llibret 2016 falla màrtirs
DESCRIPTION
EmparellatsTRANSCRIPT
1 martirs 2016
Edició: Associació Cultural Falla Màrtirs (Gandia)Direcció editorial: José Pedro García i Amelia AlberolaCoordinació: Núria Martínez i J. Benjamín GarcíaDisseny de portada: Gonzalo RojasFotografies oficials: Salva GregoriMonogràfic infantil: Escrit per Nuria Martínez Xandri, il·lustrat per Alejandro Rabadán Montoya.Disseny i maquetació: Clara FayosImpressió: Tecnigraf Indústria Gràfica, S.L.Justificació tirada: 500 exemplarsDipòsit legal: V-474-2012
La Comissió de la Falla Màrtirs vol transmetre el més profund agraïment a tots els col·laboradors que d’una manera desinteressada han contribuït a l’edició del nostre llibret. Així mateix, la Comissió transmet el seu agraïment al Palau Ducal i la seua gerència per la col·laboració oferida.
2
emparellats
“El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”
“Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/)”
3
Saluda President InfantilMascotesPadrinetsReines InfantilsFallera Major InfantilExplicació Monument Infantil: Dis-me amb qui vas i et diré quin animal eresFaula i FaunaEndevina endevinalla...Saluda PresidentPadrinaReines MajorsFallera MajorExplicació Monument Major: Gandia, ciutat sense lleiRima i EstrofaPloma i TintaFalla i ComissióCens InfantilCens MajorExecutivaCol·laboració i Agraïment
68202648506988949697120122162168214215218223226
SUMARI
4
5
Principi i fi de rojos i blaus , de genis i figures,de moros i cristians, de llums i ombres.Són les mares i filles o els pares i fills, o bé, mascles i femelles quiamb llapis i goma, o bé amb ploma i tinta sobre mantell i cinzellamb ingeni i gràcia seran genis i figures.I serà sense ràdio i televisió, ni plor i rialla.Sols un so i soroll de tabal i dolçaina.Dalt, aguts i greus; baix, plats de cacaus i tramús,de sang i ceba, de fesols i nap.Panets de pernil i formatge, d’oli i sal.Banyat amb vi i llimonà que tanca el café i copa.Barreja de sal i sucre, del salat i dolç, eclosió de coet i tro.Comença la cassalla i acaba el burret.Ara i adés del bateig i caramels, de l’ofrena i flors,dels palets i banderins, del foc i flama, de l’envide i truque,del bac i limpia, del brusó i mocador, de pintes i arracades.Ninots de cartró i fusta, llibret de prosa i poesiaacaben amb foc i llàgrima.Principi i fi, adés i ara de llums i ombres.
jaBen
Parells i Imparells
6
Saluda PresidentInfantil
7
Fallerets i falleretes:
Us convide a viure amb mi, com a president infantil, les Falles de 2016 amb molta emoció i il·lusió. Amb brusó i mocador gaudirem de la nostra festa i, sobretot, del soroll de la mascletà i despertà amb infinitat de bombetes i coets.
Aquestes falles són molt especials per a mi, ja que seré l’acompanyant de la meua germana Núria, Reina Infantil de la Falla, que la portaré orgullós del meu braç amb dolçor i tendresa. I, a més a més, els nostres pares ens veuran amb goig i emoció desfilar entre alegria i llàgrimes pels carrers del barri que ens han vist créixer.
Vull donar les gràcies als nostres artistes fallers que amb molt d’ingeni i gràcia ens han fet una falleta que ens recorda el món de la faula i fauna, de l’animal i qualitat: Dis-me amb qui vas i et diré quin animal eres...
Finalment, desitge que gaudiu amb mi aquest somni fet realitat, a fi que recordem en el nostre cor amb molta alegria cada moment viscut en la millor Falla de Gandia.
Raul Llopis i Carrasco
martirs 2016
8
9
10
11
Ariadna Alemany i Martinez
12
Vicent Barber i Febrer
13
Nicolás Caro i Martinez
14
Sara Cháfer i Cucart
15
Rita Fayos i Lloret
16
Héctor Gallardo i Muñoz
17
Martina Ruiz i Murillo
18
Noelia Simó i Piera
19
Marc Toneu i Subiela
20
21
Imaginaciói
Creativitat
22
Ester de la Asunción i Gavilà Andreu Subiela i Muñoz
emparellats
23
24
Paula Zacarés i AlberolaFabio Cuerda i Llopis
emparellats
25
26
27
Tenies set o nou anys i esmorzàvem; trobe que era un dia d’excursió, aquells viatges d’estiu en família que no recordaràs, en acabant. Havies estudiat la semàfora, afirmares, i posares exemples: Imagina-t’ho: el cel és el món i cada núvol és una finestra... De quin color els veus?–Eren d’un gris que amenaçava ja amb tempesta forta;jo vaig mostrar el gest i el color obvi quan tu vas contestar- Jo els veig color verd o roig o blau mar: si plou, seran diamants blaus i els llamps, carcasses grans.Vaig riure amb ganes, fluix, perquè rimaves i et vaig abraçar fort, amb mil colors.
Josep Lluís Roig
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
Fallera Major InfantilLluna García i Fernández
49
50
51
emparellats
MONUMENT INFANTIL
LEMA: Dis-me amb qui vas i et diré quin animal eres...
ARTISTES: Gonzalo Rojas, Pau Soler i Mercedes Taibo
52
martirs 201653
emparellats
Les gotes de pluja que relliscaven pel vidre de la finestra, semblaven les llàgrimes de Josep, que guaitava per ella amb
la cara pegada al vidre…
- Quin fàstic! –va dir finalment- Avui a la fi és el dia del meu aniversari i no ha parat de ploure en tot el dia… -No podrem sortir a jugar… –Serà la pitjor festa del món…! Què anem a
fer?
L’avi de Josep el mirava en silenci des del seu butacó…Mentre ell repetia gairebé en veu baixa… - La pitjor festa...
la pitjor...
Després de tot l’any esperant,clareja avui el cel plorant
En Josep està decebuti també està molt rabut.
És el seu aniversarino pot haver-hi tempestasembla que algun dimoni
vulga aiguar-li la festa.
Ja ho tenia tot pensat:farien carreres de sacs,
jugarien a l’amagati també a lluites de dracs.
Aqueixa pluja maleïdaels tindrà a casa tancats,
la festa més avorridaviuran els seus convidats.
54
martirs 2016
Com en un constant degoteig, els amiguets de Josep van arribant a la casa, però cap d’ells és capaç de traure-li un somriure. Ell continua trist, furiós i encoratjat. Els regals comencen a formar una gran muntanya damunt de la taula,
però açò tampoc aconsegueix que Josep aparte la vista de la finestra… La mare s’acosta i el reprén dolçament:
-És una pena que ploga, però el més important és que tots els teus amics han vingut i malgrat la pluja volen estar amb tu. -I no veure’t amb aqueixa cara llarga mirant per la finestra… No volem que els teus convidats pensen que eres un
maleducat, veritat? Josep nega tímidament amb el cap i segueix lentament sa mare.
L’avi com és gat vell observa i no diu res.
Què podria fer per ell perquè no patira més?
Un dia tan assenyalat no podrien celebrar,
si aquell xiquet enfadat no aconseguien animar.
Allí dins no hi havia lloc per a córrer ni per a jugar.
Alguna cosa caldria pensar que els animara un poc.
Repassem la situació per a trobar la solució,
un bon grapat de xiquets avorrits i bastant inquiets.
Donaven voltes a la taula, cridaven disbaratats,
igual que en una rondalla d’animalets engabiats.
Allò que havia dit dels animals engabiats
tenia molt de sentit en parlar dels convidats.
55
emparellats
El menjador era massa xicotet per a rebre tanta energia, tothom començava a posar-se un poc nerviós, si no es remeia-va fins i tot algú podria fer-se mal.
Alguns corrien al voltant de la taula, uns altres rodaven pel sòl, crits, algún marmoló i fins i tot més d’un plor. Allò semblava un zoo… L’avi molt quiet continuava observant des del seu butacó. Li partia el cor veure aquella situació en la
qual semblava que el seu nét era, igual que ell, un mer observador…
No era la festa que Josep havia imaginat, però a més el que feien alguns dels seus amics per a divertir-se, el posava encara més trist.
Des de la distància els mirava, al mateix temps que cercava una solució… i si els explicava una història o els cantava una cançó... quan de sobte...
Si podia aconseguir que li pararen atenció,
ja tindria la solució per a poder fer-los gaudir.
Inventarem un nou joc a força d’imaginació,
esperant que siga suficient per a canviar la situació.
Sens dubte a tots els xiquets els agraden els animals,
es posaran molt contents amb uns amics tan genials.
El millor entreteniment que pot trobar cap xiquet està dins de la seua ment esperant el seu moment.
56
martirs 2016
El iaio molt satisfet abandona el seu sofà, es dirigix a Josep i li pregunta: - T’agraden els animals?
-Clar! contesta el xiquet sense massa entusiasme.- T’agradaria que la teua festa s’omplira de tot tipus d’animals? Açò et faria feliç?
- Clar! va tornar a afegir el xiquet, -Però açò és impossible…- No et cregues...vine i veuràs!
Agafant Josep de la mà, el iaio fa que tots els xiquets s’asseguen en terra davant d’ells.-Mireu, anem a fer que el menjador d’aquesta casa s’òmpliga d’animals. Vos abellix?
-Síííííí!!!! Van cridar tots els xiquets alhora.- Doncs prepareu-vos...!
Durant anys de tradicióels humans i els animalstenen una gran relació
malgrat no ser éssers iguals.
Els animals són genialsels millors amics que hi ha,al teu costat sempre estan,
la companyia ideal.
Pot ser pel teu físico per la forma de serno series el primer
que li sembla a un amic.
57
emparellats
El iaio els explica un joc en el qual entre tots els xiquets han de trobar quin és l’animal que millor representa a cadas-cun dels allí presents.
Tots disposats en un gran cercle esperen les instruccions per començar aquell joc que sembla molt interessant...
Ja que és l’homenatjat i per fi s’ha emocionat, per Josep començarem
i la festa animarem.
Mireu bé el vostre amic des dels peus fins al cabell, també penseu com és ell,
si és seriós o còmic.
Ara heu de decidir i heu de coincidir
a trobar un animal que li semble al xaval.
Una ullada per ací, uns riures per allà,
una decisió que per fi quin animal serà?
58
martirs 2016
En Josep és un lleó, voleu saber la raó?
Té una llarga cabellera que li arriba fins l’esquena.
També una veu potent i sens dubte és molt valent,
com el rei de la sabana del grup ell és el que mana.
És una gran elecció Josep serà un lleó.
Heu triat un animal que li va fenomenal.
