memòria càritas diocesana de mallorca - 2013

M e M ò r i a 2 0 1 3

Camino de rosas, Camino de espinas

Índex Carta del Sr. Bisbe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

identitat de Càritas Mallorca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Presència de Càritas al món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Organigrama . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

10 pinzellades de l’any 2013 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

el servei de Càritas amb dades i xifres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Mapa del territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

acció de Base Palma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

acció de Base Part Forana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

accions per a l’Ocupació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Desenvolupament de persones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

Sensibilització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

administració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

Treball en Xarxa i Coordinació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

“No són culleres” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

Gràcies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

epíleg amb el Papa Francesc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63Disseny i maquetació: Disset Consultors Fotografies: Lope Campos LópezDipòsit Legal: PM 1337-2000Imprimeix: Gràfiques rubinesEdita: Càritas Mallorca C/ Seminari 4. 07001 Palma Tels: 971 710 135 / 971 716 288 / 971 717 289 [email protected] www.caritasmallorca.org

Memòria 2013Memòria 2013 54

Benvolguts tots,

a l’hora de fer pública la Memòria de les vostres activitats durant l’any passat, 2013, vull adreçar-vos unes paraules de gratitud i reconeixement. Sol ser així cada any, però en-guany ho és d’una forma especial.

en efecte ho és, perquè hi concorren circumstàncies es-pecials. el fet d’haver estat cridat l’antic director a noves responsabilitats per ajudar-me més de prop en el ministeri episcopal, ha posat en marxa un procés de renovació de la institució diocesana que representa l’exercici organitzat d’una de les dimensions constitutives de l’església: la cari-tat, la comunió i comunicació de béns, l’auxili als germans més necessitats, desemparats i desvalguts per part d’am-ples capes de la societat.

Ha coincidit tot això gairebé amb l’estrena del nou pontifi-cat del Papa Francesc, que precisament ha volgut imprimir un estil de senzillesa i proximitat al ministeri del Successor de Sant Pere. el mateix Sant Pare recalca sovint la dimen-sió caritativa en l’acció pastoral de l’església i vol i desitja que tots assumim una actitud que derivi de les disposicions d’una vertadera conversió. Conversió que ens ha de menar a descobrir el valor i el sentit de l’austeritat. Per poder com-partir els nostres béns i qualitats amb els altres més desfa-

vorits certament, però també per a ser despresos i no restar lligats a res ni a ningú que no sigui Déu, font de tota caritat, perquè ell mateix “és amor” (1Jo 4,8).

Demanem el do d’estimar vertaderament, el d’estimar en Déu i per Déu, el Pare de Nostre Senyor Jesucrist, d’esti-mar com ell, que “ens ha estimat primer” (1Jo 4, 10) i al seu estil, sense favoritismes, ni passions ni sentimentalis-mes buits que esterilitzen la nostra acció i no condueixen enlloc, o ideologies generalitzadores que ens impedeixen veure el rostre concret del proïsme que pateix. Dema-nem-ho en aquest temps de Pasqua en què celebram el triomf definitiu de la Vida sobre la mort per la resurrecció de Jesús, i esperam l’esperit Sant promès.

Que, com demana la litúrgia, ell ens faci eficaços en les obres per atendre les múltiples necessitats dels nostres germans, i hi faci també les nostres institucions, disposi-cions, estructures i persones que les serveixen.

Que a tots arribi la meva benedicció amb els meus millors desitjos i l’encoratjament per una nova etapa plena dels valors i disposicions que hem assenyalat i sobretot de l’au-tèntica caritat, fruit i culminació de la fe i de l’esperança.

+ Javier Salinas Viñals. Bisbe de Mallorca

Carta del Sr. Bisbe

a l’equip dirigent de Càritas Diocesana de Mallorca i a tots els qui hi treballen i col·laboren, professionals contractats i voluntaris

Presentació

enguany m’ha tocat a mi presentar-vos aquesta Memòria que intenta reflectir de forma gràfica, i al mateix temps re-sumida, el que ha estat per a nosaltres l’any 2013. any de contrastos, sorpreses i aprenentatges. any de patiment, cronificació i fractura. any de blanc i negre amb pinzella-des de color. imatges que ens fan pensar.

Ha estat un any de contrastos pel que hem viscut a ni-vell eclesial: nou Papa, nou Bisbe, nou Vicari General, nou equip de direcció a Càritas. Certament no eren esperats segons quins moviments diocesans, i especialment els que afectaren a Càritas Mallorca, però els canvis ajuden a veure i afrontar les coses de diferent manera, ens descol-loquen i l’aprenentatge està assegurat. També l’església en general ha viscut amb sorpresa el canvi de Papa. Les actituds mostrades pel Papa Francesc han deixat sorpresa a la població catòlica i no catòlica pel seu llenguatge fresc i clar, per la seva senzillesa i proximitat, per posar nova-ment en el centre el missatge de Jesús. aquesta situació ens ajuda a fer una altra lectura de la realitat, ens ajuda a mirar des d’un altre caire, amb una visió més ampla, més global i sobretot situant-nos des de les perifèries, des de l’excentricitat.

Ha estat un any de patiment i dolor, d’angoixa i deses-peració per a moltes persones i famílies que han seguit acostant-se als nostres serveis. La fractura social ha calat dins la nostra societat. Cada vegada hi ha més persones, adults, infants o joves, que es senten abocats a malviure o sobreviuen amb poquíssim. Famílies que abans es tro-baven dins les classes mitjanes es troben vivint situacions

impensables. i la crisi persisteix i les situacions estan més cronificades que mai. Les persones que arriben a Càritas no perceben els canvis de tendència que ens fan creure sobre la millora econòmica. No hi ha feina, no hi ha expec-tatives, continuen les restriccions per accedir a recursos i serveis públics, ... no hi ha esperança.

Des d’aquesta visió algú diria que tot es negre, però des de Càritas, que som persones que creim amb la utopia, la possibilitat de canvi i sobre tot que som persones amb es-perança, veim també altres colors. La solidaritat de perso-nes, empreses o entitats ha continuat a través de donatius monetaris o en espècies. Continua havent-hi creixement de persones voluntàries que volen posar els seus talents al servei dels més pobres. Han nascut accions significa-tives i transformadores que volen respondre a aquesta realitat des de la igualtat, la participació i la dinamització comunitària, estimulant una economia al servei de les per-sones. els bens relacionals (família, veïnats, moviments ciutadans i socials) segueixen essent un element viu que cal preservar. el compromís i bon treball de les persones voluntàries i contractades són pinzellades en color dins una realitat que no ens agrada, però que per canviar-la cal implicar-se i complicar-se.

També voldria tenir present, acompanyant aquestes lle-tres, unes imatges que il·lustren els textos, gràfics i nom-bres d’aquesta Memòria. es tracta d’unes fotografies re-alitzades per Lope Campos que ha cedit a Càritas. Són imatges que podrem veure més endavant en una exposi-ció i que ajuden a pensar, a reflexionar. evidentment “no són només culleres”, hi ha una mirada crítica d’aquesta societat amb un missatge contundent. Vull agrair públi-cament aquesta feina que me va sorprendre i esgarrifar alhora, quan la vaig veure per primera vegada. esper que tot plegat vos ajudi a veure la realitat que hi ha darrera les imatges i la Memòria.

Margalida M Riutort. Directora de Càritas


identitat de Càritas MallorcaCÀriTaS està formada per les comunitats cristianes, els voluntaris, els professionals contractats, els subscriptors, els donants… totes aquelles persones i grups que, des de diferents accions i responsabilitats, treballen conjuntament a favor de la missió que Càritas Mallorca té encomanada.

Quina és la MiSSiÓ de Càritas?

Càritas Diocesana de Mallorca té com a finalitat pro-moure, orientar i coordinar l’acció de la caritat i la justícia social de l’església de Mallorca, tenint una especial dedicació a l’atenció de les persones més vulnerables, empobrides i excloses. aquest servei neix de la fidelitat a l’evangeli de Jesús i vol respon-dre als reptes que planteja la nostra societat.

La ViSiÓ de Càritas en el ii Pla estratègic 2014-2018

Càritas vol enfortir la seva intervenció social des de l’anàlisi de la realitat i la fidelitat als valors evan-gèlics, descobrint quines són les persones més desvalgudes i denunciant les causes d’aquesta si-tuació de vulnerabilitat i exclusió social. Des d’aquí impulsa accions significatives i innovadores per promoure un canvi social amb la potenciació i mi-llora de la coordinació a nivell eclesial i amb altres entitats i xarxes.

els VaLOrS que assumeix i treballa Càritas:

• Els valors orientats a la persona i que suposen el reconei-xement de la dignitat i la defensa dels seus drets, així com l’estil humanitzador en el procés d’acollida, trobada i acom-panyament.

• Els valors orientats a la pròpia entitat, com la participació i complementarietat dels diferents agents que afavoreix la coordinació i el treball en xarxa; la recerca de qualitat en l’acció des del compromís i la professionalitat; la capaci-tat de resposta davant noves necessitats; la sostenibilitat a partir de l’increment dels recursos propis i l’austeritat en la seva gestió; i la voluntat d’aprenentatge i canvi per incidir en la realitat social des dels valors evangèlics

• Els valors orientats a la societat, com són la capacitat d’anà-lisi i denúncia de la realitat promovent estratègies i actua-cions per a una transformació social; la corresponsabilitat social des del treball en xarxa i en el territori; i la transparèn-cia en la gestió així com la comunicació com a vehicle de sensibilització.

• Finalment, Càritas Mallorca, i com a fonament de tots els va-lors especificats, assumeix i treballa els valors de la caritat i la solidaritat que ens condueixen al treball per la justícia.

Memòria 20136Luz, Calor, Esperanza

Càritas regionalles Càritas de Menorca, eivissa i Mallorca pretenen un treball coordinat des de la proximitat geogràfica i l’autonomia pròpia de cada diòcesi.

Càritas espanyola 6.000 Càritas parroquials formen la xarxa estatal de Càritas, amb 70 Càritas diocesanes que desenvolupen a tot l’estat una important tasca en favor de la justícia i on més de 70.000 persones fan possible amb el seu compromís voluntari l’acció de Càritas.

Presència de Càritas al món

Càritas arxiprestal / interparroquial les Càritas parroquials es coordinen per sumar i optimitzar recursos i formen les Càritas arxiprestals i interparroquials.

Càritas Diocesanal’església local de Mallorca, amb el seu Bisbe al front, té organitzat el servei de la caritat i la justícia social a través de Càritas Diocesana per una acció més coordinada i integradora.

Càritas Parroquial és l’organització de la caritat al si de la comunitat cristiana present en un territori determinat.

Càritas europa està present a 46 països i és un dels actors socials i internacionals d’europa en favor del més pobres i per la construcció d’un món de justícia i de pau.

Càritas internationalisfundada l’any 1950 amb la finalitat de promoure una més gran coordinació, millors comunicacions i cooperació entre els diferents membres en més de 160 països.

Más sed, Perplejidad

Memòria 2013 9

aCCiÓ De BaSe

Projectes ocupacionals, tallers i comercialització

Projectes formatius, cursos i accions formatives

Projectes i accions d’Orientació i intermediació

aCCiONS Per a L’OCUPaCiÓ

ParT FOraNa. Treball individual i familiar / grupal i comunitari

Menjador social d’inca

PaLMa. Treball individual i familiarTreball grupal i comunitari

aCCiÓ SOCiaLPer a La

iNCLUSiÓ

Comerç Just i Comerç Solidari

Mitjans, pàgina web, campanyes, publicacions i memòria

espai de Sensibilització, escoles, fires, grups i empreses

Campanyes internacionals i Koluté

BOTiGUeS SOLiDÀrieS

COMUNiCaCiÓ

aNiMaCiÓ

CODeSeNVOLUPaMeNT i COOPeraCiÓ

SeNSiBiLiTZaCiÓ

COOrDiNaCiÓ, SeGUiMeNT i JUSTiFiCaCiÓ De PrOJeCTeS

GeSTiÓ i DeSeNVOLUPaMeNT De PerSONeS CONTraCTaDeS i VOLUNTÀrieS

aDMiNiSTraCiÓ: finançament, comptabilitat, control pressupostari

LOGÍSTiCa: mobilitat, magatzems i suport informàtic

SerVeiS TraNSVerSaLS

DeS

eNV

OLU

PaM

eNT

iNST

iTU

CiO

Na

L

Delegat Bisbe, Director, Secretària General, administradora General i Coordinadors

església de Mallorca, Sr. Bisbe, Consell episcopal, Delegacions, Delegació

de Pastoral, Caritativa i Social

Comissió Permanent / equip de Direcció

Consell Directiu Diocesà

Càritas Diocesana de Mallorca

Càritas és una entitat viva reflectida esquemàticament en un organigrama que mostra l’organització de l’entitat. aquest organigrama actual respon al camí recorregut aquests darrers anys del i Pla estratègic 2009-2013 i a la projecció del ii Pla estratègic 2014-2018

Organigrama


Presència del nou bisbe D. Xavier Salinas a CàritasGener de l’any 2013 no fou per l’església de Mallorca un mes qual-sevol, la nostra Seu s’engalanà de festa per donar acollida al qui des d’aleshores és el nostre nou pastor. i com a compromís del seu voler servir als darrers i més pobres de la comunitat dioce-sana, D. Xavier va voler visitar, ja els primers dies de la seva es-tada entre nosaltres, diverses instal·lacions i projectes de Càritas diocesana explicitant el lloc que el servei als pobres ocuparà al llarg del seu estar al capdavant de la nostra església mallorquina. Benvingut, D. Xavier!

