1. I LES RELACIONS I INTERPERSONALS 2. Saint- Exupery, Terra dels homes, E d. Empuries, 2000. 3. - Neix a Roubaix (Frana) el 30 doctubre de 1905 - Doctor en lletres per la universitat de Lille lany 1935 amb la tesis: La pense religieuse de Friederich von Hgel - 1936 Mounier publica a Frana El manifest al servei del Personalisme - 1942 Segona tesis doctoral: La reciprocit des consciences. Essai sur la nature de la personne - Doctor en teologia per la Universitat dEstrasburg lany 1946 amb la tesis: La philosofie religieuse de Newman - Mor a Estrasburg lany 1976 4. LA CONCIENCIA PER A NEWMAN (1801-1890): Per a Newman mirar el mon sense la consciencia fa que la persona es torni atea o pantesta. La propia consciencia no percep noms el propi jo, s la mitjancera de Du que ens parla darrera dun vel. La En front dels desastres o la bellesa de la natura, noms la conciencia pot donar resposta a les preguntes que presenta la mateixa natura i no ella mateixa. La conciencia que ens invita a fer el be i evitar el mal fa referencia a Alg que supera la propia persona i respecte a qui el ser hum s responsable. 5. * Es va dedicar a estudiar a fons les relacions interpersonals i la conscincia, indagant a fons en lestructura de la persona. * Va estudiar a fons lHistria de la Filosofia i va tenir influncies de Bergson, Blondel, Brunschvig i Sheler. * Lencontre amb Mounier va comportar la seva adhesi al personalisme, per no tan com a militant sin com a estudis d aquest pensament. 6. El punt de partida de Ndoncelle s l experincia de la consciencia de s, que hom la percep en comuni amb altres conscincies. Considerava un error concebre a la persona como una realitat isolada que desprs es relaciona. Per a Ndoncelle la persona en el seu sser es troba sempre en relaci: La persona s relaci. Aix sorgeix el tema de la diada jo-tu. I perque aquesta diada fructifiqui cal reciprocitat. Cal que entre les dues persones hi hagi un vincle damor. Per tindre un jo, cal ser estimat per un altre jo, i a la vegada estimar-lo; es precs tenir una consciencia, encara que sigui obscura, del altre i de les relacions que uneixen entre si els termes daquesta xarxa espiritual que s el fet primitiu de la comuni de les consciencies... (La Reciprocit des consciences, Pars 1942, 310) 7. Existir s entrar a formar part, amb la prpia identitat, d'una comunitat de vida on la ms alta expressi daquesta es troba en la conscincia i en la llibertat on saccepta aquesta identitat per a la collaboraci i per a la personificaci. s en la persona on aquesta estructura ontolgica arriba a la seva plenitud. Per aix el personalisme s una metafsica i amb el seu ontologisme i amb la seva tica, contribueix a la formaci d'una conscincia de collaboraci i de dileg. En paraules del mateix Ndoncelle, "qui desitgi conixer lestatut metafsic de la persona, el cam ms fcil s aquest de la reciprocitat humana, que s el que nosaltres hem triat. Amb major ra quan un descobreix que la seva essncia no s separable, sin que aquesta es troba en Du i per aquest fet s desvetllar el carcter unificador i transhistric de la persona". 8. Per a Ndoncelle la filosofia es un dileg interpersonal a linterior de la persona, a la seva entranya ms ntima, on troba lorientaci capa els altres, capa Du mateix i fins i tot capa les coses fsiques; encara que en la seva referncia cap aquestes noms podem parlar de relaci per analogia ja que la verdadera relaci s la que sestableix entre ssers espirituals lliures, siguin les persones divines, siguin les persones humanes. Fins a tal punt aix s aix, que tota la reflexi filosfica implica sempre, duna manera constitutiva, la interpersonalitat, dons arribem a ser persona en plenitud noms en la relaci amb els altres. 