Marià Fortuny(1838-1874)

Autoretrat 1858

Retrat de Fortuny fet per Federico de Madrazo1867

Estudi per a una crucifixió1860

Ramon Berenguer III a la torre del castell de Fòs1856-1857

Aconsegueix la plaça de pensionat de Pintura a Roma, creada per la Diputació de Barcelona.

L’odalisca 1861

Té com a compromís lliurar a la Diputació diverses composicions: diversos dibuixos acadèmics, còpia d’un quadre d’autor clàssic i un oli sobre un assumpte de la història general de Catalunya.

Pensionat per la Diputació de Barcelona, el 12 de febrer de 1860 Fortuny arriba a Tetuan. El motiu d’aquest viatge a Àfrica és la realització d’una sèrie d’obres on es reculli les gestes del general Prim en la guerra de Marroc.

La batalla de Tetuan.Oli sobre llenç 300 x 972 cm.1862-1864

Cronista de la guerra hispanomarroquina

Paisatges marroquí, estudis per a La batalla de Tetuan

1860

Gràcies a aquests estudis va obtenir una pensió de la Diputació per poder viatjar a tota Europa i poder estudiar els quadres més importants de temàtica de batalles

Com “La vicaria” pertanyen a l'anomenada pintura de casaques “casacón”.

L’elecció de la model 1873-1874

El col·leccionista d’estampes 1863-1865

El col·leccionista d’estampes 1866

Escenes de gènere

Escenes orientalistes

Músic àrabs 1872

El venedor de tapissos (aquarel·la) 1870

El marroquí (aquarel·la) 1869

Vista de Granada 1870-72

Pati en l’Alhambra 1870-72

Jardí de la casa Fortuny 1870-72

Etapa granadina 1870-1872Un gran canvi - llum i color andalús -

Platja de Portici 1874

Nu a la platja de Portici 1874

Senyora Agrasot 1874

Portici 1874Impressionisme i japonessisme

Els fills del pintor en el saló japonès 1874

La vicariaMarià Fortuny

Oli sobre fusta 60 x 94 cm

Marià Fortuny(1838-1874)

MNAC. Barcelona1867-1870

Realisme “fortunyisme”

Apunt per a la primera versió de “La vicaria”1867

La vicaria es va inicia l’hivern de 1867 quan Fortuny va haver de visitar un diverses ocasions la sagristia de l’església madrilenya de Sant Sebastià amb motiu del seu casament amb Cecília de Madrazo.

Lagartijo en la capella (aquarel·la)1867

Fortuny va utilitzar aquesta figura per a la realització de “La vicaria”

Primera versió de “La vicaria”1867

Aquerel·la “La vicaria” 1867-1868

Increïble virtuosisme tècnic.

Tècnica de treball de miniaturista que aquí es fa evident en el vestit del torero.

El juny de 1868 i instal·lat a Roma pinta la versió definitiva.

Tableautin de 60 x 94 cm

Línia compositiva horitzontal

Capellà i home conversant discretament

Acció principal desplaçada a l’esquerra (capellà, testimoni, nuvi, núvia i noia)

Marcada concentració de personatges a la dreta (convidats parlant entre ells, dama girada cap al penitent, toreros)

reflexos dels metalls fusta dels banc

gastada per l’ús

catifa vella i desarrelada

paper oblidat

làmpada

pintura pot ser el

martiri d’un Sant

Espai arquitectònic fictici on Fortuny reuneix elements de diferents llocs.

S’exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe Goupil

a París. La gent feia cua al carrer per poder-lo

contemplar i els principals periòdics van comentar

llargament el fet. A tall anecdòtic, hem de dir que

Goupil va vendre el quadre per 70.000 francs.

Reixa i biblioteca còpia d’una església romana

Isabel (la núvia)la cunyada del pintor

Raimon (el nuvi)el germà d’Isabel

Nicolina (la "maja")la model romana

Arlequino (el torero) model habitual de Fortuny

Meissonier (el militar) pintor realista francès, aleshores molt cèlebre, de qui és sabut com s'enorgullia d'haver posat per a aquesta obra

Cecília esposa del pintor

RIQUESA DE COLORS, PREDOMINI DELS CÀLIDS SOBRE ELS FREDS

LLUM REPARTIDA HOMOGÈNIAMENT

LES OMBRES SITUEN ELS PERSONATGES EN L’ESPAI

ESTIL•REALISME BURGÉS: TEMES ANECDÒTICS I JOVIALS, LLUNY DE TOTA CRÍTICA SOCIAL

•REALISME OPOSAT AL DE COURBET

•FORTUNYISME

•PRECIOCISME (TRAÇ MINUCIÓS, DETALLISME)

•PINZELLADA RÀPIDA, TAQUES DE COLOR (GOYA: LA LLETERA DE BURDEUS)

•ESTUDI DE

•LLUM I COLOR

•EXPRESSIONS DELS PERSONATGES

•ESPAIS AMPLES

•PRECURSSOR DE L’IMPRESSIONISME

INTERPRETACIÓ

• Dins d’una vicaria (possiblement la madrilenya de Sant Ginés on es va casar Fortuny amb Cecília Madrazo) s’està signant un contracte matrimonial.

• Apareixen diversos tipus socials que acompanyen la boda.• Tema costumista ambientat en el segle XVIII (nostàlgia de l’Antic

Règim)• Tipologia de pintura per a decorar cases burgeses, ja que la burgesia vol

distreure’s i no veure les misèries de la societat industrial.• S’exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe Goupil a París. La gent

feia cua al carrer per poder-lo contemplar i els principals periòdics van comentar llargament el fet. A tall anecdòtic, hem de dir que Goupil va vendre el quadre per 70.000 francs.

• Fortuny tingué molts imitadors i falsificadors, fins i tot en vida.• Morí als 36 anys a Roma, probablement de malària, complicada per una

malaltia gàstrica derivada del vici de xuclar els pinzells de l’aquarel·la.