memoria tic_ 2013

Universitat Oberta de CatalunyaNoves Tecnologies de la informació i la comunicació a l’educacióPAC 3- Projecte final

COM SÓN LES ABELLES?

DESCOBRI'M-HO_____________________________________________________________________

NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ A L’EDUCACIÓ

PROJECTE FINAL

Anna Murall MauriCurs: 2012-2013Professor: Manel Aguirre


ÍNDEX

1.INTRODUCCIÓ................................................................................................3

2.QUÈ ÉS UN PROBLEMA SEGONS JONASSEN?..........................................4

3.DISSENY DE L’ACTIVITAT..............................................................................6

3.1 PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA..........................................................6

3.2 TERMINOLOGIA DE JONASSEN.............................................................6

3.3 ELS AGENTS IMPLICATS........................................................................6

3.4 OBJECTIUS I CONTINGUTS....................................................................7

3.5 COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES...........................................................7

3.6 JUSTIFICACIÓ PSICOPEDAGOGICA......................................................8

3.7 AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT..................................................................8

4. MAPA CONCEPTUAL.....................................................................................9

5.DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS.........................................................................10

6.AVALUACIÓ...................................................................................................14

6.1 AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE.....................................................14

6.2 AVALUACIÓ TECNOLÒGICA.................................................................15

7.CONCLUSIONS.............................................................................................15

8.BIBLIOGRAFIA..............................................................................................16

9.ANNEXES......................................................................................................17

RÚBRICA AUTOAVALUACIÓ.......................................................................17

GRAELLES D’OBSERVACIÓ........................................................................18

2Anna Murall MauriCurs: 2012-2013Professor: Manel Aguirre


1.INTRODUCCIÓ

L’activitat que presento a continuació és el Projecte Final de l’assignatura de Noves

Tecnologies de la informació i la comunicació en educació. La pràctica educativa

portada a terme se’ns presentava de la següent manera: tot partint d’un problema

quotidià dels ens hem trobat amb la necessitat de dissenyar diferents activitat

d’aprenentatge perquè la resolució d’aquest problema sigui significativa per als nostres

alumnes.

Aquesta activitat parteix d’un interrogant que es qüestionen els alumnes de 2n EP

d’una escola pública de Barcelona. D’aquest interrogant i tenint en compte el context i

les característiques dels infants, la mestra i la psicopedagoga, elaborem la planificació

de l’activitat. El plantejament d’aquesta activitat tindrà com a pilars fonamentals:

l’aprenentatge significatiu i l’ús de les TIC.

L’activitat és desenvoluparà a l’escola amb els 24 alumnes que hi ha a la classe. Els

espais que es faran servir per desenvolupar-la serà l’aula ordinària, l’aula d’informàtica

i el laboratori de l’escola. Dins aquests espais els alumnes disposaran dels suficients

recursos per dur a terme una aprenentatge significatiu tot fent ús de les TIC.

El paper de la mestra i el meu, com a psicopedagoga, serà orientar als alumnes al llarg

del procés d’aprenentatge i proporcionar-los el recursos i suports necessaris. Gràcies

a les activitats que es realitzaran al llarg de les diferents sessions, permetran que els

nens visquin les seves pròpies experiències i així doncs puguin anar construint poc a

poc el seu coneixement per tal que acabi esdevenint significatiu.

Aquesta activitat s’ha realitzat al llarg de l’última quinzena de maig. L’avaluació que

s’ha seguit ha estat continuada. A través d’unes graelles d’observació amb les quals,

s’ha procurat fer un seguiment de l’evolució dels aprenentatges dels alumnes i de com

anaven conformant els seus esquemes de coneixement que es sustenten en els seus

coneixements previs.



2.QUÈ ÉS UN PROBLEMA SEGONS JONASSEN?

Per tal de realitzar l’activitat que presento a continuació, m’he basat en la Teoria de

Jonassen. Aquesta teoria es troba emmarcada dins el model constructivista de

l’aprenentatge. Segons Jonassen l’aprenentatge ha de ser significatiu per als alumnes

i considera que “les escoles haurien d’ajudar als alumnes a adonar-se d’allò que estan

aprenent i a usar la seva comprensió per a resoldre problemes de la vida quotidiana”.

