Rembrandt: La lliçó d’anatomia del professor Tulp

Fitxa tècnica

Títol: La lliçó d’anatomia del professor Tulp.

Autor: Rembrandt (Leiden, 1606 – Amsterdam, 1669).

Cronologia: 1632.Tècnica: oli sobre tela.Mides: 1,69 x 2,16 m.Estil: barroc.Tema: retrat col·lectiu.Localització:

Maurishuismuseum (l’Haia).

Obres del mateix autor:

Davallament de la creu (c. 1633)

La ronda nocturna (1642)

Biografia de l’autor

Pintor i gravador Rembrandt von Rinj està considerat un dels artistes més innovadors i excepcionals de tots els temps. Després d’una etapa d’aprenentatge, l’any 1631, l’artista es va instal·lar a Amsterdam, on va iniciar la seva dècada d’or. Entre 1632 i 1633, Rembrandt va ser el retratista més important de la ciutat, fent gairebé cinquanta quadres d’aquest gènere en aquest breu període.

L’obra de Rembrandt està clarament influenciada pel pintor italià Caravaggio, a través dels pintors caravaggistes d’Utrecht, i reflecteix un intens dramatisme escènic aconseguit per mitjà del clarobscur. Rembrandt utilitza aquesta tècnica en el retrat, un gènere que va conrear amb gran predilecció de temàtica religiosa, fet remarcable si es té en compte que a Holanda (país protestant) aquest tipus de pintura era considerat un gènere menor.

Retrat de Saskia. (1633) Josep acusat per la dona

de Putifar (1655)

Descripció formal

Els retrats gremials van constituir un dels gèneres més importants de l’Holanda del Barroc. Es caracteritzen pel fet de mostrar un esquema compositiu molt rígid en el qual es respecta l’ordre jeràrquic dels personatges, que es col·loquen en fila. Rembrandt, però, rebutja aquest esquema i subordina el rang individual dels personatges a l’acció, fent que les figures es presentin apinyades de forma piramidal al voltant del cadàver. Amb això dinamitza la composició i ofereix una sensació més intensa de realisme, un aspecte que va ajudar a la modernització del gènere. Aquest realisme també s’observa en els retrats individualitzats de cadascuna de les figures. Rembrandt aconsegueix representar en els rostres, amb gran habilitat, expressions de sorpresa, d’entusiasme i d’atenció.

Franz Hals: La milícia cívica de San Jorge de Haarlem (1616)

Per això, cada personatge parla amb la mirada, i aquest detall afavoreix que l’espectador senti que també forma part del grup protagonista de l’escena, com si fos un més entre els alumnes.

Un altre dels aspectes remarcables de l’obra és l’utilització del clarobscur, per mitjà del qual el pintor holandès perfila amb nitidesa els contorns de les figures a partir d’un feix de llum, potent i artificiós, que entra per l’esquerra de la tela. Aquest focus il·lumina el cadàver, situat el centre de l’esquena, i deixa en penombra la resta de la pintura. El negre es converteix així en el color principal de l’escena, contrastat intensament pels punt il·luminats i per la blancor dels colls dels vestits dels personatges.

Temàtica

La lliçó d’anatomia del professor Tulp va ser un dels primers encàrrecs importants que va rebre Rembrandt a Amsterdam. L’obra, basada en un fet real, retrata la lliçó d’anatomia del gremi de cirurgians impartida pel doctor Tulp, que, amb barret i amb unes pinces a la mà dreta, mostra als set alumnes assistents la dissecció del braç esquerre d’un criminal de molta anomenada que havia estat ajusticiat. Un dels assistents aguanta un full en què hi ha escrits els noms dels presents, i als peus del cadàver s’hi intueix un llibre obert, que hom ha volgut relacionar amb un manual d’Andreas Vesal, considerat el creador de l’anatomia moderna.

Models i influències

Rembrandt va saber assimilar perfectament els models de l’art barroc europeu, malgrat que va ser, sobretot, un seguidor fidel del naturalisme de Caravaggio, de qui va adoptar el tractament tenebrista de la llum, el dramatisme escènic i l’ús de gent vulgar com a model per als seus personatges.

Però la relació de Rembrandt amb l’obra de Caravaggio no va ser directa, sinó que es va produir a través dels pintors holandesos que van ser a la ciutat de Roma els primers anys del segle XVII, entre els quals destaquen Honthorst i Ter Bruggen, actius tots ells, després de l’estada a Roma, a la ciutat d’Utrecht Després de la mort de Rembrandt i durant tot el segle XVIII, la seva pintura i els seus gravats van tenir un gran èxit. El seu prestigi, però no es va consolidar fins al Romanticisme, i va influir en artistes com Goya –sobretot pel que fa al gravat- i Delacroix.

Caravaggio: La vocació de Sant Mateu (1599)

Ter Brugghen,: Sant Sebastiá cuidat per santa Irene (1625)

Goya: Desastre de la guerra núm. 33 (1810-1815)