NÚM 39 - DESEMBRE 2009 - GENER 2010

C o n t i n g u tNúm 39 - desembre 2009 - gener 2010Revista bimestral d’informació i opinió

EDITA: Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Toràc/ Convent, s/n25750 TORÀ - Tel. 649 352 877

Subscripcions i publicitat:Rosa M. Santamaria 973 473 253

CONSELL DE REDACCIÓ:Antònia Balagué, Ramon Fitó, Maria Garganté, Ferran Miquel, Maria Morros, Josep Verdés, Daniel Vidal, Noèlia VilesCoordinen: Xavier Sunyer i Fermí Manteca

COL·LABORADORS HABITUALSRoger Besora, Albert Brau, Anna Cantacorps, Agustí Cinca, Gemma Martínez, Montse Miquel, Montse Oliva, Sílvia Porta, Montse Torné, Montse Vives

COL·LABOREN EN AQUEST NÚMEROAssumpció Caelles, Jaume Marimon, Pere Masses, Toni Padullés, M. Alba Puigpelat, Marta Santaulària, Mireia Torrents

Fotografi a: Xavier SunyerDisseny i maquetació: Fermí MantecaCorrecció lingüística: Marta Bagà i Dani Vidal

Subscripció anual: 13,00 EurosA l’estranger: consultar preusNúmero solt: 2,50 Euros

Dipòsit legal: L -798-2003Impressió: Impremta Barnola (Guissona)Tiratge: 700 exemplars

Aquest número està imprès en paper ecològic, elaborat sense clor

http://www.llobregos.infocorreu-e: info@llobregos.info

és una publicació bimestral. Hi pot participar i/o col·laborar tothom que

ho desitgi. El Consell de Redacció no subscriu neces-sàriament les opinions expressades pels autors dels articles, que en són els responsables. La Redacció manifesta que no està obligada a acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.

Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

50Dues persones de Castellfollit van a peu del Matagalls a Montserrat

23Els boletaires del Llobregós ens parlen de la temporada dels bolets

15A Ivorra preparen el Mil·lenari del Sant Dubte (1010-2010)

32Patrimoni a la Vall: els cementiris singulars del Llobregós

48La Paulina Oliva, d’Ivorra, ens prepara uns caragols boníssims

7A Calonge de Segarra es va celebrar una de les últimes Festes Majors

Portada: A la tardor, la caiguda de les fulles provoca situacions inesperades: una fulla ha quedat suspesa

per la tela d’una aranya del bosc

Editorial 3 Editorial 5 Noticiari16 ... de la Vall20 Comprimits de salut21 Pedagogia23 Els boletaires28 Caminada per l’EIN30 Arquitectura popular32 Patrimoni a la Vall34 Caminada de tardor37 Agenda38 El ventilador40 Opinions42 Negre sobre blanc43 No em feu cas45 Música recomanada46 El temps47 Passatemps48 La nostra cuina49 Esports54 Foto record

www.llobregos.info

AMB EL SUPORT DE

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

És prou coneguda la tradició que hi ha pels bolets en la Vall del Llobregós, com a ingredients en la preparació de guisats, i per sobre de tot per la passió que algunes persones arriben a tenir per collir-ne. En moltes cases les llenegueres més bones s’han transmès de pares a fi lls durant generacions. De fet, la recol·lecció de bolets és una activitat heretada de l’època en què la supervivència depenia d’arreplegar els fruits que ens regalava la natura.

Amb una cultura boletaire tan arrelada ens ha semblat una bona idea recollir en una nova secció l’opinió d’un boletaire de cada poble, de manera que quedi constància de com ha estat la temporada dels bolets. Aquest nou reportatge que encetem amb l’exemplar que esteu llegint esperem que tingui conti-nuïtat cada any un cop arribada la tardor.

També trobareu en aquest número les seccions i col·laboracions habituals, destacant especialment el reportatge dedicat al espai protegit de l’EIN del Llobregós que malauradament es va cremar el mes de juliol i ha quedat molt malmès. A l’apartat de patri-moni a la vall presentem un reportatge dels cementiris en el que, entre altres coses, us adonareu de les similituds arquitectòniques existents en els cementiris dels pobles de la Vall.

Desitgem també que acabeu de passat aquest any de la millor manera, amb una feliç celebració de les festes nadalenques, i que l’any 2010 us porti prosperitat i un pas més en la superació de la crisi econòmica.

4

núm

. 39

PUBLICITAT

973 473 253

5

núm

. 39

Noticiari

El passat mes d’octubre Calonge de Segarra va començar a fer la recollida selectiva de la fracció orgànica, mitjançant la instal·lació de compostadors comunitaris als nuclis i de cubells a les masies. La separació de la matèria orgànica serà d’obligat com-pliment per a tots els municipis de Catalunya abans del 2010. Els benefi cis ambientals que aporta aquesta pràctica són substancials ja que permet l’aprofi tament d’aquest residu per obtenir adob natural (també ano-menat compost) i, al mateix temps, col·laborem a què els abocadors s’omplin més lentament ja que reduïm la quantitat de materials que s’hi llencen.

El passat 23 d’octubre es va dur a terme, al local social de Calonge de Segarra, una reunió informativa en la qual l’empresa encarregada de realitzar el com-postatge, Ambiens-Gestió de Recursos Ambientals, SL, va explicar en què consistiria la recollida selectiva de la matèria orgànica en el municipi i es van repartir

els cubells als domicilis per fer el compostatge a casa. Anna Cantacorps

Calonge de Segarra també separa la matèria orgànica

Programa Fatec + Vida a Vicfred

El passat 7 d’octubre va comença el nou curs d’exercici físic 2009-2010, dins el programa “FA-TEC + VIDA“ que organitza l`Ajuntament. Això ha estat possible gràcies a la bona acceptació que va tenir el curs passat per part de tots els veïns del municipi.

Aquest any es faran dos grups depenen de l`edat i la forma física de cadascú. El primer grup d’11,30 fi ns a les 12,15 i el segon grup de 12,15 fi ns a les 13,00 tots els dimecres i els divendres. Les classes les impartirà com l`any passat la monitora Montse Esteve i es faran al local social de Sant Guim de La Plana.

De moment s’ha apuntat força gent amb la sana intenció tots plegats de buscar una millor qualitat de vida tot movent l’esquelet i passar una bona estona, en defi nitiva. Josep Verdés

Aleny va celebrar una animada Festa Major

El darrer cap de setmana de setembre, Aleny va celebrar la seva festa grossa i no es va poder do-nar notícia en l’anterior número del LLOBREGÓS. Els actes van començar dissabte a 2/4 de 10 del vespre amb el ball a càrrec del conjunt Mil·lenium. A la mitja part, es van repartir entrepans de pernil per a tothom. L’endemà, diumenge, va tenir lloc, a la 1 del migdia, la missa solemne a l’església de Sant Miquel d’Aleny. Anna Cantacorps

6

núm

. 39

Noticiari

Subscriu-te!

A mitjans del mes d’octubre es va iniciar el curs de gimnàstica de manteniment No et rovellis! Fes salut, organitzat per l’Ajuntament de Calonge de Segarra.

El curs ha tingut una molt bona acollida per part dels veïns del municipi, de manera que s’han fet dos grups, el de dimarts i el de dijous. Les classes són setmanals i duraran fi ns al maig del 2010. Anna Cantacorps

Gimnàstica de manteniment a Calonge de Segarra

Millora la xarxa elèctrica de Prades

L’empresa elèctrica FECSA ha realitzat una millora molt necessària a la xarxa de distribució que té a Prades. L’obra ha consistit en la substitu-ció de diversos pals i el cablejat elèctric del tram que porta la llum a Bertrans i a cal Jepet. Aquesta instal·lació era encara amb fi ls sense recobrir i els pals estaven malmesos i poc fonamentats, fet que comportava un greu perill a causa del fort vent que bufa en aquest indret i les gebrades que hi sovinte-gen durant els hiverns, les quals amenaçaven de fer caure els pals i el cablejat a la via pública que uneix aquestes dues cases amb el nucli de Prades. En defi nitiva la instal·lació estava igual que el dia que va arribar la llum al poble, es a dir, la primavera de 1971. Ferran Miquel

Activitats de l’Associació de Dones de Torà

L’Associació de Dones Toraneses (ADT) ha començat el curset de Tai-Txi i tenen previst fer un ”tast de vins”. També, després de l’èxit que va tenir l’any passat, es torna a organitzar una sortida a Caldea (Andorra) per al dia 29 de novembre. També està pendent de programació un curset de primers auxilis.

Per altra banda, després de tres anys de singladura, ara toca fer un canvi de Junta. És per això que el proper dia 5 de desembre, a la sala d’actes de l’Ajuntament, es farà una Assemblea General de sòcies on es donarà compte d’aquests tres anys i es farà l’elecció de les noves membres de la Junta que substituiran les sortints. La Junta actual demana i agraeix l’assistència a aquesta convocatòria. ADT

7

núm

. 39

El passat dia 10 d’octubre va reobrir les seves portes el Museu de la Vida Rural a l’Espluga de Fran-colí, després de la remodelació que ha portat a terme la Fundació Lluís Carulla, promotora i gestora del Museu, i que l’ha convertit en un espai museístic de primer ordre. La reforma ha estat inspirada en museus temàtics de tot el món, i juga amb una escenografi a evocadora i fi del per treure profi t dels mitjans audiovi-suals, sistemes interactius, sons i olors, convertint-se així en un dels museus més moderns del país.

L’actual remodelació és obra de l’arquitecte Dani Freixes i s’estima que superarà les 20.000 visites anuals, un 20% més que fi ns ara. Compta amb dife-rents tallers pels visitants i s’han previst 4 itineraris pedagògics per a infants.

L’any 1988, Lluís Carulla va transformar l’antiga casa pairal de la família Carulla en el Museu de la Vida Rural (MVR) a l’Espluga de Francolí. Durant més de vint anys, el MVR ha contribuït a recollir, preservar i difondre un llegat cultural que ens ajuda

a entendre i valorar el present i a millorar el futur. Una bona destinació per programar una sortida des del Llobregós. Redacció

L’Espluga de Francolí: Museu de la Vida Rural

FOTO: JORDI VIDAL

Lluïda Festa Major de Calonge i del Soler

El passat dia 4 d’octubre es va celebrar la Fes-ta Major de Calonge de Segarra i del Soler. L’acte va tenir lloc a l’església de Santa Fe de Calonge amb la missa solemne a la 1 del migdia. La cerimò-nia va estar acompanyada per la coral Ressons, de Calaf, la qual també va oferir un concert després de la celebració de la Eucaristia. Tot seguit, hi va haver un piscolabis per a tots els assistents. Anna Cantacorps

Local social de Vicfred: segona fase

El passat 9 d’octubre l’Ajuntament va adjudicar la segona fase de les obres que s’han de fer al nou Local Social de Vicfred. Aquesta nova fase la farà l`empresa Trumes, la mateixa que ja es va fer càr-rec de la primera que va consistir en l`edifi cació de l’estructura bàsica del edifi ci amb mòduls prefabri-cats de formigó. El pressupost de l’obra d’aquesta nova fase és de més 211.000 euros.

Els treballs a fer ara son bàsicament: acaba-ment de la teulada, pavimentació del local, habilitar els lavabos, habilitar el lloc per el bar, condicionar l’escenari i portes i fi nestres per tancar el recinte.

Com es pot veure, totes les obres es fan a l’in-terior del local per condicionar-lo de tal manera que ja es pugui fer servir, si més no provisionalment. Les obres començaran dintre dels propers mesos i després ja només quedarà una tercera fase per fer els acabats del local. Josep Verdés

8

núm

. 39

Noticiari

El dissabte dia 31 d’octubre, Castellfollit de Riubregós va celebrar per primera vegada la festa de la Castanyada al local social del poble. La festa, organitzada per l’Associació Juvenil del poble, era gratuïta i oberta a tothom i per a totes les edats. Va consistir en un sopar de pa torrat sucat amb tomàquet i all acompanyat de fuet i regat amb vi, aigua o refresc. Després de sopar, van fer acte de presència els prota-gonistes de la festa, les castanyes i els moniatos escalivats amb un raig de moscatell.

La vetllada, va ser amenitzada pel músic Sebas, de Granyena. Tot plegat va acabar amb un recopilatori de música disco. Una setantena de persones, entre petits i grans, van assistir a l’acte. L’organització està

molt satisfeta de la col·laboració de tot el jovent i de l’èxit de participació de la festa i espera que sigui el principi d’una nova celebració més al poble. Marta Santaulària Rosell

Primera castanyada popular a Castellfollit de Riubregós

Dinar de la Gent Gran a Biosca

El dissabte 19 de setembre celebràrem el tradi-cional “Dinar de la gent gran”, una festa iniciada pel Grup de Gent Gran de Biosca. Aquesta és una festa per fer relacions i esdevé un punt de trobada per a moltes persones grans que durant l’any no tenen la possibilitat de trobar-se i per tant la xerrameca és el plat fort del dinar.

Cada any s’homenatja la persona més gran, aquest any es va obsequiar la Matilde Torres amb un ram de fl ors. Esperem que l’any vinent podem tornar a repetir l’homenatge. Noèlia Viles

Hereus i Pubilles del Llobregós

Els Consistoris de Calonge de Segarra i Castellfollit de Riubregós van escollir els hereus i pubilles que representaren ambdós municipis a la Fira Multisectorial d’Igualada. En la missa solemne ofi ciada a la Basílica de Santa Maria de la capital de l’Anoia van oferir els fruits del camp i diferents tipus de pa que posteriorment es van repartir entre les persones necessitades.