D’altra banda, considera la tecnologia com a una eina que pot ajudar a promoure

aquest aprenentatge significatiu, quan aquesta s’utilitza de manera productiva. Gràcies

a ella la construcció d’aquest coneixement serà més ric i hi haurà més possibilitat de

que és produeixi un canvi conceptual i cognitiu en els nostres alumnes.

Segons Jonassen un problema és quelcom que es desconeix. Això vol dir que quan

tenim un objectiu i no sabem com arribar-hi, hi ha quelcom que desconeixem; per això

diem que tenim un problema. Per tal que un problema es vulgui resoldre aquest ha de

tenir un valor social, cultural o intel·lectual per a algú. Si no hi ha ningú que cregui que

val la pena resoldre’l, voldrà dir que no s’ha percebut cap problema.

Procés per solucionar un problema (dues característiques principals):

Per a solucionar un problema, es necessari que fem una representació mental

de la situació en el món. Aquesta representació rep el nom d’espai del

problema. (Newell i Simon,1972)

Per a solucionar un problema cal que manipulem l’espai del problema,

generem hipòtesis sobre com trobar el que desconeixem, experimentem amb

les hipòtesis i arribem a unes conclusions. Resoldre un problema representa

una activitat conscient.

Hi ha diversos tipus de problemes:

Hi ha diverses teories sobre solucions de problemes, una d’elles és l’IDEAL

(Bransfort i Stein 1984) que descriu la solució de problemes com un procés

d’identificació, definició, explorar estratègies, manipular i actuar i mirar enrere

per a fer una valoració.

Glick (1986) tracta tots els problemes de la mateixa manera.

Mayer i Wittrock (1996) descriuen els problemes com: mal/ben definits,

rutinari/no rutinari.



Jonassen (1997) distingeix ben/mal estructurats i descriu diferencies en els

processos cognitius d’aquests dos tipus.

Smith (1991) distingeix els factors externs, en els que trobem el domini i la

complexitat de com solucionar el problema.

Almenys hi ha consens en tres maneres en que els problemes i solucions varien:

estructuració, complexitat i especificació de camp.

Estructuració: problemes mal estructurats (en activitats diàries i tenen moltes

solucions) i ben estructurats (posseeixen respostes correctes i convergents) .

Complexitat: varia segons el nombre de temes, funcions i variables que actuen

en el problema, així com el nombre d’interaccions entre elles i la predicció del

comportament d’aquests termes. Com més complexa, més difícil de respondre.

Especificitat de camp: les habilitats per resoldre un problema són específiques

del domini i del context. Requereixen un raonament que serà específic segons

estiguem acostumats o no a resoldre problemes mal estructurats.



3.DISSENY DE L’ACTIVITAT

3.1 PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

Els nens de la classe de 2n B, del CEIP Pegaso, són la classe de les abelles i tenen

una mascota que és una abella (la Violeta). Com cada dilluns els alumnes llegeixen el

menú de tota la setmana i un dels dies tenien per postres yogurt amb mel. Aleshores

un dels nens va dir: Mira la Violeta també en menja! I un altre nen li va contestar: Si les

abelles no tenen boca per menjar! I uns altres deien: si! Aleshores uns altres deien:

Les abelles no mengen mel, la fabriquen. D’aquest problema que se’ls va plantejar

sobre les parts del cos que tenia o no l’abella, la mestra el proposa investigar sobre

com són les abelles i quines parts del cos tenen i quines no. Per fer-ho també

necessitaran comptar amb l’ajut dels pares i familiars per tal de cercar tota aquesta

informació.

3.2 TERMINOLOGIA DE JONASSEN

Estructuració: Partim d’un problema ben estructurat o de transformació. Ja

que l’estat inicial està ben definit, l’objectiu és conegut i l’organització és

previsible i predictible.

Complexitat: Parlem d’un problema poc complex ja que implica un conjunt

restringit de factors i variables.

Especificitat del camp: En trobem davant d’un problema situat. Ja que el

problema a sorgit d’una situació quotidiana del grup classe.

3.3 ELS AGENTS IMPLICATS

La classe en la que es realitzarà l’activitat constà de 24 alumnes (13 nenes i 11 nens).