Riures, aplaudiments, sembla que la festa es va animant... El iaio dibuixa un somriure al seu nét, mentre aquest rugeix com un lleó, no podrien haver triat un animal millor.
Ara sí que estava content…
59
emparellats
Quin serà el xiquet següent que es preste a l’experiment?
Pot ser la xiqueta pigosa que porta el vestit rosa…
Li encanta el color rosa en la roba i en cada cosa. També li agrada ballar, la festa i també cantar.
Té les cames tan llargues que semblen no tenir fi
i a qualsevol destí, l’acompanyen les amigues.
Ella és un bonic flamenc que té origen surenc, l’alegria de la reunió i de cada celebració.
Amb moltes similituds ja tenim dos pareguts. Anem a seguir cercant
un altre animal semblant.
Tots estan d’acord en què ella ha de ser un flamenc. Tot va com la seda, així que sense cap dilació, cal procedir a l’elecció d’un altre animal que s’unisca als que ja hi ha…
60
martirs 2016
Ara tu, el de la gorra,el que no està en terra.
Quin animal seràs? En un moment ho sabràs.
Sempre va tot carregat, amb la motxilla ben plena.
Ell sempre està preparat per si sorgeix un problema.
Li agrada l’aventura i gaudir de la natura.
Ell passeja sense pressa cercant alguna sorpresa.
És tranquil i organitzat, una tortuga ha de ser
que sempre va carregat i mai arriba el primer.
El xiquet de la motxilla riu nerviós, mentre tots el miren divertits, no era el seu animal preferit, però no estava malament, al cap i a la fi ell era bastant així...
61
emparellats
Puc ser jo un animal? Cridava una xiqueta
amb un to molt formal per a ser tan xicoteta.
Ella és un poc estirada i també prou descarada. És fina i molt coqueta, és molt diva la xiqueta.
Pensa que és molt important i es vist molt elegant.
No li agrada molt la gent. Sí, ella és diferent.
Ella s’assembla al seu gat o el seu gat s’assembla a ella.
Sempre va amb ell lligat, són una estranya parella.
La xica molt seriosa mira els altres xiquets enlairada. Sembla que està enfadada, però al contrari va a la recerca de sa mare, perquè li done el seu gat.
Satisfeta i amb el seu gat al braç torna al cercle per continuar amb el joc...
62
martirs 2016
Vinga! Ara seguim amb ell, el rosset de la punta,
teniu alguna pregunta? o sabeu de què és cadell?
Li agrada molt pescar, és el més fort de l’escola. També li agrada nadar
i mai usa tovallola.
No té fred en ple hivern com si visquera a l’infern.
Pot escalar barrancs i el seu pèl sembla blanc.
Tot i que no hiverna ell seria un ós polar,
dels que viuen en la caverna i no saben tremolar.
El xiquet es va alçar, i caminant com un ós, va fer riure al sus amics.
63
emparellats
El joc ha de continuar, la xica que queda serà la següent a participar
i un nou animal vindrà.
És una xica molt alta que té les cames molt llargues,
sempre menja ensalades i al camp ella mai falta.
El que més crida l’atenció és el coll tan allargat,
per fer una comparació sembla un coll anellat.
María és una jirafa i té pigues a muntó.
Molt elegant quan xafa i té un prominent mentó.
Una altra vegada els xiquets havien donat en la diana, una jirafa...! Era sens dubte el millor símil que podien haver trobat entre qualsevol animal i aquesta xiqueta…
64
martirs 2016
Cada vegada queden menys animals per assignar. Arriba el temps del veí
que va sempre de disseny.
Ell és un xic molt elegant, molt cordial i refinat
amb un cert aire intrigant i també un poc estirat.
Sembla que fóra un model o un personatge important, vol convertir-se en cantant
així és l’amic Ismael.
És un pingüí emperador, un apassionat de la neu.
Sempre vestit com un senyor i amb una refinada veu.
Ismael tot orgullós caminava per la sala imitant la peculiar forma de caminar dels pingüins, mentre la resta de xiquets li aplaudien divertits entre rialles…
65
emparellats
Un xiquet tombat a terra els observa desganat,
però no sembla enfadat sols té una gran modorra.
Com sempre està cansat, no li agrada competir i acaba molt estressat
pensant tan sols en dormir.
És un xic molt tranquil, un poc massa podria dir.
Dels jocs sempre perd el fil i de tot s’arriba a avorrir.
Segur que és un mandrós, tot el dia tombat al sol.
Pensatiu i sospirós anhelant un bon llençol.
Com si no fóra amb ell, va continuar allí tombat, una ocasió més els xiquets ho havien clavat…
66
martirs 2016
El iaio què podrà ser? També serà un animal.
Cal trobar un ésser, un que siga fenomenal.
Té un caràcter tranquil i les dents són de “marfil”.
Com és un home ja vell, ja té arrugues en la pell.
És fort de cos i ment, sempre ha sigut molt valent,
ens aporta gran saviesa i també molta tendresa.
El iaio és un elefant, un animal amb encant.
Posseïdor d’un gran aplom, i que li agrada a tothom.
Una gran revolada recorre tota l’estança.
Cadascú representa el seu animal, una mescla de sons onomatopeics és l’única conversa possible. La festa ara sí que era un èxit, tots els xiquets jugant junts i un
Josep realment content que somriu des de lluny al seu avi.
67
emparellats
La llum s’apaga i entra en escena al braç del seu pare un gran pastís amb sis espelmes que il·luminen la foscor, mentre tots canten a l’uníson aniversari feliç.
Tots els xiquets es dirigeixen veloços a taula...
El gran esdeveniment ha arribat finalment, cal bufar les espelmes i apagar-les com si res.
Però no cal oblidar un gran desig demanar,
que es farà realitat si és de debò desitjat.
Tanca els ulls fortament, té clar allò que vol.
No és un desig qualsevol, es complirà finalment?
A poc a poc, de la mateixa manera que hi havien arribat, els convidats se’n van anar. Finalment, gràcies al seu avi, la festa havia sigut un èxit. Què content estava Josep!, havia gaudit moltíssim de la seua festa. Era, en aquell moment, possiblement el xiquet més feliç del món, i possiblement també el més cansat. Tant que es va abraçar fortament al seu avi, quan tots se n’havien anat, i en els seus braços es va quedar profundament dormit. Al matí següent, només
despertar-se, Josep es donà compte que un sol radiant entrava per la seua finestra. No pogué evitar sentir una mica de ràbia... amb tot el que havia plogut el dia anterior... Però no li va durar molt, perquè la seua festa havia estat genial, tot i
la pluja.
68
martirs 2016
Anava baixant les escales de sa casa amb un gran somriure, recordant tots i cadascun dels animals que representaven els seus amics. De sobte, en girar la cantonada del carrer...: -Mamà, mamà, s’ha fet realitat! És el meu desig, el que vaig
demanar en bufar les espelmes!!! Cridava mentre assenyalava la falla del seu barri.
Qui ho anava a imaginar que en la falleta infantil
amb un impecable estil els anaven a col·locar.
Ell ho havia desitjat pel seu aniversari,
però quin destinatari ja li l’havia atorgat?
El seu avi i els seus amics, tots amb el seu animal,
resultaven un poc còmics allà dalt del cadafal.
Era la seua festa representada en la falla, per a goig de la xicalla i per gaudi de la resta.
Gemma Micó i Sanchis
69
70
emparellats
71 martirs 2016
72
On vas caragol,tan carregat?Duc la casao el terrat!
Què fas, caragol,dins el jardí?Menge fullessota un pi.
F. Bofill, A. Puig i F. Serra (adaptació)
Hi havia una vegada un caragol amb una gran closca, que era sa casa, amb una porta i una finestra perquè entrara la llum del sol. El caragol era lent i no podia córrer per portar sempre la casa darrere, però al mateix temps, molt segur. Quan veia perill o plovia a mars, s’amagava a sa casa fins que eixia el sol. Anava sempre arrossegant-se per terra, per les tiges i les fulles de les plantes, pels troncs dels arbres... i no queia.
Val més ser lent i segur, que ràpid i atabalat.
Caragol i Lentitudemparellats
73 martirs 2016
74
El lleó sempre és el reiamb la melena llustrosai amb el seu fort rugit
ho exclama per tota la selva.
Nuria Martínez
Hi havia una vegada un lleó que cuidava de la seua gran manada. Ell estava tranquil perquè sabia que pràcticament no tenia enemics. Fins que un dia, una de les lleones no va tornar després d’eixir a caçar, perquè s’havia fet mal en una de les potes. El lléo, preocupat, va eixir a la seua recerca. Amb el seu gran instint i olfacte, prompte la va trobar envoltada d’un grup de hienes disposades a entrar a l’atac. I tan sols amb un ensordidor rugit van eixir espantades, per por a ser devorades per tan gran animal ferotge.
Amb valentia i coratge podràs superar qualsevol situació.
Lleó i Valentiaemparellats
75 martirs 2016
76
Les formigues a l’hivernmengen totes llonganissa,
les formigues a l’hivernmengen ous i pa calent.
Les formigues a l’hivernestan totes amagades,les formigues a l’hivern
que no els toque el fred ni el vent.
F. Bofill, A. Puig i F. Serra (adaptació)
Hi havia una vegada un grup de formigues que van decidir formar la seua pròpia colònia a la primavera. A poc a poc van anar construint sa casa sota terra amb una gran zona per a emmagatzemar el menjar per a l’hivern. Quan ja van finalitzar la construcció, van començar a emmagatzemar aliments. N’eren més de cent per un camí, una darrere altra, i sense fer ni pols ni remolí van recollir tot el que necessitaven durant l’estiu. Fruit del seu esforç i treball van passar un hivern ben protegides i alimentades.
Amb esforç i treball, tot ho aconseguiràs.
Formiga i Treballemparellats
77 martirs 2016
78
Salut i alegria.Jo sóc l’elefant
el forçut més granque la terra cria.
Per plans i muntanyes duc al meu davantla trompeta, dansant
entre dues banyes.
Josep Carner
Hi havia una vegada un elefant que tot el que tenia de forçut també ho tenia de memòria. L’elefant tenia un gran olfacte i olorant amb la seua llarga trompa, sabia on podia trobar qualsevol cosa. En la seua ment, memoritzava olors, aromes i pudors de tot el que l’envoltava. A sa casa tot estava ben ordenat segons l’olor i així ho trobava tot de seguida.
Si a casa tens un lloc per a cada cosa, ben ordenat seràs.
Elefant i Memòriaemparellats
79 martirs 2016
80
Amb potetes enguantadesd’encoixinat silenciós,camina delicat i àgil
i escodrinya de per tot.
Les orelles punxegudes,ulls que semblen dos diamants,
es renta i es repentinacom si fos un gran galant.