L’Abril Illa i Mases i l’Oriach Illa i Biosca, del Raval d’Aleny, han representat Calonge de Segarra; i Martin i Adrià Antón i Lara i Judit Ubach i Badia han estat els hereus i pubilla de Castellfollit. Es dóna la circumstància que l’àvia de la Judit, la Carme, va ésser la primera pubilla del municipi d’Òdena l’any 1955. Maria Morros

9

núm

. 39

Darrerament s’han col·locat diversos panells informatius en el municipi. Concretament són set, un a cada nucli de població i també davant les ofi cines de l’Ajuntament.

D’aquesta manera, els veïns de Calonge de Segarra estaran més informats de tot allò que suc-ceeix en el municipi, atès que en aquests panells s’hi penjaran totes les notícies relacionades amb el municipi, com ara edictes, anuncis i altra informació municipal que fi ns ara només es podia consultar a l’Ajuntament en l’horari d’atenció al públic. Anna Cantacorps

Calonge de Segarra ja disposa de panells informatius

El Pla “Zapatero” a la Molsosa

Amb la construcció d’un petit mur de contenció davant la Creu del Captaire de Prades, fet pels operaris Antoni i Ramon Serra Noguerola, acaben les obres realitzades amb el Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) al municipi de La Molsosa.

En total s’han invertit 22.654 euros, els quals, a més de l’esmentada intervenció, han servit per afe-gir unes lluminàries a l’enllumenat pùblic d’Anfesta i la col·locació d’una barana al casc urbà d’aquest mateix nucli, amb una despesa total d’uns 3.000 euros. Una altra actuació realitzada amb aquesta subvenció extraordinària ha consistit en pintar les dependències de l’Ajuntament i la sala Polivalent de la Molsosa amb una inversió total d’uns 7.000 euros.

La part més important, però, s’ha destinat a Prades ja que entre la construcció del mur i les reformes al local social del poble s’han invertit uns 12.000 euros. Es tracta d’unes obres no previstes en el pressupost municipal per a l’any 2009 i que l’Ajuntament ha destinat a coses útils que tard o d’hora hauria calgut fer. Ferran Miquel

Festa de la Gent Gran a Sanaüja

El dia 27 de setembre es va celebrar l’edició anual de la Festa de la Gent Gran. Aquest any els homenatjats van ser els següents: les senyores Francisca Barceló i Lola Vilella i el senyor Frederic Fuertes, mentre que com a matrimoni homenatjat pels seus anys de convivència fou el format pels senyors Joaquim Pastor i Conxita Vila.

La jornada començà amb la missa major segui-da del tradicional dinar de germanor, després del qual s’entregaren les plaques commemoratives a càrrec de la senadora Maria Burgues, l’alcaldessa M. Rosa Castellà, i la presidenta del Casal de Gent Gran, Miracle Rius. Per cloure l’acte es va celebrar un petit concert a càrrec de la cantant Vanessa Sàez i el clarinetista i saxofonista Ramon Clotet, acompanyats per Maria de les Sogues, professora de l’Escola de Música de Ponts. El concert va ser presentat per l’Ariadna, fi lla de la Vanessa. Maria Garganté Llanes

10

núm

. 39

Noticiari

El dia 31 d’octubre un grup de veïns i veïnes de la Molsosa van organitzar una castanyada al local social del poble. La iniciativa va sorgir de l’esperit emprenedor d’un reduït nombre de persones que van voler recuperar aquest any una tradició que ja havia existit temps enrera però que feia anys s’havia perdut. Malgrat no tenir assegurat l’èxit de la convocatòria perquè coincideix amb els treballs de sembra que ocupen totes les hores del dia a molts pagesos, ho varen voler provar i el resultat va ser prou respecta-ble. Una trentena de persones van acudir a la cita per gaudir d’un bon pa amb tomàquet i unes postres amb castanyes i moniatos calents acompanyats per un excel·lent moscatell, a més d’una bona estona d’amigable tertúlia, ingredients necessaris perquè la castanyada sigui un èxit. Tots menys un: una

temperatura inusualment càlida per tractar-se de la vigília de Tots Sants; però aquest, com tothom sap, avui per avui, queda fora del control de les efi cients organitzadores de la castanyada. Ferran Miquel

Castanyada a la Molsosa

La Sagrera, una iniciativa de l’Ajuntament de Castellfollit de Riubregós, té com a objectiu principal la dinamització econòmica del municipi i la seva pro-moció turística. El Centre d’Interpretació La Sagrera estarà situat a l’entorn del Priorat de Santa Maria i pretén convertir-se en un instrument que serveixi per reunir les visites culturals interessades en el conei-xement de l’Edat Mitjana i en l’art Romànic i Gòtic i divulgar i interpretar el llegat històric de l’Edat Mitjana present a la Catalunya Central. En aquest sentit, oferirà una visió detallada de la vida quotidiana en el món medieval, l’agricultura, la ramaderia, els ofi cis, la producció de la ceràmica, la construcció, l’art romànic, l’art gòtic o la construcció de castells.

Aquest projecte té un cost total de 250.652,8 euros, dels quals el 50% està fi nançat pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) i s’està treballant per aconseguir el fi nançament de l’altre 50%. Ajuntament de Castellfollit

A partir del 13 d’octubre Catalunya va engegar una campanya de recollida d’aliments per fer front a les difi cultats que centenars de milers de catalans passen cada dia. Aquesta iniciativa pretén combatre la crisi econòmica que afecta la nostra societat, ajudar els més desafavorits i consisteix en una recollida d’oli, arrós, llegums, pasta... productes de primera neces-sitat que és el que més falta fa al Banc d’Aliments de Catalunya.

Des de Biosca, el Grup de Gent Gran va promou-re aquesta campanya i hi va col·laborar activament, fent una recollida d’aliments que es van entregar a la

Creu Roja. Moltes gràcies per la vostra col·laboració! Noèlia Viles

Biosca solidària

MA

RC M

IQU

EL

PU

JAN

TELL

La Sagrera, centre d’interpretació del romànic

11

núm

. 39

Aquest any Biosca va tornar a celebrar la tradi-cional diada de Sant Galderic, l’autèntic patró dels pagesos catalans i ho va fer amb més activitats que mai. La diada va començar el dissabte al matí, amb una caminada popular on es va gaudir de la bonança i els paisatges, propis d’aquesta tardor. Des de la plaça de l’Església i pujant per Pasterola, es va arribar fi ns a la Masia Xuriguera.

A la nit, hi va haver el tradicional sopar al Local Sociocultural “Cal Borres”. Aproximadament unes vuitanta persones van omplir la sala gran del local i van poder menjar carn i botifarra a la brasa.

Com a novetat també d’aquest any, i després de la Missa en honor a Sant Galderic, es va ballar sardanes a la plaça de l’Església i tothom que s’hi va animar s’ho va passar molt bé. No es descarta tornar a repetir l’experiència.

I per fi nalitzar la diada, es va reunir una colla de bioscans i bioscanes al Local Sociocultural de Cal Borres per jugar a la brisca una estona.

Durant aquests dies es va poder visitar una petita “Mostra de bolets i fruits de tardor” al Cafè Vell de Biosca. Des d’aquí voldria agrair la vostra participació i la il·lusió amb què vàreu realitzar els centres amb fruits de tardor. Moltes gràcies, va ser una gran diada per recordar. Noèlia Viles

III Diada de Sant Galderic a Biosca

En el marc d’una nova edició, la cinquena, del Correllengua a Massoteres, el diumenge 25 d’oc-tubre es van dur a terme diversos actes: tirada de bitlles, una cercavila amb els Grallers Canyacrec i els Gegants de Sanaüja, xocolatada, lectura de textos de Manuel de Pedrolo i concert homenatge a la Nova Cançó.

El Correllengua, una proposta popular per a la defensa i la promoció de la llengua i la cultura catalana, homenatjava enguany l’escriptor Manuel de Pedrolo (l’Aranyó, 1918 – Barcelona 1990). Per aquest motiu, al local social del poble, es va fer una lectura de textos d’aquest autor segarrenc. Pol Torradefl ot i Aleix Andrés van llegir fragments del “Mecanoscrit del segon origen”; Dolors Tolosa, una narració breu de “Contes fora recull”; i Marta

Vidal, un assaig de “Cal protestar fi ns i tot quan no serveix de res”.

La lectura d’aquests textos es va intercalar amb l’excel·lent concert en homenatge als 50 anys de la Nova Cançó (1959-2009), a càrrec de Roser Estaragués, veu, i Eduard Martín, piano. Les can-çons que van interpretar de Marina Rossell, Joan Manel Serrat i Lluís Llach van delectar els veïns del poble que van omplir el local social.

Pel que fa a lectura del Manifest infantil en-guany va tornar-lo a llegir Maria Ibós, mentre que el Manifest del Correllengua 2009 (de l’escriptor Víctor Alexandre) el va llegir Gemma Villorbina.

En definitiva, una iniciativa molt reeixida i aplaudida per tothom que esperem que cada any es repeteixi. Dani Vidal

Correllengua 2009: activitats a Massoteres

12

núm

. 39

13

núm

. 39

Noticiari

L’avantprojecte presentat per l’Ajuntament de la Molsosa als ajuts FEDER ha estat seleccionat i tindrà fi nançament. Es tracta de tres actuacions de prevenció de riscos naturals al seu terme municipal i ha estat elaborat per l’enginyer de camins, Raimon Guitart. La inversió prevista és de 200.000 euros i la subvenció FEDER és del 50%. Les obres s’han de realitzar durant el 2010, tot i que es poden adjudicar per fases.

El projecte és una actuació en diversos indrets del territori i per tant, si bé contempla una acció més principal a la bassa del Coll de Prades, possiblement decisiva per a l’obtenció de l’ajut, no ha oblidat incidir en altres indrets del municipi igualment necessitats, com són la rehabilitació de la llera del riu Llobregós al seu pas per Anfesta o la reconstrucció d’un mur per evitar esllavissades a la part fi nal de l’antic camí d’ac-cés a l’església vella de Santa Maria de la Molsosa. Es relliga així tot un espai fi ns ara mancat d’aquest tipus d’inversions.

Les tres actuacions tenen en comú la voluntat de recuperar l’arquitectura popular del país com són les parets de pedra i un ús efi cient de l’aigua ja sigui emmagatzemant-la com a reserva en cas d’incendi o canalitzant-la adequadament dins la llera del riu per estalviar ensurts durant les cada cop més habituals torrentades de tardor.

En el cas de l’església vella, els antics murs de contenció es troben trencats i l’aigua d’escorrentiu no queda retinguda sinó que circula per la vessant agreujant l’afectació sobre els marges de pedra. Aquesta inestabilitat ha provocat que el mur situat a migdia hagi acabat cedint i sigui necessari refer-lo per evitar que el terreny es continuï esllavissant.

En el cas de la bassa del Coll de Prades, actu-

alment només s’omple de l’aigua provinent de les vessants i per tant queda gairebé eixuta els estius que és quan més es pot necessitar. Amb la reforma es preveu dotar la bassa d’una alimentació directa des de la canonada que abastia antigament el dipòsit de Prades abans que el municipi passés a formar part de la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès (MAAS). Aquesta operació pot ser realitzada amb un cost econòmic molt moderat donada la proximitat de la infraestructura. També es pensa rehabilitar i dignifi car l’antic rentador, ja que aquesta és una de les diverses funcions que havia tingut la bassa. Una altra utilitat que el projecte preveu conferir-li és la de servir com a punt d’aigua antiincendis.

La Direcció General d’Administració Local, òrgan que atorga els fons FEDER a Catalunya, ha consi-derat madur i ben treballat un projecte que pretén revaloritzar infrastructures ja existents però que amb el temps havien quedat obsoletes, i ara hi ha la possi-bilitat de conferir-les-hi un nou ús o bé restituir-les-hi el que històricament havien tingut. Ferran Miquel

Finançament FEDER per a la Molsosa

Amb motiu de les Jornades Europees del Pa-trimoni, el diumenge 27 de setembre Calonge de Segarra es va sumar a la iniciativa exhibint el seu patrimoni.

Un any més, es van obrir les portes de l’esglé-sia de Sant Pere de l’Arç i es van realitzar visites guiades als seus retaules. La convocatòria va rebre una bona afl uència de públic durant tot el matí. Anna Cantacorps

Calonge de Segarra mostra, un any més, el seu patrimoni

14

núm

. 39

El dia 8 de novembre es va celebrar la segona trobada dels toranesos i toraneses que vam néixer l’any 1942. En tenim, doncs, 67.

Va presidir la missa a Sant Serni mossèn Fer-mí, d’Ivorra, i vam poder sentir dels seus llavis les paraules més adequades per a tots i per al moment present; sense la seva presència la festa no seria la mateixa.

Ah, siguem clars i catalans amb la teca, això no podia faltar. A l’acabar la missa vam anar tots al restaurant Cal Gou a veure la Josefi na i la Glòria que ens havien preparat un bon dinar.

Cal destacar que va venir a la festa una toranesa nascuda a Solibernat que actualment viu a Palma de Mallorca i feia 55 anys que no ens vèiem.

Vam fer el comiat, molt contents tots. Va ser una gran festa i que ens puguem tornar a retrobar tots com fi ns ara. Antònia Balagué

Noticiari

Festa dels 67 anys

Sopar de l’Escala en HiFi

Amb motiu d’haver-se celebrat l’Escala en HiFI, el dia 11 de setembre a Torà, l’Associació de Dones Toraneses va convidar a un sopar a tots els que havien participat en l’espectacle. La trobada va tenir lloc al local de cal Sucarrats i hi van assistir la majoria dels actors i actrius. La festa va servir per consolidar una de les actuacions de més èxit de Torà, ja que la participació popular va ser molt elevada. El fet de compartir el sopar va esperonar tothom a celebrar una nova edició per l’any que ve. Antònia Balagué

Els alumnes del Casal

En el transcurs d’aquest any hem celebrat els 90 anys de la Pepita Pla, de cal Marietes, veïna de Torà. Fins fa poc feia anar el seu hort on recollia tota mena de verdura i patates per a ella i els seus fi lls i néts. També li agradava la jardineria i havia cuidat un gran jardí.

