AC FALLAEL CANET

Cullera, Falles 2016

CULLERA-VALENCIA-MASSANASSATel: 961732181

1El Canet ‘16

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció

de l’ús del Valencià

AC FALLA EL CANET

2El Canet ‘16

E D I T AA c F a l l a E l C a n e t

D I P Ò S I T L E G A LV - 3 3 1 – 2 0 1 2

C O O R D I N AÀ l e x M o r a l e s

P O R T A D A I E X P L I C A C I ÓJ u a n G a b r i e l F i g u e r e s

C O R R E C C I ÓF e r r a n S a n z

F O T O G R A F I E SJ u a n G a b r i e l F i g u e r e sJ o a n R o i gC r i s C a t a l àA C L a P e n y e t aC o l · l a b o r a d o r sL i t e r a r i s

P U B L I C I T A TJ o a n R o i gJ o s é L u í s R e n a r dC a r l o s B o uM a n u e l M i g u e lJ o s e M a n u e l M o r e n o

A G R A Ï M E N T SJ o r d i M a y o rL o l e s G a r c í aE l i s a b e t h A r a g óF e r r a n G a d e aC l a r a C a s t e l l ó

I M P R E S S I ÓB l a u v e r d I m p r e s s o r s

C O L · L A B O R A C I O N S L I T E R À R I E S

F r a n c e s c C a m p sI v á n M o r a l e s

J u a n G a b r i e l F i g u e r e sA l e j a n d r o G a r c í a

E m i l i R e n a r dE n r i c L l u c h

A i t o r S á n c h e zA l b e r t L l u e c aC a r l a F e r r e rC a r l e s P r a t s

J o a n C a s t e l l óJ a v i e r C e r v e r óR a q u e l E s c r i v à

P a c o R i c oV i r R u i z

R a m o n M a r íR a f a F o r m e n t í n

J o s e p A p a r i c iM a n e l J o a nJ u l i o M a r t í

L o r e n a S e n d r aM a r i a R o s a S a b a t e r

L l o r e n ç G a r c í aR a f a T o r t o s aA l b e r t L l u e c a

J o s é M a n u e l P r i e t oD a v i d F e r r e r

M a r t a T u rM a r c S a n j u a n

J o a n C a r l e s A l e m a n y

El present llibre ha participat en la convocatoria dels premis

de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

El present Llibret ha participat en el XX concurs de llibrets

organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera amb

la col·laboració del M.I.A Ajuntament de Cullera i , per

tant, està adaptat al que diuen les seues bases i també al

reglament faller aprovat en vigor des del 20 de març del

2011.

“Este llibret participa en el Premi Pepet – Falles UNESCO,

que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.

lletresfalleres.info)”.

“Este llibret participa en el Premi Malva Alzira de Poesia

Satírica, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres”.

“Este llibret participa en el Premi Mocador i/o en el Premi

Emili Llueca, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres”

“Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus , que

s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres”.

3El Canet ‘16

Pròleg 4

President d’Honor 6

Presidents 8

Fallera Major 10

Comissió i recompenses 12

Premis 2015 13

Fotografies 14

Explicació del monument gran 18

LES FALLES SÓN PONTS QUE FAN CULTURA 33

La Falla El Canet i la cultura 34

La Falla El Canet i la cultura 36

Cultura fallera en el Canet 40

Experiències dels nostres Presidents amb la cultura 44

Les Falles i la cultura són germanes 48

Les Falles, societat i política 50

Cullera és fallera 52

#Tweets culturals 54

Com un foc, que mai s’apaga 56

Falles, cultura i pensament lliure 59

El reconeixement internacional de les falles 61

La indumentària en les Falles 74

Cartell i imatge gràfica per a Falles de València 2016 75

El teatre i les Falles 78

El teatre és cultura 80

La importància del teatre en les Falles 83

L’audiovisual Faller 86

Canal 9 tornarà, el seu tancament va ser un cop d’estat 88

RTVV: una porta oberta que es va tancar 91

Falles i cultura 94

Entrevista a Clara Castelló 98

Literatura i llengua versus Falles 104

Falles i literatura? 106

Falles i cultura 108

Falles i cultura? 111

L’evolució del valencià a les falles de Cullera: un canvi cultural necessari

114

El nostre llibret com a nexe entre les Falles i la Cultura 117

Les Falles toquen, canten i ballen 132

Societats musicals i comissions falleres 134

Al voltant del cant d’estil 136

Per què balle danses? 139

Entrevista a Elisabet Aragó 141

Comentaris sobre danses 143

Les Falles i la cultura a Cullera 144

Cultura, sí… però amb el permís del xifli 146

La vida avança, i la cultura fallera... també 152

Estirant el límit 154

Més que una festa, un món de Cultura 156

Un passeig per la Cultura 159

Unes Falles diferents 165

Les Falles i la cultura en altres poblacions 168

Una passió col·lectiva 170

Un Torrent de Cultura...Fallera! 173

Anatomia de les Falles de Sagunt 184

Les Falles de Xàtiva vers la Cultura 187

La dimensió cultural de les Falles de Sueca 194

Guia comercial 198

4El Canet ‘16

Què pretenem?

Sabem que costarà entendre la filosofia i l’estructura d’aquest Llibret, ja que és el resultat de converses, reflexions i conclusions entre els que gestionem l’àrea de cultura a la Falla El Canet. Ens hem adonat, potser, que les Falles s’han convertit en l’agent social més important de Cullera, a més que hi ha més comissions falleres que altres entitats, i que una bona part de la gent que viu a Cullera és membre d’una comissió o participa indirectament d’alguna.

Amb aquesta publicació fallera volem posar èmfasi en el fet que les Falles fan una tasca social i cultural que cal reconéixer i posar en valor. Les comissions falleres a Cullera realitzen obres de teatre, exposicions artístiques i culturals, actes de promoció i ús del valencià –i no només de cara a la galeria, sinó també de manera interna, normalitzant-ne així el seu ús en les tasques administratives, trencant amb la diglòssia social establerta– a més de les xarangues, colles de ball tradicional, presència del cant popular i tota una llarga llista de fets que ens condueixen a entendre que les Falles són ponts, són vies de comunicació directa amb la gent, amb la cultura, amb la societat. Hem d’aprofitar la festa de les Falles per fer que la cultura estiga present en tots els àmbits de la nostra vida, millorant així el nostre desenvolupament com a individus racionals i com a ciutadans d’aquesta terra. És un fet de justícia, per tant, reconéixer aquesta tasca i en aquest Llibret es plasma de la millor manera.

I tot açò ho fem en un any en què la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València, juntament amb tots els agents polítics, socials i culturals, van a presentar una candidatura perquè la festa de les Falles siga Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

Els ponts i les persones

La història sempre ens ha demostrat que cal lluitar contra les adversitats, que cal reclamar amb paciència la virtut de mantenir-se serè davant les incerteses del dia a dia. Perdre la identitat significa autodestruir-se, i no per res, sinó perquè mai cap ésser humà en tot el seu trellat voldria perdre la memòria. La nostra història, el nostre passat o inclús a això que en diuen arrels, és memòria, i perdre-la significa desaparéixer inexorablement sense tindre cap lligam a la terra que t’ha vist créixer. No ho desitjaria ningú, més bé és una condemna. Ací podem recordar a Raimon, amb el seu “qui perd els orígens, perd la identitat”.

Les persones necessitem ponts, necessitem llaços entre nosaltres, tot siga per enfortir-nos o per treure endavant uns objectius comuns.

Aquest pont que uneix les Falles i la cultura és un pont de dignitat idiosincràtica i de reconeixement identitari d’un poble. Les Falles, en suma, ajuden a fer que el poble valencià es conega ell mateix.

Les Falles muten, canvien

En els últims anys, no sé si altres llocs, però si més no les Falles a Cullera –i per això volem relatar-ho

LES FALLES SÓN PONTSÀlex Morales Fernández

5El Canet ‘16

en aquesta publicació fallera– han experimentat un substancial canvi en la projecció de la seua política cultural.

Alguns han intentat sempre fer coincidir només les Falles amb el folklore; Tenen certa part de raó, la festa de les Falles és música, diversió, molt d’alcohol i una gran presència de fraternitat i alegria popular, però també per tot això aquesta festa s’ha reconvertit en la peça fonamental de la cultura a Cullera i a moltes ciutats i pobles de la demarcació de València.

Cal recordar, com hem dit en línies anteriors, que en aquest Llibret parlarem des de totes les perspectives possibles de l’ús del valencià a les Falles, l’activitat cultural de la festa, la visió des de fora de la nostra festa, dels audiovisuals valencians i de la mancança d’aquests per poder promocionar la festa, de la música, el cant i la dansa tradicional a en definitiva de la gran i necessària tasca que fan les Falles en la promoció de la cultura valenciana. Parlarem amb molta gent, i molta gent serà la que tinga veu en aquesta publicació de moltes maneres i en molts formats, des d’escriptors, poetes, filòlegs, literats, mestres, polítics, músics, estudiants, fallers de base, ciutadans d’a peu…

Esperem que vos agrade, però sobretot que junts continuem sent els protagonistes d’un temps en què les Falles ja no són el que eren, potser perquè han evolucionat, i ho podem veure en les noves generacions que estan sabent adaptar molt bé el discurs de defensar allò que és teu en relació a la identitat, i que sobretot estan comprenent el missatge que ens correspon com a poble: defensar la nostra memòria i la nostra cultura. I, sabeu què? Cada vegada hi ha més gent disposada a fer-ho, i de moltes maneres, i això és un gran pas, i un valor de futur com a societat.

6El Canet ‘16

7El Canet ‘16

Amb aquestes paraules vull expressar la més sincera gratitud a la Falla El Canet pel meu nomenament com a President d’Honor per a l’exercici 2015-2016.

Des de sempre, tot i no tindre cap càrrec en aquesta comissió a la qual sols m’ha unit l’amistat, he de destacar la gran acollida que m’heu dispensat i ha fet que m‘haja considerat un integrant més. És tot un honor gaudir amb tots i totes vosaltres, tant de la festa com dels actes culturals i totes les activitats organitzades per la vostra comissió en les quals he tingut el gust d’acompanyar-vos.

Amb aquest nomenament reafirme als llaços que van a unir-me des d’ara i per sempre al Canet i a la seua gent, als que agraïsc profundament aquest gran detall cap a la meua persona i per descomptat que és per a mi tot un orgull ser el vostre President d´Honor.

Moltes Gràcies i una forta abraçada.

Bones Falles!

PRESIDENT D’HONOR 2016Iván Yagüe Renart

8El Canet ‘16

9El Canet ‘16

És un honor per al cos de presidents de l’Associació Cultural Falla El Canet de Cullera saludar-vos des d’aquetes línies i desitjar-vos un feliç exercici faller.

Aquest Llibret és una peça única en el nostre poble, però també a la Comunitat Valenciana, ja que hem estat sempre al capdavant d’aquesta iniciativa cultural i literària.

Enguany la novetat és que som cinc presidents, cinc homes fallers que ja hem estat al capdavant de la tasca de portar aquesta comissió endavant com a presidents en els nostres respectius anys. L’exercici 2015-2016 és d’unió, de fraternitat i treball conjunt per fer

de la Falla El Canet una comissió forta, unida, gran, alegre, cultural, festiva i a l’avantguarda de la festa de les Falles.

Ens sentim tots cinc orgullosos d’aquesta Falla, la qual portem al cor i per això lluitem dia a dia per ella.

Sense més dilació volem que llegiu aquesta obra literària, la qual amb molt d’esforç hem tret a la llum i volem siga del teu gust.

Ens esperen unes Falles molt especials, amb moltes novetats i amb un record històric pel que som i hem sigut.

Bones Falles!

JUNTA DE PRESIDENTSManuel Miguel Peña (1996)

José Luis Renart Català (2000-2004)José Manuel Moreno Escolà (2008-2010)

Carlos Bou Mateu (2011-2013)Joan Roig Peyró (2014-2015

i President en Funcions)

10El Canet ‘16

11El Canet ‘16

Dona que portes l’essència, perquè ser fallera és un fet. La teua ànima és presència, junt al teu cor, a la d’El Canet.

A revoltes d’esta falla, des de la més tendra infància, que la teua il·lusió no desmaia, tampoc en l’adolescència. Per quatre vegades i amb honor i portat amb molta elegància el teu port, dóna excel·lència per ser, de nou, nostra Fallera Major. Aida, els teus ulls són color de la tardor, encara que és primavera, la teua mirada, per la teua filla, està repleta d’amor... Vius per la xicoteta África, enyorada.

Jove mare i afanyosa fallera, embolicada estàs d’il·lusió, i a la teua falla i a Cullera... T’entregues amb dedicació. La teua sang és... de valenciania, balles elegant, el ball regional... De la teua persona, el poeta versaria, que la teua ànima és de valenciana total. La màgia de la nostra festa, entre el Xúquer i el castell, lluïx més, amb la teua bellesa... aprimorada... com un clavell.

Les teues llàgrimes al voltant de la falla, perquè cremarà amb la teua intenció... I encara que t’embolique l’emoció... per la festa, donaràs sempre la talla.

Francesc Camps i Muñoz

A LA FALLERA MAJOR 2016Aída Miguel Fernández

12El Canet ‘16

COMISSIÓ I RECOMPENSESPaula Acevedo de los Santos

Mariola Adam FuertesMari Carmen Blasco Gonzalo

Carlos Bou Mateu (B) (C)Laura Bou Mateu

Susana Bou MateuJosé Bou Montagud

Llorenç Calatayud Montoro (B)Rosana Castelló Altur

Rosa Maria Castelló AudíElizabeth Collantes Quesada

Aaron Delgado Blasco Vicente del Moral GilHector Fariza López

Consuelo Fernández Marzal (B) (C)Rosario Fernández Marzal

Juan Gabriel Figueres Hernández (B) (C)Juan José Gavarrell Daroqui

Dunia Gil BouAna Giner ValletJosé Gómez Edo

David González Piris (C)Paula Grau Puig

Nerea Gutiérrez i Baena (C)Roberto Hernández Gomila (C)

Antonio Hervás Tortosa (B)Rosa Mahiques PizarroSandra Marí Pérez (C)

Nacho Matilla MahiquesAida Miguel Fernández

Manuel Miguel PeñaÀlex Morales Fernández

Mari Carmen Moreno ColomJosé Manuel Moreno EscolàJosé Moreno Fernández (C)

Daniel Murillo EstebanVicky Musteikiene

Isabel Palau ÚbedaDesa Pons Ferrer

José Luis Renard CatalàNuria Roig Bou

Joan Roig Peyró (B)Virginia Ruiz Criado

Iván Santamaría Adam (B) (C)Vicent Santamaria Colom

Joan Signes Àngel (B)Anibal Vallejo i IborJan Van Geeloven

José Alberto Vercher Bodí

(B): Bunyol d’Argent (B): Bunyol d’Or (B): Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer(C): Cullera d’Argent (B): Cullera d’Or (B): Cullera d’Or amb Fulles de Llorer

13El Canet ‘16

PREMIS 2015Primer premi Secció SegonaPremi d’Enginy i GràciaPrimer Premi de la Promoció i ús del ValenciàQuart Premi de la Generalitat ValencianaSegon Premi de Llibret JLFPremi al Millor Article

14El Canet ‘16

EN EL PASSAT EXERCICI...

15El Canet ‘16

16El Canet ‘16

17El Canet ‘16

I EN AQUEST...

18El Canet ‘16

19El Canet ‘16

MONUMENT GRAN

El pacte del llobarro i el pont del “Cerimoniós”

ARTISTA FALLER

Xavier Tur Ortiz

GUIO I CRÍTICA

Juan GabrielFigueres Hernández(tres voltes l’ha feta)

SECCIÓ

Primera (quin remei)

Context en què ens trobem

Per vuité any consecutiu aneu a poder llegir

aquest text explicatiu, del qual no podreu fugir.

Aquest any jo he intentat,

ja que no faig el llibret, compondre un text millorat dels anteriors que jo he fet.

Difícil ha sigut l’any

per a fer aquestes coses, sense fer cap de malany

amb bromes respectuoses.

Tot fet amb una visió neutral, la qüestió és satiritzar, per donar-li al cadafal

els motius per a cremar.

Han entrat polítics nous: dur hauran de treballar

i no estar tocant-se els ous, perquè els tornem a votar.

A Sanjuan ja no el tenim amb el somriure brillant,

i la Rita no la sentim amb el valencià elegant1...

Esperem que els nous polítics

no es prenguen açò a mal, els fallers hem de ser crítics,

ja que és el tradicional.

1 “Dejeim passar el fred del verano”, enteneu la ironia, no?

20El Canet ‘16

Doncs no anem a perdre el temps I ja podem començar,

és un dels meus passatemps posar-me ací a recitar.

Jordi “El Cerimoniós”

Les passades eleccions

novetats ens van portar, i amb aquestes votacions

a Sanjuán van jubilar.

El PP a fer la mà: amb la seua polseguera

i amb un deute sobrehumà, que ha donat molta caguera.

El nou alcalde és Mayor

del bàndol dels socialistes, jurant consciència i honor2

amb propostes triomfalistes.

El trobem ací al remat amb la canya de pescar, ja que ha protagonitzat

el que serà criticat.

El xic està ben plantat però un poc cerimoniós, amb la glòria s’ha lloat i arriba a ser embafós.

Al Facebook ens referim

on ens explica el que ha fet,

2 “Jo, Jordi Mayor i Vallet, jure per la meua consciència i honor com-plir fidelment les obligacions del càrrec de alcalde de l’ajuntament de Cullera amb lleialtat al rei, i guardar i fer guardar la constitució com a norma fonamental de l‘estat”.

21El Canet ‘16

així nosaltres ho obrim i ens dóna molt de gustet3.

De res ens conta una història enredant-nos amb paraules,

amb una gran oratòria contant-nos contes i faules.

Li agrada fer-se la foto

amb el que ha fet o ha arreglat, així ens pot vendre la moto

mostrant-nos que bé ha quedat.

Però esperàvem amb ganes com s’havia decorat,

el seu despatx amb els mobles que ha canviat només ha entrat.

Diuen que era necessari

perquè estaven rebentats, fent fora el vell mobiliari tenint els diners contats.

El petit Morales

Acompanyat d’un cuquet

que es troba a la seua gorra, representa a un senyoret que li agrada la camorra4.

És un jove socialista i de la falla El Canet,

amb una ment idealista que li serveix de poquet.

3 I una col·lecció de M’agrada4 Ens referim a que li agrada molt la tertúlia i el debat.

Entra a les xarxes socials i ho fa tot pols quan comenta,

li ixen tots com a animals perquè el que diu els rebenta.

Ell és videoaficionat,

i en el Facebook ell es mostra dels temes que ell ha opinat,

amb saviesa o no, ho demostra.

Entre ell i el Joan Corihuela del que parlarem després,

ens tenen a tots en vela i tenim l’ambient encés.

Si aquest és el successor

quan es vulga retirar l’alcalde Jordi Mayor,

posem-nos a tremolar.

Amb aquesta tessitura si açò ens arriba passar,

el PSOE a l’amargura i el PP a governar.

Jordi, cal que l’espaviles

al teu petit Nicolàs, millor serà que el vigiles o aneu a tocar-se el nas.

El pacte del Llobarro

El nostre protagonista deu regidors va obtenir, volgué ser coalicionista però res va aconseguir.

22El Canet ‘16

Amb Compromís van parlar per a tenir majoria,

però en res es va quedar governant en minoria.

Oferien regidories

amb molt poca importància, i en temes d’assessories no hi havia consonància.

I augmentà el distanciament si parlem dels seus salaris, s’ha estalviat globalment, i per cap, més honoraris.

Després passen uns quants mesos,

quan estic quasi acabant de relatar aquests versos, i aquests acaben pactant.

Els collons ben bé em tocaren!

Si quasi ho tenia fet! Qui anava a dir que pactaren

i ara fan un arreglet5.

El pacte l’he anomenat, com a Pacte del Llobarro, perquè ara s’han ajuntat per a manar del cotarro6.

Aquest pacte s’ha format per a fer Cullera estable,

segons ells ho han acordat perquè era inevitable.

5 Paraula que els regidors castellanoparlants associaren a corrupció. I a partir d’açò, el guirigall. 6 No és estrictament una paraula valenciana, però al poble la utilit-zem i, a més, rima.

Però males llengües diuen que açò era consensuat, per a veure si deixaven el pressupost aprovat.

Pere Manuel ha sigut

gat vell que ho menejà tot? Perquè se sent decebut

de no haver xuclat del pot?

Les males llengües ens deien que a València anava a anar, Oltra i companyia el volien per a en CulturArts manar.

Es veu que a Mònica Oltra poc li ha tocat la bacora,

per tant no li ha quedat altra, pactar amb Mayor com fóra.

El Pont del Cerimoniós

Sobre un pont està Mayor,

l’antic que hi havia en l’estany, pont que tenia un gran valor per als que pesquen tot l’any.

És un pont quasi afonat,

com el nostre ajuntament que segueix molt endeutat,

necessita un salvament.

Mayor vol estalviar i les llums de la muntanya només va entrar va tallar

tal com deia en la campanya.

23El Canet ‘16

24El Canet ‘16

25El Canet ‘16

La muntanya està enfadada: Sanjuan la deixà cremada,

i ara no està il·luminada i se sent abandonada.

I a més estava indignada

perquè en festes de Nadal, es trobava il·luminada

la casa consistorial.

Un puticlub pareixia aquest monument local,

gràcia feia quan eixia d’allí algun municipal.

Tornant a l’ajuntament

necessita un gran estalvi, amb un gran sanejament

que prometien amb el canvi.

Però ara ha aparegut Agricultors de la Vega7, amb algun altre rebut

i l’alcalde no ho mastega.

Un deute més interessos ara ens costarà pagar,

i ara Hugo el dels compromesos als del PP vol cremar.

Esperem la soluciósinó al pobre Tortajada,

que en netejar té obsessió li entrarà una acalorada.

7 Empresa de la neteja viària

Ja em veig si es convoca vaga a Sambori8 amb el carret,

l’uniforme i una braga per a deixar-ho tot net.

A Elson9 del Veterinari

L’alcalde Jordi Mayor ha pres una decisió,

creant un càrrec d’assessor que sembla ciència ficció.

Director executiu

per a fer plans i projectes, per a ser resolutiu

i portar les coses rectes.

Ell és un veterinari de Cullera afamat,

que ara té un doble salari, està molt espavilat!

El poble no sap la tasca

que ha de desenvolupar: Silvia Roca10 en un ple ens casca

que és coordinar i innovar.

Pere Manuel aquell dia en açò estava indignat, amb l’estranya melodia,

com ho havia argumentat!

8 Salvador Tortajada Tur, Regidor de Serveis Exteriors de l’Ajuntament, nerviós i té obsessió en la neteja viària.9 Alejandro Elson. Segons l’alcalde, Director Executiu de Plans i Projectes, o Cap del departament de Coordinació i Innovació. En resum, ni ells mateixa saben el que fa.10 Silvia Roca, Regidora de Cultura, entre d’altres, i portaveu del grup socialista en l’Ajuntament de Cullera.

26El Canet ‘16

Quina explicació més lògicaacabava de donar,

amb una dosi retòrica típica d’un preescolar.

A la fi ningú sabem

que fa aquest veterinari, alguna cosa direm

sense fer cap inventari.

Diuen que està al capdavant del crucial tema turístic, un sector molt rellevant

i d’ací característic.

I en la primera actuació fa una fira amb gats i gossos,

la nostra restauració va pensar en vendre ossos.

Perquè ara Pet Friendly somi el poble estarà minat,

Cagueraes de gom a gom,més d’alguna haurem xafat.

Les activitats d’estiu

han sigut molt medievals, amb un caràcter festiu

dient-nos que no eren iguals.

Sempre el mateix que si olives, i l’embotit socarrat,

es pensen que ací estem faves i que el burro ja ha volat.

27El Canet ‘16

I amb Cullera City Tour11 volen ser un referent, però serà un camí dur

convéncer a molta gent.

Fer-li a Booking competència i ja ens diran les condicions, caldrà que tingam paciència

i si hi ha cancel·lacions.

Sense tele ens hem quedat (una altra vegada)

Els que manaven abans sense TV ens deixaren,

amb els seus esplèndids plans TeleCullera tancaren.

Després els treballadors un nou mitja van crear,

que amb mòbils i ordinadors van poder sintonitzar.

Aquest mitjà en eleccions entrevistà als candidats, donant-nos suposicions

dels que eren més adequats.

El triat Jordi Mayor al mitjà va desitjar,

per al futur el millor i en TDT treballar.

Però dos mesos després

sense TV ens vam quedar, 11 Portal que servirà, segons diuen, per a crear-te el teu paquet turís-tic. Tindrà èxit? El temps ho dirà.

i ara quasi no hi ha res i no ens podem informar.

Els grups de l’oposició

amb Compromís quan va estar, li van cridar l’atenció

però ell els va torejar.

Ell es va llevar les puces dient que li sabia mal, i li va tirar les culpes al PP com és normal.

Com a mesura d’urgència

una empresa ha contractat, perquè hi haja un poc d’audiència

i sempre estiga el ple gravat.

I si fan falta exclusives per a la gent informar, ja tenim a Salva Vives

per a poder-ho contar.

És cert a què tot ciutadà arriba la informació,

però amb la Colla Pas Pla tingué una equivocació.

En la festa valenciana

a aquesta associació obvià, es va posar en la diana

però el xic rectificà.

Juanvi12, el de l’arreglet que la dolçaina tocava,

12 Juan Vicente Armengot, regidor del PSOE, el pare de la criatura (l’arreglet).

28El Canet ‘16

l’haguera fet un curset i així el xic no la cagava.

Preparat perquè no l’ofeguen

Trobem un bussejador que en l’aigua es vol endinsar,

diuen que és sacsejador i que el volen ofegar.

Es Marc Joan i Corihuela regidor de Compromís,

que diuen que no te uela i tampoc és gens sumís.

Prompte ho va demostrar jurant com a regidor,

no ho va voler amagar jurant consciencia i honor.

No tenia una altra obsessió abans que el pacte arribara,

pregar en cada sessió que un banc de terres es creara.

Ell ha declarat la guerraal seu enemic peculiar,com ell és de l’esquerra

és el Partit Popular.

Ha escrit un comunicatacusant-los de ser bruts,

perquè els camps no han netejati ho han deixat tot perdut.

I els altres li han contestat,i més que a un porc li han dit,

29El Canet ‘16

tot li ho han escodrinyati amb açò han tret el pit.

Pel Facebook ells li han trobat que és un seguidor Chavista,

i també s’ha declarat d’Espanya separatista.

Amb aquesta informació

els pepers estan que trinen, demanant la dimissió

o que del càrrec el tiren.

De la barca de l’Estany, no ens menejaran!

En el ja tradicional

concurs de Pesca en l’Estany hi ha hagut un fet inusual

en què ens hem rist molt enguany.

Amb la típica barqueta, regidores i assessors van pegar una volteta

amb els nostres pescadors.

Quan el passeig acabava la barqueta es va afonar,

l’aigua allí dins els entrava i a tots ells els va banyar.

Això era tot una rialla!

Allí estaven tots cridant! Ni quan beus una cassalla

et pots descollonar tant.

30El Canet ‘16

31El Canet ‘16

Silvia Roca va llançar la seua bossa de mà,

de l’aigua ho pogué salvar i el seu mòbil no es banyà.

Quan la bossa va llançar

sort la xica va tenir, la Ribera va evitar,

ja que a ningú va ferir.

Crònica d’una mort anunciada

Ara ja ens toca parlar del que ha sigut derrotat,

quan anàrem a votar i va eixir prou escaldat.

És el Partit Popular

amb Sanjuan al capdavant, creia que anava a guanyar

i seguiria governant.

Però amb Cullera endeutada, la muntanya socarrada i la piscina empastada, la dreta era derrotada.

Tan negre era el panorama

que Ernesto va dimitir, per a Canales13 un drama i a Sanjuan volgué seguir.

Per a triar cinc regidors

han fet diverses permutes, sense fets aclaridors,

sembla una casa de “cites”. 13 Juan Antonio Montañes Magraner, l’anterior regidor de Serveis Exteriors.

Manolo s’ha col·locat de líder provisional

i molts puros s’ha fumat, s’ha clavat en bon percal.

Les desfetes anteriors

dels que fa en res va manar, els que ara són successors

en cara li ho van tirar.

Puces han intentat llevar-se però no ha d’aconseguir-ho, per collons ha d’aguantar-se

i el que li toca és patir-ho.

Més llargs que un dia sense pa

Una tenda de campanya portarem per a assistir, si als polítics els apanya per als plenaris sentir.

L’horari ens l’han canviat

i ara els fan a la vesprada, cal anar ben berenat

per la seua gran durada.

Més de quatre hores estan debatent i replicant-se,

i amb intervencions que fan allí estan tots adormint-se.

Quan els portaveus debaten dels dos principals partits,

de la manera que ells parlen tots es troben avorrits.

32El Canet ‘16

Per a dir una xorrada deu minuts estan parlant,

pareix que amb tanta xerrada la vida estiguen contant.

De tot açò el més graciós,

és que quan van a abstenir-se fan com el cerimoniós,

així el públic va a avorrir-se.

De la resta es destaca al senyor Pere Manuel, com als del PP els ataca de manera molt cruel.

A Manolo les orelles no li paren de xiular, de totes les malifetes

de quan ells van governar.

Ara hi ha dos partits nous amb algun representant,

ells només parlen de sous però els estan torejant.

Un d’ells és Gent per Cullera, amb Silvia Castro i Juan Tur, de malnom Gent Perculera

l’humor d’aquest poble és dur.

Quan parla Tur dels salaris que tenen els regidors,

trau el tema d’honoraris que cobren els assessors.

I Castro està contrariada

pels càrrecs de confiança,

pensa que és una bovada tindre aquesta figurança.

I de Ciutadans tenim a Palacios, ell a soles,

i a ell el descrivim però sembla trapatroles14.

En campanya ens prometia portar un túnel de vent15,

seria l’aire que eixiria d’un parell de culs calent.

Epíleg obert

(fem oposicions d’ací a la planta de la falla)

D’ací que es plante la falla i després d’aquest llibret,

hi haurà molta borumballa en aquest bonic poblet.

Encantat de criticar-ho! És la nostra raó de ser! Tot volem satiritzar-ho

i sempre ho anem a fer.

Alguns fets tenim en compte però no arribem a temps,

ens trobem en el descompte i açò és un gran contratemps.

Amb açò els acomiadem

i els deixem llegir el llibre, en Falles vos esperem

per veure una falla lliure.14 Persona que actua irreflexivament, d’una manera atrotinada.15 Per a fer paracaidisme

33El Canet ‘16

LES FALLES SÓN PONTS QUE FAN CULTURA

Pasarel·la de l’antic pont de l’Estany (1982). Arxiu: AC La Penyeta

34El Canet ‘16

I. LA FALLA EL CANET I LA CULTURA

La Falla El Canet llançà fa uns anys el hashtag #CanetÉsCultura amb la fi de visibilitzar que les Falles també tenien la seua punteta cultural. No sabíem que anàvem a acabar publicant un llibret que parlar d’això, de la cultura, però ací estem, rebuscant-nos, trobant-nos, en definitiva estem coneixent-nos a nosaltres mateix.

Aquest hashtag va significar un abans i un després en l’activitat cultural de la comissió, ja que des d’eixe any començaren a fer-se actes culturals de tot tipus, també a professionalitzar-se en les obres de teatre, apartant els sainets i potenciant les obres tragicòmiques més modernes i no folklòriques, també començàrem a canviar molta documentació interna que estava al castellà, i posaré com a punt principal als nostres estatuts, la defensa de la cultura valenciana i la nostra llengua.

No ens hem aturat, i a més considerem que són moltes Falles qui s’han unit – gràcies a nosaltres, o no – a una revolució que semblava necessària per revitalitzar una societat que no ha estat massa acostumada a autoestimar-se

Ens ha costat, tot cal dir-ho, però hem aconseguit una cosa que sincerament honra: Transformar les Falles per transformar la societat; Transformar la Falla El Canet per – intentar – conscienciar als seus fallers.

De fet, entre broma i broma, a la Falla ja és quasi una exigència que la cartelleria estiga en valencià, i si no entre els fallers mateix es marmolen. És un pas.

35El Canet ‘16

Pont de la Bega de Cullera (2016). Foto: Joan Roig

36El Canet ‘16

LA FALLA EL CANET I LA CULTURAÀlex Morales

La Promoció del Valencià a la Falla El Canet

Han estat massa anys en què les Falles només utilitzaven el valencià per a banalitzar, parlar de beguda o lloar a les representants falleres. Per sort el valencià s’ha convertit en llengua vehicular a les comissions falleres, no sé si hi haurà alguna cosa relacionada amb el valencià a l’escola o la seua constant normalització al carrer, però me n’alegra.

En aquests moments les Falles ocupen un espai important en La normalització del valencià, i també en el seu procés total de normativització.

La Falla El Canet fa uns anys que ha començat a apostar perquè interna i externament tota la documentació, cartelleria i informació de la comissió siga en valencià, de fet al canviar els Estatuts de l’associació es posà com a prioritat “defendre la cultura valenciana i la llengua dels valencians”.

El Llibret, però també els actes de Promoció del Valencià han fet que la Falla El

Canet siga coneguda com una de les Falles que més ha innovat i potenciat la cultura els últims anys. Actes com presentacions de llibres, lectures musicalitzades de poemes, rap en valencià, actes en memòria d’autors importants de la nostra literatura… tot això, en definitiva fa que El Canet puga sentir-se orgullós de la tasca cultural que va mamprendre fa uns anys i que espere, seguisca present durant molt de temps.

Les danses a la Falla El Canet

Cal dir que encara que les danses tradicionals valencianes i les Falles no estiguen unides, tenen entre si nugades un llaç. La vestimenta o inclús algunes de les cançons van lligades, ja que les dues coses venen de la mateixa cosa: La cultura popular.

La Falla El Canet ha donat suport en moltes ocasions a les colles de dansa. De fet ja en el seu primer aniversari ens entregaren un corbatí amb la Senyera, reconeixent-nos així una tasca, per una banda d’innovació, i per altra de manteniment de la nostra cultura i les nostres tradicions.

37El Canet ‘16

Danses a l’AC Falla El Canet per par de la Colla Pas Pla.Arxiu: Juan Gabriel Figueres

38El Canet ‘16

Han sigut moltes vegades les que moltes falleres han ballat en actes de la Falla El Canet. Altres vegades han hagut de veure-ho des de fora perquè han estat representant a la comissió. En infinitats d’actes com el 9 d’Octubre, les presentacions de Llibret o les presentacions de la comissió, la Colla Pas Pla ha tingut l’oportunitat de ballar i plasmar que la cultura popular li queden molts anys més del que la gent es pensa.

El Llibret a la Falla El Canet

Des de l’any 2011, la Falla El Canet ha millorat moltíssim en la qualitat del Llibret que presenta a Conselleria i Junta Local Fallera. Cal destacar l’evolució del mateix, la seua valorització literària i la seua qualitat fotogràfica i de disseny. En els últims anys han estat molts premis els que han reconegut la tasca feta, i també, evidentment, el reconeixement com a finalistes en premis tan importants com el Premi Ortifus a la coherència entre la publicació fallera i el monument.

El màxim guardó aconseguit l’any 2014 fou el 3r Premi que atorga la Conselleria de Cultura a tots els llibrets de la demarcació de València. És la primera vegada que Cullera tenia eixe mereixement i a més, també el millor premi en la Ribera del Xúquer.

Hem treballat de valent per donar-li contingut i forma a una publicació que

Portada del llibret de l’AC Falla el Canet (2010).Arxiu: Juan Gabriel Figueres

39El Canet ‘16

considerem imprescindible per entendre les Falles del segle XXI, que a més cal donar a conéixer i potenciar amb més recursos i amb més visibilització.

El teatre a la Falla El Canet

Fins fa uns anys, que cal dir no coincideix amb la revolució cultural que ha viscut la Falla El Canet, els teatres que es feien des de la comissió tenien un cert punt d’esperpent, folklore i molt de sainet. Tot molt puritanament valencià i a més tot molt popular. És cert que a les comissions falleres aquest tipus d’espectacle no el molesta ni li genera controvèrsia, tot ben contrari li agrada, però és quasi una excepció

veure representat un sainet en una comissió fallera.

Les Falles s’han modernitzat, i des de l’aparició dels PlayBacks als anys 90 gràcies a Falles com la de Sant Antoni, les obres de teatre han anat canviant de temàtica fins – inclús – professionalitzar-se dins del món amateur del teatre.

El Canet també ha experimentat eixe canvi, i el públic també ho agraeix. La innovació mai molesta – depén de qui parlem – i cal dir que aquesta etapa es jutja amb molta més exigència les obres de teatre, les escenes i als seus actors i actrius.

Teatre de l’AC Falla El Canet (2013)Arxiu: Juan Gabriel Figueres

40El Canet ‘16

CULTURA FALLERA EN EL CANETVirginia Ruiz

Ja fa uns quants anys, aquesta comissió es va proposar destacar un dels àmbits fallers més importants i emblemàtics per a aquest col•lectiu fester: la cultura fallera. El món de la cultura fallera envolta moltes temàtiques, sent la més coneguda el llibret faller. Hem de remuntar-nos al 2010, quan l’A.C. Falla El Canet publicà el primer llibret guardonat amb el segon premi de la Junta Local Fallera i per a més sorpresa nostra, aconseguirem el premi número 52 atorgat per la Generalitat Valenciana. Des d’aquest moment, un nou camí s’obrigué davant de nosaltres; un camí ple de possibilitats de créixer i millorar, d’aprenentatge i de creació. Any rere any, des d’aquell 2010, he manat guanyant premis i banderins per a la nostra falla, donant a conéixer articles i escriptors valencians que parlaven de la festa més important i internacional de la nostra terra.