Són nens molt curiosos i amb moltes ganes d’aprendre. El seu ritme de treball és molt

bo i estan acostumats treballar per parelles o en grups col·laboratius. Els

coneixements sobre les TIC són adequats per la seva edat, ja que hi treballen sovint.

Alhora de realitzar l’activitat no hi haurà problema de fer-ho en llengua catalana ja que

tots els alumnes entenen la llengua perfectament. La tutora del grup i jo, serem les

encarregades de dur a terme aquesta activitat. Tot i que la mestra de TIC ens cedirà



alguna hora per poder finalitzar l’activitat i no perdre detall del procés d’aprenentatge

dels alumnes.

3.4 OBJECTIUS I CONTINGUTS

Continguts:

- Aprendre a analitzar críticament la informació cercada.

- Estimular la comunicació entre els iguals.

- Utilització diferents recursos TIC

Objectius

- Conèixer i identificar les parts del cos de l’abella.

- Saber interpretar la informació.

- Prendre consciència del propi aprenentatge.

- Treballar de manera cooperativa en petit grup.

3.5 COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

Competència d’aprendre a aprendre

Saber analitzar i classificar la informació que han trobat.

Anar construint el seu propi coneixement a través de noves informacions.

Competència del tractament de la informació i competència digital

Utilitzar les noves tecnologies de manera competent.

Saber recollir i tractar la informació que hi ha a la xarxa amb ajuda.

Competència comunicativa

Treballar continguts i informacions de manera oral, escrita i visual

utilitzant les TIC.

Competència d’autonomia i iniciativa personal

Aprendre a treballar en petit grup.

Respectar les opinions dels altres.

Competència artística i cultural

Aprendre a dibuixar una abella

Lingüística i comunicativa

Escriure i llegir sobre les abelles

Saber expressar el seu propi coneixement.



3.6 JUSTIFICACIÓ PSICOPEDAGOGICA

Aquest projecte està basat en la teoria de Jonassen, el qual parteix d’una concepció

constructivista. Per tant, l’aprenentatge serà significatiu actiu, constructiu, col·laboratiu,

intencional, conversacional i contextualitzat. i partirà de les experiències dels infants.

Així doncs, aquests seran subjectes actius, els protagonistes del seu propi

aprenentatge i participaran de manera molt activa en ell. Al llarg del procés, les

informacions que aniran cercant els ajudaran a modificar i reorganitzar els seus

coneixements, fins que a produir-se un canvi conceptual gràcies a les experiències

viscudes. Les TIC ens ajudaran a promoure aquest aprenentatge significatiu.

3.7 AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT

L’avaluació d’aquesta activitat serà continuada. Tant la mestra com jo (psicopedagoga)

hem realitzat unes graelles d’observació per poder seguir el procés d’aprenentatge

dels nostres alumnes al llarg de l’activitat. A més, ells també realitzaran una

autoavaluació amb la rúbrica que se’ls passarà a l’última sessió.

L’activitat es durà a terme la segona quinzena de maig. Aquesta constarà de 6

sessions de l’assignatura de coneixement del medi.



4. MAPA CONCEPTUAL



5.DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS

SESSIÓ 1: QUÈ EN SABEM DEL SEU COS?

Duració: 60 min

Aula: aula ordinària

Procés: Desprès d’haver-se donat el problema, la mestra i jo hem volgut saber que en

saben sobre les parts de les abelles. Primerament, hem fet un col·loqui per conèixer

quines parts del cos creien que tenen les abelles i quines funcions desenvolupen

cadascuna d’elles. Per conèixer concretament el que sap cada nen, els hem fet fer un

dibuix d’una abella.

SESSIÓ 2: FEM PREGUNTES

Duració: 60 min

Aula: Aula ordinària

Procés: En aquesta sessió la mestra i jo els hem donat un paper a cada nen per tal

que redactin preguntes (màxim 2) que tinguin sobre el cos de les abelles o coses que

vulguin saber sobre el cos o funcions que desenvolupa alguna de les parts. Un cop les

han realitzat les han posat en comú i hem mirat quines estaven repetides i quines

s’assemblaven per tal de quedar-nos amb les que contestaran finalment. A continuació

presento algunes de les preguntes que van fer-se els nens.



