memòria "no"
DESCRIPTION
Memòria del Projecte Final d'ESDI "No"TRANSCRIPT
MEMÒRIA
Projecte Final ESDI juny 2010
Ciscu Gomez Garcia
Memòria
1. Introducció (07)
1.1. Exposició dels problemes de la societat actual (08)
1.1.1. Saturació publicitària, “brand sceptic” (08)
1.1.2. Generació Einstein (09)
1.2. Solucions, Mitjà Social (Social Media) (10)
1.2.1. Claus del ńu marketing, com treure partit als medis socials (13)
2. Recerca d’informació (contextualització) (17)
2.1. Recerca inicial (18)
2.1.1. Culture jamming (19)
2.1.1.1. Ņ Logo i Rebel·lar-se ven (19)
2.1.2. Primeres Recerques (22)
2.1.2.1. American Apparel (22)
2.1.2.2. Ņ Brand (24)
2.1.2.3. Food and Drink of Devon (24)
2.1.3. Comerç Just (28)
2.2. Recerques conceptuals (30)
2.2.1. Berlin Tapete (Olé Paper) (30)
2.2.2. Coripa (30)
2.2.3. Adbusters, Blackspot (contra-publicitat) (36)
2.2. 4. Les 3 “R” (41)
2.2.5. Disseny Reflexiu (41)
2.2.6. Michaela von Aichberger (42)
2.2.7. Tintes ecològiques, tinta de soia (42)
2.2.8. MUJI, marca blanca (47)
2.2.9. Lets Bonus, Compra col·lectiva (47)
2.2.10. Esloúltimo (50)
2.2.11. Yoeco, caixa nature (50)
2.2.13. Re_ (Acciona) (54)
2.2.14. Esto sólo lo arreglamos entre todos (54)
2.2.15. Altres Recerques (Absolut, Vans, Element) (57)
2.3. Recerques relacionades amb el disseny (60)
2.3.1. Tate i Adbusters. Imatges corporatives en constant canvi (60)
2.3.2. Mercat de les Flors. Un símbol amb ritme (62)
2.3.3. Les deu millors tipografies de l’any 2009 (62)
2.3. 4. Ecofont (62)
2.3.5. Ņu símbol de reciclatge (63)
2. 4. Recerques tècniques (70)
2. 4.1. Code Check (70)
2. 4.2. Codis QR o Bidi (70)
2. 4.3. Tiltviewer (71)
3. Manifest (82)
4. Com funcionarà la empresa (84)
4.1. Relació entre els targets (86)
4.1.1. Entre la iniciativa i les empreses col·laboradores (86)
4.1.2. Entre la iniciativa i els artistes (87)
4.1.3. Entre la iniciativa i els consumidors (87)
Memòria 6
4.2. Creació d’un “multi marketing” (89)
4.3. Localització i funcionament intern de l’empresa (89)
5. Target (91)
5.1. Empresas Col·laboradores (92)
5.2. Artistes (95)
5.3. Seguidors o consumidors (95)
6. Conceptes (96)
7. Branding (99)
7. 1. Naming (100)
7.2. Identitat Corporativa (100)
7.3. Posicionament (102)
8. Estratègies de marca (plans de futur) (103)
8.1. Estratègia trimestral (104)
8.2. Futurs moviments de la empresa (106)
9. Bibliografia (116)
9.1. Llibres (117)
9.2. PDF (118)
9.3. Pàgines web (118)
1. Introducció
Memòria 8
1.1. Exposició dels problemes de la societat actual
1.1.1. Saturació publicitària, “brand sceptic”
Les ńves generacions, a mesura que avança la historia, van desenvolupant ca-
racterístiques que els fa adaptar-se, cada cop millor, als seus entorns. Tots sabem
que la immunitat, d’un virus per exemple, es desenvolupa amb el contacte amb
aquest. Segons la teoria de l’evolució de Darwin, l’èsser humà sempre imposa de
manera natural la seva capacitat de resoldre problemes davant les dificultats que
se li apareixen. La ństra societat està saturada de publicitat i de marques, això
provoca que l’èsser humà davant d’aquesta premissa, desenvolupi una forma
d’adaptar-se a aquesta situació. Estant tanta estona exposats a molta informació
gràfica, hem desenvolupat la forma d’esquivar-la, hem desenvolupat la forma de
veure sense veure.
Actualment, la ństra societat pot estar davant d’una publicitat i ń sentir res amb
ella. Per això podem assegurar que la immunitat publicitària és una de les carac-
terístiques de la ństre societat.
Aquesta saturació la podem exemplificar amb dades. Segons un estudi sobre la
saturació publicitària a la televisió realitzat per l’empresa Initiative, podem veure
que Espanya és la tercera en el rànquing d’spots per setmana que rep un adult:
642. Darrera dels EE.UU. amb 789 i Indonèsia amb 728. Els spots de televisió
ńmés són una part de la informació que rebem periòdicament. Amb això ens
podem arribar a fer una idea dels impactes publicitaris que rebem diàriament.
Un exemple gràfic que ajuda a entendre aquesta saturació amb un toc humorístic,
però molt crític, és la pel·lícula Logorama (www.logodesignlove.com/logorama-the-
movie).
Logorama és un curtmetratge animat francès de 17 minuts, dirigit per François
Alaux, Hervé de Crecy i Ludovic Houplain i produït per Autor de Minuit. El film
presenta diverses situacions desenvolupades en una ciutat a prop de Los Ange-
les, a on apareixen més de 2.500 logos i mascotes de diverses companyies. El
curtmetratge va guanyar el Premi Kodak al festival de Cannes del 2009, i l’Oscar
al millor curtmetratge animat del 2010. Un altre punt important és que a partir
d’aquesta saturació les marques han perdut força, ja ń són tan efectives com ho
eren abans, és a dir, la gent comença a ń creure en les marques.
Tot això també ho podem veure reflectit en els productes d’aquestes marques.
Cada cop hi han més productes molt similars entre ells o gairebé idèntics. Així
doncs, com escollir el producte que volem si tots semblen iguals? Com aconse-
guir productes únics i exclusius? Una de les claus seria escollir els productes
pel missatge o la filosofia que segueix. I com arribarem a aquest públic que ja ń
reacciona amb als estímuls publicitaris tradicionals? Com estendrem el missatge
que vol transmetre la ństre marca si ja ń ens escolten?
Vídeo: Canvis dramàtics a la realitat del marketing
1.1.2. Generació Einstein
Un tema que ens ajudarà a entendre aquest projecte, és l’anàlisi de la societats
que fa Jeroen Boschma al seu llibre “Generació Einstein”. El llibre es classifiquen
les diverses generacions que s’han anat succeint a finals del segle XX: la Gene-
ració X (1965-1984), la Generació Y (1984-1994) i per últim la Generació Einstein
(1988-2008).
Primerament la Generació X, és una societat que va viure la seva adolescència
o joventut als anys 80, època on es produeix el ressorgiment de les marques.
Van néixer en un món analògic que va descobrir internet a edats adultes i que
l’utilitza principalment com a font d’informació.
La Generació Y per altre banda te accés a les tecńlogies de la informació des
de la seva infància. Estan acostumats al canvi (han utilitzat des de l’MS-DOS fins
a la Playstation).
Per últim trobem a la societat actual, la Generació Einstein. Aquesta és una
societat que es caracteritza per la seva sociabilitat, intel·ligència cooperativa,
Memòria 10
implicació... Sempre han viscut en un entorn segur de creixement econòmic i
accés a la comunicació. Per a ells la importància de la autoritat com a font de
coneixement (ja sigui el mestre o una marca) ha decaigut per la existència de
Google i de las xarxes socials. Segons Jeroen Boschma, “ńsaltres ens esperem
a que algú ens expliqui com hem de fer-ho; ells ho investiguen i o descobreixen.
Ņsaltres ens deixem prendre el pèl; ells ń”. Per a ells l’ordinador ja ń és
ńmés una màquina d’escriure sofisticada, sinó que és una eina que els permet
relacionar-se amb milers de persones i a l’hora es converteixen en emissors i/o
fonts d’informació. Finalment tenen un poder immens i inèdit com a consumidors,
ja que influeixen eńrmement a la popularitat o desgràcia de les marques. Totes
aquestes reflexions de l’autor, ens ajudaran en un futur a comprendre i conèixer
el ństre target.
1.2. Solucions, Mitjà Social (Social Media)
Per superar aquests problemes comunicatius, s’han de buscar ńves vies per
poder arribar a la gent. Una de les solucions és a partir del marketing social, mit-
jançant els Mitjans socials (Social Media), que són mitjans de comunicació a on
la informació i el contingut en general és creat per els propis usuaris mitjançant
l’ús de les ńves tecńlogies, que permeten un fàcil accés mitjançant poderoses
tecńlogies d’edició, publicació i intercanvi.
L’ésser humà és un ser sociable, i gràcies a els mitjans socials podem conèixer
i comunicar-ńs amb la gent independentment del lloc on ens trobem mitjançant
Internet. Els mitjans socials de comunicació són diferents dels mitjans de comu-
nicació industrial (Mass media), diaris, canals de televisió i emissores de radio.
Els mitjans socials utilitzen eines relativament molt més econòmiques, les quals
permeten a qualsevol persona publicar i tenir accés al contingut.
Per altre banda, els mitjans industrials en general, requereixen un capital finan-
cer per iniciar operacions. Actius com màquines sofisticades d’impressió, antenes
per l’emissió de la ràdio, etc.
Existeixen algunes característiques que ens ajudaran a veure les diferències
entre els mitjans socials i els mitjans de masses. La primera característica és
l’audiència. Els dos mitjans proporcionen la tecńlogia necessària perquè
qualsevol persona pugui accedir al contingut, d’aquesta manera els dos poden
arribar a una audiència global. Els mitjans de masses són generalment de paga-
ment i són propietat d’un particular o del mateix govern.
Per altre banda els mitjans socials en general, estan disponibles per a qualsevol
persona, amb poc o cap cost, facilitant així el seu accés. En els mitjans indus-
trials, la producció del contingut requereix ńrmalment de recursos i coneixe-
ments especialitzats. En canvi a la majoria dels mitjans socials ń es necessiten
aquests coneixements. Això facilita l’ús dels creadors, d’aquesta manera qualse-
vol persona pot ser un productor en aquests mitjans.
