Llei de contractació pública Atès que el Consell General en la seva ...

Download Llei de contractació pública Atès que el Consell General en la seva ...

Post on 31-Jan-2017

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Data publicaci: 06/12/2000 Butllet en format Acrobat:

    Nmero publicaci: 75 Any publicaci: 12 Data document: 09/11/2000

    Organisme:

    01.2. Lleis

    Sumari: Llei de la contractaci pblica, de 9-11-2000.

    ___________________________________________

    Llei de contractaci pblica Ats que el Consell General en la seva sessi del dia 9 de novembre del 2000 ha aprovat la segent: Llei de contractaci pblica ndex Exposici de motius Captol I. Disposicions generals Article 1. mbit d'aplicaci de la Llei Article 2. Contractes exclosos Article 3. Classes de contractaci Article 4. Rgim normatiu Article 5. rgans de contractaci Article 6. Prerrogatives dels rgans de contractaci Article 7. Legitimaci per contractar Article 8. Uni temporal d'empreses Article 9. Contractistes estrangers Article 10. Requisits dels contractes Article 11. Revisi de preus Article 12. Plecs de clusules administratives i de prescripcions tcniques Captol II. Contracte d'obres Article 13. Objecte del contracte Article 14. Fases de la contractaci Article 15. Abast del projecte Article 16. Contingut del projecte Article 17. Modalitats de contractaci Article 18. Formes d'adjudicaci Article 19. Subhasta Article 20. Adjudicaci provisional i definitiva Article 21. Concurs Article 22. Contractaci directa Article 23. Formalitzaci Article 24. Replantejament de l'obra Article 25. Modificacions Article 26. Execuci del contracte Article 27. Qualificaci de l'execuci de les obres Article 28. Suspensi de les obres Article 29. Recepci provisional Article 30. Recepci definitiva

  • Article 31. Resoluci del contracte Article 32. Cessi del contracte i subcontractaci d'obres Article 33. Obres d'iniciativa privada Captol III. Contracte de gesti de serveis pblics Article 34. Objecte del contracte Article 35. Fases de la contractaci Article 36. Tipus de contractaci Article 37. Formes d'adjudicaci Article 38. Formalitzaci Article 39. Modificacions Article 40. Execuci del contracte Article 41. Extinci del contracte Article 42. Cessi del contracte i subcontractaci de prestacions accessries Article 43. Remissi normativa Captol IV. Contracte de subministrament Article 44. Objecte del contracte Article 45. Plecs de bases Article 46. Formes d'adjudicaci Article 47. Formalitzaci Article 48. Modificacions Article 49. Execuci del contracte Article 50. Perode de garantia Article 51. Remissi normativa Captol V. Contractaci de treballs tcnics i de serveis Article 52. Objecte de la contractaci Article 53. Especialitats de la contractaci Article 54. Forma d'adjudicaci Captol VI. Classificaci administrativa de contractistes i registre de contractes Article 55. Concepte i abast de la classificaci administrativa de contractistes d'obres Article 56. Requisits de la classificaci pels contractistes d'obres Article 57. Sollicitud, tramitaci i aprovaci de la classificaci Article 58. Vigncia i revisi de la classificaci Article 59. Concepte i abast de la classificaci administrativa d'empresaris subministradors Article 60. Tipologia de subministraments Article 61. Requisits de la classificaci pels empresaris subministradors Article 62. Sollicitud, tramitaci i aprovaci de la classificaci Article 63. Vigncia i revisi de la classificaci Article 64. Junta de Contractaci Administrativa Article 65. Registre de Contractes Captol VII. Garanties Article 66. Garantia provisional Article 67. Garantia definitiva Article 68. Extinci de la garantia Article 69. Contractes sense garantia Disposicions addicionals Primera. Aplicaci de la present Llei a l'ordenament contractual dels comuns Segona. Aplicaci de la present Llei a l'ordenament contractual de les entitats parapbliques o de dret pblic dependents de l'Administraci general