Carme Cabús
Hi havia una vegada un gat que vivia a les teulades. Era silenciós, ràpid i avispat. Va reunir els seus amics del barri per anar a furtar menjar. Amb molta minuciositat, una nit van traçar un pla per entrar a les cuines i robar tot el que pogueren. Quin gran festí s’anaven a preparar! Quan van tenir tot el menjar reunit, van decidir descansar i al dia següent menjar-s’ho tot fins quedar-se ben farts. Però el gat traïdorenc va ser més llest que ningú i quan van estar ben adormits, s’ho va menjar tot i no va repartir-ne ni una molleta.
Mira bé de qui et fies, que en qualsevol moment et podran trair.
Gat i Traïcióemparellats
81 martirs 2016
82
Foren de primer ferotges,parents del llop i el xacal;
i ara, amics de gent humana,defensen l’home i la llar.
Josep Carner
Hi havia una vegada una gosseta que va tenir quatre cadells. Els seus amos, com que no se’n volien fer càrrec, una nit freda els van abandonar dins d’una caixeta al costat d’un contenidor. I la probra gosseta quasi mor de tristor. Després de passar molt de fred i d’estar a la vora de la mort, van ser recollits per una xiqueta en tornar del col·legi. La resta de la família amb molta alegria i il·lusió els van acceptar. A partir d’aquell moment va aparéixer un fort vincle forjat d’amor, estima i fidelitat.
La fidelitat aconseguiràs amb amor i estima.
Gos i Fidelitatemparellats
83 martirs 2016
84
Jo tinc cara de set-ciènciesi visc, de dia, ensopit,
totes les meues sentènciesles pense, immòbil, de nit.
Josep Carner (adaptació)
Hi havia una vegada un mussol que vivia en un gran arbre. El seu tronc era un gran pilar de llibres farcits d’històries apassionants. La copa era un gran eixam de branques i rames amb fulles de paper escrites amb les poesies dels grans lletrats. De dia, descansava amb el cap davall l’ala, però a la nit obria els seus grans ulls i llegia un llibre rere un altre. Es menjava cada paraula i es nodria del seu significat. Per això, el mussol és el més sabut.
Si vols ser un saberut, la lectura et donarà sapiència.
Mussol i Saviesaemparellats
85 martirs 2016
86
Ploreu, ploreu, ninetes,que el ruc està malalt.
Té mal a la poteta,i el ventre li fa mal.
No pot menjar civada,sinó pinyons pelats.
No pot dormir a la palla,sinó en coixins daurats.
Cançò popular
Hi havia una vegada un ruc que vivia en una granja i treballava de sol a sol, amunt i avall, llaurant el camp. La seua vida es limitava a acomplir les ordres del camperol, ni pensava ni raonava, ni sabia llegir ni escriure. “Quin tros d’ase!”, li deien els companys de la granja. Fins que un dia, el gall, després de cantar a trenc d’alba, se l’emportà a l’escola abans d’anar a treballar. El ruc estava emocionat de veure tot el que podia aprendre i deixar de ser un ignorant. I a partir d’aquell moment deixà de ser un ruc i passà a ser un dels animals més intel·ligents.
A l’escola t’ensenyaràs a llegir i escriure, i a pensar i raonar.
Ruc i Ignorànciaemparellats
87 martirs 2016
88
emparellats
90
1.No tinc potes i em menege,respire i no tinc pulmons,
passe la vida fent voltesamb un vestit de colors.
1. El peix 2.La Granota 3. El Llop
3.Sóc l’enemic del pastori li robe el bo i el millor.
2.Encara que no sóc peixdins de l’aigua estic sempre
i cantant estic contentaaixí que arriba la nit.
emparellats
91
4.Em diuen Lleói el meu cognom és Pard,
qui no ho endevineés massa tard.
4.El lleopard 5. L’àguila 6. La tortuga
6.Una pedra que camina,té quatre potes i no és ovella.
Pon ous i no és gallina.
5.Vola com una orenetamés rapid que un llamp,i esgarrapa com un gat.
Què és?
martirs 2016
Infantil
i
Major92
93
94
Saluda President
95
Qui no fa la Vespra no fa la Festa!
Com a President de la Falla vull dir-vos que cadascú viu la Vespra des d’un vessant diferent, però de la Festa ara és el moment:
Amants de la Festa i de la Cultura, Trucadors i Baqueres, Modernistes i Conservadors, Facebookeros i Twiteeros, Versadors i Prosistes, Xiquetes i Xiquets, Reines i Acompanyants, Padrina i Padrinets, Mascotes i President Infantil...
A les Falles no trobem una vespra, perquè la vespra són 364 dies, perquè encara amb les espurnes vives comencem a planificar i a treballar un nou exercici amb il·lusió i esperança, buscant artistes, reines, càrrecs per a l’executiva... i durant tot un any ens esforcem i dediquem tot el temps que es mereix, per poder dur a terme el festival, el teatre, les cavalcades, el llibret, l’emissió... preparem amb cura tots els actes com la nit de Sant Joan amb la seua Proclamació, les Albaes amb el Tabal i la Dolçaina, les damanaes i la Presentació... Però ara és l’hora de la Festa i ara és quan hem de viure amb orgull i satisfacció tot el que traurem al carrer amb tot l’esforç i sacrifici que hi ha darrere. (Punt i apart)
Falleres i Fallers de Màrtirs i Adjacents, amics i simpatitzants, les falles del 2016 ja són una realitat i de segur que són inoblidables i immillorables, per això us espere a totes i tots perquè ho pugeu comprovar i participar.(Punt i seguit) Gaudiu de les nostres Cavalcades, dels nostres Monuments, de les nostres Despertades i Passacarrers...Viviu cada segon amb intensitat i fervor, perquè són nostres i de ningú més.(Punt i Final)
Luis Vidal i Bataller
martirs 2016
96
Cristina García i Sabater
Cara i ÀnimaPadrina 2016
97
98
99
Imaginem una vida sense impostura, sense brodats, vestits, maquillatges i fotos, sense l’orquestra ni el ball ni els coets ni els trons. Imaginem que no hi ha ningú pel carrer, que en obrir la boca no ix cap so ni arrel. Imaginem que no imaginem res. Res. Mai. Imaginem que aquest poema ja no té paraules. És per això que demanem vida a la vida, que us demane ara i ací el dret a l’alegria, a la festa i el foc. Però també a la cendra.
Josep Lluís Roig
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
emparellats
Fallera MajorRaquel Díaz i Camarena
121 martirs 2016
emparellats
122
martirs 2016123
124
MONUMENT mAJOR
LEMA: Gandia, ciutat sense llei
ARTISTA: Alfredo Bayona
125
126
Ja s’han fet les eleccions a esta ciutat Ducal. Les urnes han dictat la sentència inapel·lable: cadascú on deu estar. Tots feren moltes promeses, cosa que és de ritual, com també és preceptiu que no se’n complisca cap.
També és cosa sabuda que, en saber el resultat, tots els partits són ells els qui han guanyat. És una forma com altra d’amagar el seu fracàs i no voler reconéixer que els passa com els carrancs, que caminen cap arrere, en lloc d’anar avançant.
És ben cert que allò que ixde l’urna, en recomptarles paperetes posades,
no és la realitat perquè després els partits
comencen a embolicar, fent les mil combinacionsper poder tindre en la mà
la manilla del governencara que no han guanyat.
Això passà al poble del Beatet,on Més Gandia, ben agrupat
amb el PSOE i Ciutadài per rares circumstàncies
del procés electoralhan inclinat el tabernaclecap els partits esquerrans.
D’açò ningú té la culpa, ja que és llei electoral.
a alguns els sembla molt bé i a uns altres es pareix mal.
127
128
La pasta gandiana ací la servixamb vesta de caputxí una figuraon la seua decisió pegà l’esclafiti a Torró el va tirar amb finura.
Ell sabia que a Torró això li fotencara que a sa casa apareguerenGuillermo i Lola Moncho a pel vot
i dels pamflets ja no se’n recordaren.
Qui repartix la pasta del pacteés Ciro Palmer amb molt de tacte,
doncs l’espagueti és fàcil de trencarsi la promesa el PP la pot augmentar.
Ací tenim a Diana i a Lorenadavant uns espaguetis i un plat
cap d’elles es dóna l’esquenaperquè el pacte és accidentat.
A última hora l’acord signareni com un espagueti és de llarg
a les assemblees ho votarenperò Lorena no volia l’embarc.
Sempre que el Bloc ha pactatací amb el Partit Socialista
ha eixit com un gat escaldatfent volantins de contorsionista.
Després de les eleccions, va començar a tronara més de qatre partits, o partidets parlant clar
en vore per l’horitzó que venia el temporal i estava a punt d’agarrar-los a soles i en descampat
anaren a refugiar-se a un restaurant afamaton un o més pactes s’han engolit amb una xusclà.
129
També tenim públic a l’establimenten forma de regidors del Partit Popular
agenollats demanen insistentmentque si és per diners ho podem arreglar.
Li recorden al captuxí la trajectòriadel seu honor i d’algun avantpassat
li porten el cap de Torró com a victòriai li demanen a Ciro que oblide el passat.
Diana es proclamava alcaldessai a Lorena, de vice, ara li promet
que serà igual o més lideressai que no la tractarà com un joguet.
Ací les veus a les dos ara dinantcom dos amigues de tota la vidasembla les dos estiguen xarrant
sabent que no és un pacte homicida.
El PSOE de Gandia de vots va baixar.tota la culpa, de Diana Morant,mentre Més Gandia els va pujar
i demanà ser la veu cantant.
Diana sí que li ha promés fidelitati Lorena sap que ella no és de fiar.
El Bloc ja sap eixir escaldatquan el PSOE per Mut va apostar.
L’espagueti al dente es pot demanari per tant tallar-lo pot resultar fàcil
Lorena Milvaques deu ací ser molt àgilsi a Diana Morant vots li pretén furtar.
Moltes vegades el PSOE li l’ha jugatals nacionalistes quan abans pactareni és per culpa d’una excessiva activitatque tots dos partits mai ens contaren.
Encara que el pacte sona com un grill,ja procuraran elles no ficar-lo en perill.
130
131
A la política local de hui en diaels pactes abans i després d’eleccionssón molt importants si vols l’alcaldia,
doncs el que importa és la suma d’escons.
Açò sempre a Gandia havia passati encara que molts ho hagen negat,
ací tenen un pacte ben constatatque el PSOE amb la dreta ha pactat.
Era la dreta rància d’una Plataformaque Mut va impulsar a Gandiaper accedir a seient de l’alcaldia
on el PSOE s’hi va botar la norma.
Fernando Mut amb el PP es va cabrejari buscant fer-li mal al seu estimat partita Gandia una Plataforma ell va muntar.Per a molts votants açò no tenia sentit,fins que Orengo a Mut el va necessitar.