Ara que ja no podia tant, ha passat a ser alumna del Casal i com ella en tenim dues més que passen dels 90, totes fetes unes xavalines. Per a mi és un plaer i un orgull poder tenir-les per alumnes. La mo-nitora, Assumpció Caelles

15

núm

. 39

Una de les coses que ha aportat identitat i prestigi al poble d’Ivorra ha estat el miracle del Sant Dubte, que va passar l’any 1010, quan mossèn Bernat hi deia la missa i va dubtar de la veritat de l’Eucaristia. En aquell moment la sang del calze es va convertir en sang que va vessar sobre les tovalles i el terra de l’altar. Se’n conserven documents de l’època que ens parlen de sant Ermengol, bisbe d’Urgell, del papa Sergi IV que va reconèixer el miracle i del rei Alfons el Magnànim que va intervenir en la construcció del reliquiari gòtic que guarda les relíquies de les tovalles tacades de sang i d’altres que regalà a Ivorra el mateix papa Sergi IV.

Amb motiu de complir-se aviat el mil·lenari d’aquell fet, Ivorra es prepara per a la celebració d’aquesta efemèride que començarà per Pasqüetes de 2010 i acabarà en les Pasqüetes del 2011, tot un any per commemorar aquell fet miraculós situat en l’inici de la història de Catalunya, just en les primeres fronteres del Principat.

És de destacar que la Santa Seu ha concedit celebrar un Any Jubilar dedicat a aquest miracle eu-carístic, amb la concessió d’indulgència plenària.

A part de les obres de rehabilitació de la Parròquia del poble amb la recuperació del retaule gòtic del Sant Dubte i de l’acondicinament del Santuari de Santa Maria, hi estan treballant tres comissions que prepa-ren l’esdeveniment: una comissió encarregada de les coses culturals (publicacions, cartells, postals, emissió d’un segell de correus commemoratiu, l’estrena d’una peça musical per a orquestra i cors composada per a l’ocasió, etc.), una comissió que té cura de les coses pastorals i litúrgiques, i una altra de la part econòmica i logística de tot l’event.

Per la seva part, l’Ajuntament ha portat a terme l’arranjament i adreçament del camí de pujada al Santuari del Sant Dubte, amb una subvenció de la Diputació i l’aportació desinteressada dels veïns dels terrenys per a ampliar l’accés. Fermí Manteca

IVORRA PREPARA EL MIL·LENARI DEL SANT DUBTE

Cartell anunciador i

realització de les obres

16

núm

. 39

... de la Vall

ENTREVISTA A MN. JOAN BAGÀ I BALLÚS

- De jove, s’imaginava fent de capellà a l’altra banda del món?

- No m’ho havia plantejat mai, de venir. El motiu va ser que el Papa Pius XII va fer una crida als capellans espanyols a venir a Amèrica Llatina, ja que coneixien la llengua.

- Com van ser els seus inicis en aquesta nova terra?

- Vaig arribar el 22 de desembre de 1958 i la nit de Nadal ja vaig fer una missa en una barriada. Vaig estar tres anys de postulat amb la JOC (Juventud Obrera Católica), això és, fent butlletins amb gent d’una Par-ròquia Popular. Es tractava d’un grup de joves amb molt bona intenció però amb poca formació. És per això que vaig demanar a Llet Castelló, de Mollerussa (on havia estat vicari) 500 exemplars d’un llibre per-què es formessin en la fe.

- Vostè ha viatjat per tota Amèrica Llatina repar-tint les Sagrades Escriptures. Com va començar aquest periple?

- El Cardenal Raúl Silva Enríquez em cridà a la difusió de la Bíblia a Amèrica Llatina l’any 1961. Vàrem

editar-les a Madrid i vam repartir 40.000 exemplars de la Bíblia i 250.000 exemplars del Nou Testament. Això va donar pas a la fundació d’una gran editorial, DILAPSA. Vam començar traduint “Fêtes et saisons”, una revista francesa que d’aleshores ençà es publica a Madrid amb el nom de “Imágenes de la Fe”.

- Sembla ser que la revista “Pastoral Popular”, que vostè va fundar, deia coses que l’Església convencional no va acceptar. Com va reaccionar davant d’això?

- Em vaig quedar quiet. Em vaig allotjar al Seminari de Santiago i, l’any 1968, un grup d’estudiants de la

Universidad Católica em van proposar fer un projecte d’edu-cació vespertina: els estudiants educarien els pobres. Van co-mençar a ensenyar els estudi-ants que volien ser professors. Després s’hi sumaren els de medicina, que ensenyaren a fer primers auxilis. Més tard s’hi van afegir els enginyers, que

ensenyaven a fer càlculs als que fan instal·lacions. Els de Belles Arts ensenyaren a fer artesanies a la gent, etc. Més tard s’hi van afegir persones que no eren de la universitat però també tenien ganes d’ensenyar: modistes que ensenyaven a fer roba a les dones per

Un dels toranesos que fa anys va deixar la seva terra per anar a fer feina a l’altra banda del mar és Mn. Joan Bagà. Després d’exercir uns anys de capellà com a vicari de Mollerussa, va decidir marxar a Xile on des de l’any 1958 ha treballat en la tasca de servir la gent d’allà, sense oblidar-se de la seva terra, que visita de tant en tant. La nostra col·laboradora, Montse Torné, l’entrevista a Santiago de Xile i ens transmet les seves vivències i les seves experiències.

Durant 10 anys va liderar un projecte d’educació vespertina:

els estudiants feien de professors dels més pobres

17

núm

. 39

MONTSE TORNÉ

a tota la seva família, etc. Es feien molts cursos… Per exemple, s’ensenyava als presos a fer cinturons o sa-bates a fi que es guanyessin la vida i poguessin, així, mantenir la seva família.

Aquesta iniciativa, que va durar de 1968 a 1977 i s’anomenava DUOC (Departamento Universitario Obrero Campesino), va arribar a tenir 70.000 alumnes. L’any 1977, amb la Dictadura, el Rector de la UC ens va fer plegar.

- Tinc entès que, aleshores, va fundar una lli-breria. Me’n pot fer cinc cèntims?

- Amb l’edició de “Fêtes et saisons” vàrem fundar una petita llibreria, que l’any 1977 havia fet fallida. Pertanyia al Bisbat de Santiago i el Cardenal Silva la volia tancar. Jo li vaig dir que la tiraria endavant prenent, per tant , la decisió de fer-me empresari: vaig proposar de quedar-me la llibreria a canvi del deute que tenia. Durant un temps va ser la més gran de Xile… La vaig tenir de 1977 a 2000, any en què la vaig vendre.

- Com va viure el cop d’Estat de 1973?- Em trobava portant a casa al locutor de ràdio

que m’acabava d’entrevistar quan, pels carrers, vàrem veure soldats per tot arreu. Al matí sentíem per la ràdio i la televisió els comunicats de Pinochet i, per l’única ràdio que encara no havien censurat, el discurs fi nal de l’Allende.

La seva tasca religiosa i cultu-ral el va fer fundar una llibreria,

durant un temps la més gran de Xile

18

núm

. 39

... de la Vall

Una intensa olor d’alfàbrega envaïa l’interior de l’ermita de Marçà, on es veneren els Sants Metges Cosme i Damià. Com cada any, l’últim diumenge de setembre s’apleguen en aquest indret, a mig camí de Castellfollit i Ivorra, força gent d’ambdós pobles que assisteixen a la missa celebrada per mossèn Fermí. En acabar l’acte religiós, la Maria del Claustre Babià, que ja fa molts anys que té cura de l’ermita, reparteix, junt amb la seva família, uns olorosos ramets d’alfàbrega, símbol d’un bon acolliment, i que són molt ben rebuts entre tots els assistents. L’aplec conclou amb un bon esmorzar a base de coca, xocolata i refrescs que organitzen les priores de Castellfollit. Maria Morros

APLEC A L’ERMITA DE MARÇÀ

19

núm

. 39

FELIP TORREGUITART, UN ALCALDE DEL LLOBREGÓS

El passat mes de maig, moria sobtadament el que havia estat alcalde de Catellfollit de Riubregós, Felip Rorreguitart Soldevila. La seva mort prematura commocionava no solament el seu municipi, sinó tota la Vall del Llobregós.

Durant el seu període al capdavant del Consistori (1995-2003), es va portar a terme la inauguració de la variant de la carretera de Castellfollit; l’adequació de la plaça davant dels Bars, amb zona peatonal, aparcaments i bàscula; la inauguració del campanar de l’església parroquial; la millora en l’abastament d’aigua; la restau-ració de la torre del Ballester... Però sobretot va treballar per aglutinar esforços entre la gent del poble, impulsant, per exemple, la comissió de festes i altres iniciatives similars. Redacció

EL TEMPS PASSA, ELS SENTIMENTS PERDUREN

Fa uns mesos que el Felip ens va deixar, però la família el seguim enyorant, moltes vegades no ens ho acabem de creure i ens sembla que tot va ser un mal son.

Va ser tot tan ràpid... i ens seguim pregun-tant com pot ser tan injusta la vida, tan trista i tan cruel.

A la família ens ho havia posat tot tan fàcil que era se’ns fa molt difícil continuar tot allò que havia començat, però intentem i continuarem intentant tirar endavant tot allò que ell volia.

Era una persona que estimava molt i es preo-cupava pels altres, entranyable, generós, honest i sobretot una gran persona, d’aquelles que la gent n’hauria de prendre exemple.

Esperem que sigui on sigui, hi estigui tan feliç com ens en va fer a nosaltres.

Volem agrair tamb’e les mostres de recol-zament i solidaritat que hem rebut de familiars i amics.

Família Torreguitart Serra

Inauguració de la variant de la carretera C1412

Amb el bisbe Antoni Deig, el dia de la inauguració del campanar de l’església parroquial

20

núm

. 39

Comprimits de salut

SÍLVIA PORTA I SIMÓ,PERIODISTA

La tiroide és una glàndula neuroendocrina de secreció in-terna ubicada a la cara anterior del coll. Té forma de papallona amb dos lòbuls laterals units per un istme i és de color gris rosada. Normalment pesa entre 20 i 25 grams. Les hormones tiroides són essencials pel bon funcionament del cos: indiquen als òrgans la velocitat amb què s’han de donar els processos metabòlics. Podríem dir que és com la directora d’una orques-tra, aconsegueix l’harmonia de tots els seus membres indicant el ritme que han de seguir. Segons els endocrinòlegs, els especialistes en el diagnòstic i tractament de les alteracions funcionals i estructurals de la tiroide, és l’òrgan més noble de l’organisme.

La glàndula tiroide va ser identifi cada per l’anato-mista Thomas Wharton al 1656. Els italians a l’època del renaixement ja l’havien documentada i Leonardo da Vinci la va incloure en alguns dels seus dibuixos. Durant anys s’havien atribuït a les tiroides vàries funcions ima-ginatives com un reservori de sang per al cervell o un òrgan estètic per millorar la bellesa del coll femení.

La glàndula tiroide produeix i allibera a la sang dues hormones: l’hormona tiroxina (també anomenada T4) i l’hormona triiodotironina (coneguda com T3). Les hormones T3 i T4 es coneixen com a hormones tiroi-des. El cert és que la glàndula tiroide pot afavorir dos

tipus de desordres funcionals en el metabolisme relacionats amb la producció d’aquestes hormones: la sobreproducció de la hormona tiroide (hiper-tiroïdisme) i la subproducció (hipotiroïdisme).

Els símptomes varien si es tracta d’una sobrepro-ducció o d’una manca de l’hormona de la tiroide. Si es tracta d’un hipertiroïdisme el pacient es nota nerviós, irri-table, té una pèrdua de pes, una intolerància a la calor, una sudoració augmentada, insomni, ansietat, cansament, palpitacions, canvis de ca-ràcter i tremolor a les mans. En canvi, si el que té és un

hipotiroïdisme, una manca de l’hormona tiroide, els símptomes són a l’inversa: cansament, augment de pes, intolerància al fred, pell seca, somnolència, cara i parpelles infl ades, enrampades, caiguda del cabell, restrenyiment i pèrdua de memòria.

El tractament varia si es tracta d’un hipotiroïdis-me, que consisteix en l’administració d’un tractament farmacològic, que si és un hipertiroïdisme que té un ampli ventall que va des de la instauració de teràpia amb fàrmacs, l’aplicació de iode radioactiu fi ns a la cirurgia mínimament invasiva, amb l’objectiu de reduir la quantitat d’hormones que segrega la tiroide. En els dos casos el tractament és ràpid, efi caç, amb bons resultats i pocs efectes secundaris.

LA TIROIDE, LA DIRECTORA D’ORQUESTRA DEL NOSTRE ORGANISME

21

núm

. 39

Pedagogia

MONTSE MIQUEL I ANDREU,PEDAGOGA (COL. 00969)

Sovint els nostres fi lls, quan veuen algú que triomfa, s’enlluernen i comencen a dir: “jo seré..., faré de ..., vull ser com...”. Es fi xen en aquell personatge que sembla que per ciència infosa és un crac, el millor d’aquella especialitat o aquella altra. De fet veuen un ésser amb el qual s’identifi quen perquè allò que fa els agrada i ho fa molt bé, i sobretot té un reconeixement públic que és el que en el fons ens agrada a tots, que se’ns reconegui allò que fem bé.

Aquí hi entrem nosaltres els pares, es tracta de fer-los refl exionar sobre l’esforç que representa arribar on és el nostre ídol, enumerant totes les possibilitats i formes en què es pre-senta l’esforç, és a dir, hores d’estudi, d’entrenament amb les condicions que calgui, insistència, perseverança, allò del “vin-ga, tornem-hi que no ha estat res”, moltes hores de pràctica, fi ns i tot quan no se’n tenen ganes, estones de preocupacions, contratemps, i un llarg etcètera que va engrandint la inversió que estem fent en esforç, en formació i en experiència.