Procés assembleari i el sentit de la participacióCelebrat el cinquantenari de Càritas Mallorca, l’any 2012 es va posar en marxa l’anomenat Procés as-sembleari que es va perllongar a gran part de l’any 2013, per tal de posar les bases del ii Pla estratègic i ratificar el nou camí assenyalat pel primer pla. “Compromís transformador” fou el lema escollit per aquest procés on es va remarcar la participació compromesa de molts agents de Càritas d’arreu del territori així com la voluntat transformadora de treballar des del servei de Càritas amb un estil nou d’acord amb el context social actual i la mirada renovada en els valors evangèlics.

imaginem-nos que quan ens disposam a obrir la Memòria 2013 de Càritas Mallorca ens trobam davant una tela en blanc que hem d’acolorir i omplir de significat. Segurament una sola pinzellada no donaria ni colors ni contingut suficient per poder gaudir d’un quadre complet, és per això que són 10 les diverses pinzellades que acoloreixen i omplen aquestes planes que plàsticament expliquen la vida de colors i de sentit de la nostra institució al llarg de l’any 2013.

10 pinzellades de l’any 2013


Consolidació de Triatge: contenidors i nova nau

“Triatge” va ser el nom escollit per expressar el nou impuls donat a la reutilització de la roba de segona mà recollida a les parròquies i altres indrets territorials. La consolidació del taller/projecte Triatge ha dut al llarg d’aquest any 2013 la implantació de 62 contenidors en espais públics i privats, tant de Palma com de Part Forana, així com també la instal·lació de saques en altres indrets, per tal de facilitar a la ciutadania la donació de roba i cercar rendibilitat als recursos de la pròpia Càritas. La necessitat d’un espai on poder realitzar dignament el taller Triatge dugué a Càritas a l’adquisició d’una nau al Polígon de Son Castelló que de forma po-livalent també s’aprofitàs per l’emmagatzematge dels aliments recollits.

Campanya sobre Habitatge

Des de Càritas consideram que l’habitatge és clau per una vida digna de la persona i de la família, i les peticions d’ajuda econòmica que ens fan a la nostra entitat per poder mantenir la vivenda són constants i nombroses, és per això que al llarg del 2013 es va posar en marxa una campanya de sensibilització per tal que la col·laboració amb Càritas tengués aquest projecte sobre l’habitatge com a referència de la voluntat d’ajuda. “L’habitatge és clau per una vida digna. Col·labora!” és el lema d’aquesta campanya que pretén ajudar a prendre consciència que una aportació econòmica per a pagar un lloguer o un subministrament de la llar com electricitat o aigua és tan important com aportar una bossa d’aliments perquè l’important és la dignificació de la persona.

Nova empenta a Koluté i visita de la reinaL’any 2013 ha significat una ferma empenta al projecte Koluté. Un projec-te/taller de disseny i confecció amb tela africana, treballada per mans se-negaleses, i que es va presentar en públic el mes de juliol de 2012. aquest projecte, el nom del qual en llengua wolof significa confiança, també s’ha seguit treballant en clau de codesenvolupament ja que aquest projecte dut a terme amb participants senegalesos té incidència en accions con-cretes a Senegal a través de la Càritas local. La visita que la reina Sofia realitzà a Càritas el 12 d’agost va comptar amb una aturada simpàtica a la seu del projecte Koluté, aquest gest suposà una més gran difusió d’un projecte caracteritzat per la seva novetat i originalitat.


el territori cada vegada més gran i més present

a nivell de treball en el territori l’any 2013 ha suposat donar una passa important i decidida. el que en el i Pla estratègic es plantejava como una línia estratègica d’actuació on es parlava de “dinamit-zació del teixit eclesial i social” s’ha traduït poc a poc en una més gran connexió i treball conjunt de Càritas diocesana amb les Càritas parroquials i sobretot aquest darrer temps ha significat una més gran participació i increment de voluntaris que en el territori tenen més rellevància i assumeixen més responsabilitat. el treball del Procés assembleari i l’inici de la realització del ii Pla estratègic, amb la participació de més de 400 voluntaris, ha suposat fer realitat el compromís comú de tots els qui formam la gran família de Càritas: treballar per la justícia.

Més col·laboració amb empreses i associacions

a semblança d’altres Càritas diocesanes i de la mateixa Càritas espanyola, hem volgut plantejar-nos la creació d’un col-lectiu col·laborador anomenat ”empreses amb cor”, tot un seguit d’empreses que, volent donar resposta a la clàusula de res-ponsabilitat social corporativa, s’acosten a la nostra institució per dur a terme un vincle de col·laboració tan ric com variat. i així és com durant l’any 2013 s’han sig-nat acords amb empreses, experimentant diverses maneres de col·laboració. i més enllà de les empreses ens trobam amb un nombre cada vegada més significatiu d’associacions, col·legis professionals, grups esportius, etc. que manifesten un grau de compromís social traduït conjun-turalment amb una col·laboració puntual o periòdica amb Càritas Mallorca.

Càritas Mallorca més present a les xarxes socials: Facebook, Twitter

avui en dia el protagonisme emprès per la xarxes socials és cada vegada més gran. És per això que Càritas es va plantejar una presència dins aquests mitjans de relació i comunicació virtual amb la finalitat de ser més coneguda i valorada. També aquesta presència dins les xarxes possibilita la ca-pacitat d’incidir en el tema social provocant debat, reflexió i diàleg dins àgores ciutada-nes on seria impossible arribar-hi si no fos a través d’aquestes xarxes que amplifiquen la veu i presència de Càritas que no vol ser altra que l’altaveu i imatge dels més invisibles: els darrers i desfavorits.


Obrint l’elaboració del nou Pla estratègicDurant l’any 2007 es varen anar donant les primeres passes amb l’objectiu d’elaborar un primer Pla estratègic de Càritas Mallorca. aquest quedà enllestit l’any 2009 que fou quan el qui aleshores era bisbe de Mallorca, Mons. Jesús Murgui, el ratificà aprovant-lo definiti-vament aquests anys passats han estat temps d’aplicació del Pla estratègic 2009-2013 i les grans línies plantejades han ajudat a prendre un nou rumb a Càritas Mallorca. L’any 2013 ha significat l’inici de l’elaboració formal del ii Pla estratègic, un treball que ha comptat amb la participació de més de 400 agents que, partint del Procés assembleari i amb l’assessoria de Fernando Fantova, ha emprés la tasca d’elaborar i redactar el nou pla estratègic que marcarà el camí de la institució els propers cinc anys, 2014-2018.

antoni Vera, Vicari General i nova direcció de Càritasen el mes d’octubre el senyor Bisbe va tenir a bé cridar al fins llavors Director de Càritas i Delegat d’acció Caritativa i Social, Mn. antoni Vera, a compartir la responsabilitat de dirigir la diòcesi com a Vicari General. alhora que des de Càritas ens sentim orgullosos d’haver comptat amb un bon amic cridat a tasques superiors, el seu buit s’experimenta amb sen-timent de pèrdua. aquest fet suposà que dins Càritas es produís una reestructuració de l’equip de direcció. Margalida Maria riutort passava a ocupar el càrrec de directora i Joan Francesc Planes el de secretari general, mentre quedava com a administradora general Sebastiana Santmartí. el bisbe a més de ratificar aquest equip va encomanar la tasca de de-legat seu al si de Càritas a Mn. Guillem Vaquer, rector de la parròquia de Son roca. reptes i desafiaments no en mancaran ni a un ni als altres: ànim, doncs!


Si l’any passat, quan presentàvem aquest apartat comen-tàvem que el 2012 havia estat l’any on es consolidava la pèrdua de drets i el debilitament de l’estat de Benestar, po-dríem dir que l’any 2013 és l’any on es mostra més palesa la Fractura Social. La franja entre integració i situació d’ex-clusió s’amplia. Hi ha una caiguda de rendes i un augment de la desigualtat en el seu repartiment. S’observa com unes classes mitjanes minven i transiten cap a l’exclusió. aquest espai d’exclusió creix i fa present que el factor econòmic ja no és suficient per donar explicació al deteriorament de les condicions de vida dels ciutadans. existeix un alt risc de que aquest augment de desigualtat a llarg termini, es converteixi en crònic. Hi ha un gruix de població que viu en una situació insostenible. el mercat de treball està bloquejat: alt nivell d’atur, nul·la creació de llocs de feina, treball precari, salaris baixos,... Creixen els problemes de salut i també els referits al sosteniment de l’habitatge, entre d’altres.

està constatat que en períodes de creixement no es redueixen les xifres de pobresa i exclusió en la mateixa mesura que augmenten en els moments de crisi, per tant aquest comportament contracíclic ens fa ser pessimistes en quant a una possible recuperació, on grans sectors de la ciutadania poden quedar al marge. Si continua el deteriorament de la capacitat adquisitiva i dels drets socials de la població, la fragmentació seguirà creixent i en conseqüència hi pot haver una ruptura en la cohesió social que encara, gaire bé miraculosament, no s’ha vist molt afectada. aquestes són algunes de les conclusions a les que arriba l’informe presentat per la Fundació FOeSSa al

document Precarietat i Cohesió Social presentat a principis de 2014 fent referència a l’any de la memòria que aquí ens ocupa.

És aquesta una realitat genèrica de la situació d’es-panya, però que, contrastada amb la feina quotidiana de la nostra Càritas, tant partint de les dades quantitatives com qualitatives, es reforça i confirma a la nostra illa:

• La situació de cronificació s’ha fet tant patent al nostre treball quotidià que l’acció desenvolupada per tècnics i voluntaris als diferents programes i projectes no davalla, més aviat, davant l’augment, seguim topant-nos amb les nostres pròpies limitacions i les dificultats per assumir moltes més situacions noves de persones i/o famílies. el nombre de respostes donades a nivell d’intervenció creix respecte al mateix nombre de persones ateses.

• en la mesura que s’han anat consolidant Grups d’ac-ció Social a diferents territoris, la demanda d’ajuda ha augmentat. aquesta ha estat molt sovint a partir de la demanda dels propis Serveis Socials municipals per tal de treballar en coordinació i complementarietat, aprofitant al màxim els recursos comunitaris, així com de les actituds solidàries i de compromís amb la ciuta-dania de molta gent d’església. Prioritàriament aquest augment es veu a la zona de Part Forana.

• Hi ha un creixement de persones d’origen mallorquí o de la península, el que vol dir que s’han acabat tot tipus

el servei de Càritas amb dades i xifres

Necesitada, Famélica, Moribunda,Legar a tiempo,Llegara tiempo

Memòria 2013 21

d’estalvis, tant propis com familiars, esgotant les exis-tències econòmiques de les famílies i trobant-se en un desempar total. Són persones que no havien acudit mai als Serveis Socials públics o als nostres propis serveis i que mai havien imaginat arribar a aquestes situacions.

• L’alt atur, juvenil, de persones majors de 45 anys, d’ho-mes i dones que tenen bona trajectòria laboral però que es troben en situació d’aturats de llarga durada,... continua essent una de les principals causes d’aques-ta situació. Tot i haver tengut una de les temporades turístiques amb major nombre de persones que han arribat a la nostra illa com a turistes, no s’han creat nous llocs de feina i els treballadors han vist com tre-ballant més hores cobraven manco, a més de viure l’amenaça continuada del que suposa saber que el teu lloc de feina el somnien moltes persones que accepta-rien condicions de treball inclús més indignes.

• es segueix mantenint de forma restrictiva l’accés a ajudes públiques afectant a moltes persones i famílies que no compleixen perfils determinats. augmenten les despeses de les famílies pel que fa al tema de salut (medicines, avançament en el pagament del material ortopèdic, creixement de despesa per persones amb malalties cròniques,...) també pel que fa a l’educació hi ha una minva en les beques i ajudes directes, així mateix es veuen moltes dificultats per què alguns col·lectius puguin accedir a ajudes dels Serveis Socials (rentes Mínimes d’inserció, ajudes per dependència, accés a serveis especialitzats, canvis de barems en les revisions de les Pensions No Contributives, etc.)

• el sosteniment de l’habitatge passa a ser una prioritat molt import per a les famílies, parlam d’estrès post trau-màtic davant la pèrdua d’aquesta per desnonament, de pobresa energètica quan les persones i famílies no po-den mantenir els subministraments bàsics (electricitat,

gas, aigua), es fa insostenible assumir les despeses de les comunitats de veïnats, també hi ha dificultats per a l’accés a un habitatge amb lloguer social, entre altres.

• aquestes situacions afecten a milers de persones i fa-mílies, la qual cosa té una conseqüència directa amb la infància, una infància en risc d’exclusió pel que fa al seu desenvolupament integral (accés als serveis bà-sics i adequats, en un espai de vida i relació sana, on puguin desenvolupar les seves capacitats i potencia-litats, i exercir els seus drets, des d’una participació com a membres de la societat).

