, Televisió de Catalunya vol tenir més informació sobre l'acceptació que té la seva oferta entre l’audiència. És per això que, des de l’estiu del 2008, compta amb un nou mètode d'estudi, que va més enllà de les dades quantitatives i que permet conèixer les valoracions que l'audiència fa dels programes que emet la cadena. Complementant els estudis d'audiència tradicionals, TVC ha adoptat el sistema de valoració dels continguts que ja utilitzen cadenes com la BBC o NOS, la televisió pública holandesa. Desenvolupat per l'empresa GFK, el nou sistema capta l'opinió de l'audiència sobre els programes que s’emeten.


27

Dues mil persones de Catalunya responen deu vegades al mes a un qüestionari en línia que els pregunta quins programes han vist el dia anterior d’entre tota l’oferta de canals analògics, quina valoració global fan de cada un o per què van decidir veure’n un o un altre. TVC és la primera televisió a Espanya que adopta aquest mètode d'anàlisi d'audiència, amb l’objectiu de posar al costat de les xifres quantitatives, dades qualitatives que les enriqueixin. En època de fragmentació de l’audiència, la qualitat és l’element diferenciador. Així, entre setembre i desembre del 2008, el panel qualitatiu de GFK ha valorat els canals de TVC amb un notable alt. TV3 ha obtingut una nota d’un 7,68 i el K3/33, un 7,78, en una escala de l’1 a 10. El K3/33 ha estat la segona cadena més ben valorada (després de La Sexta) i TV3 la tercera, per davant de La Primera (7,45), Cuatro (7,45), La 2 (7,41), Antena 3 (7,24) i Telecinco (7,17). Taula 1. Rànquing de valoració de la programació dels espectadors (setembre-desembre 2008)

CADENA VALORACIÓ NºRESPOSTESLa Sexta 7.80 12,497K3/33 7.78 3,588

TV3 7.68 33,036La 1 7.45 12,849

Cuatro 7.45 12,638La 2 7.41 3,139

Antena 3 7.24 18,571Telecinco 7.17 25,688

Font: GFK TVC ha liderat en l’atribut de qualitat. En aquest aspecte, K3/33 i TV3 són els canals més ben situats: el 90% del panel està d’acord que la programació de TVC és de qualitat. A més, el 81% afirma que comentaria la programació de TV3 i el 82%, la del K3/33. Els informatius de TV3 obtenen les millors valoracions qualitatives: “TN comarques” (8,26), “TN vespre” (7,98), “TN migdia” (7,88), “TN cap de setmana vespre” (7,97) i “TN cap de setmana migdia” (7,91). A més, TV3 és líder en credibilitat i imparcialitat dels informatius. El 98% del panel està d’acord que els informatius de TV3 són creïbles i de confiança, i el 93% que són imparcials i objectius. De fet, en bona mesura aquestes dades també es reflecteixen al Baròmetre d’Opinió Política que elabora el Centre d’Estudis d’Opinió, segons el qual (en l’edició de novembre del 2008) el 49,9% de l’audiència escull els telenotícies de TV3 per informar-se. Aquesta xifra els situa molt per sobre de la següent opció, La Primera, amb el 14,3%.


28

TV3 Els dotze programes de TV3 situats entre els 40 més vistos el 2008 són: el partit de la Lliga de futbol Barça-Atlètic de Madrid, en el lloc número 16; “Polònia”, en el 17; el partit de la Copa del Rei de futbol Sevilla-Barça, en el 19; “13 anys i un dia”, en el 20; “Crackòvia”, en el 21; “APM?”, en el 23; el Piromusical de la Mercè dedicat a celebrar els vint-i-cinc anys de TV3 i Catalunya Ràdio, en el 24; “Ventdelplà”, en el 25; “Caçadors de paraules”, en el 26; el “Telenotícies cap de setmana vespre”, en el 31; “Caçadors de bolets”, en el 35, i el “Telenotícies vespre”, en el 36. Cal destacar que ha estat un any amb dos grans esdeveniments esportius amb drets per a la competència —els Jocs Olímpics i l’Eurocopa de futbol—, cosa que ha fet que algunes cadenes hagin basat el seu augment d’audiència en aquests fenòmens d’èxit. Aquest 2008, en els 14,6 punts de quota de TV3, en l’aportació per programes —és a dir, els punts de quota que afegeix un programa a la quota de la cadena— destaquen programes informatius. Durant l’any sobresurt el lideratge absolut de totes les edicions del “Telenotícies” de TV3, tant de les dels dies feiners, de dilluns a divendres, com de les del cap de setmana, de dissabte i diumenge. Així mateix, ha estat molt destacable l’audiència del programa “Els matins”.

Taula 2. Rànquing de programes més vistos a Catalunya (2008)

ORDRE CANAL DATA HORA EMISSIÓ MILERS QUOTA

1 Cuatro 29/06/2008 20:46 FUTBOL EUROCOPA: ALEMANYA-ESPANYA (FINAL) 2.208 71,0

2 Cuatro 29/06/2008 22:36 POSTFUTBOL EUROCOPA: ALEMANYA-ESPANYA 2.033 63,8

3 Cuatro 22/06/2008 22:39 PRÒRROGA FUTBOL EUROCOPA: ESPANYA-ITÀLIA 1.892 64,6

4 Antena 3 29/04/2008 20:45 FUTBOL LLIGA DE CAMPIONS: MANCHESTER UNITED – BARCELONA 1717 54,0

5 La Sexta 13/12/2008 22:01 FUTBOL LLIGA ESPANYOLA: BARCELONA - R. MADRID 1624 54,6

6 TVE1 24/05/2008 20:59 FESTIVAL EUROVISIÓN 1596 60,7

7 Telecinco 27/02/2008 0,92 FUTBOL COPA DEL REI: BARCELONA - VALÈNCIA 1313 40,7

8 Telecinco 08/06/2008 22:19 “YO SOY BEA” 1311 42,0

9 Telecinco 07/05/2008 21:35 PREVI FUTBOL LLIGA ESPANYOLA: R. MADRID – BARCELONA 1226 40,7

10 Antena 3 21/05/2008 22:36 PRÒRROGA FUTBOL LLIGA CAMPIONS: MANCHESTER UNITED - CHELSEA 1206 37,4


29

11 Cuatro 29/06/2008 20:28 PREVI FUTBOL EUROCOPA: ALEMANYA - ESPANYA (FINAL) 1164 50,4

12 Telecinco 14/04/2008 22:22 “C. S. I.” 1148 36,4

13 Antena 3 10/04/2008 22:41 PRÒRROGA FUTBOL C. UEFA: GETAFE - BAYERN MUNIC 1123 36,5

14 TVE1 25/02/2008 21:59 2008 DEBAT: ZAPATERO-RAJOY 1064 32,5 15 Telecinco 25/05/2008 22:31 “AIDA” 1050 34,6

16 TV3 04/10/2008 22:00 FUTBOL LLIGA ESPANYOLA: BARCELONA - AT. MADRID 1042 37,1

17 TV3 06/03/2008 21:55 “POLÒNIA” 1021 31,4

18 Telecinco 12/04/2008 22:01 FUTBOL LLIGA ESPANYOLA: RECREATIVO HUELVA - BARCELONA 976 37,0

19 TV3 09/01/2008 22:02 FUTBOL COPA DEL REI: SEVILLA-BARCELONA 975 32,9

20 TV3 15/01/2008 21:53 “13 ANYS I UN DIA: OPERACIÓ SORTIDA” 966 29,8 21 TV3 24/11/2008 21:50 “CRACKÒVIA” 904 27,2 22 Telecinco 11/02/2008 21:30 “CÁMERA CAFÉ” 898 27,2 23 TV3 16/12/2008 21:52 “APM?” 889 26,3

24 TV3 24/09/2008 22:03 PIROMUSICAL DELS VINT-I-CINC ANYS DE TV3 I CATALUNYA RÀDIO 887 27,4

25 TV3 07/01/2008 22:13 “VENTDELPLÀ” 867 26,5

26 TV3 14/01/2008 21:48 “CAÇADORS DE PARAULES: PESCADORS DE PARAULES” 856 26,9

27 Telecinco 07/04/2008 21:31 “OPERACIÓN TRIUNFO: PRUEBAS DE SELECCIÓN” 840 26,4

28 Antena 3 25/05/2008 15:59 CINE: “INDIANA JONES Y EL TEMPLO MALDITO” 829 34,2

29 TVE1 15/10/2008 20:45 FUTBOL MUNDIAL CLASSIFICACIÓ: BÈLGICA–ESPANYA 827 28,1

30 Antena 3 14/02/2008 22:38 “SIN RASTRO” 818 27,5

31 TV3 21/12/2008 20:59 “TELENOTÍCIES CAP DE SETMANA VESPRE” 815 26,6

32 Cuatro 29/01/2008 22:19 “HOUSE” 810 25,7

33 TVE1 11/05/2008 22:03 PELÍCULA DE LA SEMANA: “EL COCHE FANTÁSTICO” 805 26,9

34 Telecinco 14/05/2008 22:31 “HOSPITAL CENTRAL” 796 27,7 35 TV3 18/12/2008 21:54 “CAÇADORS DE BOLETS” 796 25,8 36 TV3 06/03/2008 20:59 “TELENOTÍCIES VESPRE” 792 28,2 37 Antena 3 16/12/2008 22:24 “EL CASTIGO” (2a PART) 787 25,1 38 Telecinco 14/07/2008 23:16 “LIFE” 777 35,5 39 Telecinco 03/06/2008 22:15 “OPERACIÓN TRIUNFO” 773 30,3 40 Telecinco 20/06/2008 22:35 “ESCENAS DE MATRIMONIO” 773 29,0

Font: Sofres

En altres àrees, també han tingut un paper rellevant espais de dramàtics com “13 anys i un dia”, “El cor de la ciutat” o “Ventdelplà”, i d’entreteniment, com “Polònia”, “APM?”, “Crackòvia” i especials com la “Nit 25” o la “Gala del cor de la ciutat”. Pel que fa a esports, han tingut molt bona acollida els partits de futbol del Barça i l’arribada —amb èxit— al “prime time” del programa “Zona Zàping”.

Com que, durant el 2008, TVC ha celebrat els seus primers vint-i-cinc anys d’emissions, al llarg de tot l’any hi ha hagut una programació especial dedicada a aquest esdeveniment, que ha tingut una bona acollida. Entre aquests espais, es poden destacar la “Nit 25”(un programa especial del 10 de setembre, en què es complia el 25è aniversari), l’espai de reportatges dels Serveis Informatius “Toc de llum” i el concurs “Els 25”.


30

33 La programació del 33, durant el 2008 ha estat marcada per la combinació de productes consolidats del canal, com ara “60 minuts”, “Àgora”, “Millennium”, “Cinema tres”, “Cronos” o “Sputnik”, i l’aposta per nous formats. D’entre les estrenes val la pena destacar “(S)avis”, una sèrie d’entrevistes en profunditat en què periodistes de referència de Catalunya conversen amb els avis i savis que han tingut un paper clau en la nostra història recent, com Moisès Broggi, Josep M. Benet, Vicenç Ferrer o Jordi Pujol, entre d’altres; “A pagès”, un programa sobre el món rural vist a través de mirades femenines; i dues sèries documentals: “Boira negra”, que tracta la influència que va tenir a casa nostra el règim nacionalsocialista alemany i la seva política antisemita, i “El tresor del setè camió”, un documental històric d'investigació sobre el destí que va tenir durant la Guerra Civil Espanyola el tresor artístic i els valors del govern republicà. D’aquest 2008 també cal remarcar la tornada a la graella del 33 de temporades noves de programes històrics o que ja havien creat marca al canal, com ara “Karakia”, “En clau de vi” i “Km 33”. Finalment, és significatiu l’augment de programes especials que s’han ofert al 33, amb l’objectiu d’estar presents en els esdeveniments culturals i socials més importants del país. Dels especials podem ressaltar els concerts d’Antònia Font i Marina Rossell al Liceu, l’homenatge a Joan Baptista Humet, l’homenatge a Lluís Maria Xirinacs al Palau de la Música i el concert solidari del Casal del Raval al Liceu.

K3 Malgrat l’augment d’ofertes adreçades exclusivament al públic infantil i juvenil, el K3 ha mantingut la seva condició de referent de qualitat per a aquests sectors de la població. En bona mesura es deu a projectes consolidats entre la mainada, com ara “Mic3”, però també, i de forma molt especial, gràcies a un Club Super3 que ja té 17 anys i tanca el 2008 amb més d’un milió de súpers i amb una festa anual que any rere any supera el rècord d’assistència i que aquest 2008 va reunir a l’Anella Olímpica de Montjuïc 360.000 persones.


31

D’altra banda, aquest 2008 TVC ha obtingut el reconeixement internacional d’altres espais, com ara “Una mà de contes”, fet que reforça el caràcter educatiu i d’atenció especial a la infància del projecte de TVC.

3/24 En l’any de l’aniversari de TV3, el canal d’informació contínua de TVC ha complert 5 anys. En aquest breu període, el 3/24 s’ha convertit en una referència per a aquelles persones que busquen estar informades permanentment a Catalunya. Així, a finals del 2008, el 3/24 ha superat per primer cop els tres milions de persones d'audiència acumulada mensual. També és el canal d'informació contínua més vist a Catalunya, amb més del doble d’audiència que els altres dos canals de 24 hores: el 3/24 té una audiència mitjana diària de 556.000 espectadors davant dels 198.000 de CNN+ i els 171.000 del 24 Horas de TVE.

Canal 300 El canal 300 ha emès gairebé 3.500 hores de ficció al llarg del 2008. Emès en digital i en obert, ha mantingut una graella molt estable i basada en sèries de ficció i cinema. Pel seu caràcter redifusor, és remarcable l’amortització que s’ha fet de les sèries de producció pròpia així com de pel·lícules i altres sèries de producció aliena. Canals digitals S’han creat uns equips de treball dedicats als canals digitals a TVC amb l’objectiu de facilitar la transició cap a la TDT. Gràcies a aquests equips, s’han recuperat un volum considerable d’hores d’estocs, adaptades i empaquetades per oferir programes curts i ajustadors necessaris per a la correcta continuïtat i l’ajust entre les diferents graelles. D’altra banda, s’han impulsat projectes tècnics i informàtics (Ajustadors Automàtics d’Escaleta o Programació Automàtica d’Elements) que actualment permeten la producció i emissió automatitzada de diverses hores setmanals.


32

Pantalles exteriors TVC, capdavantera en l’aplicació de les noves tecnologies al servei públic, ha engegat una oferta que transporta els atributs de les seves cadenes als espais públics. D’aquesta manera, s’han instal·lat les primeres pantalles en andanes d’estacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb una graella d’emissió pròpia i adequada a la ubicació. El senyal hi arriba a través dels protocols d’internet. Així mateix, aquest 2008 també han començat les emissions dels canals K3 i 3/24 a través de pantalles ubicades en espais públics de diferents centres sanitaris de la xarxa del Consorci Hospitalari de Catalunya, oferint informació compartida amb aquests centres. INFORMATIUS El 2008 ha estat un any de grans esdeveniments informatius tant dins com fora de Catalunya que han tornat a convertir TV3 en la principal referència informativa del país i l’han consolidada amb un lideratge absolut en les audiències. El seguiment d’aquests esdeveniments ha exigit a TV3 un ampli desplegament de recursos humans i tècnics per assegurar les millors cobertures i els resultats han estat molt satisfactoris. Un any més, l’acollida dels espectadors i l’evidència de ser una televisió de referència més enllà de Catalunya han consolidat la marca informativa TV3, que manté una programació diària de més de deu hores d’informació i una àmplia oferta de programes informatius no diaris de temàtica diversa que li permeten aprofundir en l’actualitat. Sense dubte, dos grans esdeveniments electorals i dos grans esdeveniments econòmics han marcat l’any. D’una banda, les eleccions generals al març, just després que ETA assassinés l’exregidor socialista Isaías Carrasco, i les eleccions a la presidència dels Estats Units a la tardor, amb l’inici de l’era Obama. De l’altra, la crisi econòmica (primer immobiliària, després financera i ara de l’economia productiva) i les negociacions del nou finançament i del desplegament de l’Estatut. Els Serveis Informatius s’han abocat a oferir la millor cobertura en els telenotícies, en el 3/24 i en els programes informatius no diaris i especials, amb dos moments culminants: l’especial de les eleccions generals, amb un “share” rècord de més del 26%, i el de les eleccions als EUA, també líder d’audiència. Però no només això. Aquest 2008 també ha estat l’any de l’arribada de l’AVE a Barcelona, de la negociació de la llei d’educació, de la culminació del desplegament dels Mossos, del Pacte per a Immigració, de la velocitat variable als voltants de Barcelona, de la sequera i de l’Expo de Saragossa; uns fets que van obligar els Serveis Informatius a fer cobertures especials per fer arribar la informació als espectadors de la manera més completa possible.


33

En el capítol luctuós, no es pot oblidar l’accident de Barajas, que va mobilitzar la redacció de TV3 per oferir informació contínua i per fer un especial aquella mateixa nit, i l’assassinat de l’exregidor socialista Isaías Carrasco, amb una altra cobertura especial. Tot això al costat de cobertures “in situ” d’esdeveniments internacionals de gran repercussió com ara la guerra de Geòrgia, les Olimpíades de Pequín, la detenció i judici de Karadzic, la independència de Kosovo, les eleccions de Rússia, el cicló de Birmània, el relleu de Blair per Gordon Brown, el de Fidel Castro pel seu germà Raúl, les eleccions de Turquia i el Pakistan, les protestes estudiantils a Grècia i, ja al tombant de l’any, l’ocupació de Gaza. Una cobertura internacional que s’ha vist reforçada amb l’obertura d’una nova corresponsalia internacional a l’Amèrica Llatina, en un any de referèndums a Bolívia i a Veneçuela. Informatius diaris

Telenotícies En aquest any tan ric informativament parlant, els telenotícies s’han consolidat com a líders absoluts en totes les edicions. Segons Sofres, la quota global dels TN l’any 2008 ha estat de 22,4 punts, molt per sobre de qualsevol altra cadena. Per edicions, el “TN migdia”, amb un 24,7 de quota mitjana, ha guanyat àmpliament els informatius de la competència, i el “TN vespre”, amb un 22,1, se situa com a líder absolut dels informatius d’aquella franja, tot i competir directament en horari amb els informatius de la resta de cadenes i amb partits de la Champions i la Lliga. A més, s’ha situat molt sovint com el programa més vist del dia a Catalunya. Cal subratllar, sobretot, que més enllà de les audiències, són informatius de referència dins i fora de Catalunya. L’any 2008 també ha consolidat els lideratges del “Telenotícies cap de setmana” i els bons resultats, sempre en ascens, del “TN comarques”, que aquest any ha ampliat les cobertures en directe amb enllaços mòbils a les quatre demarcacions, que es despleguen pel territori seguint el pols de la informació.

La coordinació entre totes les edicions dels programes informatius, d’“Els matins” al 3/24, passant pel “Telenotícies” i els programes no diaris, ha


34

permès avançar en l’actualització constant, la complementarietat i l’aprofundiment de la informació, cabdal en una cadena pública com TVC. La coordinació s’ha ampliat també al “late show” “Hora Q” per assegurar la continuïtat del seguiment dels esdeveniments informatius de relleu. En un any de commemoració dels 25 anys de TV3, s’han fet edicions especials per Sant Jordi amb el “Telenotícies” en un plató exterior per celebrar-ho amb els ciutadans i un ampli desplegament de connexions en directe. Els matins Per quart any consecutiu, “Els matins” han estat líders de l’audiència matinal a Catalunya, amb un 17,4 de quota de pantalla. El programa ha aconseguit presentar una oferta informativa de temàtica cada cop més diversa en diferents gèneres (notícies, entrevistes, debats i tertúlies) i amb un gran esforç per ser en directe als llocs d’interès. Cal destacar l’especial que va fer el programa per Sant Jordi a la plaça de Catalunya de Barcelona (una gran edició amb contacte ciutadà que va servir, també, de celebració dels 25 anys) i el que es va fer des de Washington amb motiu de les eleccions als Estats Units. El medi ambient Al costat dels temes habituals (canvi climàtic, recursos hídrics, boscos...), el 2008 el programa ha prestat atenció especial a treballs realitzats en centres de recerca catalans i en empreses especialitzades en la recerca mediambiental. Per exemple, plaques solars aplicables a teixits o petits avions teledirigits per estudiar el territori. També convé destacar la sèrie de dotze reportatges “Rastrejadors del clima”, fets amb imatges cedides per l'entitat WWF a través de la Comissió Europea i que mostren els efectes del canvi climàtic sobre diverses espècies.

InfoK A l’“InfoK” el 2008 ha estat l’any del canvi d’imatge, amb el pas del 4/3 al 16/9. És el primer, i de moment l’únic, informatiu diari de TVC que treballa en aquest format. A més, des del setembre del 2008, el programa s’emet des d’un plató nou, amb una imatge nova. Es tracta d’un espai virtual més ampli que el d’abans i que permet introduir un element real: un sofà en


35

forma de “k”, que és d’un color diferent segons el decorat virtual del dia. El presentador té més mobilitat i tant pot presentar la informació dret com assegut. La nit al dia Aquest magazín informatiu durant el 2008 va arribar a la sisena temporada en antena. Amb motiu del nomenament de la seva directora i presentadora com a nova directora de TVC, se’n va acabar l’emissió, després d’un període amb la presentació d’Albert Closas. Durant els més de 1.150 programes de les sis temporades que el programa va estar en antena, van passar pel plató de “La nit al dia” més de 2.000 convidats. Informatius no diaris 30 minuts El programa de referència en el grans reportatges ha continuat la seva aposta per l’aprofundiment, tant en temes de proximitat com de l’esfera internacional. Destaquen, per exemple, els reportatges sobre l’impacte de l’arribada de l’AVE a Barcelona o la realitat dels habitants del Raval. En el camp internacional, cal remarcar el reportatge fet per un equip del programa sobre la realitat del Pakistan o el del “boom” econòmic de Dubai, perquè en tots dos casos es destacava la relació, fos humana o comercial, amb Catalunya. Al llarg de l’any, el programa ha tingut una audiència mitjana de 450.000 espectadors i una quota del 15%. “30 minuts” va entrar a partir del mes de setembre en una fase de renovació de l’equip i formats, amb la incorporació d’Eduard Sanjuan com a subdirector, primer, i director a partir del gener del 2009. Valor afegit Des del setembre, bona part de l’actualitat ha girat al voltant de la crisi econòmica i, setmanalment, “Valor afegit” ha ajudat a entendre una mica millor les causes i les conseqüències del que passava. Els reportatges i les entrevistes han aprofundit en els punts forts i els punts febles de la nostra economia, intentant aportar solucions i mostrar les persones que continuen treballant fort per tirar endavant. L'espai de divulgació econòmica del 33 també va celebrar 200 emissions el 2008 i ho va fer amb un programa especial en què l'equip va recórrer els quatre punts cardinals de l'estat espanyol per comprovar-ne el nivell de vida.


36

Àgora Xavier Coral, director i presentador, ha consolidat l’orientació politicosocial del programa de debat del 33. El 2008 s’ha prestat especial atenció a les conseqüències de la crisi econòmica, als preus i a l’energia. També han centrat l’atenció els processos electorals, tant de les legislatives espanyoles com de les presidencials nord-americanes. S’han potenciat les opinions de l’audiència i la interacció amb les persones convidades.

Parlament El programa ha seguit tota l’activitat parlamentària en forma de reportatges, cròniques i retrats dels membres de la cambra. No s’ha oblidat tampoc l’activitat dels polítics i polítiques catalanes al Congrés, el Senat o el Parlament Europeu. Igualment, s’han consolidat les retransmissions dels plens del Parlament, pel 3/24, i de les sessions de control al president de la Generalitat, pel 33. Tot un món La cinquena temporada de “Tot un món” s’ha centrat en els espais comuns que es creen entre la població nouvinguda i l’autòctona. Són històries de relacions professionals, d’amistat o d’oci en què, en definitiva, la interculturalitat es converteix en un fet quotidià. El programa s’ha estructurat en reportatges de sis minuts, amb un format nou. “Tot un món”, que ja s’ha convertit en un referent en la informació sobre la diversitat, ha estat present també en moltes iniciatives de la societat civil i l’administració, com ara l’exposició “Immigració, ara i aquí”. De vacances L’èxit de la segona temporada de la sèrie “Escapades de baix cost” (per capitals europees), de Rosa Talamàs i Laia Mestre, i de la segona edició de la sèrie “Sabors”, de Tana Collados, han estat aquest any els pilars del programa “De vacances”, de juliol i agost.


37

El programa ha comptat amb dues sèries noves: “Turisme de corresponsal” i “Paisatges”, de Josep Rovira. Totes van tenir un gran èxit d’audiència. Especials L’any de commemoració del 25è aniversari de TV3 també ha tingut una finestra especial des d’Informatius amb la sèrie “Toc de llum”, que entre Sant Jordi i l’Onze de Setembre va acostar l’audiència al passat, el present i el futur de TVC. Cal destacar també els especials per les eleccions generals, tant la nit electoral com el debat dels candidats, i per les dels Estats Units, amb el programa de la nit electoral americana i el reportatge de “La ruta 66”, per acostar les “dues Amèriques” al públic. Fets imprevistos com ara l’assassinat de l’exregidor socialista Isaías Carrasco, dos dies abans de les eleccions generals, o l’accident aeri de Barajas van provocar la reacció dels Serveis Informatius de TV3 amb diversos programes especials. En el capítol de cobertures especials destaca també l’Expo de Saragossa, amb especials sobre la inauguració i el dia de Catalunya, i “L’ensenyament, a debat”, un programa amb reportatges i un debat amb més de 100 convidats i convidades presentat per Josep Cuní que tenia el repte de trobar solucions per millorar l’educació dels infants. També cal destacar el programa “Topografia de la memòria”, que feia un recorregut per cinc països (entre els quals, Catalunya) i els seus esforços per recuperar la memòria històrica, i l’entrevista de Mònica Terribas a Michelle Bachelet, presidenta de Xile, precisament un dels països que encapçalen aquesta lluita per recuperar la memòria històrica. El 2008 va acabar amb el resum de l’any “Esborrany d’un nou món”, un programa especial que feia un repàs imaginatiu del 2008 i se situava de cara als reptes del 2009.

3/24 El canal d'informació contínua de TV3 ha cobert durant aquest any grans esdeveniments d'interès informatiu, entre els quals destaquen l'accident de Barajas (amb un programa especial de tres hores seguides, des del plató


38

del canal, en emissió simultània per TV3), les eleccions generals, les eleccions nord-americanes (amb l'emissió d'una desena d'especials informatius), la sequera, la crisi financera i econòmica o el debat sobre el nou model de finançament. El seguiment constant i en directe (amb connexions amb les corresponsalies o retransmissions de rodes de premsa i actes d'especial interès) han consolidat el canal com una referència imprescindible per a aquells sectors de la societat catalana que reclamen una informació actualitzada permanentment. ESPORTS El 2008 ha estat un any de canvis al Departament d'Esports, amb la idea de començar a construir un projecte per als pròxims 25 anys en el nou escenari de la televisió esportiva a la TDT. Aquest projecte té cinc eixos principals:

• Potenciació de l'aportació del departament a la graella de TV3, amb programes i transmissions de gran abast com ara el futbol (en un any en què TV3 ha ofert més partits del Barça que mai) o la Fórmula 1. Pel que fa als programes, s'ha consolidat “Zona zàping” com un programa d'èxit en el “prime time” dels divendres.

• Compromís permanent amb la informació esportiva de més qualitat

als TN i al 3/24. Per afavorir un millor funcionament periodístic i organitzatiu, s'ha creat una redacció única, que dóna servei a tota l'oferta informativa de TVC. Un dels principals reptes periodístics del 2008 ha estat el seguiment dels Jocs Olímpics de Pequín, tot i no disposar ni de drets ni d'acreditacions.

• Oferta de programes i transmissions al 33 amb una nit del futbol renovada els diumenges, amb “Hat-trick Barça”, “Hat-trick Espanyol” i “Hat-trick Internacional”. L’oferta futbolística es completa amb el “Gol a gol” de la tarda dels diumenges i el “FutbolCat”, els dilluns.

Nou format també dels “Esports 33”, amb una atenció especial per l'esport com a esdeveniment i espectacle i una aposta decidida pel món del motor amb la celebració dels 20 anys de “Motor a fons”, que va incloure l'organització d'una gala. També destaca la renovació


39

d’“NBA.cat” i la consolidació de dos clàssics com són “Temps de neu” i “Temps d'aventura”.

En transmissions, el millor bàsquet al 33 amb l'Eurolliga del Barça i del Joventut, la Copa ULEB de la Penya i la Lliga ACB. A més, una àmplia oferta poliesportiva amb les millors cites d'esports com ara l'handbol (amb l'Eurolliga inclosa) o l'hoquei patins. Sense oblidar l'esport minoritari i l'aposta per l'esport femení.

• Inici del disseny del projecte de la programació d'esports a la TDT, que, en una primera fase, s'hauria de fer compatible amb l'oferta esportiva dels caps de setmana al 33 analògic. L’objectiu és aprofitar al màxim els recursos propis i els continguts per situar la llengua catalana i l'esport que més interessa a l’afició catalana en el nou escenari multioferta de la TDT.

• Potenciació del portal elsesports.cat com una nova via de difusió de

l'oferta esportiva de TVC, amb la compra de drets que incloguin la transmissió simultània, com ja s’ha fet amb l'Eurolliga de bàsquet del Barça i del Joventut i com es farà pròximament de la Fórmula1 i la Champions. A més, també s’hi han incorporat els blogs i videoblogs a càrrec dels analistes de TVC Àngel Alonso i Nacho Solozábal.

Drets Aquest ha estat un any molt important pel que fa als drets esportius. Després de nou anys, TVC ha aconseguit recuperar els drets principals de la Champions League per a les tres pròximes temporades. S’ha tancat l’acord per continuar retransmetent la Fórmula 1 els cinc pròxims anys i s’han renovat els drets de les eurolligues de bàsquet i handbol, així com de la Lliga ACB. Quant a la Lliga de futbol, l’explotació s’ha vist directament afectada per l’anomenada “guerra del futbol”, amb un final de Lliga molt marcat pel conflicte, i un inici de temporada amb un acord complementari molt avantatjós, que ha permès elaborar la millor oferta de Lliga, per qualitat i quantitat, de la història de TV3.


40

Especials La factoria d'especials d'esports ha continuat fent treballs de qualitat com ara el dedicat al centenari de l'esquí català, el “30 minuts” del debut de Rudy Fernández i Marc Gasol a l'NBA, un zàping internacional dels Jocs Olímpics, un programa de Cap d'Any d'animació (“Podis”), els 25 anys d'esports o els 15 de “Nadal a 3 bandes”. Tot això sense oblidar transmissions especials com, per exemple, la Copa del Món d'Esquí a la Molina, en què TVC va ser “host broadcaster”. Imatge En el camp de la realització es va començar a impulsar el pas al grafisme 3D, amb un procés inicial de selecció de les diferents ofertes del mercat, i amb la preparació de la nova informàtica del futbol, que s'estrenarà a principis del 2009. Tot plegat en el camí d’oferir una posada en escena al més moderna i espectacular possible. PROGRAMES Entreteniment El 25è aniversari de TV3 ha estat present en tots els programes de l’àrea en el decurs dels tres primers trimestres de l’any. En destaquen dos d’específics: “Els 25” i la gala “La nit 25”. Els 25 El concurs setmanal “Els 25” buscava l’espectador/ora que conegués millor la història de TV3. Les 13 entregues del programa van tenir una audiència mitjana de 325.000 espectadors i una quota de pantalla del 12,3%. La nit 25 La gala “La nit 25” va tancar els actes dels 25 anys de TV3. El format va transcendir pròpiament el d’un programa de televisió i va promoure, paral·lelament a l’espai televisiu, la realització d’una “Nit en blanc” a diferents indrets del Principat, València, Mallorca i Perpinyà, que van secundar 15 ajuntaments i 120 institucions. L’emissió, la nit del 10 de setembre, amb gairebé 5 hores de durada, va ser seguida per una mitjana de 310.000 persones, amb una quota de pantalla del 18,6%.


41

El periodista Albert Om va ser l’encarregat de presentar “La nit 25”, que va comptar amb moltes cares conegudes de la

història de TV3, com l’actor Joan Pera El gènere “talent show” s’ha materialitzat en dues apostes de l’àrea: “Emprenedors” i “Objectiu Pastorets, el càsting diví”. Tot i que no han propiciat un seguiment massiu del públic, la capacitat de convocatòria prèvia en els càstings per seleccionar participants ha estat, en tots dos casos, un èxit, amb gairebé 800 aspirants cada un. Emprenedors “Emprenedors”, un format de producció interna i creat a TV3, s’ha plantejat com un concurs en què un grup de 8 persones anònimes han presentat el seu projecte empresarial i han competit per obtenir un premi de 100.000 euros per fer-lo realitat. Els resultats d’audiència han estat discrets, amb 125.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 5%.

Objectiu Pastorets, el càsting diví Tot i els resultats desiguals en termes d’audiència (397.000 espectadors de mitjana i un 13,1% de quota de pantalla) sí que ha quallat entre l’audiència. El concurs ha fet una selecció entre actors i actrius amateurs per representar l’obra “Els Pastorets del Segle XXI”, una actualització del clàssic de Josep Maria Folch i Torres escrita per Xavier Bru de Sala. El projecte ha constat de tres programes setmanals i una representació final.


42

Crackòvia Un dels èxits de l’any ha estat la incorporació al “prime time” dels dilluns del programa “Crackòvia” a partir del quart trimestre de l’any. Aquest espai de sàtira esportiva, que comparteix autoria i equip amb “Polònia”, ha tingut una audiència mitjana de 767.000 persones, amb una quota de pantalla del 23,8%.