Tant va ser l’impacte, que el 2011 pujarem l’escaló a València, guanyant el premi número 32 de la Generalitat Valenciana i repetint banderí al nostre poble.

L'any 2012 vam aconseguir el que abans mai a Cullera cap falla hi havia obtingut: un 8é premi a l’ús i promoció del valencià de la Generalitat Valenciana; encetarem un camí nou per a la resta de falles, on demostrarem que una petita comissió, amb ganes i esforç per la feina ben feta i la cultura podia aconseguir coses impensables. Un premi que motivà a altres comissions del nostre poble a dedicar més temps al seu llibret, a l’escriptura en valencià, a la tradició de la nostra llengua.

En 2013 vàrem repetir premi a la capital del Túria, mentre que a casa guanyarem un premi nou per a nosaltres: el premi a la millor portada de llibret. Una portada cent per cent fallera, dissenyada per Tatiana Agràs, que incitava a obrir el llibret i llegir cadascun dels articles que es trobaven al seu interior.

Però el 2014, tan sols dos anys enrere, se’ns atorgà un premi de “pòdium”; un premi on estiguérem entre els tres millors de tota València: el tercer premi de la Generalitat Valenciana.

41El Canet ‘16

Premis de la Generalitat (2010)Arxiu: Juan Gabriel Figueres

42El Canet ‘16

Aquell va ser una promoció molt gran per a nosaltres, i tornarem a demostrar que no és necessari ser una falla amb molts fallers per poder aconseguir grans coses. Repetirem amb el premi a la portada, dissenyada per la mateixa ment creativa, Tatiana, i gràcies al seu contingut literari, vàrem ser nominats a guanyar el premi Mestre Ortifus de Coherència temàtica de les Lletres Falleres. De nou, El Canet marcat els passos a seguir per a ser una falla de renom i coneguda al món cultural.

I l’any passat, el 2015, vam festejar amb moltíssima alegria quan vam ser sabedors del quart premi aconseguit per la Promoció i Ús del valencià atorgat per la Generalitat Valenciana. Seguíem mantenint el llistó alt, seguíem tenint eixa il•lusió d’haver conquerit un banderí que altres anys mai haguérem ni tan sols somiat.

Tots aquests premis al nostre llibret, totes les alegries que ens ha portat al nostre cau faller han de ser agraïdes al conegut hui en dia com “Mestre de llibrets”, Juan Gabriel Figueres, que amb l’esforç, el sacrifici i la voluntat del seu treball, ens ha fet sentir dins d’un somni que no acabava mai. Gràcies de tot cor per haver-nos dut en un núvol cap al cel i deixar que el tocarem.

Però no solament el llibret és l’única vessant cultural que les falles tenen per a expressar-se; nosaltres arrancarem amb el llibret, i d’ahí he manat organitzant activitats durant tot l’any,

perquè les falles no siguin associades únicament a la festa, la pólvora i l’alcohol. Les falles són saber, són coneixements i tradicions a banda del monument faller. Així, començarem a festejar el 9 d’octubre, dia dels valencians i valencianes com es mereix: amb un dinar popular a la nostra barriada, per compartir la nostra gastronomia amb els que més estimem, balls populars valencians com són les dansades a càrrec de la Colla Pas Pla de Cullera i realitzant diverses exposicions al nostre cau faller, perquè tothom poguera acudir.

A més, el nostre grup de teatre és fidel, i cada any ens regala una obra brillant, una estona on gràcies a la màgia de l’escenari, dels actors, dels col•laboradors i del públic, sense moure’ns de la butaca podem evadir-nos dels problemes i riure a carcallades, oblidant allò que ens resulta difícil o problemàtic.

També hem celebrat el dia del llibre, que gràcies a les xarxes socials i la seua difusió, poguérem expandir el nostre missatge de llegir, a qualsevol edat, en qualsevol moment, en qualsevol llengua i qualsevol llibre. Llegir per a alimentar la nostra ment, per a aprendre i com no, per a visitar altres llocs que no ens és possible d’altra manera.

Lligant amb el dia del llibre, la nostra comissió ha organitzat diverses presentacions de llibres d’autors valencians en espais públics,

43El Canet ‘16

donant l’oportunitat que els autors ens contaren els perquès de cada publicació, les seues inspiracions, i sobretot de compartir amb nosaltres i el públic en general tots els seus pensaments i gustos.

I com no, si parlem de cultura, els valencians tenim una característica que ens fa únics i incomparables, i eixa és la nostra llengua. A la nostra comissió sempre hem sigut fidels a ella, realitzant tot els nostres actes en el correcte valencià, com l’acte de presentació o de proclamació com a exemples, corregint tots i cada un dels articles i escrits que hem publicat i parlant dia a dia amb les paraules, frases i expressions brillants que tenim al nostre

abast. La llengua és segurament el símbol més destacable de la nostra cultura, i les falles han de recolzar i emprar aquesta eina per a poder existir, perquè la festa fallera siga autèntica i inigualable en tots els sentits.

Amb aquest resum de les activitats culturals que a poc a poc hem fet aquests últims anys, sols ens queda desitjar a tothom unes bones falles 2016, i esperem que els anys futurs que ens esperen siguen tan bons com els passats, i que ara, aprofitant-nos de la tecnologia, avancem en el nostre camí cultural com a falla, com a comissió i com a persones que treballen al costat per una festa única, increïble en el món com són les falles.

Presentació de l’Aire Absent, de José Manuel Prieto (2015).Arxiu: Juan Gabriel Figueres

44El Canet ‘16

EXPERIÈNCIES DELS NOSTRES PRESIDENTS AMB LA CULTURAEntrevista a Carlos Bou i Joan RoigPresidents de l’AC Falla El Canet

Dos han estat els Presidents de la Falla El Canet que, durant el seu mandat, ajudaren a potenciar la cultura, la llengua i la literatura en la comissió, fent que la Falla El Canet aconseguira guardons excel·lents en aquestes matèries per part de Junta Local Fallera de Cullera i de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.

CARLOS BOU

Amb ell com a president de la comissió es començaren a posar les primeres pedres perquè la cultura tinguera un paper rellevant en la Falla El Canet. Ací li fem una xicoteta entrevista perquè ens conte per què s’apostà fermament perquè la Falla El Canet apostara pel Llibret i les activitats culturals.

Què són per a tu les Falles?

Les Falles per a mi ho són tot. Vaig ser President de la meua Falla perquè estime i m’agrada esta festa.

Creus que les Falles són cultura?

Sí, per suposat, i també són festa, gastronomia, turisme…

De què et sents més orgullós de l’època en que fores President?

Sense cap dubte del Llibret. És una joia a la que els fallers i falleres de la comissió li hem agafat estima any rere any i sobretot hem aprés a valorar-lo.

Posareu una primera pedra en la teua legislatura i el resultat ha sigut fabulós, no?

Sí. I això ens dóna forces per seguir fent de la Falla El Canet un referent en la cultura.

Quins canvis a la Falla destacaries respecte a la cultura en la teua legislatura com a President?

La veritat és que el Llibret, el teatre i la forma en la que féiem cultura canvià

45El Canet ‘16

Carlos Bou.Arxiu: Juan Gabriel Figueres

46El Canet ‘16

considerablement. De fet, la recompensa va estar en els premis que ens atorgaren tant JLF com Conselleria.

I el valencià?

La nostra llengua ocupà un paper molt important i seguix ocupant-lo. Tota la cartelleria de la Falla i tota la documentació interna es va canviar al valencià, a més férem el primer acte de promoció: El Dia del Llibre en valencià. Un dia per al record.

Al cap i a la fí és el més normal, no?

Sí, les Falles són una festa valenciana i no té sentit que el valencià no estiga present en la festa.

JOAN ROIG

Si el principi el va protagonitzar l’anterior president, sense cap dubte Joan inicià una època meravellosa per a la cultura en la Falla El Canet. Cal destacar que amb ell com a President s’aconseguí el 1er Premi de Promoció del Valencià a Cullera en dues ocasions i el 3er Premi del Llibret que atorga la Conselleria de Cultura.

Quan començà a interessar-te en la teua vida el món de les Falles?

Des de la meua infantesa sempre he estat vinculat al món de les Falles. Va ser a partir de l’any 2011 quan vaig descobrir de ple la familiaritat i

el bon ambient que envolta el món de les falles, a més a més de la quantiat d'activitats que es porten a terme, activitats que de sobte em van atraure i encissar.

Què són per a tu les Falles?

Són una explosió de festa, germanor i desenvolupament d'activitats de tot tipus, que s´irradia cap a la societat; Considere que és la festa per excel·lència del poble valencià.

Com creus que és d'important la cultura en les Falles?

La cultura dins del món de les Falles agafa una importància transcedental, ja que quasi tot el que envolta a la Falla és cultura, així el monument és cultura, la sàtira de la Falla és cultura, el Llibret és cultura, els concursos de teatre i sainets també son cultura….

Què destacaries de la teua època com a President vers la cultura?

Per un costat la tasca duta a terme tant a nivell cultural i que ens va permetre diferentes guardons, i econòmicament va permetre incrementar el nombre de fallers malgrat la precària situació econòmica que ens envoltava. La baixada de quotes va significar un augment de gent, d’això n’estic molt orgullós. Per altre costat, una llavor de regeneració i integradora dins la comissió.

47El Canet ‘16

Què canviaries de les Falles?

Crec que les Falles han de ser més dinàmiques, han d’adaptar-se als nous temps i han de tindre una major capacitat de reacció front als nous reptes que van sorgint.

Vas ser tu qui va propular el lema #CanetÉscultura. Te’l segueixes creient?

Canet és cultura com Canet és festa. Som una comissió que sap desenvolupar molt bé i de forma encertada els dos grans aspectes de la festa fallera, que són la vessant festera i la cultural. Canet és cultura ja que estem presents al món del teatre, del Llibret, de la promoció de la llengua….i amb guardons prou importants que avalen la tasca denvolupada.

També has estat tu qui, enguany, com a membre del Cos de Presidents i encarregat de l’Àrea de Cultura, el que va donar la idea dels ponts i les Falles. Què significa?

Els ponts han estat estructures creades al llarg del temps per la societat per garantir la comunicació. Les falles venen a garantir tant el desenvolupament de la cultura i llengua del País Valencià i venen a suposar un nexe d'unió de gent de tot tipus.

Joan Roig.Arxiu: AC Falla El Canet

48El Canet ‘16

LES FALLES I LA CULTURA SÓN GERMANESÀlex Morales Fernández

Un dels grans compromisos de la Falla El Canet ha estat sempre la promoció de la cultura dins de l’entramat de la festa fallera. Creiem que és indipensable que les Falles ocupen un espai de desenvolupament d’activitats culturals, ja que el cens d’adscrits a la festa, és a dir, els fallers i falleres és d’una magnitud impressionant. A Cullera hi ha molta gent que és fallera, però a banda també una gran quantitat de ciutadans i ciutadanes que són – sense adonar-se’n- partíceps de la festa. Per tant, utilizar les Falles com a pont entre la societat per transferir cultura, per fer conéixer als fallers i falleres la historia de la nostra terra, per mostrar-los profundament com escrivim – i ací vull dir que ens ha costat moltíssim fer una feina de normativització lingüística a la comissió – i com som, en definitiva, els valencians i les valencianes.

Hem fet, crec, una bona tasca, i sobretot perquè em situat el nom de Cullera als premis que atorga Conselleria, és a dir els màxims guardons que pot obtindre una comissió fallera respecte als llibrets. I sent humils, creiem que hem canviat la dinámica cultural de moltes associacions falleres que fins ara no havien tastat utilitzar les Falles com a vies per a fer conéixer a la gent la nostra cultura i la nostra llengua.

Ara queda esperar, esperar a que els resultats en un futur siguen positius. Hem deixat una llabor molt sana, que n’estic ben segur creixerà i donarà els seus fruits. Algun marxarem, altres, potser, també ens quedem, però el que cal és fer més gran aquesta xarxa de gent que dins de les Falles que treballa per la cultura.

49El Canet ‘16

Exposició de llibrets fallers (2014).Arxiu: Juan Gabriel Figueres

50El Canet ‘16

II. LES FALLES, SOCIETAT I POLÍTICALes Falles com a Patrimoni Immaterial

de la Humanitat

La festa de les Falles té una importancia excepcional. Per això hem volgut convidar al Consell Valencià de Cultura a què ens aporte una miqueta més de llum sobre aquest tema. Descobriu-ho en aquest apartat!

Les Falles són un pont entre la societat

Està clar que les Falles són un pont, i ho diem perquè és tanta i tanta gent la que assumeix les Fa-lles com a festa normal en la seua vida. La societat ha anat trobant normal que les xarangues isquen al carrer durant tres die per celebrar l’arribada de la primavera – alguns diuen que és en honor a Sant Josep –. De fet volem reivindicar les dues parts: La vessant religiosa i la vessant civil i laica.

Els polítics i les Falles

Fa por encetar un tema sobre política i Falles, no sé si será per què alguns sempre han volgut lli-gar aquests dos conceptes i no ha eixit massa bé.

Malgrat no ser dolenta la barreja d’ambdós, cal separar sempre la religió i les Falles, la política i les Falles o l’esport i les Falles, perquè a pesar tinguen connexió, mai les opinions o les posicions merament personals han de sobrepasar el que és una realitat col·lectiva compartida per molts.

Hem volgut que els polítics s’expressaren en aquesta secció, perquè a més creiem, han de tindre veu allà on vagen, perquè són els nostres representants elegits democràticament i són els que han de fer la feina més important: Fer veure a la resta de l’Estat Espanyol, d’Europa i del món, que les Falles són una festa que aporten diners a l’economia, qualitat turística, interés social, re-percussió cultural i identitària i un passatemps al qual podríem posar-li l’etiqueta de sociocultural.

La feina dels polítics aquests propers anys haurà de ser sense dubte el treballar per la vi-sibilització de la festa fallera i la seua promoció com a festivitat social de gran importància.

51El Canet ‘16

Pont de Ferro de Cullera (2016). Foto: Joan Roig

52El Canet ‘16

CULLERA ÉS FALLERAJavier CerveróRegidor de Falles de l’Ajuntament de Cullera

Les Falles a Cullera són una festa molt important per al poble i reunixen moltíssimes coses de la nostra cultura. Les Falles donen molt de sí, ja que ens aporten tradicions religioses com l’Ofrena o el cremar els monuments que any rere any plantem als nostres carrers.

He viscut sempre en este poble i conec prou a tota la seua gent, i per a Cullera les Falles són molt més que una festa. El dia 19 de març els fallers i falleres acaben cansats i rendits de tot un any fent feina, però no per això cansats i rendits, perquè el dia 20 ja estan demanant a les xarxes socials, al carrer, al Mercat… que tornen, que tornen a estar entre nosaltres, que torne l’olor a pólvora i que torne al carrer la música de les xarangues.

Enguany és la primera vegada en la meua vida que ocupe un càrrec de tant alta responsabilitat; Ser Regidor de l’Ajuntament de Cullera és un orgull i ser Regidor de Falles ho és encara més.

M’he proposat treballar per les Falles, fent que esta festa siga més innovadora, atractiva per al turisme i sobretot on els fallers i falleres de Cullera se senten a gust i integrats.

No puc negar que les Falles són molt més que cremar monuments al carrer l’últim dia de la Setmana Fallera, ja que les comissions organitzen teatres, espectacles musicals, exposicions, actes de cultura i pel valencià i una cosa molt important que ja ve fent-se des de fa uns quants anys a Cullera: La capacitat de mobilitzar a molta gent que li agrada l’esport entorn als campionats de fubet, bàsquet, tennis…

Les Falles a Cullera i a la resta de la província de València fan una tasca excepcional, i milloren dia a dia la convivència entre els ciutadans ajudant a que la societat siga un poc millor.

Sempre estaré al costat de les Falles d’este poble, estant també al costat dels fallers i falleres que treballen per la festa. És un orgull tindre

53El Canet ‘16

fallers i falleres tant implicats, que aconseguixen situar el nom de Cullera en un pic ben alt, amb els premis de Llibrets, amb el teatre, amb l’esport i amb els monuments.

Em compromet enguany a estar al costat del món faller i a lluitar per una festa que és cultura i s’ha de mantindre per molts anys més.

Super Mario, d’Arturo Benavent (Plaça Mongrell, 2015).Arxiu: Juan Gabriel Figueres

54El Canet ‘16

#TWEETS CULTURALS

JORDI MAYOR:No s'enten la tradició i cultura valenciana sense

viure les #Falles. Sense elles, els valencians seríem orfes de part de la nostra identitat.

ÀLEX MORALES:Directa o indirectament, les Falles ens afecten a tot el poble. Hem d’utilitzar-les per a canalitzar cultura,

fent als fallers protagonistes de les activitats.

JAVI CERVERÓ:Les Falles a Cullera són una festa molt important en este poble. Junts, hem de lluitar per la cultura

fallera.

55El Canet ‘16

JOAN ROIG:Les falles venen a garantir tant el desenvolupament

de la cultura i llengua del País Valencià i venen a suposar un nexe d’unió de gent de tot tipus.

LOLES GARCÍA:A les Falles es promou la cultura en cada acte que es

realitza... promou la nostra llengua... el valencià.

JG FIGUERES:Tots no saben el significat de la cultura fallera. Per a entendre-la, en primer lloc, cal ser constant i humil.

56El Canet ‘16

COM UN FOC, QUE MAI S’APAGAJoan Carles AlemanyRector de l’Anunciació d’AldaiaExrector de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Cullera

Estimats amics i amigues:

En la Bíblia, la Sagrada Escriptura, el foc sempre fa referència a la força de L’Esperit Sant. Com el foc, L’Esperit Sant crema dins del cor del creient i l’il·lumina per a conéixer la voluntat de Déu i posar-la en pràctica.

El foc es fa present una vegada a l’any en la celebració més important de tot el calendari cristià. És la nit de Pasqua, en la solemne Vetla Pasqual, que commemora la Resurrecció de Jesucrist. El calendari Pasqual té com a referència la primera Lluna plena de la primavera, és a dir, finals de març i fins a la meitat d’abril, està lligada a la Pasqua jueva, que celebra l’alliberament de l’esclavitud d’Egipte. Eixa nit santa tot comença en la porta de l’església on es fa una foguera. La tradició estableix que en eixe foc de la Pasqua es cremen les palmes i els rams d’olivera que varen ser beneïts Diumenge de Rams de l’any anterior i han estat protegint les nostres cases en balcons i finestres i que ara cremen per a fer un foc que

serà beneït per encendre un ciri gran, que rep el nom de Ciri Pasqual. Simbolitza a Jesucrist que amb la seua resurrecció il•lumina el món sencer, il•lumina els nostres cors per a trobar el camí de la Pau i el Bé. El camí de la Fe.

L’Esperit de Déu és com un foc que mai s’apaga, i crema dins del cor dels creients animant-nos a fer vida tot el que de Jesús hem rebut per la confiança en el seu Evangeli, la Bona Notícia de l’amor de Déu que mai s’acaba. Un amor etern i vertader.

Encendre el foc no cap dubte que és un fet que té una càrrega simbòlica molt gran i que acompanya a moltes de les expressions rituals i religioses de l’home de tots els temps. Encendre el foc és una expressió de la necessitat de l’home de purificació i de vida interior.

El foc de les Falles és anterior a les falles i anterior als ritus cristians. La seua celebració en el canvi d’estació, el pas de l’hivern a la primavera, diríem de la mort a la vida, està indicant-nos que

57El Canet ‘16

Missa de Sant Josep (2015).Arxiu: Juan Gabriel Figueres

58El Canet ‘16

ve de molt lluny aquesta manera de fer notar el pas del temps i les seues conseqüències evidents en la natura.

No hi ha dubte que L’Església en la seua missió de Mare i Mestra del poble cristià i d’aquells que vulguen escoltar-la, cristianitzarà aquestes antigues celebracions al voltant del foc per a donar-los un sentit nou. En eixe sentit cal dir que en el calendari cristià se celebra la solemnitat de Sant Josep, l’espòs de Maria, el pare de Jesús a la terra, el fuster de Natzaret. Sant Josep té la missió d’introduir a Jesús en el món del poble d’Israel, té la missió de donar-li un llinatge, una família, una casa. Si Jesús és la llum del món, Josep és qui el presenta en societat, perquè és missió del pare donar-li pas en la història. Per tant, situar a Sant Josep en el cor de les festes de la vinguda de la primavera, vida, llum…, té gran valor catequètic: ensenyar que la primavera del món, trist per l’absència de Déu, ara es fa present gràcies a Sant Josep que introdueix en el món el Fill de Déu, camí, veritat i vida.

Per altra part, el gremi de fusters també té molt a veure en les nostres falles, ja que netejaven els seus tallers, cremant tots aquells retalls de fusta que no servien i, fent una foguera de cara al bon temps, donaven una oportunitat de fer festa en el veïnat.

El patró dels fusters és Sant Josep que, segons ens diu l’Evangeli, era fuster també.

La Missa i en alguns llocs la processó de Sant Josep, la multitudinària ofrena de flors a la Mare de Déu o als sants patrons dels diversos pobles on es fan les falles, marquen dins del programa oficial de les comissions falleres, el sentit cristià de la festa fallera.

Vos convide estimats amics a cuidar i celebrar els elements cristians de la festa, per tradició, per respecte a les nostres arrels cristianes que ens han ensenyat a fer festa a estimar-nos, a conviure com a germans, elements necessaris per a la vida, per a l’harmonia en la comissió fallera, per a l’alegria al casal, i la bona integració de tots els qui disfruten de la festa, el foc i la Fe.

59El Canet ‘16

FALLES, CULTURA I PENSAMENT LLIUREEmili RenardDoctor universitari

Un bé immaterial altament preuat pel signatari d'aquesta col·laboració és el pensament lliure, que pot entendre's com el pensament que és independent del punt o punts de vista d'altres individus. És clar que sostenir un pensament de manera independent no significa que el pensament haja de ser necessàriament contrari o distint al d'altres persones. Amb Bertrand Russell podríem dir que el pensament lliure no està en què es pensa sinó en el perquè és així com es pensa. Si el pensament és producte de l'examen crític de tota la informació disponible, és lliure; si és el resultat d'un repic d'informació tendenciosa assimilada acríticament, no ho és. I si el pensament no és lliure, l'individu pot ser reu de determinats poders ideològics, amb conseqüències potencialment tremebundes, com la història i la més recent actualitat ens mostra.

El pensament lliure es va desenvolupar per la regió de Jònia, a l'Àsia Menor, fa més de 2500

anys, i a pesar del ferri control ideològic exercit per les tiranies religioses i polítiques de tots els temps, ha permés el progrés del coneixement científic i de l'autonomia moral de l'ésser humà. Però estem parlant d'un bé immaterial molt fràgil i vulnerable: l'adoctrinament infantil, la recepció d'informació esbiaixada, la ideologització de les institucions a les quals es troba afiliat l'individu —des de la família a l'Estat— tendeixen a fer que el pensament no siga productiu, sinó reproductiu, amb totes les implicacions que per a la dignitat de la persona això pot tenir. És ací on la llibertat de pensament pren una dimensió social que implica a la cultura i els seus fautors.

En efecte, una manera d'entendre la cultura és com el fet immaterial que és compartit. I allò que és incorpori i comú sol gaudir d'un estatus d'especial consideració. Ara bé, la condició de cultural no comporta marxamo de benignitat. L'ablació genital femenina o els espectacles que

60El Canet ‘16

inclouen la tortura d'animals són exemples de pràctiques "culturals" contràries a la dignitat de les persones i dels animals que hom pensa que haurien de desaparéixer. Doncs la mateixa sort devien córrer aquells costums que van contra la llibertat de consciència.

Afortunadament, la situació que al respecte tenim en l'actualitat a Occident no és comparable a la que teníem en el passat o a la que es pateix ara mateix a altres parts del món. Sens dubte, la secularització de la societat i la democratització dels Estats estan rere la llibertat de pensament.

Però segurament tampoc vivim en les millors condicions culturals per a assolir una consciència lliure. L'assumpció tàcita d'idearis polítics o credos religiosos per part de moltes entitats ciutadanes suposadament apolítiques o aconfessionals, o l'escassetat d'una oferta cultural que fomente el pensament crític, tendeixen a modelar la ment dels individus, especialment quan afecta xiquets i xiquetes. Les Falles són cultura, i ho són en sentit doble. Per una banda, la festa del foc forma part del patrimoni cultural valencià, i per altra, al seu voltant es desenrotllen multitud d'activitats culturals. Seria ideal que tot eixe món de cultura seguira endavant assumint i compartint el valor del pensament lliure.

EscolaicaArxiu: Cullera Laica

61El Canet ‘16

EL RECONEIXEMENT INTERNACIONAL DE LES FALLESEnric LluchConsell Valencià de Cultura

El Consell Valencià de Cultura, des dels seus inicis, ha mostrat un particular interés per la festa de les Falles, com a forma peculiar de celebració festiva que des de la ciutat de València s’ha anat implantat en les tres províncies del País fins arribar a distingir i caracteritzar el poble valencià, amb projecció no sols nacional sinó internacional. En 1996, el Consell Valencià de Cultura va editar el llibre La festa dels Falles, estudi sobre la festa preparat per l’Associació d’Estudis Fallers. Però, a més, ha tingut i manté una relació especial amb les falles del barri on es troba la seu de la institució, com la de Na Jordana; ha informat sobre el casal faller ubicat en un refugi antiaeri del carrer de Dalt, i ha mostrat en tot moment un especial interés per aquesta festa.

Vam entendre que la primera petició que se’ns cursà (Resolució de data 28 de desembre de 2011) es referia a la més directa resposta de si la festa, en consideració de la seua tradició,

història, l’arrelament, contingut i projecció sobre una extensa gamma de manifestacions de l’associacionisme, l’artesania, l’art i la cultura, mereixia ser declarada Bé d’Interés Cultural Immaterial.

Va ser per això pel que argumentàrem:

El bagatge cultural que acompanya a la festa valenciana de les Falles és impossible de copsar, amb tota la seua riquesa de matisos, en un informe que ha nascut, des del seu inici, amb vocació de concreció. No obstant això, les raons i els motius que avalen el nostre informe i resolució final poden agrupar-se, en un intent de síntesi, en grans capítols.

La Història

La festa de les falles té les seues arrels en els antecedents més llunyans de la història del nostre poble. Sabem, amb tot, que en el segle XVIII, i sobretot en el XIX, va nàixer en la ciutat de

62El Canet ‘16

València una forma més concreta d’expressió, la falla, que es va anar organitzant gradualment, però que els historiadors vinculen, en els seus inicis, a la crema pública d’efectes vells i, molt particularment, a la crema de borumballes, deixalles i materials no aprofitables quan els tallers artesans de fusteria feien neteja anual. Com es lliga eixa crema al solstici d’hivern i l’arribada de la primavera, és difícil de precisar. Però se sap, no obstant això, que un element que es converteix en combustible de la foguera popular és el parot, artefacte de fusta que havia sostingut, en els tallers, els cresols i bugies necessaris durant les llargues nits de treball de l’hivern. D’altra banda, la crema en efígie, un recurs ja antic en les actuacions inquisitorials, es va convertir en festa en mans de la mordacitat del poble. En el segle XIX, la celebració va aparéixer de manera organitzada, finalment, en alguns carrers i places de la ciutat de València, i va acabar donant pas, amb el transcurs del temps, a la festa que hui coneixem.

Origen popular

El poble, desafiant l’autoritat i les seues regles, va conquistar el carrer una vegada a l’any per a fer possible la seua celebració. El poble, des dels orígens, va ser protagonista actiu de la festa; va aportar els materials, va improvisar, va incloure la mordacitat crítica i va desplegar el seu potencial associatiu. Eixa cooperació popular,

al principi dispersa, es va canalitzar de forma gradual i es va transformar en força associativa.

Associacionisme

La competició entre barris i places, l’emulació i l’afany de superació, van articular l’esperit associatiu i van fer que les idees espontànies es canalitzaren i s’organitzaren. Amb el transcurs dels segles, aquest impuls va donar com a resultat un fenomen associatiu gegantí en el qual s’impliquen cada any, de forma directa, almenys dues-centes mil persones. En eixe sentit, saludem amb interés la gradual incorporació de la dona als llocs directius de les comissions falleres, en una línia que ha de ser estimulada i valorada. La falla, en la seua essència, és del barri i per al barri. Fins i tot manté en major grau la seua puresa tradicional quan els assumptes que tracta es refereixen al barri al qual es vincula. És clar que la magnitud de la festa ha fet que moltes d’elles transcendisquen eixe marc i es facen universals tant en el tema com en la captació d’associats i benefactors de la comissió. Amb tot, la vinculació entre falla, comissió fallera i barriada o carrer, està en la millor tradició de la festa. No cal subratllar que aquest potencial associatiu és un cabal d’enorme valor, que dóna coherència i articula la societat, des de l’esperit festiu, i es projecta sobre moltes altres activitats culturals, benèfiques i de comunicació, com un ric cabal cívic. Que és capaç de manifestar-se viu

63El Canet ‘16

i operatiu, a més, tant en els moments en què el poble viu esdeveniments feliços com també en els de calamitat o desgràcia col·lectiva.

Humor

La ironia, la sàtira, el bon humor i l’expressivitat, amb la facilitat per a improvisar i crear, són característiques del nostre poble que troben en les falles la seua màxima possibilitat d’expressió. El seu cultiu i foment són essencials per a la festa de les falles i així ho entenen tots els seus actors. En les falles, l’expressió d’eixes virtuts de l’humor es transforma en metàfores visuals que prenen cos a través d’una gamma de representacions corpòries d’alt contingut artístic. En eixes solucions, i en l’humor irònic que les sustenta, resideix la part major dels valors de la festa.

Artesania

Tota aquesta expressivitat, al llarg del temps, s’ha anat depurant en una imparable demanda de qualitat. Però ho ha fet sempre a través de l’ús de recursos artesans que han determinat l’existència d’un gremi professional específic. El mestre faller, que dirigeix un taller artesà, ha utilitzat tradicionalment els recursos del modelatge en fang, cera i cartó i els de la pintura artística, de vegades de gran qualitat. Tot el que es crea se sosté sobre una estructura de fusta que arriba a nivells sorprenents de càlcul i

La sàtira en les Falles.Arxiu: Juan Gabriel Figueres

64El Canet ‘16

Enllaç al Paradís, de Manolo Algarra (Almirall Cadarso-Comte Altea de València, 2011). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

65El Canet ‘16

enginyeria. En els últims temps, s’ha acudit a l’ús de nous materials; en aquest sentit, ens sembla convenient suggerir un major ús dels materials tradicionals, per a bé de la sostenibilitat de la festa.

Literatura

La falla, segons anoten els historiadors, va prendre cos organitzat quan va adquirir un argument i es va fer relat corpori. En la plaça de l’Almoina resideix l’origen d’una peça clau en la vida fallera, el llibret. Quan el poeta Bernat i Baldoví, mestre de la sàtira, va donar argument i va escriure en vers l’explicació i relació de tot allò que porta la falla, va donar el pas històric que va lligar l’artesania fallera dispersa i la literatura popular. El llibret, que ben prompte va ser objecte de concurs i de premis, és una peça insubstituïble de la festa; perquè ajuda el públic a entendre les falles a través de versos en valencià i configura, amb el pas del temps, un patrimoni de literatura de grans proporcions, capaç d’explicar, a més, les modes, costums, vicis, virtuts, anhels i esperances del nostre poble.

Pirotècnia i il·luminació

No és possible entendre la festa valenciana sense comprendre l’afició del nostre poble pels focs artificials. Les falles de celebració, les fogueres d’expressió alegre, sempre anaven acompanyades de pirotècnia, i aquesta es va

lligar a la festa des del primer moment, ja fóra a través de la traca, el tro de bac, la mascletà o el castell de focs artificials. Impossibles de dissociar, focs i falles contribueixen al patrimoni cultural que contemplem. Tot això sense comptar la importantíssima riquesa que representa l’especialització històrica de multitud d’empreses valencianes --primer artesanals i ara industrials amb projecció internacional-- en la confecció de qualsevol classe de jocs i recursos de pólvora. En relació amb les llums de la pólvora estan les lluminàries que assenyalen l’espai de la festa. Les il·luminacions extraordinàries, els llums dels carrers, són essencials per a donar un nou aspecte al barri. És així com la ciutat sencera s’acaba guarnint i com les comissions competeixen per a fer complexes decoracions lluminoses que, en casos molt especials, conquisten a milers de visitants. Amb tot, són de remarcar els esforços que s’estan realitzant per a fer compatible l’habitabilitat de la ciutat, la salut pública i el gaudi de la festa.

Música

Si les festes populars valencianes solen anar acompanyades de música, la festa de les Falles, des que va començar a organitzar-se i a vincular-se al barri, va necessitar envoltar-se de música. És així com les comissions es procuren la presència de dotzenes, centenars d’agrupacions

66El Canet ‘16

Il·luminació a València. Arxiu: Juan Gabriel Figueres

67El Canet ‘16

musicals, que animen des de cercaviles a grans desfilades i a tots els actes que celebren, siga en la seua demarcació o en el marc de la ciutat. D’aquesta manera, les Falles es converteixen en un element clau a l’hora de sostenir i promoure un altre gran fenomen cultural i festiu del poble valencià: les associacions, ateneus i bandes de música. Més interessant encara és observar com no poques comissions falleres han estat promotores de bandes de música pròpies, una activitat que enriqueix la seua projecció festiva i culta.

El valencià i el llibret

En la festa de les Falles és essencial l’ús del valencià. Com ho és també en l’elaboració de rètols i llibrets, i en tota la vida associativa, interna i externa, dels festers. Si l’afecció a les tradicions és un valor que ha de ser subratllat entre els que propaguen la festa a través del temps, la seua vinculació amb la llengua dels grans, i amb els girs, les metàfores, les formes iròniques i humorístiques que el valencià conté en la parla col·loquial, és en si mateixa un tresor patrimonial que els fallers respecten i conserven feliçment. Entre altres molts rituals mantinguts al llarg del temps per les Falles, cal destacar, com hem dit, la seua peça literària per excel·lència, el llibret de falla, on el valencià adquireix la seua expressió més característica i depurada. Eixos llibrets, per fortuna, es converteixen, de vegades,

en llibres de singular qualitat i interés, sovint temàtics, que contenen treballs d’investigació molt apreciables.

Sentit artístic

Les Falles busquen envoltar-se de bellesa i qualitat artística. Si tots els sentits humans tenen el seu àmbit en la festa de les Falles, totes les arts hi estan també presents: pintura, escultura, arquitectura, música, escenografia, decoració, luminotècnia, poesia, teatre i fotografia es donen la mà en la festa de les Falles, en la qual la busca de l’harmonia, el color i la brillantor són regles bàsiques. Tant en l’elaboració del monument faller mateix com en l’orde estètic que presideix desfilades i manifestacions externes de la festa. En aquest sentit, mencionarem que el bon gust i la qualitat estètica presideixen, generalment, el vestit de les dones i dels homes que concorren a la festa. En els últims anys, el desig generalitzat de vestir a la manera regionals amb autenticitat, ha portat al plaer de recuperar formats i models del passat, tant en el vestit com en els complements i guarniments femenins. Amb el lloable resultat que es recuperen i mantenen tradicions que es temien perdudes.

(Assenyalàrem també que la flor és, en tot moment, l’ornament ideal que acompanya multitud d’activitats falleres. Fins al punt que les flors s’han convertit en un element tan substantiu de la festa com la pólvora o la música.

68El Canet ‘16

Mostra de Llibrets de Gandia. Arxiu: Juan Gabriel Figueres

69El Canet ‘16

En eixe sentit, mencionarem només un acte faller, l’Ofrena de Flors, on aquest aspecte cobra una singular dimensió.)

Gastronomia

Com tota festa gran, les Falles tenen també associada una gastronomia específica. Més enllà de les reunions de germandat que tenen com a vincle la taula compartida; més enllà dels guisats comunitaris de paelles a l’aire lliure que són característics, les Falles arriben al calendari fester anual vinculades als bunyols, dolços típics que el poble i la literatura associen estretament a la festa i al seu ritual.

Ciutat Fallera i formació dels artistes

La festa de les falles promou una especialització que els mateixos artistes i artesans regulen a través dels seus gremis. Cal destacar que recentment, a la cerca d’una millor formació i qualificació, s’ha aprovat el títol de formació professional de segon grau de tècnic superior d’artista faller. Dins d’eixe peculiar món laboral es dóna, en la ciutat de València, un cas únic de ciutat-empresa, la Ciutat Fallera, amb unes característiques urbanístiques i econòmiques pròpies, nascuda a l’abric de la festa de les Falles.

Tradició i avantguarda

Les Falles canvien tots els anys. Sempre hi ha novetats, aportacions i renovació en la festa.

No obstant això, des de la renovació, les Falles es mouen sobre una sèrie de fils conductors que mantenen viva una llarga tradició. Amb no poques innovacions, les Falles sostenen, entre moltes altres, la tradició de l’humor fet escenari públic, la del foc purificador, la de la vinculació a un barri i la de la recerca d’un sentit estètic i artístic en tot allò que organitzen. La tradició de la música, de la pirotècnia, de la il·luminació, de la gastronomia específica i de la participació popular es perpetuen, en gran manera, gràcies a les Falles. On es pot observar en primer lloc eixa combinació en aparença contradictòria és en el monument mateix, on uns cànons constructius permeten que els artistes s’expressen seguint les línies consagrades per la tradició o aplicant evolucions avantguardistes tant en les formes com en la composició, el color o l’elaboració de conceptes de reflexió sobre la vida.