• La realitat també ens parla de la gent que surt de la nostra terra a la recerca de respostes al món laboral, oportunitats de formació, creixement i desenvolupa-ment a països d’europa i a altres indrets, els anome-nats països emergents. Per altre costat el retorn d’im-migrants també és un fet constatat especialment pel que fa als llatinoamericans per tal de recuperar família extensa, lligams relacionals i poder viure malgrat si-gui amb poca cosa. No passa el mateix amb els provi-nents de l’Àfrica, per aquestes persones la immigració continua essent una necessitat, és aspirar a subsistir amb uns mínims que no tenen als seus països d’ori-gen i, per tant, en continuen arribant a la nostra illa.

Tots aquests elements i altres no mencionats són un pe-rill davant una possible ruptura en la cohesió social, però els béns relacionals tan importants i a moments tan obli-dats, són encara ara una clau importantíssima en la nos-tra manera de concebre la intervenció social i la millora i transformació de la realitat. el creixement del voluntariat, el naixement de moviments i grups que vehiculen rela-cions socials, veïnals, ciutadanes, les pròpies relacions internes de les famílies, etc. possibiliten una convivència que encara no està del tot ressentida per aquesta crisi. aquests són elements clau d’una vertadera recuperació

i per tant també elements a tenir present en la recerca d’alternatives al moment actual, una oportunitat que no podem desaprofitar.

Des del punt de vista quantitatiu i qualitatiu, les dades que a continuació es plasmen són unes dades que tenen com a rerefons aquest estil de feina, el de l’acompanya-ment a les persones des d’aquesta vessant relacional, des del territori, des de la promoció de les persones i la seva participació activa, des del treball individual, familiar, gru-pal i comunitari, assumint les pròpies limitacions, ja que aquest estil requereix una implicació ferma i amb perspec-tiva de continuïtat. També suposa invertir esforços en una formació contínua, integral, oberta i actual, i no exempta de radicalitat davant les injustícies i situacions indignes per a les persones.

igual que l’any passat, i també de forma més concreta, a més de les dades que figuren al programa informàtic de Càritas Mallorca (SiCCe) comptam amb les dades de les persones que des de les parròquies s’han atès i que no estan informatitzades, oferint una visió global de tota l’actuació de Càritas Diocesana.

Dades sobre persones ateses i distribució al territori

Càritas Mallorca ha atès, de forma directa i descentralit-zada, a través dels diferents programes i projectes que du a terme arreu de l’illa un total de 10.995 persones. això suposa un creixement del 16’6% respecte de l’any passat.

D’aquestes hem de destacar les 4.364 que figuren regis-trades al SICCE (Sistema informàtic de la Confederació de Càritas espanyola) i 6.631 que no hi figuren, però que re-ben atenció des de la majoria de parròquies dels diferents municipis amb la idea de col·laborar i complementar la tasca dels serveis socials públics. Gairebé son 1.500 perso-nes més que l’any 2012. És important destacar que aquest creixement s’ha vist especialment modificat per una millo-ra en el recompte de les persones ateses i la incorporació de 11 Grups d’acció Social que s’han consolidat i comen-çat a fer una feina més coordinada amb Càritas Diocesana.

De tota aquesta acció, la distribució en el territori ha estat:• Part Forana 7.644• Palma 3.351

en quant a la distribució als diferents programes seguint les dades del SiCCe, els resultats són:

Programa d’Acció de Base: · Treball individual i familiar 3.006 · Grupal i comunitari 1.021Programa d’Accions per a l’Ocupació: · Total persones ateses 1.086

Fent referència a les dades que figuren al programa infor-màtic des d’on extreim les característiques generals de la població atesa, cal dir que s’han donat més de 28.600 respostes a les més de 11.000 sol·licituds d’ajuda. Si com-param l’evolució de les demandes i respostes que hi ha hagut durant aquests anys de crisi podem observar com la situació de cronificació fa que es treballi durant més temps amb les mateixes persones i famílies però, donada la complexitat de les situacions, tant el creixement de les sol·licituds com el de les respostes augmenta.

evolució sol·licituds i respostes30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Sol·licituds respostesPersones ateses



Malgrat no tenim unes dades que ens permetin treure les característiques de la població atesa a la majoria de les parròquies de Part Forana, ja que fins ara no s’ha co-mençat a emprar el programa informàtic SiCCe, podem dir alguna cosa en quant a la distribució feta del nombre de persones ateses des del territori tenint en compte els diferents arxiprestats:

arxiprestat de Llevant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6’3 %arxiprestat de Migjorn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8’7 %arxiprestat de Miramar - Sóller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6’4 %arxiprestat del Nord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7’2 %arxiprestat del Pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10’2 %arxiprestat de Ponent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6’7 %arxiprestat de raiguer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24’1 %els 4 arxiprestats de Palma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30’5 %

Pràcticament hi ha un creixement d’atenció a tots els ar-xiprestats i de forma molt més significativa a l’arxiprestat Miramar - Sóller amb un 53%, arxiprestat del Pla amb el 35% o arxiprestat del raiguer amb un 31%. La situació no varia gaire als arxiprestats de Palma (2’3%).

Característiques de la població atesa

SEXE: Pràcticament el perfil és el mateix de l’any passat, el 55’3% són dones i el 44’7% són homes. Malgrat conti-nua molt equilibrat, després d’un creixement dels homes aquests darrers anys, les dones són les que més acudeixen a demanar ajuda.

EDAT: Les persones ateses són infants, joves i adults, amb un gruix important d’adults entre els 30 i 55 anys. Molts d’ells pa-res i mares, amb fills menors. La gràfica ens ajuda a veure com els menors de 18 anys son el 20% de la població atesa, mentre que els joves de 18 a 35 representa el 30% i els adults de 45 a 65 són el 24%, d’aquí la preocupació pel futur d’aquestes genera-cions. Pel que fa a les persones majors de 65 anys, hem de dir que amb la llei de dependència aquest col·lectiu va minvant en quant a atenció directa i sols representa un 4%.

ORIGEN. Les persones ateses per Càritas són encara en la seva majoria d’origen immigrant (60%), tot i que els autòc-tons han seguit pujant de forma significativa aquests dar-rers anys, arribant a ser el 40% aquest 2013. La crisi afecta no solament a persones nouvingudes, tot i que moltes es troben ja instal·lades dins la nostra societat, sinó a moltes persones mallorquines que es troben en situació de vulne-rabilitat per la pèrdua del treball i la cronificació de la seva situació. D’aquesta manera hem passat d’un 13’5% de per-sones espanyoles l’any 2009 a un 40% enguany. es signifi-cativa la minva de persones llatinoamericanes ja que moltes han començat a tornar als seus països d’origen, alguns dels quals viuen un moment emergent econòmicament.

Tot i això la diversitat segueix creixent, passant de 69 paisos l’any passat a 74 enguany. És important destacar aquesta varietat pels continents més significatius:

• europa, 22 països, el que representa un 46% del total. entre ells cal destacar Bulgària, romania, italia, alema-nya, Portugal i Polònia, entre d’altres.

Nombre de participants per edat

Nombre de participants

600

700

500

300

400

200

100

0

>850-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 Sense mecanitzar

Distribució per sexe

Dona

Home

evolució demanda de les persones autòctones

50%

30%

40%

20%

10%

0

2009 2010 2011 20132012

evolució de les persones ateses per Càritas Mallorca des de 2009

50

30

40

20

10

0

2009 2010 2011 20132012

europa Latinoamerica africa i OM altres



ficació ens ajuda a veure de forma complementària, amb la gràfica de les edats de les persones ateses, que Càritas Mallorca està atenent prioritàriament a famílies joves i que hi ha una gran quantitat de menors que es troben afectats per aquest situació.

FORMACIÓ. Una vegada llevats els menors en edat de formació obligatòria que puja a 974 persones (22% del to-tal) volem fer menció de quin és el nivell formatiu de les persones adultes. Tot i que no tenim aquesta informació registrada al 100%, de fet sols ho tenim del 69%, creim que és important aportar aquesta informació sabent que afecta a més de la meitat de les persones ateses.

el grup més nombrós és el que té els estudis primaris acabats i que puja a un 28%, en canvi hi ha un 19% que no els té acabats. Per altre costat un 15% té finalitzats els secundaris i un 6% ha realitzat estudis de cicles formatius

de grau mitjà o superior de formació professional i/o batxi-llerat. Sols un 2% té estudis universitaris. Tot això ens indi-ca que les persones amb qui estam treballant posseeixen poques eines formatives de cara a posicionar-se favorable-ment davant uns canvis que exigeix avui el mercat laboral.

SITUACIÓ LABORAL el 60% de les persones ateses en edat laboral, és a dir, que són actives, es troben sense feina. Sols el 6’7% són persones actives i ocupades tant per compte d’altri com de forma autònoma, inclús com empleador. Un 2% manifesta que fa feina en treballs marginals o no regularitzats. el restant 31’3% és un grup de persones que presenten situacions vàries: alguns són inactius per ser pensionistes per invalidesa, altres no te-nen permís de treball, etc.

• Àfrica, 24 països, el que representa un 31% del total. Destacar que els principals emisors de persones han estat Nigèria, Senegal, Mali, Marroc i Guinea, etc.

• Llatinoamèrica, 20 països, representant un 20% del total de persones ateses. es poden destacar Bolívia, equador, Colòmbia, argentina, república Dominicana, Brasil, Xile, Cuba, Uruguai i Perú.

És més poc significativa la demanda de persones proce-dents d’Àsia o amèrica del Nord que no representen ni el 2% del total de persones ateses i que són de 8 països diferents.

CIUTADANIA: Pel que fa a la ciutadania ja hem comentat que és molt significatiu que el 41% de les persones ateses

siguin espanyoles, un 6’7% són ciutadans comunitaris en-front del 51’3% que són ciutadans extracomunitaris. aquests han minvat gairebé 10 punts respecte de l’any passat.

És important destacar que de les persones extraco-munitàries un 14% es troben en situació d’irregularitat administrativa mentre que el 37’6% tenen permis de re-sidència i/o treball, prioritàriament.

TIPUS DE FAMÍLIA. Del conjunt de les persones ateses el 66’3% són famílies i tenen fills menors, aquesta és una dada que ha pujat respecte de l’any passat gairebé 9 punts de di-ferència. el 48’3% d’aquestes famílies són parelles amb fills i un 18% són famílies monoparentals. Comparant amb les dades de l’any passat hi ha hagut una minva de persones soles, passant d’un 21% l’any 2012 a un 17 % aquest any. Sols un 6’7 % respon a famílies sense fills. aquesta classi-

Sens

e M

ecan

izar

Tipus de família

Tipus de família

2200

1400

1600

2000

1800

1200

600

1000

800

400

200

0

Pers

ona

sola

Pare

lla s

ense

fills

Pare

lla a

mb

fills

Fam

ília

mon

opar

enta

l

altr

es ti

pus

de fa

míli

a

NS

/ N

C

No sab / No contesta

Familiars de Comunitaris

espanyol/a

extracom. familiar d’espanyol/comunitari

Comunitari/a no espanyol

extracomunitari/ria

Ciutadans

Universitaris

Primaris complets

altres

FP i baxiller

No tenen els primaris complerts

Formació dels participants

Memòria 2013 25

Situació laboral

Varis

actius ocupats

Treball marginal

actius desocupats


La intervenció general de Càritas amb les persones ateses

Prioritàriament el paper que desenvolupa Càritas Mallorca des de les diferents parròquies és el d’acollida i escolta ac-tiva davant la situació que presenten les persones i famí-lies que s’acosten als nostres serveis. aquestes sol·liciten suport, ajuda, acompanyament,... davant uns moments d’extrema angoixa i preocupació pel que pateixen i viuen. L’acollida és desenvolupada tant per les persones voluntà-ries que formen els GaS (Grups d’acció Social) o equips de treball dins l’àrea d’Ocupació, com pels tècnics contractats per l’entitat, amb la idea d’apropar-nos i acollir aquest senti-ment i cercar conjuntament la resposta més adient.

en quant a tipus d’intervenció, de les dades més significati-ves recollides al SiCCe, podem destacar que el capítol d’aju-des i serveis és el que més s’ha dut a terme amb un 53’2% de la nostra intervenció i el d’acompanyament i seguiment dels processos personals i familiars que suposa el 50’1%. Queden a un segon lloc, en quant a temps dedicat i grau d’intervenció, tot el que fa referència a acollida, suport, informació, orienta-ció i diagnòstic. aquest darrer gran bloc no es contradiu amb una acció prioritària d’acollida i escolta activa, però donada la situació de cronificació de moltes persones, la tramitació d’ajudes directes passa davant la resta d’accions, no perquè es respongui sols a la demanda sinó a la necessitat imperiosa de subsistència i/o contenció de les persones /famílies en moments tan crítics. Ja en tercer lloc cal destacar tot el que fa referència a la tramitació i gestió, en definitiva, tot el que suposa de burocràcia paral·lela davant la tramitació d’ajudes concretes. Convé esmentar que enguany aquest capítol ha augmentat en 10 punts respecte de l’any passat i per tant es dedica a aquesta acció el 24’1% de la nostra intervenció. Tam-bé suposa un aspecte molt important el referit a la formació de persones i acompanyament als diferents grups i equips, suposant un 22’7% del nostre treball.