Imatge d’un dels gags de “Crackòvia” Hora Q També cal destacar que, des del 10 de novembre, s’ha recuperat el “late night” a la graella nocturna de TV3 amb “Hora Q”. Es tracta d’un format en què conflueixen continguts informatius, esportius i d’entreteniment que ha tingut una audiència mitjana de 100.000 persones i una quota de pantalla del 6,8%. Altres El programa de sàtira política “Polònia”, el concurs “Bocamoll”, “Cuines” i els espais de zàping “APM?” i “APM Extra” han continuat aportant resultats d’audiència molt bons. Altres propostes d’Entreteniment han estat “No em ratllis!”, “Boqueria after-sun”, “Vacances pagades”, “Sis a traïció”, l’especial de cuina “El que hem menjat” i el programa especial de Cap d’Any “D’un any 8 a un any 9”. Culturals i especials El 2008 la programació del 33 ha continuat tenint un caràcter clarament complementari i alternatiu a TV3. Així, s’han reforçat els programes històrics de contingut cultural i musical com ara “Millennium”, “L’hora del lector”, “Cinema 3”, “Clàssica”, “Nydia”, “Rodasons”, “Silenci?” i “Loops”, a la vegada que s’han recuperat propostes com “Km 33” i “En clau de vi”.


43

D’altra banda, s’han consolidat les cites anuals d’esdeveniments rellevants de la cultura del país com ara la cavalcada de Reis, els Premis Nacionals de Cultura, el concert de Sant Esteve, les havaneres de Calella de Palafrugell o el piromusical de la Mercè. Però, sens dubte, l’àmbit que ha experimentat un creixement més important durant el 2008 és el dels programes especials, entre els quals podem destacar els concerts d’Antònia Font o Marina Rossell al Liceu, l’homenatge a Joan Baptista Humet, l’òpera a la platja amb Josep Carreras, l’homenatge a Xirinacs al Palau de la Música, el concert de Raimon al castell de Montjuïc, l’“Escultura de l’Aigua” a Saragossa (cloenda de l’Expo), els 25 anys de Catalunya Ràdio i el concert solidari del Casal del Raval al Liceu. Documentals La nova àrea de Documentals, sota la direcció de Joan Salvat, va estar preparant, des del novembre, quan el periodista va deixar de dirigir “30 minuts”, el nou espai de TV3 “Sense ficció”, dedicat al món del documental i estrenat al gener del 2009. Les prioritats van ser buscar els documentals més prestigiosos a nivell internacional i començar a produir les primeres peces del nou període. 60 minuts El programa “60 minuts”, del 33, ha continuat buscant els millors reportatges i documentals produïts per cadenes de tot el món. A l’estiu es va emetre una sèrie de quatre episodis per cobrir un dels temes d’actualitat de l’any: les Olimpíades de Pequín; la sèrie analitzava els canvis produïts en el gran país asiàtic. Les eleccions nord-americanes també van tenir una rellevància singular amb l’emissió d’un especial biogràfic de dues hores sobre els dos candidats, Barack Obama i John McCain. També es va prestar atenció a les protestes que es van viure al Tibet a la primavera. A més, s’han continuat emetent alguns dels millors programes de la BBC a través del contracte entre deu televisions de la Forta i la cadena britànica. El documental D’altra banda, al llarg del 2008, “El documental” ha estrenat 38 treballs, 25 procedents de compres alienes al mercat internacional i 13 coproduccions amb productores catalanes, fruit del conveni signat amb aquestes per TVC. El programa ha continuat fidel als objectius que es va marcar des del començament (gener 2001) i incideix en espais que no recullen altres programes de TVC. Bàsicament, documentals socials i culturals de creació que exploren la realitat posant l’accent en llenguatges cinematogràfics i mirades personals. “El documental” és alhora una finestra oberta al món (amb produccions de fins a 22 països diferents, enguany) i a l’entorn català. Entre els primers,


44

destaquen peces premiades en diversos festivals i avalades per crítiques internacionals: “El monestir” (Dinamarca), “Miners del diable” (Bolívia i EUA), “Souvenirs” (Holanda, Itàlia i Israel) “Camí de l’escola de Praná” (Brasil), “Adéu, Transilvània” (Romania i Alemanya) o “La Bissau d’Isabel” (Guinea Bissau i Portugal). Entre les coproduccions catalanes val la pena remarcar “Vides de Palau i Fabre” (retrat antològic de l’artista desaparegut), “Diumenge a les 5” (balanç dels deu anys dels Acords de Pau a Irlanda del Nord), “Humans a Venta Micena” (seguiment de les excavacions del paleontòleg Josep Gibert) i “La Maternitat d’Elna”. Dramàtics La fragmentació del mercat i l’aposta de la competència pels productes de ficció fa que cada cop sigui més difícil per a totes les cadenes aconseguir la fidelitat del públic. El fet de tenir programes tan consolidats com “El cor de la ciutat” i “Ventdelplà” demostra l’encert, en el seu moment, d’apostar per productes de llarg recorregut en previsió de l’escenari actual. Aquest any ha estat de transició, per redefinir l’oferta i buscar productes de cara al futur. Cal obrir noves portes i complementar les ficcions costumistes amb altres ficcions. La fragmentació també dóna més oportunitats per introduir programes dirigits a “targets” més específics. El fet que a les llars catalanes arribi tanta oferta de ficció al mateix temps exigeix un gran esforç per tenir programes molt sòlids des del moment de l’estrena. Per això s’ha invertit més en guions i en programes pilot. També s’han fet productes específics per a internet i s’investiga en nous formats de ficció. L’any 2008, el conjunt de la ficció de TVC, incloses les reposicions, ha aconseguit una quota mitjana del 18,7%, 3,1 punts per sobre de mitjana de la cadena. El cor de la ciutat Durant el 2008, la telenovel·la de la tarda ha emès el final de la vuitena temporada i el començament de la novena, en què ha incorporat una línia nova d’intriga, amb la intenció d’ampliar el ventall de públic. Tot i que l’augment de la competència en aquesta franja s’ha fet notar, “El cor de la ciutat” ha conservat el lideratge de les tardes i ha obtingut una audiència mitjana de 416.000 persones i una quota de pantalla del 22,9%. S’ha encarregat la bíblia de la desena temporada de la sèrie de producció pròpia més longeva de TV3.


45

Ventdelplà L’entrada de més personatges i l’obertura de noves línies ha reactivat l’interès del públic per la primera telenovel·la de nit en horari de “prime time”. L’oferta de continguts addicionals per internet, pensats específicament per a aquesta plataforma, ha generat noves formes de comunicació entre l’univers de “Ventdelplà” i els seguidors més joves de la sèrie. Els 654.000 espectadors de mitjana (21% de quota) han mantingut aquesta sèrie entre els programes més vistos dels dilluns i dimarts. Zoo Creada per ocupar l’espai entre dues temporades de “Ventdelplà”, la sèrie “Zoo” no va aconseguir l’audiència de la seva predecessora, però sí que va retenir una part del públic d’aquesta franja nocturna fins a la tornada de “Ventdelplà”. Un total de 344.000 espectadors de mitjana, que representen una quota de pantalla de l’11,3 %, van ser fidels a “Zoo”. 13 anys i un dia La nova “sitcom” de TV3 és un programa fet a mida del seu protagonista, l’actor Joan Pera, que desperta molta expectació: el primer episodi el van veure 966.000 persones. Globalment, la sèrie va obtenir una audiència mitjana de 588.000 persones i una quota de pantalla del 18,3%. Va tenir un complement amb “A pera picada”, un miniespai pensat per a internet i telefonia mòbil, que també es va emetre compactat per televisió, com a tancament de la primera temporada. Vinagre Sèrie d’esquetxos de la productora de “Polònia” i “Crackòvia”, molt avesada a treballar amb materials de rigorosa actualitat i que va fer un programa per a persones adultes més pujat de to. En apartar-se dels continguts per a tots els públics i, per tant, del “prime time” familiar, el programa es va trobar amb dificultats per fidelitzar el seu públic potencial. “Vinagre” va obtenir una audiència mitjana de 357.000 persones i una quota de pantalla de l’11,5%.


46

Infantils, juvenils i educatius Infantils i juvenils Durant el 2008 el K3 ha continuat sent una referència de qualitat per al públic infantil i juvenil, malgrat l’augment de la competència dels canals temàtics.

Al llarg del 2008, el programa “Mic3” ha consolidat la seva presència en pantalla amb un espai reservat a la mainada. Els seus personatges han començat a ser coneguts i reconeguts per canalla, tal com es va poder constatar a la Festa dels Súpers i amb la demanda d’elements de marxandatge del programa. Dos personatges nous, el cargol i la mosca, s’han incorporat al joc dramàtic amb en Mic i en Cincsegons, i han obert nous horitzons, nous diàlegs i noves relacions. Els continguts s’han treballat tenint en compte el currículum escolar corresponent a aquestes edats, s’ha introduït la temporalitat dins de les històries a partir de les quatre estacions i s’ha ampliat el joc del llenguatge i la seva musicalitat amb la presència de cançons, poesia, dites i endevinalles. S’ha de ressaltar que el programa ha constituït elements per donar presència al món real: s’ha obert una finestra a la natura, a través de la creació de molinets i la presència de nens explicant les seves pròpies experiències.

El “Club Super3” tanca el 2008 consolidat com l’espai infantil de referència a Catalunya després de 17 anys en antena. L’èxit creixent de la renovació iniciada la temporada anterior (amb personatges, cançons i imatge nous), juntament amb l’alt índex de penetració del club (prop de 500.000 súpers actius i més d’un milió d’acumulats) fan del “Club Super3” no només un referent comunicatiu (televisió, web, la Festa...), sinó també un motor de cohesió i integració de la societat catalana.


47

El 2008, el “Club Super3” ha emès els 365 dies de l’any, en franges de matí, migdia i tarda, i amb una programació especial durant les vacances escolars. Els bons índexs d’audiència de les seves sèries s’han combinat amb la gran acceptació de les propostes de producció pròpia, encapçalades pels personatges de la família del “Club Super3”, les propostes de més de 125 activitats del club i els reportatges sobre súpers realitzats arreu de Catalunya, entre d’altres. La Festa dels Súpers, el gran esdeveniment familiar del calendari català, va batre tots els rècords, ja que va reunir més de 360.000 persones el 25 i 26 d’octubre a Montjuïc. D’altra banda, el “Club Super3” ha fet 21 accions per tot Catalunya —inclosos 15 concerts del seu grup musical, el SP3—vinculades especialment a actes socials i solidaris.

Imatge de la Festa dels Súpers 2008 “Anem a veure món” és el segon disc de la nova etapa del “Club Super3”, que va veure la llum al desembre. Després de l’èxit de vendes de “Benvinguts al club”, amb disc d’or inclòs obtingut el 2008, el nou disc inclou cançons compostes per Marc Parrot i Lluís Gavaldà i cantades pels personatges. Durant el 2008 el “Club Super3” ha fet diverses campanyes que combinen l’entreteniment amb la vocació de servei públic. D’aquesta manera, “M’encanta llegir”, en col·laboració amb el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, ha fomentat la lectura entre els súpers i “Súper sobre rodes”, amb el Servei Català de Trànsit, ha posat èmfasi en l’educació per la mobilitat. Altres campanyes s’han centrat en els bons hàbits alimentaris o en la necessitat de fer esport regularment. El web www.super3.cat ha batut durant el 2008 tots els seus registres, amb un creixement continu (8 milions de pàgines vistes al mes de mitjana) que el consoliden com l’espai de referència a la xarxa per al públic infantil català.


48

El “Club Super3” ha tancat el 2008 amb la notícia de tres reconeixements: el guardó de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) pel compromís del “Club Super3” amb la llengua i la cultura catalanes, el premi Número 1 de Cadena 100 com a Millor Programa de Televisió Espanyol i la candidatura com un dels tres finalistes a Millor Programa Infantil que s’entregarà als XI Premis de l’Acadèmia Espanyola de les Ciències i les Arts de la Televisió.

Durant el 2008, el “3XL.cat” va deixar d’emetre “Codi3xl” per reforçar la seva presència amb sèries d’animació i ficció amb l’objectiu d’oferir més varietat de continguts per al “target” adolescent i preparar nous projectes per al 2009 dirigits a preadolescents i adolescents. Com a nou projecte, de setembre a desembre del 2008, es va desenvolupar “Tags”, un programa multiplataforma d'entreteniment i oci adreçat als preadolescents i presentat per dos nois i dues noies, prescriptors d'una comunitat d'usuaris que interactuen a través de la televisió, l’ordinador i el mòbil. L’estrena està prevista pel 14 d’abril del 2009. A més, durant el 2008 també es van fer les produccions infantils “La cuina dels titelles”, “La fada Paca” i “Golobica TV”. Educatius Pel que fa als programes educatius, s’han de destacar diverses estrenes al K3. D’una banda, “L’EnergiK”, en què el professor K fa un viatge pel coneixement de les fonts d’energia que mouen el món i per les “bones pràctiques energètiques”. De l’altra, “Latitud júnior”, que ha anat a sis països en fase incipient de desenvolupament econòmic i social per veure com hi viu la generació més jove. També és destacable “Play”, una sèrie educativa per la mainada que presenta un joc didàctic entre escoles per potenciar l’ús social de l’anglès. “Play” ha estat finalista al prestigiós certamen Japan Prize 2008 com a millor programa educatiu per a infants i nominat al Bakaforum 2008 com a millor programa educatiu de l’any. Igualment cal destacar la sèrie de ficció “Àlia”, per a joves de 12 a 15 anys, on s’introdueixen conceptes matemàtics aplicables a la vida quotidiana, i “Transfer”, sèrie de peces curtes adreçada als adolescents on s’incideix sobre el tema de la mobilitat en tots els aspectes.


49

Una mà de contes Quant als programes que ja es feien, s’han de subratllar els nous capítols d’“Una mà de contes”, amb la creació artística de Hanoch Piven (www.pivenworld.com) i la composició musical del grup Cabo San Roque. L’escriptora Victòria Bermejo ha escrit els contes en paral·lel al procés creatiu de l’artista. Juntament amb el programa s’ha desenvolupat el web www.unamadecontes.cat, un portal basat en la sèrie que ofereix recursos multimèdia interactius que permeten crear productes nous a partir dels contes. El portal ha estat reconegut amb el Premi Bakaforum City of Karlsruhe al millor producte educatiu multimèdia de l’any.

Jugamón El 2008 també s’ha emès la segona temporada de “Jugamón”, una aventura protagonitzada per nens i nenes catalans d’entre 9 i 13 anys de diverses procedències culturals que comparteixen cada setmana una estona de diversió i d’intercanvi. A més, s’han ampliat els continguts del web Edu3.cat, el portal de recursos audiovisuals de TVC, Catalunya Ràdio i el Departament d’Educació al servei de la comunitat educativa. El portal permet accedir en línia a uns 7.000 documents audiovisuals. Qui els va parir! Tot i el seu perfil generalista, TV3 també ha donat cabuda a programes de caire educatiu. Ha estat el cas de l’espai “Qui els va parir!”, l’aventura de ser pares tractada amb sentit de l’humor i amb sentit comú, que ha rebut el premi FUNDE a l'Excel·lència al mitjà de comunicació que ha contribuït a mostrar la realitat econòmica i social femenina. I també de “10 cites”, programa que mostrava l’experiència de diferents parelles de voluntaris per la llengua. Salut! Aquest any TV3 també ha emès la segona temporada de “Salut!”, en què dos metges i una infermera han sortit al carrer per trobar males pràctiques en matèria de salut i donar consells sobre prevenció.


50

“Salut!” ha estat guardonat amb el Premi Ediciones Mayo 2008 a la millor tasca divulgativa de sanitat en mitjans de comunicació de masses i el Premi Josep Trueta 2009 per la seva qualitat com a programa divulgatiu que vol fomentar els hàbits de vida saludables. Quèquicom El 33 ha emès la tercera temporada de “Quèquicom”, la sèrie divulgativa de ciència i tecnologia. El reportatge “El cordó que dóna vides” va rebre el Premi de Periodisme en Medicina que atorga Boehringer Ingelheim en la categoria de mitjans audiovisuals. El mateix reportatge va rebre el tercer premi del Certamen Internacional de Cinema Mèdic, de Salut i Telemedicina, Videomed. Un altre capítol, “La diabetis: quan el dolç amarga”, va guanyar el Premi Novo Nordisk Media 2008. Altres El 33 també ha tingut espai per a l’educació. Ha estat el cas de “Latitud júnior, els documentals”, versió readaptada del programa “Latitud júnior”, que es va emetre a l’estiu; “La senyora de les muntanyes”, documental sobre l’excepcional troballa i la investigació posterior de les restes de vuit persones que van viure durant l'edat del bronze a l'Alt Urgell; “Artista!”, una estada a l’estudi dels professionals més representatius del món de les arts plàstiques a Catalunya per arribar a la seva obra a través de la persona i no del personatge, i “NoTòpic”, sèrie de reportatges en què els protagonistes són joves immigrants de primera generació, i de procedències diverses, que expliquen la seva experiència a Catalunya. Nous Formats Durant el 2008 es van reestructurar temàticament les àrees de producció de TVC de manera que, abans de l’estiu, alguns programes documentals gestionats des de l’anterior Departament de Documentals i Nous Formats van passar a la nova àrea de Documentals, els programes educatius van passar a l’àrea d’Infantils, i l’espai “Entre línies”, a Informatius. En aquest apartat, s’inclouen els programes documentals produïts prèviament a aquest canvi. Els espais educatius s’inclouen a la part corresponent d’Infantils. TV3 Pel que fa a TV3, els programes de Nous Formats han continuat aportant innovació i una oferta diferenciadora de la resta de cadenes.


51

Sense embuts Aquest 2008 cal destacar, per la seva repercussió social i mediàtica, “Sense embuts”, una sèrie documental basada en testimonis personals sobre la manera com les persones afrontem i resolem (o no) els moments i les situacions complicades que se'ns poden presentar a la vida. “Sense embuts” va aconseguir un 16,1% de quota mitjana en els seus tretze episodis. 60-90 “60-90” ha estat un altre programa emblemàtic de l’àrea. La sèrie proposava un viatge sentimental de deu capítols a través dels anys 60 i 90. Un recorregut ple de música, ídols, fets històrics... però sobretot ple dels records dels 40 pares i fills que van explicar, en primera persona, com van viure les dècades dels 60 i dels 90. El resultat va ser un 19,3% de mitjana. Caçadors de paraules La segona temporada de “Caçadors de paraules”, sèrie sobre la llengua amb un format transgressor i de complicitat, es va emetre primer els dilluns (deu episodis) i després els dijous (quatre episodis). El 26 de maig, en el marc de La Setmana de TV3, es va emetre un especial dedicat a la lectura. La sèrie va aconseguir un èxit notable: una audiència mitjana de 616.000 persones i una quota de pantalla del 19,5%. El capítol sobre pescadors, emès el 14 de gener, va aconseguir un 26,9% de quota i va ser un dels 40 programes més vistos de l’any a Catalunya. Caçadors de bolets “Caçadors de bolets” va presentar la cinquena temporada amb un èxit considerable. Es va emetre els dijous a les 21.50 i el resultat va ser un 21,2% de quota mitjana. El capítol del 18 de desembre va tenir 800.000 espectadors i és un dels 40 programes més vistos de l’any a Catalunya.


52

Els diaris de Pascal “Els diaris de Pascal” és una docuficció que retrata la Barcelona i la Catalunya de la Segona República. La sèrie, produïda íntegrament en alta definició, es construeix a partir de la barreja d'imatges d'arxiu, d'entrevistes a testimonis vius i escenes dramatitzades. Emesa el segon trimestre del 2008, ha tingut una audiència mitjana del 13,4% en les emissions a les 21.45 i un 9,9% en els quatre capítols de les 23.35. Especials L’especial “Històries de Catalunya: Empúries” es va produir per la commemoració del centenari de les excavacions de les ruïnes d’Empúries. Es va emetre l’1 d’octubre a les 22.15, amb un resultat de quota del 13,8%. “L’Ebre, camins de l’aigua”, una producció amb Aragón Televisión i Aurea Documentary, ensenyava l'Ebre des d'una perspectiva, l'aèria, inusual i atractiva. Va ser una sèrie de sis capítols emesa durant l’estiu que va tenir una audiència del 13%. “La nit de l'orgasme” va ser un programa especial sobre un dels grans enigmes del cos humà: l'orgasme. Una producció de Sagrera formada per dues peces de 50 minuts (l'orgasme femení i l'orgasme masculí), la sèrie es basa en testimonis d'homes i dones de diferents edats, condicions sexuals i estats civils. Es va emetre els dilluns 7 i 14 d'abril a les 22.25, amb una quota de pantalla de l’11,0%. 33 Quant al 33, a part dels programes ja emblemàtics, com ara “Thalassa”, “Karakia”, “El documental”, “Segle XX” o “Cronos”, l’oferta de sèries documentals s’ha caracteritzat pel gran nivell de qualitat de productes com, per exemple, “El tresor del setè camió”, “Boira negra” o “A pagès”. El tresor del setè camió “El tresor del setè camió” és una minisèrie històrica d'investigació, en tres episodis, sobre el destí que va tenir durant la Guerra Civil Espanyola el tresor artístic i els valors del govern republicà. Es va emetre al gener a les 22.00, amb una audiència mitjana del 3,5% de quota. Boira negra “Boira negra”, docuficció de quatre capítols d’una hora que tracta la influència que va tenir a Catalunya el règim nacionalsocialista alemany i la seva política antisemita, es va emetre al setembre a les 22.05 amb una audiència mitjana del 4% de quota.


53

A pagès “A pagès” és una sèrie d’onze capítols que mostra el món rural des dels ulls de les dones que hi viuen i hi treballen. Emesa els divendres, a les 21.30, de setembre a novembre del 2008, és una producció de The End Produccions Audiovisuals. El resultat d’audiència va ser del 3,7%. Material sensible “Material sensible” és una sèrie que presenta un viatge per la història del segle XX a través del cinema familiar. La segona tanda de capítols de “Material sensible” mostra tretze cineastes de totes les èpoques que han utilitzat tots els formats cinematogràfics per retratar unes magnífiques històries humanes. Taller.doc “Taller.doc” vol mostrar noves mirades documentals sobre la realitat i, alhora, ajudar els joves realitzadors/ores que comencen la carrera en el terreny del gènere documental donant-los a conèixer. L’espai combina els documentals ja acabats de joves realitzadors/ores amb una vintena de produccions específicament creades per a “Taller.doc”. City Folk “City Folk” és una sèrie documental coproduïda per la Comissió Intercultural de la Unió Europea de Radiofidusió (UER) i diverses televisions públiques europees que mostra en cada capítol la història de tres personatges amb una ciutat de fons. Se’n van emetre vuit capítols a l’estiu del 2008. El capítol de Barcelona és una producció de Goroka TV. Coproduccions El 2008, tercer any d’aplicació del conveni (2006-2009) amb les associacions de productores, s’ha caracteritzat per un increment de la inversió en cinema, ja sigui en projectes de ficció o documentals, amb un total de 17 llargmetratges coproduïts i l’adquisició dels drets d’antena de 34 projectes. Per contra, la producció de telefilms i documentals per a televisió ha disminuït respecte al 2007. Tot i així, s’ha invertit en 26 telefilms i 18 documentals. Pel que fa a l’animació, la inversió també ha crescut i s’han arrencat una desena de projectes. Un bon nombre de pel·lícules amb la contribució de TVC han tingut un clar reconeixement de crítica i públic, han estat presents en festivals i han rebut premis. “Vicky Cristina Barcelona”, “Camino”, “Tiro en la cabeza”, “Bucarest, la memòria perduda”, “La teta asustada” i “El cant dels ocells” en són alguns exemples.


54

Serrallonga

Els dies 6 i 11 de novembre es va estrenar la minisèrie “Serrallonga”, un dels projectes més ambiciosos de la producció audiovisual catalana recent. “Serrallonga” s’endinsa en la història i l’ambient feréstec de la Catalunya del segle XVII a través d’una història fascinant que recrea els avatars biogràfics que van convertir un pobre camperol en un heroi indomable. Van seguir el primer capítol 655.000

persones, amb una quota de pantalla del 21%, i 543.000 persones van veure el segon capítol, amb una quota del 19,7%. Per altra banda, la valoració qualitativa va ser d’un 8 sobre 10, segons el panel qualitatiu de GFK.

La novel·la, el còmic i el CD de “Serrallonga” “Serrallonga” ha estat un esdeveniment que ha anat més enllà de l’emissió, amb un desplegament multiproducte que ha contribuït a reforçar el prestigi del projecte. El 10 d’octubre es va posar a la venda la novel·la, escrita per Rafael Vallbona i editada per Edicions 62, i el 24 d’octubre va sortir el còmic amb il·lustracions de Quim Bou, text de Nicky Navarro i editat per Edicions Glénat, amb un primer tiratge de 2.000 exemplars que es va esgotar en tres setmanes. El mateix dia es va posar a la venda la banda sonora, composta per Joan Valent i editada per Blanco y Negro. Finalment, el 24 de novembre, i aprofitant la campanya de Nadal, va sortir a la venda el DVD, editat també per Blanco y Negro. Es va comptar amb el suport d’una campanya de promoció i un pla de màrqueting molt acurat, que incloïa accions com ara concursos on es sortejaven lots dels productes “Serrallonga” o entrades per a la preestrena al cinema i activitats d’oci com ara les Rutes Serrallonga o el Bus


55

Serrallonga, que va circular per Catalunya interactuant amb les persones que s’hi volien acostar. Tot plegat va contribuir a fer de “Serrallonga” tot un esdeveniment.

Imatge del Bus Serrallonga EXPLOTACIÓ I PRODUCCIÓ

Producció En el context de la nova estructura organitzativa plantejada per la direcció de TVC, l’àrea d’Explotació i Producció ha incorporat la figura del cap de Producció de Programes, lligada funcionalment a l’àrea de Programes. El treball del cap de Producció té el suport de sis productors executius, un per cadascuna de les sis àrees de Continguts de Programes. Mitjançant aquesta configuració es pretén reforçar la coordinació entre la producció, els recursos i els continguts dels programes, i prosseguir alhora en els esforços per ajustar i augmentar l’eficiència de la plantilla operativa, en sintonia amb l’àrea corporativa d’Organització i Planificació de Recursos.

Equipament L’estratègia de les reposicions i la compra d’equips nous de gravació i edició ha estat orientada cap a l’augment progressiu de la producció en el format 16:9 i d’alta definició. La nova unitat mòbil 406HD és la primera de TVC que està totalment dissenyada i equipada per poder produir en alta definició. En aquest vehicle s’ha tingut una cura especial de l’ergonomia de les instal·lacions i de la comoditat de l’espai de realització. La unitat està equipada amb sis càmeres HDTV i utilitza el sistema de gravació EVS sobre disc dur; també disposa d’un magnetoscopi de gravació en cinta de format DVCPro100. Pel que fa al control d’àudio, està preparada per enregistrar en el sistema Dolby Digital


56

5.1. La unitat mòbil es va començar a explotar a la tardor del 2008 en la gravació del programa “(S)avis” i a partir del 2009 es farà servir en retransmissions esportives.

Gravació de la segona temporada de “(S)avis” L’estudi de l’Hospitalet del Llobregat, on s’enregistra “El cor de la ciutat”, s’ha equipat amb tres càmeres d’alta definició. La unitat lleugera EFP, que es fa servir en els rodatges d’exteriors de la telenovel·la, també disposa de dues càmeres per gravar en aquest format. El control d’estudi als platós d’Imagina s’ha reposat totalment i s’ha adequat tot l’equipament a l’alta definició: tres càmeres, mesclador, magnetoscopis i monitorat. Al control d’àudio de l’estudi polivalent s’ha instal·lat l’equipament necessari per poder emetre en Dolby Digital 5.1. Aquest espectacular sistema s’utilitzarà a partir del març del 2009 en les emissions per TDT dels grans premis de Fórmula 1. L’estudi virtual 5 s’ha traslladat de la segona planta a la planta baixa del Centre de Producció Audiovisual (CPA). Mitjançant aquest moviment s’ha aconseguit disposar d’un espai amb més alçada, que facilita la realització dels programes, i d’un accés molt més senzill per als elements corporis que complementen el decorat virtual. El 2008 s'ha començat a explotar el nou plató 7 de decorats virtuals, instal·lat a les dependències de Continuïtat. Està equipat amb el sistema ORAD, anàleg al del plató 5, i amb tres càmeres. En aquest plató s’explota diàriament, entre d’altres, el programa “InfoK”. S’ha instal·lat al Centre d’Emissió d’Informatius (CEI) l’equip de grafisme VIZRT, que permet generar gràfics en 3D de manera senzilla i ràpida.


57

Aquest equip és obert i escalable i pot integrar-se al sistema Digition més fàcilment que les aplicacions gràfiques del sistema ORAD. Amb VIZRT serà factible dissenyar plantilles gràfiques en un ordinador convencional i omplir-les directament des dels llocs de treball de la redacció de TVC. El VIZRT s'ha començat a utilitzar des de començaments del 2009 en els grafismes de les retransmissions de la Lliga de futbol i de les curses de Fórmula 1. Durant l’any 2008 ha prosseguit la introducció de les càmeres de rodatge de gravació sobre memòria en estat sòlid, model P-2. S’han comprat deu unitats per als programes d’actualitat i esports, i tres unitats per a les produccions del CPA. Pel que fa a les sales de postproducció, les accions s’han dirigit a millorar-ne la interconnectivitat i a adaptar-les progressivament a l’alta definició. Al CEI s’ha desenvolupat i instal·lat una xarxa X-San que connecta els editors Final Cut. Al CPA, s’ha substituït la Unity dels editors AVID per una xarxa Giga Ethernet.

Digitalització Durant el 2008 s’ha desenvolupat l’aplicació que permet ingestar a Digition les gravacions multicàmera sincròniques dels estudis. Actualment més d’una quarta part dels programes que es fan als estudis del CPA es graven i s’ingesten directament en el sistema de producció digital. També ha començat a desenvolupar-se una aplicació de producció digital específica per als programes dramàtics. L’aplicació relaciona els fitxers de les imatges enregistrades amb el desglossament dels guions i de les escenes. En els robots on s’emmagatzema la producció digital s'han començat a emprar cintes informàtiques del tipus LTO4, d’una capacitat de 800GB cadascuna, el doble que les usades fins al moment. D’aquest manera s’amplia la memòria disponible sense necessitat d’instal·lar un robot nou.

TDT El 2008 ha prosseguit l’ampliació de la cobertura dels canals de TDT arreu del país, amb la instal·lació de 60 emissors nous. A finals d’any, les emissions de TDT de TVC ja arriben al 97% de la població de Catalunya. A més, han començat les primeres adaptacions de la capçalera del Múltiplex-2, per permetre les futures emissions en alta definició.

Emissió L’any 2008 s’ha iniciat el canvi de la matriu analògica del Control Central, que se substituirà per una de digital i preparada per a l’alta definició. Al Control de Tràfic s’ha remodelat totalment l’espai de treball i s’ha instal·lat


58

una nova matriu configurada especialment per tractar els senyals provinents de satèl·lit. Amb un equip Automàtic TV desenvolupat per Activa Multimèdia, s’han produït continguts per als canals de TDT de manera automatitzada, concretament la telefórmula de videoclips musicals. Està previst que en el futur l’emissió també estigui automatitzada. També s’ha implantat una minicontinuïtat per donar servei als canals de proximitat (terceres pantalles) que impulsa la CCMA (estació de Tres Torres dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Trambaix). Un desenvolupament important ha estat la creació d’una xarxa digital via IP que permet l’accés en temps real a totes les càmeres paisatgístiques. Al llarg del 2009, la cinquantena de càmeres “beauty shoot” estaran a disposició dels usuaris tant per vídeo digital com per IP.

Immobles i vehicles Una obra d’abast ha estat l’adequació de l’espai i la instal·lació de climatització i energies al nou estudi virtual 5. També s’ha reformat el taller de sastreria i s’ha remodelat la sala de caracterització i maquillatge que dóna servei als platós 1 i 2. A més, s’han substituït quatre furgonetes de gravació exterior EFP per vehicles tipus monovolum més moderns, còmodes i segurs. CONTINGUTS MULTIPLATAFORMA L’àrea de Continguts Multiplataforma, creada per la direcció de TV3 al juny del 2008, té com a principal objectiu treballar transversalment amb la resta d’àrees de contingut l’estratègia de TV3 en nous suports (internet, mòbils, etc.). Durant els primers mesos, l’àrea va centrar els esforços en la coordinació amb CCRTV Interactiva, pel que fa a l’encàrrec i el desenvolupament tant de webs de programes com de projectes més transversals (TV3.cat, 3alacarta, etc.). És una tasca que, a més, requereix la conscienciació de l’empresa per tenir present en tot moment totes les finestres per les quals es poden oferir els continguts de TV3 i, per exemple, obtenir el màxim de drets dels nostres programes i projectes de cara a la distribució multiplataforma. Així, s’ha treballat per estendre aquesta cultura a l’empresa i per visualitzar la multiplataforma de TV3 per antena a través de promocions, molinets, prescripció de presentadors, notes de premsa, etc. D’altra banda, s’ha millorat l’eficiència de les empreses de la CCMA en aquests afers amb l’establiment dels mecanismes de comunicació necessaris


59

per millorar la relació i la circulació de la informació entre TV3 i CCRTV Interactiva. Pel que fa als projectes puntuals en què l’àrea de Continguts Multiplataforma ha estat implicada destaquen els següents:

- Creació d’un canal IP amb continguts extra del programa “Nit 25” (10 de setembre).

- Retransmissió de l’Eurolliga de bàsquet per internet amb dos senyals en directe diferents del carrusel emès pel 33 (els dos partits, el del Barça i el de la Penya, per separat).

