Lliga Espiritual

de la Mare de Déu

de Montserrat

FULL INFORMATIU

L’Advent de 2014Sabem prou bé que cal distingir el curs de la història humana de la

història de salvació que se’ns fa present en la vida sacramental. Com sempre, l’inici d’un nou cicle litúrgic amb la celebració de l’Advent s’insereix en el nostre present individual i social; però són dues realitats distintes.

Amb tot, aquest any en la psicologia dels cristians catalans gairebé és inevitable que la virtut de l’esperança, tan pròpia del temps litúrgic que anem a començar, no trobi també connivències amb el compromís i les previsions de la vida del nostre poble, desitjós en majoria rotunda de ser consultat sobre el seu futur.

Vivim unes setmanes d’incertesa, però també conscients que són setmanes importants. Els nostres bisbes han escrit: “El nostre país en aquest moment de la seva història ha de poder comptar amb la nostra oració perseverant i fidel. Per això exhortem a pregar per la pàtria, perquè Déu faci «que amb la prudència dels governants i l’honradesa dels ciutadans, es mantingui ferma la concòrdia i la justícia, i que tinguem un progrés constant en la pau» (Missal Romà).

Els membres de la Lliga Espiritual ens hi sentim compromesos des dels nostres inicis centenaris. Per això també ens plau que els bisbes

Número 140 Advent-nadal 2014

acabin la seva reflexió amb aquesta constatació: “Així ho supliquem en la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, demanant a Santa Maria que «tregui de Catalunya l’esperit de discòrdia, i ajunti tots els seus fills amb cor de germans»”.

Certament que, en “elevar a Déu la nostra ànima” –com canta l’introit del primer diumenge d’Advent–, la nostra esperança s’enforteix amb la certesa que “no queden confosos els qui esperen en vós”.

Bernabé Dalmau

FE I VALORS HUMANS: LA MISCELLÀNIA EN HONOR DE MOSSÈN GIL

El Aquest dissabte 25 d’octubre ha tingut lloc a Montserrat l’acte de presentació de la miscel·lània en honor del Dr. Josep Gil i Ribas, Fe i valors humans, editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, en la qual hi ha col·laborat una quinzena de teòlegs de renom, majoritàriament catalans. L’acte, presidit pel P. Abat de Montserrat, Josep m. Soler, ha comptat amb les intervencions del P. Josep Massot, en nom de les publicacions, del Dr. Armand Puig, en representació dels col·laboradors, i del mateix mossèn Gil.

Mossèn Gil es mereixia aquest homenatge, com a teòleg i com a pastoralista. Com a teòleg, la seva magna obra Història

del pensament cristià, apareguda aquest darrers anys en deu volums, és el resultat de dècades de contribució a la docència com a professor d’Escatologia de la Facultat de Teologia de Catalunya. És, doncs, el

Actualitat

fruit de tota una vida de dedicació a l’estudi teològic, un estudi que no ha volgut descontextualitzar ni aïllar de la resta de les disciplines i de les arts, l’evolució de les quals ha anat conformant la nostra singladura a través dels segles. Mossèn Gil sap que l’estètica -com els valors- es troba íntimament implicada en el compromís humanista d’Occident, i intueix que l’única manera d’abordar la teologia és integrant l’art. Aquesta intuïció és la que singularitza la seva obra, que analitza el cristianisme al llarg de la història en profunda connexió amb l’evolució del pensament filosòfic, artístic i humanístic en tots els seus vessants i manifestacions, per més allunyats que, aparentment, puguin mostrar-se’ns. Fins i tot la música i, potser, sobretot la música -mossèn Gil excel·leix com a organista i crític musical- és expressió d’aquest mateix anhel, d’aqueixa esperança que, no sabem ben bé com, ha estat i és el motor d’Occident.

Fa pocs dies ens deia el president de la nostra entitat que el principal impacte del papa Francesc és que ens parla com ho fan els nostres mossens, com ells sempre ens han parlat des que érem infants. Reconeixem, doncs, en la seva veu, la veu de l’amic i, a la vegada, el pare espiritual que no ens defraudarà. Aquest és l’altre vessant de mossèn Gil, per a mi el més important, el de pastoralista, que fa d’ell un mossèn compromès en les seves dues grans fidelitats: Catalunya i l’Església. Mossèn Gil és, efectivament, el sacerdot que en els seus sermons ens arriba a l’ànima, quan la religió se’ns apareix més desdenyable que mai, quan les persones ja hem après, després de tres segles d’adaptació, a conviure còmodament amb l’ateisme pràctic, baldament les nostres vides esdevinguin cada dia més problemàtiques en termes d’autoexigència, oimés a l’hora de gestionar correctament els actes que ens reprovem o que ens són reprovats.