SESSIÓ 3 i SESSIÓ 4: RESOLE’M ELS NOSTRES INTERROGANTS

Duració: 120 minuts

Aula: aula ordinària

Procés: En aquesta sessió els alumnes han portat la informació per poder contestar

les preguntes que es van formular en la sessió anterior. Per cercar aquesta informació,

ho fan a Internet amb l’ajuda dels pares. Tan la tutora com jo, hem pensat que són

massa petits per fer-ho sense la supervisió d’un adult. Un cop tenim la informació, la

mestra ha repartit les preguntes i els nens per parelles les han intentat respondre. Hi

havia parelles que tenien la mateixa pregunta i si una no trobava informació podia

anar-ho a mirar o completar la seva informació amb l’altra parella de companys. Un

cop cercada la resposta a les preguntes i d’haver-la anotat, posen en comú tota la

informació trobada. La mestra ha realitzat la pregunta en veu alta i la o les parelles

encarregades han donat la resposta.

SESSIÓ 5: FEM D’INVESTIGADORS



Duració: 90 minuts

Aula: El laboratori

Procés: Per realitzar aquesta activitat hem anat al laboratori de l’escola. Un cop allà la

tutora i jo hem dividit als alumnes en grups de quatre. Aleshores es tractava que els

nens poguessin observar l’abella de diferents maneres. Primerament, l’observaven a

ull nu i desprès passaven a fer-ho a través de la lupa. Tot seguit, ho feien a través

d’una lupa binocular que els permetia veure-la amb més detall. Seguidament, anaven

a la taula on estava la tutora amb una lupa binocular amb la MOTIC. Allà els nens han

fet algunes captures d’algunes que desprès han vist tot junts. A mesura que els grups

acabaven començaven a dibuixar el que per ells ara era una abella. Un cop finalitzada

l’activitat per grups, tots junts hem estat veient a la pantalla del televisor les captures

fotogràfiques que s’han fet al llarg de l’activitat i hem fet de noves. També ens ha

donat temps de fer un col·loqui en el que la mestra els ha preguntat: sense lupa que

heu vist? I els nens han respòs: l’abella normal, no es veien bé les parts del cos, no

em vist res que no haguéssim vist abans... Seguidament els ha preguntat: amb la lupa

l’heu vist millor? I tots han contestat: Si es veia molt millor que només mirant amb els

nostres ulls, hem pogut distingir algunes parts. I finalment, els ha preguntat com ho

han vist amb la lupa binocular. I tots ells volien dir el que havien vist: se li veia molt de

pèl, les ales es veien transparents i brillants, se li veia el fibló, hem pogut veure els

segments de les potes...



SESSIÓ 6:FIXA’T QUIN CANVI!

Duració: 90 minuts

Aula: L’aula d’informàtica i aula ordinària

Procés: En aquesta sessió els alumnes han anat a l’aula d’informàtica. Primer ho ha

fet una meitat de la classe i desprès l’altra, ja que no hi havia un ordinador per a cada

pregunta. Els alumnes que estaven a l’aula d’informàtica han agafat el producte final i

l’han intentat dibuixar amb el programa Paint. A continuació, en un processador de

textos han escrit les diferències entre una abella i l’altra. Mentrestant l’altra meitat de la

classe estava realitzant la rúbrica d’autoavaluació a l’aula ordinària.



6.AVALUACIÓ

6.1 AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE

Un cop finalitzada l’activitat puc dir que l’aprenentatge realitzat al llarg d’aquestes

sessions s’ha assolit de manera significativa. L'enfocament que se li ha donat a

l'activitat ha permès que en cadascuna de les sessions realitzades es pogués observar

un avenç.

