memòria de monitor/a d'activitats de lleure infantil i juvenil

Nom: Olga Marsal Sendra

Centre: CET 10

Curs: 2012

Codi curs: M12FOB15

MEMÒRIA DE PRÀCTIQUES DE MONITOR/A D’ACTIVITATS DE LLEURE INFANTIL I JUVENIL

Pàgina 1

ÍNDEX

Pàgina

1. Introducció ................................................................................................... 2

2. Contextualització (Marc i lloc de l’activitat)

2.1. Qui organitza l’activitat ..................................................................... 3

2.2. Medi ................................................................................................... 4

2.3. Participants ........................................................................................ 5-8

2.4. Equip de monitors

2.4.1. Organigrama .............................................................................. 9

2.4.2. Funcions del director de lleure/coordinador ........................... 10

2.4.3. Funcions dels monitors de lleure .............................................. 11

2.5. Lloc de l’activitat ............................................................................... 12

2.6. Preparació ......................................................................................... 13

3. Marc pedagògic concret de l’activitat on es realitzen les pràctiques

3.1. Objectius educatius generals ............................................................. 14

3.2. Objectius educatius concrets ............................................................. 15

3.3. Programa de l’activitat

3.4. Planning .............................................................................................. 16-19

3.5. Descripció ........................................................................................... 20-21

4. Acció educativa concreta

4.1. Preparació .......................................................................................... 22-23

4.2. Realització .......................................................................................... 24-26

4.3. Avaluació ............................................................................................ 27

5. Avaluació global del període de pràctiques

5.1. Valoració del grup d’infants .............................................................. 28

5.2. Valoració de l’equip de monitors ...................................................... 28

5.3. Valoració del medi, infraestructures, recursos ................................ 29

5.4. Valoració dels objectius ..................................................................... 29

6. Conclusions personals .................................................................................. 30

1. INTRODUCCIÓ

Per iniciar aquesta memòria en relació a les pràctiques d’activitats de lleure infantil i

juvenil em presentaré:

Em dic Olga Marsal Sendra, tinc 30 anys i he cursat el curs de monitor/a d’activitats de

lleure infantil i juvenil codi: M12FOB15 al centre formatiu CET 10, ubicat a la Rambla

Guipúscoa, núm. 23-25 de Barcelona. El curs intensiu es va iniciar el 29 de juny de 2012 i

seguidament vaig començar les pràctiques pel mateix centre a “l’Escola d’Estiu Casas”

des del dia 10 al 27 de juliol, un total de 125 hores. Les 26 hores restants les vaig cursar

al l’Escola “La Rambleta del Clot” del dia 3 al 7 de setembre.

Però cal ressaltar el motiu que m’ha portat a dur a terme aquest curs:

En primer lloc per continuar la formació educativa que estic cursant actualment, que és

Educació infantil, i com he pogut comprovar són dues línies educatives que van

totalment lligades, una de caràcter més enfocat a l’educació en el lleure i l’altra més

rígida i establerta per un currículum però amb objectius, valors i continguts clarament

similars.

En segon lloc, per poder partir de punts de vista diversos davant d’un grup d’infants i per

aconseguir que aquests adquireixin un desenvolupament integral: tant cognitiu, motriu,

social i afectiu en relació a sí mateixos i al seu entorn immediat, al mateix temps que

obtinguin: autonomia, empatia, treball en equip, autoestima, valors i felicitat per

descobrir, experimentar, manipular, expressar i compartir experiències i vivències.

I per finalitzar aquesta breu introducció, us presentaré les activitats en les quals he

format part durant les meves pràctiques a CET10 ja que les vacances d’estiu signifiquen

en l’àmbit del lleure un temps que permet als nens gaudir de dies de diversió, i són per

tant els casals qui fomenten durant aquest període que els nens aconsegueixin divertir-

se a la vegada que inicien un procés educatiu mitjançant un conjunt de jocs i tallers. I

possiblement aquest sigui l’objectiu primordial pels monitors que organitzem les

activitats de lleure.

2. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

2.1. QUI ORGANITZA L’ACTIVITAT

L’entitat que organitza aquesta activitat de lleure és CET10 (Col·lectiu d’ Esports per a

Tothom). Aquesta entitat neix a partir de la unió d’un grup de persones del sector de

l’educació, de la cultura, del lleure i de l’esport amb una llarga experiència en tasques

tan diferenciades com són la docència, la coordinació-direcció tècnica específica i les

organitzacions en general. Una de les grans característiques d’ aquesta associació és la

metodologia que s’imparteix en ella. El Col·lectiu d’Esport per a Tothom treballa en el

camp lúdico- esportiu i creatiu amb una ànima cooperativa, coeducativa i associativa.

Les relacions amb les persones, el respecte i la comunicació amb aquestes, és un dels

trets que caracteritza l’entitat ja que el factor humà és implícit en les propostes. Totes

les activitats estan pensades amb la clara intenció de fomentar i posar en pràctica el

caràcter associatiu i cooperatiu i tot el que això comporta. Aquestes són alguns dels seus

objectius generals:

Fer de l’esport, l’activitat física i el lleure un factor de desenvolupament humà.

Fer de l’esport, l’activitat física i el lleure un mitjà de benestar, recreació i salut.

Utilitzar l’esport, l’activitat física i el lleure com a vehicle d’integració social

sense cap mena de discriminació.

Promoure l’intercanvi social i cultural mitjançant les activitats físiques,

esportives i de lleure.

Organitzar i promoure actes, trobades esportives i de lleure.

Fomentar i promoure, la formació i difusió de l’esport i del lleure, com a

resposta a noves tendències i necessitats socials.


2.2. MEDI

L’escola Casas es troba situada a la ciutat de Barcelona, en el nucli antic del barri del

Clot, pertanyent al Districte de Sant Martí, un barri amb una gran tradició comercial i

associativa

Les instal·lacions de l'escola ocupen una illa de cases limitada per la Gran Via, els carrers

de Sant Joan de Malta, la Rambla del Poble Nou i la Plaça Valentí Almirall, on hi ha la Seu

del Districte de Sant Martí.