- Obertura a la gratuïtat de l’arxiu del 3alacarta. - Presència de la minisèrie “Serrallonga” i de “La Marató de TV3” a

la xarxa Facebook. - Posada en marxa d’una secció amb continguts en alta definició

(HD) al 3alacarta. - Replantejament del servei TV3 Minuts: el 3alacarta passa a ser

l’única marca paraigua del vídeo de TV3 a internet. - Primera prova amb codis QR per a accions amb telèfons mòbils. La

posa en marxa el programa esportiu “Hat-trick”. COMERCIAL Tot i el context econòmic, la caiguda d’inversió no va començar a detectar-se de forma notòria fins al segon trimestre del 2008 i després dels efectes de la baixada publicitària de Setmana Santa i de les eleccions generals. A partir del mes de maig, les inversions van començar a caure sistemàticament per sobre del 12% i a partir del setembre tot el mercat va caure de manera desenfrenada per sobre del 20%. Taula 3. Facturació publicitària de les cadenes de televisió (2007-08) (en milers €)

Cadenes 2007 2008 Desviació

TVE 715.024 597.600 - 16,4

Telecinco 1.022.500 905.500 - 11,4

Antena 3 837.200 687.000 - 17,9

Cuatro 287.000 303.600 + 5,8

La Sexta 125.800 161.900 + 28,7

TVC 129.764 115.446 - 11,0

Canal Sur 55.095 49.264 - 10,6

ETB 22.969 23.478 + 2,2

TVG 20.780 19.487 - 6,2

Telemadrid 54.268 38.951 - 28,2

Canal 9 34.175 28.368 - 17,0

CMT 4.789 3.803 - 20,6 Font: TVE/Forta


60

Gràfic 5. Facturació publicitària de les cadenes de televisió (2007-08) (en milers €)

0100.000200.000300.000400.000500.000600.000700.000800.000900.000

1.000.0001.100.000

TVE

TELE 5

ANT3

CUATRO

LA SEXTA

TVCCSUR

ETBTVG

TVM C9CMT

20072008

Font: TVE/Forta

És important destacar l’evolució diferent de les caigudes dels trimestres entre TVC i el total de cadenes de televisió (TTV). Taula 4. Evolució de la caiguda publicitària entre TVC i la resta de cadenes

Diferència vs 2007

TVC TTV dif TVC-TTV

1r trim - 6,6% - 2,0% - 4,6%

2n trim - 9,3% - 5,4% - 3,9%

3r trim - 15,6% - 16,6% 1,0%

4t trim - 14,0% - 20,6% 6,6%

TOTAL - 11,1% - 11,0% 0,1% Font: Forta/TVE

En aquest context, TVC ha aconseguit situar-se com la televisió pública de l’Estat amb més rendibilitat per cada punt d’audiència i ha superat àmpliament els valors obtinguts per les televisions autonòmiques i la televisió pública estatal, TVE.


61

Taula 5. Rendibilitat per punt d’audiència de les principals cadenes (2008)

Font: TNS/Forta/TVC

Pel que fa a l’ocupació publicitària del 2008, si ho comparem amb les televisions d’àmbit estatal i autonòmic, TV3 és la cadena que menys omple l’antena amb publicitat i manté la xifra (7,2) respecte de l’any anterior. La situació afinada dels blocs publicitaris i l’important trasllat de publicitat i/o blocs curts ens ha assegurat i captivat l’audiència. Taula 6. Ocupació publicitària de l’emissió de les principals cadenes (2008) Telecinco 15,0

Antena 3 14,5

Cuatro 13,7

La Primera 12,8

La Sexta 12,0

La2 11,1

TVM 8,4

C9 8,3

ETB2 7,6

TV3 7,2

TVG 6,8

Canal Sur 6,7

CMT 6,7

Punt 2 3,9

Canal Sur 2 2,1

ETB1 2,9

K3/33 2,0

Font: TNS

Telecinco 171,4

Antena 3 146,3

Cuatro 121,7

TVC 122,9

TVM 78,1

TVE 94,3

La Sexta 98,5

TVG 73,8

ETB 72,7

Canal 9 56,9

Canal Sur 40,0

CMT 21,6


62

SUPORT A L’EMISSIÓ Documentació Digitalització Durant el 2008 s’ha completat el circuit digital d’emissió i arxiu. Tots el materials que entren a l’arxiu ja ho fan en format digital. Tot i així encara es continuen incorporant a l’arxiu cintes, com a màsters o còpies de seguretat dels programes que encara es produeixen en format cinta (dramàtics, produccions externes i produccions en HD). A finals del 2008, s’ha arribat a més de 90.000 hores d’arxiu digital. L'any 2008 s’han incorporat a l'arxiu 28.000 hores, aproximadament: 14.000 d'ingesta del fons d'arxiu i 14.000 d'arxiu nou, cosa que implica una mitjana de 77 hores/dia, un 3% més que el 2007. S’ha donat un fort impuls al procés de digitalització del fons de l’arxiu en cintes. Els dos centres d’ingesta (centre d’ingesta a Conata i Flexicard a Documentació) han treballat amb un bon rendiment i quasi s’ha acabat el procés d’ingesta a Digition dels materials antics digitalitzats per Sony. Han baixat les peticions d’ingesta d’Aliena i Cinema per emissió (la majoria de reemissions són de programes ja digitalitzats) i s’ha pogut augmentar la ingesta de producció pròpia (Informatius, Esports i Programes) per atendre les demandes del programes vinculats als 25 anys. A finals del 2008, s’ha arribat a la digitalització d’un 33% del fons de l’arxiu de cintes, 89.000 cintes digitalitzades d’un fons de 269.000. Ús de l’arxiu d’imatges Durant el 2008 hi ha hagut un augment espectacular de l’ús del material de l’arxiu. S'han baixat del robot una mitjana de 513 clips al dia, cosa que implica una mitjana de 75 hores/dia, un 61% més que el 2007. El creixement de l’arxiu digital i la seva facilitat d’ús fa que cada cop sigui més utilitzat, per usuaris/àries i per a usos molt diversos, tant a TVC com a la resta d’empreses de la CCMA. Aquest any, els programes i celebracions dels 25 anys han fet augmentar encara més la demanda de l’arxiu. Des de Documentació s’ha col·laborat molt directament en tots els programes vinculats als 25 anys (“Toc de llum”, “Els 25”, “Un quart de 3”, “La nit 25”) i en la creació del web dels 25 anys de TVC, que ha estat un bon aparador públic de l’arxiu. Han augmentat considerablement les hores de la cessió de doblatges a distribuïdores i altres televisions: s’han cedit 3.902 hores de doblatge, un 32% més que el 2007. Aquest augment s’ha pogut assumir perquè


63

pràcticament tots els materials es cedeixen ja en format digital i els principals usuaris del servei (IB3, BTV, 8TV i la XTVL) tenen accés a Digition per descarregar-se els materials que els preparem. També han augmentat les peticions al Servei de Còpies Internes, que ha atès 2.700 peticions de còpies a DVD. El Servei de Còpies Externes ja té una lleugera tendència a disminuir, per l’augment de l’ús del 3alacarta per visionar programes de l’arxiu. S’han atès 991 peticions de còpies efectives i s’han respost un volum considerable de correus dirigits al 5430 sobre peticions de còpies. La venda d’imatges d’arxiu es manté en un volum similar a anys anteriors, però han augmentat les demandes de productores externes que fan programes per a TVC, com a coproduccions o produccions delegades. Participació en projectes externs

S’ha continuat amb el projecte VideoActive, que durant l’any 2008 ha presentat la versió beta del portal que ha d’incorporar 1.000 ítems (programes o reportatges) de TVC. També s’ha participat molt activament en els projectes Semedia i i3Media.

Servei Català de Doblatge

El 2008 TVC ha doblat al català 2.621 hores de programació. A continuació, es detalla la distribució de les hores de programació doblada al català i els percentatges que corresponen a cada gènere. Taula 7. Hores de doblatge de TVC (2008) 2008 Cinema 15,1% (394 hores doblades) Sèries 19,4% (509 hores doblades) Animació 25,2% (661 hores doblades) Documentals 40,3% (1.057 hores doblades) TOTAL 2.621 hores doblades Font: TVC/Servei Català de Doblatge

Taula 8. Hores cedides del fons de doblatge de TVC per a l’emissió en altres televisions o l’edició de DVD (2008) IB3 1.479 BTV + XTVL 870 8TV 602 Comunicàlia 240 TV de Mallorca 161 Andorra TV 57 Distribuïdores diverses 492 TOTAL HORES 3.901 Font: TVC/Servei Català de Doblatge


64

A més, s’han editat en DVD 129 títols del Servei Català de Doblatge, dels quals 84 incorporaven l’àudio i els subtítols en català; 33, només l’àudio en català, i 2, només els subtítols en català. Taula 9. Títols editats en DVD a partir del Servei Català de Doblatge (2008)

Títol original Títol català Títol castellà Àudio Subtítol Mon meilleur ami Mon meilleur ami Mi mejor amigo SÍ SÍ End of the spear La fi de l'esperit El final del espíritu SÍ SÍ In 3 Tagen bist du tot Moriràs en 3 dies Morirás en 3 días SÍ SÍ Last days Last days Last days SÍ SÍ Wolf Creek Wolf Creek Wolf creek SÍ SÍ The flock El cas Wells El caso Wells SÍ SÍ Away from her Lluny d'ella Lejos de ella SÍ SÍ Mr. Brooks Mr. Brooks Mr. Brooks SÍ SÍ Ensemble, c'est tout Junts i res més Juntos nada más SÍ SÍ Mr. Woodcock Qüestió de pilotes Cuestión de pelotas SÍ SÍ Sukkar banat Caramel Caramel SÍ SÍ Buda as sharm foru rikht

Buda va explotar de vergonya Buddha explotó SÍ SÍ

Kilómetro 31 Quilòmetre 31 Kilómetro 31 SÍ SÍ The eye The eye The eye (Visiones) SÍ SÍ 88: 88 minutes 88 minuts 88 minutos SÍ SÍ Death defying acts L'últim gran mag El último gran mago SÍ SÍ My mom's new boyfriend El meu nòvio és un lladre Mi novio es un ladrón SÍ SÍ

Saturno contro No n'hi ha prou amb una vida No basta una vida SÍ SÍ

Butterfly on a wheel Xantatge Chantaje SÍ SÍ OSS 117: Le Caire, nid d'espions

OSS 117: El Caire, niu d'espies

OSS 117: El Cairo, nido de espías SÍ SÍ

Pars vite et reviends tard La plaga final Plaga final SÍ SÍ Foul gesture Mal gest Mal gesto SÍ SÍ Flawless (2007) Un pla brillant Un plan brillante SÍ SÍ The pleasure of your company Casa't amb mi Cásate conmigo SÍ SÍ The big white Un cop de sort Un golpe de suerte SÍ SÍ Jindabyne Jindabyne Jindabyne SÍ SÍ Feast of love El joc de l'amor El juego del amor SÍ SÍ

Odette Toulemonde Odette Toulemonde Odette Toulemonde, Una comedia sobre felicidad SÍ SÍ

La tourneuse de pages L'última nota La última nota SÍ SÍ Vier minuten Quatre minuts Cuatro minutos SÍ SÍ Emmas Glück La sort de l'Emma La suerte de Emma SÍ SÍ The last kiss L'últim petó El último beso SÍ SÍ Becoming Jane La jove Jane Austen La joven Jane Austen SÍ SÍ The U.S. vs. John Lennon

Els E.E.U.U. contra John Lennon

Los E.E.U.U. contra John Lennon SÍ SÍ

Relative strangers Relative strangers: Una família quasi perfecta

Relative strangers: Una familia casi perfecta SÍ SÍ

Sorstalanság Sense destí Sin destino SÍ SÍ Les témoins Els testimonis Los testigos SÍ SÍ Le héros de la famille Secrets cantats Secretos cantados SÍ SÍ Shark bait Moguda sota el mar Movida bajo el mar SÍ SÍ The Chumscrubber Història d'un segrest Historia de un secuestro SÍ SÍ Persepolis Persepolis Persepolis SÍ SÍ The nanny diaries Diari d'una mainadera Diario de una niñera SÍ SÍ See no evil Els ulls del mal Los ojos del mal SÍ SÍ Michael Clayton Michael Clayton Michael Clayton SÍ SÍ


65

Mio fratello è figlio unico El meu germà és fill únic Mi hermano es hijo único SÍ SÍ Waz Waz Waz SÍ SÍ Redacted Redacted Redacted SÍ SÍ Black Christmas Nadal negre Negra Navidad SÍ SÍ Rambo John Rambo John Rambo SÍ SÍ Désaccord parfait Desacord perfecte Desacuerdo perfecto SÍ SÍ Shoot 'em up Shoot 'em up Shoot 'em up SÍ SÍ P2 Pàrquing 2 Parking-2 SÍ SÍ In the valley of Elah A la vall d'Elah En el valle de Elah SÍ SÍ Closing the ring Tancant el cercle Cerrando el círculo SÍ SÍ The contract The contract The contract SÍ SÍ Die Fälscher Els falsificadors Los falsificadores SÍ SÍ Seraphim Falls Enfrontats Enfrentados SÍ SÍ La fille coupée en deux La noia tallada en dues Una chica cortada en dos SÍ SÍ The dead girl The dead girl The dead girl SÍ SÍ An American crime An American crime An American crime SÍ SÍ Legaturi bolnavicioase Love sick Love sick SÍ SÍ A thousand years of good prayers Mil anys de pregàries Mil años de oración SÍ SÍ Bangkok dangerous Bangkok dangerous Bangkok dangerous SÍ SÍ Rogue El territori de la bèstia El territorio de la bestia SÍ SÍ O Jerusalem O Jerusalem Oh Jerusalén SÍ SÍ The mist La boira La niebla SÍ SÍ Les Aiguilles Rouges Els Àguiles Roges La aventura de los águilas SÍ SÍ Whisper Whisper Hellion: El ángel caído SÍ SÍ Fierce people Gent poc corrent Gente poco corriente SÍ SÍ

It's all gone Pete Tong La llegenda del DJ Frankie Wilde

La leyenda del DJ Frankie Wilde SÍ SÍ

The death and life of Bobby Z Bobby Z Bobby Z SÍ SÍ Cashback Cashback Cashback SÍ SÍ

Mozart and the whale Crazy in love (bojos d'amor) Crazy in love (locos de amor) SÍ SÍ

Passengers Passengers Passengers SÍ SÍ P.S. I love you P.D. T'estimo Posdata: Te quiero SÍ SÍ Zavet Promet-me Prométeme SÍ SÍ 3:10 to Yuma El tren de les tres i deu El tren de las 3:10 SÍ SÍ JCVD JCVD JCVD SÍ SÍ Enfin veuve Per fi viuda Por fin viuda SÍ SÍ Caos calmo Caos tranquil Caos calmo SÍ SÍ

Happy-go-lucky Happy: un conte sobre la felicitat

Happy, un cuento sobre la felicidad SÍ SÍ

Babylon A.D. Babylon Babylon SÍ SÍ Tehilim Tehilim Tehilim SÍ SÍ Piccolo, Saxo et compagnie Piccolo i Saxo Piccolo & Saxo SÍ SÍ De Griezelbus The horror bus The horror bus SÍ SÍ Are we done yet? Una casa potes enlaire Una casa patas arriba SÍ NO Death at a funeral Un funeral de mort Un funeral de muerte SÍ NO Resident evil: Extinction Resident evil: Extinció Resident evil 3: Extinción SÍ NO Het Schnitzelparadijs Nordil Nordil SÍ NO The golden compass La brúixola daurada La brújula dorada SÍ NO

The last Mimzy Mimzy: més enllà de la imaginació

Mimzy, más allá de la imaginación SÍ NO

Martian child El nen de Mart El niño de Marte SÍ NO Resurrecting the champ L'últim assalt El último asalto SÍ NO Bikur Ha-Tizmoret La banda ens visita La banda nos visita SÍ NO

Die Wilden Kerle 3 El futbol club de les feres 3

Las Fieras Futbol Club: El ataque de las vampiresas SÍ NO


66

Captivity Captivity Captivity (Cautivos) SÍ NO

Stormbreaker Alex Rider: Operació Stormbreaker

Alex Rider: Operación Stormbreaker SÍ NO

Hairspray (2007) Hairspray Hairspray SÍ NO Superbad Supersortits Supersalidos SÍ NO The brothers Solomon Els germans Solomon Los hermanos Solomon SÍ NO The number 23 El número 23 El número 23 SÍ NO Sleuth L'empremta La huella (Sleuth) SÍ NO Rush hour 3 Hora punta 3 Hora punta 3 SÍ NO Fracture Fracture Fracture SÍ NO 3 needles 3 agulles 3 agujas SÍ NO Provoked Provoked Provoked: Una historia real SÍ NO Vacancy Habitació sense sortida Habitación sin salida SÍ NO Transylvania Transylvania Transylvania SÍ NO Riparo - Anis tra di noi Riparo Riparo SÍ NO Quand j'étais chanteur Chanson d'amour Chanson d'amour SÍ NO Doraemon: Nobita and the animal planet Doraemon: Animal Planet Doraemon: Animal planet SÍ NO Glorious road the grilled beef

Shin Chan i el filet impossible

Shin Chan y el chuletón imposible SÍ NO

Vantage point En el punt de mira En el punto de mira SÍ NO The water horse El meu monstre i jo Mi monstruo y yo SÍ NO Der Letzte Zug L'últim tren a Auschwitz El último tren a Auschwitz SÍ NO Never back down Trencant les regles Rompiendo las reglas SÍ NO I know who killed me Sé qui em va matar Sé quien me mató SÍ NO Astérix aux jeux olympiques Astèrix als Jocs Olímpics

Astérix en los Juegos Olímpicos SÍ NO

Iron man Iron man Iron man SÍ NO The incredible Hulk L'increïble Hulk El increíble Hulk SÍ NO Silk Seda Seda SÍ NO Rendition Rendition Expediente anwar SÍ NO

Sex and the city Sexe a Nova York: la pel·lícula Sexo en Nueva York SÍ NO

De fortabte sjaeles o L'illa de les ànimes perdudes La isla de las almas perdidas SÍ NO

I want Candy Quin parell de productorx Vaya par de productorex SÍ NO Open Season 2 Col·legues al bosc 2 Colegas en el bosque 2 SÍ NO Redbelt Cinturó vermell Cinturón rojo SÍ NO Auf der anderen Seite A l'altra banda Al otro lado NO SÍ The magic flute La flauta màgica La flauta mágica NO SÍ

Font: TVC/Servei Català de Doblatge

Màrqueting Imatge corporativa El 2008 s’ha celebrat el 25è aniversari de TV3. La cadena s’ha vestit d’energia, expressada en formes, colors i sons, per compartir amb l’espectador aquest esdeveniment. La participació, la implicació, la transversalitat de mitjans i la innovació han estat els factors motors de l’esdeveniment. S’ha creat un llibre d’estil de la imatge de TV3 específic dels 25 anys per ser utilitzat en diverses aplicacions gràfiques com ara molinets, promocions de programes, caretes de programes, publicitat exterior i espots de felicitació patrocinats. Es van produir sis molinets gràfics que expressaven diferents energies: aigua, raig, llum, aire, fluid, píxels. Es van poder veure des del 23 d’abril fins al 24 de setembre. La felicitació de Nadal


67

2007 també es va dissenyar d’acord amb l’energia dels vint-i-cinc amb presència destacada del logotip dels vint-i-cinc anys de TV3 i Catalunya Ràdio. Les campanades de Cap d’Any van ser el tret de sortida de la celebració televisiva de l’aniversari. La careta del programa incorporava el grafisme del llibre d’estil dels vint-i-cinc. La primera promoció que es va emetre era la de celebració d’un llarg camí recorregut pels espectadors, TV3 i Catalunya Ràdio. Aquest espot es va anar emetent al llarg de l’any de manera intermitent, sobretot als voltants del 20 de juny amb motiu del dia de l’aniversari de Catalunya Ràdio i als voltants del 10 de setembre amb motiu del dia de l’aniversari de TV3. Especials 25 anys

• Decoració d’edificis: es van crear banderoles, tanques i senyalèctica, interior i exterior, a l’edifici central i a les delegacions.

• Samarretes: es van crear 6 models de samarretes. Totes les persones que van venir de públic de programes durant 6 mesos i tots els treballadors/ores i col·laboradors/ores van rebre una samarreta.

• tv3.cat/25: es va crear un web amb clips dels programes

emblemàtics i moments memorables. Es podia fer una cerca per anys, paraula clau, temes o noms propis. Es va crear la comunitat de televidents que aportaven les seves vivències relacionades amb TV3. Un acord amb Clickair va incentivar els usuaris.

• Baixada de torxes a la Masella: rècord mundial de participació amb

2.000 esquiadors.

• Participació al Promax Europa, que es va fer a Barcelona els dies 8 i 9 d’abril. Ha estat la conferència amb més participants internacionals: 950.

• La cançó de l’estiu 2008: recuperant una tradició de TV3, es va

produir un videoclip de la cançó “Vull saber-ho tot de tu”, del programa “Els 25”. La composició i interpretació va anar a càrrec del grup La Casa Azul. TV3 va produir el videoclip, va popularitzar la coreografia mitjançant actuacions en centres comercials, demostracions a tv3.cat i intervencions al programa de tardes d’estiu.

• Posada en marxa de la “Nit 25”, la nit en blanc de TV3: contactes

amb entitats, recerca de patrocinis, creació i producció d’elements publicitaris com ara lones, banderoles, anuncis, cartelleria i díptics.


68

Un dels moments de la “Nit 25”, al monestir de Montserrat

• El pastís de TV3: en commemoració del naixement de TV3, la Federació de Gremis de Pastissers de Catalunya va crear un pastís de xocolata i taronja amb una serigrafia de xocolata amb el logo dels 25 anys. Es va comercialitzar a diverses pastisseries de Catalunya (unes 300) els dies 11, 12 i 13 de setembre. El pastís va tenir tant d’èxit que algunes pastisseries encara el fan.

• Felicitacions comercials: les marques dels anunciants de TV3 van tenir l’oportunitat de felicitar TV3 en pantalla. Màrqueting va fer la creativitat i producció i el Departament Comercial, l’explotació. L’emissió d’aquests espots van afegir un ambient molt festiu a la cadena.

Promoció de programes Pel que fa a la promoció de programes, s’ha treballat en les línies següents:

• Creació de nous formats de promoció empaquetant productes i facilitant a l’audiència el record de la cita.

• Estreta col·laboració amb CCRTV Interactiva, promocionant serveis

web i incorporant la URL en les promocions, a més d’accions conjuntes com ara concursos.

• Animació i personalització de la mosca per promocionar programes

que es consideren esdeveniments de graella (“Serrallonga”, La Festa dels Súpers, “La Marató de TV3”).

• Increment de la inversió en la presència al carrer de les grans

estrenes. Destaca la campanya desenvolupada pel llançament de


69

“Serrallonga”, amb un autocar amb trabucaires recorrent tot Catalunya, una preestrena al cinema, autobusos, premsa, etc.

• Disminució del nombre de promocions emeses cada setmana, per

focalitzar l’atenció en les apostes de la graella i aconseguir elevar el nombre d’impactes per a aquests productes.

• Canvi en l’estratègia de promoció de la Lliga: s’ha triat el conductor,

Pere Escobar, com a eix de la comunicació, més intimista i personal, el millor prescriptor del partit de la setmana.

• Manteniment del focus en la creació de propostes mixtes entre

Comercial i Promoció, per aconseguir ingressos addicionals beneficiant tant les nostres marques com les dels anunciants.

• Suport estratègic en la posada en marxa de la presència dels nostres

continguts en els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, en què la promoció té un paper important.

Màrqueting d’infantils i juvenils Durant tot l'any s'han anat desenvolupant accions de fidelització a través de les diverses plataformes de comunicació: televisió, web, club, revista i esdeveniments. Els programes implicats han estat “Mic3”, “Club Super3”, “3xl.cat”, “Una mà de contes” (estrena del web nou i participació a la Festa dels Súpers), “Play” (aportació dels premis de les escoles) i “La cuina dels titelles” (col·laboració amb la Fundació Alícia). Pel que fa als esdeveniments cal destacar l'èxit de la Festa dels Súpers 2008. El nombre de visites al web super3.cat ha estat de 8.500.000 de mitjana mensual. Les col·laboracions amb diferents conselleries de la Generalitat de Catalunya han permès executar els projectes “Súper sobre rodes”, per promocionar el civisme en el trànsit de vianants i vehicles, i “M’encanta llegir”, per fomentar la lectura. Per últim, s’ha d’apuntar l'estabilitat en les altes i renovacions dels súpers. S’ha tancat l'any amb el súper número 1.089.036. Màrqueting comercial S'ha organitzat, en el marc de la celebració dels 25 anys de TV3, un viatge a Eivissa, amb l'eslògan "Especialistes en Catalunya", i s'han dut a terme diverses accions de màrqueting directe al llarg de l'any per reforçar els valors de TV3 entre els clients de Comercial.


70

Esdeveniments Entre els molts esdeveniments que han tingut lloc durant el 2008 cal destacar la 12a Festa dels Súpers, que va superar tots els rècords d’assistència. Tant el dissabte com el diumenge es va omplir l’Estadi Olímpic i els voltants amb una assistència de 370.000 persones durant el cap de setmana del 25 i 26 d’octubre. D’altra banda, s’ha consolidat el grup musical SP3 amb una gira de 16 actuacions per tot Catalunya. La Marató En la dissetena edició, “La Marató de TV3” va recaptar 6.795.068 euros (en el tancament efectuat el 2009), gràcies a la renovada confiança de la ciutadania en aquest programa referent de Televisió de Catalunya. Aquests diners serviran per finançar projectes de recerca biomèdica sobre les malalties mentals greus.

Imatge d’un dels moments de “La Marató de TV3 2008”

El dia de l’emissió, TV3 va ser al cadena líder del dia. La programació especial d’aquella jornada, de les 10.00 a la 01.15, va tenir una mitjana absoluta de 354.000 persones i el 17,2% de quota Durant tot el dia, “La Marató” va acostar les càmeres a una cinquantena de les més de 1.000 activitats populars celebrades arreu de Catalunya per donar-hi suport.


71

Imatge del tradicional partit de futbol de “La Marató de TV3” 2008. La Setmana de TV3 Del dilluns 26 de maig al diumenge 1 de juny hi va haver La Setmana de TV3, un esdeveniment ja tradicional de la cadena que en aquesta edició, amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, es va dedicar a la promoció de la lectura. L'eslògan era "Llegir ens fa més vius". Amb la participació de la majoria de programes de TV3, el K3, el 33 i el 3/24, i del web de TVC, aquests set dies es van convertir en un gran aparador on la lectura i els lectors i lectores van ser els protagonistes. Multitud de programes van incloure i dedicar les edicions d’aquella setmana a temes relacionats amb la lectura, però, a més, hi va haver tres programes especials: “Caçadors de paraules: Especial lectura”, “Especial Bocamoll” i “Efectes lectors”.

“Bocamoll” es va sumar a “La Setmana de TV3” sobre la lectura


72

“La Setmana de TV3” és una iniciativa que va néixer el 2001 amb la finalitat de sensibilitzar el públic sobre un tema social d'ampli abast i que s’ha consolidat any rere any com un dels esdeveniments especials del calendari de TVC. Comunicació i Relacions Públiques Premsa Des del Departament de Premsa s’han organitzat durant l’any 2008 un total de 40 presentacions/rodes de premsa, s’han confeccionat 43 dossiers i s’han redactat més de 2.500 notes, que s’han distribuït als mitjans de comunicació del país. Aquest 2008 també s’ha començat un procés de millora del web de Premsa, Info3, tant de la pàgina inicial com del cercador per nom, data o temàtica, així com de les diferents galeries de fotos i del servei de guia en línia per a usuaris/àries. Aquest web té una mitjana mensual de gairebé 1.800 visites i 1.100 usuaris únics. Relacions Públiques El departament ha mantingut l’organització de visites d’escoles, casals, universitats i associacions que volen veure la televisió per dins. Durant l’any 2008 han visitat TV3 un total de 8.340 persones. Prop de 5.900 visites han estat organitzades directament pel departament i unes 2.500 han estat conjuntes amb Catalunya Ràdio dins el projecte corporatiu en col·laboració amb el Trambaix. També ha participat activament en l’organització d’actes i esdeveniments com ara la “Nit 25”, els Premis Gaudí, “La Marató” i La Festa dels Súpers. Relacions Institucionals Durant el 2008 s’ha mantingut la producció de les agendes culturals “TV3 recomana” i “33 recomana” en pantalla i s’ha treballat en el disseny del web, en col·laboració amb CCRTV Interactiva. Aquest nou servei del portal de tv3.cat amplia la informació de l’espai televisiu que diàriament ofereix per pantalla el més destacat dels esdeveniments culturals que es fan al nostre país. A tv3.cat/recomana els espectadors/ores tenen disponible la informació actualitzada dels actes que es comuniquen a la televisió i, a més, poden trobar altres propostes interessants. Els usuaris/àries del nou servei web també tene la possibilitat de consultar la localització exacta de l’esdeveniment gràcies a la integració de mapes a les pàgines.


73

Al mateix temps, s’ha mantingut un contacte intens amb entitats de l’entorn social, cultural i esportiu català, amb les quals s’han subscrit nous acords de col·laboració i s’han renovat o ampliat els que ja hi havia. Des de l’àrea de Relacions Institucionals s’ha gestionat la presència de marca i la col·laboració de TV3 en diferents actes i esdeveniments celebrats a Catalunya, com ara el Festival de Cinema de Sitges, el Sónar, el Grec, el de Peralada, el de Cap Roig i el de Porta Ferrada, entre d’altres. Igualment, en esdeveniments esportius com, per exemple, el Trofeu Comte de Godó, el Circuit de Catalunya o la Copa del Món d’esquí celebrada a la Molina. Servei d'Atenció a l'Espectador i l'Oient (SAEO) Durant el 2008 el Servei d'Atenció a l'Espectador i l'Oient de la CCMA va rebre un total de 68.467 comunicacions, de les quals 43.529 van arribar via web i 24.947 van ser ateses directament per la plataforma telefònica Atento. D'aquestes comunicacions, 55.222 corresponen a TVC, de les quals 31.802 han estat ateses via web i 23.420 telefònicament. Pel que fa als continguts rebuts via web, un 53% van ser consultes i demandes d'informació, un 23% comentaris i un 15% queixes. Per departaments, Entreteniment va rebre 5.786 comunicacions; Informatius, 4.805; Dramàtics, 2.114, i Esports, 1.879. Segons les comunicacions registrades via informàtica, els programes amb més comunicació van ser “El club” (1.330), “Els matins” (1.284), “Polònia” (1.211) i “El cor de la ciutat” (1.151). D’altra banda, a l'octubre es va constituir la figura del Defensor de l'Audiència, que encapçala el Servei d'Atenció. Àrea d’incidència social i anàlisi de públics Assessorament lingüístic Amb l’objectiu de reforçar l’exigència de qualitat en matèria lingüística, s’han fet diverses accions en les àrees de programes i s’ha incorporat als contractes amb productores externes una clàusula que estableix una sèrie de compromisos de qualitat. També durant el 2008 s’ha seguit millorant i ampliant el web de llengua ésAdir, amb noms propis nous i lèxic, informació fonètica de les entrades de topònims i antropònims, mapes interactius clicables dels cinc continents i possibilitat de subscripció per RSS. El nivell de consultes de l’ésAdir ha augmentat un 27,7% durant el 2008.


74

D’altra banda, a meitats d’any va concloure la primera edició del Curs de Locució Aplicada a la Publicitat (CLAP), en què col·laboren la CCMA i la Universitat Autònoma de Barcelona i que té com a objectiu formar professionals amb un bon nivell de competència en aquesta matèria. D’aquesta primera edició en van sortir 34 persones titulades. A la tardor se’n va posar en marxa la segona edició. Accessibilitat La programació adaptada a persones amb discapacitat sensorial ha continuat en augment durant el 2008, en consonància amb l’atenció prioritària que TVC ha dedicat sempre a aquests serveis. Durant el 2008 es van oferir amb subtitulació per a persones sordes un 54% dels programes de TV3, un 40% del K3/33 (emissió analògica), un 44% del K3 digital, un 13% del 33 digital i un 17% del canal 300. Una part d’aquesta programació (més de 800 hores) es va subtitular en directe. Amb audiodescripció per a persones cegues es van emetre més de 150 hores de programació: cinematogràfica (“La gran pel·lícula”) i infantil (les sèries “Em dic Eve”, “Els desastres del rei Artús” i “L’hotel Zombi”). Cal destacar, a més, que TVC va obtenir el 2008 un premi a l’empresa inclusiva que atorguen quatre associacions que treballen en l’àmbit de la discapacitat. Màster de TV3 Al juny del 2008 va acabar la segona edició del Màster en Innovació i Qualitat Televisives que TV3 imparteix conjuntament amb dues universitats públiques, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i que compta amb la col·laboració de l’Obra Social de La Caixa. Com ja va passar en la primera edició, el Màster de TV3 va ser el màster oficial que va rebre més sol·licituds de preinscripció. L’alumnat del mòdul de Ficció va produir quatre curtmetratges que van ser emesos per TV3 a principis de desembre en un programa especial. Per la seva banda, el del mòdul de Realitat va realitzar quatre reportatges que es van oferir pel 33 durant el mes de juny. Un dels treballs fets per alumnes de la primera edició, el reportatge titulat “Condemnats a treballar”, va ser guardonat el 2008 amb el Premi Civisme que concedeix la Generalitat. També aquest mateix any la direcció del Màster de TV3 va rebre el premi especial de docència de la UPF per la seva gestió en la posada en marxa d’aquest projecte formatiu.


