7UHEDOOGHUHFHUFD

/LQD/DPRQW

&XUV

Resum !Aquest treball tracta la histria de l'humor als mitjans de comunicaci, les transformacions que ha experimentat al llarg dels anys i com es presenta a l'actualitat. La investigaci sha centrat al voltant de tres preguntes de recerca: Qu s lhumor segons les teories clssiques i modernes? Com es manifesta lhumor als mitjans de comunicaci?, i Quines sn les estratgies opinions i percepcions dels professionals de lhumor sobre la seva tasca? El treball combina mtodes terics i prctics i est dividit en tres parts: La primera s un estudi teric sobre lmbit i les qestions bsiques que envolten el tema de lhumor, la segona s un estudi teric-prctic sobre la histria i lactualitat de l'humor als mitjans de comunicaci, i la tercera s un estudi prctic amb entrevistes a professionals de lhumor. El treball aporta coneixement sobre lestat i les tendncies de lhumor al nostre pais, i demostra que, tot i que molt sovint desconeixen el seu fonament teric, els professionals de lhumor fan servir estratgies ben estudiades per la teoria per explotar els mecanismes de lhumor. !!!!!!!!!!

!!!!!!!!!!!!

!1

!Agraments !La realitzaci daquest treball de recerca no hauria estat possible sense la collaboraci de molta gent que mereix el meu agrament.

En primer lloc, vull agrair-li al meu tutor Ricard Serrano, que em va proporcionar ajuda i consells al llarg de tot aquest procs i va apreciar molt el meu inters cap a lestudi de lhumor. Tamb vull fer esment especial als meus pares, que mhan donat suport incondicional i nims a lhora de posar-me a treballar i la seva companyia i comprensi ha sigut de gran ajuda. A ms agrair tamb la professionalitat dels professors de comunicaci de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Jordi Snchez Navarro, Antoni Roig Telo i Daniel Aranda Jurez, als qui vaig realitzar consultes per a la realitzaci de la segona part del treball.

I a les aportacions de tots els professionals de lhumor que han accedit a collaborar en aquest estudi: Joan Antoni Martin Piol, Joan Tharrats, Manel Fontdevila, Carlos de Diego, Oriol de Balanz, Mauro Entrialgo, Cels Piol, Kike Garca, John Tones, Lus Bustos, Clara Soriano, Manuel Bartual, lex Santal, Jorge Riera, Guille Martnez-Vela, Raul Minchinela, Carlo Padial, Albert Monteys, Toms Fuentes, Fran Collado i Antonio Trashorras, per la seva voluntat de cooperaci i implicaci, ja que la seva ajuda va ser fonamental alhora de realitzar la tercera part.

Finalment en l'mbit personal, agrair a Daniel Granada el seu suport constant i el fet que em deixs veure una cpia del seu treball de recerca com a model, cosa que mha ajudat en la millora d'alguns aspectes formals.

A tots ells, i tamb als membres del Tribunal que dedicaran temps en l'avaluaci d'aquest treball, moltssimes grcies. !

!2

!ndex

Introducci 5

Primera part: Qu s lhumor

Introducci 7

1. El sentit de lhumor 9

2. Les formes de lhumor 10

3. El riure 11

4. Teories clssiques de lhumor 14

4.1. Teoria psicoanaltica del lhumor 14

4.2. Teoria de la superioritat i menyspreu 15

4.3. Teoria de la incongruncia 16

4.4. Teoria de la inversi 17

5. Teories actuals de lhumor 18

5.1. Processos cognitius en lhumor conversacional: ironia i sarcasme 19

Segona part: Lhumor als mitjans de comunicaci

Introducci 20

1. Lhumor a la televisi 21

1.1. Telecomdies 21

1.1.1. Antecedents histrics

1.1.2. Caracterstiques de la telecomdia

1.1.3. Lhumor a la telecomdia

1.2. Programes de monlegs o esquetxos 24

1.2.1. Antecedents histrics

1.2.2. Caracterstiques dels programes de monlegs

1.2.3. Lhumor als monlegs

1.2.4. Aspectes particulars dels monlegs televisius

1.3. Concursos, realities, actuacions musicals 26

1.4. Noticiaris satrics 26

1.5. Breu histria de lhumor a la televisi a Espanya 26

1.6. Situaci actual 28

1.6.1. Cadenes generalistes

1.6.2. Canals temtics de pagament

2. Lhumor a la rdio 31

2.1. Antecedents histrics 32

2.2. La rdio humorstica a Espanya 32

2.3. Caracterstiques de lhumor radiofnic 33

!3

!!

3. Lhumor a Internet 34

4. Lhumor a les revistes 35

4.1. Antecedents histrics 35

4.1.1. Anglaterra i Estats Units

4.1.2. Frana

4.1.3. Itlia

4.2. Revistes dhumor a Espanya 36

4.2.1. Publicacions des de finals del segle XIX fins al dia davui

4.2.2. Situaci

5. Lhumor al cinema 41

5.1. Antecedents histrics 41

5.2. Situaci actual 43

Tercera part: Els professionals de lhumor

1. Definici del cas prctic 44

1.1. Objectius de cas 44

1.2. Professionals entrevistats 45

2. Resultats 47

2.1. Caracterstiques dels entrevistats 47

2.2. Quina s la seva especialitat relacionada amb lhumor 48

2.3. En qu es basa el seu humor 49

2.4. Com defineixen el seu humor en relaci amb el pblic 50

2.5. Don treu les idees per a fer el seu humor 51

2.6. Es considera una persona... 52

2.7. Humor i vida quotidiana 53

2.8. Interessos com a consumidors dhumor dels professionals 55

2.9. La presncia de la dona en lhumor 56

Conclusions 59

Bibliografia i webgrafia 61

Annexos 63

Annex 1 Investigacions de la teoria psicoanaltica de l'humor

Annex 2 Investigacions de la teoria de la incongruncia

Annex 3 Investigacions de la teoria de la incongruncia

Annex 4 Qestionari del cas destudi prctic

Annex 5 Informe complet de les respostes dels professionals entrevistats

!4

Introducci !Tot i que avui dia vivim immersos a una societat cada cop ms complexa i contradictria, per sort comptem amb un component vital que ens ajuda donar-li la volta a les situacions i fer-les relatives: Lhumor. Aquest ingredient fonamental sorgeix a qualsevol situaci i esdeveniment del nostre dia a dia. Des que ens llevem fins que ens anem a dormir, trobem humor a tot arreu: al metro, als diaris, a Internet, als cartells publicitaris, als llibres, a qualsevol situaci social, i sobretot a les nostres converses o interaccions. He triat aquest tema per dedicar-hi lesfor dun treball de recerca perqu, al llarg dels meus disset anys, he decidit que lhumor jugui un rol fonamental a la meva vida. Per no noms que el jugui en un sentit individual, sin que tamb mencanta el fet dintentar provocar alguna que altra rialla a les persones que menvolten (encara que potser es quedi en un mini somriure). A ms, estic molt interessada en conixer la histria de l'humor als mitjans de comunicaci, les transformacions que ha experimentat, com sha anat manifestant al llarg dels anys i com es presenta a l'actualitat, ja que vull estudiar comunicaci audiovisual i magradaria dedicar-mhi en un futur. Encara que tinc diverses incgnites que giren entorn de lmbit humorstic, a mode de resum, per poder realitzar aquest treball he centrat la meva investigaci al voltant de les segents tres preguntes de recerca: Qu s lhumor segons les teories clssiques i modernes? Com es manifesta lhumor als mitjans de comunicaci? i Quines sn les estratgies opinions i percepcions dels professionals de lhumor sobre la seva tasca? L'objectiu principal d'aquest treball ser comprovar o no la segent hiptesi: Tot i que molt sovint desconeixen el seu fonament teric, els professionals de lhumor utilitzen estratgies ben estudiades per explotar els mecanismes de lhumor. Per poder organitzar i emprendre la meva investigaci, intentar respondre les meves preguntes de recerca i comprovar la hiptesi, he decidit dividir el treball en tres parts: La primera part es tracta dun apartat destinat a introduir-me en aquest mn. Ha estat fonamental confeccionar un marc teric per tal de contextualitzar lmbit i les qestions bsiques que envolten el tema de lhumor i les teories realitzades. En primer lloc he provat de definir lhumor i conixer letimologia de la paraula. A continuaci he tractat les diferents formes d'humor que existeixen, el sentit de lhumor i el riure, i les teories clssiques i actuals que han elaborat diferents experts i investigadors. Aquesta primera part m'ha donar peu a la tercera part daquest treball, ja que he trobat que hi havia molta investigaci sobre lhumor en general, per que no hi ha

!5

investigacions especfiques sobre els professionals, i he mirar de fer-ne una modesta aportaci al tema. Per aconseguir aquest objectiu, i desprs de desenvolupar a la segona part un estudi de la historia i lactualitat del humor als mitjans de comunicaci, he realitzat la tercera part, que s un estudi prctic sobre els professionals de lhumor. Per tal dassolir els objectius daquest treball de recerca ha sigut necessari desenvolupar els segents mtodes de treball: 1) la recerca bibliogrfica en els camps de la psicologia de lhumor i dels gneres humorstics als mitjans de comunicaci, 2) lanlisi prctica dels continguts dels mitjans (programes de televisi i rdio, revistes, cartellera cinematogrfica, i 3) estudi prctic dels professionals a partir de breus entrevistes online. Aix en el treball he combinat mtodes terics i prctics per extreuren conclusions i ampliar el meu coneixement sobre un tema que m'apassiona i que em sembla molt rellevant. !!

!6

!Primera part

Qu s lhumor? !Introducci !Lhumor s un concepte molt difcil de definir. Al tractar-se duna experincia que experimentem a totes hores, gaireb mai ens hem plantejat el fet dhaver-lo de definir. Tothom sap el que s lhumor, i per a cada persona lhumor t un paper o un altre a les seves vides. Lhumor ens fa veure la realitat duna altra manera i ens ajuda a capgirar a tot el que ens envolta. Podem trobar humor a situacions, escenes i llocs inesperats, i aquesta capacitat (tant humana) de crear-lo espontniament ens ajuda diriament a afrontar situacions tota mena de situacions, ja siguin incmodes o difcils. Ramn Gmez de la Serna a Gravedad y importancia del humorismo al provar de definir-lo diu: Definir l'humorisme en poques paraules, quan s l'antdot d'all ms divers, i la restituci de tots els gneres a la seva ra de viure, s el ms difcil del mn. 1

Algun cop, he mirat dimaginar-me com seria la nostra vida sense lhumor, per desprs de passar uns minuts rumiant-ho, automticament he deixat de fer-ho. D'entrada, tot estaria emmarcat a una atmosfera depriment, les accions diries es trobarien sotmeses a moltssim rigor i hi haurien queixes continues per part de tots els ciutadans. Aix mateix, al no poder riurens dels nostres errors, no podrem treure-li importncia a les qestions que no sortissin tal i com les havem planejat prviament. En definitiva, si no tingussim ni una espurna d'humor a les nostres vides, es produiria un retorn al segle XVI i ens trobarem a lanomenat desengany barroc. Anirem queixant-nos del pas irrefrenable del temps, de la inconsistncia i fugacitat de la vida, i del somni que aquesta constitueix. Per mentre que els barrocs van poder evolucionar cap a una situaci ms racional i optimista, nosaltres no podrem pas deslliurar-nos daquesta condici pessimista mai, sense nostre tant nfimament valorat sentit del humor, i ens trobarem immersos en un estat de monotonia extrema.