2.3. PARTICIPANTS

El casal estava dirigit a tots els infants des d’infantil (P3,P4 i P5) fins a primària

(1er,2n,3er,4art, 5è i 6è) un total d’uns 60 nens/es. Però les activitats estaven

diferenciades per cadascun dels grups, els d’infantil i els de primària. Gairebé tots o la

majoria ja es coneixien entre ells ja o bé són companys durant el curs escolar o bé fan

activitats extraescolars amb CET10.

En el meu cas vaig estar amb el grup d’infantil que eren un total de 32 nens/es:

CICLE TOTAL D’ALUMNES

CICLE INFANTIL

MONITOR ENCARREGAT

DEL GRUP

P3 12 nens/es - Eli Ruiz

- Olga Marsal (monitora en pràctiques)

P4 11 nens/es - Lluisa Jovellar

- Luisi

P5 9 nens/es - Ariadna (monitora rotativa d’Anglès)

Però amb el grup amb el qual vaig estar realitzant les pràctiques i compartint cada

minut del casal va ser el grup de P3. Aquest grup d’infants es caracteritza per ser un

conjunt de 12 nens/es molt participatiu i que gaudeixen de les activitats que s’hi

proposen en el transcurs del casal amb molt entusiasme, energia i ganes d’aprendre i

experimentar.

Tot i així si tenim en compte la seva edat, 3 anys, podem comprovar que es troben en

l’etapa pre-operacional (del 2 als 7 anys) segons la teoria del desenvolupament de la

intel·ligència evolutiva de Piaget, en aquesta etapa comprovem que els nens/es fan una

continua representació de la realitat que ells veuen en el dia a dia, i ho reflecteixen a

través del:

- Llenguatge oral

- El Dibuix

- El Joc simbòlic

Però el que si que tots ells mostraven era la forma en que pensen, alguns més que altres

però tots dintre aquestes característiques:

- Segueixen sent egocèntrics i tenen dificultat per sentir empatia i posar-se en

el lloc dels seus companys.

- Animistes (creuen que els elements que no són éssers vius cobren vida)

- Artificialistes (creuen que tot ho ha creat l’ésser humà, ex: el sol l’ha encès el

pare amb un llumí)

- Contínuament estan posant a prova les seves accions per veure la causa-

efecte.

- Analògics (associació emocional).

I per altra banda, tenien les següents aptituds:

- Tenen més autonomia, tot i que encara els hi falta l’ajuda dels adults en

moltes situacions.

- Van desenvolupant la personalitat.

- Dominen més el seu cos, la parla.

- S’agrupen en grups reduïts en activitats lliures.

- Saber expressar les seves angoixes i patiments.

- Mostrar interès davant les activitats.

A continuació us presento aquest grup de nens i nenes de P3:

- L’Àlex: un nen de caràcter molt fort i entreveies que li havien implantat poques

limitacions, cosa que provocava les diverses rebequeries i estats d’alteració o mal

comportament davant d’alguna activitat que no volgués realitzar.

- La Maya: una nena molt desperta, intuïtiva. De molt bona resposta davant de

totes les activitats i molt protectora del seu germà bessó.

- L’Axel: és el germà bessó de la Maya, un nen més tranquil i molt acostumat que la

seva germana li resolgui totes les situacions cosa que fa que s’impliqui menys i

amb menys atenció, en definitiva no evoluciona al mateix nivell.

- El Roger: un nen molt versàtil, atenia les peticions dels seus companys i sabia

combinar les amistats amb els seus moment de joc individual, tenia molt clars els

seus interessos.

- El Biel: un nen de caràcter molt bondadós però que es deixava influenciar per la

resta de companys, i acabava actuant o jugant als jocs que li proposaven la resta

d’iguals.

- L’Axel: un nen espavilat, positiu i que acceptava les normes de les activitats,

qualsevol activitat portada a terme al casal la divertia al màxim.

- La Bianca: una nena molt tranquil·la, però amb el caràcter suficient per aconseguir

el que es proposava. Molt pròxima i atenta en tots els tallers que duia a terme.

- La Mar: Una nena molt oberta a les propostes i les activitats, participativa i creient,

no donava promulgava cap tipus de discussió en els jocs i posava moltes ganes i

interès.

- L’Iker: un nen més reservat a causa dels problemes auditius que havia tingut fins al

moment, al portar aparell auditiu el nen quan li interessava participava i quan no

intentava escabollir-se de les activitats. Era un nen el qual necessitava una atenció

més personalitzada sobretot a les activitats externes al centre com eren les de

platja i/o piscina ja que al treure-l’hi l’aparell necessitava una persona al costat.

Vam treballar molt la comunicació i la socialització amb els iguals, al mateix temps

que li proposàvem i animàvem perquè per sí mateix es desenvolupes davant de

situacions socials.

- La Sara: Una nena amb molta ànima, empenta i caràcter, amb uns anys més

intentarà ser la líder del grup ja que feia els seus intents, tot i que en aquesta edat

molts dels nens no accepten les ordres dels iguals.

- El Mario: un nen més inestable, de molt caràcter i que li resultava molt complicat

respondre positivament davant dels càstigs per mala conducta, normalment era

participatiu però massa autoritari i acabava provocant situacions conflictives.

- La Marta: una nena molt dolça, simpàtica, molt participativa. Responsable i atent

en totes les activitats que es portaven a terme.

Totes aquestes són les principals característiques de cadascun dels infants que

formaven part del grup de P3, i que com a grup cadascun d’ells aportava a la unitat

conjunta de curiositat, experimentació i descoberta continua ja des de les activitats

proposades com al joc lliure que realitzaven. En aquesta edat metafòricament són com

esponges i tots els coneixements que els hi puguem facilitar els assimilen amb una

facilitat fascinant, és per aquest motiu que la diversió i l’educació van unides durant el

transcurs del de tot el casal d’estiu.