75

Servei de seguiment de la televisió a Europa Dins del departament s’ha continuat donant servei a les àrees de producció de programes en el seguiment de nous programes i formats de les principals televisions europees. En total, s’han detectat prop d’un miler de programes d’interès que s’han posat a disposició de les àrees de producció i dels quals s’han lliurat més de 200 còpies. A més, s’han atès 44 comandes de recerca específiques, de les quals s’han lliurat prop de 600 còpies. RELACIONS INTERNACIONALS I VENDES Durant l’any 2008, TVC ha negociat l’entrada a l’ATEI (Associació de Televisions Educatives Iberoamericanes), en què es pot convertir en un referent de qualitat de producció, “know-how”, formació i generació de formats. Fruit d’aquesta acció, TVUNAM de Mèxic i Canal 11 de Xile ja han mostrat interès per comprar programes de TVC. Paral·lelament, s’està estudiant la viabilitat de rebre alumnes d’aquest àmbit en el Màster de TV3 per incrementar-ne el rendiment. Vendes i festivals Tot i que el 2008 la crisi ha començat a impactar sobre la confiança en els mercats i s’ha detectat una disminució en el nombre d’assistents i una moderació en les inversions, s’han presentat uns bons resultats pel que fa a la venda de programes. Bavaria Films ha assumit la distribució de “Serrallonga” i ha convertit la sèrie en cap de cartell del 2008 amb una presentació destacada al Mipcom de Canes. S’ha tancat un primer acord amb Salzburg TV, un distribuïdor per al mercat germanoparlant que ha adquirit la sèrie “Colors” i el documental “Guernica”. Salzburg TV pertany al grup Red Bull, que vol convertir-se en referència en formats i documentals d’art. La bona sintonia amb aquest distribuïdor permet pensar en una col·laboració de llarg recorregut. “Una mà de contes” continua el seu recorregut exitós pels mercats internacionals i serà distribuïda a Itàlia. A més, cal apuntar que Paramount Espanya ha adquirit 39 capítols de la sèrie “Jet lag”, Multivision Mèxic continua comprant TV movies (nou més el 2008) i segueix la bona relació pel que fa a la venda de produccions a RTVASA Andorra. D’altra banda, Telesur de Veneçuela ha comprat el reportatge “Murs”, del programa “30 minuts”, i la sèrie “El sol de la nit”, per distribuir-los a l’ Amèrica Llatina. De mica en mica, a més, TVC continua incrementant la penetració en els mercats de l’Europa de l’Est. Quant als premis rebuts per TVC, la xifra es manté en uns noranta per any. Del 2008 són especialment significatius els Premis Goya a dues coproduccions, “La soledat” i “L’orfenat”. A més, “Els matins”, “Gol a gol” i “Edu3.cat” van rebre els premis Zapping. “Loops” va rebre un premi Laus de


76

disseny i “Un lloc estrany” va ser premiat per la Mesa de la Diversitat Audiovisual. Televisió de Catalunya també va rebre nombrosos premis amb motiu del 25è aniversari, entre els quals el Premi Antonio Asensio de Periodisme. Per la seva banda, Carme Basté i Rosa Marqueta van rebre el Premi Talent atorgat per l’Acadèmia de Televisió. Marxandatge i Publicacions El 2008 s’ha editat per primer cop un llibre de “La Marató”, que ha tingut unes vendes de 10.000 exemplars, quantitat significativa per a una edició literària en català. Un altre èxit editorial ha estat el llibre de “Cent anys d’esquí a Catalunya”. Al marge de l’èxit editorial, aquesta publicació ha servit per estrènyer lligams amb institucions com ara el Centre Excursionista de Catalunya, la Federació Catalana d’Esquí i l’Associació Catalana d’Esquí i Muntanya. Una novel·la i un còmic sobre Serrallonga van servir per reforçar i potenciar el llançament de la minisèrie del mateix nom. Així mateix, l’edició del llibre sobre el programa “Bocamoll” ha generat interès per fabricar un joc al voltant del programa. Al llarg del 2008, a més, s’ha dissenyat una estratègia per a la creació i distribució de marxandatge de productes vinculats al Club Super3. TVC Edicions i Edicions Audiovisuals TVC ha assolit el 2008 un màxim històric de facturació a la SGAE de 446.000 euros. Aquest import genera un retorn important de la quantitat total que TVC abona a la SGAE anualment. Tot i que són xifres molt positives, cal pensar que difícilment s’incrementaran en el futur, motiu pel qual en l’exercici 2009 es presentarà un Pla Estratègic per reorientar les línies d’explotació dels drets editorials de cara a generar més ingressos. Pel que fa a Edicions Audiovisuals, un any més “El disc de la Marató” ha marcat un rècord de vendes, amb 127.000 exemplars. S’ha passat d’una distribució a través de 4 diaris a una de 10 diaris, un fet que ha incrementat molt la capacitat de TVC de penetració en el territori. El negoci de la producció i distribució de DVD ha patit una forta reestructuració i una forta davallada en el rendiment com a línia de negoci. Com a conseqüència, TVC planteja reorientar els partenariats per associar-se amb editors que garanteixin, en cada cas, la millor imatge i la màxima qualitat al producte. “Polònia”, amb La Vanguardia, i “Zona roja”, amb “El Periódico”, han tingut un èxit notable de vendes.


77

PREMIS L’any 2008 els programes de Televisió de Catalunya han rebut els premis següents: • Premi del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de

Comunicació, al documental “Habitacions a preu de pis”, del programa “30 minuts”.

• Premi Zapping al programa “Els matins”, de TV3. • Premi Zapping al programa “Gol a gol”, de TV3. • Premi Zapping al programa “Afers exteriors”, de TV3. • Premi Ediciones Mayo al programa “Salut!”, de TV3. • Premi de Periodisme Esportiu de Catalunya al programa “Info K”, del 33. • Premi de Periodisme Esportiu de Catalunya al reportatge “Tot el camp”,

de TV3. • Premi FAD al 33. • Premi Civisme de la Generalitat al reportatge “Condemnats a treballar”,

realitzat dins del Màster de TV3. • Premi Radio Associació al programa “No em ratllis”, de TV3. • Premi Abat Oliva l’espot “La finestra indiscreta”, per “La Marató de TV3”. • Premi LAUS al programa “Loops!”, del 33. • Premi de la Mesa per la Diversitat en l’Audiovisual del CAC, al programa

“Un lloc estrany”, de TV3. • Premi de la Crítica del Festival de Cine d’Alacant al film “El pallasso i el

Führer”, coproduït per TVC. • Premi a la millor pel·lícula de l’International San Joaquin Film Festival al

film “El pallasso i el Führer”, coproduït per TVC. • Premi al millor actor i a la millor direcció del Festival de Cine d’Alacant,

al film “Pacient 33”, coproduït per TVC. • Camaleó d’Or del Festival de Cine i Televisió d’Islantilla, al film

“Presumptes implicats”, coproduït per TVC. • Premi del Concurs de Televisió de Mans Unides, al reportatge “Vides

minades”, del programa “30 minuts”, de TV3.


78

• Premi a la millor sèrie de ficció de les cadenes autonòmiques dels Premis Anuals de l’Acadèmia de Televisió, per la sèrie “Ventdelplà”, de TV3.

• Premi Promax BDA pel grafisme del programa “Eleccions municipals

2007”, de TV3. • Premi Media 2008 de Novo Nordisk Pharma a l’espai “Diabetis, quan el

dolç amarga”, del programa “Quèquicom”, del 33. • Premi al millor actor al Festival de Televisió de Xangai pel film

“Caravaggio”, coproduït per TVC. • Premi Bernhard Wicki de la Pau del Festival de Cinema de Munic, pel film

“La dona de l’anarquista”, coproduït per TVC. • Premi Aster a Mònica Terribas, directora de TVC. • Premi de l’Acadèmia de Televisió a TVC pels seus 25 anys de trajectòria. • Premi a la qualitat docent i a la transferència del coneixement de la UPF

a Eduard Boet, director del Màster de TV3. • Premi Antonio Asensio de Periodisme a Mònica Terribas, directora de

TVC. • Premi Nacional de Comunicació a la sèrie “El cor de la ciutat”, de TV3. • Premi “Raíces” del Festival Cinespaña pel documental “Bucarest, la

memòria perduda”, coproduït per TVC. • Premi FUNDE al programa “Qui els va parir”, de TV3. • Premi Fundació Grífols al documental “Un nadó per salvar els fills”, de

TV3. • Premi periodísitic El Cava al capítol “El cava” del programa “En clau de

vi”, del 33. • Premi APEI per TVC i la presentadora Raquel Sans. • Premi Talento a Rosa Marqueta, cap d’Informatius de TVC. • Premi Venus de Badalona del Festival Filmets, al documental “Rere les

passes de Taxy Key”, del programa “Taller.doc”, del 33. • Premi Boehringer Inelheim al Periodisme en Medicina al reportatge “El

cordó que dóna vides”, del programa “Quèquicom”, del 33.


79

CATALUNYA RÀDIO El 2008 ha estat molt especial per a Catalunya Ràdio. Ha estat l’any del vint-i-cinquè aniversari, l’any en què ha apostat per una graella presidida pel canvi i en què ha estat líder d’audiència per catorzè any consecutiu. També ha estat un any de canvis en l’equip directiu del grup d’emissores de Catalunya Ràdio, que es va reorganitzar al novembre a proposta d’Oleguer Sarsanedas, director del grup. El nou organigrama inclou la creació d’una nova àrea d’Estratègia i el nomenament de nous equips en la direcció de Programes i d’Informatius. Aquestes tres grans àrees, amb la figura del cap de Gabinet de Direcció i Comunicació, configuren l’equip directiu, que té una estructura més simplificada que en l’etapa anterior. Gràfic 6. Organigrama de l’equip directiu de Televisió de Catalunya (2008)

Font: Catalunya Ràdio Santi Carreras, fins aleshores subdirector de Programes i, des del mes de juliol del 2008, director de Programes en funcions, va passar a ocupar la Direcció de Programes. El periodista Frederic Porta en va ser nomenat el subdirector. Aquesta àrea va adoptar més competències: en depenen Emissions i Logística de Programes i també Esports, Catalunya Ràdio, Catalunya Música, iCat fm, internet, els serveis de Documentació i Discoteca i la Unitat d’Assessorament Lingüístic (UAL).


80

Per dirigir el departament d’Esports, que depèn de l’àrea de Programes, es va nomenar Jordi Iturria, aleshores editor i presentador del programa “L’Esport al punt”, l’espai esportiu més veterà de Catalunya Ràdio. Agustí Esteve es va convertir en el nou director dels Serveis Informatius de Catalunya Ràdio, àrea a la qual es va incorporar Marta Prat, com a subdirectora i coordinadora de Catalunya Informació. Agustí Esteve era fins aleshores coordinador d’“El matí de Catalunya Ràdio” i Marta Prat, la responsable de la secció d’Internacional del serveis informatius del grup d’emissores. L’àrea d’Estratègia està dirigida per Marc Vicens. L’objectiu central d’aquesta àrea de nova creació és aprofundir en el coneixement de les audiències, en un moment de segmentació del mercat i de canvis d’hàbits de consum de mitjans. L’àrea té, a més, competències sobre R+D, noves tecnologies i recerca de nous talents. A més d’Audiències, incorpora també els departaments de Màrqueting i Promoció. Finalment, Josep Sanz va ser nomenat cap de Gabinet i Comunicació. Aquest càrrec, també de nova creació, té competència sobre les relacions institucionals i corporatives del grup d’emissores de Catalunya Ràdio. Del cap de Gabinet dependrà el Departament de Comunicació i la Coordinació de la Direcció. Amb l’aprovació del nou organigrama de Catalunya Ràdio, l’àrea de Comunicació i Màrqueting desapareix. La nova àrea d’Estratègia assumeix el Departament de Màrqueting i la Direcció de Comunicació s’assumeix des del Gabinet de Direcció. OBJECTIUS Per continuar complint amb la missió d’oferir un servei públic radiofònic de qualitat, compromès amb els valors socials i democràtics i amb la promoció de la cultura i de la llengua catalanes, el grup d’emissores ha definit els objectius següents:

• Mantenir el lideratge d'audiència a Catalunya, ampliant l'espectre d’oients i reforçant la imatge corporativa de les emissions de Catalunya Ràdio, sobre la base de criteris d'eficiència en la gestió. Per tal d’aconseguir-ho, cal actualitzar i innovar l'estructura i els continguts de tots els canals del grup de Catalunya Ràdio i aprofundir en el coneixement de l’audiència.

• Ser capdavanters en la utilització de noves tecnologies a l'entorn

ràdio, especialment a través d'internet, en la línia encetada amb iCat fm. S’han de desenvolupar nous serveis de suport, difusió alternativa i opcions de consum asincrònic de la programació de les emissores de Catalunya Ràdio a través d'internet. Cal, doncs, aplicar els nous serveis desenvolupats a iCat fm a les altres emissores.


81

• Disposar dels recursos tècnics, humans i d’espai adequats que permetin assolir els objectius marcats.

• Avançar en l'organització transversal del grup CCMA, repensant el

model organitzatiu sobre la base del treball a nivell de Corporació. ACTIVITATS PROGRAMACIÓ I AUDIÈNCIES Aquesta temporada s’han introduït modificacions a la programació a totes les franges horàries, però, tot i això, s’han pogut revalidar les xifres de lideratge dels catorze anys anteriors. Tant el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura com l’Estudi General de Mitjans (EGM) confirmen que Catalunya Ràdio ha estat l’emissora més escoltada del país durant el 2008. L’any 2008, l’audiència mitjana a Catalunya de les cadenes de ràdio convencional o generalista, de dilluns a divendres, ha estat d’1.692.000 oients, segons el Baròmetre, i d’1.745.000 oients, segons l’EGM. Aquest any, les quatre emissores de la CCMA han emès en conjunt un total de 35.000 hores en català (24 hores cada una els 365 dies de l’any), a les quals s’hi ha de sumar les 52.500 hores de programació musical dels 6 canals d’internet. En FM, les quatre emissores del grup han assolit una audiència mitjana conjunta de 802.000 oients diaris, segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i de 684.000 oients diaris segons l’EGM. El Baròmetre confirma Catalunya Ràdio com l’emissora líder del país amb 587.000 oients, 143.000 més que la segona emissora, i acumula el 36% de l’audiència de ràdio generalista. Catalunya Ràdio és també la més escoltada a les demarcacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. En la taula següent es detalla l’audiència mitjana anual en dies laborables de les diverses emissores generalistes. Taula 10. Audiència mitjana de ràdio a Catalunya, dies laborables (2008)

Emissora 2008 Catalunya Ràdio 587.000 SER 444.000 RAC1 301.000 COPE 140.000 Onda Cero 134.000 RNE 120.000 Punto Radio 93.000 COMRàdio 48.000 Ràdio 4 10.000 Total ràdio convencional 1.692.000

Font: Baròmetre de la Comunicació i la Cultura


82

L’any 2008, el grup d’emissores de Catalunya Ràdio ha tingut, segons el Baròmetre, una audiència mitjana conjunta de 802.000 oients. Taula 11. Audiència mitjana de les emissores de Catalunya Ràdio (2008)

Emissora 2008 Catalunya Ràdio 587.000 Catalunya Informació 113.000 Catalunya Música 54.000 iCat fm 48.000 Total 802.000

Font: Baròmetre de la Comunicació i la Cultura Catalunya Ràdio ha estat líder des de les set del matí fins a les quatre de la tarda i també de les vuit a les nou del vespre. D’altra banda, Catalunya Informació, amb 113.000 oients, i Catalunya Música, amb 54.000, han acabat l'any com a líders de les seves fórmules radiofòniques, i iCat fm ja ha acumulat 48.000 oients diaris al 2008. D’acord amb les dades del Baròmetre, el consum de ràdio generalista s’ha mantingut aquest any 2008 amb una lleugera baixada del 0,5%, mentre que la ràdio musical ha pujat d’un 15% i la informativa han baixat d’un 6%. L’EGM ha donat a Catalunya Ràdio una audiència diària de 529.000 oients de mitjana, de manera que ha tancat l’any com a líder indiscutible de les emissores del país per catorzè any consecutiu, amb una diferència respecte de la segona emissora de 59.000 oients. Catalunya Ràdio ha estat líder d’audiència de set a dotze del matí, de dues a quatre de la tarda, de vuit a deu de la nit i des de la una de la matinada fins a les 6 del matí. Taula 12. Audiència mitjana de ràdio a Catalunya, dies laborables (2008)

Emissora 2008 Catalunya Ràdio 529.000 SER 470.000 RAC1 367.000 Onda Cero 159.000 COPE 156.000 Punto Radio 119.000 RNE 92.000 COMRàdio 28.000 Ràdio 4 9.000 Total ràdio convencional 1.745.000

Font: Estudi General de Mitjans L’audiència del global de les emissores del grup s’ha mantingut en relació amb els anys anteriors, tal com es pot veure a la taula següent, d’acord amb la tendència general de la radiodifusió a Catalunya.


83

Taula 13. Audiència mitjana de les emissores de Catalunya Ràdio (2006-2008)

Emissora 2006 2007 2008 Catalunya Ràdio 564.000 535.000 529.000 Catalunya Informació 101.000 108.000 114.000 Catalunya Música 25.000 17.000 19.000 iCat fm 8.000 20.000 22.000 Total 698.000 680.000 684.000

Font: Estudi General de Mitjans

D’altra banda, Catalunya Informació, amb 114.000 oients, i Catalunya Música, amb 19.000, han acabat l'any com a líders de les seves fórmules radiofòniques, i iCat fm ja ha acumulat 22.000 oients diaris quan ja és a punt de fer cinc anys.

Catalunya Ràdio Pel que fa a la programació, cal destacar que la graella de la temporada 2008-2009 de Catalunya Ràdio ha registrat algunes novetats. En el “prime time” de dilluns a diumenge, hi ha hagut canvis en la conducció i l’equip del principal programa de l’emissora i líder d’audiència del país, “El matí de Catalunya Ràdio”, però també d’”El suplement”, el magazín del matí dels caps de setmana. A més, ha canviat el principal programa de la tarda, amb la incorporació d’“Hem de parlar”. Quant a les audiències, el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura situa “El matí de Catalunya Ràdio” com el programa més escoltat del país el 2008, amb 416.000 oients amb una diferència de 174.000 oients respecte del seu competidor principal. “Problemes domèstics”, amb Manel Fuentes, ha estat el segon programa de Catalunya Ràdio més escoltat els dies feiners, amb 142.000, i els informatius han estat també programes líders en l’oferta radiofònica catalana. A més, les dades del Baròmetre confirmen la bona rebuda de l’oferta del cap de setmana, amb els 176.000 oients d’“El suplement” i els 171.000 del “Tot gira”. Segons les dades de l’EGM, “El matí de Catalunya Ràdio” ha tornat a ser líder a Catalunya, amb 384.000 oients —112.000 més que el seu competidor directe—. L’any 2008, el programa “Problemes domèstics”, amb Manel Fuentes, s’ha convertit en el segon programa de Catalunya Ràdio més escoltat els dies feiners amb 110.000, i “L’informatiu del migdia”, amb 47.000 oients, ha augmentat el lideratge en la franja de dues del migdia a dos quarts de tres de la tarda. També són destacables les audiències de “Tàpias variades” (163.000 oients), “El suplement” (151.000) i “Tot gira” (130.000).


84

Catalunya Informació

L’emissora informativa de Catalunya Ràdio ha continuat oferint les notícies d’última hora així com transmissions en directe d'actes i rodes de premsa d'interès general. La informació esportiva, del trànsit i del temps ha complementat els espais horaris de notícies. A més de la programació habitual, s’han estrenat nous “xips”. Aquests espais temàtics de curt format s’han ampliat amb les incorporacions de “Tecnologia” (noves tecnologies), “Innovació” (iniciatives empresarials, institucionals i acadèmiques que impulsen projectes originals) i “Camí dels Cavallers” (sobre les moltes rutes que hi ha per conèixer els castells del nostre país). S’ha reprès també el xip “Natura” (difon els descobriments, investigacions, etc., sobre la biodiversitat d’arreu del planeta). Pel que fa a les audiències, Catalunya Informació ha obtingut 114.000 oients, segons l’EGM, i 113.000, segons el Baròmetre. Cal destacar també que l’exposició itinerant que commemorava el quinzè aniversari de Catalunya Informació va passar per les últimes ciutats que quedaven per visitar: Lleida, Vall d’Aran i Reus.

Catalunya Música El 2008 ha estat l’any de la “internetització” de Catalunya Música, que es va materialitzar amb l’estrena el dia 18 de febrer de CatClàssica, el canal exclusiu d’internet dedicat als compositors i intèrprets catalans. Aquest procés, que tot just acaba de començar, ha tingut i tindrà continuïtat l’any vinent, posant en solfa els processos de digitalització de l’emissora, així com la gestió integrada i automatitzada de la programació, i l’actualització i posada al dia dels processos de producció de programes i enregistrament de concerts. Dins d’aquest àmbit, s’han fet avanços molt importants per tal de consolidar la gestió dels drets editorials derivats de la


85

programació de concerts i un pas fonamental en l’obertura de Catalunya Música al món, consolidant l’apartat de relacions internacionals de l’emissora. Pel que fa a les audiències, Catalunya Música ha obtingut 54.000 oients, segons el Baròmetre, i 19.000, segons l’EGM.

iCat fm El segon any d’iCat fm, el 2008, ha reportat l’aparició d’una emissora de ràdio per internet, l’increment de les audiències —sobretot per internet—, l’assentament de la graella, l’exploració de nous àmbits comunicatius aprofitant els recursos del web, la millora de la visualització de les emissores per internet i nous reconeixements i guardons. Pel que fa a les audiències, han seguit a l’alça el 2008. Segons el Baròmetre del mes de desembre, iCat fm tenia 48.000 oients diaris. D’acord amb l’EGM, l’acumulat del 2008 ha estat de 22.000 oients, un 10% més que el 2007. Pel que fa a internet, el creixement és, certament, espectacular, amb 39,7 milions de pàgines vistes, un 64% més que l’any 2007. A més, el volum d’àudio servit per internet el 2008 ha estat de 2.339.000 hores, doblant amb escreix les 1.156.000 hores del 2007. INFORMATIUS Una de les grans apostes del Departament d’Informatius durant el 2008 ha estat la posada en marxa d’un nou format de butlletins a Catalunya Ràdio. Aquesta iniciativa, fruit d’un procés de deliberacions d’una comissió creada “ad hoc”, ha comportat, indirectament, un canvi en l’estructura de la redacció: desapareix la figura del subeditor/ora i es crea la d’editor/ora de butlletins que, alhora, és l’encarregat/ada de suplir l’editor/ora d’informatius en cas que aquest falti. L’any 2008 es va inaugurar la corresponsalia de Pequín, amb Nando Zanoguera, que fins aleshores era a Brussel·les. Això va comportar un canvi en aquesta seu, que va passar a tenir com a titular Oriol Serra. Aquest periodista havia estat fins aleshores col·laborador fix a Berlín, plaça que va quedar descoberta fins al gener del 2009, quan Emili Vinagre la va assumir. El 2008 també hi va haver relleu a la corresponsalia de les Illes Balears. Des del gener, l’ocupa Sara Riera.


86

Pel que fa a les cobertures informatives més destacades, el 2008 va començar marcat per l’inici de la cursa cap a la presidència als Estats Units. El departament d’Informatius va apostar-hi fort, enviant el corresponsal de Washington a les primàries i als “caucus” més significatius. Alguns dels punts àlgids d’aquest procés van ser la renúncia de Hillary Clinton a seguir competint amb Barack Obama per la nominació a la candidatura presidencial demòcrata (al juny) i la Convenció del partit on es va fer oficial la designació d’Obama (a finals d’agost a Denver, Colorado). Catalunya Ràdio i Catalunya Informació van ser tant a la convenció demòcrata com a la republicana (a principi de setembre a Saint Paul, Minneapolis). Els debats televisats, la campanya i finalment la jornada electoral (el 4 de novembre) van posar el punt final a un seguiment continu de prop d’un any. La setmana prèvia a les eleccions, Informatius va enviar dues redactores de la secció d’Internacional per reforçar la cobertura de la corresponsalia. Cadascuna es va centrar en un dels candidats, seguint els últims dies de campanya. El 2008 també ha estat any d’eleccions legislatives espanyoles. Els comicis es van celebrar l’11 de març. El Departament d’Informatius va fer una cobertura sobre el terreny de la precampanya i de la campanya dels principals partits polítics espanyols i catalans, amb una especial aportació de la secció de Política i de la delegació de Madrid. La nit electoral es va fer un programa especial, des de quarts de vuit del vespre fins a mitjanit, emès conjuntament per les antenes de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. La convocatòria va coincidir amb les eleccions autonòmiques andaluses, on es va enviar una redactora de la secció de Política. En matèria política, es van celebrar els congressos dels principals partits catalans i espanyols i del sindicat UGT. L’accident d’un avió d’Spanair a l’aeroport de Barajas, a l’agost, va requerir també una dedicació intensiva, per part dels Serveis Informatius. La delegació de Madrid i un reforç enviat des de Barcelona van fer la cobertura de les hores i dies posteriors als fets. L’Exposició Universal de Saragossa, la Cimera del Canvi Climàtic de Poznan i l’huracà Gustav al golf de Mèxic van ser altres fites destacades del calendari informatiu del 2008, amb enviats especials de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. En l’àmbit internacional, el departament d’Informatius va enviar un reforç a Nova York per informar sobre el crac que va patir el món financer als Estats Units a mitjan setembre. Altres moments significatius de l’any van ser la declaració d’independència de Kosovo, les eleccions a Sèrbia, les eleccions al Pakistan i el referèndum de les autonomies a Bolívia. Les presidències alemanya i francesa dels 27 així com els referèndums sobre el Tractat de la UE a Irlanda han estat alguns dels fets més rellevants de l’exercici europeu del 2008. La redacció de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació va fer-ne una cobertura informativa plena.


87

Els principals festivals de música (Benicàssim, Sónar, Primavera Sound...) i de cinema (Canes, Sant Sebastià, Premis Europeus de Cinema...) també han comptat amb la presència d’enviats especials i equips de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.

ESPORTS

El Departament d’Esports ha cobert un total de 1.100 hores de programació a Catalunya Ràdio i 1.460 hores a Catalunya Informació. En total, més de 100 dies complets entre les dues emissores. A aquestes hores, dedicades als programes i les informacions esportives, cal afegir-hi les transmissions, que han cobert els 61 partits oficials que el Barça ha jugat aquest 2008 i els 46 de l’Espanyol. Però la presència del departament d’Esports ha anat més enllà. Periodistes de Catalunya Ràdio han estat presents a tots els grans esdeveniments esportius de l’any amb representació catalana. Els Jocs Olímpics de Pequín han estat, sens dubte, l’esdeveniment esportiu de l’any. Catalunya Ràdio hi va ser, transmetent en directe la consecució de totes les medalles catalanes aconseguides a la Xina. L’Eurocopa de futbol també va tenir el seguiment “in situ” de Catalunya Ràdio així com els mundials de Motociclisme i de Fórmula 1, el Tour de França de ciclisme i el torneig de tennis de Roland Garros. A més, ens vam fer ressò des de Lisboa de tota la problemàtica que va conduir a la suspensió del ral·li Dakar. Els equips catalans de futbol i bàsquet que han competit a Europa ho han fet acompanyats de Catalunya Ràdio. Amb el Barça vam arribar fins a les semifinals de la Lliga de Campions, amb les transmissions de partits i l’emissió en directe d’“Els millors anys de la nostra vida” i “L’esport al punt vespre” des de Manchester, on el Barça va jugar aquestes semifinals. També amb el club blaugrana, vam anar als Estats Units per fer la gira de pretemporada i a la seu de l’ONU a Nova York, com a únic mitjà de comunicació present en la presentació de l’acord entre el Barça i l’Unicef. Vam veure el Joventut de Badalona guanyar la Copa ULEB a Torí i vam acompanyar el Barça de bàsquet fins als quarts de final de l’Eurolliga, que va perdre a Israel. El programa “Tot gira” va guanyar el Premi a la Difusió de l’Esport Femení de la Secretaria General de l’Esport per la secció “Les sense nom”, dedicada a les heroïnes anònimes de l’esport català.


88

Guanyadors dels Premis de Periodisme Esportiu, atorgats per la Secretaria General de l’Esport

PROGRAMES

Catalunya Ràdio La graella 2008-2009 de Catalunya Ràdio ha estat marcada pel canvi en totes les franges horàries. El matí de Catalunya Ràdio Neus Bonet va assumir la direcció i la realització d’”El matí de Catalunya Ràdio”, que, a més, va avançar l’hora d’emissió de 6 a 11 del matí. “El matí de Catalunya” ha continuat sent l’informatiu de referència, pel seu rigor periodístic, la proximitat, l’actualitat internacional, l’anàlisi de tot el que passa i per què passa. I amb la participació dels oients a través del xat, el telèfon i el correu electrònic. Problemes domèstics Manel Fuentes ha agafat el relleu d’”El matí de Catalunya Ràdio” a les onze del matí, una hora abans que la temporada passada. “Problemes domèstics” s’ha mantingut fidel al seu estil, personal i irreverent, per desgranar l’actualitat amb humor i sàtira. Suc de coco Una de les novetats de la temporada va ser la incorporació de Xavier Solà a la programació els dies feiners amb el programa “Suc de coco”, un concurs diferent, innovador, sorprenent i alternatiu.


89

Hem de parlar Les tardes de Catalunya Ràdio també es van renovar. Marta Alonso, Flora Saura i Míriam Fuster van agafar el timó per posar en antena “Hem de parlar”. Un magazín d’actualitat, però no només amb els titulars dels diaris, sinó també amb aquella actualitat que arriba a través d’entrevistes amb personatges coneguts i anònims, de col·laboradors/ores que parlen de temes inèdits i de la participació dels oients.

Presentació de la nova temporada La nit dels ignorants Catalunya Ràdio va tornar a recuperar “La nit dels ignorants” després de quatre anys. Mireia Malloll és l’encarregada de posar veu al programa nocturn més participatiu i mític de la ràdio catalana, que vol tornar a ser a ser el punt de trobada de preguntes i respostes. El visitant De matinada “El visitant”, una altra de les noves apostes de Catalunya Ràdio. Presentat per Enric Lucena, el programa ens permet tornar a escoltar amb tranquil·litat el millor que s’ha emès durant el dia. El suplement “El suplement” va canviar de cara i també d’aires, però mantenint l’horari i l’esperit. Després de vint anys, Núria Ferré va rellevar Xavier Solà, per fer un programa rigorós quan toca, però divertit, distès, amable i pròxim sempre que és possible.


90

25è aniversari Catalunya Ràdio ha volgut celebrar amb els oients els vint-i-cinc anys d’història i ho ha fet amb un seguit d’actes que han unit ràdio i audiència. El primer es va fer el 30 de març. Tots i totes junts ens vam proposar un repte apassionant: plantar 35.000 arbres a 35 indrets diferents del país. Volíem deixar alguna cosa de cara al futur, volíem fer-ho a tot el territori i amb la col·laboració dels nostres oients. 40.000 oients s’hi van apuntar. El 14 d’abril es va inaugurar a l’Illa Diagonal de Barcelona l’exposició de Catalunya Ràdio “Vols veure el futur?”, que es va poder veure fins al 26 d’abril. La mostra proposava un recorregut per la història del mitjà i el repte d’interactuar i descobrir el potencial de la ràdio per internet. Vint-i-cinc dies abans del 25è aniversari, Catalunya Ràdio va estrenar el web del 25 anys (www.catradio.cat/25anys), amb fotos, àudios i vídeos dels moments més rellevants de la història de la ràdio nacional de Catalunya i també del país. El web, que ha quedat obert per consulta, té una estructura cronològica, que arrenca l’any 1983, amb l’inici de la ràdio, i incorpora 1.800 fotografies i 800 àudios que han sonat per antena durant els últims 25 anys, a més de vídeos d’espots i de les informacions que TV3 ha dedicat a l’emissora. Així, per exemple, es poden recuperar cròniques de moments històrics com ara la caiguda del mur de Berlín; entrevistes amb personatges rellevants com ara Salvador Dalí, Pere Calders i Montserrat Roig, i fotografies de periodistes i d’alguns de les persones entrevistades més cèlebres. El dia 20 de juny, coincidint amb el 25è aniversari, Catalunya Ràdio va emetre una programació especial, que va començar a les sis del matí, es va allargar durant tota la jornada i es va acabar amb un espectacle al Teatre Nacional de Catalunya. Unes 1.500 persones van assistir a les dues representacions que es van fer de “Catalunya Ràdio, 25 anys”. Hi van participar l’actor Josep Maria Pou i una cinquantena de protagonistes que han fet història a la ràdio nacional de Catalunya.

“Catalunya Ràdio, 25 anys”, al TNC


91

Un altre acte emotiu va ser l’homenatge que Catalunya Ràdio va fer el 23 de setembre als prop de quaranta treballadors i treballadores que formen part de la ràdio nacional de Catalunya des de fa 25 anys i que amb el seu esforç han contribuït, ininterrompudament, a convertir-la en líder del país. Catalunya Música La programació de Catalunya Música ha ampliat la seva franja de programació regular una hora (de 00.00 a 01.00, de dilluns a dissabte) amb la incorporació de dos nous programes: “Impressions”, dedicat a l’empremta que han deixat els solistes de totes les èpoques, i “Aquelles veus”, que està dedicat als i les intèrprets pioneres de la fonografia i vol ser un retrat de la veu humana en els primers cinquanta anys de la història dels enregistraments discogràfics. També hem de destacar especialment la incorporació a la graella del programa “Trobades en el temps”, dedicat a establir una correspondència intel·ligent entre la música i altres fets històrics, científics, polítics o artístics. És una manera d’entendre la música a través del discurs metòdic que posa en context l’art, la història i la ciència. Cal citar també la incorporació a la franja de cap de setmana del programa “El violí vermell”, dedicat als clàssics i el cinema. També ressalta la incorporació d’un nou microespai titulat “Femení i singular” que retrata setmanalment la biografia de diferents dones il·lustres del món musical i artístic. Durant el mes de maig del 2008, s’ha produït i enregistrat un any més amb coproducció amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC Filharmonia) un nou programa de concerts, aquest any titulat “Els camins de l’humor: enginy i estratègia”. Amb obres de Haydn i Beethoven, es va dedicar a celebrar musicalment el 25è aniversari de Catalunya Ràdio. Com en edicions anteriors, es va convidar els i les oients de Catalunya Música i Catalunya Ràdio a l’Auditori de Barcelona (11 de maig) i a l’Auditori Josep Carreras de Vila-Seca (16 de maig).