Segons la Gran Enciclopdia Catalana lhumor s la "facultat de descobrir i expressar elements cmics o absurdament incongruents en idees, situacions, actes, esdeveniments, etc." 2

Un fet sorprenent respecte a la histria d'aquest mot, s que encara que avui dia relacionem lhumor amb la descoberta i lexpressi d elements cmics, no sempre

!7

" GMEZ DE LA SERNA, R. (1928), Gravedad e importancia del humorismo, Revista de Occidente, LVI, 1pp. 348-360.

" http://dataqa.ec.gec.semcs.net/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-2GEC-0233190.xml?s.q=humor#/h [darrera data de consulta: novembre de 2013]

ha estat aix. La paraula humor prov del llat humorem, que vol dir lquid. Als manuals de medicina antiga, els humors eren cadascun dels lquids o fluids dun organisme viu. Un fet curis i sorprenent, s que el clebre metge Hipcrates, avui dia considerat pare de la medicina, per la seva tasca de separar la medicina daltres disciplines com la filosofia i la tergia (la prctica de la bruixeria i rituals per guarir). Fa uns quants segles, concretament al segle IV a.C, va defensar la teoria que el que produa les malalties era un desequilibri entre els quatre humors que el nostre cos segrega (flema, sang, bilis negra i bilis groga). I en canvi, quan els quatre humors es troben en una mateixa proporci els ssers humans obtenim la bona salut. Cap al segle II a.C, Gal, va proposar que aquests lquids a ms, incloen propietats psicolgiques, i afirmava que les persones que tenien molta quantitat de sang estaven de millor humor que les altres, i que les tenien un excs de bilis negra al seu cos es trobaven afligides i entristides. 3

No va ser fins al segle XVI quan el terme humor va deixar de fer-se servir per referir-se per anomenar aquests components del nostre cos i es va comenar a relacionar amb els comportaments estrafolaris per part de les persones que no regien les normes socials establertes. I a partir daquest moment, es va comenar a anomenar humoristes a les persones que feien riure (Ruch, 1998).

Seguidament, un segle ms tard, el mot va ser connectat amb el riure i es va fer una distinci entre el mal humor i el bon humor, segons si el context sobre el es rigus era escaient o b inapropiat. I va ser a partir dels segles XVII, XVIII i XIX, quan aquesta paraula, va comenar a estar totalment relacionada amb el mn humorstic tal i com lentenem avui dia.

Per acabar aquesta introducci al terme, cal fer esment especfic a una idea del psicleg teric Rod A. Martin que remarca que el concepte humor actualment s emprat com un terme paraigua, es a dir, molt ampli i pollivalent, que pot tenir alhora 4

tant connotacions negatives com positives. I que el fet que adopti molts aspectes del seu camp fa molt difcil que puguem trobar-ne una definici concreta. !!!!

!8

" http://ca.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%B2crates [darrera data de consulta novembre 2013]3

" MARTIN, Rod. A. (2008) La psicologia del humor. Un enfoque integrador. Madrid: Orion Ediciones.4

1. El sentit de lhumor !El concepte del sentit de l'humor implica i fa referncia a: ! !!!!!!!! !!!!!! !!!!!!!!!!El sentit de lhumor implica maduresa emocional. s un tant un terme, com una experincia subjectiva, per la qual cosa depn del tipus de persona que pugui apreciar-lo i en algunes ocasions crear-lo. A ms, tamb depn de les cultures, lestatus social i del moment histric i cultural de cadasc.

Ja al segle XIX el fet de tenir sentit de lhumor era una expressi fora ambigua i tenia un significat esttic que feia referncia a la capacitat de percebre i apreciar l'humor.

Segons els estudis de McCrae i John de l'any 1992 aquelles persones amb alt sentit de l'humor sn poc curoses amb les seves accions, tenen estabilitat emocional i son ms extravertides que no pas les que no dirien que en tenen massa. !!

!!

!9

2. Les formes de lhumor Lhumor que sorgeix a partir de les nostres interaccions socials es pot dividir en 3 categories:

1. Acudits 2. Humor colloquial espontani: Un tipus dhumor que Debra Long i Arthur

Graesser al 1988 van classificar en 11 categories segons la seva intencionalitat. Mitjanant la gravaci duna srie de programes dentrevistes de televisi van analitzar diferents tipus dhumor espontani que sorgien a les interaccions entre convidats i presentadors. Van trobar:

o Ironia. o Stira. o Sarcasme exagerat i subestimaci. o Autodesaprovaci. o Prendre el pel. o Respostes a preguntes retriques. o Respostes enginyoses a declaracions series. o Segones intencions. o Transformaci dexpressions tpiques. o Dobles sentits.

3. Humor no intencionat: Una gran part de lhumor, neix a partir de frases o accions que no tenen la finalitat de fer riure. Allen Nilsen i Don Nilsen el divideixen en dos tipus, fsic i lingstic.

o Lhumor accidental fsic, que s aquell que sorgeix de les caigudes o petites contrarietats. s la base de la comdia cinematogrfica fsica (slapstick) i s actualment molt popular als vdeos difosos per Internet (youtube, vine, vimeo).

o Lhumor accidental lingstic, en canvi, el trobem a errades dortografia, traduccions mal fetes, redundncies lxiques, confusions de la gent quan parla (lapsus linguae freudians), o ambigitats semntiques. Sorgeix molt a la vida quotidiana i als mitjans de comunicaci, als titulars dels diaris, peus de fotografies

Els investigadors Franz-Josef Hehl i Willibald Ruch diferencien a les persones respecte al seu sentit de lhumor segons:

La capacitat per comprendre els acudits dels altres. O dexpressar humor o hilaritat.

La seva capacitat per crear comentaris humorstics.

La seva facilitat d apreciaci de diferents tipus d'acudits.

!10

El grau de recerca activa/passiva de fonts que els hi facin riure (comdies cinematogrfiques i programes de TV.

La seva memria pels acudit i/o situacions gracioses del seu dia a dia.

La seva tendncia a fer servir l'humor com a mecanisme d'enfrontament cap als problemes.

Lhumor no noms t una finalitat ldica sin que, al llarg de levoluci humana, ha assolit una enorme ventall de funcions socials contradictries. Lhumor s tant una forma dacceptaci com dexclusi dindividus dins dun grup. I, duna banda, es diu que redueix les diferncies socials entre les persones i facilita la cooperaci i la solidaritat, per tamb sapunta que pot accentuar-les.

Les Funcions psicolgiques del sentit de lhumor sn: Beneficis cognitius. Beneficis socials. Emocions positives i de benestar del riure. Comunicacions interpersonals. A ms, s un mecanisme d' alleugeriment de la tensi i l'enfrontament.

3. El riure !Lexpressi del riure ha estat estudiada des dels grans filsofs com Aristtil, Freud, Kant, Bergson, fins als nostres dies. Guillem Duchenne de Boulogne va fer estudis de les diferents expressions del somriure al segle XIX. Podem dir que el riure s la manifestaci externa ms distintiva de lhumor, encara que humor i riure no vagin sempre agafats de la m, ja que quan riem pot ser tamb que ens trobem nerviosos, ansiosos o experimentem confusi.

El riure s una de les primeres vocalitzacions socials que sorgeix als nadons, desprs del plor. El somriure t lloc al primer mes de vida i el riure es produeix cap al quart mes. Segons estudis fets per un grup de cientfics lany 1972, el riure constitueix 5

una forma de comunicaci social heretada dels primats, encara que el dels primats es una mena de esbufeig amb la boca oberta en senyal de joc, i a ms el seu somriure mostra les dents amb la boca tancada. Al 1998 Waal estableix a les seves investigacions sobre ximpanzs que, aquests, tenen la capacitat de fer bromes, cosa que els permet interaccionar amb lentorn. Tamb, sha observat que un grup de ximpanzs i gorilles ensinistrats en el llenguatge de signes poden fer servir lhumor a

!11

" Veure MARTIN, Rod. A. (2008) La psicologia del humor. Un enfoque integrador. Madrid: Orion Ediciones.5

lhora dexpressar-se amb jocs de paraules acompanyats daquesta mena desbufeig similar al riure hum.

Ja Charles Darwin va veure que el riure era una expressi d'emocions positives, i la va descriure com una forma de joc entre els ximpanzs. Moltes investigacions 6

posteriors, sobretot del cientfic Van Hooff expliquen que la forma de la boca oberta a diverses classes de simis significa cara de joc. Per a distingir els comportaments de joc dels comportaments agressius, els animals han de marcar el sentit de les seves accions. Aquesta diferenciaci dintencions sobserva a la cara i als sons semblants al nostre riure, per amb respiracions ms fortes.

" Ximpanz somrient !

La cara de joc s un tipus dexpressi facial, que es produeix a nombroses espcies de mamfers, i, el fet de jugar els hi dona la possibilitat de desenvolupar habilitats que posteriorment podran fer servir.

Jan Van Hoff va estudiar les conductes del simis i diferencia i explica el nostre riure i els dels grans primats. En els estudis de Gamble, al 2001 va veure com els ximpanzs i gorilles als que se'ls havia ensenyat el llenguatge signes feien servir jocs de paraules i insults humorstics acompanyats de la tpica cara de joc manifestant

!12

" 1872 Charles Darwin publica "expressi de les emocions en l'home i els animals" i compara el riure dels 6adults i els infants.

d'aquesta manera una forma dhumor bsic. A ms, cal fer esment especfic als estudis de la Universitat de Bowling Green State que han descobert que les rates emeten sons ultrasnics quan juguen i quan els hi fan pessigolles (sobretot al clatell). La conclusi dels investigadors va ser que aquesta manifestaci relacionada als jocs t la funci d incrementar la cohesi dels vincles socials. 7

El riure s fonamental per entendre l'espcie humana i la seva evoluci. Jaques Mistsch va investigar que s el que activa el riure en el nostre crani de primat.I, la medicina ha demostrat que no hi ha un nic centre del riure al cervell i que el el riure no s un reflex d'una zona sin un programa de neurones complex. 8

Linvestigador Robert Provine de la Universitat de Baltimore mentre volia estudiar el cervell i la conducta dels humans, va adonar-se que el riure t molta importncia, malgrat no ser un dels aspectes ms estudiats. Juntament amb el seu equip, va analitzar el riure i la conducta que el provoca i va descobrir que els homes generalment fan riure ms que les dones. Provine va estudiar tamb els anuncis per trobar parella i va veure que les dones busquen homes que els hi facin riure, que poques persones riuen soles. A altres estudis va constatar que els bessons tenen riure similars.

El procs de percepci de lhumor mostra diferncies segons ledat de la persona que lexperimenti. Sha descobert que els humans quan son petits i els ximpanzs compartim la producci de riure quan ens fan pessigolles, als jocs que tenen alguna sorpresa, i jocs de persecuci. I que els nens gaudeixen molt ms amb l'humor visual fsic (l'anomenat slapstick), ja que encara no sn capaos d'apreciar detallada i mpliament l'humor verbal, mentre que els adults, ja han desenvolupat el llenguatge simblic, i gaudeixen i aprecien ms lhumor intellectual i irnic.