CET 10

Laura

DIRECTOR DE LLEURE DEL CASAL ESCOLA CASAS

Albert Domingo

MONITORS

CICLE INFANTIL (P3,P4 i P5)

Lluisa Jovellar Luisi Eli Ruiz

CICLE DE PRIMÀRIA (1er a 6è)

Sergio

Fernández Maria

Ariadna (monitora d'Anglès)

MONITORS DE PRÀCTIQUES

CICLE INFANTIL (P3,P4 i P5)

Olga Marsal

CICLE DE PRIMÀRIA (1er a 6è)

Sergi Sánchez


2.4.1. Equip de monitors: Organigrama


2.4.2. Equip de monitors: Funcions dels components de l’organigrama

DIRECTOR DE LLEURE DEL CASAL ESCOLA CASAS: Albert Domingo

Les funcions del director/coordinador d’aquest casal eren les següents:

Responsabilitat màxima de l’activitat que es portava a terme.

Elaboració i gestió del Projecte Educatiu amb els corresponents objectis,

avaluació d’aquests.

Elaboració de la memòria.

Elaboració del pressupost de l’activitat.

Coordinar els recursos tant humans com materials per poder realitzar el casal

amb resultats de valoració favorables.

Suport tècnic a monitors/es i altres professionals que hi puguin participar

com era el cuiner.

Programar i dirigir les reunions setmanalment i valorar els resultats, així com

també organitzar el calendari de la pròxima setmana amb la resta de

monitor/es.

FUNCIONS DELS MONITORS: Lluisa Jovellar, Luisi, Sergio Fernández, Eli Ruiz,

Ariadna, Maria.

Les funcions dels monitors estaven relacionades directament amb el transcurs

del casal, de forma directa, atenció personalitzada amb cadascun d’ells per

aconseguir que tots traguessin el millor de sí mateixos i de l’experiència tot

divertint-se i aprenent. Les funcions eren les següents:

Dimensió d'ètica professional, saber prendre part en el projecte educatiu i tot el

que això comporta.

Dimensió relacional, ser personalment present i saber elaborar les

Potenciar les relacions i resoldre els conflictes.

Dimensió d'organització i d'estructura, emmarcar les situacions i ajudar a

organitzar-se.

Dimensió d'animació de les activitats.

FUNCIONS DELS MONITORS

Funcions de funcionament

Establir un marc normatiu.

Aplicar les normes.

Arbitrar els conflictes i les situacions d’incompliment.

Funcions d’organització

Establir un marc organitzatiu.

Regular el funcionament de les activitats portades a terme.

Analitzar el funcionament de les activitats.

Funcions d’animació del grup com a unitat

Facilitar les comunicacions entre els infants.

Afavorir a la cooperació, participació i associació.

Possibilitar l’anàlisi i la regulació del grup.

Funció d’animació de les activitats

Motivar el grup.

Ajudar al grup a centrar les noves opcions d’activitat.

Ajudar al grup a organitzar-se.

Funcions de relació personal

Aportar seguretat

Proximitat amb els infants.

Crear vincles amb els infants

Pàgina 12

Menjador Pati de l’escola Entrada a l’escola


2.5. LLOC DE L’ACTIVITAT

Les instal·lacions de l’escola Casas s'organitzen en tres edificis d'estils arquitectònics ben

diferenciats a més d'una àmplia zona d'esbarjo a l'aire lliure. Per les seves

característiques dos d'aquests edificis figuren en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic-

Artístic de la ciutat de Barcelona.

A l'edifici antic es troben totes les aules comuns: biblioteca, aula d'expressió plàstica,

sala de música i sala d'informàtica, els menjadors, la infermeria i la cuina.

Aquest centre, és ideal per aquesta activitat i ens proporcionava tots aquests grans

espais per poder portar a terme les diferents activitats programades, i al mateix temps

ens proporcionava espais per dies que per pluja o circumstàncies adverses les activitats

s’haguessin de fer dintre de les aules.

Espais: pati extern amb font, Pista de fútbol i bàsquet, aula audiovisual, serveis,

menjador,cuina, aula del material, aula del descans.

El menjador és un dels espais en el qual molts dels alumnes s’hi quedaven a dinar, ja que

un dels serveis que s’oferia era la de menjador escolar durant el casal i per tant facilitava

l’estructuració de les famílies per aquests dies d’estiu que les seves necessitats són

proporcionar als seus fills un gran estiu de diversió educativa.

Adjunto fotografies que faran l’explicació més visual:

Pàgina 13


2.6. PREPARACIÓ

Per preparar l’activitat de casal d’estiu el director de lleure convoca una reunió fixa cada

divendres de cada setmana a primera hora del mati i amb uns objectius predeterminats

anteriorment pel mateix director. En aquesta reunió hi conten tots els monitors,

monitors en pràctiques, pre-monitors i voluntaris.

El director és qui dirigeix aquesta reunió i al mateix temps qui proposa, comunica, rep

informació dels successos de les activitats portades a terme i finalment qui valora de

forma general la setmana.

Per altra banda els monitors són qui exposen els resultats de les activitats, les

valoracions pròpies davant d’aquestes i els conflictes tant en recursos materials com

tangibles ja que són ells qui proposen cadascuna de les activitats i animen a que tots els

infants hi participin.

Entre tots programen les activitats proposades per la setmana següent, els recursos

materials necessaris, els espais que necessitaran, les sortides que es realitzaran i com

s’organitzaran (transports públics, a peu) i finalment després de la posada en comú és

realitza la nota informativa que es col·loca a l’entrada del centre per informar als pares

del que necessiten portar els seus fills la setmana següent.