Pel que fa a l’àmbit de la intervenció, segons el que figura re-gistrat al programa informàtic SiCCe, tot i que no coincideix exactament amb la intervenció general duta a terme a tot Càritas, el que ha estat més demandat i amb major nombre de respostes ha estat el capítol referit a l’educació amb un 47’4% de la nostra intervenció. Per una banda fa referència a tota l’ajuda que es dedica a la infància i, per altra, tot el que fa referència a la formació no acadèmica dels adults, referint-se tant a formació bàsica (castellà, català, anglès...) com professional (cursos, tallers formatius,...). en segon terme i sense gaire diferència es troba el capítol d’ajuda a l’alimentació, roba i altres necessitats personals, amb un 46’4 %. en tercer lloc hi ha la resposta a la demanda de treball amb un 31’6%, i en quart lloc la demanda de suport a l’habitatge amb un 26’3%. així com l’apartat relacionat amb la feina ha davallat en 4 punts, l’habitatge ha sofert una al-çada de 12 punts respecte de l’any passat. Per altre costat la família i el seu entorn han estat també un element clau de la

nostra intervenció, arribant a un 22’3% quan abans no que-dava gaire bé registrat aquest àmbit d’intervenció. el capítol d’ajudes econòmiques vàries també arriba a un 20’6%. Cal destacar que l’apartat d’ajuda per a la salut ha crescut de forma també significativa respecte de l’any passat, passant d’un 8’5% el 2012 a un 18’2% el 2013. Gràficament ens po-dem fer una millor idea de quins són els àmbits prioritaris de la nostra intervenció tot i que es passaran a descriure de forma més detallada.

Malgrat hàgim volgut exposar el que figura registrat al SiCCe en quant a la intervenció que feim a Càritas Ma-llorca (àmbits i tipus), a continuació exposarem de forma més detallada quines han estat les principals demandes i ajudes donades a nivell general ja que, com hem exposat abans, l’atenció donada des de les Càritas Parroquials és molt més ampla del que figura al programa informàtic.

Per ordre d’importància les principals demandes fetes a Càritas l’any 2013 han estat:

1. Alimentació i productes d’higiene personal i neteja la llar. És una demanda directa i constant, davant la situa-ció de mancança econòmica. aquesta ha estat la primera de les ajudes suposant el 42’9% del total. Les ajudes han anat creixent de forma important tant en espècies com de forma monetària, gràcies a l’increment que s’ha obtingut dels fons de la Fundació amancio Ortega Gaona. el crei-xement de les ajudes monetàries per a la compra de pro-ductes frescs, a més de productes d’higiene personal o de neteja per la llar, s’han donat a partir de la confiança en les persones i en l’assumpció de les seves responsabili-tats en quant al sosteniment familiar. També inclou l’ajuda que es dóna en concepte d’alimentació infantil. És l’ajuda que més es gestiona des de les parròquies, a partir de les campanyes i/o iniciatives per a la recollida d’aliments que s’han anat fent durant tot l’any, a més de comptar amb ali-ments donats pel Fons de Garantia agrària a nivell estatal. Sovint també és una ajuda complementària a la rebuda dels Serveis Socials o substitutòria d’aquests a molts de municipis. en aquest sentit s’han invertit esforços per una major coordinació i racionalització dels recursos.

Dins aquest apartat cal tenir ben present la gestió del Menjador Social d’inca, que des de l’inici de la crisi va veu-re duplicada la seva atenció servint actualment i de forma diària 100 menús durant tot l’any. També es important mencionar la derivació i/o coordinació amb altres serveis i entitats relacionades amb el tema. De fet aquesta ha estat la despesa més grossa per ajudes directes a persones i famílies arribant a un total de 307.191€ invertits, el que suposa un creixement econòmic del 61% respecte de l’any passat.

altr

es ti

pus

d’in

terv

enci

ó

Tipus d’intervenció

50%

60%

40%

20%

30%

10%

0

aju

des

i ser

veis

aco

mpa

nyam

ent i

seg

uim

ent

dels

pro

cess

os

aco

llida

, esc

olta

i su

port

Valo

raci

ó i d

iagn

òstic

info

rmac

ió, o

rien

taci

ó i a

sses

sori

a

Tràm

its i

gest

ions

Form

ació

Der

ivac

ió a

altr

es

proj

ecte

s o

serv

eis

ass

esso

ria

jurí

dica

altr

es à

mbi

ts

Àmbit de la intervenció

50%

40%

20%

30%

10%

0

educ

ació

alim

enta

ció,

rob

a i a

ltres

per

sona

ls

Treb

all

Fam

ília

i ent

orn

soci

al

Hab

itatg

e i o

rgan

itzac

ió d

e la

llar

econ

omia

Àm

bit g

ener

al

Salu

t


Memòria 201328

2. Ajuda per habitatge (lloguers, hipoteques, comunitats de veïns, subministraments...). La lluita per la protecció i soste-niment de l’habitatge ha estat una de les mobilitzacions que tant a nivell estatal com territorial han esdevingut prioritat. L’habitatge concebut com un espai de protecció, seguretat fa-miliar, espai de privacitat i intimitat,... ha estat un reclam con-tinu davant desnonaments constants per la impossibilitat de fer-se càrrec del pagament de les hipoteques o els lloguers. Una conseqüència clara de la manca de feina i, per tant, la manca d’ingressos econòmics és la dificultat per al sosteni-ment de l’habitatge. La pèrdua de l’habitatge és una font de conflicte i de desestructuració per a moltes persones i famí-lies. Per tal de donar suport a aquesta demanda i necessitat, Càritas va iniciar una campanya de sensibilització, així com també va col·laborar amb un estudi sobre els efectes dels desnonaments en la població atesa per la nostra entitat. Les ajudes pel manteniment de l’habitatge han estat la segona despesa econòmica més grossa passant els 185.000€ el que suposa un 26% del total d’ajudes directes. Parlam d’un crei-xement del 32% respecte de les demandes de l’any 2012, amb un total de 873 ajudes, és a dir, 300 més que l’any passat. aquesta és una dada que segueix creixent des de l’any 2011. 3. Despeses sanitàries (medicines, atenció especialitzada, dentistes i òptiques,...) aquesta és una de les ajudes que tam-bé ha crescut molt durant aquest any, com a conseqüència de la reforma sanitària. No solament ha empitjorat l’accés de persones a la sanitat pública sinó que s’ha vist com l’in-crement de despesa amb medicines, pròtesis, etc. ha afectat molt la butxaca dels ciutadans i de forma molt especial les persones amb malalties cròniques. Ha estat un altre any im-portant pel que fa a acompanyaments als centres de salut i als centres hospitalaris per tal d’exigir el compliment mínims de la llei. aquests fets denunciats per diferents vies han vist incrementat la seva incidència a conseqüència de la mort d’una persona immigrant. Vivim amb indignació el fet que un bon grup de persones quedi fora d’uns serveis d’atenció primària i a més incrementi el funcionament i els costos dels

serveis d’urgències. en aquest sentit seguim reclamant el dret a la salut pública per a tota persona. La despesa que s’ha fet aquest any per aquesta via ha estat de més de 68.000€, gairebé s’ha duplicant el nombre d’ajudes respecte de l’any passat arribant a un total de 419.

4. Ajudes per educació / formació per a infants, joves i adults. Hem comentat quan parlàvem del perfil de les per-sones ateses per Càritas que no tenien un nivell formatiu molt elevat. en aquest sentit hem vist com les ajudes a la formació acadèmica i no acadèmica han augmentat de forma important traduint-se per una banda amb ajudes relacionades amb el pagament d’escoletes infantils i/o menjadors escolars pel que fa a menors, a més de ma-terial didàctic (llibres, material escolar,...), com a l’incre-ment d’aquelles accions formatives que puguin millorar un posicionament de cara al futur per a joves i persones adultes. Són moltes les iniciatives formatives que han nas-cut al territori (barris de ciutat o pobles) per tal de recolzar i millorar els processos personals, amb la implicació de moltes persones voluntàries que posen la seva experièn-cia i els seus talents al servei de qui més ho necessita, es per això que han nascut accions formatives com: reforç escolar, català, castellà, anglès, informàtica, electricitat, cuina bàsica, cuidadors no professionals, agricultura,.... S’han dut a terme més de 380 ajudes sols per a menors el que ha suposat un increment en aquest tipus d’ajudes d’un 122% el que suposa més de 54.000€. això suposa un 7’6% del total de les ajudes directes. Pel que fa a activitats formatives per adults més de 1.000 persones han parti-cipat d’aquestes activitats programades durant tot l’any.

5. Suport a les famílies. arran d’analitzar el continu incre-ment de parelles joves amb infants com a participants dels nostres serveis, hem intentat consolidar un treball amb les famílies des d’ una intervenció més integral. això ha supo-sat també una diversificació de les accions dutes a terme des de les parròquies tant a nivell individual-familiar com

grupal-comunitari. Les iniciatives han estat relacionades amb activitats de grups amb pares/mares i fills, acompa-nyament terapèutic, treball més intens amb famílies més complexes amb una implicació d’altres serveis externs als de la nostra entitat, etc. Hem iniciat per altre costat un registre més acurat pel que fa a les llars i/o unitat familiars per tal de contemplar més la globalitat. Malgrat no hi ha una despesa específica per aquest tipus d’intervenció ja que és transversal, és important fer menció de l’esforç dut a terme perquè es tengués una visió més global i des de diferents vessants, el que ha suposat reflexió dels tècnics, canvis en la manera de procedir, major implicació de per-sones voluntàries, treball amb altres entitats, etc. aquest suport a les famílies ha suposat un creixement de més del 22% de la nostra intervenció.

6. Inserció Laboral. La poca dinàmica del mercat de treball ha condicionat la demanda d’ajuda a Càritas, de fet, de ser la primera demanda d’ajuda l’any 2011 ha passat a una po-sició inferior aquest any, no perquè no hi hagi necessitat de treball, sinó perquè hi ha altres demandes que han passat en primera línia davant la necessitat de subsistència. Cal dir que s’ha continuat de forma intensa un treball de formació, orientació, ocupació i intermediació augmentant la relació tant amb empreses com amb empleadors. Hi ha hagut un augment de places becades als tallers, s’han dut a terme alguns contractes d’inserció, s’ha intentat créixer amb di-namització del teixit empresarial des de la proximitat... Tot i que els resultats més concrets de participació els trobareu al desenvolupament del Programa accions per a l’Ocupa-ció, les ajudes directes, via beques de formació i ocupació, han pujat a 240.582€. el que ha suposat un creixement del 34% respecte de l’any passat. aquest fet ha ajudat a di-namitzar els processos personals d’inserció i obtenir uns ingressos mínims per sobreviure per tal de prevenir altres situacions més excloents i destructores de les capacitats i potencialitats de la persona. Guanyar-se unes ajudes amb la implicació activa de la persona dignifica a la mateixa.

7. Ajuda per transport. aquesta és una ajuda que pràctica-ment s’ha mantinguda respecte de l’any anterior. Suposa el 3’5% del total de les ajudes i ha augmentat solament un 8%. És una ajuda complementària però que facilita la mo-bilització de la persona perquè es faci càrrec de les seves responsabilitats i l’ajudi en la recerca d’alternatives a la seva situació. es caracteritza per moltes ajudes petites que serveixen per bono bus, targeta de transport de tren o bus, càrrega de la targeta de transport,...També aquest any s’han donat algunes ajudes per viatges de retorn per a persones que no tenien accés a les ajudes públiques. És una ajuda transversal a la que s’hi han dedicat gairebé 25.000€.

8. Suport psicològic. els moments de conflictivitat i d’impo-tència que es creen davant el fet de no trobar feina, perdre l’habitatge, no disposar dels recursos mínims i necessaris per a viure autònomament,... provoca en les persones si-tuacions que afecten la seva salut física i psíquica. Ja hem esmentat la necessitat que tenen les persones que acudei-xen als serveis de Càritas de ser escoltades, valorades, re-conegudes, acompanyades en el seu procés de millora en moments tant difícils. els professionals, contractats i volun-taris de Càritas han intentant promoure espais per poder atendre aquestes demandes, tant a nivell individual com grupal, a més d’iniciar algunes col·laboracions professio-nals en aquest sentit.

Per acabar aquest apartat volem assenyalar que és un repte de Càritas seguir apostant per un treball dirigit al desenvo-lupament dels béns relacionals entre les persones i les co-munitats, pel que suposa de presa de consciència del ser ciutadans i de la possibilitat de transformació de la societat.


Palma

Distribució d’ajudes en espècies i/o econòmiques 72 5

Activitats per a infants i joves 13 5

Menjador Social d’Inca 1

Alberg Càritas Parroquial 1

Activitats per adults (habilitats socials, formatives, laborals) 29 10

Accions de dinamització i participació comunitària 30 8

Accions de comunicació, sensibilització i denúncia 67 22

Accions d’economia solidària i suport a projectes productius 44 10

Atenció a persones majors 21 8

Nombre de GAS amb acompanyament de Càritas Diocesana 59 6

Nombre de GAS sense acompanyament de Càritas Diocesana 20 5

Acollida i atenció feta per persones voluntàries 57 14

Acollida i atenció feta per persones contractades 26 2

Mapa del territoriaccions desenvolupades als diferents arxiprestats

Per tal que es pugui veure de manera més gràfica el conjunt d’accions desenvolupades al territori, te-niu a les vostres mans un mapa on hi figuren les accions classificades i distribuïdes per arxiprestats.

És important destacar que totes les accions han crescut respecte de l’any passat a més d’incorpo-rar-se 11 nous Grups d’acció Social que han con-solidat la seva tasca i la coordinació amb Càritas Diocesana.

