llibret falla el mercat alzira 2007

Llibret de la falla el Mercat2

Des de les pàgines d’este llibret que tradicionalment fa esta comissió cada any en arribar les nostres festes jose-fines, vull saludar a tots en general i donar les gràcies en especial als meus col·laboradors que ens han donat suport en este exercici així com en l’anterior. Este és el meu se-gon any com a president. President d’una comissió amb la solera i el prestigi de la Falla El Mercat.

Bé, arriba la festa, molt promet. Alzira farà olor a pòl-vora, a bunyols,... se sentiran els trons dels coets per tot arreu, el so de la música al pas de les comissions pels car-rers i com no, els monuments quedaran plantats.

Enguany estem disposats i preparats per a repetir la festa. Una festa que de nou farem al carrer. Per això, als que fan d’espectadors, només vull demanar-los la com-prensió i la paciència de què ja hem gaudit en anys pas-sats. Als fallers, dir-los que ho passen d’allò més bé i a les nostres Falleres Majors, que aprofiten cada instant.

Senyores i senyors: açò és ALZIRA EN FALLES.

A tots, moltes gràcies i Bones Falles!!!!!

Kiko Cano Saurina

Saluda president falla el Mercat

Una altra volta revisc amb les flors i s’omplirà de pètals la teua pell

al teu cos, pont llevadís graviten blaus firmaments.

En despuntar el sol te tornes aigua de tarongers en flor, perfums de magnòlies que mai ploraren en hivern, fil de pluja perfumada.

Teix un riu nou, broda d’or la muntanya pinta’m un paisatge de verds tarongerars,

el rumor de les acàcies en la teua sang crit de la teua bellesa que il·lumina el matí.

Isabel, dona enlluernadora. Reina –que no esclava- de la Falla eres

i guarnida amb belles sedes i brillants, els teus ulls cremen, com ho fa el sol.

Sol de la Ribera,generosa fada que enriqueixes nostre ser,

crepúscul del matí, brisa del capvespre. Eres dona alzirenya.

Eres com has de ser.

P.C.

A Isabel Balaguer GarcíaFallera Major El Mercat 2007


falla gran 20062n premi Secció EspecialMillor crítica localArtista: Sergio Edo

Falles 2007 Alzira 7

lema:és de burrostindre vicisArtista:Luis Navarro


Lema: És de burros tindre vicisArtista: Luis Herrero GargalloVersos: Antoni Lluís Martinez i Furió

Reclamacions: A la Comissió

explicació falla gran

Els vicis són en conjuntl’argument, la coma, el punti el que es critica amb trellat

a la FALLA DEL MERCAT.

Però a més d’anar contantsobre els vicis, de valent,tocarem com és normal,

els que hi ha a un ajuntament,consitori imaginari,

on governen entre quatre,i on també hi ha algun que altre

que va a compte de l’erari.

Presidint el monumental remat està el déu Baco,

com abans estava Pacoexhuberant de poder.

Sembla que és l’ajuntamenton la filla d’aquell Pacohui exercix l’autoritati governa sense mida,

apuntalant la “bastida”que a la façana han posat.

El vici dels governantsque governen sense mida,

és que mai, siga com siga,accepten ser criticats,

per això criticarem,en sentit imaginari,

a algun altre ajuntament,inventat o imaginari.

No és al de nostra ciutat,ni a nostres autoritats,

a qui Déu guarde mols anys,que hi ha molt de mal pensat.

Mes a aquells que el vici els tocaquan venen les eleccions,

com el joc de la ruletajuguen a tots els muntons.

I siga l’ú com el tres,van menejant tots la boca

pel vot i la papereta,però després res de res.

Perquè ací hui ja no ens colenrecreacions virtuals,

ni explicar que els burros volenalivia hui els nostres mals.

No es pot creure ja la gent

que “Elena” no és detergenti “Peret” ja no és Sant Pere,

perquè ací com els “carrancs”amb tant de botabarrancs,seguim anant cap arrere.

De carències ciutadanes,hi ha més d’un tocacampanes

arrimat a la cadira,que orquestra algunes campanyes,

com eixa del “SÓC D’ALZIRA”,que s’ha fet tan coneguda

com la del “Tio Castanyes”¿I PLORES CABRA FOTUDA?

Mes seguint amb el dilemadels vicis que tant abunden,i que en nosaltres redunden

seguint el fil d’este tema.

Un vici que ací tenimés que hi ha alguns que són borts,

per deixar que el nostre riusiga pixum i tarquim,

baixe ple de peixos morts,i ja no en quede cap viu.

La brutícia és un gran vicidesprés de fer “botellot”,i sempre hi ha algun ninotque fa del món un femer,

i a la ciutat mal servicipixant-se en mig del carrer.

Altres vicis coneguts,entre tants i tants sabuts,

són els clubs de vida alegreon es menja molta anguila

més sense fer allipebre.

Antigament a La Vilahi havia més d’un negoci,

dedicat al vici i l’ocide la carn i del plaer,i sense ser carnisser,

ni vendre xulles al pes,hi havia qui allí es deixava

en cobrar a fi de mesels diners, quedant com fava,

però quedant satisfet.

I dic jo, ara que està en bogafer parcs temàtics de moda,

recuperant tradicions¿Per què no recuperar-los

per a memòria de tots?¿Per què el “Nilo” s’ha perdut?

¿I el “Gallo de Oro” també?

¿Quants prohoms rectes i honratsvivint com uns amargats,ens amarguen als demés?

En lloc d’estar tant fotutspels imposts i altres malícies,D’estes “cases” fem foment.

Que tasten estes delíciesi almenys que estiguen contents.

Que sense ànim d’armar grescaés millor la vida fresca,que alguna cara de mort

que fotent-nos viu molt bé,construïnt a dret com a tort,

mangonejant com si resprojectant i fent-se d’or

a la xepa dels demés.

I el que escriu ací ja es callasobre vicis i viciats,

qui vulga saber-ne més,que s’acoste per la FALLA

que planten en EL MERCAT.L’explicació s’ha acabat.

Lema: És de burros tindre vicisArtista: Luis Herrero GargalloVersos: Antoni Lluís Martinez i Furió

Reclamacions: A la Comissió

explicació falla gran



fall

a el

mer

cat 2

006

Carolina EsCandEll Clausi

Carolina FErrandis BEllvís

ElEna GarCía romEu

andrEa Cots rosEllóandrEa aGut CEBolla Cristina andrés sánChEzCarla alFonso amoros

Paula BalaGuEr JoFrE EnCarna CanEt mataPaula Cándido olivas

mª CarmEn Cano saurina mila CastElló EsCrivàmErCEdEs Cardona GonzálEz

maPi Castro EsPaña amParo CEBolla CEBollamarta Castro EsPaña

Carolina EsCandEll Clausi diamar EsPaña CuCarEllamª José EsPaña ClimEnt

Carolina FErrandis BEllvís GEmma GarCía GimEnorosa mª FErrEr zurriaGa

ElEna GarCía romEu silvia GiménEz hErnandisEstEla Garrido vitón

liliana CrEsPo lloPis marta CuCarElla PérrEzandrEa Cots rosEllóCristina andrés sánChEz

EnCarna CanEt mata

mila CastElló EsCrivà

amParo CEBolla CEBolla

alBa sidEs BElla lorEna tomás PiquErolGa solEr CamarEna

Cristina GrEsa Calvo maria lóPEz marChmaría hErrEro Parrilla

marGa martínEz rEynés rosa martínEz torrEsmiriam martínEz torrEs

lorEna masCarEll Furió Janina PElliCEr BialCanEttamara montalvà llinarEs

mª antonia PrEsEnCia ColomlorEto PEtit PérEz CarmEn mª ríos PElliCEr

laura vallés Bono lydia vázquEz montalvà

alBa sidEs BElla lorEna tomás PiquErolGa solEr CamarEna

maria lóPEz marCh

rosa martínEz torrEs

Janina PElliCEr BialCanEt

CarmEn mª ríos PElliCEr

16

És un somni per a mi, poder dirigir-vos com a president de la falla infantil d’El Mercat, unes paraules de salutació a tots els fa-llerets i falleretes de nostra benvolguda comissió.

Sóc conscient de la gran responsabilitat que em correspon, per la qual cosa vull posar el màxim empeny per a ser digne del cárrec que m’haveu atorgat.

Vos demane a tots que m’ajudeu en esta tasca i demostrem per allà on anem que som ELS MILLORS, que puguen dir en vore’ns desfilar, “ahí van els fallerets i falleretes de la falla El Mercat”

A Kiko nostre president, a Isabel nostra Fallera Major, com no a Maria la meua Fallera Major infantil, com també a tota la comissió, els desitge il-lusió i salut per a disfrutar d’esta gran festa que són les falles.

Juan Bohigues Pardo

saluda president infantil


Riuet de mel

Maria eres la xiqueta valenciana que hui Reina a la teua comissió, puix eres eixa floreta perfumada i sobirana que alegre fas sentir una nova il·lusió.

Riuet de mel dolça i perfumada, amb un perfum que al cel encanta. Candor dolç de careta sonrosada, somriure innocent que la vida li canta.

Ulls innocents de subtil tradició, com el pètal de rosa que plora ballant.Per això eres Reineta de la comissió, dolça, bonica i plena d’alegre encant.

La rosada perfuma l’innocent coret, el somriure captiva amb fort esplendor. Per això el teu president satisfet canta alegre: “¡Visca la Fallereta Major!”

Oroneta feliç que alegre trina, ocellet primorós al jardí de l’amor, fonteta d’aigua neta i cristalina que hui eres la Fallereta Major.

Quina candència més harmoniosa li dóna ton somriure a eixe carrer.Eixa careta que a tots els encisa i que ompli de dolçor el món faller.

Qui poguera lligar una cua d’estreleta per a una Ninfa plena d’alegre color.Vull cantar-te com a humil Poeta i dir amb il·lusió:

“¡Visca la Fallereta Major!”

Joan Marco

a Maria Crespo LlopisFallera Major Infantil El Mercat 2007


falla infantil 20064t premi Secció EspecialArtista: Dora Piles


lema: circ antic / circ modernArtista: Vicente Pastor

laura EsCriBà GómEz

salvador FErrandis BEllvís

héCtor Garrido vitón

BlanCa hErnándiz BarBEr

Claudia añón i alarCón àurEa ClimEnt montalvàdiana aParisi Castillo

natalia ComEs lóPEz EstEBan dEmatEiss PEtErsChristian CrEix andrés

Carlos dolz Cardona raquEl dolz CardonaJaimE dolz Cardona

Carla EnGuix FoGués CElia EnGuix GómEzCarlos EnGuix GómEz

laura EsCriBà GómEz ElisEo EsCudEr ortEGaana EsCudEr ortEGa

salvador FErrandis BEllvís laura Galán PlaalEJandro FErrEr ColomEr

héCtor Garrido vitón édGar GonzálvEz maEstroximo GómEz PEris

BlanCa hErnándiz BarBEr ósCar hErvás PEtitmarta hErnándiz BarBEr

àurEa ClimEnt montalvà

EstEBan dEmatEiss PEtErs

raquEl dolz Cardona

CElia EnGuix GómEz

JoEl orón Caldés

adrián Pardo alonso

alBa rEquEna montalvà

david ríos PElliCEr

tania iñiGo PiquEr FCo. JaviEr José PElliCErGEmma Jordán lóPEz

JorGE José PElliCEr José alBErto lEal CanEtsErGio José PElliCEr

sElEna lEal CanEt marta martínEz marChGuillErmo llorCa ríos

andrEa moralEs PaloP alEJandra núñEz ColladoCarla mosCoso José

JoEl orón Caldés lidia orón GómEzvíCtor orón Caldés

adrián Pardo alonso adrián Porras lorJalara Pardo alonso

alBa rEquEna montalvà FranCisCo ríos PasCualandrés ríos PasCual

david ríos PElliCEr lorEto ríos PEtitBErnat ríos PEtit

FCo. JaviEr José PElliCEr

José alBErto lEal CanEt

marta martínEz marCh

alEJandra núñEz Collado

sErGio sala PasCual héCtor siFrE PElliCErPaula sErrano PEláEz

maría torrEmoCha Costa maria torrEs GarGalloGuillEm torrEs GarGallo

marta vallés Bono CElia zanón Castilloanna yaGo CanEt

samuEl zanón Castillo

héCtor siFrE PElliCEr

maria torrEs GarGallo

CElia zanón Castillo


Era un món meravellós

el circ que arribava a un poble,

i hui estem tots cara a un moble

que és diu “la televisió”.

Per això reivindiquem

amb la falla que plantem

aquell circ meravellós,

pallassos, malabaristes,

amb una, dues o tres pistes

per a fer actuacions

i riure’ns a redolons

del món, de tot i de tots.

Hi ha dues línies a seguir

en el grandiós món del circ,

una és el circ d’animals

i l’altra sols amb humans

que jo crec més encertada

si se’m permet opinar,

ja que és una animalada

engaviar els animals

quan alguns humans van solts

i estan per civilitzar.

Per això en el momument

de la falleta infantil

es tracta seguidament

el model CIRC DEL SOLEIL

que és un circ molt nomenat

que actua a moltes ciutats.

Les mones sense treball

com ja no van en patins,

i ja no fan volantins

piruetes, ni retalls,

en la porta s’han posat

d’este circ d’encarregades

per a esgarrar les entrades

i esperar els convidats.

Tots els animals en carro

se’n van buscant treballar,

a qui els vulga contractar

en l’oficina del “paro”.

Si eres bon malabarista

i t’agrada viatjar,

al circ tindràs sempre pista

per a poder actuar.

Xafa fort a l’escenari

sigues viu i espavilat,

pega tres bots i clavat

et quedaràs si tu vens,

seguint la línia i el fil,

a vore el CIRC que hem plantat

a la FALLETA INFANTIL

DE LA FALLA DEL MERCAT.

Explicació de la falla infantilLema: Circ modern, circ anticArtista: Vicente Pastor FerrerVersos: Antoni Lluís Martínez i Furió


programa d’actesMEMÒRIA DE L’EXERCICI I PROGRAMA D’ACTES de 2007

DIMECRES 14 DE JUNYFirma amb la xaranga The Afro’sDIMECRES 26 D’ABRILLliurament del 1r premi del

I Concurs de Parxís.DISSABTE 30 DE SETEMBREMOROS DE LA VILAA les 22 hores, Olla Moruna.DIUMENGE 1 D’OCTUBREA les 9 hores, Diana amb trabucs. A les 19’30 hores, Parada Mo-

ra pels carrers de la Vila (Fi-lades, Boatos amb xiquets, Cavalls) i representació de l’entrega d’Alzira al rei en Jaume a les Muralles de la Plaça del Mercat.

DISSABTE 28 D’OCTUBRENomenament de nostres Falleres

Majors, Isabel i Maria.

DISSABTE 9 DE DESEMBREConcert Grup de Percussió a la

Casa de la CulturaDIMECRES 13 DE DESEMBREPresentació de les maquetes al

restaurant La MafiaDISSABTE 22 DE DESEMBREConcert: Retaule de NadalDISSABTE 3 DE FEBRERA les 20 hores, Presentació de

la Fallera Major 2007, Isabel Balaguer García al Gran Teatre.

DIUMENGE 4 DE FEBRERA les 12 hores, al Gran Teatre,

Presentació de la Fallera Major Infantil 2007, Maria Crespo Llopis.

DIMECRES 21 DE FEBRERA la Casa de la Cultura, inaugura-

ció de l’exposició del ninot.

DIUMENGE 25 DE FEBRERConcurs de paelles a l’Institut

rei en Jaume.DISSABTE 3 DE MARÇA les 18 hores, missa pels fa-

llers difunts a l’església dels Sants Patrons.

En acabant, tradicional Crida des del balcó de l’Ajunta-ment. Acte seguit, des del mateix lloc, es donaran a conéixer públicament els premis dels llibrets i millors ninots de cada secció i es farà saber quins són els Ni-nots Indultats de 2007.

A les 22 hores, Ball de Gala al Casal Fester.

DIUMENGE 4 DE MARÇA les 16 hores, Festa infantil. DIJOUS 10 DE MARÇA les 20 hores, Cloenda de l’ex-

posició del Ninot per la Fa-llera Major Infantil d’Alzira. Lliurament de premis de postals nadalenques i con-curs de dibuix infantil de fa-lles i Recollida dels ninots.

DISSABTE 10 DE MARÇA les 18 hores, Cavalcada

Multicolor.DIMARTS 13 DE MARÇA les 14 hores, Mascletà a la

Plaça del Regne.DIMECRES 14 DE MARÇA les 14 hores, Mascletà a la

Plaça del Regne.


DIJOUS 15 DE MARÇA les 14 hores, Mascletà a la Plaça del Regne.DIVENDRES 16 DE MARÇA les 14 hores, Mascletà a la Plaça del Regne i en

acabant, dinar al Casal. A les 22 hores, sopar de plantà al casal de la Falla. A les 24 hores, Plantà oficial de les falles grans i

castell de focs d’artifici. DISSABTE 17 DE MARÇA les 8 hores, Despertà.A les 11 hores, Visita a distintes comissions.A les 14 hores, Mascletà a la Plaça del Regne i en

acabant, dinar al Casal. A les 18 hores, davant la Casa Consistorial,

LLIURAMENT DE PREMIS.A les 22 hores, Sopar al casal i després, festa po-

pular. DIUMENGE 18 DE MARÇA les 8 hores, Despertà.A les 11 hores, Visita a distintes comissions.A les 14 hores, Mascletà a la Plaça del Regne i en

acabant, dinar al Casal.

A les 18 hores, OFRENA DE FLORS a la Mare de Déu del Lluch, patrona d’Alzira.

A les 22 hores, Sopar al casal i després, festa po-pular.

DILLUNS 19 DE MARÇA les 8 hores, Despertà.A les 11 hores, Visita a distintes comissions.A les 14 hores, Mascletà a la Plaça del Regne i en

acabant, dinar al Casal. A les 18 hores, DESFILADA DEL PASDOBLE.A les 22 hores, CREMÀ DE LA FALLA INFANTIL.

Després sopar al Casal.A l’hora indicada per Junta Local Fallera. CREMÀ DE LA FALLA GRAN.Després, arreplegada de tanques i altres menesters.

NOTA: La Comissió de la Falla EL MERCAT es reserva el dret de qualsevol canvi en el present programa, atenent a les ne-cessitats i circumstàncies especials que puguen sorgir sobre la marxa.

