memòria av poum cercs i+o av poum cercs-i-o.pdf · memÒria de la informaciÓ pàgina 5 de 122...

Pàgina 1 de 122

REVISIÓ DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL : RPOUM CERCS

MEMÒRIA D’AVANÇ DE LA REVISIÓ DEL POUM DE CERCS

Promotor: Ajuntament de Cercs Equip redactor: Director de treball: Jordi Artigas i Masdeu, arquitecte. Coordinació: Meritxell Casajús Garcia, arquitecte. Planejament urbanístic i avaluació econòmica: Meritxell Casajús Garcia, arquitecte. Raúl Hernández Martos, delineant. Assessorament Jurídic: Roger Comas, advocat. Diagnosi i avaluació ambiental: Ponç Feliu, biòleg. Eduard Llandrich, ambientòleg. Memòria social: Infraestructures: Albert Hereu Marès, ambientòleg.

Novembre 2010 (Avanç de la Revisió de Planejament)

Pàgina 2 de 122

MEMÒRIA DE L’AVANÇ DE LA REVISIÓ DEL POUM DE CERCS

Pàgina 3 de 122

MEMÒRIA DE L’AVANÇ DE LA REVISIÓ DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CERCS

0. INTODUCCIÓ 7

0.1. ANTECEDENTS 7

0.2. OBJECTE DE LA REVISIÓ DEL POUM DE CERCS 9

0.3. CONVENIÈNCIA I CONTINGUNT DE L’AVANÇ DE LA REVISIÓ DEL POUM DE CERCS 10

MEMÒRIA D’INFORMACIÓ 11

1. EMMARCAMENT TERRITORIAL 13

1.1. LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 13

2. MEDI FÍSIC I PAISATGE 15

2.1. RELLEU I GEOLOGIA 15

2.2. HIDROGRAFIA 15

2.3. CLIMATOLOGIA 16

2.4. VEGETACIÓ I FAUNA 18

2.4.1. VEGETACIÓ 18

2.4.2. FAUNA 18

2.5. PAISATGE 19

2.6. ESPAIS D’INTERÈS NATURAL 21

2.7. ALTRES ÀMBITS I ELEMENTS NATURALS A PRESERVAR 22

3. ASSENTAMENTS I PATRIMONI HISTÒRIC 25

3.1. ASSENTAMENTS 25

3.2. PATRIMONI HISTÒRIC 27

4. CONTEXT SOCIOECONÒMIC: ECONOMIA, HABITATGE I POBLACIÓ 30

4.1. ANÀLISIS DEL SECTOR ECONÒMIC 30

4.1.1. POBLACIÓ OCUPADA 30

4.1.2. LOCALITZACIÓ DE L’OCUPACIÓ 30

ÍNDEX

MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ

Pàgina 4 de 122

4.1.3. ATUR 31

4.1.4. TEIXIT INDUSTRIAL 33

4.1.5. TURISME 34

4.2. ANÀLISIS DEL SECTOR RESIDENCIAL 34

4.2.1. TIPOLOGIA D’HABITATGES 34

4.2.2. SUPERFÍCIE DELS HABITATGES 35

4.3. ANÀLISIS DE LES DINÀMIQUES POBLACIONALS 36

4.3.1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CERCS 36

4.3.2. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ: GRANS GRUP D’EDAT 38

4.3.3. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ: PIRÀMIDES POBLACIONALS 40

4.3.4. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 42

5. PLANEJAMENT VIGENT: EL PLANEJAMENT SUPRAMUNICIPAL 43

5.1. PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA 43

5.2. PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS 45

5.3. PLANS SECTORIALS 51

5.3.1. PLA SECTORIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA 51

5.3.2. PLA D’AEROPORTS, AERÒDROMS I HELIPORTS DE CATALAUNYA 52

5.3.3. PLA DE TRANSPORT DE VIATGERS DE CATALUNYA 54

5.3.4. PLA ESTRATÈGIC DE LA BICICLETA DE CATALUNYA 56

5.4. PLANS DIRECTORS 57

5.4.1. PLA DIRECTOR DE LES ESTACIONS DE MUNTANYA 57

5.5. CARTES I DIRECTRIUS DE PAISATGE 60

5.5.1. CARTA DE PAISATGE DEL BERGUEDÀ 60

5.6. ESTUDIS TÈCNICS 66

5.6.1. ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS RECREATIUS AL

PANTÀ DE LA BAELLS 66

6. PLANEJAMENT VIGENT: EL PLANEJAMENT MUNICIPAL (POUM DE CERCS) 70

6.1. OBJECTIUS 70

6.2. CLASSIFICACIÓ, QUALIFICACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL 71

6.2.1. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL 71

6.2.2. SECTORS DE CREIXEMENT I DE MILLORA URBANA 73


Pàgina 5 de 122

6.2.3. QUALIFICACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL: ZONES I SISTEMES 75

6.3. PROBLEMÀTIQUES DEL POUM VIGENT 82

7. SITUACIÓ URBANÍSTICA ACTUAL 91

7.1.1. ANÀLISIS DEL TEIXIT RESIDENCIAL EN ELS NUCLIS URBANS CONSOLIDATS 91

7.2. INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIÓ I TRANSPORT PÚBLIC 95

7.2.1. XARXA VIÀRIA BÀSICA 95

7.2.2. XARXA VIÀRIA LOCAL 96

7.2.3. XARXA VIÀRIA VEÏNAL 96

7.2.4. TRANSPORT PÚBLIC I CAMINS EN SÒL NO URBANITZABLE 96

7.2.5. DIAGNOSI PRÈVIA DE LA MOBILITAT GENERADA 98

7.3. ESPAIS LLIURES I EQUIPAMENTS 99

7.3.1. ESPAIS LLIURES 99

7.3.2. EQUIPAMENTS 100

7.4. SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS 103

7.4.1. SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE 103

7.4.2. SANEJAMENT I DEPURACIÓ D’AIGÜES 103

7.4.3. SUBMINISTRAMENT D’ENERGIA ELÈCTRICA I ENLLUMENAT PÚBLIC 103

7.4.4. TELECOMUNICACIONS 103

7.4.5. RESIDUS 104

8. PER CONCLOURE 105

MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ 107

9. OBJECTIUS I CRITERIS GENERALS DE LA PROPOSTA DE REVISIÓ 109

10. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA PROPOSTA DE REVISIÓ 111

10.1. ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE 111

10.2. ORDENACIÓ DEL SÒL URÀ I URBANITZABLE 112

10.2.1. NUCLI DE CERCS 112

10.2.2. NUCLI DE SANT JORDI 112

10.2.3. NUCLI DE LA RODONELLA 114

10.2.4. NUCLI DE SANT JOSEP 114

10.2.5. NUCLI DE SANT CORNELI 115

10.2.6. LA CONSOLACIÓ 116


Pàgina 6 de 122

10.2.7. CENTRAL TÈRMICA I ZONA INDUSTRIAL 116

10.2.8. NUCLI DEL PUIG 117

10.3. ÀMBIT EL GALL 117

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA 119

ANNEX I : INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR

ANNEX II : PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA


Pàgina 7 de 122

0.1 ANTECEDENTS

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Cercs (POUM de Cercs) va patir un llarg procés de tramitació, amb tres aprovacions inicials i les seves respectives aprovacions provisionals, que finalitzà amb la seva Aprovació Definitiva el 20 de novembre de 2006.

El POUM actualment vigent es va promoure per a substituir l’antiga figura de planejament general, les Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic, les quals van ser aprovades definitivament en desembre de 1992. A continuació es transcriu el procés de tramitació del POUM recollit a l’apartat 1.0 i 1.1 de la Memòria Descriptiva i Justificativa del POUM:

“L’Ajuntament de la Vila de Cercs va sol·licitar a l’Honorable Conseller de Política Territorial i obres Públiques la Revisió anticipada de les Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic atenent a que el temps transcorregut i els canvis sociològics ocorreguts aconsellaven ja una revisió de tot l’ordenament urbanístic.

Per resolució de 2 de març de 2000 de l’Honorable Conseller de Política Territorial es va acordar la revisió anticipada del Planejament Urbanístic de Cercs en forma del desenvolupament de la figura de Pla General d’Ordenació Municipal.

Es varen encarregar els treballs als Arquitectes Sr. Jordi Balagué i Termes i Pere Brualla Espurt, els quals van ser guanyadors del concurs que es va convocar, segons contracte de data 28 de desembre del 2000.

Durant l’execució dels treballs previs i de la redacció de la documentació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, s’han produït diversos contactes directes entre l’Ajuntament, l’equip redactor i els interessats o afectats per les diferents actuacions que s’anaven plantejant, aconseguint-se un alt nivell de coneixement i participació ciutadana en el resultat de les propostes.

Aquesta participació ciutadana es va preveure a l’inici dels treballs en base a criteris dictats per l’Ajuntament de Cercs sota la valoració d’evitar conflictes entre la ciutadania que poguessin perjudicar l’operativa del desenvolupament del POUM i al mateix temps obtenir una informació directe de la realitat funcional del territori:

En data 8 d’octubre de 2.002, per acord del Ple, es va acordar exposar al públic els treballs d’elaboració de la revisió del Planejament urbanístic del Municipi de Cercs, (aleshores Normes Subsidiàries), havent-se difós mitjançant el ban municipal, i uns edictes publicats al Butlletí Oficial de la Província i a dos dels diaris de major difusió a la zona. Durant el termini d’exposició pública van presentar-se 15 propostes de suggeriment per part dels interessats.

L’equip redactor, posteriorment, va convocar de forma particular e individualitzada els diferents propietaris que es veien afectats per la revisió del planejament. L’objecte de cada reunió era el d’explicar i donar a conèixer les modificacions que es proposaven cercant el consens i, dins el que fos possible, una proposta satisfactòria per a ambdues parts.

Un cop redactada la proposta de POUM, l’Ajuntament va procedir a la seva Aprovació Inicial, per acord del Ple de data 4 de març de 2003.

0. INTRODUCCIÓ


Pàgina 8 de 122

El període d’un mes d’exposició pública va ser publicat al Butlletí Oficial de la Província núm. 65, amb data 19 de març de 2003. Durant el termini d’exposició pública van presentar-se 14 al·legacions per part dels interessats.

Transcorregut aquest termini d’exposició pública, el Ple de l’Ajuntament, en data 10 de juliol de 2003 va resoldre les al·legacions presentades i va Aprovar Provisionalment el projecte de Pla d’Ordenació Municipal. Seguidament, es va enviar l’expedient a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, per a la seva Aprovació Definitiva.

Per resolució de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, de data 12 de novembre de 2003, es va indicar a l’Ajuntament que calia adaptar el document a la nova Llei d’Urbanisme 2/2002, de 14 de Març.

Redactat de nou el projecte i adaptat a la nova Llei d’Urbanisme 2/2002, es va realitzar una nova Aprovació Inicial del POUM, pel Ple de l’Ajuntament en sessió de data 31 de juliol de 2004.

Va seguir un nou període d’un mes d’exposició pública, amb els corresponents edictes i publicació al Butlletí Oficial de la Província núm. 192, de data 11 d’agost de 2004, al diari Regió 7 al diari La Vanguardia. Durant aquest nou termini d’exposició pública, es van produir novament 14 al·legacions.

El Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 4 d’octubre de 2.004 va acordar novament l’Aprovació Provisional del Pla d’Ordenació Urbanístic de Cercs, juntament amb la seva tramesa a la Comissió Provincial d’Urbanisme als efectes de la seva Aprovació Definitiva.

Durant el temps transcorregut i al llarg del procediment que s’ha portat a terme, s’han anat produint tota una sèrie d’actes i actuacions de participació ciutadana, començant per l’informació prèvia i inicial dels treballs, les entrevistes personals amb els interessats afectats per una modificació del planejament, la disponibilitat dels redactors per atendre les consultes i suggeriments i les diverses exposicions públiques que s’han anat succeint, més tenint en compte que ha calgut efectuar una segona d’Aprovació Inicial, exposició pública i Aprovació Provisional del document.”

No obstant això, La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va acordar durant el Ple del dia 19 de juliol de 2006, la suspensió de l’aprovació definitiva del Pla General d’Ordenació del municipi de Cercs fins a la presentació d’un Text refós que incorporés una sèrie de prescripcions recollides en l’informe de la Ponència Tècnica de la Comissió. Aquestes prescripcions abastaven els següents criteris:

• Informes sectorials: 48 prescripcions

• Construcció habitatge públic: 1 prescripció

• Sòl urbà i urbanitzable: 10 prescripcions

• Sòl no urbanitzable: 14 prescripcions

• Normativa urbanística: 25 prescripcions


Pàgina 9 de 122

Donat l’elevat nombre de prescripcions (un total de 98), que anaven acompanyades, com a elements d’aclariment i concreció, d’algunes propostes dibuixades pel tractament concret de determinats sectors, obligaven, no tant sols a l’acompliment puntual d’aquestes prescripcions, sinó a una reconsideració de l’estructura de les normes, les claus i els sectors que, sense alterar el contingut bàsic de la proposta inicial, permetessin una correcta adequació d’aquestes a la proposta resultant de l’aplicació de les prescripcions.

L’equip redactor va doncs proposar una sèrie de canvis, vinculats especialment a la redefinició del nomenclàtor de les claus urbanístiques formulades inicialment, amb l’objectiu d’aconseguir una major claredat en la interpretació i aplicació de la normativa.

Finalment, després de un llarg període de temps des de que es va iniciar el procés de revisió de les NNSS, durant el qual es van produir importants canvis tant en l’estructura com en el contingut del document, es va presentar finalment el document per la seva aprovació definitiva. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en la sessió de 20 de novembre de 2006, va adoptar l’acord d’aprovar el POUM definitivament amb condicions 1 .

Amb tot, el document aprovat definitivament presenta deficiències que a grans trets es poden resumir en:

1. Mancances de contingut i regulacions inadequades en algunes qualificacions del sòl urbà que impedeixen la seva correcta regulació I l’atorgament de llicències.

2. Incoherència en la delimitació de zones i sistemes en sòl urbà. Existeixen vials planificats que no compleixen amb les condicions d’accessibilitat de la legislació vigent i zones de sòl urbà sense accés a vial atès a una incorrecta delimitació dels sectors de planejament.

3. Errades de delimitació d’algunes qualificacions, no adaptant-se a la realitat existent.

4. Límits d’àmbits d’actuació que no tenen la delimitació necessària per a la seva correcta execució.

5. Errades en la classificació del sòl. Es classifiquen com a sòl urbà zones que tenen la consideració de sòl urbà no consolidat atès a la inexistència d’urbanització i d’edificació.

0.2 OBJECTE DE LA REVISIÓ DEL POUM DE CERCS

Les deficiències esmentades anteriorment, que es localitzen en major o menor mesura en tots els nuclis urbans del municipi i en el sòl no urbanitzable motiven la revisió del POUM de Cercs, segons l’article 95.5 del TRLUC, Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya:


Pàgina 10 de 122

“5. En tot cas, constitueix revisió del planejament general l’adopció de nous criteris respecte a l’estructura general i orgànica o el model d’ordenació o de classificació del sòl preestablerts, i també l’alteració del planejament general vigent que consisteix en la modificació de la classificació del sòl no urbanitzable i que comporta, per si mateixa o conjuntament amb les modificacions aprovades en els tres anys anteriors, un increment superior al 20% de la suma de la superfície del sòl classificat pel planejament general com a sòl urbà i del classificat com a sòl urbanitzable que ja disposi de les obres d’urbanització executades. ”

A més, s’aprofita la revisió del POUM de Cercs per adequar el POUM a la legislació vigent en matèria urbanística, revisant la correcta regulació i ordenació del sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable i per incorporar les variables socioeconòmiques i poblacionals que definiran el marc sota el que s’estableixen les determinacions urbanístiques locals.

La revisió del POUM de Cercs no es limita a ordenar i a definir el marc normatiu de la transformació i el creixement del municipi, sinó que ha de permetre el desenvolupament dels seus potencials seguint una estratègia de futur, a més de fer front a les amenaces i desequilibris derivats del seu propi procés de desenvolupament. Amb tot plegat s’aconseguirà un desenvolupament urbanístic adequat al territori i als seus habitants.

0.3 CONVENIÈNCIA I CONTINGUT DE L’AVANÇ DE LA REVISIÓ DEL POUM DE CERCS

Amb l’objectiu facilitar la participació ciutadana en la formulació de la revisió del POUM de Cercs i per a què l’òrgan ambiental i el departament de Planificació Territorial pugui avaluar el document prèviament a la seva Aprovació Inicial, s’ha redactat aquest document previ que conté:

1. La justificació dels motius, abans exposats, pels que s’elabora la revisió del POUM de Cercs, aprovat definitivament el 20 de novembre de 2006.

2. Una memòria d’informació que analitza el municipi de Cercs des de diferents vessants amb l’objectiu de poder establir una proposta d’ordenació del municipi coherent amb la seva realitat física i territorial.

3. Una memòria d’ordenació que conté els objectius i criteris generals de la revisió i les característiques bàsiques de la proposta d’ordenació.

4. Un informe ambiental preliminar per tal que l’òrgan ambiental pugui determinar l’amplitud, nivell de detall i grau d’especificació de l’informe de sostenibilitat ambiental.

5. Un programa de participació ciutadana que conté les mesures i actuacions previstes per tal de facilitar tant la divulgació i la comprensió dels objectius i del contingut dels treballs de planejament, com la formulació d’al·legacions, suggeriments o propostes alternatives en el marc del tràmit d’informació pública.


Pàgina 11 de 122



Pàgina 12 de 122


Pàgina 13 de 122

1.1 LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA I POBLAMENT

Població 2009: 1.334 Gentilici: cercorins Altitud: 650 m Superfície: 47 Km² Capital: Cercs Comarca: Berguedà Àmbit territorial: Comarques Centrals Partit judicial: Berga Demarcació electoral: Berga Província: Barcelona

Font: Hipermapa de la Generalitat. Plànol de localització comarcal

El municipi de Cercs es situa a la part central de la comarca Barcelonina del Berguedà, limita amb els termes municipals de Guardiola de Berguedà, La nou de Berguedà, Vilada, La Quar, Olvan, Berga, Castellar del Riu, Fígols i Vallcebre. El territori del terme municipal engloba 47 Km² i té una densitat de 28,43 (Hab./km²).

Font: Hipermapa de la Generalitat. Plànol de situació municipal.

El municipi està enclavat enmig del serrat de la Figuerassa i els Rasos de Peguera. A les zones més planeres,a l’entorn els cursos d’aigua i de l’embassament de la Baells, se situen les vies de comunicació i els nuclis habitats amb alguns espais agrícoles i de pastura.

1 EMMARCAMENT TERRITORIAL


Pàgina 14 de 122

Al terme municipal, situat a 4 km de Berga, s’hi accedeix per la carretera C-16, coneguda com l’Eix del Llobregat, que és la principal via de comunicació de Cercs i de tot el Berguedà amb la centralitat de Barcelona, pel sud, i de França pel nord.

Els diversos nuclis de població del municipi s’estructuren al llarg de la C-16 tret de Sant Corneli, que s’allunya d’aquest eix estructurador pujant fins a una altitud de 1.000 m.

Cercs disposa de 5 entitats poblacionals distribuïdes per tot el seu territori, on destaca Sant Jordi de Cercs com el nucli on es concentra més població, concretament 720 habitants per a l’any 2007.

Entitats de població que inclou Població 2007 Cercs 330

La Rodonella 160 Sant Corneli 114

Sant Jordi de Cercs 720 Sant Josep 7

Total 1.331

Font: municat. Entitats poblacionals de Cercs.

A més dels nuclis de població, al peu de la carretera C-16, trobem les següents implantacions i nuclis industrials: la central tèrmica, el consorci industrial i altres establiments industrials i una àrea de servei de repostatge.

Font: googlemaps. Localització dels nuclis de població.


Pàgina 15 de 122

2.1 RELLEU I GEOLOGIA

El territori de Cercs es troba ubicat al centre de l’Alt Berguedà, per tant, orogràficament es caracteritza per ser un municipi majoritàriament abrupte dominat per un paisatge de muntanya dins de les serralades del Cadí i Prepirenaica conformades pels Rasos de Peguera i la Serra d’Ensija. A l’Oest el municipi limita amb la Serra de Rasos de Peguera, on s’assoleix la cota més alta amb els 2.061 m.s.n.m. del Cim del Pedró; a l’est el municipi limita amb el pantà de la Baells, coincident amb la cota més baixa de 600 m.s.n.m. Aquestes muntanyes de l’Alt Berguedà van formar-se durant el Terciari com a resultat de la col·lisió entre les plaques tectònica europea i ibèrica. Els substrats del sòl són del tipus terciari, constituït per materials amb gran domini de calisses i margues fonamentalment del secundari i del terciari.

Si ens fixem en el relleu del municipi de Cercs podem observar que la major part del territori presenta un pendent superior al 30%. En les àrees urbanes i proximitats els pendents són menors, inferiors al 20%.

L’acció erosiva del riu Llobregat ha excavat unes valls a la zona Prepirinenca sobre materials més tous com les argiles i les margues, que queden encaixades entre el relleu constituït per rocam més dur i resistent a l’erosió, com els conglomerats i les calcàries. En aquest entorn s’hi localitzen unitats geològiques del quaternari.

2.2 HIDROGRAFIA

La xarxa fluvial de Cercs s’estructura al llarg del Pantà de la Baells, pel nord entra dins el terme municipal el riu Llobregat que s’uneix al Bastareny i desemboca al Pantà, després del Pantà el Llobregat segueix fins a la Colònia Rosal. Els cursos d’aigua es caracteritzen per discorre d’oest a est pel territori, són principalment cursos fluvials de curt recorregut, que neixen als espais naturals de la Serra d’Ensija i Rasos de Peguera i desemboquen al Pantà de la Baells. Tots ells són rius de muntanya calcària.

L’embassament de la Baells va ser inaugurat l’any 1976 i va inundar l’antic poble de Sant Salvador de la Vedella. Té una capacitat de 115 milions de m².

Els principals cursos fluvials són, de nord a sud, el torrent de Sant Romà, el Torrent del Carbonís, el riu Peguera i el torrent de les Garrigues, aquests dos darrers passen pel sud del nucli de Cercs i de Sant Jordi. Cal destacar que no trobem aqüífers protegits en la totalitat del territori municipal.

El municipi de Cercs engloba en el seu territori dues àrees hidrogràfiques, a nivell d’aigües subterrànies : l’àrea hidrogeològica del Pedraforca i l’àrea hidrogeològica de Solsona.

2 MEDI FÍSIC I PAISATGE


Pàgina 16 de 122

Font: Elaboració pròpia.Xarxa fluvial de Cercs

2.3 CLIMATOLOGIA

S’entén com a climatologia la ciència que estudia la distribució dels diferents climes a nivell de macroescala, mesoescala i microsescala. Per tant, el clima és el conjunt de factors meteorològics que concorren en un mateix territori. Aquests factors són determinats per condicionants diversos, entre els quals poden destacar les temperatures, la humitat, les precipitacions, els vents, la proximitat del mar, l’altura, l’orientació respecte del Sol, la latitud, el relleu i la vegetació.

El relleu i l’alçada són els factors bàsics del clima de la comarca. Segons la divisió climàtica de Catalunya (basada en el règim termopluviomètric), el municipi de Cercs correspon al subtipus mediterrani prepirinenc oriental. Aquest grup té uns valors mitjans genèrics de precipitació entre 750 i 850 mm, amb un règim pluviomètric estacional (RPE) màxim a l’estiu o a la primavera i mínim a l’hivern. La temperatura mitjana anual varia segons l’orografia del municipi, anat des del ela 12 ºC als 7 ºC i l’amplitud tèrmica es mou entre els 16 i 19 ºC.

Segons l’índex d’Humitat de Thornthwaite, el municipi de Cercs té diferents subclimes, segons el grau d’humitat rebuda (part per precipitacions i nevades). Com es pot observar en les figures inferiors, el clima varia en funció del relleu, a més alçada i relleu més pronunciant més precipitacions, fins arribar al > 100 PerHumit (A) en la zona del Pedró ( 2.081 m.).


Pàgina 17 de 122

Font: Elaboració pròpia a partit de dades de l’Atles Climàtic de Catalunya. Tipologia de Clima ( Índex

d’Humitat de Thornthwaite).

Font: Elaboració pròpia a partit de dades de l’Atles Climàtic de Catalunya. Temperatura mitjana anual.

Font: Elaboració pròpia a partit de dades de l’Atles Climàtic de Catalunya. Precipitacions de Cercs.

Segons l’Atles Climàtic de Catalunya, Cercs té una amplitud tèrmica anual de 16-18 ªC i un dèficit hídric de 200-300 mm, aquest es concentra majoritàriament en els mesos d’hivern i estiu. El règim pluviomètric estacional del municipi és el TPHE.


Pàgina 18 de 122

2.4 VEGETACIÓ I FAUNA

2.4.1 Vegetació

L’existència d’un tipus o un altre de vegetació en el municipi ve determinat , no solament pel clima, el relleu i l’edafologia de la zona, sinó també per els usos de sòl predominats del municipi. Com a conseqüència del relleu i del clima de la zona, la vegetació que podem trobar al municipi és la corresponent als estatges montà i subalpins majoritàriament.

1. L’Estatge Montà el formen, a nivell arbori i en condicions normals, majoritàriament el pi roig en el vessant humit dels Pirineus orientals, aquest Estatge es troba entre els 700 a 1600 m. sobre el nivell del mar.

2. L'estatge subalpí és una zona altitudinal de vegetació que es troba situada entre 1600 i 2300 m aproximadament i es caracteritza per la presència de boscos naturals de coníferes, semblants en certa manera als grans boscos subàrtics que són presents al nord d'Europa, de la Sibèria i d'Amèrica i que formen l'immens domini de la taigà. Les formacions vegetals d'aquest estatge estan constituïdes, en la seua major part, de pinedes de pi negre i avetoses (boscs d'avets). El pi negre, amb la seua capçada fosca i atapeïda, es pot trobar en solells i obacs, i cal considerar-lo com l'arbre que puja a més altitud (en alguns indrets d'Andorra i de la Cerdanya ultrapassa, fins i tot, els 2300 m). En alguns vessants obacs i relativament humits de les muntanyes pirinenques es fan avetoses, però cobreixen una àrea molt minsa.

2.4.2 Fauna

Part del territori del municipi de Cercs es troba inclòs en zona protegida, concretament el PEIN Serra d’Ensija – Els Rasos de Peguera i Serra de Picancel; i la Xarxa Natura 2000 corresponent a la Serra d’Ensija – els Rasos de Peguera. Aquests indrets representen un valor únic a Catalunya, pel fet de constituir el sistema muntanyós calcari més extens i elevat dels Prepirineus Catalans. Les condicions climàtiques i d’altitud del municipi, permetent tant l'existència d'espècies àrtiques, centreuropees pròpies de les altes muntanyes europees, alpines, com mediterrànies, molt properes unes d'altres en el mateix territori.