Però quan la religió se’ns apareix més prescindible és quan pot esdevenir més important, per bé que aquest descobriment no sigui ni freqüent ni senzill. Quan la religió ja no forma part de les nostres vides és quan més la podem necessitar, per dues raons. En primer lloc, com diu Chesterton, perquè, en aquestes condicions, el que desitgem ja no és una religió que ens doni la raó quan l’encertem, sinó una religió que l’encerti quan ens hem equivocat. Aquesta és, potser, la primera

imatge vital que el papa Francesc vol imprimir al nou pastoralisme: l’Església com a hospital de campanya.

I en segon lloc perquè, com diu mossèn Gil, el que està en joc no és el més enllà sinó l’ara mateix. No hi ha cap més món que el nostre. La parusia durà a la plenitud el nostre món i la nostra història. Els cristians, diu mossèn Gil, no creiem en un “món futur”, sinó en el “futur d’aquest món”; en això consisteix l’esperança. Quina llàstima no haver viscut en aquest món, l’únic món, tan plenament com ens hauria estat permès si haguéssim sabut que ja vivíem una vida eterna!

Marcel·lí PonsSecretari.

Honorem Sant Jordi, 20 de maig de 2014.Plena la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de socis i amics, celebrem l’Eucaristia presidida pel P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat i concelebrada amb Mn. Albert Ruiz. Ens acompanyen el grup de joves que cuiden els cants i amb els que juntament per despedir-nos tots junts cantem els Goigs de Sant Jordi.

Mil·lenari del Monestir Benedictí de Sant Daniel.La Vall de Sant Daniel, 14 de juny de 2014. Girona.Eucaristia a l’Església Romànica presidida pel P. Bernabé Dalmau, monjo. Passejada guiada per les diverses dependències i jardins del Monestir,

dinar monacal i sobretaula. Va ser un dia de silenci, harmonia i bellesa. Al acomiadar-nos de la Mare Priora, Ma. Assumpta agraïm el seu acolliment i ens quedem amb ganes de tornar-hi per conèixer més a fons tots els detalls. A la biblioteca vaig tenir a les mans un llibre que recull textos de manuscrits antics que mostren que en el monestir s’escrivia el català per les relacions amb Catalunya i amb llatí per a Roma i Madrid.A la tarda a la ciutat de Girona visitem la Fundació R. Masó. Agafem l’autocar al caure les primeres gotes, travessem la zona del Montseny en ple diluvi i arribem a Barcelona en acabar de caure la última gota.

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA. 11 de setembre de 2014Missa a la Basílica de Santa Maria del Mar, presidida per el Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach, acompanyat per Mn. Salvador Pié, rector de la Basílica i el P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat i Conseller de la Lliga. També concelebren altres preveres barcelonins.Transcrivim l’article d’en Joan Millan que sortirà a CALIU i que ens han autoritzat a reproduir com a crònica de la diada.«LA DIADA DEL TRICENTENARI (2014)Com vàrem anticipar al darrer CALIU, el grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS ens vam adherir al compromís de les entitats de donar suport al President de la Generalitat per tal de fer possible l’organització de la Consulta del dia 9 quan es faci la convocatòria.

Amb aquest sentit vàrem estar presents a l’entrega del document que es va fer a l’ajuntament de Barcelona en la persona de l’Honorable expresident del Parlament, Joan Rigol.Així mateix aquest any vam col·laborar amb la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i altres entitats en la organització de la missa pels patriotes catalans morts al servei del país que cada any es celebra a la basílica de Santa Maria del Mar. Feia goig veure l’església pràcticament plena de gent unida pels mateixos ideals.Impressionant també l’acte que va tenir lloc a les 8.00h. del matí a l’esplanada del Born en la que 300 violoncel·listes de totes les edats, varen interpretar una composició del mestre Guinovart basant-se en uns versos de Miquel Martí i Pol. La molt nombrosa assistència va seguir aquest concert amb un emotiu silenci.No cal explicar res més de la gran manifestació de la tarda amb la impressionant “V” que ha estat notícia mundial. Només voldríem remarcar que en tots aquests actes (no oblidem tampoc l’ofrena al Fossar de les Moreres la nit anterior), era fàcil en tots aquests actes anant-se trobant amb companys del nostre grup. No podia ser d’una altra manera Ens esperen temps decisius. Seguirem!

