Projecte Joan Miró

Matèria i fons.Ana Mª DíazCristina GómezBerta Hinojosa

Laura IchartArantxa Lordén

BIOGRAFIA JOAN MIRÓ

Pintor, escultor, gravador i ceramista.Neix a Barcelona, l’any 1893. Va morir el 1983 a Palma de

Mallorca. El seu pare era orfebre i rellotger.La seva mare és filla d’una família d’ebenistes

mallorquins.Màxim representant del surrealisme.Influències fauves, cubistes i expressionistes passant a

una pintura plana amb cert aire naïf, com és el seu conegut quadre La Masia de l’any 1920.

Al 1907 estudia a l’Escola de Comerç de Barcelona i a la vegada, assisteix a les classes d’art de l’escola de la Llotja. Va ser alumne de Modest Urgell i Josep Pascó.

Passa una depressió nerviosa i unes febres tifoides que el porten a passar al 1911, una llarga convalescència a la casa familiar de Mont-roig. En aquest període és on decideix dedicar-se a la pintura.

A partir de la seva estada a Paris, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb els punts del surrealisme i incorporant-se a aquest moviment.A nombroses entrevistes i escrits que

daten de la dècada de 1930 Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, a les seves pròpies paraules de «matar-los, assassinar-los o violar-los», per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegar-se a les seves exigències i a la seva estètica ni tan sols amb els seus compromisos cap als surrealistes.

El 1929 es casa a Palma de Mallorca, s’instalen a París i tenen una filla, Dolors.

Un dels seus grans projectes va ser la creació el 1975, de la Fundació Joan Miró, ubicada a Barcelona, centre cultural i artístic per difondre les noves tendències de l'art contemporani, constituint-se amb un gran fons d'obres donades per l'autor; d'altres llocs amb importants fons de les seves obres són la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma de Mallorca, el MNAM de París i el MOMA de Nova York.

PENSAMENT ARTÍSTIC

- Joan Miró fou pintor, escultor, gravador i ceramista. - Considerat un dels màxims representants del surrealisme. - A les seves obres reflecteix l’interès al subconscient i al seu país.- Mostra influències pel cubisme i l’expressionisme. - Finalment mostra les seves noves tendències per l’art

contemporani.

Ermita de San Joan d’Horta, 1917 Mont-roig l’església i el poble, 1919 Autoretrat 1937/38 - 1960

Dona i ocell, 1967

El somriure d’una llàgrima, 1973

Parella d’enamorats dels jocs de flors d'ametller. Maqueta del conjunt escultòric de la Défense (París), 1975

MATÈRIA I FONS

OBRA ESCOLLIDAPLUJA D’IDEES:

- Fons de tela.- Fons molt treballat.- Està dibuixat el seu autoretrat.- És un rostre nítid.- Transmet delicadesa i precisió.- Seguretat en el traç.- Comunica elegància i subtilesa. - Sobreposa un autoretrat sobre l’altre.- Destaca el color negre.- En el segon autoretrat destaca un traç corbat, gruixut i simple.- Utilitza punts de colors.

“ No es pot apreciar una obra d’art sense tenir en compte la seva matèria, doncs és al prendre consciència d’ella quant el seu sentit es converteix, no en una idea, sinó en una evidència sensible “

En 1937, Miró comença l’ Autoretrat. La intensitat del dibuix resultant influeix en la seva decisió i opta per aplicar tan sols alguns colors diluïts. La revisió, segons un criteri de síntesi extrema, arriba en 1960. Miró encarrega llavors una còpia del dibuix, visible en un segon pla, sobre el qual, amb un traç gruixut, ràpid, simplifica aquell rostre turbulent. Al rostre particular, concret, identificable, s'imposen les formes bàsiques d'un personatge genèric, universal.

PLUJA D’IDEES

- Ens vam basar en l’obra d’Autoretrat de Joan Miró i vam decidir fer el nostre sobre diferents fons, alguns dels quals eren utilitzats per ell en les seves obres.

- Vam el·laborar una llista amb diferents fons que podríem aplicar en la nostre obra que són els següents: vidre, cartró, fusta, tela, farina, paper, bitllet, diari, sac, esquitxat, fregat, formes geomètriques, paper de costura, etc.