L'avaluació ha estat continuada al llarg del procés d'aprenentatge. Per fer-ho la mestra

i jo vam crear una graelles d'observació a través de les quals hem pogut anar veient

l'evolució d'aquest aprenentatge significatiu que s'ha produït al llarg d'aquestes

sessions. També els nens, han realitzat una rúbrica d'autoavaluació. La qual els ha

permès ser conscients de les punts forts i punts febles, ja que les preguntes fan

referència més al procés d'aprenentatge que no pas a l'aprenentatge assolit. Per ser

conscients del procés d'aprenentatge i sobre tot del canvi conceptual que s'ha produït

vam voler realitzar la comparació entre l'abella que havien dibuixat als coneixements

previs i l'abella que van realitzar desprès de l'observació directa. Aquí ha estat, quan

els nens s'han adonat que han après moltes coses i que ho han fet gairebé sense

adonar-se. Era quan ho escrivien que prenien consciencia dels nous aprenentatges.

Per tot això, penso que l'aprenentatge que ha sigut molt significatiu per als alumnes,

que el seu rol ha estat molt actiu i que el nostre propòsit de guiar el seu aprenentatge

s'ha aconseguit. Tan la mestra com jo no hem volgut ser les protagonistes d'aquests

procés sinó que volíem proporcionar-los tots els recursos i eines per tal que ells

poguessin anar construint el seu propi coneixement. D'altra banda, considero que

l'aprenentatge ha estat contextualitzat, ja que partia d'un problema quotidià que va

sorgir un dia a la classe mentre llegien el menú. Així doncs, els alumnes han estat el



qui han cercat les respostes dels seus interrogants i així poc a poc han anat construint

els seus nous aprenentatges sobre els previs (endamiatge).

6.2 AVALUACIÓ TECNOLÒGICA

Les TIC en aquest projecte han estat un pilar fonamental. Gràcies a elles hem pogut

reforçar els processos reflexius i experiències amb la finalitat de que els alumnes de

2n EP construeixin el seu propi coneixement i que aquest sigui significatiu. També és

cert, que al principi del projecte no m'havia imaginat que les TIC els permetessin

aconseguir aquesta nova visió sobre el cos de les abelles. D'altra banda, les TIC han

permès als alumnes treballar en petit grup, ja que alhora d'observar les abelles els

nens estaven organitzats en petit grup. Això ens permetia poder fer un aprenentatge

més guiat en el qual nosaltres els proporcionàvem les eines i ells anaven construint el

seu propi aprenentatge a través de l'observació. En aquest cas, les TIC han fet que els

pares participin en aquest projecte. Ja que, per fer la cerca d'informació a la xarxa van

necessitar el seu ajut. En aquell moment els nens treballaven de manera autònoma i

els pares els guiaven a l'hora de fer la cerca per tal de filtrar la informació. Aquesta

cerca d'informació posteriorment els va permetre compartir-ho amb els companys,

contrastar-ho amb d'altres informacions d'altres companys, consensuar i finalment,

transformar aquestes informacions en quelcom significatiu per a ells.

Per tal de concloure amb l'avaluació tecnològica, dir que al llarg de l'activitat s'han

utilitzat recursos tecnològics com: els ordinadors amb connexió a Internet amb els

quals els alumnes han cercat la informació necessària per respondre els seus

interrogants, la lupa binocular, la càmera MOTIC, l'ordinador per connectar la càmera

del laboratori i la pantalla de televisió per tal de reflectir el que es veia a la lupa

binocular a través de la MOTIC.

7.CONCLUSIONS

Un cop finalitzat el projecte, he pogut observar la importància que té que un

aprenentatge esdevingui significatiu. Quan vam iniciar el projecte, no em pensava que

el canvi conceptual que es produiria en els alumnes seria tan important. Però poc a

poc, vaig poder veure com la seva manera de veure l'abella anava canviant i com

d'impacients estaven per resoldre els seus interrogants. El fet que les preguntes les

havien formulat ells va fer que estiguessin molt més motivats a l'hora de respondre-les.

No obstant, quan vaig veure els dibuixos finals que estaven realitzant els alumnes de



l'abella, vaig veure que si s'estava produint un aprenentatge significatiu. Però a l'última

sessió al veure les comparacions que havien escrit entre l'abella dels coneixements

previs i l'abella final, em vaig recordar de la comparació que vaig fer a la PAC2 dels

meus dos mapes conceptuals. Al igual que em va passar a mi, ells no entenien com no

li havien dibuixat pèl a l'abella o com li havien pogut fer boca de persona. A mi també

em va succeir quan vaig mirar el meu mapa inicial, no entenia com m'havia pogut

deixar de posar coses tan essencials.