Els elements que componen les comunitats faunístiques són predominantment Eurosiberians i submediterranis, tot i que també abunden els boreo-alpins i els mediterranis. La fauna vertebrada hi és molt variada i presenta una gran diversificació amb penetracions importants d'elements mediterranis (sargantana ibèrica, musaranya comuna,...).

Entre els mamífers destaca l'isard (Rupicapra rupicapra), que té en el parc una població demogràficament alta. Durant l'estiu, se'l pot trobar a les obagues i als indrets més alts mentre a l'hivern davalla o se situa a les solanes.

El cérvol (Cervus elaphus) i el cabirol (Capreolus capreolus), que s'havien extingit fa molts anys, han tornat a tenir presència al parc gràcies a les repoblacions que s'han efectuat darrerament. Un altre mamífer interessant és la marta (Martes martes), que habita a la majoria de boscos subalpins.


Pàgina 19 de 122

Cérvol (Cervus elaphus) Cabirol (Capreolus capreolus)

D'entre els ocells, cal destacar les espècies relictes dels períodes glacials, com el gall fer (Tetrao urogallus), el mussol pirinenc (Aegolius funereus) i el picot negre (Dryocopus martius), la perdiu xerra (Perdix perdix), en canvi, es troba als llocs oberts. A les parts més altes també trobem la imponent àliga daurada (Aquila chrysaetos) i voltors com el trencalós (Gypaetus barbatus) o el voltor comú (Gyps fulvus).

Gall fer (Tetrao urogallus) Mussol pirinenc (Aegolius funereus) Pel que fa als rèptils, esmentem dues espècies pròpies d'hàbitats humits, de colors molt vistosos, que es poden veure amb relativa facilitat: el llangardaix verd o lluert (Lacerta bilineata), de color verd i brillant, i la serp verda i groga (Coluber viridiflavius). Entre els amfibis, el tritó dels Pirineus (Euproctus asper), que constitueix un endemisme en aquestes muntanyes i habita als rierols, i la granota vermella (Rana temporaria) que es pot trobar, a vegades, lluny de l'aigua.

Escurço pirinenc (Vipera aspis) Serp verda i groga (Coluber

viridiflavus)

Als cursos d'aigua existents al municipi podem trobar majoritàriament la truita (Salmo trutta), el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i el barb roig (Phoxinus phoxinus).Entre les espècies d'interès pel seu estat de conservació precari, hi trobem: el gall fer, el picot negre, el pardal d'ala Blanca, la marta i el gat fer.

2.5 PAISATGE

El Paisatge fa referència a una àrea, tal com la percep la gent, el caràcter de la qual és resultat de l’acció i la interacció de factors naturals i/o humans (segons el Conveni europeu del paisatge de Florència, 20 d’octubre del 2.000).

En aquest context, el paisatge del Berguedà, i per tant, el del municipi de Cercs, és el resultat, per una banda, dels usos del sòl existents i de la seva evolució com a resposta als canvis socioeconòmics que s’han experimentat en aquest últim segle. Per altra banda, els factors naturals específics dels Pirineus i la seva elevada biodiversitat estableixen l’altre condicionant del paisatge.


Pàgina 20 de 122

En l’últim segle, s’ha experimentat en la totalitat dels Pirineus canvis en el paisatge fruit dels canvis dels usos de sòl. El despoblament progressiu d’aquest territori conjuntament amb un canvi progressiu de les principals activitats econòmiques han transformat el paisatge. Cada vegada el sector primari (ramaderia i agricultura) ha anat perdent importància vers el sector terciari (turisme i serveis), aquest fet s’ha traduït en un procés d’embosquinament i pèrdua de pastures d’alçada i sòl agrícola.

Font: PTP de l’Alt Pirineu i Aran. Procés d’embosquinament i pèrdua de pastures d’alçada i bosc agrícola.

Malgrat que el potencial productiu del sòl agrícola pirinenc no és quantitativament significatiu en el context català, pot tenir potencial d’explotació pel seu valor qualitatiu (denominacions d’origen i similars) i, sobretot, com a complement necessari de l’activitat ramadera. A més, té un elevat valor estratègic en l’acompliment d’altres funcions d’interès com el manteniment d’un paisatge de mosaic d’elevat interès ecològic, paisatgístic, de lleure ciutadà, de reequilibri urbà i, sobretot, turístic. Així com la funció de proporcionar aliment a determinades espècies animals pròpies dels hàbitats naturals circumdants.

Als Pirineus, el sòl forestal està augmentant mentre que el sòl agrícola i els prats disminueixen i, amb aquests, disminueix l’atractiu que el paisatge dels Pirineus té per a molts dels seus visitants.

A nivell d’Unitats de paisatge, el municipi de Cercs es caracteritza per formar part de la Unitat paisatgística de l’Alt Berguedà on l’element estructurador principal del paisatge són les muntanyes.

Dintre dels diferents paisatges de muntanya que es troben dins de la Unitat de l’Alt Berguedà podem trobar dos elements dominants. El primer són els afloraments rocosos, és a dir , de les calcàries en cingleres, serrats, cims. Aquest element caracteritza un bon nombre de realitats paisatgístiques com la serra del Cadí, el massís del Pedraforca, les penyes altes del Moixeró, els cingles de Vallcebre. I el segon element dominat en els paisatges de muntanya de l’Alt Berguedà són els boscos, en els vessants de les muntanyes de l’Alt Berguedà trobem importants masses forestals de pi roig i, en menor quantitat, rouredes de roure martinenc i fagedes.


Pàgina 21 de 122

2.6 ESPAIS D’INTERÈS NATURAL

Cercs es troba en un àmbit prepirinenc, envoltat per boscos i espais naturals que han estat inclosos en programes de protecció donades les seves condicions naturals, ecològiques i paisatgístiques. Els espais inclosos dins el programa PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) de la Generalitat de Catalunya són els que corresponen a la Serra de Picancel i a la Serra d’Ensija – Rasos de Peguera. La Serra de Picancel compta amb una superfície total de 2.244,5 ha (477,5 ha dins el terme municipal) i la Serra d’Ensija-Rasos de Peguera compta amb una superfície total de 3.882,5 ha (536.39 ha dins el terme municipal). Dins el territori municipal s’hi classifiquen doncs un total 1.013,89 PEIN. La Serra d’Ensija – Rasos de Peguera ha estat inclosa en el programa Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, com a LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i també com a ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus).

Ambdós espais d’interès natural estan inclosos dintre del Pla Especial de delimitació definitiva: Serra del Catllaràs, Serra d’Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus, aprovat definitivament el 29 de maig de 2000.

1. L’espai natural Serra d’Ensija-els Rasos de Peguera comprèn territoris dels municipis de Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gósol, Saldes i Vallcebre, a la comarca del Berguedà, i del municipi de Guixers, a la comarca del Solsonès i va ser inclòs dintre del PEIN per ser : “ Un dels espais naturals més notables de la subunitat meridional del Pre-pirineu oriental. Territori que recull un important grau de diversitat de paisatges, els més característics del Pre-pirineu oriental a l'Alt Berguedà i altres de singulars en aquest sector. Un dels factors que individualitza millor aquets espai és el de constituir un dels límits més meridionals a Catalunya de la vegetació alpina.”

“A l'estatge subalpí i alpí es localitzen comunitats i espècies vegetals que difícilment es trobaran en les altes serres de la mateixa subunitat (Gentiana alpina, Pontentilla nivalis, Carex ericetorum, ...). A l'estatge montà predominen els paisatges submediterranis, del domini de la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) mentre que de forma localitzada a les obagues apareix la fageda (Fagion sylvaticae). Les pinedes secundàries i primàries de pi roig ocupen una gran extensió (Quercion pubescenti-petraeae i Deschampsio-Pinion). Cal destacar la presència al vessant obac de la serra i als rasos culminals d'importans relíquies de les pinedes de pi negre amb neret (Rhododendro-Pinetum uncinatae). A les parts culminals supraforestals (el cim més alt, la Gallina Pelada, a 2.307 m) s'hi desenvolupen els prats i pastures calcícoles i també calcífuges, degut als importans processos de lixiviació dels materials carbonatats (Festucion gautieri, Festucion airoidis, Nardion). Les comunitats rupícoles de les roques calcàries també hi són especialment ben representades.”

“Aquest espai presenta la mateixa fauna que la del Cadí, malgrat ésser una mica empobrida pel que fa als arctiodàctils. No obstant, hi ha diverses espècies pirinenques ja al límit de la seva àrea de distribució. Els amfibis i rèptils manifesten una inversió faunística equiparable a l'espai de Busa-Bastets. La fauna invertebrada mostra algunes singularitats, com algunes espècies endèmiques o rares d'aràcnids (Troglohyphantes orpheus, ...) i heteròpters (Loricula pselafiformis, ...). Hom pot destacar, doncs, que es tracta dins dels massissos pre-pirinencs, d'una àrea excepcional per la seva riquesa en alguns elements naturals, el seu interès biogeogràfic i per la destacable diversitat d'aquestes terres”.


Pàgina 22 de 122

2. L’espai natural Serra de Picancel comprèn territoris dels municipis de Cercs, la Quar i Vilada, a la comarca del Berguedà. Va ser inclòs dintre del PEIN per: “mostrar en un bon estat de conservació els sistemes naturals de transició entre el Pre-pirineu i els altiplans i conques centrals catalanes i per contenir una bona representació dels paisatges mediterranis del país de l'alzinar de tendència continental i del país de les rouredes seques submediterrànies.”

És una “serralada pre-pirinenca típica, formada per relleus conglomeràtics alternants, amb freqüència variable, amb gresos. Presenta la particularitat de trobar-se al límit de l'Alt i el Baix Berguedà, en contacte amb les conques i altiplans de la Depressió Central catalana. Aquest fet es reflecteix en els paisatges que formen aquest espai natural, fet que el diferencia de la resta d'espais de la seva subunitat. Aquesta serra és formada per relleus conglomeràtics molt trencats i valls molt tancades i profundes que han permès un excel·lent grau de conservació d'alguna de les seves raconades.”

“El paisatge d'aquest territori és essencialment forestal, on predominen les coníferes. Són especialment representats els paisatges mediterranis del país de les rouredes seques (Quercion pubescentis-petraeae), sovint transformats en pinedes de pinassa (Pinus nigra) i/o pi roig (Pinus sylvestris). Es conserven però, interessants bosquines mixtes de caducifolis refugiats en algunes barrancades o fondals poc alterats.”

2.7 ALTRES ÀMBITS I ELEMENTS NATURALS A PRESERVAR

A Cercs trobem elements a l’entorn natural que han de ser preservats i potenciats per la seva importància a nivell territorial i/o municipal com és el cas de:

1. Cursos fluvials, torrents i el pantà de la Baells. Cal preservar els cursos d’aigua per assegurar la connectivitat transversal entre les diverses serres del prepirineu.

2. Zones humides. 08001405. Estany de Cercs. L’estany de Cercs era un petit estany situat a gairebé 1.500 metres d’altitud. Es tractava d’un dels pocs estanys de muntanya de la conca del Llobregat i va existir fins el 1810, any en què fou dessecat. La seva superfície màxima s’acostava a les 4 hectàrees. Actualment, un rec de drenatge evita l’estanyament de l’aigua i la zona és, de fet, un prat inundable utilitzat per a la pastura de bestiar boví. L'estany només apareix temporalment, en èpoques molt concretes, i ocupant una superfície molt més reduïda. UTM_X: 401.738,59 UTM_Y: 4.665.830,09 Altitud (m): 1483 Superfície (Ha): 10,36.

Es troba a l’interior de l’Espai PEIN “Rasos de Peguera” i dins de l’espai Xarxa natura 2000 ES0000018 "Prepirineu central català".

3. Fonts i deus. L’aigua de les fonts o deus naturals acostuma a ser potable i de molt bona qualitat, és a dir, apta per al consum humà, pel seu grau de puresa química i microbiològica i des de temps remots, les fonts d’arreu del món han estat lloc de treball, reunió i motiu de lleure, trobada, alegria i festa. A més, a l’entorn d’aquestes poden existir multitud de variacions morfològiques i/o paisatgístiques que sovint converteixen aquests paratges en paisatges singulars de cada municipi.


Pàgina 23 de 122

Entre elles destaquen: la font del Roure (a Sant Corneli propera a la plaça de Sant Romà), la font gran (situada al nucli urbà de Cercs, al costat del torrent de les Garrigues) i les fonts de la Basseta i de ca la Bòrnia (també situades al nucli urbà de Cercs, al costat del torrent de les Garrigues). També destaca l’estany, paratge de gran bellesa paisatgística i d’interès natural, situat a prop del nucli de Sant Jordi.

4. Patrimoni Geològic. Cal protegir els àmbits del terme municipal de Castellar del Riu inclosos a l’Inventari d'Espais d'Interès Geològic, concretament l’àmbit de Mines de carbó de Fígols, Codi 149.

La conca de Fígols - Sant Corneli situada geogràficament en el sector central del Berguedà i geològicament en el mantell inferior del Pedraforca és una de les zones amb major contingut de sediments carbonosos de Catalunya.

Hi ha dos fets que determinen clarament el seu interès geològic i patrimonial. D'una banda constitueix un dels sectors on les fàcies del Garumnià presenten una major diversitat litològica, amb capes de gres, lutites, margues, calcàries i carbó. De l'altra, és un dels punts miners més significatius de Catalunya pel que fa a l'explotació de recursos energètics com el carbó i a la seva importància socioeconòmica en el passat. La zona es troba actualment en una fase de restauració i adaptació a noves activitats turístiques que han recuperat alguns afloraments i vestigis miners, i resten encara alguns afloraments de capes de carbó de gran interès didàctic, a més s'han recuperat algunes galeries i s'ha constituït el Museu de les Mines.

5. Forest Gestionades pel Departament de Medi Ambient, dins del terme municipal es localitzen, d’acord amb la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya i la Ley 43/2003, de 21 de noviembre, de Montes, els següents boscos d’utilitat pública (CUP):

• Forest Casa Nova - CUP 51 de l’Ajuntament de Cercs (Codi del Forest 288)

• Forest Vilosiu - CUP 35 de titularitat de l’Ajuntament de Berga (Codi del Forest 297)

• Forest Pla de la Guardia (Tossal de la Guàrdia) de titularitat l’Ajuntament de Cercs (Codi del Forest 1192)

6. Xarxa de camins rurals i miradors. La constitueixen les vies de llarg recorregut del municipi de Cercs, els recorreguts d’interès paisatgístic i natural, els senders de gran i petit recorregut, els camins de ronda així com els camins i vies protegides. Cal la conservació del seu recorregut i dels elements més característics (escales, graons, passeres, miradors...) atès que són camins i vies d’interès públic que serveixen d’enllaç entre zones i nuclis de l’Alt Berguedà, i sense ells serien del tot impracticables. D’entre ells destaquen:

• GR 107 Sender de Gran Recorregut “Camí dels Bons Homes”. Aquesta ruta càtara, el Camí dels Bons Homes, ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració utilitzades pels càtars fugitius entre els segles XII i XIV. El camí comença al santuari de Queralt, a Catalunya, i acaba al castell de Montségur (a l’Ariège). Distància: 201 km i Comarques: Berguedà, Cerdanya.


Pàgina 24 de 122

• PR-C 73 Sender de Petit Recorregut que va de Sant Corneli a Berga. Aquesta ruta recorda el passat miner del Berguedà.

• Ruta de Casanova de les Garrigues, que permet visitar en recorregut de 10 kms. l'àrea de Plana Rodona, els miradors de la Figuerassa, el Coll de l'Oreller i el Pla de l'Estany. Es pot fer a peu o en bicicleta de muntanya.

Font: www.altbergueda.com . PRC 73 de Fígols a peguera


Pàgina 25 de 122

3.1 ASSENTAMENTS

Històricament Cercs estava format per un grup de cases disseminades conegudes amb el nom de Pont de Rabentí. És a finals del segle XIX quan va patir un gran creixement atès a l’auge de l’explotació de carbó, que va fer que a principis del segle XX apareguessin les colònies de minaires de Sant Corneli, Sant Josep i La Consolació. També es formà, entre els anys 1910 i 1920 el nucli de Sant Salvador de la Vedella, fins llavors tot de cases disseminades. “Carbones de Berga, SA.” es va convertir en l’empresa abanderada i va liderar un boom miner que es va acabar l’any 1991. Entremig, l’any 1944 els ajuntaments de La Baells i de Cercs s’uniren formant un únic i extens terme municipal, i a partir dels anys 50 es va començar a construir l’altre nucli: La Rodonella.

Amb la construcció de l’embassament de la Baells, inaugurat al 1976, es va crear un nou nucli, Sant Jordi, per reallotjar als habitants del nucli de Sant Salvador de la Vedella que va quedar inundat per la construcció de l’Embassament.

Actualment el municipi de Cercs es caracteritza per la seva dispersió en el territori municipal, quedant dividit en cinc nuclis independents:

1. Cercs, cap històric i cap de municipi, situat a una altitud de 640 m.

2. Sant Jordi, l’enclau urbà més nou del municipi, situat a una altitud de 720 m.

3 ASSENTAMENTS I PATRIMONI HISTÒRIC


Pàgina 26 de 122

3. La Rodonella, nucli urbà situat a peu de la carretera C-16 amb una altitud de 650m.

4. Sant Josep i La Consolació, antigues colònia de minaires. Sant Josep es troba rehabilitat acollint habitatge de segona residència.

5. Sant Corneli, antiga colònia de minaires, situada a uns 1.000 m d’altitud en el punt més allunyat del casc urbà de Cercs, tot pujant cap a Fígols.

A més dels cinc nuclis esmentats, existeixen petites agruapacions que no tot i no considerar-se zones urbanes configuren petits nuclis rurals –conjunts de masies aïllades- , com el Galló, el Puig i la Baells. Aquest últim, La Baells, és un nucli singular atès que s’ha conformat com a residència dels treballadors de l’embassament.


Pàgina 27 de 122

A banda dels assentaments residencials, en el municipi trobem algunes implantacions singulars i de caràcter industrial, entre ells destaquen: la Central Tèrmica junt amb la zona de magatzem de residus, el Consorci industrial adjunt a la Central Tèrmica, una indústria on es fa el tractament de cendres de la central tèrmica i una àrea de repostatge.

Central Tèrmica de Cercs i altres implantacions industrials

Totes les implantacions urbanes i industrials singulars, a excepció del nucli de Sant Corneli, se situen al peu de la carretera C-16 i molt properes a l’embassament de la Baells, fet que allibera la major part del terme com a espai lliure natural, localitzant-se d’altra banda gran quantitat de masies repartides per tot el terme.

3.2 PATRIMONI HISTÒRIC

En el cas de Cercs es podria dir que el carbó ha estat el principal signe d’identitat d’un municipi que ha viscut cultural, social, econòmica i turísticament influït per aquest mineral. El Museu de les Mines de Cercs, inaugurat a Sant Corneli l’any 1999, farà perdurar el record de l’activitat minera del municipi que finalitzà la seva activitat al 1991. Fruit d’aquest passat miner trobarem colònies mineres, canals industrials, instal·lacions mineres i fàbriques dignes de protecció a més dels béns culturals d’interès nacional i del patrimoni arqueològic existent al municipi.

Els edificis o conjunts edificatoris de Cercs que han estat definits com a Béns d’Interès Nacional, segons la llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català són:

Nom Època Estil

Església de Sant Quirze de Pedret s. IX-X;XI-XII, XIII Preromànic Romànic

Castell de Blancafort s. XII Romànic

Castell de Puigarbessós

Font: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.


Pàgina 28 de 122

També destaquen pel seu caràcter o pel seu interès singulars els edificis o conjunts edificatoris inclosos a l’Inventari de Patrimoni de Catalunya:

Nom de l’elelment

Colònia de Sant Corneli Museu de les Mines de Cercs Antigues instal·lacions mineres – Sant Josep – La Consolació Antic traçat tramvia de sang de Berga – Mines de Fígols – La Consolació (BCIL) Fàbrica del Gas Pobre Antic traçat del Ferrocarril Peguera - Cercs Antic traçat del Ferrocarril Manresa - Guardiola Canal industrial de Berga Torre del Comte de Fígols Monestir de Sant Salvador de la Vedella Església de Sant Corneli Església de Santa Maria Església de Sant Jordi Santuari de la Mare de Déu de la Consolació – Església de la Consolació Pont de Miralles Pont de la Parroquia Pontarro de Malgrau Pont de la Consolació Pont de Pedret Restes del Pont de Rabentí Conjunts de Pous de glaç del torrent de les Garrigues Forats a la Roca Sota el Pont Nucli antic del Pont de Rabentí Cine – Teatre de Sant Corneli Edificis d’habitatge al carrer Santa Bàrbara – Carrer Economat Carrer Major Carrer Cap de la Costa Safareig del carrer de la Costa Safareig de Sant Corneli Safareig del Torrent de Peguera Safareig de la Font Gran



Pàgina 29 de 122

I les masies incloses a l’Inventari de Patrimoni de Catalunya són:

Nom de l’elelment Can Vilaformiu Hostal – Masia l’Estany Clar Masos de Vilosiu Cal Rovira Cal Tuyes Cal Co Casa Vella de la Rodonella L’Estany Casa Nova de les Garrigues Caselles La Balma Cal Xel Cal Curt Vall-Llobrega Cal Torner El Palou La Vintrosa Cal Ros La Mussolera El Gall El Serrat del Gall La Vitarella Can Planes La Palanca La Peirota Miralles La Costa Capdevila El Quer Casa Bossoms Cal Fortaner Casa el Galló


I pel que fa als elements catalogats per l’Inventari d’Elements Arqueològics de Catalunya s’hauran de protegir els elements següents:

Nom Tipus de jaciment Cronologia

Coll de l’Oreller d’Espinalbet Lloc d’enterrament -3.500 / -2.500

Pont de Pedret Obra pública 800 /1.789

Sant Quirze de Pedret (BCIN) Església i Lloc d’enterrament 800 /1.789

Vilosiu mas A Lloc d’habitació 800 / 1.399

Vilosiu mas B Lloc d’habitació 800 / 1.399 Font: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Tots aquests enclavaments conformen una part important del paisatge de Cercs i ha de propiciar-se la integració del territori a través de la conservació d’aquests elements dispersos en els nuclis de població i en el medi rural.


Pàgina 30 de 122

4.1 ANÀLISIS DEL SECTOR ECONÒMIC

4.1.1 Població ocupada

L’anàlisi de la població ocupada per sectors d’activitat pels anys 1996 – 2001 permet observar les dinàmiques econòmiques i la seva evolució, així com realitzar una comparativa territorial tant a nivell municipal com comarcal.

La població ocupada per sectors d’activitat pel 2001 indica que el 46 % de la població es troba ocupada en el sector serveis. El segon sector d’activitat més important pel que fa al número de població ocupada és el sector industrial amb un percentatge del 36 %. Els sectors amb menys pes són la construcció i l’agricultura amb un 17 % i un 7 % respectivament. Per tant, podem afirmar que Cercs es caracteritza per tenir una economia amb un pes molt important del sector terciari i secundari.

1%

36%

17%

46%

Agricultura Indústria Construcció Serv eis

Font: HERMES. Diputació de Barcelona. Població ocupada per sectors, Cercs. 2001.

4.1.2 Localització de l’ocupació

L’anàlisi de la localització de la ocupació determina indirectament el grau d’autocontenció del municipi de la seva població activa. Per a l’any 2001 el 50 % de la població ocupada de Cercs treballen fora del municipi o comarca, i l’altre 50 % treballa al municipi. Aquest fet demostra que el municipi de Cercs té un grau d’autocontenció força més baix que la mitjana comarcal, amb els desplaçaments a nivell de mobilitat que això comporta.

4 CONTEXT SÒCIOECONÒMIC: ECONOMIA, HABITATGE I POBLACIÓ


Pàgina 31 de 122

50%

50%

Residents No residents

Font: Idescat. Localització de l’ocupació, Cercs 2001

65%

35%

Residents No residents

Font: Idescat. Localització de l’ocupació, Berguedà. 2001

4.1.3 Atur

L’evolució de l’atur en el període de temps comprés entre els anys 1999-2009, al municipi de Cercs, es caracteritza per ser irregular però amb un marcat augment durant l’any 2001 i a partir de l’any 2004 l’augmenta ha esta progressiu. Els mínims es van obtenir a l’any 1.999. L’any 2009 s’assoleix la taxa d’atur més elevada de la totalitat del període. A nivell de gènere, cal destacar com les taxes d’atur masculines han estat inferior a les femenines entre els anys 1999-2009.

Atur registrat per sexe (%)

Sexe Homes Dones Total

Cercs 2009 51.0 49.0 98 2008 43.8 56.2 48 El Berguedà 2009 49.7 50.3 2.668 2008 37.2 62.8 1.652 Catalunya 2009 53.1 46.9 496.352

2008 45.2 54.8 291.640 Fonts: Departament de Treball Anys disponibles: del 1983 al 2009


Pàgina 32 de 122

Per a la comarca del Berguedà, l’evolució de l’atur en els últims 10 anys es tradueix en un mínim a l’any 2000, i un augment exponencial de l’atur a partir d’aquest any, arribant al seu màxim l’any 2009.

En resum, les taxes d’atur de Cercs han augmentant considerablement en aquest últim any degut a la conjuntura econòmica actual, caracteritzada per un període de recessió econòmica a nivell mundial.

Font: www.idescat.cat. Atur registrat. 1998-2009.


Pàgina 33 de 122

4.1.4 Teixit industrial

El teixit empresarial de Cercs és caracteritza per experimentar una marcada tendència a les empreses dedicades als Serveis (llevat el comerç al detall), representant un 49.5 % dels establiments d’empreses i professionals per sector. La resta dels sectors que destaquen són el comerç al detall amb un 19.6 % i la indústria i la construcció amb un 13.1 % respectivament.

Establiments d'empreses i professionals per sectors (%)

Indústria Construcció Comerç al detall

Serveis, llevat comerç detall

Professionals i artistes Total

Cercs 2002 13.1 13.1 19.6 49.5 4.7 107 2001 14.2 14.2 17 49.1 5.7 106 Berguedà 2002 12.0 15.6 21.2 40.2 11.0 3.536 2001 12.3 15.6 21.6 40.0 10.4 3.555 Catalunya 2002 9,7 13,0 19,1 43,0 15,1 604.817 2001 9,9 12,6 19,6 42,7 15,1 595.743

Amb tot, i inesperadament, si hi existeixen tres importants implantacions industrials de ran envergadura i potencial com son la Central Tèrmica, el pantà de la Baells coma a centres de Producció elèctrica i unes poques indústries adjuntes a la central aprofitant els pocs espais amb planimetria adequada al seu entorn. El tema de l’explotació minera ha quedat com a record d’una etapa industrial de molt interès.

Cal esmentar que existeixen referències minses d’implantacions industrials de petita dimensió que es reparteixen pel municipi, i especialment en el nucli de Sant Jordi on existeixen vàries naus de magatzem i també de producció. També al peu de la Central Tèrmica s’ha desenvolupat dos nuclis d’indústria, una en base al tractament de cendres i l’altre anomenat “Consorci de Formació i Iniciatives de Cercs” que a dia d’avui no ha arribat a consolidar-se totalment, totes dues indústries estan al peu de la C-16, actualment afectades per la reserva viària del traçat de desdoblament de la C-16.