  • Tercera. Aplicaci de la present Llei als contractes celebrats pel Consell General Disposici transitria Disposici derogatria Disposici final Exposici de motius La Llei de contractaci pblica ha estat aplicada per l'Administraci des del 30 de desembre de 1985. Durant aquest temps, l'ordenament jurdic andorr ha conegut canvis importants als quals s necessari que s'adapti la norma de contractaci pblica. La Llei vigent respon als principis bsics de transparncia, concurrncia i publicitat del Codi de l'Administraci, per cal desenvolupar les adaptacions de la contractaci pblica als condicionaments normatius de la Llei general de les finances pbliques i d'altres normes complementries. A ms, l'experincia de l'aplicaci de la Llei de 1985 durant ms de deu anys posa en relleu la necessitat d'ampliar-ne l'abast, tant pel que fa als contractes inclosos com a les administracions a qui correspon aplicar-la. A ms, aquesta Llei s'ha d'ajustar al funcionament del mercat andorr. En efecte, la Llei de contractaci pblica s important pel volum de transaccions que reglamenta, ja que la quasi totalitat de les despeses de les administracions regulen la seva execuci per aquesta Llei. Aquestes transaccions impliquen dues parts: l'Administraci i el particular que contracta amb l'administraci, i en aquest sentit, s una llei que organitza la vida econmica del pas. Els contractes d'obres de subministraments, de gesti de serveis pblics i de serveis diversos de les administracions troben la seva font d'execuci en la Llei de contractaci pblica. Per aquest motiu, calia revisar la Llei de 1985 per adaptar-la a les noves circumstncies de l'economia andorrana. Els objectius de carcter general de la present Llei es poden resumir en quatre punts principals, d'acord amb l'enunciat precedent. La nova Llei actualitza el text de la Llei de contractaci pblica de 30 de desembre de 1985, tenint en compte les normes corresponents de la Constituci, del Codi de l'Administraci, de la Llei general de les finances pbliques, i altres textos normatius amb incidncia en la Llei vigent. Tamb millora l'efectivitat de les normes concernents a la contractaci pblica, i aconsegueix una unitat de criteri en el contingut de la Llei. L'mbit d'aplicaci de la Llei s'ha fet extensiu a totes les administracions pbliques, d'acord amb el Codi de l'Administraci, s a dir, de forma general als comuns, les entitats parapbliques, i les entitats de dret pblic. Finalment, s'ha ampliat l'mbit d'aplicaci de la Llei a la quasi totalitat dels contractes de les administracions, incloent com a novetat els contractes de treballs tcnics i de serveis. La Llei es desenvolupa amb una part general que comprn l'organitzaci administrativa de la contractaci pblica. Aquesta reprn la competncia i els rgans de contractaci, l'objecte i el preu dels contractes, la legitimitat per contractar. El nou text inclou la uni temporal d'empreses, i regula la necessitat d'aprovar un plec de clusules administratives i de prescripcions tcniques per a tota contractaci. El segon captol de la Llei regula el contracte d'obres. Aquest text defineix ms clarament els expedients de contractaci de les obres, i s'hi descriuen les modalitats i les formes d'adjudicaci. En aquesta Llei desapareix la forma d'adjudicaci del concurs subhasta, per la seva dificultat d'aplicaci. Com a

  • novetats de la Llei pel que fa al contracte d'obres, cal ressaltar que les obres rebran una qualificaci als efectes de contractacions futures, i s'integra el concepte d'obres d'iniciativa privada. El tercer captol es refereix als contractes de gesti de serveis pblics, amb una nica diferncia significativa respecte a la Llei de l'any 1985, l'extensi del perode de concessi fins a 50 anys. El fonament d'aquest canvi substancial respecte a la Llei anterior s la necessitat d'adaptar la durada mxima dels contractes de gesti de serveis pblics a la realitat econmica a la qual s'exposen els adjudicataris i a les expectatives de l'Administraci quant a la gesti indirecta d'aquests serveis. El captol quart regula el contracte de subministraments. Per a aquests tipus de contractes s'amplia l'abast de la Llei de l'any 1985, passant de la contractaci directa com a forma normal d'adjudicaci al concurs pblic. Aquesta modificaci reflecteix la normalitzaci d'una prctica que han dut a terme les administracions en l'atorgament de contractes de subministrament, ja que aquesta modalitat millora la transparncia, la concurrncia i la publicitat. Els contractes de treballs tcnics i de serveis sn una novetat de la Llei. El procediment normal d'adjudicaci d'aquests contractes s el concurs pblic, que permet la contractaci directa per imports inferiors a 2 milions de pessetes (12.021 euros). Finalment, la present Llei reprn i desenvolupa la classificaci administrativa de contractistes i el registre de contractes, i crea la Junta de Contractaci Administrativa. La classificaci de les empreses s'estableix per als contractes d'obres i preveu tamb la seva aplicaci per als contractes de subministrament. El captol VII recull les garanties necessries per contractar amb l'Administraci. Amb l'aplicaci de l'articulat del text, s'intenta aconseguir una Llei de contractaci pblica que respongui adequadament a les necessitats que la situaci de la contractaci pblica exigeix, permetent els principis bsics que imperen en la contractaci pblica, i garantint la flexibilitat suficient a les administracions i als empresaris i professionals per satisfer els mercats pblics. Captol I. Disposicions generals Article 1 mbit d'aplicaci de la Llei Els contractes que signin les administracions pbliques s'han d'ajustar a les normes de la present Llei, del seu Reglament i de la resta de disposicions que la despleguin o complementin, llevat dels supsits d'exclusi que aquesta mateixa Llei o d'altres lleis estableixin. Article 2 Contractes exclosos 1. Queden fora de l'mbit d'aplicaci de la present Llei els contractes segents: a) Els acords, convenis o tractats que el Principat d'Andorra estableixi amb altres estats o entitats de dret pblic internacional. b) Els contractes celebrats conforme al procediment especfic d'una organitzaci internacional. c) La relaci de servei dels funcionaris i els contractes de prestaci de serveis personals a les administracions pbliques. d) Les relacions jurdiques derivades de la prestaci de serveis pblics que els ciutadans poden utilitzar mitjanant el pagament d'una tarifa o preu pblic. e) Els convenis de collaboraci entre administracions pbliques.