Punts que és valoraven i seguíem en aquestes reunions:

- Les activitats realitzades han tingut èxit i acceptació per part dels infants.

- Els recursos materials i humans han estat els adequats.

- S’han pogut realitzar totes les activitats.

- Punts a tenir en compte si alguna no ha funcionat (el perquè)

- Calendari per les activitats i sortides per la setmana següent.

- Fil conductor o centre d’interès que és treballarà durant la setmana.

- Càlcul dels recursos que es necessitaran la setmana següent i organització

d’aquests.

- Posada en comú d’opinions o idees per millorar com a equip.

En definitiva aquestes reunions són de gran importància pel bon funcionament i ens

aportar tota aquella informació que ens ajuda a saber si hem aconseguit els objectius o

metes, el resultats i sobretot poder realitzar una valoració a posteriori per prendre

decisions i fer les millores necessàries en el cas que fos necessari.

3. MARC PEDAGÓGIC CONCRET DE L’ACTIVITAT

3.1. OBJECTIUS EDUCATIUS GENERALS

- Crear un entorn on a través del joc s’afavoreixi el desenvolupament integral del

nen/a.

- Fomentar valors útils per la persona i la convivència amb els altres.

- Afavorir l’acceptació i compliment d’unes normes bàsiques de convivència.

- Respectar el dret a la diferència i la diversitat.

- Promoure el respecte pel nostre entorn.

- Estimular l’expressió de sentiments.

- Potenciar l’assoliment de noves habilitats.

- Descobrir noves formes d’entreteniment a través del joc, l’expressió i la

convivència.

3.2. OBJECTIUS EDUCATIUS CONCRETS

Tallers.

- Progressar en el domini d’habilitats manuals com el dibuix, la pintura, etc.

- Utilitzar la imaginació i la creativitat.

- Descobrir noves destreses.

- Responsabilitzar-se de la feina individual.

- Compartir materials i espais.

- Aprendre a tenir cura dels materials utilitzats.

Jocs d’expressió.

- Conèixer el propi cos.

- Saber moure’s i adaptar-se a l’espai.

- Utilitzar la imaginació i la creativitat.

- Utilitzar el cos com a mitjà d’expressió.

- Expressar allò que se sent.

- Prendre consciència del temps i del ritme.

- Adquirir seguretat personal.

Pàgina 15

3. MARC PEDAGÓGIC CONCRET DE L’ACTIVITAT

Jocs motrius

- Millorar destreses motrius com córrer, saltar, etc. i psicomotrius com la

coordinació, la punteria, ...

- Respectar les regles del joc.

- Valorar el joc com element de diversió.

- Col·laborar amb el grup per aconseguir un objectiu.

A les estones d’àpats.

- Adquirir hàbits d’higiene abans, durant i després dels àpats.

- Col·laborar en les tasques pròpies del menjador (parar i desparar taula, servir...)

- Aprendre a menjar poc a poc, mastegant i empassant els aliments.

- Mantenir una dieta equilibrada.

- Aprendre a seure correctament.

Pàgina 16

4. PROGRAMA DE L’ACTIVITAT ON ÉS REALITZEN LES PRÀCTIQUES

4.1. PLANNING

LA MAR DE DIVERTIT

CET10

JUN

Y

2012

Dilluns 25 Dimarts 26 Dimecres 27 Dijous 28 Divendres 29

MIS

SA

TG

E

DIN

S

AM

PO

LLA

BENVINGUDA

I DECORACIÓ DEL CASAL

Sortida

Piscina

Creueta del coll

Mural . Taller-

Decoració ampolla

Gimcana

Jocs d’aigua

JUL

IOL

201

2


LES

PE

TJA

DE

S

DE

LA

TO

RT

UG

A

Taller- Tortuga

. Taller- Tortuga

Sortida

CRAM

Sortida

Piscina

Bac de roda

Taller- Tortuga


AV

EN

TU

RA

PIR

AT

A

Taller- Pirata Taller- Pirata

Pirates

desembarquem

Al Parc del Clot

Sortida

Piscina

Can Maresme

Jocs d’aigua


CE

RQ

UE

M E

L

TR

ES

OR

Taller- Movil

Sortida

Piscina

Bac de roda

Taller- movil

Sortida

Bassa sant Oleguer

Jocs d’aigua


BR

UIX

OLA

MÀ

GIIC

A

Joc de pistes

Sortida Piscina

Creueta del coll

Taller- postal Taller postal

Festa comiat Jocs d’aigua

Pàgina 17

GRUPS: P3 -P4-P5 Setmana 1: UN MISSATGE DINS L’AMPOLLA Setmana 2: LES PETJADES DE LA TORTUGA

HORARI Dilluns 25 Dimarts 26 Dimecres 27 Dijous 28 Divendres 29

9:00 a

10:00

BEVINGUDA

JOCS DE PRESENTACIÓ

SORTIDA PISCINA

CREUETA DEL COLL

MURAL .

TALLER DECORACIÓ AMPOLLA

TALLER DECORACIÓ AMPOLLA

10:00 a

11:00 ESMORZAR I JOCS CONTROLATS AL PATI

11:00 a 11:45

MURAL

SORTIDAPISCINA CREUETA DEL

COLL MURAL

JOCS DIRIGITS

GIMCANA

JOCS D’AIGUA

11:45 a

12:45

JOCS

DIRIGITS.

SORTIDA

PISCINA

CREUETA

DEL COLL

TALLER

DECORACIÓ

AMPOLLA

TALLER

DECORACIÓ

AMPOLLA

GIMCANA

JOCS D’AIGUA

12:45 a

13:00 RECOLLIR I SORTIDA DELS NENS DE LA UNA

13:00 a

14:00 ELS ENCARREGATS PAREN LA TAULA I LA RESTA JOCS CONTROLATS AL PATI

14:00 DINEM

14:30 a

15:15

aprox

SORTIDA NENS “MD” A LES 15h . LUDOTECA O JOCS DE BAIXA INTENSITAT. ELS MÉS

PETITS RELAXACIÓ.