El ritual fester

La festa fallera, a més, manté un ritual que li dóna un sentit de cicle anual: l’apuntà, l’arreplegà, l’estoreta velleta, la plantà, la despertà, la mascletà, la cercavila, l’entrega de premis i la crema, són, entre altres molts, moments del calendari faller capaç de contenir al seu torn una tradició convertida en litúrgia. Aquest fil conductor es manté, encara que sempre hi puga haver al seu voltant canvis de matís i noves aportacions.

70El Canet ‘16

CercavilaArxiu: Juan Gabriel Figueres

71El Canet ‘16

Cremà.Arxiu: Juan Gabriel Figueres

72El Canet ‘16

Atracció turística i riquesa econòmica

La suma de tots eixos rituals, en una ciutat com la de València, dóna com a resultat una festa general, bulliciosa i oberta, espontània però reglada, que constitueix un dels majors atractius turístics i culturals de la ciutat i de la Comunitat Valenciana. Des dels anys vint, la ciutat de València va començar a promoure les seues Falles fora de la ciutat mateixa. La coincidència amb l’inici de la primavera li ha guanyat el reconeixement universal i la declaració de Festes d’Interés Turístic Internacional. Centenars de milers de persones s’associen cada any als actes festers, procedents de tota la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món. Això fa que la festa s’haja convertit en un recurs capital per als negocis d’hostaleria i restauració. Per descomptat, molts altres sectors de l’economia perceben notables beneficis de l’activitat dels festers. Mencionar indumentària, pirotècnia, il·luminació i floristeria és quedar-se amb els quatre essencials, però n’hi ha molts altres, sobretot en la construcció dels monuments fallers, que donen treball, al llarg de tot l’any, a centenars d’artistes i artesans de diverses disciplines. No s’ha d’oblidar, en aquest sentit, l’existència de dos museus: un del Gremi d’Artistes Fallers i un altre de la Junta Central Fallera. El primer resumeix els modes i estils de construcció de les falles; el segon recopila la història de la festa a través de la col·lecció de ninots indultats.

En acabar aquest informe, el Consell Valencià de Cultura va arribar a les conclusions següents.

1.- El Consell Valencià de Cultura recomana que la festa de les Falles siga declarada Bé d’Interés Cultural de caràcter Immaterial per la Generalitat Valenciana.

2.- En la gestió, desenvolupament i projecció de la festa fallera es troben sobrades raons històriques, artístiques, literàries, musicals, associatives, populars, humorístiques, gastronòmiques, de manteniment de les tradicions i d’atracció turística i de promoció econòmica, que acrediten el mèrit que les avala per a rebre esta distinció.

3.- La festa de les Falles mereixeria inscriure’s en l’Inventari de béns del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, en peu d’igualtat amb altres celebracions populars, d’arrel festiva, artística i cultural, del món.

4.- El Consell Valencià de Cultura considera que la declaració de Bé d’Interés Cultural Immaterial de la Comunitat Valenciana ha de fer-se extensiva a les localitats de la Comunitat Valenciana que tenen constituïda junta fallera local.

5.- Igualment, aquest Consell Valencià de Cultura invita a les institucions corresponents a iniciar les gestions adequades perquè altres

73El Canet ‘16

festes valencianes de rellevància, com les Fogueres de Sant Joan i les Gaiates, puguen accedir als mateixos nivells de protecció i consideració.

6.- El Consell Valencià de Cultura considera que les autoritats i les entitats culturals del nostre territori han de mostrar interés per l’atenció, la protecció i el reconeixement del gran patrimoni cultural, artístic, musical, històric i associatiu que la festa de les Falles conté i projecta, i fomentar l’ús normalitzat del valencià.

El Consell Valencià de Cultura rebé una segona petició d’informe (Resolució de data 23 de març de 2015) sobre un projecte de declaració equivalent per a les festes falleres que se celebren a Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent. I com ja vam dir en la primera ocasió “entenem que la petició que se'ns cursa ha d'anar referida a la més directa resposta de si esta festa, donada la seua tradició, història, arrelament, contingut i projecció sobre una extensa gamma de manifestacions de l'associacionisme, l'artesania, l'art i la cultura, mereix ser declarada Bé d'Interés Cultural Immaterial”. És pertinent recordar que en les conclusions en què recomanàrem la declaració referida a les Falles de València també van incloure aquesta: “El Consell Valencià de Cultura considera que la declaració de Bé d'Interés Cultural Immaterial de la Comunitat Valenciana ha de fer-se extensiva

a les localitats de la Comunitat Valenciana que tenen constituïda Junta Local Fallera”. (Conclusió 4 de l’informe anterior.)

El Consell Valencià de Cultura, en les conclusions referides a aquest segon informe, va afegir:

El Consell Valencià de Cultura considera que aquesta declaració de Bé d'Interés Cultural Immaterial de la Comunitat Valenciana ha de tenir com a conseqüència un major coneixement de la festa per part dels valencians i una atenta difusió per part de les autoritats locals, provincials i autonòmiques.

El Consell Valencià de Cultura recomana als investigadors locals, singularment als cronistes, que continuen aprofundint en la història de les respectives festes falleres, en busca de documents que milloren el coneixement i història de les falles de cada ciutat. També considera que té singular importància la reunió d'antics testimonis gràfics de les celebracions.

El Consell Valencià de Cultura considera que les autoritats i les entitats culturals del nostre territori, han de mostrar interés per l'atenció, protecció i reconeixement del gran patrimoni cultural, artístic, musical, històric i associatiu que les Festes de les Falles atresoren i projecten, així com vetllar per l'ús normalitzat del valencià.

74El Canet ‘16

LA INDUMENTÀRIA EN LES FALLESAC Falla El Canet

Ningú oblida mai que la indumentària (vestir-se, calçar-se, pentinar-se…) en les Falles és una de les parts més importants de la festa. Tot faller – i més encara les falleres – quan s’acosten les Falles es mesuren els vestits, van als modistes a arreglar-se algunes peces i acaben d’enllestir els detalls perquè tot isca la mar de bé.

Qualsevol turista es queda impressionat de veure com ens vestim, com ens pentim i com calcem, de fe tés una de les coses que més els agrada sent també un dels aspectes més representatius de la festa de les falles, la indumentària; tot coincidint amb altres manifestacions que utilitzen la mateixa forma de vestir.

La indumentària del segle XVIII, de l’home i de la dona, mostra els elements bàsics del vestit tradicional, des de les peces

de roba interior als complements com les joies o els barrets.

El disseny de la cartelleria que ací exposem és obra d’Adrià Vidal, alumne de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València, amb qui la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València ja col·labora de fa uns quants anys.

El llenguatge gràfic s’adiu a l’estètica de les peces que representa i que queden caracteritzades amb senzillesa però concreció. La selecció del vocabulari ha comptat amb l’aval de l’Associació d’Estudis Fallers i les imatges amb l’assessorament de Victoria Liceras, coneguda ndumentarista. Aquests cartells estan inclosos en la col·lecció temàtica «Festes tot l’any».Cartells il·lustratius de la

indumentària tradicional masculina i femenina.

Arxiu: Diputació de València

75El Canet ‘16

CARTELL I IMATGE GRÀFICA PER A FALLES DE VALÈNCIA 2016Ibán Ramón

Introducció

Per a la realització del cartell de Falles 2016 he tingut en compte, com a context principal d’enguany, la possible inclusió de la festa fallera en el catàleg de patrimoni immaterial de la humanitat de la UNESCO. Les Falles són candidates a esta important i transcendent consideració, i la seua imatge gràfica pot ajudar a entendre la magnitud i l’interés d’esta festa popular.

Per tant, la imatge proposada tracta, a més d’anunciar i generar interés, d’explicar la mateixa festa, posant en valor alguns dels seus enriquidors aspectes. També pretén traslladar la mirada dels ciutadans valencians, no sols els qui pertanyen al món faller, cap a alguns dels elements conformadors de la festa d’inqüestionable valor i interés.

El cartell ha de considerar-se una ferramenta de comunicació i no un element decoratiu o una simple ensenya representativa.

En el context citat anteriorment, i tenint en compte l’envergadura de l’objecte a comunicar, es posarà en marxa una campanya gràfica composta d’una sèrie de cartells coordinats entre si.

Concepte

És tradició atribuir l’origen de la festa de les Falles al suposat fet que al març, amb l’inici de la primavera, el gremi de fusters feia neteja de tallers i treia borumballes i restes de fusta al carrer per a ser cremats. Amb el temps se’ls van unir els veïns amb l’arreplega de trastos vells i objectes en desús per a cremar en la foguera. És el que es coneix com l’estoreta velleta.

En esta campanya gràfica, un dels principals arguments és precisament esta al·lusió al suposat origen històric, per la qual cosa des de l’estudi de disseny s’ha realitzat una particular “estoreta”. La recollida de trastos s’ha iniciat en el mateix estudi i s’ha completat en tallers i el mercat de vell local

76El Canet ‘16

que té lloc els diumenges. La idea era localitzar objectes vells, amb els quals treballar esta imatge. El material i l’immaterial és un altre dels eixos conductors. Els objectes (els trastos vells) s’utilitzen com a material per a il·lustrar i referenciar aspectes intangibles i difícilment mesurables pel seu valor i proporcions, i pel seu caràcter efímer quasi oníric: l’immaterial.

D’entre els objectes vells i obsolets recollits s’han seleccionats aquells que poden aportar un contingut simbòlic, tots realitzats en fusta.

Així, tenim ferramentes com ara el raspall i el puntacorrent, que representen el treball i la tradició dels tallers d’artistes fallers i fusters. Un metre de fusta que representa la tècnica i la creativitat, i un escaire, ferramenta tradicional de treball d’arquitectes i dissenyadors que feliçment també s’estan incorporant a la creació de falles. Una vella forma de sabata, en al·lusió a la vestimenta tradicional. Una trompa per allò del component lúdic, del joc i en

Sèrie de cartells promocionals per a la candidatura de les Falles com a patrimoni de la humanitat.

Arxiu: Iban Ramón

77El Canet ‘16

representació de la infància. O lletres d’una antiga impremta tipogràfica, que simbolitzen la literatura fallera, el treball desplegat per poetes, guionistes i escriptors de llibrets, però també el d’estudiosos i investigadors.

Tots estos elements se situen en primer pla, el pla material i de la realitat, però formen part d’un pla posterior en el qual són representats de manera molt sintètica, com si d’elements de senyalística es tractaren, escenes típicament falleres: la dona fallera, la música tradicional, el foc consumint una falla i l’humor representat per un ninot.

La seqüència d’imatges proposada s’inicia amb un cartell que introduïx la campanya, per a finalment difondre la sèrie completa de quatre que componen la imatge gràfica de Falles de València 2016. Si l’en l’origen de la festa s’amuntonen restes de fusteria i de trastos vells en una suma col·lectiva, en l’actualitat el material que se suma per a construir esta festa és el treball desplegat per professionals d’un bon nombre d’activitats tècniques i creatives diferents.

Sèrie de cartells promocionals per a la candidatura de les Falles com a patrimoni de la humanitat.Arxiu: Iban Ramón

78El Canet ‘16

III. EL TEATREA LES FALLES

La revolució del món del teatre a Cullera va començar ja fa uns anys, quan les comissions falleres començaren a impulsar una professionalització de les obres que es realitzaven, apartant així els sainets de la vida teatral del poble. Fins a la dècada dels 90, les Falles només representaven sainets i obres de caràcter popular, perquè així havia estat la tònica des dels seus començaments, no obstant això, l’arribada del valencià a l’escola i la constant normalització de la nostra llengua al carrer, va suposar que moltes Falles començaren a representar obres de teatre amb un guió ben tractat i d’una gran qualitat literària.

79El Canet ‘16

Pont de Pedra de Cullera (2016). Foto: Joan Roig

80El Canet ‘16

El teatre és una part importantíssima dins de la vessant cultural d’una comissió fallera, a banda de l’aportació econòmica que suposa i que sempre ajuda.

En la meua experiència personal com a ac-tor de teatre amateur des de fa ja més de vint anys us puc dir que m’ompli de satisfacció cada vegada que s’acaba una funció i el públic s’acos-ta per felicitar-te, amb eixa recompensa ja et tro-bes de sobra pagat. Però a més d’aquestes satis-faccions que t’ajuden a continuar un any i altre, el més positiu que jo he viscut ha sigut la cultura que m’ha aportat, ja que a mi el teatre em va ajudar a aprendre la meua llengua, el valencià.

M’explique. El que vull dir és que els pri-mers anys que vaig fer teatre, pràcticament no sabia escriure en valencià i el fet de començar a llegir moltes obres de teatre en valencià em va ajudar a millorar i perfeccionar tant la lectu-ra com l’escriptura de la nostra llengua, fet que trobe fonamental en l’actualitat, ja que abans no es demanava pràcticament en cap lloc de treba-ll que saberes parlar o escriure la teua llengua, cosa incomprensible, però hui en dia sí i una de

les millors maneres que hi ha d’aprendre una llengua és llegint-la i acostumar-te a escriure-la sempre que pugues, jo l’he aprés sense ador-nar-me’n i puc dir sense cap mena de por la do-mine prou bé.

Abans, al món faller, la majoria de les obres de teatre que es representaven eren els deno-minats sainets valencians, que són unes obres de curta duració gran part d’elles i amb una ca-racterística general que és l’humor, encara que també hi ha obres que no són còmiques, però en general destaquen més en l’aspecte humorís-tic. Aquestes obres escrites en valencià no eren iguals que les que es poden veure hui en dia. Si parlem del concurs de teatre faller que es fa en Cullera podem dir que el nivell de les obres ha pujat moltíssim respecte als darrers anys. Amb això no vull tirar per terra ni molt més les obres que es feien abans, sols dic que pense que les obres actuals tenen una major dificultat i un llen-guatge molt més correcte que no els sainets de fa vint anys. Tot en aquesta vida va evolucionant i el teatre no ha sigut menys. Hem passat d’obres d’autors com Peris Celda o Paco Barchino a les

EL TEATRE ÉS CULTURADavid Ferrer

81El Canet ‘16

Teatre Faller a Cullera (2015)Arxiu: Juan Gabriel Figueres

82El Canet ‘16

actuals d’escriptors teatrals com Carles Alberola o Juli Disla.

Són conceptes diferents d’escriptura teatral que no em pose a valorar si són millors o pi-tjors, perquè continua havent-hi molta gent que prefereix anar a vore un sainet que una de les obres de teatre actual i sobre gustos mai podrem parlar, però el que sí s’ha de reconèixer és que hi ha una evolució lingüística i això és un fet important dins del món i la cultura teatral.

Per tant, aprofitant aquesta evolució, nosaltres, i estic refe-rint-me al grup teatral amb què normalment actue, hem optat per evolucionar també i és per això que al llegir milers de vegades els textos en valencià, vas apre-nent cada vegada més, perquè un grup no professional com en el que jo estic necessita de quatre a cinc mesos com a mínim per po-der representar dignament una d’aquestes obres de teatre actual i per tant això porta darrere un treball de lectura i estudi que cul-turalment és molt important.

Aleshores el que m’agradaria que quedara clar, és que les Falles són cultura, perquè tenim Llibret, tenim exposicions, tenim xerra-des, etc. Però pense personal-ment que el més costós d’aques-ta vessant cultural fallera és sense cap tipus de dubte fer teatre. Són moltes hores de sacrifici personal de cadascun dels actors, direc-tors i persones que sempre estan donant suport a el treball del grup de teatre i això la majoria de ve-gades la gent no ho sap o no ho valora i voldria aprofitar aquesta oportunitat que m’han donat per donar les gràcies i fer un gran re-coneixement a totes eixes perso-nes que fan possible que el teatre continue endavant i que cada any que passa ens demostren que el teatre continua viu. Ara sols falta que el públic vaja a veure el tea-tre, perquè com ja he dit abans, la satisfacció més gran que hi ha per als actors és que la gent gau-disca de la funció, que per això treballem i sols demanem com a recompensa el reconeixement i un fort aplaudiment.

83El Canet ‘16

LA IMPORTÀNCIA DEL TEATRE A LES FALLESJulio Martí

Sense cap tipus de dubte, l’associacionisme afavoreix de manera fonamental el desenvolupament personal i la resposta a unes necessitats d’expressió i d’oci. I és, dins d’este associacionisme tan necessari, on les agrupacions falleres es posicionen com una peça clau dins de la societat valenciana. Al parlar d’activitats d’expressió i d’oci hem de destacar, notablement, la importància de l’expressió escènica, del teatre com a una de les matèries més accentuades en la pràctica associativa fallera. I és en este punt, on obrim l’etern debat del teatre amateur front al teatre professional.

Mai he entés perquè la existència d’esta dualitat, perquè la necessitat de posicionament al costat d’una o altra fòrmula quan, en realitat, són dos cares d’una mateixa moneda, dos membres d’un mateix cos, on un d’ells s’alimenta de l’altre de manera sana i positiva.

Entenem per teatre amateur aquella pràctica que es desenvolupa sense la obligatorietat de rebre una remuneració econòmica, ni de

complir les obligacions laborals, legals i fiscals a les quals estan subjectes la resta d’activitats professionals. El concepte “amateur” l’entenem, per tant, a partir de la seua arrel llatina: “aquell que estima”. I en realitat, no hi ha millor descripció per a una tasca realitzada per membres d’una associació, l’objectiu dels quals no radica en una compensació econòmica, sinó en la recerca d’un desenvolupament personal i artístic, un mode d’expressió cultural, i en la intenció de despertar o suggerir emocions en l’espectador.

L’existència i el desenvolupament del teatre amateur dins de les associacions culturals i, per tant, dins de les comissions falleres com abanderades de l’associacionisme civil valencià, és fonamental, no tan sols, per al creixement d’una oferta cultural i artística entre la població, sinó també per a l’exitosa evolució del teatre professional. No ens hem d’oblidar que el teatre amateur, i per derivació, les comissions falleres han sigut, en moltes ocasions, el bressol de grans professionals de l’escena i ha sigut, precíssament,

84El Canet ‘16

Teatre de l’AC Falla El CanetArxiu: Juan Gabriel Figueres

85El Canet ‘16

en les associacions falleres on han trobat el seu primer impuls artístic.

El món faller ha representat des dels seus inicis un dels resguards més purs de qualsevol activitat artística i, és cert, que ha tingut que lluitar, i continua fent-ho, contra les connotacions, sempre pejoratives, que desperta l’adjectiu “faller”.

Lamentablement, i després de dècades d’història, el concepte “faller” continua equiparant-se, en ocasions, a sinònims com “folklore”, “rústic”, “ximple” i, fins i tot “groller”. I és ací mateix on radica l’assignatura pendent que tenim tots aquells que formem part, d’una o altra manera, del món faller. El compromís de treballar per col·locar el nom de les falles on realment es mereix: un dels capdavanters socials per excel·lència en la realitat artística de la nostra societat. Una peça clau en la defensa de la nostra cultura dins de tots els àmbits, entre els que destaquen, notòriament, les arts escèniques.

El creixement individual i de cohesió social que significa la realitat artística dins de l’àmbit faller és completament indiscutible. La necessitat de transmissió de sentiments en l’entorn de problemàtiques i injustícies socials són clarament manifestes en el desenvolupament d’este tipus d’activitats artístiques dins de les comissions falleres. És un deure i una obligació no sols defendre la seua existència i perdurabilitat sinó, a més, aplaudir-la i contagiar-la a tots els àmbits de la nostra societat.

86El Canet ‘16

IV. L’AUDIOVISUALFALLER

La relació entre els mitjans de comunicació i la festa de les Falles va ser un tema molt sucós el qual ja tractàrem en el darrer llibret d’aquesta comissió. Cal recordar que aquella publicació va vindre marcada per un fet prou lamentable en la nostra història i realitat: El tancament de la Ràdio i Televisió Pública Valenciana.

Hem de ser prou responsables quan parlem d’aquest tema i és que una festa invisibilitzada inclús per a la seua gent està sentenciada a ennegrir-se. Els periòdics

de tirada provincial, algunes televisions de caràcter privat i les xarxes socials, encara li donen un poc de joc a aquesta festa, però si ens fixem, a Ràdio Televisió Espanyola, tampoc tenim ni protagonisme ni eixim a les notícies.

Els valencians es quedaren prou orfes d’un sector audiovisual propi, però sembla que la llum estiga il·luminant altra realitat i és que ben prompte es reobrirà aquest necessari servei públic.

87El Canet ‘16

Pont de la Via de Cullera (2016). Foto: Joan Roig

88El Canet ‘16

CANAL 9 TORNARÀ, EL SEU TANCAMENT VA SER UN COP D’ESTATEntrevista a Ferran Gadea

BIOGRAFIA

Ferran Gadea va nàixer a Burjassot l’any 1971 en una familia de forners. Inicià els seus estudis d’art dramàtic a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València, llicenciant-se l’any 2000. Actualment és un actor valencià, que ha guanyat força popularitat arran del seu paper a la sèrie deT elevisió Valenciana "L'Alqueria Blanca". Gadea va estar president de l'Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians des del 2009 fins al 2015. Els anys que va ser president va estar reivindicatiu davant la Generalitat per les retalladles pressupostàries en cultura teatral i la quasi eliminació dels Teatres de la Generalitat Valenciana.

Ferran sempre ha desenvolupat la seua activitat majoritàriament al teatre, però no obstant això també ha treballar al cinema i a la televisió, sent l’aparició més coneguda la de

“Tonet” de la coneguda sèrie de l’Alqueria Blanca a Canal 9.

A RTVV, “sa casa” com ell ha assegurat moltes vegades, va viure els seus millors anys, però els somnis d’una televisió al serveis dels valencians es vegueren truncats quan tancaren RTVV.

Actualment fa monòlegs per un munt de pobles del País Valencià i fa algunes obres de teatre. El monòleg més conegut de Ferran Gadea és “Apadrina un valencià”.

PREGUNTES

Quan et va vindre la bena de llençar-te al món del teatre i de l’audiovisual?

Sempre. A l’escola ja feia teatre junt als meus companys i companyes de classe des de ben menut, i eixos van ser els meus inicis, i més tard a la Falla, com molts de vosaltres, que això sí ho

89El Canet ‘16

coneixereu. El meu començament profesional ja va ser quan ingressí en l’Escola Municipal de Teatre.

Quines són les teues arrels?

Vaig nàixer a la capital del Túria, a València, però vaig viure la meua infància i joventut a Burjassot.

La ciutat de Vicent Andrés Estellés…

Sí, efectivament, del poeta Estellés, i eixes són les meues arrels. Encara que actualment visc a Montcada.

Com explicaries la frase“ser i sentir-se valencià”?

Per a mi ho és tot. Ser valencià és el mateix que sentir-se valencià. Ser valencià significa estimar la llengua, però també parlar-la, i com no sentir-nos orgullosos de les nostres tradicions i cultura. Encara que per a mi ser valencià ho és tot sobretot per la mar, les muntanyes, el sol del Mediterrani…

Com vas viure el tancament de Canal 9?

Sincerament? Molt malament. Va estar un cop d’estat en tota regla. A mi em llevaren el meu lloc de treball, a mi i a molts dels que treballàvem, i als valencians i valencianes els deixaren orfes d’una televisió propia, que pale en la seua llengua.

Ferran GadeaFont: www.eltemps.cat

90El Canet ‘16

Creus que és necessària una televisió autonòmica?

Clar, per descomptat, i no sols perquè la ciutadania estiga informada de l’actualitat de la nostra terra, sinó també perquè som una de les comunitats autònomes d’Espanya que té llengua propia i que cal estudiar, parlar i normalitzar. La millor manera de normalitzar el valencià és que estiga present a tots els àmbits de la societat.

I el sector audivisual és dels més importants, no?

Sí, evidentment, el sector audiovisual valencià és l’eix vertebrador de les polítiques de normalització lingüística. Sense televisió no hi ha normalització.

Les Falles s’han quedat orfes de mitjans audiovisuals que retransmeten la seua festa, això evidentment ocasiona molt de mal a la festa de les Falles. Quina opinió tens?

Tens raó, però no sols les Falles, tota la societat valenciana

s’ha quedat sense televisió, i sense uns mitjans audiovisuals propis no es pot vertebrar el territori. La festa de la Magdalena, els Moros i Cristians, si a cas ixen en algun periòdic local, comarcal o de tirada autonòmica, però ja ningú veu per la tele les mascletades o l’Ofrena, com passegen els moros i cristians per Ontinyent o la Magdalena en Castelló.

Quines conseqüències personals en relació al treball ha tingut el tancament de C9 en la teua vida? Has hagut d’experimentar?

Molts hem hagut de reciclar-nos. Amb un 90% d’atur en el sector audiovisual valencià, quasi tots hem hagut d’anar-nos-en a altres mitjans de comunicació, altres a ser becaris permanents, altres a l’atur i altres a fer el que féiem al principi, buscar-nos la vida per fer el que ens agrada,

91El Canet ‘16

RTVV: UNA PORTA OBERTA QUE ES VA TANCARRaquel EscrivàGraduada en Comunicació Audiovisual

Des del passat mes de setembre tinc un títol més a casa, un títol que m’acredita com a graduada en Comunicació Audiovisual. Algunes vegades he de contestar la pregunta: “I això per a què serveix?”, que sempre escolte de les persones més majors —ja sabem com costa parlar-los de les noves tecnologies...— però amb una ràpida contestació com: “Per a treballar a la televisió o la ràdio, entre altres coses” sembla que tinguen una idea més o menys clara de què és allò que has estudiat. I això és precisament una de les coses que pensava jo quan vaig decidir encaminar la meua vida cap a la direcció de l’audiovisual. La ràdio o la televisió eren dos de les eixides laborals que més m’agradaven, però passats els anys aquest món, i en concret la televisió, han anat canviant molt des de l’any 2011 quan vaig començar.

En els meus primers anys com a estudiant universitària, teníem la sort de comptar amb una ràdio i una televisió públiques a la Comunitat Valenciana i en valencià. Aquest fet era una bona

porta d’eixida de cara al món laboral per a mi i els meus companys en la nostra terra, ja fora per fer pràctiques o per treballar en qualsevol dels rols necessaris per dur a terme un programa de televisió, uns informatius o un magazine radiofònic.

Però el dia 29 de novembre de 2013 canvià tot. Eixe divendres va passar de ser un divendres qualsevol a ser una data destacada a la nostra història. Eixe dia es va produir el tancament de RTVV. Els llargs dies i hores de negociacions per part dels milers de treballadors de l’empresa, no van poder evitar que les televisions de molts valencians i valencianes es mostraren en negre i el dial de Ràdio Nou es quedara silenciat.

Aquest cessament de la televisió i la ràdio en la nostra llengua va donar peu a dues lectures diferents. Per una banda, va suposar una mala noticia per als valencians perquè ens vam quedar sense un mitjà de comunicació en

92El Canet ‘16

valencià i també per als milers de treballadors que es van vore sense feina i ingressos a dur a casa. Però aquest fet també ens va fer reflexionar als valencians i als professionals del sector sobre l’estat i la qualitat dels nostres mitjans.

Canal 9 i Ràdio Nou van començar les seues emissions oficials el 9 d’octubre de 1989. En els seus primers anys de vida, la cadena de televisió va obtindre les majors dades d’audiència de la seua història. Canal 9 oferia una línea de programació comercial, construïda sota la ficció i altres formes d’entreteniment com programes infantils o retransmissions esportives. L’any 1993 l’oferta televisiva espanyola s’ampliaria amb l’arribada de les televisions privades (Antena 3 i Telecinco) i aquest fet va afectar a totes les televisions a nivell autonòmic que varen veure com descendia la seua audiència any rere any.

En els inicis de RTVV la plantilla era d’uns 800 treballadors. Precisament el nombre de tècnics, periodistes, càmeres, etc. va ser una de les causes que va detonar el seu tancament. En el seu últim any de vida la plantilla era de quasi 1800 treballadors, una quantitat molt elevada si tenim en compte altres cadenes de televisió amb molta més audiència, més continguts i més ingressos com per exemple: Antena 3 que comptava amb 2109 treballadors o Mediaset amb 1335 empleats, en el mateix any.

Ninot de la comissió Pobla del Duc - Benipeixcar de València (2014).

Arxiu: Joan Castelló

93El Canet ‘16

L’augment del nombre de persones en plantilla va ser, entre d’altres, una de les causes a nivell de finançament del mitjà de comunicació que van provocar que l’any 2012 l’endeutament de RTVV es situara per damunt dels 1.200 milions d’euros, una quantitat insostenible.

A banda de qüestions numèriques i econòmiques, el contingut i la forma de contar les notícies en el mitjà no estaven massa clares. Durant els meus quatre anys d’estudis, sempre ens repetien que una cosa era informar d’un fet i una altra opinar. La diferència d’ambdós conceptes rau en l’objectivitat i la imparcialitat, però aquest fet no es veia clarament a RTVV, tot i que cal dir que qualsevol mitjà, per desgràcia, no és totalment objectiu o imparcial.

D’exemples de manipulació informativa o sense una objectivitat clara, van poder veure’n i escoltar-ne molts els valencians i valencianes. Un d’ells va ser el major accident de metro d’Espanya, que es va produir a la ciutat de València, que va deixar 43 mort i 47 ferits: RTVV no va canviar la seua programació per cobrir-lo. També la notícia de la imputació en el “cas Gürtel” de l’aleshores president de la Generalitat Francisco Camps, que va ser narrada uns 20 minuts després del començament de l’informatiu de Notícies 9. RTVV va ser l’últim mitjà de comunicació a informar de l’adéu de Camps com a president, i a més sense contextualitzar ni explicar la seua raó...

D’aquesta forma RTVV s’havia convertit, poc a poc, en un mitjà fet a mida per i per al govern de la Generalitat.

Amb la renovació de les Corts Valencianes el passat mes de maig, es va donar llum verda a la reobertura d’una renovada RTVV després del seu tancament. Una mesura que es va aprovar finalment el 22 de desembre de 2015. Una bona notícia per als estudiants o graduats com jo que ara veiem una nova llum, tal vegada no per a trobar un lloc de treball però almenys sí per estar orgullosos de conservar i dinamitzar la nostra cultura i aprendre del nostre mitjà de comunicació en valencià.

94El Canet ‘16

FALLES I CULTURAAlejandro GarcíaPeriodista i exlocutor de Ràdio 9

Les falles són un fidel reflex de la societat. No em canse de repetir-ho i és que no hi ha veritat més gran ja siga l’època que siga.

Les falles són cultura i els fallers els responsables de fer entendre i difondre la mateixa a tots els públics, una tasca res fàcil perquè en moltes ocasions la imatge que es té de la nostra festa i els seus integrants, és de tot, menys positiva. Parem en aquest aspecte.

Sí, les falles són cultura. Per què tenim la imatge que tenim? Desgraciadament la imatge de la nostra festa en generades ocasions és sinònim de molèsties, de festa per a uns quants i de ser el melic del món durant cinc dies. Quan la vertadera realitat és una altra. Les Falles són sinònim de cultura, de generació de riquesa, ocupació i un component cultural enorme generat voluntàriament pel col·lectiu faller.

La base de la festa fallera se centra en tres aspectes essencials: música, pólvora i falla (denominat erròniament, monument) i aquests

tres aspectes són l’expressió de la nostra cultura i de com fer les coses en la nostra terra.

La música valenciana, les nostres bandes de música és un dels majors baluards de la nostra festa. Les falles no s’entendrien sense la nostra música i els nostres músics. És un dels majors exponents que tenim en la nostra festa i un dels millors canals per a acostar la nostra cultura i que la nostra festa siga transmissora d’ella.

Les nostres falles són art. Els nostres artistes fallers cada any ens sorprenen amb les seues obres en les nostres places i mostren el seu treball, que és art i és cultura per a tots, per a fallers i visitants. És el vertader aparador on podem mostrar i transmetre la nostra festa i la nostra forma d’entendre la mateixa. I ho fem. Cada vegada són més les persones que es paren a llegir les escenes, a interrelacionar-se amb els ninots, a riure i emocionar-se amb ells. Unes escenes que són una oportunitat única per a transmetre la nostra cultura i els nostres valors valencians.

95El Canet ‘16

Les falles expressen cultura i els fallers ho fan també de forma escrita mitjançant els seus “llibrets”. El llibret s’ha convertit en el màxim exponent de la nostra literatura fallera. Encara que la majoria de les comissions falleres no utilitzen aquest mitjà com hi hagueren de, unes quantes cada vegada més, sí que ho fan. I aquest llibret és un clar exemple. Són les juntes locals i les comissions que les integren les que estan fent vertaderes obres d’obligada lectura. Actualment existeixen vertaders exemples de fer les coses ben fetes, realitzant llibrets que són autèntiques joies i l’instrument perfecte per a donar a entendre el treball dels fallers. A més són exemples literaris que sobre diferents temàtiques triades mostren tant el treball com les preocupacions diàries del nostre col·lectiu i la nostra societat.

Els Llibrets de falla han evolucionat i ho han fet de la millor forma possible. En aquest moment existeixen llibrets compromesos amb moltes causes, ja siguen solidàries, socials, falleres i educatives. Uns llibrets escrits en la nostra llengua i que fan entendre de la millor forma possible la nostra expressió festiva.

Però les falles són moltes més coses que les vinculen amb la cultura. Un altre exemple clar són les setmanes culturals que al llarg de l’any es realitzen en els casals de les comissions falleres. Una setmanes culturals extraordinàries

i reivindicatives. I dic reivindicatives, ja que tal com he començat aquest escrit, les falles són fidel reflex de la societat, és per açò que en numerables ocasions podem trobar dies culturals dedicats a qualsevol problemàtica o assumpte local, la qual cosa fa que les comissions falleres continuen involucrant-se amb el seu entorn més pròxim.

També trobem setmanes culturals on la història i les nostres tradicions són l’eix central. Un aspecte molt important, ja que gràcies a elles, d’una banda mai oblidarem d’on venim i d’altra banda inculcarem als més xicotets la base de la nostra festa i cultura valenciana. De nou he de fer especial esment a les setmanes culturals organitzades per les comissions de les poblacions de València, és especial, les que es realitzen al Camp de Morvedre, Sagunt i Port de Sagunt. He pogut viure en primera persona la gran dedicació que els fallers morvedrins mostren a les seues setmanes culturals, convertint-les en visita obligada no solament per als seus comissionats, sinó per a tots els seus veïns. Una mostra que nostra cultura està viva i està visca gràcies al col·lectiu faller.

Un altre dels aspectes culturals de la nostra festa, sens dubte, són els cartells anunciadors. Una tasca que es realitza en totes les poblacions falleres i que suposa un referent per a comunicar la nostra festa a qui no la conega. Enguany

96El Canet ‘16

El Teatre Faller alimenta a la cultura Fallera.Arxiu: Juan Gabriel Figueres

97El Canet ‘16

a València ciutat s’ha fet un pas en gegant a canviar el cartell anunciador. Hem passat d’un cartell a un desenvolupament de tota una imatge corporativa amb unes línies totalment diferents al que s’havia realitzat. Un exemple de com nostra festa s’adapta als nous temps, a les noves formes. El cartell anunciador d’una festa és part fonamental perquè la nostra festa siga més coneguda i com no, també un gran exponent cultural per a comunicar tot el treball que realitzem.

Les Falles són cultura i devem dir-ho ben alt. No hem d’acatxar el cap, tot el contrari. Hem de traure pit i dir en veu alta que la nostra festa forma part de la nostra història com a poble, que la nostra festa és símbol d’expressió d’un poble que se sent molt orgullós de ser com és i que gràcies al col·lectiu faller acostem la cultura a tothom que vulga impregnar-se del nostre bon fer i el nostre estil de vida. Ja que cal no oblidar-se que l’ésser faller és un estil, és una forma de vida que sols alguns entenen i comprenen

Però tot el camí no està fet, devem seguir caminant. La cultura és vida i la vida és llarga. És per açò que el nostre treball ha de seguir avant. Cada any ens hem de superar amb els nostres llibrets, amb els nostres monuments, amb les nostres setmanes culturals, amb la nostra música i els nostres músics, amb la nostra pólvora… En definitiva no podem parar. Enguany, és un any

molt especial, ens juguem que la nostra festa siga declarada Patrimoni Immaterial Cultural de la Humanitat, i tota pedra fa paret. I no dubten ni un moment de la necessitat amb majúscules que nostra festa compte amb llibrets com aquest, ja que és un clar exemple que ens mereixem ser declarats Patrimoni, perquè la nostra història s’expressa en aquestes pàgines, la nostra cultura es mostra en aquestes fulles, unes fulles i un llibre que ja forma part de la nostra història.

Ser patrimoni significa moltes coses, significa orgull, significa triomf, significa treball i dedicació i en definitiva significa cultura, la nostra cultura, la perfecta mostra de la nostra forma de ser convertida en festa i tradició.

98El Canet ‘16

ENTREVISTA A CLARA CASTELLÓExperiodista de RTVV

Llicenciada en Filologia Anglogermàniques i Diplomada en Mestre de Valencià ha exercit com a periodista durant 25 anys, la major part d’ells a RTVV. En la cadena pública va treballar tant en el departament d’informatius com en el de programes, on va presentar diferents edicions dels informatius, programes d’entreteniment així com retransmissions especials de Falles, o Eleccions, entre altres. Actualment treballa com a professora de valencià i d’anglés.

Facilita’ns també fotografies per insertar-les a la maquetació.

Com definiries ser una bona periodista?