Llevant

2

4

5

3

6

1

2

1

1

7

7

Nord

2

-

1

1

4

1

1

1

-

4

3

1

Migjorn

8

1

8

-

8

1

3

3

3

8

4

Pla

Raiguer

Ponent

Miramar - Vall de Sóller

7

-

6

1

7

10

-

7

5

11

1

4

-

5

-

4

1

-

-

2

1

1

3

2

7

7

-

2

9

5

12

5

1

-

1

1

5

1

1

1

1

-

1

1

-

Palma 1

5

5

5

4

6

1

2

-

-

4

5

Palma 2

8

7

8

1

8

2

6

1

5

8

4

Palma 3

8

5

9

2

11

2

6

2

7

5

4

Palma 4

2

4

5

1

6

2

5

-

5

6

4


L’ acció de Base és el programa considerat porta d’accés de l’acció social de Càritas. es duu a terme des del territori i és el que dóna una primera resposta amb l’acollida, atenció i acompanyament a les persones i des d’on es duu endavant una tasca diversa amb els grups d’acció Social, integrats per voluntaris i tècnics contractats.

acció de Base Palma

aquesta tasca implica un acompanyament individual i comunitari a la persona, com a posseïdora de la màxima dignitat, com a ser integral i social i en procés de fer-se en societat i de fer societat. La persona se torna eix i centre fonamental de la nostra acció. És així com les persones que intervenen en el procés són la raó de ser de Càritas. Són l’essència de l’evangeli pel qual lluitam, l’aprenentatge diari i la representació de la nostra cohe-rència com a éssers humans.

Són les dones i homes, infants i joves que lluiten amb nosaltres per un món millor, essent protagonistes de la seva vida. Hem viscut amb elles històries de sofriment que aquesta crisi està deixant en el camí i també històries d’esperança i solidaritat en condicions extremes. Són la imatge de l’esforç diari, dels assoliments, de les mil opor-tunitats d’aixecar-se i de la il·lusió per seguir endavant.

Memòria 2013 33Remolino, Desesperación, Angustia

Són persones que, encara que viuen situacions molt difí-cils, conserven l’esperança. aquestes persones i les seves vides ens ensenyen, ens donen la força per seguir enda-vant i ens ajuden a pensar que un altre món és possible.

Per altra part, la nostra missió suposa treballar per cons-truir una comunitat fraterna que incorpori, acompanyi i vinculi a les persones que estan patint situacions de pobresa i exclusió social. La nostra societat actualment es troba fragmentada i els mecanismes d’integració so-cial (treball, accés a la salut, educació), s’han debilitat. a la vegada constatam una important pèrdua de drets, i aquesta situació suposa que les persones que atenem cada vegada més es troben en una situació de major vul-nerabilitat. Davant l’ individualisme i feblesa de les re-lacions de proximitat cal seguir treballant la solidaritat primària en vies a la construcció del bé comú.

Per donar resposta a aquesta realitat també la nostra acció es desenvolupa en els espais comunitaris, en els llocs on les vides quotidianes de les persones entren en relació: en els barris, escoles, botigues, associacions de veïns... espais on s’afavoreix el contacte i la relació. La nostra missió implica facilitar la participació de les per-sones i comunitats, donant les eines necessàries perquè puguin decidir sobre les seves vides, el seu territori... aquesta tasca la podem realitzar ja que a cada un dels

barris hi ha un grup d’acció Social que coneix la realitat que l’envolta, compromès amb la tasca d’estar prop dels que més pateixen.

Un dels objectius fonamentals del nostre treball suposa generar teixit social solidari per això es fonamental el tre-ball en xarxa conjuntament amb tots els actors que estan en els pobles i barris de Mallorca, a fi d’anar sumant de cara a transformar estructures i construir comunitats de sentit on tots som importants i necessaris, donant una atenció especial a les persones i grups mes oblidats.

Treball individual i familiar

Durant l’any 2013, encara immersos a la crisi econòmica que se viu a l’estat espanyol, hem constatat dos efectes clars de la crisi en l’augment de noves pobreses:

• Persones que han acudit per primera vegada a Càritas. aquestes persones han passat d’una situació de vul-nerabilitat a una situació de pobresa, afectades princi-palment per la situació d’atur.

• Persones que han tornat als serveis de Càritas després d’haver finalitzat processos d’inserció realitzats a la mateixa entitat, però que s’han vist de nou sotmeses a circumstàncies de precarietat o exclusió social.

ens preocupa la nova pobresa i ens preocupen els que ja duen molts anys en aquesta situació, dels qui ningú parla.

Dia a dia ens trobam a més persones i famílies en situa-ció de necessitat econòmica. Dia a dia hem acompanyat a persones que es troben en situació d’atur de llarga du-rada, la qual cosa fa que no obtinguin cap ingrés econò-mic que pugui garantir les seves necessitats bàsiques. Hem constatat la gravetat dels efectes de la crisi amb demandes relacionades amb l’habitatge (hipoteques, llo-guers, deutes de comunitat, subministraments...) i s’ha registrat un increment a les demandes de tramitació de recursos i prestacions, per a l’educació (llibres i material escolar) i per alimentació i higiene.

el programa d’acció de Base en el treball individual i fa-miliar ha consistit en treballar per a la transformació de la realitat i això s’ha fet possible gràcies a la participació, implicació i fort compromís de les persones que com-parteixen el seu temps, els seus recursos i el que és més important, el seu compromís amb el projecte de Càritas. el voluntariat es un pilar bàsic i insubstituïble a més de complementari amb la tasca dels tècnics contractats. Les persones voluntàries juntament amb les contractades han acompanyat, han donat suport, i han valorat a cada perso-na, eix i centre fonamental de la nostra acció.

Totes les accions i reflexions que s’han dut a terme des de les parròquies, amb l’acompanyament dels agents de Càritas han comportat la realització de l’accés, manteni-ment i defensa dels drets humans que tota persona té, tan sols pel fet de ser persona.

això ha suposat multiplicar els esforços per part dels dife-rents agents:

• amb una revisió de les prioritats d’actuació, amb l’ob-jecte de centrar l’esforç en l’augment de les interven-cions d’assistència més urgents.

• en el ritme i deteriorament dels processos d’inclusió social i desenvolupament de les persones que hem acompanyat.

• en la pròpia vulnerabilitat emocional i psicològica dels agents de Càritas (impotència, angoixa i frustració) provocada per la duresa de les situacions i la sensació d’impotència generada per la falta de mitjans per do-nar resposta.

• Per l’augment de la recepció i gestió per part de Càri-tas, entre altres motius pel fet de què des dels serveis públics, es dóna per suposat que Càritas ofereix aju-des en situació d’emergència o bé perquè les perso-nes no compleixen els criteris i requisits d’accés esta-blerts pels serveis públics per rebre una prestació.


Seguidament es mostren els tipus d’intervenció que s’ha dut a terme i on s’han dedicat més esforços des de l’equip d’atenció individual i Familiar

• acollida, escolta i suport personal / familiar 12%• informació, orientació i assessorament 9%• Valoració i diagnòstic 7%• Derivació a altres projectes i serveis 4%• Tràmits i gestions 5%• ajudes i serveis 32%• acords, seguiment i acompanyament als processos

personals i/o familiars 31%

Treball grupal i comunitari

Des de l’equip de treball grupal i comunitari hem duit a terme diferents accions i projectes per acompanyar a persones grups i comunitats, de cara a facilitar la inclu-sió dels participants de Càritas. aquestes accions, a la vegada, han generat xarxa i han generat vincle. Volem destacar les següents:

• Cursos de llengua i cultura castellana i catalana rea-litzats a les zones de La Soledat, el rafal, Son Gotleu, Sant agustí, Pont d’inca i arenal, oferint diferents ni-vells segons les necessitats dels participants. en els projectes adreçats a dones amb infants petits s’ha ofert un servei de guarderia.

• Cursos d’anglès i alemany realitzats als barris de Bons aires, Sant agustí i s’arenal per a donar eines a les per-sones de cara a millorar la seva “empleabilitat”. Per altra banda amb aquest mateix objectiu s’han fet sessions d’orientació laboral als barris de Son Gotleu i el rafal.

• Reforç escolar per a infants i joves de les famílies que acompanyam als barris de Son Dameto i Bons aires oferint un reforç de 4 dies a la setmana. Durant els mesos d’estiu hem duit a terme activitats lúdiques i formatives per a infants de 6 a 12 anys realitzades als mateixos barris.

• Programa d’ensenyament d’adults que té la finalitat de preparar i donar suport a les persones que realit-zen una formació secundària als centres de formació d’adults. aquest projecte s’ha realitzat a la Parròquia de Santa Catalina Thomàs.

• Grup de dones realitzat a la parròquia de Sant alonso rodríguez: hi han participat dones de diferents bar-ris de Palma. L’objectiu del grup és oferir un espai de relació on poder treballar el creixement personal i autoestima de les dones, fomentant la participació a activitats que es fan a la ciutat.

• a través dels projectes “Jugam Junts” i “Aprendre junts, créixer en família”, s’han treballat habilitats pa-rentals, i s’han desenvolupat als barris de Son roca i Bons aires.

• Hem continuant realitzant els cursos formatius ocu-pacionals en matèria de jardineria i ajudant de cuina als barris de Son roca, Son Dameto i S’arenal. Hem continuat amb els cursos de cuina bàsica als barris de el rafal, Son Dameto i Molinar.

Per altra banda hem format part activa a diferents espais de reflexió, i intervenció comunitària amb altres serveis i entitats tals com:

• a les plataformes d’entitats als barris de Son Gotleu, La Soledat, Son roca, arenal, Verge de Lluc, Son Cla-dera i Son Cotoner. Cada plataforma té un funciona-ment adaptat a la realitat del barri, tenint en compte les distintes entitats que la integren.

• Participació a les comissions d’infància als barris de Son Gotleu, Verge de Lluc, Bons aires i arenal, en co-ordinació amb els diferents serveis per tal d’unificar la tasca.

• als barris de Camp rodó i Cas Capiscol diferents en-titats ens hem ajuntat per a la creació d’un bloc amb l’objectiu de dinamitzar el barri.

• al barri de Son Gotleu s’han fet diferents xerrades for-matives a col·lectius de persones que acompanyam referents a prevenció de la salut i temes relacionats amb matèria d’estrangeria.

• També hem participat en la xarxa de salut integrada per Metges del Món, amnistia internacional, Col·legi d’advocats, Prosocial i eaPN realitzant una tasca de reflexió i denúncia respecte als efectes de l’aplicació del decret de salut.

• igualment durant els mesos d’estiu hem format part de l’equip de treball de mediació entre els venedors ambulants i Policia local, conjuntament amb els Ser-veis socials i l’associació Yapo, de cara a prevenir con-flictes i treballant per a la millora de la convivència a la Platja de Palma.

Memòria 2012 37Memòria 201336

Ja que l’acció social no es pot entendre al marge del terri-tori, l’espai on es desenvolupa la vida personal i comunità-ria, Càritas necessàriament ha de dur a terme la seva tasca des de la implicació dels diversos GaS en el propi entorn.

així és com s’ha de tenir en compte aquesta realitat, ja que no és el mateix la situació als grans nuclis urbans com inca o Manacor, que compten amb una major con-centració de recursos tant públics com privats, que als pobles petits, així com tampoc és igual la realitat de la zona costanera que té una activitat econòmica molt es-tacional. Per altra part, el tema de les comunicacions en transport públic, sovint i en general, representa una difi-cultat afegida.

Tampoc són iguals els recursos o serveis oferts per part de l’administració als diferents indrets, la concentració de

recursos a nuclis urbans més grans, deixa fora a parts del territori amb més dificultat d’accés als mateixos.

També és diversa la realitat dels diferents Grups d’acció Social, el seu moment i les seves expectatives. ens trobam amb grups que s’estan activant amb el desenvolupament d’accions manco assistencialistes i més promotores de la persona, així com amb accions de recolzament de projec-tes diocesans. això en molts de casos ha significat un aug-ment i/o rejoveniment dels seus membres.

Finalment, tot i l’esforç fet per homogeneïtzar el servei de Càritas diocesana al territori, els recursos que l’equip de persones contractades de Càritas hi dedica no han estat homogenis.

el 2013 ha estat un any de consolidació de l’equip i del treball ja que hem continuat amb la tasca d’acompanyament des del mateix territori als diferents Grups d’acció Social parroquial a més d’anar fent-nos presents a nous llocs on els grups ja estan en marxa i a llocs on neixen nous grups i/o activitats.

acció de Base Part Forana

Memòria 2013Memòria 2013 3938Agua, Frío, Hielo, Ayuda

rar la seva capacitació sobretot en el sector laboral de serveis (cambrers, ajudant cuina i restauració), realitzades per 26 persones per mitjà de 6 accions.

Dins el camp de l’ocupació cal destacar els 10 tallers de recerca de feina, que han aconseguit atendre a 669 persones gràcies a la col·laboració de 16 persones vo-luntàries. La tasca dels agents d’aquestes accions no sols s’ha limitat a la intermediació, també s’ha fet un acompanyament als participants en el procés de recer-ca de feina.

Pel que fa a la tasca d’acció de base individual i/o fami-liar, la feina realitzada per part dels agents de Càritas a Part Forana, no ha estat manco important, en part re-sultat de la disminució de recursos que l’administració destina als col·lectius més desfavorits, però també per l’augment de la implicació del voluntariat i de la matei-xa comunitat.