PRESIDENTFrancisco José Cano Saurina

VICE-PRESIDENT 1 (econòmic)José Costa BoqueraVICE-PRESIDENT 2 (atípics)Alfredo Sifre SerraVICE-PRESIDENT 3 (festes)David Ríos FurióVICE-PRESIDENT 4 (monument)Francisco Javier José Esteve

SECRETÀRIAMª Carmen Cano SaurinaVICE-SECRETARIRafael Dolz Sifre

TRESORERLuis Agut VidalVICE-TRESORERBernat Ríos Furió

COMPTADORBernardo Cucarella Fernández

DELEGACIÓ DE FESTESVicente Bohígues EstarlichFrancisco Montalvà FerrúsJavier Orón Redal

DELEGACIÓ FEMENINADiamar España CucarellaLuisa Gómez Aranda

DELEGAT ACTIVITATS DIVERSESEncarna Canet Mata

DELEGAT D’INFANTILSVicente Bohígues Estarlich

DELEGAT LOTERIESFernando Gresa Villanueva

DELEGAT JURÍDICRafael Presencia Redal

DELEGATS MONUMENTSVicente Pérez GarridoBernat Ríos Furió

DELEGAT RECOMPENSESRafael Dolz Sifre

DELEGAT INFORMÀTICBernardo Cucarella Fernández

DELEGAT RELACIONS PÚBLIQUESHerminio Crespo Noheda

DELEGAT LLIBRET I PLANA WEBDavid Chordà i ArgenteVICEDELEGADA LLIBRETCarolina Lillo Carrazón

DIRECTIUS JUNTA LOCAL FALLERARafael Dolz SifreJuan Ortega Pelufo

DELEGAT INCIDÈNCIESJuan Antonio Enguix Negueroles

DELEGAT SECTOR LA VILAAntonio Martínez Pascual

PIROTÈCNICBernardo Llorca Martín

BIBLIOTECÀRIA ARXIVERAGemma García Gimeno

ASSESSORS DE PRESIDÈNCIAFrancisco José Cano GarcíaÁngel Resa GalánJosé Andrés GilBernardo Martínez PérezJosé Manuel Creix Herreros

CASALERSAntonio García GarcíaBernardo Llorca MartínAntonio Martínez PascualBernardo Marzal OrtellsRafael Vallés Álvarez

EXERCICI 2006 / 2007 junta directiva

Falles 2007 Alzira · Falla el Mercat 39

40

cens majorsAndrea Agut CebollaIgnacio Agut CebollaPatricia Alcaide ZahoneroJorge Alegre TébarCarla Alfonso AmorósEva María Andrés GilCristina Andrés SánchezVíctor Balaguer ArmiñadaPaula Balaguer JofreVíctor Balaguer JofreElena Balaguer SolàFerran Barberà PlaSergio Belda CarbonellVicente Bohigues PardoSara Bono MartínezManu Bosch ArcosJ. Enrique Burches SeguraPablo Burguera DuràCristina Calvo CaroPaula Cándido OlivasAna Canet PérezFrco. Carbonell PascualMercedes Cardona GonzálezJosé Castelló AlepuzMila Castelló EscrivàCarlos Casterà JiménezMª Pilar Castro EspañaMarta Castro EspañaMª Amparo Cebolla CebollaAgustín Clari LlopisArturo Comes CatalàMiguel Costa PelufoAndrea Cots RosellóHerminio Crespo LlopisLiliana Crespo LlopisMarta Cucarella PérezHéctor de Antón AlijasRafa Dolz CardonaJ. Vicente Enguix BalaguerCarolina Escandell ClausiMila Escrivà BlascoMª José España Climent Alberto Fernández Cortell

Carolina Ferrandis BellvísRoberto Ferrer ColomerRosa Ferrer ZurriagaNoelia Ferris PineñoAriana Fiarni RequenaJosé Mª Frutos PérezJ. Luis Gadea CarrascosaGustavo García CogollosNoelia García GarcíaAndrés García PascualMª Pilar García PerisElena García RomeuEstela Garrido VitónRuth Garrigues PellicerVicente Giménez HernandisSilvia Giménez HernandisEnrique Gisbert GregoriRubén Gómez ArandaCristina Gresa CalvoFernando José Gresa CalvoRicardo Guix MelciorBernardo Hernández OrtizBernardo Hernándiz ArandaMaría Herrero ParrillaFrancisco José GarcíaFany Lara MocholíJavier Leal GómezMª Asunción Llopis HerreroDavid Llorca RíosJorge Llorca RíosMaría López MarchVicente López PlasenciaXimo Martínez CostaAlba Martínez GarcíaSalvador Martínez GarcíaMarga Martínez ReynésAntonio Martínez SánchezBernardo Martínez TorresMiriam Martínez TorresRosa Martínez TorresBernardo Marzal IñigoLorena Mascarell FurióÁlvaro Masià López

Enrique Rubén Montalvà DíazJ. Manuel Montalvà LlinaresTamara Montalvà LlinaresArantxa Montañana GarcíaJeremías Morales MiraDavid Navarro AsensioAlejandro Orón GómezDaniel Orón GómezAdrián Orón RedalÁngela Palomares VivarGermán Palop Gil-MascarellJ. Antonio Pardo SanandrésJesús Peláez RiolJanina Pellicer BialcanetSalvador Pellicer SierraJordi Perepérez EspíJ. Fernándo Pérez BatallerFernando Pérez BonoTomás Pérez CarbonellRaquel Pérez GarridoTeresa Peris SantapauGuillem Peris SayolLoreto Petit PérezOreto Piera RequenaJosé Piris PerpénMª Antonia Presencia ColomRafael Presencia ColomMarián Ríos ArandaCarmen Mª Ríos PellicerRafael Sala EsteveÓscar Salvador PérezAlba Sides BellaAlfredo Sifre RubioOlga Soler CamarenaLorena Tomás PiquerClaudia Torremocha LópezCrispín Torres PalauSergio Tudela ChordàLaura Vallés BonoLydia Vázquez MontalvàDiego Vázquez EnguixRafael Vila CandelBernardo José Vila Roig

Llibret de la falla el Mercat

Claudia Añón i AlarcónDiana Aparisi CastilloCarla María Arroyo CostaÁurea Climent MontalvàNatalia Comes LópezChristian Creix AndrésBernat Cucarella PérezEsteban Demateiss PetersJaime Dolz CardonaRaquel Dolz CardonaCarla Enguix FoguésCarlos Enguix GómezCelia Enguix GómezÁlex Enguix PieraLaura Escribà GómezAna Escuder OrtegaEliseo Escuder OrtegaSalvador Ferrandis BellvísAlejandro Ferrer ColomerLaura Galán PlaEstela Garrido VitónHéctor Garrido VitónRubén Gómez Peris

Ximo Gómez PerisEdgar González MaestroBlanca Hernándiz BarberMarta Hernándiz BarberÓscar Hervàs PetitTania Iñigo PiquerGemma Jordán LópezVicent Jordán LópezFco. Javier José PellicerJorge José PellicerSergio José PellicerJosé Alberto Leal CanetSelena Leal CanetGuillermo Llorca RíosMarta Martínez MarchAndrea Morales PalopCarla Mª Moscoso JoséAlejandra Núñez ColladoJoel Orón CaldésVíctor Orón CaldésLydia Orón GómezAdrián Pardo AlonsoLara Pardo Alonso

Sandra Pérez LaraTania Pérez LaraAdrián Porras LorjaNoemí Porras LorjaAlba Requena MontalvàAndrés Ríos PascualFrancisco Ríos PascualDavid Ríos PellicerBernat Ríos PetitLoreto Ríos PetitAlba Rodilla MartínezSergio Sala PascualPaula Serrano PeláezMaría Torremocha CostaGuillem Torres GargalloMaría Torres GargalloClara Tortosa MartínezSergio Tudela PresenciaMarta Vallés BonoAnna Yago CanetCelia Zanón CastilloSamuel Zanón Castillo

FALLERA MAJOR INFANTIL: María Crespo LlopisPRESIDENT: Juan Bohigues PardoDELEGAT JLF: Carlos Dolz Cardona

cens infantil


presentació de raquel3 de febrer


presentació de liliana12 de febrer de 2006


sopar amb les ff.mm. i presidents de la vila16 de febrer


vetlada gastronòmica:Cap del parc de bombers d’Alzira: Bernat Mascarell1 de març


trucaeta de divendres3 de març


cavalcada multicolor11 de març


El llibret de la nostra comissió va ser premiat per primera volta al concurs de llibrets que organitza la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana: el 26é premi d’entre 150 presentats. La Delegació de Llibret va voler retre home-natge al Club d’Halterofília Alzira que commemora-va el seu 45 aniversari fent un recull de la seua glori-osa història. Nostra Falle-ra Major, Raquel i el pre-sident, Kiko, feren entrega del llibret a l’alma màter del club, Julián Perea i el 17 voltes campió d’Espanya i primer olímpic alzireny, Lorenzo Carrió.

concurs de llibrets de lageneralitat valenciana 14 de març


plantà d’una il·lusió16 de març


la cremà


Luis Agut fa la dació de comptes

Els números ixen Kiko és aclamat majoritàriament

Brindis per recuperar la il-lusió d’un primer premi al monument

reelecció de kiko president29 de març


contractació xaranga the afro’s14 de juny

Una xaranga d’ampla experiència i moltdivertida amenitzarà les falles.


contractació xaranga the afro’s14 de juny

MOROS DE LA VILA FILÀ MERCATERS1 d’octubre


pintada del casal14 d’octubre


título texto colorAutor Apellido

Nomenaments 28 d’octubre


Enguany s’ha iniciat una sèrie de con-certs musicals organitzats per la Societat Musical d’Alzira i la nostra Falla El Mercat.

És una iniciativa interessant que fa que dos entitats culturals es relacionen i orga-nitzen conjuntament activitats. És un mo-del de gestió cultural participatiu i sobre-tot integrador per als membres d’ambdós entitats.

Estos concerts són un nexe d’unió en-tre dos associacions amb objectius dife-rents, però que fa que públics no habituats a participar en algun tipus de manifesta-cions culturals puguen accedir a elles.

La idea d’este cicle de concerts naix en la celebració de l’entrega de premis als guanyadors dels Premis Literaris que ha organitzat enguany la Falla el Mercat. El desenvolupament de l’acte va comptar

amb l’actuació de “Rumbau” Grup de me-talls de la Societat Musical d’Alzira; es-ta combinació de música i literatura or-ganitzada per la nostra falla va ser l’inici d’este cicle musical.

Un element important d’esta activitat cultural és el patrocini de les diferents ac-tuacions. La bona voluntat dels grups par-ticipants no és suficient, es necessita un suport econòmic. Cal agrair a BANKL I EUROURBI la col·laboració i atreviment que han tingut per a involucrar-se en esta iniciativa cultural.

Un aspecte molt positiu ha sigut la res-posta del públic assistent als Concerts. Sempre és d’agrair el suport actiu (assis-tència als concerts) dels espectadors, ja que en el fons és per a qui s’organitzen es-tos actes culturals.

cicle de concerts musicals

59


El cicle, en una primera fase ha comptat amb tres con-certs:1- QUATRETUBES. 12 de Novembre de 2006 a l’Auditori

de la Casa de la Cultura.2- GRUP DE PERCUSSIÓ DE LA SOCIETAT MUSICAL

D’ALZIRA. 9 de Desembre de 2006 a l’Auditori de la Casa de la Cultura.

3- RETAULE DE NADAL (Aula de Conjunt Instrumental, Aula de Cor i Orquestra de Cambra de la Societat Mu-sical d’Alzira). 22 de Desembre de 2006 al Cercle Alzi-reny. Bernat Ríos Furió


La il-lusió que a la comissió de la Falla El Mercat tenim amb els monuments d’en-guany, ens va dur a presentar les maque-tes d’estos, d’una manera especial. L’ac-te va ser organitzat al restaurant La Mafia i va vindre precedit d’una gran expectació. Ho varen presidir les Falleres Majors de la comissió, Isabel Balaguer i Maria Cres-po així com els seus presidents, Kiko Ca-no i Juan Bohigues. També estigueren pre-sents els autors, dos reputats artistes, Luis Herrero, de Borriana, i Vicente Pastor, de Carcaixent. Les seues obres tindran els le-mes: “És de burros tindre vicis” i “Circ modern/circ antic”. També ens acompanyà la Junta Local Fallera, encapçalada pel seu president Rafa Fita i les Falleres Majors de la Ciutat, Sònia Plaza i Maria Sifre, així com presidents i directius d’altres comissions. Dos artistes de renom

La falla gran la farà enguany Luis Herrero, de Borriana. En els anys 90 guanyà amb Ca-mí Nou quatre primers premis dels sis anys

que va alçar monuments a la nostra ciutat. En els últims anys ha plantat a València, a la sec-ció especial. En 2003 i 2004 va obtindre un 6é i un 5é premi amb la comissió Cuba-Sue-ca-Literato Azorín, la qual tenia pressupostos molt reduïts, i ahí va traure el seu saber i art.

L’artista de la falla infantil, Vicente Pastor Ferrer, és fill de Vicent Pastor Armiñana, re-conegut artista faller que va plantar en 1979 el monument més gran de la nostra histò-ria. Comença la seua carrera artística en 1993 fent monuments grans i Vicente Pastor va aconseguir 3 tercers premis amb la falla Jar-dí de l’Alegria de Carcaixent (que equivalen al mateix premi de secció Especial d’Alzira ja que a Carcaixent no existeixen les seccions).

En 2001 va decidir fer falles infantils i plan-ta tres anys a Tavernes de la Valldigna on ob-té dos primers premis (2001 i 2003) i el Ninot indultat en 2002. Els tres últims anys ha acon-seguit un importantíssim èxit en guanyar el primer premi absolut de les falles infantils de Carcaixent en la comissió de La Muntanyeta.

presentació de les maquetes13 de desembre


Este exercici faller passat, és a dir les Falles del 2006, va fer que molts fallers de la nostra Comissió tornàrem a disfrutar de les Falles des d’una perspectiva que fe-ia diversos anys que no l’havíem pogut fer. Per descomptat, m’estic referint a gaudir i disfrutar de poder plantar uns monuments de gran qualitat.

Les Falles es viuen de molt diferents ma-neres. Depén de les circumstàncies i dels gustos de cada persona hi ha qui disfruta tot l’any assistint els dimecres a les reunions, hi ha qui disfruta d’elles en els dies de les Presentacions de nostres Falleres Majors o en els dies de falles. Totes són maneres de viure les Falles, però m’agradaria incidir en els que disfrutem les falles seguint el dia a dia de la vida dels monuments.

Els monuments fallers fan possible que la il·lusió de molta gent vaja lligada a ells. Per això és molt gratificant poder disfrutar durant l’any passat i este de monuments, quasi estic segur, que són del millor que hem pogut plantar la Falla el Mercat.

Crec que el llibret d’enguany és un bon lloc per a recordar alguns monuments que no fa molts anys que els vam plantar. Cal

tindre en compte que cada any faller és un món diferent a l’anterior, encara que els fallers que porten el pes diari de la fa-lla són pràcticament els mateixos des de fa molts anys ( i GRÀCIES, perquè si no…) i cada any es planten els monuments que entre tots hem pogut, però “la pela és la pela” ….

No vull fer molta història, però si em vull recordar dels monuments que en el seu dia van plantar artistes com Rober-to Andrés (la del circ), Vicent Agulleiro, Eduardo Guillem (la que ens va omplir d’il·-lusió fins que va caure….), els germans Colomina (els bombers i els pirates), Jordi Fresquet (en infantils) i per descomptat les de Rubén Gómez. En concret vaig a pa-rar-me en els monuments dels anys 1998 i 1999 que són dels que millor puc parlar, en ser el president de la falla durant eixos dos anys.

Van ser dos anys en què vam ser inno-vadors en la realització dels monuments grans; Rubén les va realitzar en suro blanc, material que a Alzira cap artista utilitzava. Les falles eren originals en la seua totali-tat, tot estava modelat exclusivament per

la il·lusió pelsmonuments fallers


a nosaltres. Es van presentar les maquetes de les dos falles en actes públics al taller de l’artista, apareixent ressenyes d’estos dos actes en premsa. Ambdues presentacions de les maquetes van estar realçades amb la realització d’un concert de “Rumbau” grup de metalls i per la presentació del llibre “Las Partidas de Alzira” de Josefina Fer-nández.

El resultat va ser dos anys plens d’il·-lusions per a tots els que disfrutem dels monuments; per descomptat que també em recorde de les importants crítiques per part de diferents comissions, de fallers de fora de la nostra comissió i com no… de fallers de la nostra pròpia Falla. I... d’al-guns article d’opinió en premsa.

El que realment em sorprén, és de la naturalitat amb què s’accepten ara estos materials que abans pocs artistes sabien utilitzar; cal recordar que les falles d’ara en la seua gran majoria es realitzen amb suro

blanc. Vam ser centre de crítica de molta gent, moltes vegades injustes, però això és el preu que vam haver de pagar per apostar per un artista innovador i faller de la nos-tra comissió.

També vull recordar que en estos dos anys vam obtindre un 2n premi en la falla infantil (la dels romans) de l’artista Jordi Fresquet i el ninot indultat d’Alzira amb Michael Jordan de Rubén Gómez, ninot que es troba al museu faller d’Alzira i que ha marcat estil propi.

Tots estos records se’m venen al cap quan pense en la falla gran de l’any passat de Sergio Edo i els dos monuments d’en-guany. Cal agrair la dedicació de tots els fallers que fan possible que la il·lusió de molts altres siga de nou possible.

A gaudir de les Falles del 2007

Bernat Ríos Furió


I premisliterarisInfantils

La nostra Falla ha volgut enguany do-nar un altre pas endavant per no quedar-se anclada en la mera realització d’activi-tats entorn als monuments i la diversió. Com a associació cultural que també som hem organitzat uns Premis Literaris que tenen una característica que els fa espe-cials. Són textos per a xiquets, escrits per xiquets. Teníem dubtes sobre l’acollida que tindria però ens vàrem alegrar quan els escolars de tota la Ribera presenta-ren més de 140 treballs. Lluís Vives, Au-siàs March y Carmen Picó foren els col-legis premiats per haver presentat major nombre de temes.

En la categoria A, per a alumnes de 3r i 4t de Primària, foren premiats els tre-balls La Bruixa de l’Aigua, de María Suñer (A. March); “La fada Lili” d’Alba Muñoz (A. March); “L’Aventura de Jorge”, de Juan Carrasco (Ll. Vives); “Els tres monstres”, de Carles Fernández (Alborxí) i “Excursionis-tes i la Natura” de Carla Bernia (A. March). En la categoria B, per a alumnes de 5é i 6é de Primària foren premiats “Mamá Esqui-rol”, de Sheila Collado (A. March); “El viat-ge al sol” d’Héctor Peris i “Els tres amics” de Vicente Fernández. Els tres d’Ausiàs March. L’acte fou amenitzat pel conjunt de metalls Rumbau de la Societat Musical d’Alzira.


LA BRUIXA DE L’AIGUAMaria Suñer Martínez.Ausiàs March. 1r premi, categoria A

Això era un poble anomenat Vila-Aigua. S’anomenava així perquè feren el que feren els aldeans, mai es quedarien sense aigua. Tot això era gràcies a la bruixa de l’aigua. Una bruixa que vivia als afores de Vila-Ai-gua i com era el poble on vivia ella, donava tots els dies aigua suficient per a que el po-ble no es quedara sense aigua.

Aleshores, als aldeans no els importava que es malgastara l’aigua i tots els dies la desper-diciaven sense problemes: un dia es deixaven l’aixeta oberta, un altre es quedaven a la dutxa molt de temps... i tot això sense preocupar-se.

Però un dia, la bruixa, farta de donar-los tanta aigua, va dir: - Ja estic farta de que la gent de Vila-Ai-

gua malgaste l’aigua que jo els done. D’ara endavant no els donaré aigua si

no aprenen a cuidar-la. I això va fer. Els aldeans molt preocu-

pats van dir: - No podem viure sense aigua. Haurem

d’anar a vore la bruixa de l’aigua per so-lucionar-ho. En arribar a casa de la bruixa, un dels

aldeans va dir: - Bruixa de l’aigua, perdona’ns pel que

hem fet, però per favor, torna a donar-nos l’aigua.

- Fins que no sapieu cuidar-la, no vos la donaré, va dir la bruixa.

- I què vols que fem per a demostrar-te-ho?, preguntà l’aldeà.

- Hau de viure amb la poca aigua que teniu fins que apreneu a cuidar-la. I així van estar els aldeans tot el temps,

fins que va arribar el di en què la bruixa de l’aigua va confiar en els aldeans i els va do-nar tota la que necessitaven, mentre no la malgastaren.


LA FADA LILÍAlba Muñoz García.CP Ausiàs March. 2n premi, Cat. A

Fa molt de temps al país de les fades va nàixer una fada a la que li posaren de nom Lilí. Va créixer i tenia molts amics. Era molt simpàtica, agradable, bona i quan algú esta-va al seu costat sempre li tornava la felicitat.

Però Lilí tenia un gran problema: Des-coneixia el seu poder!!!

Com era d’esperar, Lilí era amiga de tot el món, així que preguntà a les fades més sàvies, mags, homenets i, inclús, alguna bruixa. Però ningú va poder solucionar el problema de Lilí. I així, després d’una gran estona va decidir viatjar per trobar una solució al seu problema. Sa mare es-tava molt preocupada i li deia: - Lilí, encara ets massa xicoteta per a una

aventura tan gran com eixa. - No sóc xicoteta i he de solucionar jo a so-

les els meus problemes, li deia Lilí.

Al final, sa mare li deixà que anara, pe-rò acompanyada. Encara que Lilí va dir que volia anar a soles. Sa mare estigué molt de temps pensant amb el que li havia dit a la seua filla i a la fi la va deixar. Lilí s’alegrà molt en sentir allò, ja que sempre anava acompanyada. Així que va decidir començar la seua aventura.

Primer anà a demanar ajuda a les fades del riu, però li varen dir: - Nosaltres no ho sabem, però segurament

les fades de la mar sí, digué una. - És veritat! Elles sempre tenen solució

per a tots els problemes!!, digué una altra.

- Esteu segures?, preguntà Lilí. - Clar que sí!!, digueren totes. Així que va visitar a les fades de la mar.

Però estes li digueren: - Nosaltres no sabem solucionar el teu

problema, però les fades de la terra, segur que sí, va dir una. Així que se n’anà a buscar les fades de

la terra. Quan les va trobar, estes estaven discutint, però quan Lilí s’arrimà un poc, deixaren de fer-ho. - Què curiós!, digué una. - Què és tan curiós?, preguntà Lilí. - El teu poder, per supost, va dir.- Quin és el meu poder?, preguntà Lilí. - La pau, per supost!! Fas que tots els que es-

tan al teu voltant deixen de barallar-se. I així, va portar la pau al món de les fades.


MAMÀ ESQUIROLSheila Collado Monder. C.P. Ausiàs March. 1r premi. Categoria B.

Conten que una vegada, fa molt de temps, en un poblet xicotet, apartat de la ciutat, anomenat Llac de l’esperança, va viure entre la soledat i la tristesa, una fa-mília que va arribar fins allí buscant els seus records. El senyor Rafael i la seua fi-lla Paola formaven eixa xicoteta família.