L’anàlisi de l’evolució del teixit industrial de Cercs mostra una tendència de l’augment del sector serveis i del comerç al detall, disminuint el pes de la restar de sectors. Si elaborem una comparativa comarcal i autonòmica observem com Cercs es troba per sota de la mitjana en empreses de professionals i artistes, així com de la construcció.

En aquest context, una potenciació de la diversificació econòmica del municipi pot comportar un augment de l’oferta de treball per sector d’activitat i una major competitivitat local en èpoques de recessió econòmica, fruït de la no excessiva dependència d’un sòl sector econòmic.


Pàgina 34 de 122

4.1.5 Turisme

En aquest apartat s’elabora una diagnosi del turisme mitjançant l’anàlisi de les diferents tipologies existents i com aquestes poden influir en desenvolupament socioeconòmic del municipi.

A Catalunya el turisme és el sector econòmic que ha experimentat un major creixement al llarg de les darreres dècades, sent el sector econòmic que més bé resisteix els períodes de crisi i estancament econòmic. El turisme és un fenomen plenament estructural: l’hàbit de fer turisme s’ha estès fins a esdevenir una “necessitat bàsica” en les pautes de consum de moltes persones d’un ampli espectre socioeconòmic.

Actualment, a Cercs poden diferenciar les següents tipologies de turisme:

1. Turisme de natura: aquesta modalitat comparteix trets semblants amb altres que es beneficien del fet que, per al seu èxit, és necessari el manteniment d’un entorn paisatgístic d’una certa qualitat amb escassa pressió urbana i humana. Aquest turisme es solapa amb el turisme rural o d’aventura en els recursos, la localització, el tipus de demanda o el procés d’implantació temporal en el territori.

2. Turisme rural: aquesta modalitat ha experimentat una important expansió a partir dels anys noranta, amb la multiplicació del nombre d’establiments que s’hi dediquen, que són majoritàriament masies que complementen l’explotació agrària amb la presència de turistes a mode de petit hotel casolà. Aquesta tipologia la trobem en comarques de muntanya a on destaca l’activitat agrària (Pirineus, Prepirineu i algunes de l’interior). Tot i així , només representa el 1,5% del total, és un producte molt important per la seva funció social de reequilibri territorial.

3. Turisme d’aventura, actiu: modalitat que inclou activitats força diverses, com el senderisme, cicloturisme i BTT, turisme eqüestre, activitats en aigües braves (p. ex. rafting), escalada, activitats de neu (tret de l’esquí nòrdic i alpí), i multiactivitat (p. ex. raids).

El municipi presenta una notable diversificació del turisme, tot i així, es poden plantejar estratègies per diversificar el turisme cap a altres modalitats com el turisme cultural, tenint sempre en compte criteris sostenibilistes i la compatibilitat amb el medi ambient. El Turisme cultural és un turisme que els darrers anys esta creixent arreu. És una modalitat on qualsevol territori amb un desenvolupament turístic escàs pot començar a introduir-se en el mercat turístic i donar-se a conèixer, potenciant els recursos relacionats amb la cultura, la història, el patrimoni, la natura i la gastronomia.

4.2 ANÀLISIS DEL SECTOR RESIDENCIAL

4.2.1 Tipologia d’habitatges

L’estudi de la tipologia d’habitatges permet conèixer l’ús principal de les vivendes existents i, per tant, el grau d’estacionalitat de la població que hi resideix. S’entén per habitatge principal el destinat durant tot l’any, o la major part d’aquest període, a la residència


Pàgina 35 de 122

habitual o permanent; l’habitatge secundari és l’ocupa’t temporalment els caps de setmana, festius i vacances. Per tant, les vivendes de segona residència indica la població estacional que té un territori en concret.

El nombre d’habitatges censats a l’any 2001 al municipi era de 930 vivendes, en els últims anys s’han construït un total de 59 habitatges de renta lliure segons dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

En el municipi de Cercs, per a l’any 2001, el 60 % de les vivendes són habitatges de primera residència, el 11 % habitatges de segona residència, i el 29 % restant es troben vacants. Aquest fet ens indica l’existència d’un grau d’estacionalitat de la població del municipi molt petit, per tant no hi ha augments importants de població estacional concentrada en caps de setmana, festius i vacances.

En aquest context, el dimensionament de les infraestructures de serveis i les dotacions d’aigua del present POUM han de tenir en compte la població estacional amb l’objecte de poder abastir les necessitats de la mateixa amb garantia.

Habitatges familiars

principals no principals

Convencionals Allotjaments Secundaris Vacants Altres Total Establiments col·lectius

Cercs 2001 561 0 98 271 0 930 0 % 60 0 11 29 0 100

Berguedà 2001 14.177 0 2.920 3.844 91 21.032 24 % 67 0 14 18 1 100

Catalunya 2001 2.315.744 82 514.943 452.921 30.435 3.314.155 1.781 % 69 0 16 14 1 100

Habitatges per tipus, Cercs. 2001 4.2.2 Superfície dels habitatges

L’Estudi de la superfície dels habitatges permet analitzar una variable de qualitat de vida dels ciutadans com pot ser la dimensió del seu habitatge. S’entén com a superfície útil dels mateixos la que compren l’espai mesurat dins dels murs exteriors de l’edifici i la superfície de la terrassa.

La majoria dels habitatges de Cercs tenen una superfície de 60-89 m², concretament el 55.8 %; els habitatges de superfícies petites, fins els 59 m², només signifiquen el 3.4 % del total de municipal. Es pot afirmar que el grau de qualitat del habitatges pel que fa a la seva superfície es pot qualificar com a correcte, proporcionant qualitat de vida als seus habitants.


Pàgina 36 de 122

Habitatges principals per superfície útil (%)

Fins a 59m2

De 60 a 89 m2

De 90 a 119 m2

De 120 i mes m2

Total (Valor absolut)

Cercs 2001 3.4 % 55.8 % 26.2 % 14.6 % 561 1991 7.5 % 69.7 % 16.4 % 6.4 % 611 El Berguedà 2001 4.6 % 35.2 % 42.1 % 18.1 % 14.177 1991 4.3 % 40.3 % 41.1 % 14.4 % 12.747 Catalunya 2001 11,1 % 45,3 % 29,3 % 14,3 % 2.315.774 1991 13,9 % 48,1 % 25,8 % 12,2 % 1.931.172 Fonts: Idescat. Cens de població 2001 i 1991 Anys disponibles: 1991, 2001

4.3 ANÀLISIS DE LES DINÀMIQUES POBLACIONALS

4.3.1 Evolució de la població a Cercs

L’evolució de la població al S.XVIII es caracteritza per experimentar una disminució significativa, passant de 212 a 192 habitants des del 1.717 al 1.787. En canvi un dels augments de la població més grans experimentats al municipi es duen a terme entre els anys 1.787 al 1.857, passat de 192 habitants a 903, augmentant la població un 370 %. Els principals creixements de població també es varen dur a terme a principis del S. XX (1.920), degut a la importància de la indústria tèxtil i de la producció de carbó de les Mines de Cercs. A partir d’aquest moment, la població de Cercs augmenta continuadament fins als anys seixanta , a on s’arriba a la màxima població enregistrada amb 4.148 habitants.

És a partir dels anys seixanta quan s’experimenta una continuada disminució de la població fins a l’any 2004, passant de 4.148 habitants a 1.338, decreixent un 68 %. En el període de temps comprès entre els anys 2004-2009, la població ha estat fluctuant, sense experimentar augments significatius.

Any 1717 1787 1857 1860 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1936

212 192 902 919 676 475 532 751 1.445 1.976 2.655

Font: Idescat i Centre d'Estudis Demogràfics. Evolució de la població de fet. Cercs


Pàgina 37 de 122

Any 1940 1945 1950 1955 1960 1965 1970 1975 1981 1986 1991

2.474 2.838 3.186 3.555 4.148 3.629 3.669 2.658 1.875 1.790 1.628

Font: Idescat i Centre d'Estudis Demogràfics. Evolució de la població de fet. Cercs

Si elaborem una comparativa comarcal de les dinàmiques poblacionals, s’observa com Cercs experimenta les mateixes dinàmiques poblacionals que la comarca del Berguedà amb alguns matisos. El motiu principal, és el fort procés industrial tèxtil que varen assolir gran part dels municipi del Berguedà al S.XIX. Els municipis que varen concentrar i augmentar la població són els situats bora l’eix del riu Llobregat on s’ubicaren la gran majoria de les Colònies Industrials Tèxtils. A principis del S. XX, al Berguedà, la població ha anat seguint alts i baixos considerables, fins que s’experimenta una segona època industrial a partir de la dècada dels anys 30. Entre els anys 1936 i 1950 la Guerra Civil i la postguerra provoquen una disminució d’habitants a la comarca. Als anys 60, una nova empenta econòmica, va revifar demogràficament aquest territori, arribant al punt més alt de població experimentat amb 47.853 habitants. A partir dels anys 60, hi ha un despoblament degut a una davallada de la competitivitat de la economia.

Any 1717 1787 1857 1860 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1936

9.623 16.292 31.759 30.667 25.292 22.406 27.217 30.047 33.615 39600 40.140

Font: Idescat i Centre d'Estudis Demogràfics. Evolució de la població de fet. Berguedà

Any 1940 1945 1950 1955 1960 1965 1970 1975 1981 1986 1991

38.064 39.248 41.933 44.575 47.953 47.155 45.843 43.995 42.152 41.441 39.046

Font: Idescat i Centre d'Estudis Demogràfics. Evolució de la població de fet. Berguedà

Any Població

2009 1.334 2008 1.324 2007 1.331 2006 1.333 2005 1.342 2004 1.338 2003 1.376 2002 1.414 2001 1.439 2000 1.454 1999 1.458 1998 1.483

Font: www.idescat.net. Padró continu de la població. Cercs


Pàgina 38 de 122

4.3.2 Estructura de la població: grans grups d’edat.

A nivell general, al Berguedà l’estructura de la població no es prou equilibrada existint una franja de població major de 65 anys elevada i superior a la mitjana catalana. Per tant, s’experimenta un envelliment de la població territorialment generalitzat.

15%

69%

16%

De 0 a 14 anys De 15 a 64 anys 65 anys i més

Font: idescat. Padró continu. Població per grups d’edat, Catalunya. 2009

12%

66%

22%


Font: idescat. Padró continu. Població per grups d’edat, Berguedà. 2009


Pàgina 39 de 122

Si realitzem un anàlisi de la població per grups d’edat del municipi de Cercs, per l’any 2009, s’observa com el 10.6 % de la població pertany al grup d’edat de 0 a 14 anys, el 62.9 % es situa en la franja d’edat dels 15 als 64 anys i, finalment, el 26.5 % de la població més de 65 anys. En aquest context, la dinàmica d’evolució de la població per als anys 2008-2009 reflexa una perpetuació de la tendència d’envelliment de la població que s’està experimentant les últimes dues dècades.

L’elaboració de la comparativa comarcal permet observar com el municipi té una estructura poblacional per grans grups d’edat similar a la mitjana comarcal, però amb petites variacions: a Cercs, per a l’any 2009, el 26.5 % de la població tenia més de 65 anys, per al mateix any el Berguedà disposa d’ un 22.3% de població del mateix grup d’edat, per tant, la diferència és d’un 4.2 %. De la mateixa manera, per al grup de 0 a 14 anys, Cercs té un percentatge inferior de gent jove que a la resta de la comarca. És evident que les dinàmiques poblacionals del municipi són similars a les comarcals.

11%

62%

27%


Font: idescat. Padró continu. Població per grups d’edat , Cercs. 2009

10%

63%

27%


Font: idescat. Padró continu. Població per grups d’edat, Cercs. 2008


Pàgina 40 de 122

4.3.3 Estructura de la població: piràmides poblacionals.

L’estudi de la distribució de la població mostrada per les piràmides poblacionals, tant a nivell municipal com comarcal i Català, permeten avaluar la realitat municipal així com diagnosticar la seva situació vers el seu territori més proper.

Existeix un cert desequilibri del nombre de persones per grups d’edat, sobretot pels grup d’edat de 50 als 64 anys .

Aquests desequilibris són el resultat de conjuntures socials relacionades amb els processos de despoblament rural i els conflictes històrics experimentats en aquest últim segle, com són la Guerra Civil Espanyola i la postguerra, ambdues van influenciar en la població, disminuint la natalitat i el nombre de persones del municipi.

En aquest context, també cal destacar el grup d’edat de 80 a 90 anys masculí, on hi trobaríem menys població, degut a que estaven en edat de lluitar en l’època de la guerra civil espanyola (1936-1939), destacant entre ells, la famosa Lleba del Biberó.

En general, s’observa una estructura poblacional equilibrada a nivell de gènere amb un nombre equitatiu de dones i homes per grups d’edat.

Per tant, ens trobem amb una piràmide poblacional que mostra una estructura de població madura però sense arribar a experimentar una estructura excessivament envellida, la qual es traduiria amb una piràmide poblacional invertida.


Pàgina 41 de 122

Font: www.idescat.net Piràmides de població. Cercs i El Berguedà.


Pàgina 42 de 122

4.3.4 Creixement de la població

El creixement de la població és el resultat del creixement vegetatiu net (natalitat menys mortalitat) més el saldo migratori net (immigració menys emigració), d’un territori determinat al llarg d’un període de temps. En aquest context, segons les dades proporcionades per l’Institut d’Estadística de Catalunya, Cercs per a l’any 2001, va experimentar un creixement natural de -8 ‰ amb un saldo migratori negatiu de -7.9 ‰. Per tant, la taxa de creixement total de la població de Cercs va ser de -15.8 ‰ per sota de les taxes corresponent a la comarca del Berguedà de -2.9 ‰, i molt per sota de la taxa de Catalunya de 7.4 ‰. Cal destacar que les dades proporcionades corresponen a taxes per cada mil habitants.

En aquest sentit, per a l’any 2001 Cercs té més defuncions que naixements experimentant un creixement natural negatiu, ha aquest fet, se li ha d’afegir un saldo migratori també negatiu. Per tant, el municipi experimenta un greu procés de despoblament.

Creixement de la població Taxes per mil habitants

naixements defuncions creixement natural saldo

migratori creixement total

Cercs 2001 5.7 13.7 -8 -7.9 -15.8 El Berguedà 2001 6.6 12.4 -5.8 2.9 -2.9 Catalunya 2001 9.6 8.9 0.7 6.7 7.4 Fonts: Idescat. Anys disponibles: 1986-1991, 1991-1996, 1996-2001 Nota: La taxa es refereix a la mitjana anual del període quinquennal considerat


Pàgina 43 de 122

5.1 PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA (PTGC)

El Pla Territorial General de Catalunya es va aprovar per la Llei 1/1995, de 16 de març, i és l’instrument que estableix els objectius d’equilibri territorial de Catalunya tot definint sis àmbits d’aplicació basats en la funcionalitat territorial, aquests sis àmbits són els plans territorials parcials.

Els principals objectius del PTGC són:

1. Potenciar el desenvolupament del país.

2. Distribuir el creixement equilibradament del territori.

3. Ordenar el creixement.

La funció del PTCG és definir el model territorial de referència mitjançant la definició dels objectius d’equilibri territorial i servir de marc orientador de les accions amb incidència territorial.

El Pla Territorial General de Catalunya estableix el marc del planejament territorial, les directrius genèriques a seguir, així com la necessitat de redactar els plans territorials parcials.

En l’apartat 7.5 de la memòria del Pla Territorial a General de Catalunya (PTGC) s’esmenta: “ el planejament general urbanístic ha de concretar les determinacions i propostes dels plans territorials parcials, mitjançant la classificació i qualificació del sòl; ha de fixar les tipologies, les densitats i els paràmetres de l’edificació, a part de totes les determinacions que la legislació li atribueix”.

Font: Pla Territorial General de Catalunya (PTGC). Delimitacions del Pla Territorial General de Catalunya.5.1.1 Cercs en el context territorial del Pla Territorial General de Catalunya

5 PLANEJAMENT VIGENT: EL PLANEJAMENT SUPRMUNICIPAL


Pàgina 44 de 122

Per la resolució de desequilibris i la consecució de l’equilibri territorial global, el Pla Territorial General, estableix uns sistemes de proposta que engloben un o mes sistemes urbans. La delimitació precisa dels sistemes de proposta la portaran a terme els PTP de l’àmbit on estiguin inclosos les diferents sistemes.

En aquest context, el municipi de Cercs ha estat inclòs pel PTGC en el Sistema urbà de reequilibri territorial de nivell 3 basat en el sistema urbà de Berga- Gironella:

“ e.3) Sistemes per al reequilibri territorial de nivell 3.-Són aquells basats en polaritats febles del territori, de capacitat reequilibradora global reduïda però molt rellevant en el seu àmbit territorial. Formen, amb dificultats, un sistema urbà al seu entorn; estan localitzats o bé en zones amb dificultats on no tenen problemes d’extensió territorial però sí de recursos d’aquest territori, o bé en zones de muntanya...”

Font: Pla Territorial General de Catalunya (PTGC). Els Sistemes urbans i els sistemes de proposta.


Pàgina 45 de 122

5.2 PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS (PTPCC)

El Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals s’aprova definitivament el 16 de Setembre de 2008. El Pla planteja l’escenari futur de les comarques que integra pel que fa als espais oberts, al sistema d’assentaments urbans i les infraestructures.

Els principals objectius pels espais oberts són:

• Afavorir la diversitat del territori i conservar la matriu biofísica.

• Configurar un espai territorial exclòs dels processos d’urbanització amb l’objecte de mantenir el seu valor intrínsec i les funcions i/o els recursos naturals.

• Fomentar la continuïtat dels espais lliures amb l’objecte de garantir les funcions ecològiques, productives i paisatgístiques. Promovent la connectivitat i evitant la fragmentació territorial.

• Preservar el paisatge com un valor social, cultural, natural i turístic.

• En relació al sistema d’assentaments urbans els criteris adoptants pel pla es basen sobretot en la racionalització de la implantació de noves àrees de creixement urbà i en la compacitat de les zones urbanes.

• El Pla considera també necessari promoure la coexistència d’activitats econòmiques i habitatge, racionalitzant per tant la implantació de polígons industrials o terciaris. De la mateixa manera creu oportú encaminar la segona residència cap a la reutilització dels nuclis en procés de despoblament o bé zones contigües als nuclis.

• Ple que fa a les infraestructures, el PTP de les Comarques Centrals, les considera com un element clau d’organització nodal del territori. En aquest sentit, es planteja el foment de la mobilitat en transport públic mitjançant la compacitat dels sistemes d’assentaments.

Els aspectes del PTPCC que més incidència pot tenir en la memòria social, són les determinacions vers els futurs creixements urbans i poblacionals a nivell comarcal i municipal. En aquest sentit, es preveu pel conjunt de la comarca un augment de 5.500 habitants i un increment de 5.200 llocs de treball, que implicaria un increment del parc d’habitatges principals d’un 10.75%.

Per a l’àmbit de l’Alt Berguedà, el PTP destacar les següents consideracions:

• La taxa de creixement anual s’ha mantingut lleugerament negativa, -0,5%, durant el període 91/06.

• Dels setze municipis de l’àmbit, tretze tenen menys de 1.000 habitants, entre els Guardiola de Berguedà.


Pàgina 46 de 122

• L’índex d’envelliment és del 26,64%, el tercer més alt de l’àmbit de les Comarques Centrals.

• Els llocs de treball localitzats són 2.500, dels quals el primer sector en ocupació, els serveis, en representa el 40,4%, i el segon, la indústria, el 31,92%.

• La pèrdua constant de població, que, amb les dades del 2006, sembla haver tocat fons.

• Els habitatges principals representen el 54% del parc construït, per sota de la mitjana comarcal, que és del 67%. Aquesta circumstància que posa en evidència el pes creixent de habitatge secundari.

• Nova traça de la carretera C-16/E-9, tram Berga – Bagà i el condicionament de les carreteres C-26 i B-402.

PTP al municipi de Cercs

Per assolir aquests objectius, el Pla es centra en els tres sistemes bàsics de l’estructura i la funcionalitat del territori: els Assentaments urbans, les Infraestructures de mobilitat i els Espais oberts.

1. Assentaments urbans

A. CREIXEMENT MODERAT. El PTPCC assigna aquesta estratègia al nucli de Cercs i al de Sant Jordi de Cercs que hauran de complir amb l’article 3.7 de la Normativa del Pla:

“1. El Pla estableix aquestes estratègies en aquells nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió urbana que, per les seves condicions de sòl i de connectivitat, poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes. En àmbits on no hi hagi àrees urbanes de major importància, aquelles a les quals s’assigna l’estratègia de creixement moderat poden assolir, en funció del seu valor de posició, una funció nodal amb relació al seu entorn pròxim.

2. L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística municipal podrà proposar serà orientativament la que resulti de l’aplicació de les següents expressions alfanumèriques:

E= 30 . A. f /100

E: superfície de l’extensió urbana admissible

A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent


Pàgina 47 de 122

f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió, definit al punt 4

3. La superfície de l’àrea urbana existent a considerar en el càlcul (A) s’ha de determinar de la manera següent: s’ha d’incloure tots els sòls consolidats o urbanitzats en la data d’aprovació definitiva del Pla director territorial, corresponents a trames urbanes d’ús dominant residencial o mixt amb una presència significativa d’habitatge, incloent tota la superfície viària, de zones verdes i d’equipaments integrats o associats a aquestes trames, que estan incloses pel Pla director territorial en els àmbits de les “àrees urbanes i les seves extensions” assenyalats en els plànols. En cas que les trames considerades estiguin en contigüitat amb altres trames consolidades o urbanitzades destinades a activitat econòmica, que no han estat comptabilitzades per no contenir habitatge o per tractar-se d’àrees especialitzades, una proporció d’aquestes es considera que forma també part de l’àrea urbana existent a efectes de càlcul amb els següents límits:

a) No ha d’incrementar en més del 60% l’àrea urbana de caràcter residencial i mixt delimitada a efectes de càlcul.

b) Es comptabilitzarà només el sòl d’activitat econòmica consolidat o urbanitzat que està situat dins d’una franja al voltant d’aquesta mateixa àrea urbana, d’una amplada igual a la meitat del màxim diàmetre d’aquesta.

4. En el càlcul per proporcionalitat de l’extensió admissible en l’estratègia de creixement moderat, s’ha d’aplicar a les superfícies de càlcul iguals o inferiors a 50 Ha. un factor de correcció que s’obtindrà de l’aplicació de l’expressió alfanumèrica següent: f= (18 + A -0,005* A²) / (A + 5) A: superfície de càlcul en Ha.

El factor f tindrà el valor 1 per a superfícies de càlcul iguals o superiors a 51 Ha i el valor 2,43 per a superfícies de càlcul iguals o inferiors a 4 Ha. (...)”

ERPOUM < E 8,93 Ha Superfície de l’extensió urbana admissible REVISIÓ POUM VIGENT (inclou més zones de sòl urbà no consolidat)EPOUM < E 6,46 Ha Superfície de l’extensió urbana admissible POUM VIGENT

E 10,50 Ha Superfície de l’extensió urbana admissible

A 27,12 Ha Superfície de càlcul de l’àrea urbana existent: s’ha de comptabilitzar tots els sòls consolidats o urbanitzats en la data d’aprovació definitiva del pla territorial, corresponents a trames urbanes d’ús dominant residencial o mixt amb una presència significativa d’habitatge.

f 1,29 Ha Factor de correcció per a nuclis de petita dimensió f= (18 + A -0,005* A²) / (A + 5). El factor f tindrà el valor 1 per a superfícies de càlcul iguals o superiors a 51 ha i el valor 2,43 per a superfícies de càlcul iguals o inferiors a 4 ha.

ERPOUM < E 0,00 Ha Superfície de l’extensió urbana admissible REVISIÓ POUM VIGENT EPOUM < E 0,00 Ha Superfície de l’extensió urbana admissible POUM VIGENT

E 4,31 Ha Superfície de l’extensió urbana admissible

A 6,94 Ha Superfície de càlcul de l’àrea urbana existent: s’ha de comptabilitzar tots els sòls consolidats o urbanitzats en la data d’aprovació definitiva del pla territorial, corresponents a trames urbanes d’ús dominant residencial o mixt amb una presència significativa d’habitatge.

f 2,07 Ha Factor de correcció per a nuclis de petita dimensió f= (18 + A -0,005* A²) / (A + 5). El factor f tindrà el valor 1 per a superfícies de càlcul iguals o superiors a 51 ha i el valor 2,43 per a superfícies de càlcul iguals o inferiors a 4 ha.

SANT JORDI ( Creixement Moderat: E= 30*A*f/100 )

CERCS ( Creixement Moderat: E= 30*A*f/100 )

Justificació creixement segons PTPCC per a la revisió del POUM de Cercs


Pàgina 48 de 122

B. MILLORA I COMPLECIÓ. Assigna aquesta estratègia als nuclis de La Rodonella i Sant Corneli que hauran de complir amb l’article 3.9 de la Normativa del Pla:

“1. El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis que per la seva petita dimensió no tenen capacitat per a estructurar extensions urbanes o que no disposen de sòl físicament apte per a la urbanització o que tenen un baix nivell d’accessibilitat. L’objectiu d’aquesta estratègia és la recuperació i millora d’aquests nuclis com a patrimoni urbanístic, mitjançant el foment de la residència associada a les activitats rurals, a les activitats professionals desconcentrades, i a la segona residència de reutilització, i també als serveis turístics de qualitat i petita escala.

2. D’acord amb aquesta estratègia, els plans d’ordenació urbanística municipal corresponents s’han de centrar en el manteniment, la reconstrucció i millora de les trames urbanes existents amb especial atenció al manteniment de la tipologia arquitectònica dominant en el lloc. Tanmateix els plans d’ordenació urbanística municipal poden determinar, mitjançant la delimitació i l’ordenació precisa del sòl urbà d’aquestes àrees, extensions encaminades a la compleció de l’assentament, la regularització de la franja perimetral o, en el seu cas, a ubicar correctament un nou element d’activitat econòmica o equipament.

Els petits creixements són suficients per a atendre les necessitats internes del nucli, llevat del cas que no fos possible per les condicions físiques de l’entorn (forts pendents, talls orogràfics, riscos o incompatibilitat per protecció paisatgística aprovada).

3. Les extensions dels nuclis que es proposin en els POUM només es poden classificar com a sòl urbà i han de tenir una ordenació precisa de l’edificació definida en el mateix pla. Aquestes ordenacions poden ser constitutives de polígons d’actuació quan calgui algun procés de reparcel·lació per a la cessió del carrer o algun element públic. L’ordenació precisa que estableixi el POUM té com a criteri prevalent la integració morfològica i paisatgística en el nucli existent. Tanmateix aquesta ordenació pot modificar-se mitjançant un Pla de millora.”

