l’organització política a l’estat romà

19
L’ORGANITZACIÓ L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA A L’ESTAT POLÍTICA A L’ESTAT ROMÀ ROMÀ Agnès Pagès Pont Agnès Pagès Pont Carla Pérez Resina Carla Pérez Resina

Upload: ludusanglensis

Post on 19-Jul-2015

387 views

Category:

Education


2 download

TRANSCRIPT

Page 1: L’organització política a l’estat romà

L’ORGANITZACIÓ L’ORGANITZACIÓ

POLÍTICA A L’ESTAT POLÍTICA A L’ESTAT

ROMÀROMÀ

Agnès Pagès PontAgnès Pagès Pont

Carla Pérez ResinaCarla Pérez Resina

Page 2: L’organització política a l’estat romà

MONARQUIA MONARQUIA ( fins al 509 aC)( fins al 509 aC)

La monarquia era electiva i vitalícia.La monarquia era electiva i vitalícia.

El rei era el cap polític, governava, feia justícia, El rei era el cap polític, governava, feia justícia, dirigia l’exèrcit i presidia el Senat i l’assemblea.dirigia l’exèrcit i presidia el Senat i l’assemblea.

Poder absolut del rei.Poder absolut del rei.

Decisions importants: Consultava al Senat Decisions importants: Consultava al Senat

(format per caps de les famílies patrícies).(format per caps de les famílies patrícies).

Page 3: L’organització política a l’estat romà

Plebeus

Patricis:

5 classes socials (segons riquesa)

ÒRGANS CONSULTIUS

REFORMES

DE SERVI TUL·LI

Page 4: L’organització política a l’estat romà

REPÚBLICA REPÚBLICA (509 aC – 27 aC)(509 aC – 27 aC)

Sistema monàrquic: substituït.Sistema monàrquic: substituït. Dos cònsols cada any (per l’assemblea de Dos cònsols cada any (per l’assemblea de

la ciutat, patricis)la ciutat, patricis) Després de dos segles pressionant: Després de dos segles pressionant:

S’arriba a un equilibri polític entre plebeus S’arriba a un equilibri polític entre plebeus i patricis.i patricis.

Page 5: L’organització política a l’estat romà

REPÚBLICA REPÚBLICA (509 aC – 27 aC)(509 aC – 27 aC)

Per evitar el poder personal: Per evitar el poder personal: MagistraturesMagistratures Senat Senat Comicis o assembleasComicis o assembleas

ASSEMBLEES O COMICIS

REI > 2 CÒNSOLS

^SENAT

MAGISTRATURES

Page 6: L’organització política a l’estat romà

MAGISTRATURESMAGISTRATURES Ciutadans (1r patricis i després plebeus).Ciutadans (1r patricis i després plebeus). Càrrec públic gratuït. Càrrec públic gratuït. Característiques comunes: Característiques comunes:

Elegits pel poble, reunits en assemblees.Elegits pel poble, reunits en assemblees. Calia: Calia:

Ser major d’edatSer major d’edat Servei militarServei militar Qüestura (permès als 31 anys)Qüestura (permès als 31 anys)

Cursus honorumCursus honorum (carrera política). Progressiva i calia passar (carrera política). Progressiva i calia passar per: qüestura, edilitat, pretura i consolat (tres anys entre un i per: qüestura, edilitat, pretura i consolat (tres anys entre un i l’altre).l’altre).

Magistrats:Magistrats: Funcions limitadesFuncions limitades No cobravenNo cobraven Dret a la inviolabilitat (no se’ls podia agredir)Dret a la inviolabilitat (no se’ls podia agredir) Col·legialitat (les decisions s’havien de prendre amb l’acord de tots els Col·legialitat (les decisions s’havien de prendre amb l’acord de tots els

que exercien la magistratura)que exercien la magistratura)

Page 7: L’organització política a l’estat romà

MAGISTRATURESMAGISTRATURES

Ordinàries (situació política estable):Ordinàries (situació política estable):

Cònsols (Cònsols (consulesconsules): ): • 2 cònsols2 cònsols

• Convocaven i presidien el SenatConvocaven i presidien el Senat• S’ocupaven direcció vida políticaS’ocupaven direcció vida política• Quan deixaven el càrrec:Quan deixaven el càrrec:

• Governador provincial (Governador provincial (proconsulproconsul))

Page 8: L’organització política a l’estat romà

MAGISTRATURESMAGISTRATURES Pretors (Pretors (praetorespraetores): ):

Administració justíciaAdministració justícia 1 pels plets entre ciutadans romans (1 pels plets entre ciutadans romans (urbanus praetorurbanus praetor)) 1 amb jurisdicció fora ciutat (1 amb jurisdicció fora ciutat (peregrinos praetorperegrinos praetor)) En acabar el mandat:En acabar el mandat:

• Governadors d’una província (Governadors d’una província (propraetorpropraetor))

Edils (Edils (aedilesaediles):): Adimistració municipal( festes, jocs, mercats…)Adimistració municipal( festes, jocs, mercats…)

Qüestors (Qüestors (quaestoresquaestores): ): • Administració del tresor públic (Administració del tresor públic (aerariumaerarium))• Recapten impostosRecapten impostos• Control dels comptes públicsControl dels comptes públics• Dirigir l’arxiu oficialDirigir l’arxiu oficial

Page 9: L’organització política a l’estat romà

MAGISTRATURESMAGISTRATURES

Censors (Censors (censorescensores):):• Elaborar cens ciutadans (cada 5 anys)Elaborar cens ciutadans (cada 5 anys)• Cura moral públicaCura moral pública

• Control dels costums ciutadansControl dels costums ciutadans

• Elegits entre els excònsols (càrrec honorífic)Elegits entre els excònsols (càrrec honorífic) Tribuns de la plebs (Tribuns de la plebs (tribuni plebistribuni plebis):):

• No magistrats del poble: de la plebsNo magistrats del poble: de la plebs

• Defensar la plebs contra abusos de les Defensar la plebs contra abusos de les magistratures patríciesmagistratures patrícies

Page 10: L’organització política a l’estat romà

MAGISTRATURESMAGISTRATURES

Extraordinàries (situació perill imminent): Extraordinàries (situació perill imminent): Dictador (Dictador (dictatordictator): ):

Plens podersPlens poders Elegit entre els excònsolsElegit entre els excònsols Govern màxim de sis mesosGovern màxim de sis mesos

Mestre de cavalleria (Mestre de cavalleria (magister equitummagister equitum):): Lloctinent del Lloctinent del dictatordictator

Page 11: L’organització política a l’estat romà

SENATSENAT

VitaliciVitalici Inici República: 300 senadors però Inici República: 300 senadors però

augmenta a 600, i fins a 900augmenta a 600, i fins a 900 Més de la meitat, d’origen plebeu Més de la meitat, d’origen plebeu

((conscripticonscripti). La resta d’origen patrici ). La resta d’origen patrici ((patrespatres)) Senadors en general: Senadors en general: Patres conscripti Patres conscripti

Els senadors eren nomenats pels Els senadors eren nomenats pels censorscensors

Page 12: L’organització política a l’estat romà

SENATSENAT

Màxim òrgan de representació de la constitució Màxim òrgan de representació de la constitució republicana.republicana.

Eren qui rectificaven totes les desicions Eren qui rectificaven totes les desicions legislatives i executives.legislatives i executives.

Gran prestigi.Gran prestigi. Rarament els magistrats s’oposaven als seus Rarament els magistrats s’oposaven als seus

decrets (decrets (senatusconsultasenatusconsulta)) Les sessions eren convocades pels cònsols, Les sessions eren convocades pels cònsols,

pretors o tribuns de la plebs.pretors o tribuns de la plebs. Lloc: Lloc: Curia HostiliaCuria Hostilia, el fòrum de Roma., el fòrum de Roma.

Page 13: L’organització política a l’estat romà

COMICISCOMICIS

També anomenades assemblees populars, També anomenades assemblees populars, on els ciutadans es reunien per intervenir on els ciutadans es reunien per intervenir en la política de l’Estat.en la política de l’Estat.

Funcions:Funcions: Elaborar i aprovar les lleisElaborar i aprovar les lleis Elegir els magistratsElegir els magistrats

Page 14: L’organització política a l’estat romà

COMICISCOMICIS

TipusTipus:: Comicis curiats: Formada per ciutadans patricis.Comicis curiats: Formada per ciutadans patricis.