15:45

a 16:45 DIBUIX LLIURE JOCS DIRIGITS LUDOTECA

FEM UNA

MEDUSA MANDALA

16:45 a

17:00

RECOLLIM I MARXEM


9:00 a

10:00

JOCS

PRESENTACI

Ó

TALLER

TORTUGA

SORTIDA

CRAM

SORTIDA

PISCINA BAC DE

RODA

TALLER

TORTUGA

10:00 a

11:00 ESMORZAR I JOCS CONTROLATS AL PATI

11:00 a

11:45

TALLER

TORTUGA

TALLER

TORTUGA

SORTIDA

CRAM

SORTIDA

PISCINA

BAC DE RODA.

JOCS D’AIGUA

11:45 a

12:45

JOCS DIRIJITS

TALLER

TORTUGA

SORTIDA

CRAM

.SORTIDA

PISCINA BAC DE

RODA

JOCS D’AIGUA

12:45 a

13:00 RECOLLIR I SORTIDA DELS NENS DE LA UNA

13:00 a

14:00 ELS ENCARREGATS PAREN LA TAULA I LA RESTA JOCS CONTROLATS AL PATI

14:00 DINEM

14:30 a

15:30

aprox.

SORTIDA NENS “MD” A LES 15h . LUDOTECA O JOCS DE BAIXA INTENSITAT.

15:45 a

16:45

PIMTEM

LUDOTEC

A

SORTIDA CRAM

DIBUIX LLIURE

TALLER

RELAXACIÓ

16:45 a

17:00 RECOLLIM I MARXEM

Pàgina 18

Setmana 3: UNA AVENTURA PIRATA Setmana 4: CERQUEM EL TRESOR


9:00 a 10:00

CONTE I

CANÇO

DELS PIRATES

TALLER

PIRATA

ENS DISFRASSEM

DE PIRATES

SORTIDA

PISCINA

CEM

MARESME

PINTEM

10:00 a 11:00 ESMORZAR I JOCS CONTROLATS AL PATI

11:00 a 11:45

TALLER

PIRATA

TALLER

PIRATA

CONQUESTA DEL

PARC DEL CLOT

SORTIDA

PISCINA

CEM

MARESME

JOCS

D’AIGUA

11:45 a 12:45

JOC

BUSQUEM

EL TRESOR

DEL

PIRATA

BALLEM

CONQUESTA DEL

PARC DEL CLOT

SORTIDA

PISCINA

CEM

MARESME

JOCS

D’AIGUA

12:45 a 13:00 RECOLLIR I SORTIDA DELS NENS DE LA UNA

13:00 a 14:00 ELS ENCARREGATS PAREN LA TAULA I LA RESTA JOCS CONTROLATS AL PATI

14:00 DINEM

14:30 a 15:30

aprox.


PETITS RELAXACIÓ

15:45 a 16:45

LUDOTECA

DIBUIX

LLIURE

JOCS

DIRIJITS

MANDALA

JOCS

DIRIJITS

16:45 a 17:00

RECOLLIM I MARXEM


9:00 a 10:00

BUSQUEM EL

TRESOR

L’AIGUA

SORTIDA

PISCINA

BAC DE RODA

TALLER

MOVIL

SORTIDA

BASSA

SANT

OLEGUER

TALLER

MOVIL


11:00 a 11:45

TALLER

MOVIL

SORTIDA

PISCINA

BAC DE RODA

TALLER

MOVIL

SORTIDA

BASSA

SANT

OLEGUER

JOCS

D’AIGUA

11:45 a 12:45

JOCS

DIRIJITS

SORTIDA

PISCINA

BAC DE RODA

JOCS

DIRIJITS

SORTIDA

BASSA

SANT

OLEGUER

JOCS

D’AIGUA



14:00 DINEM

14:30 a 15:30

aprox.


PETITS RELAXACIÓ

15:45 a 16:45

LUDOTECA

DIBUIX LLIURE

FEM UN

POP

SORTIDA

BASSA

SANT

OLEGUER

LUDOTECA

16:45 a 17:00 RECOLLIM I MARXEM

Pàgina 19

GRUPS:P3-P4-P5 Setmana 5: LA BRUIXOLA MÀGICA


9:00 a 10:00

QUE ES UNA

BRUIXOLA

SORTIDA

PISCINA

CRUETA DEL COLL

TALLER

POSTAL

TALLER

POSTAL

FESTA


11:00 a 11:45

JOC DE

PISTES

SORTIDA

PISCINA

CREUETA DEL COLL

TALLER

POSTAL

SORTIDA

PARC DEL

CLOT

COMIAT

11:45 a 12:45

CANTEM I

BALLEM

SORTIDA

PISCINA

CREUETA DEL COLL

JOCS

DIRIJITS

SORTIDA

PARC DEL

CLOT

AMB

AIGUA



14:00 DINEM

14:30 a 15:30

aprox.

SORTIDA NENS “MD” A LES 15h . LUDOTECA O JOCS DE BAIXA INTENSITAT. ELS MÉS PETITS RELAXACIÓ

15:45 a 16:45

JOCS

DIRIJITS

EXPLIQUEM

UN CONTE

LUDOTECA

DIBUIX

LLIURE

FESTA

COMIAT

16:45 a 17:00 RECOLLIM I MARXEM

Pàgina 20


4.2. DESCRIPCIÓ

El programa del casal d’estiu de l’escola Casas tenia un gran ventall d’activitats, tallers,

sortides, és a dir, una àmplia oferta d’experiències i vivències pels infants, a continuació us

adjunto la programació del que es va treballar al casal durant les cinc setmanes d’estiu:

EL CASAL D’ESTIU INFANTIL “LA MAR DE DIVERTIT”

Els nens/es d’educació infantil es trobaran a una illa, seran els protagonistes de diferents

aventures que els duran a gaudir de moltes aventures al llarg de les setmanes d’aquest juliol

i a descobrir l’art de viure!