A diferncia daltres mamfers, als humans les formes de lhumor son molt ms complexes, ja que es basen en:

La capacitat lingstica. La capacitat cognitiva La imaginaci Lempatia El riure hum s'associa a la boca oberta relaxada. Segons Ruch una rialla

comunica que s'est gaudint molt ms que no pas el que expressa, el somriure que s'associa a una exhibici silenciosa de les dents i duna apreciaci en menor grau.

Els somriures humans, a ms, es poden produir en situacions no humorstiques: ja sigui salutacions, de cordialitat, per vergonya o b apaivagament. Les bases neurolgiques d'aquest procs expliquen que les emocions ldiques creen substncies

!13

" Veure MARTIN.7

" Une historie naturalle du rire. Documental produit per Arte France/Alto Media/Kproduction Doclab. 8

a zones determinades del nostre cervell: les endorfines i altres opiodes. La nostra resposta al rebre lhumor i processar-lo no noms s intellectual, sin que tamb s de benestar i plaer, i, Szabo, una esportista d'elit, al 2003 va demostrar que els estmuls humorstics produeixen estats dnim positius comparables als de fer esport. 4. Teories clssiques de lhumor Durant molts segles, un enorme nombre de persones sha interessat per estudiar lhumor. Allarg daquests temps shan donat a conixer diverses teories que expliquen el que entenem per sentit de lhumor. Per, encara no hi ha cap teoria definitiva que pugui explicar en detall molts dels aspectes del fenomen humorstic. Segons R. Martin les teories clssiques es classifiquen en quatre. !

4.1. Teoria psicoanaltica de lhumor 9!Va ser una de les ms importants de la primera meitat del segle XX. En aquesta, Sigmund Freud explicava que tots nosaltres som com una olla bullent de motivacions i de desitjos en conflicte i que el riure s una manera de descarregar la tensi nerviosa acumulada. Per lautor el concepte d'humor es reserva a les situacions on les 10

persones poden experimentar emocions negatives com por o ira, i classifica el plaer que proporciona lhumor amb tres conceptes diferents:

- El primer s lenginy o els acudits, que tenen la finalitat que lagressivitat inconscient i els impulsos sexuals normalment reprimits siguin expressats. Per Freud hi ha dos tipus principals dacudits:

o Els acudits tendenciosos. Tenen un propsit i fan que salliberin les inhibicions,

o Els acudits inofensius, que sn pur enginy i no tenen cap propsit en particular.

Segons aquesta teoria, gaudim de lacudit perqu s un moment de plaer illcit al qual es produeix lalliberament dels nostres impulsos sexuals i agressius sense culpabilitat.

Freud tamb va plantejar la possibilitat dacudits no agressius ni sexuals que ens permeten retornar momentniament a idees menys racionals i ms infantils.

!14

! Degut al gran nombre dinvestigacions que prenen com a punt de partida la teoria psicoanlitica, sinclou 9un seguit dexemples en lAnnex 1.

" Freud, S. (2000) El chiste y su relacin con lo inconsciente. Madrid: Alianza.10

- El segon s lhumor: ajuda en els moments desagradables i durs, serveix com a mecanisme de defensa i adopta una funci alliberadora. L'humor s un moment lliure d'inhibicions (Mindess, 1980).

- El tercer s all que s cmic: Son aquells mtodes que provoquen el riure sense fer s de paraules com la comdia fsica dels pallassos o les caigudes que contenen un mats dagressi.

A ms, es va arribar a la afirmaci que els subjectes amb alt sentit de l'humor afronten l'adversitat i l'estrs amb major facilitat i es troben menys afectats per aquestes situacions que no pas les altres.

4.2. Teoria de la superioritat i menyspreu !

Creada des de Plat i Aristtil, Charles Gruner ns el mxim exponent. Gruner sost que tota experincia humorstica sorgeix a partir de mostrar superioritat i riures d' alg ms feble, que ha patit algun accident, t algun defecte o deficincia o que pensa de forma diferent. Per a Gruner els components ridiculitzadors son els ms importants de qualsevol material humorstic. 11

Un altre exponent d'aquesta teoria s Henri Bergson, a lobra La risa de lany 1899, a la que sexplica que lhumor pot fer-se servir com a arma social contra les injustcies i absurditats de la societat i tamb les persones que se surten de la norma, i que s un bon modificador i regulador del carcter de les persones.

Altres estudis al llarg de la histria han concretat que el riure s una forma devoluci dels trets agressius que ja es va observar als primers humans, i que el fet dobrir la boca i ensenyar les dents al riure, podia ser una forma dadaptaci, la forma de mostrar als nostres rivals que som ms forts i estem ms adaptats a les situacions i als moments damenaa. Quan senfrontaven tribus primitives rivals, feien gestos fsics, crits i sons dhostilitat. Aquestes manifestacions podrien ser els antecedents del riure segons autors com Rapp (1951) i Morreal (1983). La victria final es simbolitzaria pel ridcul i lhumor s el resultat de la superioritat personal enfront els altres o enfront de nosaltres mateixos. Ens podem riure de nosaltres mateixos quan prenem conscincia dels propis defectes i errades a posteriori.

Charles Gruner, a la seva obra The game of humor: a comprehensive theory of why we laugh (1997) explica, com ja he apuntat abans, que el ridcul i els defectes dels altres sn els components bsics de tot material humorstic i de qualsevol situaci dhumor. I planteja que qualsevol que vulgui comprendre algun acudit o pea dhumor ha de localitzar: a qui es ridiculitza, com es produeix el ridcul i perqu s ridiculitzat.

!15

" GRUNER, CH. (1997) The game of humor: a comprehensive theory of why we laugh, Transaction 11Publishers.

4.3. Teories de la incongruncia 12

En aquestes safirma que el riure pot provenir de la confluncia inusual, inconsistent o incompatible d'idees, situacions, conductes o actituds. Des d'aquest enfocament, l'humor implica l'aparici de dues idees, conceptes o situacions que es conjuguen de manera sorprenent o inesperada i lgicament no haurien d'aparixer unides (Roeckelin, 2002).

Els seus representants clssics sn Kant i Schopenhauer. Aquesta teoria va ser plantejada ms profundament per Schopenhauer (1819) i a l'actualitat est sostinguda per autors com Goldstein & McGhee (1972), que plantegen que lhumor condueix cap a la sorpresa i lalegria. L'obra ms citada des d'aquesta visi de l'humor, s The Act of Creation (Koestler, 1964). En aquesta hi apareix el terme bisociaci, per referir-se a la juxtaposici de dos marcs de referncia incongruents o contradictoris, o al descobriment de diverses similituds a conceptes normalment considerats allunyats entre ells.

Des d'aquest punt de vista, i d'acord amb Koestler, aquest procs de bisociaci saplica a la creaci artstica o cientfica. Gaireb totes les investigacions que han triat aquest enfocament han ents l'humor com una forma de creativitat (Babad, 1974).

Des d'aquests posicionaments terics, ve a plantejar-se que els subjectes amb alt sentit de l'humor, tenen una elevada facilitat per comprendre la paradoxa tpica de l'humor, alhora que una major freqncia en la producci i creaci d'aquesta.

Segons la teoria de la incongruncia, la grcia d'un acudit depn de si s inesperat o sorprenent a la frase del desenlla. Altres investigacions confirmen el contrari: que els finals que pots predir son els ms graciosos. (Kenny 1955).

Michael Mulkay va proposar que lhumor s sovint un bon mtode de comunicaci per expressar missatges i influir en els dems, ja que juga amb idees contradictries, i que tamb serveix per transmetre:

o missatges crtics que no es podrien dir seriosament, o que pot ser utilitzat per burlar-se dels dems (exclusi del grup),

o i que pot comunicar tota mena de missatges agradables o no. 4.4. Teoria de la inversi !

La idea de l'humor com a joc va ser explicada per Michael J. Apter al 1982. En aquesta sexposa que per experimentar humor, abans de trobar-nos a una situaci humorstica hem de situar-nos en un estat mental ldic. El joc s doncs, com un marc protector:

!16

! Sinclou un seguit dexemples dinvestigacions basades en les teories de la incongruncia en lAnnex 2.12

una zona de seguretat psicolgica que ens permet allar-nos de les preocupacions serioses del mn real. Aquest marc mental ldic s anomenat paratlic, mentre que al marc al que es produeixen les activitats serioses s diu tlic (que vol dir orientat a un objectiu). Al llarg d'un dia els humans ens trobem en aquests dos estats. Al paratlic els nostres objectius vitals sn secundaris i podem gaudir de les activitats per si mateixes i est orientat completament al present.

Les excitacions es viuen de diferent manera a ambds estats: al paratlic poca excitaci implica avorriment i molta excitaci s agradable i emociona, i lhumor es situa sempre com una forma de gaudir de l'excitaci. Els elements que poden estar pressents a l'humor (temes agressius o sexuals) son el mitj per fer ms gracis l'humor.

La teoria de la inversi contempla aspectes cognitius i fa servir el concepte de sinergia que vol dir que es poden conjugar dues idees contradictries alhora. 13

Per a Apter, l'humor implica reconeixement simultani de punts de vista incongruents per no la seva eliminaci. A ms diu que poden augmentar aquesta sensaci factors com la sorpresa, el sexe, la violncia, els temes tab o la repugnncia.

Seguint aquesta lnia els psiclegs Robert Wyer i James Collins van desenvolupar la seva teoria de comprensi-elaboraci de l'humor, a la que van incorporar continguts de la cognici social i van analitzar com les persones el comprenen dins d'un context social. Aquests investigadors plantegen que l'humor es superior quan exigeix un grau moderat d'esfor mental per entendre'l. !!

!17

" Veure MARTIN.13

!5. Teories actuals de lhumor !En els darrers anys hi ha hagut molts investigadors que han tractat el tema de l'humor a les seves recerques i han aportat un grapat de teories noves. El camp de la psicologia de lhumor sha centrat en conixer i investigar els processos cognitius de lhumor. Com ja sabem,, aquest es crea a partir de conceptes, idees, imatges incongruents, sorprenents i inslites per tamb cal que el nostre cervell processi la informaci que rep i la classifiqui com a humorstica.

Duna banda, segons lescriptor i periodista Arthur Koestler, el procs mental que origina la creaci de lhumor s una bisociaci, s a dir suposa que idees que no tenen cap relaci es combinin entre elles, s a dir, que lhumor es crea grcies a que sestableixen connexions a partir delements que no tenen cap lligam. En canvi, ms endavant, el psicleg i investigador Michael J Apter, va afirmar, que el procs cognitiu de lhumor es una sinergia, s a dir, que s la uni dos elements (lemoci i el plaer) el que crea l humor.

Els estudis apunten que la informaci s'organitza en estructures de coneixement anomenats esquemes (representacions dinmiques que permeten construir models del mn). Podem parlar de dos tipus:

o Marcs: coneixements sobre l'entorn fsic o Guions: coneixements sobre activitats rutinries. Ens donen

detalls del que s apropiat i rellevant i de com avaluar les accions de les persones.

Al escoltar un acudit es produeix aquest procs: 1. S'activa un esquema per entendre la informaci entrant. 2. La informaci no s'ajusta a l'esquema que s'ha activat. 3. Busquem un altre sentit a un altre esquema. (Quan ms fcil sigui trobar-lo menys humorstica ser la situaci) 4. Es produeix una contradicci. 5. Tenim els dos esquemes al mateix temps activats. 6. S'experimenta una situaci agradable i divertida (la incongruncia humorstica).