De totes maneres, no hem de treballar perquè només estiguem buscant el reconeixement públic, aquest arriba quan menys un hi pensa. El que hem d’estimular és el gust per la feina ben feta, sentir-se bé fent allò que hem escollit i que ho hem escollit lliurement i no sota la pressió de l’entorn social (companys d’escola, família, colla d’amics...). Sobretot de cara a escollir un tipus de batxillerat o uns estudis, ja siguin de grau mitjà o superior, un esport...

Per contra no podem oblidar-nos d’informar que l’altra cara del reconeixement públic és que s’acaba i es pot tornar en contra d’un mateix com ha passat en molts personatges públics. Per tant treballem per fer les coses bé i tot arribarà al seu temps, quan menys ho esperem.

El reconeixement que hem d’esperar i valorar més, però, és el de la gent que tenim més a prop, família, amics i coneguts, professors, educadors, monitors..., ja que tenim la certesa que és sincer i ens anima a seguir endavant.

- JO VULL SER COM...

22

núm

. 39

23

núm

. 39

Durant la tardor, aquest bosc es carrega de llenegues i són moltes les persones de la nostra Vall que s’hi endinsen a buscar bolets. Molts encara van més lluny, a la muntanya, i són uns gran afi ccionats i saben, no solament buscar-los, sinó trobar els topans on se’n fan. És una tradició que es transmet de pares a fi lls. La nostra cultura gastronòmica ens parla també d’aquesta exquisitesa de la natura.

Presentem avui uns quants boletaires del Llobregós, que ens expliquen les seves experiències i la seva passió per aquesta activitat que, uns anys més, d’altres menys, acompanya els nostros boscos.

24

núm

. 39

ELS BOLETAIRES DEL LLOBREGÓS

Sempre m’ha agradat anar a buscar bolets. Recor-do que tenia 14 o 15 anys que ja hi anava. A Ivorra se’n fan a la banda de les Escomes. Quasi cada any se n’hi fan fredolics, agulletes, llenegues, rovellons... Encara que aquest any encara no se n’han fet. No sé si amb aquestes pluges últimes i el bo que fa, en sortiran.

Ara bé, per anar a buscar bolets a vegades anem a Llobera, a Solsona, a Madrona, a Rialb. Fins i tot hem anat a Tuixent, al Port del Comte i a Andorra, on aquest any se n’han fet molts i bons. A la banda de Santa Co-loma de Queralt es fan moltes llenegues.

Aquest any no és dels millors pels bolets, no ha anat massa bé fi ns ara. Les últimes pluges han anat bé, però el bolet necessita 21 dies després de ploure perquè surti. Igual que els polls que tarden 21 dies per incubar-se. Hi ha gent que diu que la lluna infl ueix en el naixement dels bolets, però jo penso que no; el que sí infl ueix és en la pluja: quan plou en lluna nova els bolets surten corcats, mentre que si plou en lluna vella se’n fan uns bolets boníssims.

Els bolets tenen coses ben estranyes: si trobes un bolet petit i no l’agafes, sinó que el deixes perquè es faci gran, aquell bolet ja no creix més, es queda petit. També diuen que els bolets neixen en una sola nit, d’un dia per l’altre.

Avui hem anat a la banda de Rialb i hi hem trobat molts rovellons, però quasi tots corcats i els hi hem dei-xat. El rovelló, el pinetell i el fredolic i tots els que tenen el barret ample, es corquen; mentre que les llenegues, els garrigons (que és la llenega vermella) no es corquen.

Avui hem portat poca cosa: llenega negra, algun rovelló, agulletes i orelles de gat. N’hem trobat molta gent que buscava. Un altre dia serà. O un altre any...

Ramon Tristany Cuñé, Ivorra

25

núm

. 39

Aquesta tardor he sortit unes 3 o 4 vegades i en total he trobat una quinzena de rovellons i unes quantes agulletes o llengües de bou i res més. Fins ara ni rastre de fredolics o camagrocs, ni tampoc llenegues.

En aquest país al bolet li agrada unes pluges a mig estiu, (agost o començaments de setembre) que assaonin el territori i un altre reg entre setembre i octubre. Amb això i una tardor càlida solen aparèixer els bolets i si bé això ho hem tingut aquest any, els darrers dies ha bufat un vent serè molt fort i aquest element sí que és del tot incompatible amb els bolets. A més, la part fi nal de l’estiu va ser extremadament seca i no n’hi ha hagut prou amb les darreres pluges.

Jo vaig viure la infantesa a Gargallà, un poblet prop de Montmajor (Bergadà) i de ben petit vaig aprendre a disfrutar buscant bolets ja que en aquella zona no fallaven cap any. El que no abundaven llavors eren els boletaires.

Valentí Cortada Rovira, Prades de la Molsosa

L’anyada del bolet podríem dir que es imprevisible. Depèn tant de la meteo-rologia que d’un dia per el altre pot donar un tomb de 360 graus. Aquest és el cas d’enguany. Semblava que seria un molt bon any de bolets; tant és així que a fi nals d’octubre la campanya va començar força bé, però una setmana de forts vents del nord pararen en sec la fl orida del fong.

Pel que fa a Calonge no tenim grans boscos de massa forestal, però sí petits bosquets inconnexos que sóon prou bons per trobar-hi els principals i més buscats bolets per tots els boletaires com són el rovelló, la llenega o el fredolic. Però si el que es vol és omplir el rebost com es feia abans amb conserves, és millor desplaçar-se fora del municipi.

Jaume Dalmases Santmartí, Calonge de Segarra

26

núm

. 39

ELS BOLETAIRES DEL LLOBREGÓS

Vaig néixer a la Casa Nova de Madrona (Pinell, Solsonès) i des de molt petit, el meu record és a l’època de fer-se bolets i anar-ne a buscar pràcticament cada dia. Quan em vaig casar, me’n vaig anar a viure a cal Tresona de Castellfollit, però la meva passió pels bolets va continuar.

Per a mi, els bolets formen part de la meva vida, per això he ensenyat als meus fi lls que anar-los a buscar i fer-ne una bona escalivada és el millor que hi ha; i ara estic fent el mateix amb el meu nét Roger.

Aquest any, ja sigui perquè les pluges han estat molt irregulars a tot arreu, ha passat el mateix amb els bolets. Hi ha hagut alguns llocs que se n’han fet molts, com a la muntanya, i d’altres, com aquí al nostre país, que no se n’han fet tants. Crec que el bolet que s’ha fet més ha estat el rovelló, es trobava una mica de tot, però del que més, ha estat de rovellons.

Les zones on he anat més aquest any ha

Melitó Cases i Alet, Castellfollit de Riubregósestat cap a la muntanya, a l’Alt Urgell i al Solsonès. Però considero que el millor bolet és la llenega, si pot ser dels boscos de Castellfollit, per menjar-la escalivada.

El Josep de cal Agniset és un expert boletaire del municipi de Massoteres. Cada tardor omple cistells de rovellons, llenegues i fredolics que va a buscar en boscos petits de més amunt de Sanaüja, a les solanes de boscos petits i poc freqüentats.

Enguany, però, diu que està sent un molt mal any de bolets, ja que no va ploure fi ns molt tard i que, a més, quan ha plogut després ha bufat la tramuntana i ha assecat el bosc. De humitat al bosc n’hi ha, però el problema és que al fer tramuntana la part de dalt de la terra és seca i els bolets no surten.

Li sap greu que no puguem fer cap foto amb un cistell ple, però confi a que si cau alguna pluja encara es faran bolets i n’anirà a buscar. Algun any fi ns i tot ha trobat llenegues pels volts de Nadal.

La seva experiència, té 81 anys, li permet afi rmar que “d’aquí al poble si jo no en trobo, no en troba ningú més”. Segur que és veritat.

Josep Vila, Massoteres

27

núm

. 39

Tot i que fa 45 anys que visc a Torà, vaig començar a buscar bolets quan tenia 5 o 6 anys i vivíem a Santa Maria de Llanera. Llavors la meva mare em va ensenyar els llocs on es feien els rovellons i les llenegues, que encara avui es fan en els mateixos indrets.

Quan és el temps de mirar bolets hi dedico només 2 o 3 hores cada dia i quan surto de casa ja sé els llocs on he d’anar i, si se’n fan, sempre en trobo.

Normalment només plego rovellons, llenegues, fredolics i camagrocs als boscos de Llanera i només vaig fora d’aquesta rodalia alguna temporada que aquí no se’n fan.

Els caps de setmana m’emporto els meus néts per ense-nyar-los-hi tot el que sé dels bolets i els llocs on es fan, tal i com els meus pares van fer amb mi.

Degut a la manca de pluja, enguany no s’han fet gaires bolets i ens caldrà esperar que la temporada vinent sigui millor.

Joan Coletes i Guitó, Torà

L’Àngela Parra va arribar a Sanaüja als anys sei-xanta, procedent d’Andalusia amb tota la seva família. Gran entusiasta del bosc i de l’aire lliure, l’Àngela va començar ben aviat a buscar bolets pels voltants de Sanaüja, ja que a Andalusia no n’hi havia pas la tra-dició. Ens explica com anava amb la seva mare cap a l’indret de la masia de Cucurulls o cap a la de Cal Catí, on solien trobar molts garrigons. Un altre indret que freqüentaven, prop del poble, era la costa de les Gesses, on s’hi podien trobar pebrassos, palomins i fi ns i tot fredolics. També assegura haver trobat algun any fredolics a l’indret darrera Rocabandera, tot i que un dels seus llocs més freqüentats serien diferents indrets de la Canaleta (Cantaperdiu), on s’hi acostumava a fer força pebrassos. Tots aquests són llocs on hi ha anat sempre a peu, des del poble mateix.

Un lloc també molt freqüentat pels boletaires sanaüjencs –i l’Àngela no n’és l’excepció– és la zona dels volts de l’ermita de l’Ascensió (coneguda po-pularment com Sant Sió), ja al municipi de Pinell de Solsonès, veí al de Sanaüja i que sempre havia suposat l’accés tradicional dels sanaüjencs a la comarca del Solsonès.

Dels bolets que plega l’Àngela, sola o en companyia de la família –sigui el marit, germanes, fi lles i fi ns i tot

nets!–, els seus preferits són els fredolics, que li agrada cuinar ben fregidets. Dels rovellons n’opina, en canvi, que si no són del mateix dia ja perden bastant.

Aquest any, però, considera que la collita no ha estat gens bona a Sanaüja i voltants –poca pluja i massa vent–, de manera que per trobar-ne una quantitat ge-nerosa ha hagut d’anar fi ns a la Baronia de Rialb, que també és una destinació força habitual pels boletaires de Sanaüja.

Àngela Parra López, Sanaüja

28

núm

. 39

L’Espai d’Interès Natural de la Vall del Llobregós, zona protegida per les seves peculiaritats geològiques i botàniques, va patir una gran afectació per l’incendi del 17 de juliol d’aquest any, que va arrasar més de 5.000 ha corresponents a set municipis de les comarques de l’Urgell, Noguera i la Segarra. L’espai afectat al Llobregós correspon en la seva major part al municipi de Sanaüja, on es va calcinar una magnífi ca roureda, així com vegetació de les guixeres o el d’antuvi den-síssim bosc de ribera que serpentejava el riu. També la fauna –molt abundant en aquesta zona, on sembla que hi tornaven a haver exemplars de llúdriga– va resultar greument afectada.

Amb l’ànim de reivindicar els valors d’aquest espai i per tal que aquest fet no quedi en l’oblit, l’Associació Espai Llobregós i el grup Saltarrocs de Sanaüja van organitzar el 26 de setembre una caminada amb un

CAMINADA REIVINDICATIVA A LA VALL DEL LLOBREGÓS

29

núm

. 39

MARIA GARGANTÉ I LLANES

marcat caràcter reivindicatiu. Per una banda es van fer diferents parades dedicades a explicar aspectes diversos de la zona, des del punt de vista naturalístic, històric, tècnic –possibilitats i protocols d’actuació per recuperar la zona, etc. D’altra banda, l’acte central de la caminada va tenir lloc en el punt emblemàtic de la “penyeta” de Mas Fiter, on s’aprecia una espectacular visió de la vall i on dues nenes van llegir un emotiu text (que reproduïm en aquestes pàgines) evocant la bellesa de l’espai, la tristesa per la pèrdua i l’esperança de la seva recuperació.

Després de la lectura es va descobrir una placa com a senzill emblema commemoratiu, al temps que s’espargien aglans des de la carena, refermant el caràcter simbòlic de l’acte i la voluntat de recuperació d’un dels espais sens dubte més bells i singulars del nostre territori.

El pare ja m’ha portat altres vegades, a passejar per aquests voltants. Sempre m’ha agradat venir, de tant en tant, a aquest lloc tan bonic i tranquil.

Quan veníem, el pare sempre mirava si ja havia nascut el sembrat, si hi havia perdius pels marges i bancals, o si els roures feien bona cara, i mentrestant, jo empaitava animalons, olorava fl ors de mil colors, jugava amb les pedres o corria pels camins.

Però un dia d’aquest estiu, la mare va cri-dar: - S’ha posat foc !!

De casa estant, vam veure moltíssim fum i com tot cremava: trossos, marges, cabanes, boscos, matolls... La mare va dir que havien mort molts animalons.

Tots volem que tornin a córrer els esca-rabats i les sargantanes, i que volin ocells i papallones, i que a la primavera vinent hi hagi altre cop fl ors a les vores dels camins.

El pare diu que els qui estimem aquest país hem caminat fi ns aquí, per esborrar l’empremta del foc i començar a sembrar les llavors que han de fer reviure aquesta terra.