Cadascuna de les sessions han estat molt productives. Penso que cadascuna d'elles

ha aportat alguna cosa important que ha fet que és produís finalment, aquest

aprenentatge. A nivell personal, ha estat molt gratificant poder veure com les activitats

que he dissenyat han generat tots aquests canvis en els alumnes. Des que sóc

mestra, fa dos anys, no havia pogut experimentar una situació com aquesta i m'ha

permès aprendre moltíssim. Considero molt interessant que se'ns doni l'oportunitat de

fer activitats d'aquest tipus. Ja que en la majoria d'assignatures només es duu a terme

la planificació de l'activitat però mai no es duen a terme. Per tant, no podem fer una

avaluació real del que dissenyem perquè no ho hem pogut observar. Activitats com

aquestes també ens ajuden a ser conscients dels recursos tecnològics dels quals

disposen les escoles i d'adquirir habilitats per tal de poder extreure'n el màxim d'allò

del que disposem. Així doncs, desprès d'haver realitzat aquest projecte la valoració

que en faig és molt positiva.

Finalment dir que, alhora de dissenyar aquesta activitat m'he sentit molt lliure, ja que

no hi ha hagut pressió per part del consultor. Només va establir unes dates orientatives

per tal de posar en comú allò que anàvem fent poder-ho compartir. Jo he intentat

seguir aquestes dates, tot i que algunes vegades no m'he ajustat a elles tan com

hagués volgut.

8.BIBLIOGRAFIA

- Jonassen, D. (2003). TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista.

Dins J. CABERO (coord). Noves tecnologies de la informació i la comunicació en

l'educació, (Mòdul 2: 11–32). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.



9.ANNEXES

RÚBRICA AUTOAVALUACIÓ

RÚBRICA D’AUTOAVALUACIÓ

Nom i cognoms:

SI NOHe participat en les activitats que hem realitzat?

He fet un bon treball en grup? (he respectat al meus companys, hem compartit opinions, ens hem ajudat...)

M’ha costat extreure la informació?

Vaig cercar la informació a la xarxa sense dificultats?

Vaig cercar la informació a la xarxa amb ajuda?

M’ha costat veure a través de la lupa?

M’ha costat veure a través de la lupa binocular?

Amb quin aparell t’agradat més observar l’abella?

T’agradat l’activitat?

Quina ha estat l’activitat que més t’agradat?



GRAELLES D’OBSERVACIÓ

AVALUACIÓ ACTIVITAT "RESOLEM ELS NOSTRES INTERROGANTS"

Nom i CognomsHa cercat informació

Ha mostrat interès

(activitat)Comportament (grup)

Ha participat (grup)

Ha atès a les explicacions del mestre

si poca no si poc no bo regular malament si poc no si poc noLaila AbairAylén BazánSergi BojAitana BravoBelén CedeñoEmma CorrederaLaia de la CruzSara El BoutiAriadna EspinozaYoussef FarkouAlejandro GallegoKaren GalvisAruna GómezAlex HaroDaniel LomásAleix MartínezInaime MedinaYasmina MoulkihEvans OrtizFerran Pujadas

Daniel Ricón

Jana Rodrigo

Robert TarhonVíctor Vandrell

OBSERVACIONS

VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT



AVALUACIÓ ACTIVITAT "FEM D'INVESTIGADORS"

Nom i CognomsHa mostrat interès (activitat)

Ha fet un bon ús dels

aparells

Ha estat capaç d'identificar els aspectes

treballats prèviament

Ha participat en el

col·loqui

Ha atès a les explicacions del mestre

si poc no si poc no si alguns no si poc no si poc noLaila AbairAylén BazánSergi BojAitana BravoBelén CedeñoEmma CorrederaLaia de la CruzSara El BoutiAriadna EspinozaYoussef FarkouAlejandro GallegoKaren GalvisAruna GómezAlex HaroDaniel LomásAleix MartínezInaime MedinaYasmina MoulkihEvans OrtizFerran Pujadas

Daniel Ricón

Jana Rodrigo

Robert TarhonVíctor Vandrell

OBSERVACIONS

VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT


memoria tic_ 2013

Education