El temps que transcorre als mitjans de masses entre la producció del contingut
i la seva entrega a les audiències pot ser llarg en comparació amb els mitjans
social, en aquestes el contingut es pot servir gairebé al instant.
Per finalitzar els mitjans industrials tenen el handycap que un cop creat el contin-
gut, ń es pot alterar. Per una altra banda, en els mitjans socials, el contingut pot
ser alterat instantàneament per els productors.
Exemples de mitjans socials:
Comunicació:
Blog: Blogger, LiveJournal, TypePad, WordPress, Vox
Fòrums en línea: vBulletin, phpBB
Micro-blogging: Twitter, Plurk, Pownce, Jaiku
Xarxes Socials: Faceebook, LinkedIn, MySpace, Hi5, Tuenti
Sistemes d’agregació: FriendFeed, Youmeo
Events: Upcoming, Evertful, Meetup.com
Col·laboració:
Wiki: Wikipedia, PBwiki, wetpaint
Memòria 12
Marcadors socials: Delicious, StumbleUpon, stumpedia, Google Reader
Ņticies: Digg, Mix, Reddit
Llocs d’opinió: Epinions, Yelp
Multimèdia:
Compartir fotografies: Flickr, Zoomr, Photobucket, SmungMug, Fotolog
Compartir vídeos: YouTube, Vimeo, Revver
Compartir Art: deviantART
Compartir música: imeem, The Hype Machine, Last.fm, ccMixter, Spotify
Converses en viu: Ustream.tv, Justin.tv, Skype
Entreteniments:
Móns virtuals: Second Life, The Sims Online
Jocs en línea: World of Warcraft, EverQuest, Age of Conan, Spore
Jocs compartits: Miniclip
Amb aquests mitjans socials entra un ńu concepte en escena: el “boca a boca”,
És una ńva manera d’arribar al client a partir de la qual agafen força la recoma-
nació o la imitació entre membres d’aquestes xarxes socials.
Un altre punt important és que tots aquests mitjans socials ń són una eina
màgica, tan sols són una eina més (que s’ha de saber utilitzar) que ens ajudarà a
buscar i cercar el ństre target per així poder transmetre el ństre missatge d’una
manera molt més efectiva que altres mitjans més convencionals. I perquè són
més efectius? Alguns exemples insòlits però sorprenents ens ajudaran a enten-
dre les dimensions d’aquest feńmen mundial.
Els mitjans socials van desbancar a la porńgrafia del #1 de les activitats més co-
munes a la xarxa; una de cada vuit parelles casades als Estats Units d’Amèrica
en l’últim any es van conèixer en un mitjà social.
La ràdio va trigar trenta-vuit anys en tenir cinquanta milions d’usuaris, la televi-
sió va trigar tretze anys, internet quatre, l’iPod tres, i Facebook, en menys de ńu
mesos, a arribat a tenir cent milions d’usuaris.
Si Facebook fos un país seria el quart més gran del món.
Amb tot, això on volem arribar? Simplement dir que gràcies a les xarxes socials
es concentra moltíssima gent diàriament i per això, si emetem el ństre missatge
ajudant-ńs d’elles, és més possible que arribi als ństres destinataris.
Vídeo: La revolució dels mitjans socials
1.2.1. Claus del nou marketing,
com treure partit als medis socials
Les claus del ńu marketing és un llibre que parla dels mitjans socials. És la unió
d’opinions de divuit autors diferents, tots especialitzats en la matèria.
Un dels punts més interessants és que parla de com treure el màxim partit als
mitjans socials, per això ens parla’n de tres conceptes claus, els quals hem de
tenir molt en compte a l’hora d’utilitzar els mitjans socials per promocionar la
ństra marca. El primer d’ells és la reputació. És el resultat d’allò que la marca
diu o ha vist des de la perspectiva dels consumidors. En definitiva, la reputació
va més enllà de el que diu la marca. Parla de qué diu el consumidor de la marca.
Està lligada amb el posicionament, que és la percepció que té el consumidor
del producte. Són els valors afegits que es vol que el client identifiqui del ństre
producte. En definitiva, la personalitat del producte.
Per tot això el producte ha de ser únic, insubstituïble i amb valors creïbles. El
segon concepte és la popularitat, que simplement ens diu quants cops ha sigut
consumit el ństre producte. És a dir, l’audiència que hem tingut.
Per últim, trobem el concepte d’influència. Com podem influenciar? Doncs el que
hem de fer és trencar la barrera de la neutralitat. La marca necessita “mullar-se”,
ha de trencar la barrera dels missatges neutres, ha de provocar opinió. Ņmés
així podrem influir en la gent perquè s’uneixi a la ństre iniciativa.
Vídeo: Javier GODOY, Els mitjans Socials i els Espais Web
Memòria 14
Memòria 16
The conversation prism
2. Recerca d’informació
(contextualització)
Memòria 18
Abans de començar a explicar el meu projecte m’agradaria explicar totes les
fonts d’informació que em van ajudar a construir-lo. Es tracta d’un projecte una
mica complex, i crec que s’entendrà millor si faig un recorregut per totes aquelles
coses que m’han anat ajudant a confeccionar-lo. De tot aquest material cercat, al-
guns conceptes m’han influenciat molt i d’altres gairebé res, però tots m’han resul-
tat molt útils per enriquir el projecte. Aquest recorregut l’iniciaré amb una primera
recerca inicial, continuaré amb les recerques conceptuals, després enumeraré
les recerques relacionades amb el disseny i finalment acabaré amb les recerques
tècniques. Dins d’aquestes recerques podem trobar des de les primeres coses
que vaig començar a buscar quan ń tenia clar de què tractaria el meu projecte
fins a les recerques més recents que em van ajudar a solucionar o perfeccionar
aspectes més tècnics del projecte.
2.1. Recerca inicial
2.1.1. Culture jamming
Al concepte de culture jamming se l’ha ńmenat com a moviment de resistència a
la hegemonia cultural, però hi han persones que prefereixen definir-lo com una
evasió individual de totes les formes de mentalitat de alineada, o dirigides; és
una forma individual d’allunyar-se de moviments socials.
Culture jamming ń es pot definir com una posició política específica o missatge. Ni
tan sols com una posició cultural. El que principalment pretén és ironitzar sobre
la natura homogènia de la cultura popular.
Culture jamming es podria definir també com un moviment artístic, encara que això
pot ser insuficient per cobrir l’ampli ventall d’activitats identificades amb aquest
concepte. Ha sigut caracteritzat com una força d’activisme públic adversa o opo-
sada al consumisme.
Aquest moviment el que fa és transformar els mitjans de comunicació de masses
per produir comentaris satírics sobre ells, utilitzant els seus propis mètodes.
Alguns Culture jammers són aquests:
Alan Abel, Adbusters, American Failure, Andre the Giant has a posse, Anti-Pearlman Per-
manent Poster League, Arthur Was Here, Banksy, Billboard Liberation Front, Billionaires for
Bush, Borat, Brass Eye, The Bubble Project, BUGAUP, Cacophony Society, Chumbawamba,
Conglomco, Masa crítica, Cutup, Dan Wilson, Guy Debord, Dementzia, Emergency Broad-
cast Network, Evan Coyne Maloney, The Evolution Control Committee, Federación Anarco
Surrealista (F.A.S), Graffiti Research Lab, Grupo Dadaísta de Madrid, Improv Everywhere,
Infringement Festival, Jamming Compañía Teatral, Joey Skaggs, John Fekner, The KLF and
the K Foundation, Kalle Lasn, Kiari Bastardo, Las Agencias, Luther Blissett Project, Mono-
chrom, Mark Dice, Media Foundation, Negativland, Newmindspace, Ņrm Magnusson, Op-
tative Theatrical Laboratories, The People’s Cube, Publixtheatre Caravan, ®™ark, Reverend
Billy and the Church of Stop Shopping, Sal Randolph, Shepard Fairey, Stay Free!, Stephen
Colbert, The Yes Men, Yippies, Yomango o Whirl-Mart.
2.1.1.1. No Logo i Rebel·lar-se ven
Abans de començar a realitzar el projecte vaig llegir aquests dos llibres relacio-
nats molt directament amb la Culture jammers. En ells vaig buscar la inspiració per
poder enfocar el meu projecte.
El primer, Ņ Logo, de Naomi Klein, és un clar reflex de com les grans marques han
aconseguit introduir-se a les ństres vides. Del poder mediàtic que aquestes
exerceixen sobre la societat i de com darrera de tot aquest poder s’amaga un
entramat d’explotació laboral a zones de lliure comerç com a la Xina, Birmània,
Indonèsia, etc.
El llibre parla de que en un mercat totalment dominat per multinacionals, on mar-
ques tan conegudes com Nike, Mcdonald’s, Hilfinger, Levi’s, etc... són les reines
de la ństre societat de consum i ningú és para a pensar on fabriquen els seus
productes i en quines condicions es fabriquen.
Ņ Logo s’encarrega de desvetllar aquestes qüestions protegides o tapades per
la publicitat i el marketing, adornades de tal manera, que l’èxit de las vendes ja
Memòria 20
ń es déu a aquell producte que comercialitzen com a bé de consum, sinó que
passa a ser un producte amb una marca específica. És a dir, adquirim el producte
per la marca ń per el producte material en sí, sense tenir en compte les seves
conńtacions.
Des de protestes al carrer fins a organitzacions més complexes, treballen per
desemmascarar aquest tipus de màfies, que s’estan enriquint a costa de la neces-
sitat o igńrància de persones que treballen per un salari molt baix i en condi-
cions infrahumanes, per a poder treure la seva família endavant.
El llibre intenta denunciar aquests tipus de situacions que molts desconeixen o
igńren. El segon Llibre, Rebel·lar-se ven, de Joseph Heath i Andrew Potter, és una
crítica des de l’esquerra al moviments contraculturals i a la seva derivació cap a
la cultura de consum.
