llei contracte de treball

Lleisordinàries

Llei 8/2003,del 12 de juny, sobre elcontracte de treball

Atès que el Consell General en la sevasessió del dia 12 de juny del 2003 haaprovat la següent:

Llei 8/2003, del 12 de juny, sobre elcontracte de treball

ÍndexExposició de motiusTítol I. Àmbit d’aplicacióArticles 1, 2 i 3Títol II. El contracte de treballCapítol I. Disposicions generalsArticles 4, 5, 6 i 7Capítol II. Els subjectes del contractede treballArticles 8, 9 i 10Capítol III. Forma del contracteArticles 11, 12 i 13Capítol IV. La durada del contracteArticles 14, 15, 16, 17 i 18Capítol V. Suspensions del contractede treballArticles 19, 20, 21, 22, 23 i 24Capítol VI. La prestació de treballArticle 25Capítol VII. La prestació del treballa-dorSecció I. Disposicions generalsArticles 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33 i 34Secció II. El temps de la prestacióArticles 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42 i 43Secció III. El descansArticles 44, 45 i 46Secció IV. Les vacances anualsArticles 47, 48, 49, 50 i 51Secció V. Els permisosArticles 52 i 53Capítol VIII. La prestació de l’empre-sariSecció I. Disposicions generalsArticles 54 i 55Secció II. El salariArticles 56, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63 i 64Secció III. Protecció del salariArticles 65 i 66Secció IV. Liberalitats de l’empresaArticle 67

Capítol IX. El règim de Seguretat So-cialArticle 68Capítol X. Extinció del contracte detreballSecció I. Extinció del contracteArticle 69Secció II. Rescissió del contracteArticles 70, 71, 72, 73, 74 i 75Capítol XI. IndemnitzacionsArticle 76Capítol XII. LiquidacióArticles 77 i 78Capítol XIII. El treball dels menorsArticles 79, 80, 81 i 82Títol III. Contractes especialsCapítol I. El contracte d’aprenentatgeArticles 83, 84, 85, 86, 87, 88 i 89Capítol II. El treball en pràctiquesArticle 90Capítol III. L’agricultura i la ramaderiaArticle 91Títol IV. Règim sancionadorCapítol I. InfraccionsArticles 92, 93, 94, 95, 96 i 97Capítol II. SancionsArticles 98 i 99Títol V. Control administratiu i proce-diment sancionadorCapítol I. Control administratiuArticle 100Capítol II. Procediment sancionadorArticle 101Disposició addicional primeraDisposició addicional segonaDisposició transitòria únicaDisposició derogatòria únicaDisposició final primeraDisposició final segona

Exposició de motius

L’exposició de motius del Decret delsDelegats Permanents sobre el contractede treball del 15 de gener de 1974, modi-ficat per lleis del Consell General de 14de desembre de 1995 i de 22 de juny de2000, feia ja referència als canviseconòmics i socials experimentats a lesValls, també a la necessitat de ser pru-dent i establir només unes bases fona-mentals prou flexibles per tal que lanova normativa pogués ser aplicable im-mediatament i es veiés complementadaper la jurisprudència.

Els més de vint-i-cinc anys d’aplicacióde la dita normativa, complementadaamb la del Reglament laboral del Consell

General del 17 i 22 de desembre de 1978,i les modificacions successives del 28 demaig de 1979, 26 de juny de 1980, 25d’abril de 1984, 13 de juliol de 1990 i 22de juny de 2000, han demostrat l’eficàciade l’opció adoptada pel legislador, fins alpunt que, avui en dia, els ordenamentslaborals del nostre entorn, atenent la im-possibilitat de regular “in extenso” totes icada una de les relacions laborals decada sector de l’activitat econòmica, hanoptat per una legislació general demínims, la qual cosa ha donat una granllibertat i autonomia de participació alsactors socials: els empresaris i elstreballadors.

El temps transcorregut ha permès a lajurisprudència resoldre les qüestionsque plantejava l’aplicació de la normati-va i, ensems, detectar les mancances idisfuncions en el sistema que la presentLlei pretén evitar, refonent i estructurantla normativa fins ara vigent.

Més enllà d’aquest primer propòsit,s’aporten novetats de tipus funcionalque permetran un millor control i unamillor demostració dels fets en cas de liti-gi, cosa que ha de donar més seguretattant als empresaris com als treballadors.

La principal novetat es produeix enl’extinció de la relació laboral, en relacióamb la qual es fa més onerós el sistemade comiat lliure fins ara vigent. S’intro-dueix, a canvi, un nou sistema causal,amb l’objectiu que la dificultat imposadaal comiat lliure comporti un transvasa-ment de l’ús d’aquesta fórmula cap al co-miat causal o cap al comiat disciplinari.