30

núm

. 39

El Jaume Torra Jounou va arribar a cal Serra, de la Molsosa, l’any 1947. S’havia enamorat de la Maria i es disposava a iniciar una nova vida al seu costat. Arribava amb el desig de compartir amb ella el que tenia, el que sabia, i la voluntat decidida de crear una llar, una família. Voluntariós com era, estava disposat a no escatimar esforços per tal que el camí que llavors s’iniciava fos llarg i reeixit. Vist amb la perspectiva que donen els anys, efectivament es pot dir que el recorregut tot just encetat seria llarg i ple de vivències, i no sempre pla-ner. Al poble va caure bé aquell jove que venia de lluny, amb un accent i un tarannà lleugerament diferents als que eren habituals en aquella època a la Molsosa, però al mateix temps amb un estil proper i afable, senzill, afectuós en el tracte i sempre participatiu en les festes i actes socials. Amb el temps van arribar els cinc fi lls: la Te-rència, la Núria, la Gemma, el Marià i l’Eulàlia.

En realitat el Jaume no provenia de tan lluny. Va néixer l’any 1919 a la masia de Valldecom pertanyent al poble de Sallent, un petit nucli de Pinell de Solsonès, dintre de la Vall del Llobregós. Fou el sisè de vuit germans i el petit dels nois. Quan només tenia 6 anys la família es trasllada al mas de can Valls, (Ribelles) municipi de Vilanova de l’Aguda (la Noguera), ja que el pare acabava de comprar aquesta casa i la fi nca al seu germà gran i oncle del Jaume. Nou domicili però

les mateixes tasques; en aquell temps les ocupacions del Jaume consistien en ajudar la família, principalment guardant el ramat al camp durant tot el dia. Sovint amb l’única companyia del gos i els xais. Els germans més grans fan parets per arreglar la fi nca recentment com-prada. Ell observa, aprèn i, tot i que encara no ho sap, aplicarà aquells coneixements més tard. Tenia temps per pensar i potser aquell contacte directe i primerenc amb la natura va modelar el seu caràcter, li va donar

perspectiva, el va fer tocar de peus a terra i va fer emergir la fermesa interior i el convenci-ment que, en últim terme, la seva vida, com la de tothom, depenia només del que ell fos capaç d’emprendre i de la sort.

Quan ell arribà a la Molsosa, gairebé ningú es dedicava a fer parets pels marges dels camps. Molts potser perquè no ho con-

sideraven productiu en un país on les pendents eren principalment ocupades pel bosc.

Ens explica el Jaume que a diferència del que a vegades pot semblar, el dia a dia del treball al camp tenia molt poc de romàntic i molt de funcional. Els dies de pluja no es poden fer certes feines; quan fa sol es del tot imprescindible fer-ne unes altres, etc. Fer parets també és una activitat molt funcional. Cal treure els rocs dels camps però un cop trets es converteixen en un pedruscall improductiu a les voreres. La solució passa per donar-los-hi una nova funció. Degudament arren-

Degudament arrenglerats els uns sobre els altres

contribuiran a convertir les margeres i les pendents en

terrenys aptes per al conreu i resistents a l’erosió

ARQUITECTURA POPULAR A LA MOLSOSAJAUME TORRA, CONSTRUCTOR

DE PARETS DE PEDRA SECA

31

núm

. 39

glerats els uns sobre els altres contribuiran a convertir les margeres i les pendents en terrenys aptes per al conreu i resistents a l’erosió. Donada l’escassetat de recursos cal optimitzar el que es té. Aprofi tar la cara més bona de la pedra per la part exterior de la paret. Impossible dedicar-se a retocar-la amb l’escarpa com fan els paletes. No hi ha temps i la feina per fer és molta. Tampoc s’utilitza el ciment, només les mans, les pedres i l’enginy. La fi nalitat amb què el Jaume ha construït i construeix parets no persegueix l’estètica sinó la utilitat. Els rocs grossos s’han de col·locar al damunt ja que amb el pes s’evita l’arrossegament que farien els ramats i sobretot s’han de falcar bé amb clausons petits des de bon començament ja que, com en tantes coses passa, difícilment poden acabar bé si no se n’han començat.

Amb el diàleg que tenim transmet la sensació que mai no es cansa de treballar amb els rocs. Sembla una feina feta a la seva mida, la resistència de la qual és per a ell del tot assumible. El problema el té quan alguns dies d’hivern el fred no el deixa sortir. En algun moment sembla voler expressar una satisfacció profunda per la tasca acomplerta però de seguida reprèn el tema que ens ocupa aquesta tarda freda de novembre asseguts vora la foganya impetuosa: la tècnica en la construcció de parets.

Ens parla de la guerra com un parèntesi però amb unes conseqüències que no es van acabar l’any 39 i que no desitja recordar públicament.

Indubtablement el Jaume és un personatge que s’ha fet a ell mateix, acostumat a viure la vida pel seu compte, sempre disposat a iniciar conversa amb qui

sigui (el seu fer desenfadat li ha facilitat aquesta faceta social), però sense ànim de convèncer ningú de res (com diu ell: “el sol surt per a tothom…” ). El seu estil és anti-autoritari i això ha fet que hagi preferit predicar amb l’exemple més que no pas amb paraules grandi-loqüents. Això no vol dir que no expressi el que creu i quan el tema ho requereix, amb convicció, una convicció arrelada, gens fi ngida; una convicció que sembla que es vulgui fonamentar en aquells prats de pastures de la infantesa, ara ja llunyans i alhora tan propers.

Al cap d’una estona de parlar amb ell es percep una magnanimitat, una grandesa d’esperit que afl oren de molt endins, darrera la seva bonhomia i el seu actuar discret.

TEXT I FOTOS: FERRAN MIQUEL

32

núm

. 39

CEMENTIRIS CEMENTIRIS SINGULARS AL SINGULARS AL

LLOBREGÓSLLOBREGÓS

Patrimoni a la Vall

El culte i l’homenatge als difunts és un fet cultu-ralment ancestral i al Llobregós en tenim la prova en nombrosos testimonis materials com serien els dolmens –el de Llanera, a Torà, o el de la Pera, a Ardèvol, per posar-ne exemples– o ja d’època medieval les nombro-ses necròpolis excavades a la roca –presents gairebé en la totalitat dels nostres municipis i de les que desta-caríem (pel fet sempre sorprenent de tractar-se d’una necròpolis infantil) la del “Clot dels Nens Xics”, a Torà. Però dels difunts no tan sols en plorem la pèrdua que han representat en algun moment de les nostres vides, sinó que a partir d’aquell moment “els nostres morts” esdevenen una mena d’entitat protectora; hom els hi demana que vetllin per la família i que ens guiïn o ens ajudin en moments determinats. És per això que més enllà d’aquests vestigis antics que ja ens parlen de les diferents maneres de sebollir els cossos dels difunts en èpoques remotes, qualsevol població compta amb un espai sagrat, un recinte dedicat especialment a empla-çar les restes dels nostres éssers estimats i on poder acudir a visitar-los i a dedicar-los el nostre particular homenatge, almenys un cop a l’any.

Un dels cementiris més evocadors i també es-

pectacular –en part pel domini visual sobre la vall del Llobregós– és el de Ribelles, al qual ja vàrem fer refe-rència en el número 16 de LLOBREGÓS INFORMATIU. És un cementiri que també destaca pel magnífi c panteó dels barons de Ribelles, realitzat pel mestre d’obres de Sanaüja, Ramon Riera, en un estil neoromànic, evocant l’absis romànic de l’església del castell seguint una tendència molt pròpia de fi nals del segle XIX.

Ben diferent és el panteó del propi Ramon Riera a Sanaüja –que ell mateix havia projectat i construït per a una altra família que no el va arribar a pagar, per la qual cosa se’l va quedar el mateix constructor. Aquest mausoleu segueix el corrent imperant en l’art funerari vuitcentista de recórrer també a l’eclecticisme arquitectònic, amb una clara preferència pel neogòtic, fet constatable des dels cèlebres cementiris parisencs de l’època –Père Lachaise, Montmartre... – fi ns als cementiris barcelonins –Montjuïc o el del Poble Nou, amb un origen més reculat a fi nals del segle XVIII, però que durant el segle XIX es va poblant de notables panteons de famílies benestants. El ressò d’aquestes tendències, doncs, també arriba a les comarques d’in-terior, a les petites ciutats rurals i més excepcionalment

Cementiri de Lloberola

Cementiri de Sanaüja

33

núm

. 39

als pobles, com seria el cas de Sanaüja. Però el panteó neogòtic de Sanaüja comparteix

protagonisme amb la tercera col·lecció d’esteles fu-neràries més important de Catalunya, després de les col·leccions de Poblet i de Preixana. Finalment, també cal fer esment de la capella de Santa Magdalena, del segle XIII, l’absis de la qual s’obre al cementiri, de ma-nera semblant –per bé que menys espectacular– que l’absis de Santa Maria del Priorat, a Castellfollit, i que constitueix un magnífi c mur de tancament a ponent del cementiri que s’emplaça a la part posterior de l’església.

Molts cementiris parroquials traslladaren el seu antic emplaçament –que era indiscutiblement vora l’església– cap a les afores de les poblacions, seguint les teories higienistes imposades sobretot al llarg del segle XIX, ja que es considerava del tot perillós per a la

salubritat pública que els fossars continuessin ubicats vora l’església. D’aquest temps serien també, doncs, els cementiris de Torà i d’Ardèvol, que presenten la curiositat de tenir una portada d’entrada molt semblant, de manera que podem especular amb que fossin obra del mateix constructor. Al cementiri d’Ardèvol, amb una bonica capella funerària a l’interior i una bellíssima creu de terme centralitzant l’espai, hi reposen, des de fa uns anys, les restes del general carlí Rafael Tristany, fi ll de la reconeguda pairalia del mateix nom.

Finalment, l’antic cementiri de Lloberola, desafec-tat de fa molts anys, conserva l’encant i la majestuo-sitat dels sepulcres gòtics dels Sacirera, més alguna estela que roman amagada entre vegetació. Avui ja no s’hi enterra ningú, però la inscripció llatina de la seva antiga portada recorda encara, a tothora, la presència inexorable de la mort.

Cementiri de Torà Cementiri d’Ardèvol

Cementiri de Ribelles Cementiri de Castellfollit

MARIA GARGANTÉ I LLANES

34

núm

. 39

Com ja és habitual, l’Associació Cultural de Pra-des de la Molsosa organitza la caminada de tardor. Un dels objectius d’aquestes caminades és conèixer els pobles i contrades veïnes. Això implica que es faci amb la col·laboració de persones d’aquestes localitats que ens exposen i ens mostren el patrimoni cultural i històric del lloc que es visita. La caminada és també, doncs, un element de cohesió social i territorial, ja que s’estableixen xarxes i espais comuns.

Aquest any la caminada es va celebrar el 17 d’octubre. L’itinerari partia de Prades de la Molsosa i fi nalitzava a Sant Pere de l’Arç. El recorregut aproximat és de 10 quilòmetres i hi va haver una participació d’una quarantena de persones. La sortida fou a les 9 del mati, i la ruta va seguir per l’obaga de Prades en direcció sud fi ns arribar a la Serra del Pal, fi ns on es fon amb el Pla de la Molsosa. D’allà, vorejant el turó de la Molsosa Vella, se seguí fi ns el lloc anomenat “Bosquet del Sant”, on es va fer una parada per esmorzar. Des d’aquí ja es va prendre un camí antic cap a Sant Pere de l’Arç. Baixant per aquest camí, s’arriba als horts de Sant Pere de l’Arç, on es pot observar la bassa on antigament s’anava a rentar, ubicada en un paratge encisador.

Després de la pujada fi nal, s’arriba al destí. Un cop arribats, es va fer una visita guiada a l’església romà-nica documentada des del 1038 i consagrada el 1147. L’edifi ci esta format per una nau amb absis semicircular i coronat per un campanar d’espadanya. L’interior de l’església guarda un retaule barroc dedicat a Sant Pere, del 1642. Aquest retaule és una excepcional obra d’art. La seva curiositat és que fou encarregat per a l’església de Sant Pere de Matamargó, però després de fer-n’hi

un altre, el retaule en menció el van vendre a Sant Pere de l’Arç. Cal també esmentar un retaule renaixentista del s. XVI i l’altar del Sant Crist del s. XVIII.

L’Anna Cantacorps, de Cal Ros de Calonge, fou qui ens va exposar amb detall tot aquest conjunt pa-trimonial. Tot seguit, al fi nal de la visita, es va comptar amb la col·laboració de la Roser Buscart i l’Argentina Guilella, que ens van transmetre la seves vivències i records de joventut a Sant Pere de l’Arç. En defi nitiva, la jornada fou molt agradable i enriquidora.