No s'estableixen actuacions de creixement. Es respecta l'àrea de delimitació de la zona residencial que zonifica el PTPCC i s'estableixes actuacions de millora urbana dintre del sòl urbà (0,09 ha).

Es respecta l'àrea de delimitació de la zona residencial que zonifica el PTPCC (reduint els seus límits 16,34 ha), però es diferencia entre sòl urbà (11,67 ha) i sòl urbanitzable (4,67 ha) atès a les característiques del sòl. Dintre del sòl urbà s'estableixen 6 actuacions de millora urbana ( 3,73 ha)

Justificació creixement segons PTPCC per a la revisió del POUM de Cercs

LA RODONELLA ( Millora i Compleció )_5,42 ha PPTCC

SANT CORNELI ( Millora i Compleció )_16,95 ha PTCC


Pàgina 49 de 122

C. ZONA RESIDENCIAL. Assigna aquesta estratègia al nucli del Puig ( 3,68 ha).

La revisió del POUM manté la mateixa delimitació que el PTPCC.

D. ZONA INDUSTRIAL. Assigna aquesta estratègia a la zona de la Central Tèrmica, La Consolació i Sant Josep ( 44,16 ha).

La revisió del POUM manté la mateixa delimitació que el PTPCC.

2. Infraestructures de mobilitat

El PTP de les Comarques Centrals recull les propostes del Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PTIC). L’única proposta concreta que fa respecte al municipi de Cercs és recollir el traçat, en estudi, del desdoblament de la carretera C-16 en el tram de Berga – Bagà, passant per Cercs.


Pàgina 50 de 122

3. Sistema d’espais oberts

Els principals objectius fixats pel PTP de les Comarques Centrals són:

• Afavorir la diversitat del territori i conservar la matriu biofísica.

• Configurar un espai territorial exclòs dels processos d’urbanització amb l’objecte de mantenir el seu valor intrínsec i les funcions i/o els recursos naturals.

• Fomentar la continuïtat dels espais lliures amb l’objecte de garantir les funcions ecològiques, productives i paisatgístiques. Promovent la connectivitat i evitant la fragmentació territorial.

• Preservar el paisatge com un valor social, cultural, natural i turístic.

Una part molt important de la superfície municipal s’inclou en la categoria de sòl de protecció especial. Aquesta qualificació es deu tant a la seva delimitació com a espais PEIN o Xarxa Natura, com també pels seus reconeguts valors naturals o per la seva localització en el territori, adequada per a garantir la biodiversitat i vertebració dels espais obertes del conjunt territorial.

D’altra banda, una bona part de sòl s’ha qualificat de sòl de protecció preventiva, és a dir sòl que no s’ha considerat de protecció especial o de protecció territorial, però que es considera protegir de forma preventiva. Sens perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades, si s’escau.


Pàgina 51 de 122

5.3 PLANS SECTORIALS

5.3.1 Pla Sectorial d’ Infraestructures de Transport de Catalunya 2006 – 2026 (PITC)

Els plans sectorials territorials són els instruments que contenen les determinacions de les prioritats d’actuació i les normes de distribució territorial del sector en concret pel qual s’elabori el pla.

El Pla d’ Infraestructures de Transport de Catalunya 2006 - 2026 és el Pla Territorial Sectorial que defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya. L’objectiu del PITC és:

“...desenvolupar un sistema de transport organitzat com a xarxa integrada i multimodal, segur i sostenible, ambientalment responsable, equilibrat socialment i viable econòmicament, obert en la fase de seguiment a la col·laboració i participació institucional i ciutadana.”

Les directrius que directament emmarquen el PITC en el període 2006-2012 (el PITC té com a horitzó el 2026) són les següents:

• El transport públic ha de créixer en els propers sis anys a un ritme d'un 6% cada any.

• El transport en vehicle privat ha de créixer un 3%.

• El nombre de cotxes per cada 1.000 habitants s'ha de reduir en un 5% de 453 vehicles el 2004 a 430 el 2012.

• Les víctimes mortals d'accidents de trànsit han de baixar de 571 23 a 360, fet que representa un 37%, el 2012. Els accidents amb víctimes ho faran un 15%.

• Hi haurà un augment del 10% en la velocitat comercial dels autobusos urbans i del 15% en la dels autobusos interurbans, com a element indispensable per assolir un increment del 12% dels viatges intramunicipals en transport públic.

• Cal aconseguir l'augment d'un 10% en l'ocupació per persones dels vehicles privats respecte a les 1,18 que els utilitzaven el 2004.

• A conseqüència de l’augment en un 12% dels quilòmetres de xarxa ferroviària per cada 1.000 habitants, la càrrega global transportada per carretera hauria de descendre un 10%, fins al 72%; el volum de productes distribuïts per tren ha de créixer un 8,5% cada any, mentre que les mercaderies carregades en camions ho faran un 3,1%.

• Els quilòmetres de vies ciclistes, especialment la xarxa bàsica ciclista, experimentaran un notable augment, fins a situar-se al voltant dels 1.300 km.


Pàgina 52 de 122

Basant-se en aquestes directrius, el decret sobre mobilitat i urbanisme obliga a incorporar als nous plans d'ordenació estudis de viabilitat de les mesures previstes per al transport públic i el privat.

En el PITC es defineix les infraestructures existents i es proposen de noves, tant a nivell viari com ferroviari, amb l’objectiu de donar resposta a les dinàmiques territorials i les directrius dels Plans Territorials Parcials. En aquest context, el PITC preveu les següents actuacions que poden afectar el municipi de Cercs:

• Actuacions viàries proposades: pel que fa a la xarxa transeuropea de l’actual Eix Barcelona – Puigcerdà- límit amb França (pel Cadí) es preveu la reconversió en autovia Berga – Bagà, incloent el municipi de Cercs.

Font: Pla Sectorial d’ Infraestructures de Transport de Catalunya. Xarxa viària

5.3.2 Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya (2009-2015)

El 20 de gener de 2009 s’aprova definitivament pel govern de la Generalitat de Catalunya el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya amb l’objecte de definir les actuacions pendents, des de l’administració, de la xarxa aeroportuària.

Les principals prioritats del Pla per al territori de Catalunya són:

• Impulsar la xarxa d'aeroports comercials i aeròdroms de Catalunya per a millorar la capacitat de l'economia catalana en un entorn cada vegada més global.


Pàgina 53 de 122

• Donar suport a la consolidació de Barcelona com a aeroport internacional de connexions de llarg recorregut i de qualitat.

• Promoure la ciutat aeroportuària com a motor de l'activitat econòmica i connectar el projecte amb l'àrea de logística de la Zona Franca i el port de Barcelona.

• Ampliar les infraestructures de l'aeroport de Girona.

• Donar suport al nou Pla director de Reus i al programa d'inversions per incrementar el nombre de passatgers i la seva diversificació.

• Estendre i consolidar una xarxa d'aeròdroms.

• Reforçar la xarxa d'heliports en la tasca de serveis d'interès social i d'interès comunitari i potenciar-los com a instruments que faciliten la implantació d'empreses que utilitzen l'helicòpter per als seus desplaçaments.

• Col·laborar en la dinamització de la indústria aeronàutica a Catalunya, potenciar la formació, la recerca i la innovació en aquest sector.

1. Aeroports i aeròdroms

Pla d’Aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya no preveu la ubicació de cap nou aeroport ni aeròdrom a l’Alt Berguedà.

Font: Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya(2009-2012). Aeroports, aeròdroms i heliports proposats a Catalunya. 2009-2015

2. Heliports

Progressivament cada vegada la utilització dels helicòpters s’està generalitzant especialment al sector dels serveis públics, treballs aeris i, en menys mesura, en l’àmbit del transport privat i el transport comercial de passatgers.

L’objectiu del Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports, en un futur immediat, és potenciar les infraestructures heliportuàries per a noves demandes socials, sanitàries, lluita contra incendis i rescats de muntanya. Així com desenvolupar noves activitats econòmiques,


Pàgina 54 de 122

lligades indirectament a l’helicòpter, com poden ser seus de grans corporacions empresarials i de turisme.

Les perspectives de l’activitat en l’horitzó de l’any 2012 és l’homologació amb els països del nostre entorn més immediat pel que fa al nombre d’helicòpters per milió d’habitants. Aquest escenari implica una flota de 100 helicòpters actuant en el territori de Catalunya i unes 35.000 hores de vol. Per segments d’activitat, els vols turístics seran els que experimentaran un creixement més gran de vols.

Pel que fa a la comarca del Berguedà, actualment, no hi ha voluntat per part del Pla de crear nous heliports tot i no tenir cap executat.

5.3.3 Pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012 (PTVC)

El Pla de transport de viatgers de Catalunya té caràcter de pla territorial sectorial, d'acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i de pla específic de mobilitat a l'efecte d'allò que estableix la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.

En aquest context, defineix les directrius i les línies d'actuació de gestió dels serveis de transport públic a Catalunya per als propers anys. Abasta el conjunt de serveis de transport col·lectiu interurbà de viatgers de l'àmbit de Catalunya, és a dir:

• Serveis ferroviaris de rodalies i regionals o de distància mitjana.

• Serveis regulars d'autobús interurbans i altres modalitats, com ara els serveis discrecionals amb reiteració d'itinerari i cobrament individual. S'inclouen els serveis a la demanda i els serveis escolars a portes obertes.

• Els principals objectius del Pla són:

• Garantir l’accessibilitat, la sostenibilitat i la competitivitat de la xarxa de transport públic interurbà.

• Reestructurar les infraestructures existents i racionalitzar l’oferta de serveis segons les necessitats concretes de cada zona.

• Augmentar les freqüències de pas, la capacitat i la cobertura territorial per garantir la qualitat de l’oferta de transport públic.

• Coordinar el transport viari i ferroviari i potenciar la intermodalitat, adaptant horaris i freqüències de pas de trens i autobusos urbans i interurbans.

• Millorar i coordinar els sistemes d’informació a les persones usuàries, amb dades a temps real, tant a les estacions com a l’interior dels trens i autobusos.


Pàgina 55 de 122

• Incrementar l’ús del transport públic perquè suposi el 31% del total, enfront del 28% actual, amb una reducció estimada del 8,22% del nombre d’accidents de trànsit.

• Potenciar la sostenibilitat ambiental del transport públic, amb la renovació del parc mòbil i l’ús de combustibles alternatius, per reduir les emissions de CO2 un 6,5% i el consum d’energia un 4,6%.

Font: Pla de transport de viatgers de Catalunya (2008-2012)Mobilitat total i en autobús entre els pols primaris i regionals de Catalunya. Assignació segons cost generalitzat.


Pàgina 56 de 122

Els serveis comarcals de transport públic tenen la finalitat de connectar directa o indirectament tots el municipis de la comarca amb la seva capital o pol primari corresponent.

En aquest context, el Pla de Transports de Viatgers en el cas específic de les comarques de muntanya, aquestes aportacions a la xarxa de transport públic es complementen amb les aportacions per a la implementació de les mesures de millora de la xarxa de transport comarcal en aplicació dels plans de muntanya, a partir dels convenis formalitzats a aquest efecte amb els consells comarcals corresponents: l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Berguedà, la Cerdanya, el Solsonès i la Garrotxa.

Font: Pla de transport de viatgers de Catalunya (2008-2012)

Proposta d’estudis de millora del transport públic d’abast comarcal

5.3.4 Pla Estratègic de la bicicleta de Catalunya 2008-2012

L'any 2006 el Govern va sotmetre a aprovació pública el Pla estratègic de la Bicicleta, el seu objectiu és fomentar l’ús d’aquest mitjà de transport al territori de Catalunya.

Durant els darrers anys a Catalunya s’ha detectat un canvi en els hàbits de mobilitat de la població, consolidant-se la bicicleta com un mitjà de transport en la gran part del territori de català. El Pla de la bicicleta, mitjançant els següents objectius pretén consolidar i potenciar-n’hi el seu ús:

• Elaborar un inventari de tots els camins i vies susceptibles de ser carrils bici o vies pedalables.

• Impulsar la construcció d’una xarxa de 1200 quilòmetres de carrils bici, tal i com preveu el Pla d’Infraestructures de Catalunya (PITC).


Pàgina 57 de 122

• Crear un manual de disseny per a la construcció de la xarxa: característiques geomètriques, enllumenat, estacionament i senyalització.

• Crear una normativa que reguli tots els aspectes referents a la bicicleta i les noves vies previstes.

• Prioritzar la seguretat del ciclista mitjançant la pacificació del trànsit, la classificació de zones amb velocitat reduïda i el manteniment i neteja de les infraestructures.

• Afavorir la intermodalitat amb els altres mitjans de transport públic, adaptant llocs per transportar les bicicletes al seu interior i modificant els horaris i els requisits d’admissió.

• Establir espais segurs per la guarda i custòdia de bicicletes.

• Promocionar l’ús de la bicicleta a través de campanyes de comunicació.

• Formar en l’ús correcte de la bicicleta des de les escoles i autoescoles.

• Impulsar la compatibilitat del Bicing de diferents ciutats.

El Pla de la bicicleta no estableix cap estratègia concreta de foment de l’ús de la bicicleta als nuclis urbans. Per tant, per Cercs no hi han directrius concretes pel foment de l’ús de la bicicleta. Tot i així, si que estableix línies estratègiques en la potenciació de rutes en BTT en les comarques de caràcter rural.

5.4 PLANS DIRECTORS

5.4.1 Pla director de les estacions de muntanya

Les estacions de muntanya són un dels principals motors de desenvolupament de les comarques del Pirineu català. En els darrers anys el sector ha conegut dificultats a causa de l’elevada estacionalitat de les seves activitats, de les dificultats de retenir gran part de la demanda interna i de l’absència d’un marc regulador clar i homogeni.

Amb l’objectiu de recolzar el turisme de neu i aportar un marc d’actuació clar i estable per a tots els agents implicats, que millori la competitivitat del sector i asseguri la viabilitat i el seu paper com a motor econòmic de les comarques del Pirineu es va redactar i aprovar el Pla director de les estacions de muntanya el 23 de maig de 2006.

El pla director agrupa les estacions de muntanya per eixos de comunicació i per sistemes urbans o territorials, l’àmbit dels quals coincideix amb els sistemes definits pel Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran en les comarques que aquest afecta, i estableix les estratègies d’actuació següents:


Pàgina 58 de 122

a. “Potenciar el paper motor de les estacions d’esquí.

b. Fomentar la consolidació de grups empresarials viables i competitius amb altres destins turístics.

c. Definir un marc regulador clar i estable per al sector.

d. Aconseguir la compatibilitat del sector amb el medi natural i clarificar els espais i usos de les estacions de muntanya.

e. Propiciar una presència del sector públic proactiva i dinamitzadora del sector i ordenar i enfortir els ajuts públics a les estacions de muntanya.”

Cercs del Riu pertany al sistema del Berguedà, atès a la presència de l’estació d’esquí alpí de Rasos de Peguera. El sistema Berguedà és, després del Solsonès, el sistema més meridional d'aquest estudi. Està situat sobre l'eix vertebrador del Llobregat i, com també succeïa amb el sistema Solsonès, no s'inclou al Pla Territorial de l'Alt Pirineu i Aran, donat que es troba fora de la demarcació geogràfica d'aquestes comarques. S'ha inclòs, però, al Pla Director d'Estacions de Muntanya perquè allotja una estació d'esquí alpí, Rasos de Peguera.

El sistema del Berguedà presenta una forta polaritat respecte de Berga, el seu municipi capçalera i motor econòmic de l'àrea analitzada i de la comarca en general. L'accés del sistema es produeix des de la carretera comarcal C-16 (Eix del Llobregat) que, des de Barcelona i Manresa, té en el nucli de Berga un punt central del trajecte cap al túnel del Cadí, el Pirineu i França. L'esmentada C-16, que rep la denominació de C-19/E-09 a partir del municipi de Cercs, constitueix l'eix vertebrador i l'autèntic lligam entre els pobles del sistema, que depenen en la majoria d'activitats del nucli de Berga. Des de Berga, parteix la via que condueix a l'estació de Rasos de Peguera, situada a l'extrem Nord-oest de l'àmbit analitzat.

Font: Pla Director de les estacions de muntanya. Definició de sistemes.


Pàgina 59 de 122

En el cas del Berguedà tot i ser una de les comarques de l’àmbit pirenaic de major població, les activitats de neu en aquesta comarca són pràcticament testimonials. Pel que fa a Rasos de Peguera, l’estació d’esquí alpí més antiga de Catalunya, després d’anys de crisi i la pèrdua de visitants, el 2004-2005 no va obrir les portes. Malgrat que la intenció dels gestors de l'estació és reanudar l'activitat, cal pensar en tot cas amb visitants de dia (de la zona de Berga, o de Barcelona i Manresa, que es troben a escassa distància en cotxe), però difícilment l'àrea podrà assolir el caràcter de zona d’alt d'interès turístic sinó, de turisme vacacional de tipus familiar (segones residències), amb el complement de l'activitat de l'estació.

Rasos de Peguera és una estació de muntanya de petites dimensions (80 Ha, aproximadament, de domini esquiable) inaugurada l'any 1974. La problemàtica de l'estació es centra en dos aspectes fonamentals: baixa diversificació de l'oferta, com a conseqüència del reduït tamany del domini, i manca d'innivació. Els gestors actuals proposen dos tipus principals d'operacions encaminades a poder reobrir l'estació: ampliar el domini, per oferir una major diversificació, i augmentar la superfície de pistes innivades artificialment. L’ampliació del domini suposava en una primera fase, l’ampliació de l'estació amb 400 noves Ha de domini esquiable, de les quals només un 56% estarien per sobre de la cota 1.800 m, i una segona fase, amb més de 250 Ha, amb un 58% per sobre de la cota 1.800 m. Algunes de les ampliacions proposades pels gestors de l'estació arriben fins a una cota propera als 1.600 m que, en la situació geogràfica de l'estació i tenint en compte els efectes del canvi climàtic, tenen un futur escàs com a zones esquiables amb una mínima continuïtat.

El domini esquiable proposat pel pla director coincideix amb l’actual desaconsellant les ampliacions esmentades.

Font: Pla Director de les estacions de muntanya. Domini esquiable.

El futur de l'estació hauria de passar per la redacció d'un Pla Director que constituís el marc legal de les actuacions previstes, permetent desenvolupar convenis d'ajudes amb l'Administració i incloent els següents aspectes:


Pàgina 60 de 122

• “Definició dels límits del domini esquiable.

• Pla de millora de remuntadors i maquinària.

• Pla d'increment de la superfície innivada artificialment. Dotació de canons de neu i embassaments d'aigua.

• Projecte d'ordenació de la base de l'estació: renovació i millora dels edificis de serveis i ampliació de l'àrea d'aparcament.

• Pla d’activitats destinat a diversificar l’oferta, amb la voluntat de crear una estació de muntanya per activitats més desestacionalitzades i diversificades.”

A més, el pla director hauria de preveure operacions de manteniment i millora de la via de connexió amb l'estació de Rasos de Peguera. La reactivació de l’estació d’esquí podria comportar beneficis a tots els municipis del Berguedà, degut a l’impuls turístic que comportaria impulsant la xarxa d’allotjaments de turisme rural.

5.5 CARTES I DIRECTRIUS DEL PAISATGE

5.5.1 Carta de paisatge del Berguedà

El Conveni europeu del paisatge té com a objectius el foment de la protecció, la gestió i la planificació del paisatge, i l’organització a escala europea en qüestions paisatgístiques.

A Catalunya existeix la llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció i gestió del paisatge que constitueix el marc normatiu i de referència sobre el qual es fonamenten les polítiques de paisatge de la Generalitat de Catalunya. Té per objecte el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge, a fi d’harmonitzar la preservació dels seus valors patrimonials, culturals, econòmics i socials amb un model de desenvolupament sostenible. Amb aquesta finalitat, aquesta llei impulsa la plena integració del paisatge en el planejament i en les polítiques d’ordenació territorial i urbanístiques, i també en les altres polítiques sectorials que hi incideixen de manera directa o indirecta. D’acord amb la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, la Carta del Paisatge és un instrument voluntari de concertació d’estratègies entre els agents públics i els privats d’un determinat territori orientat a promoure la millora dels paisatges i de la qualitat de vida de les comunitats mitjançant l’establiment d’objectius, acords i estratègies de gestió. Aquest tipus d’instrument s’ha manifestat útil en d’altres països, en contextos similars als nostres. La Carta del Paisatge no és doncs una simple declaració testimonial de principis, sinó un document de caràcter públic i de compromís a favor del paisatge on les parts signants es comprometen davant la societat a formar part d’un projecte col·lectiu i a treballar en conseqüència per a assolir els compromisos signats. Els diversos agents del territori del Berguedà promouen la present Carta del Paisatge i incentiven a la resta d’agents i als ciutadans i ciutadanes de la comarca a la participació en la mateixa. El procés, no obstant, ha requerit que el lideratge l’hagi assumit el Consell Comarcal del Berguedà, que és l’administració que ha formulat la seva redacció, que


Pàgina 61 de 122

impulsa les adhesions i que coordina les diverses parts per assolir finalment la signatura del present document de consens de la Carta del Paisatge.

Font: Carta de Paisatge del Berguedà

El Pacte per la protecció, ordenació, gestió i millora dels paisatges del Berguedà s’ha signat per part dels principals agents que han participat directament en el procés d’elaboració de la Carta del Paisatge i a continuació es presenta amb la intenció que rebi les màximes adhesions possibles dels altres agents de la comarca implicats directa o indirectament en la protecció i promoció dels paisatges del Berguedà. Principis de la Carta del Paisatge del Berguedà:

“1. Que el reconeixement, l’ordenació i la protecció del paisatge com a bé d’interès públic col·lectiu és una responsabilitat no només dels poders públics, sinó dels ciutadans i la resta dels agents socials i econòmics que actuen sobre el territori. 2. Que en qualsevol intervenció sobre el territori i en els diferents instruments existents o futurs per a la planificació i gestió territorial, s’haurà de tenir en compte el paisatge pel seu caràcter integrador. 3. Que els poders públics adopten el compromís d’establir les polítiques i les mesures concretes que permetin la millor protecció, gestió i ordenació dels paisatges del Berguedà.

4. Que els agents privats signants de la Carta del Paisatge adopten els compromisos d’integració del paisatge en els seus respectius.”

En especial, els poders públics signants de la present Carta del Paisatge es comprometen a:

“Afavorir l’evolució harmònica dels paisatges del Berguedà d’acord amb l’objectiu estratègic d’utilització racional del territori, de desenvolupament urbanístic sostenible i de funcionalitat dels ecosistemes i dels connectors ecològics.


Pàgina 62 de 122

Garantir, amb l’adopció de mesures de protecció del paisatge, el dret social dels ciutadans a viure en un entorn cultural i natural divers i de qualitat. Potenciar el paisatge com un element de benestar individual i col·lectiu que, a més de valors estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultural, social, patrimonial, identitària i espiritual. Avaluar les conseqüències sobre els paisatges de qualsevol actuació d’ordenació i gestió del territori, així com els efectes del procés constructiu i urbanitzador sobre el paisatge. Cooperar amb les diverses administracions públiques en la implementació de les polítiques de paisatge, en l’elaboració dels instruments de planificació i en l’execució de les mesures de gestió territorial i del paisatge. Promoure la implicació de la iniciativa privada i fomentar la col·laboració de les empreses i dels agents econòmics, culturals i socials amb les diferents administracions públiques per tal d’impulsar actuacions, adoptar instruments i prendre conjuntament decisions sobre el paisatge de la comarca. Fomentar la participació en les polítiques de paisatge dels agents socials, professionals i econòmics, especialment de les entitats culturals, les associacions de defensa de la natura, les entitats de custòdia del territori, els col·legis professionals, les escoles, els centres universitaris i els representants de les organitzacions empresarials i sindicals. Mediar per concretar estratègies i actuacions amb l’objectiu de conservar i mantenir els aspectes significatius o característics dels paisatges del Berguedà, guiar i harmonitzar les transformacions induïdes pels processos socials, econòmics i ambientals, així com impulsar actuacions de caràcter prospectiu amb l’objecte de mantenir, restaurar, millorar, modificar o regenerar els paisatges de la comarca. En aquesta direcció, el Consell Comarcal del Berguedà, reitera el seu compromís com agent dinamitzador i mediador de la comarca, d’integrar els principis i objectius d’aquesta Carta a les actuacions públiques en matèria de paisatge en tots els seus àmbits competencials propiciant la col·laboració amb els agents públics i privats. Sensibilitzar a la ciutadania envers els paisatges de la comarca com a component important de la nostra identitat col·lectiva.

Incentivar la participació dels centres educatius de la comarca en el projecte d’innovació educativa “ Ciutat, Territori i Paisatge” endegat per la Generalitat de Catalunya, facilitant la tasca del professorat a partir de materials didàctics per ésser utilitzats com a materials de suport en l’acció educativa dins les àrees de ciències socials i de ciències naturals per tal de contribuir a l’actualització dels coneixements dels alumnes sobre la ciutat i el territori de la comarca, els processos urbans i l’ordenació de l’entorn, promovent la sensibilització envers el paisatge, com a component important del patrimoni natural i cultural del Berguedà.”


Pàgina 63 de 122

1. La Carta del Paisatge al municipi Cercs

L’aplicació dels diferents objectius i criteris per a la protecció del paisatge es realitzen a nivell general per a tot l’àmbit de la comarca del Berguedà. Tot i així, la Carta del Paisatge ha elaborat anàlisis exhaustius de tot el territori amb l’objecte de determinar amb precisió quines són les accions que s’han de dur a terme per a la protecció eficaç del paisatge. En les diagnosis elaborades es realitza una classificació de les unitats i subunitats de paisatge de la comarca del Berguedà.

En aquest context, Cercs es troba inclosa en la Unitat de Paisatge Els paisatges muntanyosos i forestals de l’Alt Berguedà, i engloba les subunitats següents: • 1.6 Paisatges forestals de les Serres del Catllaràs i els rasos de Tubau

• 1.9. Els paisatges agroforestals de la Serra d’Ensija

• 1.10 Els paisatges forestals de Rasos de Peguera i la Serra de Queralt


Pàgina 64 de 122

Font: Carta de Paisatge del Berguedà. Unitats de Paisatge


Pàgina 65 de 122

Font: Carta de Paisatge del Berguedà. Subunitats de paisatge.