9. Alguns dels ms importants filsofs dialgics com Ebner o Rosenzwweig, han primat la importncia essencial de la paraula en la constituci de la persona com a tal, perqu la paraula s el vehicle privilegiat de la relaci humana, encara que no lnic. I per a Mart Buber la paraula fonamental no s el jo solitari, sin que s la parella Jo-Tu". Aquest dileg interior t tres dimensions: dileg amb un mateix; dileg amb les altres persones i, finalment, dileg amb Du. Per aix pot afirmar Ndoncelle que "la comuni transforma el temps, perqu recull i illumina la conscincia, i la fa canviar de ritme. El passat solitari i potser tenebrs del jo abans de la trobada amb el tu arriba a ser intelligible per un efecte retroactiu. El que en ell era misria sillumina i sexplica, el que era titubeig s'enforteix (La reciprocit des consciences, o. c., 23-24) 10. Ndoncelle contempla laspecte personal e institucional de la relaci. La famlia s l instituci principal de la relaci personal didica. Ve desprs la relaci grupal jo- nosaltres. Ac comena un descens de la relaci personal i un augment de la relaci institucional, fins el punt que la relaci jo-grup, en contes de ser relaci jo- comunitat, es converteix en relaci jo-ells, enfonsant-se la persona en un anonimat.. s aquesta relaci que es deteriora amb la civilitzaci moderna que tendeix a destruir la persona. Lamor, com a lla duni entre el jo i el nosaltres es va desplaant capa linstituci i la norma, que en contes dunir a les persones les separa i mediatitza. 11. LAMOR COM A VOLUNTAT DE PROMOCI DE LES PERSONES: * Laltra persona no s un no-jo, sin voluntat de promoci del meu jo, a condici de que hi hagi transparncia de lun vers laltre. Llavors sorgeix el nosaltres. Laltre persona no s un lmit per a la meva persona, sin lajuda necessria per la prpia promoci. * El nosaltres comunitari no s collectivisme, dons no estem enfront de persones annimes, sin davant de persones lliures vinculades per lamor. * Lamor, per a Ndoncelle, s una voluntat de promoci que uneix les conscincies en una comunitat espiritual que demana fidelitat en lamor. 12. LAMOR ENTRE LES PERSONES S LIMITAT: Si be les persones que ens estimen influieixen positivament en nosaltres, mai aquesta influncia s radicalment decisiva. Mai una persona s lefecte duna altre, ni en elcas de la procreaci. Davant de les limitacions de les nostres relacions interpersonals necesitem un amor absolut i definitiu que noms trobem en Du, que s el Tu per excelncia, lnic que pot construir i promoicionar radicalment a cada persona. 13. El viatge del jo al tu Ndoncelle el fa mitjanant la reciprocitat de les conscincies. En aquest viatge la categoria trascendental es la relaci, que revesteix la forma del nosaltres units per lamor. I com la persona no est mai acabada, vol desenvoluparse plenament ajudant a ser a un altre jo. Per aix Ndoncelle troba la explicaci de la consolidaci final de les nostres persones en la transcendncia divina. 14. L insegur dest de les reciprocitats humanes ens porta ms enll de nosaltres mateixos i deixa entreveure que tot sser est sotms a una Caritat vigilant i eternament victoriosa. Daquesta manera Ndoncelle dedueix lexistncia de Du de la mateixa caducitat que existeix en el encontre interpersonal. Noms en un Du personal que ens estima trobar lordre de les persones una plenitud de realitzaci. Aquest Tu div es, aix, el jo ideal de tots els jos ideals haguts i per haver. 15. SOM ESTIMATS PER UN DU PERSONAL: La limitaci, linsuficiencia i la caducitat de les nostres relacions en front de la plenitud de ser a la que estem cridats no troba justificaci mes que en lexistncia daquest Tu div que crea per amor a les persones i est decidit a promocionar-les perque arribin a la seva perfecci. 