  • f) Els contractes relatius a operacions i serveis financers de l'Institut Nacional Andorr de Finances. g) Els contractes concernents a bns o drets del patrimoni nacional o comunal. h) Els contractes de subministrament relatius a activitats directes de les entitats parapbliques o de dret pblic si els bns a qu afecten s'adquireixen amb el propsit de retornar-los al trfic jurdic patrimonial. i) Els contractes exceptuats expressament per una llei. 2. En els supsits de l'apartat anterior la present Llei s'aplica amb carcter supletori. Article 3 Classes de contractaci 1. Els contractes de les administracions pbliques poden ser administratius i/o privats. 2. Sn contractes administratius els que tenen per objecte l'execuci d'obres, la gesti de serveis pblics, la realitzaci de subministraments, i els encrrecs de treballs d'assistncia tcnica i assessorament i similars. 3. Sn contractes privats els que, segons l'apartat anterior, no tenen carcter administratiu, com ara els contractes de compravenda, donaci, permuta, arrendament i d'altres negocis jurdics anlegs. Article 4 Rgim normatiu 1. Els contractes administratius es regeixen per aquesta Llei i pels reglaments i disposicions que la despleguen, llevat dels supsits de regulaci especial. Tenen carcter supletori la resta de normes de dret pblic, les de dret privat i els usos i costums vigents al Principat. 2. Els contractes privats es regeixen, quant a la seva preparaci i adjudicaci i a manca de normes especfiques, per la present Llei i pels reglaments i disposicions que la despleguen i quant als seus efectes i extinci, per les normes de dret privat. Els contractes de compravenda, donaci, permuta, arrendament i d'altres negocis jurdics anlegs es regeixen, per, per la legislaci del patrimoni aplicable a cada cas. 3. Les controvrsies relatives als contractes administratius corresponen a la jurisdicci administrativa. Les controvrsies relatives als contractes privats sn competncia de la jurisdicci civil. Aix no obstant, les referents a la preparaci i l'adjudicaci dels contractes privats han de ser formulades davant la jurisdicci administrativa. Article 5 rgans de contractaci 1. Sn rgans de contractaci de les administracions pbliques: a) El cap de Govern i els ministres. b) Els rgans que designin els respectius consells de Com. c) Els directors de les entitats parapbliques o de dret pblic llevat que l'estatut respectiu atorgui aquesta facultat al Consell d'Administraci. Es regularan reglamentriament els supsits de contractacions conjuntes que s'han de convenir entre dos o ms rgans de contractaci. 2. En tot cas, els rgans de contractaci poden delegar la seva facultat de contractar. La delegaci ha de ser expressa, i s'ha de publicar al Butllet Oficial del Principat d'Andorra. 3. Pel que fa a l'Administraci general, s preceptiu l'acord del Govern per a l'adjudicaci dels contractes segents:

  • a) Els que comportin una despesa superior a la quantitat que la Llei del pressupost general fixi cada any. b) Els que provoquin despeses de carcter plurianual. 4. Pel que fa a les entitats parapbliques, s preceptiu l'acord del Consell d'Administraci en els mateixos supsits previstos a l'apartat anterior. Article 6 Prerrogatives dels rgans de contractaci 1. Els rgans de contractaci poden interpretar els contractes administratius i resoldre els dubtes que ofereixi el seu compliment. 2. Les qestions litigioses sorgides arran de la interpretaci, la modificaci, els efectes i la resoluci dels contractes administratius sn resoltes per l'rgan de contractaci competent, sens perjudici dels recursos administratius i jurisdiccionals previstos per l'ordenament. Article 7 Legitimaci per contractar 1. Poden contractar amb les administracions pbliques les persones fsiques o jurdiques, andorranes o estrangeres, que tinguin plena capacitat jurdica i d'obrar, acreditin la seva solvncia econmica i financera, tcnica i professional i no es trobin en cap dels supsits segents: a) Haver estat condemnades mitjanant sentncia ferma per delictes contra la propietat o de falsedat. b) Estar declarades en suspensi de pagaments o en fallida llevat que hagin estat rehabilitades, o insolvents en qualsevol procediment. c) Ser deutores a les administracions pbliques, un cop transcorregut el perode de pagament voluntari, sigui contractual o legal. d) Haver estat declarades responsables de la resoluci ferma, durant els tres anys anteriors, de qualsevol contracte celebrat amb l'Administraci pblica. e) Formar part del personal al servei de l'Administraci pblica de qu es tracti, a ttol de funcionari, contractual o eventual. f) No disposar de la classificaci administrativa adequada en els casos en qu s exigible. g) Haver estat qualificada com a...