ACTIVITATS PROGRAMADES

Setmana 1: del 25 al 29 de juny de 2012

UN MISSATGE DINS UNA AMPOLLA: el conte de la Maisa, la fada de l’aigua.

El primer que ens sobta al despertar és un coco que cau sobre el nostre cap. Obrim el coco i

de dins ens surt una fadeta... és la Maisa... que ens explica la seva història. Imaginació. El

gust per les coses maques i ben fetes... seran algunes de les aportacions d’aquesta fada de

l’aigua.

Sortida de matí a la piscina/ Sortida al parc: La Maisa ens convida a la súper gimcana

estiuenca amb jocs d’aigua/ Taller de decoració d’ampolles.

Setmana 2: del 2 al 6 de juliol de 2012

LES PETJADES DE LA TORTUGA.

Una tortugueta arriba fins nosaltres arrossegant-se per la sorra de la platja. Ens donarà a

conèixer les espècies que hi ha en el mar i ens mostrarà la manera en que ella regula les

seves emocions quan s’enfada amb la resta d’animals del fons marí.

Sortida de tot el dia al Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) del Prat de

Llobregat/Sortida de matí a la piscina /Taller de realització d’una tortuga marina per guardar

les nostres coses.

Pàgina 21


Setmana 3: del 9 al 13 de juliol de 2012.

UNA AVENTURA PIRATA.

Pirates a l’abordatge! Cantem i ballem tots plegats! Celebrem cada victòria! El que més ens

agrada treball tots plegats i sempre estem molt animats! Gaudir del treball en equip.

Sortida de matí a la piscina / Taller: crearem el nostre portallapis pirata.


CERQUEM EL TRESOR: trobem la fórmula de l’aigua!

Els pirates es van descuidar un mapa amb una ruta misteriosa que ens portarà a descobrir un

gran secret. Aquest és la importància de l’aigua, d’on ens arriba? Descobrirem el cicle de

l’aigua.

Sortida de tot el dia a la Bassa de St. Oleguer/Sortida de matí a la piscina/ Taller del mòbil del

cicle de l’aigua.


LA BRUIXOLA MÀGICA.

Orientació en l’espai i joc de proves (instruccions) per trobar peces d’un trencaclosques per

tal de fer la postal de l’estiu amb un marc de fotos.

Sortida de matí a la piscina/Sortida al parc: farem un divertit joc de pistes.

Pàgina 22

5. ACTUACIÓ EDUCATIVA CONCRETA

5.1. PREPARACIÓ

5.1.1. Destinataris

L’activitat concreta l’he portat a terme amb els infants anteriorment descrits de P3, un total

de 12 nens/es tots de 3 anys d’edat. He tingut en compte les seves capacitats, possibilitats,

interessos, necessitats, i principalment l’etapa madurativa en què es troben per poder

realitzar l’activitat amb una millor probabilitat d’èxit.

És un grup de nens molt actiu, amb ganes d’aprendre i mostres de curiositat constant, però

tot i la seva edat es van cohesionar com a unitat de grup aconseguint un molt bon ambient

per fer de l’activitat.

A nivell evolutiu i com he fet esment anteriorment és trobem a l’etapa Pre- operatòria dels 2

als 7 anys, i és una etapa en la qual cognitivament el infants realitzen funcions d’acomodació

i assimilació buscant un equilibri constantment sobre esquemes representatius. I part

important d’aquest pensament encara hi influeix l’egocentrisme que es manifesta en la parla

i que mostraven parlant de sí mateixos i no s’interessaven pel punt de vista dels seus

companys ni situar.-se en relació a ell, és a dir, no tenien un bon grau d’empatia.

5.1.2. Justificació

L’activitat que vaig portar a terme va sorgir del fet constatable de la importància que té la

naturalesa per tots els éssers vius i personalment considero que com a part que formem del

ecosistema l’hem de cuidar, respectar, conèixer i adaptar-nos a ell per sobreviure.

Partint d’aquesta base em van comentar al casal que aquella setmana el centre d’interès era:

“El cicle de l’Aigua”, i ja vaig tindre molt clar què treballaria l’aigua amb el grup d’infants per

fomentar la descoberta de l’entorn físic immediat, i res millor que l’aigua per poder

transmetre tota la informació a través d’un aprenentatge significatiu i constructivista vers el

medi ambient i la funció de l’aigua a través de l’experimentació, l’observació, la manipulació

i l’acció directa amb aquest element.

I principalment, transmetre el respecte vers la natura i el nostre entorn físic és un factor

important de treballar i un gran valor per inculcar ja de ben petits perquè estiguin motivats i

en prenguin consciència.

Pàgina 23

5. ACTUACIÓ EDUCATIVA CONCRETA

5.1.3. Objectius generals de l’activitat

Potenciar la seva capacitat creativa i física.

Tenir cura del entorn físic immediat.

Fomentar el treball en equip.

5.1.3. Objectius concrets d’activitats

Coordinar el moviment ull-mà.

Adquirir autonomia en el control del cos.

Adquirir les dimensions logicomatemàtiques espaciotemporals (ple/buit, dins/fora...)

Treballar la pinça fina de l’extremitat superior.

Conèixer l’aigua, la seva textura i els usos en la vida quotidiana.

Identificar el cicle de l’aigua.

Cooperar en equip.

Participar activament en l’activitat.

Recursos materials i humans

Per portar a terme la meva activitat vaig tenir un petit cop de mà en la part C de l’activitat

per poder proporcionar a tots els infants ajuda i tenir més coordinada l’activitat.

Els recursos materials que vaig necessitar són els següents:

- Un sobre

- Cartolina de color blanc (per dibuixar la gota d’aigua)

- Paper d’empaperar per fer el mural

- Colors de fusta per pintar

- Una galleda d’aigua gran.