S’ha d’estar ceg o tort,va ser per a Orengo, la mort.
Ací tenim els resultats dels festejos a l’Ajuntament que a la fi sempre dóna una boda d’interés. Siga rica o siga pobra, siga blava o siga roja, sembla un matrimoni feliç perquè després de casar-se entre els dos han aprovat de repartir-se el pastís.
132
A un pacte prima els interessosdel partit, mai dels votants;
quan es veuen tants excessosmolts polítics i càrrecs mutants,als seguidors se’ls veu encesos
i defraudats a la resta de militants.
Per això este tipus de determinaciómai la lògica hauràs de buscar.Els negociadors tenen la missiódel teu vot poder-lo, ara ajuntar
amb el meu vot i així sumarbuscant bon sou i la comissió.
D’aquell pacte que es va signara l’inici d’aquella legislaturaa tots els gandians va portar
pel carrer de l’amargurai ni PSOE, Bloc o PP els va importar
fins que, de nou, el vot devien demanar.
I no parle d’una situació concreta,repassa tots els pactes i veuràs la desfeta.
133
Si repasses la història a Gandiaqui sempre havia entrat al joceren els nacionalistes del Bloc
fent del progrés la seua apologia.
El PSOE i el Bloc s’han enamorati en moltes legislatures s’han casat
quan venien eleccions s’han barallati sempre els dos ací havien pactat
buscant sempre, com diuen, el trellat.
La història dels dos enamoratsamb Plataforma es va trencari Torró l’alcaldia va guanyardeixant a molts estranyats.
De nou PSOE i Bloc tornen a pactarper a Torró poder llevar-li l’alcaldia
encara que ara són Més Gandiai Ciutadans tot açò va recolzar.
Els majors i vells de la Ciutat Ducalque amb la dreta el PSOE ja va pactar
fou pacte verd i antinaturalque suposà amb Unió Valenciana sumar.
Ja pots ací la història política repassarque, a Gandia, mai saps el que pot passar.
134
135
Ja pots buscar algun responsableque en política mai el trobaràs,
a Gandia s’ha imposat el i tú másper a no saber qui és el culpable.
Ara que el PSOE al govern ha tornatsols pensa obrir finestres i alçar catifesdonant a entendre que ja s’ha oblidatde com ell també ens feia enganyifes.
Torró ens va inventar tot a cost zeroi als projectes repetia com un bolero.
Clar, no pagava el deute als bancsficant sempre excuses i entrebancsd’haver atorgat a Orengo el crèditi ara el PP d’açò volia treure rèdit.
Torró prompte la fórmula va trobarper als crèdits no voler tornar
tirant-li a Orengo totes les culpesi així per a balafiar tenia disculpes.
De diners, els bancs mai en reclamavenmentre Orengo tirava el confetiara al PP aí que li reclamaven
deutes per haver ocupat el seti.
En esta roda de reconeixement policialtenim als quatre alcaldes de Gandia.
L’endeutament de la ciutat no és superficiali encara el veïnat no sap hui en dia
d’una forma segura i fins i tot imparcialquina part del deute cadascú es mereixia.
136
Maremàgnum, bous i parc aquàtic;concerts de renom i personal enxufat;
el cost zero sempre era sistemàtici a l’empresa pública s’ha destapat
que Torró era un excel·lent matemàticdoncs a molts votants havia captivat.
Açò a Diana Morant li ve d’anellper a no reconéixer cap deute d’ellai sempre utilitza a Vicent Mascarell
qui a l’alcaldessa li menja l’orellai es creu que el PSOE està net
perquè així li ho ha dit Orenguet.
Diana els impostos ha pujatficant a Torró com a excusa
però quan un els comptes fussacomprén des d’on ve el forat.
Diuen que el PP l’ha triplicati que la Morant és la nova musa
d’un canvi que la gent ha demanati que la suma de vots a algú esmussa.
Els impostos pugen pel deute bancariés el que diu la nova alcaldessa plorant,com si no sapiguera que aquest calvaril’acabaran tots els ciutadans pagant.
Tampoc la Morant fa referènciafent-nos creure que és molt listaen no voler fer pública l’herència
que deixà el Partit Socialista.
Ací compte nou i borró.Tota la culpa és de Torró.
137
Jo encara voldria saberla part del deute a repartir,
doncs les factures del creuerencara estan totes per aclariri Orengo ja va pegar a fugir.
Si el PP els diners diuen que ha balafiat,el PSOE amb arquitectes els ha cremat,
doncs, en tan sols estos quatre anysno s’han pogut fer tants i tants danys.
Cavalcades Borja i Cant del Duc;de Renzo Piano un gran Palau;tots de fora traient-nos el suc
i el ciutadà pagant com un esclau.
Piscines i grans centres esportius;una quadra destruïda a Beniopa,
són sols uns xicotets aperitiusde cóm les gastava esta tropa.
Hi ha qui no fa cas a la lleii no paga l’IBI com Vipei.
Crèdits de Pepa Frau s’estan paganti Orengo a poc a poc va anar unflant,
mentre Arturo Torró ací anava gastanti ara els impostos els puja Diana Morant.
Qui va deixar que l’Ajuntament s’endeutara,tranquils que no eixirà a donar la cara.
138
139
A la Caixa tenim l’Orengo fent de morti al seu costat un Torró ja degollat.
El socialista li diu qui t’ha fet el foratquan el popular com a alcalde està acabat.
Si Orengo, la ciutat ell va endeutarTorró, amb el cost zero, ho va augmentari ara, un i l’altre, busquen qui t’ha pegatmentre un, com alcalde, ja va ser soterrati a l’altre, Ciutadans l’acabà de rematar.
El PSOE té a Orengo com a nou imputati el PP intenta amagar a Torró de la Púnica.
Els populars crèdits diuen no han contractatmentre els socialistes fan d’acusació pública.
Orengo milions en crèdits va demanari Torró a la banca es negà a pagar.
Ara el PSOE deurà al jutge justificaron són els milions que varen demanar.
Són coses de la política que uns i altres breguen pel silló del Consistori. No es barallen sols en vida, sinó més enllà de l’ultratomba, que sopresos s’han quedat, siga mort o degollat, tots dos sempre tenen el mateix forat.
140
El PSOE diu que tots els va empraren construir una nova i millor ciutat.Per al PP els diners es varen utilitzarper a pagar festes i algun endollat.
El cànon de l’aigua i factures vàriesvaren ser per Orengo les gastades,
governar tants anys no sempre ix debadesencara que ho pagaren les entitats bancàries.
Quan el PP va arribar a l’alcaldiaen obrir els caixons sols va trobarel que deia el porquet de Gandia
quinze cèntims queden per gastar.
Així entre Orengo i Torró va començaruna guerra política que mal va acabar
doncs un acusa a l’altre de balafiari l’altre diu que el deute ell va triplicar.
Davant aquesta mena de soterramenttenim al ciutadà que paga religiosament
tots els deutes que hui té l’ajuntamentamb una pujada d’impostos i sofriment.
És molt fàcil l’Ajuntament gestionarquan els diners tu no has de tornarper això has de ser un bon gestor
si no vols superar l’alcalde anterior.
I sempre que s’assistix a un soterrament algú ha de pagar la caixa i les corones i si com a alcalde et fallen les neurones no hauries de dirigir este Ajuntament.
Ara ja tenim ací dos alcaldes soterrats
tirant-se les culpes un a l’altre mentre al ciutadà me’l fan batre
amb impostos i pagaments desorbitats.
141
Fan igual qui té la culpa de tot perquè el ciutadà no sap a qui creure, doncs, alguns volien menjar i beure mentre el pagar a ells sí que els fot.
Ja està bé dirà qualsevol ciutadà. M’importa un pito qui ha fet el forat. El que queda clar és que ho ha pagat
el contribuent que ja està prou escaldat i sols pensa d’enviar-nos a fer la mà.
Esta pressió fiscal no es pot aguantar per això ara comencen actes a retallar.
Haver-ho pensat abans dels diners balafiar perquè molts s’alcen matí per a treballar
i no tenen prou jornal per poder-los pagar.
Si els polítics saberen el que és alçar una persiana d’un negoci a la ciutat
molts a l’hora dels impostos malgastar coneixerien com de dura és la realitat.
Els alcaldes per la ciutat passaran
mentre el poble continue a ells pagant,doncs els assessors porten la veu cantant
que la culpa és dels qui ja no estan.
A este soterrar ningú assumix la culpa ,per això no esperes d’ells, cap disculpa.
142
143
Com un partit de tenis assistimels ciutadans davant d’un expoliquan els diners taquen com l’olii als governants nosaltres patim.
El que es critica des de l’oposicióes fa després en arribar al govern
voràs que repeteixen la mateixa cançócom si ho escrigueren a un quadern.
Ara hem sentit els impagaments de llumacusant al PP de deixar la caixa buidai ara resulta que gran part del consum
pel PSOE no ha estat, del tot, ben aclarida.
La partida resulta interessant,perquè ací van tirant
unes pilotes molt especials, perquè dóna al Govern o oposició
la significaciódels que són interessos personals.
Els polítics la pilota van tirari va anar a parar
molt prop dels seus interessos,acostant-la allí, on els convenia,
més, el que no se sabiaés que faltava omplir-la dels ingressos.
144
Si als tres mesos venç de la llum el rebutno pots fer creure no tindre part de culpadoncs aplicar de vegades la llei de l’embutmereix el ciutadà, almenys, una disculpa.
No pots criticar el número d’assessorsi després fer tu el que et dóna la gana
doncs el mateix que feren els conservadorstambé els ha ficat del PSOE, la capitana.
Si dius que els assessors has reduïtno pots els sous d’ells multiplicar
doncs al ciutadà li sembla un contrasentitels diners de tots així balafiar.
Una cosa bé que ha fet ara Diana Morantés tornar els sous als regidors de l’oposiciódoncs no es pot dur a terme la fiscalització
del que fa bé o malament un governant.No obstant això, ara no deus fer
tot allò que abans era criticat,ni tampoc aplicar allò del matalafer.
Per molt que abans no t’haja agradatací sempre hauria de prevaler
els llocs de feina que s’hagen creat.
Pel carrer de l’amargura no pots portarels serveis bàsics prestats al ciutadà;ni molt menys als fematers no pagar
per molt que nostra ciutat estiga endeutà.
145
Tampoc és de rebut els préstecs no pagarquan s’han demanat molts a tiri bandiri
i ara t’adones que els diners no pots tornarperquè és més llarga la processó que el ciri.
Ací el PP no pensa de posar paui acusa el PSOE d’haver contractatmilions d’euros des de Pepa Frau
i es nega a tornar esperant caducitat.
