MATERIALS NO METAL·LICS

EL COURE

Què és el coure?

Metalls no ferrós pesat. Símbol:Cu Nombre atòmic: 29 Punt de fusió:1.084 Cº Color: marró ataronjat Es un dels metalls mes utilitzats. Producció estimada: 8,8 milions de tones

anuals. Ocupa el 25é lloc a l’escorça terrestre.

D’on prové?

Es troba principalment a Estats Units, l’antiga URSS, Xile y el Canadà.

Està en la composició química d’alguns minerals, majoria son òxids i sulfurs, com a la calcopirita, el mineral més utilitzat per a l’obtenció del coure.

La seva obtenció

L’extracció del coure es fa majoritàriament en mines a cel obert.

Es tritura obtenint un polsim. Aquest es fon i es refina mitjançant l’electròlisi, que consisteix a situar el coure en forma de plaques a l’interior d’un tanc que conté una dissolució de sulfat de coure àcid i fer-li circular un corrent elèctric continu durant 15 dies. El coure pur es va dipositant a les plaques connectades al pol negatiu i les impureses van quedant dipositades al fons del recipient. Un cop finalitzada l’electròlisi, el coure obtingut té una puresa 99,9 %.

Les seves propietats

Gran conductivitat elèctrica i tèrmica, desprès de la plata es el metall que millor condueix l’electricitat i la calor.

És un material més dens que els metalls fèrrics, tou, dúctil i mal·leable i, per tant, es pot treballar fàcilment en fred. Però un cop deformat es torna més dur i resistent. Aquest fenomen s’anomena acritud.

Resistència a la corrosió: no es deteriora al exposar-se al medi ambient.

Té poca activitat química i únicament s’oxida en l’aire humit, molt lentament.

Les aplicacions

La principal aplicació del coure, a la qual es destina un 50 % de la seva producció mundial, és l’elaboració de cables conductors elèctrics.

Altres aplicacions importants, basades en la seva conductivitat tèrmica, són la fabricació de calderes, forns, intercanviadors de calor, radiadors, etc.

Aprofitant la resistència a la corrosió, també es fan de coure tubs i canonades per a la conducció d’aigua i de gas als habitatges, i recipients i canonades per a la indústria química.

Els aliatges ELS BRONZES: s'anomenen bronzes els aliatges decoure amb qualsevol altre metall que no sigui el zinc.L’estany es el principal element d’aliatge ja que quans'afegeix estany al coure s'aconsegueix millorpropietats de fusió i emmotllament, millora lesPropietats mecàniques (duresa i resistència aldesgast) i també millora considerablement laresistència a la corrosió. L'inconvenient es queempitjora la conductivitat elèctrica i tèrmica.S’utilitzen especialment a la indústria del petroli, enturbines, campanes, decoració,etc.

ELS LLAUTONS: S'anomenen llautons els aliatges de coure i zinc. El zinc millora les propietats mecàniques del coure, en baixa el punt de fusió i el fa més apte per a l'obtenció d'objectes per emmotllament. Els llautons resulten més barats que el coure i que el bronze. D'altra banda, el zinc redueix la conductivitat elèctrica i tèrmica del coure. S’utilitzen per a decoració, vàlvules, engranatges, bombes, coixinets, instrments musicals,etc.

Preu per cada kg: 2.5 euros