Robert Wyer i James Collins al 1992 van proposar que lhumor implica lactivaci simultnia de dos esquemes per entendre la situaci i que noms hi ha humor quan el segon esquema crea una interpretaci disminuda en valor respecte al primer esquema.

o Si s massa fcil---no hi ha humor o Si s massa difcil- tampoc !

!18

Tamb shan fet estudis de lhumor a travs de lanlisi del llenguatge que es fa servir, sobretot al de les converses. La teoria semntica, elaborada per V. Raskin de la Universitat de Purdue i Slavatore Attardo de la Universitat estatal de Youngstownque, ha proposat un model de comprensi de lhumor verbal dels acudits mitjanant el Semantic Script Theory of humor (SSTH) al que es proposa un model formal de competncia humorstica per esbrinar si un text s humorstic o no. !

5.1. Processos cognitius en lhumor conversacional: ironia i sarcasme !Gran part de lhumor es produeix de forma espontnia quan interactuem amb les persones. Aquest humor espontani s el ms complicat alhora de fer-ne un estudi. Rachel Giora va estudiar la ironia i va desenvolupar una teoria: salincia esglaonada de lhumor. Aquesta teoria es basa en la pragmtica. Explica que hi ha una srie de regles implcites quan unes persones parlen:

1. Tots els missatges han de ser rellevants pel tema de la conversa (requisit de rellevncia). 2. Els missatges segents han de ser cada vegada de manera gradual o ms informatius o menys informatius (requisat dinformaci esglaonada). 3. Qualsevol desviament de les dues primeres regles han destar marcades per un connector semntic explcit com a propsit o al final.

En el cas de la ironia, el segon pas no es dona. La persona que escolta un missatge irnic activa el seu significat literal i veu que no t sentit en el context. Llavors activa una interpretaci no marcada i els dos significats es comparen. Es dona una incongruncia i com a conseqncia una ironia humorstica.

Daltra banda, Albert Katz va estudiar a lany 2004 com es processen les expressions sarcstiques i van esbrinar que la velocitat a la que es reconeix una depn de la ironia humorstica de la informaci prvia del context.

Si un home feia les declaracions, es detectava ms fcilment el sarcasme. Si la persona que les deia era un cmic o un treballador duna fbrica es

captaven ms fcilment que si es deia que les feia un sacerdot o un professor. Per entendre al ironia cal tenir en compte factors socials al mateix nivell que els

lingstics. A ms, exposa que la ironia entre amics es considera un fet puntual que no afecta ni positiva ni negativament una relaci, i que lhumor en forma dironia desenvolupa un paper fonamental en la construcci i el manteniment de les relacions ntimes. !

!19

Segona part !Humor i mitjans de comunicaci

!Introducci !A dia davui, el consum de productes d'humor est present a qualsevol dels anomenats mitjans de comunicaci de masses per existeixen pocs que sen dediquin exclusivament. Per observar quins sn els mitjans de comunicaci que ms es segueixen a Espanya, una bona font s l'anomenat Estudio General de Medios, que constitueix una eina fonamental per a les empreses de publicitat a lhora demplaar els seus anuncis. Aquest estudi est realitzat per l'Associaci per a la investigaci de mitjans de comunicaci (AIMC), que mitjanant enquestes a unes 43.000 persones elabora un estudi sobre el consum de mitjans. Els resultats es publiquen en el que s'anomenen onades. Segons dades de la darrera onada, la televisi s el mitj ms vist (89,2%), seguida de la rdio (61,8%), Internet (50,7%), les revistes (44,1%), els diaris (33,8% ) i el cinema (noms el 3,1%). !

" En observar aquestes dades, mha sorprs el fet que el cinema noms tingui

una audincia del 3,1% i els diaris un 33,8%. Daltra banda, mesperava que Internet tingus un percentatge fora ms elevat degut a lautntica revoluci digital que estem

!20

vivint. Aquest estudi, encara que orientatiu, mostra que les tecnologies de la informaci shan anat implantant rpidament al llarg daquests temps: dels enquestats, tan sols el 50,7% consulta Internet. A continuaci exposar els resultats de la meva recerca sobre el panorama de l'humor als mitjans de comunicaci per ordre dimportncia a Espanya. !1. Lhumor a la televisi !La televisi s el principal mitj d'informaci i d'entreteniment a la nostra societat. s evident que trobem humor a tots els gneres televisius, per els programes prpiament humorstics que solem trobar a la televisi sn: !

1. Telecomdies, sitcoms (en format de ficci). 2. Programes de monlegs o esquetxos (en format dentreteniment). 3. Concursos, realities, gales amb actuacions musicals. 4. Noticiaris satrics. !1. 1. Telecomdies !

Tots els programes actuals d'humor tenen la seva base a la literatura i el gnere dramtic clssic s l'anomenada comdia que es caracteritza pel desenlla feli i per la seva intenci, generalment satrica, moralitzadora o crtica. !

1.1.1 Antecedents histrics !Lorigen dels programes dhumor a televisi el trobem als Estats Units dAmrica, amb el programa I Love Lucy, una srie televisiva creada per la CBS que va ser emesa als anys 50, concretament del 1951 al 1957. Aquesta comdia tractava de la vida quotidiana d'un matrimoni integrat per Lucy Ricardo (Lucille Ball) i Ricky Ricardo (Desi Arnaz), que estaven casats en la vida real. Daltra banda, tamb als anys 50 i 60, als Estats Units van ser molt populars els shows del televisi del populars actors Jerry Lewis i Dean Martin, que havien triomfat al mn del cinema i que van treballar amb molt d'xit a la televisi. Veiem aix que els dos tipus de programes dhumor de la televisi dels anys 50 i 60 eren les telecomdies, per tant, el gnere de ficci, i els shows dentreteniment amb molt dhumor. Pel que fa a les sries de ficci, el que nosaltres anomenem telecomdies i que en angls sanomenen sitcoms (s a dir, situation-comedy, 'comdia de situaci'), any rere any han anat ocupant un major paper a les programacions de les cadenes televisives i avui dia resulten molt exitoses.

!21

! 1.1.2. Caracterstiques de la telecomdia !Totes les telecomdies presenten una srie de caracterstiques comunes:

La situaci i els personatges se solen desenvolupar en un espai fix i frontal, davant dels ulls del teleespectador, com si fos un espectacle teatral. A ms cal fer esment especfic que als Estats Units alguns rodatges acullen un limitat pblic.

Tenen una realitzaci senzilla, funcional, plans generals i mitjans, i amb primers plans escassos. I una durada dentre 20 i 45 minuts.

L'acci sol transcrrer en interiors i fixos , amb un parell d'escenaris decorats. Hi predomina ms el dileg que no pas lacci fsica. Sobretot els dilegs

rpids, amb rpliques i contrarpliques enginyoses, amb profusi de gags verbals, i tamb amb alguns gags visuals.

Els episodis tenen una estructura cclica i responen a lestructura tripartida de plantejament, nus i desenlla, prpia tamb dels textos literaris narratius.

L'arrencada de cada captol ha de ser un gag divertit, que sedueixi l'espectador dentrada.

Tenen final feli (happy ending). L'objectiu s que l'espectador passi una estona agradable i somrigui o rigui.

Hi ha pocs personatges protagonistes. Com ms rodons siguin aquests personatge, ms caracterstiques els defineixin, ms connectaran amb lespectador, que els podr conixer i identificar-shi. 14!

1. 1.3. Lhumor a les telecomdies

Pel que fa al tipus dhumor que es troba en les sitcoms, sha de fer notar que duna banda sempre trobem un sentit de lhumor autcton que sadequa a la cultura del pas on es produeix. Per tamb hi ha un humor de caire ms universal. Sobserva que tots els creadors fan servir una srie de frmules que han demostrat eficcia al llargs dels anys. Per tant, combinen diferents tipus dhumor:

Comdia fsica Baralles, caigudes, slapstick.

Comdia costumista Burla o satiritzaci de costums socials o dalgun grup social.

Humor negre Acudits cruels al voltant de persones o temes tab como la mort i les malalties.

Comdia romntica Situacions humorstiques al voltant de les dificultats i problemes que comporta lamor

!22

! Extret principalmente del llibre: AMELA, V. (2003) Introducci a la comunicaci audiovisual. Barcelona: 14Editorial UOC. Tamb altres fonts.

! Pels creadors tamb s important jugar amb la novetat per tal que lespectador no es cansi del format, de la srie o dels personatges ni deixi de mirar-la. El format de la telecomdia continua viu i, de fet, amb ms fora que abans. La ra del seu xit s que combinen la petita dosi dhumor basat en la quotidianitat i reflecteixen els petits problemes amb els que la majoria de nosaltres topem i hem d afrontar. !

" How I met your mother, 2005-2013. Exemple de sitcom !!!!!!

Stira social o poltica Acudits, comentaris i observacions relacionades amb temes poltics o socials dactualitat.

Parodia Imitaci burlesca sobre algun aspecte conegut, generalment sobre altres productes de la cultura popular.

!23

!1. 2. Programes de monlegs o esquetxos !

Els monlegs son productes dentreteniment que tenen una intenci humorstica i es presenten oralment a un pblic. Aquest tipus despectacle dhumor sha anat estenent al llarg daquests anys grcies a la difusi que se nha fet per televisi.

1.2.1. Antecedents histrics Els seus precedents son les comdies de peu (stand-up comedies), un gnere que va sorgir als EUA a partir de la fusi de les formes entreteniment populars del segle XIX: el vodevil, on es combinava lespectacle musical, dansa i shows de circ, i els monlegs humorstics que feien acudits molt generals sobre qualsevol tema quotidi. Els espais clssics on es realitzen les stand-up comedies sn bars i clubs nocturns, on el cmic, des dun escenari i amb un micrfon a la m, fa riure al pblic, amb un humor basat en el llenguatge i la gestualitat. Tradicionalment, una nit a un club de comdia constava de l'actuaci de tres cmics amb una durada variable que no acostumava a superar els 45 minuts. Per actualment no hi ha cap mena de criteri imposat sobre aquest tema, i tot sovint no es segueix aquesta norma. !

1.2.2. Caracterstiques dels programes de monlegs Els trets caracterstics dels programes de monlegs sn:

Es fan servir textos breus, que sinterpreten a un estudi de televisi o a un escenari, als que es presenta una visi humorstica de nombrosos aspectes (socials i quotidians), dirigits a una audincia propera com al teatre.

Als monlegs senllacen assumptes que provenen de la vida quotidiana, (qestions sentimentals, petits problemes, relacions familiars).

El monologuista assumeix el paper dannim que representa un rol: ciutad, comprador, solter, conductor, des del qual construeix el seu humor, generalment amable.

Entre monologuista i pblic hi ha una atmosfera informal, l'emissor es dirigeix a la seva audincia com ho faria a un grup d' amics.

La ironia i la hiprbole, les metfores, els jocs de paraules i els dobles sentits sn les claus constructives dels monlegs.

!