- Dos recipients mitjans.

- Dues ampolles petites d’aigua retallades pel mig per facilitar agafar l’aigua.

Les instal·lacions que hem utilitzat:

- El pati per explicar la història.

- Sala adaptada per fer el mural.

- Pista de multi funcional externa de Bàsquet i Fútbol que tenia l’escola

Pàgina 24

5.1.4. Mitjans educatius

PAPER DEL MONITOR

En aquesta activitat el meu paper com a monitora era el següent:

- Paper d’introducció de l’activitat a través d’una petita història.

- Paper de guia de l’activitat.

- Paper motivador durant el procés de l’activitat.

- Paper d’ajuda i consulta per resoldre conflictes.

Aquesta activitat que vaig organitzar estava pensada per poder-la portar a terme fàcilment,

que s’adaptés a l’edat dels infants i que sobretot adquirissin els objectius que m’havia

proposat.

5.2. REALITZACIÓ

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:

L’Activitat que vaig portar a terme va realitzar-se en tres dies consecutius, en els qual de

forma consecutiva es complementaven tant els coneixements com les diferents activitats

que la formaven, les tres parts van ser les següents:

a) Narració de la història: “El viatge de la goteta Aia” (Dimecres 17 de juliol)

b) Mural representatiu de la història. (Dijous 18 de juliol)

c) Ajudem a la Aia i les seves amigues a tornar a casa seva. (Dijous 19 de juliol)

a) Narració de la història: “El viatge de la goteta Aia”

Per començar a introduir l’activitat vaig explicar als nens la història del viatge de la goteta

Aia, el 17 després d’esmorzar al pati de l’escola d’estiu Casas, hora que ells ja s’han tret la

son de les orelles i estan més perceptius.

El viatge de la goteta Aia narra les aventures de la gota d’aigua que després de viure un

munt d’anys al mar va parlar amb les seves amigues i els hi va explicar el somni d’anar a

veure món, i totes ven animades van viatjar i viure moltes experiències: van conèixer els

núvols, la tempesta, la pluja, la terra i finalment

després de tantes aventures com entre tots teníem que ajudar a la Aia i les seves amigues a

tornar a casa proposant idees i recursos.

Pàgina 25

Al finalitzar la història vaig fer preguntes per pensar i perquè expressessin les seves opinions,

és a dir una dinàmica de grup a través de la història, algunes preguntes van ser:

- Vosaltres quan heu vist gotes d’aigua?

- Que la utilitzem només per veure?

- I les plantes també necessiten aigua per viure?

- D’on surt l’aigua?

Per aquesta narració em vaig ajudar d’una titella de paper en forma de gota i era

precisament la Goteta Aia.

b) Mural representatiu de la història.

L’endemà mateix de la història,vam tornar-la a explicar i comentar per veure si havien assolit

l’idea principal de la història. Seguidament vaig proposar-los realitzar un mural de tot el

viatge que havia fet la goteta Aia i amb molt d’entusiasme ens hi vam posar a realitzar

l’activitat a les 11 del mati.

Tot els infants pintaven, sense indicacions per part del monitor, podien utilitzar els colors

que desitgessin i sobretot pintar el que volguessin ells.

Vam dibuixar, pintar amb colors de fusta i entre tots vam fer un bonic mural, aquest és el

resultat:

Els recursos per poder realitzar l’activitat van ser:

- Paper d’empaperar.

- Colors de fusta.

Pàgina 26

b) Ajudem a la Aia i les seves amigues a tornar a casa seva.

El divendres dia 19 a les 12 del migdia que ja és una hora que fa més bona temperatura vam

realitzar la tercera part de l’activitat.

Abans d’iniciar l’activitat vaig exposar en què consistia l’activitat i quan tots els nens/es van tenir clar

com funcionava l’activitat la vam començar a portar a terme.

Primerament vam col·locar una galleda gran plena d’aigua i dos recipients buits a uns metres de

distància, seguidament vam fer dos grups iguals de nens, i cada grup havia de portar l’aigua als

recipients que representaven dos rius que estaven secs perquè no havia plogut. A l’aigua hi havia

l’Aia i les seves amigues de la història i l’havien de portar a casa.

Aquesta activitat fa que tots els infants per grups competeixin entre ells i al mateix temps cooperin

entre els companys d’un mateix grup, per altra banda és una activitat on han d’utilitzar habilitats:

- Coordinar ull-mà.

- Velocitat.

- Equilibri .

- Força per portar l’ampolla petita d’aigua plena.

- Cooperar entre ells per aconseguir millors resultats.

Però aquesta activitat ens proporciona que aportem als nens l’experiència amb l’element que és

l’aigua, la seva textura ....

Adjunto alguna fotografia de l’activitat:

Pàgina 27

5.3. AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT

L’activitat formada en les tres parts especificades anteriorment va resultar adequada pels

nen/es de P3, d’es d’un inici vaig tenir en compte les seves necessitats i interessos però a

partir del punt que iniciava cadascuna de les parts el principal factor o eina que utilitzava era

l’observació de cadascun d’ells per poder fer la valoració dinal de l’activitat i poder realitzar

l’avaluació dels resultats que havia aconseguit i si eren els que em vaig proposar amb els

objectius anteriors.

Els infants van mostrar participació, interès en la història, participació directa amb el mural

que se’ls hi va proposar i finalment molt entusiasme amb l’activitat més d’àmbit motriu com

era la de traslladar aigua de la part c. Tots ells van assolir els objectius, van mostrar

assoliment de coneixements del cicle de l’aigua, experimentar amb aquesta, cooperar en

equip i competir entre ells evitant conflictes majors que no fossin la mateixa activitat.

Entre ells comentaven que estaven contents i els hi agradava l’activitat, recordaven

perfectament la història i explicaven als companys el que ells mateixos havien captat.