Paola era una xiqueta de cinc anys, molt tímida, callada, sense amics. Només parla-va amb les aigües. Ella havia crescut amb la tragèdia. Quan tenia tres anys, sa mare ma morir ofegada junt a ella, després de salvar-li de les aigües d’un riu. Paola ho recorda-va molt bé i es culpava de tot allò. Rafael va passar-ho molt mal. Va voler educar a Paola apartant-la dels records de sa mare, però Paola insistia una i altra vegada en tornar al mateix riu, on parlava amb l’aigua.

Un dia, el riu es va secar i Paola arrastrà al seu pare en busca d’unes altres aigües. Així arribaren al Llac de l’Esperança.

Cada dia, Rafael i Paola eixien de sa ca-sa passejant, creuaven el poble i s’acos-taven al llac per a jugar i parlar amb l’ai-gua. Paola s’assentava a la vora i pareixia parlar amb sa mare. Un dia, en un d’eixos passejos al llac, Paola s’apartà de son pare i caminà cap a un soroll. El soroll se sen-tia cada volta més a prop. Des d’un arbust va descobrir un animal xicotet damunt del llac. Era una xicoteta esquirol, amb els ulls xicotets, negres com els de sa mare i flotava moribunda a l’aigua. Paola, ràpi-dament, va arrancar una rama de l’arbust, arribà fins l’esquirol i la va arrastrar fins a

la vora, on l’agarrà en els seus braços i la tapà amb la seua camiseta.

Rafael, mentrestant, buscava a Paola desesperat. Passaren unes hores fins que Rafael trobà a Paola. S’abraçaren molt fort. Paola, plorant, li ensenyà l’esquirol. Rafael la va acollir com una més de la fa-mília i se n’anaren cap a casa. Quan arri-baren, ficaren l’esquirol damunt del llit, la taparen i li donaren calor i aliment fins que l’esquirol es recuperà. Paola i l’esqui-rol es feren molt bones amigues, menja-ven, jugaven i dormien junts. Rafael no podia creure que Paola tornara a ser igual de feliç, com ho era abans. Per fi Paola ha-via trobat algú per a contar-li les coses que li passaven tots els dies, a qui contar tots els seus secrets, amb qui ser ella mateixa. L’esquirol pareixia comprendre-la.

Des d’eixe dia, Paola havia canviat. Seguia caminant sempre junt a l’esquirol, però ara s’havia obert a nous amics. Anava a l’escola i ja no sentia la necessitat de tornar al llac. Un dia va comprendre el per què. Havia d’es-criure un conte per a l’escola i va decidir fer-ho de l’esquirol. Escrivint se n’adonà de que la història, les paraules i els jocs amb l’esqui-rol eren la mateixa història, les mateixes pa-raules i els mateixos jocs que compartia amb sa mare. Per eixe motiu, va decidir ficar-li al conte com a títol Mamà esquirol.


EL VIATGE AL SOLHéctor Peris Cervera. C.P. Ausi-às March. 2n premi. Categoria B

Això era una vegada un xiquet que es deia Joan que, des de menut, volia fer un viatge al sol per vore com era. I volia saber que hi havia al sol, però els pares li deien que això era impossible: - Fill, et socarraries viu!!, li deien

Joan plorava perquè ell volia anar al sol. Passaren molts anys i seguia volent

visitar el sol. Quan es va fer major i te-nia fills, va decidir fer el viatge. La seua relació en el matrimoni anava molt bé i Joan no volia deixar a la seua dona per si passava alguna cosa. Així que va dei-xar els seus dos fills a casa de la germa-na de Joan.

Joan i la seua dona Isabel tenien amics que eren astronautes i que quasi mai es-taven a la terra. Estos decidiren fer com-plir el somni de Joan d’anar al sol, dei-xant-los anar en companyia d’ells a fer una expedició espacial. Primer anaren a la lluna i van passejar pels enormes crà-ters que té. Quan es va fer de nit, anaren a explorar el sol. Joan estava nerviós. Ana-va a fer el que sempre havia esperat. Però quan va arribar, es va decepcionar ja que no hi havia res. Estava tot desert.

Caminant pel sol, va vore un home so-carrat. Van demanar ajuda per vore si hi havia esperança de viure. Ho feren tot el més ràpid que pogueren però van dir:


- Si este home ha mort socarrat, és millor que ens n’anem d’ací o nosaltres morirem socarrats.

Van córrer tot el que pogueren pe-rò un es quedà arrere. Feren el que pogueren per a reanimar-lo però ell deia:

- Deixeu-me, continueu vosaltres. Li van fer car però es feia de dia i al

sol començava a fer calor. Tots pregun-taven per què feia tanta calor. Miraren enrere i veieren que s’estava fent de dia. Corregueren més encara per arribar a la nau el més ràpid que podien però no la trobaven. Eren cinc. Un mirà al sol i, en estar tan propet es quedà ceg. Els qua-tre que quedaven arribaren a la nau i se n’anaren. Tots es quedaren molt tristos perquè dos d’ells havien mort. Joan se sentia culpable perquè ell va ser el que va dir que anaren a visitar el sol.

Mentre tornaven a la terra, les seues famílies estaven preocupades perquè

no aplegaven. Però quan van aplegar al poble i contaren que dos havien mort, les seues famílies es posaren molt tris-tes per la fatal notícia.

El dia 6 del 2006, els xiquets dels homes que havien mort al sol tingue-ren uns Reis molt tristos. Els xiquets del barri es preguntaven on s’havien clavat però les mares dels xiquets que s’havien mort els van dir que anaren a jugar amb els altres amics. Però quan els astronautes van anar a pels cadà-vers, van vore que els dos homes no havien mort. Van tornar un poc ferits però van aplegar bé. El poble sencer van disfrutar de tot molt bé gràcies a eixe miracle. Tots estaven molt con-tents d’acabar els nadals junts. I Joan encara més. Va poder visitar el sol i estar acompanyat per les dos perso-nes que se suposaven mortes.

El conte ja s’ha acabat. Si no vos ha agradat, ho sent. Una altra vegada serà.



relació de recompenseseXercici 2006/2007

INSÍGNIA D’OR DE JUNTALOCAL FALLERA

Rafael Dolz Sifre

FLAMA D’ORKiko Cano Saurina Janina Pellicer Bialcanet

FLAMA D’ARGENT I MURTAVicente Bohígues EstarlichPaula Cándido OlivasMª Pilar Castro EspañaAmparo Cebolla CebollaJosé Vicente Enguix BalaguerAntonio Martínez SánchezRosa Martínez TorresFrancisco Montalvà FerrúsAdrián Orón RedalRaquel Pérez Garrido Teresa Peris SantapauMª Antonia Presencia ColomRafael Presencia ColomMarian Ríos Aranda Sergio Tudela Chordà

FLAMA D’ARGENTJosé Manuel Creix HerrerosJorge Llorca RíosDavid Navarro AsensioDaniel Orón GómezConsuelo Pascual Marzal

I N F A N T I L S

COET D’ORBlanca Hernández BarberDavid Ríos PellicerAnna Yago Canet

COET D’ARGENTJuan Bohígues PardoMaría Crespo LlopisCarlos Enguix GómezÁlex Enguix PieraLaura Escribà GómezRubén Gómez Peris Víctor Orón CaldésLara Pardo Alonso


1985-86 L’Alzira Futbol Sala es va fun-

dar a finals de 1985 i va jugar en categoria provincial –aleshores la 2ª B del futbol sala–, finalitzant com a campió i ascendint, per tant, a categoria Nacional. Dirigia l’equip, al temps que jugava, Sal-va Rivera. Part del planter esta-va format pel “Llanda” i Savo, de porters, Morán, Víctor, Fita, Rober y Salva Rivera, Soler, ... Al final de temporada fitxà Chovi.

1986-87La nova categoria no va ser

un obstacle per als jugadors alzi-renys que conclogueren la com-petició en la tercera plaça. Durant les primeres jornades la direc-ció de joc estava compartida per Tono España i Savoret “el Grane-rer” però foren substituïts pel xa-tiví Lorenzo García, qui va dur a l’equip a les primeres posicions després de completar una mag-nífica segona volta.

Com que sols es classificaven

els dos primers no pugueren dis-putar la fase d’ascens a Divisió d’Honor. Estos foren el Fórmula 1 i l’Alfafar. Fins a l’última jornada, els alzirenys tingueren possibilitats de disputar la promoció. Alfafar i Mácer Almassora jugaven l’últim partit de lliga. Els castellonencs havien de guanyar per afavorir els alzirenys però foren finalment els de l’Horta els que s’endugue-ren la victòria i la promoció.

A finals de temporada, Dis-trito 10 va vindre a la capital de la Ribera Alta amb la intenció de salvar la categoria de Divisió d’Honor ajudats pel suport d’un públic que no tenien a la capital valenciana. Alzira era un referent en el panorama del futbol sala provincial amb una lliga local que reunia a més de 300 practicants i unes potentíssimes 24 hores esti-uenques. L’experiment fou un èxit ja que trobaren a Alzira eixa afició que li faltava a un bon conjunt de jugadors i els capitalins es queda-ren a la màxima categoria del fut-bol sala nacional.

Alzira futbol sala1985 - 2007

Padú

Choco

Neco


1987-88 Els dirigents del Distrito 10,

Ricardo Olcina i Manolo Martínez, optaren per traslladar la seu de l’equip a la capital riberenca co-mençar una nova etapa del club a la Divisió d’Honor. L’equip va renovar-se completament. Ma-nolo Peris fou l’entrenador i sols continuaren el brasiler Neco i el jove Barberà. Es fitxà a l’urugua-ià Choco, provinent de l’equip campió de Copa, l’Aerolíneas Ar-gentinas. La resta del planter era gent de la Ribera. Els porters Puig (Carcaixent) i Javi (Alginet) i els ju-gadors Javi Carratalà, Chovi, Julio, Navalón, Valencia, Soler i Machí. Per iniciativa de Gregorio Serrano es va crear un equip filial que ju-gà en categoria provincial i on es fogejaren els que posteriorment serien grans jugadors com Vicen-te Carlos o Juanín.

A falta de patrocinadors, l’Ajun-tament encapçalat per Francisco Blasco va apostar per “l’esport de moda”, qualificatiu que se li atorgà al futbol sala. El consistori va ad-quirir passes per valor de 400.000 pessetes i va cedir de bades dels instal·lacions i la publicitat està-tica que el club poguera aconse-guir. El debú no pogué ser més espectacular. Alzira organitzà la II Copa Asofusa (Associació de Fut-bol Sala)-ens paralel a la Federa-ció Espanyola de futbol-. En semi-finals se li guanyà 3-2 al Todagrés


de Vila-real, conjunt que comp-tava amb jugadors com Miguel Ángel Martínez (campió del món amb Paraguai), Miki (qui va ser ju-gador de la UD Alzira en els anys 70) o Cacho Sosa. Malaurada-ment, la final es va perdre front el totpoderós Interviú Lloyd’s de José María García. Els madrilenys guanyaren la competició que els faltava sense despentinar-se. En semis es desferen de l’Aerolíneas Argentinas per 7-1 i a la final s’im-posaren 5-1. El gol alzireny de la final el marcà Julio Vayà.

En la primera fase de la lliga, l’Alzira F.S. va concloure en la ter-cera plaça, a dos punts del pri-mer, per la qual cosa disputaren el play-off pel títol on finalitzaren en la cinquena posició. Comença-ren la lliga com a líders, guanyant els tres primers partits, 3-0 a Ae-rolíneas Argentinas, 2-3 al Buades Electricistas de Palma de Mallorca i 5-1 al Balnul de Borriana,

A un pas de jugar el “Mundialito”Com que l’Interviú Lloyd’s s’ha-

via negat a disputar el “Mundiali-to” de Clubes a Brasil, l’organitza-ció va enviar un télex a l’Alzira on el convidava com a subcampió de Copa. No obstant, la Federació es va negar a que els riberencs viat-jaren encara que els brasilers es-peraven representació espanyola.

En no haver d’ajornar els seus encontres lliguers, continuà la trajectòria positiva, encaramat al lideratge. Empataren a 1 contra el

Salazones Diego i continuà impa-rable en véncer 6-1 el Gin Ribes Bowling.

La riuada del 4 de novembre va obligar a ajornar els partits contra el Marsol Alugas i el Toda-grés. Per recuperar la moral entre els aficionats després dels mals moments viscuts, es va permetre l’accés gratuït al partit que dis-putaven al Palau d’Esports con-tra l’Alcúdia mallorquí, tot i que el club ja tenia problemes econò-mics. El 3-1 que els mantenia in-victes va ser el millor premi. Con-tinuà guanyant 0-6 al Cava Castell dels Sorells valenciano al K-7 de Paterna.

Després de passar tota la prime-ra volta invictes, la primera derrota arribà contra l’Aerolíneas Argenti-nas per 3-2. La següent jornada, el Buades acudia al Palau d’Esports com a líder, sent l’Alzira l’únic equip que l’havia guanyat en la prime-ra volta. Els mallorquins tornaren a caure, 5-4. Les derrotes contra el Todagrés (3-2) en partit ajornat i a Borriana contra el Balnul (3-1) els impediren assetjar el lideratge. En


l’any nou, les coses no milloraren. La lliga s’havia parat per l’Euro-fut-sal 88, que es disputava a Madrid. Portugal li guanyà la final, contra-pronòstic, a Espanya per 3-6. Com que no tenien jugadors a la selec-ció, el Salazones Diego i l’Alzira dis-putaren la jornada i els murcians infringiren la tercera derrota conse-cutiva per idèntic resultat que la fi-nal europea. Així, els murcians igua-laren en la classificació als riberencs en la 4ª posició, que donava accés a la A-1, el grup pel títol de lliga. Els irundarres del Gin Rives i el Marsol Alugas de Tarragona tragueren de la crisi als valencians en caure per 0-6 i 7-0, respectivament. L’Alzira-Todagrés es va presentar com a partit de la màxima. Els riberencs eren 5ns mentre que els vila-rea-lencs necessitaven la victòria per assegurar-se la classificació. El partit es va suspendre a dos minuts per al final quan els locals guanyaven 3-1 per una invasió de la pista per

part dels espectadors. Els castello-nencs reclamaren presència polici-al i quan esta va arribar, es negaren a jugar, per la qual cosa l’àrbitre de-cretà la retirada de l’equip visitant. El comité de competició va donar el partit per guanyat a l’Alzira pe-rò va clausurar el Palau, fent que el següent partit com a local es juga-ra a més de 100 quilòmetres. El 3-1 rebut a Alcúdia (Mallorca) li com-plicava la classificació. Finalment la sanció no s’hagué de complir i el Comité va obligar a jugar els par-tits amb presència de força pública i una multa simbòlica de 8.000 pes-setes. El 5-2 sobre el Cava Castell dels Sorells valencià li va permetre classificar-se a la lluita pel títol.

El play-off pel títol tingué dos parts: la primera i la segona vol-ta. Començà amb una victòria per 4-2 sobre el Prodiecu Cajasego-via. En la segona jornada es visità al totpoderós –set voltes campió de lliga- Interviu Lloyd’s. Allà viat-

77

javen al mític pavelló Magariños un grup de joves jugadors, la ma-joria debutants en la divisió d’ho-nor contra uns experts en la mà-xima competició. A la fi, caigué un 2-0 que lluny quedava de l’1-5 re-but a la final de la Copa Asofusa disputada en principi de tempo-rada. Després arribaren un empat a 3 davant el Marsanz Torrejón, al-tra victòria al Buades de Palma de Mallorca (2-5) i un empat a Vila-real contra el Todagrés. Tot i el bac que suposà la derrota per 3-4 con-tra el Balnul, l’empat a Torrejón (1-1) contra el Redislogar Cotran-sa, l’Alzira F.S. es mantingué en la tercera posició, empatat a punts amb el Todagrés, però a molta distància del que tornaria a ser el campió de lliga, l’Interviú Lloyd’s a falta de quatre jornades virtual-ment per a la fi de la competició. Diguem virtualment perquè duia 8 punts de diferència al Prodiecu i Redislógar però faltava acabar de superar-los en el golaverage par-ticular, cosa que acabà succeint.

La segona volta del play-off pel títol començà amb un dur 5-0 contra Cajasegovia, Interviu tam-bé guanyà a Alzira (2-3) i es va caure a Torrejón, davant Marsanz (6-2). Ja eren sis jornades segui-des sense guanyar el que va fer caure a la 7ª i penúltima posició. Però la fita de la temporada ja estava feta. L’any del debú i sen-se experiència a la màxima cate-goria, l’Alzira F.S. estava entre els huit millors d’Espanya. El Buades Electricistas de Palma eren l’aspi-rina dels alzirenys i el sotmeteren a la quarta derrota de la tempo-rada, l’última per 9-1. L’avantpe-núltima jornada se saldà amb un empat a 3 contra Todagrés i es guanyà 2-3 a Borriana contra el Balnul. En l’última jornada Prodi-ecu Cajasegovia, Alzira i Todagrés es jugaven una plaça a la Copa del Rei però la derrota contra el Redislogar Cotransa, subcampió de lliga, va fer despertar del som-ni coper als riberencs.


Primera possibilitat de fugaLa temporada acabà amb l’an-

goixa de saber si es podria mantin-dre bona part de la plantilla. El Vi-drios Levante de l’Olleria era l’equip emergent i amb possibilitats eco-nòmiques del sud de la província de València. L’Alzira F.S. fou l’únic equip de la lliga que va caréixer de patrocinador. Els de la Costera esta-ven en Plata però els sous i el tre-ball a l’empresa oferits als jugadors, eren un reclam molt sucós. El pri-mer a acceptar-ho va ser Chovi.

1988-89 En la segona campanya en di-

visió d’honor continua com a tèc-nic Manolo Peris. Ricardo Olcina va continuar mantenint l’equip a la capital de la Ribera Alta tot i tin-dre un dèficit de 2 milions de pes-setes. Chovi se n’anà finalment al Vidrios Levante i Neco al Balnul de Castelló i Barberà però s’incorpo-rà el brasiler Padú, procedent del Bradesco, campió del món de clubs dos anys. Padú era considerat com un dels quatre millors jugadors del món. També són alta Miguel Án-gel, Vicente Carlos, el veterà de 36 anys, Antonio Vivas, de l’Aerolíneas Argentinas i Navalón. A final de temporada arribaria Novoa. Així, la plantilla la formaren Puig i Miguel Ángel com a porters, Antonio Vi-vas, de cierre, Julio i Soler com ala-cierres, Navalón i Padú com ales, Carratalà com ala-pivot i Valencia i Choco de pivots.

Com a novetat al club, es va crear un segon equip que jugà en provincial i fou entrenat per Ricardo Bella. Malauradament, el poc compromís dels jugadors va obligar a desfer-lo en gener.

La Divisió d’Honor estava for-mada per dos grups de 9 equips on tan sols l’Azseder d’Onda va poder quedar davant de l’Alzira FS a la fase regular. Este equip, on jugaven Marabú i Ferreira, va eli-minar als alzirenys en quarts de final de Copa a la tanda de pe-nals. De nou es repeteix la tercera posició en la primera fase i la clas-sificació per al play-off pel títol, on es conclouria la lliga en sisena posició.

Després de descansar la pri-mera jornada, els alzirenys gua-nyaren al Distrito 10 (0-2) i 3-1 al Buades Electricista de Palma.

Miguel Ángel, Carratalài Julio a Segovia


Dos mesos invictes...En la primera volta de la lliga

també li guanyà 5-0 al Borriana i 2-1 al Mácer Almassora. Amb l’úl-tim encontre d’eixa primera vol-ta s’inicià una ratxa de dos mesos sense perdre. Millor dit dos me-sos en que el pitjor resultat va ser un empat a dos contra el Buades mallorquí. Li guanyà al Covemán Albadalejo de Múrcia (4-1), al Dis-trito 10 (4-2), al Azséder Onda (4-2) –que era líder i acabà sent lí-der del grup—, al Borriana (2-4), al Deportes Blanes Almeria (1-0) i al Mácer Almassora (0-5). Amb es-ta dinàmica tan positiva, els ribe-rencs arribaren a empatar als on-dencs a 21 punts.

Semblava que els enfrontaments amb els mallorquins tornarien a comptar-se per victòries com la campanya anterior però estos acabaren aspirant al títol de lliga. En la 4a jornada arribà la primera derrota de lliga i de les tres que patirien contra l’Azseder Cerá-micas d’Onda, equip al que s’en-frontaren fins a sis voltes (quatre en lliga i dos en copa). L’Alzira F.S. combinava fortalesa com a local però feblesa lluny del Palau d’Es-ports. A la primera fase va perdre també a Almeria, injustament per 4-2, contra el Deportes Blanes i a Castelló contra el Balnul per 5-2.

