Llotja de València o de la Seda

Fitxa tècnica

Títol: Llotja de València o de la Seda.

Autor: Pere Comte i Joan Ivarra, Sala de Contractació; Pere Comte, Joan Corbera i Domingo Urtiaga, Consolat de Mar.

Cronologia: 1482-1498 (Sala de Contractació); 1500-1548 (Consolat de Mar).

Tipologia: arquitectura civil, llotja.

Materials: pedra i fusta.Estil: gòtic.Localització: València

(Espanya).

Obra del mateix autor

Pere Comte i Joan Guivarró: Palau de la Generalitat de

València (1481-1541)

Biografia dels autors

El 1481, els arquitectes Pere Comte i Joan Ivarra van ser elegits com a mestres d’obra de la nova Llotja de València o de la Seda, els treballs de la qual es van iniciar el 26 d’octubre de 1482. La mort de Joan Ivarra el 1486 va deixar Pere Comte com a únic responsable de la construcció.Acabats els treballs de la Sala de Contractació, Comte va iniciar les primeres obres del Consolat de Mar entre el 1498 i el 1503.El 1506 va morir Pere Comte i el seu càrrec de director el va ocupar Joan Corbera que va fer els treballs de finalització de la tercera planta i, a partir de 1533, juntament amb el seu col·laborador habitual Domingo Urtiaga, va acabar l’edifici i hi va afegir els elements decoratius complementaris.

Descripció formal

La Llotja està dividida en quatre espais: la Sala de Contractació, la Sala del Consolat de Mar, el Pati dels Tarongers i la torre. Des de l’exterior es distingeixen dos cossos separats per una torre. A la dreta, la Sala de Contractació presenta una façana amb una porta monumental d’arc apuntat, flanquejada per relleus escultòrics i grans finestrals decorats amb traceries.

A l’esquerra, en l’edifici del Consolat del Mar, s’hi veuen els tres pisos que el composen: planta baixa, amb finestres quadrangulars senzilles; planta noble, amb grans finestrals tripartits mitjançant columnes fines coronades per riques traceries, i un tercer pis format per una galeria de finestres d’arc flamíger separades per contraforts coronats per pinacles, entre els quals hi ha vuit parelles de medallons amb figures d’herois, reis i déus. La decoració exterior es complementa amb merlets i 28 gàrgoles –utilitzades per desguassar- que representen animals fantàstics i persones en actituds indecoroses.

En planta es distingeixen els quatres espais, tots de superfície quadrangular. La Sala de Contractació es divideix en tres naus a partir de vuit columnes helicoïdal sense capitell que, juntament amb les 16 columnes adossades als murs, sostenen la volta de creueria i deixen un espai molt ampli i diàfan.A l’interior del Consolat de Mar destaquen els magnífics cassetonats de fusta poligonals i quadrats que decoren els sostres de la planta baixa i noble.

La torre acull una capella a la planta baixa i una presó, a la qual s’accedeix mitjançant una espectacular escala de cargol sense eix central. Finalment, el Pati dels Tarongers hi destaquen una font central i els treballs de filigrana als finestrals ogival.

Entorn i integració urbanística

La Llotja de València està situada al centre de la capital valenciana, davant del Mercat Central i de l’església dels Sants Joans, molt a prop de la catedral.La integració urbanística de l’edifici en l’entorn gòtic de la ciutat és perfecta i s’ha de veure com un exemple magnífic de l’esplendor cultural viscuda a la ciutat durant l’Edat Mitjana.

Funció, contingut i significat

Les llotges acollien les activitats comercials d’una ciutat. A la Casa de Contractacions s’hi duien a terme les transaccions, i al Consolat de Mar s’hi resolien els diversos litigis que hi havia entre mercaders. Als pisos superiors de la torre hi havia una presó destinada als comerciants que incomplien les seves obligacions. La Llotja de la Seda es va convertir en un símbol econòmic de la ciutat de València, ja que representava el seu gran potencial marítim i comercial en un moment en què la corona catalanoaragonesa gaudia de grans riqueses i prestigi.

Models i influències

La Llotja de València és una de les arquitectures més singulars i destacades de la Península Ibèrica. La seva construcció, a mig camí entre el Gòtic i el Renaixement, va fer que s’hi ajuntessin les millors propostes de la tradició medieval i les noves solucions renaixentistes. La Llotja de Palma fou la referència per construir tant la façana com les columnes helicoïdals de l’interior de la Sala de Contractació. Igualment, cal assenyalar la influència de la cultura àrab, que es fa evident en la voluntat de proveir l’edifici d’un pati amb font i tarongers per refrescar l’ambient.D’altra banda, a l’edifici del Consolat de Mar hi ha elements decoratius renaixentistes, com el cassetonat interior o els medallons que ornamenten la façana.

Interior de la Llotja de Palma (1421-1450)