Diu que els préstecs es varen demanarsense el vistiplau de la Generalitat
per això Torró no ha parat de criticarel que els populars consideren il·legalitat.
Si a temps els crèdits hagueren tornat,el PP haguera tingut diners en caixaper a fer tot el que havia programat
i ara, el PSOE, no apretar-nos la faixa.
Però com els diners gastar-se no podiaArturo Torró als bancs els va fer front,
utilitzant eixos diners com a crèdit ponti així assegurar-se’n de nou l’alcaldia.
Ara esta partida de tenis ja resultaper a molts ciutadans un poc cansina.Esta actuació per a gens et catapultaa actuar amb la mateixa indisciplina.
I és que la gent està farta del i tu mésmentre els polítics ens diuen: i a mi què!
146
147
La caixa forta ací està buida, sense un clau i amb teranyines.
El motiu ara el sabran de seguida i no és culpa sols de les gavines.
El PSOE cinc empreses va creardotant-les de gran capital amicd’esta forma Orengo va sortejar
la fiscalització per part de l’enemic.
Milions d’euros es varen transferirsense que mai tingueren algun benefici
i el PSOE esta idea la va convertiren una empresa opaca des de l’inici.
La gent que anava a les llistesvaren ser allí enxufats pels socialistes
i encara que l’empresa no tenia guanysallí treballaven tots durant anys.
Cal dir que quan el PP a l’alcaldia va arribarla majoria d’empreses Torró eliminà
i tan sols una en funcionament va deixartal i com el PSOE li ho ensenyà.
148
L’empresa pública escapa de tot controlperquè així ho feren els seus creadorsals qui ara ja ningú acusa de traïdorsja que abans era tot llum a un cresol.
Torró l’empresa va seguir utilitzantamb allò de fer com fan no és pecati ara els socialistes estan criticant
el que tots ací feren al passat.
A esta empresa les factures no trobaràs,ni tampoc ordinador han quedat
com el Creuer dels Borja tampoc aclariràsperquè de l’empresa pública tots han pescat.
Tots els governs l’empresa han utilitzatbé per ficar a tots els seus endollats
bé per a fer pagaments no autoritzatsi ni PSOE ni PP mai l’han paralitzat.
Si a l’interior d’IPG rasques una micaveuràs pagaments a Sociedad y Política
però si rasques des de fa molts anysdescobriràs molts i diversos enganys.
149
El PSOE diu que allí es va trobaruna caixa amb diners en efectiu.
Han passat molts mesos i ningú diula quantitat exacta que es van comptar.
Torró a l’empresa pretenia entrardesprés de l’alcaldia ell abandonari el PSOE ràpidament va anunciar
que de matinada algú va voler anar.
Quan el socialista Orengo manavaestes rares situacions no ocorrien
doncs el PSOE ràpidament llogavaun camió on els papers destruïen
i ara Torró i el PP s’han tocat la fava.
Informació d’IPG mai l’han donadaperò no sols quan el PP manava.
Recordem que Torró es presentavaamb un notari la legislatura passada.
Quan un polític crea estos instrumentsfa ús de tots ells com vol constantment
i per a deixar a molts militants contentsdesvia els diners des de l’Ajuntament.
El PP des d’allí pagava els enxufatsperquè el PSOE abans també ho feia
i ara semblen tots escandalitzatsoblidant-se que d’Orengo era l’epopeia.
Sempre sentiràs la mateixa música,mane qui mane a l’empresa pública.
150
151
Ací tenim un scout per la marjalamb un punxó replegant pipes
és la nova política municipalper a fer vindre els turistes
El turisme de gran qualitatque per la platja sols passetjaara tindrà la gran oportunitat
que el samaruc ací veja.
Omplirà de corfes de pipes la marjali tindrà bicicletes al seu abastaixí no ens desfarà el contrast
que suposa aquesta zona virginal.
Passem dels concerts i dels cubatesal senderisme natural i les caminates.
Ja ni places de bous es desmunteni amb dits d’una mà, els turistes es compten.
De la Gandia Shore s’ha passat a una platja de turisme de balneari. Ja no volem tot un ramat desenfrenat ni soroll ni festa a diari. Entre el poc i el molt hi ha una mida i els hostalers no paren de reclamar tot allò que abans es donava vida i que el nou Govern va decidir canviar un dia.
152
Mentre al Wonderwall el SanSan es feiaMorant i Mascarell, el dos ben bé assistien
sense importar-los el soroll que emetienni el paratge protegit que es veia.
Ara que són govern tot són problemesperquè la platja abans no els agradava.
Legalitzar xiringuitos i discotequesd’això ja ningú recordava ni reclamava.
Ara sols importa de la platja el proteccionismePSOE i Més Gandia volen ací promocionar
un ecologista i excel·lent Pla de Turismei al nou client ara fer-lo reaccionar.
Hi haurà dues rutes ecoturístiquessense fer soroll per tota la marjal
visita a les runes de Rústiquesi parada per oir cantar algun pardal.
Instal·laran grans i potents paperereson les bosses de les pipes del passeig
pugues a l’interior deixar-les senceresperquè a terra açò quedaria molt lleig.
153
A la platja podràs llogar una bicicletai a més portar el menjar dins la motxillacaminar per rutes agafats de la maneta
i després tens les postres, una bresquilla.
No calen bars ni tampoc restaurantsperquè turistes en vindran no sé quantsi com ni un euro a la platja es gastaran
serà quan els negocis ara sí que tancaran.
No hi ha pecio ni parc aquàticací prima disfrutar de la naturaja sé que açò no és molt mediàtic
però serà terra de sepultura.
CocoLoco a primera línia mai mésper les molèsties a veïns de la Ducal.Està programat que vaja a la marjalperò eixa decisió ningú ací la pren.
La nova zona d’equipament d’ocifa dècades que està allí paradauns sols pensen en fer el negoci
i els governants mai l’han traslladadadoncs ara sols preocupa la nova culturade promocionar el turisme de natura.
I els veïns farts de reclamarque a l’estiu volen descansar.
154
155
Al costat de Telmo el presidentper a fer-se l’amo de la cosa fallera
teniu un pinyol molt pendent.
Li xiula coses falleres a l’orellaperquè Santi corre tota Gandia
xafardejant de Beniopa a Corella
Quan va ser president Pep Lloret,Gomar va ser la seua gran apostai miren el que va durar: poquet.
Telmo ha d’afrontar els deutes del Museu,que si no el ven o troba finançamentper a les Falles s’ha convertit en creu.
A les Falles costa diners el gran edificii el préstec els presidents varen signar,esperant d’algun any traure benefici
Ja es va parlar de cedir-lo a l’Ajuntamentabans de les darreres eleccions municipalsi ara diuen que eren promeses electorals.
Per culpa del nostre Ajuntamentque amb habilitat els va enganyar
molts presidents han rebut l’embargament
Si no tenia prou maldecaps, amb el món faller s’ha trobat. No sap ben bé en quin enfilat s’ha clavat , si al faller, al de titelles o al musical. Fils i fils que no duen a cap fi i no són més que un gran embolic.
156
Cada volta resulta molt més complicat.pagar el compromís del Museu Fallerperò eixe és un acord que és ja signat.
Seria emblema de la Festa amb actuacionsfins i tot ens prometeren bona rendibilitat
i ara és Telmo qui busca les solucionsper a no ficar el cartell d’edifici tancat.
Orengo ens va dir com l’havíem de pagari tots els presidents s’afanyaren a signar
un préstec amb els casals com avali molts pensen que açò acabarà mal.
El Padrino es passa hores sentatintentant buscar-li la gran solució.Santi Gomar de nou li ha presentat
una nova i modernista programació.
I és que el pinyol té idees innovadoresperò roda i volta entropessa amb el mateix:diu que no li donen el tracte que es mereix
i que les Falles són molt conservadores.
Per això ací tenim al nou presidentque no sap si fer cas de l’executiva
doncs Santi Gomar no a tots captivai sempre està la dimissió en l’ambient.
157
I no seria la primera volta que ocorreque li planta cara a un president
vol manar més que ell aparentmentperquè a la Junta qui no vola, corre.
I qui al Museu Faller més ha corregutha estat l’exgerent que era contractatdoncs ara al President li ha aparegut
un pleit de Pere que deu anar al jutjat.
Si el Padrino no tenia prou maldecaps ara ha de preparar-se una bona defensai que a la llum no apareguen els draps
quan l’exgerent conte tota la seua ofensa.
És el que ha d’assumir una presidènciaamb problemes que molt s’han arrossegatTelmo s’haurà d’armar de molta paciència
si no vol que els guirigall hagen augmentat.
Esperem que ací l’alcaldessa siga listai ajude a Telmo a portar el Museu avant,doncs ell li va ajudar en la llista socialista
i és hora que a Diana li vaja reclamantaquella amagada promesa electoralistadel Museu Faller poder anar comprant.
Dirigir la Federació pesa com una llosaquan tens a Santi sempre fent de rabosa.
158
159
Ací tenim Vicent Marzà, el conseller,que al front de Cultura a la Generalitat
com a paquiderm ha iniciat el seu mandatprenent decisions típiques de romancer.
Sembla un elefant dins d’una conselleriadoncs les seues decisions primeresvan ser passejar-se ací per Gandia
per veure si allò dels instituts era de veres.
Educació i cultura ha siguten els pobles, important
i sempre els polítics li han donat prioritat.
A les darreres eleccionsun canvi s’ha donat
i al cap de la Conselleriaun nou Compromís s’ha signat.
Sabrem si s’acaben els barraconsperquè si fas cas de la dita… amb diners, torrons!
160
Després Marzà a tots ens ha il·lustratamb les seues peculiars declaracions
i a l’escena de nostra falla l’hem possatamb caguerades i bones intencions.
No és gens fàcil ser conseller de Culturasi no et saps d’assessors envoltar
prompte t’acusaran de tindre la cara durai a fer la mà, altres t’enviaran.
La cultura valenciana és molt tradicionali no per això els canvis no captiven
però si et presentes com a bon radicalés normal que les accions tots critiquen.
Tants anys a l’antic PP han censuratque si ací el bipartit no s’afanya
la dreta començarà a clavar canyade com moltes coses no han canviat.
L’esquerra va batejar com a barraconsel que la dreta deia aules prefabricades
i els del bipartit es presentaven com a bonsi fan les mateixes o pitjors caguerades.
Si la Conselleria no té ara dinersi és per culpa de l’anterior gestió,els governants deuen ser sincersi dir que serà en una altra ocasió.
Però no sols suspén esta assignaturaMarzà, flamant conseller de Cultura,
si vols, de mostra, ací un altre botótenim la cavalcada de Joan Ribó.