S’han repartit ajudes amb espècies o monetàries a 34 pobles, s’han mantingut 20 espais d’acollida i escolta activa, i 21 grups han fet tasques d’acompanyament a persones i famílies. Cal destacar que a un gran nombre de llocs, el GaS es coordinen amb altres entitats del territori i sobretot amb els serveis socials municipals.

Tota aquesta tasca s’ha realitzat amb la implicació de 44 GaS de 7 arxiprestats, la qual cosa ha permès aten-dre a 7.644 persones.

Menjador Social d’inca

el Menjador Social d’inca, que disposa de 100 places conveniades amb l’ajuntament, és un projecte de referència a la zona del raiguer que es manté gràcies al nombrós grup de voluntaris que hi col·labora i a les donacions econòmiques i amb espècies tant de parti-culars com d’empreses compromeses amb aquest projecte.

L’objectiu del Menjador és acollir i prevenir situacions de necessitat relacionades amb la manca de mitjans bàsics de subsistència o d’altre tipus social. Per això es treballa des de l’acollida i l’escolta activa, creant espais re-lacionals i de convivència i acompanyant als participants en la millora de les possibles des-compensacions nutritives, aïllament social, desequilibris emocionals i una millora gene-ral de la persona amb serveis com bugaderia i higiene personal.

Durant l’any 2013 el Menjador ha funcionat al màxim de la seva capacitat, atenent un total de 182 persones.

Memòria 201340

es important destacar diversos fets que ens han influït molt positivament en la nostra tasca i que ens han ajudat a dinamitzar-la, incrementant el protagonisme i la implica-ció de tots els agents. aquests fets són els següents:

• L’ajuda del que ha significat el Procés assembleari amb el reforçament de la nostra tasca: nombroses reunions amb els distints GaS; la realització de dues trobades a nivell diocesà (Manacor i la Porciúncula); i el treball grupal dels qüestionaris que ha servit de fonament per al ii Pla estratègic. aquest procés també ha implicat que molts de GaS visquin i visualitzin la pertinença a Càritas més enllà de la seva feina quotidiana com una riquesa que els empeny a compartir experiències i a sentir-se corresponsables de la feina de Càritas dioce-sana al si de la nostra església.

• La implicació amb el projecte Triatge, promovent la col·locació de contenidors a espais parroquials, d’en-titats i d’altres. aquest projecte també ha comportat la implicació d’alguns GaS en la incipient posada en marxa de nous punts de venda i sensibilització. a més, el projecte de Triatge ubicat a inca ha servit per començar a dinamitzar un nou espai cedit desinte-ressadament i ha suposat la implicació de voluntaris en tasques específiques de suport com xofer, mante-niment i millora dels espais. així mateix ha possibi-litat la participació de persones ateses pels GaS, en coordinació amb els serveis socials municipals de Part

Forana en aquest projecte, amb el que això ha possi-bilitat de sensibilització envers els GaS col·laboradors del projecte.

La tasca realitzada a la Part Forana de Mallorca durant el 2013 ha abastat distints camps de feina, destacant la feina grupal i comunitària en les següent accions o activitats:

• accions d’acompanyament a gent major i/o malalta, realitzades a 18 pobles per 92 persones voluntàries. Gràcies a aquestes accions 369 persones han gaudit d’aquest servei.

• accions formatives de creixement personal i d’intercanvi d’experiències per fomentar la integració social, amb la participació de 223 persones. Han estat 9 accions realit-zades per 61 voluntàries i voluntaris.

• accions de reforç escolar, activitats extraescolars i es-cola d’estiu a cinc pobles, en les quals han participat 47 infants amb l’acompanyament de 13 persones vo-luntàries. aquestes accions han permès la millora dels resultats escolars dels infants i de les seves capacitats d’aprenentatge i de socialització.

• activitats de dinamització comunitària en la realització de projectes conjunts i de suport a projectes diocesans, amb la participació de 48 persones voluntàries que han dinamitzat 9 activitats amb 185 persones participants.

• activitats de formació prelaboral i d’aprenentatge d’ha-bilitats per a 144 participants que han aconseguit millo-

Memòria 2013 41

Des del programa accions per a l’Ocupació duim temps parlant dels anys de crisi i de l’augment vertiginós dels aturats, fet que hem pogut tocar de prop en el programa a través del qual acompanyam a les persones que cerquen una ocupació, sentint-nos a certs moments desbordats i veient com les estratègies que abans funcionaven, ara no aconsegueixen els resultats desitjats: motivació cap a la recerca, manteniment d’hàbits, interès per la formació, in-sercions laborals,... Tots hem fet un esforç per modificar, ampliar i millorar aquestes estratègies en la nostra acció fonamentada en els itineraris personals d’inserció laboral. i sobretot s’ha incidit més en el com ho feim que en el què feim, procurant prioritzar l’atenció, l’escolta i l’acom-panyament de les persones, envers de voler atendre a un gran nombre i no poder donar respostes adequades a la individualitat de cadascú.

accions per a l’OcupacióUn cop més ens trobam al moment de mostrar les actuacions i resultats d’uns mesos de treball que, costa sovint, separar-los de la continuïtat en el temps any rere any.

Memòria 2013Memòria 2013 4342Esperando soluciones


els diferents serveis d’Ocupació de Càritas Mallorca han atès al llarg de l’any 2013 un total de 1.086 persones (55% dones i 45% homes). D’entre totes aquestes persones ate-ses, un 22’55 % han aconseguit un lloc de feina, concre-tament 126 persones obtenint feina amb contracte, i 119 persones sense contracte. Cal destacar que a diferència de l’any anterior, el nombre de persones que han aconseguit un contracte és superior al de persones sense contracte. aquest fet és fruit de la sensibilització cada vegada major de persones empleadores que reconeixen el dret de la per-sona a treballar i tenir una feina digna, a la col·laboració cada vegada més gran d’empreses socialment responsa-bles i compromeses que confien en les capacitats i compe-tències de les persones i al treball diari dels nostres agents de sensibilització, informació i difusió per tal d’aconseguir una societat justa i incloent. en la feina realitzada amb empreses hem experimentat noves accions molt enriqui-dores comptant amb la col·laboració de professionals en temes de formació, anàlisi de llocs de feina i visites a les empreses dels propis participants.

en quant a l’origen d’aquestes persones ateses per Càritas en relació a l’Ocupació s’ha de dir que una bona part són immigrants, el 62,8%, dels quals el 47,32% són extracomu-

nitaris. en relació amb l’any passat, se constata una dismi-nució considerable d’aquest col·lectiu i un creixement del nombre de persones espanyoles que acudeixen als nostres serveis, essent un 37,2% del total de persones ateses.

en quant a l’edat de les persones ateses des dels serveis d’Ocupació s’ha d’anotar que han disminuït les diferències entre els trams d’edat. el nombre de persones ateses d’en-tre els 25 i 35 anys és pràcticament igual al de les persones d’entre 36 i 45 anys, així com al nombre de persones majors de 45. el nombre de menors de 25 anys atesos per l’entitat ha augmentat un 2% respecte l’any passat. aquestes dades ens motiven a reforçar el que és l’itinerari formatiu i a iniciar un nou projecte per a joves en activitats auxiliars en agricul-tura, tenint en compte el canvi de la realitat de treball de les illes Balears. així es vol donar resposta a un col·lectiu que en un moment donat va deixar els estudis davant la possibi-litat de fer una feina en hoteleria o construcció, en la majoria de casos poc qualificada però ben remunerada.

Hem continuat amb una oferta formativa molt diversa com són les classes d’alfabetització en castellà, català, anglès i alemany; els cursos d’informàtica; les formacions més especifiques de cuina, cuidadors no professionals, jardi-

neria i poda, i electricitat. També hem reforçat els espais de reflexió amb els propis participants per posar en comú experiències, compartir vivències i realització d’accions grupals d’orientació laboral, així com per donar resposta a una necessitat personal i motivacional d’autoestima.

Des dels projectes ocupacionals, formats pels diferents tallers de roba, juguetes, paper i emmarcació, on l’acti-vitat sempre està emmarcada en el compromís amb la sostenibilitat del medi i l’economia social, es promou la producció i comercialització que es realitza a través de les pròpies botigues solidàries de Càritas, impulsant el treball de sensibilització mitjançant campanyes i visites escolars. Concretament en relació al projecte Triatge de selecció i re-cuperació de roba de segona mà, l’any 2013 ha suposat un fort impuls tant pel que fa referència a la sostenibilitat com en la participació comunitària a tota l’illa. És de valorar la implicació i compromís per part dels grups de voluntaris en les recollides de roba a Ciutat i Part Forana i també el fet de complementar i facilitar la recollida habitual amb la col·locació de contenidors a escoles i als carrers de Palma, gràcies a un conveni amb eMaYa. aquest esforç realitzat entre tots ha possibilitat aconseguir una millora en l’es-pai, amb l’adquisició d’una nau amb capacitat suficient

tant pel volum de la tasca a realitzar com pel nombre de persones participants de distints perfils, per tal d’afavorir la inserció social i laboral de persones en situació o risc d’exclusió social.

els diferents serveis que Càritas Mallorca ha ofert al llarg de l’any 2013 pel tema d’Ocupació han estat els següents: acollida i Orientació laboral des de diferents projectes fi-nançats per Fons Socials europeus; Formació per a l’Ocu-pació a través de cursos curts de formació específica recol-zats per inditex i el curs d’electricitat subvencionat per la Fundació endesa; intermediació laboral des del Programa incorpora de l’Obra Social la Caixa; i Tallers ocupacionals productius, amb un total d’intervencions realitzades de 5.338. aquests serveis s’han dut a terme en cinc centres de Palma i Part Forana.

ressaltar que per dur endavant aquest servei Càritas Ma-llorca ha comptat amb la participació de més de 50 per-sones voluntàries qualificades per les diferents accions.


en el transcurs d’aquesta Memòria ha sortit en diferents ocasions que el més important per a Càritas és la persona, i de forma especial aquella que es troba en situació de vulnerabilitat, pobresa i/o exclusió. Per altre costat l’acompanyament és el mètode que empram per què la persona avanci en el seu procés de millora, de canvi.

Desenvolupament de persones

Si la persona és el centre i ho tenim clar quan parlam de qui és objecte de la nostra acció, també haurem de tenir present en aquesta centralitat les altres persones, els altres agents de Càritas que possibiliten aquest acom-panyament i aquí ens referim tant a les persones voluntà-ries com a les persones contractades.

igual que quan feim un acompanyament a persones / famílies tenim en compte multitud d’actituds, motivaci-ons, factors que influeixen en els processos personals, grupals o comunitaris, d’igual manera hauríem de tenir present els processos dels agents de Càritas (tècnics, di-rectius, voluntaris, preveres, ...) quan intentam fer camí junts i créixer de forma coherent dins la nostra entitat. això significa estar, escoltar, vetllar, presència, dedicar temps, donar participació, reconèixer, fer-se proper, sor-

tir del nostres llocs, confiar,... en definitiva tenir actituds, possibilitar espais, proposar accions, etc. on, des d’un treball conjunt i amb una visió compartida, avancem en la construcció d’una Càritas que vertaderament vol se-guir apostant i treballant per la justícia. aquest no és un camí senzill, com tampoc ho és per a les persones a qui acompanyam.

Som capaços de interpel·lar-nos per l’altre, commoure’ns davant el patiment o el procés de l’altre? Sabem acom-panyar i acompanyar-nos? És una prioritat fer feina junts, aprendre dels companys? Sentim complementarietat vo-luntaris i contractats?... Donar resposta a aquests i altres interrogants és una aposta clara de la nostra entitat per tal de possibilitar un veritable desenvolupament personal i institucional. Significa a més de comptar amb unes acti-

Encontrar una salida

tuds, aprofundir en la identitat i l’espiritualitat que dóna sentit a la nostra acció, així com adquirir tècniques i re-cursos que ens ajudin en la consecució d’un treball de qualitat.

aquest és un treball complex, sobretot perquè som mol-tes les persones involucrades en aquesta entitat. De fet a l’any 2013 tenim registrades 828 persones voluntàries i 71 persones contractades.

Durant aquest any podríem dir que hem tengut diferents moments específics que ens han apropat en aquest camí de construcció conjunta, a més de la tasca quotidiana dels diferents equips, tant a nivell parroquial com als pro-jectes diocesans. Han estat moments d’acompanyament mutu, de formació, de compartir experiències i visions, de dinar i pregar plegats, han estat moments de troba-da i discerniment, moments que ens han encoratjat da-vant una situació crítica i de molt patiment. alguns fan referència sols al voluntariat, d’altres sols a treballadors contractats i d’altres a espais mixts de trobada conjunta.

Un dels elements claus d’aquest any 2013 ha estat el tre-ball desenvolupat i la finalització del Procés assembleari que amb el lema “Càritas, compromís transformador” ha-via començat el curs anterior. Ha estat un procés que ens ha implicat a tots, persones voluntàries i contractades. Tot i la feina feta pels diferents grups durant tot el procés, hi va haver 2 moments significatius:

• La trobada el mes de febrer a Manacor, amb la partici-pació del delegat de Càritas espanyola, Vicente altaba, on es reflexionà sobre quina era l’espiritualitat que ens animava en l’acció Caritativa i Social. Hi participaren 235 persones i malgrat que el dia era fred, la reflexió i el dinar compartit escalfaren els nostres cors.