Pepe Puig amb la “roja”

Pepe Puig, internacionalEl porter de Carcaixent, José

Vicente Puig Boix, amb 24 anys, va ser un dels cancerbers elegits pel seleccionador Félix Aranda, per formar part del combinat na-cional que viatjava a Austràlia a disputar el Mundial. Prèviament havia hagut una preselecció de sis porters, el que feia pensar que seria difícil, en haver metes de més experiència. Però la brillant actuació que Puig va tindre en el partit Distrito 10-Alzira, que va presenciar el seleccionador, el va convéncer definitivament. Els al-tres porters foren Varela, de l’In-terviú i Toño, del Redislógar. La selecció acabà en la tercera posi-ció, per darrere de Paraguai i Bra-sil i davant de Portugal.


...i tres sense guanyarPerò la primera part de la lli-

ga no pugué arredonir-se per-què l’Alzira va perdre al Palau, 5-8, contra el Balnul Castelló de Neco i empatà a 1 davant el Covemán Albadalejo i es quedà a quatre punts de l’Onda, però mantenint la 2ª posició.

Al play-off pel títol, la primera volta va ser complicada perquè no arribaven les victòries, que es quedaven en empats . Després de caure contra el Redislógar (4-1) i davant el Balnul Castelló, per tercera volta, 1-2 arribà un dels partits més destacats de la tem-porada: l’1-1 front a Interviú al Palau on els alzirenys li van gua-nyar l’únic punt a l’equip madri-leny en els tres anys que l’Alzira F.S. estigué a la Divisió d’Honor. El gol que obria el marcador el mar-cà Navalón. La següent setma-na també li empatà a 3 al Buades Mallorca. Caure 2-4 contra l’Onda fou el preludi de tres empats se-guits –3-3 contra Marsanz Torre-

jón, 0-0 davant Caja Segovia i 2-2 a Castelló contra Balnul. Interviú es posà les piles a Magariños per no deixar-se sorprendre ja que anava per darrere del Buades i guanyà 2-0. El mateix Buades, set dies després, anava com un cicló i matxacà per 0-5 als de Manolo Peris. Estos estaven molt afectats perquè el Comité de competició havia decidit donar per guanyat un partit contra el Redislógar Co-transa de Torrejón i llevar un punt als alzirenys. Al final eixa decisió quedà en no res. Abans, l’Alzira tornà a assaborir les mels de la victòria tres mesos després de l’anterior. Fou a Onda contra l’Az-séder per 2-5. Més d’un mes des-prés, arribà el desitjat partit con-tra el Redislógar, altre aspirant al títol, encara que s’havia quedat un poc ressagat. Els madrilenys eren considerats el conjunt que millor futbol sala practicava pe-rò la pressió de sentir-se favorits i el “fantasma” d’Interviú pesaren massa. Este partit va ser ajornat per primera volta a petició del Redislógar perquè estos jugaren un torneig amistós a Portugal. Després, no es presentaren al-legant problemes amb Iberia. Les dates que proposà després la Fe-deració no foren acceptades per l’Alzira i li donaren el partit per perdut als riberencs. Però el re-curs presentat sortí efecte i acabà jugant-se amb empat a un en un gran partit al que va acudir poc públic.


Els alzirenys es posaren com a propòsit millorar la 5a plaça de l’any anterior i s’imposaren al Marsanz Torrejón per 5-1. Però caure a Segovia per 2-0 els rele-gà a la 6a posició. La lliga l’acabà guanyat per 8a vegada l’Interviú perquè el Buades no mantingué la pressió.

A la Copa d’Espanya supera-ren en huitens de final al Fru-sol el Ejido. Guanyaren a Alzira 4-0 i empataren a 2 a la localitat almerienca. Allà jugaren en un magatzem de fruites, en un ter-reny de joc de ciment i amb el públic damunt de la pista. En la següent ronda tornaren a en-frontar-se a l’Azséder Onda. A la canxa castellonenca perderen 8-7 on arribaren a guanyar 2-5, 3-6 i 6-7. A Alzira la victòria es quedà a casa (3-2) però els penals li dona-ren la classificació a l’Onda. La fi-nal copera li la va guanyar el Mar-sanz Torrejón a l’Interviú.

1989-90 Vist que el club està assentat

esportivament i més menys que més en el plànol econòmic, Ricar-do Olcina i Manolo Martínez de-cideixen cedir el club a una di-rectiva amb gent d’Alzira, que presidirà Pascual Someño, per així descansar després de tants ava-tars al front del futbol sala, primer a València i després a Alzira.

No obstant, en vore que la temporada no seria fàcil en l’as-pecte econòmic Padú decideix anar-se’n al Vidrios Levante de l’Olleria, equip emergent en la província de València. Altres ju-gadors com Vivas, Fefe o Valen-cia també decideixen abandonar la nau. Una de les poques altes és la de Rafa Vayà. Després de bara-llar entre dos possibles tècnics, la directiva acull de bona gana l’oferiment personal que fa Ricar-do Bella per conduir l’equip. “Sen-


se saber res del que havia passat durant l’estiu, Choco va arribar de l’Uruguai i es va incorporar a l’equip. Jo,conscient de la meua inexperiència en el càrrec i de la sabiduria futbolística de Choco li vaig fer saber els meus plante-jaments, com estava la situació a tots els nivells i li vaig pregun-tar com ho afrontava. Com a gran professional que era, Choco em va confirmar que es posava a les meues ordres i que m’ajudaria en tot allò que puguera”, comentà Bella. Per completar l’equip tècnic Antonio Gimeno i Juan Gramaje es feren càrrec de la preparació tècnica de l’equip.

El futbol sala arribà a Espanya a finals dels 70 i va ser popularit-zat entre d’altres pels periodis-tes José María García (Onda Cero, aleshores a la SER) i Juan Manuel Gozalo (RNE). També famosos exjugadors de futbol formaren part d’equips per acostar la nova disciplina al gran públic. Tot este impuls es va fer realitat amb una lliga organitzada per la Reial Fe-deració Espanyola de Futbol. Per la seua senzillesa i el poc espai que feia falta per a la disputa de partits, el futbol sala anava gua-nyant-li terreny al futbol. En 1983, alguns clubs reclamaven major atenció per part de l’ens federatiu i, en no rebre el major cas, decidi-ren fundar la Federació de Futbol Sala i una lliga pròpia. Des del 83 fins a 1989 esta disciplina va es-tar dividida en dues federacions


i per tant en dues lligues. Juís, re-cursos,... feien que no s’avança-ra cap a l’anelada unificació dels grans estaments. Per esta raó, els clubs a nivell particular decidiren unir les seues lligues en una, el re-glament, el baló i funden la Liga Nacional de Fútbol Sala (LNFS). Com a conseqüència d’esta unió, la primera lliga unificada va ser disputada per 40 equips cosa que obligava a ser dràsticament redu-ïda per a la temporada següent. Dels 10 conjunts que integraven cadascun dels quatre grups sols se salvaven els cinc primers. Amb l’escampada general de jugadors, un entrenador novençà i dèbil economia feien que pràcticament ningú confiara en les possibilitats de permanència de l’Alzira F.S.

La temporada va estar plena d’altibaixos, però que xicotets alici-ents anaven creant il·lusió entre els

jugadors per fer un paper digne. De fet, la Copa va ser un d’ells. En pri-mera ronda els alzirenys elimina-ren al Pozo Murcia i al Cieza, men-tre que en la segona va sucumbir el Vidrios Levante. Els jugadors volien arribar a la fase final perquè els huit millors classificats la disputaven íntegrament a les illes Canàries. El partit de tornada contra els vidrers va ser d’infart. Al partit d’anada dis-putat a Alzira havien perdut per 2-4. A Ontinyent (que era on juga-va l’equip de l’Olleria) els alzirenys aconseguiren empatar l’elimina-tòria. A falta d’un minut i quaranta segons el públic començà a agredir els riberencs i es formà una batalla campal. Quan el joc es va repren-dre, els alzirenys obtingueren el gol de la victòria i del passe a la se-güent ronda. Contra el Niquelados Mape de Vila-real no va poder ser i l’equip va caure eliminat.


Altre partit il·lusionant va ser el disputat contra el Balnul. Tele-visió Espanyola volia popularitzar d’una volta per totes el futbol sa-la a Espanya i organitzava grans espectacles musicals cada dilluns per la vesprada que acompanya-ven el partit de torn. El presenta-dor-showman era l’incombusti-ble Quique Guasch. El grup que actuava eixa setmana va ser Loco Mia. El Palau es va omplir de gom a gom i es va viure un ambient que tots desitjaven que es pu-guera haver repetit. La mala sort li arribà a tal punt a l’equip alzireny que eixe mateix dia se celebrava el Debat sobre l’Estat de la Nació, va ser retransmés per TVE, per la qual cosa no connectaren amb Alzira fins ven avançada la sego-na part. L’encontre, per cert, es va perdre per 1-2.

Com hem comentat, sols els cinc primers continuarien a la

màxima categoria. El Futbol Club Barcelona, el Balnul de Castelló i el Bazar Sport canari coparen les tres primeres posicions mentre que les altres dos se les havien de disputar l’Alzira F. S., l’Agramont d’Irun, l’Hospitalet i l’Industrias Garcia barceloní. Els alzirenys ar-ribaren a l’última jornada de lliga amb la incertidumbre de no tin-dre assegurada la permanència. A més a més, l’últim contrincant era un rival directe, l’Hospitalet. El partit fou d’infart arribant als úl-tims minuts amb empat a dos. A la fi, Salus marcà el tres a dos amb què s’aconseguí la permanència. Tot i la gesta esportiva, el panora-ma econòmic i social era desola-dor. Durant estos anys (finals dels 80), Alzira va viure el cenit espor-tiu. L’equip de futbol jugava en la Segona Divisió A i els de baló a mà i futbol sala a la Divisió d’Ho-nor. Però com sempre ha passat,

Els jugadors foren rebuts per un Palau d’Esports ple


l’afició i les empreses alzirenyes li van donar l’esquena als seus equips, especialment al de futbol i de futbol sala. El d’handbol des-apareixeria anys més tard, també amb la indiferència dels alzirenys. Precisament, este esport va ser el gran competidor del futbol sa-la. Els partits d’handbol es dispu-taven els dissabtes de vesprada mentre que el futbol sala havia de jugar diumenges de matí. Un horari horrorós que va impe-dir un poc més que els aficionats acudiren al Palau d’Es-ports.

Esta manca de suport hu-mà de l’afició i econòmic per part de l’Ajuntament fa que el club acumule greus deutes que obli-garen a vendre la pla-ça en la màxima ca-tegoria per uns 5 milions de pesse-tes a l’Industrias García de Santa Coloma de Grame-net, equip que encara la conserva.

1990-91 L’esquadra alzirenya passà a

militar a la categoria Nacional “A”, actual divisió d’argent, després de la reestructuració de catego-ries realitzada. A nivell esportiu l’equip pateix un a espantada de

jugadors que emigren al Vidrios Levante de l’Olleria, on el seu pro-pietari oferia als futbolistes fitxa i feina. Sergio Marín va ser nome-nat president del club.

Després d’una conversa amb els jugadors veterans (Julio, Chovi i Miguel Ángel) on s’explica que no hi ha diners, es va decidir dis-

putar la lliga amb la com-plementació dels joves Toni Oliver, David, Carlos

Cuesta, Pascual i Vali-ente entre d’altres.

El conjunt es convo-ia i comen-

cen a jugar. Vist que guanyen al

Sicoris de Lleida per 3-7 quan se’l considerara com un dels aspirants a l’ascens anima als jugadors per afrontar els postrers encontres que també guanya-

ren. Amb un fil d’espe-rança els pocs dirigents

que quedaven parlaren amb l’Ajuntament per demanar una ajuda però es trobaren

amb una negativa per respos-ta. Amb l’equip ocupant la prime-ra plaça es va viatjar a Barcelona on caigueren front el Centelles. Mentrestant, els problemes eco-nòmics segueixen perseguint el club. Gregorio Serrano es queda sol a la directiva després que el president signe en una serville-ta del desaparegut Bar Escarcha


la seua dimissió com a màxim mandatari. Comunicat açò als ju-gadors i després d’advertir-los que no es podria fer front al pa-gament de les fitxes es decideix retirar l’equip de la competició. “L’error que vaig cometre va ser no comunicar-ho en la deguda forma a Federació perquè podrí-em haver venut la plaça i així sal-dar alguns dels deutes que a la fi quedaren”, va comentar Serrano.

En els anys següents els bene-ficis de l’escola i de les 24 hores serviren per pagar part dels deu-tes anteriors.

Mentre el futbol sala masculí estava en decadència, hi havia un embrió que començava a agafar vida, el futbol sala femení. Existia una lliga femenina de Falles i en Nadal, una selecció de jugado-res d’este torneig disputaren un partit d’exhibició front el Triangle Postals F.S., campiones de la lliga de València. Les capitalines, molt

més rodades, guanyaren per 1-6. La més destacada, paradoxalment va ser la portera, Almudena, que va impedir una golejada major.

1992-93Sense futbol sala masculí d’elit,

l’exjugador José Luis Navalón deci-deix constituir l’equip de futbol sa-la femení com a únic exponent del club durant estos anys. L’equip mili-ta en lliga autonòmica i està format per grans jugadores com Alicia, Re-me, Betí, Osmi o Ángeles.

En la primera jornada caigue-ren per un contundent 5-0 da-vant el Restaurant Sant Josep. Passaven les jornades i les derro-tes però les xiques de Nava no es desanimaven fins que per fi arri-bà la primera victòria en la jorna-da 7a per 3-4 a La Canyada de Pa-terna. La no presentació al partit del Amics del Marítim donà dos punts més a les alzirenyes.


Tot i els mals resultats, la Selec-ció Valenciana va convocar una jugadora alzirenya, Reme, per als periòdics entrenaments que or-ganitzava.

La primera gran golejada es va produir davant un altre equip de Paterna, el Gifer, per 2-5 amb hat-trick de Reme. I dos encon-tres més guanyarien les alzire-nyes abans d’acabar la lliga, 2-0 a La Canyada (que no es presentà) i 4-2 al Sagunt.

En la seua primera campanya en competició l’Alzira F.S. finalitzà en la 7a posició amb 12 punts.

La primera pitxitxi de l’equip, com ho seria durant tota la seua trajectòria, va ser Reme Calatayud, amb 11 gols. Reme fou seguida per Rocío Risueño amb 7, Gemma García, María José Carrasco i Rosa Mª Mora amb 2 i Isabel Betí i Silvia Vicent amb 1.

En Copa, la marxa fou més dis-creta amb sols un empat a 1 a Xirivella.

1993-94A nivell autonòmic el futbol sa-

la femení creix i es fan dos grups, nord i sud, d’on l’Alzira F.S. és en-quadrat en este últim. Les xiques de Jose Luis Navalón van quedar terceres per darrere del Crevillent i l’Elx, per la qual cosa estos dos juguen la lligueta pel títol men-tre que les alzirenyes han de dis-putar el play-off per la permanèn-cia. Dels 10 partits d’esta lligueta, l’Alzira femení va guanyar 8, em-patà 1 i perdé un altre (ambdós contra el Vall d’Uixó, que va ser el campió seguit de les riberen-ques). En Copa es va disputar una 1ª fase en què les alzirenyes guanyaren 3 partits i empataren un contra l’Elx, que va ser l’equip


classificat per a la final pel gola-verage general.

La màxima golejadora de la temporada –juntant lliga i copa- fou Alicia Asencio amb 47 gols (43+4), seguida de Reme Calatay-ud (34+10). Tambén formen part de l’equip Rocío, Empar, Lluïsa, Os-mi, Betí, Gemma, Ángeles, Chelo, Silvia Puchades, Silvia Vicent, Sil-via Garrigues, Carmen, Tere Saorí, Mª Jesús i Mar.

1994-95 La tercera temporada en com-

petició és la de la consolidació de l’Alzira F.S. en l’elit del futbol sa-la autonòmic. L’equip el segueix entrenant José Luis Navalón i no varia gens respecte a l’any ante-rior. El delegat era Ramón. Òptica Alzira va ser el patrocinador. Este any els grups no es fan per proxi-mitat geogràfica, fet que era una llosa per a les arques dels clubs. L’Alzira F.S.F. és enquadrat al grup primer on finalitza segon a dos punts del Neskas Manises (les vic-

tòries encara es premiaven amb dos punts).

Lluïsa i Rocío foren cridades en diverses ocasions per la Selecció Valenciana absoluta. La qualitat de l’Alzira F.S. era ja reconeguda i fou l’equip elegit al que s’enfron-tara la Selecció Autonòmica en un partit amistós de preparació per al III Campionat d’Espanya de Seleccions Territorials.

En la fase pel títol, les alzire-nyes anaren de menys a més. Em-pataren a 2 contra el Ay Carmela castellonenc i perderen 1-3 con-tra el Vall d’Uixó després de qua-tre jornades, el que les mantenia quartes. Les victòries contra el Xirivella (4-3), Elx (1-2) i La Canya-da (9-0) les auparen al primer lloc, que perderen momentàniament en ser golejades pel Manises (6-1, quan en la primera volta les alzi-renyes s’imposaren per 5-0). En el tram final de la lliga, l’Alzira li em-patà al Vall d’Uixó a domicili (3-3), guanyà a Xirivella (2-3). El títol de campiones de lliga s’aconseguí en un meravellós partit contra l’altre aspirant, el totpoderós Elx. Este equip era i és tan fort eco-nòmica i esportivament que gua-nyà anys després la lliga absoluta espanyola, fet totalment impen-sable per a les alzirenyes tot i ser possible en haver aconseguit el campionat autonòmicament. Pe-rò econòmicament no es podia suportar eixe esforç.

L’any es va arredonir amb el


doblet, el títol autonòmic de co-pa, obtingut a l’Eliana front el Vall d’Uixó, en guanyar 2-0. Abans ha-vien eliminat al Xirivella en quarts de final (2-3) i al Neskas Manises en semis (2-1).

1995-96 En l’estiu de 1995 renaix el fut-

bol sala masculí en categoria se-nior oficial. Agafa el nom d’Atlètic Alzira F.S. per no carregar amb els deutes que deixà l’anterior entitat. Començà sent dirigit pel tàndem format per Salva Rivera i Ricardo Bella, últim entrenador de l’ante-rior Alzira Futbol Sala. La prime-ra plantilla la formaren l’únic ju-gador que quedava de l’anterior etapa, Toni Oliver, als que s’uniren els porters Vicent Boluda i Miguel i els jugadors Sanchís, Jorge, Al-fonso, Adrián, Gumis, Salus, López, Frank, Pascual, Salva, Amadeo i Juan Carlos. El primer partit el dis-putaren contra el Porcelanatto L’Alcúdia, aleshores referent del futbol sala a la Ribera en militar en Nacional B. El pressupost amb que partia el club era de 550.000 pessetes (3.300 euros) i el primer patrocinador, l’empresa de Pe-dro Alegre, Deuxal, i el president, Jaume Pradas.

El primer partit oficial, és a dir, de lliga, fou en categoria provin-cial i es va saldar amb una der-rota per 2-1 davant el Terramelar de Paterna. El primer gol el marcà Alfonso Ruiz. Castelló de la Ribe-

ra tenia un equip anomenat Filó-sofo al que s’en-frontarien habi-tualment durant les primeres pre-temporades. Des-prés guanyarien al Eagle Star de València, 6-0, i al Carcaixent per 1-3. En este equip destacava la pre-sència del millor porter que ha tingut la comarca i dels millors de la Comunitat en la seua història, Pepe Puig.

Gol als tres segons de jocDos dies abans de Nadal, el

Deuxal golejà amb rotunditat al segon classificat, el Picassent per 1-6. Quan sols havien passat 3 se-gons des del xiulit inicial els alzi-renys marcaren el 0-1.

El Deuxal Alzira golejà sen-se problemes amb 9 gols al Picassent, que podien haver pas-sat la desena de no pegar 12 tirs als pals. Salva Rivera deixà la di-recció de l’equip a Juan Garrido Navalón, jugador que en la prime-ra etapa, debutà en Divisió d’Ho-nor amb sols 18 anys. En esta se-gona etapa adoptà la doble tasca d’entrenador i jugador.

L’equip alzireny anava a més i en les acaballes de la lliga s’enfrontà al líder, el Terramelar de Paterna a què apallissà per 10-0, el que li va servir per situar-se segon classificat.

Reme, la màxima golejadora


Finalment el Deuxal Alzira aca-bà en el segon lloc, darrere del Picassent.

Òptica Alzira es va convertir en un constant suport econòmic per a l’equip femení de fútbol sala. La bona marxa de les alzirenyes no passa desapercebuda per a la Fe-deració Valenciana i algunes de les seues jugadores (Lluïsa, Rocío i Tere) foren citades regularment per formar part de la selecció va-lenciana. Algunes altres podien haver format part del combinat autonòmic, com ara Reme o Alicia. Com que la Federació volia formar una selecció de futur amb jugado-res menors de 25 anys, ambdues no van poder ser convocades tot i la seua enorme qualitat. El tècnic alzireny, José Luis Navalón, també va ser nomenat ajudant del selec-cionador. La lliga passà a tindre un únic grup on jugaven totes contra totes i l’Òptica Alzira va acabar en tercera posició, a dos punts de les subcampiones, el Xirivella. La lliga la guanyà l’Elx F.S.