Si tampoc et sents molt satisfeti vols saber qui als fallers ha revolucionatno busques molt, que ja està solucionat,és el nou president, de nom Pere Fuset,
qui seguint la nova moda i política radicalpresideix ara, a València, la Junta Central.
161
Són camins produïts per la políticaque a certs sectors molt els rebolicaara els que estan fan als altres bons
i així és, menys a la Casa dels Borbons.
Esperem els servisca açò d’experiènciai apliquen, ara sí, la llei de dependència,doncs allò que es prometia a l’oposició
no pot quedar sols en una intenció.
I és que per a governar a la Generalitat,has de tindre en compte a tota la Comunitat.
Josep Lloret i TarrasóMiguel Pérez i Peirò
Una ciutat sense llei hem mostrat on cadascú fa el que li passa pel nas. Ací sembla que es busca el propi interés i el que li passa a l’altre no importa res.
Sols queda fum i cendra, i olors de socarrim a l’ambient quan passa el cotxe del pacte per l’estret carrer. I diexen darrere una gran partida de tenis amb punts, jocs i sets, un turisme ecològic, una Trattoria i a la Conselleria un paquiderm.
Un ciutat on queden enceses en flames les persones, les actituds i les situacions, esperant que algun dia hi haja un vertader enteniment que duga a una gran coalició.
162
emparellats
Rima i
Estrofa
163 martirs 2016
164
emparellats
165 martirs 2016
S’estira el cel entre persianes, els núvols entre badalls, els balcons entre ulls i peus. No passa res quan passa tot darrere els vidres em pintes cels els fulls i el teu color mel sal se’m fa dolç a les mans perquè tincles ungles lila, la llengua de sucre integral on esperar-te mentre a fora travessen cavalcades, processons, cotxes, ninots, persones, gossos que ploren els arbres, més cotxes que imploren aparcaments, pàrquings, la mort blava d’unahumanitat que fa calor perquè lateua llengua em fon el sucre integral, el glaç, i em convertesc, vegetarià, a l’altar de les metàfores guerres, agràriescircumtancials,perquè has fet cara de sí, aquella cara de mil colors i carabassa dolça que no puc evitar quan a fora sona el castell de focs d’artifici però ja no importa perquè sóc a dins.
Josep Lluís Roig
Tot i Res
166
emparellats
El gos (com el poeta) espera sofert sempre: alerta per tots, ert a la veu del poble, lleial vigila.
El poeta (com el gos) habita sempre les nits llargues del poble: amargs els versos de tots assenyat lladra.
Josep Vicent Cabrera
Poble i Poeta
167 martirs 2016
A crits de plors iamb llàgrimes d’alegria
trenca la vida.Camí increïblement breu.
Alegria i pena,goig i sofriment,
resistir sembla una heroïcitat.
A crits de plors iamb llàgrimes de tristesa
clou la vida.Proposta de mort eterna.
jaBen
Plors i Llàgrimes
168
emparellats
Plomai
Tinta
169 martirs 2016
170
emparellats
En el centre de la galàxia un rumor. Un forat negre desprenia un so tan greu que teixia una xarxa sobre la que ballaven tots els cossos estel·lars. En la punta d’un dels braços, una punxada. Una dolçaina trencava el silenci, un tabal l’acompanyava. Vibracions, diuen.
Jordi Martí Azara
Agut i Greu
171 martirs 2016
Màrtirs i Adjacents
172
emparellats
Necessite obrir la finestra i furtar un poc d’aire al poble muntanyenc. N’era, com cada dia, la segona bocanada. No sols inspire puresa, també innocència. És ensumar de nas i escoltar de boca als xiquets de l’escola el lletreig de l’abecedari. Em feia recordar a la vegada que tremolava en pensar com havia aprés a llegir i a escriure.
Què bonic és saber de lletra i què dolent és ferir amb lletra. No ho vull de cap manera, no ho suporte. No comprenc com podem crear paraules barrejades amb verí feridor. Em fa malbé.
Les paraules tenen el poder de curació i per això vull que totes les paraules feridores caiguen al sac del meu treball, perquè jo, de professió, sóc lletraferit.
jaBen
Lletra i Paraula
173 martirs 2016
Comboi i Diversió
174
emparellats
Primer vingué la certesa (que l’estimava). Després vingueren els dubtes (si ja no l’estimava). Més després continuaren els dubtes (si n’estimava un altre) per acabar amb la certesa (l’assassí li ho va confirmar, abans de prémer el gallet).
Josep Lluís Roig
Pas i Compàs
175 martirs 2016
Sostinguts i Bemols
176
emparellats
La donzella era captiva al castell de la Tristor. El mestre Anodí feia que cada dia fos una successió repetitiva de fets empalagosament iguals. Sols, des de la torre de guaita, Malenconia s’enyorava pels dies de plena esplendor viscuts en aquell reialme en d’altres temps.
Però un dia, la situació es capgirà i aparegueren, grans com la immensitat del paratge que om-plien amb la seua silueta, el cavaller Tro, qui amb l’ajuda del seu vailet Despertà, aürtaren el mes-tre casteller Anodí i rescabalaren Festa, la bella donzella del seu empresonament. S’hi ajuntaren Mascletà, Passacarrer i Desfilada, que juntament amb Truc i Música feren retornar l’alegria al Regne de Falles i Més.
“El tro és l’esclat que ens desperta a la vida.”
Doménec Canet
PÓlvora i Tro
177 martirs 2016
Cant i Albà
178
emparellats
Per més bonic siga una jardí i cura pose el jardiner Josep, res serà possible si vils cucs corroïxen les seues arrels.
Per més bell siga el jardí i cura pose, Josep, el jardiner res serà possible si l’excessiu calor i la falta d’aigua ataca el seu fruit.
Arribaren vents gelats al jardí faller. Mals presentiments tingué Josep al seu llit que de sobte se n’anà. Més poder té la força de la naturalesa que la força del pobre Josep. No són prou dues mans en calen moltes més. És Junta, el seu veí, qui de cap es llançà. El jardí és de tots.
No hi ha jardí amb tanta alegria, música i color com el nostre jardí faller. Apre-nem de Josep i Junta i cuidem els seus arrels, el seu fruit, no siga que hàgem de sofrir pena tan gran.
Priscilio Ruiz
Sant Josep i Junta
179 martirs 2016
Riure i Somriure
180
emparellats
El cacau és dolç, és font d’energia i vigor, sols o amb llet resulta exquisit. El tramús és amarg, salat i amb la rodonesa enlluernadora del sol. Diuen que un dia, un parent de Cacau, Cacaua, va conèixer un jove ros, Tramús, i als dos els agradava la xerinola de la festa, on sovint s’armava un gran cacau, barreja de música, coets i dinarets, que demanaven a la gent, rascar-se la butxaca i gastar-se els cacaus o dinerets.
La parella va acabar malament quan entre els dos s’interposà Birra, una jove rossa esplendorosa i amb bombolles, que obnubilà Tramús. Quin cacau!
“Au cacau que la casa cau!”
Doménec Canet
cacau i Tramús
181 martirs 2016
Pinta i Ventall
182
emparellats
S’apropà amb lentitud.Va silenciar la trèmula veu de la vesprada.La va despullar per sadollar la necessitat de l’esperança.Amb ritual etern i successiu, el dia va posseir la nit per sentir-se encara viu.
Pura María García
Nit i Dia
183 martirs 2016
Festival i Musical
184
emparellats
Sempre es guardava a l’armari del fons del corredor. Amb tota la roba de la primavera, pantalons, jerseis i camises, penjava una funda que, com a cuirassa, protegia tot el que hi havia al seu interior.
Al sòl dues caixes blanques col·locades una damunt de l’altra. A l’interior de la superior, embolicades amb paper blanc, s’entreveien dues sabates de pell negres, ben lluentes i amb unes soles sense marques de quitrà. Eren noves.
A l’altra caixa, la inferior, acarades pel cànem, dues espardenyes, tela i veta perfectament cosides a la sola d’espart. El temps ja havia deixat alguna petjada.
Maleïda moda.
jaBen
Sabata i Espardenya
185 martirs 2016
Monument i Faller
186
emparellats
Girant sobre si mateixa, de totes les cartes la desitjada, s’enlairà la reina. Descansant sobre la taula, de totes les altres l’adequada, esperava la parella. Surant la ment un pensament, de tots els companys havia de ser el de recursos humans qui perdia la partida. -Bac i limpia- Senglotà.
Jordi Martí Azara
Bac i Limpia
187 martirs 2016
Música i Pasacarrer
188
emparellats
Ni jo sabia com dir-ho, ni tu volies escoltar-ho. No hi ha cap final digne per a aquesta trista història.
Josep Lluís Roig
Cartró i Fusta
189 martirs 2016
Conill i Pollastre
190
emparellats
Es busquen per encertir-se del camí.L’una estén els dits de llum cap a l’infinit. L’altra ofereix les seues obscures pupil•les. Cegada una per l’absència de l’altra, es busquen amb l’anhel amb què els antònims es desitgen.
Pura María García
ombra i Llum
191 martirs 2016
Joventut i Fraternitat
192
emparellats
Melodia i Ball
Sona el primer acord i s’encreuen les seues mirades. Ell l’agafa de la mà i l’abraça amb tendresa. Acaricia suaument la seua esquena i li agafa la mà per començar el primer pas.
Ella es deixa portar, pas endavant i pas endarrere, pas a la dreta i pas a l’esquerra, volta i revol-ta… L’acarona i a poc a poc el seu cos s’uneix amb el seu fins que es fonen en sol major.
Nuria Martínez Xandri
193 martirs 2016
Ofrena i Flors
194
emparellats
Envide! La partida atenyia el seu zenit en aquella cama disputadíssima, empatats a pedres i a mans. La falta!! I truque!!. La tensió havia crescut a límits insuperables. L’adrenalina traspuava per tots els costats en aquella cofurna atapeïda de fum i licor.
L’espasa travessà el basto, dos “bobos” sobre la taula deixaren la ronda en l’aire i a la fi, l’èxtasi, com un orgasme suprem, la “manilla” passà per damunt del set daurat. El lligat d’espases sumava trenta-tres, com els anys de Crist i del qui era peu. Havia proclamat campiona la seua Comissió.
Com en la vida, la falta ho dóna tot o ho lleva.
“Envide, truque i els ulls acluque.”
Doménec Canet
Envide i Truque
195 martirs 2016
Maquillatge i Purpurina
196
emparellats
-I diu vostè que un sol cambrer va ser capaç de plenar el bar de vòmits i d’arruïnar la clientela en una sola vesprada? Com pot ser això?
- Una estranya mutació el va fer nàixer sense sentit del gust. Ha tastat vostè el cafè amb sal?