Pàgina 66 de 122

5.6 ESTUDIS TÈCNICS

5.6.1 Estudi tècnic justificatiu de l’ordenació dels usos recreatius al pantà de la Baells (Document de síntesi)

L’embassament de la Baells, inaugurat l’any 1976, té una capacitat de 115 milions de metres cúbics d’aigua i abasta principalment la ciutat de Barcelona, la seva àrea metropolitana, els recs del Baix Llobregat i la indústria tèxtil instal·lada al peu de tot el riu Llobregat. La Baells és també l’eix turístic de les diverses poblacions que l’envolten com són Cercs, Borredà, Vilada, Sant Jaume de Frontanyà i el Castell de l’Areny. El Pantà de la Baells s’ha convertit en els últims anys en un dels atractius turístics que ofereix l’Alt Berguedà. El pantà de La Baells, a més de subministrar aigua a bona part de la província de Barcelona, a l'estiu es converteix en un espai d'oci on gaudir de la natura i practicar esports com el rem i la natació. Les circumstàncies particulars d’alguns embassaments, fan necessari l’estudi de les activitats que s’hi duen a terme, les zones i la intensitat, per tal de determinar la necessitat d’incorporar restriccions a aquestes activitats de cara a salvaguardar la qualitat ambiental i garantir la compatibilitat amb d’altres usos. Aquest document és la síntesi de l’estudi tècnic realitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua amb la finalitat de justificar l’ordenació dels usos recreatius a l’embassament de la Baells (el Berguedà). Els objectius a assolir amb aquest estudi són:

“Caracterització fisiogràfica de l’embassament de la Baells i de les activitats recreatives que s’hi desenvolupen. Estudi de l’oferta recreativa. Definició de la problemàtica associada a la demanda d’activitats recreatives i les afeccions existents.

Zonificació de l’embassament segons l’aptitud per a les activitats que s’hi desenvolupen.

Elaboració de les Directrius generals i de la Normativa específica per a la regulació de la navegació i de les altres activitats recreatives.”

Aquest estudi tècnic divideix l’embassament de la Baells en 7 sectors i defineix les aptituds de les activitats per a cadascuna de les 7 zones de l’embassament. A continuació s’especifiquen els usos i actuacions admissibles dels sectors 1, 2, 3 i 4, que són els que es troben propers als nuclis de població de Cercs:


Pàgina 67 de 122

Font: Agència Catalana de l’Aigua. Plànol de Zonificació per sectors segons el Document de Síntesi de

l’estudi tècnic justificatiu de l’ordenació dels usos recreatius al pantà de la Baells

1. Sector 1

“Cua de l’embassament. Tram septentrional, des de la central tèrmica fins prop de Sant Jordi de Cercs al marge dret, i fins la casa d’en Vilar al marge esquerre. Té una accessibilitat bona a la part alta. Usos i actuacions:

• Preferents: Activitats d’educació ambiental i d’informació Actuacions als marges i a la cua de l’embassament

• Idònies: Adequació zones recreatives al marge esquerre Arranjament accés i entorn del monestir de Sant Salvador de la Vedella

• Admissibles: Pesca Lleure passiu Navegació a rem o vela

• No adequades: Navegació a motor, llevat de la part més baixa Circulació lliure de vehicles Urbanització d’alta densitat Infraestructura viària Acampada lliure”


Pàgina 68 de 122

2. Sector 2

“La Mata. Al marge dret, limita amb el sector 1 i fins més avall de Cercs, amb la zona recreativa de la Mata. Accessibilitat mitjana amb alguna infraestructura recreativa. Usos i actuacions:

• Preferents: Neteja de deixalles Accessos, aparcaments i senyalització Adequació àrees recreatives

• Idònies: Promoció recreativa Lleure passiu Berenadors Pesca Bany Navegació a rem, vela o motor Albergs Instal·lacions nàutiques

• Admissibles: Circulació restringida de vehicles Urbanització de molt baixa intensitat

• No adequades: Acampada lliure”

3. Sector 3

“Sector del marge dret. Des del 2 fins el viaducte. Accessibilitat mitjana. Nivell d’ús baix. Usos i actuacions:

• Preferents: Activitats d’educació ambiental i rutes ecològiques • Idònies: Lleure passiu

Pesca • Admissibles: Navegació a rem, vela o motor a la zona litoral

Urbanització en zona consolidada Casetes de pesca

• No adequades: Acampada lliure Bany Circulació lliure de vehicles Urbanització excessiva Infraestructura viària Instal·lacions nàutiques”

4. Sector 4

“Sector de la presa, des del viaducte fins la presa i la desembocadura del Mergançol. Accessibilitat baixa. Nivell d’ús baix. Per qüestions de seguretat, en aquest sector l’aptitud ‘’no adequada’’ és substituïda per ‘’incompatible’’. Usos i actuacions:

• Preferents: Zona de seguretat Zona de protecció especial Activitats d’educació ambiental i rutes ecològiques Parc fenològic i arborètum d’espècies autòctones


Pàgina 69 de 122

Centre d’interpretació a la galeria de la presa i instal·lacions annexes

• Idònies: Lleure passiu Pesca Neteja de flotants

• Admissibles: Navegació a motor embarcacions de servei Urbanització en zona consolidada Instal·lacions i embarcadors de servei

• Incompatibles: Acampada lliure Bany Circulació lliure de vehicles Urbanització excessiva Infraestructura viària Navegació a rem, vela i motor (tret de la de serveis)


Pàgina 70 de 122

6.1 OBJECTIUS

Les línies estratègiques del POUM es poden resumir en:

1. L’objectiu d’un desenvolupament sostenible.

2. Mantenir l’equilibri estructural entre els diferents nuclis.

3. Estudi de les necessitats de sòl a futur i les opcions d’implantació.

4. Promoure una mobilitat sostenible.

5. Valoració de l’entorn natural.

Aquestes línies estratègiques del POUM es van concretar en els següents criteris d’actuació:

1. Proposar la compactació dels assentaments urbans, optimitzant els teixits urbans existents, mantenint les densitats de l’entorn i assignant una mixticitat d’usos del sòl.

2. Ubicar els equipaments, els serveis tècnics i tots aquells elements d’utilitat pública amb relació lògica i accessible a qui donin servei.

3. Configurar àrees edificables proporcionades al nucli urbà en els llocs que es creu necessari potenciar nous equipaments i habitatges.

4. Respectar la topografia(...) i no acceptar implantacions que la trenquin amb les greus conseqüències paisatgístiques, convertint la construcció en un problema i la mobilitat en un atreviment.

5. Interpretar els elements naturals (...) de forma que el desenvolupament que es proposi no alteri el seu estat natural.

6. Treballar sota criteris constructius propis de la zona en base a que el manteniment, la qualitat i la sostenibilitat.

7. Crear vitalitats proporcionades als elements als que donin servei amb l'esperit de ser equilibrats i no aportar elements inútils en dimensió.

8. Assolir una mobilitat sostenible i accessible, tenint en compte la forta topografia existent en molts dels nuclis urbans.

6 PLANEJAMENT VIGENT: EL PLANEJAMENT MUNICIPAL (POUM DE CERCS)


Pàgina 71 de 122

6.2 CLASSIFICACIÓ, QUALIFICACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL

6.2.1 Classificació de sòl

El POUM de Cercs, aprovat definitivament el 20 de novembre de 2006, classifica el sòl del seu terme municipal en: sòl urbà (SU), sòl urbanitzable(SUzD) i sòl no urbanitzable (SNUz).

1 SÓL URBÀ (SU). Les àrees classificades de sòl urbà corresponen als nuclis de població existents , tret de la zona del Puig a la que se li assigna una classificació de sòl urbà no consolidat per consolidar el nucli rural existent. Dintre de la classificació de sòl urbà es delimiten 5 àmbits de millora urbana:

PMU 1 a Sant Jordi - est. L’objectiu de l’àmbit d’actuació és la consolidació del sòl urbà amb usos residencials per aconseguir una correcta articulació amb el nucli.

PMU 2 a Sant Jordi - oest. L’objectiu de l’àmbit d’actuació és completar amb edificació l’espai intersticial que ha quedat alliberat al eliminar-se la xarxa elèctrica aèria d’alta tensió que ocupava aquests terrenys.

PMU 3 a la Central Tèrmica. L’objectiu de l’àmbit d’actuació és el modernitzar i transformar les instal·lacions existents de generació d’energia, així com permetre la implantació d’activitats complementaries dins l’àmbit de la Central Tèrmica actual.

PMU 4 a Sant Corneli. L’objectiu de l’àmbit d’actuació és completar el perímetre edificatori d’aquest espai limítrof del nucli de Sant Corneli amb edificacions de les mateixes característiques i volumetria a les ja existents.

PMU 5 a El Puig. L’objectiu de l’àmbit d’actuació és la consolidació del nucli residencial existent, aprofitant els espais topogràficament més favorables, per tal de possibilitar la urbanització de l’àmbit.

2 SÓL URBANITZABLE DELIMITAT (SUzD). El sòl urbanitzable es delimita en contigüitat als nuclis urbans per completar el seus límits urbans , seguint el principi de sostenibilitat urbanística. Es delimiten 2 àmbits de sòl urbanitzable delimitat:

PPU 1 a Sant Jordi - oest. L’objectiu de l’àmbit d’actuació és la consolidació de l’àrea nord-oest del nucli de Sant Jordi amb usos residencials, reajustant les parcel·les de l’antic sector 8 que eren topogràficament aptes per a ser edificades.

PPU 2 a Sant Corneli – nord. L’objectiu de l’àmbit d’actuació és la consolidació amb usos residencials de l’àrea nord de Sant Corneli, per tal de completar les zones residencials d’aquest nucli històric.

3 SÒL NO URBANITZABLE (SNUz). La resta del sòl es classifica de sòl urbanitzable. Com a actuació singular es delimita un àmbit de Pla Especial que recuperarà l’antic traçat del Tramvia de Sang, entre Berga i Sant Corneli.


Pàgina 72 de 122

A continuació es quantifiquen les superfícies destinades a cada classe de sòl:

115,40 ha 2,46% 7,29 ha 0,16% 4.570,31 ha 97,39% 4.693,00 ha 100,00%

TOTAL sòl URBÀsòl

URBANITZABLEsòl NO

URBANITZABLETOTAL

sòl MUNICIPI

91,24 ha 1,94% 24,16 ha 0,51% 115,40 ha 2,46% 7,29 ha 0,16%

CERCS I SANT JORDI 36,30 ha 39,79% PMU 1 3,27 ha 13,53% PMU 2 1,17 ha 4,84% PPU 1 2,02 ha 27,71%

RODONELLA 5,25 ha 5,75% SANT CORNELI 11,26 ha 12,34%

PMU 4 0,35 ha 1,45% PPU 2 5,27 ha 72,29%

SANT JOSEP 6,74 ha 7,39% LA CONSOLACIÓ 11,86 ha 13,00% LA TÈRMICA 18,07 ha 19,80%

PMU 3 15,37 ha 63,62% RBENZINERA 1,76 ha 1,93%

PMU 5 4,00 ha 16,56%

NO CONSOLIDAT TOTAL sòl URBÀ

sòl URBÀ

MUNICIPI de NAVÈSsòl

URBANITZABLECONSOLIDAT

SÒL DELS NUCLIS DEL MUNICIPI (percentatges respecte cada classe de sòl)

Font: POUM Cercs 2006


Pàgina 73 de 122

6.2.2 Sectors de creixement i de millora urbana

A continuació es resumeixen els paràmetres reguladors que el POUM atorga als diferents

plans de millora urbana i plans parcials urbanístics:

PMU-1 PMU-2 PMU-3 PMU-4 PMU-5 PP-1ART. NORMATIVA 99 100 101 102 103 112

DEFINICIÓ SUNC a l'est de Sant Jordi SUNC al nord-oest de Sant JordiSUNC al punt kilomètric 90,500 de la carretera C-16 (Central Tèrmica) SUNC al sud-oest de Sant Corneli SUNC al sud-est de Cecrs (C-16)

SUD al nord-oest de Sant Jordi (antic sector 8)

OBJECTIU

Consolidar amb usos residencials aquesta part del nucli de St. Jordi. Articular una connexió correcta amb Cercs.

Completar amb edificació la franja que quedabuida al eliminar la xarxa elèctrica de AT que ocupava aquests terrenys.

Modernitzar i transformar les instal·lacions existents de generació d'energía. Permetre l'implantació d'activitats complementàries dins l'àmbit de la Central Tèrmica.

Completar el perímetre edificatòri amb edificacions de les mateixes característiques a les ja existents.

Consolidar el nucli residencial existent. Aprofitar els espais topogràficament més favorables per a possibilitar l'urbanització.

Consolidar l'àrea nord-oest de Sant Jordi amb usos residencials, reajustant els límits del SUD segons topografía apte per a ser edificada.

TIPUS D'ORDENACIÓ residencial aïllada - 3e residencial plurifamiliar aïllada - 2a industrial especial aïllada - 4c conservació volumetria existent - 0b1 residencial aïllada - 3c residencial aïllada - 3cunifamiliar entre mitgeres - 3d

conservació volum. existent - 0b1

CONDICIONS DE DESENVOLUPAMENT

superfície del sector 3,27 Ha. 1,17 Ha. 15,37 Ha. 0,35 Ha. 4,00 Ha. 2,02 Ha.

índex d'edificabilitat bruta 0,60 m²st/m²s brut 0,55 m²st/m²s brut 0,21 m²st/m²s brut 0,70 m²st/m²s brut 0,33 m²st/m²s brut 0,38 m²st/m²s brut

densitat bruta 55 hab/Ha. 65 hab/Ha. 83 hab/Ha. 11 hab/Ha. 10 hab/Ha.

condicions de gestió reparcelació - compensació bàsica reparcelació - compensació bàsica reparcelació - compensació bàsica reparcelació - compensació bàsica reparcelació - compensació bàsica reparcelació - compensació bàsica

càrregues d'urbanització rambla de connexió St. Jordi - Cercs perllongació del c/ Caixa d'Estalvis de Manresa

vial de connexió i accés des de la C-16

CONDICIONS DE L'EDIFICACIÓ

3d 0b1

parcel·la minima 600 m² (min. 250 m² prèvi POUM) 600 m² 500 m² 600 m² 1000 m² 600 m²

façana mín. de parcel·la 20 m. (min. 12 m prèvi POUM) 30 m. 18 m. 18 m. 35 m. 30 m.

ocupació máxima 40% 20% 50% 30% 30% 30% 50%

separació a vial 6 m. 2,50 m. 0 m. 6 m. 6 m. 8 m. 0 m.

separació llindars 3 m. 2 m. 3 m. 3 m. 5 m. 2 m.

dim máx blocs 40 x 12 m.

separació entre blocs equivalent a l'alçada del bloc més gran min alçada del bloc més alt

longitud màx front edificat 35 m. (màx 10 m, de front continu)

alçada reg. max 7,50 m. 9,25 m. 7 m. 7,50 m. 7,50 m. 7,50 m. 7 m.

nº máx de plantes PB + PP + PSC PB + 2PP PB + PP + PSC PB + PP + PSC PB + PP PB + PP + PSC PB + PP + PSCCESSIONS / HABITATGE

PROTEGITespais lliures 20m²s/100m²st amb min del 12% de sòl 20m²s/100m²st amb min del 12% de sòl 20m²s/100m²st amb min del 20% de sòl 20m²s/100m²st amb min del 25% de sòl 20m²s/100m²st amb min del 30% de sòl 20m²s/100m²st amb min del 11% de sòl

equipaments 20m²s/100m²st amb min del 10% de sòl 20m²s/100m²st amb min del 10% de sòl 20m²s/100m²st amb min del 12% de sòl 20m²s/100m²st amb min del 10% de sòl 20m²s/100m²st amb min del 5% de sòl 20m²s/100m²st amb min del 9% de sòl

vial i aparcaments 18% 25% 15% 25% 25% 20%

cessió d'aprofitament 10 % (Decret 1/2005) 10 % (Decret 1/2005) 10 % (Decret 1/2005) 10 % (Decret 1/2005) 10 % (Decret 1/2005) 10 % (Decret 1/2005)

hpp 20% del sostre residencial 20% del sostre residencial 20% del sostre residencial 20% del sostre residencial 20% del sostre residencial

RESUM DELS PARÀMETRES URBANÍSTICS PER SECTORS DE PLANEJAMENT DERIVAT

SÒL URBÀSÒL URBANITZABLE

(PLANEJAMENT DERIVAT)

Condicions particulars:

- caldrà establir zones de servitud generades per les línies d'AT

- caldrà identificar les instal·lacions existents en desús que poden desaparèixer o ser eliminades

PARÀMETRES QUE NO SÓN D'APLICACIÓ EN AQUESTA CLAU

PLANS DE MILLORA URBANA

PARÀMETRES NO DEFINITS EN CAP APARTAT DE LA CLAU RESPECTIVA

20m²s/100m²st amb min del 20% de sòl

20m²s/100m²st amb min del 10% de sòl

PLANS PARCIALS

PP-281

SUD al nord de Sant Corneli

Consolidar l'àrea nord de Sant Corneli amb usos residencials per a completar el nucli històric.

20%

10 % (Decret 1/2005)

20% del sostre residencial

5,27 Ha. (inclou els 850 m² de 0b1) *

0,31 m²st/m²s brut

16 hab/Ha.

reparcelació - compensació bàsica


Pàgina 74 de 122


Pàgina 75 de 122

La revisió del POUM de Cercs haurà de revisar tots àmbits d’actuació abans exposats per adaptar-los a la legislació urbanística existent, sobretot en matèria d’habitatge de protecció oficial, atès que el Decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística, a l’article 9 especifica que els POUMs així com les seves modificacions i revisions hauran de reservar per a la construcció d’habitatges de protecció pública, com a mínim el 30% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com urbanitzable.

A més, la Revisió del POUM és una bona ocasió per intentar ubicar l’habitatge protegit en aquells nuclis en els que és necessari la seva implantació, intentant establir una distribució lògica, realista i adequada a les necessitats del municipi, així com reestudiar les tipologies edificatòries assignades als diferents sectors per assegurar una correcta integració en les diferents trames urbanes dels diferents nuclis de població.

6.2.3 Qualificació i ordenació del sòl: zones i sistemes

El POUM de Cercs, aprovat definitivament el 20 de novembre de 2006, qualifica el sòl en zones i sistemes. En els àmbits dels sectors de desenvolupament s’estableixen “zones preferents a detallar” i “sistemes indicatius”.

1 SISTEMES

El POUM classifica els sistemes en sistemes generals i en sistemes locals. Els sistemes previstos en el POUM i les claus identificatives dels mateixos són els següents:

• Sistema viari (clau SV) . “Comprèn les instal·lacions i els espais reservats al traçat de la xarxa viària destinats a la vialitat i l’aparcament en superfície, que han de permetre la connexió entre els diferents sectors del territori i garantir un nivell d’accessibilitat i de mobilitat adequat dins el terme municipal.”

Els sòls qualificats de sistema viari seran de titularitat pública.

• Sistema hidrològic (clau SH). “Constitueix el sistema hidrològic el conjunt compost pels rius, canals, rieres, torrents, barrancs i altres lleres, fonts naturals i el subsòl de les diverses capes freàtiques.”

El sòl qualificat de sistema hidrològic serà de titularitat pública.

• Sistema de serveis tècnics (clau ST). “Comprèn les instal·lacions i els espais reservats pels serveis d’abastament d’aigües, evacuació i depuració d’aigües residuals, abocador de residus, centrals receptores i distribuïdores d’energia, energia elèctrica i la xarxa d’abastament, centres de producció o transformació de gas i la seva xarxa de distribució, centrals de comunicació i de telèfon.”

El sòl destinat a sistema d’infraestructures de serveis tècnics podrà ser de titularitat pública o privada.


Pàgina 76 de 122

• Sistema d’equipaments comunitaris (clau EQ). “Compren els sòls grafiats als plànols d’ordenació amb les claus EQb i EQc destinats a equipaments i dotacions públiques o privades al servei de la comunitat, on preval l’interès públic o social.

En sòls que el present POUM o planejament derivat que el desenvolupi qualifica com a sistema d’equipaments comunitaris amb un ús assignat, seran preferentment de titularitat pública (clau EQb), si bé la titularitat podrà ser privada (clau EQc) quan ho sigui la destinació fixada per mitjà d’un Pla Especial i no es prevegi en els programes d’actuació municipal la seva execució dins dels 5 anys següents a la aprovació de Pla Especial.”

• Sistema de via verda (clau Vv). “La Via Verda destinarà el seu ús a la utilització pública com a via de comunicació i ruta turística amb finalitats d’oci, cultural, ecològica i esportiva, per a la pràctica del senderisme, passeig, i cicloturisme amb característiques pròpies d’àrea natural i d’esbarjo, excepte en les seccions ja condicionades com a camí rural (camí de la Casanova), o els trams de creuament de zona urbana.

Caldrà redactar un Pla Especial que reguli l’àmbit, titularitat, ús, espais de protecció,trams urbans i funcionament de la Via Verda, per tal de protegir el traçat general d’aquest eix (plataforma ferroviària de 2m d’amplada), així com els elements de fàbrica: viaductes, murs de pedra en sec i trinxera de la Tosa.”

• Sistema de parcs i jardins urbans (clau PU) . “Comprèn els sòls sistematitzats com a espais lliures amb arbrat i jardineria, o amb superfícies continues que configuren espais de relació cívica, i aquells altres que, donada la seva naturalesa i la seva especialització, es mantenen lliures d’edificació i altres usos.

S’identifica en els plànols d’ordenació amb la clau PU, i amb la clau VP. Els sòls qualificats d’Espais lliures seran de titularitat pública a excepció dels espais verds privats.

• Sistema dotacional (clau SD). “Els terrenys que es puguin qualificar amb aquesta clau SD, preveuran reserves de terreny destinats a habitatges dotacionals públics.

El sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics comprendrà actuacions públiques d’habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o d’emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides.”

• Protecció de sistemes generals (clau PR) . “Aquest POUM delimita els espais lliures afectats a la protecció dels diferents sistemes, com a sòls que per la seva proximitat als sistemes i afectació derivada de la corresponent legislació sectorial, no poden ser edificats o tenen restringit el seu ús.”


Pàgina 77 de 122

2 ZONES

A continuació es descriuen les qualificacions emprades pel POUM i les seves claus identificatives en sòl urbà i urbanitzable:

• Zona de Casc antic. Clau 0. “Correspon en essència a aquesta clau de sòl, als

nuclis urbans tradicionals del municipi de Cercs, formats pels assentaments més antics del casc antic de la Vila, que són el nucli de Cercs, el Cap de la Costa, el barri de Sant Josep, i Sant Corneli.”

o Zona de Casc Antic a Cercs. Clau 0a. “Comprèn aquelles zones pendents d’edificar, emplaçades en un entorn de conservació edificatòria qualificat genèricament amb la clau 0a, i grafiades als plànols d’ordenació del nucli de Cercs i Cap de la Costa.

Les intervencions a realitzar en els sòls qualificats amb aquesta subclau, tindran com a objectiu completar els nuclis residencials amb edificacions de nova planta, dins un criteri general d’integració a l’entorn arquitectònic existent i qualificat amb la clau genèrica 0.”

o Zona de Casc Antic a St. Corneli. Clau 0b. “Comprèn aquelles zones pendents d’edificar, emplaçades en un entorn de conservació edificatòria qualificat genèricament amb la clau 0, i grafiades als plànols d’ordenació del nucli de St. Corneli.

Les intervencions a realitzar en els sòls qualificats amb aquesta subclau, tindran com a objectiu completar els nuclis residencials amb edificacions de nova planta i construccions auxiliars per a l’estacionament de vehicles, dins un criteri general d’integració a l’entorn arquitectònic existent i qualificat amb la clau genèrica 0.”

Noves construccions a St. Corneli. Clau 0b1. “Comprèn aquelles zones pendents d’edificar, emplaçades en un entorn de conservació edificatòria qualificat genèricament amb la clau 0, i grafiades als plànols d’ordenació del nucli de Sant Corneli.

Les intervencions a realitzar en els sòls qualificats amb aquesta subclau, tindran com a objectiu completar el nucli residencial existent, dins un criteri general d’integració a l’entorn arquitectònic.”

Construccions auxiliars a St. Corneli. Clau 0b2. “Comprèn aquelles zones pendents d’edificar, emplaçades en un entorn de conservació edificatòria qualificat genèricament amb la clau 0, i grafiades als plànols d’ordenació del nucli de Sant Corneli.

Les intervencions a realitzar en els sòls qualificats amb aquesta subclau, tindran com a objectiu dotar al nucli d’edificacions auxiliars


Pàgina 78 de 122

que permetin l’estacionament cobert de vehicles, dins un criteri general d’integració a l’entorn arquitectònic existent.”

o Zona de Casc Antic a St. Josep. Clau 0c. “Comprèn les edificacions existents del barri de Sant Josep, emplaçades en un entorn de conservació edificatòria qualificat genèricament amb la clau 0, i grafiades als plànols d’ordenació d’aquest nucli.

Les intervencions a realitzar en els sòls qualificats amb aquesta subclau, tindran com a objectiu la conservació del nucli residencial existent, rehabilitant els immobles i l’entorn urbanístic actuals.”

• Zona d'Eixample. Clau 1. “Correspon aquesta clau de sòl a la trama urbana d’ampliació del nucli de Pont de Raventí al llarg de la carretera i vials existents, ocupant els espais topogràficament més aptes per a l’assentament residencial.

L’objectiu del POUM per a aquesta zona és completar, en línies generals, l’ordenació preexistent, i assegurar, si s’escau, el seu correcte encaix dintre l’àrea on es situen.

• Zona de Conservació de l'estructura urbana. Clau 2. “Es correspon amb les trames tradicionals dels nuclis de St. Jordi i de la Rodonella, amb una estructura viària i una organització edificatòria pròpia de característiques molt específiques.”

o Zona Conservació de l'estructura urbana a St. Jordi. Clau 2a. “Correspon al nucli urbà de St. Jordi de Cercs que es va crear, amb motiu de la construcció de l’embassament de La Baells, pel trasllat del nucli de St. Salvador de la Vedella que va quedar cobert per les aigües.

Les intervencions a realitzar en els sòls qualificats amb aquesta clau, tindran com a objectiu el manteniment i consolidació del seu caràcter urbà.”

Construccions auxiliars a St. Jordi. Clau 2a1. “Comprèn aquelles zones intersticials o perimetrals al nucli de St. Jordi pendent d’edificar, emplaçades en un entorn de conservació edificatòria qualificat genèricament amb la clau 2a, i grafiades als plànols d’ordenació del nucli de St. Jordi.

Les intervencions a realitzar en els sòls qualificats amb aquesta subclau, tindran com a objectiu dotar al nucli d’edificacions auxiliars que permetin l’estacionament cobert de vehicles, dins un criteri general d’integració a l’entorn arquitectònic existent.”

o Z. Conservació de l'estructura urbana a La Rodonella. Clau 2b.“ Correspon a la trama urbana del nucli de la Rodonella.

En els àmbits qualificats amb aquesta subclau s’actuarà sempre amb l’objectiu de facilitar la rehabilitació de les construccions existents mantenint tipologies i volumetries de les edificacions històriques.”


Pàgina 79 de 122

Noves construccions a La Rodonella. Clau 2b1.“Comprèn aquelles pendents d’edificar al nucli de La Rodonella, emplaçades en un entorn de conservació edificatòria qualificat genèricament amb la clau 2b, i grafiades als plànols d’ordenació del nucli de La Rodonella.

Les intervencions a realitzar en els sòls qualificats amb aquesta subclau, tindran com a objectiu completar amb noves edificacions l’entorn urbà del nucli seguint els criteris i disposicions precedents de l’articulat d’aquesta clau, amb els màxims establerts al punt anterior.”