M. Alba PuigpelatAssociació Cultural de Prades de la Molsosa

PRADES DE LA MOLSOSA: VI CAMINADA DE TARDOR

35

núm

. 39

36

núm

. 39

37

núm

. 39

Telèfons d’interès

BIOSCA AJUNTAMENT 973 473 241CONSULTORI MÈDIC 973 473 528ESCOLA 973 473 505PARRÒQUIA 973 473 082

CALONGE AJUNTAMENT 938 680 409 PARRÒQUIA 938 698 416RÀDIO ALTIPLÀ 938 680 090

CASTELLFOLLITAJUNTAMENT 938 693 031ESCOLA 938 693 011PARRÒQUIA 973 524 039

IVORRAAJUNTAMENT 973 524 036LOCAL SOCIAL 973 524 100PARRÒQUIA 973 524 039

MASSOTERESAJUNTAMENT 973 551 426CONSULTORI MÈDIC 973 551 226PARRÒQUIA 973 500 213TEL.PÚBLIC 973 550 439

LA MOLSOSAAJUNTAMENT 973 296 090PRADES TEL.PÚBLIC 973 473 037PARRÒQUIA 973 524 039

PINÓS - ARDÈVOLAJUNTAMENT 973 473 292CENTRE CULTURAL 973 473 368ESCOLA 973 473 463PARRÒQUIA 973 473 010

SANAÜJAAJUNTAMENT 973 476 008CONSULTORI MÈDIC 973 476 066ESCOLA 973 476 136FARMÀCIA 973 476 109GRALLERS-DIABLES 973 476 163PARRÒQUIA 973 476 079

TORÀAJUNTAMENT 973 473 028BOMBERS 973 473 380 973 473 496CONSULTORI 973 473 333ESCOLA 973 473 204FARMÀCIA 973 473 220PARRÒQUIA 973 473 082

VICFREDAJUNTAMENT 973 550 586PARRÒQUIA 973 524 039

agenda

De dilluns a divendres:-LA NOTÍCIA AL PUNT, amb Laia Segura, després dels butlletins horaris.-00:00-00:30, COM Ràdio-Notícies, edició nit, amb Manel Carvajal-00:30-01:00, L’ENTREVISTA, cada dia un entrevistador diferent-01:00-05:00, BUDA CLUB, amb Jaume Escala-05:00-07:00, COM LLEVAR-SE, amb Ivan Llensa i David Gelonch-07:00-10:00, EL DIA a COM Ràdio, amb Jordi Duran-10:00-13:00, EL COR DEL MATÍ, musical matí-13:00-14:00, EL DIA a COM Ràdio (magazine) amb Albert Vico -14:00-14:30, COM Ràdio-Notícies, edició migdia, amb Esther Sastre-14:30-15:00, COM Ràdio-Notícies en xarxa, amb Lluís Mata-15:00-16:00, QUE HAS DINAT?, amb Sergi Mas-16:00-19:00, EL COR DE LA TARDA, musical tarda-19:00-19:30, COM Ràdio-Notícies, edició vespre, amb Marta Patricio-19:30-20:00, COM Ràdio-Notícies en xarxa, edició vespre-20:00-21:00, EL DIA AL PUNT, amb Laia Segura i a continuació, Dilluns, NOMAR DANCE, amb Dj. Nomar Dimarts, UNAMICADETOT, amb David Palacios Dimecres, KOSMOS, música folk amb Rafel Dosantos Dijous, IN SESSION, amb dj. Barbas Divendres, CAT-SONS, amb Gisela Puntí-21:00-23:00, TOTS PER TOTS, amb Ramon Company-23:00-24:00, LA NIT, amb Ramon Miravitllas-22:00-24:00, (Divendres) NOMAR DANCE, amb Dj. NomarDissabte:-00:00-01:00, SELECCIÓ MUSICAL-01:00-05:00, L’ALTRA CARA DE LA LLUNA, amb Nando Caballero-05:00-06:00, MÚSICA PUNT CAT, amb Agustí Sansalvador-06:00-08:00, AMUNT I AVALL, amb Juanjo Yunquera-08:00-09:00, LA SETMANA AL PUNT, amb Laia Segura-09:00-12:00, EUREKA!!, amb Mònica López-12:00-14:00, TRES DE TOT, programa magazine amb Desi Husillos, Vanessa Grau, Marc Piqué i Angelina Salut-14:00-14:30, L’INFORMATIU DE L’ALTIPLÀ i COM Ràdio migdia.-14:30-15:00, COM ESPORTS, amb Marta Casas-15:00-16:00, MÚSICA PUNT CAT, amb Agustí Sansalvador (repetició)-16:00-18:00, DIGUES COM, amb Miquel Giménez-18:00-19:00, UNAMICADETOT, amb David Palacios-19:00-20:00, KOSMOS, música folk i tradicional, amb Rafel Dosantos-20:00-21:00, SELECCIÓ DE MÚSICA EN CATALÀ-21:00-22:00, IN SESSION, amb Dj Barbas-22:00-24:00, A LA TEVA MANERA, una selecció musical variada per a la nit del dissabte al diumengeDiumenge:-00:00-06:00, A LA TEVA MANERA-06:00-08:00, AMUNT I AVALL, amb Juanjo Yunquera-08:00-09:00, PAISATGES HUMANS, amb Jordi Sacristan-09:00-12:00, EUREKA!!, amb Mònica López-12:00-14:00, TRES DE TOT, (repetició) -14:00-14:30, L’INFORMATIU DE L’ALTIPLÀ i COM Ràdio-Notícies migdia-14:30-15:00, COM ESPORTS, amb Marta Casas-15:00-16:00, AQUELL DIA, amb Ramon Muntaner-16:00-22:30, JA HEM BEGUT OLI, la millor selecció musical per la tarda-vesprada del diumenge -22:30-23:00, FÒRMULA TRENK, selecció musical amb Gerard Trench-23:00-24:00, RUTA 66, música rock amb Pitu Dosantos -00:00-01:00, BULEVARD, amb Enric Cusí

Programació de Ràdio Altiplà 2009-1010,(COM Ràdio)

38

núm

. 39

EL VENTILADOR

En aquell temps, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles, -molt abans que Nicolau fos pres per ser penjat al Tossal de la Forca de Calonge i que es fes escàpol-, predicaven la paraula de Déu per terres del Llobregós, l’Alta Segarra i el Solsonès. Un bon dia d’agost, cap al migdia, Sant Nicolau i els seus deixe-bles avançaven pels camins pedregosos enfi lant la ruta que els menava de Calaf a Pinós. No havien dinat i la calor sufocant d’aquelles contrades els ofegava implacable. I a l’enfi lar la costa del Santuari, quan semblava que algun deixeble ja volia badar boca per rondinar, de sobte els arribà una melodia llunyana.

“Meztre, què éz aquezta múzica celeztial que zento?” -exclamà, aturant-se, el deixeble papissot-. “Sembla ta-ta-ta-talment un cor de serafi ns que ens vu-vu-vu-vulgui confortar en aquest periple infernal!” -observà bocabadat el deixeble quec, ensopegant amb el Sant.

Sant Nicolau foté a cadascun d’ells un calbot amb la mà oberta, bo i reclamant silenci per la via dels fets, més que de les paraules. Pararen l’orella delerosos i, efectivament, un bri de vent els dugué un fragment del clàssic “No en volem cap que no estigui borratxo,/ no en volem cap que no vagi torrat./ Volem, volem, volem que estiguin tots borratxos,/ volem, volem, volem que

estiguin tots contents”.Suant, s’apressaren carretera amunt fi ns arribar

al revolt següent i allí albiraren un grup de joves una mica alterats, doncs semblava que havien passat la nit al ras, acompanyats d’un altre grup d’homes bigo-tuts, guitarra en mà, abillats amb pantalons ranxers i barret cònic d’ala pregona, a més dels Trabucaires de Solsona que els hi feien de guarda espatlles.

“Mariatxis ploricons que goseu pertorbar la quie-tud d’aquest indret amb la fressa insolent dels vostres guitarrots: què preteneu amb la vostra cantarella? “ Així els interpel•là Sant Nicolau, deixant caure la mà sobre el pistolot que duia a la cintura.

El mariatxi portaveu alçà les mans en un gest conciliatori i respongué: “No us exalteu, Mestre. Som un grup de catalans indignats per la sentència del Constitucional. Voleu signar el manifest cívic-unitari de protesta? Perquè ara estem organitzant un refe-rèndum d’autodeterminació per decidir fotre el camp d’Espanya.

Sant Nicolau, després d’escoltar-los atentament els endinyà:”Certament, és bonic cantar ranxeres i corridos quan es va a una costellada. Però creieu-me quan de veritat us dic que els romans i el governador de Judea es faran un fart de riure només veure-us

39

núm

. 39

arribar. N’hi ha per llogar-hi cadires: se us pixen a la cara, us fan creure que plou i vosaltres vinga a omplir paperets i a fer passejades”. Els deixebles quedaren ad-mirats, fent uns ulls com unes taronges, doncs Sant Nicolau habitualment era de poques paraules.

“I doncs què podem fer, pobres de nosaltres?”, inquirí un mariatxi ra-bassut. “Quin mal hi ha, si la societat civil hi vol dir la seva?”, afegí un jove d’esprimatxat.

I dit i fet, Sant Nicolau desenfundà el pistolot i els deixebles feren un pas enrere, coneixedors del tarannà abrandat del Mestre. I apuntant amb la pipa a la quadrilla de mariatxis, joves i trabucaires -ara ja francament alarmats-, Sant Nicolau els etzibà: “Colla de galifardeus bigotuts. Voleu donar-los la rèplica justa a aquesta panda de mamellons espanyols? L’any que ve hi ha eleccions. Fiqueu vint-i-cinc diputats separa-tistes al parlament del Parc de la Ciutadella i ja veureu quina cagarel•la que els agafa.”

I dit això, Sant Nicolau feu un gest sec amb el cap

i digué: “Anem cap al poble de Su, a veure si alguna

ànima caritativa ens vol donar alguns queviures per dinar i un lloc per fer la migdiada”. Els deixebles re-prengueren la marxa, l’un rere l’altre, alleujats perquè, caminar a ple sol és dur però, si mentrestant es pot aprendre alguna bona lliçó del Mestre, sempre val la pena.

Al mateix temps que els joves, els mariatxis i els trabucaires de Solsona reprenien el seu camí tot cantant: “No volem ser una regió d’Espanya,/ no volem ser un poble ocupat./ Volem, volem, volem, volem la independència,/ volem, volem, volem Països Catalans.

Galderich Recasens

EVANGELI SEGONS SANT JOAN CARRETERO

40

núm

. 39

opinions

LA LLEI IGUAL PER A TOTHOM

Cada cop que esclata un cas de corrupció, tots els partits polítics d’arreu de l’Estat es dediquen a garantir-nos que aplicaran tota mena de mesures per eradicar el fenomen. Llavors, fi ns ara què han fet? En moltes ocasions, mirar cap a l’altra banda cada vegada que detecten que un del seus es dedica a embutxacar-se els diners del contribuents. I encara més, molta d’aquesta corrupció a la cúpula dels partits no els hi és aliena; ben al contrari, se’n serveixen per poder pagar les seves campanyes electorals perquè, segon asseguren, no reben prou fi nançament.

Així que en alguns d’aquests casos detectats en els darrers mesos s’acaben barrejant dos conceptes: l’avarícia i la mala fe individual i la suposada necessitat de diners per a un col•lectiu concret. Però, en el dos casos, hi ha una il•legalitat fl agrant que s’ha de poder castigar amb la mateixa duresa que quan afecta a un ciutadà de qualsevol altra professió. Llavors, on és l’escàndol per mostrar uns detinguts emmanillats i re-collint els seus efectes personals? En principi, tothom té dret a que se li respecti la presumpció d’innocència i tothom té dret a preservar la seva imatge, sobretot si es troba en una situació compromesa.

Fins aquí, estem d’acord que això és el que marca la llei, però també estarem d’acord que no a tothom se li té en compte. Veure uns polítics o uns militants de determinat partit emmanillats davant un jutjat fa angúnia i, segons alguns, fa “mal al país”. I és cert que s’hauria pogut evitar si la policia ho hagués volgut. Però hi ha molts altres detinguts, en el seu cas anònims, que se’ls passeja pels telediaris pel fet d’haver robat, violat o ma-tat, amb el mateix escarni que han patit aquests polítics, però en el seu cas, només fa mal a la seva família. Cap polític, ni jurista ni ciutadà al qual no li afecti la detenció no només no protesta, sinó que fi ns i tot aplaudeix que pateixi aquesta condemna pública afegida.

Davant d’aquesta situació, doncs, només cal desitjar que a tothom se li apliqui la mateixa llei en les mateixes circumstàncies. Sobretot, perquè abans que

res s’ha de pronunciar la justícia a través d’una sentèn-cia, i no seria el primer ni el darrer cas que després del rebombori públic i mediàtic, tot plegat s’acaba en no res: en una minsa condemna o fi ns i tot en una absolució. Però el càstig públic ja no li treu ningú.

Montse Oliva

UN RECORD PER L’ANNA

El 18 de desembre al migdia farà just un any que l’Anna ens va deixar.

Fa molt temps que volia tenir un petit record per ella, però fi ns ara no ho he pogut fer, o no he sabut com fer-ho. És difícil, si no gairebé impossible trobar les paraules justes per recordar amb un somriure a l’Anna, la coneixia feia tants anys!

M’agradaria que no l’oblidéssim mai.Es mereix un record de tant en tant, no la podem

oblidar, almenys jo. Anna, no ho faré...!

Teresa

DEU REFLEXIONS SOBRE MILLETS, PRETÒRIES I ALTRES HERBES

1.- Costa bastant de creure que un senyor que ha tingut un mal moment de trenta anys, segons la seva pròpia confessió, i que s’ha comportat com només ho fa el que se sent totalment impune, hagi actuat com-pletament sol. O només amb un altre senyor.

2.- Els qui l’havien de controlar, o bé també han tingut algun mal moment, o bé han estat massa inno-

41

núm

. 39

cents. En tots dos casos, haurien de plegar i anar-se’n a casa.

3.- Tots els senyors (i senyores) que són detinguts són emmanillats, i es col•loquen les seves pertinences en bosses d’escombreries. Alguns tenen la desgràcia de ser coneguts, i de que hi hagi una càmera al da-vant.

4.- Les diferències a l’hora d’aplicar la presó pre-ventiva es deuen a dos procediments diferents: en un, la querella de fi scalia dóna temps a muntar una estra-tègia de defensa que inclou el penediment “espontani”; en l’altra, la immediata detenció no permet aquesta estratègia i a més, fa que hagin de declarar davant del jutge immediatament. Tant difícil és que els periodistes entenguin i expliquin una cosa que s’aprèn a primer de carrera de Dret?

5.- El Dret no és una ciència exacta: per tant, ambdues decisions sobre la presó preventiva són correctes jurídicament. Altra cosa és que ens agradin més o menys.

6.- Una que ja la sabíem: els mandats perllongats i les majories absolutes no son positius.

7.- Són tots els polítics iguals? O potser els que no són iguals és perquè no tenen l’ocasió de ser-ho? Per què no veiem mai als que treballen en ajuntaments petits, sense guanyar-hi un duro i posant-hi maldecaps i esforços?