!24

1.2.3. Lhumor als monlegs Als guions dels monlegs, l'humor procedeix de lanlisi irnica de la realitat, dels usos i costums, de les actituds. No s tant important que es presentin situacions en si mateixes gracioses o inslites, sin que la comicitat ve motivada, sobretot, de la reflexi o la mirada que se'n fa sobre aquestes. L'humor es produeix a l'associar elements que produeixen sorpresa, estranyesa allunyats entre ells. La inadequaci expressiva i l'aparici del registre colloquial enmig d'un assumpte histric, filosfic, cientfic tamb comporta l'efecte humorstic. Aquest tipus de missatges exigeixen la participaci intellectual i emocional del lector i oient. En tot moment, al llarg del monleg, es fa patent la interpellaci a l'audincia. Parlant irnicament i fent servir expressions figurades, el monologuista aconsegueix apropar-se als receptors o oients. S'aborden aix les opinions generals acceptades, les creences, els coneixements, els costums. Als que se'ls dna la volta per convertir-los en motius cmics en els quals sinsereixen agudeses i acudits. Segons Friedrich Schleiermacher hi ha dos models bsics a lhora de crear monlegs: 1) D'una banda, a partir de suposades experincies viscudes, d'ancdotes i peripcies del monologuista, el text va desenrotllant els comentaris a dins dels successos o situacions presentades. 2) D'altra banda, el monleg pot aparixer directament com una dissertaci sobre diferents qestions a les que hi posa atenci l'autor, sobre les quals anir tamb formulant el seu punt de vista, com a pretext per a la comicitat. La transici entre les diferents qestions ha de ser molt rpida i gil per tal que els receptors no desconnectin.

1.2.4. Aspectes particulars dels monlegs televisius En general, als monlegs que s'emeten en televisi predomina un humor preferentment inofensiu, amable i no tant el sarcstic. Encara que sigui pel format televisiu, linters ha de centrar-se en all que es diu, en el contingut el monleg i en l'habilitat del monologuista per executar-ho, per aix no hi ha un gran desplegament de recursos televisius, escenogrfics ni tampoc vestuari especial. Al monleg televisiu s important que el monologuista es dirigeixi ms al pblic de l'estudi o teatre que a l'audincia televisiva, que s ms aviat un pblic indirecte. Calsamiglia i Tusn (2001) afirmen que a lespectacle del monleg hi ha un predomini dhomes, ja que al llarg de la histria la veu greu masculina ha estat ms valorada que la veu aguda femenina.

!25

!1.3. Concursos, realities, actuacions musicals !

Per crear ambients atractius al pblic, i fer que no canvi de canal, els tocs humorstics juguen, cada cop ms, un rol fonamental als concursos, als realities i a les gales amb actuacions musicals. Un exemple de mecanisme que aporta humor a aquests programes s el fet de posar als participants en situacions estranyes i de vegades ridiculitzadores. A ms, les cadenes de televisi fan un exhaustiu csting per tal de seleccionar personalitats amb atractiu televisiu i sentit de lhumor. !

1.4. Noticiaris satrics !A partir del 1990 i fins ara, els programes de stira poltica (normalment en format de noticiaris) han tingut una gran importncia a nivell daudincia al panorama espanyol televisiu. Una variaci daquest format va ser el programa Las Noticias del Guiol a Canal Plus, un informatiu de stira poltica protagonitzat per guinyols de personatges pblics populars que es va comenar a emetre el 1995 i que era la versi espanyola dun programa molt popular a Frana. Un dels programes fonamentals daquesta categoria, pel seu impacte en el pblic, va ser Caiga Quien Caiga, que, al 2004 va ser un dels primers programes que parodiava l'informatiu clssic, incloent reporters que cobrien, amb un to irnic, els esdeveniments poltics. ! 1.5. Breu histria de lhumor a la televisi a Espanya A Espanya, la difusi de les stand-up comedies va arribar ms tard que als Estats Units (pas on van sorgir cap a principis dels anys 50). Entre els monologuistes ms destacats podrem citar l'humorista Miguel Gila (1919-2001), i l'actor Pepe Rubianes (1947-2009). Als anys 60 i 70 als programes d'entreteniment dels dissabtes i diumenges a RTVE, que llavors era la nica cadena al pas, hi participaven humoristes com Tip y Coll, Fernando Esteso, Andrs Pajares, Cassen o Eugenio. Amb estils molt diferents entre ells, tots aquest humoristes feien acudits o humor basat en el dileg, amb molts jocs de paraules. Als anys 70 i 80 trobem un cas interessant de l's del humor a la msica popular. El trio La Trinca feia servir l'humor (que es basava en la crtica social i poltica) a totes les seves canons com a forma de pardia del moment. La Trinca va tenir un gran xit de pblic, la qual cosa va permetre els seus integrants passar a la televisi, primer com actors i humoristes i desprs com creadors i productors de programes dentreteniment.

!26

Durant els ltims anys 80, els 90 i els primers 2000, van ser molt populars noms com Faemino y Cansado, Chiquito de la Calzada, Martes y trece, Los Morancos, Cruz y Raya, Paz Padilla o Tricicle. Com en el cas dels humoristes dels anys 60 i 70, aquests artistes tenien estils molt diferents. Uns basaven el seu humor en lexageraci gestual i estrident, daltres, com ara Faemino i Cansado, en la creaci dun dileg intelligent dirigit a un pblic ms informat. Per la seva banda, el grup catal Tricicle basava el seu humor en la tradici del teatre i en la mmica. Un cas interessant s el del concurs especialitzat en humor No te ras que es peor, ems per TVE de 1990 a 1995 de dilluns a divendres al que hi participaven un grapat dhumoristes que sanirien fent coneguts a la televisi, com Marianico el corto, Emilio Laguna, Pedro Reyes, Paco Aguilar, Chicho Gordillo o Barragn. Lhumor daquests creadors estava basat fonamentalment en la paraula, s a dir, en lacudit. Al 1999 es va crear el canal especialitzat Paramount Comedy, i amb ell el show Nuevos cmicos, que va propiciar lexpansi del monleg i el va popularitzar. Aquell mateix any va aparixer el programa El club de la comedia, una adaptaci en obert del popular format. Aquest dos programes han servit com a pedrera de nous talents que desprs han desenvolupat una carrera al teatre (en espectacles de stand-up comedy) i en sries de televisi. En els darrers anys han aparegut programes com La hora chanante i Muchachada Nui especialitzats en humor absurd, amb tocs de pardia de la cultura pop i amb una utilitzaci molt peculiar dun llenguatge ple de modismes i girs darrels manxegues. Un dels cmics amb una trajectria ms slida en la actualitat s Florentino Fernndez, que ha participat en multitud de programes i ha encapalat programes dxit entre un pblic jove com ara El informal, El Show de Flo, Tonteras las justas i Otra movida. Cal fer esment especfic a la figura dAndreu Buenafuente, un dels cmics ms reconeguts actualment a Espanya. Amb un prestigi creixent des de lany 2005 quan va crear el seu programa Buenafuente, que va estar al ranking dels programes ms vistos entre 2007 i 2011, i que tractava temes dactualitat entrellaant-los amb situacions humorstiques quotidianes. !!! !

!27

1.6. Situaci actual !Per tal desbrinar la situaci actual del humor a la televisi, he realitzat una srie de cerques a les programacions de les cadenes generalistes i dels canals temtics recollint un seguit de dades que ens illustren la importncia del humor en el panorama de la televisi actual. !

1.6.1. Cadenes generalistes !En primer lloc, he fet una consulta de la programaci televisiva del mesos de doctubre i novembre de 2013 i he elaborat una taula de les cadenes generalistes. En aquesta graella estan compresos els programes o sries, la cadena a la que es troben, la periodicitat i lhorari, i el temps que comprenen setmanalment. No shan incls els programes i sries infantils, i noms han estat esmentades les series danimaci que van adreades a un pblic adult. A Espanya, actualment hi ha 44 cadenes que s'anomenen generalistes. Entre aquests 44 estaven comptats Canal 9 i Nou 2, per han estat tancats durant el perode delaboraci del present treball. !

Cadena Programa (humor, srie, altres) Periodicitat/ horari Temps total emissi setmanal

La 2 Cmo nos remos Gags histrics de RTVE

Diumenge 22h 60-80 min

Antena 3 Tu cara me suena Concurs dimitacions musicals de celebrities (Pardia)

Dijous (repetit el dissabte) 22.30-0.30h

6 h

Nova Tu cara me suena (Repetici de la gala setmanal)

Diumenge nit 3h

Antena 3 Los Simpsons Srie danimaci (stira)

De dilluns a diumenge 14-15h

7h

Antena 3 El hormiguero Entreteniment, humor, entrevistes

De dilluns a divendres 21.45-22-40h

4h 35 min

Antena 3 Ahora caigo Concurs, humor

De dilluns a divendres 19 a 20h

5h

Antena 3 Los mayores gamberros Cmera oculta de situacions cmiques

Divendres 22.10- 22.30h

20 min

Neox (A3 Media)

Dos hombres y medio Srie TV (sitcom)

De dilluns a divendres 18.50-20h

5h 50 min

Neox Dos chicas sin blanca Srie TV (sitcom)

De dilluns a divendres 20-20.20

1h 40min

Neox Padre de familia Srie d animaci (stira)

De dilluns a divendres 20.20-21-05

4h

Neox Los Simpson Srie danimaci (stira)

De dilluns a divendres 21.05 a 22.35

7h 30 min

!28

Neox Modern Family Srie TV (sitcom)

De dilluns a divendres 22.35 a 6.35h

40 h

Nitro Best of TV Zapping de moments humorstics

De dilluns a divendres 7.30 a 8 h

2h 30 min

Cuatro Zapping de surferos Zapping de moments humorstics

Diumenge 7 a 9h

2h

Cuatro LOL ;) Gags humorstics

Diumenge 21.20-21.45

1h

Cuatro Lo sabe no lo sabe Concurs amb tocs dhumor

Dilluns a divendres 18.30-20 h

7h 30 min

Cuatro Quien quiere casarse con mi hijo Concurs-reality

Dimecres 22.30-00.30

2h

Tele 5 I love tv Zapping de moments humorstics

Matins 6.30 a7.10

4h 40min

Tele 5 Aida Srie TV

Diumenge 22 a 1.00

3h

9 I love TV Zapping de moments humorstics

Dissabte 1.45-2h / 6.30 a 7.15

1h

9 Vaya semanita Srie TV

diumenge 10.55-13

2h 05 min

7 Lo sabe no lo sabe Repetici

Diumenge 13-15.10 2h 10 min

7 Agitacin +iva Srie TV

9.50 a 12h 2h 10 min

La sexta Top Trending Tele Zapping de moments humorstics

Diumenge horari 15.20-15.50

30 min

La sexta El Club de la comedia Monlegs d' humor

Dissabte Horari: 22.30 a 0.30

2h

La sexta El intermedio Humor sobre notcies (noticiari satric)

Dilluns a divendres Horari 21.30-22.30

5 h

Paramount Channel

Pellcules gnere comdia 2-3 en una programaci de 24 h

variable

TVG Escoba Srie TV comdia

Dilluns 22.10-22.35

TV3 Crackvia Pardia sobre el mn de lesport, principalment el ftbol

Dilluns 21.30-22-30 repetici diumenge

2h

TV3 Polnia Pardia poltica catalana i espanyola

Dijous 21.30-22-30

1h

TV3 APM Zapping de moments humorstics

Dimecres 21.30-22 h

30 min

TV3 APM extra Zapping de moments humorstics

Diumenge 15.30-14h

30 min

TV3 Zona Zapping Zapping de moments humorstics Programa desports i espectacles.