• Zona d’Edificació aïllada (ciutat-jardí). Clau 3. “Comprèn els sòls on s’han anat construint edificacions residencials del tipus aïllat, en totes les seves modalitats, responent al model tradicional de ciutat jardí, si bé força integrada al casc urbà.”

o Zona d’Edificació aïllada al est de St. Jordi i Cercs. Clau 3a. “Correspon a sòls situats bàsicament al límit est del nuclis de St. Jordi i Cercs.

Les intervencions a realitzar en els sòls qualificats amb aquesta clau tindran com a objectiu l’ordenació i consolidació d’aquestes franges residencials que limiten amb el sòl no urbanitzable.”

o Zona d’Edificació aïllada al sud i oest de St. Jordi. Clau 3b. “Correspon a sòls situats a les zones perifèriques sud i oest del nucli de St. Jordi, al llarg del camí de Sant Jordi i El Puig.

Les intervencions a realitzar en els sòls qualificats amb aquesta clau tindran com a objectiu l’ordenació i consolidació d’aquestes franges residencials que limiten amb el sòl no urbanitzable.”

o Zona d’Edificació aïllada al oest de St. Jordi. Clau 3c. “Correspon a sòls situats al límit oest del barri de Sant Jordi.

Les intervencions a realitzar en els sòls qualificats amb aquesta clau tindran com a objectiu desenvolupar, amb baixa densitat edificatòria, aquesta franja que limita amb el sòl no urbanitzable.”

o Zona d’Edificació aïllada al PP2 de St. Corneli. Clau 3d. “Serà d’aplicació als sòls situats al sector de sòl urbanitzable de Sant Corneli (PP-2).”

o Zona d’Edificació aïllada al est de St. Jordi. Clau 3e. “Correspon a sòls situats al límit est del nucli de Sant Jordi, entre el camí de Sant Jordi i la zona industrial actual (PMU-1).

Les intervencions a realitzar en el sòl qualificat amb aquesta clau tindran com a objectiu desenvolupar amb baixa densitat edificatòria aquesta franja que completa l’àmbit residencial del barri de Sant Jordi.”


Pàgina 80 de 122

• Zona Industrial. Clau 4. “Es correspon amb els sòls destinats principalment a la ubicació d’indústries i magatzems que, per l’activitat i els materials que fan servir, requereixen unes condicions d’especial consideració i protecció.

Ordenació en edificació aïllada pel tipus d’indústria aïllada, o agrupada en mancomunitat de propietaris en parcel·la única.”

o Subzona industrial intensitat 1. Clau 4a. “Es correspon amb els sòls consolidats per edificacions industrials situats en el nucli de St. Jordi a prop del barri del Cap de la Costa, que són origen de la zona industrial de St. Salvador de la Vedella, amb ordenació segons el tipus d’indústria jardí.”

o Subzona industrial intensitat 2. Clau 4b. “Es correspon amb els sòls industrials destinats a les activitats de la mineria i de les indústries relacionades amb l’aprofitament dels residus del carbó utilitzats en la Central Tèrmica. També compren els terrenys de l’antiga cimentera, ara seu del Consorci de Formació d’Iniciatives.”

o Subzona industrial especial Central Tèrmica. Clau 4c. “Es correspon amb els sòls industrials que ocupa la Central Tèrmica en funcionament, situats a vora de la carretera C-16.”

• Verd Privat. Clau VP. “Correspon al sòl adscrit a edificacions existents que donat el seu caràcter o la seva ubicació en l’estructura urbana existent, es necessari que tinguin un tractament enjardinat. No podrà ser ocupat per l’edificació però si que podrà computar als efectes de fixar l’edificabilitat màxima segons les condicions de la zona edificable a la que estigui adscrita, sense poder ultrapassar, en qualsevol cas, els paràmetres d’edificació establerts per a la zona corresponent.”

A continuació es descriuen les qualificacions emprades pel POUM i les seves claus identificatives en sòl no urbanitzable:

• Sòl no urbanitzable de valor agrícola. SNUz1. “Correspon els correus existents i zones propícies pel conreu, identificats als plànols d’ordenació amb la clau SNUz.1.

S’incentivarà el manteniment d’aquestes àrees que són d’estratègica importància pel manteniment de la diversitat mediambiental del conjunt del municipi i del territori del seu entorn.”

• Sòl no urbanitzable d’interès natural-paisatgístic i forestal. SNUz2. “Correspon als sòls forestals identificats als plànols d’ordenació amb la clau SNUz.2.

El criteri de protecció de l’àmbit delimitat de interès natural–paisatgístic correspon al concepte de protecció regulada amb el manteniment de les activitats existents de les activitats existents, sense possibilitat de fer-se noves edificacions ni de poder fer-se nous camins. Només s’admeten obres de conservació i millora de les edificacions existents, sense alterar el volum existent i la seva alçada, obligant a mantenir el caràcter propi de l’edificació.”


Pàgina 81 de 122

• Sòl no urbanitzable PEIN. SNUz3. “Compren el sòl de cotes més altes a les dues bandes de la Vall del Llobregat dins del terme municipal, que formen la part més significativa del patrimoni natural dels àmbits que ens ocupen, per la qual cosa, els espais d’aquesta subzona es corresponen amb els àmbits del municipi recollits en el Pla d’Espais d’interès Natural (PEIN), que en fase de tramitació, desenvolupa les previsions fetes per la Llei d’Espais Naturals de Catalunya, denominats Serra d’Ensija-Rasos de Peguera i Serra de Picancel.”

• Sòl de protecció d’àrea d’entorn patrimonial. SNUz4. “Correspon al sòl no urbanitzable que configura l’àrea d’entorn immediat dels bens patrimonials culturals del municipi, identificant-se als plànols d’ordenació amb la clau SNUz.4.

Hi ha dos nivells de protecció: Nivell1- Béns Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i Nivell2- Béns Culturals d’Interès Local (BCIL).”

3 QUANTIFICACIÓ ZONES I SISTEMES

604,14 ha 100,00%SV Sistema Viari 43,69 ha 7,23%SH Sistema Hidrològic 273,76 ha 45,31%ST Serveis Tècnics 8,65 ha 1,43%

EQ Equipaments i dotacions comunitàries 8,50 ha 1,41%

PU Parcs i Jardins urbans 250,20 ha 41,41%

Vv Via verda 2,02 ha 0,33%

PR Protecció de sistemes generals 17,32 2,87%45,77 ha 100,00%

Zona de Casc Antic 6,44 ha 14,07%

0a Zona de Casc Antic a Cercs 2,87 ha 6,27%

0b Zona de Casc Antic a St. Corneli 0,99 ha 2,16%

0b1 Noves construccions a St. Corneli 0,28 ha 0,61%

0b2 Construccions auxiliars a St. Corneli 0,32 ha 0,70%

0c Zona de Casc Antic a St. Josep 1,98 ha 4,33%

1 Zona d'Eixample 1,23 ha 2,69%

2 Zona de Conservació de l'estructura urbana 5,40 ha 11,80%2a Z. Conservació de l'estructura urbana a St. Jordi 3,50 ha 7,65%

2a1 Construccions auxiliars a St. Jordi 0,21 ha 0,46%

2b Z. Conservació de l'estructura urbana a La Rodonella 1,45 ha 3,17%

2b1 Noves construccions a La Rodonella 0,24 ha 0,52%

3 Zona Edificació aïllada (ciutat-jardí) 7,50 ha 16,39%3a Z. Edificació aïllada al est de St. Jordi i Cercs 2,62 ha 5,72%

3b Z. Edificació aïllada al sud i oest de St. Jordi 4,45 ha 9,72%

3c Z. Edificació aïllada al oest de St. Jordi - -

3d Z. Edificació aïllada al PP2 de St. Corneli - -

3e Z. Edificació aïllada al est de St. Jordi 0,43 ha 0,94%

4 Zona Industrial 16,43 ha 35,90%4a Subzona industrial intensitat 1 2,19 ha 4,78%

4b Subzona industrial intensitat 2 14,24 ha 31,11%

4c Subzona industrial especial Central Tèrmica - -

VP Verd Privat 8,77 ha 19,16%3.966,17 ha 100,00%

SNUz1 Sòl no urbanitzable de valor agrícola 2,15 ha 0,05%SNUz2 Sòl no urbanitzable d’interès natural-paisatgístic i forestal 3.030,14 ha 76,40%SNUz3 Sòl no urbanitzable PEIN 906,77 ha 22,86%SNUz4 Sòl de protecció d’àrea d’entorn patrimonial 27,11 ha 0,68%

ZONES EN SÒL URBÀ

ZONES EN SÒL NO URBANITZABLE

SISTEMES


Pàgina 82 de 122

6.3 PROBLEMÀTIQUES DEL POUM VIGENT

1. Les Normes Urbanístiques. Possiblement, gran part dels problemes del planejament vigent són generats per una normativa plena d’errades materials, incongruències i contradiccions que fan molt difícil la seva interpretació i, per tant, dificulten també la seva aplicació. S’han detectat diversos tipus d’errades, moltes de les quals són producte principalment de l’omissió o negligència involuntària, degut als constants canvis que es van produir en el document i de la falta d’una revisió en profunditat entre el document inicial i el text refós. Aquestes errades materials generen confusió perquè no queda clar quins paràmetres aplicar quan ens trobem amb dades contradictòries o inexistents. Per exemple, n’hi ha casos on es defineix una clau a la normativa però aquesta no apareix en cap plànol. O bé, en alguna sub-clau o sub-índex es determina que alguns paràmetres es definiran en la Clau “genèrica” corresponent, sense que estiguin, però, aquests paràmetres definits en la dita Clau, provocant així un buit legal.

Tanmateix, tot i que l’estructura del nomenclàtor és clara, és cert que la definició de les claus urbanístiques i les determinacions dels paràmetres de cadascuna estan incomplertes en gairebé tots els casos. En aquest sentit, l’assignació d’una clau en una zona o en un sector de planejament derivat específic no sempre és coherent amb la realitat física del territori, o bé aquesta clau no té un grau de concreció suficient per a desenvolupar la parcel·la o el sector més endavant. Així, hi ha un cas, per exemple, on s’estableix una clau de “manteniment de l’estructura urbana” en un sector pendent d’edificar, amb la conseqüència lògica de no poder concretar l’ordenació degut a la manca de referències.

En la següent taula es poden apreciar, de manera molt resumida, els problemes bàsics que tenen les claus en sòl urbà. Per un major detall es pot consultar la taula d’anàlisi comparatiu.

OBSERVACIONS

DE

FIN

ICIÓ

I O

BJE

CTI

US

TIP

US

D'O

RD

EN

AC

IÓ

CO

ND

ICIO

NS

DE

L'ED

IFIC

ACIÓ

CO

ND

. EST

ÈTIQ

UES

I C

OM

POSI

CIÓ

CO

ND

ICIO

NS

D'Ú

S

CO

ND

ICIO

NS

DE

PAR

CEL

·LAC

IÓ

0 Zona de Casc Antic0a Zona de Casc Antic a Cercs Paràmetres urbanístics no compatibles amb trama en Casc Antic. Paràmetres copiats de la clau 0b10b Zona de Casc Antic a St. Corneli

0b1 Noves construccions a St. Corneli Condicions estètiques i de composició que fan referència a la Clau 0a, la qual no compta amb cap determinació al respecte0b2 Construccions auxiliars a St. Corneli0c Zona de Casc Antic a St. Josep Caldria incloure els paràmetres definits als PE de protecció del Barri de Sant Josep1 Zona d'Eixample Profunditat edificable no indicada als plànols d'ordenació (sistema bàsic d'ordenació d'alineació a vial)2 Z. Conservació de l'estructura urbana

2a Z. Conservació de l'estructura urbana a St. Jordi Ateses les característiques pròpies de la clau, no es defineix cap paràmetre sobre les condicions de l'edificació2a1 Construccions auxiliars a St. Jordi2b Z. Conservació de l'estructura urbana a La Rodonella

2b1 Noves construccions a La Rodonella Condicions estètiques i de composició no definides. Usos no definits3 Zona Edificació aïllada (ciutat-jardí)

3a Z. Edificació aïllada al est de St. Jordi i Cercs Condicions estètiques i de composició no definides3b Z. Edificació aïllada al sud i oest de St. Jordi Condicions estètiques i de composició no definides3c Z. Edificació aïllada al oest de St. Jordi Condicions estètiques i de composició no definides3d Z. Edificació aïllada al PP2 de St. Corneli Condicions estètiques i de composició no definides3e Z. Edificació aïllada al est de St. Jordi Condicions estètiques i de composició no definides4 Zona Industrial

4a Subzona industrial intensitat 1 Parcel·la mínima a revisar4b Subzona industrial intensitat 2 Úsos compatibles a revisar4c Subzona industrial especial Central Tèrmica L'índex d'edificabilitat de la fitxa urbanística (PMU-3) difereix de l'establert en l'agenda econòmico financera i la taula

Clau amb paràmetres definitsClau amb paràmetres a completar

Clau amb paràmetres definits a la clau genèricaClau amb paràmetres a revisar

Clau amb paràmetres inexistentsSense aplicació

CLAUS URBANÍSTIQUES


Pàgina 83 de 122

CLAU 0 0a 0b 0b1 0b2 0c 1 2a 2a1 2b 2b1 3 3a 3b 3c 3d 3e 4 4a 4b 4c

UBICACIÓ Cercs-Cap de la Costa

Sant Josep Pont de Raventí

- St. Jordi / Cercs EST

St. Jordi SUD-OEST

St. Jordi OEST

St. Corneli NORD

St. Jordi EST - St. Jordi ESTÀrees

proximes Tèrmica

Central Tèrmica

OBJECTIU

Conservar / Mantenir

l'estructura urbana i el

carácter urbà i històric

Recuperar / Mantenir /

Consolidar

Completar els nuclis

residencials

Completar (nova planta)

Completar (edificacions

aux. garages)

Completar / Rehabilitar Completar

Conservar / Consolidar

Completar (edificacions

aux. garages)

Conservar / Consolidar Completar

Ordenació / Consolidació



Nova Edificació

Nova Edificació

Nova Edificació Completar Completar Transformar Regular

SECTOR O POLÍGON D'ACTUACIÓ Nuclis urbans tradicionals

Casc antic Nucli resid + PMU4+PP1

Nucli resid + PMU4+PP2

Nucli resid + PMU4+PP3

Nucli residencial

Eixample Nucli residencial

Nucli residencial

Nucli residencial

Nucli residencial

Nucli residencial

Nucli residencial

Nucli residencial

PP-1 PP-2 PMU-1 Zones industrials

Nucli urbà Nucli urbà PMU-3

PARÀMETRES REFERITS ALS SECTORCoef. d'edificabilitat bruta / x x x x x x x x

Densitat màxima bruta o x x x x x x x xPARÀMETRES REFERITS A LA PARCEL·LA

Parcel·la mínima / x / x x x / / / / / / o o oFront de parcel·la / x / / x x / / / / / / o o o

Solar (perímetre regulador) / x / / / / / / / x x x x xSegregació de parcel·la / / = = x x x x x x x x x

Murs perimetrals i de contenció + = = = / / x x / = = = = =PARÀMETRES REFERITS A L'EDIFICACIÓ

Coef. d'edificabilitat neta o = = o x x x / / / / / o o oOcupació màxima parcel·la x / x o / x x o / / / / / o o o

Densitat màxima neta o = = = o o o o o o o o o o x x x xPlanta baixa / = = = x x x x x x x x x x x x x x

Planta soterrànies x x x x x x x x x x x x x x x x x xPlanta pis x x x x x x x x x x x x x x x x x x

Planta golfes x x x x x x x x x x x x x x x x x xPlanta coberta x x x x x x x x x x x x x x x x x x

Cossos sortints x x x x x x x x x x x x x x x x x xElements sortints x x x x x x x x x x x x x x x x x x

Línia de façana x x x x x x x x x x x x x x x x x xDimensions / volum total edifici / / / o x / /

Alçada reguladora màxima / o x o o + o / o x o o o o o o o o oAlineacions del carrer o vial x / x / x o x x x o o o o o o o o o

Rasant del carrer o vial o = = = x o / x x x o o o o o o o oSeparació a llindars x / x / x o x x x o o o o o o o o o

Profunditat edificable x x x x + x x x x x x x x xPati d'illa x x x x x x x x x x x x x x

Celoberts x x x x x x x x x x x x x xPatis de ventilació x x x x x x x x x x x x x x

CONDICIONS ESTÈTIQUES I DE COMPOSICIÓMaterials + = = o o o x o o o o x x x x x x x x x x

Colors o x o o o x x + = o o x x x x x x x x x xCobertes x x x o o o x o o o o x x x x x x x x x xMitgeres o = = = x x x x x x x x x x x x x x xBalcons / = = = x x x x x x x x x x x x x x x

Llosanes o = = = x x x x x x x x x x x x x x xFinestres i obertures en façana o = = = o x x x x x x x x x x x x x x

Proporcions dels forats o = = = o x x x x x x x x x x x x x xCornises / ràfecs + = = = o x x x x x x x x x x x x x x

Baranes o = = = x x x x x x x x x x x x x xAparadors o = = = x x x x x x x x x x x x x x

ACTUACIONS I USOS PERMESOSRehabilitació / reforma o o x o oEnderroc / substitució o no x o o

Habitatge si si si si cos auxiliar si cos auxiliar si si si si si no no noComerç / Magatzem si si si si si no no no no no si si si

Terciari si no si si si si si si si si si si si

Industria catego 1 no catego 1 catego 1 catego 1 catego 1 catego 1 catego 1 catego 1 catego 1 catego 1,2,3 catego 1,2,3 catego 1,2,3,4

Pla Especial d e Pro t ecció i M illo ra d el

B arri d e Sant Jo sep

( 2 1/ 0 6 / 19 9 5)

Completa oA completar +

Igual a la clau predominant =A modificar i/o revisar /

Inexistent xNo aplica / Definit en la subclau

Sant Corneli Sant Jordi La Rodonella

ANÀLISI COMPARATIU DE LES CLAUS DE SÒL URBÀ DEL POUM DE CERCS


Pàgina 84 de 122


Pàgina 85 de 122

A continuació s’adjunten les taules resum de l’anàlisi realitzat a les qualificacions en sòl urbà i urbanitzable que ha servit per establir les deficiències existents a les actuals normes urbanístiques.

Taula1: Anàlisis de les qualificacions del casc antic dels diferents nuclis.

CLAU

0 0a 0b.1 0b.2 0cART. NORMATIVA 63-68 69 71 72 73

DEFINICIÓ Nuclis urbans tradicionals Zones pendents d'edificar al nucli de Cercs i Cap de la Costa

Zones pendents d'edificar al nucli de Sant Corneli

Zones pendents d'edificar al nucli de Sant Corneli

Edificacions exitents al barri de Sant Josep

OBJECTIU Conservar i mantenir la volumetria actualment existent

Completar els nuclis residencials amb edificacions de nova planta

Completar els nuclis residencials amb edificacions de nova planta

Dotar al nucli d'edificacions auxiliars per estacionament cobert de vehicles

Conservar el nucli residencial existent, subjecte a rehabilitacions

TIPUS D'ORDENACIÓCONDICIONS DE

L'EDIFICACIÓparcel·la minima 600 m² 600 m²

façana mín. de parcel·la 30 m. 30 m.ocupació máxima 50% 50%

profunditat edificabledim máx blocs 40 x 12 m. 40 x 12 m.separació a vial 0 m. 0 m.

separació llindars 2 m. 2 m.separació entre blocs min alçada del bloc més alt min alçada del bloc més alt

alçada reg. max mitjana del tram de façana. 7 m. 7 m. 3,50 m.nº máx de plantes PB + PP + PSC PB + PP + PSC PB

edificabilitat 1m²s/1m²st 0,14 m²st/m²s (existent)densitat neta R.LL:sostre/85m² HPP:sostre/65m² 23,64 hab/Ha (bruta)

alçada màx. mur contenció 2 m.reforma si sienderoc si, substitució amb edif de planta nova no

nova planta si. edificabilitat: 1m²s/1m²st nosuperfície es manté

volum es mantéalçada edificada es manté PB + PPCONDICIONS

ESTÉTIQUES I DE COMPOSICIÓ

morfología es mantenen tipologia, composició, ritme de obertures en façana

es mantenen tipologia, composició, ritme de obertures en façana

elements decoratius i constructius

es mantenen les normes tradicionals de composició, materials similars

es mantenen les normes tradicionals de composició, aparells i qualitats d'obra vista

materials arrebossat, estucat no sintètic, pedra (sòcol) excepte marbres i granits polits

mamposteria de pedra, aplacat de pedra natural IGUAL A LA CLAU GENÈRICA 0

es mantenen iguals als existents. Porticons i paravents de fusta de pí envernissada natural amb accesoris metàlics galvanitzats color negre

alçada PB nova edif igual que construccions veïnes o mitja d'aquestes. Superior a 2,70 m.

relació ple-buit proporció 3 a 2 (exc. garage i local comercial)

obertures 3,25 m (màx en PB) noves únicamenten en tester (1,80x2,10)

sep. min a mitgera forats separats de mitgera a 0,60 m mincoronació idem edificació substituida es manté

ràfecs < 45 cm de volada es mantenenbarana calada amb elements de ferro o d'obracolors gamma dels ocres, terrosos i beiges IGUAL A LA CLAU GENÈRICA 0 IGUAL A LA CLAU GENÈRICA 0

cobertes pdt màx. 35%. teula ceràmic envellida cobertes planes es mantenen

CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ

segregació solo si parcel·la segregada té 12 m. de fondària i 6 m. de façana min IGUAL A LA CLAU GENÈRICA 0 PMU4 / PP2

PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ I MILLORA URBANA DEL BARRI DE SANT JOSEP (APROVAT 21/06/1995)

principal: habitatge aparcaments, trasters principal: residencial

compatibles: oficines, hoteler, restauració, socio-cultural, sanitàri-assistencial, educatiu

cotxeres: 3x8m.traster-magatzem:2m. compatible: comercial (PB)

600 m² PARÀMETRES A REVISAR(NO EXECUTABLES)



IGUAL A LA CLAU GENÈRICA 0

IGUAL A LA CLAU GENÈRICA 0 IGUAL A LA CLAU GENÈRICA 0

SUBZONES / SUB-ÍNDEX

VEURE INVENTARI DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ I MILLORA DEL BARRI DE SANT JOSEP - CERCS

CONDICIONS D'ÚS

RESUM DELS PARÀMETRES URBANÍSTICS PER CLAU


art. 71.3.g. "per als aspectes no recollits en aquestes condicions particulars estètiques i compositives, lo seran

d'aplicació les genèriques de la clau 0a".

art. 71.3.g. "per als aspectes no recollits en aquestes condicions particulars estètiques i compositives, lo seran

d'aplicació les genèriques de la clau 0a".





Conservació i manteniment de volumetria actualment existent.

SÒL URBÀ


Pàgina 86 de 122

Taula 2: Anàlisis de les qualificacions de les zones d’eixample tradicional i de conservació de l’edificació.

CLAU

1 2a 2a1 2b 2b1ART. NORMATIVA 74-77 78-80 81 82 73

DEFINICIÓ Ampliació del nucli de Pont de RaventíTrama urbana del nucli de St Jordi + PMU-2

Zones perimetrals pendents d'edificar al nucli de Sant Jordi

Trama urbana del nucli de la Rodonella

Zones pendents d'edificar al nucli de La Rodonella

OBJECTIU Completar l'ordenació existent y assegurar el correcte encaix

Conservar i consolidar la volumetria existent. Facilitar la rehabilitació de les construccions existents

Dotar al nucli d'edificacions auxiliars per estacionament cobert de vehicles. Integrar les noves construccions auxiliars a la tipologia arquitectura existent

Conservació, manteniment i consolidació del carácter urbà del nucli

Completar amb noves edificacions l'entorn urbà, seguint els criteris i disposicions precedents.

TIPUS D'ORDENACIÓ Alineació a vial Alineació a vial ? Construccions auxiliars Alineació a vial Volumetria específica

CONDICIONS DE L'EDIFICACIÓparcel·la minima 400 m²

façana mín. de parcel·la 8 m. 44 m.ocupació máxima 100% en PB 80 %

profunditat edificable determinades als plànols d'ordenació (?)

dim máx blocs 40 x 12 m.separació a vial determinades al plànol d'ordenació 0 m.

separació llindars 0 m. // 2 m. si obertures 2 m.separació entre blocs min alçada del bloc més alt

alçada reg. max c ≤ 8 m. → h=7,5 m. // c > 8 m. → h=10 m. igual a la del edifici que substitueix 3,5 m. 3,5 m. c ≤ 8 m. → h=7,5 m. // c > 8 m. → h=10 m.

nº máx de plantes c ≤ 8 m. → PB+1PP / /c > 8 m. → PB+2PP igual a les del edifici que substitueix PB PB c ≤ 8 m. → PB+1PP / /c > 8 m. → PB+1PP+PSC

densitat neta R.LL:sostre/85m² HPP:sostre/65m² R.LL:sostre/85m² R.LL:sostre/85m² R.LL:sostre/85m² HPP:sostre/65m²alçada màx. mur contenció 2 m. 2 m.

reforma si sienderoc si, substitució amb edif de planta nova si, substitució amb edif de planta nova

nova planta

superfície es manté es mantévolum es manté es manté

alçada edificada es manté es mantéperímetre regulador determinat al plànol d'ordenació determinat al plànol d'ordenació determinat al plànol d'ordenació determinat al plànol d'ordenació

CONDICIONS ESTÉTIQUES I DE

COMPOSICIÓ

morfologíaes mantenen tipologia, volumetria, textures

es mantenen tipologia, volumetria, textures

es mantenen tipologia, volumetria, textures






materials obra ceràmica a cara vista obra ceràmica a cara vistaarrebossat, estucat no sintètic, pedra (sòcol) excepte marbres i granits polits

arrebossat, estucat no sintètic, pedra (sòcol) excepte marbres i granits polits

relació ple-buitobertures

sep. min a mitgera min 2 m. si obertures en façanes laterals

coronacióràfecsbarana

colors es mantenen IGUAL A LA CLAU 2a gamma dels ocres, terrosos i beiges gamma dels ocres, terrosos i beigescobertes pdt màx. 30%. Teula pdt màx. 35%. Teula pdt màx. 35%. Teula pdt màx. 35%. Teula


principal: habitatge, comercial en PB principal: habitatge, comercial en PB aparcaments, trasters aparcaments, trasterscompatibles: oficines, hoteler, restauració, socio-cultural, sanitàri-assistencial, educatiu

compatibles: oficines, hoteler, restauració, socio-cultural, sanitàri-assistencial, educatiu

cotxeres: 3x8m. Traster-magatzem:2m.

cotxeres: 3x8m. Traster-magatzem:2m.

en vermellPARÀMETRES A REVISAR(NO EXECUTABLES)



CONDICIONS D'ÚS

(CLAU 2) SUBZONES / SUB-ÍNDEXSÒL URBÀ


Pàgina 87 de 122

Taula 3: Anàlisis de les qualificacions de les zones d’edificació aïllada.