Alzira es va convertir en un re-ferent dins del futbol sala valen-cià i és per això que al final de la temporada, el Palau d’Esports al-zireny va ser nominat per acollir la fase final de la Copa autonòmi-ca. El Deuxal Alzira va ser campió de copa, en guanyar 5-3 al cam-pió de lliga, Picassent, mentre que l’Òptica Alzira femení va ser sub-campió, en perdre front el Leygus Calzados de Elx per 2-0. Esta final s’havia de jugar a Alzira junt a la resta de categories però el fut-bol femení seguia sent considerat punt i a banda per la Federació i la traslladaren a Torrent.

1996-97 El segon projecte del Deuxal

Alzira començava amb expecta-tives renovades després de que-dar-se a les portes de la lligueta d’ascens en el primer intent. L’as-cens a 1ª B no era l’objectiu pri-mordial ja que el pressupost es triplicava però sí estar dalt de la


classificació. Salva Rivera tornà en les acaballes de l’anterior campa-nya i continuava dirigint l’equip. El delegat era Bernardo Roca. El planter a penes pateix variacions. Causen baixa Amadeo i Adrián i s’incorpora el veterà José Luis Na-valón i Paco Carrascosa. L’equip el formen Miguel i Vicent a la porte-ria, i Sanchís, López, Jorge, Alfon-so, Juanín, que deixà la direcció per sols jugar, Paco, Toni, Salus i Gumis.

La lliga va ser pràcticament im-poluta. Els equips de Carcaixent foren els únics que posaren al-guna taca en l’impressionant ex-pedient del Deuxal. Les primeres 17 jornades se saldaren amb 14 victòries i un empat contra l’As-sociació Carcaixentina, molt mo-tivats d’enfrontar-se als invictes alzirenys. Les altres dos jornades foren de descans. Les golejades eren habituals: 4-6 al Albatros de Sollana, amb 5 gols de Salus, 9-1 a l’Almussafes ó 1-11 al Filósofo de Castelló de la Ribera.

Amb el 3-6 encaixat al Fonta-nars dels Alforins, el Deuxal s’en-caramà al lideratge el 18 de de-sembre de 1996, i no el deixà fins el gran derbi.

Sols un partit perdut i ascens a 1ª BEl Viatges Agulló de Carcaixent

va ser l’únic equip que van arra-bassar els tres punts en litigi. Va ser l’ú de març de 1997. En la pri-mera volta els alzirenys s’imposa-ren 5-3 en un partit que presen-

ciaren uns 200 espectadors. Ara arribaven amb els carcaixentins a un punt dels alzirenys gràcies a que la jornada anterior el Deuxal havia descansat. El partit prome-tia gols perquè els de la capital de la Ribera Alta havien marcat 97 i el Viatges n’havia fet 99 en sols 16 partits. Els carcaixentins gua-nyaren 3-2 i s’encaramaren a la primera posició. Però no seria per molt de temps ja que el Deuxal acabà la lliga regular amb qua-tre victòries consecutives amb què recuperà el primer lloc i per tant el títol de lliga. L’últim partit guanyat tingué un aspecte espe-cial perquè s’enfrontà al cuer, el Centre Penitenciari de Picassent i es jugà a la presó, on els àrbitres consentiren el joc dur dels reclu-sos. De fet, cap equip va fer tants gols al Deuxal, cinc, com els “pi-cassentins” (5-7).

Amb el primer lloc no estava aconseguit l’ascens perquè des-prés de la lliga regular arribaren els play-off. Estos començaren guanyant tot el que es jugava, fins i tot quan el Deuxal tornà a desplaçar-se a Carcaixent on esta volta sí, guanyà 1-4.

La Copa començà molt bé, su-perant bé les primeres rondes. La primera complicació es va pro-duir en quarts de final en què el Buñol va véncer 6-4 en l’anada però al Palau d’Esports el Deuxal va aconseguir un 5-2 que quedà empanyat per un aficionat bu-nyoler que va agredir a l’àrbitre.


En semifinals, ja fou tan compli-cada l’anada que no se superà la penúltima ronda copera. Contra un equip davant el que mai havia problemes per guanyar, el Riba-roja, els riberencs van caure per 5-1. Cal dir, però, que l’equip del Camp de Túria estava reforçat per

efectius del conjunt que este club tenia a Nacional A.

En la tornada Salva Rivera no podia comptar per sanció amb Alfonso i López, expulsats en l’an-terior partit, ni Jorge i Salus. Tot i que el màxim baluard de l’equip de l’últim tram de temporada,

Per segona volta en la seua his-tòria, les fèmines de l’Alzira F.S. es proclamaren campiones de lli-ga. La Federació torna a dividir la

competició en grups i l’Alzira en-tra al Nord, junt al Centre de Dia Perifèria de València, el Vall d’Uixó, Riba-roja, Vinarós, Neskas Port de Sagunt i Yumas València. Era una temporada complicada en què es retiraren algunes jugadores vete-ranes i s’incorporaren joves juga-

dores alzirenyes: Lourdes, Sonia i Virginia, les quals, junt a Chelo fo-ren cridades després per la Selec-ció Valenciana.

Arribada la segona volta es va consumar l’ascens al lideratge de les xiques de Navalón. L’equip era cada volta més sòlid, tant que guanyà al segon, el Perifèria per 8-0 amb què es tancà la prime-ra fase. Al play-off pel títol, les al-zirenyes havien guanyat quatre partits i sols perdut un. Arriba-va l’última jornada al Palau d’Es-ports enfrontant-se a La Torre-ta d’El Campello, equip que en la primera volta del play-off guanyà 4-2. La victòria era imprescindible perquè ambdós conjunts estaven empatats a punts i el golaverage

era favorable a les alacantines. Reme i Empar aconseguiren els dos gols que donaren el títol a l’Alzira F.S.

En Copa, eliminaren sense pro-blemes al Cala Montero de Vinaròs però els penals li donaren el títol al Riba-roja, després d’acabar el par-tit amb empat a 1.

L’Òptica Alzira, campiones de lliga


Sanchís, marcà l’1-0, els nervis po-gueren amb els alzirenys que ve-ieren angustiats com el Riba-roja remuntava fins el 2-4. Els gols de Paco i Carrascosa suposaren aca-bar empatant a 4 i permeteren que el Deuxal acabara la tempo-rada invicte al seu pavelló.

1997-98Després de la campanya més

exitosa de la curta vida del At. Alzira F.S. amb l’ascens a Nacional B, es produeix una altra ruptura en l’esport alzireny. Si ja existien dos clubs d’atletisme, bàsquet o nata-ció, el futbol sala no va ser menys. En setembre, a l’hora d’inscriure el club en la nova categoria, els diri-gents de l’At. Alzira, Jaume Pradas, Salus Madrid i Bernardo Roca de-cidiren que l’equip es quedara en categoria provincial “ja que véi-em que no hi havia una aportació econòmica suficient de l’espon-sor així com responsabilitat dels jugadors –els quals fallaven a ex-cessius entrenaments o antepo-saven festes com les Falles a par-tits de lliga”, explicà Pradas. D’altra banda, la major part dels seus ju-gadors volien jugar en la nova ca-tegoria i és per això que refunda-ren l’Alzira F.S. que va continuar tenint el patrocini de Deuxal. Els seus components foren Miguel, Vicent, Alfonso, López, Gumis, Jor-ge, Gonzalo, Toni, Sanchís, Carras-cosa, Paco, Vicent Lara, Eduardo i Rafa Navarro, José Sanfrancisco i

Deuxal, Campions de Lliga i Copa

Porcelanatto, Subcampió de Copa

Òptica Alzira, campiones de Copa


Isidro Lázaro. Tots ells estigueren dirigits per l’exjugador de l’Alzira F.S. Jorge Soler i després per Juan Garrido. El seu primer president fou José Luis Navalón, al temps que continuava sent l’entrenador del Porcelanatto L’Alcúdia. Situa-ció curiosa esta perquè els alcudi-ans tenien el filial en el club rival del Deuxal. L’Òptica Alzira, conjunt femení que es va integrar al nou club, fou dirigit per Juanma Du-que. Els vicepresidents eren Vicente Monte i Ar-mando Fita; el secretari, Juan Garrido; el tresorer, Toni Oliver i els vocals, Vicent Bixquert i Juan Be-teta. Actuava com a dele-gat Jorge Monte.

L’Atlètic Alzira, per la seua banda, va haver de formar un nou conjunt, el qual va estar format per joves jugadors que, so-ta el patrocini de Porce-lanatto varen convertir-se en filial de l’equip de l’Alcúdia. Coque, Emilio, Jordi, Javi, Moya, Bixquert, Ríos, Raúl, Pardo, Lázaro, Maseres, Abraham, Qui-co i Ruescas conforma-ren este conjunt que di-rigia Jorge Pla. El president era Bernardo Roca, Esteban Ortega el vicepresident i Javier García el tresorer. Antonio Flores va dirigir el juvenil.

La lliga, més que provincial, es

podia considerar comarcal per-què sols el Centre Penitenciari de Picassent i l’Olleria eren els dos únics equips no riberencs. Els re-presentants de la comarca eren el Deuxal i Porcelanatto Alzira, At-lètic i Sport Almussafes, Benifaió, Carcaixent i Viatges Agulló i s’afe-giren l’Alberic, Alginet i Sueca.

La pretemporada del Deuxal va ser curta amb sols dos enfron-taments i victòries sobre l’Olleria (3-1 i 2-5). Es van traure uns pas-ses de col·laboració que costaven 2.000 pessetes que no influïen en


l’entrada als partits, que era gra-tuïta, però donaven opció a par-ticipar en sortejos durant els par-tits al Palau. El principal objectiu del club era classificar-se entre els dos primers del grup per disputar les semifinals que, en cas de gua-nyar, els donaria accés directe a la categoria Nacional. I per supost, millorar la classificació de l’any

anterior en Copa, on s’arribà a semifinals.

Els derbis alzirenys foren d’allò més ca-

lents. El primer es va produir en la

tercera jorna-da de lliga i la victòria anà a parar al Deuxal per 6-1, encara que el Por-celanatto es va avançar en el marca-

dor. En la se-gona volta el

Deuxal tornà a guanyar amb el

resultat d’1 a 3. La culminació dels der-

bis va arribar en la final de la Copa autonòmica en

què ambdós es tornaren a vore les cares. Sota un calor asfixiant els dos equips oferiren un gran partit a Cullera que tornà a gua-nyar el Deuxal per un ajustat 4-3.

Tot i començar bé la lliga gua-nyant 1-6 a Carcaixent, l’empat a

1 contra el Sueca relega al Deu-xal a la tercera posició durant di-verses jornades. Guanyaria 6-1 al Porcelanatto Alzira i 0-4 a l’Sport Almussafes però empataren a 1 a Alberic. La victòria per 4-2 contra el Viatges Agulló de Carcaixent fou el punt d’arranc per aconse-guir el lideratge poc després. Gua-nyarien també al Benifaió per 1-5 i, tot i perdre dos partits seguits, a Alginet (4-3) i contra l’Olleria (1-2), els següents partits guanyats, 2-1 al Carcaixent i 1-3 a Sueca, els encaramaren ja a la primera posi-ció.

En Nadal, el 27 de desembre, els antics jugadors de l’Alzira F.S., Puig, Navalón, Joao, Novoa i Rafa Valencia entre d’altres, es van reu-nir per disputar un partit amistós al Fontana Mogort.

L’Sport Almussafes va ser ex-clòs de la competició per la Fede-ració Valenciana per uns incidents produïts a Alginet. Això va fer que la classificació es refera, llevant els resultats obtinguts contra l’equip de la Ribera Baixa. El partit ajor-nat i guanyat contra l’Alginet per 5-4 li donà avantatge d’un punt i el lideratge als alzirenys.

Però poc després, perdre 3-4 davant l’Alberic, li va fer perdre la posició de privilegi i fins i tot la segona plaça. El Deuxal li guanyà per segona volta en la tempora-da al Viatges Agulló i recuperà la segona posició que ocupaven els carcaixentins. Juan Garrido pas-sà a dirigir l’equip, en substitució

de Jorge Soler. La penúltima jor-nada de lliga va determinar quins dos equips jugarien els play-offs d’ascens: Deuxal Alzira i Alginet. El Deuxal li guanyà 3-1 a l’Alginet en la penúltima jornada de la lli-ga regular però els alzirenys se-guien a un punt d’estos. Els fe-ia falta que el Deuxal guanyara o empatara contra l’Olleria i que el Porcelanatto Alzira fera la matxa-da d’imposar-se a l’Alginet. I així va ser. El Deuxal empatà a 2 i el Porcelanatto s’imposà per 4-3.

Guanyar la lliga regular de res servia perquè encara quedaven els play-off pel títol. Però això no va ser cap problema. Les victòri-es seguien arribant fins l’última al Palau d’Esports contra l’AD Buñol per 4-1 que es va regar amb cava i va ser passada per aigua, amb la participació inclosa de l’alcalde d’Alzira, Alfredo Garés i el regidor d’esports, Arturo Gallego.

A per la CopaEls festejos per l’ascens li feren

una mala passada al Deuxal que va caure 4-1 en l’últim partit del play-off. Això sí, la classificació per als quarts de final de Copa ja es-tava aconseguida per haver dis-putat el play-off. La ronda copera començà amb un clar 4-1 sobre l’Olleria, el que obligava a enfron-tar-se per cinquena volta en la temporada al Deuxal i l’Alginet (dos en lliga, dos en play-off i ara en Copa). I cada volta les victòri-es sobre l’Alginet resultaven més

extenses. L’última per 1-6 jugada a terreny neutral, l’Alcúdia.

Per tercer any consecutiu, una localitat de la Ribera va acollir les finals de la Copa. A l’Alcúdia i Alzira va seguir Cullera amb gran presència d’equips riberencs en la disputa dels títols. El Llaurí co-mençà sent subcampió infantil, el Porcelanatto L’Alcúdia va vén-cer còmodament a la Unió de Vi-la-real per 8-2 però abans d’esta final de categoria Nacional arribà la de Provincial que estava prota-gonitzada pels dos equips de la capital de la Ribera Alta. El Porce-lanatto Alzira havia evolucionat molt des de principi de tempora-da, passant de no puntuar en les primeres jornades a aconseguir la victòria sobre el subcampió de lliga regular, l’Alginet, donant-li el campionat de grup al seu màxim rival, el Deuxal. Després, a la Copa també va eliminar al subcampió absolut de la lliga provincial, en guanyar 2-3.

A la final copera, Kiko avançà al Porcelanatto. El partit estava tan renyit que 15 minuts costà tren-car el 0-0. Sols un minut després Gonzalo empatava per al Deuxal



però Salus marcà de penal el 2-1 al fil del descans. En la represa, Ra-fa Navarro marcà amb una mag-nífica volea el 2-2 però de nou Sa-lus va desfer l’empat. Els últims minuts foren la bogeria. Jorge sorprengué a l’eixida d’una treta de banda i Paco, a 47 segons per a la fi va culminar una contra que donà el doblet i l’ascens a Nacio-nal B al Deuxal Alzira F.S.

El femení, campió de copaL’Òptica Alzira va afrontar la

lliga amb un canvi d’entrenador. Juanma Duque prengué el relleu de José Luis Navalón. La lliga va començar amb dos empats a 3 contra el Neskas Sagunt i Yumas València A i una severa derrota (7-1) a Riba-roja. Tres roïns resul-tats que posaven a les alzirenyes en una impròpia setena posició. El relleu generacional seguia pro-duint-se i les joves havien d’anar agafant el pols a la categoria. La victòria per 12-1 sobre el Pilar va ser el punt de partida per a una ratxa de 13 partits invictes, de què 12 fo-ren triomfs. Eixe empat, contra el Riba-roja, li obligava a gua-nyar-ho tot per ser el millor se-gon dels tres grups i classifi-

car-se per a la fase pel títol. Opta-ren a ell però no el pogueren ob-tindre.

Almenys, l’Òptica Alzira es va resarcir de les decepcions que su-posaren les dues derrotes en les dues últimes finals de Copa i es va venjar del seu últim botxí, el Riba-roja, guanyant-li en la final cope-ra per 3-2. Eixe seria l’últim triomf d’un grup irrepetible de jugado-res. L’equip femení va continuar poques temporades més fins la seua desaparició.

1998-99Per afrontar la primera tem-

porada en Nacional “B” es confià la direcció de l’equip en un en-trenador amb experiència en es-ta categoria. La plantilla és molt similar a la de l’ascens. Continu-en defensant la porteria Miguel i Vicent, mentre que segueixen Jorge, Gumis, López, Alfonso,

Sanchís, Vicent Lara, Toni, Pa-co i Carrascosa. S’incorporaren Carlos i Boti. El delegat era Jor-ge Pla. Deuxal continua patro-cinant l’equip.

El debú fou perfecte amb una victòria per 8-6 sobre el Vall d’Uixó, equip que arribà amb


sols huit jugadors però que es va arribar a posar amb 6-6 a l’elec-trònic. Paco Hernández va obrir la lliga amb un hat-trick. La següent setmana el Deuxal va assabo-rir l’amargor de la derrota, a més per segon partit consecutiu des-prés de caure entre setmana da-vant el Benicarló en Copa Gene-ralitat. El Picassent, equip que dos anys abans li va llevar l’ascens als alzirenys s’imposà per 8-6, enca-ra que el Deuxal portà avantat-ge al marcador fins a tres voltes (0-1, 1-2 i 4-5). Amb l’ascens del Porcelanatto l’Alcúdia a Nacional A, el derbi riberenc passava a ser el Deuxal Alzira-Sucro Cullera. I el primer va ser al Palau d’Esports. Els de la Ribera Baixa estaven ca-pitanejats per l’alzireny Salus i, amb més experiència a la cate-goria, dominaren l’encontre i el marcador, fins que Gumis, en els últims minuts marcà dos gols que nivellaren el resultat (5-5). Per su-

plir la baixa a la porteria de Vicent es va fitxar a Villa, de l’Alfafar.

La Copa Generalitat va ser un tràmit per al subcampió de Naci-onal A, el Benicarló, que guanyà també en la tornada i per un con-tundent 0-4. Tampoc en la segona eixida es va tornar amb victòria. El subcampió de copa, l’Associa-ció de Veïns La Unió de Vila-real guanyà 8-5. L’Artísticos de Levan-te de Borriana va ser un dels ri-vals més febles i fou derrotat per 6-3. Set dies després per fi arribà la primera victòria com a visitant, per 1-2 a Alboraia, el que li va val-dre per sumar el punt 10 i ser sisé, empatat amb el quart. El segon desplaçament consecutiu que fe-ren els alzirenys fou a Nules amb un fum d’adversitats. No podien viatjar Carrascosa, Alfonso i Car-los. Toni sols disputà els primers minuts. A més, per cobrir el mínim de 8 jugadors s’hagueren de con-vocar els tres porters i damunt,


Jorge va patir una infecció durant el desplaçament que li va impe-dir jugar. Tot i això, els blaugrana –que així vestia el Deuxal Alzira- feren el 0-2 gràcies a Gumis i To-ni. Però les desgràcies no venien soles i Miguel es va fer un esquinç a la mà i s’encaixà l’1-2. Però de poder consolidar la victòria en la segona part, el Caixa Rural Nules va remuntar. Els alzirenys entra-ren en una crisi de resultats on la victòria per 3-4 a Moncada fou un oasi ja que després es va caure 2-3 contra el Riba-roja i 4-2 davant el líder, el Vila-real, al que se li va plantar cara.

En la segona volta, continuà la irregularitat. El Vall d’Uixó va gua-nyar en el primer partit per 4-2. Al Picassent sí se li va poder gua-nyar a casa per 3-0 mentre que a Cullera es va viure un altre emoci-onant derbi que va resoldre l’alzi-reny Salus, marcant el 5-4 per als de la Ribera Baixa a 40 segons per al final.

Les falles han fet males passa-des als alzirenys perquè alguns dels components de l’equip, tam-

bé fallers, elegien les festes de què havien pagat quota a jugar el partit de lliga. Això passà en el desplaçament a Borriana on al-guns es quedaren per a la Crida i perderen 9-3. A més, López, Gu-mis i Toni es lesionaren i amb tres jugadors i el porter encaixaren els tres últims gols.

Pasada la Pàsqua, el Deuxal vi-sitava el Riba-roja al que guanyà per 1-5 i sumava la cinquena jor-nada sense perdre. El líder, l’Auto Real de Vila-real no tingué com-passió i matxacà per 4-7. El Deu-xal demostrava que havia alcan-çat la majoria d’edat al futbol sala en no posar-se nerviós quan l’Aldaia li guanyava 0-4 i va saber sobreposar-se per remuntar.

El sisé lloc a la classificació en la primera temporada en 1ª B va ser qualificat com a notable.