Divendres 21.50-22.30

30 min

7RM Cinema comdia variable

IB3 Cinema Comdia negra variable

Aragon TV Cinema Comdia romntica variable

MTV Vaya semanita Srie TV

Dissabte 8.40-9-30h

1h 10min

!29

Taula 1 Font: Elaboraci prpia !Com a dada de referncia, apuntar que entre els programes ms vistos el dijous 10 d'octubre (durant el qual sestava realitzant aquesta recerca) dos programes dhumor encapalen els nivells daudincia: 1) El intermedio. Segons la seva pgina oficial, es defineix com un programa dactualitat i humor en el qual el presentador El Gran Wyoming i els seus collaboradors tracten les notcies ms importants del dia, sobretot dmbit poltic i de societat. 2) El hormiguero, un talk show que combina entrevistes a diverses personalitats del mn de la cultura, els espectacles o de lesport, experiments cientfics i humor. S'emet a Antena 3 i s presentat per Pablo Motos. En cinqu lloc trobem la srie danimaci Los Simpson, que ja porta 23 temporades seguides i ja sn tot un clssic a les televisions del mn. A Espanya semet a les cadenes Antena 3 i Neox (del grup A3media). !

FDF I love TV Zapping de moments humorstics

Dilluns a divendres Horari:8 a 8,25h

2h 5 min

FDF Friends Srie TV (sitcom)

Dilluns a divendres 8.25 a 10.5 h

6h 30min

FDF Escenas de matrimonio Srie TV (sitcom)

De dilluns a divendres Horari:11 a 11.50

4h 10 min

FDF Los Serrano Srie TV

De dilluns a divendres Horari:11.50- 15.05

14 h 35 min

FDF La que se avecina Srie TV (sitcom)

De dilluns a divendres Horari:15.05-18.20h

16 h 05 min

FDF Cmera Caf Srie TV (sitcom)

De dilluns a divendres Horari:18.20-20 h

FDF Aida Srie TV

De dilluns a divendres Horari:20.00-22.30

FDF La que se avecina Srie TV (sitcom)

De dilluns a divendres Horari:22.30-00.15

La 2 Fiesta Suprema Humor a Internet, protagonitzat per uns humoristes molt seguits a la xarxa que tenen un canal de Youtube.

Els divendres (per concretar)

Antena 3 Me resbala Concurs protagonitzat per 8 humoristes.

La Sexta Buenafuente

!30

" The Simpsons, 1989-2013 !

1.6.2 Canals temtics de pagament !Pel que fa als canals temtics de pagament, l'nic canal especialitzat en comdia s Paramount Comedy. La seva programaci est ntegrament dedicada a l'humor. Hi trobem sries com Aqu no hay quien viva, La que se avecina, Anger management, programes de monlegs com Central de cmicos, o dactuacions dhumoristes com La hora de Jos Mota. A Canal+ 1, exclusiu de la plataforma de pagament de televisi per satllit Canal+, trobem el programa humorstic Ilustres ignorantes, que es va comenar a emetre al 2009 i tracta temes de tota mena amb humor. Tamb a Canal+, des d'aquest any sha iniciat l'emissi dxido nitroso, un programa que barreja entrevistes i humor, que semet els dijous de 21:00 - 21:30. !2. Lhumor a la rdio !Com hem vist anteriorment a les dades de lEGM, la rdio s el segon mitj de comunicaci ms consumit a Espanya (61,8%). Les cadenes ms escoltades actualment sn: Cadena Ser, Onda Cero, Cope i RNE, seguides a distncia per RAC 1 i Catalunya Rdio, que sn dmbit catal i lders daudincia a Catalunya. Lhumor s molt present a la rdio, ats que a ms dels programes especialitzats en humor, nhi ha de programes generalistes que inclouen espais de tractament de lactualitat en clau humorstica. ! !

!31

2.1. Antecedents histrics !L'aparici d'aquest mitj de comunicaci es va produir a partir duna successi de descobriments que van comenar a la fi del segle XIX, i van culminar amb el definitiu de Gugliermo Marconi, un fsic itali. A la II Guerra Mundial (19391945), la rdio va tenir un paper fonamental, ja que es va fer servir com a mitj alternatiu de comunicaci, a vegades lnic, davant la impossibilitat de transport fsic per destrucci dels camins, carreteres i infraestructures. Una vegada va concloure la Guerra, la rdio va comenar expandir-se i es van comenar a crear radio estacions, es van fabricar ms unitats daparells de rdio, i ms famlies van poder accedir a comprar una rdio, cosa que va generar una massificaci del mitj. En aquesta poca dimplantaci es va produir una gran transformaci: en un primer moment la finalitat de la rdio era informativa, per desprs va comenar a cobrir altres aspectes i a difondre, msica, cultura, entreteniment. Any rere any el mitj va anar guanyant popularitat. Es van crear els primers fulletons radiofnics (sobretot de carcter romntic i melodramtic), que rebran el qualificatiu de soap opera, que literalment significa obra del sab' (soap: sab'; opera: obra'). Aquest nom es deu al fet que les marques de detergents eren les que ms publicitat collocaven en aquests programes. Aquests programes eren seguits durant setmanes per famlies que en la immensa majoria ja tenien a les seves llars un receptor de rdio, i van ser els precursors de les actuals telenovelles televisives (que en angls es diuen amb el mateix nom). Lligat al creixement daquesta forma de consum de ficci de rdio es va desenvolupar la publicitat i la rdio a poc a poc es va convertir en un gran negoci. Trets que diferencien la rdio de la televisi son la seva credibilitat, el seu baix cost de producci i la immediatesa a lhora dinformar d'esdeveniments imprevistos. La progressiva miniaturitzaci dels receptors ha dotat a la radio duna mobilitat enorme, que li va permetre incorporar-se als autombils. ! 2.2. La rdio humorstica a Espanya !Encara que, en general, lhumor no estava gaire ben vist per les autoritats a lEspanya de Franco, nhi ha va haver a partir dels anys 50 un seguit de programes molt populars, com Zorro, zorro, zorrito, conduit per Pepe Iglesias. Iglesias va ser un dels cmics per excellncia de l'Espanya dels anys cinquanta, i va crear personatges com la nia repipi o el finado Fernndez, a travs dels quals va desenvolupar un humor blanc i ingenu, molt propi de la poca de la dictadura de Franco, que volia no ofendre ning. Altres humoristes lligats a la rdio sn Tip i Top (ms tard Tip i Coll), i Miguel Gila, que van basar el seu humor en els jocs de paraules intelligents, mantenint sempre un

!32

equilibri difcil entre dir all que volien i all que permetia dir la censura del rgim franquista. A ms daquests humoristes radiofnics, a la Cadena Ser va tenir un gran xit popular el programa Matilde, Perico y Periqun (1950). Creat per Eduardo Vzquez, els episodis, tenien una duraci duns 15 minuts i tractaven la vida quotidiana duna familia tpica espanyola. El programa prenia com a referent la comdia costumista que a lpoca es faria a Espanya tamb al cine o al teatre, un tipus de comdia que no aprofundia en la situaci social dels ciutadans que vivien sota el rgim de Franco. A partir de la mort de Franco i amb la transici i la democrcia es va viure una expansi del humor a la rdio. Daquesta poca venen les tendncies de la programaci radiofnica relacionada amb lhumor que es van anar consolidant durant les darreres dcades del segle XX i la primera del XXI. A la rdio espanyola trobem pocs programes especialitzats en humor, per s molt humor a programes generalistes. Lhumor a la rdio espanyola es concentra a la franja horria del mat. A la rdio generalista el dia comena amb programes informatius o b amb els anomenats programes despertadors. En aquests ltims, lhumor s un ingredient fonamental. Professionals molt reconeguts en programes de televisi amb un gran contingut humorstic han realitzat tamb aquest tipus de programes despertador a la rdio. Alguns exemples sn Alfons Ars (que va conduir La Jungla a Onda Cero) o Pablo Motos (que va conduir No somos nadie a M80). Catalunya ha estat una important escola dhumor radiofnic. Grans professionals como Josep Maria Bachs o Jordi Estadella, i ms tard Alfons Ars i Andreu Buenafuente, van sortir de la rdio i van desenvolupar exitoses carreres a la televisi. El relleu daquest noms en la rdio humorstica en catal va venir per part de programes com Minoria absoluta a RAC1, que va estar nou anys en antena, realitzat per lequip que actualment fa els programes Polnia i Crackvia a TV3. Actualment, aquest relleu de noms histrics el representen creadors com scar Andreu i scar Dalmau (La competncia - RAC1) o Quim Morales (La segona hora - RAC1) 2.3. Caracterstiques de lhumor radiofnic Hi ha poca teoria escrita sobre el tema concret de lhumor a la rdio. Per tal dobtenir informaci vaig fer consultes a professors de comunicaci, dels quals vaig obtenir 15

algunes consideracions sobre les caracterstiques del humor a la rdio, les quals van confirmar les meves observacions. Segons aquestes consultes i observacions, lhumor a la rdio:

Es basa en la paraula, incorporant tots els registres de la llengua i diferents formes de parla, tot amb lobjectiu dassolir la mxima expressivitat.

!33

! Sobre el tema concret de lhumor a la rdio vaig consultar durant novembre de 2013 als professors de 15comunicaci Antoni Roig Telo, Daniel Aranda Jurez, professors de la Universitat Oberta de Catalunya.

Ls daltres fonts de sons, com la msica i els efectes resulta tamb molt important. La combinaci de paraula, msica i efectes crea tot el discurs sonor de la rdio, lobjectiu del qual s evocar situacions i personatges en la ment de loient.

Tot i que de vegades els humoristes es presenten com ells mateixos, molt sovint lhumor a la rdio es basa en la creaci de personatges per part dels humoristes. Aquests personatges permeten parodiar o satiritzar aspectes socials. Un exemple seria el personatge del Mohammed Jordi, creat al programa de RAC1 La competncia de scar Dalmau i scar Andreu.

A banda de crear personatges ficticis, lhumor a la rdio es basa tamb en la imitaci de personatges coneguts. Si observem la rdio actual, podem veure que aquesta modalitat s menys utilitzada que lanterior, encara que nhi ha 16

grans especialistes, com lhumorista Carlos Latre. !3. Lhumor a Internet !Internet s el tercer mitj en importncia a Espanya. Un 50,7% de la poblaci el fa servir com a font dinformaci i entreteniment.

Amb ms de 200 milions d'usuaris a tot el mn, Internet s'ha convertit en el mitj de comunicaci amb una propagaci ms rpida a tota la histria de la humanitat, i ha esdevingut el recurs ms important per a la circulaci i difusi dimatges, acudits, vdeos, textos, notcies, articles, canons, jocs i infinitat de continguts humorstics. De fet, la caracterstica fonamental dInternet s que no s un mitj, sin un contenidor de mitjans i formats. A la web hi trobem text, so, fotografia, vdeo, en una barreja infinita en la que ja no es parla darticles, programes de rdio, dibuixos, sin que es parla de continguts. Les fronteres entre gneres i formats es fan ms petites, fins a desaparixer. A Internet trobem webs de mitjans de comunicaci, de fet, tots els mitjans hi sn, per tamb milions daportacions de aficionats en milions de blogs, frums, comunitats i pgines web de tot tipus que divulguen humor de manera que s impossible fer un clcul del nombre de pgines del que estem parlant quan diem Internet.