8.- Els diners “del totxo” tenen una enorme ca-pacitat corruptora, i per tant, potser se’ls hauria de controlar més.

9.- On són els periodistes d’investigació? Sí, aquells que trobaven una pista, i estiraven del fi l fi ns a desembolicar tota una trama... Ah, és clar, que això no els hi surt a compte, als mitjans....

10.- Cal que els polítics passin l’escombra, tots, per casa seva, i no juguin al vell joc del “I tu, més”. I els ciutadans també hem de ser actius més enllà del nostre vot. Ens hi juguem la democràcia.

Montse Vives

PESSEBRE VIVENT D’ARDÈVOL

Desembre: dies 26 i 27Gener: dies 1, 2*, 3,6 i 10

Sessions: 2/4 de 7 i 2/4 de 8* 2 de gener a 2/4 de 8

www.centrecat.com/ardevol

Tel. reserves i més informació:Glòria - 678 69 15 39

42

núm

. 39

Negre sobre blanc

ALBERT BRAU I BAGÀ

L’enunciat també podria ser: religió i cultura o bé cultura o religió. Vegem-ho.

Viure per veure. Ara resulta que un cert partit ca-talà, integrant del famós tripartit que ens governa, es treu un as de la mànega i així, sense pensar-ho dues vegades, arremet contra les festes de Nadal i Pasqua i, d’una càrrega en profunditat, les vol despenjar del calendari.

Amb els mil i un problemes greus en què estem immersos, i que afecten molt directament el dia a dia de la gran massa treballadora, s’entra a sac en el terreny ideològic de les creences, amb la pretensió de convertir uns fastos mil•lenaris en unes descafe-ïnades vacances d’hivern i de primavera. Tot sigui a major glòria d’un laïcisme mal entès que no admet altra fi nalitat que esborrar, d’un cop de ploma, tot allò que les generacions han incorporat en el seu bagatge cultural al llarg de més de vint segles. Aquesta deriva és perillosíssima i pot ser la punta de l’iceberg que arrasi molts altres perfi ls que conformen la nostra identitat. Tan difícil d’entendre és que la religió ha infós a la humanitat un percentatge importantíssim de caires culturals?

Estem arribant a un punt força semblant a allò que va passar a casa nostra durant el període de la Segona República, amb les conseqüències que tots recordem. Amb l’etiquetatge de “progres” i “antis” portem la ban-dera de la llibertat al cim dels despropòsits en un intent mal dissimulat d’arrasar el patrimoni riquíssim que ens han anat deixant els nostres avantpassats.

És que ens hem begut l’enteniment? No es tracta que un sigui creient o ateu. Tampoc es tracta que hom sigui seguidor o no de les tesis de Darwin i la seva evolució de les espècies. La religió –o religions– amb totes les objeccions que voleu posar-hi, forma part de la cultura universal i de cap manera les podem menys-tenir. I si bé és cert que moltes vegades s’han produït confl ictes i enfrontaments emparats pels estendards de les creences, també és cert que molts dels actius derivats de les mateixes arriben avalats per l’entrega, la generositat i exemplaritat de milions de persones

que han entregat la seva vida i el seu patrimoni per millorar la dels seus semblants. I sense preguntar d’on venien, on anaven i quina creença professaven, si és que en tenien alguna.

Siguem conseqüents. La nostra civilització –i també les altres– estan immerses en un món plural d’horitzons materials i també que fan referència a l’es-perit. I això, encara que no ens agradi, ha conformat la nostra manera de ser. Posats a dinamitar qualsevol vestigi o símbol religiós, podríem continuar, acte seguit després d’esborrar el Nadal i Pasqua, eliminant tota la iconografi a religiosa escampada arreu del món, que moltes vegades esdevé patrimoni de la humanitat. I de passada enderrocar aquelles catedrals majestuoses que són orgull de la capacitat creadora de molts segles d’història. I no sols a Europa sinó també al centre i a sudamèrica, incloent la petjada californiana del mallor-quí fra Juníper Serra. Sense obviar el que representen i han perpetuat en diferents llocs del planeta la cultura i creences del judaisme amb les seves sinagogues, les pagodes dels budistes a l’Àsia i les grans mesquites que el món àrab ha aixecat en veneració i glòria de Mahoma. Per què no arrasar també els monuments de la civilització maia al centre i sudamèrica?

I si no n’hi hagués prou amb tot això, s’hauria d’arramblar amb tots els vestigis dels mil i un senyals que els missioners i altres cooperants, sense altre nord que l’entrega desinteressada, van escampar per l’Àfrica negra amb hospitals i centres escolars. I fi ns l’estela de Xavier per l’Àsia meridional, sobretot a Goa, i al Japó. I com que ara els iconoclastes només busquen la suma i mai la resta, apa, carreguem-nos el santoral i els patronímics de persones, ciutats i viles. Aleshores la feina quedarà llesta i ben pulcra.

Podríem ampliar encara més el camp d’acció d’aquests avantguardistes de la “modernitat”, però crec que fi ns aquí i per avui ja n’hi ha prou.

Només considerar que quan aquestes fi tes siguin assolides i el nostre món quedi reduït a un descampat orfe de cap referència de l’esperit, haurà arribat el moment de la plenitud i de viure al “paradís”. O no?

L’HORA DELS ICONOCLASTES

43

núm

. 39

No em feu cas

ROGER BESORA I FOIX *...I AQUÍ PAU I DESPRÉS GLÒRIA

Segons el gran Fèlix Millet Tusell, qui remena les ci-reres al nostre país és un ramat de només quatre-centes persones. No sé si vostè ha tingut el plaer de coincidir-hi, però es veu que es coneixen tots de trobar-se a les mateixes festes i compartir la safata de canapés. De tant en tant, també creen premis i se’ls concedeixen tot seguit, seguint la fi losofi a d’en Juan Palomo: “yo me lo guiso, yo me lo como”. És una mica l’estil de Joan Laporta (el bo) al documental F.C. Barcelona Confi dencial, quan enlloc d’espies, només es preocupava per les terrines de foie.

L’escàndol del Millet és de primer ordre; el pres-sumpte lladre té la Creu de Sant Jordi i la Clau de Barcelona, entre altres pre-mis i càrrecs; però el més graciós és que al juliol del dos mil vuit va ser distingit com a “Conciutadà que ens honora”. Segons diuen, tenia “gran habilitat per a captar fons”, però sobretot diria que era un as a l’hora de desviar-los; això sí, de forma equitativa. Que calia ajudar Convergència, uns quants diners a la Fundació Trias Fargas; que ara cal quedar bé amb el PP, em faig de la FAES. I així anar fent, amb gran do de gents.

Però quan ja tothom coneixia el gran mag Fèlix i les seves subtils arts delictives, apareix el jutge Garzón i aixeca la manta a Santa Coloma. L’alcalde socialista Barto Muñoz és enviat a Soto del Real sense pont aeri, acompanyat de Tots Els Homes del President (Pujol, s’en-tén): els grans factòtums convergents Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. També passaran a formar part, a ple dret i fruit d’una feina d’anys, de la petita història de la corrupció catalana. Semblava un llibret de poques pàgi-nes en comparació amb les fermentacions valencianes

i andaluses, però molt em temo que acabarà sent una novel·la per entregues, amb l’inconvenient que gairebé mai no acabes la col·lecció sencera.

De totes maneres, podríem donar alguns consells als futurs aspirants a milletistes. D’entrada és molt important aconseguir bon nom i prestigi; cosa que no sé com es fa però sí com es perd: sent alcalde de “Santaco” i viure al Turó Park, per exemple. En segon lloc, evita les suspicà-cies de posar-te sobrenoms amb algun matís sicilià, del

tipus Luigi o Don Vito Corle-one. I per últim, encara que tinguis fred i sigui l’hivern, evita d’amenaçar “d’estirar de la manta” per si de cas te’n quedessis sense.

Amb tot, com a espec-tadors d’aquesta bacanal corrupta, ens podria sem-blar que qualsevol polític o implicat en operacions urba-nístiques és presumptament culpable. Algú dirà que això és injust i, segons el loquaç Montilla, no tots els polítics

són iguals; cosa que implica que uns quants sí que ho són, tant a les institucions com als seus menjadors. És per això que no ens hauríem de sorprendre si en alguns despatxos hi veiem catifes massa boterudes. El millor és no treure l’aspiradora i només passar la pols pels gerros, no fos cas que ensuméssim les clavegueres o algun mort a l’armari. No vulgui maldecaps, vostè. Segueixi el savi i patriòtic exemple dels patrons del Palau. Ara bé, si es veu perdut dins del laberint, jo de vostè em posaria una americana esparracada de quadres i, sense bottox ni locions, diria que m’he equivocat greument durant anys. I aquí Pau i després Glòria, ben feliç, amb totes les co-moditats fi scals de l’illa paradisíaca de Jersey.

* roger.besora@gmail.com

44

núm

. 39

Servei permanent 24 h 973 390 862

SERVEI PER A PARTICULARS I PER A TOTES LES COMPANYIES

D’ASSEGURANCES

REPRESENTANT:JAUME TARRUELLA I SOLÉ

PLAÇA DE LA FONT, 10 - TORÀTEL. 973 473 423

45

núm

. 39

llibres

MUSICA RECOMANADA

DANI VIDAL

En aquest número de la revista canviem l’habitual recomanació de dosllibres per la recomanació de dos discos compactes d’actualitat. La música, com a producte cultural, també és un bon regal que podem fer per les festes nadalenques. En aquest cas recomanem dos grups de casa nostra que no fa gaire que han començat la seva prometedora carrera musical. Esperem que us agradin.

El quartet barceloní Ma-nel és el grup musical català revelació de l’any 2009 i el seu primer disc, Els millors profes-sors europeus, ha obtingut el

premi al millor disc pop rock que atorga la revista Enderrock. Reconeixements i premis totalment merescuts per a un disc que ha estat com una alenada d’aire fresc per al panorama musical català.

L’estil és únic, un pop d’aires folk en el qual trobem

instruments tan variats com el clarinet, fl auta, violins, banjo, mandola...

També cal destacar la qualitat de les lletres, no gens rebuscades, d’una senzillesa i d’uns temes amb els quals es fàcil identifi car-se. “I ara ella porta els nens al cole i jo faig els plats de la nit, ens ha costat déu i ajuda arribar fi ns aquí.”

Un disc molt recomanable, d’aquells que escoltes una vegada i una altra i no te’n canses. Dotze cançons que tenen la virtut de ser força diferents i que totes són de gran bellesa pel que fa a la lletra i de gran qualitat musical.

MANEL“ELS MILLORS PROFESSORS EUROPEUS”Discmedi (2008)

EL PETIT DE CA L’ERIL“I LES SARGANTANES AL SOL”Bankrobber (2009)

Joan Pons és el petit de ca l’Eril de Guissona i aquest any ha irromput amb èxit al panorama musical del país de la mà del segell musical inde-

pendent Bankrobber, la discogràfi ca de Guillamino, Sanjosex i Mazoni, entre d’altres.

“I les sargantanes al sol” és el seu primer disc i val molt la pena escoltar-lo. La música, tot i que és difícil classifi car, segueix la tradició folk. Joan Pons, que posa la veu i toca la

guitarra, està acompanyat de quatre músics més.A més de la qualitat musical, cal destacar la proximitat

que podem sentir amb l’autor, amb el qual compartim el mateix dialecte i la temàtica d’alguna de les lletres: “soroll de tractors i olor de rostolls, per sempre més, sargantanes al sol...”

El disc conté dotze temes, tres dels quals són versions de cançons infantils i la resta amb lletres barreja entre realisme i surrealisme molt ben trobades.

Un bon debut d’aquest jove músic de Guissona, a qui desitgem que pugui continuar amb èxit el seu projecte.

46

núm

. 39

LA TEMPERATURA DE 15 A 15

el temps

16 setembre 1 octubre 15 octubre 1 novembre 15 nov.

MÀXIMA

MÍNIMA

RECOLLIDA DE DADES: AGUSTÍ CINCA (SANAÜJA)

FERMÍ MANTECA

LES PLUGES

17 setembre 6 litres29 setembre 1 litre 8 octubre 4 litres21 octubre 22 litres 22 octubre 12 litres29 octubre 1 litre

Temperatures normals... sequedat a l’ambient

L’entrada de la tardor ha estat progressiva, amb temperatures que han anat baixant a mida que ens hi endisàvem, amb la pujada que s’aprecia a la gràfi ca cap al fi nal del període, coincidint amb el que po-pularement es coneix com “l’estiuet de Sant Martí”, que s’escau l’11 de novembre. És fruit dels vents atem-perats de llebeig impulsats per una borrasca situada més al nord, que no acaba de tocar-nos del tot a causa de les altes pressions. Aquest “estiuet” va estar precedit per unes baixades

de temperatures acompanyades de les pluges de l’octubre que van servir perquè els tractors puguessin entrar a sembrar sense que es veiessin aque-lles fumarades de pols seca, mentre les muntanyes es vestien de blanc i algunes estacions d’esquí podien obrir les seves instal·lacions.

Unes condicions que, com diuen els boletaires a les pàgines centrals de la nostra revista, no han estat pro-pícies per a la temporada de bolets a casa nostra i han hagut de marxar a la muntanya per trobar-ne.

47

núm

. 39

passatemps

SUDOKU

El SUDOKU és un joc d’enginy que consta de 81 caselles distribuïdes en 9 fi leres i 9 columnes dividides en àrees de 3x3. Cal omplir les cel-les buides amb els números de l’1 al 9, sense repetir-ne cap a cap fi le-ra, ni a cap columna, ni a cap quadrat de 3x3. A veure si us en sortiu.

ENDEVINALLA

Tinc molts rius, mars i muntanyes,tinc molts pobles i ciutats,tinc molts ferrocarrils i carreteres,i tot i així estic penjat.