16. La conscincia te un dest transcendent. Si be existeix un collegi metafsic dels esperits en Du, la nostra universalitat eterna no est completament realitzada. Si un germen de comuni total s inseparable de la condici personal, cada persona esta eternament dedicada a desenvolupar-se lliurament i a inaugurar aquestes interaccions mundanes. s el mateix Du qui ens dona una identitat i qui fixa eternament la nostra essncia. Llavors, diu Ndoncelle, ja no hi ha diferncia absoluta entre el jo ideal o super- jo i el tu div; son laspecte irreemplaable i total que Du ha volgut donar-nos duna manera especial Ell mateix, que ens ha creat (La rciprocit des consciences, 75) 17. No tenim que pensar a Du com un arquitecte o un rellotger, dons el fi que persegueix no s exterior a Ell. Per a la causalitat mecnica, la causa i lefecte son coses. Per a la causalitat personal, la persona modifica les coses, dons fa referncia a la voluntat divina. Per aix ens recorda Ndoncelle que anem de nosaltres a la natura, i aquesta noms ens s accessible en la relaci amb Du, en lacte de convertir-la a Ell. Sabem que depn realment de Du, en la mida que deixem que la crida de Du descendeixi damunt della i la retorni. Llavors gemeix i canta al Totpoders.(La rciprocit des consciences, 266) 18. En la societat actual hem de introduir la cultura del amor, la civilitzaci de la persona, la convivncia i la compenetraci dels esperits. Shan de crear estructures lleis o models antropolgics i econmics propis de lexistncia interpersonal i no de una existncia competitiva. Ndoncelle ens recorda que la persona est sempre per damunt i ms enll de la societat natural. No te mai com a meta aquesta societat. Per es serveix de la civilitzaci com a un medi per fer nixer nous valors on es puguin expressar els seus actes comunitaris. Quan, a mes duna obra del jo en la societat fa acte de presncia lobra caritativa dun nosaltres llavors el que sha dit del valor suprem de la conscincia s encara ms verdader: lamor, de sobta, dona a la societat ms del que rep e intenta penetrar-la en benefici de les persones( Vers une philosophie de l'amour et de la personne, 70-71) 19. La Bellesa podria ser un altre nom de Du. Els valors ltims com la bellesa, la veritat i la bondat son sobrenaturalesa. La bellesa s la divinitat envoltada dun vel. La percepci esttica s incompleta dons s consciencia de Du per no s la conscincia de Du en nosaltres. La bellesa ens deixa solitaris enfront de Du. La veritat s un aspecte de la bellesa. s una forma ms estricte que el art i on s mes fcil posar-se dacord enfront de limpersonal. Tota la cincia terica conclou en art i tot ofici tindria que ser un art. 20. La bondat s la bellesa de la conducta. Noms tenim conscincia del be quan comencem a fer-lo. Es tracta descoltar la conscincia per actuar adequadament. La bondat ens acosta a Du duna manera ms penetrant i aquest cam culmina amb la vida mstica, en ladoraci i en lacci de grcies dirigides a Du intut en la nostre essncia inicial. 21. La persona no s noms un ser en el temps, como ho son les coses, sin un ser histric, amb una mirada fixa en el passat i una altre que anticipa el futur. Memria i projecta son constitutius de lexistncia humana. Sense memria es poden perdre les arrels i sense projecte moren les esperances i les illusions. Noms demanem perd en el present del que presentim fer millor en el futur. No tenim consciencia de la nostre vocaci existencial dun cop per sempre. Lhem danar discernint a cada moment. La persona te distintes vocacions, si be una sobresurt de les altres. Per la nostre principal vocaci es ser persona, es a dir ser sants. 22. LA RELACI INERPERSONAL A MAURICE NDONCELLE En aquest llibre trobareu a la primera part una biografia intel.lectual i el concepte de filosofia que te M. Ndoncelle; i a la segona part les implicacions de ser la persona un ser en relaci: a) La persona com a vocaci; b) la persona com a dileg; i c) la persona com a comuni.