El periodista és un professional que té el compromís d’informar la societat, el de fer arribar al gran públic les notícies més importants que han tingut lloc (bé al seu costat, bé arreu del món) i fer un seguiment d’estos esdeveniments. Per a aconseguir ser un/a bona periodista, com en totes les professions, el primer que cal és tindre vocació i després una sèrie de valors i de principis entre els quals no poden faltar l’ètica, el respecte i la integritat. Un bon periodista ha de ser objectiu,

Clara Castelló

99El Canet ‘16

veraç, rigorós, clar i concís a l’hora d’escriure. Ha de contrastar sempre les informacions i tractar de fugir del ‘morbo’. Ha de ser original, plantejar els reportatges d’una manera atractiva i, sempre que siga possible, afegir-li un toc d’humor.

Quina relació ha de tindre el poder polític en els mitjans de comunicació?

La informació és un dret que tenim els ciutadans i que no deuria estar contaminat per cap mercantilisme. Una de les obligacions dels mitjans de comunicació és el d’observar els diferents poders (polític, econòmic, judicial…) i detectar, denunciar i analitzar els possibles abusos, injustícies o fraus que cometen. La prioritat de la premsa no ha de ser cap altra que esta, buscar la veritat i contar-la. Però amb massa freqüència esta tasca es veu desvirtuada per les servituds polítiques. Els mitjans de comunicació públics han estat caracteritzats, en les últimes dècades, per l’obscurantisme i la manipulació. La política no ha de controlar la informació. Ha de permetre que els professionals del periodisme la puguen exercir amb total llibertat, objectivitat i transparència.

Has estat periodista de la Ràdio Televisió Pública Valenciana que va ser tancada per la Generalitat Valenciana. Com visqueres tot aquell procés de desaparició de RTVV?

Va ser realment dur, des del mateix moment en què es va anunciar l’ERO. En eixe instant

em vaig adonar de la poca solidaritat d’alguns companys. No van protestar de cap manera pensant que mai no els tocaria abandonar l’empresa. Quan arribaren els famosos emails, les coses van començar a canviar un poc, però només un poc. Aquells que vam ser assenyalats amb el dit ens vam unir encara més i alguns dels qui es veien ‘salvats’ continuaven amb el seu dia a dia com si res no haguera passat. És cert, que altres, en canvi, ens mostraven el seu suport i la seua companyonia fins i tot posant en risc la seua continuïtat en l’empresa.

Treballar durant eixos mesos fins que em va tocar signar el finiment (de febrer a agost) no va ser fàcil, però ho vaig viure amb molta intensitat. Sabia que cada retransmissió, cada reportatge, cada notícia era l’última que feia.

Quan el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ens va donar la raó als treballadors i va anul·lar l’ERO de RTVV em vaig sentir molt feliç. Vaig tornar a confiar en la justícia. Van ser unes hores meravelloses, d’una alegria immensa, compartida amb els companys. Però va durar poc. Només unes hores. Fins que l’en aquell moment president de la Generalitat, Alberto Fabra, va anunciar el tancament de la ràdio i la televisió públiques.

Formar part de la programació especial d’eixos dies (en mans exclusivament dels treballadors) va ser fantàstic. Vam fer les

100El Canet ‘16

entrevistes que sempre havíem volgut fer, donàvem les notícies sense haver-les de passar per cap ‘filtre’... Fins que arribà el fatídic dia. Jo vaig tindre l’oportunitat d’estar present durant els últims minuts d’emissió de la nostra televisió, al costat de molts companys i de polítics que mai no havien xafat el plató de televisió. Vaig mantindre l’esperança fins l’últim minut i pensava que s’imposaria el seny, que acceptarien negociar, arribar a un acord... Però no va ser així. Finalment el ‘negre’ es va colar en les pantalles.

Molts periodistes s’han quedat orfes i el sector audiovisual valencià s’ha vist ofegat a una crisi interna. Com definiries aquesta situació?

Som l’única comunitat autònoma amb llengua pròpia que no té un mitjà de comunicació públic. Esta situació ha provocat que molts empresaris del sector audiovisual hagen hagut de tancar els seus negocis i reinventar-se o treballar fora de la nostra de la Comunitat. Exactament el mateix ha passat amb la major part dels professionals que treballàvem a RTVV. D’altra banda, les universitats han vist minvada la quantitat d’alumnes que volen estudiar periodisme. Tots estos marcadors no són bons per a una societat democràtica.

Les Falles tenien un paper rellevant a la televisió pública, creus que són la festa que més ha patit invisivilització durant aquest temps?

Última emissió de Canal 9.Arxiu: Clara Castelló

Taancament de RTVV.Arxiu: Clara Castelló

101El Canet ‘16

En directe, Carla Castelló en una de les estacions de metro de València.Arxiu: Clara Castelló

102El Canet ‘16

No únicament. RTVV sempre va estar al costat de totes les festes que tenen lloc a la nostra Comunitat: els moros i cristians (no només d’Alcoi, sinó també d’Ontinyent i d’altres localitats), el Sexeni de Morella, les fogueres d’Alacant, la benedicció dels animals per Sant Antoni, el Misteri d’Elx.... Totes s’han vist silenciades, així com qualsevol altre esdeveniment d’importància (cultural, esportiu, econòmic, polític...) que té lloc al llarg i ample de la nostra geografia.

Quin futur li veus a RTVV?

M’agradaria vore-li’n algun, però malauradament, hui per hui, no li’n veig cap. Tant judicialment, com econòmicament és molt complicat poder tornar a obrir RTVV en un termini curt de temps. Confiàvem que els polítics que ocupen hui el Palau de la Generalitat anaven a fer un esforç major per solucionar molts dels problemes que impedeixen reobrir en breu la ràdio i la televisió públiques (perquè així ho van prometre durant la campanya electoral), però és decebedor vore com, de moment, no han fet res en este sentit.

Com a treballadora del sector, quin creus que és el millor model per a RTVV?

Actualment, la BBC és el paradigma de televisió pública a Europa. Tenen un Consell d’Administració i un Consell Assessor que vetllen perquè la televisió acomplisca les seues obligacions, fan que s’establisquen els objectius de

servici públic i garanteixen la seua independència i viabilitat econòmica. Els membres d’estos dos consells són difícilment influenciables: si un polític els pressiona, queda marcat per sempre. El Director General és, a més, el màxim responsable de la redacció, però mai no forçarà els periodistes a escriure a favor o en contra de determinades polítiques. Un altre exemple: a Alemanya, els canals públics estan subjectes a la vigilància de dos Consells Audiovisuals, la funció dels quals és supervisar que les cadenes s’ajusten a la pluralitat i a la independència. A Espanya, en canvi, la televisió pública està profundament dominada per la política i no disposa de cap Consell que regule i garantisca la independència i la pluralitat.

Alguna vegada has sigut fallera? De quina Falla?

De menuda vaig ser fallera, durant uns anys, de la Cort Infantil de la falla Sant Antoni. El 1989 vaig ser Fallera Major d’esta comissió i el 1990, Regina del Foc.

Eres dels que marxa de València quan venen Falles o de les que es queda?

Durant els anys que vaig treballar com a periodista a RTVV (i inclús abans a Ràdio Minuto) havia de cobrir gran part dels actes de les festes de les Falles i no podia ‘pegar a fugir’ de València. Ara que professionalment puc ‘escapar-me’, em quede ací per a gaudir-les amb la família,

103El Canet ‘16

dividida entre València i Cullera. És una festa que m’agrada molt viure-la de prop.

Defineix amb 140 caràcters que són per a tu les Falles:

Les falles són una reflexió satírica sobre la vida pròpia del caràcter valencià. Són sentiment, emoció. Una meravellosa barreja d’art amb molt de color, llum, so, fum i foc.

REFLEXIÓ

Les Falles a Cullera estan cobertes per tres mitjans de comunicació local, inclús hi ha una revista fallera mensual, i en valencià. A més fan teatre, promoció lingüística, llibrets… No creus que les Falles han passat de ser meres associacions d’amics que fan festa a ser vertaders eixos vertebradors de la cultura dels pobles i ciutats on estan arrelades?

El grau d’implicació que tenen les Falles en la societat en general, i en la cultura en particular, és cada vegada major. Les comissions falleres són hui en dia organitzacions perfectament estructurades on cadascun dels seus membres exerceix una funció específica destinada a transmetre al món sencer el sentir del poble valencià. Cada vegada són més les activitats que es duen a terme per tal de promocionar la llengua, d’inculcar a grans i menuts les nostres senyes d’identitat. Una manera d’unir-nos digna d’alabar.

@ClaraCastelloC9

104El Canet ‘16

V. LITERATURA I LLENGUA VERSUS

FALLESEstà clar que la literatura a les Falles està

completament present en la festa. El Llibret, les poesies dedicades a les Falleres Majors i representants diversos, les crítiques del monument, l’explicació i relació de la Falla… i un munt de coses que fan tenir present a la literatura en tot moment.

No obstant això el canvi literari en l’última dècada ha estat ben palés, ja que si ens fixem, les crítiques del monument faller que acompanyen els ninots, fins fa ben poc estaven desnodrides, no tenien sentit, algunes d’elles no tenien consistència literària, pecaven de ser incorrectes en relació a l’ortografia i com no, tenien una visió prou antiga de la societat.

Igual que els Llibrets a Cullera i a altres zones de la demarcació de València han millorat molt en contingut, forma, ortografia, imatge i disseny, el canvi en les crítiques del monument també ha sigut substancial.

Les Falles visqueren anys prou amargs, anys de prohibició i de repressió, i aquestes dues últimes

coses provoquen una senzilla i clara conseqüència: La pèrdua constant d’identitat d’un poble.

El valencià és la llengua vehicular de les Falles, en això estem d’acord la gran part dels que fem aquesta festa un poc més gran, ara bé, l’evolució de l’ús del valencià ha estat complicada, ja que fins fa uns anys les comissions encara utilitzaven el castellà com a llengua per coses importants com la comptabilitat, la correspondència, els documents oficials, els estatuts de l’associació… Però sembla que aquesta situació s’ha revertit, almenys als pobles on les Falles estan ben arrelades, a la capital és ben diferent. Potser siguen les noves generacions que han estudiat el valencià a l’escola, les que estiguen normalitzant una cosa que hauria d’haver estat normal ja fa molts anys. És esperançador.

En aquest apartat autors de nombrosos llibres en valencià, tècnics experts en promoció i ús de la llengua, mestres, filòlegs i llibreters parlaran del valencià i de la literatura a les Falles.

105El Canet ‘16

Nou Pont de Fortaleny (2016). Foto: Joan Roig

106El Canet ‘16

Per començar, un aclariment: no he sigut mai faller. Quan em jubile o me’n vaja a viure fora del País Valencià, tal volta me n’entraran unes ganes irreprimibles i faré mans i mànegues per posar-hi remei. De moment, però, mantinc la virginitat fallera.

Els últims anys, la meua relació amb el vostre món no va més enllà d’acompanyar els alumnes de l’institut a visitar els principals monuments de València. També hi vaig amb amics o familiars de fora que hi vénen a posta per viure la festa de prop. I veig les falles de Cullera, evidentment. (Aprofite per agrair al gran artista local Josep Lafarga la seua bondat: tots els anys obri les portes del seu taller als alumnes de la meua tutoria i els respon totes les preguntes que li fan. Moltes gràcies en nom d’ells i meu.)

És indubtable que moltes comissions falleres, a més de vertebrar el barri, desenvolupen una activa vida cultural. Així com associativa de primer rang. De fet, si els valencians, com a poble, fórem capaços d’organitzar-nos tan admirablement com les comissions falleres, seríem una de les societats més avançades de la Terra.

FALLES I LITERATURA?Manel Joan

Com a festa que serveix per alliberar tensions i donar alegria al cos, he de dir que la trobe també sensacional. I més admirable encara serà el dia que no hi haja tants comes etílics i el consum infrahumà d’estupefaents i d’accidents pirotècnics davalle al màxim.

Ara faré un altre aclariment: per a mi no seria cap esforç escriure pàgines i més pàgines parlant de la bondat de les falles, i tots tan contents. (Al capdavall, és el que fa la majoria dels invitats a participar en els llibrets: lloançar, lloançar i lloançar la festa.) Amb el vostre permís, me n’eixiré un poc del guió. Torne a insistir que el meu és un punt de vista profà.

Clar i ras: centenars de vegades he observat una descompensació brutal entre el monument i els textos que l’acompanyen, és a dir, entre el treball plàstic –insuperable- i el literari –patètic. (Un incís: més que a l’actualitat, m’estic referint sobretot a la dècada dels 80 i dels 90 del segle passat.) No parle només de l’ortografia aberrant, perversa i marciana, sinó dels missatges, per anomenar-los benignament. En el millor dels casos no tenien trellat. I millor així, ja

107El Canet ‘16

que, si feien alguna crítica, aquesta era quasi sempre reaccionària i destructiva: masclista, homofòbica, irracional, xenòfoba… No veies mai que es clavaren amb la monarquia, per exemple, o amb l’exèrcit, l’església, els polítics corruptes i el capital. No, els enemics dels valencians eren les dones, els gais, els catalans i els estrangers. Algú em dirà que exagere, Possiblement. Però, repetisc, els pocs textos que no eren de poc trellat feien tuf a reaccionaris i cavernícoles. Amb una exaltació malatissa de la burrera, del consumisme i de la llei de la selva.

Els últims anys açò ha canviat. La democràcia i la modernitat han arribat a les falles i hi apareixen crítiques molt més sanes i constructives. Valentes, també.

Tanmateix, llevat de poquíssimes excepcions, el divorci entre el treball plàstic i el literari perdura. Ja sé que algú mantindrà que la lletra és subalterna respecte al monument. No seré jo el qui li ho discutisca. Però penseu una cosa: els grans actors de cinema i de teatre ens brinden sovint unes representacions magnífiques, més que més quan són dirigits per un director excepcional. Això no obstant, sense un guió previ, sense literatura fet i fet, què representarien? Què dirien? El seu poder de transmissió d’emocions seria tan poderós?

Amb la gran quantitat de cervells que hi ha a les falles, per què no tireu un poc més de ploma?

Crítica Fallera.Arxiu: Juan Gabriel Figueres

108El Canet ‘16

LES FALLES SÓN CULTURAMaria Rosa Sabater

Les falles són un bé immaterial del nostre patrimoni artístic, musical, d’oci i cultural, sobretot perquè potencien l’ús del valencià. Són les festes més populars del País Valencià.

Ben bé sabem que les falles són una festa que se celebra del 15 al 19 de març en moltes de les nostres ciutats i pobles. Els primers documents que en fan referència daten de la segona meitat del s. XVIII. La paraula falla deriva del llatí facula, torxa, paraula que en valencià medieval s’emprava per anomenar les que es col·locaven dalt de les torres de vigilància. En el Llibre dels Fets se cita que les tropes del rei Jaume portaven falles per tal de tindre llum.

Uns diuen que el seu origen està en els focs satírics, una pràctica difosa per Europa i que exposava a la vergonya pública ninots que, finalment, tiraven a la foguera. Altres estudiosos comenten que el naixement de la falla prové dels fusters valencians que recollien la fusta sobrant i la cremaven.

Contar-vos que durant el segle XIX i fins a la Guerra civil Espanyola les falles eren “propietat”

de les classes populars i es caracteritzaven per la seua crítica política i social. Constituïen un element molest per al poder. És així com les flames reivindiquen i anul·len el que la crítica del poble castiga. Per suposat, resultaven molestes per a les classes dominants i volien fer-les desaparèixer. En aquells temps, aquesta festa expressava la nostra valencianitat i els símbols d’identitat es barrejaven amb ella. No hi havia cap problema. Per això, els llibrets eren autèntiques forces públiques de la llengua perquè la societat anava castellanitzant-se. De fet, a la Segona República apareix l’himne faller. Aquell himne que cantaven els menuts quan anaven per les cases demanant trastos per cremar:

“Hi ha per ahí una estoreta velleta pa la falla de sant Josep, el tio Pep?”.

I en això que arriba l’any 1939. Amb la dictadura franquista la festa perd el seu to sarcàstic i de crítica social. Hi apareix la censura. Franco trobava que València era massa republicana i revolucionària i hi havia de tallar-li la llengua, els peus, el cor... Tot! Com havia d’acceptar el poder tanta crítica social, política

109El Canet ‘16

Presentació de Terres d’Altri.Arxiu: Juan Gabriel Figueres

110El Canet ‘16

basat en les Normes del 32, la conselleria d’Educació, Cultura i Esports convoca premis…

Als llibrets hi ha un intent de fer-ho bé i allunyar-se de les faltes, (espere i desitge) perquè fins fa uns anys presentaven un bon grapat d’errors ortogràfics i, sobretot, de castellanismes.

Personalment pense que, igualment, hi ha hagut un procés de renovació a tots els nivells i s’hi han incorporat persones noves plenes d’inquietuds, vives d’entusiasme que, ja des de l’inici, han manifestat l’interés per depurar els escrits i usar diferents i diverses vies d’expressió. De fet, comentar-vos que el govern municipal de la capital del País, la ciutat de València, així com concretament, la falla de “EL CANET” de Cullera ja ha mostrat clarament que als llibrets de falles es farà ús d’un valencià normatiu basat en les Normes del 32.

Així que, i per acabar, afermar la idea que nosaltres hem de ser a les falles, als seus escrits i lluitar per un valencianisme com cal. Jo me’n sent ben orgullosa i satisfeta. El fet de col·laborar a difondre un contingut Intel·lectual i de qualitat al costat de moviments progressistes i artístics sota l’esguard dels nostres ninots és tot un repte.

L’any 1971 ja va dir Sanchis Guarner que el moviment associatiu faller gaudiria d’un gran potencial social si canviava el seu xip.

Acompanyeu-m’hi! No en dubteu!

i moral? Què hi fa? Doncs, el règim va decidir “col·locar” aspectes religiosos enmig de tanta subversió, de tanta gent desafecta. Llavors, ens hi presenten l’ofrena de flors i un llarg etcètera.

La Junta Central Fallera s’ompli de falangistes, els quals esdevenen una mena d’espies. He de recordar-vos que aquell partit d’Unió Valenciana de dretes va nàixer en un casal faller. L’objectiu consistia en lloar el règim i tota la seua ideologia conservadora.. Sorgeixen el regionalisme espanyol, el blaverisme, la catalanofòbia, l’ús d’un valencià basat en les Normes del Puig…

D’aquesta manera va perdent-se el sentit popular de la festa i aquesta passa a ser més centralitzada. Les falles exaltaran, llavors una identitat valenciana i patriòtica lligada a la burgesia i al poder franquista.

Què en fem ara? Jo, que fins fa no-res, he mirat la celebració de la festa fallera des de fora, amb ulls crítics, tal volta amb hostilitat, com que he tingut la gran fortuna de conèixer gent que viu molt i molt intensament les falles i que s’ha encarregat de clavar-me en aquests “embolics”, doncs, jo, a hores d’ara, ja m’he fet una mica més benvolent i crec que hem de valoritzar el paper que pot jugar el món faller en la vehiculació de la nostra cultura. S’hi alena sang nova, ànsies noves. Es convoquen concursos literaris, recitals dels nostres clàssics, es fomenta l’ús del valencià

111El Canet ‘16

FALLES I CULTURA?Llorenç García

He viscut les falles de manera molt passiva tota la vida. Per a mi sempre han suposat l'escenari natural que embolcalla la ciutat del Túria pel qual desfile sense gresca ni desànim. Sempre he pertangut a aqueix sector de la població que ras i curt s'adelia contemplant els ninots, suportava estoicament l'esclafit dels petards fins a la indiferència i prosseguia la vida amb normalitat. Adrogat per l'aroma de xurros i bunyols, m'obria pas pels carrers atapeïts de visitants. I no ha variat a penes la meua percepció sobre les falles: un espectacle festiu de reminiscències folklòriques. Però de fa poc ençà que aquest plantejament compta amb un sorprenent afegitó: les falles també són esperança.

Amb una de les girangonses de la vida, vaig fer un pas cap endavant quan em van convidar a visitar la falla “El Canet” de Cullera per cortesia d'Àlex Morales (via Rosa Sabater). Confesse que em va seduir certa pruïja dels organitzadors per apuntalar les falles amb un vernís cultural que no eclipsàs la vessant lúdica que no ha deixat d'atraure-hi adeptes. Per a alguns, aquest

concepte els pot resultar tant antitètics com utilitzar el futbol per despertar l'interés per Shakespeare. Tot en el seu context, senyors. De la mateixa forma que l'esport rei (ben lluny de la dimensió mercantilista que mostren els mitjans de massa avui) pot fer-se servir al col·legi com a vehicle pel qual la xicalla aprén per assolir l'èxit a treballar en equip, respectar unes regles, competir netament i fomentar la cultura de l'esforç..., per què les falles no poden constituir-se com una porta oberta a altres expressions culturals?

No cap dubte que la cultura valenciana està molt abocada al carrer com a bon poble mediterrani que és. Però, què és cultura? Caldria repassar el concepte de cultura des dels seus orígens. Amb el terme cultura, provinent del llatí clàssic, els antics romans feien referència a l'acte de cultivar i sovint s'hi incloïa la ramaderia com a activitat. L'ús metafòric de cultura ja comença a divisar-se en Ciceró a Tusculanae Disputationes on volia incitar al “cultiu de l'ànima” o desenvolupament del pensament filosòfic. Tanmateix, aquest sentit hauria d'aguardar rere les bambolines de la Història fins al Segle

112El Canet ‘16

Nit Poètica.Arxiu: Juan Gabriel Figueres

113El Canet ‘16

de les Llums (XVIII), quan els cercles acadèmics rescaten aquesta concepció més adherida a la reflexió humana. I a partir d'allí el sentit semàntic del vocable cultura va anar expandint-se com a concepte com una bassa d'oli fins arribar a definicions actuals que el Diccionari Normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua defineix, entre altres accepcions, com:

f. ANTROP. Conjunt de tradicions, de costums o de formes de vida d'un poble, d'una societat o de tota la humanitat.

I filant més prim, més avall també s'hi troba el terme cultura popular:

f. ANTROP. Conjunt de manifestacions amb què s'expressa la vida tradicional d'un poble.

I és que la cultura no deixa de ser un contínuum genèric on multitud de manifestacions se solapen. La falla El Canet de Cullera ho està demostrant amb escreix desplegant un programa d'activitats culturals que estan aconseguint engrescar a un bon grapat de cullerots i no cullerots. Fallers i no fallers. Prova d'això la va experimentar l'autor d'aquest article quan va fer la presentació del seu llibre Bocins de mi, bocins de tu. La presència massiva d'un públic amatent molt més nombrós que en certs actes pressumptament “culturals”, el seu interés i acollença va esperonar-me a remodelar la visió extremadament costumista de les falles.

En efecte, les falles podrien configurar-se com un gran tendal que n'estengués els braços cap a altres formes culturals arrelades en la nostra terra i reviscolades sense minva del seu sabor tradicional. I prenent com a avantatge un ambient de joia i esperit comunitari que reforça encara més el sentiment de cohesió. La falla El Canet de Cullera ha pres una iniciativa més que lloable que espere que siga emulada i una passa endavant per a retrobar-nos com a poble. Tota forma d'expressió popular o col·lectiva, per molt tradicional que siga ha de ser capaç d'espolsar-se la caspa, ampliar-se, renovar-se, diversificar-se i despertar interessos molt diversos. Una manifestació de la cultura popular que s'ha universalitzat es veu impel·lida a seguir aquest derroter. Com una espurneta poderosa que és capaç d'originar una traca que redoble en harmònic estrèpit les veus de la cultura valenciana fins que els ecos reverberen als quatre confins del món. Això sí, deixant una empremta profunda lluny del fum, la cendra i l'efímer artifici. Una flama d'esperança nascuda al si d'un poble que pot engegar grans expectatives.

114El Canet ‘16

L’EVOLUCIÓ DEL VALENCIÀ A LES FALLES DE CULLERA: UN CANVI CULTURAL NECESSARIJosep L. Aparici

La llarga nit del franquisme, el ressopó d'una transició política hui esgotada, de conseqüències encara incalculables, i els primers anys de democràcia, convulsos, on es lliurava una batalla de colors i símbols per la identitat valenciana, feren patir l'ús del valencià a les falles de Cullera, fins al punt que el desgavell ortogràfic i la falta de cura lingüística fregaren el ridícul més absolut. La llengua s'hi jugava molt i, a pesar d'esforços voluntaristes, cadascú escrivia com volia i alguns, fins i tot, sense regles. Només la ignorància i la falta d'oficialitat d'una llengua postergada, podrien servir d'eximents. No obstant, en l'aspecte positiu, cal destacar el coratge d'alguns versadors per oferir el bo i millor en l'explicació dels monuments i en els versos a les falleres majors, que restaven contentes, sovint emocionades i ruboritzades, al costat dels seus parents i presidents.

Després d'alguns anys diguem-ne de claredat entre escletxes, de final de túnel boirós i de les bones prestaciones d'algunes comissions falleres, encara poques, el punt d'inflexió arriba per a mi a mitjans dels anys noranta. És l'any 1996 quan l'Ajuntament de Cullera i la Junta Local Fallera convoquen la primera edició del premi de promoció faller del valencià i, a continuació, en 1997, el primer premi al millor llibret. Casualment, en 1998 naix l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, organisme que vetla per la normativa lingüística oficial, com ha de ser i ara més que mai. Són anys, a més, que el cens faller de Cullera es dispara i on els monuments lluïxen esplendorosos, lluny de les crisis venidores.

Vist hui, i en perspectiva, podem afirmar que estos dos premis han ajudat, notablement i decisivament, a millorar el valencià i fomentar la nostra llengua entre les falles de Cullera i,

115El Canet ‘16

Crítiques falleres, sempre en valencià.Arxiu: Juan Gabriel Figueres

116El Canet ‘16

de retruc, entre tota la població. La trajectòria dels premis, amb uns resultats a hores d'ara incerts, ha fet esperonar una bona part de les comissions de Cullera, que veuen com poden obtindre un banderí valorat i orgull per a la falla que representen. No va ser així els primers anys i, sense deixar de llevar de cap manera el mèrit als qui van ser molt premiats al principi, garants i divulgadors del nostre patrimoni cultural i lingüístic més preuat, l'accés al pòdium de vencedors i de premiats d'altres comissions, és a dir, la competència i la concurrència, han fet créixer les activitats de promoció del valencià, cada vegada més originals i personalitzades. També la pulcritud, manifestada en la documentació interna i externa de les falles, cada vegada més correcta lingüísticament parlant.

El sacrifici per editar llibrets que donen prestigi, el teatre de qualitat i modern, les presentacions d'obres literàries, l'expansió per Internet i les xarxes socials vinculades, els homenatges musicals, etc., no fan sinó completar el pes i importància del valencià en el món faller de Cullera. Fet i fet, moltes falles ja són associacions culturals legalment inscrites. La tenacitat de falleres i fallers, el sentiment d'uns colors associats a cada comissió, no fan sinó esperar noves accions de promoció del valencià lligades a l'educació, a la cultura, al temps lliure i a la vida quotidiana, entre d'altres, que poden establir un nou marc d'actuació.

Però caldria no posar-se límits, arriscar i innovar en les futures activitats de promoció. Trobe a faltar música en valencià als casals. I no parle de la cançó "El Faller" o altres semblants. Parle de grups actuals, de molts variats gèneres. No donaré noms. Investigueu!, informeu-se! Un altre aspecte millorable és el dels cartells i el llenguatge administratiu en la documentació: tema disseny, tipografia, fotografies, correcció lingüística, utilitzar cada model de document per a la funció comunicativa que li correspon, etc. Són només alguns exemples, tot plegat, d'un canvi cultural necessari. Les falles han d'encarar els pròxims anys, a pesar de les dificultats econòmiques, amb un esperit de renovació i de transformació, on el concepte de festa tinga, també, unes altres connotacions i tot això associat a la llengua vernacla, la nostra, el valencià, cultural i apta per a tots els usos.

117El Canet ‘16

EL NOSTRE LLIBRET COM A NEXE ENTRE LES FALLES I LA CULTURAJuan Gabriel Figueres

Preàmbul

La vida de cadascun dels éssers humans passa per diferents etapes i està englobada dins de molts àmbits i entorns socials dels quals podem gaudir. Dins de la meua pròpia vida, podria dir que l’AC Falla El Canet ha sigut l’entorn social (sense contar les relacions familiars i d’amistat) en el qual més m’he desenvolupat, he fet més amistats i he tingut passió pel món de les falles, complex per tot el que mou. No obstant això, des de fora se’ns mira als fallers com uns aspiradors de cassalla i farteres a mansalva que només ens dediquem a això, a fer soroll i a molestar el veïnat, i també a plantar quatre ninots que es cremen tallant els carrers i no deixant entrar uns dies els cotxes als guals, entre altres barbaritats.

Les falles són alguna cosa més que això. Cal matisar que és cert que sí que hi ha comissions falleres que només es preocupen per aquestes coses, i crec que és un defecte molt important dins de la festa fallera. Encara sort que açò, en la

meua comissió no passa, encara que sí que ho he viscut alguna vegada, ja que El Canet és una comissió irregular en eixe sentit per diversos motius, ja que hi ha hagut anys que s’ha centrat en els esports, en el monument, o ara en la cultura. Això té lloc, possiblement, per ser el fet de ser una comissió xicoteta i segons el tipus de gent que forme part d’ella.

Em centraré en aquest article en el pont que s’ha creat entre les falles i la cultura en aquesta comissió. Un pont que, fins fa uns anys, era inexistent, sols amb xicotetes pinzellades en forma de representacions teatrals. I més concretament, al que tenen vostés a les seues mans: el nostre llibret. Ací s’han fet llibrets tota la vida, però per a guanyar diners. I fins que no vaig agafar jo aquesta delegació en 2009 la cosa no va canviar (he de dir que no m’agrada posar-me les medalletes sinó treballar amb humilitat, sols m’adscric al que està escrit en els llibrets i a les diferents revistes falleres que han parlat sobre el tema). Molta gent es fa aquestes

118El Canet ‘16

preguntes: Perquè l’AC Falla El Canet de sobte es va involucrar en fer un bon llibret? Com ha evolucionat tant en tan poc de temps? Doncs, a partir de les següents línies vaig a respondre a les següents qüestions.

Era març del 2008. La comissió venia d’uns anys on havia destacat en els seus monuments, aconseguint primers i segons premis de la Secció Especial. Es va parlar molt d’aquest tema perquè a la Jet Set fallera de Cullera no li agradava que el Racing de Ferrol li guanyara la lliga al Reial Madrid. Sí que és cert que tot es va tornar en contra perquè cal saber guanyar i saber perdre, i cal no ser fanfarró. De totes maneres, molta gent no aprén d’aquestes coses, i després d’aquests anys s’han seguit les fanfarronades... En fi, me n’estic anant del tema.

Tornem a començar. S’acabava de cremar la falla i a la setmana següent calia de nou tornar a triar president, ja que era un any d’aquests estrambòtics on els fetges fallers es ressenten perquè les falles i la pasqua estan al costat. El llibret de les falles 2008 va ser una mescla de la Wikipedia i l’Hola, ja que els continguts eren copiats i apegats de l’enciclopèdia lliure i en les fotografies només apareixien les mateixes persones. Eixe any (i també l’anterior) vaig intentar ajudar en aquesta tasca, ja que des de ben menut m’agradaven els llibrets, de fet, tinc tots els de la Junta Local Fallera des que

sóc faller d’El Canet, és a dir, l’any 1995. Però com a un tal personatge jo no li feia gràcia, els seus sequaços em van desterrar en l’oblit. La qüestió és que el president d’aleshores, que no l’energumen comentat abans, no estava satisfet i en la reelecció va tornar a eixir de President i, per tant, va voler confiar en mi per a aquesta tasca. I jo, com un xiquet en un joguet nou. Així va començar el meu idil·li en el llibret.

Any I (Falles 2009). Pagant el preu de la inexperiència

Començava aquesta apassionant aventura, o per a uns altres, un seriós i complicat merder. Prèviament, havia fet alguna col·laboració molt menuda en altres llibrets, però mai havia estat al capdavant. No sabia com fer-lo ni quin tema tractar. Tenia referències dels llibrets que havien guanyat premis a Cullera, caracteritzats per la seua heterogeneïtat i amb tendència a recercar, copiar i apegar d’Internet. També m’anaven sonant noms com per exemple La Malva d’Alzira o El Mocador de Sagunt, però això ja era la Champions League dels llibrets.

La meua idea va començar a forjar-se en una Cullera cultural. Concretament, en l’oferta turística cultural de la nostra ciutat. Mesos després de saber que feia el llibret, vaig començar a estudiar turisme, fet que em va animar a centrar-me en eixe tema però seguint l’heterogeneïtat de la resta. A banda, hi havia

119El Canet ‘16

articles de temes fallers com per exemple, una entrevista al gran Joan Castelló pel seu llibre La Festa del Foc. Història de les Falles de Cullera (1928-1996), persona molt important i influent per a mi en els anys venidors; o de caràcter més general com puga ser sobre el pirata Dragut. Resumint, me’l vaig escriure jo tot, poesies incloses.

Menció a banda té el treball de maquetació. El més lògic sempre ha sigut que la impremta que li dóna vida al llibret siga qui maquete el llibret, però en el meu cas no va ser així. Un dia, bloquejat, comencí a fer el babau posant-li imatges predissenyades per avorriment i em vaig dir, perquè no fer-ho així? I així vaig començar a maquetar els meus llibrets, en Microsoft Word. Ara... així va ser. Només les publicitats es van salvar d’aquella maquetació tan monstruosa i esperpèntica. Damunt, per a rematar-ho, no vaig saber elegir bé la impremta perquè la qualitat no era la que em pensava, era un llibret amb un pressupost molt pobre.

Sabia que era molt difícil aconseguir un premi, però jo ho havia d’intentar. Per primera vegada es presentava el llibret de la meua falla a la convocatòria de la Generalitat Valenciana, a la de la Junta Local Fallera, i a la de Lo Rat Penat (vaig ser un inconscient, ja que no sabia que aquests utilitzaven el valencià medieval). Com ja em temia, no vaig poder aconseguir res i vaig tindre un gran disgust, ja que havia passat

moltes hores, almenys tenia el més important, que la gent haguera apreciat el meu treball, fet que em garantia seguir un altre any en la delegació (no tardí a rescabalar-me, el dia 17 de març vaig aconseguir el Premi d’Interés Turístic en els monuments grans per la crítica de la falla, no perquè s’observara el Castell de Cullera des de darrere del monument). Però em feia il·lusió aconseguir un premi cultural per a la meua falla, ja que aquesta mai n’havia aconseguit cap.

Any II (Falles 2010). Canvi de rumb i primeres alegries

Ratificant-se de nou el senyor Moreno com a President, vaig encetar el repte del segon llibret coordinat per mi. Volia donar-li un canvi de rumb i sabia com fer-ho, però tenia la idea ben estructurada.

L’any començà molt bé. Vaig rebre uns regals de Joan Castelló molt bons. Primer, abans de Falles em va regalar dos llibrets de la Falla Joan d’Aguiló-Avinguda Gaspar Aguilar de València. Eren amb tapa dura i tot a color, no me’n passava pel cap arribar a fer una cosa així mai. Després de falles, em va regalar els llibrets de La Malva i El Mocador, primer i segon premi respectivament en la Generalitat Valenciana en el concurs 2009 i pareixien les pàgines blanques de la guia telefònica, grossos. Jo al·lucinava! Jo només somiava en fer-ho un poc millor que l’any anterior i créixer a poc a poc en un aspecte

120El Canet ‘16

de les falles en el que començava a estar més entusiasmat que l’any anterior.

Pel que fa als continguts, vaig voler donar-li el meu toc personal, evitant així el Wikipedisme. I vaig pensar que podria donar-li èmfasi als artistes fallers de Cullera, grans desconeguts per a la majoria de gent, excepte José Lafarga i Carlos Donet, que plantaven en la Secció Especial de València. Ara bé, en Cullera tampoc hi havia tants com per a fer un bon estudi, així que vaig decidir ampliar els límits cinc quilòmetres al nord per endinsar-me en la trajectòria dels artistes fallers de Sueca, molts d’ells històrics com Pasqual Carrasquer o Andrés Martorell. A banda, era el 35é aniversari de la comissió i m’apetia fer un repàs dels 34 anteriors monuments grans plantats, amb els seus respectius premis i artistes. I estudiant-ho, vaig veure que un tal Pere Baenas, que tal volta vos sone, va plantar el nostre monument gran des del 1993 fins al 1995, per tant em va apetir entrevistar-me en ell i conéixer-lo, ja que és un dels artistes fallers que més m’agrada. L’experiència va ser enriquidora, tant conéixer a Pere, a Jose Lafarga, que vaig anar a fer-li una entrevista i acabí veient el monument que estava realitzant per a la falla Plaça del Pilar de València i a la resta d’artistes. També hi hagué diversos articles més, tots de temàtica fallera.

També hi va haver canvis en la maquetació. El més significatiu, que no el vaig maquetar en Microsoft Word, sinó en l’Adobe Indesign. Vaig començar a utilitzar el programa sense tindre ni idea, és més, no l’havia sentit mai en la vida. Tot va vindre perquè vaig decidir canviar d’impremta i em van recomanar aquest programa i no el Corel, en el que anava a fer-ho des d’un principi, per la seua fluïdesa i velocitat. A causa de la meua inexperiència en el software, en el qual vaig fer feina per fer com col·locar el número de les 120 pàgines manualment, em vaig defendre bé a pesar de tenir un contingut complicat, ja que hi havia artistes amb un gran currículum i altres amb molt poc, i per a acoblar-ho em va costar molt. I a més, vaig fer un gran fitxatge dins de la falla, Tatiana Agràs, que em va dissenyar les portades a partir d’eixe moment.