El 2008 s’ha estrenat, a més, el canal exclusiu per internet especialitzat en música catalana www.catclassica.cat. El 4 de febrer del 2008 es van posar en marxa les emissions i l’estrena pública va ser el 18 de febrer. CatClàssica té consolidat un fons regular de més de 15.600 documents digitalitzats (so, metadades i imatges relacionades), que configuren el gruix


92

de programació regular d’aquesta temporada. Aquest arxiu creix diàriament amb la incorporació de les novetats que apareixen al mercat. Aquest nou canal exclusiu per internet és un vehicle òptim per a la difusió de la nostra cultura, entenent en sentit ampli que quan parlem de música catalana ens referim als autors i autores del Principat, les Illes, el País Valencià i la Catalunya Nord, dins de l’arc que històricament comprèn el llegat musical de la cultura catalana. Amb la posada en marxa de CatClàssica, facilitem el coneixement i divulgació de la música catalana no solament dins la nostra geografia sinó també arreu del món. El canal ha estat nominat als prestigiosos Prix Europa, que es van fer a Berlín a l’octubre del 2008. Relacions Internacionals La projecció exterior i les relacions internacionals és estratègica per a Catalunya Música, ja que genera un flux d’entrada i sortida de produccions de concerts i intercanvis de programes musicals que es retroalimenta i alhora contribueix notablement a donar visibilitat als artistes catalans. Durant el 2008, hem establert contactes amb altres emissores europees com ara l’emissora de música clàssica Antena 2 de la radio pública de Portugal (RTP). Amb aquesta emissora es va realitzar un “stage” (del 18 al 21 de febrer) que va significar un valuós intercanvi en el camp tècnic, de continguts i de gestió de la programació. Amb la ràdio pública txeca, Czech Radio 3 – Vltava, es va iniciar un procés similar, que va portar a la signatura d’un acord bilateral de col·laboració l’abril del 2008. Aquest acord s’ha traduït en l’aportació de concerts d’alt nivell enregistrats per aquesta emissora, com per exemple la Primavera de Praga. El 31 de maig del 2008, gràcies a l’acord establert entre les direccions de Catalunya Ràdio i el Gran Teatre del Liceu, es va transmetre internacionalment l’òpera “Les Valquíries”, de Richard Wagner. Se’n va donar el senyal en directe o en diferit a les emissores RTP Antena 2 de Portugal, CRadio 3- Vltava de Txèquia, BBC Radio 3 del Regne Unit, Polskie Radio de Polònia, LR 3 channel Klassika Latvias Radio de Letònia i RTV Slovenja d’Eslovènia. D’altra banda, es van posar en circulació a través de diferents emissores els enregistraments de producció pròpia de Catalunya Música, donant a conèixer la música dels nostres compositors/ores i intèrprets així com la resta de la producció del canal, que recull l’activitat musical a Catalunya. També s’han mantingut enregistraments excel·lents com ara els que ha produït la BBC amb solistes, conjunts i orquestres de primer nivell, o les produccions de la National Gallery de Washington.


93

Enregistraments i producció pròpia Durant l’any 2008 s’ha posat en marxa una nova base de dades i de gestió integrada de tot el sistema de producció pròpia de Catalunya Música. Aquest nou software, adaptat al mapa de procés, permet controlar la producció d’un concert des de la planificació fins a l’obtenció del document sonor final i la fitxa d’informació associada, passant per l’execució de l’enregistrament i l’edició a càrrec dels nostres equips tècnics experts. Els importants canvis introduïts al Departament de Producció i, més concretament, en tot allò que afecta la producció pròpia, és a dir, als enregistraments que produeix Catalunya Música, ha donat els primers fruits. Els nous equips tècnics/sonòlegs s’han integrat a l’equip de producció habitual per donar suport i assumir la feina de planificació, seguiment i control de qualitat dels nostres enregistraments, vetllant pel procés en tot moment perquè el resultat final sigui òptim. Hi hem de sumar la figura de l’expert/a que controla la gestió dels drets editorials i d’interpretació i que, amb l’ajuda del nou software, permet fer per primera vegada un control afinat del pressupost i executar la planificació que des del Departament de Programació i des de la coordinació de l’emissora es demanen. Aquest exercici ha culminat amb la signatura d’un contracte amb les dues principals associacions que integren les societats d’editors a Espanya, AEEMS i AEDEM, que també estan representades internacionalment. El contracte estableix de manera estable unes tarifes fixes i un articulat precís. Entre d’altres avantatges, a més de permetre treballar per primera vegada amb unes tarifes regulades i un millor seguiment pressupostari, això suposa l’obtenció del dret d’emissió a través de tots els canals convencionals (FM) del Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio, així com també a través dels nous canals d’internet sota la base d’un únic pagament. Paral·lelament destaquem que el volum i la qualitat de les nostres produccions ha crescut considerablement, millorant cada dia l’àmbit de cobertura territorial i anivellant el grau d’exigència en la selecció musical i artística de les produccions realitzades. Tot això pensant també en la projecció internacional derivada de la pròxima incorporació a la EBU-UER. Internet Amb la posada en funcionament de CatClàssica, s’ha millorat la qualitat d’àudio per internet a 128K, tant en “streaming on line” com en la descàrrega d’arxius (“downloading”) de Catalunya Música i del canal CatClàssica. Pel que fa a les dades de consum, hem de certificar que CatClàssica registra uns nivells que es podrien superar amb una campanya efectiva de comunicació, tot i que el degoteig lent de persones usuàries consolida una estabilitat que tendeix a un augment també lent.


94

Les dades de Catalunya Música per internet permeten ser optimistes, ja que tot i que encara no ha introduït els avantatges de la “internetització” (prevista al maig del 2009), ha augmentat considerablement el volum d’hores servides. Així, s’ha superat de llarg la barrera de les 30.000 hores amb una mitjana d’escolta que supera els 45 minuts. Cal esperar que la “internetització” de Catalunya Música i els nous elements de redifusió per aquest canal reverteixin també en unes millors dades per a CatClàssica. Al llarg del 2008 s’ha consolidat el fons digital de Catalunya Música pensat per a la imminent estrena del nou web de l’emissora (www.catmusica.cat). Quan el web es posi en marxa, l’emissora tindrà un fons de 51.500 documents sonors amb les seves corresponents metadades parametritzades per a l’ús automatitzat de la programació. Aquest procés, començat el 2007 i enllestit al llarg del 2008, ha permès posar en funcionament la digitalització del fons de música clàssica de la discoteca i alhora transformar el gestor de programació del canal. S’hi ha incorporat un software nou (Music Master) amb moltes més prestacions per a l’automatització i gestió de la programació regular de Catalunya Música, pensant en la creació de multiprogramacions per als futurs canals temàtics i de ràdio a la carta. També s’ha adquirit el catàleg complet digitalitzat (àudio, fotografies de caràtula i contraportada, imatges, metadades i textos amb els comentaris de les obres i els intèrprets en diferents idiomes) del segell discogràfic Naxos. Aquesta adquisició ha permès un acord amb l’esmentada firma, pel qual disposarem de forma regular de les novetats discogràfiques editades per aquest segell en format digital i amb tots els components de text i d’imatge associats de manera gratuïta. Altres acords similars s’han endegat amb diferents discogràfiques de dins i de fora del país. iCat fm El 2008 s’han anat consolidant i assentant les propostes musicals, d’informació i de programes, sempre amb constants evolucions vinculades a l’adequació dels canvis i millores al web. El punt de vista sempre ha estat aprofundir i ajustar-se a les noves tendències vinculades als consums de cultura. S’ha treballat per ampliar el coneixement i el registre musical a altres idiomes, com ara el francès, establint relacions de cooperació per millorar la recepció d’aquestes músiques. Així mateix, s’han fet millores als rellotges de la programació musical per a ajustar-los millor a les necessitats d’antena d’iCat fm. El 2008 s’ha començat a experimentar amb un nou àmbit: les retransmissions de concerts i d’altres activitats amb vídeo i àudio en “streaming” directe. Des de l’abril s’han fet vuit retransmissions que abasten des del Premis Enderrock fins al Festival Altaveu, passant per la Setmana de Poesia de Barcelona, el lliurament dels Premis Butaca (en


95

col·laboració amb Maresme Digital) o el concert de Pau Riba aprofitant el senyal de TV3. Aquesta activitat ha suposat una renovació en el concepte dels Serveis Tècnics i d’Exteriors de Catalunya Ràdio així com l’aprenentatge de nous àmbits de producció i l’exploració d’imatge per part del personal tècnic d’iCat fm. A més, aprofitant les càmeres domèstiques de la redacció, s’han penjat al canal YouTube actuacions musicals del programa “Cabaret elèctric”, així com reportatges gràfics de la Fira de Tàrrega o del Festival Temporada Alta, entre d’altres.

El 14 de juliol del 2008 es va posar en marxa Xahrazad, una emissora de ràdio per internet on les veus femenines són les protagonistes exclusives. Xahrazad vol mostrar la riquesa estilística, rítmica i cultural de les grans veus femenines. Veus que van des de meitat del segle XX fins l’actualitat i que abasten pràcticament tots els gèneres amb una enorme varietat d’orígens culturals, geogràfics i musicals. Xahrazad és la cinquena emissora exclusivament per internet d’iCat fm i, com en totes les altres, s’ha treballat perquè cada cançó estigui associada a imatges i als enllaços més importants de cadascuna de les intèrprets. Internet i noves plataformes L’aparició de l’iPhone el juny del 2008 ha estat una nova oportunitat perquè el senyal d’iCat fm també tingui una aplicació per a aquests nous aparells de telefonia i d’internet. iCat fm ha estat de les primeres emissores en adaptar el seu web i el seu portal WAP a la navegabilitat de l’iPhone. El 2008 les xarxes socials han començat a entrar a iCat fm. Així, el programa “Delicatessen”, d’Albert Puig, ha obert una pàgina al Facebook, amb un èxit immediat amb més de 600 amistats en només 15 dies i prop de 2.000 en acabar l’any. L’objectiu és ampliar l’oferta al Facebook de cara al 2009. Internament, el 2008 s’ha fet una aplicació per permetre discriminar les imatges d’una mateixa cançó que apareguin a més d’una emissora per internet. D’aquesta manera la mateixa cançó tindrà una visualització diferent a cada canal, obeint als criteris estètics i estilístics establerts per les diferents emissores. S’ha començat a treballar en el disseny i l’aplicació tècnica per a desenvolupar una aplicació del web d’iCat fm específica per a les videoconsoles Wii. Està previst tenir-la a punt el primer trimestre del 2009.


96

D’aquesta manera, iCat fm serà una de les poques emissores que tenen una aplicació específica per aquest tipus de videoconsoles. S’ha treballat amb CCRTV Interactiva en diverses millores al web, que tenen una complexitat tècnica considerable. Per exemple, el mòdul de programes, per a poder entrar directament a cadascun dels programes d’iCat fm i tenir la possibilitat de sindicar-s’hi per al podcast, així com descarregar-los directament de forma senzilla. El resultat es veurà a principis del 2009. Suport a esdeveniments culturals El 2008 iCat fm ha estat present en prop de 80 activitats i esdeveniments culturals de tota mena: concerts, festivals musicals, festivals i premis teatrals, premis literaris i activitats artístiques, museístiques, cinematogràfiques i de dansa. En total, s’ha donat suport a unes 25 activitats culturals més que el 2007.

INTERNET

El 2008 ha estat un bon any per al Departament d’Internet, molt especialment pel que fa a l’augment substancial de l’escolta per la xarxa dels nostres canals així com de les connexions als nostres webs, auditada per OJD. D’altra banda, alguns projectes importants, com ara el de la “icatització” global de Catalunya Ràdio, s’han vist frenats per motius pressupostaris a causa de les circumstàncies actuals.

Serveis generals i web catradio.cat

• Utilització de càmeres web externes a diferents esdeveniments: programes des del Liceu, Andorra, l’Auditori AXA, etc.

• Aplicació de l'eina Qlikview per mesurar les audiències a internet.

• Augment de les codificacions dels àudios per millorar la qualitat de

l'escolta de totes les emissores per internet. De 32kb s'ha passat a 128kb.

• Extensió de la “icatització” als espais esportius del cap de setmana i

també a programes com ara “Generació digital”.

• Millores al “player” per visualitzar tots els canals.


97

• Preparació del disseny de la nova web de Catalunya Ràdio.

• Creació del web històric de Catalunya Ràdio a partir del web que es va fer l'any 2008 pel 25è aniversari.

Web dels 25 anys de Catalunya Ràdio

• Estrena del portal WAP per a telèfons mòbils.

Portal WAP de Catalunya Ràdio


98

• Optimització de la realització del servei de “podcast” gràcies a un acord imminent amb la Fundació ONCE. Cal recordar que som l'emissora que ofereix més “podcast” de tot l'Estat, amb molta diferència respecte les altres.

• Realització del pla estratègic, ja discutit i entregat a direcció, que pot

comportar una reorientació del servei general.

• Preparació d’una versió de “widget” per a l'iPhone.

• Emissió en Flash dels àudios i la seva adaptació al “player” perquè es pugui escoltar en tots els sistemes operatius: Linux, Mac, etc.

• Creació de “widgets” per poder escoltar tots els canals sense

necessitat d'entrar al web.

iCat fm

• Posada en marxa d'un nou canal per internet, Xahrazad, dedicat a intèrprets musicals femenines. Estrenat el 14 de juliol, és el sisè canal per internet d’iCat fm.

• Primera transmissió d'un concert amb imatge i so en directe a través

del web d'iCat fm, el 23 d’abril. En tot l'any se n’han fet vuit.

• Creació d’una aplicació per poder seguir iCat fm a l'Iphone, encara sense àudio.

• Desenvolupament de l'eina per a poder escoltar iCat fm a través de

l'iPhone el desembre del 2008. Catalunya Música El web CatClàssica, creat al febrer, va ser nominat als prestigiosos Prix Europa 2008, celebrats a Berlín a l’octubre. Per construir el nou web CatMúsica, s’han fet els processos següents: • Digitalització, catalogació i edició d'un fons aproximat de 50.000

documents (àudios, metadades i imatges d'obres musicals del fons de Catalunya Música).


99

• Adquisició i tractament del catàleg digital del segell discogràfic Naxos per

a la seva incorporació a la programació i visualització en el nou web.

El nou web de CatClàssica

• Procés de disseny i maquetació del nou web CatMúsica, que apareixerà al maig del 2009.

• Noves funcionalitats:

o Votació en línia al rànquing del programa MP Clàssics. o Puntuació d'àudios i participació en directe. o Enllaços de compra de música. o Comptador de minutatge d'àudio. o Cercador per filtres i categories. o Digitalització de la revista de programació. o Detall de la pronunciació (enllaç amb el portal lingüístic ésAdir)

dels noms de compositors/ores i intèrprets estrangers.


100

Audiències Pel que fa a l’“streaming”, les audiències en hores servides pràcticament s’han duplicat respecte el 2007.

Taula 14. Hores servides en “streaming” (2006-2008) Emissora

2006

Mitjana mensual

2006

2007

Mitjana mensual

2007

2008

Mitjana mensual

2008 Catradio 1.002.483 111.387 2.055.824 171.318 2.612.695 217.724 Catmúsica 65.779 8.222 217.507 18.125 317.507 26.458 Catclàssica 3 3 85.974 7.164 Subt. Catmúsica 65.779 8.222 217.510 18.125 403.481 33.623 Catinfo 51.485 6.435 105.443 8.786.92 165.719 20.714 iCat fm 196.892 24.611 966.746 80.562 1.764.222 220.527 iCat vídeo 765 127 1.772 147 1.060 88 iCatjazz 21.537 2.692 97.689 8.140 283.680 23.640 MusiCatles 5.951 743 24.672 2.056 58.808 4.900 TotCat 17.915 2.239 64.130 5.344 129.107 10.758 Mediterràdio 1.259 1.259 63.273 5.752 Xahrazad 33.896 4.842 Subt. iCat fm 243.060 1.156.268 96.355 2.300.150 191.679 Total 1.362.807 30.382 3.535.045 294.587 5.482.045 456.837 Font: Nielsen Online Segons les dades auditades per OJD, les emissores de Catalunya Ràdio han tancat l’exercici amb uns 18 milions de pàgines servides més que l’any 2007. En els quadres adjunts es pot comprovar que un gran motor d’aquest creixement ha estat iCat fm. Taula 15. Total anual de pàgines servides per internet (2008)

Emissora 2008 Diferència respecte 2007 Catalunya Ràdio 16.071.656 + 3.308.428 Catclàssica 845.388 + 845.388 iCat fm 39.763.481 + 15.539.411

Font: OJD Taula 16. Mitjana mensual de pàgines servides per internet (2008)

Emissora 2008 Diferència respecte 2007 Catalunya Ràdio 1.339.304 + 275.702 Catclàssica 70.449 + 70.449 iCat fm 3.313.623 +1.296.935

Font: OJD


101

ÀREA TÈCNICA

Durant l’any 2008, l’àrea Tècnica s’ha organitzat d’acord amb un seguit de valors clau: • Servei a la producció: la raó de ser de l’àrea Tècnica és donar suport a la

producció de programes de ràdio en qualsevol plataforma. Cal cuidar l’explotació al màxim possible. Hi ha més persones dedicades a l’explotació i estan cada vegada més diversificades físicament i funcionalment. Cal potenciar, doncs, la immediatesa i la proximitat.

• Organització dinàmica basada en processos: l’organització jeràrquica

actual s’ha de poder combinar amb una comunicació transversal que permeti tenir una visió més integrada de tots els elements interns bàsics (manteniment, explotació, enginyeria, sistemes informàtics, etc.). També cal potenciar que la comunicació entre les diferents empreses de la Corporació sigui més fluïda i s’han d’establir sinergies i complicitats entre totes. Són més importants els processos que l’estructura. A més, cal una organització altament flexible i adaptable ja que l’entorn canvia molt ràpidament.

• Innovació: cal preparar-se per les noves tecnologies i això requereix un

esforç constant d’ampliació de coneixements, una gestió integral dels projectes i una dedicació, una especialització i un nivell d’autonomia i iniciativa que permetin que la Corporació estigui a l’altura de les circumstàncies.

Tenint en compte aquests valors, s’han fet les activitats tecnològiques següents : • Millora de la cobertura de les emissores de FM. S’ha actuat en diferents

línies:

- Ampliació de potències a: o Alpicat o Cabrils-Mataró o Cerdanya o Collserola o Collsuspina o Cubells o Guardiola o Organyà o Rocacorba o Sant Celoni o St. Pere de Ribes o Vendrell

- Nous reemissors a: o Cabra del Camp o Igualada


102

o Pujal o Sant Feliu de Guíxols o Valls de Valira

- Canvi del sistema radiant del centre de Mussara per millorar-ne el rendiment.

- Gestió de les interferències. S’ha creat un nou circuit per tal d’agilitar

els problemes derivats de les interferències.

- Millora de la cobertura de la xarxa viària.

- Millora de la xarxa de contribució de senyal. S’ha instal·lat un receptor de radioenllaç a l’edifici del Banc de Sabadell a Barcelona per millorar la cobertura de la xarxa de radioenllaços a la ciutat. Aprofita xarxes ja existents de TVC per fer el transport fins a Catalunya Ràdio.

- TDT. S’han incorporat els senyals de Catalunya Ràdio i Catalunya

Informació al MUX 1 de TVC (cobertura a tot Catalunya).

• Remodelació d’ estudis:

- Digitalització de l’estudi 14. També s’hi ha fet un condicionament acústic a fons per poder fer actuacions musicals, dramàtics i programes de ràdio. S’ha fet la remodelació atenent tant les necessitats d’emissió com les de prevenció de riscos laborals.

- Digitalització de l’estudi 16.

- Remodelació de l’estudi 5. Per atendre la petició del programa “Futbol

a Catalunya Ràdio”, s’han fet una sèrie de millores: adquisició de deu pantalles de televisió, multipantalla de gran format, BNIs, augment de la distribució de les plataformes digitals, sistema de selecció d’àudios i altres millores a la Sala d’Imatges.

• Noves funcionalitats als estudis:

- Sistema d’enregistrament i edició d’àudio multipista. S’ha posat en marxa, d’acord amb el grup de treball de Concerts, un sistema que inclou l’equipament d’exteriors necessari per a l’enregistrament de concerts i el seu tractament posterior als estudis.

• Millores exteriors:

- Remodelació de la cabina del Liceu. - Reposició i ampliació de l’equipament tècnic (microfonia concerts,

mesclador digital, etc.)


103

- Millores a la Unitat Mòbil 9.43 (resolució dels problemes de compatibilitat electromagnètica, millores de consum, etc.)

- Millora de l’equipament informàtic de sortida de programes

(principalment per a “El matí de Catalunya Ràdio”) i de l’operativitat i incorporació de noves prestacions (telèfon IP com extensió de Catalunya Ràdio, etc.).

• Control Central:

- Adquisició d’una nova matriu digital.

• Equipament per a la redacció:

- Adquisició de nous gravadors portàtils. Per tal de substituir progressivament els minidisc, s’ha fet l’estudi, adquisició i implementació en explotació dels nous gravadors portàtils per als periodistes.

- Desplegament PC portàtils. S’ha iniciat l’adquisició de PC portàtils i la

seva adaptació a la producció. Concretament, s’han dotat per tal que s’hi puguin ingestar talls de veu, editar-los i enviar-los via 3G, wifi, etc.

• Delegacions

- A Tarragona : o Renovació de tot el mobiliari. o Inici de les obres de l’ascensor.

- A Vielha : o Renovació de l’aire condicionat.

• Edificis

- Adequació de la tercera planta. Reforma integral de tota la planta amb les instal·lacions d’electricitat, xarxa i telefonia corresponents. S’han fet nous serveis i sanitaris i una instal·lació de detecció d’incendis. A més, se n’han canviat les mampares, s’ha pintat i s’hi ha col·locat nou mobiliari i cortines.

- Nous espais a la primera planta. S’ha fet tot el projecte tècnic dels

nous espais per a informatius (redacció i estudis) i les feines prèvies d’enderroc i sanejament.

- Pàrquing. Substitució de la porta d’entrada del pàrquing i canvi del

sistema d’obertura.


104

- Millores elèctriques, d’aire condicionat i de mobiliari a diferents espais de Catalunya Ràdio.

• Projectes de seguretat:

- Instal·lació d’una nova centraleta de detecció d’incendis. S’ha canviat tota la instal·lació i s’han substituït tots els detectors iònics per detectors òptics i tèrmics.

- Incorporació de flaixos als estudis i de sirenes i pulsadors a totes les

plantes.

- Senyalització fotoluminescent dels equips de lluita contra incendis.

• Posada en marxa de la nova centraleta telefònica amb la incorporació de terminals IP. Integració de la telefonia dins la xarxa de dades actual. Es dóna servei a totes les delegacions i a la majoria de departaments de Producció de Barcelona. S’han realitzat cursets de formació en l’ús dels nous aparells, s’han dissenyat i entregat les guies d’usuari i s’han distribuït els terminals.

• Projecte d’arxiu:

- Inici de la digitalització de la Discoteca al gener del 2008.

- Estudi i adquisició de l’equipament necessari per a la digitalització de vinils.

• Millora de les comunicacions:

- Millora en els accessos a internet de Catalunya Ràdio. S’ha passat de 512 Kb/s a 10 Mb/s. Aquest increment permet millorar l’ample de banda de les nostres contribucions IP, de l’interweb plus i de l’enviament de fitxers via ftp. Aquesta última funcionalitat adquireix molta importància amb l’entrada de Catalunya Música a la UER.

- Millora de la xarxa informàtica a les delegacions de Tarragona, Lleida

i Girona. S’ha passat de 2 Mb/s a 4 Mb/s.

- Instal·lació de l’equipament necessari per fer contribucions IP des de les unitats mòbils (PC portàtil + software IP + targetes d’àudio).

- Adquisició del còdec homologat per la UER amb la finalitat de poder

realitzar retransmissions de concerts per la UER.

• Ampliació de la xarxa informàtica:


105

- Adquisició dels commutadors POE per la xarxa de telefonia IP. - Ampliació de la xarxa informàtica als nous espais de la tercera planta.

- Adquisició del router redundant per augmentar la redundància de la

xarxa.

- Ampliació de la capacitat arxiu (EVA). - Adquisició d’un servidor d’intercanvi de fitxers. Amb l’entrada de

Catalunya Música a la UER, el servei ha adquirit més importància.

• Sistema d’àudio digital:

- Estudi tècnic dels diferents sistemes d’àudio digital del mercat. - Inici del projecte d’“icatització” de Catalunya Música. Configuració

dels processos relacionats.

- Renovació dels servidors Dalet 5 a les delegacions. • Desenvolupaments de webs:

- Suport a CCRTV Interactiva en tots els temes relacionats amb aquests desenvolupaments que requereixen una actuació conjunta per tal de garantir una bona integració dels sistemes.

EMISSIONS

Durant el 2008, el Departament d’Emissions de Catalunya Ràdio ha centrat els treballs sobre tres grans vectors: la gestió, les persones i la tecnologia. • Àmbit de la gestió: gràcies al suport de gestió informatitzada ARTS, s’ha

avançat notablement en el decurs d’aquests dotze mesos i ara hi ha dades objectives, que permeten veure costos, tendències i desviacions.

• Àmbit de les persones: fruit del pla de comunicació, s’ha iniciat un

procés de millora en l’entorn de treball amb la col·laboració del Departament Tècnic de Catalunya Ràdio en el disseny de les noves instal·lacions i en la proposta de petites millores en les actuals que facilitin el treball. El departament d’Informatius també hi ha col·laborat per optimitzar els recursos.

• Àmbit de la tecnologia: en el 2008 també s’ha millorat l’edició de

concerts de música clàssica, gràcies a la incorporació d’un nou editor d’àudio, Samplitude. S’ha consolidat el treball amb les noves eines informàtiques, com ara les connexions IP i la presa de so i edició amb PC


106

i NAGRA ARES BB+. A més, s’ha incorporat a Exteriors el nou servei de ”streaming” de vídeo per internet, que dóna molt bons resultats.

COMERCIAL

A principis d’any i davant els indicadors d’una crisi econòmica imminent, es va mantenir un bon control a nivell d’ingressos que va permetre tancar el primer trimestre fins i tot amb un lleuger creixement respecte de l’any anterior. L’escenari radiofònic català era el que es descriu en el gràfic següent. Gràfic 7. Escenari radiofònic català

Font: Catalunya Ràdio A partir del setembre es va constatar l’arribada de la crisi. La situació adversa del mercat juntament amb el canvi de la programació va fer que es prenguessin una sèrie d’accions: • Revisió del pressupost, establint-lo en 14,6 milions d’euros.

• Seguiment exhaustiu i continu del comportament del mercat i de les

inversions. • Reflexió i redefinició estratègica de la política comercial. Se’n van derivar

plans d’acció per combatre tant els efectes de la crisi com la nova tendència en els plans de comunicació dels anunciants, més enllà de la campanya convencional, trobant punts d’enllaç i integració. Es van marcar les línies següents:

o Aplicació de valors transversals i multicanal que permetin sostenir

un model de venda amb valor afegit de llarg recorregut que tendeixi cap on evoluciona el mercat publicitari: innovació i major complicitat dels mitjans a l’hora d’implementar la publicitat a cada suport.


107

o Redefinició de les condicions econòmiques per franges i

anunciants, en definitiva, ajustar-se més en els costos respecte la competència per seguir sent opció a les taules de negociació.

En aquest context i amb l’efecte dels plans d’acció, es va aconseguir tancar l’any amb uns ingressos publicitaris de 14,8 milions d’euros, una xifra que suposa una caiguda de l’1,36% davant una caiguda global del mercat estatal de la ràdio de més del 5%. Taula 17. Ocupació publicitària de les principals emissores a Catalunya

Emissores 2008 Catalunya Ràdio 1.651.635” Rac1 2.893.446” SER Barcelona 723.744”

Font: GIP/MAS

SUPORT A L’EMISSIÓ

Documentació

Durant l’any 2008, el Departament de Documentació ha treballat en la correcció dels errors de les seves bases de dades, derivats de la digitalització i del traspàs de l’AIRS al Digition. S’han revisat els registres de les bases de dades, l’arxiu de Premsa i la fonoteca per millorar-ne la interactivitat, fent més amigable l’entorn de treball de les persones usuàries i facilitant-los, en general, l’accessibilitat de la documentació. Aquest any també hem treballat en la formació de redactors/ores i productors/ores per tal que assoleixin uns coneixements mínims sobre el funcionament dels sistemes de gestió de les nostres bases de dades. La finalitat última és que totes les persones usuàries del grup d’emissores de Catalunya Ràdio les puguin gestionar des del seu propi lloc de treball. Aquesta formació ha de ser continuada i revisada periòdicament a causa dels canvis en la tecnologia dels sistemes. La feina del departament ha estat essencial en la definició del contingut del web creat per celebrar el 25è aniversari de Catalunya Ràdio i en el web històric, creat posteriorment.

Unitat d’Assessorament Lingüístic (UAL)

Durant el 2008 la UAL ha continuat donant assessorament lingüístic i corregint els textos que li han arribat per les tres vies que serveixen actualment per enviar textos a corregir: Dalet, Bústia UAL CR i Deliverty. El LinMail, aplicació que datava del 2000, es va desactivar durant el 2008, i així s’han reduït a tres les vies de recepció de documents a corregir.


108

L’ésAdir Formació (formació interactiva) ha continuat ampliant la col·lecció d’exercicis basats en frases recollides durant el procés de correcció de les notícies, que han passat de 24 a 80, i permeten repassar, en forma de miscel·lània, tots els aspectes de la gramàtica. El test inicial, de l’apartat “exàmens”, i aquests exercicis s’han començat a utilitzar en el procés de recepció de les persones becàries que s’incorporen periòdicament a la redacció d’Informatius, Esports i Programes. La UAL ha contribuït a l’ampliació del web ésAdir a través de les aportacions al fòrum de propostes (que agrupa tots els lingüistes de la CCMA), i ha incorporat una representant al consell del l’ésAdir. La UAL ha continuat fent proves amb el Revisor d’estil que s’està elaborant damunt la base del Corrector elaborat del FBM per a la Generalitat. S’han fet proves d’usabilitat amb la redacció d’Informatius, per preparar la interfície que ha de relacionar el Rv amb el Dalet Plus. Tant l’ésAdir com el Revisor són projectes corporatius en l’àmbit dels i les lingüistes, i la UAL de Catalunya Ràdio hi col·labora d’acord amb les seves necessitats i possibilitats.

Discoteca

El principal projecte de la Discoteca de Catalunya Ràdio per al 2008 ha estat continuar treballant en el procés de digitalització de l’arxiu discogràfic i fonogràfic que es va iniciar l’any 2006. La Discoteca té un fons musical i de programes que en l’actualitat supera les 100.000 referències. En aquest sentit, a partir del gener del 2008, s’ha iniciat la digitalització de tot el fons històric musical en format de disc compacte (aproximadament unes 70.000 referències). La idea fonamental és que qualsevol document (cançó o peça musical) es pugui trobar i escoltar des del terminal on es fan les recerques. Paral·lelament, des de principis del 2008, també es digitalitzen i s’incorporen immediatament a la nostra base de dades tots els nous documents que arriben a la Discoteca. El programa informàtic que conté tot aquest fons documental és el Digition, del qual disposem d’una versió específica adaptada a les necessitats dels usuaris de Catalunya Ràdio. Aquest projecte es va iniciar l’any 2006, amb la digitalització de tot el fons documental històric de programes produïts per les emissores de Catalunya Ràdio des del seus inicis. El 2008 s’ha iniciat la digitalització dels discos compactes i a partir del 2009 començarà la dels discos en format de vinil. El personal de l’empresa Can Ensenya ha donat un suport molt important en la digitalització del fons històric. Durant tot l’any s’han digitalitzat i documentat un total de 15.000 discos compactes, aproximadament (tant de novetats com d’arxiu històric).


109

Pel que fa a la part de la digitalització que preveu reconvertir tot el fons musical analògic (discs de vinil), durant els darrers mesos de l’any 2008, els diversos grups de treball implicats en el projecte (tècnics, informàtics, documentalistes, usuaris, programadors, etc.) han confeccionat l’eina necessària per convertir els documents analògics dels vinils en arxius d’àudio que posteriorment s’incorporaran al Digition. En aquest sentit, la previsió immediata és iniciar la digitalització dels discs en format de vinil a partir de les primeres setmanes de l’any 2009. Cal tenir present, que tot aquest procés de digitalització del nostre fons és un projecte molt ambiciós del qual es beneficiaran tots els departaments i àrees de les emissores de Catalunya Ràdio i també de Televisió de Catalunya, ja que l’arxiu digitalitzat serà corporatiu. L’objectiu principal és poder disposar d’un arxiu musical i fonogràfic totalment digitalitzat de forma que les persones usuàries tinguin a l’abast els documents sonors, instantàniament des del propi terminal informàtic, sense necessitat de desplaçar-se a l’arxiu. D’aquesta manera, millorarem sensiblement el servei que la Discoteca de Catalunya Ràdio presta a les persones usuàries.