Una de les claus de lhumor a Internet s la llibertat dexpressi: Permet a tot tipus de moviments culturals intercanviar i interactuar sense cap mena de filtre ni impediment, amb el tipus dhumor que ms li agrada. Laltra clau s que, com no podria ser duna altra manera tenint en compte la prpia naturalesa dInternet, lhumor a la

!34

! Segons les observacions dels professors consultats, confirmades per una primera observaci general a 16alguns programes de rdio.

xarxa adopta formes hbrides i fa de la barreja de formats i llenguatges la seva caracterstica principal. Youtube s la pgina ms cercada de la xarxa, per s molt difcil saber quins sn els vdeos dhumor ms consultats. La prpia pgina web ofereix un ranking dels vdeos ms populars del moment, per van variant al llarg del dia. Al buscar "comdia" a Youtube apareixen 1,3 milions d'entrades i si busquem "humor" apareixen ms de 9 milions de vdeos online. Un canal s el nom que rep lespai que es crea quan un usuari de Youtube puja un vdeo a la pgina, per a ms, la pgina agrupa els videos en canals temtics segons els seus propis criteris. En relaci al tema daquest treball, el Canal Comedia t ms de 340 canals de diferents cmics i propostes de tot el mn. A ms de Youtube, altres pgines amb continguts dhumor molt visitades sn: El Mundo Today, Humor absurdo, Cuanta razn, 9gag, Asco de vida. !4. Lhumor a les revistes !Les revistes ha estat tradicionalment un suport molt important per difondre continguts dhumor tant amb un enfocament satric sobre poltica com amb un enfocament dentreteniment pur. !

4.1. Antecedents histrics !4.1.1. Anglaterra i Estats Units !

Lpoca Victoriana (finals del segle XIX- dos primers anys del XX), va ser un moment de tensi, crisi i contradiccions a Anglaterra. El 17 de juny de 1841 va sorgir la revista Punch, que va marcar el naixement de l'anomenat humor angls. Va adoptar una actitud destructiva cap als convencionalismes imposats i va ser molt crtica amb les tendncies de la burgesia que volia ocultar els vicis i la decadncia de la societat. La burla de la revista es centrava en aquests tres pilars: La corona, l'esglsia, l'ordre establert. Durant els seus primers anys va tenir un enorme xit i una gran difusi i un dels autors ms destacats va ser John Leech, un gran caricaturista. Per a la ltima dcada del segle XIX la revista va evolucionant cap a una perspectiva i unes temtiques ms refinades i aburgesades. Les formes dhumor que pren com a base lhumor angls son la ironia i la paradoxa. Els autors que exemplifiquen millor aquest tipus dhumor sn Oscar Wilde, el premi Nobel lany 1925 George Bernard Shaw i Gilbert K. Chersterton. Daltra banda, als EE.UU. destaca Mark Twain autor de Les aventures de Tom Sawyer. !

!35

4.1.2. Frana !La poca daurada de la premsa humorstica francesa compren dels anys 1870 al 1940, encara que el moment ms rellevant i important de va ser a finals del segle XIX i a linici del segle XX (lanomenada Belle poque). Al 1879 es va iniciar el setmanari satric Le Hydropathe amb tan sols 70 nmeros, ms endavant va aparixer la revista Le chat Noir promoguda pel propietari del fams cabaret amb el mateix nom. La considerada com a millor publicaci satrica de Frana, LAssiette au Beurre va comenar el 1912 i prenia en consideraci les segents qestions: les condicions precries de la societat, lexrcit, la poltica i l'esglsia. !

4.1.3. Itlia !Els humoristes italians, sobretot a lpoca del feixisme, van ser els creadors de l'anomenat "Humorisme evasiu", un tipus dhumor molt inconformista, i amb desig de trencament amb lorde establert. Cal fer esment especfic a la revista Novecento de Massimo Botempelli, creadora dun mn imaginari, amb situacions absurdes i personatges misteriosos. Altres humoristes famosos van ser Dino Segre, amb el pseudnim de Pitigrilli, Achille Campanille i Germn Rossi. A partir dels anys 20 a lhumor itali hi predominen les abstraccions i el to deshumanitzat. N's exemple lhumor de la revista Bertolo, a la que es van crear unes obres que combinaven el surrealisme amb el neoromanticisme. !

4.2. Revistes dhumor a Espanya !A la segona meitat del segle XIX es van comenar a conrear les revistes satriques a Espanya i van aparixer alguns setmanaris com El Padre Cobos i Gil Blas (amb atacs crus als generals Espartero i ODonnell entre daltres), als que es van poder apreciar les primeres revifades crtiques sobretot amb temes poltics. Lujan afirma que als anys de la restauraci lhumor realitzat a les revistes va ser molt agressiu amb un predomini de la stira i molta caricatura dels poltics del moment. La mxima expressi de la stira amb una intenci irnica pren el nom desperpento. Lhumor de les revistes (com el de les telecomdies) pren com a pretext el practicat als textos literaris. Segons els experts, a Espanya, les revistes dhumor es van originar grcies a la corrent costumista del segle XIX i grcies a la observaci irnica de la realitat o de la vida poltica realitzada pels clebres escriptors Mariano Jos de Larra o Manuel Bretn entre daltres.

!36

Al perode al que es va obrir pas a la difusi de lhumor en format de revistes i a la premsa, els escriptors de la Generacin del 98 va ser molt crtics satricament amb la vida quotidiana de Madrid, i durant la Restauraci alguns ciutadans van comenar a rebutjar els seus escrits pel seu carcter seris. Va ser el rebuig per part dalguns dibuixants i escriptors, el que va portar el naixement daquestes revistes dhumor que no noms no defensen al govern, sin que a ms el critiquen i hi predomina el contingut ideolgic. !

" La Codorniz Primer nmero, 1941 !! !

!37

4.2.1 Publicacions des de finals del segle XIX fins al dia davui !A la segent taula, estan representades les revistes humorstiques de lEstat Espanyol des de finals del segle XIX fins al dia davui. Es veuen les caracterstiques i diferncies d'estils, de forma que es pot conixer com va evolucionar lhumor en aquest mitj de comunicaci tan popular.

Nom de la revista i perode de publicaci Caracterstiques/ descripci

Un tros de paper (1865-1866) Diari humorstic dirigit per Albert Llanas, que comptava amb articles satrics i irnics sobre els costums dels barcelonins dels darrers anys del segle XIX.

La Campana de Grcia (1870-1936) Setmanari anticlerical republic satric.

L'Esquella de la Torratxa (1872- 1939) editada pel sindicat de dibuixants. Segueix les mateixes caracterstiques que La Campana de Grcia

Madrid Cmico (1880-1912) (una de les revistes ms importants dhumor a Espanya), Hi van participar escrivint autors com Jos Lpez Silva, Luis Taboada i Leopoldo Alas Clarn.

De crtica social, costumista, cultural i poltica. Els seus darrers anys va deixar de banda lhumor i es va acabar transformant en una revista literria. Ramn Cilla hi va treballar com a dibuixant i imitava als capgrossos francesos a les seves caricatures.

Geden (1895) El seu subttol era: el peridico de menor circulacin de Espaa, fent burla aix del diari El liberal. Tenia un humor molt ms cid i destructiu que Madrid Cmico.

Cu-Cut!(1902-1912) Influenciada per la Lliga regionalista. Propugnava el catalanisme de dretes.

Papitu (1908-1937) Un catalanista setmanari desquerres que abraava els temes poltics i la cultura catalanes.

Buen Humor(1921-1931) (tenia una mentalitat europea i avantguardista) Va tenir molts collaboradors(dibuixants i escriptors i humoristes), Edgar Neville, Miguel Mihura i Tono.

No era una rev is ta n i d i ronia n i de sarcasme. Fonamentalment tractava lhumor absurd. Un tret que la va diferenciar de les anteriors revistes va ser el fet d incorporar observacions psicolgiques als personatges i fets que abraava.

Xut! (1923-1936) Va ser una revista satrica esportiva que tractava sobretot aspectes del mn del futbol.

Gutirrez (1927-1935) (Va ser antecessora de les revistes La Ametralladora i La Codorniz)

Dhumor absurd i crtica social. Fundada pel dibuixant K- hito, va introduir els muntatges fotogrfics.

El Be Negre (1931-1936) Va ser un setmanari satric influenciat pel partit Acci Catalana.

La Ametralladora (1937- 1939) (publicacions blliques)

Durant els primers 11 mesos va ser una revista de propaganda de guerra, per al novembre del mateix any en que va ser creada (1937), lescriptor, periodista i humorista Miguel Mihura esdev el director, que capgira la temtica cap a lhumor davantguarda.

Durant la GUERRA CIVIL ESPANYOLA i la Postguerra espanyola

l'humor tendeix a ser ms cruel i absurd per s una de les poques eines a les que es podien arrelar els ciutadans per evadir-se de la situaci social.

!38

La Codorniz (1941-1978) (Va tenir influncies de l'humorista Itali Carlo Manzoni) Va ser la revista ms important i difosa de caire humorstic a Espanya del segle XX. Sen van publicar en total 1898 nmeros. Va ser fundada per Miguel Mihura i dirigida posteriorment per lvaro de Laiglesia (el director ms crtic amb el franquisme) del 1944 al 1977, Manuel Summers del 1977 al 1978) i Cndido a finals de lany 1978.

Hi collaboraven diverses personalitats com Julio Camba, Wenceslao Fernndez Flores Ramn de la Serna, Jacinto Miquelarena, Alvarito de Laiglesia, Javier Lpez Rubio i Edgar Neville Lhumor daquesta revista ho capgirava tot, tenia una voluntat de lluita contra els convencionalismes, va ser molt crtica amb la burgesia. Un parallelisme que hi trobem amb la revista angles Punch, s que, com aquesta, al principi tenia un humor asptic irnic, surrealista, absurd, per va acabar sent aburgesada.

Cu C (1944-1948) Crtica de temes dactualitat de tot tipus. Cal destacar, que una de les seves seccions "Radio Cuc" va acabar traslladant-se al mn radiofnic a Radio SEU.

El Once (1945-1965) Creada per Valent Castanys, el creador de la revista catalana Xut! (1923-1936), va ser una revista esportiva que com la seva predecessora es centrava en el futbol.

DDT (1950-1966) Al principi va fer un humorisme adreat als joves, per els seus darrers anys va ser una revista de crtica social.

Don Venerando (1952-1953) Predomini dhumor grfic.

Titirimundi (1953) Oferia la possibilitat de veure els dibuixos i treballs dels artistes europeus.

Don Jos (1955-1958) Humor davantguarda

Can Can (1963-1966) Al principi va comenar com una revista per adults i ms endavant va prendre un caire burlesc.

Mata Ratos (1965-1977) Fou una revista dhumor europeista.

Tele-Cmico (1965) Va tenir una mala organitzaci i com a conseqncia va durar un any.