El llibre diu textualment: “la contracultura ha substituït per complet al socialisme com a
base del pensament polític progressista. Però si acceptem que la contracultura és un mite,
aleshores moltes persones viuran enganyades per el miratge que es produeix, cosa que
pot provocar conseqüències politiques imprevisibles”.
Al llibre es barregen la història de la cultura pop, el manifest polític i l’anàlisi
social. Fa un parada en el naixement de la contracultura, en el seu propi esperit
contradictori a les ńrmes, en la rebel·lió com a signe de diferenciació i el naixe-
ment del consumidor rebel, en els caça-tendències, i en com reconciliar-se amb
la massificació i transformar els consumidors en ciutadans.
Des de la crítica contracultural, el llibre reivindica la necessitat de preocupar-se
més per les qüestions de justícia i equitat per aconseguir autèntics avanços
socials.
Memòria 22
2.1.2. Primeres Recerques
Quan ja tenia una petita idea de com volia orientar el meu projecte, vaig co-
mençar a realitzar un cerca una mica més concreta de empreses i comerços amb
ideals molt semblants als que jo voldria per a la meva empresa.
2.1.2.1. American Apparel
La marca de roba American Apparel és va crear a conseqüència del llibre de
Naomi Klein, Ņ Logo. Es tracta d’una botiga que comercialitza peces de roba
bàsiques a preus lleugerament cars. Un dels secrets de l’èxit d’aquesta marca el
trobem a les seves campanyes, mai exemptes de polèmica.
L’alta càrrega sexual dels seus anuncis és la culpable de les grans crítiques que
genera.
Per una altra banda, la marca està molt compromesa socialment, política i me-
diambiental. La companyia promou pràctiques respectuoses amb el medi ambient
i és coneguda per les seves inńvacions en sostenibilitat.
Utilitzen samarretes sota l’etiqueta de sostenible i gran part de la línea de roba
interior es fa a partir de tala reciclada.
Memòria 24
2.1.2.2. No Brand
Un dels primers ńms que vaig seleccionar per al meu projecte va ser el de
“sense marca” o “ń a les marques”, és a dir “ń brand” en anglès, i justament vaig
trobar una empresa argentina sota aquest ńm.
Aquesta empresa semblava que tenia uns ideals molt semblants als de la meva
empresa, però un cop vaig trobar informació de ella hem vaig adonar que l’únic
que tenia en comú amb mi era el ńm.
Ņ brand es una empresa molt semblant a la empresa Kukuxumusu. Són
il·lustradors que a partir de les seves obres es dediquen a crear aplicacions en
samarretes, encenedors, gots, etc.
2.1.2.3. Food and Drink of Devon
Aquesta marca la vaig trobar a diferents productes alimenticis i hem va causar
curiositat de què es tractava.
Food and Drink of Devon és com una associació que certifica que els productes
certificats provenen d’aquesta regió d’Anglaterra, Devon.
Vaig aconseguir un catàleg i hem va agradar molt com classificaven tota la
informació. Al catàleg podíem trobar des d’una marca de patates fregides fins a
un hotel de luxe. Però el que més hem va agradar era la marca que apareix al
productes per certificar el seu origen. Ho vaig trobar molt interessant i molt ben
elaborat.
Memòria 26
Memòria 28
2.1.3. Comerç Just
Per al meu projecte tenia clar que si tenia que comercialitzar amb algun producte,
aquests havien de tenir uns valor afegits que ń tinguessin altres. Per això vaig
pensar amb els productes de comerç just. El comerç just és una forma alternativa
de comerç promoguda per diverses organitzacions ń governaments, per la ONU
i per moviments socials i polítics (com el pacifisme o l’ecologisme) que promouen
una relació comercial voluntària i justa entre productor i consumidors. El comerç
just defensa els següents principis:
- Els productes formen part d’una cooperativa o organitzacions voluntàries i funcionen
democràticament.
- Lliure iniciativa i treball, refusant subsidis i ajudes assistencials.
- Rebuig a la explotació infantil i igualtat entre homes i dones.
- Es treballa amb dignitat, respectant els drets humans.
- El preu que es paga al productors els permet condicions de vida dignes.
- Els compradors generalment paguen per avançat per evitar que els productors busquin
altres formes per finançar-se.
- Es valora la qualitat i la producció sostenible.
- Cuida el medi ambient.
- Es busca la manera d’evitar intermediaris entre productors i consumidors.
- S’informa als consumidors de l’origen dels productes.
- El procés ha de ser voluntari, tant a la relació entre productors com distribuïdors i consu-
midors.
És favorable a la llibertat de comerç en igualtat de condicions, és a dir, acabar
amb les restriccions discriminatòries a productes provinents de països en desen-
volupament, des de la matèria primera a manufactures o tecńlogia, evitant així
la discriminació i el proteccionisme. També intenta evitar les grans diferencies
entre el preu que els consumidors del primer món paguen per un producte i els
diners que percep el productor al tercer món, a més d’evitar l’explotació dels tre-
balladors. El comerç just comercialitza els següents productes: Bananes, cacao,
xocolata, cafè, cotó, flors, fuita fresca, mel, sucs, arròs, especies i herbes, pilotes
esportives, sucre, te i vi.
Memòria 30
2.2. Recerques conceptuals
2.2.1. Berlin Tapete (Olé Paper)
Tant l’empresa Berlin Tapete com Coripa (que analitzarem en el següent punt),
són dues empreses alemanyes arrelades al concepte de Personificació.
La primera és una empresa que es dedica a crear papers personalitzats per folrar
les parets.
Aquesta empresa es caracteritza per que totes les seves vendes es fan online.
El consumidor al entrar a la pàgina web escull la imatge que vol per a al seva
paret, després introdueix les mides de la paret, executa la compra i finalment
aquest paper és enviat a casa seva.
És un servei molt còmode, fàcil d’utilitzar i a l’hora molt inńvador, on obtenim
productes personalitzats de molt alta qualitat.
La filial d’aquesta empresa en castellà es diu Olé Paper, amb la seu curiosament
situada a Badalona. Aquesta empresa ofereix idèntics serveis als alemanys
però per a la població castellańparlant. També utilitza la mateixa estructura de
la web però variant ńmés el cromatisme corporatiu.
2.2.2. Coripa
La empresa Coripa és una empresa amb característiques molt similars que Berlin
Tapete, però variant el producte.
Coripa es dedica a comercialitzar preservatius personalitzats, també via online, i
pots fer-te els preservatius tal com vulguis, escollint la talla, el color, el sabor, etc.
Memòria 32
Memòria 36
2.2.3. Adbusters, Blackspot (contra-publicitat)
Adbusters és una organització anticonsumisme que desenvolupa un atac contra
els mitjans de comunicació i la filosofia consumista que aquests promouen.
El seu objectiu és utilitzar la contra-publicitat com un mitjà de comunicació de
masses i compensar així la manipulació que exerceix la publicitat sobre la
societat.
L’organització neix l’any 1994 a Canadà, i es presenta com un espai de diàleg i
de lluita contra el consumisme i el capitalisme, on tenen cabuda escriptors, acti-
vistes, estudiants i la resta de persones compromeses amb el anticonsumisme.
“En un món sense McDonald’s o Nike, un món on la gent estressada ń te lloc on fer un
àpat ràpid, on quasi ningú condueix cotxe. Un món on la televisió s’ha extingit.”
Adbusters és un dels grups principals que composen la Culture Jamming. La plan-
tilla d’Adbusters està composada majoritàriament per dissenyadors, per això els
seus contra-anuncis destaquen per l’alta qualitat del seu disseny gràfic. Adbus-
ters també disposa d’un grup de juristes dedicats a demandar als mitjans ńrd-
americans que es neguin a contractar els seus anuncis, cosa que els serveix per
donar més difusió a les seves iniciatives.
Sota el mateix ńm que l’organització, Adbusters publica una revista amb
120.000 exemplars en circulació. En les seves pàgines podem trobar articles que
van des de l’atac directe al consumisme a altres directament relacionats amb la
forma de vida que promou la publicitat massiva (la obesitat, l’ańrèxia o el culte
al cos).
La contra-publicitat gràfica és el punt més fort de Adbusters. Recolzats per una
plantilla de publicistes són capaços de modificar anuncis i crear altres ńus amb
la fi de denunciar pràctiques comercials abusives o el propi sistema social.
Una de les campanyes desenvolupada per Adbusters és la de la Sabata
Blackspot. Amb aquesta campanya Adbusters vol demostrar que existeixen
formes ètiques per desenvolupar i portar endavant un negoci (posant com a
“anti-exemple” a McDonald’s, Starbucks o Nike). El projecte consisteix a crear un
sabata que estigui conscienciada socialment i ecològicament, ja que al mercat és
difícil trobar un producte similar.
Van escollir la sabata perquè és un producte que consumim regularment, per
això van voler introduir aquesta altre ńva opció de compra. La sabata està feta
amb cànem, neumàtics reciclats i cuir vegetal. Les sabates s’elaboren a fàbriques
de comerç just.
Blackspot és una marca oberta, que busca inspirar a la gent amb filosofies simi-
lars a ells, a crear empreses comercials que defensin els mateixos ideals.
Memòria 38
Memòria 40
2.2.4. Les 3 “R”
Aquestes tres “erres” fan referència a les sigles Reduir, Reutilitzar i Reciclar.
Aquest concepte fa referència a estratègies per al maneig de residus, que bus-
quen ser més sostenibles amb el medi ambient i especialment donar prioritat a la
reducció del volum de residus generats.
Reduir, es refereix a deduir el volum de residus. Per exemple, consumir productes
amb paquets més petits o en paquets elaborats amb material biodegradables o
reciclaves.
Reutilitzar, es refereix a tornar a utilitzar materials que encarà ens poden fer
servei, en comptes de llençar-los. Per exemple, utilitzar ampolles de PET o vidre
per emmagatzemar aigua, oli o aliments.
Reciclar, amb aquest concepte ens referim a transformar els materials que
són deixalla per crear ńus productes. Per exemple, transformant deixalles
d’ampolles de PET en fibres sintètiques per a la confecció de peces de roba.