Servei d’Atenció a l’Espectador i a l’Oient (SAEO)

El 2008 el SAEO ha rebut 44.051 contactes a través del web i 24.947 a través de la centraleta d’atenció (ATENTO).

El 2008 al Grup d’Emissores Catalunya Ràdio s’han gestionat 11.241 comunicats. A aquests 11.241 s’han d’afegir 1.527 comunicacions més que han estat ateses i resoltes directament per part dels operadors i operadores de la centraleta d’atenció (ATENTO).

Taula 18. Contactes rebuts pel SAEO de Catalunya Ràdio (2008)

Font: SAEO


110

Taula 19. Temps mitjà de resposta (en dies) del SAEO de Catalunya Ràdio (2008)

Font: SAEO Gràfic 8. Canal d’entrada de contactes rebuts pel SAEO de Catalunya Ràdio (2008)

Font: SAEO Gràfic 9. Tipologia de contactes rebuts pel SAEO de Catalunya Ràdio (2008)

Font: SAEO


111

A l’Equip d’Atenció al Grup d’Emissores Catalunya Ràdio hi ha assignats 50 professionals dels diferents departaments, programes i àrees o serveis que han rebut formació sobre protocols de resposta i coneixen el funcionament del gestor 5430 per respondre els comunicats de l’audiència. Pel que fa a la professionalització de l’atenció, al llarg del segon any de funcionament del Servei es pot considerar implantat de forma acceptable i es pot afirmar que —en línies generals— els i les professionals que fan tasques d’atenció han assumit la cultura necessària i l’hàbit de gestionar la relació amb l’audiència per facilitar respostes amb periodicitat i responsabilitat. Des de l’equip A del Grup d’Emissores s’ha fet formació constant a tots i totes les professionals de l’empresa i s’han impulsat millores per simplificar la gestió de comunicats: respostes unificades per a preguntes freqüents, signatura automàtica i personalitzada i adaptacions tècniques constants. La promoció d’espectacles o accions especials de programes generen molts comunicats i trucades telefòniques. Per tal de planificar la gestió d’aquestes accions a través d’una plataforma que unifiqui web i telèfon, el SAEO ha donat suport al Departament de Màrqueting i s’ha treballat des de l’any 2006 per tancar un acord amb la Direcció General d’Atenció Ciutadana (que coordina la centraleta d’Atenció del SAEO) per implantar una atenció professional. El mes de setembre del 2008 va començar a funcionar -en període de proves- aquest sistema per oferir les entrades d’espectacles que facilita Catalunya Ràdio a l’audiència. L’entrada en funcionament definitiva està prevista el gener del 2009. D’altra banda, a l'octubre es va constituir la figura del Defensor/ora de l'Audiència, que encapçala el Servei d'Atenció.

COMUNICACIÓ I MÀRQUETING

Catalunya Ràdio A Catalunya Ràdio els esforços s’han concentrat, en gran part, en la promoció de les activitats i els actes de celebració del 25è aniversari. 25è aniversari Disseny del logotip de l’aniversari i de la gràfica, inspirada en el concepte d’energia. Suports: premsa escrita i senyalèctica interior.


112

Elements de marxandatge: bolígrafs, blocs de notes, samarreta dels vint-i-cinc (amb disseny de Josep Abril) i ràdio ecològica. Campanya “Plantem el futur” - 30 de març del 2008 Acció en col·laboració amb la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya. Va representar la plantada simultània més important a Catalunya, amb 35.000 arbres a 35 punts del país. Suports de la campanya: premsa escrita, ràdio, cartelleria, exteriors de l’acció, internet i elements de marxandatge.

Exposició “Vols veure la ràdio del futur?” a L’Illa Diagonal – abril 2008 L’exposició “Vols veure la ràdio del futur?” va mostrar una selecció de receptors de ràdio antics en què es recollia l’evolució tecnològica del mitjà. Els aparells corresponien al fons del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i s’hi exhibien alguns receptors de la Col·lecció Julià d’aparells de ràdio, adquirida per la CCMA. “Vols veure la ràdio del futur?” mostrava l’evolució del mitjà des de la creació fins al desenvolupament en l’era digital en l’àmbit de la convergència tecnològica i els mitjans de comunicació. L’exposició utilitzava elements tecnològics i eines d’ús propis d’internet, amb la incorporació d’elements interactius i de suport multimèdia i amb l’exhibició dels seus canals interactius: iCatfm.cat, Catradio.cat, Catclàssica, i-Catjazz, Totcat, Musicatles i Mediteràdio, a més del canal informatiu 3cat24.cat. Disseny de l’exposició i elements de comunicació (premsa escrita, oppis i internet).


113

Festa de la Bicicleta de Barcelona - 8 juny 2008 Participació activa de Catalunya Ràdio a l’edició 2008 de la Festa de la Bicicleta: • Repartiment de 15.000 samarretes. • Megafonia de la festa a Montjuïc. • Presència de marca al punt d’arribada.

Campanya “Happy Birthday” – Juny 2008 Llibert Fortuny, Joan Albert Amargós, Toti Soler, Pascal Comelade, Carles Santos i Jordi Sabatés fan la seva interpretació del jingle de Catalunya Ràdio + Happy birthday. La direcció de la campanya va ser de Joan Ollé. Realització d’una sèrie de sis espots per a televisió.

Teatre Nacional de Catalunya – 20 juny 2008 Acte central de celebració de l’aniversari. Des del Departament de Màrqueting s’assumeixen les tasques de relacions públiques i protocol: revisió i actualització de bases de dades, coordinació del Call Center, telefonia, correu electrònic i col·locació convidats. Imatge de l’acte: disseny de les invitacions, interior del Teatre Nacional de Catalunya, programa de mà i fons d’escenari.

Espectacle dels 25è aniversari, al TNC


114

Accions conjuntes TV3 - Catalunya Ràdio VINT-I-CINC Campanades de Cap d’Any 2007 Transmissió de les campanades de Cap d’Any des de la torre Agbar amb l’aparició dels logos de TV3 i Catalunya Ràdio. Campanya VINT-I-CINC Catalunya Ràdio i TV3 Suports: TV, ràdio

Piromusical Catalunya Ràdio i TV3 Cupó ONCE especial aniversari


115

Campanya temporada 2008 La ràdio líder de Catalunya la fan les persones Gràfica equips. Suports: Premsa escrita i internet.

Campanya programació d’estiu 2009 Facis el que facis Suports: Premsa escrita, ràdio, internet i dossier de premsa.


116

Campanya temporada 2008-2009 La fem entre tots A l’agost es va dissenyar la campanya de llançament de la temporada 2008-2009. Una campanya orientada a donar a conèixer les novetats de la temporada i les cares més conegudes dels realitzadors i les realitzadores de programes, amb l’objectiu de mantenir i reforçar el record en la ment de l’oient.

La presentació de la nova temporada, el 5 de setembre del 2008, es va fer amb la participació d’oients i clients del departament comercial, en un programa en directe des de l’Auditori AXA de L’Illa Diagonal, a Barcelona. Suports de la campanya: televisió, ràdio, premsa escrita, exteriors, internet i dossier de premsa. Elements de marxandatge: la tassa de Catalunya Ràdio.


117

Campanyes resultats EGM, Baròmetre, CAC 2008 Suports: premsa escrita i ràdio

Altres campanyes Viatge a Marràqueix amb oients Al maig del 2008 Catalunya Ràdio va viatjar amb 200 oients a Marràqueix, des d’on es va realitzar “El matí de Catalunya Ràdio”. Disseny de la campanya per premsa escrita i suport a l’acció “in situ”.


118

Accions especials Disseny d’altres campanyes per promocionar les accions especials de programes i/o de l’emissora (sortides, entrevistes, programes especials, etc.)

També es va incidir en la promoció d’esports a través de sobreimpressions del programa de Bernat Soler “Els millors anys de la nostra vida” als partits de futbol emesos per TV3. A més, es va fer publicitat de l’emissora al TRAM de Barcelona.


119

Catalunya Informació Campanya “Al volant” - Acord RACC Acció orientada a promocionar el programa “Al volant” i l’emissora a través de la revista del RACC. Suport: premsa especialitzada (revista RACC)

Campanya 3 rondes Suport: premsa especialitzada

Campanya Mapamundi Suport: internet


120

iCat fm Campanya 2008: Bruno Oro, Clara Segura Suports: televisió, premsa escrita, ràdio, internet i senyalètica interior

Promoció dels canals temàtics iCat fm Suport: premsa escrita i internet

Xahrazad Disseny del logotip del nou canal temàtic segons la pauta dels logos iCat fm.


121

Catalunya Música Campanya 2008: Intensament clàssics Suports: premsa escrita, ràdio i internet

Llançament del canal Catclàssica.cat Disseny del logotip

Campanya de llançament. Suports: premsa escrita, cartelleria, ràdio i internet


122

Concert Catalunya Música/JONC. 11 de maig 2008 Disseny de la campanya i elements de comunicació: anuncis a premsa escrita, cartelleria i programa de mà.

Màrqueting relacional L’any 2008 s’ha continuat treballant en l’activitat relacionada amb el manteniment de contactes amb institucions i entitats públiques o privades de l’entorn cultural, social i esportiu català. Les emissores de Catalunya Ràdio han tingut presència en els actes i esdeveniments més rellevants del país, com ara el Festival de Peralada, el Festival de Cap Roig, el Festival Sónar, el Saló del Llibre, el Festival Únicas i el Festival Grec, entre d’altres. S’han tancat convenis amb institucions com, per exemple, l’Auditori de Barcelona, el MACBA, el Palau de la Música, l’Auditori de Girona, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors. També s’ha renovat l’acord amb el F. C. Barcelona i s’ha negociat el conveni amb el R. C. D. Espanyol. La renovació dels acords i els convenis existents i la subscripció de nous acords s’ha fet per aconseguir un triple objectiu:

• Vincular de forma estratègica les emissores del grup a aquests esdeveniments i projectar les marques gràcies a la promoció que se’n fa. Les marques que s’associen als esdeveniments, en funció de la seva naturalesa, són Catalunya Ràdio, Catalunya Música i iCat fm.

• Cobrir necessitats programàtiques de les emissores (principalment

Catalunya Música i iCat fm) a través de l’adquisició de drets d’enregistrament i emissió.

• Obtenir contraprestacions orientades a fidelitzar l’audiència: actius de

valor afegit per les emissores, els programes i internet.


123

No t’ho perdis Al gener del 2008, i per iniciativa del Departament de Màrqueting, Catalunya Ràdio va estrenar un espai orientat a promocionar els espectacles i esdeveniments fruit dels acords d’intercanvi. Aquest espai, que va rebre el nom de “No t’ho perdis”, s’emet de dilluns a divendres i els caps de setmana, després dels butlletins informatius horaris. Amb una durada de 90 segons aproximadament, l’espai inclou una autopromoció del canal i dues promocions d’espectacles. D’aquesta manera Catalunya Ràdio fa manifest el seu suport al sector cultural i garanteix la promoció dels esdeveniments, durant tot el dia, en franges horàries de molt bona audiència. Amb la creació d’aquest espai, Catalunya Ràdio aconsegueix un segon objectiu estratègic: simplificar tota la gestió burocràtica i administrativa que es deriva de l’activitat pròpia del màrqueting relacional, guanyant eficiència i productivitat.

Comunicació Pel que fa al Departament de Premsa, el 2008 s’ha centrat especialment en la difusió dels actes dels 25 anys de Catalunya Ràdio. Durant tot l’any s’han celebrat un seguit d’actes commemoratius del vint-i-cinquè aniversari de Catalunya Ràdio. El primer va ser la plantada de 35.000 arbres a 35 boscos de Catalunya en només un matí per lluitar contra el canvi climàtic. Una acció organitzada conjuntament amb l’Obra Social de Caixa Catalunya, que va servir per donar el tret de sortida als actes d’aniversari que en tot moment es va voler que fossin participatius i amb una visió de futur. La participació en la Bicicletada Popular de Barcelona, el Piromusical de la Mercè (dedicat als 25 anys de Catalunya Ràdio i TV3), l’exposició sobre la ràdio del futur a l’Illa Diagonal de Barcelona, i sobretot l’obra que es va posar en escena al Teatre Nacional de Catalunya el 20 de juny, van ser la base d’una profunda actuació del Departament de Comunicació per transmetre a la població el sentit de l’aniversari, la importància de l’efemèride i la voluntat de no mirar exclusivament la feina feta sinó posar el focus de treball en una feina de futur. L’any ha estat marcat també per la política comunicativa a l’hora de llençar els dos nous canals exclusius per internet, Catclàssica i Xarahzad. La política d’informació s’ha mantingut al nivell més alt. Durant l’any s’han enviat 700 notes de premsa i els mitjans (principalment els escrits) se n’han fet ressò en bona mesura, ja que s’han publicat 2.375 informacions referides a algun dels canals. La política de comunicació del departament ha continuat ampliant la incidència en els àmbits de la premsa comarcal, els mitjans digitals i els gratuïts.


124

En relació amb les presentacions a mitjans, cal destacar les accions especials dels 25 anys, la nova temporada de Catalunya Ràdio a l’Auditori AXA i la segona gira de Manel Fuentes per les universitats catalanes. El Departament d’Audiències ha vist com l’any 2008 Catalunya Ràdio es mantenia com l’emissora més escoltada a Catalunya per catorzè any consecutiu, segons l’EGM i amb la ratificació d’aquestes dades per part del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Aquest estudi fet a Catalunya ha refermat el lideratge i, a finals d’any, ha començat a oferir dades d’audiència bimensuals per a un millor control i anàlisi de la realitat radiofònica catalana. Aquestes dades s’han complementat amb els controls de l’audiència per internet a d’OJD i d’Akamai i d’altres més qualitatives, com el Centre d’Estudis d’Opinió, o el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

PREMIS L’any 2008 els programes i emissores del grup Catalunya Ràdio han rebut els premis següents: • Premi Benestar Social al reportatge “Rep quan li diuen escarabat”, emès

pel programa “El matí de Catalunya Ràdio”. • Premi Estrella d’Europa en la categoria de persones a Xavier Solà,

director del programa “El suplement”. • Premi Fernández Santos de la Mostra de Cinema de Lleida al director del

programa “La finestra indiscreta”, Àlex Gorina. • Menció d’honor dels premis ÑH al disseny del web de Catclàssica, el nou

canal d’internet de Catalunya Música. • Premi Periodisme Esportiu al programa “Tot gira” pel foment de l’esport

femení en ràdio. • Premi Ràdio Associació de Catalunya al millor programa de ràdio per “En

guàrdia!”. • Menció d’honor dels premis Ràdio Associació de Catalunya per a Enric

Frigola. • Placa al mèrit periodístic de la Federació Catalana de Natació a Ricard

Torquemada en representació del departament d’Esports de Catalunya Ràdio.

• Premi Blogs Catalunya al blog literari de Jordi Cervera, que hi ha al web

d’iCat fm.


125

• Premi Vila Martorell al millor Blog Literari al blog de Jordi Cervera d’iCat fm.

• Premi GIMM a la integració de les persones amb minusvalideses a

Montserrat Pous, per les seves seccions a Catalunya Informació i al programa “El suplement”.

• Premi ACPC de premsa comarcal al reportatge “La Perpinyà amagada”,

emès pel programa “El matí de Catalunya Ràdio. • Nominació al Prix Europa al web de Catclàssica. • Premi Pedrenyal d’honor concedit per l’Ajuntament de Castellserà a

Antoni Bassas. • Premi APPEI a Catalunya Ràdio pels seus 25 anys. • Premi APPEI de ràdio per a Joan Barril i el seu programa “El cafè de la

República”. • Premi Eppy Award al millor portal de ràdio local. • Menció d’honor per iCat fm als Webby Awards. • Medalla FAD al programa “Cabaret Elèctric”.


126

NOVES PLATAFORMES I TECNOLOGIA Al setembre del 2008 es va crear la direcció de Noves Plataformes i Tecnologia amb la missió de gestionar l’àmbit tecnològic de les diferents empreses de la Corporació. El primer objectiu de l’àrea va ser, precisament, agrupar sota una direcció única tota l’activitat tecnològica del grup en un procés de corporativització dels departaments derivat del nou marc legal. Pel que fa a l’organització, sota la direcció de Jordi Alié, es van constituir cinc àrees de treball amb vocació transversal. D’una banda, l’àrea de Tecnologia Multicanal, dirigida per Amadeu Gassó, concentra la tecnologia audiovisual de Televisió de Catalunya i del Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio. De l’altra, l’àrea de R+D+i, sota la direcció de Joan Rosés i per mitjà d’Activa Multimèdia, s’encarrega dels projectes de recerca, desenvolupament i innovació de la Corporació. A més, la societat CCRTV Interactiva, encapçalada per Santiago Miralles, lidera els serveis interactius de les empreses de la Corporació i s’encarrega de les aliances estratègiques. L’ASI gestiona els recursos informàtics i la seva explotació a la Corporació. Finalment, l’àrea d’Edificació i Explotació d’Immobles, amb Jordi Rueda al capdavant, es fa càrrec de la gestió d’espais. OBJECTIUS A més de l’objectiu principal de gestionar coordinadament totes les activitats tecnològiques, els àmbits que agrupa la direcció de Noves Plataformes i Tecnologia tenen fites pròpies:

• En l’àrea Tecnologia Multicanal, seguir augmentant el grau de cobertura per preparar l'apagada analògica i l’encesa digital.

• En els àmbits tecnològics lligats absolutament a la producció de

continguts, gestionats per CCRTV Interactiva, seguir construint un model per donar servei a la demanda, ja sigui interna o externa, amb accés als continguts de la CCMA. Pel que fa a aquest darrer punt, l'exemple del 3alacarta, amb un augment significatiu del consum i de la capacitat d'accés, és el cas més representatiu.

• La resta d'àmbits tenen un enfoc més de servei departamental i, en

conseqüència, els seus objectius, encara que importants, no tenen l'abast dels anteriors.

ACTIVITATS El procés de creació de l'àrea va finalitzar el darrer trimestre del 2008. S’hi va prioritzar la rapidesa de la posada en marxa per davant de conceptualització de la nova direcció. Una novetat important de la reorganització ha estat crear una àrea d'Edificació i Explotació d’Immobles,


127

que ha iniciat el Pla d'Usos i Edificis per inventariar, primer, i optimitzar, després, els recursos que hi destina la Corporació. D’altra banda, el creixement de la demanda de continguts de la CCMA ha obligat a un esforç de concreció de les polítiques d'inversió i recursos per evitar allunyar-se dels objectius corporatius tant estratègics com econòmics. El 2008 ha estat l'any dels audiovisuals de proximitat (Digital Signage). S'ha fet la prova pilot de les primeres emissions de continguts de proximitat, primer en un centre hospitalari i després a les andanes dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Aquesta és una de les línies de treball estratègiques amb més futur. De fet, el 2008 s’ha arribat a un acord amb el Trambaix i amb el Consorci Hospitalari de Catalunya per produir i emetre, a partir del 2009, continguts personalitzats per cadascun d’aquests canals. Aquest any també s’ha signat un conveni de col·laboració entre la CCMA i la Corporación Aragonesa de Radio i Televisión per desenvolupar i investigar les emissions de televisió en alta definició a través de la TDT i la IP. L’acord facilitarà l’accés dels ciutadans i ciutadanes als avantatges que suposa aquesta nova tecnologia. CCRTV INTERACTIVA CCRTV Interactiva va ser concebuda a finals del 1999 en el marc d’un seguit de reflexions sobre la Societat de la Informació, fruit de les quals es va formular una visió i una estratègia de l’empresa. Nou anys després, el sector ha evolucionat i avui es caracteritza per la “convergència digital”, la multiplicitat de canals i mitjans substitutius, la maduresa i l’escàs creixement dels mitjans tradicionals, un fort i progressiu fraccionament de les audiències, i una crisi del model de negoci tradicional basat en la publicitat. L’estratègia seguida fins avui amb l’activitat de CCRTV Interactiva ha permès que al 2008 la CCMA disposi d’una presència significativa en l’àmbit dels nous mitjans i de les noves plataformes (internet, mòbils, interactius, IPTV), amb productes i serveis de gran prestigi, audiències creixents de manera forta i sostinguda, i noves vies d’ingressos també de gran creixement i potencial futur. Durant el 2008, l’activitat de la companyia ha crescut en tots els fronts: audiències, persones usuàries registrades, projectes en servei i reconeixement per part del sector. El potencial de creixement es manté i s’incrementa amb els índexs de creixement del mercat de la banda ampla (ADSL i cable residencials), de la telefonia mòbil 3G i els canvis d’hàbits de consum de joves i adults. També durant el 2008, s’ha produït un gran increment d’hores de difusió via internet de vídeo i d’àudio.


128

Director-GerentSantiago Miralles


ComercialÀlex Marquina


Portal Notícies

ContingutsFerran Clavell


Adjunt

TecnologiaAnna Ribó


Control de GestióCorporatiu

Canals Temàtics

Canals de distribució

Control d’Operacions

Secretària Direcció

Control EconòmicCarles Fernàndez


Direcció ComercialCorporativa

Desenvpt Sistemes

CCMA

Dir. Informatius corporativa

CCMA

45 persones12 Persones5 Persones3 Persones

Antoni Comerma





Portal Notícies



Adjunt



Control de GestióCorporatiu

Canals Temàtics

Canals de distribució

Control d’Operacions

Secretària Direcció



Direcció ComercialCorporativa

Desenvpt Sistemes

CCMA

Dir. Informatius corporativa

CCMA

45 persones12 Persones5 Persones3 Persones

Antoni Comerma

Pel que fa a l’organització, sota la direcció del director-gerent, la companyia s’estructura en quatre àrees: Continguts, Tecnologia, Comercial i Control Econòmic i de Gestió. Gràfic 10. Organigrama de l’equip directiu de CCRTV Interactiva (2008)

Font: CCRTV Interactiva Les àrees de Comercial i de Control Econòmic, que van ser creades per la companyia, ara depenen jeràrquicament de la CCMA i funcionalment de la Direcció de la companyia. Al juny la directora tècnica va ser substituïda per Antoni Comerma. Una decisió imprescindible que, juntament amb la reorganització dissenyada pel nou director tècnic, ha permès una dràstica millora de l’eficàcia i l’eficiència productives, i el restabliment de la motivació i un bon ànim col·lectiu.

OBJECTIUS

Per tal de garantir una presència significativa de la CCMA a les noves plataformes, CCRTV Interactiva ha definit tot un seguit d’objectius:

• Estendre als nous mitjans el servei públic que presta la CCMA en l’àmbit de la informació veraç i de l’entreteniment de qualitat, fent una distribució multiplataforma dels continguts (internet, banda ampla, telefonia mòbil, teletext, interactius de TV digital, IPTV, etc.) i treballant per la ubiqüitat dels seus serveis, fent-los accessibles a la carta en diversos dispositius electrònics. A més, cal construir serveis avançats de comunicació i trobar noves fórmules d’empaquetar, oferir i distribuir els continguts.

• Crear una oferta de continguts en català a internet i altres

plataformes, àmplia, sòlida i de confiança. S’han d’assolir xifres d’audiència significatives, que reforcin la posició social i cultural dels


129

Audiència Objectius 2008 Real a 31/12/2008 Nivell d'acompliment Objectius 2008 Real a 31/12/2008 Nivell d'acomplimentTelevisió de Catalunya (inclou TV3.cat + 3alacarta + Programes + 3xl.cat + Super3.cat + Ritmes.cat) 20.300.000 19.963.841 98,34% 805.000 717.226 89,10%Catalunya Ràdio (catradio.cat, icatfm.cat, catclassica.cat) 4.700.000 5.169.458 109,99% 150.000 146.956 97,97%elsesports.cat 1.000.000 877.320 87,73% 55.000 58.892 107,08%3cat24.cat 2.000.000 1.906.694 95,33% 200.000 220.412 110,21%TOTAL 28.000.000 27.917.313 99,70% 920.000 967.576 105,17%Font: OJD

CONSUM Audio i Video Objectius 2008 Real a 31/12/2008 Nivell d'acomplimentAUDIO CatRadio 7.500.000 7.660.690 102,14%VIDEO 3alacarta 2.200.000 2.341.450 106,43%TOTAL 9.700.000 10.002.140 103,11%Font: Qlikview

(*) Mitjana dels 7 últims mesos de l'any per canvi en el sistema de medició d'audiències al juny 2008

Usuaris únics (mitjana mensual*)Pàgines Vistes (mitjana mensual*)

Hores acumulades anuals

mitjans de la CCMA i de la llengua i cultura catalana. A més, s’ha de donar servei audiovisual als catalans i catalanes que viuen fora de Catalunya i a totes les persones que, visquin on visquin, s’interessin per la llengua i la cultura catalanes.

• Fidelitzar l’audiència i reforçar el consum dels canals de ràdio i

televisió de la CCMA. En aquest sentit, s’ha d’establir un nou paradigma de relació amb les persones usuàries, basat en una relació directa i estreta.

• Crear valor, obtenint un nou rendiment per més consum, dels

continguts del grup en els nous canals, i desenvolupar i explotar nous models de negoci dins la CCMA.

• Contribuir a impulsar la Societat de la Informació a Catalunya, posant

a disposició dels ciutadans i les ciutadanes una oferta atractiva de continguts de la CCMA, accessibles a la carta a través de banda ampla, telefonia mòbil 3G/HSDPA/4G i els interactius de TDT.

ACTIVITATS Audiències

En matèria d’audiències, el balanç de l’exercici és molt positiu. Els objectius marcats han estat globalment assolits, i destaquen creixements importantíssims en el consum de vídeo i àudio per internet. El quadre següent presenta els resultats obtinguts en relació amb els objectius fixats per al 2008, sobre tres indicadors: pàgines vistes, usuaris únics i consum d’hores d’àudio i vídeo per internet. Com es pot observar els percentatges d’assoliment són elevats, amb el 99,7% de pàgines vistes i el 105% i el 103% d’usuaris únics i consum d’hores, respectivament. Taula 20. Acompliment dels objectius dels índexs d’audiència (2008)

Font: CCRTV Interactiva


130

0

50.000.000

100.000.000

150.000.000

200.000.000

250.000.000

300.000.000

350.000.000

400.000.000

2005 2006 2007 2008*

Pàg.

vis

tes

Gràfic 11. Audiència total anual CCMA (2008) (*) Canvi de sistema de mesura al juny

Font: OJD (sistema de tags) Gràfic 12. Audiència mensual CCMA: usuaris únics, visites i pàgines (2008) Font: OJD (sistema de tags)


131

Com al 2007, hi ha hagut creixements molt importants en el consum de vídeo i àudio per internet. Taxes de creixement del 174% i 122% respectivament, confirmen, un any més, que el grup té una font de creixement important en els nous mitjans. Gràfic 13. Consum de vídeo i àudio (2008) Font: Nielsen Online

+ 122%

+ 174%


132

0

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

60.000.000

70.000.000

80.000.000

CCMA ANTENA 3TV EITB RTVE

Pàg.

vis

tes

(OJD

)

Jun-08 Jul-08 Ago-08 Set-08 Oct-08 Nov-08 Des-08

La CCMA lidera clarament les audiències a internet de productes en català i competeix amb els grans mitjans audiovisuals de l’estat que produeixen en castellà, com es pot veure en els gràfics següents. Gràfic 14. Quota de mercat internet en català (acumulada desembre 2008) Font: OJD Gràfic 15. Pàgines vistes dels grups audiovisuals a Espanya (2008)

Font: OJD

CCMA 78%

AVUI10%

VILAWEB12%

CCMA AVUI VILAWEB


133

Gràfic 16. Pàgines vistes dels mitjans online a Catalunya (2008) Font: OJD

0

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

60.000.000

70.000.000

80.000.000

90.000.000

CCMA EL PERIÓDICO LA VANGUARDIA SPORT AVUI VILAWEB

Pàgi

nes

vist

es (O

JD)

Jun-08 Jul-08 Ago-08 Set-08 Oct-08 Nov-08 Des-08

Mes dic 2008 * These sites do not meet minimum samPanel Combo ** These sites have insufficient sample sAgrupación Broadcast Media

Region DataCataluña

Parent Brand Channel Audiencia Reach Activo

Antena 3 Europa FM Total** Total 27.853 0,60%

Antena 3 Total 436.899 9,35%CCRTVinteractiva Catalunya Ràdio Total 131.909 2,82%

catradio.cat 117.064 2,51%** icatfm.cat 34.313 0,73%

Televisió de Catalunya Total 766.393 16,41%tv3.cat 729.385 15,62%super3.cat 91.908 1,97%* 3xl.cat 41.788 0,89%** ritmes.cat 30.521 0,65%

Flaixfm.net flaixfm.net Total 44.591 0,95%France Telecom Orange Orange Telecinco 354.114 7,58%Gestora de Inversione La Sexta Total 161.671 3,46%Grupo Godo RAC1 Total 107.864 2,31%

td8.cat * Total** Total 18.587 0,40%

Prisacom Cuatro Total 195.450 4,18%Plus.es Total 118.532 2,54%Localia Total

Vocento Vocento Noticias Network * Punto RadioVocento TV Network Total 89.781 1,92%

La Guía TV 89.231 1,91%News Corp. Online Fox Interactive Media FOX BroadcastingGrupo Radio Televisiortve.es Total 407.133 8,72%Unidad Editorial Marca.com * Radio Marca


134

Productes i serveis A continuació es fa un breu repàs dels resultats obtinguts pel que fa als productes i els serveis. Manteniment i evolució dels serveis temàtics actuals Tots els serveis temàtics s’han mantingut i desenvolupat amb normalitat i hi ha hagut un gran augment de producció per a TV3 amb 28 nous llocs. A més, s’ha estrenat la remodelació del tv3.cat / 3alacarta amb un format nou de vídeo incrustat, fitxes de programes millorades i el servei TV3 Minuts, que s’ha mantingut durant tot l’any.

Impuls del 3cat24.cat El portal 3cat24.cat, creat al desembre del 2007, és el tercer pilar dels canals d’informació contínua de la CCMA, juntament amb el 3/24 i Catalunya Informació. Durant el 2008, ha tingut una activitat molt intensa (eleccions generals i eleccions als Estats Units, millora d’UGC —“user-generated content”—, realització de diversos especials, creació de nombrosos blogs...). Cal destacar la incorporació de dos blogs nous, “Catalans pel món” i “El píxel maleït”, i la inauguració d’un espai per facilitar l’accés dels usuaris a tots els blogs del portal i obrir així nous espais de participació. El blog “Catalans pel món”, http://blogs.ccrtvi.com/catalanspelmon.php, és un espai en què catalans i catalanes residents arreu del planeta expliquen l'actualitat del país on viuen, què passa a les ciutats que els han adoptat i com veu el nostre país la gent d'altres indrets. S’hi recullen experiències dels Estats Units, el Líban, Noruega, Egipte, l’Argentina, Rússia o Jerusalem.

El blog “Catalans pel món”


135

D’altra banda, “El píxel maleït” (http://blogs.ccrtvi.com/elpixelmaleit.php) està dedicat als videojocs. L'objectiu d'aquest blog és entrar en el món de l'entreteniment electrònic per fer-lo més entenedor. L'autora n'és Elena Avellaneda, que, amb deu anys d'experiència participant en diferents publicacions, ha passat de ser una gran aficionada al tema a ser-ne una crítica i divulgadora. Remodelació d’Elsesports.cat L’estrena de la nova versió del portal esportiu de la CCMA va culminar l'agost del 2008, amb funcionalitats i continguts especials:

• UGC: “Jo hi vaig ser”. • Vídeos ACB. • Eurolliga de bàsquet. • Webs de programes en espais personalitzats

La nova versió d’Elsesports.cat

Elsesports.cat ha vist reconeguda aquesta tasca de redisseny i conceptualització amb una menció d’honor en la categoria de Millor Pàgina Principal als premis Webby, considerats els Oscars d'internet (els més importants del món en l’àmbit del reconeixement de l’excel·lència a internet).


136

“Icatització” progressiva de Catalunya Ràdio S’ha treballat en la “icatització” progressiva de diversos programes de CR, des d’abril del 2008. A més, s’ha creat Catclàssica, el segon canal de Catalunya Música, difós únicament per internet, que reprodueix música clàssica catalana les 24 hores del dia. Estrenat al febrer del 2008, el portal no només ofereix ràdio en directe, sinó també informació associada, com ara les portades dels discos que sonen, les fotografies dels intèrprets o vídeos de concerts. Catclàssica ha rebut una menció d’honor en la categoria de Millor Web de Ràdio en els premis Webby.