Comicis centuriats: Tot el poble, patricis i plebeus, Comicis centuriats: Tot el poble, patricis i plebeus, distribuïts segons cinc classes o nivells econòmics. distribuïts segons cinc classes o nivells econòmics. Ratificaven les declaracions de guerra, elegien certes Ratificaven les declaracions de guerra, elegien certes magistratures dels magistratures dels cursus honorum. cursus honorum. Es reunien alEs reunien al Camp de Mart.Camp de Mart.

Comicis tributs: formada per tribus, distribuïdes en Comicis tributs: formada per tribus, distribuïdes en funció del lloc de residència. Única assemblea què es funció del lloc de residència. Única assemblea què es podia votar per grups i es considerava el vot podia votar per grups i es considerava el vot globalmentglobalment

Page 15: L’organització política a l’estat romà

IMPERI (27 aC – 476 dC)IMPERI (27 aC – 476 dC) Més de cinc-cents anysMés de cinc-cents anys Poder polític sola persona: EmperadorPoder polític sola persona: Emperador

• Tenia el poder totalitari, permanent i vitalíciTenia el poder totalitari, permanent i vitalíci

Final República arriba després de:Final República arriba després de: Un segle d’enfrontamentsUn segle d’enfrontaments Cops d’estatCops d’estat Dues guerres civilsDues guerres civils

• Enfrontament entre:Enfrontament entre: Cèsar contra PompeuCèsar contra Pompeu Octavi contra Marc Antoni (Octavi emperador)Octavi contra Marc Antoni (Octavi emperador)

Page 16: L’organització política a l’estat romà

IMPERI (27 aC – 476 dC)IMPERI (27 aC – 476 dC)

Amb Octavi com a August:Amb Octavi com a August: Poder mans una sola persona:Poder mans una sola persona:

• Príncep (Príncep (princeps civitatisprinceps civitatis), títol oficial emperadors), títol oficial emperadors Prové: del nom nou règim, el principatPrové: del nom nou règim, el principat Posseïa 3 títols:Posseïa 3 títols:

• AugustAugust, poder religiós, poder religiós

• CèsarCèsar, poder civil, poder civil

• EmperadorEmperador, poder militar, poder militar

Page 17: L’organització política a l’estat romà

IMPERI (27 aC – 476 dC)IMPERI (27 aC – 476 dC)

Antics òrgans govern van desapareixent Antics òrgans govern van desapareixent menys menys SenatSenat:: Conserva certes competències en legislacióConserva certes competències en legislació

Nou òrgan consultiu: el Nou òrgan consultiu: el Consell imperial Consell imperial ((consilium principisconsilium principis)) Format persones confiança emperadorFormat persones confiança emperador L’assessoravn en afers administratius, L’assessoravn en afers administratius,

judicials, militars…judicials, militars…

Page 18: L’organització política a l’estat romà

IMPERI (27 aC – 476 dC)IMPERI (27 aC – 476 dC)

Funcionaris imperials:Funcionaris imperials: Prefecte del pretori (Prefecte del pretori (praefecus praetoriopraefecus praetorio))

• Cap de la guàrdia imperial i braç dret emperadorCap de la guàrdia imperial i braç dret emperador Prefecte de la ciutat (Prefecte de la ciutat (praefectus urbipraefectus urbi))

• Supervisar administració municipal i policiaSupervisar administració municipal i policia Prefecte dels queviures (Prefecte dels queviures (praefectus annonaepraefectus annonae))

• Aprovisionament de la ciutatAprovisionament de la ciutat Prefecte de vigiliesPrefecte de vigilies

• Policia nocturna i incendisPolicia nocturna i incendis

Page 19: L’organització política a l’estat romà

IMPERI (27 aC – 476 dC)IMPERI (27 aC – 476 dC)

Responsables de departaments o Responsables de departaments o ministeris (ministeris (scrinascrina)) Oficials de la casa imperial i províncies Oficials de la casa imperial i províncies

(imperials i senatorials)(imperials i senatorials)• Províncies imperials:Províncies imperials:

Tenien exèrcit i depenien de l’EmperadorTenien exèrcit i depenien de l’Emperador

• Províncies senatorials:Províncies senatorials: Eren pacífiques i depenien del SenatEren pacífiques i depenien del Senat