Jordi Martí Azara
Dolç i salat
197 martirs 2016
Cames i Joc
198
emparellats
S’havien conegut sobre un vell patró que descansava en una taula de noble fusta. I des d’aquell dia pensaven que estaven fets l’un per a l’altre. Somniaven a formar una enfilada unió. Imaginaven crear elegants vestits de coteta i cossets de fallera que viatjarien per tot el món. El guix i el didal coneixien ben bé la seua història d’amor.
Una vesprada les estisores escoltaren que l’agulla era massa grossa per a un fil tan prim. Un crit de dolor al cosidor es va sentir. Tot acabà en aquell instant. Ella quedaria per sempre lligada a una altra bobina, a un altre coixí… plorant fil a fil. Ell sospiraria per ella en cada puntada… cada nit.
Amelia Alberola
Agulla i Fil
199 martirs 2016
Esforç i Treball
200
emparellats
Ella argumentava la inoportunitat de celebrar la victòria dels bèsties cristians sobre la cultura magrebí (cal evitar la paraula mora). Ell assentia sense sentir mentres disfrutava de la música i de la festa. De sobte, ella trencà el discurs encomanant-li que anara al bar a demanar una cervesa. Pobreta, devia tindre la gola seca.
José Pedro García
Moros i Cristians
201 martirs 2016
Fum i coet
202
emparellats
Per un esquiu atzar de la vida, Plor trobà Rialla, un dia de març quan la primavera despunta d’entre la foscor de l’hivern.
Els més vells diuen que no es reconegueren perquè l’aldarull del moment ennuegà els sentits i durant la plantà d’aquell monument, la joia i el riure s’empoderaren de tots, especialment de Rialla, la jove xalesta. Però Destí, inexorable en els seus designis, féu que Rialla s’entristira amb el pas dels dies, i la nit del dia dènou, Plor, junt amb la seua aliada Tristesa, regnaren quan entre les flames indicaven que Festa havia exhaurit el seu crèdit i havia de donar pas a Rutina.
“Ja plora, ja riu, ja ve l’estiu!”
Doménec Canet
Plor i Rialla
203 martirs 2016
Amics i Fallers
204
emparellats
Cavalcada i comparsa
205 martirs 2016
comparsa i Cavalcada
206
emparellats
Tots venim de les estrelles, de la partícula inicial. Duem or, dins nostre, que no ha canviat des dels principis dels temps. Però tu i jo és molt més que això: som or i sang. Entre tu i jo es resumeix la humanitat: el dolor i la sang, les vísceres, l’esclat i l’or.Entre tu i jo, el dolor és miracle i vida.
Josep Lluís Roig
Mare i Filla
207 martirs 2016
Ligorio i Ferrer
208
emparellats
Jo per tu, amb dents i ungles.
Jo sense tu, ensenye les ungles.
Jo amb tu, trac les ungles.
Tu i jo, carn i ungla.
Nuria Martínez Xandri
Carn i Ungla
209 martirs 2016
Engalanament i carrer
210
emparellats
Oli i Sal
Era una parella singular. L’un sempre anava per damunt, l’oli. L’altre era un ou sense sal. L’un es desfeia com sal en l’aigua i l’altre era l’oli en un cresol.
Tots dos vivien sols i solitaris: l’oli sense sal i la sal sense l’oli.
Un bon dia l’oli va surar i l’ou va voler sal.Xancher
211 martirs 2016
Vestit i Disfressat
212
emparellats
Pica la porta del temps una mà envellida i sigil•losa. Trepitja les roselles vençudes, esteses al mant de terra on els records són aigua queta.Pica el passat la porta del temps. Et reconec, diu l’ara que batega.
Pura María García
Adés i Ara
213 martirs 2016
Blanc i Negre
214
emparellats
215 martirs 2016
Cens Infantil
216
emparellats
Asier Albarrategui AmorGal.La Del Carme Alberca MartinezQuique Alberola PérezAriadna Alemany MartinezIrene Almiñana AzaraLucia Almiñana AzaraPaula Almiñana AzaraInmaculada Almiñana EscriváAndres Almiñana LlorcaCarmen Almiñana LlorcaDavid Alonso PieraAndrea Aparisi PérezJavi Aráuz LaraSofía Aráuz LaraMarta Azara SanchisRaquel Azara SanchisIrene Barber FebrerSebastià Barber FebrerNicolau Barber FebrerVicent Barber FebrerCristina Bataller VallsRoseta Bataller VallsBorja Blay BlayDavid Blay BlayMireia Boix BoscàAitana Boronat BlanesOlivia Boronat BlanesAitana Boscà GonzálezCandela Boscà GonzálezLydia Brotons SubielaAdrià Brotons SubielaLuis Camarena Boix
Manuel Camarena BoixMaría Cano YesteNicolás Caro MartinezMaría Castellò PonsMaría Castillo MonchoAlma Catalá EscriváSara Chàfer CucartPablo Chicote TasaCarla Chova MicóSergio Chova MicóAlba Climent VilluendasSamuel Conde ArroyoFabio Cuerda LlopisEster De La Asunción GaviláLeire De La Asunción GaviláDimas Escrivá CalafatJuan Escrivá CalafatSofía Estruch AgudoIñaki Faus BañulsMauro Faus BañulsRita Fayos LloretAdrián Femenía CalabuigAitana Femenia CalabuigDaniel Fenollar CataláLucía Fernández LópezAndrés Ferrer FenollarXimo Ferrer FenollarJorge Figueres GómezPedro Figueres GómezHector Gallardo MuñozCarles García CháferNerea García Cháfer
Josepe García FenollarJúlia Garcia FenollarAndrés García MartínezÁlex García HurtadoChristian Garcia MartínezZaira García MartínezMarcos Gamez ComasInes Gamez ComasJosep Gavilà BoscàMarta Gimeno CastellóMarc Gimeno CastellóQuique González PartMaria Guillem CarrascoLaia Gutíerrez BlascoAnna Huertas BrinesCarlos Huertas GómezMarina Huertas GómezMireia Izquierdo FausAitana Juan FrasquetMaría Juan RuizEmma Juan RuizBlanca Juan SorianoAna León RuizLucía Lozano AlósAna Llinares CamarenaNúria Llopis CarrascoRaúl Llopis CarrascoAndrea Llopis FusterMarc Llopis FusterArnau Llorca VidalMireia Llorca VidalJoan Lloret Gea
CENS infanil
217 martirs 2016
Josepe García FenollarJúlia Garcia FenollarAndrés García MartínezÁlex García HurtadoChristian Garcia MartínezZaira García MartínezMarcos Gamez ComasInes Gamez ComasJosep Gavilà BoscàMarta Gimeno CastellóMarc Gimeno CastellóQuique González PartMaria Guillem CarrascoLaia Gutíerrez BlascoAnna Huertas BrinesCarlos Huertas GómezMarina Huertas GómezMireia Izquierdo FausAitana Juan FrasquetMaría Juan RuizEmma Juan RuizBlanca Juan SorianoAna León RuizLucía Lozano AlósAna Llinares CamarenaNúria Llopis CarrascoRaúl Llopis CarrascoAndrea Llopis FusterMarc Llopis FusterArnau Llorca VidalMireia Llorca VidalJoan Lloret Gea
Júlia Lloret GeaCristina Mañez SimóAlexsander Marco IvarsMarc Marcos CanovasMaría Marqués MartínezClaudia Martí BatallerHelena Martí CamarenaÀngela Martí EsparzaXimo Martí EsparzaAndreu Martí PeiróVera Martín BoscàLucia Martín RodríguezRocío Martínez AlcarazBorja Martínez Lebrón Andra Melo TorresSandra Melo TorresAina Miret TormosNekane Morant PeiróLaia Morant PeiróAusiás Morera MeloCarla Moreno JuanVicent Moreno JuanÁlvaro Moscardó AraujoMarta Moscardó AraujoMarc Navarro VidalAlejandro Pardo MiñanaCandela Pardo MiñanaValeria Pavía EstruchAlma Peláez SantosjuanesAlejandra Pérez GaviláJavier Pérez GaviláMario Pérez Juan
María Pérez VilaplanaMarta Pérez VilaplanaSofía Ramírez LópezMarc Roig MañoAlba Roig MañoBlanca Romaguera Pons FusterLucas Rodrígo MengualSara Rodrígo MengualClaudia Rubio PastorMartína Ruiz MurilloLucía Ruiz SanchisNayara Salgado PeiróLaura Santiago MartínMar Santiago MartínSara Santiago MartínInmaculada Santosjuanes CapellinoOriol Sanz BlascoLeire Sanz BlascoFrank Sastre LlopisMartina Savall LópezCarmen Sevila PastorLaura Sevila PastorAndrea Simó PieraNoelia Simó PieraPablo Simó PieraClaudia Soria BorrásMartína Soria BorrásAndreu Subiela MuñozErika Sustacha FrancésLidia Tarrasó BuiguesMarc Toneu SubielaCayetana Úbeda Martínez
Dani Úbeda Simó Joan Úbeda SimóArtur Vélez BertóIsabel Victoria RoviraMarta Victoria RoviraAlejandro Xaixo BertóPaula Zacarés Alberola Fe d’Errades Cens 2015:Aina Miret Tormos
CENS infanil
218
emparellats
Cens major
219 martirs 2016
Agudo Capellino, Sara Agudo Vicente, Amalia EvaAgudo Vicente, Lola Alandete Perelló, Consuelo Alberola Oltra, Francisco Alberola Todolí, Amelia Alberola Todolí, Borja Alcaraz Sacristán, Pilar Alcudia Ayllón, Isabel Almenara Gregori, Begoña Almiñana Alandete, Andrés Almiñana Alandete, Ramón Ancos Camarena, RaulAlmiñana Barón, Manolo Almiñana Muñoz, Rosario Araujo González, Antonio Araujo González, Rosa Araujo Gregori, Laura Arauz García, Javier Artes Pons, NoeliaAsunción Miret, Antonio de la Azara Escrivà, Blanca Azara Escrivá, Carlos Azara García del Busto, Enrique Bañuls Vila, Cristina Barber Castellà, Nicolás Barranca Estornell, Vicente Bataller Faus, Marisa Benavent Peiró, Amparo Benavent Peiró, Rosa Bertó Peiró, Alicia Blanes Escrivá, María Blasco Signes, Marta