2.2.5. Disseny Reflexiu
Segons el llibre Disseny Emocional de Donald A. Ņrman quan valorem un pro-
ducte establim diferentes divisions (de manera inconscient o ń), que entrellacen
mitjançant el desig. Aquestes són el disseny visceral, el conductual i el reflexiu.
En el nivell visceral dominen els trets o les característiques físiques, el impacte
inicial, les sensacions immediates que ens transmet l’objecte (aspecte, tacte, so).
És a dir, entre dos objectes, funcional i econòmicament iguals, sempre escollirem
el que més ens agradi. Així és una elecció visceral. Purament estètica, purament
induïda per la natura humana. És un nivell purament temporal, on les sensacions
provocades per el producte tenen una curta durada.
En el disseny conductual tot es basa en l’ús. L’aparença en realitat ń importa.
És a dir, busquem que funcioni i que sigui pràctic, independentment de que sigui
lleig. Finalment el disseny reflexiu es centra en el missatge que el producte trans-
Memòria 42
met, el que hi ha més enllà. Tant el disseny reflexiu com el disseny conductual
fan referència a la cultura, a la identitat. Pot caducar ràpidament per el fet de que
és sensible a les diferències culturals, a les tendències de la moda i a la seva
continua fluctuació.
Amb la reflexió recordem el passat i observem el futur. El disseny reflexiu tracta de
relacions a llarga durada, de les sensacions de satisfacció que es produeixen
quan tenim una propietat, mostrar i usar un producte. En aquest nivell és impor-
tant la interacció entre el producte i la ństre identitat.
2.2.6. Michaela von Aichberger
Aquesta il·lustradora alemanya s’inspira per realitzar les seves il·lustracions en
els perfils de Twitter dels seus admiradors. Si jo m’agregués al seu conte, ella
dibuixaria un personatge basat en el meu perfil personal. És un clar exemple de
la relació que pot haver entre l’art i els mitjans socials. Com les xarxes socials
podem ajudar a la creació i a la promoció de l’art.
2.2.7. Tintes ecològiques, tinta de soia
Existeix una alternativa a les tintes convencionals fetes a partir del petroli, que a
part de contaminar, poden comportar problemes de salut. Aquesta alternativa són
les tintes de soia. La soia a part de ser una planta que ń necessita molta aigua
per créixer. És un vegetal que produeix oli, que por ser utilitzat com a biocombus-
tible o com a tinta. Aquesta tinta té una font reńvable, al utilitzar oli en comptes
de petroli, i també produeix molts pocs compostos orgànics volàtils. Va començar
a utilitzar-se als anys 70, a la ”Newspaper Association of America”. Avui en dia
la tinta de soia s’utilitza en moltes impremtes òfset i en alguns diaris.
La qualitat de les impressions ń varia, fins i tot es poden aconseguir una gamma
de colors amb més força. Gràcies a aquesta tinta, i al fet de que ń porten petroli,
el reciclatge dels papers és molt més fàcil.
Memòria 44
Memòria 46
Material imprès amb tinta de soia
2.2.8. MUJI, marca blanca
MUJI és la abreviatura de la frase japonesa “Mujirushi Ryohin”, productes de
qualitat sense marca.
L’empresa es va fundar l’any 1980 al Japó, la seva filosofia es centra en el pro-
ducte, ń en la marca, per això la seva marca mai és visible en cap dels seus
productes.
En les botigues MUJI podem trobar productes destinats a la llar, la feina o l’oci
(mobiliari, accessoris i roba de la llar, utillatge de cuina, productes de bellesa,
material d’oficina, electrònica, articles de viatge, roba y complements). L’empresa
va començar amb 40 productes i a l’actualitat compten amb més de 8.000, dels
que destaca el seu disseny acurat, funcional i simple. Elimina així allò inne-
cessari en el producte. Per MUJI el producte i la seva funció és el que realment
importa, però sempre donant qualitat a preus raonables.
MUJI té més de 400 botigues en tot el món, 320 de les quals estan situades al
Japó i al resta les podem trobar a altres països com Regne Unit, França, Itàlia,
Alemanya, Suècia, Espanya (dos a Madrid i dos a Barcelona), Turquia, USA, Xina,
Taiwan, Corea, Thailàndia, Singapur, etc.
2.2.9. Lets Bonus, Compra col·lectiva
Lets Bonus és una empresa que ofereix ofertes diàries mitjançant internet,
aquesta oferta està condicionada a que s’arribi a un volum mínim de compradors.
L’empresa utilitza per a promocionar les seves ofertes els mitjans socials, els
quals fan la funció d’eina de transmissió del seu missatge. És a dir, quan tu et
dónes d’alta a la oferta et diu o et “recomana” que la comparteixis amb les teves
amistats via Facebook, Twitter o Blog. En definitiva d’alguna manera “t’obliga”
a que facis promoció dels seus productes per poder arribar al volum mínim de
compra i així fer efectiva la oferta.
2.2.10. Esloúltimo
Esloúltimo és un centre d’inńvació i mostres, el primer en Europa, recolzat per
consumidors, marques i mitjans de comunicació.
Aquesta iniciativa original esta adaptada a la ńva generació de consumidors
pro-actius que s’informen i busquen sempre ńves idees que ajudin als demés i
a sí mateixos. En definitiva la empresa es dedica a fer estudis de mercat i a provar
ńus productes utilitzant mètodes molt econòmics.
Els consumidors reben productes ńus a preus molt baixos i la empresa obté a
canvi informació gratuïta del consumidor respecte a la experiència d’aquest al
consumir els productes.
2.2.11. Yoeco, caixa nature
Yoeco és una empresa d’aliments ecològics que et porta el producte a domicili
quan ho desitgis mitjançant vehicles perfectament preparats per garantir una
entrega en perfecte estat dels productes.
L’objectiu de Yoeco és donar un millor servei, amb aliments més saludables a un
preu molt competitiu, respectant el medi ambient i el desenvolupament sosteni-
ble. L’empresa posa a disposició del client un assessor personal que t’informa
i aconsella, al entregar-te la ńva comanda, sobre quins són els aliments de
temporada, les seves característiques orgańlèptiques, nutricionals i saludables,
ajudant a que l’alimentació del consumidor es converteixi en un acte saludable.
Yoeco ofereix tres tipus de productes diferents: La caixa d’hortalisses i verdures,
la caixa de fruita i per últim al caixa mixta. El pes de les caixes oscil·la entre 9 i 11
kilograms, i es poden fer a mida.
2.2.13. Re_ (Acciona)
Re_ és una campanya publicitària de la empresa Acciona, que inicialment es va
començar a desenvolupar en mitjans offline, és a dir als mitjans impresos tradi-
cionals (cartells i marquesines), per després expandir-se als mitjans online. La
empresa presenta a Re_ dient que és més que una campanya convencional, és
una estratègia de comunicació.
Re_també és una filosofia, la filosofia de l’empresa Acciona, que vol compartir amb
la gent. La campanya de Re_ utilitza els verbs amb el prefix “re” per promocionar
els seus ideals, argumentant que aquests verbs són els que mońpolitzen el
significat del canvi.
Re_ ha volgut causar una revolució digital, pel que fa al format de mitjans inèdits,
tant a Youtube com a la premsa digital.
Vídeo: Campanya interactiva de Acciona, Re_
2.2.14. Esto sólo lo arreglamos entre todos
“Esto sólo lo arreglamos entre todos”, és una iniciativa, que tot fa indicar que prové
del govern, la qual vol lluitar contra la crisi mostrant persones anònimes o gent
famosa que exposa les seves solucions per donar la volta a aquesta situació.
El més interessant d’aquesta iniciativa ń és el contingut, sinó la pròpia pàgina
web, la disposició que fa de la informació i les estratègies de marketing que utilit-
za per promocionar la iniciativa. La iniciativa et fa participar mitjançant missatges
com: què pots fer tu? difon, tant com puguis els continguts de la web, explica’ns
històries inspiradores, proposa idees per arreglar això, etc.
En definitiva és una iniciativa que utilitza els mitjans socials i el correu electrònic,
és a dir, el boca a boca, per promocionar-se.
Memòria 56
2.2.15. Altres Recerques (Absolut, Vans, Element)
En aquest apartat exposo material solt que he trobat, que aporta algunes idees
interessants. És l’exemple de l’Absolut “Ņ label”, sense etiqueta, el qual ens diu
que s’han imaginat un món transparent, on cada un es mostra tal com és, sense
etiquetes. Diuen que ells s’han alliberat de la seva, d’aquesta manera comercia-
litzen una ampolla sense etiqueta. En aquest cas s’ho poden permetre donat que
la pròpia ampolla, al llarg del temps, ha acabat per esdevenir part significativa de
la marca.
Una altra cosa que he trobat és un exemple de sabata ecològica semblant a la
de Adbusters de la companyia Vans, marca que fa una versió més “ecològica”
del seu logotip per comercialitzar aquest producte.
Per últim he trobat una etiqueta de la marca Element d’una samarreta feta de
manera orgànica i amb material sostenibles. Element crea com una sub-marca
ańmenada “Conscious by Nature”, que comercialitza una gran gamma de peces
de roba.
Memòria 58
Memòria 60
2.3. Recerques relacionades amb el disseny
Aquest apartat conté les recerques fetes per trobar o arribar a la idea de com
realitzar la gràfica del projecte. El meu projecte havia de tenir una identitat cor-
porativa poc corrent ja que tractarà conceptes i temes poc corrents i inńvadors,
per això vaig cercar imatges corporatives que es poguessin apropar la idea de
marca que jo volia o tenia en ment. Un altre punt important en el meu projecte és
la tipografia, la qual havia de tenir molta importància en el meu disseny.
2.3.1. Tate i Adbusters,
Imatges corporatives en constant canvi
Tan el logotip dels museus Tate de Londres com el de la organització Adbusters,
són logotips que van variant contínuament, és a dir, ń tenen una representació
gràfica fixa.
Un dels grans principis a l’hora de dissenyar un logotip és que aquest ha de
ser sempre igual en tot moment. Principi o regla fonamental que es trenca amb el
logotip de la Tate, que de fet, ń és un logotip sinó varis.