CLAU

3 3a 3b 3c * 3d 3eART. NORMATIVA 84-86 87 88 89 90 91

DEFINICIÓEdificació aïllada envoltada d’espai lliure privat

Zones edificades i pendents d'edificar situades a l'est de St. Jordi i Cercs

Zones edificades situades al sud i oest de St. Jordi i El Puig *

Zones pendents d'edificar situades a l'oest de St. Jordi

PP2 de Sant CorneliZones pendents d'edificar situades a l'est de St. Jordi + PMU-1

OBJECTIUCrèixer responent al model tradicional de ciutat jardí i de manera integrada al casc urbà

Ordenar i consolidar les franges residencials que limiten amb el SNU

Ordenar i consolidar les franges residencials que limiten amb el SNU

Desenvolupar amb baixa intensitat edificatòria la franja que limita amb el SNU

Desenvolupar el Sòl Urbanitzable de Sant Corneli

Desenvolupar amb baixa intensitat edificatòria la franja que limita amb el SNU

TIPUS D'ORDENACIÓ Edificació aïllada Edificació aïllada Edificació aïllada Edificació aïllada o aparelladaEdificació aïllada, aparellada o adossada

Edificació aïllada, aparellada o adossada

CONDICIONS DE L'EDIFICACIÓparcel·la minima 400 m² (min. 250 m² prèvi POUM) 600 m² (min. 250 m² prèvi POUM) 600 m² 1000 m² 600 m² (min. 250 m² prèvi POUM)

façana mín. de parcel·la 16 m. (min. 12 m prèvi POUM) 18 m. (min. 12 m prèvi POUM) 18 m. 35 m. 20 m. (min. 12 m prèvi POUM)ocupació máxima 40% 30% 30% 30% 40%

separació a vial 3 m. (ample parcel·la ≥ 12 m.) 6 m. (min 3 m. si parcel·la reduïda) 6 m. 8 m. 6 m.

separació llindars 2 m. (ample parcel·la ≥ 12 m.) 3 m. (min 2 m. si parcel·la reduïda) 3 m. 5 m. 3 m.

dim máx blocsseparació entre blocs

alçada reg. max 7,50 m. 7,50 m. 7,50 m. 7,50 m. 7,50 m.

nº máx de plantes PB + PP PB + PP PB + PP + PSC PB + PP + PSC PB + PP + PSC

edificabilitat 0,60m²st/m²s (< si parcel·la inferio r a minima) 0,50m²st/m²s (< si parcel·la inferio r a minima) 0,75m²st/m²s 0,60m²st/m²s 1,00m²st/m²s

densitat neta per parcel·la 1 hab / parcel·la 1 hab / parcel·la 1 hab/parcel·la o 2 hab/parcel·la1 hab (aïllat) o 2 hab (aparellat) o 4 hab (adossat) per parcel·la

2 hab (aïllat) o 2 hab (aparellat) o 4 hab (adossat) per parcel·laplurifamiliar: 1hab/90 m²st

alçada màx. mur contenció 3 m.

alçada tanques de parcel·la

tanques amb front a vials o altres espais públics: Sòcol opac = 0,60m // Remat superior = 1,20m. La resta de tanques perimetrals de parcel·la: Sòcol opac = 1,00 m // Remat superior = 1,20m

alineació tanques es permiten reculades en l'alineació.

accés a la parcel·la pòrtics d'accés (5 x 2,80 x 1m.) admesos

finques afectades per ajust de l'alineació del vial

oupació privada de forma temporal. cessió obligatoria a l'Ajunt. sense indemnització

armaris d'escomeses integrats arquitectònicament


COMPOSICIÓmorfología


materialsalçada PB nova edif

relació ple-buitobertures

sep. min a mitgera

coronacióràfecs

barana

colors

cobertes


principal: habitatge principal: habitatge principal: habitatge principal: habitatge principal: habitatge

compatible: recreatiu de restauraciócondicionat: industrial (categoria a)




compatible (en pluri): comercial, oficines, residencial, hoteler, recreatiu de restauració, cultural, social, sanitàri-assistencial educatiucondicionat: industrial (categoria a)

600 m²PARÀMETRES A REVISAR(NO EXECUTABLES)


* L a clau 3c és la clau que es desenvoluparà al PMU-5 (El Puig), malgrat que el Puig estigui inclòs en la definició de la clau 3b. La clau 3c no apareix en cap altre plànol de la documentació gràfica

SÒL URBÀ



SUBZONES / SUB-ÍNDEX

CONDICIONS D'ÚS

IGUAL A LA CLAU GENÈRICA 3 IGUAL A LA CLAU GENÈRICA 3 IGUAL A LA CLAU GENÈRICA 3 IGUAL A LA CLAU GENÈRICA 3


Pàgina 88 de 122

Taula 4: Anàlisis de les qualificacions de les zones industrials.

4a 4b 4cART. NORMATIVA 95 96 97

DEFINICIÓ Zones per a l'ubicació d'indústries i magatzems a St. Jordi. Intensitat 1

Zones per a l'ubicació d'indústries relacionades amb la Térmica i activitats mineres. Intensitat 2

Zones per als sòl industrials de la Central Térmica. Indústria Especial

OBJECTIUMantenir l'activitat industrial existent al casc urbà, facilitant l'implantació de petites activitats complementàries annexes

Transformar els sòls vinculats a la Central Térmica per a permetre implantació de petites activitats industrials, tallers o magatzems

Regular els sòls vinculats on s'ubica la Central Térmica

TIPUS D'ORDENACIÓ Edificació aïllada o agrupada Edificació aïllada o agrupada Edificació aïllada o agrupadaCONDICIONS DE

L'EDIFICACIÓparcel·la minima 800 m² 1000 m² 500 m²

façana mín. de parcel·la 20 m. 30 m. 20 m.

ocupació máxima 70% 50% 25%profunditat edificable

dim máx blocs

separació a vial 8 m. 8 m. 10 m.separació llindars 4 m. 4 m. 6 m.

separació entre blocs - - -

alçada reg. max 8 m. 8 m. 12 m.nº máx de plantes PB + PP PB + PP PB + PP

edificabilitat 0,70m²st/m²s 0,70m²st/m²s 0,40m²st/m²s

densitatalçada mur contenció


COMPOSICIÓespais lliures ajardinats amb predomini d'arbres ajardinats amb predomini d'arbres

protecció de l'entorn formació de pantalles vegetals formació de pantalles vegetals formació de pantalles vegetals medi ambient indústria "neta" indústria "neta" estudi d'impacte visual i ambiental


unitat mínima d'activitat independent equivaldrà a una parcel·la mínima



principal: industrial 1,2, 3, magatzem principal: industrial 1,2, 3, 4, magatzem principal: industrial totes les categories. Generació energia eléctrica, Magatzem

compatible: oficines, recreatiu musical, de joc, esportiu

compatible: oficines, recreatiu musical, de joc, esportiu

compatible: oficines, recreatiu musical, de joc, esportiu. Habitatge (pel personal que labora a les instal·lacions)

600 m² PARÀMETRES A REVISAR(NO EXECUTABLES)


SÒL URBÀ

CONDICIONS D'ÚS

(CLAU 4) SUBZONES / SUB-ÍNDEX



Pàgina 89 de 122

2. Planejament derivat i gestió. Existeixen, per altra banda, alguns casos puntuals de problemes de planejament derivat i gestió que impedeixen el desenvolupament posterior de sectors i la seva correcta gestió. En aquests casos ens troben, per exemple, zones d’aprofitament privat, en sòl urbà, que no poden assolir la condició de solar per no tenir accés directe a una via pública, amb les condicions d’urbanització definides a l’art. 29 del TRLUC 1/2010.

El POUM estableix també alineacions i paràmetres específics amb l’objectiu d’estructurar i regular sectors concrets que han anat configurant la forma urbana de forma espontània i sense cap mena de norma. No obstant, malgrat la bona intenció del pla general, la falta d’instruments adients de gestió, delimitats gràficament i regulats en les fitxes urbanístiques corresponents, fa que sigui impossible el compliment de la voluntat municipal en la (re)configuració del seu territori.

3. Documentació gràfica. Paral·lelament, a aquesta problemàtica s’afegeix una altra: la discrepància entre la realitat física del territori i l’expressió gràfica dels plànols que acompanyen el POUM. Allò obliga a efectuar un treball de transcripció de la documentació gràfica del POUM, en una cartografia actualitzada que reflecteix amb major exactitud l’estat actual del municipi.

Al mateix temps, s’han detectat diversos problemes en la zonificació de l’ordenació, especialment pel que fa la distinció entre el sòl públic i el privat, provocant conflictes entre l’administració i els propietaris. Aquesta situació s’origina per la manca de comprovació de les bases cadastrals, al moment de fer la delimitació entre zones i sistemes. La verificació de la informació cadastral és essencial a l’hora d’establir els límits atès que aquests afecten directament l’estructura de la propietat que, en tot cas, s’ha de respectar.

4. Agenda econòmica i financera. Tal i com estableix l’article 76 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, el planejament urbanístic general ha d’incorporar:

• Un programa d’actuació urbanística municipal o en el seu defecte una agenda que estableixi, bàsicament, les previsions temporals en l’execució del pla.

• Una avaluació econòmica i financera que contingui l’estimació del cost econòmic de les actuacions previstes, la determinació del caràcter públic o privat de les inversions necessàries per a l’execució del pla, les previsions de finançament públic, i l’anàlisi de la viabilitat financera de les actuacions derivades de l’execució del pla.

A partir de l’anàlisi tècnic i econòmic realitzat sobre l’agenda econòmico-financera que acompanya el document urbanístic objecte del present informe es destaquen els següents fets:

• L’agenda econòmico-financera no conté cap previsió temporal de les actuacions que determina el POUM de Cercs i per tant, el seu contingut no es correspon amb les determinacions establertes per aquest document segons la legislació vigent en matèria urbanística.


Pàgina 90 de 122

• En aquest sentit cal incorporar en aquest document els continguts establerts per l’apartat 2 de l’article 76 del Decret 305/2006.

• L’agenda econòmico-financera que incorpora l’actual Text Refós del POUM de Cercs conté, en canvi, una estimació del cost econòmic de les actuacions previstes, la determinació del caràcter públic o privat de les inversions necessàries i les previsions de finançament públic.

Aquest contingut, no correspon, segons l’apartat 3 de l’article 76 del Decret 305/2006, a l’agenda econòmico-financera sinó que forma part del document d’avaluació econòmica i financera del pla; per tant, la revisió del POUM haurà de diferenciar i modificar els continguts de l’agenda i l’avaluació econòmico-financera.


Pàgina 91 de 122

7.1 ANÀLISIS DEL TEIXIT RESIDENCIAL EN ELS NUCLIS URBANS CONSOLIDATS

El municipi de Cercs, tal i com s’ha exposat al llarg d’aquest document, es caracteritza per la seva dispersió en el territori i per la consolidació dels nuclis en diferent períodes temporals, factors que han comportat que cada nucli tingui un teixit urbà característic.

1. El Nucli antic de Cercs, històricament Pont de Rabentí, es on es troba el nucli antic de la vila i un eixample de petites dimensions on si acull l’ampliació d’aquest inicial àmbit urbà. Els traçats es van desenvolupar al peu de la carretera antiga i lligats als dos torrents que conflueixen al mig del d’aquest nucli.

En quant al nucli antic, és de poques dimensions, de carrers estrets i cases de poca alçada PP+2PP (màx.). Manté encara unes quantes cases amb el caràcter tipus de l’edificació del Pre-Pirineu.

Els edificis s’arrapen a la forta topografia que presenta forts desnivells provocant que en algun cas ens trobem amb imatges des de la perspectiva de cases amb alçades reguladores desproporcionades però que amb tot conjuguen amb el conjunt.

En el seu moment, per necessitats de desenvolupar el nucli antic, al peu de la carretera antiga, es va fer el traçat d’una petita zona d’eixample en un petit pla adjunt al antic casc antic, on s’hi ha desenvolupat bàsicament habitatges i serveis generals d’aquest nucli que no permetia situar l’antic.

Aquest eixample ha quedat obsolet en el seu desenvolupament pels límits que l’han definit: l’embasament, la carretera, les lleres dels rius , el casc antic i la topografia.

Avui per avui el sol està totalment consolidat. Es des d’aquest punt de vista que el procés d’ampliació d’aquest nucli es troba compromès a futur.

7 SITUACIÓ URBANÍSTICA ACTUAL


Pàgina 92 de 122

2. Sant Jordi, l’enclau urbà més nou del municipi. Aquest nucli es podria considerar definit per dos àrees com en el cas de Cercs:

1.- Una zona deslligada del pròpiament nucli de Cercs que es troba al peu del camí que el comunica amb el de Cercs d’antic, penjat en la carena sobre Cercs en el que s’hi recolzen una sèrie d’edificacions del mateix caràcter que el del nucli de Cerc. Caldrà doncs en aquest cas mantenir el mateix criteri planificador que en l’anterior.

2.- Una altre zona, la mes planera, s’hi va actuar edificant-hi una barriada de caràcter propi en base al desallotjament dels veïns del poble de Sant Salvador de la Vedella que van ser traslladats en aquest nucli de nova planta. L’alçada de les edificacions és de PB+ 2PP o PB+3PP (en funció del pendent del carrer).

Tanmateix la resta de sol planteja edificacions amb diferents usos, com poden ser habitatges de diferents tipologies, alguna nau industrial, i una àrea esportiva.

Posteriorment a l’entorn d’aquest barri, en les zones que l’envolten s’hi ha anat construint progressivament habitatges unifamiliars.

Sant Jordi s’ha convertit en la zona que ha facilitat fonamentalment el sostre que ha anat cobrint les necessitats de sol en els últims anys. Es evident que en quant a les tipologies d’habitatges s’hi ha desenvolupat quasi totes les existents per raó de la demanda puntual i escassa però molt diferenciada en quant a la tipologia que es reclamava.

El traçat viari és confós ja que s’interrelaciona part de nucli antic i els traçats complementaris de les zones que s’han anat creant amb el temps.


Pàgina 93 de 122

Amb tot la a zona no està totalment consolidada i queda àrea aprofitable per un possible ampliació de la trama urbana.

Des de Sant Jordi, en un punt de difícil localització, neix una carretera local de petita dimensió que condueix, tot perfilant la part alta de la gorga, d’una forta topografia, al nucli de La Rodonella.

3. La Rodonella, nucli urbà situat a peu de la carretera C-16.

Aquesta conformació urbana es va desenvolupar al peu de la carretera amb el criteri de que els treballadors de les mines es poguessin edificar la seva pròpia vivenda, àdhuc amb les seves pròpies mans.

Es va delimitar una petita àrea planera on ubicar-hi aquesta necessitat. Es va dissenyar mitjançant un traçat urbà totalment ortogonal, amb petites desviacions i punts de difícil resolució en la vialitat per la topografia que encara avui no està resolt.

Nucli pensat amb una parcel·lació de poca profunditat en base a la poca superfície que es pretenia que tinguessin les casetes, fet que va portar a crear unes illes de molt poca profunditat i una important allargada, la topografia no definitiva també va complicar l’actuació.

Posteriorment la carretera amb les seves successives ampliacions i canvis de perfil ha arribat a enclaustrar el nucli, conjuntament amb la topografia posterior, fet que ha deixat el nucli sense possibilitat d’ampliació.

Actualment el nucli està totalment consolidat tret d’alguna parcel·la lliure edificable. L’alçada de les edificacions és variable des de PB a PB+3PP (puntualment), la mitjana d’alçada oscil·la entre PB+1PP i PB+2PP.


Pàgina 94 de 122

4. Sant Josep és una antiga colònia de minaires.

És un nucli de blocs aïllats al peu de la carretera que uneix la C-16 amb el nucli se Sant Corneli .

Aquests blocs d’una dimensió 38 m.x 10 m. de i d’una alçada de PB+2PP estan penjats de la topografia.

Actualment han acabat sent habitatges de segona residència el que ha provocat una rehabilitació bastant important.

5. Sant Corneli, zona residencial base del miners es va situar en una zona propera a les mines.

Aquest nucli es va projectar amb un criteri molt valuós per part dels conceptes que si van aplicar per l’època i les valoracions del respecte a la qualitat de vida i valors a tenir en compte cap als miners. Es van projectar una agrupació de blocs lineals aïllats d’unes dimensions similars, amb predomini de PB+2PP, situats sempre entre zones verdes i amb carrers pràcticament a peu dels edificis, tot seguint la topografia existent.

El disseny es molt uniforme en tot el conjunt edificatori fet que ha creat un nucli d’un valor estètic interessant.

Pel fet de tractar-se d’una colònia industrial aïllada s’hi van edificar equipaments esportius, un cinema-teatre de gran capacitat, botigues, una església, ... que encara avui existeixen. Actualment hi ha demanda de habitatges ja que l’indret té una gran bellesa i magnífiques vistes sobre la vall del Llobregat, a més de comptar amb el Museu de les mines de Cercs.


Pàgina 95 de 122

7.2 INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIÓ I TRANSPORT PÚBLIC

7.2.1 Xarxa viària bàsica

Pel que fa a l’estructura viària, a part de la pròpia de cada enclau urbà, es poden concretar en dues tres principals:

1. L’eix nord-sud definit per la carretera C-16 (antiga C-1411), també anomenada “Eix del Llobregat” és l’eix principal d’accés i comunicació del terme, essent una via principal d’accés a França i al Pirineu.

2. La carretera BV-4025, via que neix des de la carretera C-16 a peu de la zona de la Central tèrmica i que condueix mitjançant unes fortes pendents i multitud de corbes durant 8 km a Sant Corneli, últim nucli del municipi, des del que posteriorment és pot seguir pujant fins arribar al poble de Fígols.

3. La carretera BV-4022, via que connecta la C-16 amb la Nou de Berguedà.

Font: www.icc.es . Principals eixos viaris.


Pàgina 96 de 122

7.2.2 Xarxa viària local

A nivell local existeix un vial que discorre paral·lelament a la carretera C-16 en un primer tram de comunicació entre el nucli antic de Cercs i Sant Jordi i que posteriorment discorre penjat sobre la vall, formant cornisa, fins arribar a la Rodonella i acabant desembocant a la C-16.

La resta de comunicacions són camins forestals i petits senders que permeten accedir a masies, punts habitats dispersos pel terme o pastures i conreus.

7.2.3 Xarxa viària veïnal

La vialitat interna que correspon a cada nucli té característiques singulars i prou diferenciades donada la implantació de cadascun dels nuclis urbans.

1. Nucli antic de Cercs. Presenta una xarxa viària altament dificultosa, per ser estreta i irregular (característica dels nuclis antics) amb la presència de forts desnivells en la zona més antiga. A la zona d’eixample tradicional els traçats viaris són més regulars i de més amplada i menor pendent.

2. Sant Jordi. En ser un nucli de recent construcció compta amb una xarxa viària correctament dimensionada que compleix amb les necessitats del nucli.

3. La Rodonella. Compta amb una trama viària ortogonal de traçat correcte, tot i que s’hi localitzen punts incòmodes donada la seva topografia. Donada l’època de la seva construcció i el seu caràcter de nucli d’autoconstrucció miner, planteja problemes d’alineacions, manca d’amplada i falta de previsió d’aparcament atès a l’època de construcció.

4. Sant Corneli. Té una trama viària ben definida i proporcionada en relació a les edificacions, tot i que de vegades presenta culs de sac que comprometen la circulació. Té una amplada correcte i espais d’aparcament ben dimensionats i suficients.

7.2.4 Camins i Transport públic

1. Camins públics i proposta de via verda

A més dels camins públics, descrits a l’apartat 2.7 d’aquest document, que el present POUM pretén protegir i conservar dins del municipi també hi passa l’antic traçat del Tramvia de Sang (futur projecte de via verda) que feia servir pel transport del carbó i que amb els anys ha esdevingut un camí d’ús públic. Provenint de Berga, l’entrada dins del terme municipal de Cercs es situa a l’alçada del molí d’en Ponçà (Estany Clar), des d’aquest punt segueix direcció a la Tosa, el Gall, la Comassa, Torrent de les Garrigues, Riu de Peguera, Mulleres del Gall, Pla de Sant Jordi, Coll de Melques, La Rodonella, Central Tèrmica, Vall de Garganta i la Consolació.


Pàgina 97 de 122

Font: www.icc.es . Principals eixos viaris.

Es tracta de la plataforma de l’antic ferrocarril miner de Berga a Fígols, construït entre 1863 i 1871 i abandonat l’any 1904, en inaugurar-se el ferrocarril de vapor. Té una longitud total de 14,5 km, amb 13,1 km dintre del terme municipal de Cercs, i una amplada de 2,00 m. Comprèn en part del seu traçat diferents punts amb mur de pedra seca i deu viaductes conservats. Es conserva el 70% de la plataforma original i la major part del traçat transcorre per un entorn forestal en sòl no urbanitzable amb una notable qualitat paisatgística.

Aquest projecte de via verda, que recupera el traçat del Tramvia de Sang, complementarà el turisme industrial del Museu de les mines de Cercs i de la Ruta minera que actualment esdevenen un dels elements distintius de l’oferta turística del municipi de Cercs.

2. Transport públic

L’empresa Alsina Graells d’autobusos és la que cobreix el transport públic al municipi de Cercs, amb una línia que uneix Castellar de N’Hug i Berga.


Pàgina 98 de 122

7.2.5 Diagnosi de la mobilitat generada

Les relacions a partir de les pautes de mobilitat determinen la interrelació amb l’entorn. De la mobilitat de la població de Cercs per motius de treball es conclou que Cercs és un municipi que genera més desplaçaments dels que atreu, i per tant presenta un grau de dependència laboral i d’estudi, atès fonamentalment a la proximitat de Berga (4 km.).

Desplaçaments Per Treball Per Estudis

Desplaçaments Interns 254 12

Desplaçaments a altres municipis 269 40

Desplaçaments des d’altres municipis 259 13

Total desplaçaments generats 523 52

Total desplaçaments atrets 513 25

Total -10 -27

Font: Idescat

A més, l’índex de motorització del municipi és superior al de la comarca i al de Barcelona, sobretot en turismes i furgonetes. Aquest fet segurament es degut a una manca de transport públic.

Desplaçaments Turismes Motocicletes Furgonetes Total

Cercs 573,26 72,51 216,77 904,83

Berguedà 505,38 72,02 189,79 806,84

Prov. Barcelona 446,6 87,6 98,85 655,78

Catalunya 457,67 84,72 111,53 679,63

Font: Idescat


Pàgina 99 de 122

7.3 ESPAIS LLIURES I EQUIPAMENTS

7.3.1 Espais lliures

Tal com expressa l’apartat f) de l’article 58.1 del Decret legislatiu 1/2010, el sistema

general d’espais lliures ha de respondre, com a mínim, a la proporció de 20 m² per cada

100m² de sostre potencial admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs

en cap sector de planejament urbanístic. A continuació es quantifica els espais lliures

previstos pel POUM:

ZONES SOSTRE RESID. POTENCIAL

ESPAI LLIURE EXISTENT

ESPAI LLIURE MÍNIM

CERCS I SANT JORDI 15,31 ha 170.000 m²st 51.400 m²sòl 34.000 m²sòl

RODONELLA 1,69 ha 33.800 m²st 6.600 m²sòl 6.760 m²sòl

SANT CORNELI 1,59 ha 34.950 m²st 35.200 m²sòl 6.990 m²sòl

SANT JOSEP 0,19 ha 3.800 m²st 18.600 m²sòl 760 m²sòl

LA CONSOLACIÓ 0,00 ha - - -LA TÈRMICA 0,00 ha - - -RBENZINERA 0,00 ha - - -Total 18,78 ha 242.550 m²st 111.800,00 ha 48.510 m²sòl Com es pot veure en el quadre anterior, el POUM compleix amb escreix la reserva

d’espais lliures al sòl urbà i cadascuna de les actuacions en sòl urbà no consolidat i en sòl

urbanitzable delimitat planificats també compleix amb les reserves mínimes establertes

per la legislació vigent.

A més del correcte dimensionament dels espais lliures pel que fa a la seva superfície la

seva estructura urbana i territorial és fonamental per al benestar de la comunitat.

En el municipi de Cercs s’observa que cada nucli de població té la seva zona d’espai

lliure distribuïda en funció de les característiques de la trama urbana:

1. Nucli antic de Cercs. La gran majoria d’espai lliure es qualifica al marge del Pantà de la Baells, fent de transició entre l’entorn del Pantà i el nucli urbà i majoritàriament es delimita en zones amb pendents superior al 20%. La resta d’espai lliure el conforma la pròpia estructura del nucli antic, creant una xarxa de places disseminades de dimensions irregulars.

2. Sant Jordi. S’observen dues estructures diferenciades de l’espai lliure, la que fa de transició entre el sòl urbà i el sòl no urbanitzable relligant la zona d’equipaments amb el vial local que comunica Sant Jordi i la Rodonella. I la de caràcter més urbà, un conjunt de places comunicades entres si a la zona més comercial del nucli.


Pàgina 100 de 122

3. La Rodonella. La seva estructura urbana no va pensar en l’espai lliure com un element de planificació urbanística i per tant els espais existents destinats a espai lliure són residuals, situant-se en la zona de reserva viària de la C-16 fonamentalment.

4. Sant Josep. El sistema d’espai lliure en aquest nucli correspon a l’espai sense urbanitzar de la colònia de minaires, es troba en la seva totalitat en pendents superiors al 20%.

5. Sant Corneli. La seva estructura urbana va ser pensada per fer conviure espai lliure i espai urbà. Com es pot veure a la quantificació numèrica hi ha més sòl per a espai lliure que sostre potencial.

La revisió d’aquest POUM haurà de confirmar la titularitat municipal d’aquestes zones

verdes en sòl urbà així com establir els mecanismes de gestió necessaris per aconseguir

l’estructura d’espai lliure planificada. En els sectors de creixement i de millora urbana, es

vetllarà per donar una continuïtat als espais lliures existents en sòl urbà així com projectar

una correcta transició entre els sectors i el sòl no urbanitzable.