1999-00En la segona temporada en

Nacional “B”, l’empresa Lauren’s & Danny S.A. es converteix en el nou patrocinador de l’Alzira F.S. La campanya fou espectacular. Es guanyà la lliga amb la condició d’invicte i sols es deixà escapar 8 punts, fruit de quatre empats. L’espónsor, Lauren’s & Danny, con-firma el seu suport econòmic i el club decideix jugar en la 1ª Naci-onal “A”, divisió de bronze del fut-bol sala nacional. L’equip que va aconseguir esta fita estava com-post por Vicent Boluda, Miguel,


Carrascosa, Paco, Toni, Sanchís, Boti, Juan Antonio Vázquez, Juan Antonio Martínez, Jorge, Gonza-lo y Carlos Martínez, seguint com a entrenador Manolo Díaz. Des-prés d’uns anys al Porcelanatto l’Alcúdia Braulio juga a l’equip de la seua ciutat.

Parlar d’un inici de lliga espec-tacular té poc de sentit quan en tota la temporada no es perd cap partit. Començà la lliga guanyant al Mislata 6-2, 2-9 al Vall d’Uixó i 5-1 el Dominicos.

Amb quasi la mateixa planti-lla de l’any anterior els rivals es quedaven a l’altura del betum i el Caixa Rural Nules sucumbia 1-6, el Buñol, recent ascendit, va caure per 8-3, encara que anà per davant en el marcador (0-1 i 2-3). L’empat a 3 contra l’Artísti-cos Levante de Borriana li va fer perdre el lideratge a mans del Picassent. Després d’este bor-ró tornà a la senda de la victò-ria contra l’Alcora (5-3), La Ca-nyada (2-7) i Xiob Peri Sport de Castelló (9-4). En este encontre Paco marcà quatre gols i Gonza-lo, en la seua millor forma, acon-seguí el tercer hat-trick conse-cutiu.

Per acomiadar l’activitat es-portiva per la festivitat nadalenca, el Nou Bàsquet, el club d’handbol Ribera Alta i el Lauren’s jugaren un triangular en els tres esports on els gols i les cistelles tenien una puntuació compensada.

30 gols en un partit

El futbol sala és un esport atractiu per l’alta mitjana de gols que s’obtenen. Però el 27 de març de 2000 es va produir el marca-dor, possiblement més extens, al futbol sala espanyol federat se-nior. Manolo Díaz acabà tremen-dament enfadat després que el Lauren’s & Danny li fera 20 gols al Borriana. El motiu? El seu equip havia encaixat 10 gols i el partit s’havia paregut a qualsevol cosa menys un encontre de futbol sa-la. Dos setmanes després, el Lau-ren’s protagonitzà tot el contrari: un empat a 0 contra el Riba-roja.

El Picassent es desunflava amb el pas de les jornades i la festa de l’ascens fou un fet abans que aca-bara la lliga.

Líders en solitariAmb el nou any s’estrenà el li-

deratge en solitari en guanyar el Viatges Cullera per 4-5 i el rea-fermà en desfer-se del Picassent, principal rival pel títol, per 6-3, al que li treia cinc punts i 8 als de la Ribera Baixa. Les golejades segui-en comptant-se per partits. 2-7 al Mislata, 8-3 al Vall d’Uixó on el juvenil Carlos Martínez marcà el seu primer gol. 4-11 al Dominicos, 5-1 al Unió del Vila-real o 5-3 al Nules. Faltaven poques jornades per al final de lliga i al Lauren’s & Danny sols li faltaven nou punts per a obtindre l’ascens matemà-ticament.


2000-01La Ribera tornava a tindre un equip a la categoria de bronze del fut-

bol sala espanyol, la 1ª Nacional “A”. Per afrontar esta i nova complicada categoria, els riberencs comptaven amb un pressupost de 3’5 milions de pessetes. El brillant campió de Nacional B va comptar amb la majoria dels jugadors que obtingueren l’ascens. Vicent i Miguel com a porters així com Jorge, Braulio, Gonzalo, Juan, Sanchís, Toni i Paco. Este últim co-mençà la lliga estant de baixa per als següents sis mesos per una lesió i però acabà retirant-se. Javi Lázaro, primer i Carlos Martínez en febrer, Jordi i Fede s’incorporaren des del filial i per afrontar la nova catego-ria se fitxaren quatre jugadors: l’alzireny Kiko i Javi Aliaga del Cullera; David del Dominicos i José María del Vijusa Mislata. L’entitat es plante-

java com a primer objectiu agafar experiència en la categoria, mantin-dre-la i consolidar-la. Causaren baixa respecte a la temporada anterior Paco Carrascosa, Jose Luís Botías “Boti” i l’entrenador Manolo Díaz,. José Luis Navalón va dirigir tècnicament a la esquadra, fins que va ser relle-vat per Manolo Díaz a causa de resultats roïns que es produiren en les primeres jornades. També causaren baixaAliaga, Jose i David.

En pretemporada el Lauren’s & Danny Alzira disputà la Copa Gene-ralitat en la que va caure en la segona ronda. Primer s’enfrontà a equips de Nacional B, els quals estaven més rodats perquè la lliga començà més prompte. En el partit de presentació s’enfrontà a l’Olleria i guanyaren 5-3.


El debú no pugué ser millor. Victòria contra el San Pedro del Pinatar per 6 a 2. El primer cinc ini-cial el formaren Miguel, Gonzalo, David, Braulio i Juan mentre que Jorge, José María, Sanchís, Kiko i Javi Lázaro tingueren l’oportuni-tat de debutar al llarg del partit. Prompte les alegries es tornari-en tristeses. El D’Coky Cieza seria el primer botxí que guanyà per 6-1 en la 2ª jornada mentre que a la setmana següent, un altre dels cocos de la categoria, l’Hela-dos Alacant, trencava la condició d’invicte que el Lauren’s mante-nia durant quasi un any al Palau d’Esports alzireny. No millorà la si-tuació en els següents partits. En-cara que s’empatà a 3 a Albatera, les derrotes per 5-2 a Molina de Segura, 4-5 davant l’Auto Real Vi-la-real , encara que este últim va guanyar sols amb un gol a 36 se-gons per a la fi i per 3-1 contra el Palmar de Múrcia precipitaren la destitució de l’exjugador de l’Alzira F.S. en la primera etapa i ara entrenador, José Luis Nava-lón. Manolo Díaz tornà a l’equip que va fer campió de Nacional B i aconseguí l’ascens. Després del seu pas per Alzira, Díaz havia fit-xat pel Benifaió de lliga provincial i, amb acord amb l’entitat roig-i-blanca, començà una segona eta-pa a Alzira.

En el seu redebú es va complir la dita de “A entrenador nou, vic-tòria segura”. En un encontre amb

diverses alternatives al marcador, els alzirenys acabaren guanyant 5-4 al Construcciones Eurocope d’Águilas. Un empat a 6 davant el cuer, l’Universitat d’Alacant, ai-xò sí, sense quatre titulars, va pre-cedir a una sèrie d’importants victòries. La primera per acabar l’any contra el Benejúzar per 3-1 amb la qual s’allunyaven de l’as-cens. Especialment perquè els últims 7 punts dels 9 possibles s’obtingueren contra equips de baix. Als ànims de la Penya Sapo Gol s’unien també jugadors de la UD Alzira que presenciaven molts partits com Aliaga, Juanjo, Fortes, Víctor o Perea.

2001 comença amb la tradi-cional “Cuesta de Enero”, fet que també li va ocórrer al Lauren’s. En sols tres setmanes s’enfronta-va als tres filials dels tres millors equips de Divisió d’Honor del Mediterrani: Vijusa Mislata, Plat-ges de Castelló B i Mazarrón, que era el Pozo Múrcia B. El líder, el Vi-jusa Mislata va ser el primer en caure. Els valencians encara no havien cedit cap punt i tenien ju-gadors com Jose Hernández que solien jugar al quadre de Divisió d’Honor. Micky, tècnic del primer equip del Vijusa, va presenciar en viu com els riberencs anaven per davant en el marcador tot el par-tit fins el 4-5 definitiu. El Platges de Castelló va ser el segon i últim en caure per un rotund 8-3. Amb eixa victòria el Lauren’s pujava a


la 8ª posició a sols tres punts del següent contrincant, el Mazar-rón, que ocupava la quarta plaça. Però no va poder ser. Després de cinc partits invictes, perdien per 8-5 a terres murcianes. un retard de l’autobús va fer que al següent encontre, a San Pedro del Pina-tar, els alzirenys arribaren a punt del xiulit inicial i amb la ment fo-ra del partit. D’ahi que perderen 6-4 i el que era pitjor, a un punt del descens.D’eixes dues derro-tes els riberencs es van resarcir amb un impressionant 8-0 con-tra el quart, el Cieza. D’este par-tit cal destacar els quatre gols de Gonzalo i el de-bú de Carlos Martínez a la categoría. El se-güent desplaçament se-ria d’allò més complicat, l’Hela-dos Alacant, l’equip amb major pressupost del grup, però es va poder empatar a 4.

Victòria a Vila-real després de tres anys i mig

En la jornada 19 es va obtin-dre una altra fita. Quan qualse-vol equip viatjava a Vila-real es podia fer la idea que el màxim a obtindre seria un empat. Allà ana-ren els novels de la categoria i tragueren un 4-6 amb què tren-caren una ratxa de ¡¡tres anys i mig invictes!!. Les coses estaven tan apretades que estava en la 9ª plaça a 4 punts del descens però també als mateixos del 4t classifi-cat.

Passaven les jornades i els alzi-renys continuaven millorant fins que necessitaven sols tres punts per obtindre la salvació matemà-ticament. Els equips murcians pre-sentaren un recurs a la Federació perquè sols baixaren dos equips i no quatre. I a esta opció es va afer-rar l’Universitat d’Alacant, que es-tava en zona de perill, per compli-car-li el partit. El Lauren’s e s t i g u é més atinat i guanyà 4-3 amb

la con-s e q ü e n t

fe s t a

per la per-m a n è n c i a .

Passaren les jor-nades i l’últim par-tit de lliga es tancà


amb una nova victòria al Palau, 6-2 sobre el Mazarrón-Pozo B. Abans d’este últim encontre, el tècnic Manolo Díaz va ser renovat.

Segon millor equip de la segona volta

A la postre, el Lauren’s & Danny acabà classificat en una més que meritòria 6ª posició. i tot, d’haver tingut una miqueta més de sort en certs partits, fins i tot s’hauria estat acaronant la part alta de la taula classificatòria.

Al contrari que en anteriors temporades, el Lauren’s & Danny Alzira no pugué disputar la copa Federació Valenciana per jugar en categoria nacional ni tampoc la Copa d’Espanya que sols dispu-ten el Campió i Subcampió de lli-ga. A l’equip riberenc li quedà la satisfacció d’haver sigut el segon millor conjunt de la segona volta.

D’altra banda, el club alzireny va ser un dels primers en disposar de pàgina web gràcies a la inqui-etud del seu entrenador, Manolo Díaz. La seua adreça era http://lapagina.de/laurensdanny. No la busqueu perquè ja no existeix amb eixe nom i sí com a www.alzirafs.com.

2001-02Tal i com passava al futbol per

aconseguir alguna fòrmula per la que els clubs disminuisquen les

despeses, la Federació Espanyo-la va reestructurar la categoria de bronze. En realitat, es va reduir el nombre de grups també perquè el menor nombre d’equips fera que els millors jugadors s’ajunta-ren a estos equips.

El Laurens’s & Danny Alzira quedà enquadrat en un grup compost per valencians, castello-nencs, catalans i aragonesos.

La plantilla va patir únicament la baixa del porter Miguel men-tre que continuaren Vicent, Juan, Braulio, Gonzalo, Lázaro, Sanchís, Toni, Kiko, Carlos i Jorge. Puja-ren del filial Jordi, Boluda i Emi-lio mentre que començà a prova, encara que no continuà després, Ricky, davanter format a la can-tera de la UD Alzira i que després jugà a l’Alberic i el CD L’Alcúdia.

La lliga va començar de forma positiva amb dos victòries, tres empats i una sola derrota. Algun d’eixos empats era una victòria que es va diluir en els últims se-gons d’encontre que, en cas de conservar-la hauria propiciat estar en la part alta de la classificació.

Una de les primeres diferències que es va vore eixa temporada va ser l’arribada del Barça B amb un autobús despampanant, realment, més que així era el de l’empresa oficial del Barça i ens sorprengué a tots. Després ja seria un fet habi-tual però fins aleshores no estàvem acostumats a això, en un esport que, encara que era, i és, la tercera categoria nacional, dista molt dels


sous que es donen per exemple a la 2ª B. Este, contra el filial barcelo-nista, va ser un dels partits que tin-guérem la victòria a un pas i s’es-capà a trenta segons del final. Un moment roïn arribà en les jornades 7 i 8 quan es va perdre davant el Vi-jusa Mislata i s’empatà a 4 amb el penúltim classificat, el Rubí i Vicent Boluda salvà la derrota a 20 segons. La trajectòria es va redreçar amb sis victòries consecutives, moltes per la mínima (Terrassa –cuer que quasi se li va atragantar en guanyar-li per 5-4, Montserrat, Ripollet, Montsant Barcelona i les més destacades: Caspe i Pinseque Saragossa). Gua-nyar-li al Caspe va ser un dels tocs d’atenció que donà el club alzireny. Els dos equips arribaven molt igua-lats el Lauren’s & Danny era tercer classificat i el Casp segon, però la diferència de gols a favor era abis-mal: 45 dels riberencs per 73 en 11 partits dels saragos-sans. El partit va tindre de tot.

El Lauren’s s’avança amb un 4-1 que els aragonesos igualaren abans del descans. Després d’un inici de la se-gona part igualat, el Lauren’s acabà convertint l’encontre en una festa amb quatre gols més. Idèntic mar-cador (4-8) va aconse-guir set dies després contra el Pinseque de Saragossa amb què su-peraven al Vijusa i s’alça-ven a la segona posició. Tal ratxa va ser tallada de colp pel Riba-ro-ja que va guanyar a Alzira per 3-5 i va fer po-sar els peus en terra quan ja es co-mençava a somni-ar amb l’ascens a la Divisió

d’Argent. El ex de Vijusa i la següent temporada jugador de l’Alzira


F.S., Javi Cobo, va amargar la ves-prada i la fi de la primera volta.

La segona part de la lliga co-mençà amb una victòria sobre un rival directe, el Vila-real amb que es confirmà a la 3ª plaça i allunyà als castellonencs a 6 punts. Un al-tre rival directe, l’Olímpic Florestà de Sant Cugat del Vallès caigué per 2-3. Seguien les victòries en-cadenades sobre el Manresa (5-2), equip creat a base de talonari pe-rò que ocupava la part baixa de la taula. Després s’imposaren al Bar-ça B al Palau blaugrana 2 (0-1) i venjaren la derrota de la primera volta guanyant-li 6-1 a l’Andorra aragonés. Conforme passaven les jornades, la lluita pel primer lloc i única plaça d’ascens a Divisió de Plata. L’empat a 2 contra el Viju-sa Mislata allunyava dos punts més respecte al Casp que comp-tava els seus partits per victòries i s’alunyava a sis. A més, quan hi hagué alguna possibilitat, es des-aprofitava com en la jornada 23 que el Casp va caure a Manresa 7-3 però el Lauren’s també ho feia a la canxa del penúltim classificat, el Rubí, per 8-7. I com en la pri-mera volta, patia de vertígen so-bre els equips de la part baixa de la taula classificatòria. Si en la pri-mera volta el Terrassa va compli-car la victòria alzirenya, en la tor-nada, els catalans guanyaren per un clar 4-1.

El paró lliguer per la festivitat de Pàsqua, li va anar bé a l’Alzira F.S. que es va centrar en conservar

la segona posició, encara que se-guia pressionant el Vijusa Mislata a quatre punts. I vaja que li va anar bé perquè un altre equip de dalt, la Penya Barcelonista Montserrat Monistrol va ser vapu-lejada per 9-4. D’este partit desta-cà el gol que als 5 segons de joc marcà el Lauren’s. En la següent jornada no es confirmà allò de que el resultat de la primera vol-ta pot ser reflexe del que pugue-ra passar en la segona. La victòria per 0-5 contra el Ripollet així ho demostrà quan 15 partits abans, els alzirenys guanyaren però per 6-5. L’ambient que es trobaren els riberencs és d’eixos que els afici-onats alzirenys desitgem per al nostre equip. Un pavelló abarro-tat amb 700 espectadors, cheer-leaders animant i una bandera de 20 m2 que deia “Benvinguts a la Bombonera”. Però de res va servir, ni tan sols la presència dels ultres del Frente Blanquiazul, penya del


RCD Espanyol. Seguiria corrobo-rant l’equip de Manolo Díaz la re-cuperació de l’equip imposant-se amb comoditat al Montsant per 3-1, agraint així la notícia de que l’empresa alzirenya Lauren’s & Danny continuaria donant suport al principal equip de futbol sala de la Ribera.

Partit de divisió d’honorDeu anys després, el Palau

d’Esports va tornar a acollir un partit de divisió d’honor. En dis-putar el Pamesa València entre setmana la final de la Copa Sa-porta es va vore obligat a ajornar el partit de lliga contra el Jabones Pardo Fuenlabrada i que es dis-putara dissabte a la Font de Sant Lluís. Com que era final de la lliga ACB, s’havia de jugar a la matei-xa hora que la resta dels equips i impedia al Vijusa València dispu-tar el seu partit davant l’Ouren-se. El Vijusa va aconseguir que

una nombrosa quantitat de pú-blic tornara al Palau. La llàstima és que després no continuaren anant a vore l’equip alzireny en igual nombre.

A tres jornades per al final de lliga es disputava l’encon-tre més important per als dos primers equips del grup. I amb molt en joc. El Casp necessita-va la victòria per assegurar-se el títol de lliga i obtindre l’ascens a Divisió d’Argent mentre que amb els tres punts el Lauren’s & Danny Alzira obtenien mate-

màticament la segona plaça. Tot i que es va perdre 7-2, el partit es-tigué igualat durant bona part de l’encontre, però unes decisions arbitrals trencaren el partit cap als saragossans.

Manolo Díaz no va continuarEl tècnic Manolo Díaz va anun-

ciar, quan restaven dos jornades per al final de la competició, que no continuaria al front de l’equip alzireny. Una mínima esperança d’ascens es vislumbrava. Normal-ment alguns equips campions dels altres grups de Nacional A renuncien a la plaça en Plata però vistes les ajudes municipals que el club rebia no es feien il·lusions. L’any anterior, el club va rebre 2.400 euros en tindre els seniors masculí i femení i un filial, de ma-nera que en la present tempora-da esperaven rebre menys per-què sols es conservava el Lauren’s & Danny. Davant esta falta d’aju-


des i projecte, junt als continus desplaçaments des de València i els llargs desplaçaments, feren desistir a Díaz.

La lliga va acabar de manera fenomenal. Un empat li era sufi-cient per conservar la millor po-sició en la història recent del club i el partit contra el Pinseque de Saragossa es tancà amb una vic-tòria per 5-4. A més, en el partit que tancava la lliga més dura que havia tingut tants desplaçaments a Catalunya i Aragó, també es va aconseguir la victòria per 3-4 a Ri-ba-roja. A la fi, com a subcampió de lliga va traure 8 punts al tercer classificat, 11 al Vijusa Mislata i 14 al Platges de Castelló B.

La primera temporada com-pleta del segle XXI també va vore la llum del 1r torneig de 24 hores de futbol sala Ciutat d’Alzira, que s’organitzava com a alternativa al tradicional de Sant Bernat, però sobretot com a mitjà de finança-ment del club.

Primer àrbitre alzireny a Di-visió d’Honor

Per primera volta un alzireny dirigeix partits de la màxima ca-tegoria del futbol sala. Juan Be-teta, després de sols dos anys a la Divisió d’Argent on també estava altre alzireny, José Vicente Pastor, acabà com a número 1. “Durant la temporada estàvem entre els primers classificats del rànquing i Palacios i jo comprovàrem com cada volta ens assignaven més i els més importants partits. Als play-offs per l’ascens a Divisió d’Honor fórem la parella que més partits va dirigir”, explicà Beteta.

2002-03 La pretemporada estigué mar-

cada per un partit de presentació que ja s’ha convertit en un clàssic als estius de l’Alzira F.S. El València Vijusa F.S., aleshores campió de la Copa del Rei, visitava el Palau d’Esports. Abans de l’encontre es presentà tota la plantilla que pas-sava a estar encapçalada pel nou entrenador, David Alcoy i el nou president, Lauren Soler, que subs-tituïa el seu germà Javier. El par-tit va ser molt emocionant, amb l’empat a 1 campejant al marca-dor després de que els capitalins s’avançaren i a la fi guanyaren 1-2. Destacà la cara de pocs amics que posava el tècnic del Vijusa, Micky, en vore la contundència amb què s’havien emprat els alzi-

José Vicente Pastor


renys i sobretot Javi Cobo, ex del club valencià.