El resultat, un llibret que va sorprendre a tots. Particularment, vaig tenir l’ajuda de Jonathan Lli per a poder realitzar quasi totes entrevistes i que li vaig pegar molt la pallissa en el tema dels continguts. La gent es va quedar molt contenta! El llibret es va presentar tant a la Generalitat Valenciana i també a escala local (Lo Rat Penat ja no va tenir eixe plaer). I tant en uns premis com en altres, BINGO! Segon premi a Cullera i 52é a València! Tot un èxit per a la nostra comissió i per a mi, que ja estava pensant en com millorar l’any següent.

121El Canet ‘16

Any III (Falles 2011). Consolidació i convulsió

El tercer any com a coordinador del llibret començava amb un nou president, Carlos Bou. Ell va seguir confiant en mi, i quan entra un president nou, sol entrar també gent nova a formar part de la directiva. En la primera reunió d’aquesta, vaig viure el primer moment crític al capdavant de la delegació. Hi hagué fallers que van qüestionar que per a què havíem de fer un llibret així, que seria millor fer-lo més senzill i que aportara diners a la comissió. Jo ja tenia la calamitat que havia d’aportar diners a la comissió independentment del premi obtingut a escala autonòmica, no realitzant el llibret a cost zero, com feien el 90% de les comissions falleres. Doncs, un poc més, i quasi vaig dimitir eixe dia. Amb tot l’esforç que havia suposat l’any anterior, veia que no havia servit de res per a alguns. Però no ho vaig fer perquè sí que hi havia fallers que em donaven suport, entre ells el nou president, i per tant, vaig seguir fent el que volia fer.

Altre problema el vaig tenir en el tema de la impremta. Volia seguir amb la mateixa impremta i anàvem a pujar el pressupost. Però amb eixa pujada ens feien el mateix (pense que era perquè la falla que ens va guanyar també feia el llibret allí i com duien més anys, estaven com se sol dir, agafats pels collons), aleshores en la comissió decidirem separar els nostres camins.

La recerca de la nova impremta va ser tota una odissea, ja que començarem la recerca en Alzira, on anàvem a imprimir-lo, però ens demanaren que demanarem pressupost en octubre i no en abril com jo m’estava acostumant. La meua sorpresa va ser que, en demanar el pressupost en octubre, per la pujada del paper, la brometa ens pujava 500 euros. I ara que fem? De nou tornar a buscar fins que acabarem a València, pel mes de novembre.

Endinsant-nos en els continguts, vaig voler agrupar tot el que va passar en els 40 anys d’existència de la Junta Local Fallera de Cullera: monuments, competicions, concursos... que em van servir per a aprendre a fer gràfiques en l’Adobe Illustrator (d’aquestes gràfiques parlaré més avant...). A banda, vaig fer un xicotet homenatge a Joan Castelló, home que en el seu poble, la veritat, pense que fins a eixe moment no li havien fet el cas que tocava, ja que podria qualificar-lo com a l’ambaixador de les Falles de Cullera, ja que és la persona que més difusió li ha donat a la nostra festa. Tanmateix, vaig poder entrevistar a un altre dels artistes fallers més importants del panorama actual, Pedro Santaeulalia, aprofitant que estiuejava a Cullera, entre altres articles. Aprofitava aquest any també, per tancar un conte faller escrit pel faller Jose Moreno, escrit en tres parts en els tres llibrets explicats, on va realitzar un treball excepcional.

122El Canet ‘16

Premis de la Generalitat (2011).Arxiu: Juan Gabriel Figueres

123El Canet ‘16

Respecte a la maquetació, va ser un any important per a mi. Vaig aprendre això del CMYK que era, i també a retocar un poc les fotografies amb Photoshop i adequar-les a la resolució que toca, entre d’altres. Va ser una maquetació un poc millorada però també tendia a obscurir massa les fotografies en blanc i negre, cometent l’errada de col·locar les fotografies de la comissió en eixa tonalitat, no eixint-me massa bé, la veritat. Això sí, fotografia pixelada, cap, en això sí que he sigut sempre molt maniós (la fotografia és una de les meues aficions preferides).

El llibret va tenir el seu èxit, encara que jo no vaig quedar plenament satisfet. Va quedar en la posició número 32 en la Generalitat Valenciana, i vam repetir el segon premi en Cullera. Ara bé, açò va tenir polèmica i un elevat grau d’injustícia. El llibret que va guanyar tenia puntuacions màximes veient-se a 400 quilòmetres que el contingut era copiat d’Internet i ho vaig investigar. És més, amb un article ocorria un fet més greu que si ho dic per ací, encara podria obrir-se la ferida, i no tinc gens de ganes. Fallers de la falla guanyadora m’animaven a fer la pertinent reclamació, inclús també tenia el suport de la majoria de comissions de Cullera, excepte d’alguns que em tenien avorrit per dir quatre veritats mitjançant els fòrums fallers. No va servir de res, inclús vaig haver de suportar blasfèmies, burles i insults, tant per telèfon (acusant-me de copiar d’un llibre gràfiques fetes per mi quan les gràfiques del llibre

anaven fins al 1996 i les meues fins a 2011...) com en l’entrega de premis de la Generalitat, on també tingueren millor premi (allí les bases no deien que la puntuació disminuiria per no).

Això ens va encendre al president i a mi i de seguida vaig pensar com prendre’m la meua revenja particular. Sabia que a Cullera anaven a guanyar ells perquè l’any era especial per a ells, però sabia per on podia contrarestar-los. Per cert, després de saber els noms que van jutjar els premis de Cullera, i veient els crèdits del llibret guanyador, es va entendre tot.

Any IV (Falles 2012). Explosió, ambició i humilitat

Després de tots els fets desagradables ocorreguts l’any anterior, tocava alçar-se i defendre el nostre orgull, que encara que és de falla menuda, és molt gran. Li vaig plantejar el que volia fer al president i em va donar carta blanca per a poder elaborar un llibret el més encertat possible. Vaig escriure la majoria de textos de nou, encara que ja buscava alguna col·laboració. A diferència de l’any anterior, tota la falla estava dolguda pel que passa l’any anterior i estaven en mi per a intentar donar alguna sorpresa.

Els continguts estaven dividits en tres parts: el turisme i les Falles, on hi havia articles que tractaven aquest fenomen econòmic amb la nostra festa, enaltint l’estudi poble per poble on

124El Canet ‘16

se celebren les festes falleres, citant tot el que es feia i les particularitats de cada un d’ells; el monument a les Falles, on es van destacar les temàtiques i els estils dels monuments plantats a Cullera, i també l’entrevista que vaig realitzar al gran artista faller Julio Monterrubio; i els llibrets a les Falles, on analitzàvem la trajectòria de les comissions punteres en aquesta activitat cultural. Tot aquest contingut, va ser realitzat per mi, excepte dues col·laboracions dels estudiosos de les Falles Joan Castelló i Josep Lluís Marín, i recorde que em vaig pegar una palissa sobrehumana escrivint-ho. Jo estava treballant en estiu de becari en l’oficina de turisme de Cullera, i estava empastat tot el dia allí. Doncs, vos imagineu quan em dedicava a escriure el contingut? M’alçava a les set del matí cada dia per a escriure-ho abans d’entrar a les 11 h, després quan acabava dinava i tornava a escriure fins que tornava a entrar a les 17 h... en fi, excentricitats dels bojos del llibret. Altra dada destacada era l’augment de pàgines fins a 224.

La maquetació va canviar prou, dins d’un estil clàssic. Li vaig donar més color al llibret i vaig poder utilitzar més recursos gràfics, a banda em vaig ensenyar més trucs, com per exemple a llevar-li el fons a una imatge... Paper clau va tenir també la nova impremta, en la qual ja no ens hem separat d’ella. Encara que es trobava a fer la mà, em va ajudar molt per a seguir unes pautes determinades. A més, començarem

a incloure en el llibret una paraula que a mi, personalment, m’encanta: innovació. Vaig triar una enquadernació amb un encolat PUR igual d’eficient i més econòmica i moderna que afavoria utilitzar els recursos econòmics d’altra manera.

I quin va ser el resultat? Primer, em quede amb la reacció d’una fallera que li va dir al seu fill quan va arribar a sa casa, quin llibre! Després, rebent felicitacions de fallers d’altres falles pel treball realitzat i de la resta de fallers. I finalment, la sorpresa: vuité premi en la Generalitat Valenciana, aconseguint el premi més alt per una comissió de Cullera.

I on estaven els que els burlaven l’any anterior? Més cap avall. Senyors, humilitat. El qui es burla, el dimoni li furga. El que més em va agradar de tot açò és que la comissió va saber guanyar i no hi hagueren mofes, i d’aquest fet caldria que la gent agafara exemple. En Cullera, guanyaren ells, sabíem que anava a passar i, per tant, mantenir el segon premi de nou va ser un èxit celebrat. A més, destaque que un mes després de tot, vaig rebre una telefonada de Julio Monterrubio felicitant-me pel treball realitzat en el llibret. Tot un orgull per a mi.

Any V (Falles 2013). Mantenint el nivell

Després de l’apogeu que havia suposat eixe vuité premi començava a rondar-me la possibilitat de deixar-ho ja. No sabia si tenia

125El Canet ‘16

Primer premi atorgat per la Junta Local Fallera de Cullera (2013).Arxiu: Juan Gabriel Figueres

126El Canet ‘16

forces per a intentar millorar, però tenia l’espina d’intentar coordinar algun dia el millor llibret faller de Cullera. Tres segons premis impulsaven a intentar-ho i al final em vaig decidir. A banda, cada vegada m’agradava més fer el llibret, i això va ser el motiu principal. Això sí, necessitava un respir d’alguna manera o d’altra. No podia tornar a pegar-me eixes pallisses escrivint i maquetant, havia de delegar alguna cosa. Aleshores, vaig optar per quedar-me en la maqueta i ampliar una recerca a nous col·laboradors.

El tema que vaig triar va ser els diferents vessants de la festa fallera i ho vaig voler coordinar en l’explicació dels monuments fallers. L’elecció d’aquest tema permetia poder comptar amb un elevat nombre de col·laboradors per a les 256 pàgines, ja que jo tampoc era la persona millor indicada per a escriure sobre alguns temes. Així i tot, una desena d’articles van caure de les meues mans. Els vessants eren dotze, on es trobaven genèrics com el cultural, l’econòmic, el mediambiental, el social, el comunicatiu, el festiu, el tradicional, l’innovador o el satíric; i hi va haver tres específics sobre el monument, la pirotècnia i la indumentària.

Respecte a la maquetació, la novetat que més cridava l’atenció va ser el canvi de format. Exactament no era un canvi de format (encara que abans no hem dit en cap moment en quin format estava). El llibret era imprés sempre en

un format A4 vertical i en aquest cas, va ser en un format A4 horitzontal. Va ser difícil per a mi adaptar-me a aquest format, però eixe temps que em vaig llevar escrivint el vaig aprofitar per a fer una millor maquetació, encara que seguia en una tendència.

Va ser un any molt tranquil i, vista la nostra trajectòria, vam poder apujar el pressupost a última hora, ja que havíem aconseguit més publicitats del que pensàvem (encara que seguia aportant-li diners el llibret a la falla). I a la quarta va ser la vençuda, aconseguirem el primer premi en el concurs de la Junta Local Fallera de Cullera i no només això, ja que també vam obtenir el banderí a la millor portada, amb el gran treball de Tatiana. Així mateix, vam repetir el guardó de l’any anterior a la Generalitat Valenciana. Molta gent es va decebre un poc perquè possiblement s’esperava algun premi més alt, però veient el nivell que hi havia era per a estar molt satisfets (i jo el primer). Ara bé, crec que sabia com poder pujar eixe vuité lloc, encara que era molt probable sacrificar alguna cosa...

Any VI (Falles 2014). Esperit de superació

S’aproximava una nova època, ja que Carlos deixava la presidència de la comissió després de tres grans anys. L’agafava Joan Roig, vicepresident de Cultura l’any anterior. Per al tema del llibret podria ser un factor positiu, ja que podria haver-

127El Canet ‘16

hi un any més bona comunicació i no haver obstacles per a fer un bon llibret. El bon llibret es va fer, i tant que sí! No obstant això, adversitats hi hagué totes les que volia i més, però ja parlaré uns paràgrafs més avant sobre això.

Per l’amor que li estava agafant any rere any a aquesta tasca, vaig decidir dedicar-li el contingut del llibret al mateix llibret, valga la redundància. Començant amb el seu origen, passant per la seua part tècnica i literària fins a arribar al llibret d’avui, i també hi havia apartats sobre el seu paper dins de la cultura, els diferents concursos, el seu paper a escala local i l’anàlisi dels llibrets de diverses comissions falleres. A banda, per primera vegada afegíem continguts al nostre llibret, aprofitant el nostre monument infantil. Adaptant-ho un poc a la festa nord-americana de Halloween, vam fer un conte sobre una bruixa la qual ajudava a fer l’explicació de la falla i a més, se li explicaven les coses que feien por de les falles: enfrontaments, crítiques, fantasmades, aprofitaments, innovacions o mancances, entre d’altres.

Abans comentava en el llibret anterior que sabia el que li feia falta per a intentar millorar un premi. Possiblement, l’estil del llibret anterior estava quedant-se un poc enrere a les noves tendències. Els llibrets estaven començant a passar a ser més minimalistes i a no tenir por en deixar espais blancs en les pàgines, i a no

tenir els típics ornaments florals coents a més no poder, dels quals molts no ixen. A banda, vaig pensar a donar-li molts tocs de negre per donar-li més modernisme, així com canviar-li el format fent-lo un poc més quadrat. He de dir que, quan me’l van portar des de la impremta, em vaig quedar un poc despagat per la grandària, però per no estar acostumat. Tot i això, es va quedar un llibret molt ben arreglat, fóra del que estava vist a Cullera, ja que molts no entenien, deien que tenia poc de color, però era modern.

Seguint la tradició, tocaria parlar-vos del que es va aconseguir... però dalt ja vos he dit que hi va haver adversitats... i moltes. L’any va començar enrarit perquè es va aprovar en una Junta Directiva (en la qual sols estàvem cinc o sis) innovar en el monument gran, i abaixar el pressupost de la falla infantil perquè hi va haver baixes en la comissió. Però després, de sobte, i no sé per qui o per què (o no vull dir-ho), va començar a haver-hi una conspiració contra el llibret.

Segons deien, sols se li prestava atenció al llibret per part de les cúpules altes de la comissió. Però el llibret, he estat encarregat jo i no hi ha hagut supervisió mai de ningú, sempre ha estat en les meues mans i és més, moltes voltes he amagat el contingut a tot el món perquè no xerrara més del compte. Era gent a la qual jo havia ajudat moltíssim en antres àmbits i que de sobte, diguera

128El Canet ‘16

Tercer premi atorgat per la Generalitat Valenciana (2014).Foto: Conselleria d’Educació

129El Canet ‘16

certes xorrades doncs em va afectar i molt. Com anava jo a demanar que se li llevaren diners del monument infantil per al llibret? Que no sabien que mai he tingut la sort de tenir tot el pressupost de publicitats per a invertir-lo en el llibret? Que m’acusen d’això i de lladre és greu... en ta casa, on t’has criat en el món faller. Podia ser per l’enveja d’aconseguir èxits i ells no fer-ho? No ho sé, ni ho sabré, ni vull saber-ho. La qüestió és que vaig estar a res de dimitir quasi en desembre i deixar-los penjats... però no ho vaig fer pel nombrós grup de col·laboradors que tenia de nou, i perquè la idea em donava molt bones vibracions.

I així va ser. Després de sentir-me molt mal durant l’any (per no posar una frase mal sonant), cada llàgrima en la qual vaig celebrar haver arribat a un tercer premi en la Generalitat Valenciana va ser memorable. Eren llàgrimes de felicitat i alegria, però també de ràbia per tot el que havia passat, per les estones que havia fet passar en ma casa per tot l’ocorregut, pel fet d’haver aconseguit un fet que si sis anys enrere m’hagueren dit que anava a passar, no m’ho haguera cregut. Va ser un èxit sense precedent i que ha marcat la meua vida de faller. En canvi, a Cullera no vam poder revalidar el premi, havent-nos de conformar en el segon, una vegada més, però sí que vam revalidar la portada i ens van nominar per primera vegada al Premi Ortifus a la Coherència temàtica, anant al casal de Na Jordana. Per cert, quin casal faller!

Any VII (Falles 2015). La calma... i l’adéu

Després de tot el que va passar l’any anterior, encara em vaig animar un any més per a seguir en la delegació. Superar el que s’havia fet l’any anterior era difícil. Somiar era debades, però era molt complicat. Sols desitjava que fóra un any més tranquil, i així va ser.

Els continguts triats per a l’ocasió parlaven dels mitjans de comunicació en les falles, és a dir, revistes, diaris, ràdio, televisió, internet, els mitjans a escala local, i també vam donar espai per a la reflexió sobre la situació dels mitjans de comunicació fallers. Era un tema d’actualitat, ja que mesos abans havien tancat Radiotelevisió Valenciana, el mitjà d’informació audiovisual que difonia en major quantitat la festa fallera. A més, igual que l’any anterior, es van incloure continguts infantils relacionats amb els 4o anys de fundació de la nostra comissió fallera. No eren els típics continguts d’aniversari on mostraves monuments, falleres... sinó que amb l’ajuda de falleres i exfalleres, vam contar anècdotes que van passar en els últims anys perquè les llegiren els més menuts de la falla. Tot el llibre va arribar fins a les 336 pàgines.

La maquetació va seguir el modernisme de l’any anterior, amb un disseny net i innovador, descarregat d’ornaments que és el que va imposant-se a escala autonòmica, no tant en l’àmbit local on encara costa d’assimilar aquestes

130El Canet ‘16

idees. La novetat la vam presentar en l’enquadernació, ja que al ser el quaranta aniversari, vam fer l’esforç d’aconseguir realitzar-ho; i també vam fer per primera volta que el llibret tinguera dues cares, és a dir, per davant estava el llibret gran, i per darrere estava el llibret infantil. Possiblement, és el llibret més complet pel que fa a la maquetació, ja que tots els detalls estaven molt cuidats.

Va ser un any on vaig estar prou tranquil realitzant la meua tasca. Per circumstàncies personals, va ser el llibret que més em va costar de fer, començava a estar esgotat... És per això que vaig decidir que anava a deixar la delegació, ja que necessitava centrar-me en els meus assumptes personals i fer el llibret suposa un temps que el necessitava per a les meues coses. Però sabia que ho anava a deixar en bones mans.

Els resultats del llibret van ser molt bons, aconseguint el quart premi en la Generalitat Valenciana, segon premi en Cullera, Premi al Millor Article de Llibret amb l’article del prestigiós periodista Manuel S. Jardí i nominació de nou al Premi Ortifus. Crec que va ser també un bon any, sempre recordaré el detall de la comissió el dia de la presentació d’aquest llibret.

Conclusions

Tota aquesta evolució que m’han demanat que plasme en aquest llibret ha de servir per a enfortir els llaços entre les falles i la cultura i, més concretament, en els llaços entre la cultura i l’Associació Cultural Falla El Canet. He dit tot el nom a propòsit, ja que cal valorar

Recollida del quart premi atorgat per la Generalitat Valenciana (2015).

Foto: Joan Castelló.

131El Canet ‘16

un poc més des de la nostra comissió aquest vessant genèric del qual es parlava en 2013 en el nostre llibret, encara que no és una tasca fàcil. Sé que la gent de la nostra comissió no està acostumada a aquestes coses, ja que sempre ha sigut una comissió de gent treballadora que no s’ha preocupat mai, però cal donar suport als que s’encarreguen de tot açò.

El llibret ha sigut el motor que ha fet que altres activitats culturals estiguen desenvolupant-se en la nostra falla, com per exemple totes les activitats que s’han dut a terme per a promoure la nostra llengua. I perquè no dir-ho, ha sigut el motiu pel qual a la nostra falla se la coneix fora dels límits territorials cullerans. Una falla de la Secció Especial de València com és Na Jordana, té una gran consideració pel treball que s’ha fet en el nostre llibret, que planta en Secció Primera de les Falles de Cullera. Ha sigut un orgull evolucionar aquest llibret des de la simplicitat fins al que és ara.

Personalment, fer el llibret m’ha servit per a madurar com a persona i com a faller. Jo era el primer que el primer interés que tenia en la falla era a veure quan era la següent festa i poc més. Ara tinc altres inquietuds, com el llibret, la cultura i la sàtira en les crítiques falleres, cosa que sí que no m’he pogut deixar, entre d’altres. I és una satisfacció molt gran els comentaris de respecte i admiració des d’altres fallers. He rebut comentaris dient-me que gràcies al meu esforç altres comissions falleres s’han

afegit al fet de millorar els llibrets del teu poble, que tot açò ha començat gràcies a mi. No obstant això, tampoc és així, ja que abans també es feien llibrets. Possiblement, sí que he arribat un nivell alt, més del que em pensava, però a base de treball i de dedicar-li moltes hores.

Per aquest motiu jo demane respecte per al llibret, que s’ajude als delegats, que tots intenten aportar publicitats i no ajudar perquè no li agrade aquesta activitat. La falla és cosa de tots, i fer un llibret d’aquestes característiques necessita una constància extrema durant tot un any. Açò no és agafar-s’ho en novembre i fer-ho tot apressa perquè aleshores el llibret està condemnat al fracàs. També, els fallers haurien de reflexionar sobre el fet d’acudir als actes de la comissió relacionats amb el llibret o amb qualsevol activitat cultural. Queda lleig estar fent-ho i que hi haja poca gent de la falla, és una falta de respecte que el que pot accentuar és un holocaust.

No voldria deixar passar l’oportunitat, per a tancar aquest article, per a donar les gràcies, una vegada més, a totes eixes persones que m’han ajudat a què el llibret d’El Canet siga el que és (col·laboradors literaris, publicitats, fallers que han estat al meu costat, fallers que han aconseguit les publicitats, impremtes...) per tot el que heu aportat perquè el llibret d’El Canet haja sigut un pont que haja unit les Falles i la cultura dins de la nostra comissió.

132El Canet ‘16

VI. LES FALLES TOQUEN, CANTEN I

BALLENHi ha un dia a Cullera on les Falles es

retroben en sí mateix. Ningú es digna a fer sàtira o broma de les albaes, de fet, és dels pocs moments on el respecte sacrosant es fa palés. Abans que comence a recitar en va-lencià cantat, l’home o dona afortunada, el públic s’acosta al monument gran, on dins estan els i les presentants d’eixe exercici i es prepara per sentir de dues maneres. És el moment de quedar-se quiet, escoltar i sim-plement commocionar-se. Sentir una albada és un exercici de valencianisme impressio-nant.

El cant tradicional valencià està present a la festa fallera en la modalitat de l’albà, i el pont entre les Falles i la societat del que estem parlant en tot el llibret està quasi consolidat, no obstant això hem volgut pegar una última pinzellada en aquest apartat.

No acostumem a donar-li certa importàn-cia als balls tradicionals en la festa de les Fa-lles. A pesar que existeixen des de fa gairebé uns anys dins d’aquesta festivitat popular, no li hem atorgat la rellevància històrica que tenen les danses valencianes.

Les danses han ocupat un paper impor-tant això sí en la recuperació de les festes po-pulars als pobles, i la seua inserció en el món de les Falles potser estiga sent més lenta que, per exemple, la música, on les xarangues i les bandes de música tenen un protagonisme més visual i palès.

La música està diàriament preent a les Falles. Les xarangues innuden de soroll dels carrers del poble, i durant tres dies són les pro-tagonistes de la festa.

133El Canet ‘16

Pont de Fortaleny (2016). Foto: Joan Roig

134El Canet ‘16

SOCIETATS MUSICALS I COMISSIONS FALLERESPaco Rico

És per a mi un orgull, que el meu amic Àlex Morales, m'haja convidat a escriure un article per a l'Associació Cultural de la Falla El Canet, en el que expressara els meus sentiments sobre les Falles i les Bandes de Musica.

En primer lloc, estic firmament convençut, que si alguna cosa hi ha que ens incardine en la nostra comunitat, són les Falles en València, Les Gaiaetes en Castelló i les Fogueres en Alacant, que encara en diferents noms però idèntiques estructures, són un exponent del nostre caràcter lúdic, expansiu, explosiu i barroc. Últimament estic començant a notar, en il·lusió, que estan creant-se dins de les mateixes Falles, associacions culturals, que és ahí, on veig un futur emocionant, on ahí sí les nostres societats musicals podrien entrar.

Sobretot, en pobles i ciutats, ja que s’ha de tindre en compte que existixen més de 580 i a més totes representades per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

Culturalment parlant (sense desmeréixer absolutament a res ni a ningú) si alguna cosa ja creada i estructurada, ens representa i som coneguts els valencians en l'àmbit nacional i internacional, són per les Bandes de Música, i dins d'eixes societats, si hi ha 5 o 6 en la part més alta, dos són de Cullera.

Concretament, la meua a la qual pertany i represente i que està treballant amb fermesa i entusiasme, perquè a partir del pròxim any 2016, siga el que definitivament, se'ns reconega, tant política, cultural i econòmicament, a tots els nivells, tant en l'àmbit del nostre Ajuntament, com de la nostra Generalitat i de l'Estat.

A partir d'ací, seria molt interessant, que les seccions culturals de les comissions falleres, intentaren aproximar-se a les societats musicals, de les seues respectives poblacions i ciutats, mitjançant l'intercanvi dels nostres músics en els fallers, com passava, no fa molt, on naixia un sentiment de pertinença i amistat entre ells, en el que seria factible, juntant-nos, realitzar,

135El Canet ‘16

organitzar i promocionar actes culturals, dels que tant falts estem en el nostre poble, promoguts per la societat civil, en certa garantia d'èxit.

Resumint, seria bo, que els fallers/es amb inquietuds culturals, s'aproximaren a la nostra Societat Musical (estem oberts), per a conéixer-nos i enriquir-nos mútuament.

Per últim, desitjar-vos, en estes les vostres i les nostres festes falleres, que l'alegria, la felicitat i el bon temps, ens acompanyen.

Gràcies, un bes i un abraçada a tota la comissió de la Falla El Canet.

Músics en la Presentació.Arxiu: Juan Gabriel Figueres

136El Canet ‘16

AL VOLTANT DEL CANT D’ESTILRamon MaríPresident de la Colla Pas Pla

M’agradaria que després de llegir este article en el que vaig a parlar-vos del cant d’estil pogueren conéixer un poc més el que significa este cant. Al llarg de l’article, aniré posant-vos versos recollits dels antics versadors, ja que, crec, s’adapten al missatge i al context del què vull parlar-vos.

A l’horta de València i en les Riberes del Xúquer, així com a les comarques limítrofes tant per dalt com per baix, es denomina cant d’ estil o cant del valencià, a la tradició oral d’un repertori de cants d’ interpretació individual, utilitzats principalment pels llauradors valencians i alguns artesans, en situacions com les rondes amoroses, festives i/o de quintos i balls públics i/o privats.

Và nàixer el nostre cantDe la mà d’un llaurador

Que sentint-se enamoratEntonava amb emocióEste cant improvisat

El cant d’esil naix al corÉs el cant que ve de l’horta

Ens dóna honra i honorValència li obri la portaÉs el cant del llaurador

Este repertori que denominaren com valencià d’estil està composat principalment per dos tipus de cants; un és el cant d’estil pròpiament dit i l’altre són les albades.

Si les albades sols tenen una mètrica definida i sols es poden cantar seguint eixa mètrica, en les valencianes trobem diversos tipus o maneres de cantar-les, tenen melodies diferents i diferent és el seu tipus d’interpretació, estos tipus són, l’U, l’U i Dos, l’U i Dotze i la Riberenca, i encara que poden semblar iguals vos puc assegurar que entre elles hi ha moltes diferències.

L’acompanyament musical per als cants consta principalment, per la dolçaina i tabal en el cas de les albades, i en les valencianes de

137El Canet ‘16

Albades (2014).Arxiu: Juan Gabriel Figueres

138El Canet ‘16

guitarres i guitarró com a instruments de corda i clarinet, i com a instruments de vent, trombó i trompeta.

La dolçaina i tabaletEl xiuxiueig del versador

Manquen en aquest quintetCantadora i cantador

Per ser un conjunt complet

Guitarres i guitarróClarinet, trombó i trompeta

Cantadora i cantadorI versant a cau d’orella Completa el versador

Els versos que es canten, són quintilles (cinc versos) i cadascuna de les línies es denomina terç, és improvisat pel versador, que li diu a l’orella del cantador, sent la seua temàtica variada, si be es centra en el motiu o l’ocasió del cant. Quasi mai són recollits, naixen i moren a l’instant, tenint una duració efímera, limitada a l’acte, al moment. He de dir que qualsevol versada servix per qualsevol cant, siga albada o qualsevol dels tipus de valenciana.

Des que era xicotetTenia una gran il·lusió

De cantar-li un bon versetA Sant Roc, el nostre patró

Al costat del seu gosset

I així és com les nit d’albadesHan anat sobrevivint

Donant color a les FallesCantant a verges i crists,

manifestacions i dansades

I fins ací puc escriure, espere els haja agradat, i com he dit al principi els haja aclarit on naix, d’on ve i com és el cant d’estil, els diferents cants que hi ha, quins són els acompanyaments musicals que porten, com són i per què es dediquen el versos i principalment la tasca que tenim els que ens agrada i els que no també, de mantindre viu este cant que és nostre i no volem fer-lo desaparéixer.

139El Canet ‘16

PER QUÈ BALLE DANSES?Marc Sanjuan

En aquesta publicació vull incidir en la importància d’una Escola de Tabal i Dolçaina a Cullera i també explicar la meua disposició personal al ball tradicional valencià.

Per què balle danses? És una bona ques-tió sabent que al nostre poble, Cullera s’ha per-dut la tradició i la escasesa d'homes balladors els posa en una categoría “en perill d'extinció”.

Els meus primers records del ball valen-cià a Cullera és amb Lola Giménez (amiga dels meus pares) ensenyant-me la “Dansà de Culle-ra", eixe que es balla la vespra de la "La Baixà” pels carrers al voltant de la Casa Consistorial. Després uns quants ball de cabuts en diverses processons de San Vicent i “dansà” en la falla Passeig-Mercat. I de sobte el silenci.

Fa dos anys començà una iniciativa que venia a fer compliment els desitjos de alguns de tornar a ballar. Va nàixer una escola de ball tradicional avalada per l’Escola Muni-cipal de Dolçaina i Tabal de Cullera. Al cap Sílvia Fabra que amb la seua força, il•lusió i somriure ha estat capaç de que puguem fer

L’Escola Municipal al Palau de la Música (2015).Arxiu: Marc Sanjuan

140El Canet ‘16

front a un gran repte: Aprendre a ballar co-rrectament.

En l’Escola assatgem, ballem i convivim. Ens permet socialitzar, conèixer gent i pobla-cions de les rodalies on anem a ballar. Estu-diem noves jotes, boleros, malaguenyes i va-lencianes de ciutats del territori que a vegades ni coneixen. Recordem i cantem melodíes que ens cantaven en casa els nostres avis o fami-liars de edat més avançada. Gaudim de ria-

lles, acudits, moments emocionants. Fins i tot, suem la samarreta com un gimnás.

I mentre fem tot això, mentre repetim sense descans “alça la cama dreta, u dos tres i volta”, mentre repiquem les castanyetes com si fórem uns bojos, mentre ens exposem en processons, actuacions i “saraos” diversos.

Aquells que ballem danses, fem cultura, i aquells que som fallers, també. No ho obli-dem. Pot ser, per tot això balle danses.

Danses a la Plaça Espanya per part de l’Escola Municipal de Danses.Arxiu: Juan Gabriel Figueres

141El Canet ‘16

ENTREVISTA A ELISABET ARAGÓMúsic de l’Ateneu Musical de Cullera

Elisabet toca en una xaranga de Cullera, i començà als 13 anys - en té quasi 21 – en aquest món. Ací al nostre poble els grups de joves i no tant joves que toquen algún instrument s’han convertit en protagonistes; Dissabte sí i dissabte també els trobem als nostres carrers amenitzant acomiadaments de solter, aniversaris o bodes, però també i sobretot en Falles.

Eres de l’Ateneu Musical de Cullera, ho decidires tu, la teua família o és tradició familiar?

Sí, soc de l'Ateneu. La veritat és que em van apuntar a l'Ateneu perquè ma mare estudiava música a l'escola d'adults allí, era massa menuda per triar.

Conta’ns un poc com d’important és la música per a tu?

No em veig en un futur fent altra cosa que no siga música, així que puc dir que la música ho és tot en la meua vida.

Quants anys portes dedicant-te a la música?

Vaig comensar al Jardí Musical de l’Ateneu abans dels quatre anys i duc des dels 7 tocant la flauta.

A quins anys tocares per primera vegada en una xaranga de Falles?

Quan tenia 13 anys, a la Falla Plaça Alboraia.

T’agrada tocar en Falles?

Sí, molt. És totalment diferent al que estudiem tots els dies, toques amb gent diferent i tots els anys hi ha coses noves que tocar.

Has sigut alguna vegada fallera?

Sí, des que vaig nàixer he sigut del Mongrell.

Entre ser fallera – si ho has sigut, o no – i ser música d’una xaranga fallera: Què elegeixes?

Clarament, ser músic d'una xaranga. Vaig deixar de ser fallera per entrar a la xaranga.

Creus que la música és important en les Falles?

142El Canet ‘16

Sí, crec que és una part de les falles molt important. La música fa molta festa. No crec que ningú s'imagine unes Falles sense música.

Què és el que més t’agrada de les Falles? I el que menys?

El que més m'agrada es l'ambient, l’olor a pólvora, tothom està al carrer. I el que menys... que les Falles son massa curtes. Hi ha que esperar massa temps perquè tornen a arribar.

En aquest Llibret estem intentant explicar que les Falles són alguna cosa més que beguda, diversió i festa, que també hi ha tot un món de cultura darrere. Estàs d’acord?

Sí, molt. Les Falles són cultura i ho podem veure als vestits de falleres i fallers,als monuments, a la recuperació de jocs com per exemple el Pic i maneta, en cultura gastronòmica... És tot un món.

Xaranga FalleraArxiu: Juan Gabriel Figueres

143El Canet ‘16

COMENTARIS SOBRE LES DANSESAc Falla El Canet

La Falla El Canet està molt lligada a la dansa tradicional valenciana i als balls populars de la nostra terra. En el segon aniversari de la Colla Pas Pla, que se celebra tots els 9 d’Octubre, la comissió de la Falla El Canet li entregà un corbatí en la quadribarrada com a mostra d’agraïment per la tasca cultural i de promoció de les nostres tradicions que estava fent al poble de Cullera. Amb aquestes frases, volem també reconéixer el seu treball i mostrar a la gent que les Falles van de la mà de la dansa tradicional i la cultura popular.

“Les Falles no són res sense la dansa i el ball tradicional valencià, ja que sempre han estat protagonitzant la gran part de festes i actes fallers. A Cullera existeix una Escola de Tabal, Dolçaina i Danses des de fa molts anys i la recuperació dels balls de Sant Vicent i la Dansa de Cullera són la primera pedra en el camí de la recuperació de la cultura popular valenciana”

Àlex Morales, Delegat de Cultura.

“Ser fallera i balladora és ser doblement valenciana, ja que les dues coses representen la nostra cultura popular”

Laura Bou, fallera d’El Canet i balladora.

“He ballat durant un temps en la Colla Pas Pla i he participat d’un munt d’actes en honor a les representants de la meua falla, ballant i fent més gran la cultura popular. Enguany com a Fallera Major no podré ballar, però sí veure-ho”

Aida Miguel, Fallera Major d’El Canet 2015-2016.

“Els dos anys en què he estat com a President de la Falla El Canet he aportat el meu gra d’arena per reconéixer la tasca cultural i de promoció dels nostres balls, a la Colla Pas Pla, grup de balladors i balladores de recent creació”

Joan Roig, membre del cos de presidents de la Falla El Canet.

144El Canet ‘16

VII. LES FALLES I LA CULTURA A CULLERA

Durant aquests últims anys a Cullera hi hagut una revolució cultural a les Falles sen-se cap precedent històric. Fins fa pocs anys, només una comissió fallera a Cullera organit-zava actes culturals i de promoció lingüística de gran rellevància i amb prou afluència. Cal destacar alguns casos aïllats, però la tòni-ca era: Falles, festa i molt d’alcohol. Per sort, aquest paradigma ha canviat per complet i són moltes les comissions falleres de Cullera que aposten diàriament per fer cultura al carrer. Els hem d’estar completament agraïdes.

145El Canet ‘16

Pont Nou de Cullera (2016). Foto: Joan Roig

146El Canet ‘16

CULTURA, SÍ… PERÒ AMB EL PERMÍS DEL XIFLIJoan CastellóPeriodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers

Si férem una enquesta i demanàrem als veïns de Cullera que indicaren amb quines activitats o idees identificarien a les Falles, és quasi segur que les paraules més repetides serien festa, borratxeres, menjars, balls i, per descomptat, el xifli, la beguda fallera per excel·lència en el nostre poble... Per contra, una de les paraules menys citades seria, malauradament, la cultura.

En l'imaginari col·lectiu, les falles estan unides a alguns estereotips que, sent veritat, comencen a no ser significatius. No seré jo qui negue que durant els dies grans de la festa no hi haja fallers i falleres amb molt baixos percentatges de sang en el corrent alcohòlic del seu cos, ni que al llarg de l'any se celebren més jornades de gastronomia popular (torrades, paelles, arrossos de tot tipus, esmorzars…) que en un programa televisiu de Top Xef.