7.3.2 Equipaments

El Pla Territorial General de Catalunya, a l’espera de la realització dels diferents Plans

Territorials Sectorials, estableix uns estàndards provisionals mínims d’equipaments en funció

de la població:

Habitants

Tipologia Equipament Fins a 1.000

1.000

a 5.000

5.000

a 25.000

25.000

a 100.000

100.000

a 500.000

+ de

500.000

Sostre / habitant

Sanitari (asistencia primaria) 0,30 0,20 0,20 0,10 0,10 PGM

Cultural 0,40 0,40 0,30 0,30 0,25 PGM

Assistencial - 0,10 0,10 0,10 0,10 PGM

Administratiu 0,50 0,45 0,40 0,35 0,30 PGM

Sòl / habitant

Ensenyament 4,00 4,00 4,00 3,00 3,00 PGM

Sanitari (Assist. Hospitalaria) - - 0,50 0,40 0,40 PGM

Esportiu (lligat a ensenyament) - 4,00 3,50 3,00 2,00 PGM

Abastament 0,40 0,30 0,20 0,20 0,15 PGM

Serveis tècnics 0,50 0,40 0,30 0,30 0,20 PGM

Font: Pla Territorial General de Catalunya


Pàgina 101 de 122

La població de Cercs és de 1334 habitants i per tant hauria de tenir els següents

estàndards mínims d’equipaments:

Sostre / habitant

Sanitari (asistencia primaria) 400 m²st

Cultural 534 m²st

Assistencial -

Administratiu 667 m²st

Sòl / habitant

Ensenyament 5.336 m²

Sanitari (Assist. Hospitalaria) -

Esportiu (lligat a ensenyament) -

Abastament 534 m²

Serveis tècnics 667 m²

Cercs compleix amb aquests estàndards urbanístics amb escreix i destina a equipaments

i serveis tècnics les següents superfícies:

EQUIPAMENTS SERVEIS TÈCNICS

CERCS I SANT JORDI 4,33 ha 0,39 ha RODONELLA 0,56 ha 0,00 ha SANT CORNELI 1,93 ha 0,20 ha SANT JOSEP 0,00 ha 0,00 ha LA CONSOLACIÓ 0,46 ha 0,52 ha LA TÈRMICA 0,00 ha 0,00 ha RBENZINERA 0,00 ha 0,00 ha Total 7,28 ha 1,11 ha

Els equipaments se situen disseminats per tots els nuclis de població, tret del nucli de Sant

Josep que no té cap equipament atès a la seva petita dimensió i l’ús de segona

residència.

Malgrat i que tots els nuclis, tret Sant Josep, disposen d’equipaments, la gran oferta

d’equipaments esportius, educacionals i assistencials s’ubiquen al nucli de Sant Jordi,

l’enclau urbà amb més densitat de població.


Pàgina 102 de 122

• Serveis Sanitaris

El Terme Municipal de Cercs es troba inclòs en la Regió Sanitària de Catalunya Central, aquesta cobreix sanitàriament les comarques de l’Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès. Les Regions Sanitàries són demarcacions territorials en què s’ordena el CatSalut i que equivalen a les àrees bàsiques de salut previstes a la Llei general de sanitat, les quals es delimiten atenent a factors geogràfics, socioeconòmics, demogràfics, laborals, epidemiològics, culturals, climàtics, de vies i mitjans de comunicació homogenis, com també a les instal·lacions sanitàries existents, tenint en compte l’ordenació territorial de Catalunya. Dintre de les Regions Sanitàries, existeix una altra divisió territorial sanitària, les ABS (Àrees Bàsiques de Salut), són la unitat territorial elemental en què s’estructura el sistema sanitari públic en Catalunya. El municipi de Cercs s’engloba en l’ABS de l’Alt Berguedà.

El municipi té un consultori que dóna un servei de 24 hores a la seva població. Els Hospitals més propers a Cercs és, concretament, l’Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga. A més disposa de dos farmàcies per donar resposta a les necessitats dels seus habitants, aquest servei facilita a la gent l’adquisició de medicaments sense necessitat de desplaçar-se del municipi.

Amb els futurs creixements poblacionals la Regió Sanitària de Catalunya Central haurà de plantejar-ne la possible ampliació del serveis d’atenció primària a nivell municipal amb l’objecte de donar un servei sanitari de qualitat a la població.

• Oferta educativa

L’oferta educativa formal de Cercs engloba el cicle d’educació infantil i primària, i un programa de qualificació professional inicial. Per a l’any 2009 al terme municipal hi ha un centres destinats a l’educació infantil i primària, L’escola Sant Salvador, una llar d’infants i el Consorci Formació i Iniciatives Cercs – Berguedà, en aquest últim s’imparteix el programa de qualificació professional inicial.

• Oferta esportiva

Cercs consta d’una amplia oferta esportiva. Disposa d’un camp de futbol , d’un pavelló d’esports, d’una pista poliesportiva, d’una piscina d’estiu, de frontennis i pistes de tennis i d’un gimnàs municipal.

• Oferta cultural

L’oferta cultural que per la que destaca el municipi de Cercs és la relacionada amb el passat miner del municipi. Destaquen el Museu de les mines de Cercs així com les diverses Rutes mineres.


Pàgina 103 de 122

7.4 SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS

7.4.1 Subministrament d’aigua potable

Pel que fa als recursos hídrics, segons les dades subministrades per SOREA ( empresa

responsable del subministrament d’aigua potable del terme municipal de Cercs), el

municipi s’abasteix principalment d’aigua de fonts i de pou: Font de Vedella, Font de les

nou Fonts, Font de Caselles, Font de Sant Corneli i Pou del camp de Salvador.

7.4.2 Sanejament i depuració d’aigües

Respecte al sanejament, Cercs disposa d’una xarxa de sanejament urbana que condueix

les aigües residuals fins a l’EDAR municipal de Cercs-Sant Jordi.

El nucli de Sant Corneli recentment ha estat connectat a la xarxa municipal de

sanejament, comptant amb una depuradora pròpia.

7.4.3 Subministrament d’energia elèctrica i enllumenat públic

Per sobre del municipi hi ha un important nombre de línies elèctriques, principalment a

l’entorn de la Central Tèrmica, que és centre generador d’electricitat. Des de la Central

Tèrmica surt una línia de 220 kv fins al transformador de la zona de Barcelona, una altra

línia de 220 kv arriba a la central hidroelèctrica de Llavorsí (Pallars), una línia de 110 kv

arriba a Vic i una altre de 110 kv arriba a Alt (Cerdanya).

7.4.4 Telecomunicacions

1. TDT. Al municipi de Cercs la cobertura del TDT està coberta de manera irregular, hi

ha nuclis de població com Sant Corneli on la cobertura està planificada però

actualment no n’hi ha. Hi ha un centre emissor a Cercs planificat pel Juliol de 2010

a la zona de Sant Corneli que solucionaria la cobertura d’aquesta zona del

municipi.

2. Internet. Es disposa d’una cobertura moderada de banda ampla rural.

3. Telefonia mòbil. Aproximadament un 80% del nucli de població té cobertura

d’aquest servei.


Pàgina 104 de 122

7.4.5 Residus

La recollida de residus sòlids urbans al municipi de Cercs es gestionada pel Consell Comarcal del Berguedà, que gestiona quasi tota la comarca, mitjançant l’empresa privada Tractaments Ecològics, S.A.

La xarxa bàsica del Berguedà està constituïda per:

• Un dipòsit controlat, abocador, situat entre els municipis de Berga i Cercs.

• Tres deixalleries a: Guardiola de Berguedà; Berga i Puig-Reig.

• Una deixalleria mòbil que des de l’any 2002 es desplaça cada dia fins a un municipi de la comarca del Berguedà per tal d’apropar aquest servei a tots els ciutadans.


Pàgina 105 de 122

El municipi de Cercs ha patit canvis significatius en l’evolució de la població. Al S.XVIII es caracteritza per experimentar una disminució significativa, passant de 212 a 192 habitants des del 1.717 al 1.787. En canvi un dels augments de la població més grans experimentats al municipi es duen a terme entre els anys 1.787 al 1.857, passat de 192 habitants a 903, augmentant la població un 370 %. Els principals creixements de població també es varen dur a terme a principis del S. XX ( 1.920), degut a la importància de la indústria tèxtil i de la producció de carbó de les Mines de Cercs. A partir d’aquest moment, la població de Cercs augmenta continuadament fins als anys seixanta , a on s’arriba a la màxima població enregistrada amb 4.148 habitants. És a partir dels anys seixanta quan s’experimenta una continuada disminució de la població fins a l’any 2004, passant de 4.148 habitants a 1.338, decreixent un 68 %. En el període de temps comprès entre els anys 2004-2009, la població ha estat fluctuant, sense experimentar augments significatius. Si realitzem un anàlisi de la població per grups d’edat del municipi de Cercs, per l’any 2009, s’observa com el 10.6 % de la població pertany al grup d’edat de 0 a 14 anys, el 62.9 % es situa en la franja d’edat dels 15 als 64 anys i, finalment, el 26.5 % de la població més de 65 anys. En aquest context, la dinàmica d’evolució de la població per als anys 2008-2009 reflexa una perpetuació de la tendència d’envelliment de la població que s’està experimentant les últimes dues dècades.

El motor econòmic de Cercs es cartacteritza per una marcada dependència amb el sector terciari. El sector secundari, o industrial, té el seu pes relatiu en l’economia degut a l’existència de la Central Tèrmica de Cercs. En canvi, l’agricultura té un dèbil pes en l’economia municipal.

El municipi presenta una notable diversificació del turisme, tot i així, es poden plantejar estratègies per diversificar el turisme cap a altres modalitats com el turisme cultural, tenint sempre en compte criteris sostenibilistes i la compatibilitat amb el medi ambient. El Turisme cultural és un turisme que els darrers anys esta creixent arreu. És una modalitat on qualsevol territori amb un desenvolupament turístic escàs pot començar a introduir-se en el mercat turístic i donar-se a conèixer, potenciant els recursos relacionats amb la cultura, la història, el patrimoni, la natura i la gastronomia.

La situació geogràfica de Cercs, i per tant, les seves característiques intrínseques li atribueixen un medi natural ric i variant, caracteritzat per un paisatge de muntanya. Dintre del terme municipal existeixen figures de protecció del medi natural, i per tant, hi ha l’objectiu de garantir els valors paisatgístics i naturals de Cercs mitjançant l’ordenació del Sòl No Urbanitzable del present P.O.U.M. S’hauran de tenir en compte les característiques intrínseques del territori i el seu valor paisatgístic.

En aquest context, la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Cercs com a instrument marc de l’ordenació del sòl no urbanitzable, del sòl urbanitzable i del sòl urbà, ha de vetllar per la conservació dels valors naturals del municipi, a de reconèixer els usos econòmics existents (agrari, ramader, residencial, comercial, etc...) i preveure de futurs amb l’objecte de garantir el desenvolupament econòmic del municipi, així com de donar resposta a la demanda de vivendes de primera residència generada per l’augment de població que s’experimenta en l’actualitat i es preveu en un futur.

8 PER CONCLOURE


Pàgina 106 de 122

MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ

Pàgina 107 de 122



Pàgina 108 de 122


Pàgina 109 de 122

La revisió del POUM de Cercs manté els mateixos criteris i estratègies del POUM aprovat definitivament al 2006:

• Proposar la compactació dels assentaments urbans, optimitzant els teixits urbans existents, mantenint les densitats de l’entorn i assignant una mixticitat d’usos del sòl.

• Configurar àrees edificables proporcionades al nucli urbà en els llocs que es creu necessari potenciar nous equipaments i habitatges.

• Crear vitalitats proporcionades als elements als que donin servei amb l'esperit de ser equilibrats i no aportar elements inútils en dimensió.

• Respectar la topografia(...) i no acceptar implantacions que la trenquin amb les greus conseqüències paisatgístiques, convertint la construcció en un problema i la mobilitat en un atreviment.

• Interpretar els elements naturals (...) de forma que el desenvolupament que es proposi no alteri el seu estat natural.

• Treballar sota criteris constructius propis de la zona en base a que el manteniment, la qualitat i la sostenibilitat.

• Ubicar els equipaments, els serveis tècnics i tots aquells elements d’utilitat pública amb relació lògica i accessible a qui donin servei.

• Assolir una mobilitat sostenible i accessible, tenint en compte la forta topografia existent en molts dels nuclis urbans.

I a més integrarà les determinacions del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, i les exigències normatives de la legislació urbanística vigent; a més de les informacions territorials, ambientals i socials resultants de la realització d’un anàlisis complex i complert de la situació actual del municipi. Tanmateix resoldrà totes les problemàtiques del POUM vigent, resumides a l’apartat 6.2.4 d’aquest document.

La revisió del POUM de Cercs s’emmarca dintre dels següents criteris generals de model territorial:

1. Enfocar el planejament del municipi present en consideració el context supramunicipal i les seves implicacions:

o La inscripció de Cercs en el context territorial de l’àmbit plurimunicipal de l’Alt Berguedà i de les determinacions del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.

9 OBJECTIUS I CRITERIS GENERALS D’ORDENACIÓ DE LA PROPOSTA DE REVISIÓ


Pàgina 110 de 122

o El reconeixement dels espais agrícoles, forestals i fluvials com a components bàsics de la matriu d’espais lliures de Cercs, i la seva continuïtat amb els termes municipals contigus.

o La relació funcional amb els municipis de l’àmbit plurimunicipal de l’Alt Berguedà en termes de mobilitat, infraestructures i gestió de serveis.

2. Ordenar i conservar la matriu d’espais lliures del municipi: espais agrícoles, forestals, xarxa fluvial i masies catalogades. Tot reconeixent el seu valor productiu, paisatgístics, ecològic i integrador de la gran part del espais naturals del terme municipal.

3. Regulació dels usos del Sòl No Urbanitzable, sent compatibles amb la matriu d’espais lliures existent.

4. Assegurar que el creixement urbà i econòmic del municipi, relligant adequadament les trames urbanes existents, tot millorant les connexions entre elles.

5. Garantir les reserves de sòl necessàries per a una oferta adequada i proporcional d’habitatges públics, de serveis i equipaments educatius, sanitaris, socials, esportius i culturals, tenint en compte les necessitats de la població, les dinàmiques demogràfiques previstes i actuals.

6. Garantir i assegurar la disponibilitat de sòl necessari per les previsions futures de creixement, definint els futurs creixements amb tipologia i ús.

7. Concretar el planejament amb unes normes d’interpretació unívoca adaptades als criteris establerts pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

8. Revisar el model de mobilitat existent, millorant la seva accessibilitat i potenciant la mobilitat sostenible.

9. Protegir el patrimoni històric i arquitectònic. Fomentant la protecció de les modalitats tradicionals d’habitatge que formen la morfologia del teixit urbà i defineixen espais d’usos homogenis, tot garantint el manteniment de les edificacions singulars a nivell històric i arquitectònic.

10. Promoure la participació ciutadana en els processos de revisió del planejament general, amb l’objectiu de generar un model de ciutat i de gestió del territori equitatiu i adaptat a la realitat social i territorial.


Pàgina 111 de 122

10.1 ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE

Els objectius establerts per a l’ordenació del Sòl No Urbanitzable es defineixen amb la voluntat de garantir la protecció i la conservació del paisatge i del medi natural del sòl no urbanitzable. La proposta d’ordenació del Sòl No Urbanitzable es planteja amb criteris de continuïtat geogràfica amb l’objectiu de potenciar els corredors ecològics i biològics i, per tant, potenciar la connectivitat i la permeabilitat ecològica, tant en els espais lliures com en les zones urbanes. La revisió del POUM de Cercs proposa les següents actuacions:

1. Incorporar les determinacions del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, aprovat definitivament al desembre del 2008.

2. Revisió de les qualificacions garantint la compatibilitat amb les determinacions normatives per al sòl no urbanitzable establertes pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.

3. Incorporar les determinacions normatives i la localització de les masies i cases rurals del Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable aprovat inicialment.

4. Revisió dels usos del sòl existents, a partir d’un estudi previ de les característiques dels espais lliures de Cercs, amb l’objectiu d’establir un règim d’usos coherent amb la naturalesa del sòl no urbanitzable.

5. Establir els mecanismes d’ordenació del sòl no urbanitzable dintre d’un context de sostenibilitat territorial i conservació de les qualitats ecològiques i paisatgístiques.

6. Protegir i conservar les àrees que per les seves característiques culturals, agrícoles, paisatgístiques i/o ecològiques presten a ser englobades en una qualificació del sòl de caràcter protector.

7. Limitar els creixements urbans en els sòls amb alts valors paisatgístics.

8. Incorporar la Modificació Puntual per a la Clausura de la deixalleria de cendres de la Central Tèrmica.

9. Regular els usos de l’Embassament de la Baells en funció de l’Estudi Tècnic realitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua per potenciar el turisme, ampliant l’oferta existent i potenciar el turisme vinculat al passat miner del municipi mantenint el Pla Especial de la Via Verda de “Tramvia de Sang”.

10 CARACTERÍSTIQUES DE LA PROPOSTA DE REVISIÓ


Pàgina 112 de 122

10.2 ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE DELIMITAT PEL POUM DE CERCS

10.2.1 NUCLI DE CERCS

Es tracta del nucli antic de la vila amb un creixement d’eixample de petites dimensions. El nucli antic és de petita dimensió, s’observen edificacions típiques del Pre-pirineu i l’estructura viària es conforma per carrers estrets i cases amb una alçada majoritària de PB+2PP. En canvi, l’eixample a peu de la carretera antiga, és la zona on s’ubiquen els serveis que no es podien situar al nucli antic.

La revisió del POUM de Cercs proposa les següents actuacions:

1. Sòl urbà:

1.1. Crear una regulació específica pel nucli antic atès que la qualificació existent 0a, zones pendents d’edificar, no s’adapta a la realitat existent i regula l’edificació com si es tractés d’una volumetria específica de blocs aïllats que difereix de la tipologia existent al casc antic.

1.2. Determinar les alineacions i profunditats edificables de la clau 1, d’eixample tradicional, als plànols d’ordenació.

1.3. Establir mesures correctores en les zones de risc geològic.

1.4. Ajustar el límit del sòl urbà a les fites existents.

1.5. No es preveu cap pla de millora urbana, ni polígon d’actuació urbanística de nova creació.

2. Sòl urbanitzable:

2.1. No es preveuen sectors de sòl urbanitzable en aquest nucli atès que el sòl està consolidat i la resta del sòl presenta una topografia que fa inviable l’edificació.

10.2.2 NUCLI DE SANT JORDI

Es tracta d’un nucli situat en una zona elevada sobre l’embassament de la Baells de topografia planera i proper al nucli antic de Cercs. Està definit per dues zones de caràcter ben diferenciat. D’una banda trobem una zona deslligada del nucli antic, però que presenta la mateixa tipologia edificatòria. D’altra banda, a la zona més planera, es va edificar un barri de nova construcció on es van traslladar els habitants del poble Sant Salvador de la Vedella i on posteriorment s’han anat edificant habitatges unifamiliars al seu entorn.



Pàgina 113 de 122

1. Sòl urbà:

1.1. Crear una regulació específica pel nucli antic atès que la qualificació existent 0a, zones pendents d’edificar, no s’adapta a la realitat existent i regula l’edificació com si es tractés d’una volumetria específica de blocs aïllats que difereix de la tipologia existent al casc antic.

1.2. Regular amb els paràmetres d’ordenació pertinents la qualificació 2a.

1.3. Corregir errades materials que assignen una qualificació incorrecta a zones de sòl urbà.

1.4. Adaptar la delimitació de les zones i sistemes a la realitat existent.

1.5. Ajustar el límit del sòl urbà a les fites existents.

1.6. Establir mesures correctores en les zones de risc geològic.

1.7. Delimitar polígons d’actuació urbanística per garantir la urbanització de la vialitat i les cessions dels sistemes en aquells àmbits que tot i estar classificats de sòl urbà consolidat, segons el planejament vigent, tenen la condició de sòl urbà no consolidat.

1.8. Modificar la delimitació del PMU 1 per garantir l’accés a la zona industrial existent.

1.9. Revisió i adaptació dels paràmetres de regulació i d’ordenació dels plans de millora urbana planificats per adaptar-se a la legislació vigent, així com garantir una correcta integració del sector en la trama urbana.

1.10. No es preveu cap pla de millora urbana de nova creació atès que els planificats pel POUM a dia d’avui no s’han desenvolupat.


2.1. Ajustament dels límits del sector urbanitzable PPU 1 Sant Jordi, ampliant la seva superfície per incorporar la rotonda d’accés al sector.

2.2. Revisió i adaptació dels paràmetres de regulació i d’ordenació dels sectors de sòl urbanitzable per adaptar-se a la legislació vigent, així com garantir una correcta integració del sector en la trama urbana.

2.3. No es preveu cap sector de sòl urbanitzable de nova creació atès que els planificats pel POUM a dia d’avui no s’han desenvolupat.


Pàgina 114 de 122

10.2.3 NUCLI DE LA RODONELLA

Nucli urbà desenvolupat a peu de la carretera C-16 per a les vivendes dels miners que treballaven a les mines de Cercs. La seva configuració és la d’un barri que entre la topografia i el traçat de la c-16 s’ha enclaustrat.


1. Sòl urbà:

1.1. Regular la qualificació 2b segons alineació a vial amb els paràmetres reguladors pertinents, especificant l’alçada reguladora en els plànols d’ordenació.

1.2. Eliminar la qualificació 2b1 passant-la a 2b, atès que no té sentit una qualificació definida com a zones pendents d’edificar.


1.4. No es preveu cap pla de millora urbana en aquest nucli.


2.1. No es preveuen sectors de sòl urbanitzable en aquest nucli atès que el sòl està consolidat i la resta del sòl presenta una topografia que fa inviable l’edificació.

10.2.4 NUCLI DE SANT JOSEP

És un nucli de blocs aïllats al peu de la carretera que uneix la C-16 amb el nucli de Sant Corneli.

No es proposen modificacions en l’ordenació del nucli. Es mantindrà la regulació del Pla Especial de protecció i millora del barri de Sant Josep, aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona al 1995 .


Pàgina 115 de 122

10.2.5 NUCLI DE SANT CORNELI

Zona residencial base dels miners propera a les mines. Consisteix en una agrupació de blocs lineals aïllats alineats a vial d’unes dimensions similars situats entre zones verdes i vialitat.


1. Sòl urbà:

1.1. Regular la qualificació 0b segons alineació a vial amb els paràmetres reguladors pertinents, especificant l’alçada reguladora en els plànols d’ordenació.

1.2. Eliminar la qualificació 0b1 passant-la a 0b, atès que no té sentit una qualificació definida com a zones pendents d’edificar.

1.3. Adaptar la delimitació de les zones i sistemes a la realitat existent.

1.4. Proposta de qualificació d’una nova zona verda lineal situada enfront del museu que et condueixi cap als equipaments existents.


1.6. Ampliar l’àmbit del PMU 4 per connectar la vialitat proposada amb la vialitat del nucli de Sant Corneli.

1.7. No es preveu cap pla de millora urbana de nova creació atès que els planificats pel POUM a dia d’avui no s’han desenvolupat.


2.1. Ajustament dels límits del sector urbanitzable PPU 2 Sant Corneli nord, reduint la seva superfície.

2.2. Revisió i adaptació dels paràmetres de regulació i d’ordenació dels sectors de sòl urbanitzable per adaptar-se a la legislació vigent, així com garantir una correcta integració del sector en la trama urbana.


Pàgina 116 de 122

10.2.6 LA CONSOLACIÓ

Zona destinada a l’ús industrial a la seva par sud i d’equipaments, tant públics com privats, a la part nord.


1. Sòl urbà:

1.1. Ajustament dels límits de la zona 4b a la Modificació puntual de l’àmbit de la Consolació, aprovat inicialment amb l’objectiu de modificar els paràmetres reguladors per flexibilitzar la implantació d’indústries a l’àmbit.

1.2. Proposta de qualificació d’una nova zona verda lineal paral·lela als serveis tècnics de la central tèrmica, en la zona industrial qualificada amb clau 4b. Es proposa un canvi de qualificació atès que la dimensió i forma de la parcel·la impossibilita el desenvolupament de l’activitat industrial, motiu pel qual es proposa ampliar l’àmbit del Pla de Millora Urbana de la Central Tèrmica (PMU 3).

1.3. No es preveu cap pla de millora urbana, ni polígon d’actuació urbanística de nova creació en aquest àmbit.


2.1. No es preveuen sectors de sòl urbanitzable en aquest àmbit.

10.2.7 CENTRAL TÈRMICA I ZONA INDUSTRIAL

La revisió del POUM de Cercs proposa les següents actuacions per aquest àmbit:

1. Sòl urbà:

1.1. Ajustament de l’àmbit del PMU 3, Central Tèrmica, pels motius anteriorment exposats.

1.2. Regular la qualificació 4b, indústria d’intensitat II, amb els paràmetres reguladors adequats per aquest tipus d’indústria.

1.3. No es preveu cap pla de millora urbana, ni polígon d’actuació urbanística de nova creació en aquest àmbit.


2.1. No es preveuen sectors de sòl urbanitzable en aquest àmbit.


Pàgina 117 de 122

10.2.8 NUCLI DEL PUIG

Es manté l’àmbit de sòl urbà no consolidat amb l’objectiu de consolidar el nucli residencial existent aprofitant els espais topogràficament més favorables per a la implantació de l’edificació.

1. Sòl urbà no consolidat (PMU 5):

1.1. Revisió i adaptació dels paràmetres de regulació i d’ordenació del sector per adaptar-se a la legislació vigent, així com garantir la consolidació del nucli existent.

10.3 ÀMBIT EL GALL

Àrea d’estudi per a la implantació d’equipaments, activitats educatives, lúdiques i turístiques relacionades amb l’embassament de la Baells. A l’àmbit es proposa estudiar:

1. Obtenció d’equipaments esportius i educatius relacionats amb l’embassament de la Baells.

2. Obtenció de la masia el Gall com a equipament públic per a emplaçar una casa de colònies per fomentar el coneixement del medi natural en el jovent.

3. Implantació de serveis i d’allotjament per a promoure el turisme vinculat a l’ús i gaudi de l’embassament de la Baells.


Pàgina 118 de 122


Pàgina 119 de 122

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

Pàgina 120 de 122


Pàgina 121 de 122

PLÀNOLS D’INFORMACIÓ

I01 Emmarcament territorial

I02 Ortofotomapa municipi

I02a Ortofotomapa nuclis

I03 Cartografia municipi

I03a Cartografia nuclis

I04 Topografia Xarxa Hídrica

I05 Topografia Pendents >20% municipi

I05a Topografia Pendents >20% nuclis

I06 Xarxa viària i assentaments

I07 Solars sense edificació existent

I08 Estudi d’alçades de l’edificació existent

I09 Estudi d’espais lliures i equipaments

I10 Xarxa de serveis – Aigua

I11 Xarxa de serveis – Sanejament

I12 Xarxa de serveis – Energia elèctrica

I13 Planejament Supramunicipal

I14 Planejament vigent - Cercs, St Jordi i el Puig

I15 Planejament vigent - Rodonella, Central Tèrmica i la Consolació

I16 Planejament vigent - St Corneli, St Josep i la Consolació


Pàgina 122 de 122

I17 Catàleg de Masies, Cases rurals i Patrimoni

PLÀNOLS D’ORDENACIÓ

O01 Proposta d’ordenació – Sòl No Urbanitzable

O02 Proposta d’ordenació – Nuclis de Cercs, St. Jordi i el Puig

O03 Proposta d’ordenació – Nucli de la Rodonella, Central Tèrmica i la Consolació

O04 Proposta d’ordenació – Nucli de St. Corneli, Sant Josep i la Consolació

memòria av poum cercs i+o av poum cercs-i-o.pdf · memÒria de la informaciÓ pàgina 5 de 122...

Documents