ACUDIT

Diu que caminava una velleta per la Diagonal, vora el camp del Barça. Arrossegava dos sacs: un mig buit amb la mà esquerra i, amb la mà dreta, un molt ple del que li anaven caient bitllets de vint euros. Un guàrdia que se l’estava mirant, se li acosta i li diu:-Que no veu que perd els diners? D’on els ha trets, tants euros?-Doncs miri, jove –li respon la iaia–, quan fan futbol guanyo molts cèntims. Tots els homes surten esverats i fan pipí per les rodalies. Llavors hi vaig jo amb un ganivet, els dic que si no em donen vint euros els la tallo i me’ls donen.-I a l’altre sac què hi porta?-Doncs, ejem, ejem....

SOLUCIONS: pàgina 52

REFRANYS

- Pel desembre, nevades, gelades i, tot plegat, moltes vegades.

- Si el desembre plou, bon any nou.- Pel desembre i pel gener, no siguis matiner.- Per Nadal, el porc en sal i, per Pasqua, al foc.- Sant Eloi quan era xic era noi, de mitjà va ser manyà,

de mitjancer va ser serraller, i de gran va ser sant.- Per Santa Llúcia creix el dia un pas de puça. No creix

ni disminueix fi ns que el nen Jesús no neix.- Per Sant Silvestre, un any se’n va i un altre en resta.

ANTÒNIA BALAGUÉ

Doctor, fa una setmana que no menjo, no dormo i no prenc aigua...

Què creu vostè que tinc?

Doncs... Gana, son i set!

48

núm

. 39

LES CUINERES DEL LLOBREGÓS

la nostra cuinaTEXT: MARIA MORROSFOTO: FERMÍ MANTECA

Paulina Oliva Bonsfi lls

Dissabte de novembre, assolellat, ventós i fresc. M’encamino cap a Ivorra, a Cal Rosalio, on veig la Paulina que m’està esperant darrere els vidres del balcó. Al menjador desgranem un bona conversa tot parlant de la família i és inevitable parlar del Mas Oliva, d’Ardèvol, on la Paulina va néixer essent la quarta de 7 germans. Els seus pares, Rafael i Mercè, també han estat centre de la nostra conversa. En la seva joventut,

a la Festa Major de Claret i en el concorregut ball va conèixer en Fructuós Gené i temps després, en casar-s’hi, es va traslladar a cal Rosalio d’Ivorra on portà el bon fer que caracteritzava la seva mare Mercè. La Paulina i en Fructuós han tingut quatre fi lles que els han donat set néts.

La Paulina és una bona cuinera. De la mare va aprendre a fer un deliciós formatge de llet de cabra, el preuat mató i un bon porc senglar que destaquen entre molts d’altres plats. De la sogra, Concepció, de la que diu que era una gran cuinera, en remarca aquests plats molt especialment: els canelons, la vedella amb bolets i el conill de bosc.

Les seves principals aficions son les llargues caminades que fa cap a Marçà, la gimnàstica amb d’altres dones d’Ivorra dos cops a la setmana, els balls de Festa Major i els balls de jubilats a Tàrrega, Ponts, Sant Ramon...

Li agrada molt cosir i especialment fer ganxet. Reconeix que en aquestes labors l’han infl uït la seva padrina Cristina que va viure fi ns els 94 anys i la seva mare que també en sabia molt. Li en queda el record de les múltiples vànoves, estores i tapets que la Mercè havia elaborat per a tota la família.

A les nostres comarques hi ha diferents maneres de preparar uns bons cargols; avui ens presenta una recepta molt treballada amb un resultat excel·lent.

Ingredients:

3 kg de cargols - 1 pollastre sencer rostit al forn - 1 conill sencer rostit al forn - Per al rostit (oli d’oliva, sal, una ceba, 4 tomàquets, una cabeça d’alls i mig pebrot vermell) - 250 g de botifarra blanca - 250 g de botifarra negra - 250 g de cansalada virada - Picada (250 g d’ametlles, 250 g d’avellanes, 30 g de farina de blat) - Per bullir els cargols (un os de pernil, una fulla de llorer, una branca de timó i una cabeça d’alls).

CARAGOLS A LA MUNTANYESA

Preparació:

Rentar els cargols en un recipient i quan treuen la banya posar-los en una olla per tal que arrenquin el bull. Un cop arrencat el bull s’han de tornar a rentar

i posar-los de nou a l’olla a bullir amb els ingredients anteriorment esmentats durant una hora i mitja. Un cop passat aquest temps s’escorren, es salpebren i es posen en una cassola a macerar tota la nit junt amb el suc del pollastre rostit. A l’endemà, tallar la cansalada i la boti-farra blanca i negra i posar-la a fregir en una paella. Un cop cuit es tira tot, junt amb l’oli de fregir, a la cassola.. En aquest moment s’hi afegeix un bitxo i ha d’anar-se coent durant unes dues hores. L’últim pas és afegir als cargols l’oli del conill rostit i han de continuar coent-se dues hores més. Un moments abans de servir-los s’hi incorpora la picada.

Bon àpat i bon profi t!

49

núm

. 39

esports

Diumenge 20 de setembre es varen disputar les proves del Campionat d’Enduro “Vila de Calaf”, pun-tuables per al Campionat de Catalunya i d’Espanya. Gran part del recorregut de la cursa va transcórrer per Calonge de Segarra, com la crono-1, situada a “Les Mo-relles”, o la trialera del cementiri de Calonge; dos punts d’interès que van atraure una gran quantitat d’afi cionats durant tot el matí. Convé destacar la col·laboració dels veïns de Calonge de Segarra i de l’associació Joves de Kalonge. Aquests últims es van encarregar de controlar el bon funcionament de la crono-1. Tampoc no hi va faltar la presència de pilots locals a la cursa, en aquest cas va ser l’ocasió del jove Joan Montaner Solà (foto), el qual va prendre part com a corredor en la categoria Junior Open i va fi nalitzar 15è. Els grans triomfadors del Campionat van ser Iván Cervantes (KTM), en la categoria E3, qui es va imposar clarament durant tota la cursa, i Víctor Guerrero (Yamaha) en la categoria E1. Anna Cantacorps

L’ENDURO “VILA DE CALAF” TRANSCORRE PER CALONGE DE SEGARRA

El passat 25 d’octubre al poliesportiu de Torà, el Consell Esportiu de la Segarra amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torà i diverses entitats esporti-ves de la població, va organitzar la primera trobada multiesportiva de la temporada 2009-2010, en la que nens i nenes de diversos indrets de la Comarca van gaudir de diferents activitats esportives com bàsquet, bitlles, batuka, psicomotricitat i tennis taula. I fi ns i tot en aquesta última pares i mares es van animar a fer unes partides!

Entre organitzadors, acompanyants i participants vam gaudir d’aquesta trobada una cinquantena de persones. Pere Mases

TROBADA MULTIESPORTIVA DEL CONSELL ESPORTIU

50

núm

. 39

esports

DOS VEÏNS DE CASTELLFOLLIT PARTICIPEN A LA XXX EDICIÓ DE LA MATAGALLS-MONTSERRAT

El passat 19 i 20 de setembre el Josep M. Freixes, jo i dos companys més, el Manel i el Xavi, vam participar a la travessa Matagalls-Montserrat (MM). És una prova no competitiva de resistència per camins de muntanya, l’objectiu originari de la qual era anar a peu des del cim del Matagalls (1.699 m), massís del Montseny, a la plaça del Santuari de Montserrat (709 m) en menys de 24 hores. Actualment, el punt de sortida és Coll Formic (1.145 m), al peu del Matagalls, en el municipi de El Brull.

El 1998 la sortida es va traslladar a aquest indret per tal d’evitar la degradació del sòl que, segons els estudis encarregats pel Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, provocava el pas de tantes persones en tan poc temps pel camí del Matagalls.

La Travessa es va instituir en memòria de Jaume Oliveras (1877-1957), sacerdot que fou un dels pioners de l’escalada al nostre país, el qual la realitzà per pri-mera vegada el 4 d’agost de 1904. La primera edició se

celebrà el 1972 i s’anà repetint biennalment fi ns que a partir de l’any 1989 passà a fer-se cada any.

La MM és una prova puntuable per a la 12a.Copa Catalana de Caminades de Resistència de la FEEC (15 punts). El recorregut té una distància de 83,4 km i un desnivell acumulat de 5.980 m.

Per a nosaltres, participar a la MM ha estat una ex-periència fascinant. Participar en una travessa d’aquest tipus implica tantes coses, com ara conèixer nova gent, nous llocs, sentir i compartir un gran esforç durant moltes hores; conèixer el nostre cos, la nostra energia, les nostres possibilitats... i a més, és una oportunitat per passar-s’ho bé. Però tots els que som allà, sabem també que és una prova molt dura i que comporta can-sament i sofriment. Evidentment hi ha moments de tot: moments d’eufòria, però durant el transcurs de la nit el cansament es va acumulant i poden començar a sortir butllofes, lesions i fi ns i tot et pots arribar a preguntar “que hi faig jo, aquí?”.

51

núm

. 39

La gent que coneix la prova l’acostuma a dividir en dues parts: els primers 45 km, fi ns a Sant Llorenç Savall i la resta fi ns al Monestir de Montserrat. La veritat és que els primers 45 km es fan força assequibles. Les veritables difi cultats de la prova comencen a partir de Sant Llorenç amb la pujada al Coll de Grua i després també amb la pujada al Collet del Queixal al km 61 del recorregut. Tot i que la pujada de Monistrol al Monestir és molt dura, sobretot després de quasi 80 km a les cames, la força de veure l’objectiu complert fan que aquesta no sigui la difi cultat més gran.

Encara que sembli contradictori, gaudir i Mata-galls... és possible, però per això cal un nivell adequat d’entrenament previ i tenir molta força de voluntat.

El Josep M. és una persona amant de la munta-nya i de tots els esports que en ella s’hi pot practicar. Durant molts anys ha realitzat diferents esports, des

de l’escalada, l’esquí, vol lliure, caminades de llarg recorregut, etc.

Algunes de les caminades més importants que ha fet han estat: la Marxa dels Castells de la Segarra, els tres monestirs, Rupit-Taradell, el GR11 que va de la Vall d’Aran fi ns al Cap de Creus, Manresa-Puigcerdà, de Rupit fi ns al Cap de Creus, etc.

També ha fet ascensions al Perú (Nevado Campa de 5.000 m) i als Alps (Gran Paradiso de 4.000 m). A més a més, cada any organitza des de la comissió de festes una caminada per la Festa Major que ens permet descobrir indrets pròxims a Castellfollit.

Que jo hagi participat en la Matagalls-Montserrat i altres caminades és en part gràcies a ell, m’ha encoma-nat les ganes de superació en nous reptes relacionats amb aquest món.

TEXT I FOTOS: MIREIA TORRENS

52

núm

. 39

esports

El passat 3 de novembre, la colla dels rallis de Torà, els GAS/TRAVAT, vam estar enregistrant amb un equip del programa Tvist de TV3. Alguns potser us preguntareu, com vàrem aconseguir que TV3 vingués a gravar als més novells d’aquest esport, que són els ral·lis... Doncs bé, dins l’espai “el repte”, de l’esmentat programa, vam enviar-hi un e-mail perquè uns dels seus reporters pugés als nostres cotxes, per aprendre a fer de copilot de ral·lis. La idea va agradar molt a l’equip de TV3, i de seguida ens vam posar en contacte per concretar els detalls. Ho vam gravar tot dimarts dia 3 de novembre a la tarda. Primer vam fer pràctiques amb el meu cotxe, per aprendre a fer notes, que són les que canta el copilot durant els trams cronometrats. Però l’autèntic repte era pujar i baixar de l’Aguda al costat d’en Jordi Coscolla, amb el seu 206GTI.

EL PROGRAMA TVIST DE TV3, DE RAL·LI PER TORÀ

En Marc Villanueva, reporter del Tvist, va sortir entusiasmat dels autos, i amb una cosa molt clara, als ral·lis, el copilot és vital per fer un bon crono i córrer molt “per on no es pot”, assumint els menys riscos possibles. Toni Padullés.

Solucions als passatemps de la pàgina 47

Sudoku

Endevinalla: el mapa

53

núm

. 39

54

núm

. 39

UNA FOTO PER RECORDARJAUME MARIMON

12

10987

654

3

2120

191817

161514

131211

1.- Joan Coletes2.- Montserrat Massanés3.- Ramon Santamaria4.- Josep Fustagueres5.- Antoni Solé6.- Francesc Figuera

7.- Jeroni Argerich8.- (Euro Building)9.- Josep Sala10.- Ramon Castellà11.- Alfons Oliva

12.- Jeroni Argerich, Jr.13.- ???14.- Florenci Ribalta15.- Ramon Vila16.- Jaume Sangrà

17.- Jaume Marimon18.- Ramon Torra19.- Jesús Alsina20 Josep Viladrich21.- Felip Torreguitart

L’equip de futbol de Torà va establir uns intercanvis esportius amb altres equips europeus de la mateixa ca-tegoria. Això els va permetre viatjar per diversos països d’Europa i rebre a Torà els equips que tornaven la visita per fer partits amistosos. L’organització corria a càrrec de l’empresa Euro-Building, de Barcelona.

Els viatges eren sufragats en part pels ingressos obtinguts pel futbol durant la temporada i cadascú es pagava la resta.

La foto correspon al 1970, durant el viatge a Bregens, al costat del llac Constanza, a Aùstria. Allà van jugar dos partits, un dels quals contra l’equip de Schruns i van quedar empatats a 3 gols, tot i que plovia a bots i barrals. Al no saber l’idioma, recordo l’anèctoda que a l’hora de menjar, ens enteníem fent dibuixos dels plats que volíem.

Altres països visitats van ser Alemanya i Holanda.

Futbol europeu a Torà

55

núm

. 39