Finalment vaig poder comprovar que tots ells tenien les aptituds i habilitats físiques que és

requerien i que sobretot han de tenir assolides en aquesta edat, el control i autonomia del

propi cos.

A part d’aquesta avaluació, m’avaluaré com a monitora, i a la monitora de reforç per l’ultima

part d’activitat ja que considero que l’activitat en conjunt tenia un fil conductor que com a

deure teníem que motivar i enganxar als infants per anar realitzant les activitats amb una

coherència i sentit, ja que els infants ho necessiten i reclamen per evolucionar i

desenvolupar-se, per tant va ser molt bo des d’un inici introduir el que treballaríem a través

d’una història, seguit per repassar els conceptes realitzant un mural i finalment realitzant

una tasca física, cooperativa i competitiva. Tot aquest procés es va poder dur a terme

perquè avant de proposar l’activitat aquesta va estar preparada, analitzada i programada

cosa que facilita plantejar una activitat més eloqüent.

Pàgina 28

6. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PERÍODE DE PRÀCTIQUES

6.1. VALORACIÓ DEL GRUP D’INFANTS

El grup d’infants que van participar al casal he de dir que els podria definir com a molt

entusiastes, participatius, amb interès i ganes d’aprendre i sobretot participar en qualsevol

de les activitats, tallers o excursions que realitzàvem cosa que feia que tot l’equip de

monitors que dúiem a terme les activitats del casal fos agradable.

Les ganes que tenien els infants les mostraven, es van arribar a cohesionar com a grup,

respectar, valorar-se, ajudar-se, compartir experiències en definitiva.

A fi de crear un ambient on cadascun dels participants del casal tingues les experiències i

vivències vam aconseguir uns molt bons resultats enfront als objectius del projecte

plantejats des d’un inici.

Aquest bon ambient és realment el record que amb il·lusió tindran per sempre cadascun

d’ells.

6.2. VALORACIÓ DE L’EQUIP DE MONITORS

Quan parlem de l’equip de monitors, estem parlant d’un grup de persones que busquem un

mateix objectiu: que els nens s’ho passin el millor possible educant-los. Parlant del nostre

grup de monitors crec que tots nosaltres buscàvem el mateix en els nostres grups de nens i

per aquest motiu la relació entre nosaltres va ser molt bona.

En tot moment va haver-hi comunicació, l’eina principal i molt important per poder treballar

en equip. Així com també una cohesió del grup de monitors, per poder dur a terme la nostra

tasca com a motivadors de les activitats i tenint en compte en cada instant que érem models

pels nen/es.

Un altre punt fort d’aquest equip de monitors ha estat el companyerisme i cooperació,

elements bàsics i que intentem mostrar als nens/es.

Pàgina 29

6. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PERÍODE DE PRÀCTIQUES

6.3. VALORACIÓ DEL MEDI, LA INFRAESTRUCTURA, EL MATERIAL I ELS RECURSOS

L’escola Casas té unes dimensions grans, amb espais molt adequats per portar a terme un

projecte de casal d’estiu com es va dur, ja que teníem els suficients espais per realitzar

cadascuna de les activitats, tallers, jocs i dinàmiques de grup.

Pel que fa al material en què comptàvem va ser abundant i en cap moment en va fer falta

cap recurs material i tots els tallers previstos van poder ser realitzats per tots els infants per

igual i els recursos necessaris.

6.3. VALORACIÓ DELS OBJECTIUS

Els objectius projecte del casal d’estiu programats per l’activitat que és va dur a terme en tot

moment s’han intentat aconseguir en les activitats plantejades.

Amb els tallers hem intentat fomentar la creativitat del nen/a. Amb el jocs hem intentat que

els nens coneguin la paraula “equip i company”. Amb les excursions hem intentat que tots

ells descobreixin l’entorn i s’hi relacionin.

Personalment, crec que tots els objectius es van tractar i vam fer que els aprenguessin a

conviure i saber respectar-se els uns amb els altres, en general, tot el seu voltant.

La nostra tasca tant a nivell d’equip com individualment com a monitors era aportar a

cadascun d’ells l’experiència de viure un casal d’estiu ple de felicitat, alegria, vivències

especials que aportaven coneixements i convivència.

Pàgina 30

7. CONCLUSIONS PERSONALS

L’experiència com a monitora de lleure durant les pràctiques al casal d’estiu ha estat molt

positiva i enriquidora. Una oportunitat a treballar, viure i realitzar una tasca que en un futur

tinc molt interès en realitzar i que aporta uns coneixements personals molt bons.

En aquestes pràctiques he pogut treballar al costat de companys monitors que m’han

transmès coneixements, experiència i consells per poder millorar la meva tasca. He pogut

transmetre valors importantíssims a tots els infants per adaptar-se a la societat actual i he

obtingut una resposta enèrgicament positiva per part de tots ells.

Hem creat entre tots, des dels infants fins a als monitors, cuiner i coordinador un petit vincle

d’amistat, formant així una petita família de casal d’estiu.

Aquesta experiència m’ha aportat seguretat, motivació i empenta per poder realitzar la tasca

tenint en compte els interessos dels infants, el que necessiten, el que els hi agrada i sobretot

respectar-nos entre tots.

En definitiva, no nomes han après els infants sinó que cada dia que passava eren ells qui

m’aportaven a mi molt més i a través d’aquesta vivència he compartit bones estones, hem

rigut, hem jugat, hem cantat i sobretot compartit experiències inoblidables.

Per finalitzar no podré oblidar mai el meu últim dia on tots, des dels mes grans, els més

tímids i els més nerviosos hem van demostrar el seu afecte i estima amb molts petons,

abraçades llarguíssimes i multitudinàries, dibuixos i missatges, en definitiva molt emotiu i

que va fer que em dónes compte de l’important que és realitzar aquesta tasca professional.

memòria de monitor/a d'activitats de lleure infantil i juvenil

Education