Blay Pascual, Cristina Blay Pascual, Ernesto Blay Pascual, Mª JoséBoix SanAndrés, Amparo Bono Mira, Sergi Boronat Casanova, Quique Boronat Flores, Carmen Boronat Flores, Domingo Boronat Flores, Merce Boscá Puig, SelinaBoscá Sanchis, Elena Boscá Subiela, RobertoBover Ortiz, Borja Brito Puig, Carlos Brotons Pérez, Salvador Cabrera Vidal, Inma Calabuig Martínez, Rosa Calabuig Sanchis, Nieves Calafat Romero, Mª FranciscaCamarena Ferrando, Manuel Canet almiñana, Baltasar Canet Orengo, VerónicaCárdenas Marcos, DavidCárdenas Marcos, jorgeCárdenas Ruiz, JulioCarrasco Picornell, Pilar Castelló Jimenez, Daniel Castillo Rubio, Francisco IgnacioCháfer Cabrera, Esther Cháfer Cabrera, Juansa Cháfer Catalá, Juan JoséChicote García, Julio CésarChova Morant, Sergio
Comas Gomar, ElenaConde Arroyo, Eva MªCrespo Calbo, Carmen Cucart Palacio, Silvia Cuerda Faus, Juan JoséDalmau Miralles, Xavier del Cerro Arastey, Rocío Delgado Balsera, Lara Donet Ramiro, Lidia Dufrechu Garcia, Victoria Durà Vilata, Emilia Enguix Gea, Joaquin Enguix Gea, Vicent Escrivá Camarena, Joan Escrivà García, Asunción Escrivá García, Sandra Escrivá Monzó, Amalia Esparza Calafat, Mª ÁngelesEstornell , María Estruch Ivars, Antonio Estruch Llorens, Manolo Estruch Lucio, Xavier Estruch Mascarell, Antonio Estruch Oltra, Joana Fayos Losa, ClaraFaus Moncho, Vicente Febrer Peiró, Irene Femenía Ballester, Amadeo Fenollar Bañuls, Germán Fenollar Canet, Elodia Fenollar Canet, SolFerrer Carrasco, Andrés Ferrer Castelló, Joaquín
CENS MAJOR
220
emparellats
Figueres Moltó, Eloy Flores Espejo, Ana MªFrasquet Amor, Blanca Fuster Romero, Joano Fuster Vizcaíno, Mª JoséGarcía Canet, Jose PedroGarcía fenollar, CarmenGarcía Mira, Ximo García Nácher, J. BenjamínGarcía Ramos, Salvador García Sabater, Charo García Sabater, Cristina García Sabater, Jose PedroGarcía Tebar, Lidia Gavilà Crepo, Sandra Gavilá Crespo, Pilar Gavilà Pèrez, Mónica Gea Ferrer, Clara Gilabert Malonda, Laura Gimenez Muñoz, Pascual Gisbert Llopis, SantiagoGómez Enri, Pilar González Molina, FaniGonzález , SebastiánGracia Fuster, Beatriz Gregori Pérez, José AndrésGregori Pérez, Rosa MªGregori Pérez, Victoria Gutierrez Pellicer, Ana Gutierrez Pérez, Jesús Gutiérrez Signes, IvánHuertas Tirado ,Fernando
Hernández Bañuls, Juan Hernández Sirerol, LauraHerrera Otamendi, Carlos Huguet Ivars, MaríaHuguet Martínez-, Jose ManuelIvars Camarena, Mª IsabelIvars Ivars, Ana MaríaIvars Martínez, AndreuIvars Martínez IsabelIvars Martínez, JosepJaime Monterrubio, Alvar Jaime Soldevila, Francesc Juan Perello, Edgar Lanáquera Escrivá, Voro Lara Garrido, Raquel Lebrón Enri, Fany Llopis Martínez, Pilar Llopis Orengo, Raul Llorca Boronat, Francisco Llorca Boronat, Imma Llorca López, Paco Lloret Boronat, Domingo Lloret Boronat, María Lloret Boronat, Valentín Lloret Puig, Valentín Lloret Tarrasó, Josep López Argumanez, Honorio López Gavilà, Blanca López Gavilà, Jaime Marco Ivars, ZailaMarco Ivars, Axel Marco Soldevila, Adrián
Marcos Diaz, Mari CarmenMarcos Pérez, VicenteMàrquez Cañada, Isabel Màrquez Sala, Jessica Martí Asunción, Angel Martí Frasquet, Laura Martí Frasquet, Lucía Martí Morant, Joaquín Martín Martínez, Sonia Martín Milla, Emilio Martínez Caro, Gardenia Martínez Caro, Mª del MarMartínez Conde, VerónicaMartínez Lebrón,CarlosMartínez Martí, Patricia Martínez Pitarque, Juan CarlosMartínez Román, Beatriz Martínez Xandri, NuriaMascarell Carbó, Mª JoséMascarell Lorente, Emilia Mascarell Martí, Fernando Matoses Molines, Manolo Matoses Morant, Ainhoa Melo González, MarioMengual Millán, VicenteMengual Gregori, Vicente Micó García, Chelo Micó Lloret, Eugenio Micó Lloret, TomásMicó Sanchis, GemmaMillán García, MatildeMillán Mengual, Vicente
CENS MAJOR
221 martirs 2016
Marcos Diaz, Mari CarmenMarcos Pérez, VicenteMàrquez Cañada, Isabel Màrquez Sala, Jessica Martí Asunción, Angel Martí Frasquet, Laura Martí Frasquet, Lucía Martí Morant, Joaquín Martín Martínez, Sonia Martín Milla, Emilio Martínez Caro, Gardenia Martínez Caro, Mª del MarMartínez Conde, VerónicaMartínez Lebrón,CarlosMartínez Martí, Patricia Martínez Pitarque, Juan CarlosMartínez Román, Beatriz Martínez Xandri, NuriaMascarell Carbó, Mª JoséMascarell Lorente, Emilia Mascarell Martí, Fernando Matoses Molines, Manolo Matoses Morant, Ainhoa Melo González, MarioMengual Millán, VicenteMengual Gregori, Vicente Micó García, Chelo Micó Lloret, Eugenio Micó Lloret, TomásMicó Sanchis, GemmaMillán García, MatildeMillán Mengual, Vicente
Millet Murcia, RubénMillet Salavert, Marta Miñana Frías, Rocío Moncho Amor, Silvia Monterrubio Puerta, Mercedes Morant Martínez, Roberto Morant Pinzón, Suni Morell Mascarell, LidiaMorell Perez, RafaelMoreno Vidal, AndreaMoscardó Canet, Juan AntonioMuñoz Vila, Graciela Navarro Climent, Marc AlainNavarro Alvarado, Francisco Negre Parra, Alba Ortega Serrano, Moises Pardo Hidalgo, Enrique Part Flores, Mª RosaPastor García , Mª JoséPallarés Marqués, ÉricaPeiró Micó, Ana VanesaPeláez Ramos, Pedro Pellicer García, Pilar Pellicer García, AdriàPellicer García, Sandra Pérez Gadea, Ángela Pérez Sanchis, Javier Pérez Sanchis, Sabrina Pérez Simó, Gema Petrov Petrov, SlaviPiera Serralta, Eva Plata Martínez, Sergio
Pont Caro, Félix Prado Mollá, Sandra Prado Real, Isabel Puchol Orengo, Angeles Puig Capsir, Antonio Rabadán Montoya, Alejandro Ramos Panduro, Berna Resa Tébar, DesiréeReyes Llopis, Andrés Ripoll Espejo, Sergio Rocher Font, Mª JesúsRocher Reig, Jorge Rodrigo Sánchez, JoséRovira Burguera, José Rovira Prado, Pepa Rovira Prado, Sabela Ruiz Más, Diego Ruiz Más, Roberto Sabater Sanfélix, Charo Sacristán Hernández, Pilar Sánchez González, Cristina Sanchis Muñoz, Arantxa Sanchis Simó, María Sanjaime Camarena, Abraham Santiago Camarena, José Santosjuanes Canet, Ruth Sanz Piera, José MiguelSapena Peiró, Esther Sarrió Puig, Meritxell Sendra Gregori, Iris Sepúlveda Baquerano, Fran Serquera Subiela, Joaquin
Simó Fayos, Carmen FranciscaSimó Redondo, Davinia Simó Redondo, Rubén Sirerol Mañez, Gema Siscar Pastor, Gema Sola Montoya, Paqui Subiela Estruch, Salvador Subiela Puchol, Angela Subiela Puchol, Iván Subiela Puchol, Soraya Tamarit Alcudia, Adrián Tamarit Alcudia, Salvador Tamarit Martínez, Salvador Tasa Jover, Marta Tasa Jover, Rosa Todolí Femenía, Juana AmeliaTorres Canet, EvaÚbeda Crespo, Borja Úbeda Crespo, Juan Úbeda Moncho, Juan Verdú Siscar, AnaisVerdú Siscar, IrisVictoria Lloret, Antonio Vidal Bataller, Luis Vidal García, Trini Vidal Miñana, Maite Vidal Miñana, Soraya Vidal Tavallo, Julio Xaixo Bertó, JavierXaixo Ibañez, Javier Zacarés González, Mario
CENS MAJOR
222
emparellats
223 martirs 2016
Executiva2016
224
emparellats
President: Luis Vidal i Bataller
Vicepresident: Raul Llopis i Orengo
Secretària: Blanca López i Gavilá
Vicesecretària: Maria Sanchis i Simó
Delegat de Llibret, Emissió i Informatiu: Jose Pedro García i Sabater
Vicedelegats de Llibret: Amelia Alberola i Todolí Núria Martínez i Xandri J. Benjamin García i Nácher Clara Fayos i Losa
Delegat de Comunicació i Xarxes Socials: Jose Rodrigo i Sánchez
Executiva
225 martirs 2016
Tresorer: Jesús Gutiérrez i Pérez
Vicetresorera: Verónica Canet i Orengo
Comptadora: Pilar Carrasco i Picornell
Loter: Vicent Enguix i Gea
Casaler: Ángel Martí i Asunción
Delegat de Festes: Alvar Jaime i Monterrubio
Vice-Delegats de Festes: Sandra Pellicer i García Laura Hernández i Sirerol Pascual Giménez i Muñoz
Delegades de Cavalcada Major: Matilde Millán i García Lidia García i Tébar
Delegades de Cavalcada Infantil: Lara Delgado i Balsera Ana María Flores i Espejo
Delegada de Festival: Vanesa Peiró i Micó
Delegat de Jocs: Iván Subiela i Puchol
Delegats de Trons Raul Llopis i Orengo Francisco Llorca i Boronat
Delegat de Plantà: Borja Alberola i Todolí
Delegat de Cremà: Borja Bover i Ortiz
Executiva
226
227
228
229
230
231
232
233
Rosa FalleraIndumentaria regional
Gutiérrez Mas (Vicaris), 23 bajo - 46701 GANDIA (Valencia)Telf. 626 997 811 - [email protected]
234
235
236
237
238
239
240
241
242
243
244
245
246
247
248
249
250
251
252
253
254
255
256
257
258
259
260
261
262
263
264
265
266
267
268
269
© Santos Domínguez, Any 2060
www.tecnigraf.net
Els llibres, perduren en el temps.ANYS
19862016
270
271
272
273
274
275
Punt i Final