La idea bàsica és demostrar la natura dinàmica d’aquesta galeria d’art modern
amb un logotip que canvia, que s’enfoca i desenfoca sense perdre mai la seva
essència. Una cosa semblant passa amb el logotip de Adbusters que va can-
viant en tot moment, ja sigui als diferents apartats de la pàgina web com a les
portades de les revistes mai trobem un logotip repetit.
Gràcies a aquesta varietat de seguida identifiquem el logotip amb la marca
Adbusters, al contrari del que passa amb les imatges corporatives convencio-
nals.
Memòria 62
2.3.2. Mercat de les Flors. Un símbol amb ritme.
Amb el símbol del Mercat de les Flors creat per Lamosca passa una cosa sem-
blant que amb els de Adbusters i la Tate, ja que el símbol mai és igual, sempre va
canviant, però en comptes de canviar d’una manera irracional i imprevisible com
el de les dues anteriors imatges corporatives, va variant seguint unes retícules i
guies molt precises.
2.3.3. Les deu millors tipografies de l’any 2009
Sempre s’ha de estar atent a les ńves tendències en tipografia. Una manera
d’estar atent a la actualitat tipogràfica és visitar contínuament portals dedicats a
la tipografia, com Myfonts, on podem observar les ńves obres dels millors tipò-
grafs de l’actualitat.
A l’hora de realitzar un disseny la tipografia és un dels elements gràfics més
importants, i aquesta ha de transmetre les mateixes sensacions i conceptes que
el meu treball perquè funcioni.
2.3.4. Ecofont
Inicialment Ecofont era una font ecològica que consistia en una tipografia forada-
da, amb això s’aconseguia reduir fins a un 25% de tinta sense afectar a la llegibi-
litat de la tipografia, estalviant diners i tenint cura del medi ambient.
A la actualitat aquesta tipografia s’ha convertir en un software capaç de convertir
en ecològica qualsevol tipografia que ńsaltres vulguem.
2.3.5. Nou símbol de reciclatge
A Anglaterra vaig veure un nou símbol de reciclatge.
No vaig aconseguir cercar d’on va sorgir ni qui era el responsable del disseny,
però cada cop estava més present a tot arreu, substituint l’antic i antiquat símbol
de reciclatge convencional.
Memòria 64
Memòria 66
Memòria 70
2.4. Recerques tècniques
En aquest apartat apareixen recerques més tècniques que serviran per organit-
zar la informació i el material gràfic de les aplicacions.
2.4.1. Code Check
Code Check és un software online que mitjançant un escàner, ja sigui a través del
mòbil o de la pròpia càmera web de l’ordinador, llegeix els codis de barres dels
productes.
A partir d’aquesta lectura accedeixes a una base de dades on diu tots els
ingredients que conté el producte realment, i a més fa recomanacions respecte
el seu consum i la teva salut, o si bé has d’utilitzar un altre producte amb millors
qualitats.
És un sistema que ń està lligat al fabricant i dóna més dades respecte el produc-
te de les que el propi fabricant ens ofereix.
2.4.2. Codis QR o Bidi
Un codis QR o Bidi és un sistema per emmagatzemar informació dins d’una matriu
de punts o uns codis de barres bidimensional creat per la companyia japonesa
Denso-Wave l’any 1994.
Aquest codi es caracteritza per els tres quadrats situats a les seves cantonades
i que permeten detectar la posició del codi al lector. Les sigles QR deriven de la
frase anglesa “Quick Response”.
L’objectiu del codi és connectar ràpidament el món imprès amb el món digital.
Podríem dir que els codis QR són un vincle que ens ajuda a connectar de manera
molt ràpida el paper i el píxel. Els codis QR són molt comuns al Japó. De fet són
els codis bidimensionals més popular del país. Actualment aquests codis estan
“arribant” a Europa i a la resta del món occidental.
Són molt fàcils de llegir, ńmés necessitem un petit software gratuït que hem
d’instal·lar al mòbil o a l’ordinador. Un cop instal·lat ńmés hem de fer una captura
del codi imprès i ràpidament aquest vincularà a una URL, estalviant-ńs així
teclejar la direcció de la pàgina web al ństre mòbil.
Tenim diverses pàgines web on descarregar el descodificador QR com a Kaywa
Reader o Neoreader si el que tenim és un mòbil convencional. Si bé volem
instal·lar el descodificador per el mòbil iPhone, ńmés hem de accedir a la botiga
de Appel on poder descarregar de forma gratuïta l’aplicació “iDecode”.
A l’hora de crear un codi QR de manera senzilla ńmés hem d’accedir a webs on
poder generar el codis a partir de un direcció URL, un text o un número de telèfon.
Una de les pàgines web més fàcils d’utilitzar es la de Kaywa QR-code, la qual
genera un codi QR en pocs segons
2.4.3. Tiltviewer
Tiltviewer és un software gratuït que serveix per visionar imatges. És un programa
en tres dimensions molt dinàmic, i a més a més molt fàcil d’utilitzar per part de
l’usuari que vol visualitzar la galeria d’imatges, ja que és molt intuïtiu.
El programa tracta les imatges com si fossin una mena de polaroids a les que
ens podem apropar o allunyar, i si volem més informació de la imatge ńmés hem
de clicar a sobre i automàticament ens apareix la informació relacionada amb
l’autor, dades de creació, localització, etc.
Una de les característiques més importants del programa és que es pot connec-
tar directament amb les galeries d’imatges de Flickr, això facilita les actualitza-
cions automàtiques de les imatges, és a dir, és un vincle directe a les xarxes
socials.
Memòria 72
Memòria 74
Memòria 76
Memòria 78
Memòria 80
3. Manifest
- Vivim en una societat saturada de publicitat i de marques, això crea
una immunitat del consumidor cap a aquestes. Amb el ństre projecte
volem lluitar contra aquesta congestió; per això diem ń a la saturació
publicitària i ń a les marques.
- Volem promocionar l’art i el disseny, fer que aquestes disciplines
siguin més properes a la societat. Volem donar a conèixer ńus artistes
amb ńves idees, volem mirar al futur. Ņ volem una societat amb una
cultura artificial feta per les marques que ńmés te en compte conside-
racions econòmiques de consum, la qual ń reflecteix i ń dona espai a
una cultura creada per les persones, ni dona cabuda a aquelles ex-
pressions que vagin en contra del món publicitari i dels seus models,
és a dir, que ń dona lloc a un altre tipus de cultura, per exemple a una
cultura crítica.
- Amb aquest projecte es vol crear una conscienciació social i me-
diambiental. Perquè volem viure en un món més ecològic, on els verbs
reciclar, reutilitzar i reduir, estiguin totalment integrats a la ństre vida.
Per això diem ń al incompromís social i mediambiental.
- Amb aquest projecte ń volem crear ńmés una empresa, sinó que
volem crear una filosofia, una actitud, una manera de viure.
- La teva participació és imprescindible, ja que tots formem part d’aquest
projecte. Per això et demanem la teva ajuda per poder transmetre el
ństre missatge. Per això et diem: Desmarca’t!
4. Com funcionarà
la empresa
Com diu un dels punts més importants del manifest, el que ń es pretén és crear
una empresa convencional, sinó una actitud, un estil o filosofia de vida. Aques-
ta és la imatge que es vol donar, la de una iniciativa compromesa socialment i
amb el medi ambient. Es vol crear un projecte pioner pel que fa a sostenibilitat,
ecologia i tecńlogia.
El projecte també estarà molt lligat al marketing viral, ja que s’utilitzaran el mitjans
socials com una eina de gran valia que ens ajudarà a augmentar la fiabilitat i
eficàcia del ństre missatge, arribant així a més gent (gràcies a la gran concentra-
ció d’usuaris d’aquest medi, i al boca a boca o promoció interna entre els usuaris).
Es vol crear una marca viva, en costant evolució, on tothom pugui participar, on
els seguidors de la marca sentint que formen part de manera imprescindible
d’aquest projecte.
Els objectius de la iniciativa els podríem resumir en dos: lluitar contra la saturació
de publicitat i de les marques, buscant ńves vies d’acció per arribar al consumi-
dor, a més de promocionar l’art i el disseny.
Però és clar, aquesta declaració d’ideals sense beneficis es pot convertir en un
projecte totalment utòpic, poc realista i sense futur. Per això la iniciativa comercia-
litzarà una sèrie de productes per assegurar-se la subsistència, aquests seran
productes de comerç just, productes que s’adapten perfectament a la filosofia de
la iniciativa.
Per un altre banda els envasos d’aquest productes s’utilitzaran como una finestra
per a la promoció d’obres d’art i de disseny, ja que es substituiran les etiquetes
convencionals per unes ńves etiquetes amb una reproducció de les esmenta-
des obres, complint així els dos objectius de desaturar i promocionar.
El projecte té tres targets o públics objectius: Les empreses que comercialitzen
amb productes de comerç just, les quals ens cediran els seus productes perquè
ńsaltres els hi fem d’intermediaris. Els artistes que utilitzaran la ństra iniciativa
per promocionar-se ells mateixos a partir de les seves obres.
Per últim trobem el seguidors de la ństra iniciativa, els quals seran els consumi-
dors dels ństres productes.
Memòria 86
4.1. Relació entre els targets
A continuació es mostraran les relacions que s’establiran entre els tres targets i
la iniciativa. El concepte principal és que totes les parts surtin guanyant amb el
projecte.
4.1.1. Entre la iniciativa i les empreses
col·laboradores
La iniciativa es posarà en contacte amb empreses que comercialitzin amb pro-
ductes de comerç just per oferir-les formar part del projecte. Aquestes ens cediran
els seus productes perquè ńsaltres els hi fem d’intermediaris entre ells i els
consumidors.
Aquestes empreses donat suport a aquesta causa, veuran com augmenta la seva
bona imatge davant dels seus clients, i veuran com generen ńus valors al seny
de la seva organització.
Això els ajudarà a captar ńus clients i a la l’hora a augmentar la fidelitat amb els
clients habituals.
Un altre punt important és que les empreses s’estalviaran diners tan per el que
fa a la a la producció com a la promoció dels seus productes. Les empreses ń
tindran que etiquetar els productes, estalviant-se la impressió, ja que els produc-
tes ńmés aniran acompanyats d’una petita etiqueta informativa (amb ńmés text
i en blanc i negre) on estaran les dades imprescindibles del producte: marca del
producte, ingredients, data de caducitat, etc.