Eixa realitat de festa boja de les Falles, que ha existit, existeix i existirà, ha anat evolucionant

de manera sostinguda (encara que a vegades quasi imperceptible) en les últimes dècades cap a una major sensibilitat cultural, fins a convertir-se en un element permanent en els últims anys, encara que no siga eixa la imatge que perceben els ciutadans.

Vegem alguns exemples pràctics:

- Si la comissió paga un sopar (encara que només siga un entrepà de botifarra i llonganissa) no cap ni una agulla en el casal.

- Si se celebra la festa de Halloween, el casal es queda menut amb tanta gent.

- Assistents a la “Cagà de la Burra”: La barra de beguda de gom a gom.

- Participació en actes esportius: 30 assistents (incloent el esportistes)

- Assistència a la representació del grup de teatre de la Falla: 25 assistents.

147El Canet ‘16

Escena d’Aigua va. de Sergio Edo (plaça Mongrell de Cullera, 2012).Arxiu: Juan Gabriel Figueres

148El Canet ‘16

- Assistència a la presentació del Llibret: 15 persones.

- Assistència a la setmana cultural (conferència sobre un autor de la literatura valenciana): 10 persones.

En les primeres dècades de Falles a Cullera (anys seixanta i setanta) les comissions es van dedicar a recuperar una festa tradicional, a organitzar-la segons els esquemes establits a València per la Junta Central Fallera (JCF) i a dotar-la d'activitats lúdic-recreatives (campionats de truc i parxís en un primer moment, i posteriorment algun que un altre esport, especialment el futbet).

En la dècada dels vuitanta van començar els primers moviments per a introduir la cultura en les falles de Cullera: es van programar les primeres danses i es va engegar el concurs del cartell anunciador.

Va ser en la dècada dels noranta quan l'activitat cultural de les comissions va pujar un graó important amb la convocatòria del concurs de teatre en valencià, una activitat en la qual han participat la gran majoria de les comissions i de les quals han eixit no pocs actors i actrius de certa rellevància.

En un primer moment, les obres representades se circumscrivien als sainets valencians, però molt ràpid algunes comissions

es van imposar a si mateixes nous reptes, com va ser abandonar el recurs fàcil de la comicitat del sainet per a endinsar-se sense complexos en la posada en escena d'obres d'autors contemporanis, amb el que açò suposava de major complexitat en la caracterització psicològica de personatges i situacions.

El concurs de teatre ha sigut tot un èxit dins del món de les Falles i són ja diverses les comissions que compten amb un grup de teatre potent i versàtil, capaç no solament de realitzar muntatges plens de modernitat sinó també de participar amb gran dignitat en concursos per a grups aficionats, com ho ha fet Passeig-Mercat en el Vila de Mislata en més d'una ocasió. El Canet no ha brillat en el teatre, però almenys va aconseguir en 1997 el premi a la millor escenografia i en 2011 u dels seus integrants, José Moreno, va aconseguir el premi al millor actor de repartiment.

Un altre apartat dins de la cultura que ha tingut un gran auge a Cullera en els últims anys ha sigut el Llibret. L'interés pels continguts del llibret, més enllà de l'explicació i relació de la falla, es remunta a la fi dels anys noranta, amb la convocatòria per part de la Junta Local Fallera (JLF) del corresponent concurs.

Durant més d'una dècada (entre 1997 i 2009), els continguts es van centrar quasi exclusivament en temes de cultura específicament valenciana (literatura, artesania

149El Canet ‘16

Recollida de premis de llibret de la Generalitat Valenciana (2015).Foto: Joan Castelló

i indumentària, com a pilars bàsics), amb incursions en temes més genèrics però també vinculats a la tradició valenciana (cultius agraris, música, teatre…etc).

Serà a partir de 2010, quan, de forma cada vegada més assídua, els llibrets de Cullera van començar a incloure articles i estudis monogràfics sobre temàtica específicament fallera, i de forma especial sobre l'evolució de la festa en el nostre poble. L'impuls definitiu el va donar precisament

El Canet, amb uns llibrets coordinats per Juan Gabriel Figueres que han reflectit les diferents facetes que conformen les Falles i la cultura popular en la ciutat de Cullera.

L'èxit obtingut amb aquest tipus de llibret ha animat a altres comissions a seguir per la senda iniciada per El Canet, un camí que, dins de la modèstia d'aquesta comissió, li ha donat una imatge de marca i li ha fet destacar en el món de les falles.

150El Canet ‘16

En els últims anys, els premis de llibrets de Cullera són cada vegada més competitius, per la contrastada qualitat d'aquestes publicacions, la qual cosa implica una sana rivalitat entre comissions. Eixe nivell cultural aconseguit no es queda només dins dels límits locals. La fama ha arribat també a València, i en els últims cinc o sis anys és habitual trobar entre els 20 primers premis del concurs de la Generalitat noms de comissions com El Canet, Raval, Passeig o La Bega, encara que ha sigut El Canet qui ha posat el llistó més alt en aconseguir el tercer premi en 2014 i el quart premi en 2015, unes marques que ningú ha sigut capaç de superar fins ara.

No exagere si dic que, en les comissions considerades llibreteres (com la Malva d'Alzira, Mocador de Sagunt, Na Jordana de València, Port de Silla, Juan Ramón Jiménez de Xàtiva i Sagrada Família de Gandia) s'hi ha instal·lat un cert respecte pel treball que realitzen algunes comissions de Cullera, i ja s'han acostumat a tenir-les com a companyes en el podi dels vencedors.

El Canet i Raval (i també unes altres que treballen per estar al capdavant, com Passeig i Taüt) han aconseguit que el nom de Cullera es tinga en compte quan es parla de llibrets de falla a València. S'ha aconseguit arribar i que ens tinguen en compte. Ara queda el més difícil:

Portada llibret de la Falla El Canet (2014).Arxiu: Juan Gabriel Figueres

151El Canet ‘16

romandre durant anys en eixe grup d'èlit de les comissions que fan Cultura (amb majúscula) amb el llibret.

Si parlem de cultura cal destacar també la tasca realitzada per la comissió d’El Raconet que, des d'una posició nacionalista i progressista, ha realitzat grans esforços en la normalització del valencià en les Falles de Cullera i a fer normal que la cultura forme part de l'activitat de la comissió.

Passos importants s'han donat també en els últims anys amb les escoles de danses i de tabal i dolçaina, a més de la generalització de les setmanes culturals, amb xarrades i exposicions sobre diferents aspectes de l'activitat cultural. Cal citar també les fires d’estiu, els concursos de xarangues, el dia del llibre… tot un ampli ventall d'activitats amb un component cultural realitzades al llarg de l'any.

Les falles són tradició, passió pels monuments, pirotècnia, diversió, entreteniment, gastronomia, indumentària… i també cultura. El xifli és un element més de la festa, però no pot tapar una altra realitat: les falles també han començat a fer cultura. En les nostres mans està aconseguir que xifli no siga l'únic referent de les Falles de Cullera.

En les falles hi ha temps per a beure i, també, per a la cultura.

Foto: Joan Castelló

152El Canet ‘16

LA VIDA AVANÇA, I LA CULTURA FALLERA… TAMBÉMarta Tur

A uns mesos de la possibilitat que la Unesco declare la festa fallera com a patrimoni de la humanitat, una cosa queda clara, i és que,el que en principi es tractava d'una simple festa tradicional, amb l'evolució dels anys s'ha convertit en l'expressió del sentiment de tot un poble valencià.

Cap a mitjans del segle XVIII, les falles eren un simple festeig inclòs en el programa d'actes típics de la festa de Sant Josep (19 març). Amb els anys açò s'ha quedat en els orígens, les falles han anat avançant, sobretot culturalment.

Entenem per evolució cultural la transformació al llarg del temps d'elements culturals d'una societat (o una part d'ella). L'evidència mostra que al món de les falles és així.

A mitjan segle XIX naix, el que es podria considerar com el primer element plenament cultural, amb mes evolució i principalment literari. El llibret de falles, que s'escrivia en

valencià. En aquell moment era l'única llengua que utilitzava el poble. No era així per als burgesos, motiu de la crítica del poble amb els versos intencionadament provocadors cap a estos.

Esta publicació va aparéixer com una sèrie de fulls enquadernades que contenien únicament l'explicació de la falla, i que venien els xiquets a peu de la mateixa. El primer llibret data de 1855, explicava la falla plantada en la plaça de l'Almodí de València i ho va escriure l'advocat, polític i poeta Josep Bernat i Baldoví. Es titulava El conill, Visenteta i El senyor Facundo, i en ell el seu autor feia gala d'una poesia eroticosatírica de la qual existixen encara en l'actualitat bons escriptors. Actualment, el contingut d'estes publicacions és molt més que l'explicació de la falla; no obstant això, la seua estructura no ha canviat pràcticament des de la dècada de 1940. Encara així, s'ha convertit en tot un instrument per a difondre la nostra Cultura Valenciana.

153El Canet ‘16

Una altra part fonamental dins de la part cultural de la Festa Valenciana, sens dubte és, el Teatre València. La llengua Valenciana ha tingut en el teatre un dels seus pilars bàsics com a literatura sòlida.

Esta tradició, que tan brillant va ser a finals del segle XIX i principis del XX, quan Escalante i la seua escola de sainetistes triomfaven en els escenaris, veu continuada a hores d'ara la il•lusió per mantindre viu, el món del teatre faller.

A valència comptem amb “Autors Teatrals” que són la representació viva del teatre valencià, gràcies a estos, la expressió teatral dins de la cultura Valenciana, està molt viva.

Quant a Cullera, cal destacar, que el teatre faller oferix gran diversitat quant a tipus d'obres. Amb una qualitat tremenda, les comissions any rere any, milloren a uns nivells grandíssims per oferir a l'espectador un teatre faller de qualitat. Comissions amb una llarga experiència o comissions que s'atrevixen a intentar-ho. Totes són dignes d'aplaudiments al final de cada actuació.

Estos dos instruments que s'utilitzen dins de la Cultura Fallera, demostren que la dita Cultura ha anat escampant-se en quantitat , qualitat i sobretot contingut.

Llibret Falla Raval de Sant Agustí (2012).Arxiu: Joan Castelló

154El Canet ‘16

ESTIRANT EL LÍMITIván Morales

L’any 1928 es planta la primera falla de la qual es té constància a Cullera, i al mateix temps apareix el primer llibret explicatiu de la mateixa. Falla El Raval de la Mar, actual Falla Taüt. La història fallera ens marca l'obligatorietat que té la comissió de la Falla Taüt en impulsar i potenciar la cultura fallera, sent el seu màxim exponent el Llibret.

En aquest camí alguns fallers de la Falla Taüt sempre han volgut potenciar la nostra cultura i tradició. Però és molt complicat, ja que pertanyem a una de les “Big Four”, i la mentalitat de molts fallers és guanyar el primer premi als monuments, sense importar cap altra cosa. Mentalitat que afortunadament cada any va canviant més gent.

No obstant això la Falla Taüt fa més de 15 anys consecutius que està elaborant llibrets i recopilant cultura escrita valenciana. Tot gràcies a un grup de treball que cada vegada som part més fallers i el qual poca gent deixa. Crec que aquest és un fet diferenciador amb altres comissions, les quals amb un reduït nombre de fallers munten el llibret faller, fent un gran esforç individual.

És indiscutible l'alt nivell que han adquirit els darrers anys els llibrets a Cullera, degut principalment a la Falla per a la qual estic escrivint ara aquest article i, en menor mesura, la Falla Raval de Sant Agustí. Les dues grans referències actualment al món local dels llibrets. No obstant la comissió de la Falla Taüt du quasi 3 anys amb una progressió meteòrica, que va marcar el punt d’inflexió l'any 2014 en incorporar a l'equip de treball a gent jove amb noves idees. En aquest moment ens vàrem presentar per primera vegada al concurs de llibrets de la Generalitat, aconseguint un 52é lloc, gens mal per a ser la primera vegada. És clar que no ens conformarem i a l'any següent vam millorar considerablement aconseguint a València un 27é lloc, i a Cullera un tercer.

Però el canvi cultural no sols ha sigut al llibret; l'any passat, per primera vegada a la història de la comissió, la falla va obtenir un banderí per la promoció i ús del valencià. Recompensa pel gran esforç dut a terme per l’equip de treball de potenciar la cultura valenciana en una Falla amb tants fallers.

155El Canet ‘16

No obstant això, encara que el canvi comença a notar-se molt en la majoria dels fallers, que ja comencen a preocupar-se pel llibret o per les activitats culturals; encara costa fer entendre que el llibret no és una ferramenta, com avanç es pensava, per a traure diners per al monument. I açò puc dir-ho amb coneixement de causa, ja que sóc tresorer, i em costa moltes discussions a l’hora d’elaborar els pressupostos. Any rere any lluitem per estirar el límit marcat de diners, per a d'aquesta forma poder fer un llibret millor, amb més continguts.

En definitiva, hem de lluitar per la nostra cultura, per les nostres tradicions. És ja un tòpic allò que l’únic que queda quan es crema una falla és el llibret, però és la realitat. Si volem que la nostra comissió tinga una història completa, invertim en el llibret. Els nostres néts ens ho agrairan.

Bones Falles!Llibret de la falla Raval de la Mar (1928).

Arxiu: Joan Castelló

156El Canet ‘16

MÉS QUE UNA FESTA, UN MÓN DE CULTURACarla Ferrer

Una de les definicions que es poden trobar del concepte «cultura» és la de «conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l’estudi, de les lectures, de viatges, d’experiències...». Atenent a aquesta definició, sembla que poc o res pot tindre a veure la cultura amb el món faller. De fet, així fou durant molts anys, ja que abans es concebia la falla només com a un lloc de reunió o de festa i la seua finalitat era la de criticar als dirigents del moment.

Encara que la meua experiència cultural en l’àmbit faller és breu, per vivències d’altres persones he pogut saber que en èpoques anteriors aquests aspectes no tenien tant de pes. Per sort, a mesura que la societat ha avançat en termes d’alfabetització i coneixement, les falles també ho han fet. Així, s’ha aprofitat l’interés i la implicació pels esdeveniments fallers per a crear un vincle entre la cultura i els ciutadans.

Per a fer-ho, aquests fets que podrien considerar-se merament fallers, han esdevingut

també enriquidors des del punt de vista de l’apropament a la cultura. La creixent participació dels membres de les comissions falleres en els diferents concursos culturals que organitza Junta Local Fallera, ha fet que cada vegada se li done més importància a aquestes activitats. Per aquesta raó els fallers i les falleres ens esforcem per oferir mostres de cultura que any rere any són de major qualitat.

Aquest fet, des del meu punt de vista, està incentivat pels premis atorgats tant per la Junta Local com per la Junta Central Fallera; ja que ambdues tenen l’objectiu de promocionar tant la participació dels fallers en aquest tipus d’actes, com l’ús adient de la llengua. Però no són aquests els únics motius que mouen a les comissions a millorar les manifestacions culturals que organitzen. Així, el món faller atorga un prestigi a les falles guanyadores –o a aquelles que, tot i no haver guanyat, es considera que han elaborat projectes culturals de gran qualitat-, que obliga a la resta de comissions a superar-

157El Canet ‘16

les i a superar-se per a regnar a l’Olimp cultural de Cullera. A més, tots i totes hem estat d’acord en que aquest ús correcte de la llengua (tant a nivell oral com escrit), no s’ha de quedar només als concursos; sinó que també s’ha de traslladar a la quotidianitat de la falla.

Arran de l’objectiu d’introduir la cultura a l’àmbit faller, fent partícips a tots els membres de la comissió, algunes falles han optat per emprar actes fallers per a promoure l’interés cultural. Totes aquestes qüestions han desembocat també en el fet que moltes comissions avui es presenten com a associacions culturals, i no només com a falles.

Aquest interés cada vegada major per la cultura en general, ha fet que els fallers i les falleres reflexionem envers tots aquests aspectes que tenen a veure amb la pròpia festa, sense deixar de ser mostres de cultura; com ara la indumentària, les albades, el monument faller, les crítiques que aquestes inclouen,... Crec que açò pot explicar que molts actes culturals com per exemple balls, instruments i peces musicals tradicionals, siguen interpretats, investigats i preservats per persones vinculades al món de les falles. Pel que fa als actes culturals que organitzen les comissions, pense que s’ha d’alimentar l’interés per ells entre tots els ciutadans, i no només entre els fallers.

Tanmateix, considere que aquesta estima a la cultura que mostrem els adults, l’hem de

Llibret de la falla La Bega (2012).Arxiu: Joan Castelló

158El Canet ‘16

transmetre als xiquets i a les xiquetes perquè seran els encarregats de mantindre el seu prestigi. Per a fer-ho crec que és fonamental que des de Junta Local Fallera es proposen concursos i activitats en les quals tinguen l’oportunitat de participar els fallers i les falleres més joves, com ja es fa amb l’exposició de maquetes de falles.

Tots aquests aspectes són els que han permés que la idea que es té del concepte

falla, siga molt més amplia; evolucionant així del element arcaic de crítica social, al conjunt de persones que s’interessen per la cultura. D’aquesta manera estem aconseguint relacionar el món faller amb el cultural, contribuint a fer que s’entenga aquest últim com la forma d’oci que és. No obstant això, s’ha de seguir per aquest camí de promoció cultural.

Les crítiques són part de la cutura fallera. M’agradaria...de Mari Carmen Camacho(Falla La Bega, 2015). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

159El Canet ‘16

UN PASSEIG PER LA CULTURARafa FormentínDelegat d’activitats culturals falla Passeig-Mercat de Cullera

Com definir cultura? Tal vegada siga tot allò que aprenem dia a dia en la societat que ens ha tocat viure i conviure, tal vegada siguen les actituds, valors, objectius i pràctiques que caracteritzen a un grup o societat.

Nosaltres vivim en la societat valenciana, hem nascut ací i ens toca conéixer, cuidar i promocionar la cultura de la nostra terra. Les tradicions, festes, música, arts, costums,... marquen la sociologia d’una persona, són les arrels d’un poble que creix i evoluciona amb la pròpia història que va vivint.

La cultura, segons el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, ha de ser considerada com un bé públic i com un bé preferent. Les Falles som una de les ferramentes que tenim per a fer pública i preferent la nostra cultura.

Són molts els recursos que utilitzem les falles per a transferir i donar a conéixer cultura valenciana: llengua, festa, música, indumentària, foc, llum, flors, gastronomia, tradició.... les falles posseeixen un entramat on s’integren diverses

activitats que engloben àmbits distints però amb un fi comú. Les falles, ara per ara, som l’emblema, “l’escaparate”, la targeta de visita per a qualsevol foraster que ens visita.

Al mes de nàixer, els meus pares ja en vestiren de saragüells i formí part de la falla Passeig – Mercat del meu poble. Sempre els podré agrair aquest fet, perquè després de molts anys viscuts em sent orgullós de ser faller. Crec que així, participant en una falla, ens ensenyem, oferim i compartim cultura any darrere any, cultura que ens ompli com a persones en aprenentatges, valors, costums i tradicions que de vegades poden oblidar-se.

La falla Passeig- Mercat així seu proposa en els seus Estatuts, l’article 4t ens diu: “L’Associació tindrà per objecte o finalitat promoure, fomentar i difondre les manifestacions artístiques, esportives, culturals, satíriques, tradicionals i/o folklòriques i innovadores, relacionades amb la Cultura Valenciana, amb especial menció a les festes falleres, la promoció, propagació,

160El Canet ‘16

divulgació i foment de l’ús del Valencià, procurant la formació cultural de socis, veïns i ciutadans en general, així com organitzar activitats i programar projectes per a la formació de la joventut i l’educació integral dels joves; en tots aquests aspectes, en especial menció i pràctica de la investigació artística, cultural, musical, lúdica i esportiva.”

La meua comissió compleix 70 anys des que es va fundar, i és clar que ha evolucionat en alguns aspectes de la mateixa forma que ha evolucionat la societat. En els seus principis la comissió oferia podríem dir les activitats tradicionals: presentació, plantà de monument, reunions, cercaviles, ofrena, cremà del monument, esmorzars, dinars, sopars, ... sobretot s’envoltava la tasca al voltant del monument. Després s’han unit activitats esportives, activitats culturals on tot faller pot col•laborar, ja siga en activitats pròpies de la comissió o en activitats que ens propose la Junta Local fallera de Cullera o la Junta Central fallera de València, o qualsevol entitat sociocultural - esportiva que ens convide a participar. Ara com ara, la junta directiva reparteix els càrrecs en les distintes delegacions segons eixes activitats que ens responsabilitzem dur a terme per a seguir fent falla, per a seguir promocionant cultura valenciana.

M’agradaria parlar sobre algunes d’aquestes activitats culturals que fem en la falla Passeig-Mercat.

Monument faller: lema i crítica

Tot monument faller, siga gran o infantil, es planta al carrer per a mostrar-nos una manifestació artística que parle sobre la societat, sobre fets que hem viscut, que estem vivint o tal vegada somiem viure. L’artista faller junt la comissió proposa un lema al monument de què s’escriurà la crítica de cada escena per a donar-li veu als ninots que s’han plantat. És l’essència de la falla, la crítica satírica, amb humor i respecte, que li donen vida al monument. La maquetació d’aquesta crítica, així com l’ambientació que se li dóna al monument, ha evolucionat prou positivament, ja que la mateixa comissió ara és la que es dedica a fer-ho innovant cada any més. La nostra comissió ha guanyat en 11 vegades el guardó d’Enginy i gràcia al monument gran.

Llibret

El llibret sempre ha sigut un instrument que la nostra comissió ha utilitzat per a difondre les activitats que realitza en cada exercici. Al llarg de la nostra història, i hui dia són 29 llibrets els que ha editat la falla. Els primers llibrets ens contaven el monument i les activitats que la falla feia en la Setmana Fallera. A poc a poc a aquests llibrets han progressat convertint-se ja en un llibre, per què no dir professional, on s’enfoca a un tema, així els escrits i maquetació gira al voltant d’eixe tema, gaudint el lector d’un llibre com cal. Les despeses d’aquest llibret sempre els han pagat

161El Canet ‘16

gràcies a les empreses col•laboradores que amb les seues donacions es fan publicitat i col•laboren econòmicament per a dur a terme aquesta activitat. Des que es fa el concurs de llibrets, la Falla Passeig ha guanyat en 3 vegades i hi ha obtés un 18é premi en el concurs de València. En pocs dies cremarem aquest any, però aquests llibrets mai es cremaran. Esperem continuar escrivint més llibrets, escrivint la nostra història com a fallers.

Teatre

La nostra comissió sempre ha apostat fort per fer teatre. Pensem que és un recurs valuós per a promoure cultura. També he de dir, que a la nostra comissió hem tingut la sort que han hagut i hi ha fallers que els agrada i entenen prou de teatre. Al principi els teatres que feien eren purs sainets, però el nostre grup de teatre, es va plantejar unes qüestions que, en un futur, marcarien les pautes a seguir dins de la seua línia de treball: Hem de conformar-nos amb textos buits que tan sols aconsegueixen un somriure o una carcallada fàcil, o pel contrari, intentem caminar i investigar nous horitzons amb textos amb els quals deprendre i motivar nous espectadors. I d’eixa manera, l’obra “Llei de vida”, que no deixava de ser també un sainet, sí que va suposar un abans i un després en la recent trajectòria del grup teatral. Han sigut més de 20 obres de teatre les que hem

Llibret Falla Passeig-Mercat (1966)Arixu: Falla Passeig-Mercat

162El Canet ‘16

representat. Hem aconseguit 11 primers premis en el concurs de Junta Local Fallera. L’any passat programàrem també un circuit de café-teatre al nostre casal.

Musicals

Si parlem de musicals fets per una falla, la nostra comissió destaca molt, a més de ser la pionera en aquest tipus d’activitats. Musicals per a majors, infantils, ... musicals de distints tipus de música i gènere: revista, sarsuela, ... Per a fer un musical, ja són paraules majors: actors, texts, música, gravacions, decorats, escenografia, assajos i més assajos, ... però tot amb gent de la teua falla. Són moments que ens han marcat a tots els que hem participat en alguns d’ells, ja que l’experiència ha sigut fabulosa. Cal destacar els que farem fa 5 i 6 anys, el Moulin Rouge i l’Home de la Manxa, res a envejar als musicals originals, així ens ho digué el públic que ho va veure.

Jocs esportius

Pic i maneta, i truc són dos dels jocs tradicionals autòctons que juguem a les falles des de sempre. A més de participar en el campionat de truc que ofereix la Junta Local Fallera, del qual hem aconseguit 6 primers guardons; la falla Passeig-Mercat organitza des de fa 22 anys el seu propi campionat de truc per a tots els veïns de Cullera.

Teatre Falla Passeig “Florit pensil” (2011).Arxiu: Falla Passeig-Mercat

Musical Moulin Rouge escenificat per la Falla Passeig-Mercat (2009)Arxiu: Falla Passeig-Mercat

163El Canet ‘16

Falles en agost

Un projecte inèdit i únic que la nostra comissió celebrà dins dels actes commemoratius del 50 aniversari, i ja són 2 anys els que ho estem organitzant. Tres dies on es munta una Fira Fallera al Passeig Marítim de Cullera per a promoure la festa fallera mostrant als turistes com vivint les Falles en març. Exposicions d’indumentària fallera, ninots, maquetes, pirotècnia, història de la Falla, ... oferint gastronomia típica valenciana per a sopar, discomòbil, balls i danses, muixeranga, música valenciana, cercaviles amb xaranga, plantà d’un monument faller i cremà simulada de la nit del foc. Uns dies de falles en estiu, una bogeria més de les que ens proposem al passeig.

Danses, tabal i dolçaina

La nostra falla també té el seu grup de danses, tabal i dolçaina. Unes quaranta persones han format part d’aquest grup. Actuen en el propis actes de la falla com són cercaviles, presentació, ofrena, ... així com en qualsevol acte o lloc que ens oferisquen participar. Un grupet de fallers infantils comencen també a formar part d’aquesta activitat.

Paelles al carrer

Són molts els moments que compartim en una taula, diuen que les millors decisions sempre es fan acompanyades d’algun menjar i vaja, en el nostre casal, alguna vegada ho hem

Falles en agost al Passeig Marítim de Cullera (2015)

Arxiu: Falla Passeig-Mercat

164El Canet ‘16

fet. Esmorzem, dinem, berenem, sopem, ... i de tots els menjars, per descomptat, cal destacar la paella, menjar típic valencià. Participem en el concurs de paelles des de sempre, i quan hem de celebrar algun esdeveniment important, naturalment, la paella sempre ens acompanya, fins i tot fent participes en tots els amics, veïns i simpatitzants de la nostra comissió.

Activitats infantils

Hem tingut sempre una de les més nombroses comissions infantils de Cullera i sempre els hem ofert moltes activitats. Jocs tradicionals en la setmana fallera: trencà de perols, sambori, pic i maneta, ...; teatre infantil, conta-contes, musicals, danses, ... tot el que puguen ells gaudir com a fallerets, segons l’edat, de les mateixes activitats que puguem fer els majors.

Promoció i ús del valencià

La llengua és el vehicle per a transmetre totes aquestes activitats, i com no, el valencià és la llengua que usem i per tant promocionem en tota activitat que programem. Hui en dia, tota la documentació que edita la falla s’escriu en valencià, sent la llengua que ens comuniquem i parlem els fallers. La falla Passeig-Mercat ha sigut premiada vàries vegades amb distints guardons de promoció i ús del valencià.

Les Falles i la cultura, van lligades; No existiria la cultura valenciana sense les Falles.

La cultura ajuda a un poble a lluitar amb paraules perquè sense cultura no hi hauria futur. Cultivem el que aprenem i vivim, perquè altres puguen recollir-ho.

Llibret 50 Aniversari Fundació Falla Passeig.

Arxiu: Falla Passeig-Mercat

165El Canet ‘16

UNES FALLES DIFERENTS

Carles PratsFaller de l’AC Falla El Raconet

Per a molta gent, quasi per a la majoria, les falles o millor dit, la festa fallera gira al voltant dels monuments. Tots ens hem quedat alguna vegada bocabadats en saber els pressupostos i crec que més esbalaïts s’han quedat els fallers de les comissions que fan eixes despeses en saber que no han sigut correspostos amb el premi que ells esperaven. Molta desil·lusió per al que, a priori, hauria de ser una festa.

La visió personal que tinc de la festa fallera és que les falles haurien de ser, per la seua idiosoncràsia, un aparador de la nostra cultura. Així és com ho he vist sempre. Des d’aquesta festa, no només hem de mostrar al món com vestim els valencians i valencianes, sinó també quins són els nostres costums, exhibir la nostra música amb els instruments tradicionals, els nostres balls (danses, jotes, boleros, etc), els nostres esports i jocs tradicionals...

Nosaltres apostem fermament per la cultura i fem que la festa fallera siga el mitjà ideal per promocionar-la i difondre-la.

Aquests que ara anomenaré són només alguns exemples del que venim fent al llarg dels anys. La Nit de Sant Joan (som l’unica comissió que celebra aquest dia tan significatiu en la data correcta) encara ens esforcem per arreplegar la flama que ve de la muntanya del Canigó i portar-la al nostre casal per encendre la foguera. Aquesta nit portem algun cantautor de la nostra terra per amenitzar la festa i fem que sonen les dolçaines i els tabals.

Durant tot l’any (el dia de l’arreplegada, disresses, o qualsevol dia que tinguem ganes de festa) traem els nostres instruments tradicionals al carrer i fem que la gent participe amb la música. Com no pot ser d’una altra manera, on va el poal va la corriola i si ixen les dolçaines i els tabals, ix el grup de danses per donar color i alegria amb els seus balls.

166El Canet ‘16

Per a la comissió d’El Raconet, el més important és la cultura. Escena del seu monument (2012).Foto: Juan Gabriel Figueres

167El Canet ‘16

És açò el que hem d’aconseguir, que la nostra cultura no es quede de portes del casal cap a dins, sinó que isca al carrer i que faça paticipar la gent, o com a mínim que la gent la puga conéixer.

Nosaltres, no necessitem cap fallera per fer-li un reconeixement o una exaltació; el que fem és dedicar-li l’any faller a alguna/es persones o institucions que treballen per la nostra música, la nostra llengua i en definitiva, la nostra CULTURA.

És en la presentació on ajuntem el major nombre d’activitats culturals. En primer lloc obrim l’acte al so de les dolçaines i els tabals, a partir d’ací van pujant els membres de la comissió amb música tradicional i cap al final de l’acte, fem pujar els nostres convidats per fer-los l’homenatge i que pengen el corbatí de l’any faller. Enguany han sigut reconeguts els membres d’Obrint Pas, els quals ens varen delectar cantant en directe la cançò Al país de l’olivera.

Des del seu comiat al Teatre Principal que no havien cantan i així ens ho varen fer saber. Per acabar, sempre tanquem l’acte al so de La Muixeranga d’Algemesí.

A nivell de les falles de Cullera, els últims anys s’ha produït una evolució molt positiva a nivell ortogràfic. Hem pogut apreciar que les comissions han tingut molta més cura de l’ortografia de les crítiques que hi figuren als

monuments. Recordem que són moltíssmes les persones que les lligen i encara ens hem d’esforçar més per a que no hi figuren faltes en elles.

També és molt important el treball i l’esforç que hi fan les persones que elaboren els llibrets de falles. No fa molt, la majoria de llibrets presentaven un clar “còpia i apega”, sense signatures dels autors dels articles exposats i ara per ara, es demanen uns mínims de qualitat.

Esment especial es mereixen els grups de teatre de les falles, que van preocupant-se cada dia més per la correcció del valencià en les seues obres.

Tot açò es fa amb l’esforç i dedicació de moltes persones, donem-los suport i deixem-los treballar perquè ells marquen el camí a seguir.

Salut i bones falles!

168El Canet ‘16

VIII. LES FALLES I LA CULTURA EN ALTRES

POBLACIONSTal i com expliquem en tot el Llibret

aquests canvis en les comissions falleres de Cullera no poden coaligar-se als canvis d’altres poblacions ja que cada poble i cada ciutat és un món.

Amb aquest apartat volem conéixer quins han estat els canvis i quina ha estat l’evolució de les Falles en ciutats com Xàtiva, Sagunt o Gandia i en poblacions tan properes com Sueca. També, evidentment, volem parlar de la relació que té la cultura amb la festa fallera en aquests llocs.

Creiem que els ponts gens imaiginaris que s’han construit entre les Falles, la socie-tat i la cultura no són només a Cullera i aquest apartat ho demostra, no obstant seran ells, els que participen d’aquesta part del Llibret els que ens conten el seu relat actual.

169El Canet ‘16

Pont de Riola (2016). Foto: Joan Roig

170El Canet ‘16

UNA PASSIÓ COL·LECTIVAJose Manuel i Prieto

Les falles encerclen el misteri etern de la vida: el fugaç instant en què tot mor perquè tot torne a nàixer. Fet i fet, el seu misteri transcendental, el seu ritus primitiu, condensa també el llegat que, entre la seua constant transformació, deixa la festa de les falles a la memòria col•lectiva de les ciutats que les acullen. El mordaç qüestionament de les estructures socials, la crítica ferotge i àcidament despietada cap al poder polític, el vetllat atac a la societat estamental, el vell –tan necessàriament nou—esperit de cremar i somoure tot el que sobra, els pecats venials i els vicis socials... Tots estos fenòmens, atàvics i tan vells com la primera estoreta que els vells fusters llençaren al carrer, són nous propòsits carregats de futur; armes contra els tòpics que, molt erròniament i també molt a pesar de la visió de la festa que un sector de la mateixa ha intentat històricament traslladar, fan de la festa un simple i hiperbòlic exercici de folclorisme cutre que, amb més o menys encert, amb exitosos resultats en qualsevol cas, estem intentant desmuntar els fallers des de fa tants anys.

A la ciutat de Gandia, sense anar més lluny, les falles han fabricat la denominació oficial d’un dels districtes més nombrosos de la ciutat, el de Corea; han fabricat amb enginy, sacrificades hores de dedicació i ingrats esforços, els millors llibrets de les lletres valencianes apostant per explicacions lúcides farcides de crítiques mordaces; han avivat l’esperit de superació amb els curtmetratges fallers, incorporant a la festa els avanços en el sector audiovisual; i, per què no dir-ho, han conreat la llengua valenciana enmig dels moments socialment i políticament més delicats i front al menyspreu oficial i institucionalitzat que es rebia de tornada des del Cap i Casal. No són detalls menors. Es tracta, potser, de les senyes més representatives que certifiquen que les falles dels nostres pobles i ciutats han garantit la memòria col•lectiva i, malgrat tantes coses, també els valors culturals i identitaris que encara ens fan poble. No de bades, els arxius històrics de les nostres ciutats estan farcits d’emblemes de la festa, de la cronologia de la crítica àcida, que parla dels personatges rellevants, els regidors, els alcaldes o els agutzils, i també de les dèries

171El Canet ‘16

Mostra de Llibrets de Gandia (2011).Foto: FDF Gandia

172El Canet ‘16

de la història i les davallades dels diferents règims polítics, des de la Segona República a la infame dictadura, des de la transició i la ‘pallissa’ de València fins a la democràcia tal i com hui l’entenem. Les festes de les ciutats, quan moriren les festes de carrer que cada grup de cases organitzava en honor al seu patró, allargant les vigílies amb cadires de bova front a les portalades, i acompanyant-les de la música d’algun acordió amb què trencaven la rutina eterna, eren les falles. Les úniques festes de tota la ciutat, les que vertebraven i fins i tot alimentaven les fires que s’entestaven a mantindre el poder institucional i el poder eclesiàstic. Mentre tot dormia, allí n’eren les falles: animant cada carrer, vertebrant les barriades, posant esperit a l’expressió popular i festiva de tot un poble.

Cap ritus atàvic ha perviscut en els anys com ho ha fet la crema de la primera estoreta velleta i els trastos vells dels fusters de València, coincidint amb el solstici de la primavera. I eixa expressió col•lectiva és l’única recognoscible i identificativa dels trets culturals del nostre poble, i per això de la nostra memòria col•lectiva, popular. Front a això, però, els intents dels règims polítics més autoritaris, també els dels sectors més reaccionaris de la societat (quan han estat música i cultura, crítica i sàtira, festa i enginy, art i interrogants, tan a prop de la gent, tan fàcilment a l’abast dels il•lustrats i els illetrats, en condicions d’igualtat? Quina festa ha igualat

tant entre estrats i condicions?) per estereotipar el contingut i la finalitat de la festa han tingut nefastes conseqüències sobre la pròpia visió, tan caïnita i reduccionista, que els valencians tenim sobre la festa dels valencians. Per això, en les darreres dècades, les falles són la lluita sobre la seua pròpia història; almenys sobre la imposada, demostrant, una vegada més, que hi ha una altra, d’història, distinta a l’oficial, que escriu el llegat i la pervivència del nostre relat identitari i propi. Demostrant que les falles són l’esperit de combat popular més mordaç, incisiu i actual. No són, tampoc, trets menors.

Ara que tot es qüestiona, que hi ha un temps vell que no acaba de morir i un altre de nou que no acaba de nàixer, no deixem que els monstres que naixen de les seues escletxes acaben també amb la memòria de les falles: el seu únic futur assegurat, per sobre dels condicionants, el boato, el protocol o el format amb què les vivim i les estenem als nostres pobles i ciutats. La lliçó no és una ordre sinó tal vegada l’única profecia; la que ens permet assegurar que sols dels interrogants naix el futur del nostre poble, que sols de tornar a l’inici viu el nostre demà, que sols de qüestionar-nos poden nàixer els millors dies de la nostra societat. Això mateix pensaren els primers fusters, en llençar els trastos vells al bell mig del carrer i prèmer l’espurna. Que sols de les cendres el seu poble els podria fer eterns centenars d’anys després, amb l’estoreta velleta d’una passió col•lectiva nova.