A partir de 1966 hi ha un petit canvi amb la Ley de prensa que permet fer acudits poltics als diaris i revistes. !Sorgeixen publicacions molt ms crtiques

Tamb a la premsa diria entra l'acudit grfic a les seves pgines amb dibuixants com: Cesc, Perich, Summers, Forges, Mingote, Mximo i Chumy Chumez. Amb pseudnim collaboren escriptors com Francisco Umbral i Manuel Vzquez Montalbn.

Hermano Lobo (1972-1976) (estava inspirada en el setmanari francs Charlie Hebdo)

Stira i crtica social i humor europeu.

El cocodrilo Leopoldo (1974-1975) Setmanari socialitzant d informaci general

Por Favor (1974-1978) Crtica social i cap al poder.

Muchas Gracias (1974-1976) Quan la revista Por Favor no es podia publicar, degut a alguna censura imposada per lestat, la redacci i els collaboradors de Por Favor publicaven aquesta revista.

Barrabs (1972-1977) Revista satrica esportiva.

Butifarra! (1975-) Revista dun carcter socialista amb la finalitat de denunciar la crua realitat social.

El Correu de Son Coc (1979 -1992)

Va ser formada pel Taller Lluntic, un grup dartistes de Mallorca.

El Papus (1973-1987) Realitzada pels pintors Juan Gris, Isidre Nonell, Nogus, Ramn Casas, Feliu Elas, Prez Yuglada, Gargallo, entre daltres...

Crtica social i poltica dels fets dactualitat. Al 1977 el Papus va patir un atemptat feixista, lesclat duna bomba. A la secci editorial "Cojonudo lo de usted" es feia una crtica extrema dun poltic.

El Jueves (1977- continua a lactualitat) Descripci inclosa a lapartat de Situaci actual

!39

Taula 1 Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de http://www.ciberniz.com/prensa.htm En negreta: Revistes en catal. En cursiva: Encara es publiquen. !

4.2.2. Situaci actual !El Jueves s un dels pocs setmanaris satrics que actualment es poden trobar als quioscs d'Espanya. Del 6 al 12 de novembre del 2013 (durant la realitzaci daquest treball), va sortir el nmero 1902 de la publicaci, que actualment es pot adquirir en tots els formats digitals possibles. A ms, destaca pel nombre de visites que rep la seva pgina web. Hi collaboren molts dibuixants amb mplia trajectria com Albert Monteys, Manel Fontdevila, Idgoras & Pachi, Pablo Velarde, Bernardo Vergara, Jos Luis greda, Albert Pallars, Pedro Vera, Daro Adanti, Lalo Kubala, Mauro Entrialgo, Guillermo, Ozelu, Paco Alczar, Rubn Fdez., Manuel Bartual. El Jueves va nixer el 1977, i des de llavors ha sortit a la venda cada setmana. Es tracten temes d'actualitat econmica, poltica i social fent-ne humor. Els principals temes dels que acostumen a parlar sn: la monarquia espanyola, els partits poltics, la religi, la premsa rosa, la societat. Cal fer esment especfic a que el fet de fer crtica de temes poltics i dactualitat ha fet que la revista hagi tingut diversos problemes, denncies, polmiques i fins i tot alguna censura, com la del nmero del 20 de juliol de 2007 que era una caricatura a la que sortien els prnceps d'Astries al llit en posicions sexuals. A conseqncia dhaver-la realitzat, el 15 de novembre els autors de la portada (el dibuixant i el guionista) van ser condemnats a pagar una multa de 3000 euros cadasc. Als quioscs tamb podem trobar una altra revista que tracta lactualitat des duna tonalitat satrica. s la revista Mongolia, que va sorgir el 2012 de la m del dibuixant de cmic argent Daro Adanti, ladvocat Gonzalo Boye i el periodista Edu Galn.

Nacional Show (1978-1979) Volia versionar la revista americana Nacional Lampoon dirigida a la gent amb un nivell econmic alt.

El cocodrilo (1984-1986) Retorn de la revista El cocodrilo Leopoldo.

Al loro (1984-1986) Humor surrealista i crtica poltica. Suplement del diari ABC!La Golondriz (1990 i actualment)

La Codorniz del segle XXI Crtica social, poltica i cultural, es pot llegir al portal digital El Can.

El batracio amarillo (1994 i continua actualment) Revista andalusa dhumor poltic.

El Karma (1998 i continua actualment) Revista de crtica social i poltica realitzada al Pas Basc

El cochinillo feroz(1999-2006) Revista dhumor social difosa sobretot a la provncia de Segovia.

El virus mutante (2004) Amb una durada de menys dun any va ser una imitaci de La Codorniz.

!40

5. Lhumor al cinema !Lhumor s un recurs molt emprat al cinema, de fet, moltes pellcules (la majoria) tenen alguna part o escena humorstica. Per per tal de limitar la meva recerca, em centrar estrictament en la comdia, el gnere cinematogrfic humorstic per excelncia, que es caracteritza per la inclusi de gags, acudits o bromes, tant visuals (caigudes, xocs, persecucions) com verbals (jocs de paraules, enginy) i t com a finalitat fer riure a lespectador. !

5.1 Antecedents histrics !La pellcula dels francesos germans Lumire El regador regat (1896) es considera la primera comdia de la Histria del cinema. Durant els seus primers anys, el cinema de comdia estava ple de caigudes, persecucions, xocs d'autombils i situacions inslites que tenien a veure amb lacci corporal dels actors (slapstick). Els principals actors i directors del cinema cmic mut de Hollywood van ser Charles Chaplin (que feia acrobcies slapstick i tractava temes amb contingut social, representant a vctimes de desigualtats socials i econmiques), Buster Keaton, Max Linder, Mack Sennett, Harry Langdon o Harold Lloyd. Amb larribada del so, al 1927, per, va canviar la tcnica i l'expressi. Els costos de la realitzaci de les pellcules es van disparar i lhumor verbal, els acudits i els jocs de paraules van guanyant importncia, mentre que lslapstick o humor fsic va anar quedant en un segon pla. Un dels primers directors que van fomentar lhumor verbal va ser William Camps, incorporant tota una colla de bromes i jocs de paraules a les seves obres com "My Little Chikadee". El so tamb va originar la creaci de l'anomenada Comdia Musical Americana (cinema musical amb elements cmics). Al 1930 es va iniciar al mn del cinema la parella formada per Stan Laurel i Oliver Hardy, coneguts a Espanya com El Gordo y el Flaco. En aquells mateixos anys els germans Marx van jugar un paper important que va marcar tot el cinema dhumor posterior. Inconformistes, i fent s duna comicitat absurda, van aconseguir fusionar el gnere cmic mut amb els nous descobriments de la comdia sonora. Daltra banda, el cinema de lalemany Ernst Lubitsch va donar pas a les comdies elegants o sofisticades, anomenades aix perqu s el director qui dna carcter a lobra i no lactor, que van ser continuades ms endavant per Jean Renoir, George Cukor i Frank Capra. Desprs de la segona guerra mundial va triomfar lactor director i humorista Jerry Lewis, que va formar duo amb Dean Martin. ! !

!41

" Els germans Marx a A night at the opera, 1935 ! !

A Europa, desprs dels anys cinquanta, destaquen els francesos Ren Clair i Jacques Tati, langls Alexander Mackendrick, o els italians Pietro Germi i Luigi Comencini. A Espanya, la comdia es desenvolupa sense interrupci des dels anys 50, guionistes com Rafael Azcona i directors com Luis Garcia Berlanga van crear-ne les bases. Amb la mort de Franco i larribada de la democrcia, va aparixer una nova generaci de cineastes que va conrear la comdia, com Fernando Colomo, Manuel Iborra i, sobretot, Pedro Almodvar, amb Mujeres al borde de un ataque de nervios (1987) i altres films que van obtenir (i continuen tenint) rellevncia a nivell global. Als anys 90 van destacar a Espanya dues comdies pel seu xit de pblic: Two Much (Fernando Trueba, 1995) i El amor perjudica seriamente la salud (Manuel Gmez Pereira, 1996). Al segle XXI la majoria de comdies espanyoles han tornat a ls de frmules de comdia populista a pellcules com El oro de Mosc (2003), de J.Bonilla o Das de ftbol (2003), de D.Serrano. Daltra banda Manuel Gmez Pereira destaca com a creador de comdies ms sofisticades com Cosas que hacen que la vida valga la pena (2004), mentre que lex de la Iglesia sha consagrat com a especialista en humor negre amb films com La comunidad (2000). !!

!42

5.2 Situaci actual !LEGM mostra que en el darrer any, hi ha hagut una baixada, amb noms el 3,5% de la poblaci espanyola que va al cinema. Tanmateix, hi ha una gran presncia de la comdia a les pantalles de cinema de Catalunya. En el moment de redactar aquesta part del treball, hi ha 10 comdies en cartellera, que sn:

Taula 2 Font: Elaboraci prpia !

Ttol Data destrena Director/a

An hay tiempo 08 / 11 / 2013 Juan Logar

Barcelona, nit destiu 13 / 09 / 2013 Dani de la Orden

Del lado del verano 08 / 11 / 2013 Antonia San Juan

El nombre (Le prnom) 14 / 09 / 2012 Matthieu Delaporte

El postre de la alegra (Paulette) 31 / 10 / 2013 Jrme Enrico

Hojas de hierba 31 / 10 / 2013 Tim Blake Nelson

La gran familia espaola 13 / 09 / 2013 Daniel Snchez Arvalo

Mi primera boda 04 / 10 / 2013 Ariel Winograd

Somos los Miller 08 / 11 / 2013 Rawson Marshall Thurber

Un cerdo en Gaza 08 / 11 / 2013 Sylvain Estibal

!43

!Tercera part !

Els professionals de l'humor !

1. Definici del cas prctic !El cas destudi daquest treball de recerca consisteix en un srie de breus entrevistes online a diferents professionals de lhumor. He triat aquesta modalitat dentrevista online ja que la majoria dels professionals amb qui volia parlar estan molt enfeinats. A ms, volia tenir un ampli ventall de professionals i alguns dels que minteressaven per reflexar aquesta diversitat, viuen i treballen a Madrid, amb la qual cosa era impossible fer una entrevista en persona. El sistema dentrevista online que he triat no permet aprofundir gaire en la conversa amb els entrevistats, per permet aproximar-se a un nombre ms gran d' entrevistats que els duna entrevista convencional.

Pel que fa al qestionari de lentrevista, he plantejat una srie de preguntes per tal de conixer el perfil dels professionals, fet que, he fet un primer bloc de preguntes sobre dades personals (Nom, sexe i edat), i un segon sobre aspectes professionals (en quins mitjans treballa, quin tipus dhumor fa i a quin pblic sadrea). El tercer bloc sobre com els professionals entrevistats defineixen la seva prpia personalitat, i el quart tracta de les seves preferncies com a consumidors dhumor (El qestionari complet sha incls com Annex 4). Vaig fer servir leina de realitzaci de qestionaris online Google Forms, i vaig enviar lenlla als diferents professionals que volia entrevistar. !

1. 1. Objectius del cas !Amb aquestes entrevistes he volgut esbrinar quines sn les estratgies que fan servir els professionals de lhumor, aix com les seves opinions i percepcions sobre la seva tasca, per respondre al que he definit com la tercera pregunta de recerca en la introducci del treball. Minteressa tamb obtenir a travs de les entrevistes uns perfils dels professionals i comprovar si la seva aproximaci es correspon amb els enfocaments terics de lhumor basat