Al llarg del text poden constatar-se al-tres novetats que permeten adequar laLlei als sistemes socials del nostre entorni conformar-la com una llei base, a partirde la qual en el futur puguin aparèixer al-tres lleis reguladores d’aspectes laborals isocials més concretes, seguint el mandatconstitucional i els compromisos inter-nacionals que s’hagin adquirit o que espuguin adquirir.

Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 1869

Tractats internacionals. Lleis.Sentències del Tribunal Constitucional

Títol I. Àmbit d’aplicació

Article 1Àmbit d’aplicació

La present Llei és d’aplicació a totes lesrelacions laborals que es desenvolupenal Principat.

També és aplicable a les relacions la-borals que s’inicien o es formalitzen en-tre empreses establertes al país itreballadors quan l’objecte del treball ésa l’estranger, si la llei del lloc del treballno és més favorable al treballador.

Article 2Exclusions

1. Queden exclosos de la present re-gulació:

a) El personal de l’Administraciópública en la forma que ve definida alCodi de l’Administració quan, a l’em-para d’una llei, aquesta relació es re-guli per normes administratives oestatutàries.

b) El treball amistós quan es realitzi deforma esporàdica, puntual i, en tot cas,per una durada inferior a sis dies natu-rals, llevat que aquest es desenvolupien l’àmbit d’una empresa.

c) Els treballs familiars, excepte que esdemostri la condició d’assalariats d’a-quelles persones que els porten aterme.

Es consideren familiars, a aquestsefectes, el cònjuge, els descendents, elsascendents i altres parents per consan-guinitat o afinitat, fins al segon grau in-clòs, sempre que convisquin ambl’empresari integrant un mateix nucli fa-miliar i habitant al seu domicili.

Als efectes de la present Llei té la con-sideració de cònjuge la persona unidaper matrimoni o per situació de fet equi-valent.

En tot cas als treballs familiars rea-litzats per menors els són d’aplicació elsarticles 70, 80 i 82.

d) El treball gratuït al servei de la co-munitat, anomenat de voluntariat so-cial, i els treballs de bon veïnatge.

e) L’activitat que es limiti al sol fetd’exercir el càrrec de conseller o mem-

bre dels òrgans directius d’una perso-na jurídica, realitzant únicament tas-ques inherents al càrrec, llevat queexpressament s’indiqui el contrari.

f) El treball dels pastors i els contractesde parceria.

2. Es consideren relacions laborals decaràcter especial, regulades per la pre-sent Llei amb caràcter no imperatiu i sub-sidiar i en al lò que no est iguiexpressament pactat:

a) La dels penats en les institucions pe-nitenciàries.

b) La dels artistes en espectaclespúblics.

c) La dels treballadors discapacitats, sitreballen com a usuaris d’algun delsprogrames d’inserció laboral que esdesenvolupin en el marc de la Llei degarantia dels drets de les personesamb discapacitat.

d) La dels esportistes professionals.

e) La dels usuaris del Programa d’In-serció Sociolaboral del Govern, men-tre es trobin donats d’alta com aassalariats del referit programa.

f) Qualsevol altre treball que sigui ex-pressament declarat com a relació la-boral de caràcter especial per una llei.

Article 3Principis generals

Tant l’empresari com el treballadorhan d’obrar de bona fe en l’execució delcontracte i evitar qualsevol abús de dret,conducta antisocial o discriminació perraó de naixement, raça, sexe, orientaciósexual, origen, religió, opinió o qualse-vol altra condició personal o social, aixícom d’afiliació, o no, a un sindicat. Sónnul·les les clàusules que constitueixin unacte de discriminació i qualsevol de lesparts, ja sigui individualment o de mane-ra col·lectiva, pot demanar la seva decla-ració de nul·litat als tribunals.

Els manaments de la present Llei sónimperatius i, llevat que no s’indiqui elcontrari, constitueixen uns mínims irre-nunciables de compliment obligatori pera treballadors i empresaris.

En cas de dubte, la interpretació il’aplicació de la present Llei s’efectuaràd’acord amb el principi “pro operari”.

Títol II. El contracte detreball

Capítol I. Disposicions generals

Article 4Definició

Es considera contracte de treballaquell pel qual una persona -el treballa-dor- es compromet, verbalment o per es-crit, a prestar personalment un servei,intel·lectual o manual, o a realitzar unaobra, per compte d’una altra persona-l’empresari- dins el seu àmbit d’orga-nització i direcció mitjançant una remu-neració de qualsevol naturalesa,anomenada salari.