Per el que fa a la promoció, les empreses veuran com la iniciativa els servirà per
que la seva marca pugui arribar públic més gran i així poder captar ńus clients,
estalviant-se grans sumes de diners en promoció.
4.1.2. Entre la iniciativa i els artistes
La iniciativa buscarà artistes que es vulguin promocionar mitjançant el projecte.
La iniciativa promocionarà quatre temes anuals (és a dir, un per trimestre), temes
relacionats amb la filosofia i ideals de la marca. La idea és que els artistes enviïn
obres relacionades amb el tema que la iniciativa proposi. A la iniciativa seran
aseptades qualsevol tipus d’obra, sigui de la disciplina que sigui, l’única excep-
ció seria que ń s’acaptarien obres que contaminin el medi ambient a l’excés a
causa de la seva composició (per exemple una escultura feta de plom).
L’empresa utilitzarà les etiquetes dels envasos per mostrar i exhibir la obra
d’aquests artistes. A més a més la iniciativa realitzarà una revista expressament
dedicada a la promoció de les obres dels artistes. Aquestes obres sempre aniran
acompanyades del ńm de l’autor, i si els seguidors es volen posar en contacte
amb els artistes per adquirir les seves obres, ho podran fer a partir del seu correu
electrònic o del seu telèfon, ja que aquestes dades sempre aniran adjuntes a
l’artista.
Per altre banda les obres també seran exposades a la web i als mitjans socials,
o la gent podrà difondre i comentar les seves obres favorites. Finalment la inicia-
tiva realitzarà una exposició anual amb les obres més populars de l’any anterior.
4.1.3. Entre la iniciativa i els consumidors
Els consumidors podran “descobrir” la iniciativa de diverses formes. La primera
serà a partir dels mitjans socials o la web. La segona seria mitjançant la reco-
manació o influència d’altres consumidors, és a dir, amistats, familiars o coneguts
que et parlen de la iniciativa i et recomanen unir-te a ella. O bé a patir de la in-
fluència, observant de primera mà els productes dels envasos promocionals dels
artistes, a casa d’aquestes persones d’influència. En definitiva, entra en escena
el boca a boca, la promoció o imitació entre membres d’un mateix segment de
mercat.
Memòria 88
Els consumidors a partir de la web es podran unir a la iniciativa facilitant les
seves dades personals, que s’utilitzaran per efectuar la compra del productes.
En el mateix moment que els consumidors s’uneixin a la iniciativa se’ls enviarà
instantàneament la revista promocional dels artistes.
Per el que fa a la compra, aquests seguidors podran adquirir aquests productes
mitjançant la pàgina web. A la web podran escollir quin producte volen, quina
quantitat, etc. Però el més important és que podran escollir quina obra utilitzar per
etiquetar-los. Aquestes comandes, que hauran de tenir un número mínim de pro-
ductes per poder-se realitzar, s’enviaran a la llar del seguidor a la hora que ell
desitgi. Els productes es transportaran en una caixa expressament dissenyada
per a la iniciativa, aquesta tindrà dues obertures, la principal per on s’extrauran
els ńus productes i la segona obertura que servirà, un cop estigui buida la
caixa, per emmagatzemar o llençar els envasos buits ja utilitzats del productes.
Així quan li entreguem la ńva comanda, ens emportarem l’antiga comanda amb
els envasos buits, per així facilitar el reciclatge o la reutilització d’aquests.
Les etiquetes dels envasos, que seran totalment sostenibles, igualment que
tota la resta de les aplicacions, estaran impreses sobre paper 100% reciclat i
s’imprimiran amb òfset digital amb tintes derivades de la soia. Gràcies a aquesta
impressió digital ń importarà el número d’etiquetes que s’imprimeixen del pro-
ducte perquè aquestes surtin rentables.
Pel que fa al disseny de les etiquetes aquestes ń tindran cap tipus d’informació,
ńmés contendran dos elements, l’obra o una mostra d’aquesta, depenent del
seu format i de la etiqueta (el disseny de l’etiqueta vindrà molt marcat per el
sentit comú del dissenyador que les executi) i per últim un petit codi QR que ens
indicarà la informació bàsica i imprescindible del producte (la mateixa informació
que les etiquetes informatives dels productes, que hem rebut de les empeses
col·laboradores).
Una de les preguntes més freqüents a la iniciativa serà per què aquests con-
sumidors escolliran els ństres productes i ń uns altres?. Aquí entra en escena
el disseny Reflexiu, on farem que els seguidors es decantin pel ństre producte,
entre altres productes d’iguals condicions i preus similars, gràcies al missatge i
la filosofia que va darrera, lligada a aquests productes.
4.2. Creació d’un “multi marketing”
La iniciativa utilitzarà i s’identificarà amb aspectes o característiques de diferents
tipus de marketing. Estarà lligada molt directament al marketing Relacional i al
marketing Social. El concepte de donar suporta a causes socials per afegir una
bona imatge als seus clients, és una característica molt comuna al marketing
social, així com l’estratègia de generar valors al seny de l’organització per captar
i augmentar la fidelitat dels clients.
Per una altra banda, l’estreta relació amb el client, on la iniciativa generarà
moltes dades sobre ell i a l’hora se li confeccionarà productes personalitzats,
és una de les característiques principals del marketing relacional. Marketing on
cada client es tracta com si fos únic, cosa que crea una comunicació molt directe i
personalitzada, que afavoreix la fidelització del client.
La major part del marketing relacional té lloc a internet, coincident amb allà on té
lloc tambè la major part del meu projecte.
4.3. Localització i funcionament intern de l’empresa
La iniciativa, en un principi, tindrà seu a Barcelona, d’aquesta manera actuarà
tant a la ciutat Comtal com a les ciutats més properes.
Inicialment es comercialitzaran els ństres productes en unes localitats específi-
ques i s’estudiarà la estabilitat de l’empresa, si és rentable, positiva, i poc a poc
s’anirà estenen a més localitats. Es pretén comprar un local i adaptar-ho a les
exigències de l’empresa amb unes zones perfectament acotades.
Primer tindríem la oficina on es dirigirà l’administració, el disseny, el departament
de marketing, etc. Tot seguit tindríem el taller per on s’haurien de comprar màqui-
nes per efectuar la impressió òfset digital amb les tintes de soia i també s’haurien
d’adquirir les màquines per etiquetar els productes (M’he posat en contacte amb
una empresa de Badalona que fabrica maquines d’etiquetatge per encàrrec a
mida, “Tecnimir 2000”. M’han facilitat contacte d’empreses que s’encarreguen a
Memòria 90
crear etiquetes). Un altre zona important de l’edifici és el magatzem. Allà hi seran
tots els productes que comercialitzem i poc a poc aquest stock s’anirà aug-
mentant o retallant depenent de la demanda que tingui cada producte. És molt
important tenir un stock correcte per agilitzar la sortida de les comandes (a més
de perquè els productes ń es facin mal bé o caduquin -per sort els productes
que comercialitzem tenen dates de caducitat bastant àmplies-).
Després trobem la sala de reciclatge on es gestionaran els residus que generi
la empresa. Finalment l’ultima estança de l’edifici serà la sala de conferències i
exposicions. La idea de la iniciativa és ń dependre de terceres persones per
gestionar el funcionament correcte de l’empresa, és a dir, que l’empresa es pugui
autogestionar des de dintre tenint de propietat tot allò necessari perquè funcioni
correctament.
5. Target
Memòria 92
5.1. Empresas Col·laboradores
Per acotar el target de les empreses col·laboradores vaig anar a la web de
comerç just a Espanya i allà vaig torbar un llistat de les empreses nacionals que
comercialitzen amb productes amb comerç just:
Adsis Equimercado, Importació i distribució de te i mel
Alternativa 3,Importació i distribució de cafè, cacao y sucre
Arbitrade S.A., Importació i distribució de cafè
Autobar S.A., Distribució de cafè
Azkoyen, Distribució de cafè Bruń Siete Distribució de cafè
Café Rico, Distribució de cafè
Cafento, Distribució de cafè
Cafés Batalla, Importació i distribució de cafè
Cafés Civit, Importació i distribució de cafè
Cafés Cornella, Distribució de cafè
Cafés Ņvell, Distribució de Café
Cafés Saula, Distribució de cafè
Cafés Tupinamba, Distribució de cafè
Cafés Vitoria, Distribució de cafè
Caramelos Cerdan, Fabricació de sucre
Cortés Bartolomé, Distribució de sucre
Deman S.A., Distribució de cafè
Eroski S. COOP, Distribució de pilotes de futbol
Estuchados Rampe, Distribució de sucre i cacao
Gestión de Máquinas S.A., Distribució de cafè
Ideas (Iniciativas de Ecońmía Alternativa y Solidaria), Distribució de cafè
Intermón-Oxfam, Importació i distribució de cafè, cacao, te i sucre
Sabor Ético, COOP, Importació i distribució de cafè, te, infusions, sucre, vainilla, xocolates,
sucs, confitures i cereals
Serventa, Distribució de cafè
Starbucks Coffee España S.L, Distribució de cafè a les seves botigues
Stunner S.L., Distribució de peces de roba elaborades con cotó
Supracafé, Importació i distribució de cafè
Torrelsa SAU, Importació i distribució de cafè
Unión Tostadora, Importació i distribució de cafè
Vda. Pifarré, Distribució de caramels amb sucre de comerç just
Vendin, Importació i distribució de cafè
Aquest és un target molt acotat, però en un futur ń es descarta buscar empreses
que comercialitzin productes de comerç just fora d’Espanya, a països de la Unió
Europea.
Memòria 94
5.2. Artistes
El target dels artistes el podríem dividir en tres de diferents:
a. Estudiants d’art i disseny, aquests seran el target amb ideals més forts. El
estudiants sempre són persones molt idealistes, amb molta ambició. S’uniran a
la iniciativa per el que aquesta representa. I veuran en ella una oportunitat per
començar a mostrar les seves obres.
b. Artistes que tot just acaben els estudis, aquest target s’unirà a la iniciativa
per provar sort. Ņ estaran tan compromesos com els estudiants.
c. Artistes consolidats, per últim aquests seran artistes amb un cert èxit als
quals els atraurà la idea de la iniciativa de promocionar l’art i el disseny i voldran
aportar el seu petit gra de sorra.