El repte per a eixa tempora-da, certament era difícil: igualar o superar el segon lloc obtingut la temporada anterior, ja que en eixa temporada promociona-ven per ascendir els dos primers. Difícil era i tampoc es començà amb massa cares noves. Es va fit-xar Sergio Ruescas, de la lliga lo-cal, però qui destacà sobremane-ra va ser Javi Cobo, ex del Vijusa, Mislata, Aldaia i Riba-roja. Amb 26 anys, tenia un promedi de 40 gols per temporada en els últims tres anys i ja deixà el seu segell la tem-porada anterior al Palau quan va marcar quatre dels cinc gols dels del Camp de Túria per guanyar 3-5. El tècnic arribava amb 30 anys d’edat i havent entrenat a les ca-tegories inferiors del Vijusa i la temporada anterior al Dominicos B on va finalitzar 4t classificat de Nacional B. A més, també era se-leccionador autonòmic.

Passada la pesada experiència catalano-aragonesa, la Federació

decideix tornar al format ante-rior i els alzirenys tornen a jugar contra conjunts de la Comunitat i murcians.

La lliga començà amb un em-pat a 6 davant el San Pedro del Pi-natar, li tornà la derrota de l’ante-rior campanya al Riba-roja per 2-5 i s’imposà a última hora per 5-4 al Universitat d’Alacant gràcies a un hat-trick de Kiko. El penúltim clas-sificat, el Sagunt, que no havia ob-tingut cap punt, va vapulejar els ri-berencs per 7-4. A la victòria per la mínima (2-1) sobre el Vijusa va ser un miratge amb una derrota per 5-4 contra altre dels cuers, l’Elx, dos empats a 3 davant Jumilla i a Alcantarilla i altra derrota contra el líder, Mazarrón, per 3-7. El final de novembre i desembre fou fantàs-tic amb quatre victòries consecu-tives que tornaren a pujar als alzi-renys a la segona posició, amb què es reactivava el somni de l’ascens. Lucentum i Helados Alacant, Vila-real i Albatera foren els decapitats. Tanmateix, els torrons sembla que sentaren mal i 2003 començà fa-


tal. Fins l’1 de març no arribaria la primera victòria de l’any. Abans es perdrien sis partits (Cieza, Plásti-cos Romero, Pinatar, Riba-roja, Ibé-rico Sagunt i Vijusa Mislata) i sols es colliria un empat a 2 davant la Universitat d’Alacant. La primera volta havia acabat amb uns núme-ros extranys per a la trajectòria ha-bitual de l’Alzira F.S. L’habitual era que els riberencs perderen molts pocs punts a casa i molts com a visitants però eixa temporada es donà tot a l’inrevés, deixaren esca-par 10 punts com a locals.

Relleu de tècnicLa quarta derrota consecuti-

va, produïda davant el Riba-ro-ja tingué com a conseqüència la destitució de David Alcoy. L’equip havia passat d’acabar 2002 com a segon classificat a un punt del líder, va caure fins l’onzena, a dos punts i dos posicions del descens. El jugador més veterà de l’equip i únic que continuava vinculat al club des de la primera etapa, To-ni Oliver, va deixar per primera volta la pràctica activa del futbol sala –hauria de tornar a vestir-se de curt més voltes, com li passà al seu amic, Vicent Adam en l’Alzira. Oliver passava a dirigir l’equip des de la banqueta. El Lauren’s millorà el joc però seguia sense guanyar. Per fi, amb el mes faller en curs, motiu d’alegria per a molts dels components de la plantilla, arri-baria la primera victòria de 2003. Fou davant l’Elx per 4-2, especi-

alment per un hat-trick de Kiko. La següent setmana quasi dona-ren la sorpresa al pavelló del se-gon classificat, el Jumilla, però els murcians remuntaren a dos mi-nuts per al final.

La porteria, posició maleïdaDurant tota la temporada,

una posició va dur de cap als res-ponsables de l’equip. Vicent Bo-luda, aleshores un dels millors porters del grup, estigué lesio-nat bona part de la lliga. Emilio també es va lesionar per la qual cosa s’hagué de convocar al ter-cer porter, que defensava la por-teria del Benifaió en provincial, Vicent de Haro. Amb el pas de les jornades s’alternaven alegri-es amb penes. En portes de les Falles, un dels rics de la catego-ria visitava el Palau, l’Alcantarilla. El mal “fario” de la porteria conti-nuava i en l’escalfament de Haro es va lesionar. Emilio, encara lesi-onat va forçar i jugà però en dos jugades va agreujar més la seua lesió. La casualitat va fer que el porter del filial, David Sanchis es-tiguera a la graderia i fóra recla-mat. El partit fou un espectacle de gols en la primera part que acabà amb 9-4. El resultat defini-tiu seria de 10-4. David, cancer-ber de la selecció comarcal, no va encaixar cap gol davant un conjunt que tenia diversos exju-gadors del Pozo i que solia visi-tar Alzira en les 24 hores amb l’equip d’Escayolas La Merced.


Els tres punts el tragueren de la zona de descens però el Lauren’s no consolidà la permanència fins unes quantes jornades més tard. Va perdre a Mazarrón 7-4, li gua-nyà sense complicacions al cu-er, el Lucentum Alacant, amb el quart hat-trick de la temporada de Javi Cobo.

Els alzirenys perderen la prime-ra clara opció de permanència en caure 5-4 contra l’Helados Alacant de Sant Vicent del Raspeig -que ara està en la Divisió d’Argent- però tingueren la sort que la resta d’im-plicats en el descens també perde-ren. Quatre jornades restaven per al final de lliga i el líder, Vila-real, visitava la capital de la Ribera Alta. Després d’una primera part excel-lent amb un 4-1 a favor, els castello-nencs minaren la moral dels locals i remuntaren fins posar l’electrò-nic amb 4-6 a falta d’un minut. Ei-

xe avantatge permetia els vilarrea-lencs assentar-se al lideratge, però mentre celebraven el gol després de tant d’esforç, Braulio, “el más lis-to de la clase”, tragué ràpid de cen-tre i marcà a porta buida. A tres se-gons per al final, dos dels principals golejadors de la història del club alzireny protagonitzaren la jugada de l’empat. Gonzalo baixà un baló que cedí a Juan i, amb un potent xut d’esquerres, marcava l’empat. Passada la Pàsqua, un angustiat Albatera ho intentà tot per salvar la categoria però va sucumbir per 8-7.

La penúltima jornada no va ser la de la tranquilitat per als alzirenys. Visitaven el Cieza, al que li faltava un punt per salvar-se i l’Helados Alacant visitava al Pinatar, segon classificat. I perderen els dos equips valencians (Lauren’s i Helados). Ai-xí, els alacantins quedaven a tres punts dels riberencs amb una jor-nada de per mig. Per sort, i per la seua qualitat, els alzirenys continu-aren fent història en el futbol sala de la Ribera. Una victòria per 10-6 contra un Plásticos Romero que res es jugava va ser suficient per no es-tar pendent del resultat del conjunt gelater. El 10é gol el va aconseguir Javi Cobo amb què va igualar la “lluita amistosa” que havia mantin-gut durant tota la temporada amb Juan per ser el màxim golejador de l’equip. Cadascú marcà 32 gols, Gonzalo en féu 22; Kiko, 19; Braulio, 15 i Javi Lázaro 13. A la fi, fins i tot, la classificació fou positiva, un 8é lloc.


Gran any del cadet El grup de jugadors que di-

rigia Salva Boquera va debutar en 2ª provincial cadet després de proclamar-se campió infantil l’anterior temporada. I ho va fer amb una magnífica segona po-sició gràcies al treball dels Borja, Paco, Alberto, Dani, Carlos, Yago, Edgar-màxim golejador-, Adrián, Gonzalo i Monerri.

Segon àrbitre alzireny a Divisió d’Honor

Juan Beteta va tindre un gran debú com a àrbitre a la Divisió d’Honor i va finalitzar en la 12a po-sició del rànquing arbitral. Un altre alzireny, Vicente López també es va incorporar a la màxima catego-ria. Al final, la parella Beteta-López va dirigir molts partits junts.

2003-04La temporada començava

amb una mala notícia esportiva, la retirada d’un dels grans gole-jadors que ha donat esta comar-ca, Juan. A més, l’altra de les alter-natives per perforar asíduament les porteries contràries, Gonzalo, va patir la primera lesió impor-tant que han acabat retirant-lo del futbol sala massa prompte. La plantilla estava composta per Emilio i Vicent Boluda com a por-ters i Jorge, Jose Sanfrancisco, Jordi, Gonzalo, Kiko, Javi Cobo,

Lázaro, Braulio, Boluda, Abel i Ra-úl Navarro, recuperat per al futbol sala, després d’un xicotet paró. Manolo Díaz tornà a ser l’entrena-dor de l’Alzira F.S. en la que fou 3ª i última etapa. Antonio Oliver es va convertir en el nou president del club.

Una de les principals novetats de la campanya és el canvi de pa-trocinador. Fins que l’empresa de neteja industrial, Nítida, va accep-tar la possibilitat d’esponsorisa-ció, l’equip es va dir Alzimarbres Alzira F.S. Això va ser possible grà-


cies a la col·laboració de Juan Car-los Cuenca, amant d’este esport que s’ha convertit en coesponsor des d’aleshores.

Els alzirenys seguien tenint un pressupost de 20.000 euros, xifra mínima per afrontar la tempo-rada en la que ni jugadors ni en-trenador cobraven (ni cobren), el que dóna més importància a la tasca que esta gent fa per amor a l’esport. Cal recordar que la Na-cional A és la 2ª B del futbol sala, mentre que jugadors de futbol de Preferent o 1ª regional cobren des de 90 fins 1.200 euros al mes, sent que la qualitat de joc és molt inferior.

El primer rival era una dura pedra de toc, el Jumilla que te-nia 180.000 euros de pressupost, 10 voltes més que els riberencs. Els àrbitres es veieren amedran-tats a la localitat murciana amb

un pavelló ple, amb cheerleaders i transmissió del partit per televi-sió. El Jumilla sols va guanyar per un gol (5-4), marcat a 30 segons per a la fi, després que Gonza-lo estavellara al pal el que podia haver sigut el 4-5. Amb el nou ci-cle, el club no volia patir tant com l’any anterior per mantindre la categoria per la qual cosa, era imprescindible no perdre tants punts al Palau d’Esports. I a la pri-mera ho demostraren guanyanyt 7-4 a l’Atunes Mazarrón.

En eixos anys, la Copa Gene-ralitat havia començat i tenia re-colzament per part dels equips. Es jugava entre setmana i en pri-mera ronda li tocà a l’Alzimarbres Alzira el tercer equip de la Comu-nitat Valenciana i equip de Plata, el Povet.com de Benicarló (per davant, a Divisió d’honor, estava el Platges de Castelló i el Valèn-


cia Vijusa). Els alzirenys entraren en la competició en imposar-se en la fase prèvia al grup format per Alboraia, Sagunt, Vila-real i Picassent. Res va poder fer con-tra un equip que havia disputat la fase d’ascens els últims tres anys i comptava amb jugadors com Vicentín o Sánchez Cava. El resul-tat, 1-6. Finalment fou eliminat en caure a la tornada 7-3.

Dos bons resultats, 3-4 al Sagunt i 6-3 al Picassent, precedi-ren a quatre partits consecutius sense véncer (Vila-real, Universi-tat d’Alacant, Benidorm i Pinatar) que li costaren el càrrec a l’entre-nador, Manolo Díaz. Éste va de-manar la ratificació en el càrrec per part de la directiva qui no li la va donar. El president, Toni Oliver, es va tornar a fer càrrec de l’equip fins l’actualitat.

El nou entrenador va redebu-tar a la banqueta amb un empat a 2 a la complicada canxa del Cieza. Habitual és en els equips murci-ans i alacantins comptar amb ve-terans jugadors de Divisió d’ho-nor i el següent rival, el Librilla, havia fitxat al brasiler Gera, que tenia vora 40 anys i no va estar massa brillant, especialment per l’apabullant victòria alzirenya per 6-0. Destacaren Javi Cobo amb 4 gols i el porter Emilio que man-tingué la porteria a zero, fet poc vist en el futbol sala. La recupe-ració del joc era un fet i en la se-güent jornada, es guanyà al líder... i al seu camp, Alboraia (1-5).

Tot i les lesions, però de nou grà-cies a un altre pòker de gols de Ja-vi Cobo, el Vijusa va caure al Palau per 5-3, encara que els de Mislata s’avançaren al marcador. A falta de 24 segons per al final del partit, de-butà Genaro Bixquert.

15 partits invicteEl Nítida enganxà una dinàmi-

ca tan positiva que li dugué a es-tar 15 partits invicte. Eren temps feliços en que els alzirenys anaven remuntant posicions. Javi Cobo seguia en estat de gràcia i marca-va gols de totes les maneres i en quantitats que anaven a més. Del 3-9 que se li endossà a l’Águilas, sis els va fer el valencià. Abel de-butó tras dos mesos entrenant amb l’equip. L’últim partit abans de Nadal no va ser totalment ple d’alegries perquè, encara que no es va perdre, la sensació va ser la mateixa perquè s’empatà a 2 al Palau davant el penúltim classi-ficat, l’Helados Alacant. La Nacio-nal A és una categoria ben com-plicada en què qualsevol equip de baix et pot amargar el dia. No ho va aconseguir el Serelles Alcoi però si ho va complicar. La victò-ria vingué a la Ribera amb un 3-4. Què difícil ho va posar el filial del Pozo, que eixa temporada era el Plásticos Romero de Molina de Segura. A 12 minuts per a la fi del partit, guanyava 1-5 al Palau i els de Toni Oliver aconseguiren re-muntar fins el 8-5.


La segona volta començà amb un partit estranyíssim. Ni el Jumi-lla que atresorava una mitjana de 7 gols per partit ni el Nítida foren capaços de canviar del marca-dor el 0-0 inicial. El següent rival, el Mazarrón havia anat a menys i fou vençut per 3-6, amb què els alzirenys pujaven a la 5a posició, la qual la consolidarien amb el 6-4 endosat al Sagunt. I continuava pujant. Després li guanyaria 2-3 al Picassent que, ajudats per la der-rota del Benidorm, els encarama-va a la 3a plaça. Vila-real i Nítida, 4t i 3r, s’enfrontaren en la jorna-da 21 i la victòria podia acostar a qualsevol dels dos cap al líder, el Jumilla, que els avantatjava en sis punts. Però ambdós conjunts es trobaren amb l’arbitratge de dos col·legiats murcians que enerva-ren els ànims, sobretot dels alzi-renys i no contentaren a ningú, bé sí, al Jumilla amb l’empat a 3 dels

valencians. L’irregular Universitat d’Alacant també va ser guanyat per 4-5 i arribà el Benidorm, un bon equip al que no li feien falta ajudes i se les trobà sense dema-nar-les. Els dos porters titulars es-taven lesionats i el filial, Benifaió, es va negar a cedir a David, al-legant que sols disposaven d’ell per afrontar el partit de lliga. Jo-se Sanfrancisco va ser l’elegit per defensar la porteria. Els alacantins sempre anaren però, per a sorpre-sa de tots, Jose va fer un partidaç i els benidormers acabaren sorpre-sos en saber que era un jugador de camp qui els estava amargant la vesprada.

Tota una volta havia passat des que els deixebles de Toni Oliver perderen l’últim partit de lliga...i va ser el mateix equip que va in-fringir aquella derrota els que tor-naren a véncer als alzirenys, el Pi-natar. Els murcians guanyaren 5-1


en partit disputat en plens dies de falles, fet que, com es normal, acusaren els riberencs. Eixa der-rota sols va ser una xicoteta i in-significant taca en un expedient magnífic en el curs 2003-04. De fet a la següent setmana, el Nítida guanyà al Cieza 6-2 i assolí la 3ª plaça al véncer el Librilla 4-9. Sols quedaven sis jornades per al final de lliga i l’Alboraia, segon classifi-cat, visitava el Palau, amb els alzi-renys a tres punts dels de l’Horta Nord. Però els xufers, perquè no els passara com en la primera vol-ta que perderen 1-5, es tancaren a la seua àrea. El Nítida ho inten-tava i ho intentava però no perfo-rava la porteria contraria, ben al contrari que l’Alboraia, que mata-va a la contra fins el 2-5 definitiu.

Amb sis punts de diferència respecte al segon, en la resta de partits va condir el desànim en-tre els jugadors per no tindre un gran objectiu que aconseguir. A la fi, el Nítida Alzira F.S. acabà la lliga en la 4ª posició, a sols un punt del tercer. Tot i que dos temporades abans s’havia assolit la 2ª plaça, la 2003-04 es pot considerar la mi-llor temporada de la segona eta-pa del club, perquè és molt més forta una lliga contra valencians i murcians que contra catalans i aragonesos.

Les absències anotadores de Juan i Gonzalo foren suplides amb una altra gran temporada de Javi Cobo que va marcar més de 40 gols.

2004-05La nova temporada s’afronta-

va amb dos baixes importants: Javi Cobo que se n’anà al Maris-tes València i Jordi que marxà a l’Alginet. En el capítol d’altes, s’in-corporà Emilio, porter, i l’ala-pi-vot Paco Català, ambdós de Cu-llera. També començà la lliga un jove suecà de 20 anys, Álex. L’en-trenador seguia sent Toni Oliver i Braulio Correal compatibilitzava les tasques de directiu, jugador i preparador físic.

Paco Català començà demos-trant la seua qualitat golejado-ra amb tres gols contra el Vijusa Mislata per derrotar als de l’Horta per 3-7. Este resultat propicià co-mençar la lliga com a líders. L’al-tra bona notícia va ser el debú del juvenil de primer any, José Car-los Iñigo, qui després es va fer un lloc al primer equip. Tot no podia ser bo i Gonzalo va recaure de la seua lesió, perdent el golejador per a tota la temporada, pràctica-ment. En el debú a casa, el Nítida deixà escapar una renda de tres gols contra el recent ascendit Ca-ravaca que acabà empatar a 4.

El Nítida va guanyar el segon partit consecutiu a casa per 6-2 contra el Ibérico Sagunt que dirigia l’extècnic alzirista, Ma-nolo Díaz. José Carlos debutà a Alzira entre aplaudiments i a punt estigué de marcar un gol. Seria en la quarta jornada quan perdria la imbatibilitat en caure clarament 6-3 davant l’Helados


Alacant. Gonzalo, per sorpre-sa va reaparéixer. Altre recent ascendit, el Torrevieja, visita-va el Palau amb quatre victòri-es consecutives en els quatre partits disputats. El partit va ser d’aquells que es guarden a la memòria perquè els gols ana-ven caent fins un impressio-nant 12-1. Set gols en la primera part feien les delícies del pú-blic. L’equip venia d’una peda-nia nomenada La Mata. Quan el local Álex marcà en pròpia por-ta l’únic gol alacantí i feia l’11-1, el públic esperava el 12é per fer l’equivalència amb la Malta de 1983, que encaixà el mateix resultat. Els alzirenys tornaven a la tercera posició viatjant a Mo-lina de Segura per enfrontar-se al Plásticos Romero. Cinc minuts de desordre li costaren el partit als alzirenys que perderen 8-6, després d’avantatges per 0-2, 1-

3 i 2-4. En la segon part encaixà sis gols seguits. A partir de la 7ª jornada, el Nítida va caure a la zona en la que romandria tota la campanya. El Librilla, doblement golejat la lliga anterior, va apro-fitar les moltes baixes alzirenyes. La més important, la de Gonzalo que es lesionà en el calfament. A més, Àlex es llastimà el quàdri-ceps i Oliver es va quedar sense a penes rotacions. Quasi un any feia que el Nítida no encadena-va tres derrotes consecutives i ho va fer a Águilas per 7-4. Per a major desgràcia, el líder, el Ma-ristes UPV València venia al Pa-lau d’Esports, capitanejat per Ja-vi Cobo. La qualitat del conjunt que al final de la lliga va aconse-guir l’ascens a Divisió d’Argent la van demostrar amb accions que suposaren un 3-5 i que dei-xaren el Nítida a tres punts del descens. La crisi s’agreujà amb


l’11-4 rebut a Vila-real. Però des-prés de cinc derrotes seguides, l’Alzira F.S. va tornar a assabo-rir la victòria amb un 6-4 sobre l’Alboraia. Però eixa victòria es quedà com una illa en l’oceà perquè a la setmana següent va visitar el que fou l’altre gran as-pirant a l’ascens, el Benidorm, que guanyà 6-3. El recent ascen-dit Orihuela va demostrar que seria en eixe i els altres partits que disputà en anys successius un rival incomodíssim. I de fet, tragué un empat a 2.