El nou web CatClàssica

Broadband / 3alacarta / HMC / Ràdio a la carta / IPTV El 3alacarta continua ampliant l’oferta de continguts. Després d’obrir tot l’arxiu i fer-lo d’accés gratuït, el 2008 ha incorporat una pàgina de continguts en alta definició (HD), www.tv3.cat/hd, que suposa un augment substancial tant de la qualitat de vídeo —fins a sis vegades més de resolució d’imatge— com d’àudio. El 3alacarta permet a l’usuari escollir entre els dos sistemes d’alta definició, 720 o 1080, perquè pugui comparar i escollir. És, doncs, una nova experiència en el consum de productes audiovisuals. Actualment el web de continguts en alta definició del 3alacarta inclou resums i fragments d’“Els Pirineus des de l’aire”, del programa de viatges “Km33” i de les sèries “Els diaris de Pascal” i “El tresor del setè camió”, així com els tràilers promocionals de “Serrallonga”. El 2008, aquesta línia d’activitat ha significat també un increment de l’oferta d'àudio i vídeo online, l’augment de la qualitat, l’inici de l’explotació de la


137

publicitat en vídeo sota demanda i l’increment de l’oferta de Podcasts, serveis de Media Center i IPTV. S’han fet també acords amb Google i YouTube per desenvolupar la comercialització publicitària conjunta. Finalment, s’han començat els treballs per a llançar continguts sobre la plataforma Wii, concretament a Icatfm. Telefonia mòbil S’ha mantingut l’aposta per la innovació en l’entorn de la telefonia mòbil i dels nous formats multipantalla. Un dels principals objectius d’aquest any ha estat incrementar l'oferta de vídeo via mòbil. S’han produït, exclusivament per a mòbils, sèries, gags del “Polònia” i el servei TV3 Minuts, a més de tres portals mòbils i serveis per a iPhone i interactius. Amb els interactius dels canals de TDT al mòbil s’obre una nova via per consultar la informació relacionada amb alguns dels programes de Televisió de Catalunya. Aquest servei està disponible en aquesta primera fase per als clients d’Orange. Des de la secció de televisió del portal en català de l’operador de telefonia es pot accedir als següents serveis interactius:

• Informació estadística d'"El partit" de TV3. • Minut a minut dels partits del Barça i de l’Espanyol. • La recepta del dia del programa "Cuines". • Els missatges d’opinió d'"Els matins" de TV3. • La programació dels canals de Televisió de Catalunya amb els seus

serveis relacionats. • La informació relacionada amb els programes que s’emeten a tots els

canals en el moment de la consulta (sinopsis, alertes…).

Jocs i comunitat

• S’ha fet una extensió de les eines de comunitats als diferents portals.

• S’ha conceptualitzat i implementat la presència a xarxes socials, amb eines i solucions de comunicació adaptades a l'entorn. S’han incorporat serveis tipus widget en múltiples portals i serveis. S’han obert espais a Twitter, Netvibes, Facebook. S’ha elaborat una guia d’ús de xarxes socials.

• S’ha incorporat UGC a múltiples portals: elsesports.cat, el web dels

25 anys TV3 i Catalunya Ràdio, del programa “Caçadors de bolets”, de “La Marató de TV3”, etc.

• S’han incorporat múltiples jocs nous als webs dels programes “El cor

de la ciutat” , “Bocamoll”, “Polònia”, “Els 25”, “Play”, etc.


138

Tecnologia i producció

En l’àmbit tecnològic, s’ha ampliat el cercle de “partners” (Atos, OMA TECH, Thales, Livedoor..), que han assumit un nombre creixent de projectes claus en mà. A més, s’ha millorat la multicontinuïtat en matèria d’alta disponibilitat, en el rendiment del CMS i en la integració amb Digition, Dalet, etc. També s’ha dut a terme el canvi de sistema a “streaming” (en comptes de “progressive download”) i s’ha aconseguit així una reducció important de costos. Producció i resultats econòmics Pel que fa a la producció, el 2008 ha estat un any de gran creixement de l’activitat de noves plataformes. Creixement del consum per part de l’audiència i també en producció de projectes i serveis. (TV3 ha incrementat notablement el volum de peticions de serveis associats a programes). Això ha incrementat notablement la tensió sobre la cadena de producció, que es manté estable des de fa diversos exercicis. En l’ambit econòmic, al 2008 la crisi econòmica general ja s’ha fet notar. Internet ha crescut significativament respecte al 2007, un 11%, però no en la proporció que ho va fer l’any anterior. Això ha impedit neutralitzar la caiguda del Teletext, en fase d’obsolescència. La CCMA ha pres la decisió estratègica de retirar els serveis de pagament per vídeo, per oferir un servei universal.

PREMIS

CCRTV Interactiva ha rebut una xifra rècord de premis: • EPpy Awards a la categoria "Best Local Radio-Affiliated Web Site" per

ICat fm. • Menció d’honor als Webby Awards per iCatfm. • Premi bdigital Global Congress a la Innovació Digital pel projecte TV3

Minuts. • Menció especial als Premis Prix Europa, en la categoria d'Emerging Media

pel web de la sèrie “Els diaris de Pascal”. • Premi ÑH al millor disseny periodístic d'Espanya i Portugal pel web de

tv3.cat en la categoria del millor disseny entre els webs de més de 10 milions de pàgines vistes al mes.

• Menció especial per la innovació al premi ÑH per CatClàssica.cat. • Menció d’honor als IMA Awards per elsesports.cat i super3.cat.


139

ACTIVA MULTIMÈDIA DIGITAL Per a Activa Multimèdia —l’empresa d’innovació i desenvolupament de la CCMA especialitzada en la creació i dinamització de tecnologies i continguts en l’àmbit digital i multimèdia—, un dels reptes importants de l’any ha estat la posada en marxa del CREA, el Centre de Recerca de l’Audiovisual de la CCMA. L’activitat d’aquest centre, gestionat per Activa Multimèdia, ha de permetre impulsar projectes d’innovació corporatius de cara a la transformació dels mitjans audiovisuals. El 2008 ha estat un any d’activitat intensa en el camp dels personatges virtuals i de la producció automàtica de continguts i per tant, en les prestacions de l’Automatic TV, tant pel que afecta l’àmbit de les televisions com en el de la producció de vídeo per a tot tipus de mitjans. A més, s’ha ampliat experiència en alta definició la qual cosa permetrà ampliar el ventall competitiu dels productes i solucions de l’empresa. Per contra, han perdut rellevància les línies de negoci dels SMS per a televisió i dels serveis interactius MHP. Pel que fa a l’organització, sota la direcció, la companyia s’estructura en cinc àrees: Recerca; Gestió, Producció i Tecnologia; Producte i Relació amb els Clients; Continguts i R+D. Gràfic 17. Organigrama de l’equip directiu d’Activa Multimèdia (2008)

Font: Activa Multimèdia OBJECTIUS Activa Multimèdia ha definit els objectius següents pel 2008:

• Centrar-se en la recerca de solucions avançades i la seva aplicació en productes i serveis innovadors per a les empreses de la CCMA.


140

• Comercialitzar els productes i serveis propis i servir de plataforma de

venda per a les empreses de la CCMA. • Potenciar la interrelació funcional i tecnològica dels diferents

productes de l’empresa amb l’objectiu d’oferir solucions que abastin l’automatització, digitalització, gestió de continguts, interactivitat, etc.

• Posar en marxa productes de l’Automatic TV basats en continguts

generats pels usuaris i usuàries, de comunitats i d’altres proveïdors amb els quals s’establirà una relació de sindicació.

• Activar el mercat dels entorns i personatges virtuals per crear nous

continguts que potenciïn totes les capacitats del sistema de personatges virtuals desenvolupat en els darrers anys.

• Implantar models d’explotació ASP amb l’objectiu de donar més bon

servei i abaratir els costos d’implantació dels productes.

• Mantenir el nivell de projectes de recerca subvencionats. ACTIVITATS A continuació es recullen les principals activitats que s’han dut a terme durant l’any 2008 explicades segons l’estructura i les línies d’activitat. Activitats segons l’estructura Direcció • S’ha col·laborat en la realització del pavelló de Catalunya de l’Exposició

Universal de Saragossa amb l’aportació de personatges virtuals i automatismes de presentació de dades en temps real.

Tuixén al Pavelló de Catalunya de l’Expo Saragossa 2008


141

• S’ha organitzat amb èxit la quarta “Jornada sobre TV de servei: La

innovació audiovisual”, que va reunir experts i expertes nacionals i internacionals per explorar les possibilitats d’innovació que es presenten per al món audiovisual.

• S’ha fet la primera fase de la col·laboració amb el Consorci Digital

Mataró Maresme per a la posada en marxa de la primera televisió digital multiplataforma d’àmbit comarcal a Catalunya.

• S’ha col·laborat amb el Consell Audiovisual de Catalunya i amb la

Generalitat de Catalunya en el disseny de models de televisió pública digital d’àmbit comarcal de baix cost.

• S’han complert els objectius pressupostaris previstos. Recerca • S’ha posat en marxa el CREA, el Centre de Recerca Audiovisual de la

CCMA.

• S’han presentat els resultats del projecte ARENA sobre medició d’audiències a la fira tecnològica IBC.

• S’han iniciat, en col·laboració amb altres empreses i entitats, els

projectes Mediatur, RDIsaC, Arena Life, HDTVNext, i TDTHD. • S’han presentat projectes a diferents convocatòries d’ajuts. Dels 14

projectes presentats, se n’han aprovat 10. • S’ha consolidat la participació en les plataformes tecnològiques

impulsades pel Ministeri d’Indústria: eNem, es.Internet...

Producte i Relació amb els Clients • S’ha creat el Departament de Producte i Relació amb Client, que agrupa

les activitats comercials i d’operacions de l’empresa amb l’objectiu


142

d’aglutinar totes les àrees implicades en el procés de venda de productes i serveis (Màrqueting, Comercial, Operacions i Atenció al Client).

• S’ha participat en les fires més importants del sector: 3GSM, NAB, IBC,

Broadcast, MAC... • S’ha presentat Meteoplay 3, una eina avançada de producció de

butlletins meteorològics, a la Fira Internacional de Meteorologia de Brussel·les.

Meteoplay 3 • S’ha creat la Unitat d’Atenció al Client, deslligada de l’explotació de

sistemes informàtics, i s’han redefinit els SLA per client.

Continguts • S’ha millorat el coneixement dels processos de disseny i animació de

produccions virtuals. • S’han introduït diverses millores i nous processos de producció al Canal

Méteo. • S’ha promogut la formació en llenguatge audiovisual i 3D per millorar la

qualitat del servei d’imatge.

R + D • S’han fusionat els departaments de R + D i Interactius. • S’han començat a fer “feedbacks” setmanals i s’han prioritzat feines per

recursos. S’ha fet i mantingut un fitxer “project” de tot el departament.


143

• S’ha establert la metodologia de compartició de coneixement i demostracions dins del departament. S’han fet més de 20 demostracions internes.

Gestió, Producció i Tecnologia • S’han creat i implantat tres comissions transversals:

o Tecnologia, que coordina les activitats entre R+D, Operacions i Sistemes, i entre AMD i la resta d’empreses de la CCMA.

o Producte, que vetlla per la creació de nous productes per a les diferents línies d’activitat.

o Seguiment de projectes i tendències, que contrasta la posició d’AMD envers el mercat i les tendències.

• S’ha lliurat al departament d’Administració la proposta d’un nou sistema de GFH que permeti seguir els pressupostos amb més facilitat.

• S’ha posat en marxa un pla de comunicació interna. • S’ha posat en marxa l’eina de gestió documental Sharepoint, que

estableix plans de documentació genèrics i específics per departament.

• S’ha implantat la metodologia de gestió de projectes.

• S’ha dissenyat un pla intern de detecció de talent i coneixement.

• S’han incrementat els recursos de formació i s’ha implantat un mètode de gestió de la formació integrat amb les estratègies de la Unitat de Formació Corporativa.

• S’ha preparat la infraestructura d’AMD per una millor interacció de

partners i clients des de l’exterior (desenvolupaments remots, e-meteo...)

Activitats segons les línies d’activitat

CREA • S’han gestionat sis projectes de recerca en les temàtiques següents:

o Concursos multiplaforma o Videojocs i audiovisual o IPTV en plataformes horitzontals o Eina de treball integrada per a reporters de ràdio o Continguts generats per associacions o Reproducció virtual de jugades de futbol


144

Projecte de recerca sobre videojocs

• S’han provat metodologies de producció audiovisual amb metodologies d’innovació oberta i contingut dissenyat per usuari.

Automatic TV • S’han desenvolupat noves fases del sistema d’automatització de

programes per a TVC basats en el concepte “telefórmula” per produir, de manera molt automàtica, programes de TV en què es reprodueixen seqüències de videoclips.

Telefórmula al 33

• S’han finalitzat i posat en explotació les “molles” o ajustadors dinàmics de vídeos a les continuïtats del C33 i del K3 Digital.

• S’ha acabat el desenvolupament i el testeig de l’eina de control

d’escaletes de continuïtats de televisió ATVPlaylist Enhanced.


145

• S’ha desenvolupat un servidor de vídeo connectat a l’Automatic TV

mitjançant l’ús de targetes de vídeo econòmiques (Blackmagic de Declink).

• S’han aportat solucions de Digital Signage al Fòrum Innova 360º en

col·laboració amb Maresme Digital TV. • S’ha presentat TV Salut, el canal de comunicació de la CCMA i el

Consorci Hospitalari de Catalunya realitzat amb productes Digital Signage de l’empresa.

TV Salut

• S’ha posat en marxa el sistema de producció automàtica de autopromocions ATV PROMO a TVCi.

• S’han implantat diverses millores en la versió ATV 4.0 (showeditor, fonts informació externes, RSS, Infofinestres 2.0, qualitat de vídeo “live” i migració versió 11 Brainstorm)

• S’ha incorporat al TN de TV3 el sistema de gestió i titulació automàtica de “beauty-shots” (càmeres exteriors) basat en l’Automatic TV.

SAM • S’ha mantingut la producció del canal Méteo de Digital+ i s’ha incorporat

el canal a la plataforma 3G d’Orange. • S’ha signat un acord amb Eurointoit per a la comercialització

internacional de Meteoplay 3.

• S’ha instal·lat la plataforma Meteoplay3 a la televisió autonòmica d’Aragó.


146

• S’ha desenvolupat i iniciat la comercialització del producte e-Meteo, servei de subministrament de butlletins de meteorologia amb veu en off o presentador/ora.

Personatges virtuals (iVACS) • En Tavi, un nou personatge virtual d’AM, ha estat el regidor en la gala

dels VI Premis Producción Profesional.

Tavi als VI Premis Producción Profesional

• S’ha mantingut la integració amb sistemes de llenguatge natural i text a veu.

• S’ha reestructurat l’arquitectura tècnica de producció de personatges

incorporant tecnologies de codi obert.

• S’han mantingut les produccions per a Televisió de Catalunya de personatges per als programes “Temps de neu” i “Club Super 3” i s’ha iniciat una nova producció per a TVCi.

• S’han introduït millores en l’assistent virtual d’Atenció Ciutadana.

• S’han desenvolupat diversos productes per a telefonia mòbil. Serveis interactius • S’han produït nous serveis interactius per a Orange TV basats en

tecnologies IPTV. • S’han realitzat aplicacions de T-Administració per a l’Ajuntament de Sant

Sebastià.


147

• S’ha participat en el projecte Soria TDT impulsat pel Ministeri d’Indústria.

• S’ha desenvolupat una aplicació de meteorologia amb tecnologia EGG d’Osmosys.

• S’han desenvolupat demostradors d’aplicacions de DVB-H en col·laboració amb Abertis.

• S’ha experimentat amb el consum de continguts de vídeo via IP a través

de STB híbrids utilitzant “streaming” de vídeo i vídeo sota demanda.

• S’ha participat en el projecte europeu Wellcom, fent un demostrador de connectivitat i jugabilitat entre STB i mòbils.

• S’han fet millores en la plataforma de televisió digital interactiva de

CCRTVi.


148

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA La responsabilitat social està vinculada a la raó de ser de la CCMA com a servei públic des de la creació de l’ens el 1983. Més enllà dels compromisos legals i normatius, posa l’accent en aquelles accions que identifiquen el grup de comunicació més important de Catalunya per les seves pràctiques empresarials voluntàriament responsables, amb l’objectiu d’apropar-se a la societat buscant vincles de sostenibilitat, cohesió i creixement cultural. D’acord amb la missió de la CCMA i amb aquests objectius, la Direcció General va decidir donar un nou impuls a la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) amb la creació d’una nova Direcció, de màxim nivell en l’estructura, i amb dependència directa d’aquest òrgan. A l’octubre del 2008 la nova Direcció de RSC, creada amb el suport del Consell de Govern, assumia també, per primer cop, la direcció de la Fundació La Marató de TV3 com a primera aposta de RS del grup. ACTIVITATS La RS de la CCMA s’estructura dintre del model de gestió estratègica impulsada per la Direcció General en tres eixos bàsics: Empresa, Societat i Coneixement. Empresa Els mitjans de la CCMA són empreses referents en RS, atès el seu compromís amb la societat i amb l’entorn. A més, tenen un plus afegit pel que fa a la gestió de persones, el seu principal actiu, i mantenen una relació oberta i participativa amb els seus grups d’interès. Des dels inicis, les polítiques i estratègies de recursos humans de la CCMA s’orienten a la integració, la igualtat, la motivació i el desenvolupament professional de les persones en un marc cultural de participació, qualitat i millora constant a través de la formació continuada. Les enquestes d’avaluació de riscos psicosocials i la integració de clàusules responsables en els requeriments de contractació de les empreses del grup són dues de les accions de RSC implantades el 2008 dins l’àmbit “empresa”. Atenció i defensa de l’audiència Per a la CCMA, l’audiència no són xifres, sinó ciutadans i ciutadanes amb nom i cognoms, amb punts de vista propis, amb aspiracions clares i drets definits. Cadascun mereix un servei públic de qualitat i una atenció personalitzada. És amb aquesta visió que el Servei d’Atenció a l’Espectador i l’Oient de la CCMA, canal de comunicació i participació del públic, es va crear amb l’objectiu de donar veu a les queixes, suggeriments, consultes o


149

comentaris de les persones per a les quals els mitjans de la Corporació són més que uns canals, uns portals o unes emissores de ràdio i televisió. Al llarg del segon any de funcionament, aquest servei no només ha arribat a la plena consolidació, sinó que també s’ha professionalitzat. Els cursos impartits al personal de les diferents empreses i la implantació de millores per simplificar la gestió dels comunicats han estat elements clau en aquest procés. Prova d’aquesta plena consolidació va ser la creació, a l’octubre del 2008, de la nova figura del Defensor/ora de l’Audiència, una institució unipersonal i independent, la missió de la qual és vetllar pel compliment del servei públic dels mitjans de la CCMA, en especial per la transmissió d’una informació veraç, objectiva i equilibrada i respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural, i amb l’equilibri territorial, així com atendre les demandes del públic a través del servei d’Atenció a l’Audiència.

Carles Pérez, Defensor de l’Audiència

Homenatge a les persones, per 25 anys de feina Dos dels actes de celebració del vint-i-cinquè aniversari de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio, potser dos dels més emotius, han estat els d’homenatge, durant el mes de setembre, a tots aquells treballadors i treballadores que formen part de la ràdio i la televisió nacionals de Catalunya des dels inicis. Persones que, amb l’esforç quotidià, han contribuït, ininterrompudament, a convertir-les en mitjans líders del país. El medi ambient a l’empresa Com a conjunt de mitjans de comunicació, el grup d’empreses és conscient de l’impacte ambiental de tota l’organització en la seva dualitat: interna i externa, com a agent socialitzador i impulsor d’una cultura orientada a la protecció de l’entorn natural. Algunes accions destacables del 2008 en l’àmbit mediambiental han estat la signatura del conveni de col·laboració amb l’Agència de Residus de


150

Catalunya, la presentació de la mascota que acompanya la comunicació mediambiental i la instal·lació de 34 fonts d’aigua d’osmosi inversa distribuïdes entre les diferents empreses del grup, que ha suposat una dràstica reducció de consum d’aigua envasada en ampolles de plàstic. Llibre d’estil El 2008, fent efectiva la voluntat del Consell de Govern, s’ha iniciat el procés d'elaboració del nou llibre d'estil de Televisió de Catalunya i del grup d'emissores de Catalunya Ràdio, un espai per fer-hi coincidir criteris editorials i professionals i dotar les empreses del grup d’una eina de coherència i posicionament davant la societat. Per encàrrec de la Direcció General, des de l’àrea de RSC es van començar les feines de redacció, creant una estructura de treball transversal i un coordinador del llibre d’estil de la CCMA. Nust La Xarxa d’Empreses Nust consisteix en un treball de camp que analitza experiències innovadores d’empreses de Barcelona, i també europees, que exploren noves maneres d’emprar el temps del personal. Es tracta de posar en contacte i en valor una sèrie d’entitats pioneres per assajar formes d’aconseguir un millor equilibri entre el desenvolupament econòmic i social de la ciutat. Respecte a les polítiques d’igualtat d’oportunitats i de conciliació de la vida laboral i personal, la CCMA incorpora mesures d’organització del temps de treball i de conciliació (flexibilitat, reduccions de jornada, absència del lloc de treball per emergència familiar), amb mesures econòmiques (fons d’assistència social, ajudes econòmiques per a descendents) i amb serveis complementaris que faciliten la conciliació (mitjançant les polítiques de personal, compromís personal dels càrrecs directius, suport sindical, promoció interna garantida per conveni, assegurances de vida, accident i plans de jubilació, etc.) Compromís amb la integració Les empreses de la CCMA compten amb la col·laboració de diverses empreses que donen feina a treballadors i treballadores amb discpacitats com per exemple: Can Ensenya (en la digitalizació de fons documental), Tundra (en les tasques de manteniment de les zones enjardinades de les instal·lacions) i l’empresa Manpower (en el projecte de subtitulació en directe).


151

Digitalització del fons històric Durant el 2008, Catalunya Ràdio i TVC han pogut disposar del suport dels treballadors i treballadores de l’empresa Can Ensenya per digitalitzar el fons històric. Gràcies al seu ajut en aquest projecte, s’han digitalitzat i documentat un total de 15.000 discos compactes. Societat La CCMA i les seves empreses filials són un instrument clau de cohesió social, integració i foment de la solidaritat. La Fundació La Marató de TV3 és un dels màxims exponents d’aquests valors que promouen la participació social i els vincles amb la ciutadania. La sensibilització mediambiental, el respecte a la singularitat i la divulgació de pràctiques responsables són altres dels exponents d’aquest compromís amb la societat. Des de la Comissió de la Diversitat, la CCMA treballa en aquest sentit, per afavorir la cohesió social i la integració de les persones procedents d’una gran diversitat de països. Aquesta comissió ha promogut un programa de formació interna sobre interculturalitat que s’ha portat a terme entre el 2007 i el 2008, amb la col·laboració d’Unescocat. Per poder donar respostes a les exigències que planteja aquesta nova realitat, tant Televisió de Catalunya com les emissores de Catalunya Ràdio aborden els diferents aspectes relacionats amb la nova immigració i les diverses cultures que conviuen a Catalunya. Això es fa des de tots els àmbits possibles, amb programació específica, però també, i sobretot, des d’una perspectiva global que no perd mai de vista la necessitat d’integració mútua i amb la qual s’han dut a terme iniciatives que van més enllà de la pantalla. Integració, igualtat i cohesió social a TVC i a Catalunya Ràdio Mesa de la Diversitat

La CCMA, a través dels seus mitjans, ha col·laborat activament amb aquest organisme, promogut pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Pel que fa TVC, s’ha impulsat la traducció al català del material formatiu “Eines per a la diversitat”, produït per la UER i adreçat als i les professionals de la informació. La Mesa de la Diversitat va premiar el 2008 el programa de TV3 “Un lloc estrany”.

A Catalunya Ràdio, i per segon any consecutiu, han seguit els treballs d’aquesta Comissió, que està integrada per una dotzena de treballadors i treballadores de diversos departaments i que es reuneix de manera periòdica per vetllar que els continguts dels informatius i


152

programes emesos pels diversos canals de la ràdio i la televisió públiques siguin del tot respectuosos amb els drets i deures de les persones nouvingudes. La comissió, de caire transversal, treballa perquè la programació sigui un reflex coherent de la societat real. En aquest sentit, aquest any ha creat un web anomenat “T’interessa”, dirigit en especial a la població que acaba d’arribar a Catalunya.

Programes

Per cinquè any consecutiu TV3 ha emès l’espai de reportatges “Tot un món”, que s’ha convertit en un referent de la diversitat i que ha estat present en diverses iniciatives públiques i de la societat civil, com ara l’exposició “Immigració, ara i aquí”. Al 33, d’altra banda, s’ha estrenat el programa de reportatges “No tòpic”, protagonitzat per joves immigrants de primera generació, així com nous capítols del veterà “Karakia”, centrat en la cuina de la diversitat, i “City Folk”, coproduït amb diferents televisions europees. Per al públics infantil i juvenil s’ha ofert, al K3, “Latitud júnior”, que mostrava com viuen els més joves a sis països en fase de desenvolupament, i la segona temporada de “Jugamón”, en què nens i nenes de diferents orígens compartien jocs i experiències.

Sidy, un dels joves protagonistes de “No tòpic”

En la programació de Catalunya Ràdio s’ha vetllat per la tasca de les ONG amb el programa setmanal “Solidaris”, realitzat per la periodista Rita Marzoa. També a l’antena de Catalunya Informació hi ha tingut presència constant les activitats de les ONG. Cal esmentar en la mateixa línia l’espai informatiu de Catalunya Informació “Superant obstacles”, fet per la periodista Montse Pous, píndoles informatives


153

dedicades a la sensibilització de la població per tal d’aconseguir el major grau d’integració de les persones amb discapacitats físiques.

Futbol des del Marroc

Dins de la programació esportiva, el 33 ha emès el 2008 els partits més destacats de la Lliga de futbol marroquina, en atenció al nombrós col·lectiu de persones procedents d’aquest país que viuen a Catalunya.

Subtítols en àrab i castellà

Com a gest d’apropament als col·lectius de persones nouvingudes que utilitzen aquestes llengües, TVC emet algunes produccions (“El cor de la ciutat” i “Karakia”) subtitulades en àrab i en castellà.

Subtitulació en àrab d’“El cor de la ciutat” Club Super3

L’edició 2008 de la Festa dels Súpers, que va congregar més de 360.000 persones, va posar un accent especial en la diversitat. El Club Super3, que ha tancat el 2008 amb més d’un milió de socis, ha continuat sent un motor d’integració de la societat catalana.

Una nova emissora de ràdio per internet

El 14 de juliol, Catalunya Ràdio va posar en marxa Xahrazad, una emissora de ràdio per internet on les veus femenines són les protagonistes exclusives i on es mostra la riquesa estilística, rítmica i cultural d’intèrprets amb una enorme varietat d’orígens musicals i geogràfics.


154

Catalunya Ràdio, present en l’acord entre el Barça i la Unicef

Catalunya Ràdio va viatjar amb el club blaugrana als Estats Units per fer la gira de pretemporada i a la seu de l’ONU a Nova York. Va ser l’únic mitjà de comunicació que va explicar l’acord entre el Barça i la Unicef.

Premi a “Les sense nom”

El programa “Tot gira”, de Catalunya Ràdio, va ser guardonat amb el premi a la Difusió de l’Esport Femení, atorgat per la Secretaria General de l’Esport per la seva acció “Les sense nom”, dedicada a les heroïnes de l’esport català. D’altra banda, el Premi GRIMM a la integració de les persones amb minusvalideses va recaure en Montserrat Pous, per les seves seccions a Catalunya Informació i al programa “El suplement”. Finalment, el reportatge “Rep quan li diuen escarbat”, emès pel programa “El matí de Catalunya Ràdio”, va rebre el Premi Benestar Social.

La protecció del medi ambient, una doble responsabilitat Les activitats de les empreses de la CCMA, per les característiquies del sector al qual pertanyen, no generen impactes mediambientals significatius. Això ha fet que els esforços s’hagin centrat fonamentalment a crear una cultura mediambiental en tot el personal de l’organització, amb petites fites.

La plantada d’arbres de Catalunya Ràdio


155

Lluita contra el canvi climàtic

Durant tot l’any 2008, Catalunya Ràdio ha fet un seguit d’actes commemoratius del vint-i-cinquè aniversari de Catalunya Ràdio. El primer va ser la plantada de 35.000 arbres a 35 boscos de Catalunya en només un matí per lluitar contra el canvi climàtic. Aquesta va ser una acció organitzada conjuntament amb l’Obra Social de Caixa Catalunya. La participació de Catalunya Ràdio a la Bicicletada Popular de Barcelona va ser una altra iniciativa de sensibilització en aquest àmbit.

Compromís amb la sostenibilitat

El 2008 s’ha mantingut en antena, per setzè any consecutiu, el programa “El medi ambient”, que ofereix diàriament reportatges sobre temes mediambientals des d’una perspectiva àmplia. El compromís amb la sostenibilitat ha estat objecte també d’una gran atenció en molts altres programes informatius i documentals.

Marató de TV3 i continguts sobre salut La Marató

El programa especial “La Marató de TV3”, que en la seva dissetena edició va estar centrada en les malalties mentals greus, va aplegar una audiència mitjana absoluta de 354.000 persones durant més de 13 hores d’emissió. Al llarg de tota la jornada, TV3 va connectar amb una cinquantena de les més de mil activitats populars organitzades a tot Catalunya per donar suport a “La Marató”. En paral·lel, TVC va distribuir a través de 10 diaris el disc de “La Marató”, que va batre un rècord amb prop de 127.000 exemplars venuts. La recaptació total d’aquesta edició va ser de 6.795.068 euros.

Programa “Salut!”

Durant el 2008 TV3 ha emès la segona temporada del programa divulgatiu “Salut!”. Aquest espai va ser guardonat amb el Premi Ediciones Mayo a la Millor labor divulgativa de sanitat en mitjans de comunicació de masses i amb el Premi Josep Trueta “per la seva qualitat com a programa divulgatiu que vol fomentar els hàbits de vida saludables”.


156

El programa “Salut!” Club Super3

També el Club Super3 ha portat a terme al llarg del 2008 campanyes per difondre bons hàbits alimentaris i promoure la pràctica regular d’activitats esportives.

Accessibilitat Les emissores de la CCMA han continuat augmentant durant el 2008 el nivell d’accessibilitat de la programació. Per aquesta acció continuada a favor de les persones amb discapacitat auditiva o visual, TVC ha obtingut el Premi a l’Empresa Inclusiva atorgat per quatre associacions que treballen en aquest àmbit. Pel que fa a la subtitulació, el 2008 TVC ha emès un total d’11.484 hores subtitulades, xifra que representa un 54% de la programació de TV3, un 40% del K3/33 analògic, un 44% del K3 digital, un 13% del 33 digital i un 17% del canal 300. Part d’aquesta subtitulació, unes 800 hores aproximadament, correspon a programes emesos en directe, que se subtitulen gràcies a un sistema tecnològic propi desenvolupat per TVC. També s’ha emès prop de 150 hores de programació audiodescrites, corresponents a “La gran pel·lícula” dels divendres de TV3 i a diverses sèries infantils del K3. TVC ha habilitat un canal d’àudio de la TDT específic per a l’audiodescripció. En aquesta mateixa línia, s’ha mantingut el servei de traducció d’espais informatius a la llengua de signes catalana (LSC). En total s’han emès prop


157

de 100 hores traduïdes, corresponents a butlletins del programa “Els matins” de TV3 i del canal 3/24. Del 2008 destaca l’emissió a TV3 del programa “Sense embuts”, que incorporava persones amb diferents tipus de discapacitat que explicaven les seves experiències. Aquest programa, emès en prime time, va obtenir un èxit notable d’audiència (16,1% de quota mitjana).

Programa “Sense embuts” dedicat als sords Coneixement La tercera branca de la RSC, molt relacionada amb la missió de servei públic de la CCMA, respon al compromís del grup amb la cultura, la llengua, l’educació i la transmissió de valors de coneixement més enllà de les seves obligacions normatives. L’establiment d’un marc de relacions amb l’àmbit educatiu i la pràctica de polítiques clares de protecció i compromís amb la llengua configuren un dels aspectes més singulars de la televisió i la ràdio públiques de Catalunya pel que fa a la configuració d’un present responsable i un futur sostenible per a la ciutadania. En aquest sentit, les dades d’audiència i els estudis realitzats pel CAC avalen l’alt nivell de coherència de la programació dels canals i emissores de la CCMA amb els criteris de responsabilitat social. Els estudis demostren el lideratge del grup pel que fa a la seva contribució a la protecció de la infància i a l’augment del coneixement, de l’educació i de la cultura dels ciutadans i ciutadanes en el respecte als valors democràtics, cívics, ètics, solidaris i de drets humans oferint, alhora, una informació objectiva i rigorosa i un entreteniment responsable i de qualitat.


158

TVC i el compromís amb la cultura TVC ha continuat dedicant una àmplia atenció a la cultura durant el 2008, especialment al 33, amb l’emissió d’un ampli ventall de programes específics destinats a difondre els principals esdeveniments culturals. L’any 2008 ha estat també molt ric en altres iniciatives d’àmbit cultural com ara les següents. La Setmana de TV3

El 2008 es va dedicar a la promoció de la lectura amb l’eslògan “Llegir ens fa més vius”. Molts espais de TVC van difondre continguts relacionats amb la lectura i es van emetre tres programes especials (“Caçadors de paraules: especial lectura”, “Especial Bocamoll” i “Efectes lectors”). Es va fer amb la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Campanya del Club Super3

Per la seva banda, el Club Super3 va dur a terme una campanya específica al llarg de l’any titulada “M’encanta llegir”, per fomentar l’hàbit lector entre els més joves.

Nit en blanc

Amb motiu del 25è aniversari de TV3, la cadena va establir una aliança amb un ampli nombre de gestors culturals per promoure una “nit en blanc” el 10 de setembre, coincidint amb l’emissió de la gala dels 25 anys. Aquesta iniciativa va ser secundada per més de 130 institucions i va aconseguir un notable èxit de públic.

Agendes culturals

Durant el 2008 s’ha mantingut l’emissió de les agendes culturals “TV3 recomana” i “33 recomana”, que difonen diàriament els esdeveniments culturals més destacats del país. D’aquestes agendes se n’ha fet el 2008 una versió ampliada a internet (www.tv3.cat/recomana).


159

Educació i formació Portal edu3.cat

Durant el 2008 s’han ampliat els continguts i s’han millorat les prestacions d’aquest portal, que ofereix a la comunitat educativa recursos audiovisuals de TVC, Catalunya Ràdio i el Departament d’Educació. A finals del 2008 l’Edu3.cat comptava amb uns 7.000 documents audiovisuals en línia.