5.3. Seguidors o consumidors
Els consumidors o seguidors de la meva iniciativa es caracteritzaran per les
següents característiques:
- Seran persones independents
- Amb casa o pis propi
- La franja d’edat oscil·larà entre els 24 i 50 anys, però el target amb més
presència serà de 28 a 38 anys
- Sou mig/alt, alt, és a dir, amb cert nivell adquisitiu
- Familiaritzat amb les ńves tecńlogies
- Que consumeix part del seu temps d’oci davant dels mitjans socials
- Que reńva el mòbil contínuament, li agrada portar sempre l’últim model.
- Amb conscienciació social i medi ambiental
- Que està habituat al reciclatge
- Valora l’art i el disseny
- Busca ńus productes diferents, que ningú posseeixi, a poder se personalitzats
6. Conceptes
- Inńvació, aquest concepte fa referència a que la empresa sempre apostarà per
les ńves idees, les ńves tecńlogies, per ńves vies de marketing i promoció,
etc. En definitiva tots el ideals i objectius de la iniciativa són molt inńvadors i
pioners.
- Contradicció, la filosofia de la iniciativa és contradictòria ja que diu ń a les
marques però a l’hora ella té una marca. Aquest fet dificultarà l’elaboració del
disseny.
- Art i Disseny, aquest concepte ha d’aparèixer contínuament en totes les apli-
cacions de la iniciativa, és un dels conceptes més importants i imprescindibles.
- Personalització, aquest concepte es refereix a oferir l’oportunitat al consumi-
dor de que ell mateix pugui escollir allò que vol. Aquest concepte va molt lligat
també al concepte de customització.
- Individualització, aquí es fa referència a que cada consumidor és diferent,
cada consumidor s’ha de sentir important i imprescindible per a la iniciativa.
- Únic, exclusivitat, quan obtenim productes personalitzat tal com ńsaltres vo-
lem, obtenim productes únics que ningú posseeix, fugint així del disseny massiu.
Això afegeix valor al producte.
- Reputació, és la imatge que té el consumidor de la ństra marca, cal que hi hagi
una bona comunicació empresa/client perquè aquesta sigui òptima.
- Influència, la influència ens fa imitar a aquells subjectes que es troben dins
el ństre segment de població, és a dir, persones properes similars a ńsaltres.
Aquesta influència també pot venir a partir de la ństre identificació amb la marca.
- Conscienciació social i mediambiental, preocupació per l’ecologia, la soste-
nibilitat, el reciclatge, etc.
Memòria 98
- Filosofia, actitud de vida, aquest concepte es refereix a que els consumidors
facin seus els ideals i la filosofia de la iniciativa, que es sentin identificats.
- Sociabilitat, com ja hem comentat l’ésser humà és un ésser sociable, per això
hem de aprofitar aquest fet, per poder transmetre el ństre missatge.
- Interactivitat, el projecte necessita la participació de la gent. Com més partici-
pació hi hagi, més força agafa el projecte.
- Disseny Reflexiu, aquí ens referim a que el seguidors donin més importància
als valors del producte que al propi producte en sí.
- Evolució, aquest concepte també està molt lligat al primer concepte, el
d’inńvació, ja que aquesta inńvació continua de ń parar de busca,r provoca
aquesta evolució, provoca que creem una marca viva. Aquesta evolució també
s’ha de veure afectada per la interactivitat dels consumidors, gràcies a la seva
participació, amb aportacions i comentaris.
7. Branding
Memòria 100
7.1. Naming
Per escollir el ńm de la iniciativa tenia clar dues premisses: havia de ser un ńm
curt i havia de funcionar en molts idiomes.
Inicialment hem vaig decantar per ńms com “sense marca” o “ń marques”, però
eren ńms massa evidents i que donaven poc joc. Després vaig mirar altres
ńms com “tumarca” o “desmárcate”, però els trobava poc representatius de la
meva iniciativa. Així que llegint el meu manifest hem vaig adonar que hi havien
unes sigles que ń es paraven de repetir: ń marques, ń a la saturació, ń a una
cultura artificial, etc. Per això vaig pensar “i si li poso el ńm de “ń” a la iniciati-
va, un ńm inńvador, diferent (ja que mai es recomanable utilitzar un ńm amb
conńtacions negatives)”.
En definitiva, un ńm que provoqués opinió i controvèrsia. Així doncs seguint
amb la idea de fer un projecte diferent, finalment vaig escollir aquest ńm,
iniciativa “ń”.
7.2 Identitat Corporativa
Un projecte que lluita contra les marques com és evident ń pot utilitzar una
marca convencional. Per això vaig voler inńvar creant una imatge de marca su-
bliminal o encoberta, és a dir, crear una imatge corporativa atípica, que a primera
vista sembli que ń existeix, però si et fixes si la té.
A conseqüència d’això, vaig decidir que aquesta imatge corporativa ń tingués
logotip, ni colors corporatius convencionals, ni un lema convencional. Ni tan sols
una papereria convencional.
Tota la imatge corporativa gira al voltant d’una forma geomètrica, el quadrat. El
quadrat és una figura molt estable i de caràcter permanent, associat a conceptes
com l’estabilitat, la permanència, l’honestedat, la rectitud, la netedat o l’equilibri.
La identitat corporativa de la marca esta representada en dos elements.
El primer d’ells l’he ańmenat Ratlles Pixelades. Aquest element s’utilitzarà prin-
cipalment en aplicacions amb absència de text, com per exemple a les etiquetes
dels envasos. Aquestes ratlles formades per quadradets van sorgir de la idea de
realitzar una petita tara a les etiquetes, aquesta inicialment era una tara literal,
però finalment la vaig sintetitzar en aquestes ratlles formades per unitats quadra-
des simbolitzant píxels, és a dir, unint el món imprès i el món digital.
Aquestes Ratlles Pixelades ń són un símbol decoratiu sense sentit, sinó que
són un alfabet. Així doncs, aquest element contindrà un missatge encriptat que el
receptor haurà que descodificar.
El segon element de la identitat corporativa és el símbol de “ń”.
Aquest s’utilitzarà en el pa de text de totes les aplicacions. Quan trobem una “n” i
una “o” juntes automàticament substituirem aquests caràcters per aquest símbol.
La tipografia tindrà un paper molt important en aquest projecte. Per als titulars
utilitzaré una tipografia que he creat expressament per al projecte. Aquesta és
molt geomètrica i està construïda a partir de quadrats.
Pel pa de text utilitzo la tipografia Zekton, que té unes característiques molt sem-
blants a l’OCR.
Com he comentat en anteriors apartats, la iniciativa promourà cada trimestre un
tema diferent, això també afectarà a les aplicacions i al cromatisme. Cada trimes-
tre aquest cromatisme canviarà, d’igual manera que tots elements de la papereria
(aquest canvi ń significa que la papereria anterior deixi de funcionar, sinó que
s’intruirà una ńva variant trimestralment). Això ens donarà com a resultat unes
aplicacions amb cromatismes molt variats.
Finalment tenim el lema, el qual anirà evolucionant i canviant a la mateixa
vegada que la iniciativa. El lema inicial és “Desmarca’t”. Està pensat per atraure
al públic, i exemplifica les funcions de la iniciativa (treure o eliminar les marques
i desmarcar-se, ser diferent). Amb la representació gràfica del lema s’ha d’intentar
que aquest funcioni tant en català com en castellà.
Memòria 102
7.3. Posicionament
La iniciativa ń tindrà competència directa, però si indirecte. La empresa ń pot
competir amb els grans magatzems ja que el ństre ventall de productes ń és
tant gran.
Per això, d’alguna manera hem de lluitar perquè els consumidors ń adquireixen
als supermercats productes similars als que ńsaltres comercialitzem. Per a
ells comprar tots els productes a l’hora i al mateix establiment, potser és el més
còmode. Per això hem d’oferir al consumidor aquest plus de comoditat de portar
els productes a casa, agraint l’esforç que faran al posar-se en contacte amb la
empresa i ń caient en la temptació de comprar tots els productes de la llar a
l’hora en els supermercats.
Per això l’empresa ha de ser aquesta alternativa que s’ha de diferenciar de la
compra convencional per ser un compra que ajuda al medi ambient i a la societat,
és a dir una compra amb valors afegits.
8. Estratègies de
marca
(plans de futur)
Memòria 104
8.1. Estratègia trimestral
La estratègia a seguir la he dividit en tres etapes: planificació, promoció i realit-
zació.
La primera tindrà una duració de 5 dies, i és on es plantejarà i pensarà el ńu
tema que apareixerà en el pròxim trimestre.
La segona etapa de 85 dies és on farem la promoció per tots els medis possibles
per tal d’arribar al ństre target (artistes que vulguin participar de la iniciativa).
Finalment la etapa de realització durarà 25 dies, és on desenvoluparem totes les
aplicacions i actualitzarem les xarxes socials i la pàgina web.
Si es sumen tots els dies de les etapes el resultat són 115, és a dir, 25 dies més
que un trimestre (90 dies). Això passa perquè els trimestres es solapen, de
manera que quan acabi la promoció d’un tema en 5 dies comenci a funcionar el
següent tema.
Així la iniciativa estarà gairebé tot el temps reben obres d’artistes. Aquest
solapament també ajudarà a que la iniciativa pugi promocionar el ńu tema en el
catàleg.
a. Planificació (duració: 5 dies)
- Escollir un tema per al pròxim trimestre (duració: 2 dies)
Aquest tema sempre estarà relacionat amb conceptes lligats a al filosofia de la empresa.
- Escollir un lema (duració: 1 dia)
El lema s’intentarà que sigui bilingüe o bé que la seva lectura es pugi interpretar en català
i en castellà.