173El Canet ‘16

UN TORRENT DE CULTURA... FALLERA!Aitor SánchezPeriodista

La festa fallera és totalitzadora, aglutinadora de sinergies i creadora d’espais culturals, de reflexió i convivència. Com tots sabem, en cada ciutat on se celebra la festa josefina, es vertebra la vida civil al voltant dels casals, associacions culturals amb activitats durant els 12 mesos de l’any. Tal i com apuntava Josepa Cucó “L’explicitació d’una trama social tan fortament entreteixida i tan sòlidament sustentada trenca la tòpica imatge del pensat i fet”.1 I és que les comissions, des de la consolidació a principis dels 80 com a associacions culturals fins a dia de hui, s’han transformat en epicentres d’organització de la festa fallera com a tal (teatre, a propòsits, cavalcades, etc.), però també com a centre fagocitzador d’altres celebracions alienes (festes de Nadal, revetles de Sant Joan, Halloween, fira d’abril, oktoberfest, quin i tapa, balls de disfresses, festes temàtiques, etc..).

1 VVAA. HISTORIA DE LAS FALLAS (Valencia): 1990. Levante EMV, Valencia

Tot allò susceptible de ser celebrat és adaptat per la comissió amb l’objectiu de socialitzar els membres de la falla i/o del barri i traure beneficis de “la barra”.

Enmig d’esta voràgine organitzativa, el faller esdevé un gestor cultural important per a la ciutat, en tant que dinamitzador de propostes culturals, gastronòmiques i festives en les quals en destaca el caràcter gratuït. Els membres de la festa infravalorem les seues possibilitats i no “ens creiem” el potencial humà i de difusió que tenen. Des del punt de vista cultural que ens ocupa, la capital de l’Horta Sud és un epicentre d’activitats, ja que no hi ha mes (exceptuant agost) que no tinga una cita cultural dins d’un casal: el món de la indumentària, el teatre i la difusió de les falles amb activitats gratuïtes destinades al coneixement del patrimoni valencià són tan sols uns exemples, els millors... però en tenim d’altres. Tots organitzats per les 29 comissions de la ciutat. No hi ha falla que no organitze un

174El Canet ‘16

Concurs d’indumentaria, organitzat per la falla barri Cotxera (anys 80).

Font: Familia Esteve

concurs de diversa índole. I és que la tradició ha conformat un calendari en el qual són les pròpies falles les que van prendre la decisió als anys 70 (inicis de la segona etapa de les falles i de la segona Junta Local) de convocar els seues propis concursos (amb el vistiplau del reglament faller), de vegades amb col·laboració de Junta Local (cant de l’estoreta, jocs florals) i altres, en solitari. A mode d’imitació la resta de falles expandeixen este sistema i totes se veuen en la necessitat de crear els seus propis concursos. Tot siga per un palet... t’apuntes?

1. Indumentària com a font de patrimoni

La difusió del patrimoni valencià va més enllà. L’any 1984 la falla barri Cotxera va ficar en marxa este concurs amb l’objectiu de recuperar les “joies” del nostre patrimoni en el vestir. En novembre de 2014 se’n va celebrar la 26ª edició (el concurs ha adoptat una periodicitat biennal), una jornada dedicada a les peces que vestien els nostres avantpassats amb còpies fidedignes i troballes de la riquesa de la indumentària. L’únic concurs d’este gènere a la Comunitat Valenciana i que en novembre de 2016 tindrà la seua continuïtat. Els participants van desfilar i presentar el tratge o vestit, amb les seues característiques. Noelia Maroto va guanyar en la modalitat femenina; Ramón Sorní, en la masculina; Raquel Vilanova, en la femenina infantil i Josep

175El Canet ‘16

Burguera, en la masculina infantil. És la millor mostra de patrimoni viu, ja que algunes de les peces que porten els concursants/models són autèntiques del segle XVIII o XIX. Moltes altres són reproduccions fidels a gravats o dibuixos ceràmics que es conserven en l’actualitat. La fama d’aquest concurs fa que vinguen participants de València ciutat i d’altres parts de la província.

Paral·lelament, altra comissió de Torrent organitza el concurs de Pentinat de valenciana: la falla Pl. Reina Sofia. P- Iturralde organitza a l’octubre/novembre este concurs a l’aire lliure (a plaça de l’Auditori) en el qual aquells fallers interessats o curiosos poden contemplar l’art de confeccionar els tradicionals pentinats, monyos, trenes i rodets característics de la dona dels segles XVIII i XIX.

2. Amb T de Teatre... i de Torrent

Torrent copa l’agenda cultural d’octubre i novembre amb el concurs de teatre faller en valencià per a totes les edats, en la modalitat infantil i adulta. Totes les nits (de dilluns a divendres) al saló d’actes de l’Ajuntament s’acullen les representacions a les 22 hores, d’entrada gratuïta; els fallers, davant la situació actual, fem teatre i bon humor per espantar la crisi.

Durant els mes de setembre i octubre és el torn dels xiquets i xiquetes de la ciutat.

Les falles de Torrent participen de dilluns a divendres de vesprada en este concurs tradicional amb més de 30 anys d’antiguitat en el qual es difonen valors, l’afició per aquest gènere teatral i també valors cívics, ja que l’Ajuntament atorga un premi per realçar l’obra que més contribueix al respecte a altres races, amb el medi ambient i la tolerància.

Els xiquets també reciten poesia en el concurs de Declamació Infantil: durant un cap de setmana, Junta Local organitza unes jornades dedicades exclusivament a fer més gran este gènere. El 2013, per primera vegada, es desvincula del concurs de Teatre i s’organitza en dos vetlades durant cap de setmana per donar més rellevància al gènere poètic entre els xiquets de la ciutat.

Pel que fa als adults, el Concurs Teatre d’Obra Curta se celebra la primera quinzena i es dedica a les obres amb una durada de menys de 60 minuts, mentre que el concurs de Teatre d’Obra Llarga té lloc normalment la segona quinzena de novembre amb el millor teatre en valencià (obres de més de 60 minuts de durada).

Gala de Cultura Major. L’Auditori de la ciutat obri les seues portes per a acollir esta cita amb el teatre i amb totes les activitats culturals que es realitzen. La diversió va a càrrec de la falla guanyadora del primer premi anterior d’obra curta, que es torna a

176El Canet ‘16

Gala Cultura infantil (2015).Arxiu: Aitor Sánchez

177El Canet ‘16

representar entre els presents. Les Falleres Majors de Torrent i Corts d’honor solen ser les encarregades de fer entrega dels guardons a la resta de premiats en obra curta: Millor actor, Millor actriu, Millor actor de repartiment, Millor actriu de repartiment, Millor direcció i Millor escenografia, tant en obra curta com en obra llarga.

Gala de Cultura Infantil. Els xiquets de Torrent també són protagonistes de la seua pròpia gala infantil en la qual es representa el primer premi de teatre d’este concurs que arriba a la seua 36ª edició (l’obra guanyadora es tornarà a representar com a premi dins del cicle de Teatre per Nadal que convoca l’Ajuntament, al costat de companyies de teatre professionals). Per la seua banda, els guanyadors del concurs de Declamació també reciten les seues poesies premiades i arrepleguen els seus premis (categoria A,B,C,D, per edats dels participants).

3. Setmanes Culturals de les Falles de Torrent

Durant tot l’any les falles organitzen les seues pròpies setmanes culturals; es tracta d’un fenomen que a Torrent arriba relativament tard en comparació amb el cap i casal o altres pobles (la falla barri Cotxera, a mitjans dels 90’, començà i deixà de fer-les). A hores d’ara són ja un bon grapat les comissions que s’han pujat al carro de dinamitzar amb xarrades, exposicions

o tallers els seus casals, com per exemple: falla barri Cotxera (evolució del monument, la indumentària i història de Torrent), Santa Llúcia (instruments de música tradicional valenciana, recuperació de la matraca, etc..) Cronista (xarrades sobre literatura, col·loquis i presentació e projectes solidaris), o Sant Roc (història de Torrent, motius de debat fallers, presentació de projectes, etc.). La mateixa Junta Local Fallera, amb l’objectiu de dinamitzar el col·lectiu, en celebra una conjunta, que enguany arriba a la seua III edició; en ella se’n realitzen col·loquis, la mostra d’esbossos de les falles i l’exposició i concurs de cartells, que serà la imatge de la festa. Ho fan a l’Espai Jove, sala d’exposicions que acull la mostra d’entre 20 cartells que participen de mitjana cada any des de diferents parts de la Comunitat i Espanya.

En pocs mesos els monuments fallers estaran al carrer i les comissions de la ciutat desvelen en la setmana cultural el secret millor guardat: els monuments. Després del discurs d’inauguració, les Falleres Majors de Torrent i el públic contemplen les variades i atrevides apostes de les comissions i els seus artistes; és el moment idoni per fer les apostes, moment que és seguit per una xarrada o col·loqui, per a la qual cada any es busquen diversos temes, ja siga parlar d’artistes fallers, nous processos creatius, evolució de la festa, mitjans de comunicació, indumentària, master class de teatre, etc.

178El Canet ‘16

Concurs curtmetratges organitzat per la falla Nicolau Andreu.Arxiu: Aitor Sánchez

4. Silenci... Acció! Curtmetratges fallers

Seguint el model de les falles de Gandia, Torrent va consolidant el seu concurs de curtmetratges fallers i en valencià. El mes d’octubre, la falla Nicolau Andreu entrega els seus “Nicolauets”, com si d’una gala dels Oscars es tractara, en el Saló Parroquial de Torrent o el saló d’actes de l’Ajuntament: tothom es vesteix d’etiqueta per a celebrar l’entrega d’estos guardons (enguany 4a en la modalitat gran i la segona edició infantil) amb un doble fi: cultura i solidaritat, ja que la recaptació per les entrades cada any va destinada a una ONG.

5. Torrent fica en valor el gènere de l’apropòsit

En 2016 se celebra ja el 32é concurs de presentacions falleres, i Junta Local premia especialment des de fa un l’apropòsit, sobre tot la seua originalitat i l’espectacularitat en la presentació de les Corts d’Honor i Falleres Majors. Amb l’objectiu de fomentar el teatre en valencià i dignificar la figura de l’apropòsit, tal i com van aprovar els presidents de falla en el ple de Junta Local Fallera. D’esta manera, el jurat valora de 0 a 10 punts els apartats referits a l’apropòsit original de la comissió, la qualitat literària i adaptació al guió,

179El Canet ‘16

Cant de l’estoreta, organitzat per la falla Sant Roc.

Font: Vicent Sereix

l’actuació dels actors i el ritme de tot l’acte de la presentació. Així doncs, en 2015, per primera vegada, es van fer entrega dels premis individuals a millors actors i director. Durant mesos els casals bullen de plena activitat per a preparar vestuaris i decorats amb els quals completar la presentació en el seu apoteosi (clímax musical i audiovisual amb moviment d’escenografies i efectes per a desvelar a la màxima representant).

6. Cant de l’estoreta

Si parlem d’un concurs genuí i amb sabor tradicional a Torrent eixe és, sense cap mena de dubte, el cant de l’estoreta; cada any les falles participants l’aprofiten per intentar recuperar el folklore, la història i tradició locals a través de la representació de passatges de la història, festes populars o activitats gremials ja extingides. Cada falla aporta una proposta basada en gremis, fets, o personatges que els xiquets de les falles de Torrent fiquen en escena, de manera que es converteixen en actors i, alhora, investigadors, ja que difonen un missatge ple de matisos que sempre conclou amb el tradicional cant de l’estoreta. Aquest concurs el porta organitzant 40 anys la falla Sant Roc, en col·laboració amb Junta Local, i és el concurs més antic de les falles infantils de la ciutat, més encara que el concurs de teatre o declamació. La joia de la corona!

180El Canet ‘16

Jocs Florals, organitzat per la falla Ramon y Cajal (2013).

Foto: Aitor Sánchez

7. Jocs Florals: paraules fetes flor... natural

La Falla Ramón y Cajal organitza aquest concurs de poesia adulta (39ª edició) i infantil (31ª edició) en el qual intervenen més de 30 participants durant el mes de març. El casal de la falla organitzadora obri les seues portes per a fer una autèntica vetlada poètica a la qual assisteix un nombrós públic. En la modalitat infantil hi ha dos categories, A i B, i en adulta tan sols una. Els fallers que ho desitgen tenen unes setmanes de temps per a escriure en quartilles les seues creacions, que després avalua un jurat destacat. Les puntuacions es fan públiques la mateixa nit, quan es van cantant els punts de cada jurat, a mesura que va creixent l’interés i l’emoció del púbic. Els guanyadors de cada categoria reciten les poesies i reben la flor natural i el pergamí com a símbol. La mitjana de participació sol estar entre 9 treballs infantils i 10 adults. Totes estes poesies apareixeran arreplegades en un llibre, que editarà l’any següent l’Ajuntament de Torrent, per a difondre les obres dels torrentins participants.

8. Concurs de Llibret

El 2013 la falla Sant Roc de Torrent va tocar el cel: va aconseguir el primer premi del concurs atorgat per la Conselleria de Cultura en la difusió d’ús del Valencià en el llibret de falla. Com ella, moltes altres falles de Torrent

181El Canet ‘16

ho intenten i participen en este concurs, però també el propi de Junta Local Fallera (fins a 15 falles l’any passat). En este concurs es donen diferents premis: primer, segon, tercer, però també premi al millor contingut infantil, premi al millor article d’investigació “Pascual Romero” i Premi a la millor Portada Vicente Pallardó. Són el que resta de les cendres, el record de tot un any i una gran font d’informació social, cultural i històrica de la ciutat.

9. Nadal de Cultura... i falles!

Com hem dit abans, les falles fagociten la resta de festes i com a seus culturals del barri també celebren el Nadal, dins de la gran família fallera. A banda de sopars de Nadal o Cap d’any, les comissions participen en el Concurs de Betlems. La falla Lope de Rueda organitza aquest concurs en el qual pessebristes de diferents parts de la ciutat competeixen per tindre el millor naixement. Durant Nadal els visitants poden acostar-se als casals de les falles que hi participen a contemplar aquests naixements de grans dimensions en la modalitat tradicional, però també en la modalitat original (confeccionats amb diferents tipus de materials). Els més menuts també tenen el seu espai: la falla Poble nou convoca el concurs de nadales (amb premi al millor cant i millor indumentària) i la falla Xenillet organitza el concurs infantil de targetes de Nadal confeccionades manualment en els casals de les falles.

Portada del Llibret de Sant Roc (2012). Arxiu: Aitor Sánchez

182El Canet ‘16

10. Fotografia fallera

La Falla Àngel de l’Alcàsser organitza entre febrer i març un concurs de Fotografia. Durant més de 20 anys es porta organitzant per difondre la imatge de la festa. Té dues modalitats: tema faller i temàtica lliure. Durant una setmana queden exposades totes les obres al casal de la comissió que obre les portes al públic interessat.

11. Recuperant tradicions: Pallassos i Creu de Maig

La Falla Cronista Vicent Beguer Esteve va recuperar el 2006 la tradicional festivitat dels Pallassos (antecedents de les falles a Torrent), en les quals un grup de veïns creava un ninot farcit de palla (d’ací el nom) -referit a algú del barri-, el penjava del balcó o façana d’una casa del mateix barri i li calaven foc la vespra de Sant Josep, o de Sant Antoni. En l’actualitat són les pròpies falles les que realitzen este parot ple de riquesa satírica i de crítica local. Per la seua banda, als anys 90 van recuperar la tradició de les creus de maig que havia desaparegut a la població (exceptuant la creu que sempre instal·la el Cercle Catòlic). En esta ocasió són les falles les que mantenen viva esta cultura popular. Hi ha dues modalitats de concurs: de flor natural o manual (confeccionada per la comissió). El primer cap de setmana de maig es col·loquen a les demarcacions de cada falla (també hi ha modalitat d’associacions no falleres).

12. Manualitats: carrosses, ornat de carrer i maquetes falleres

Amb la cavalcada del ninot torna cada any la competitivitat per fer les millors carrosses de la ciutat. En els anys 80 i 90 va créixer este concurs, en el qual cada falla n’aporta una, que o bé és llogada o bé confeccionada per la pròpia comissió amb motius de fantasia, paper de seda o purpurines. Els fallers realitzen durant mesos en grup estes vistoses carrosses a les que inclouen joc de llums, de so i moviment per dotar de més espectacularitat la desfilada.

Si parlem de manualitats, el concurs estrella és el d’ornat de carrer que tutela la falla Sant Roc, des de fa més de 30 anys. Es tracta d’un al·licient més per atraure l’atenció del visitant durant la setmana de falles. Del 15 al 19 de març els fallers adornen la seua demarcació amb motius històrics en forma de miniatures, maquetes o fins i tot recorreguts expositius, amb motius gremials o tradicionals de l’etnografia, història i cultura valencianes (representacions de monuments històrics o contemporanis, jocs típics, festivitats, etc.)

El concurs més jove en quant a creació artística va nàixer en 2013, quan Junta Local convocà el concurs de maquetes falleres amb l’objectiu de fomentar l’aprenentatge i valor cap al monument, eix central de la festa. Més de 8 falles van participar en la primera edició que va quedar exposada a la sala EMAT (Espai Metropolità d’Art

183El Canet ‘16

de Torrent), al costat de l’exposició del ninot i de la mostra “100 anys de premsa fallera.” I és que en els últims anys Junta Local ha acompanyat l’exposició del ninot amb d’altres de divulgació històrica sobre la festa. En 2014 va ser el torn de “85 anys de llibrets de falla a Torrent (1928-2013)” i el 2015 “Arxiu gràfic i documental de la Junta Local Fallera”, el comissari de les quals era l’arxiver municipal, Jose Ramón Sanchís, i la COMFET (Comissió d’Estudis Fallers de Torrent)

Conclusió: activitat 365 dies a l’any... serà per palets!

Els fallers matem per un palet. És un fet. La competitivitat sana i les ganes de superar-se fan que a banda dels concursos propis de la festa fallera (monument, cavalcades, exposició del ninot, etc..) les comissions en creen de nous i participen en tot. Esta saturació de l’activitat fallera a Torrent passa factura, tant en la qualitat dels concursos com en el cansament de la gent. A diferència del Cap i casal, on les falles opten per l’especialització temàtica (ja siga una falla referent en teatre o en fer betlem) ací a Torrent totes les falles (o una gran majoria) participen en tot. Els diners, el temps i les ganes són limitades i més si tenim en compte que quasi sempre són els mateixos fallers els disposats a treballar i participar. A mode d’exemple un xiquet de Torrent pot participar en el mateix mes (octubre/novembre) en el concurs de teatre infantil, en declamació i playback, en només té tres setmanes de diferència entre un i altre!

Si estos concursos et saben a poc, cal sumar la resta de campionats esportius, d’entre els quals destaca el de GALOTXA (abans de l’estiu, la falla Sant Roc organitza esta modalitat de concurs, dins de l’esport de la pilota valenciana. En l’actualitat és l’única entitat que s’encarrega d’organitzar un campionat d’aquestes característiques), però a banda, altres falles convoquen els de pàdel, frontó, futbet sala femení, futbol 7, mixt infantil, etc... al que cal sumar els campionats o jocs de taula com: TRUC CABEROT, campionat de Truc 24 hores (s’hi juga de manera ininterrompuda), dominó, parxís, dards, pro evolution soccer, scalextric, etc... o els espectacles musicals, com ara: playback infantil (organitzat per la falla Sant Valerià) i d’adults (organitzat per Àngel de l’Alcàsser), i no ens oblidem del concurs de Karaoke que convoca la falla carrer Toledo. Per rematar la feina, a Torrent cada vegada té més adeptes la cura i mim per la varietat gastronòmica valenciana: els tenim tots. Des de fa 8 anys estan en auge estos concursos culinaris com fideuà, allioli, all-i-pebre, paella de verdures, suquet de peix, etc..

Com veiem, l’activitat cultural és frenètica als casals de les falles de Torrent. El futur va pel camí de creure’ns la pròpia vàlua de les activitats que fem els fallers, però sobretot, el fet de donar a conèixer llur quantitat i qualitat. Amb la difusió del patrimoni i la cultura arribarem a cada racó de les cases de Torrent i de la resta de la Comunitat.

184El Canet ‘16

ANATOMIA DE LES FALLES DE SAGUNTAlbert Llueca

Els inicis de les festes falleres a Sagunt se situen en 1926 quan dos amics, Antonio Blasco Sant Joan i Francesc Cervantes López, residents al Port de Sagunt expressen el seu desig de conéixer ben a prop el món de les falles i visiten diversos tallers de la capital del Túria. En una d’aqueixes visites es porten un “olla i un bunyol” que planten en el carrer i cremen el dia de Sant Josep. El resultat: un grup de veïns dels carrers Llibertat, Luis Cendoya  i unes altres s’agrupen i inicien el que serà la comissió fallera que plantara la primera falla de Sagunt.

La primera falla es “plantà” al Port de Sagunt, en el carrer Poeta Llombart, enfront de l’actual número 52, gràcies a la tenacitat i treball d’Antonio Blasco,  Francisco Cervantes, Àngel Xirivella, Bautista López, Antonio Pérez, Àngel Gavarda, Pedro J. Redàs, Pascual Gómez i Vicente Ramos. Es reunien a l’eixida de fàbrica i entre tots van construir els “ninots” amb els vestits cosits per les dones. De  Francisco  Cervantes eren les crítiques i els esbossos.

El naixement de les falles a Sagunt coincideix amb l’intent segregacionista per part d’un grup de veïns del Port de Sagunt, els qui, en 1927, pretenen constituir-se en municipi independent de la seua capital municipal.

En 1932 es “plantà” la primera falla en el casc antic de la ciutat de Sagunt. La comissió fallera va tenir els seues orígens, un any abans, en la Societat  Viti-vinícola Saguntina. Un avió simbolitzava l’arribada del nou règim republicà. Unes columnes simbolitzaven l’economia, el treball, la música, etc. Els ninots al·lusius al treball van ser indultats i regalats a l’alcalde de la ciutat, Joan Chabert i Bru.

També la falla, plantada al Port de Sagunt, al·ludia en l’estat d’abandó dels carrers del Port de Sagunt. Presidia el monument la figura d’un laminador sobre la banya de l’abundància, del que eixien els ferros laminats que representaven l’orgull dels habitants del Port de Sagunt. S’al•ludia a

185El Canet ‘16

l’escorxador que estava situat en aquest carrer i que per les seues emanacions pestilents era intransitable. La plaça del Mercat quan queien quatre gotes es convertia en una llacuna.

La primera falla va tenir el seu “llibret”, de desconegut autor, on es relata la “Esplicasió  i  relasió  de la Falla del carrer del Poeta  Llombrat. Port de  Molvedre. 1927”. Interessant quadernet de 16 pàgines subvencionat, com és habitual, pel comerç del barri. El “llibret” Està dividit en quatre parts:  Preambul,  Relasió,  Esplicació  i Comiat. La premsa dels anys 30 es va fer ressò de l’increment de les falles infantils. Pel Pensat i fet de 1933 sabem que la majoria de les comissions falleres comptaven amb la seua comissió infantil, i fins i tot amb “Bellesa Fallera”. La revista El Faller critica la proliferació d’aquestes falles i la insistència dels xiquets demanant la voluntat per a la falla. La revista El Bunyol en el seu nombre de 1936, donarà a conéixer a la “Miss Fallera Infantil”. Pensat i fet de 1935 va publicar 12 esbossos de falles titulant-los Pensat i fet infantil. La publicació que d’alguna manera va aglutinar en el xicotet món faller dels xiquets va ser el suplement del Mercantil Valencià, “Els Xics”, edició setmanal que va dedicar gran atenció a les falles infantils de València i altres ciutats de la seua província.

Al novembre de 1929 el diari El Mercantil Valencià va iniciar la publicació del

suplement infantil “Els Xics” que molt ràpid va iniciar la publicació de les fotografies de les comissions i esbossos de les falles infantils, no solament de la capital, sinó dels pobles i ciutats on es “plantaven” els xicotets monuments fallers, Sagunt entre uns altres. La història ja imposa, des  del anys  30, les bases que han de regir, i així ho fan, unes falles com  son  les de Sagunt. La Junta Fallera de Sagunt naix en el tard franquisme de la mà de Lluís Cuadau i marca un principi d’organització sense precedents en la ciutat, i posteriorment en la comarca (s’ha de recordar que la Federació Junta Fallera de Sagunt és l’única Junta de caràcter comarcal que existeix).

En 1975 naixen formalment, com a entitat organitzada sota la tutela de l’Ajuntament, el que hui coneguem com Federació Junta Fallera de Sagunt. En ella, a part del Reglament Faller i elegir els representants tant masculí i femení de la festa, es marquen unes pautes per poder aproximar les falles als barris i dotar-los de continguts. Primerament l’existència d’un local, actual Museu Faller, marca un principi per poder ser un ent pseudo independent de l’Ajuntament i poder coordinar tot l’espai festiu de les falles de la ciutat i comarca. Per altra banda, l’impuls del valencià i la cultura  son  uns eixos Claus en una època, en tard franquisme, que l’estat espanyol necessitava una eixida i durant

186El Canet ‘16

aquesta època les Falles, almenys a Sagunt, varen ser motor de cultura i llibertat.

Des dels anys 80 les falles de Sagunt, marca comercial que s’utilitza, exerceixen de vertebradores de cadascun dels barris on estan situades, formant així una xarxa de Centres Cívics Festius, seus festives, que fan que dotze mesos a l’any hi haja activitats més enllà de la setmana de Falles.

Durant l’època dels anys 80 existeixen, igual que va passar als anys 30, una necessitat de plasmar en un llibret tot allò que es desenvolupava al voltant del casal, de la falla, del barri, i fomentar als artistes locals, poetes i demés  persones implicades. Cal destacar el primer premi al millor llibret de El Mocador el 1982, premis que repetiria ja en la dècada dels 2000, així com el reconeixement de ser declarades les Falles de Sagunt, festa d’interés turístic autonòmic i posteriorment nacional.

Les Falles actualment ocupen un espai molt important en la societat valenciana, i especialment a la ciutat de Sagunt. I són eixes falles les que continuen vertebrant un espai, el festiu i cultural, que si no  existiren deixarien  de produir-se i les accions de proximitat que desenvolupen les falles no podrien ser assumides per altres col·lectius o associacions.

Portada del Llibret de la falla Mocador (2013). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

187El Canet ‘16

LES FALLES DE XÀTIVA VERS LA CULTURARafa TortosaDirector del fanzine El Verí del Foc

El proppassat 4 de desembre el Consell declarava Bé d’Interés Cultural Immaterial (BIC) les falles de Xàtiva junt les d’Alzira, Sueca, Gandia i Torrent. Este decret ens omplia de satisfacció a totes aquelles persones que, des de dins del col·lectiu faller, hem anat promovent que les falles són uns dels principals canals de promoció de la cultura popular valenciana. Hem estat conscients que les falles són una festa però per la seua idiosincràsia, assolida a través del temps, ha aconseguit ser un interessant vehicle per promoure l’art, la interpretació, la literatura o la indumentària, amés de promoure valors educacionals i ètics a la ciutadania.

Sembla que els dirigents polítics i fallers, durant les darreres dècades, han estat més preocupats per rellançar les falles com un producte turístic, activant l’altaveu per voler atraure el major nombre de visitants estrangers. La declaració de les falles com a Festes d’Interés Turístic ha estat un factor important, sobretot

per a les falles de València, en major mesura, i per a algunes poblacions del litoral valencià, per ser una destinació tradicional per a determinats turistes europeus. Aquest moviment del turisme, quan es realitzat a menor escala, quan els visitants venen de les rodalies pròximes a les poblacions de tarannà faller, aquest interés turístic es convertix en interès cultural. Els turistes provinents d’altres poblacions valencianes s’interessen més per la variació i novetat dels aspectes culturals de les falles que pel coneixement primerenc de la pròpia festa.

I és que els monumentals cadafals són el principal element que proporciona cultura popular. És l’ocasió perfecta per treure l’art al carrer. El conegut art popular es produeix amb les falles amb tota una mostra d’escultura, pintura i composició amb el tret característic de la sàtira i l’humor. Els fallers han de veure que l’element essencial de la festa, el cadafal, es mostra de cultura, i per tant, cal promocionar-lo.

188El Canet ‘16

Amb la declaració de BIC, el col·lectiu faller xativí ha de cuidar molt més allò que planta cada 15 de març. De vegades no importa el pressupost estimat per a un monument faller sinó l’enginy que puga demostrar una comissió fallera i l’artista faller i aconseguir un producte cultural que proporcione a la ciutadania valors.

Al llarg dels anys, les comissions falleres de la capital de la Costera han fet l’intent de plantar el millor producte cultural però que a la majoria de les vegades ha estat lluny de l’objectiu, en comparació a d’altres poblacions falleres de semblant capacitat fallera, com ara Alzira o Gandia.

Comissions falleres com ara Molina-Claret, Espanyoleto, Raval, Molina–Claret, J. R. Jiménez i, principalment, República Argentina sempre han tingut en ment que allò que es planta al carrer és la imatge de la festa fallera, i s’han preocupat per assolir este principi faller.

Si els monuments fallers són el súmmum de la promoció cultural de la festa no cal oblidar la literatura fallera nascuda al redós dels cadafals. A Xàtiva, els inicis de la festa fallera han estat fortament vinculats a la seua literatura festera. Fa 150 anys que Blai Bellver publicava el llibret de falla més polèmic de la història de les falles, La Creu del Matrimoni. Les comissions falleres no hem oblidat aquesta efemèride, i any rere any intentem que la literatura fallera de Xàtiva

siga de qualitat i estiga a l’altura de la de Blai Bellver, sempre tenint en compte la diferència d’èpoques així com la diferent concepció del llibret de falla que es té hui en dia.

A l’actualitat, les comissions falleres xativines confeccionen uns llibres que hi són autèntics contenidors culturals per la seua acurada maquetació i pels seus interessants continguts literaris i gràfics, els quals barregen anàlisi, reflexió, investigació i interpretació de la pròpia festa. Aquestes publicacions han estat capaces d’acostar al món de les falles els escriptors, historiadors, periodistes, il·lustradors, artistes plàstics i dissenyadors més rellevants de l’actualitat xativina i valenciana. Comissions com República Argentina, J. Ramon Jiménez, Benlloch–Alexandre VI i Molina–Claret creuen que el seu producte literari és un producte cultural que traspassa les fronteres del col·lectiu faller i forma part de les publicacions més importants que s’hi realitzen anualment a Xàtiva. No cal oblidar la important tasca que realitzen els llibres de falla en la promoció i ús del valencià, la principal senya d’identitat del nostre poble i que cal considerar-lo com a valor cultural.

Altre pilar cultural de les falles, conreat en distints àmbits, és el de les arts escèniques. El teatre faller esdevé a les presentacions falleres, a les mostres i concursos de teatre i a les cavalcades.

189El Canet ‘16

Portades del llibre de la falla J. Ramon Jiménez 2015 i del seu suplement cultural El Verí del Foc, núm. 9. Publicació guanyadora del Millor llibret de Falla de l’any 2015.

Arxiu: Rafa Tortosa

190El Canet ‘16

A Xàtiva, les primeres manifestacions d’un teatre faller es produeixen els anys huitanta quan comencen a crear-se grups, com ara el nascut dins de la comissió de l’Espanyoleto, que posaran en escena sainets, els quals es representaran com a fi de festa de la presentació. Tanmateix, a aquesta època, aniran introduint-se els apropòsits a les presentacions, entès com l’acte introductori dins de la presentació fallera, conformant-se un fil conductor per a tot l’acte, amb una temàtica ben estudiada i sense deixar de costat el sentimentalisme al qual ens tenen acostumats. Això sí, l’humor, la comèdia —a vegades convertida en tragicomèdia— i el sarcasme faller arreplegat dels cadafals i llibrets fallers és plasmat en la representació dels apropòsits. La implicació dels fallers més sensibles amb el teatre de cadascuna de les comissions, provocarà que l’acte guanye en qualitat, repercussió i competitivitat. Hi ha comissions que generen grans espectacles de presentacions falleres amb bons i acurats guions, espectaculars posades en escena amb la participació d’un munt de fallers o la construcció de grans quadres plàstics, destacant les comissions d’Espanyoleto, Abú Masaifa o Molina-Claret. Altres comissions seguiran implicades en la realització de grans espectacles per a la segona part de les presentacions, deixant de costat els sainets i posant a escena famosos musicals —Grease o El Rey León, per exemple— alguns dels

Imatge del final del musical El Rey León interpretat, a la segona part de la presentació, pels integrants

de la comissió fallera del Raval. Arxiu: Falla Raval

191El Canet ‘16

quals són interpretats en directe. La falla del Raval, Sant Jaume i Tetuan són les comissions que més apunten cap a aquest format.

La forta sensibilitat pel teatre per part dels fallers comportarà que la Junta Local Fallera, presidida per Joaquim Sánchez, convoque el 1997, el I Concurs de Teatre Faller. A la primera edició participaren set comissions falleres que representaren una barreja d’obres teatrals entre sainets, obres més contemporànies i alguna escrita per a l’ocasió. Aquest concurs de teatre va perdurar durant tres anys més. El concurs s’ha convertit en una mostra de teatre faller.

Les cavalcades falleres són considerades com un teatre de carrer. A la desfilada de les comparses conformades per les comissions esdevé un espectacle semblant a un cadafal faller, representat per distints grups que ens recorden les distintes escenes de les falles carregades d’enginy, gràcia i sàtira, i on els actors són semblança dels nostres estimats ninots. Any rere any, una cinquena de comissions —República Argentina, Molina-Claret, Ferroviària, Espanyoleto i Selgas–Tovar, principalment—intenten mostrar un espectacle de carrer a la Cavalcada del Ninot. A partir d’un acurat guió, amb una escollida temàtica barrejada amb la crítica local més actual, es presenta una cavalcada amb l’ajuda d’unes exquisides disfresses que vestixen als membres de la comissió. A la comparsa

Cavalcada del Ninot de 1998 per la comparsa de la falla Molina-Claret. Escenificació de l’afer protago-nitzat pel regidor Marcos Benavent a la Plaça de

Bous durant la Fira d’aquell any. Foto: LEVANTE–EMV

192El Canet ‘16

s’inclouen plataformes mòbils que arrosseguen l’escenografia amés de l’ajuda de megafonia, música, llums i altres efectes especials. Este espectacle de carrer és contemplat per la gent que espera a les voreres de la mítica Albereda de Xàtiva.

Un valor cultural, dins del vessant folklòric, és l’ús i recuperació de la indumentària valenciana per part de les falleres i els fallers. La Junta Local Fallera i l’Escola de Danses de Xàtiva són les úniques entitats xativines que promocionen l’antiga indumentària. La diversitat de tipologies, dissenys, combinacions i colors fa cridar l’atenció de tots aquells que presencien una desfilada fallera, funció que fa enriquir el coneixement sobre la indumentària tradicional i ser partícips d’un sentiment de poble. A partir del Congrés de l’any 1997, l’estatut de la JLF de Xàtiva recull la diversitat de vestits que els homes i les dones de les comissions falleres poden usar d’acord amb uns criteris històrics.

L’oferta cultural de les falles de Xàtiva es completa amb la realització de les Setmanes i Jornades Culturals organitzades tant per la Junta Local Fallera com per les comissions falleres. Des de 1998 esdevé la setmana cultural, on tenen cabuda exposicions de fotografia, de motius fallers, concursos de Cartells i Portadelles amés de la presentació de les publicacions editades per la pròpia JLF. La Setmana es completa amb

xerrades sobre l’actualitat de la festa, la projecció de films relacionats amb les falles, actuacions musicals o la realització d’excursions pel terme de la ciutat.

Les comissions falleres també han organitzat setmanes culturals. República Argentina va ser pionera en este tipus de contenidor cultural —va organitzar les seues setmanes culturals els anys 1994 i 1996—, i que va traspassar el món faller amb la realització d’activitats culturals fóra de l’àmbit faller com ara concerts de música clàssica o exposicions de pintura. Aquesta comissió junt Benlloch-Alexandre VI, organitzaren el 2005 i el 2007 unes setmanes culturals conjuntes amb la programació de dues exposicions, xerrades i concerts. La comissió de Selgas-Tovar s’ha sumat este exercici a la realització d’esta activitat cultural acollint gastronomia, indumentària i balls tradicionals. Destacar també la iniciativa de la Falla Cid – Trinitat, que va programar, a començaments d’octubre de 2014, una quedada a la plaça de la Trinitat per a gent que volia aprendre a pintar amb l’ajuda de professionals.

Cal afegir l’organització d’esdeveniments esportius que dignifiquen la cultura de l’esforç com ara la Cursa fallera, mostres d’especialitzats que combinen el ball amb l’esport i el Campionat de futbol sala, tant masculí com femení, competició que enguany s’ha recuperat. Les comissions falleres també han estat capaces

193El Canet ‘16

d’organitzar altres competicions esportives com el Torneig de Pàdel, organitzat per la falla Sant Jaume i que ja ha contemplat una segona edició.