Portal Edu3.cat Màster de TV3

Al juny va concloure la segona edició del Màster de TV3 en Innovació i Qualitat Televisives, impartit en col·laboració de la UAB i la UPF i que constitueix una iniciativa inèdita a l’estat espanyol. Els 30 alumnes del Màster van elaborar una sèrie de reportatges periodístics i de curtmetratges de ficció que es van emetre per antena, en un programa especial d’ampli ressò titulat “La nit del màster”. En l’àmbit dels reconeixements, la direcció del màster va rebre el Premi Especial de Docència de la UPF i un dels reportatges realitzats per estudiants de la primera edició va ser guardonat amb el Premi Civisme de la Generalitat.

Potenciar el coneixement de l’anglès

Amb l’objectiu de potenciar el coneixement de l’anglès, TV3 ha ofert algunes sèries (“Nip/tuck” i “Herois”) i pel·lícules (“La gran pel·lícula”) amb subtítols en anglès, com a complement a l’oferta de versions originals en aquesta llengua. En la franja infantil del K3 es va


160

estrenar el programa “Play”, de mitja hora setmanal, on es convidava als nens i nenes a perdre la por d’expressar-se en anglès mitjançant un concurs. Aquest programa ha mobilitzat durant el 2008 més de 100 escoles catalanes i més de 4.000 infants han passat pel plató.

Curs de Locució Aplicada a la Publicitat

Al juny ha conclòs la primera edició del Curs de Locució Aplicada a la Publicitat (CLAP), impartit en col·laboració amb Catalunya Ràdio i la UAB, del qual han sortit 34 persones titulades.

Ingrés a l’ATEI

L’any 2008 TVC s’ha adherit com a soci a l'Associació de les Televisions Educatives i Culturals Iberoamericanes (ATEI). Les cadenes integrants d’aquesta associació tenen com a objectiu promoure un projecte multilateral en l'àmbit de la comunicació educativa, cultural i científica per impulsar la interactivitat i la participació ciutadana.

Educació i programació

A banda de programes consolidats com ara l’”Info K”, que apropa les notícies de cada dia als i les més joves, o d’”Una mà de contes”, que ha estrenat un portal (www.unamadecontes.cat) guardonat amb un premi europeu al millor producte educatiu multimèdia de l’any, el 2008 s’han estrenat els programes educatius “Transfer” i “Joves fora de sèrie” (a més de “No tòpic” i “Jugamón”, ja esmentats). El Club Super3 també ha fet, en col·laboració amb el Servei Català de Trànsit, la campanya “Súper sobre rodes”, d’educació per la mobilitat. TV3 també ha dedicat el “prime time” a debatre com es pot millorar el nivell d’educació del país, en un programa que ha tingut més de 100 convidats i convidades. A més d’aquest especial, TV3 ha ofert durant el 2008 el programa “Qui els va parir!”, amb continguts divulgatius sobre la tasca de ser pare o mare, que ha estat reconegut amb el premi FUNDE a l’Excel·lència per la seva contribució a mostrar la realitat econòmica i social femenina. També ha estat guardonat el programa del 33 sobre ciència i tecnologia “Quèquicom”, que ha obtingut el premi Boehringer Ingelheim de Periodisme en Medicina.


161

Llengua La responsabilitat de TVC i Catalunya Ràdio en la promoció de l’ús social del català s’ha materialitzat amb el seguiment de la qualitat lingüística de la programació, el contacte estret amb institucions que treballen en l’àmbit de la llengua i diverses accions en altres terrenys. Aquestes són algunes de les accions més rellevants de la CCMA en matèria lingüística:

• TV3 ha emès diversos programes centrats en la llengua: “Caçadors de paraules”, que amb un format innovador ha aconseguit un notable èxit d’àudiència (19,5% de quota mitjana); “10 cites”, que mostrava l’experiència de diferents parelles lingüístiques, i el concurs diari “Bocamoll”.

El programa “Caçadors de paraules” dedicat al delta de l’Ebre

• Pel que fa al doblatge, durant el 2008 TVC ha doblat al català un total de 2.621 hores de programació i ha cedit 3.901 hores del seu fons de doblatge per a l’emissió en altres televisions o l’edició en DVD. A través del Servei Català de Doblatge, s’ha impulsat també l’edició en DVD de 120 títols en versió catalana.

• El web corporatiu ésAdir s’ha ampliat amb noms propis nous i nou

lèxic, informació fonètica de les entrades de topònims i antropònims, nous mapes interactius clicables i la possibilitat de subscripció per RSS. Les consultes a aquest web han augmentat un 27,7% el 2008.


162

• Durant el 2008 s’ha inclòs en els contractes amb productores externes una clàusula que estableix una sèrie de compromisos de qualitat en matèria lingüística.

• TVC ha subscrit un acord amb Televisió de l’Alguer, canal de nova

creació en aquest territori de parla catalana, en virtut del qual aquest nou canal ha obtingut autorització per connectar amb el canal internacional de TVC en determinades franges horàries.

• La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) ha

atorgat un premi al Club Super3 pel seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes.

La promoció de la llengua aranesa és també un dels objectius dels mitjans de la CCMA. Pel que fa a la presència de l’aranès en la programació del 2008 podem destacar:

• A la programació de tardor de Catalunya Informació, des del 28 de setembre fins al 10 de juliol, cada dia, de dilluns a divendres, s’emet en desconnexió diària de vuit a dos quarts de nou del matí “Meddia aranès”, l’informatiu en llengua aranesa.

• De dilluns a diumenge, també a Catalunya Informació i excepte en

els mesos de juliol i agost, el Centre Territorial de la Vall d’Aran elabora els continguts d’un programa d’una hora que s’emet a les dotze del migdia i es torna a emetre en desconnexió a les set de la tarda.

• En altres espais (com ara “Converses” de Catalunya Ràdio),

emissores d’FM (iCat fm) o canals d’emissió per internet (del tipus Mediterràdio o MusicAtles) s’ha posat un especial accent per difondre el treball d’intèrprets de música aranesa i de tot allò relacionat amb la cultura, la història o els arrels propis de la Vall d’Aran.

• Dins la programació de Televisió de Catalunya destaquen emissions

com ara l’edició setmanal en desconnexió per a la Vall d’Aran del “Telenotícies Comarques” o la reemissió de la sèrie infantil “Una mà de contes” en versió aranesa per tot Catalunya a través del sistema dual.

També s’han emès diversos reportatges protagonitzats per nens i nene aranesos que parlen en la seva llengua dins de l’espai “El món dels súpers”, del Club Super3, i la versió aranesa del reportatge “Akwaaba”, sobre el futbol africà que es va emetre en desconnexió per a la Vall d’Aran i es va oferir per TV3 en horari de màxima audiència.


163

FUNDACIÓ LA MARATÓ DE TV3

La Fundació La Marató de TV3 va ser creada el 1996 per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb la missió de fomentar i promoure la recerca biomèdica d’excel·lència, així com la sensibilització social sobre les malalties que es tracten al programa televisiu “La Marató de TV3”, mitjançant campanyes de participació ciutadana i actes de difusió i educació. Pel que fa a l’organització, el Patronat és l'òrgan de govern, representació, administració i decisió de la Fundació. El seu president/a és el president/a de la CCMA. En són membres nats la CCMA, que designa tres representants, un dels quals en serà el president/a (abans director general); Televisió de Catalunya, SA, que designarà dos representants, un dels quals en serà el director/ora; i el director/ora de Catalunya Ràdio, SRG. En formen part, a més, un o una representant designat pel Departament de Salut; un o una representant del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, i un o una representant del Departament de Governació i Administracions Públiques. Entre les funcions pròpies del Patronat hi ha la de seleccionar el tema del programa “La Marató de TV3”, un cop estudiada la proposta que li presenta la Comissió Assessora Científica, i la d'aprovar la destinació dels recursos als projectes mereixedors de ser finançats. La Comissió Assessora Científica està formada per representants de les institucions científiques i mèdiques més importants del país. Es reuneixen periòdicament a convocatòria del seu coordinador/ora, que és el o la representant del Departament de Salut i el vicepresident/ segon/a del Patronat. Entre les seves funcions destaca la de fer la proposta al Patronat del tema a ser tractat en el programa “La Marató de TV3”; aprovar les bases del concurs públic per a la presentació de projectes i elevar al Patronat la proposta pel repartiment dels recursos. A més, la figura del director o directora executiva realitza els acords adoptats pel Patronat, a qui eleva propostes d’actuació. Aquests han estat els membres dels òrgans de govern de La Fundació La Marató de TV3 durant el 2008:

Patronat Presidència

Sr. Joan Majó Director general de la CCMA Sr. Albert Sáez (des del 14 de maig del 2008) President del Consell de Govern de la CCCMA


164

Vocals Sr. Francesc Escribano Sra. Mònica Terribas (des del 14 de maig del 2008) Director/a de Televisió de Catalunya. Vicepresident primer

Dr. José J. Navas Departament de Salut Vicepresident segon, coordinador de la Comissió Assessora Científica

Sra. Rosa Cullell Directora general de la CCMA. Vicepresidenta primera.

Sr. Xavier Abad Director de “La Marató de TV3”

Sr. Xavier Garriga Departament de Governació i Administracions Públiques

Sr. Antoni Poveda Sra. Anna Balletbò (des del 14 de maig del 2008) Vocal del Consell d'Administració de la CCMA

Sr. Miquel Reniu Sra. Núria Llorach (des del 14 de maig del 2008) Vocal del Consell d'Administració de la CCMA

Sr. Joan Roca Departament d'Innovació, Universitats i Empresa

Sr. Oleguer Sarsanedas Director de Catalunya Ràdio Sr. Esteve Mañá Secretari, no patró

Direcció executiva

Sr. Miquel Vilar Sra. Carme Basté (des d’octubre del 2008)

Comissió Assessora Científica

Dr. José J. Navas Dr. Carles Miquel (des del 3 de novembre del 2008) Departament de Salut (coordinació) Dr. Lluís Blanch Director científic del Parc Taulí


165

Dr. Josep M. Borràs Director del Pla Director d'Oncologia Dr. Francisco Blanco Dr. Jaume Kulisevsky Bojarsky (des del 2 d’octubre del 2008) Director de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Sta. Creu i St. Pau Dr. Juan Emilio Feliu Director General de l'Institut de Recerca de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron Dr. Miquel Àngel Gassull Director científic de la Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol Dr. Miguel López-Botet Director de l'Institut Muncipal d'Investigació Mèdica Dr. Xavier Matias-Guiu Director Científic de l'Hospital Arnau de Vilanova Dr. Lisardo Boscà Director científic de la Fundació Privada. Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge Dr. Wilfredo Ricart Cap d'Unitat Endocrí de l'Hospital Josep Trueta de Girona Sr. Joan Roca Departament d'Innovació, Universitats i Empresa Dr. Joan Rodés President de la Fundació Privada Clínic per a la Recerca Biomèdica Dra. Rosa Solà Vice-rectora d'Investigació i Institucions Sanitàries de la Universitat Rovira i Virgili Dr. Ernest Viñolas Comitè científic de la Fundació Jordi Gol i Gurina Sr. Xavier Abad Director de La Marató de TV3 Sr. Miquel Vilar Sra. Carme Basté (des d’octubre del 2008) Direcció executiva de la Fundació La Marató de TV3


166

OBJECTIUS

La Fundació treballa amb la visió de:

• Excel·lir en la seva gestió, en tant que dipositària i administradora dels diners que provenen fonamentalment de les aportacions solidàries que la ciutadania fa a TVC a través del programa “La Marató”.

• Constituir-se com a nexe principal entre la ciutadania i “La Marató”. Així, treballarà especialment per aconseguir la participació del major nombre de centres escolars i cívics en la campanya de sensibilització i difusió.

• Seleccionar els millors projectes de recerca biomèdica de cada convocatòria així com fer-ne un seguiment acurat al llarg de la seva durada, controlant-ne la despesa i el desenvolupament científic, tot informant a la ciutadania dels resultats dels treballs.

• Mantenir el cost zero en totes les activitats organitzades al voltant de “La Marató” i perquè les despeses pròpies de La Fundació no signifiquin un gravamen dels donatius. Amb aquesta intenció, administrarà els recursos amb cura cercant la màxima rendibilitat financera, sempre amb l’absoluta seguretat dels diners, que permetin cobrir aquestes despeses. Igualment, esmerçarà esforços perquè el teixit empresarial del país es vinculi amb La Marató, amb la intenció de reforçar-ne el suport social i incrementar els recursos. Tot amb l’objectiu que l’import íntegre dels donatius sigui destinat a les finalitats fundacionals.

La Fundació forma part d’un ens públic, la CCMA. Per tant, assumeix com a propis els valors que la configuren. A més, componen els valors propis de La Fundació la voluntat de servei a la comunitat, l’objectivitat en les seves decisions i activitats, l’eficiència en l’acompliment de les tasques i, en general, la transparència de totes les activitats que mena, particularment pel que fa a l’administració i destinació dels recursos. Aquests valors són observats per tots els professionals que treballen a La Fundació, i els tenen com a referència perquè es mantingui la confiança dels ciutadans, empreses i entitats amb les quals es relaciona i treballa. ACTIVITATS “La Marató” del 2008: malalties mentals greus La dissetena edició de “La Marató de TV3”, dedicada a les malalties mentals greus, va aconseguir recaptar un total de 6.795.068 € (a data de 30 de gener de 2009), gràcies, novament, a la solidaritat i la implicació de la ciutadania catalana en aquest projecte de Televisió de Catalunya i la Fundació.


167

Els fons recaptats en aquesta edició van ser destinats a finançar projectes de recerca biomèdica sobre malalties mentals i a activitats de sensibilització i d’informació sobre aquestes malalties. La Fundació és auditada per PricewaterhouseCoopers i per la Intervenció General del Departament d’Economia i Finances.

Campanya de “La Marató de TV3” 2008 Sensibilització i informació La campanya de sensibilització social de “La Marató” del 2008 es va vehicular a través de 3.135 conferències impartides als centres educatius i cívics de tot Catalunya, dirigides principalment a joves entre 14 i 16 anys. Un total de 308 metges i metgesses conferenciants, formats prèviament per aquesta finalitat, van participar en la campanya 2008. Com a suport a aquestes sessions divulgatives, la Fundació va editar un DVD que inclou descripcions mèdiques i testimonis de malalts i malaltes mentals del qual se’n van fer 3.200 còpies.


168

La campanya de sensibilització es va presentar el 28 d’octubre en una roda de premsa celebrada a l’Auditori de Televisió de Catalunya i es va posar en marxa el 3 de novembre. La Fundació va comptar amb la col·laboració del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat per fer extensible aquesta acció de sensibilització a tot el territori català. La Fundació també va voler presentar les novetats i les xifres de mobilització ciutadana a l’entorn de “La Marató” 2008 a les altres tres demarcacions catalanes. D’aquesta manera, els dies 3, 4 i 5 de desembre es van fer rodes de premsa a les seus telefòniques de “La Marató” a Tarragona, Lleida i Girona. A Girona, la roda de premsa va tenir lloc a l’Auditori de Girona, espai que va estrenar-se com a seu telefònica, prenent el relleu al Palau Firal de la ciutat. En aquests actes, conduïts per Carme Basté, es van donar a conèixer dades sobre les línies d’atenció telefònica instal·lades a les seus, els voluntaris i voluntàries participants i les activitats populars en suport a “La Marató” que s’organitzarien per iniciativa ciutadana, entre altres dades d’interès informatiu. Mobilització ciutadana i organització La participació social en “La Marató de TV3” va tornar a ser un dels eixos essencials en l’èxit del programa. Entitats, col·lectius i associacions ciutadanes d’arreu del país van organitzar un total de 1.068 activitats populars, que van aconseguir recaptar la xifra d’1.236.400 € (a data de 30 de gener del 2009).

El partit de futbol de “La Marató”


169

La participació activa i desinteressada de 2.874 voluntaris i voluntàries (representants de 176 associacions de voluntariat) va fer possible la recepció dels milers de trucades de donants el dia de “La Marató”, així com la realització dels serveis necessaris de les seus telefòniques (guarda-roba, menjador, etc.). L’equip de voluntaris estava format i coordinat pel Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya. També hi van participar com a voluntaris professionals de totes les empreses de la Corporació.

Una de les seus telefòniques de “La Marató”

A la participació solidària dels col·lectius i entitats, també s’hi van afegir la de 159 empreses catalanes, que van col·laborar desinteressadament amb el subministrament de material i serveis a les seus. Cal destacar algunes dades d’interès:

• L’Espai Movistar, cedit per Telefónica, va funcionar com a seu telefònica durant la franja nocturna del programa, donant cobertura a les hores de màxima afluència de trucades.

• La col·laboració de 102 nous ajuntaments adherits a la campanya de

pancartes.

• La presentació de 47 murals escolars al desè concurs “Pinta La Marató” que van ser exposats virtualment al web de la Fundació: www.fundaciomaratotv3.cat. La classe de 2n d’ESO A del Col·legi Sant Antoni Maria Claret de Cornellà de Llobregat va resultar guanyadora d’aquesta edició.

• La campanya de difusió també va arribar a les principals ciutats i

poblacions catalanes, per mitjà de 5.150 banderoles penjades als carrers.


170

• També es va donar continuïtat a altres fórmules de promoció i de

sensibilització de La Marató, com ara el manifest llegit als teatres la nit abans de La Marató i la publicitat a tots els diaris comarcals.

Patrocini Per finançar la campanya de sensibilització i informació sobre les malalties mentals i també per ajudar a sufragar les despeses del seu funcionament, la Fundació va dur a terme la captació de patrocini d’empreses. En l’edició 2008 hi van col·laborar 16 empreses, tot aportant un total de 285.000 euros (a data de 30 de gener del 2009). Logística i dades

Seus telefòniques:

- Annex del Palau Sant Jordi de Barcelona - Auditori de Girona - Universitat de Lleida - Port de Tarragona - Plató de TV3 a Sant Joan Despí - Espai Movistar de Barcelona

Recaptació

- Total de fons aconseguits (a data 30/01/09) 6.795.068 - Donatius 4.733.608 - Recaptació d'activitats populars 1.236.400 - Patrocini 285.000 - Disc de La Marató 513.059 - Llibre de La Marató 27.000

Programa

- Hores de programa 15,15 - Audiència mitjana d’espectadors 354.000 - Quota mitjana de pantalla (%) 17,2

Organització i logística

- Nombre de voluntaris i voluntàries participants 2.874 - Entitats col·laboradores en voluntariat 176 - Entitats subministradores de material/serveis a seus 159 - Línies telefòniques 934 - Total de trucades 81.484

Difusió

- Activitats populars organitzades 1.068 - Entitats participants als actes populars 3.316


171

- Conferències a escoles i centres cívics 3.135 - Metges i metgesses conferenciants 308 - Murals presentats al concurs “Pinta La Marató” 47 - Municipis i districtes adherits a la campanya de pancartes 849 - Nous municipis/districtes adherits a campanya pancartes 102

Material promocional distribuït

- Vídeo per a les conferències (en DVD) 3.200 - Díptics informatius distribuïts 600.000 - Cartells 40.000 - Adhesius 300.000 - Xapes 5.000 - Bolígrafs 100.000 - Fulletó de les bases del concurs "Pinta La Marató" 10.000

Publicitat

- Espot de sensibilització (versions) 3 - Banderoles municipals 5.150 - Anuncis als diaris (sensibilització, programa, agraïments) 23

Donatius provinents de programes de TV3 i Catalunya Ràdio

Diversos programes de TV3 i Catalunya Ràdio van destinar els premis obtinguts durant el 2008 a “La Marató de TV3”, fent palesa la implicació dels equips de professionals de la casa en aquest projecte solidari. La Fundació va ingressar un total de 48.160 € provinents d’aquests premis.

Els programes que van col·laborar amb “La Marató” 2008 són els següents:

• “Habitacions a preu de pis" ("30 minuts"), premi del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació, categoria televisió, atorgat per l'Ajuntament de Barcelona (Barcelona, 29 de gener del 2008).

• "Un lloc estrany", premi per la Diversitat en l'Audiovisual, en la

categoria de programa de televisió, atorgat per la Mesa per la Diversitat en l'Audiovisual (Barcelona, 27 de maig del 2008).

• "Diabetis: quan el dolç amarga" ("Quèquicom"), guanyador de l'edició

a Espanya del Premi Novo Nordisk Media 2008 a la millor contribució dels mitjans espanyols que informen a la població de la diabetis i els seus problemes (Madrid, 20 de juny del 2008).

• "El cor de la ciutat", Premi Nacional de Comunicació, en la categoria

de televisió, atorgat per la Generalitat de Catalunya (Barcelona, 20 d'octubre del 2008).


172

• "Un nadó per salvar els fills" ("30 minuts"), premi a una obra periodística sobre bioètica atorgat per la Fundació Víctor Grífols i Lucas (Barcelona, 28 d'octubre del 2008).

• "El cordó que salva vides" ("Quèquicom"), tercer premi del Certamen

de Cine Médico, Salud y Telemedicina "Videomed" (Badajoz, 21 de novembre del 2008).

• "El cordó que salva vides" ("Quèquicom"), premi Boehringer

Ingelheim al Periodismo en Medicina, categoria audiovisuals (Barcelona, 24 de novembre del 2008).

• "El suplement" (Catalunya Ràdio), premi Turisme de la Generalitat de

Catalunya (Barcelona, novembre del 2008).

Publicacions

La Fundació va editar als mesos de maig i novembre del 2008 els números 19 (69.200 exemplars) i 20 (68.900 exemplars) de la revista “Món Marató”. La portada del número 19 va ser una reproducció de l’obra de l’artista Fernando Martínez García, que va ser donada a la Fundació.

També es va editar la memòria d’activitats del període juliol 2006 / juny 2007 (1.000 exemplars). Cal destacar que tant la revista com la memòria són de distribució gratuïta, gràcies als fons aconseguits amb el patrocini.

Una altra de les plataformes de divulgació i informació de què disposa “La Fundació” és el seu lloc web www.fundaciomaratotv3.cat. La pàgina serveix per mantenir informats els i les internautes de les notícies que es generen entorn de “La Marató”. S’hi recullen dades tècniques del darrer programa, s’actualitzen els resultats de la recaptació, es publiquen les bases de la convocatòria d’ajuts, els projectes guanyadors, informació sobre el simposi científic i altres informacions d’interès. Durant l’any 2008, la pàgina web de la Fundació va registrar 69.633 visites, la major part de les quals es va concentrar en els mesos d’octubre, novembre i desembre. Pel que fa al nombre de pàgines vistes, l’any 2008 se’n va registrar un total de 352.751, de les quals 160.429 es van fer durant el mes de desembre. Les pàgines més visitades del període van ser les de les activitats populars de “La Marató” 2008.

Activitats de recerca biomèdica

Des del 1992, s’han repartit prop de 64,5 milions d’euros entre 489 projectes de recerca, que es desenvolupen en prop d’un centenar d’institucions científiques diferents (hospitals, universitats o centres de recerca). Més de 1.300 investigadors i investigadores s'han beneficiat directament del suport econòmic per continuar portant a terme els seus estudis.


173

Convocatòria d’ajuts a la recerca sobre malalties cardiovasculars Un cop aprovades les bases de la convocatòria d’ajuts, l’11 de febrer del 2008 la Fundació va obrir el termini per a la presentació de projectes de recerca sobre malalties cardiovasculars, corresponents a La Marató del 2007. La convocatòria es va fer pública a través de la premsa i del web de la Fundació. S’hi van presentar un total de 159 projectes de recerca, dels quals 107 eren unitaris i 52 coordinats entre dos o més grups procedents de diferents centres de recerca.

Avaluació dels projectes Els projectes presentats a la convocatòria van ser revisats per la Fundació i lliurats a l’Agència d’Avaluació, Recerca i Tecnologia Mèdiques (AATRM), del Departament de Salut, que en va gestionar el procés d’avaluació. Un equip de 145 científics d’àmbit internacional va revisar els projectes en un procés per consemblants (peer review) en què se’n va valorar la rellevància científica i sociosanitària, així com la qualitat, el rigor metodològic i l’aplicabilitat immediata. A partir del rànquing dels projectes més ben valorats i en funció dels recursos econòmics disponibles, un total de 7.025.236 €, el Patronat de la Fundació va acordar, a proposta de la Comissió Assessora Científica, finançar 26 projectes de recerca sobre malalties cardiovasculars. Lliurament d’ajuts de “La Marató” 2007 El 25 de novembre del 2008, la Casa de la Convalescència de la Universitat de Barcelona va acollir l’acte de lliurament dels ajuts a la recerca sobre malalties cardiovasculars als equips investigadors seleccionats, que seran finançats amb els fons obtinguts per La Marató 2007.

La comunitat científica i personalitats del món social i polític van assistir a l'acte de lliurament dels ajuts, presidit pel rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Lluís Ferrer; per la consellera de Salut, Marina Geli; i pel president de la CCMA i de la Fundació La Marató de TV3, Albert Sáez, acompanyats per la directora de la Fundació, Carme Basté, i pel coordinador de la Comissió Assessora Científica de la Fundació, Dr. Carles Miquel.


174

Relació dels investigadors i investigadores dels projectes guanyadors sobre malalties cardiovasculars – “La Marató” 2007:

• Dr. Pablo Alonso Coello Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Dr. Ignacio Garutti Martínez Hospital General Universitario Gregorio Marañón. Madrid "Episodis vasculars en pacients sotmesos a cirurgia no cardíaca, estudi de cohorts prospectiva VISION" 292.378 €

• Dra. Gemma Arsequell Ruiz Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona Dr. Antoni Planas Sauter Institut Químic de Sarrià Dr. Jordi Ramon Quintana Ruiz Parc Científic de Barcelona "Descobriment de fàrmacs dirigit a l'amiloïdosi cardíaca relacionada amb la transtiretina" 489.000 €

• Dra. Montserrat Batlle Perales Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer "Anàlisi del procés fibròtic associat al remodelat cardíac ventricular en pacients amb insuficiència cardíaca" 199.882,74 €

• Dr. Antoni Bayés Genís Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Dr. Ramon Bragós Bardia Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicacions Dr. Carlos Eduardo Semino Institut Químic de Sarrià "Desenvolupament de matrius biològiques per a reparar la cicatriu postinfart: alliberament local de cèl·lules mare, factors angiogènics i seguiment en línia de la regeneració miocàrdica" 481.298 €

• Dr. Jaume Casaldàliga Ferrer

Institut de Recerca - Hospital Universitari Vall d'Hebron "Factors predictors de remodelat ventricular dret positiu després de implantació vascular en posició pulmonar en malalts adults afectes de tetralogia de Fallot i insuficiència pulmonar greu de llarga evolució" 80.750 €

• Dr. Juan Mª Cinca Cuscullola

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Dr. Francisco Javier Chorro Gasco Hospital Clínic Universitari de València


175

Dr. Ruben Coronel Academic Medical Center - Amsterdam "Caracterització electrofisiològica i metabòlica de la repolarització cardíaca en el cor humà aïllat" 304.242,50 €

• Dra. Cristina Costa Vallès

Hospital Duran i Reynals. IDIBELL Dra. Roser López Alemany Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge Dra. Stephanie Barrere-Lemaire Institut de Génomique Fonctionnelle. Montpellier "Estudi de les bases moleculars del dany i la reparació tisular després de l'infart de miocardi: paper del sistema de complement" 289.572,50 €

• Dr. Josep Maria de Anta Vinyals

Facultat de Medicina CSUB "Susceptibilitat genètica a desenvolupar neovascularització coronària en pacients amb malaltia cardíaca coronària: una aproximació basada en l'anàlisi dels polimorfismes d'un sol nucleòtid (SNPs) de gens implicats en l'arteriogènesi i l'angiogenèsi" 95.715 €

• Dr. Roberto Elosua Llanos

Institut Municipal d'Investigació Mèdica "Identificació de variants genètiques associades amb hipertensió mitjançant un estudi de genotipat global del genoma" 197.773 €

• Dr. Carlos Enrich Bastus

Facultat de Medicina UB "La senyalització en la via Ras/MAPK regula la sortida de colesterol" 198.125 €

• Dra. Mercedes Fernández Lobato

Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer "Regulació de l'angiogènesi en la hipertensió portal. Avaluació de noves estratègies terapèutiques" 118.497,50 €

• Dra. Annabel Fernandez Valledor

Facultat de Biologia UB Dra. Mercedes Ricote Pacheco Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III Dra. Maria Rosa Sarrias Fornés Hospital Universitari Germans Trias i Pujol "Mecanismes moleculars implicats en la prevenció de l'aterosclerosi mediada per lxr i rxr" 497.873,22 €


176

• Dr. Pablo García de Frutos Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona Dr. Pablo Fuentes Prior Hospital de la Santa Creu i Sant Pau "Estabilització del trombe amb diana terapèutica: estudis in vitro i models animals" 291.125 €

• Dr. Antonio García de Herreros Madueño

Institut Municipal d'Investigació Mèdica Dr. José Luis de la Pompa Mínguez Centro Nacional de Investigación Cardiovascular Carlos III "Senyalització intracel·lular en el desenvolupament i l'homeòstasi de la vàlvula cardíaca" 350.000 €

• Dr. José Miguel González Clemente Hospital de Sabadell "Rigidesa arterial a la diabetis tipus 1: avaluació no invasiva i mecanismes fisiopatològics. Estudi de casos i controls" 130.920,81 €

• Dr. Candido Juarez Rubio

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Adipòcits perivasculars i la senyalització via Receptors Toll-like: paper en la patofisiologia d'aterosclerosi 198.125 €

• Dra. C Vicenta Llorente Cortés

Institut Català de Ciències Cardiovasculars "Mecanismes de senyalització intracel·lular involucrats en la modulació de l'expressió del receptor "low density lipoprotein receptor-related protein" (LRP1) per la hipercolesterolèmia i la hipertensió. Conseqüències per a l'activitat de les cèl·lules vasculars i dels cardiomiocits. Implicacions per a la fisiopatologia cardiovascular" 197.999 €

• Dra. Cristina López Rodríguez

Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida. UPF Dr. Juan Miguel Redondo Moya Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III "Paper de la calcineurina i les proteïnes NFAT en hipertròfia cardíaca i disfunció miocardíaca inclosa per inflamació" 349.995 €

• Dr. Jaume Marrugat de la Iglesia

Hospital del Mar. IMIM Dr. Joan Sala Montero Hospital Universitari Doctor Josep Trueta Dr. Nino Künzli Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental


177

"Determinants mediambientals i d'estil de vida de les malalties cardiovasculars en un estudi de cohort a Espanya" 499.879 €

• Dr. Víctor Ivo Peinado Cabré

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona "Mecanismes moleculars de la diferenciació de cèl·lules progenitores endotelials durant la reparació de l'endoteli en la hipertensió pulmonar" 195.725,63 €

• Dr. Miquel Pons Vallès

Institut de Recerca Biomèdica "Dominis únics de cinases de la família Src implicats en malalties cardiovasculars" 199.375 €

• Dr. Xavier Rodó López Parc Científic de Barcelona "La síndrome de Kawasaki: caracterització del paper del clima en els brots epidèmics" 196.250 €

• Dr. Manel Sabaté Tenas

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Dra. Petia Radeva Centre de Visió per Computador Dra. Rosana Hernández Antolín Hospital Clínico San Carlos. Madrid "Oclusions totals cròniques d'artèries coronàries d'humans: des de la fisiopatologia a les implicacions clíniques de la recanalització amb èxit mitjançant intervenció coronària percutània" 327.680 €

• Dr. James Sharpe

Centre de Regulació Genòmica Dr. Juan José Sanz Ezquerro Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III "Opti-heart: optimitzant la tècnica d'imatges en 3D per caracteritzar el desenvolupament normal i defectiu del cor" 346.590 €

• Dr. Miguel Àngel Valverde de Castro

Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida. UPF Dr. Mariano Sentí Clapés Institut Municipal d'Investigació Mèdica "Canals iònics en la patogènesi i resposta farmacològica de la hipertensió essencial" 297.326,25 €


178

• Dr. Josep Antoni Villena Delgado Institut de Recerca - Hospital Universitari Vall d'Hebron "Implicació dels Estrogen-Related Receptors en l'etiologia de la cardiomiopatia diabètica: paper com a potencials dianes farmacològiques per al tractament de la cardiomiopatia diabètica" 199.138 €

Aquesta relació va ser publicada al web de la Fundació: www.fundaciomaratotv3.cat i a tota la premsa del país.

Seguiment dels projectes Els projectes tenen, com a màxim, una durada de tres anys i el pagament es fa anualment en les quantitats acordades en el pla de finançament fixat en el conveni que se signa entre La Fundació i cadascun dels investigadors i les investigadores principals. La Fundació fa el control anual econòmic i de despesa dels projectes, i l’AATRM, n’avalua la memòria científica. IX Simposi Malalties Inflamatòries Cròniques (“La Marató de TV3” 2002) El 25 de juny del 2008 es va celebrar el IX Simposi Fundació La Marató de TV3, en el qual es van exposar els resultats dels 20 projectes de recerca biomèdica sobre malalties inflamatòries cròniques que van ser finançats gràcies a La Marató del 2002.

IX Simposi Fundació La Marató de TV3

A la jornada, celebrada a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, hi van participar els investigadors principals dels


179

projectes realitzats, que van exposar a la societat en general i a la comunitat científica en particular les fites aconseguides. Els resums dels projectes i la literatura generada per aquests van ser editats per la Fundació en un llibre-CD, en tres idiomes, i van ser distribuïts entre els centres de recerca i els científics i científiques especialistes dels països del nostre entorn.


180

Annex

Evolució de la recaptació de “La Marató de TV3”

Font: Fundació La Marató de TV3

memòria anual 2008 - corporació catalana de …...l'any 2008 ha estat marcat pel 25è...

Documents