Joan Millan»

En nom de la Junta donem les gràcies als fotògrafs Francesc Valls i Raimon Portell que ens deixen un record visible de les nostres activitats.Al germà Tomàs, monjo que fa que la Missa de Sant Jordi sigui més solemne, a Fina Rifà amb el seu dibuix del Punt, a Pere Pagès per la música, en Pere Fàbregues que ens dirigeix els cants i a tots els Grups que han participat aquest any en l’organització de la Missa.

Maria Assumpta Cendra.

Més activitats fetes en el curs de l’any 2014:

27 d’abril Mare de Déu de Montserrat, assistim a la Missa solemne a la Parròquia dels Sants Just i Pastor i res de la Visita Espiritual.

El 20 de maig a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, Missa amb assistència de socis i amics que omplírem la capella.

Jornada al Monestir de Sant Daniel, Girona el dia 14 de juny, Mil·lenari de la fundació del Monestir Benedictí femení i visita la Fundació Rafael Masó, a Girona.

18 de juny, participació a l’acte “Cristians pel dret a decidir”.

Vàries gestions encaminades a regularitzar el Fons d’Arxiu i el Fotogràfic.

Diada Nacional de Catalunya, 11 de setembre, any del Tricentenari. Missa a la Basílica de Santa Maria del Mar, aquest any han participat en la organització les Entitats que ens aplegàrem al Casal de Montserrat, del carrer dels Arcs.

Entrega a Minyons i Guies de Catalunya dels exemplars de la Petita Història de Sant Ermengol, per les biblioteques dels Agrupaments.

La assignació de tasques entre els membres elegits en l’Assemblea 2013 que, en la primera reunió, la Junta havia de dur a terme, per vàries circumstàncies no ha sigut possible i ens ha obligat a mantenir suplències i fer una nova proposta a l’Assemblea 2014.

Dels ornaments litúrgics propietat de la Lliga, hem cuidat del seu manteniment i gestionarem la seva conservació i custòdia. Hem iniciat una recerca de noms dels clergues que celebraren amb la Casulla que hi figura l’escut de la Lliga. PER AIXÒ QUI LLEGEIXI AQUEST APARTAT I TINGUI ALGUNA REFERÈNCIA L’HI DEMANEM ENS EN VULGUI INFORMAR. Tel. 93 417 12 86, M. Assumpta Cendra. GRÀCIES.

Visita de la Junta al P. Abat de Montserrat, Dom Josep Ma. Soler, el dia 27 de setembre.

Seguim fent presència a les Eucaristies-Conferències que organitzen els Oblats on hem pregat pels difunts.Seguirem informant.

Ma. Assumpta CendraNovembre 2014.

Notícies

Apunts HistòricsJa l’any 1899 es llegí al diari LA VEU DE CATALUNYA “a l’altar de la Mare de Déu de Montserrat de l’Església de Sant Just, se celebra ahir matí la Missa que la LLEMM ha fet dir en sufragi dels que a l’11 de setembre de 1714 varen morir en defensa de les llibertats catalanes ...”.Des de la seva fundació la Lliga celebrava els actes litúrgics -1899 al 1935, i concretament la Missa de la Diada, 11 de setembre, al temple dels Sant Just i Pastor. D’aquest període, any 1924, és l’episodi d’Antoni Gaudí que va passar una nit al calabós, com ens relatat en Jordi Bonet i Armengol en el seu article al Full Informatiu n. 71 del maig del 2002.Durant els anys de dificultats -1936 al 1983- la Lliga no pogué celebrar públicament la Missa de la Diada però sí que en capelles particulars i en petits grups no deixaren de pregar pels que moren, lluiten i enalteixen Catalunya.L’any 1984 tinguérem ocasió de recobrar la tradició i per acord de Junta es va decidir canviar de temple i es va creure més adient fer-ho a Santa Maria del Mar. Era rector Mn. Josep Cucurull i Serra que va donar tota classe de facilitats per tal que nosaltres organitzéssim aquesta Missa com creguéssim convenient, privilegi que la Lliga rebé i manté fins el dia d’avui. (Extret de conversa amb en Jordi Ponsa i Armengol que negocià la celebració de Santa Maria del Mar amb el Sr. Rector).En un pròxim Full recordarem alguns dels celebrants i un breu resum del que ens deixaren dit en les seves homilies.Novembre 2014

M. Assumpta Cendra

Els articlEs publicats En aquEst “Full inFormatiu” ExprEssEn solamEnt l’opinió dE llurs autors.

Novembre• dia 30. Jornada Montserratina.

Agenda

Duran i Bas, 16, baixos 2a. 08002 Barcelonawww.lalliga.cat