Per últim, cal nomenar que a començaments de març de 2015 es va inaugurar el Museu Faller, considerat l’espai cultural de les falles de Xàtiva, i que com diu a la introducció del seu recorregut és «un lloc on pretenem demostrar que les falles, com a festa i tradició, són part del patrimoni cultural i festiu del poble xativí, i no només com a espai expositiu sinó com a espai divulgatiu, que contempla la salvaguarda, promoció i catalogació de material relacionat amb el món faller. L’exposició de la qual vostés van a gaudir,

contempla capítols interessants de la història de les falles de Xàtiva, amb les peculiaritats i exclusivitats de les nostres falles, aspectes que ens fa únics al tot el panorama valencià de la festa fallera».

Cloguem el present article remarcant que la festa de les falles de Xàtiva sempre ha tingut l’interès de conrear l’aspecte cultural que enriqueix qualsevol manifestació festiva si pretén ser un vehicle de promoció de les arrels i tradicions valencianes, a més de ser un autèntic focus que fomente l’associacionisme i mantinga les imprescindibles i satisfactòries relacions socials d’una població.

Instantània del Museu Faller de Xàtiva. Arxiu: Rafa Tortosa

194El Canet ‘16

LA DIMENSIÓ CULTURAL DE LES FALLES DE SUECALorena Sendra

Les falles fan cultura, com a identitat del col•lectiu social i cultural que són els fallers i també com una necessitat. I a més, al costat del valor artístic, el valor social d’aquest veritable teixit associatiu, la tradició musical, d’indumentària i pirotècnica s’entén com a l’eix vertebrador de la festa fallera.

Parlar de cultura suposa entendre el que fem les persones, allò que diem i que creem. I més concretament a l’àmbit faller, el concepte de cultura ha d’anar relacionat amb la quantitat d’actes fallers que s’esdevenen dia rere dia, celebracions en els casals, pel carrer, la música que envolta aquests actes...i conjuntament amb els ingredients més acadèmics, literaris i artístics, que anirien relacionats amb els llibrets explicatius, llibres de divulgació temàtica fallera, exposicions, concursos, conferències, esbossos, cartells, teatre, actes institucionals...

Tota aquesta barreja configura la cultura fallera, que pel seu gran volum i impacte social, sedimenten la identitat de la nostra festa. Els

fallers som els responsables de fer arribar i difondre tot aquest calaix cultural a la societat. Per tant, necessitem relacionar des dels actes fallers més senzills i quotidians amb els actes més acadèmics. Parlaríem d’una dimensió cultural, on s’hi configura un bastiment d’elements artístics, socials, literaris, històrics i antropològics.

Les institucions a més, han de garantir i vetllar per eixa cultura popular valenciana, en totes les seues manifestacions literàries, artístiques i culturals. Així, es reflexa a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, a la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, que a l’article 45 disposa: que han de ser declarats béns d’interés cultural les activitats, coneixements, els usos i les tècniques que constitueixen les manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i les maneres de vida tradicionals dels valencians. Podent ser declarats béns d’interés cultural, els béns immaterials que són expressions de les tradicions del poble valencià

195El Canet ‘16

en les manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d’oci; en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral, i les que mantenen i potencien l’ús del valencià.

Per tot això, i mitjançant una resolució de 23 de març de 2015, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, es va acordar incoar un expedient per a la declaració com a bé d’interés cultural immaterial a favor de la festa de les Falles de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent.i complint els tràmits, el 4 de desembre de 2015 al Decret 225/2015, el Consell declara Bé d’Interés Cultural Immaterial la festa de les Falles de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent.

Aquesta declaració té com a conseqüència «un major coneixement de la festa per part dels valencians i una atenta difusió per part de les autoritats locals, provincials i autonòmiques». A més, recomana als investigadors locals que «seguisquen aprofundint

en la història d'aquestes falles» i insta a les autoritats a «mostrar interés» per la «cura, protecció, i reconeixement del gran patrimoni cultural, artístic, musical, històric i associatiu que les falles atresoren i projecten, així com vetllar per l'ús del valencià».

Sueca, celebra la festa fallera des del segle XIX, eixa condició de festa centenària, valora i complementa l’expedient a la candidatura que persegueix la declaració de les Falles de València com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, aportant la seua història de la festa fallera.

Des de fa 140 anys, que a Sueca es planten monuments amb ineludible regularitat, és la nostra història de les falles suecanes, que ve recollida en els nombrosos documents gràfics i als mateixos llibrets i que amb aquesta declaració del Consell, es veu reconeguda.

La primera falla es va plantar a Sueca l’any 1876, encara que existeixen dades

Cartell del concursSueca en Falles.

Arxiu: Lorena Sendra

196El Canet ‘16

que la festa es remunta encara més arrere. Si es dóna credibilitat a la celebració del centenari d’una falla en 1954, datant-se així l’origen de la primera falla l'any 1854.

L'any 1876, és planta una falla en la Plaça de la Constitució (hui Plaça de l’Ajuntament) amb l’argument que tractava del joc de la loteria clandestina. D’aquest primer monument, tenim la descripció de Juan Bautista Granell al diari “El Sueco” i la crònica de “Las Provincias” el 17 de març de 1876.

Anteriorment a aquesta falla, l'any 1854 (encara que d’aquest monument no tenim testimoni documental que ho avale) és plantada a Sueca la primera “falla rodada”, invenció del nostre Bernat i Baldoví, amb l’argument de “I si t’adobes?” i en l’encreuament dels carrers Figuera i Sant Miquel amb el de la Mare de Déu. A l’any següent, 1855, la falla d’argument és portada a València sota el disseny de Bernat i Baldoví, que va escriure el llibret de versos i explicatius del cadafal de la sàtira El conill, Visanteta i don Facundo. Història de la falla de Sen Chusep de la plaseta del Almodí, en l’any 1855.

Enguany les falles i els fallers de Sueca, estem d’enhorabona per la declaració per part del Consell de, Bé d’Interés Cultural i Immaterial de la festa de les falles de Sueca. Aquesta distinció autonòmica és un orgull per a la festa fallera centenària en la nostra ciutat.

Els nostres llibrets a la Mostra de Llibrets de la Co-munitat Valenciana al museu de Gandia.

Arxiu: Lorena Sendra

197El Canet ‘16

Destaca pel que fa al seu valor cultural, el concurs de sainets que organitza la Junta Local Fallera, amb gran participació de les comissions falleres. Aquest concurs té la singularitat que sols es poden representar sainets, en una mena d’homenatge al nostre Josep Bernat i Baldoví. Igualment, i en col•laboració amb l’Ajuntament, s’edita la col•lecció «Els Nostres Sainets» al llibret col•lectiu, i amb aquesta iniciativa el món de les Falles a Sueca reafirma el compromís amb la publicació de la citada col•lecció i la convocatòria d’un concurs de redacció de sainets i de poesia satírica. A més dels premis a l’ús del valencià en les comissions falleres suecanes.

En totes les comissions, és fàcil trobar moltes activitats culturals: llibrets explicatius alguns d’ells llibres de temes monogràfics, exposicions i xerrades de temàtica fallera, concurs de fotografia de temàtica fallera, concurs de microrelats, setmanes culturals, literàries i gastronòmiques.

Actualment estem en una etapa de consolidació, divulgació i coneixement de la cultura fallera com a referent indispensable en el món faller i en la resta de la societat, que ha adquirit un fort valor en la consciència dels valencians.

Presentació del llibret de la falla Sucro amb grans col·laboradors literaris.

Arxiu: Lorena Sendra

198El Canet ‘16

Després de consultar la nostra guia comercial,

feu-li la volta al llibret per a llegir la part infantil.

ÉS MOLT IMPORTANT!“El vertader amic és aquell que està al teu costat quan preferiria estar en una altra part.”

Len Wein (1948)Editor Nord Americà

Els amics de la nostra falla són els fallers, col·laboradors, veïnat... que fan possible la nostra festa.

199El Canet ‘16

QUÈ SERÍEM LES FALLES SENSE ELS COL·LABORADORS ECONÒMICS?

Les Falles actualment es nodreixen bàsicament de les quotes dels membres de la comissió, dels fallers d’honor, de les loteries i rifes i sobretot dels comerços i empreses. Si aquest Llibret vulguera crear polèmica, que almenys no és el que pretén fer, podríem fer una llarga reflexió sobre si les empreses valencianes donen el suport que haurien de donar a la festa de les Falles. I com no volem crear polèmica, direm que sí, sí que ens ajuden, i a més és cert, així que ens ve de perles. Altra cosa és que els grans gegants, les grans empreses i els seus amos no facen tot el que cal per les Falles, però això és altra cosa.

Moltíssimes han estat les empreses i els comerços que al llarg de la història de la Falla El Canet han col·laborat amb nosaltres de moltes maneres. Podem dir sense cap problema, que sense els

comerciants i les xicotetes i mitjanes empreses de Cullera, tots els llibrets que hem fet des de l’Associació Cultural Falla El Canet no s’haurien pogut fer. Potser aquest breu comentari siga una bona manera d’agrair-los el seu treball i la seua col·laboració constant amb la festa de les Falles, però la millor manera de reconéixer-los el seu treball és mostrant-los ací.

En aquesta guia comercial trobareu totes i cadascuna de les empreses i comerços que col·laboren perquè el Llibret de la Falla El Canet siga una realitat.

No dubteu en consultar-la!

200El Canet ‘16

Joan Roig PeyróManuel Acero Díaz

Bárbara García Brisa

Plaça de la Verge, 26 - 4t46400 CULLERA Tel. 96 172 68 08

roigadvocats@gmail.comwww.roigadvocats.es

ROIG &ASSOCIATS

ADVOCATS

201El Canet ‘16

Forn de Pa i DolçosSIGNES

Francisco Signes i Audivert Juan Signes i Audivert

C/ Metge Joan Garcés, 39

Tel. 96 172 10 51 46400 CULLERA (València)

202El Canet ‘16

203El Canet ‘16

restaurantbar pescadors

Avda. del Port, 9 - 46400 CULLERA (València)

-Menú Diari-Esmorzars Populars

-Peix Fresc de la Llotja de Cullera

-Arrossos per encàrrec-Gran Varietat de Tapes Caseres

Luis: 649 11 25 37

DIUMENGES OBERT AL MIGDIA

204El Canet ‘16

Tots els dies de 13.30 a

15.30 hi de 20 a 23 h

SERVEI A DOMICILI A PARTIR DE 10 €

PIZZA EN EL LOCALLA SEGONA AL 50%Pizza individual + tapa + refresc 9,90 €

Pizza mitjana + tapa + refresc 1,5 l. 14,90 €

Consulteu preus especials per a grups i diferents col·lectius

Telf. 96 172 60 11 - 670 780 488C/La Bega nº 13 Cullerawww.pizzeriaatlantida.es

205El Canet ‘16

Camí de l'arròs s/n46400 CULLERA (València)

Telèfon 96 173 20 67Mòbil 626 479 650

FERRALLES I BIGUES

DE FERRO

MARÍ SERRANO

206El Canet ‘16

207El Canet ‘16

Ernest Marí SerranoFAÇANES · MAQUINÀRIA PRÒPIA

C/ Muñoz Degraín, 8046400 CULLERA (Valencia)

Tel. 667 649 856

208El Canet ‘16

209El Canet ‘16

210El Canet ‘16

AXWEL gestión S.L.Gran Vía Fernando el Católico 81-1346008 ValenciaTelf. +34 963856536 +34 686122375ajm@axwel.eswww.axwel.esNº DGE: VS2013002

211El Canet ‘16

Eduardo Pinto BayonaDPTO. COMERCIAL615 821 033eduardo.pinto@disvace.com

Pol. Industrial. - C/ de la Costera, 446740 CARCAIXENT (Valencia)Tel. 96 243 15 12 - Fax 96 246 10 12

212El Canet ‘16

Miguel Hernández, 4Tel. 961732359

Pescadors, 19Tel. 961720099

Plaça la Verge, 4Tel. 961720053

46400, CULLERA, VALÈNCIA

213El Canet ‘16

MECANICA NAUTICA

Andrés Gómez Climent

MOTOR

TEL.: 665 84 38 81

Oficina: 96 172 11 91CULLERA (València)dresmar@gmail.comwww.dresmar.es

214El Canet ‘16

C/ Rey Don Martín, 16 · 46400 CULLERA (Valencia)96 172 09 03 · 96 172 04 25 · Fax 96 172 09 03

www.marotoautomocion.com

José Maroto BeltránGerente

marotoautomocion@marotoautomocion.com

P ç a . M o n g r e l l , 1 24 6 4 0 0 - C u l l e r a - V a l è n c i a

9 6 1 7 2 0 3 8 1 - 9 6 1 7 2 0 7 6 6f . 9 6 1 7 2 1 6 1 4

e s t i r p e @ e s t i r p e . e s

215El Canet ‘16

Autocares J. SARRIÓN S.L. Partida Seniadés s/n46400 Cullera (València) 96 172 25 97 96 173 12 92sarrion@autocaressarrion.com

216El Canet ‘16

Modesto Ballester, S.L.

Ctra. CV-50, km. 20Apartado Correos, 7446600 ALZIRA (Valencia)Tel.: 96 241 05 32Fax: 96 241 92 52modesto@mballester.e.telefonica.netwww.modestoballestersl.es

- UNIFORMES COLEGIALES Y LABORALES-BORDADOS INDUSTRIALES

-POLARES-BLUSAS FALLERAS

- BANDAS Y CORBATINES

CERVANTES, 1646400 CULLERA

ca_alba@hotmail.comTel. 669 187 130

217El Canet ‘16

Mari Carmen Osa Jovermosajov@mapfre.com

Silvia Osa Joversiosajo@mapfre.com

Enka Llinaresellinar@mapfre.com

C/ del Riu, 35 Telf. 96 173 81 11Fax 96 172 48 26

Diagonal del País Valencia, 33Telf. 96 172 34 59Fax 96 172 33 9446400 CULLERA / Valencia

218El Canet ‘16

- Instalaciones elécticas- Telefonia- Instalador Rointe Calor azul

- Videoporteros- Mantenimiento de Comunidades- Instalador Fermax 2011

PROMOCIONS I CONSTRUCCIONSVenda i lloguer de vivendes

i places d'aparcament.

Rehabilitació i reformes integrals de vivendes.

INFORMACIÓ. 617716575 - 961723479

C/Muñoz Degrain nº79, baix dreta.46400 Cullera València

promoconpiris@telefonica.net

219El Canet ‘16

Administración de fincasAgencia de segurosInmobiliariaAv. País Valencià, 12

46400 · Cullerat. 96 172 33 23f. 96 173 89 69www.llevant.net

L’Olivero de Sueca

Fred Galiana i Gallach

D.N.I. 20768881-L

Av. de la Mar s/n 46410 SUECA (València)Magatzem tel. 961 710 101

220El Canet ‘16

221El Canet ‘16

KIOSKO JUAN

GolosinasPrensa

Revistas

C/ Pescadors 83 CULLERA961722598

222El Canet ‘16

- Césped artificial- Sistemas de riegos- Mantenimientos

- Poda de setos árboles y palmeras - Tratamientos

- Endoterapia en palmeras- Siembras

- Creación de jardines

TLF: 616.61.55.76info@jardineríamesnatur.comwww.jardineriamesnatur.com

Bar Restaurante Arrocería

Fructuoso Bustos Pérez

Edificio Marenyet

Av. Marenyet s/n46409 Cullera

(Valencia)Tel. 960 264 712Mov. 744 484 450

RESERVE SU MESA

Trans Service

DISPONEMOS DE SERVICIO DE RECOGIDA Y TRANSPORTE SOLO PARA CLIENTES DEL RESTAURANTE EL REFUGIO

223El Canet ‘16

JUAN MORALES LÓPEZ

INSTAL·LADOR SANITARI I LLANTERNERIACami al Mar, 1 46400 Cullera

fontsol@hotmail.com

651 64 60 46

PEDRO GONZÁLEZ III

CONSTRUCCIONES Y REFORMAS

C/ Favara, 6 · Polígono Industrial · 46400 CULLERA Valencia

Tels. 620 859 360 620 859 361www.reformaspedrogonzalez.com

gonzalez.piris.dg@gmail.com

• PROYECTOS• FONTANERÍA• CARPINTERÍA• ALUMINIOS• ELECTRICIDAD• PINTURA• DECORACIÓN

Demanem disculpes si hi ha qualsevol errada.

AC FALLA EL CANET

224El Canet ‘16

Pastissos de llepolies des de 5 euros

Bosses de llepolies per a bodes, comunions,aniversaris i batejos.

Pinyates i Garlandes.

Gelats i refrescs

C/ La Bega, 11 (enfront de la Casa de la Cultura)

Telèfon 680 453 084

BASAR I LEPOLIES

225El Canet ‘16

Administración de loterías nº1

Passeig Doctor Alemany, 8

46400 Cullera (Valencia)96 172 46 48

LA BODEGADE PI

226El Canet ‘16

Rei en Jaume 17, 2on CULLERA 960 264 561 www.siveo.es

227El Canet ‘16

PELUQUERÍA ANAHORARIO

Lunes Cerrado9:30 - 13:00

15:00 - 19:30

Teléfono: 617190939Calle La Marina s/n

46400 CULLERA (Valencia)

TapasBocadillos

Frituras de pescadoC/ Padre Antonio Berenguer, 446400 CULLERA Tel. 620 80 11 28

228El Canet ‘16

PLAZA DE LA VIRGEN 31-1-1 Teléfono fijo: 960118574 Móvil: 616814278lexasesores@yahoo.es

229El Canet ‘16

230El Canet ‘16

Pau Alarcón RenardDPTO. COMERCIAL

Pol. Ind. 1 - Moliners, s/n46400 Alzira (València)

Tel. 96 245 60 12 · Fax 96 241 54 56Móvil 666 57 65 11

www.grupotranscontinental.com

MAQUINARIA HOSTELERÍA Y ALIMENTACIÓN

C/ Joanot Martorell, 27-BTel. 96 170 44 05 - Fax 96 171 06 07

46410 SUECA (València)

231El Canet ‘16

Juan TolosaEquipo Comercial

www.cafesgranell.comMOV +34 696 446 005

Avda. del Mar, 546410 Sueca-Valencia-EspañaTEL +34 96 170 14 79FAX +34 96 170 58 63

Carrer del Riu, 246400 CULLERA (València)

Tel: 96 172 01 52Mòb. 658 58 87 49

ESPECIALIDADES CASERAS

PucheroArroz al HornoArroz a BandaArroz Negro

Arroz Meloso con BogavanteZarzuela de Pescado y Marisco

232El Canet ‘16

Carlos Moscardó MartínezDelegado VentasMóvil 647 414 400c.moscardo@banoorbezo.com

Bajada Campo Fútbol, s/n46810 Enguera (València)Tel. 96 222 53 43Fax. 96 222 53 85www.banoorbezo.com

Avda. Enrique Chulio · Ed.Espcio Bajo - Playa de Cullera (Valencia)Tlf: 96 172 27 78info@motomototapas.comwww.motomototapas.com

233El Canet ‘16

DESAYUNOS ·BOLLERIA ·

ALMUERZOS ·BOCADILLOS ·

TAPAS ·

Rambla San Isidro, 946400 CULLERA / Valencia

Tel. 616 01 55 31

JAVIER Tel. 961 112 506 629 649 578

hertomar@hertomar.com www.hertomar.com

Apdo. de Correos 28646400 CULLERA

234El Canet ‘16

Reformes integralsCases de fusta.Cuines a mida.Portes i armaris.Pèrgoles i garatges.Parquet.

C/ Sueca, 4446400-Cullera

Tel. 96 173 80 89Mob. 629 617 558

info@caminas.es

235El Canet ‘16

236El Canet ‘16

• ALARMAS ROBO E INCENDIO PARA HOGARES Y NEGOCIOS

• CAMARAS VIDEO - VIGILANCIA

ANTENAS TDT Y SATELITE ·INTERNET WIMAX ·

CANAL + ·

Avd. Ciudad de Pamplona, 79Pol. Ind El Teular46410 Sueca (Valencia)

TEL: 961 118 113MÓV: 635 95 10 92

seguridad@grupollorca.net

RosellóPerfumeria - Drogueria

Complements

C/ Antonio Renard, 3 46400 Cullera (València)

36El Canet ‘16

Heu arribat al final del llibret infantil!

Gira’l i gaudeix del gran!

Heu arribat al finaldel llibret!

Gira’l i gaudeix de l’infantil!

35El Canet ‘16

Piragüisme a Cullera. Foto: Juan Ruiz

34El Canet ‘16

Arròs al forn. Foto: José Montagut

33El Canet ‘16

Senyalització del PR-CV 336 Senda de la Lloma. Foto: Juan Gabriel Figueres

32El Canet ‘16

La patrona de Cullera, la Moreneta. Foto: Juan Gabriel Figueres

31El Canet ‘16

Desfilada de Bandes. Foto: Juan Gabriel Figueres

30El Canet ‘16

Dansades en les festes de Cullera. Foto: Juan Gabriel Figueres

29El Canet ‘16

Ofrena. Foto: José Montagut

28El Canet ‘16

Monument Faller de Cullera. Foto: Juan Gabriel Figueres

27El Canet ‘16

Santuari del Castell. Foto:Juan Gabriel Figueres

26El Canet ‘16

Far. Foto: Sergi Melià

25El Canet ‘16

Platja de Sant Antoni. Foto:Sergi Melià

24El Canet ‘16

Medusa Sunbeach Festival 2015. Foto: Diego Moreno

23El Canet ‘16

Vistes de la vila i l’eixample de Cullera. Foto: Juan Gabriel Figueres

22El Canet ‘16

MONOGRÀFICFOTOGRÀFIC

Estil de Cullera

Quin estil té Cullera?De què parla la nostra falleta?

21El Canet ‘16

I l’última part, ve dedicada als monuments. Cansat però content, Eduard es pentina ell mateix. Vibrant per les sensacions, desbordant la seua imaginació. Col·locant-se junt als seus xicotets amiguets, ja són tots preparats, imitant el monument.

I aleshores tots fan servir la seua màgia, fent tremolar el sòl com un turment, i apareix la seua estimada falleta, dedicada a Cullera, als pentinats i als xiquets. Màgica i única, plena de gràcia i esdeveniments. Sent una obra d’art efímera a la falla i al carrer.

La transporten tots junts, de pressa i a temps per la plantà. Arriben justets però no tard, al moment en el qual les falles brillen per començar.

Seran unes falles inoblidables, les del 2016, el seu any especial. A la seua falleta, i la seua amistat. Amb la Fallera Major Aida, també amb un relluent reflex als ulls, i en qui presidint la falla s’encarrega amb el seu esforç i paciència per a què tot siga perfecte i continue endavant.

Les falles comencen. Rubén i Saray veuen com se’n va el seu amic Eduard. Però no s’ha plorar, als seus cors sempre viurà. I sempre portarà amb ell els records de tots aquells xiquets que una falla amb amor van imitar. Tal volta ell tornarà ple de noves idees... i nous pentinats.

Ara tots els xiquets poden gaudir de les Falles, i també tots els majors. Recordant aquell 2016 i al seu amic que sense mans feia uns pentinats mai iguals.

I és a la Falla El Canet de Cullera, on ha succeït aquest fet tan especial. I si vols conèixer-la, mira i voràs les falles més màgiques que mai somniaràs.

20El Canet ‘16

19El Canet ‘16

castells d’arena, la llum quan es reflexa en el terra, els seus meravellosos estius plens de rialles i d’entusiasme a Cullera.

De senderisme es pentinen els segons, perquè al seu poble els xiquets tenen platja i muntanya. Eixa muntanya en el seus camins de somnis i els seus senders de contes, on els xiquets han imaginat històries i aventures i s’han omplit de natura, de Sol i de fred, de pluja, d’humitat i de vent.

D’oci a Cullera es pentinen a continuació. En varietats d’estil i colors. Repassant tots els monuments i llocs culturals de Cullera, també Aquópolis, que a tots els xiquets agrada, sent l’oci i la diversió primordial i completa, sobretot a la seua falleta casalera.

Els pentinats de festivals venen sense dilacions, invocant totes les festes i tradicions. El cor antic, del poble, l’ànima que sempre perdura, el sentiment faller que dura durant anys i anys de festa pura. Sent tots els festivals festejats en emoció i tendror, en sentiments fidelitats, de tradició i de bellesa.

Eduard continua pentinant, aquesta vegada a la gastronomia es troba dedicat. Els xiquets es pentinen de cuiners, demostrant les seues arts, en receptes de les iaies primer i molt creatives en endavant. Sent els xiquets del poble amants del bon menjar, no dubten a representar aquesta escena amb molta cura i art.

El torn dels esports arriba, ja quasi acabant. I Eduard pentina, per a les curses i els partits preparats. Des dels més tradicionals fins els més moderns, individuals i grupals. Els xiquets gaudeixen dels esports, per terra, aire i mar. I quan no hi ha temps o materials, ells sempre se’ls poden imaginar.

I a la penúltima escena, les festes i falles, Eduard s’esmera amb les seues tisores clares. Pentinant Saray i Rubén de valencians, amb il·lusió i sentint els seus cors de valents bategant amb emoció. Amb les seues indumentàries d’aquest meravellós any somniat, fent màgia per recuperar la seua falla, en totes les seues escenes i representacions, sent part d’una nova i màgica dimensió.

18El Canet ‘16

17El Canet ‘16

A Cullera, i a la Falla El Canet, els xiquets tenen moltes coses a fer. I no dubten mai, ni gens, a vestir-se i pentinar-se per les diferents ocasions, sent portadors de moda, originalitat i colors. Ací els agraden les tradicions, els esports, la cultura i el moments de jocs. I per això acudeixen ordenadament, o no, a la seua perruqueria favorita, d’on ixen més que preparats per cantar, ballar, aprendre i gaudir.

El perruquer Eduard Manstisores els pentina amb atenció, tallant, rentant i donant volum als diferents cabells amb emoció, i fa que els xiquets somriguen. Tot i això, parla poc. Té tisores en lloc de mans i això fa d’ell el millor pentinant.

Hui els xiquets, que són Saray i Rubén, han de muntar la seua falleta infantil, aquella que simbolitza tot el seu any, somniador, il·lusionat, emocionant i gentil. Però les seues rialles es trenquen com el vidre quan descobreixen la desaparició de la seua falla fascinant. Ja no és al taller, ni al camió, ni al casal, ni la troben als voltants. I, per si fora poc, les falles estan per començar.

Visiten el seu perruquer, el seu Eduard estimat, amic dels xiquets i de tothom per igual. Què ha passat? Quin problema! Què faran? És la desaparició d’una falla sencera, del seu monument sense semblant, el que han planejat en idees ideals. Han de trobar-lo i en poc de temps; necessiten ajuda, necessiten la gent.

Però Eduard, per savi i per bo, sap com fer màgia, i amb un poc de sort i d’imaginació farà que s’estenga per Cullera sencera el sincer desig de Rubén i Saray i de tots els infantils de trobar la seua falleta en una sola nit.

I així, reuneixen els xiquets del poble, tots desitjant col·laborar, amb ganes d’aventura, de falles i amb curiositat.

I Eduard els divideix fent-los parèixer ninots, representant cadascú de la seua falleta una secció. Eduard crea i dissenya, en el seu pla encantador, i pensa i executa, posant les seues tisores en acció.

Els primers xiquets es pentinen de platja, recordant el Sol, el mar, els

16El Canet ‘16

De pentinats i tisoresSoniaSeguíClemente

15El Canet ‘16

Pot fer una matutinaper l’arena a vora mar,o una cursa clandestina on només es pot nadar.

Tenim paratges bestialsper a cremar calories,

amb racons molt especialsque no són al·legories.

Epíleg

Tot el que vos he contatespere que haja agradat,

la falla vos he contati crec haver conscienciat.

A continuació expliquemles escenes de la falla,

perquè així ho entenemper a què penseu, xicalla.

14El Canet ‘16

Les mans al plat

La vanitosa xiquetales ungles ja vol pintar-se,vol estar ben boniquetai li agrada engalanar-se.

Les mans sempre són sagrades,per tant són importants,

sempre les porta tapadesamb manyoples o amb els guants.

Elles donen bona imatgea l’hora de saludar,

o si està tastant formatgequan se’n vaja de dinar.

Per a anar als restaurantsella es fa la manicura,

i ací hi ha llocs elegantsi amb maneres, tingam cura.

Per a estar guapa cal menejar-se

Finalment una xiquetaes pentina amb il·lusió,

perquè no està mai quietai mostra molta efusió.

S’arregla així cada diaper a fer un poc l’esport,

per la bonica badiao fins a l’històric fort.

13El Canet ‘16

12El Canet ‘16

Deixat bonic el Castello qualsevol monument,

sí que ens dóna un bon cartelli prestigi en el moment.

Activitats de bressol

Una xiqueta graciosaels cabells li vol tallar,

a una nina que és preciosai que la vol destrossar.

I les dues van perseguinta un nadó que és prou menut,

no ho estan aconseguintcom corre eixe diminut!

Si ella porta carregadaa la seua nina al coll,

no l’eixirà bé la jugadasi al seu llom porta el penjoll.

Un poquet de senderismepareix que ells estiguen fent,

un nou tipus de turismeque a Cullera està naixent.

La iaia es posa guapa

La iaia d’aquests xiquetsen les festes es pentina:Sant Antoni del PorquetI també en la Tomatina.

Ella llig una revistamentre que es troba en espera,

vol eixir com una artistai per a ella és la repera.

Mentre que està pentinant-sedels xafardeigs no gaudeix,

perquè molt està indignant-sei amb la gent repercuteix.

Quan té fet el pentinatse’n va corrents a l’ofrena, per veure a quin criticat

si a una rossa o una morena.

Remeis contra els polls

Un altre pobre xiquetestà en la perruqueria,

perquè té algun amiguetque potser ell mai voldria.

Els cabells li han de tallarperquè els polls l’han envaït

cap pèl li van a deixar i a ells els haurà esvaït.

De rascar-se pararàper la picor tant molesta,

productes s’aplicaràperquè és un xiquet molt llest.

Açò ens passa en Culleraals joves per a ballar,

perquè amb tanta polsegueraja no sabem on anar.

11El Canet ‘16

Regenerant

Dal de l’Eduard ens trobema un xiquet que és prou nerviós,

vol que el pèl ens el rapemi per això està molt ansiós.

Amb la seua afaitadoraels pèls vol regenerar,una tasca reptadora

ell ens vol representar.

Ell vol que fem a les platgesuna reivindicació,

perquè no estiguin molt lletgesi que hi haja animació.

Cal que siguen explotadesi que tinguen més funcions,

per a ser promocionadescal donar més solucions.

Restauració

La xiqueta situadadalt del nostre perruquer,està molt entusiasmada

amb tot el que ella vol fer.

Amb laca o eixugadorbonic tot ho vol deixar,

i sense la coentorque sempre es vol evitar.

I important és mantenirel nostre gran patrimoni, perquè molt l’hem de lluir

i no fer-ho seria erroni.

10El Canet ‘16

Ara Eduard li està tallantels cabells a un menudet,que ens està representant

al nostre volgut poblet.

La nostra sotil Culleraté un entorn molt singular,

del Far fins a l’Esculleraamb riu, muntanya i la mar.

El xiquet, com la ciutatvol estar ben arreglat,

ben dutxat i engalanat,sempre està ben preparat.

La Becaria Xoni

Eduard té allí contractadauna jove perruquera,

que té cara de cansadai sembla que és prou festera.

Pareix que prou ha vetlatperquè ve d’un festival,

molt bé s’ho haurà passatamb una festa bestial.

Del Medusa ha vingutal qual ha anat molta gent,

allí ha menjat i ha beguti hi havia un gran ambient.

Açò li dóna a Culleraun genial ambient festiu,

sent una ciutat festerai no només a l’estiu.

9El Canet ‘16

Atenció a la xicalla!Presteu-me molta atenció!Vos vaig a explicar la falla

de vosaltres, comissió.

En ella vos contaréla història d’un personatge,

i també hi explicaréque ve d’un gran llargmetratge.

Així mateix narraréels elements que l’envolten,

i açò ho relacionaréamb tot el que representen.

Molt no vos faré esperar,prepareu-vos ja fallers!Que ja vaig a començara explicar-vos els afers.

Eduard i les seues manetes

Eduard es un perruqueruna mena peculiar,

que el que més li agrada ferés posar-se a treballar.

Ell és dedica a tallarels cabells a la xicalla,

i a ells mai no els vol fallari no es posa cap medalla.

Ell té una perruqueriai està plena de xiquets,sembla una cafeteria

perquè els menuts no estan quiets.

MONUMENT GRAN

Estil de Cullera

ARTISTA FALLER

Arturo Benavent Pérez

GUIO I CRÍTICA

Juan GabrielFigueres Hernández

SECCIÓ

Primera

8El Canet ‘16

7El Canet ‘16

6El Canet ‘16

Silvia Abrahamyan BeneiteMateo Adam RiveroAlbert Bou Blasco

Aitor Bou MahiquesDashley Català Baixauli

Àfrica Cerdan MiguelDaniela Colom Malonda

Sergi Colom MalondaÀngels Conde Castelló

Julia Conde CastellóHéctor Correcher GinerErik del Moral Castelló

Isabel Galindo RoigJordi Galindo Roig

Claudia Gómez GuerolaSilvy Gómez Guerola

Adrià Gomis PonsPaula Gomis Pons

Estela González BouEdurne Martínez Roldán

Mireia Matilla LópezRuben Matilla López

Saray Miguel FernándezNerea Lei Piera SalaRubén Renard Palau

Lidia Sala OliverRuth Sanz Navarro

Sara Jian Sanz NavarroÁlex Simpson Uviedo

Miriam Simpson UviedoNoelia Vallejo Musteikiene

Cullereta i Distintiu d’argent atorgats per la JCF i per la JLF de Cullera

Jordi Galindo RoigRuth Sanz Navarro

FALLERA MAJOR INFANTIL 2014

Carla Franco González

COMISSIÓ INFANTIL I RECOMPENSES

Quart Premi de la Secció Primera

5El Canet ‘16

FALLERA MAJOR INFANTIL 2016Saray Miguel Fernández

Que la falla, està de festa,diuen els donyets molt gentils,perquè Saray manifesta...ser la Major d’infantils.

I van fent les parleriesles fades de la primavera,per saber com tu series,quan lluïxes de fallera.

I es queden bocabadats,fades i donyets de la comissió,i el de la pólvora ha esclatat,en sorollosa il·lusió.

El donyet de la música, opina,i el de la flama, color vermell,que pareixes molt més fadrina,i tens un somriure molt bell.

És una fada molt discretala de l’enginy, i t’imagina...d’una dolçor molt divina,en la teua aura de xiqueta.

Diu la fada de la primavera,que el teu rostre és pur i net,xicoteta, però gran fallera,de la nostra falla, la d’El Canet.

Molt orgullosos estanels majors i les criatures,passa-t’ho bé i no et preocupes,que els donyets et cuidaran.

Les oronetes, al voltant revolaranquan arribe l’Ofrena i Sant Josep,i el teu pas de fantasia adornaran…quan cremar la falla siga un fet.

I en cendres volaran, l’art i la fantasia,les fades, tu, i els donyets es quedaranabsorts, i amb llàgrimes d’alegria...Perquè passada eixa nit, i el darrer diade les seues mans, altres falles naixeran.

I hauràs tingut la gran dita,d’esta falla del teu cor....Ser infantil protagonista,i a més, ser la Fallereta Major.

Francesc Camps i Muñoz

4El Canet ‘16

3El Canet ‘16

Vull saludar a tota la comissió infantil de la Falla El Canet des d’aquestes línies, desitjant que l’exercici que comença però també acaba, siga d’il·lusió i alegria per a tots els fallers i fa-lleres, grans i menuts.

Sóc faller des de sempre, i he viscut la Fa-lla El Canet sempre al cor. Al Carrer La Bega he jugat, m’he divertit, m’he caigut, m’he en-fadat, he plorat i m’he rist amb els amiguets i amiguetes. En esta Falla m’he criat, i he aprés a conviure amb molta gent.

Enguany em toca ser un dels protagonis-tes de la Falla, representant a la Falla El Canet junt a la Fallera Major Infantil d’aquest any.

Estic ben segur que aquest any el vaig a recordar sempre, i també estic segur que no vaig defraudar a cap faller i fallera, perquè ser i sentir-se de la Falla El Canet no és una cosa nova per a mi.

Vull agrair a la meua família, amics i a tota la comissió, tant la gran com la infantil, el detall per haver-me deixat representar-vos l’exercici 2015-2016.

Molt bones Falles i que sigueu feliços!

PRESIDENT INFANTIL 2016Rubén Renart Palau

2El Canet ‘16

1El Canet ‘16

EDITAAC Falla El Canet Cullera

DIPÒSIT LEGAL V-331-2012

COORDINA I MAQUETAÀlex Morales

PORTADA I EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Juan Gabriel Figueres

CORRECCIÓFerran Sanz

FOTOGRAFIESJuan Gabriel Figueres

Diego MorenoSergi Melià

Juan RuizJosé Montagut

CONTESonia Seguí

El present llibre ha participat en la

convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de

l’ús del valencià.

“Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en

els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/)”.

ÍNDEX

2President Infantil4Fallera Major Infantil6Comissió8Explicació Falla Infantil16De Pentinats i tisores22Estil Cullera

h o t e l s i c a n i a

Situado en la Bahía de Cullera a orillas del mar.Restaurante panoràmico para banquetes y convenciones.

Joanot Martorell, 14-16 (Playa del Racó) Tel. 96 172 01 43

46400 Cullera (Valencia)E-Mail: hotelsicania@hotelsicania.com

Web: www.hotelsicania.com

AC FALLA EL CANETLlibret Infantil

Cullera, Falles 2016

CULLE

RA

PERRUQUERIAESTIL DE

CULLERA