- Entre tots aquests vam escollir cinc: fregat, esquitxat, diari, formes geomètriques i paper de costura.

- Vam decidir utilitzar les nostres fotografies per plasmar sobre els fons, així com feia Miró en la seva obra de l’Autoretrat.

- Vam escollir una tècnica per plasmar els nostres autoretrats sobre els fons triats. Aquesta és l’anomenada, tècnica de calcat, que consisteix en pintar amb ceres la part posterior del full de la imatge que es vol plasmar. Tot seguit, la part pintada posar-la a sobre del fons i resseguir les línies de la imatge amb diferents estris, com poden ser, bolígraf, carbonet, llapis, etc. D’aquesta manera aconseguirem deixar plasmada la imatge en el nostre fons.

PROPOSTES

Fer una llista de diferents fons: sac, diari, paper de vidre, roba, suro, bitllet, cartró, paper de ceba, fusta, cartolina amb base de farina i pintura, sal de colors fet amb guixos, pedra, llenç i esquitxat.

Dibuixar un autoretrat damunt d’un fons de la llista. Situar figures geomètriques, línies i punts damunt del fons

esquitxat. Fer taques damunt d’un fons. Fer autoretrat mitjançant un programa de retocs fotogràfics,

com per exemple el Photoshop. Fer dibuix lliure sobre un fons. Fer un fons fregat. Treballar damunt formes geomètriques. Treballar damunt línies i punts. Treballar damunt de signes dibuixats. Dibuixar amb les mans. Juxtaposar una imatge sobre l’altre. Enganxar elements retallats de revistes, diaris, etc. sobre un

dels fons treballats. Fer un quadre o un dibuix tridimensional.

REALITZACIÓ DEL

TREBALL EN GRUP

Després d’haver escollit els cinc fons i les cinc fotografies vam començar a utilitzar la tècnica del calcat.

En aquests tres fons vam anar fent proves amb les pintures fins a arribar al resultat final plasmat en les fotografies.

Un cop posada la pintura al paper vam utilitzar una esponja i un fregall per a distribuir i barrejar la pintura d’una forma veloç, per a donar la sensació de moviment i d’un fons amb una textura difosa, com es pot observar en el fons fregat.

Aquest va ser el resultat de les proves finals dels nostres autoretrats.

Amb els fons finalitzats, vam situar la nostra fotografia (pintada pel darrere amb cera de color negre), damunt d’aquests, i amb estris de puntes diferents, com són carbonet, llapis i bolígraf vam resseguir la imatge, de manera que quedes plasmada en els nostres fons.

Aquests han estat els resultats després de calcar la nostre fotografia sobre els fons escollits.

Per acabar vam decidir crear un suport on posar les nostres obres d’art.Vam realitzar una pluja d’idees sobre diferents tipus de suport, com presentar-ho en forma de llibre o d'acordió. Finalment ens vam decantar per barrejar les dues idees i realitzar un “llibre-acordió”, el qual vam anomenar: “ EL LLIBRE DE JOAN MIRÓ”.

Procés de la realització del “llibre-acordió”:

PROJECTE FINAL

Aquest és el resultat final del nostre “llibre-acordió”, anomenat EL LLIBRE DE JOAN MIRÓ.

CONCLUSIONS

Amb el treball realitzat amb les components del grup, hem tingut l’oportunitat de conèixer més a prop l’artista Joan Miró i les seves obres d’art, podent d’una forma, experimentar nosaltres mateixes amb els mateixos materials i tècniques que l’artista utilitzava per treballar, però amb un toc personal. També hem pogut apreciar moltes obres de Miró que desconeixíem i conèixer els diferents fons amb els que ell treballava.

Ens hem adonat que és molt important qualsevol dibuix que fem, fins I tot, una sola taca que s’ha fet per accident. És riquesa, t’has de deixar estimular per allò que veus al teu entorn i desenvolupar formes a través del que veus (així com fan els petits grans artistes: els infants).

Fent les nostres obres, hem pogut sentir tot el que sentia Miró, pot ser no de la mateixa manera, però si d’una forma molt intensa i especial. Hem pogut “ballar mentre pintàvem”