En les següents jornades es recuperà el somriure en gua-nyar 4-6 al Cieza, 7-4 al Tota-na, empatar a 1 contra Vijusa Mislata i véncer 8-9 a Caravaca. Com li sol passar a l’esquadra alzirenya, dur molt d’avantatge durant el partit no és sinònim de tranquilitat en el tram final. De fet, el Nítida guanyava 3-9 i

en pocs minuts encaixaren cinc gols per la relaxació valenciana i també la permissivitat arbitral. En les següents setmanes en-garçaren dos derrotes (Sagunt i Helados Alacant) amb dos vic-tòries (de nou Torrevieja –que li llevà l’última possibilitat d’en-ganxar-se al carro de l’ascens- i Plásticos Romero –amb 4 gols de Català) i de nou, dos derrotes més(Librilla i Águilas).

La vespra de Falles (per als alzirenys), un 16 de març acor-daren jugar el partit entre Ma-ristes València i Nítida, que en realitat s’havia de jugar tres di-es més tard. Els de la Cap i casal i el Benidorm duien una lluita colze amb colze pel títol i l’úni-ca plaça que donava l’ascens a Plata. Els capitalins es posaren per davant amb un 3-1 però el gol de Lázaro a 50 segons per al descans clavà als riberencs en el


partit. Sabedors que res tenien a perdre, els alzirenys eixiren a pel partit i feren un parcial de 0-6 que acabà amb el 5-8 definitiu. Eixos tres punts a sis jornades per la fi de la lliga situaven al Ní-tida en la posició 11 però que eixa temporada quedava molt més allunyada en punts del pe-rill del descens.

Amb la permanència consoli-dada, encararen el tram final de la lliga i rebien el Vila-real que era filial del Platges de Castelló. L’eixida en tromba del locals –que es posaren amb un 3-0 a fa-vor fou contrarrestada poc a poc pels castellonencs que acabaren imposant-se 4-5. Un altre cante-rà, Edgar, debutà amb l’equip. El que perdia a casa ho recuperava fora i l’Alboraia encaixà un 7-9. Altre dels partits que quedaren per a la història fou el Nítida-Benidorm. Quedaven 4 jornades i el títol estava tan apretat que la plantilla del Maristes estigué present al Palau. Va ser “el partit dels Pacos”, el del Benidorm i Ca-talà. Les contínues alternances en el marcador tingueren el seu punt i a banda amb l’empat a 5. Els benidormers marcaren tres gols i pràcticament festejaven el títol, amb 5-8 a l’electrònic. Però Paco Català, inconmensurable, marcà tres gols més que eleva-ren el seu caseller d’eixe encon-tre a 6 tants. Per aquelles dates, es comentava de l’interés del Maristes per fitxar-lo en cas de

pujar de categoria, encara que no es va fer efectiu eixe estiu. Normal, l’interés perquè els seus números foren espectaculars: 63 gols en 28 partits. En les últimes tres jornades, els alzirenys con-tinuaren invictes, en eixe tram de competició, amb dos empats més a Orihuela i Totana i una victòria en l’últim partit a casa davant el Cieza per 9-2.

Finalment els riberencs aca-baren en la 10a posició amb 42 punts, a 22 del descens. Fins a cinc jugadors a la vegada deci-diren penjar les sabatilles i tots alzirenys: Javi Lázaro, qui sols estaria un any retirat de la com-petició oficial, Raúl Navarro, Jor-ge García i dos grans porters, Vicent Boluda i Emilio Dolz. Ex-cepte Vicent, perquè no podia posar dos porters, foren home-natjats amb un aplaudiment en el partit contra el Cieza quan To-ni Oliver va decidir posar-los a tots en pista.

Nou club a AlziraLa iniciativa de Manolo Gomar

va propiciar que l’Atlètic Alzira F.S. tornara a formar un equip sènior que començà la seua trajectòria en 2ª provincial. Fusteria Gomar era el seu nom i Fernando Perales “Pintinho”, el seu tècnic.

El Fusteria Gomar va aconse-guir el títol de lliga i l’ascens a 1ª provincial en la seua primera temporada d’existència.


2005-06Per pal·liar les moltes baixes

de la temporada anterior, el Níti-da va acordar la incorporació de Rober, Iván, Juanmi i Bruno, del Cullera i es fixaren també en un antic equip de Nacional A, com el Picassent d’on fitxaren a Vicent Carrasco i Maca. Va començar la lliga però es tornà al futbol l’al-zireny Vicent Peris, provinent del CE Pobla Llarga i com a por-ters Sergio Garrigues, ex del CF L’Alquerieta i Agustín Pastrana, de la lliga local. De l’anterior tempo-rada continuaven el porter Emilio, Braulio, Carlos Vives, Català, Kiko, Jose, el juvenil José Carlos i Gon-zalo, recuperat després d’una le-sió de quasi un any.

La renovació era necessària per a un equip que havia decai-gut en el joc i en la classificació. El sacrifici en esta categoria és molt gran amb desplaçaments similars als de la 2ª B del futbol però sen-se cap remuneració.

El València FS (ja no es deia Vi-jusa) va tornar a ser el convidat

per a la presentació i guanyà per 6-11, encara que el partit tingué dos cares diferents. Una primera part que els capitalins dirigits per l’ex de Divisió d’Honor, Pasarinho, dominaren i matxacaren amb un 0-5 però que en la segona esti-gué més igualat, amb un 6-6 de parcial, amb quatre gols més de Paco Català.

La lliga no començà bé en la primera jornada, on caigueren 9-5 a Orihuela, però va ser un mi-ratge perquè els alzirenys no perdrien en les següents sis jor-nades, amb cinc victòries i un em-pat. El recent ascendit, Llagostí de Vinaròs, ho va posar difícil en el primer partit a casa però se li va guanyar per 5-3. El Sagunt, tot i haver-se quedat molt debilitat i que al final perdria la categoria, va caure però únicament 2-3. Els del Camp de Morvedre arribaren a tindre un 2-1 a favor però Ca-talà i Kiko remuntaren. Altre re-cent ascendit, l’Alcantarilla ho va posar molt difícil, però amb la di-ferència amb el Vinaròs que els


murcians començaven a constru-ir l’equip que la següent tempo-rada aspiraria a l’ascens. Per al seu debú s’havien reforçat amb juga-dors del Papeles Beltrán de Divi-sió d’Honor i quatre del Jumilla, de Plata, així com el bon porter de l’Helados Alacant. Després de diverses alternances al marcador, Català marcà el definitiu empat a 5 a trenta segons per al final.

La victòria més còmoda de les últimes temporades es va produir a Tobarra (Albacete) per 1-7, tres punts que permeteren arribar a la tercera posició de la taula. Inclús seria segon en véncer 5-1 el Plás-ticos Romero. Un gol a falta de 10 segons per a la fi a Benidorm per-metia mantindre la segona plaça per última vegada.

En novembre, Iván pels estudis i Peris per la falta d’oportunitats –no és el mateix jugar bé en lliga d’empreses que a la categoria de bronze del futbol sala espanyol- deixaren l’equip. Per jornades, el següent partit caldria comptar-lo com a victòria encara que re-alment es va ajornar fins el 21 de gener a petició del Torrevieja, ja que es casava eixe cap de setma-na el seu president. Els alzirenys aprofitaren per ajornar també per a Pàsqua el de tornada perquè queia el 18 de març. Així, el 23 de novembre tornava a la lliga visi-tant el Vila-real i desesperant-se fins l’extenuació, veient com dot-ze xuts alzirenys anaven al pal i els castellonencs guanyaven 5-4.

Un Albatera molt corretjós li va complicar molt el partit al Níti-da anant-se’n amb 2-5 però en el tram final els alzirenys tornaren a salvar un punt.

Després de tres setmanes de sequera, els riberencs es retroba-ren amb la victòria a Alcoi (1-3) i repetiren idèntic resultat en un altre encontre històric. Visitava el Palau un Helados Alacant que ha-via guanyat 12 dels 14 partits ju-gats. L’únic gol alacantí arribà al final després que Rober, Gonza-lo i Català posaren el 3-0 a favor. Guanyar al Torrevieja 5-2 el partit ajornat suposà acabar amb excel-lent la primera volta de la com-petició, com a tercers classificats, empatats amb el segon, el Cara-vaca.

Encara començà millor la se-gona volta de la lliga amb un 9-6 sobre l’Orihuela –sis gols de Cata-là- que deixaren als alzirenys se-gons en solitari. La següent part de la competició, se suposava as-sequible veient els partits de la primera volta en què es guanya-ren cinc i s’empatà un. Però la his-tòria no es va repetir i es guanyà al Sagunt, Tobarra i Benidorm pe-rò es va perdre davant Vinaròs, Alcantarilla i Plásticos Romero. D’estos irregulars resultats van destacar el primer hat-trick del juvenil José Carlos que va fer en el 8-4 a Vinaròs i que tot i perdre més punts que en el mateix parci-al de la primera volta, es va acon-seguir estar en la segona posició.


També va causar baixa Rober, que tornava al Cullera.

Per suplir la baixa de Català, el Nítida va incorporar a Juanan Rigo, golejador de la lliga alzire-nya i davanter a la UD Alzira B.

Passat menys d’un mes, Paco Català va tornar a l’equip ja que el Jumilla no va poder donar la bai-xa a Bareta, encara que estava le-sionat, i per tant no quedava una fitxa federativa lliure amb que el cullerenc debutara en la catego-ria superior. Però su retorn resul-tà agredolç perquè Català va en-trenar poc amb els murcians i en la seua reaparició amb el Nítida marcà un gol però es lesionà per vore des de la banqueta la derro-ta contra el Vila-real per 3-5.

A eixa derrota seguiren tres més fruit de les baixes per lesió

que anava acumulant l’equip i que van fer perdre llocs a la classificació. Especialment do-lents foren els partits que es varen perdre a Caravaca (11-4), contra l’Alcoi (5-7) i a Águilas (15-5), en arriscar a posar por-ter jugador i donar minuts als juvenils Ángel, Requena i Cris-tian. La lliga es va tancar amb un empat a dos a Torrevieja, una victòria per la mínima (3-2) contra el Librilla i partici-pant sense voler-ho, encaixant una golejada, a la festa de l’as-cens i títol de lliga de l’Hela-dos Alacant a Sant Vicent del Raspeig.

Els alzirenys acabaren sig-nant una sisena posició, que-dant-se a quatre punts del quart classificat.

Paco Català se’n vaEls números de Paco Català no

podien passar desapercebuts (63 gols en 28 partits en la temporada anterior i 44 en l’actual). El Jumilla, exequip de Nacional A que es va enfrontar al cullerenc i en eixe mo-ment en Divisió d’Argent, li va fer una oferta a la que el club no es va tancar, pensant en el jugador qui havia donat la seua plenitud com a jugador a l’equip riberenc. I Català es va acomiadar com millor sap fer, amb dos gols que culminaren el 5-2 davant el Tobarra amb que el Ní-tida seguia sent tercer.


Ascens del juvenil a Divisió d’HonorL’equip juvenil va continuar la

seua trajectòria ascendent. La lli-ga va ser d’allò més renyida en dura pugna amb el Moixent, qui a la fi seria el campió. Va ser en la penúltima jornada quan els de Salva Boquera visitaven la canxa dels màxims rivals. Els alzirenys sols havien perdut dos partits i com a locals mentre que lluny del Fontana Mogort es contaven tots per victòries. Un ambient hos-til –amb llançament de coets al camp- i un terreny de joc a l’aire lliure molt esbarós foren els con-dicionants de l’encontre que co-mençà amb dos gols dels locals, que foren contrarrestats per al-tres tants dels alzirenys. Estos, que sols sabien jugar a l’atac –el que els havia suposat ser de llarg els màxims golejadors- anaren

a per la remuntada i encaixaren dos gols més abans del descans. La derrota es consolidà entre co-ets pel terreny de joc i un àrbitre que no es va atrevir a suspendre l’encontre.

En Copa, la trajectòria també va ser quasi impoluta. Començà amb una lligueta que dominà per complet, davant Riba-roja B i Loreto de València. En huitens de final va superar l’Utiel, en quarts al primer Divisió d’Honor, el Dominicos de València. En se-mifinals els alzirenys es queda-ren a les portes de la glòria. Tot i avançar-se en l’anada per 0-2 i 2-3 contra el campió de la màxima categoria juvenil, el Maristes Va-lència, estos acabaren guanyant 5-3. La tornada s’hagué de jugar a Carcaixent i a l’aire lliure per la reclamació que va posar el Do-


minicos, acusant l’equip alzireny de permetre incidents durant el partit de l’anterior ronda. El ju-venil li va guanyar al campió de lliga i copa per 3-1, però en esta competició no imperava el valor doble dels gols en camp contra-ri i es llançaren penals on els va-lencians estigueren més encer-tats.

El segon lloc en lliga millorava la tercera plaça de la campanya anterior en que debutava l’equip amb jugadors juvenils també de primer any i cadets. La gran quan-titat de gols li va permetre ser el millor subcampió de manera que en juliol van rebre la notícia que l’equip passava a engreixar la Di-visió d’Honor, màxima categoria autonòmica a nivell juvenil. Un any redó.

2006-07El primer referent del futbol

sala riberenc afrontà l’actual tem-porada amb set jugadors nous, xifra més alta del previst però ne-cessària després que per motius laborals deixaren l’equip els cu-llerencs Juanmi i Emilio. Ambdós s’uneixen a Carlos Vives, que es va retirar, i a Paco Català, que final-ment va complir el seu somni de jugar en Divisió de Plata amb el Maristes UPV València.

Per reforçar la porteria, es va fitxar a Jonathan del Picassent –qui deixà l’equip poc després- i Abel, del Cullera que compartiren porteria amb Sergio. L’alzireny es-tà vivint un any mogut perquè el seu treball a Orihuela li obli-ga a entrenar amb l’Albatera de Nacional B i jugar amb el Nítida


Alzira F.S. Continuen els alzirenys Braulio, Kiko, José Carlos, Jose, Juanan i Gonzalo així com els pi-cassentins Maca i Vicent Carrasco. El primer reforç per a esta línia fou Dani, ex del Serelles Alcoi però no arribà ni a entrenar en renunciar abans de començar la pretempo-rada. Sí arribaren Pablo, ex del Ma-ristes amb experiència en Plata, el carcaixentí Jordi Torres, altres dos ex del Picassent, Miguel i Óscar –que no arribaren a debutar- i Ja-vi Lázaro que retornava a l’equip després d’haver-se retirat un any abans amb sols 24 anys.

L’objectiu tornava a ser la per-manència, com totes les tempora-des, però sempre amb l’esperança de que la qualitat dels jugadors fóra suficient per superar moltes plantilles remunerades econòmi-cament. A la lliga hi ha tres “cocos”, Caravaca, Alcantarilla i Torrevieja amb què seria difícil combatre pe-rò la sorpresa podria ser possible.

Després de guanyar a l’Ar-miñana València B (4-1), va visitar amb motiu de les festes patronals al Tavernes de la Valldigna i s’im-posà 3-8. Esta temporada, tornava a visitar el València F.S. en la pre-sentació, amb nou patrocinador, Promocions Armiñana, i els capi-talins tornaren a guanyar.

Després d’una curta pretem-porada, començà la lliga a casa contra el Vinaròs amb dos em-pats seguits contra Vinaròs i a To-barra. L’equip albaceteny ja no era la pereta en dolç de la tempo-

rada anterior i pugnà amb els al-zirenys per estar en la part mitja alta. La primera victòria va resul-tar d’allò més treballada. El Xaloc Alacant mostrà ser un bon equip que acabà sucumbint per 7-5. Els dos empats inicials foren els únics de la primera volta perquè des-prés s’alternarien victòries i der-rotes. Un dels “cocos”, el Caravaca va guanyar sols per la mínima, 3-2, tot i que el resultat pugué ser favorable als riberencs. Primer perquè el Nítida guanyava 1-2 i després perquè un clar penal no assenyalat sobre Vicent Carrasco i la conseqüent queixa, fou aprofi-tada pels murcians per muntar la contra i marcar el definitiu 3-2.

La lesió d’Abel per a mes i mig i que Jonathan deixara l’equip a causa de les poques oportuni-tats, van fer que es fitxara David, del Picassent que uns pocs anys abans va ser porter de la selecció valenciana juvenil. Però també este porter abandonà l’equip. Fet normal perquè és una categoria ja molt complicada on es requereix molt de sacrifici en forma d’en-trenaments sense contrapresta-cions econòmiques. Guanyar 0-2 al Benidorm i 7-5 al Plásticos Ro-mero va permetre pujar a la quar-ta posició. La visita a Torrevieja no va tindre els resultats positius d’anteriors temporadas. Els de la Vega Baixa estaven cridats per aconseguir l’ascens i saberen so-breposar-se al 0-3 amb que co-mençaren els alzirenys per mitjà


de Kiko, Pablo i Juanan. Sens dub-te, acusaren les baixes de tres pe-ces importants: Vicent Carrasco, Lázaro i Jose.

Passaven les jornades i el Níti-da ballava al voltant de la 5ª posi-ció. Guanyà 4-3 a l’Urcisol Águilas, va caure per idèntic resultat a Vi-la-real on gaudiren de nombro-síssimes ocasions. El partit con-tra el vicecuer Asp no va ser tan senzill com sembla pel resultat. El protagonista fou el cancerber Sergio qui va parar fins a set do-bles penals quan el partit estava molt igualat. En la segona part, un Vicent Carrasco incommensura-ble va marcar cinc gols per fer el 9-2 definitiu.

La primera volta resultà d’allò més complicada per haver de vi-sitar els tres aspirants a l’ascens a Plata. L’últim va ser l’Alcantarilla i

a més, amb les baixes de Juanan, José Carlos, Fernando, Jordi i Jo-se, que no permetien fer rotaci-ons. Els murcians no perdonaren i donaren un sever correctiu (7-1). L’Electrónica Manises arribà al Pa-lau amb l’ex del Nítida Javi Cobo. Després d’una costosa primera part, els alzirenys pugueren tren-car la teranyina de la defensa ma-nisera, reafermada en marcar el 0-1, i guanyaren 4-2.

Dos anys sense guanyar a MúrciaLa Nacional A resulta especial-

ment dura si s’ha de jugar contra una regió que viu i gaudeix del futbol sala com és Múrcia. Estos equips fitxen exjugadors de Divi-sió d’Honor i Argent i paguen au-tèntiques fortunes –per a ser un esport amateur- gràcies a que hi ha empreses que donen el seu su-


port. El 9 de desembre de 2006 el Nítida aconseguia la primera vic-tòria en dos temporades a canxa murciana. Va ser a Librilla per 4-5. Els Nadals haurien pogut ser per-fectes de no ser perquè el com-plicat Orihuela, ara reconvertit en el Wonders Elx, tingué la fortuna de trobar-se amb dos gols en el seu caseller fets en pròpia por-ta pel Nítida i a la fi guanyaren 3-5. En tornar de les festes, la falta d’encert provocà una altra derro-ta a San Pedro del Pinatar (4-2). Al tancament d’este llibret, el Nítida Alzira F.S. guanyà els tres primers encontres de la segona volta: al Llagostí de Vinaròs, per 3-8, al To-barra (5-2) i al Xaloc Alacant (2-5), ocupant la quarta plaça.

El grup de xavals i el seu entre-nador, Salva Boquera, aconsegui-ren fer realitat el seu somni, jugar a la màxima divisió de les catego-ries inferiors: la Divisió d’Honor o com la nomenen a la Federació Valenciana: la Nacional juvenil.

El club seguia creixent i va unir-se amb l’Escola Municipal de Futbol Sala que també tenia a càrrec. Els joves aprenents aca-baven en edat infantil però no te-nien on seguir formant-se. Jose Sanfrancisco fou nomenat entre-nador d’este conjunt qui va patir els rigors de la primera lliga fe-derada contra equips que dispo-saven de jugadors més treballats i amb més experiència a la com-petició.


Agraïm la col·laboració de les cases anunciants

que han fet possible este llibret

Este llibret acabà d’imprimir-seals tallers de Matéu Impressors

el 10 de febrer de 2007,festivitat de Santa Escolàstica

Portada: Salvador GorbaEdita: Associació Cultural Falla El MercatImpressió: Matéu Impressors s.l. (Xàtiva)

Coordinació: David Chordà i Argente

Articles: Juan Marco, Antoni Lluís Martínez, David Chordà,Bernat Ríos, Xavier Garcia i Vicent Cucarella.

Fotos: Víctor Balaguer, Vicent M. Pastor, Xavier Garcia, Enric Laudes, Niclas, Bialcanet, Agustín, Raül Calabuig i José Luis Navalón.

Publicitat: Ana Canet, Bernardo Hernándiz, Bernardo Martínez, David Chordà, David Ríos, Fernando Gresa, Isabel Balaguer, José Andrés,

Juan Enguix, Juan Ortega, Paco Cano, Pepe Costa i Víctor Balaguer

Agraïments: Imprenta Reyes, Gráficas San Bernardo, Disseny i més, Raül Calabuig, Alberic informa, José Luis Navalón, Braulio Correal,

Antonio Oliver, Julio Vayà, Ricardo Bella, Gregorio Serrano, Salus Madrid, Juanma Duque, Rafa Dolz i Mari Carmen Cano

llibret falla el mercat alzira 2007

Documents