- Estudiar on centrar la recerca del target, artistes (duració: 1 dia)
Aquí estudiarà quins llocs seran els més indicats per centrar la recerca. A escoles de
pintura, escoles de joieria, a universitats de belles arts, etc.
b. Promoció (duració: 85 dies)
- Promoció a internet
Aquesta promoció es farà a partir de les xarxes socials (Facebook, Blog, Flickr, Fotolog,
Twitter, etc.), per correu electrònic o bé per la pròpia pàgina web.
- Promoció amb material imprès
Aquesta promoció es realitzarà paral•lelament a la promoció de internet. La promoció es
centrarà a més força a aquells espais senyalats per l’estudi de recerca del target.
Tots els materials de promoció tindran el mateix format quadrat i utilitzaran el mateix
suport de paper 100% reciclat. Al manual s’indicarà com realitzar aquests elements.
c. Realització (duració: 25 dies)
- Recol·lecta del material (obres del artistes) (duració: 3 dies)
Aquí es recol·lectarà i organitzarà tot el material rebut sense fet cap distinció.
S’organitzaran les obres per categoria (pintures, escultures, fotografies, il·lustracions, etc).
- Actualització de la web i de les xarxes socials (duració: 5 dies)
S’actualitzaran totes les aplicacions que representen a la iniciativa amb les ńves obres
rebudes, aquest fet ajudarà també a que els ństres consumidors ens promocionin i a part
puguin escollir les ńves obres per les etiquetes dels seus productes.
- Estudiar la popularitat de les obres (duració: 2 dies)
Saber quines són les obres més visitades a internet ens ajudarà a seleccionar les obres
que aniran al catàleg i que posteriorment s’exposaran en la exposició anual.
- Selecció del material (duració: 4 dies)
Es seleccionaran les millors obres i s’intentarà compensar les obres per categoria, per
equilibrar la representació. Es farà un reconta de les obres seleccionades per poder
començar a pensar en el volum de pàgines que necessitarem al catàleg.
- Realització de la ńva papereria (duració: 2 dies)
Es realitzarà la ńva papereria amb els ńus cromatismes i utilitzant les obres més popu-
Memòria 106
lars. Aquesta realització engloba disseny i impremta. El codi que s’ha d’utilitzar per a la
realització de la papereria esta explicat i exemplificat al manual.
- Realització del catàleg (duració: 12 dies)
Un cop tenim tot el material filtrar i seleccionat es realitzarà el catàleg per a la promoció
dels artistes. Aquest catàleg de format quadrat sempre tindrà la mateixa estructura, també
explicada al manual. L’únic que pot variar és el número de pàgines, que dependrà del
número d’obres seleccionades. Aquesta realització engloba disseny i impremta.
- Enviar els ńus catàlegs als seguidors (duració: 2 dies)
Un cop rebut el catàleg d’impremta s’enviarà a les llars de tots els ństres seguidors per
correu ordinari.
8.2. Futurs moviments de la empresa
Com he comentat en punts anteriors, la empresa s’anirà actualitzant contínua-
ment. Unes de les actualitzacions pensades per a un futur pròxim està lligada
amb els codis QR.
Actualment ńmés es promocionaran representacions en dos dimensions de les
obres, és a dir, si la obra té tres dimensions, com una escultura, és mostra una
fotografia d’aquesta. Però en un futur gràcies a la realitat augmentada es poden
mostrar aquestes obres en 3D mitjançant un dispositiu mòbil i un codi QR. Això
també es pot aplicar a vídeos. Amb això aconseguirem una representació molt
més realista de les obres, i ampliarem el ventall de disciplines que podran parti-
cipar del projecte.
Una altra cosa que es vol fer, és ampliar el ventall de productes que es comercia-
litzin, afegint als productes actuals fruites i verdures. La idea és copiar el que fa
l’empresa Yoeco, o fins i tot es pot arribar a un acord perquè ens deixin comercia-
litzar els seus productes (una mena d’associació).
Vídeo: Realitat augmentada
Memòria 108
Memòria 110
Memòria 112
Memòria 114
Memòria 116
9. Bibliografia
9.1. Llibres
9.1.1. Introducció
Jeroen Boschma, Generació Einstein, Editorial Gestión 2000, 2008
9.1.2. Recerca d’informació
Naomi Klein, Ņ Logo, el poder de les marques, Edicions Paidós Ibérica S.A., Barcelo-
na, 2002
Joseph heath i Andrew Potter, Revelarse vende, el negocio de la contracultura, Taurus
Pensamiento, 2005
Donals A. norman, El Diseño Emocional, Edicions Paidós Ibérica S.A, Barcelona,
2005
9.1.3. altres
Hot Type, Chronicle books, San Francisco, 2009
Dave evans, Cool Hunting Green, Southbank Publishing, Londres, 2008
Pilar cano i Marta serrats, Typosphere, Collins Desing, Barcelona, 2007
Sylvie estrda i Emil KozaK, One Day, Index Book sl, Barcelona, 2009
Ignasi vich, Just Labels, Index Book sl, Barcelona, 2007
Ryan hemBree, Complete Graphic Designer, Rockport Publishers, Beverly, 2008
Memòria 118
9.2. PDF
9.2.1. Introducció
Allbrand, número 14, octubre 2008
Claus per entendre el ńu marketing, març 2009
9.3. Pàgines web:
9.3.1. Introducció
Generació Einstein, <www.generacioneinstein.com>
Blog Summa, <www.summa.es/wordpress>
Marketingdirecto.com, <www.marketingdirecto.com>
Initiative (companyia de mitjans de comunicació), <www.initiative.com>
Logorama, the movie, <www.logodesignlove.com/logorama-the-movie>
Claus del ńu marketing, <www.clavesdelnuevomarketing.com>
The conversation prism, <theconversationprism.com>
9.3.2. Recerca d’informació
American Apparel, <americanapparel.net>
Ņ brand, <www.nobrand.com.ar>
Food and Drink of Devon, <www.lovetheflavour.co.uk>
Comerç just, <www.fairtrade.net>
Berlin Tapete, <www.berlintapete.de>
Olé Paper, <ole.kaffeine-wp.com>
Adbusters, <www.adbusters.org>
Adbusters Black Spot, <www.adbusters.org/campaigns/blackspot>
MUJI, <www.muji.es>
Lets Bonus, <www.letsbonus.com>
Esloúltimo, <www.esloultimo.com>
Yoeco, <www.yoeco.es>
Re_ (Acciona), <re.acciona.com>
McCann Erickson <www.mccann.com>
Esto solo lo arreglamos entre todos, <estosololoarreglamosentretodos.org>
Element, <catalog.elementskateboards.com/collections/view/9/ConsciousbyNature>
Tate Modern, <www.tate.org.uk/modern>
Mercat de les Flors, <www.mercatflors.org>
Lamosca, IC Mercat de les Flors, <www.lamosca.com/identitat/mercatdelesflors.html>
Top 10 fonts 2009, <new.myfonts.com/newsletters/sp/201001.html>
SOTA, The Society of Typographic Aficionados, <www.typesociety.org>
Ecofont, <www.ecofont.com>
Recycle ńw, <www.recyclenow.com>
Recycle for South staffordshire, <www.watchyourwaste.co.uk>
Green Hat Desing, <www.greenhatdesign.co.uk/recycle.html>
Code Check <www.codecheck.info>
Denso Wave, <www.denso-wave.com/en>
iDecode, <itunes.apple.com/us/app/idecode/id286795499?mt=8>
Memòria 120
Kaiwa Reader, <reader.kaywa.com>
Neo Reader, <www.neoreader.com>
Ran’s Story, <rans-story.jp>
McDonald’s Japan, <www.mcdonalds.co.jp/menu/qrcode>
Kaiwa Code Generator, <qrcode.kaywa.com>
Tiltviewer, <simpleviewer.net/tiltviewer>
9.3.3. Com funcionarà la empresa
(empreses relacionades amb les etiquetes)
Krones Iberica, <www.krones.es>
Sinel, <www.sinel.com>
BoroNatic, etiquetes digitals, <www.boronatic.es>
Cintrasnfer, <www.cintransfer.com>
RQ Labels, <www.rqlabels.com>
Identic 2000, <www.identic2000.com>
9.3.4. Target
Segell comerç just, <www.sellocomerciojusto.org>
Adsis Equimercado, <www.equimercado.org>
Alternativa 3, <www.alternativa3.com>
Arbitrade S.A., <www.arBitrade.es>
Autobar S.A., <www.autobar-spain.com>
Azkoyen, <www.azkoyen.com>
Café Rico, <www.caferico.net>
Cafento, <www.cafento.com>
Cafés Batalla, <www.cafesbatalla.com>
Cafés Civit, <www.cafescivit.com>
Cafés Ņvell, <www.cafesnovell.com>
Cafés Saula, <www.cafesaula.com>
Cafés Tupinamba, <www.tupinamba.com>
Cafés Vitoria, <www.cafesvitoria.com>
Caramelos Cerdan, <www.carameloscerdan.com>
Cortés Bartolomé, S.L., <www.azucaresprieto.com>
Eroski S. COOP, <www.eroski.es>
Estuchados Rampe, <www.rampe.es>
Gestión de Máquinas S.A., <www.gedemasa.com>
Ideas (Iniciativas de Ecońmía Alternativa y Solidaria), <www.ideas.coop>
Intermón-Oxfam, <www.intermonoxfam.org>
Sabor Ético, COOP, <www.saboretico.com>
Serventa, <www.serventa.es>
Starbucks Coffee España S.L., <www.starbucks.es>
Stunner S.L., <www.stunner.es>
Supracafé, <www.supracafe.com>
Torrelsa SAU, <www.torrelsa.com>
Unión Tostadora, <www.unitos.com>
Vda. Pifarré, <www.v-pifarre.com>
Memòria 122
Vendin, <www.vendin.es>
9.3.5. Branding
Fontstruct (“Ņ Typography”), < fontstruct.fontshop.com/fontstructors/ciscu>
9.3.6. Estratègies de marca
Grup Facebook, <www.facebook.com/group.php?gid=111466445559138>
Blogspot, <nomarcas.blogspot.com>
Flickr, <www.flickr.com/photos/nomarcas>
Fotolog, <www.fotolog.com/nomarcas>
Twitter, <twitter.com/nomarcas>
