El coneixement: els El coneixement: els problemes i els problemes i els autorsautorsConeixement i MètodeConeixement i Mètode

Rubén López LorenteRubén López Lorente

Teoria del Teoria del coneixementconeixement

La teoria del coneixement és la part de la La teoria del coneixement és la part de la filosofia que estudia l’estructura, el fonament i filosofia que estudia l’estructura, el fonament i els límits del coneixement humà.els límits del coneixement humà.

L’epistemologia és reserva concretament a la L’epistemologia és reserva concretament a la ciència.ciència.

L’objectiu se centra en el procés, la possibilitat L’objectiu se centra en el procés, la possibilitat i la justificació de l’acte de conèixer. i la justificació de l’acte de conèixer.

Els tres pilars del coneixement són la Els tres pilars del coneixement són la ontologia, la lògica i la psicologia.ontologia, la lògica i la psicologia.

Evolució de la teoriaEvolució de la teoria

A Grècia: “què és l’ésser”? Aproximació de A Grècia: “què és l’ésser”? Aproximació de caire metafísic. Ontologia. caire metafísic. Ontologia.

A la modernitat: “com el jo conèix l’ésser”? A la modernitat: “com el jo conèix l’ésser”? Influència de l’individualisme i el racionalisme. Influència de l’individualisme i el racionalisme. Gnoseologia. Gnoseologia.

Actualment: “com es genera i com es Actualment: “com es genera i com es transforma el coneixement”? Procés transforma el coneixement”? Procés constructiu i representatiu del fenomen. constructiu i representatiu del fenomen. Ciència i canvi de paradigma. Ciència i canvi de paradigma.

Teories del Teories del coneixementconeixement

Fonamentista: A partir d’unes quantes creences Fonamentista: A partir d’unes quantes creences bàsiques i ben justificades, com a proposicions certes i bàsiques i ben justificades, com a proposicions certes i evidents per sí mateixes, des de les quals és possible evidents per sí mateixes, des de les quals és possible la reconstrucció radical de la realitat. Dogmes.la reconstrucció radical de la realitat. Dogmes.

Coherentista: Coneixement format per un conjunt de Coherentista: Coneixement format per un conjunt de creences o d’hipòtesis que són mútuament consistents creences o d’hipòtesis que són mútuament consistents entre elles, de manera que la veritat no és mai entre elles, de manera que la veritat no és mai substancial.substancial.

Teoria del que és borrós (fuzzy): Emmarca aquelles Teoria del que és borrós (fuzzy): Emmarca aquelles definicions que poden ser ambigües i de resposta definicions que poden ser ambigües i de resposta relativa. (Els guapos a la dreta, si us plau). relativa. (Els guapos a la dreta, si us plau).

Crítics al coneixement: Crítics al coneixement: IrracionalismeIrracionalisme

Proposa que la raó no és la eina per entendre Proposa que la raó no és la eina per entendre el món. el món.

Des del punt de vista ontològic, la realitat és Des del punt de vista ontològic, la realitat és simplement absurda o mancada de raó, per la simplement absurda o mancada de raó, per la qual cosa, vivím en un cosmos il·lògic.qual cosa, vivím en un cosmos il·lògic.

Des del punt de vista epistemològic, la realitat Des del punt de vista epistemològic, la realitat és impossible de ser coneguda racionalment, és impossible de ser coneguda racionalment, ja que el món és una construcció elaborada ja que el món és una construcció elaborada pels sentits i el llenguatge. pels sentits i el llenguatge.

Crítica: “Si el món fos irracional el llenguatge Crítica: “Si el món fos irracional el llenguatge no seria comunicatiu” Hegel. no seria comunicatiu” Hegel.

Crítics al coneixement: Crítics al coneixement: RelativismeRelativisme

Des del punt de vista clàssic, Protàgores Des del punt de vista clàssic, Protàgores afirma que “l’home és la mesura de totes les afirma que “l’home és la mesura de totes les coses”. Aquest argument cau en el coses”. Aquest argument cau en el subjectivisme pur. subjectivisme pur.

Més proper és el relativisme cultural, que Més proper és el relativisme cultural, que afirma que hi ha tantes realitats com cultures. afirma que hi ha tantes realitats com cultures.

Crítica: Existeix un problema moral, degut a Crítica: Existeix un problema moral, degut a que la subjectivitat extrema faria fort que la subjectivitat extrema faria fort l’argument més dèbil. Sòcrates plantejava en l’argument més dèbil. Sòcrates plantejava en els seus diàlegs arguments contra el els seus diàlegs arguments contra el relativisme.relativisme.