• Trobada del mes de maig a La Porciúncula. aquesta fou una trobada celebrativa i il·luminadora a partir del coneixement de diferents realitats tant de Càritas Par-roquials com d’altres Càritas Diocesanes. Comptàrem amb la presència de Càritas Bilbao, Màlaga i València així com amb companys dels GaS de S’arenal, Capde-pera, Sóller i es rafal. Foren 240 persones les partici-pants a la mateixa que valoraren tant la trobada com el propi procés de forma molt positiva.

Donat el bon nivell de reflexió fet durant tot el procés, crèiem que aquest havia de donar llum al nou Pla estratègic, per tant la participació de tots era important. a principis d’octubre es donà el sús a aquest nou procés que duraria tot el curs 2013-2014. Foren uns inicis il·lusionants que obrien una nova etapa dins Càritas.

Pel que fa al treball específic amb voluntaris, destacar la continuïtat dels cursos d’iniciació per a persones vo-luntàries noves. Són moltes les persones que han seguit contactant amb nosaltres per tal d’aportar el seu gra d’arena per a una millora de les condicions de vida de moltes persones que pateixen aquesta crisi. De fet s’han

realitzat 162 entrevistes personals i impartit 4 cursos d’iniciació (3 a Palma i 1 a Part Forana) als quals hi han participat 97 persones. S’han incorporat als projectes (diocesans o parroquials) el 35% de les persones que han acabat aquest procés d’acollida a la nostra entitat.

Pel que fa al suport i formació de les persones contra-ctades, destacar que aquest any hi ha hagut diferents moments que han servit per compartir inquietuds, inter-rogants i reflexionar conjuntament:

• Durant el primer trimestre de l’any es va donar continuïtat a un curs iniciat a finals de l’any 2012 sobre l’Art d’acompa-nyar. Hi varen participar totes les persones dels diferents equips amb l’objectiu de reflexionar i aprofundir sobre alguns elements claus del nostre treball, consensuar vo-cabulari i unificar el nostre fer. en la metodologia s’utilit-zà l’humor com eina transformadora i possibilitadora del canvi. Foren unes sessions ben valorades i agraïdes per part de les 55 persones que hi participaren.

• També per tal d’avançar en la línia de suport tècnic el mes de març es feren unes jornades amb els tèc-nics del programa d’acció de Base sobre L’avaluació de projectes, com a segona part d’un curs de formulació de projectes. Hi participaren 36 persones i es comptà amb l’ajuda d’un dels coordinadors de Càritas espa-nyola. Fou una formació útil i oportuna.

• Just abans d’acabar l’any, ja immersos en l’elaboració del ii Pla estratègic es dugueren a terme unes jorna-

des de reflexió sobre el document “Marc d’acció en els territoris”. es comptà també amb els suport dels coor-dinadors de formació de Càritas espanyola. Malgrat el cansament a aquest altures de l’any, resultà molt millor que les expectatives previstes i fou molt important la re-flexió compartida de cara a clarificar conceptes i sentit del nostre treball. Hi participaren 27 treballadors.

• Hi ha hagut altres espais específics de formació en cada un dels equips que han ajudat a revisar el treball executat, el posicionament personal o grupal respecte de l’entitat i el moment que vivim, i s’ha dut a terme sobretot amb els coordinadors.

Cal destacar que s’ha participat de forma activa a diferents espais confederals amb la presència tant de tècnics, com directius i voluntaris: escoles de formació, jornades espe-cífiques sobre temes rellevants per la nostra intervenció, jornades de Teologia de la Caritat, grups de treball, Nivell Tècnic Mixt, etc. Creim que en la mesura que ens sentim vinculats a altres persones i grups, també ens ajuda a créi-xer i desenvolupar-nos a nivell personal i com entitat.

Des d’aquest espai volem agrair a totes les persones vo-luntàries i contractades l’esforç i la voluntat posada, la sensibilitat i delicadesa en l’atenció a les persones més necessitades i el treball fet des d’una professionalitat i ca-lidesa. alhora que volem agrair també a tots els familiars que acompanyen i agombolen a cada una d’aquestes per-sones.



Sensibilització

a totes les àrees d’intervenció de Càritas hi ha impregnada una acció que va més enllà de l’actuació concreta. Sensibi-litzar des de Càritas significa fer possible que el que pensa, diu i fa la nostra entitat arribi a la ciutadania per tal que el missatge del compromís de Càritas amb els darrers sigui captat en extensió i profunditat, i així la societat en pugui donar resposta.

Més enllà de la tasca de sensibilització desenvolupada pels diferents agents de totes les àrees d’actuació, la sen-sibilització durant l’any 2013 s’ha treballat específicament des de quatre espais referents d’aquesta acció.

Les Botigues Solidàries de Càritas amb una implantació ja d’anys a Palma, inca i Cala rajada van ampliant la seva presència dins el territori encara que sia només en indrets concrets i de forma puntual: Santa Maria, alaró i Sineu. La tasca sensibilitzadora de les Botigues no és altra que la de donar a conèixer Càritas amb l’oferiment de productes dels nostres tallers ocupacionals i facilitant un espai de diàleg i informació. alguns grups d’acció social parroquial han treballat puntualment aquesta dimensió amb l’oferi-ment de material i productes de Càritas a mercadets, fires i esdeveniments varis. a més dels productes dels diversos tallers de Càritas com roba, juguetes, paper i emmarca-

en un món cada vegada més condicionat pels mitjans de comunicació i les xarxes socials, on el fenomen mediàtic i virtual va ocupant dia a dia un lloc important en la vida de les persones, la preocupació per una eina com la SeNSiBiLiTZaCiÓ ens esperona a Càritas a treballar-la intensament i des de tots els angles. És per això que l’acció de sensibilització és tasca encomanada a cada un dels protagonistes del desenvolupament institucional de Càritas Mallorca, la qual cosa suposa que els diferents agents que intervenen en l’acció de Càritas són actors primers d’aquesta responsabilitat.

Desvío

ció, el Comerç Just s’ha consolidat com eina comercial i sensibilitzadora oferint, a més de productes de països menys desenvolupats, un missatge a favor dels drets dels treballadors i de la igualtat de gènere i també de denún-cia del treball dels infants. Comerç Just és una marca que Càritas Mallorca ja ha fet seva per reivindicar dins el món comercial els valors del treball, la justícia i la dignitat de la persona. Finalment la Botiga Solidària de Palma ofereix a la ciutadania els productes del taller Koluté de disseny i confecció de peces de roba duita de Senegal i treballada aquí per senegalesos com un mitjà més de sensibilització davant la col·laboració amb Càritas de països amb presèn-cia migratòria considerable a la nostra illa.

L’àrea de Comunicació ha fet possible que durant 142 dies de l’any el nom de Càritas Mallorca hagi estat present a un total de 22 mitjans de comunicació autonòmics: 12 escrits, 4 televisions i 6 ràdios. al llarg de l’any s’han realitzat per part de Càritas dues rodes de premsa amb motiu de la presentació de la Memòria 2012 “Compro-mís Transformador” i de l’estudi sobre desnonaments hipotecaris fet pel Dr. Joan ramis, professor d’eSaDe amb la col·laboració de la nostra entitat. La renovació i millora de la pàgina web ha suposat un augment con-siderable de visites i consultes passant de les 17.000.

La sortida de Càritas Mallorca a les xarxes socials Face-book i Twitter també ha possibilitat una nova finestra de sensibilització. Les campanyes institucionals de Càritas, plantejades a nivell de tot l’estat espanyol, han seguit proposant el lema “viu senzillament perquè altres, senzilla-ment pugin viure” des d’una perspectiva d’escriure junts la història, pel diumenge del Corpus, i d’una convidada a l’esperança, per el temps de Nadal. Una nova campanya posàrem en marxa des de Càritas Mallorca en relació al tema de l’habitatge davant la necessitat de sensibilitzar a la ciutadania sobre el gest d’ampliar la solidaritat, més enllà de la donació de productes d’alimentació bàsica, a l’ajuda econòmica per al pagament de lloguers, hipote-ques o subministraments de la llar que també afecta a moltes famílies ateses. el lema d’aquesta campanya deia així: “L’habitatge és clau per una vida digna. Col·labora!” La campanya del rebost sobre recollida d’aliments i orga-nitzada el temps previ a les festes de Nadal, va agafant cada vegada més amplària i intensitat amb una resposta més i més gran d’escoles, empreses, associacions, grups varis, etc. el fet migratori i la problemàtica dels anome-nats “sense sostre” també han estat motiu d’un treball de sensibilització dins àmbits més eclesials com les par-ròquies i llocs de culte. Cal anotar també que la publica-ció de la Memòria 2012 Compromís transformador ha

estat una eina per sensibilitzar als ciutadans de la realitat de la pobresa a la nostra terra i la tasca que per ajudar a la seva eradicació ha fet Càritas. La revista “Cáritas” i la pàgina virtual “Nadie sin futuro” de Càritas espanyola han estat instruments al servei de la sensibilització tant pel que fa al tema de la pobresa com de la mateixa acció de Càritas. el treball d’animació s’ha duit a terme des dels diferents programes que tenen una intervenció en el territori, es-pecialment des de l’espai de Sensibilització de Palma, dels tallers ocupacionals de Verge de Lluc així com del treball de l’equip de Part Forana i dels equips d’acció de Base tant de treball individual o comunitari. És així com s’han tengut intervencions a molts de centres d’ense-nyament, com col·legis, instituts i la mateixa Universitat; s’han acollit i dirigit visites d’alumnes als nostres tallers ocupacional; i s’ha participat en múltiples mercadets, fires i mogudes comercials vàries de caràcter solidari a molts d’indrets de Mallorca. L’espai de Sensibilització del carrer de Sant Felip Neri de Palma ha duit a terme deu encontres per tal de fer extensiva la veu de Càritas en diferents àmbits de l’economia social. També la tas-ca d’animació s’ha plasmat en col·laboracions puntuals amb empreses d’àmbit molt divers com comerç, esport, idiomes, indústria, hoteleria, etc.

Càritas Mallorca ha treballat la sensibilització des de la línia de cooperació i codesenvolupament donant a conèi-xer diverses accions que, impulsades per Càritas interna-tionalis o espanyola, les ha fetes seves com la campanya de “Càritas amb Filipines” amb motiu de la terrible tem-pesta Haiyan o el posicionament i ajuda de Càritas da-vant la dramàtica guerra de Síria. També Càritas Mallorca s’ha mantingut dins tot el moviment de l’aliança espa-nyola contra la pobresa per tal de denunciar l’oblit del patiment dels països menys desenvolupats i la necessitat de mantenir la cooperació així com en l’estratègia con-junta de diferents entitats d’església amb el lema “enlla-ça’t per la justícia”. a tall de cooperació Càritas Mallorca ha fet seu l’inici de la campanya de Càritas internatio-nalis, recolzada pel Papa Francesc, per assolir l’objectiu del mil·leni que ens parla d’eradicar la fam en el món i que duu per lema “Una sola família humana, aliment per a tothom”. Finalment en la línia de codesenvolupament s’ha seguit apostant pel projecte KOLUTÉ amb connexió amb Càritas Senegal i el col·lectiu de senegalesos vinguts a Mallorca.


Memòria 201254

Ingressos 2013Activitat pròpia

Donatius 680.321,68 €Donatius en espècie 178.019,94 €Subscriptors 105.970,70 €Herències i llegats 110.849,92 €aportacions parroquials 3.812,19 €Campanyes Nadal i Corpus 160.608,87 €Campanyes internacionals i nacionals enviades 24.000,00 €aportacions participants dels serveis 10.296,01 €Vendes articles tallers i comerç just 310.389,41 €Conferència episcopal 84.520,29 €Caritas espanyola 7.500,00 €Capitol de la Seu 20.000,00 €Delegació de Pastoral Caritativa i Social 15.000,00 €Fundació Joana Barceló 10.000,00 €Lloguers i altres rendiments de locals 7.259,22 €altres ingressos 107.370,19 €Total Ingressos activitat pròpia 1.835.918,42 €

Administració pública

Govern Balear - Dir. Gral Família, Benestar Social i at. Pers sit. esp. 219.520,00 €Govern Balear - Fundació institut Socioeducatiu S’estel 7.500,00 €Consell de Mallorca - institut Mallorquí d’afers Socials 300.000,00 €Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e igualdad. irPF 191.347,34 €Fons Social europeu - projecte operatiu 78.315,00 €ajuntament de Palma 105.273,00 €ajuntament d’inca 83.549,47 €FOrCeM 5.801,64 €Total Ingressos Administració Pública 991.306,45 €

Altres institucions

Fundació La Caixa - Proinfància 114.240,04 €Fundació La Caixa - incorpora 40.000,00 €Fundació La Caixa - altres subvencions 32.000,00 €Fundación amancio Ortega 129.450,00 €inditex 40.000,00 €Fundación endesa 48.190,06 €Fundación Pórticus 16.740,00 €Fundació Guillem Cifre - Caixa Colonya 8.000,00 €Total Ingressos Altres Institucions 428.620,10 €

Total 3.255.844,97 €

adm

inis

trac

ió Despeses de l’activitat 2013 Acció social per l’inclusió

Acció Base

acció Base Palma treball individual i familiar 429.192,24 € acció Base Palma treball grupal i comunitari 221.957,03 € acció base Part forana 259.407,82 € ajudes a persones i famílies 716.592,81 € Menjador social d’inca 197.360,35 €