Crítics al coneixement: Crítics al coneixement: EscepticísmeEscepticísme

Resulta impossible un coneixement ferm de qualsevol Resulta impossible un coneixement ferm de qualsevol cosa, degut a:cosa, degut a:

La fal·libilitat dels sentits.La fal·libilitat dels sentits. De cada raó se li oposa una d’equivalent, i per tant no De cada raó se li oposa una d’equivalent, i per tant no

és possible dogmatitzar.és possible dogmatitzar. Només sé que no sé rés.Només sé que no sé rés. La ciència és un coneixement imperfecte i fal·lible.La ciència és un coneixement imperfecte i fal·lible. La relativitat del llenguatge fa impossible una veritat. La relativitat del llenguatge fa impossible una veritat. Crítica: Des del punt de vista pragmàtic, no cal una Crítica: Des del punt de vista pragmàtic, no cal una

certesa absoluta per conèixer, i Wittgenstein diu que certesa absoluta per conèixer, i Wittgenstein diu que es tracta d’un error lingüístic, l’escepticisme és es tracta d’un error lingüístic, l’escepticisme és autocontradictori. “És veritat que és impossible autocontradictori. “És veritat que és impossible conèixer la veritat”conèixer la veritat”

Models de Models de coneixement: coneixement: InductivismeInductivisme

Model de raonament consistent en inferir les Model de raonament consistent en inferir les lleis generals a partir de l’anàlisi d’un nombre lleis generals a partir de l’anàlisi d’un nombre més o menys extens d’experiències concretes. més o menys extens d’experiències concretes.

Inducció numèrica o eliminativa. Inducció numèrica o eliminativa. Exemple del gall d’indi. Exemple del gall d’indi. Crítica: Es basa en l’experiència, i l’experiència Crítica: Es basa en l’experiència, i l’experiència

és infinita, per tant és invàlid per fer lleis és infinita, per tant és invàlid per fer lleis universals.universals.

Models de Models de coneixement: Holísmeconeixement: Holísme El coneixement és tot, i la veritat es coneix a El coneixement és tot, i la veritat es coneix a

partir del tot, a l’hora que depèn del tot. partir del tot, a l’hora que depèn del tot. Es tracta d’un sistema global.Es tracta d’un sistema global. El llenguatge no és descriptiu, sinó que depèn El llenguatge no és descriptiu, sinó que depèn

de la intencionalitat i del context. de la intencionalitat i del context. Utilitzat per l’idealisme alemany en forma Utilitzat per l’idealisme alemany en forma

d’historicisme.d’historicisme. Crítica: La veritat té pressupòsits tàcits difícils Crítica: La veritat té pressupòsits tàcits difícils

d’avaluar, per que el tot és més que la part.d’avaluar, per que el tot és més que la part.

Models de Models de coneixement:coneixement:

MètodeMètode Principi normatiu compost per tècniques Principi normatiu compost per tècniques

de raonament i uns principis sovint de raonament i uns principis sovint autoevidents. autoevidents.

A vegades es recolza en un axioma A vegades es recolza en un axioma (primera veritat) i a partir d’aquí es (primera veritat) i a partir d’aquí es desenvolupa la metodologia.desenvolupa la metodologia.

Altres cops, s’utilitza la heurística com a Altres cops, s’utilitza la heurística com a càlcul de probabilitats. càlcul de probabilitats.

Mètode i autors:Mètode i autors:

Plató i el dualisme platònic.Plató i el dualisme platònic. Descartes i l’innatisme cartesià.Descartes i l’innatisme cartesià. Hume i Locke i l’empirisme.Hume i Locke i l’empirisme. Kant i el criticisme Kantià.Kant i el criticisme Kantià. Darwin i la teoria de les espècies.Darwin i la teoria de les espècies. Fenomenologia.Fenomenologia. Hermenèutica.Hermenèutica. Wittgenstein i el gir lingüístic.Wittgenstein i el gir lingüístic. Métode científic.Métode científic.

Controvèrsies:Controvèrsies:

Descartes pressuposa la existència de coneixement Descartes pressuposa la existència de coneixement innat, i això es contraposa per Locke al defensar que innat, i això es contraposa per Locke al defensar que som una “tabula rassa”, on tot depèn de l’experiència. som una “tabula rassa”, on tot depèn de l’experiència.

Kant, més tard, sintetitza les dues idees agafant part Kant, més tard, sintetitza les dues idees agafant part de cada una d’elles. de cada una d’elles.

Darwin, amb la seva teoria canvia el paradigma de Darwin, amb la seva teoria canvia el paradigma de l’existència, obligant a reconstruir el passat, que es l’existència, obligant a reconstruir el passat, que es pensava immutable. pensava immutable.

Wittgenstein afirma que el llenguatge és un símbol de Wittgenstein afirma que el llenguatge és un símbol de la realitat per que totes les realitats poden ser reduïdes la realitat per que totes les realitats poden ser reduïdes a construccions lògiques. a construccions lògiques.

Coneixement i MètodeConeixement i Mètode

Rubén López LorenteRubén López LorenteGrau d’Humanitats – UOCGrau d’Humanitats – UOCExercici 1. DiapositivesExercici 1. Diapositives