Accions per a l’ocupació

Projectes ocupacionals, tallers i comercialització 353.584,39 € Projectes formatius, cursos i accions formatives. intermediació 334.654,96 € Beques tallers i cursos 199.498,91 € Col·laboració Pastoral Penitenciària 4.225,50 €

Sensibilització

Botigues solidàries: comerç just i comerç solidari 100.296,64 € Comunicació, publicacions, estudis i animació 69.790,08 € Campanyes internacionals 34.991,53 €

Serveis transversals

Coordinació, seguiment i justificació de projectes 64.911,74 € Gestió i desenvolupament de persones contractades i voluntàries 79.431,53 € administració 162.925,79 € Logistica: mobilitat, magatzem i suport informàtic 57.290,53 € Manteniment edificis i obres 25.438,20 €

Total 3.311.550,05 €

Ajudes directes i beques 2013Ajudes directes a persones i famílies

ajuda per habitatge 185.633,00 € ajuda per infància 151.972,91 € ajuda per necessitats bàsiques 259.244,15 € ajuda per transport 27.085,79 € ajuda per salut 16.690,25 € ajudes diverses 8.570,84 € ajudes material formació 22.455,09 € Total 671.652,03 €

Beques de formació i ocupació

Beques Tallers inserció 99.517,00 € Beques Cursos 81.548,90 € Beques Procés i diverses 59.516,76 € Total 240.582,66 €

Total ajudes i beques 912.234,69 €

Resum i resultat activitat 2013 Ingressos totals 3.605.844,97 € ingressos ordinaris 3.255.844,97€aplicació herències anys anteriors 350.000,00€Despeses de l’activitat 3.311.550,05 € Resultat de l’exercici 294.294,92 €

Aplicació del resultat

Variacions inversions 217.034,52 € absorció pèrdues exercicis anteriors 77.260,40 €

altres institucions

activitat pròpia

2010

45%

46%

9%

2011

51%42%

7%

2012

57%

36%

7%

2013

56,5%30,5%

13%

administració pública

Procedència de les fonts de finançament


Parròquies de Mallorca

Càritas Mallorca sap bé que el seu paper al servei de la ciutadania més vulnerable i necessitada és una aportació més, seriosa i competent, i integrada dins una gran xarxa de treball social que el moment present de la nostra socie-tat demanda. És per això que des de fa anys Càritas Mallor-ca intensifica el treball propi comptant amb altres entitats d’església i de la societat que també sumen esforços per millor servir a les persones en situació de més pobresa. així doncs, el Treball en Xarxa i Coordinació és per Càritas Mallorca una de les línies estratègiques a reforçar des de l’aposta decidida del ii Pla estratègic 2014-2018.

Per Càritas Mallorca la primera xarxa de pertinença de la nostra entitat és la xarxa eclesial, parròquies i arxiprestats, amb els seus grups d’acció Social, així com altres institucions diocesanes que teixeixen la nostra església mallorquina. es així com l’any 2013 ha significat un pas més decidit en aquesta línia d’ampliació i intensificació del treball de coordinació de Càritas diocesana amb les altres Càritas parroquials i àmbits eclesials de servei de la caritat.

També al llarg de l’any 2013 s’ha seguit reforçant la parti-cipació de Càritas Mallorca en tasques de coordinació al si de la Confederació de Càritas espanyola dins el mateix Consejo General així com dins l’àmbit del Nivel Técnico

Mixto que és un espai de treball conjunt entre tècnics de les diferents Càritas Diocesanes d’arreu de l’estat i mem-bres del diferents Serveis Generals de Càritas espanyola. es bo destacar la participació de Càritas Mallorca al si de l’anomenada Càritas autonómica on hi estan també pre-sents les Càritas d’eivisa-Formentera i Menorca i on cada una de les Càritas diocesanes funciona amb autonomia pròpia però amb voluntat de col·laboració.

Càritas Mallorca ha seguit reforçant la seva tasca de servei recolzada per la col·laboració amb administracions públiques, obres socials i fundacions, així com també amb la participació activa dins xarxes i plataformes de servei social i treball colze amb colze amb institucions, amb serveis socials municipals, associacions i el món empresarial.

així doncs, específicament durant l’any 2013 Càritas Ma-llorca ha participat a la xarxa per a la inclusió Social (eaPN Balears), a la xarxa d’economia social i Solidària (reaS Ba-lears), a la Plataforma del Voluntariat de les illes Balears, a moltes plataformes de barris de ciutat, al Fòrum de la immigració, al Consell de Serveis Socials de la Comunitat autònoma, al Consell assessor de l’iMaS, al Consell de Ciutat de l’ajuntament de Palma, a la Taula del Comerç Just i al Comitè Ètic de Caixa Colonya.

Detall del Treball en Xarxa i Coordinació: Entitats de l’Església:

Treball en Xarxa i Coordinació

Memòria 2013 57


Llegat Antoni

RossellóCol·legis de

Professionalsfondo social europeo

“El FSE invierte en tu futuro”

Administracions públiques, obres socials i altres col·laboracions

colonya

ADECCO ETT S.A,43 CENTRE SANITARI ACADÈMIA ADEMA ALUMINIOS PEDROAUTOVIDALBALIMSA BRILLOSA, LIMPIEZAS BRILLO SABUGADERIA FLISA AMALIA CIRQUE DU SOLEILDIBAUTO ECOLAP ELECTRICA ARIAS ELÉCTRICA GARRIDOEMBUTIDOS MUNARESCOLA DE PERIODISME ALBERTA JIMÉNEZFEDERACIÓ HOTELERA DE MALLORCA FIRST MALLORCA FORN DEL SANTO CRISTOFUNDACIÓ ACCAFUNDACIÓ BONA LLUM FUNDACION INTEGRAFUNDACIÓ PORTICUSFUNDACIÓ TEATRE PRINCIPALFUSTGRUP MUNTATGE INCA, SLG. DURAN MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ GLOBALIA CALL CENTER GUARDIA CIVILHOTEL CIUTAT JARDÍHOTEL PALAS ATENEA IKEALA PARADA DEL MARLAVANDERÍA LA PAJARITA-SOL MELIÀLIREBA SERVEIS INTEGRATSMELIÀ HOTELS INTERNATIONALMENZIES AVIATIONOBRA SOCIAL “SA NOSTRA”OCIDIOMESPEDAGOSPORTPORCEL BALAGUER RESTAURACIÓPRINCESITA PROGRESO URBANO, SLRESIDENCIA SAR CA’N CARBONELLSERVICIOS SOCIALES DEL NOROESTE THE GROVETIRMETUI TRAVELURBAN RUSTIC HOTELSVIVA HOTELS


Breu biografia de l’autorLope Campos López, Jaén 1964. economista, estudia a Jaén, Madrid i estats Units. Treballa a anglaterra i espanya en àrees de disseny corporatiu i de producte, marketing, publicitat i editorial de revistes de cinema. L’any 1997 torna de bell nou a Jaén on crea distintes empreses. autodidacta, des de fa anys es dedica a diverses activitats artístiques, fonamentalment pintura i fotografia.

Presentació de l’autorCreo innecesario describir la situación económica y social actual; pero, por cercana en tiempo y lugar que nos parezca, es inherente a la histo-ria de la Humanidad. Siempre habrá necesidad, desamparo, angustia, soledad, miseria, riqueza y pobreza. Y, también, habrá caridad, ayuda, solidaridad y manos y recursos dispuestos a llevarlas a cabo.

Este proyecto fotográfico intenta plasmar las situaciones más puras y básicas de necesidad humana, a través de la humanización de algo tan simple y lleno de significado como es una cuchara vacía, de plástico, de las de usar y tirar; sin rostro, que puede ser cualquiera; sin color, que puede ser cualquiera; sin ubicación, que puede ser cualquiera; sin edad, que puede ser cualquiera y sin tiempo, que puede ser cualquiera.

En algunas de las fotografías las cucharas son transparentes; con la transparencia propia de los sin rango.

Bien porque nos sintamos identificados, nos conmuevan o, quizás, sim-plemente porque nos parezcan estéticas o incluso bellas, estas fotografías tienen la modesta pretensión de sensibilizarnos y solidarizarnos. Todos podemos aportar algo; puede que en algún momento nosotros también necesitemos ayuda.

La labor que desarrolla Cáritas, tanto a nivel nacional como interna-cional, es inmensa y encomiable. Cada vez es mayor el número de personas necesitadas, en consecuencia atenderlas y ayudarlas requiere mayores recursos, humanos y económicos. Estas fotografías aunque sean de estudio, han sido el medio y el soporte, la realidad está ahí.

Lope Campos López

“No són culleres... imatges que parlen de Càritas”

La portada i les il·lustracions que acompanyen aquesta Me-mòria han estat ofertes pel seu autor a partir d’una col·lecció fotogràfica que amb el motiu “CUCHaraS” va idear a favor de Càritas Jaén. L’autor ha cedit a Càritas Mallorca la col·lecció completa que prest serà presentada en públic. D’aquesta col·lecció n’hem extret les imatges de la portada i de les il-lustracions d’aquesta Memòria. Des d’aquí Càritas Mallorca agraeix a Lope Campos la disponibilitat en què ha volgut col-laborar desinteressadament amb la nostra entitat alhora que valora el gest solidari de voler ajudar a Càritas amb una obra artística on el missatge arriba a través d’imatges.

Memòria 2013 61

Memòria 201362

Una de les paraules més preuades que tenim les dones i els homes que habitam aquesta terra-mare nostra.

És paraula que tanca aquesta memòria 2013 i que omple el buit que ens deixa el que cap fotografia de la col·lecció de Lope Campos “NO SON SÓLO CUCHaraS” SOLUCiONeS ho hagi expressat. Per això ho deim amb paraules:

GrÀCieS als voluntaris, treballadors i membres de les comunitats cristianes (laics, preveres, congregacions religioses) que treballen en vocació de servei als més desfavorits.

GrÀCieS als subscriptors, donants particulars i col·laboradors anò-nims que comparteixen els propis béns amb els més desvalguts.

GrÀCieS a les entitats socials; administracions públiques i fundacions d’obra social; escoles, instituts i Universitat de les illes Balears; empre-ses, col·legis professionals i mitjans de comunicació que donen suport a l’acció social de Càritas Mallorca.

a tots, GrÀCieS De COr!

Gràcies!Epíleg... amb el Papa FrancescVet aquí sis pensaments del papa Francesc extrets de l’Exhortació Apostòlica “El goig de l’Evangeli”

No vull una Església preocupada per ser el centre i que acabi enclaustrada en un laberint d’obsessions i procedi-ments. (...) Més que la por a equivocar-nos, espero que ens mogui la por a tancar-nos en les estructures que ens donen una falsa contenció, en les normes que ens tornen jutges implacables, en els costums on ens sentim tran-quils, mentre fora hi ha una multitud famolenca i Jesús ens repeteix sense cansar-se : «Doneu-los menjar vosaltres mateixos» (Mc 6,37). (49)

Avui hem de dir «no a una economia de l’exclusió i la desigualtat». Aquesta economia mata. No pot ser que no sigui notícia que mor de fred un ancià sense sostre i que sí que ho sigui una caiguda de dos punts a la borsa. Això és exclusió. No es pot tolerar més que es llenci menjar quan hi ha gent que passa gana. Això és iniquitat. (53)

L’Evangeli ens convida sempre a córrer el risc de la trobada amb la cara de l’altre, amb la seva presència física que interpel·la, amb el seu dolor i els seus reclams, amb la seva alegria que encomana en un constant cos a cos. La verita-ble fe en el Fill de Déu fet carn és inseparable del do de sí, de la pertinença a la comunitat, del servei, de la reconciliació amb la carn dels altres. El Fill de Déu, en la seva encarnació, ens va convidar a la revolució de la tendresa. (88)

Vull una Església pobra per als pobres. Ells tenen molt per ensenyar-nos. A més de participar del sensus fidei, en els seus propis dolors coneixen al Crist sofrent. Cal que tots ens deixem evangelitzar per ells. La nova evangelització és una invitació a reconèixer la força salvífica de les seves vides i a posar-les al centre del camí de l’Església. Estem cridats a descobrir Crist en ells, a prestar la nostra veu en les seves causes, però també a ser els seus amics, a escol-tar-los, a interpretar i a recollir la misteriosa saviesa que Déu vol comunicar-nos a través d’ells. (198)

Quantes paraules s’han tornat molestes pel sistema! Molesta que es parli d’ètica, molesta que es parli de solidaritat mundial, molesta que es parli de distribució dels béns, molesta que es parli de preservar les fonts de treball, molesta que es parli de la dignitat dels febles, molesta que es parli d’un Déu que exigeix un compromís per la justícia. (203)

Qualsevol comunitat de l’Església, en la mesura en què pretengui subsistir tranquil·la sense ocupar-se creativament i cooperar amb eficiència perquè els pobres visquin amb dignitat i per a incloure tothom, també correrà el risc de la dissolució, encara que parli de temes socials o critiqui els governs. Fàcilment acabarà sumida en la mundanitat espiritual, dissimulada amb pràctiques religioses, amb reunions infecundes o amb discursos buits.(207)

Compasiva, SolidariaEl reflejo puede invertirLos papeles

memòria càritas diocesana de mallorca - 2013

Documents