Article 5Classes de contractes

El contracte de treball pot establir-se:

1. Per temps indefinit o indeterminat

2. Per un termini cert o determinat

3. Per a una obra o servei concret

Article 6Jurisdicció i procediment

La Jurisdicció civil ordinària és compe-tent per entendre sobre els conflictes de-rivats de la interpretació i l’execució delscontractes laborals d’acord amb la legis-lació vigent en matèria de procedimentlaboral, sense perjudici que les parts sot-metin la qüestió a arbitratge.

Article 7Prescripció i caducitat

Les accions derivades del contracte detreball prescriuen als tres anys.

Excepcionalment, la reclamació d’in-demnitzacions per acomiadament té untermini de caducitat de 30 dies a comptardel moment en què el treballador en repla comunicació escrita, i en defecte decomunicació escrita, de 60 dies a partirdel coneixement del comiat, ja sigui per-què se li ha impedit treballar o accedir allloc de treball, ja sigui perquè no se li hapagat el salari o per qualsevol altra ac-tuació de l’empresari que així ho indiqui.

Igualment, la reclamació d’indem-nitzacions per desistiment unilateral deltreballador, té el mateix termini de cadu-citat de 30 dies a comptar del moment en

1870 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003

què l’empresari té coneixement del de-sistiment unilateral, ja sigui perquè ha re-but comunicació verbal o escrita ja siguiper absència injustificada al treball deltreballador durant almenys tres dies detreball seguits.

Capítol II. Els subjectes delcontracte de treball

Article 8El treballador

Es considera treballador la personafísica que s’obliga a prestar un servei o arealitzar una obra per compte de l’em-presari, dins el seu àmbit d’organitzaciói/o sota la seva direcció, a canvi d’una re-muneració.

Es considera també treballador el socique, a més d’estar vinculat a la societatper la seva participació societària, prestaun servei o realitza una obra per a l’em-presa d’aquesta, sota la direcció dels òr-gans socials, a canvi d’una remuneració.

Article 9L’empresari

Es considera empresari:

1. Tota persona física o jurídica legal-ment autoritzada a exercir una activitat alPrincipat, amb ànim de lucre o sense,que percep el producte del treball delsseus empleats, i els dirigeix i remunera.

2. Les empreses de treball temporal le-galment autoritzades malgrat que la di-recció del treball l’ostenti l’empresausuària.

3. Es considera també empresari, alsefectes de la present Llei, les comunitatsde béns o qualsevol persona física ojurídica que tinguin personal assalariat.

Article 10Transmissió d’empresa

La transmissió, la cessió o el canvi detitularitat d’una empresa comporta lasubrogació del nou empresari en la titu-laritat dels drets i les obligacions laboralsamb els treballadors, que conserven lesmateixes condicions de treball i antigui-tat.

En cas de transmissió, cessió o canvide titularitat de l’empresa, l’empresaricedent respon solidàriament amb el ces-sionari de les obligacions laborals amb

els treballadors amb contracte de treballanterior a la cessió, derivades de la rela-ció anterior a la cessió.

Capítol III. Forma del contracte

Article 11Forma del contracte

1. El contracte de treball pot forma-litzar-se de manera escrita o verbal.

Els contractes verbals s’entenen, llevatde prova en contra, per temps indefinit.

En cas que el contracte s’hagi forma-litzat verbalment qualsevol de les partspot compel·lir l’altra a formalitzar-lo perescrit.

2. La normativa continguda en regla-ments interns de l’empresa només potser al·legada en perjudici del treballadorsi no és contrària a la normativa vigent, sis’ha lliurat prèviament un exemplar de lanormativa al treballador i si aquest, enprova de coneixement, ha retornat unduplicat a l’empresari, amb la mencióexpressa “llegit el dia...”.

3. Els contractes que determina es-pecíficament la present Llei i aquells al-tres que, per les característiques de lajornada laboral o per l’especial tipus decontraprestació, difereixen dels estipu-lats amb caràcter general, han de ser for-malitzats per escrit.

Article 12Efectes

La manca de formalització escrita delcontracte no comporta cap efecte perju-dicial per al treballador.

Article 13Contractes plurals

El contracte es formalitza sempre en-tre l’empresari i cada un dels treballa-dors, individualment.

El treball especialment encomanat perl’empresari a una colla o un grup de tre-balladors, crea una relació laboral bila-teral i individual amb cada un d’ells.

Capítol IV. La durada del contracte

Article 14El període de prova

El període de prova s’ha de pactar perescrit, tant pels contractes de durada in-

determinada com pels de durada deter-minada i, si es preveu, no pot ser supe-rior a un mes.

En la contractació de càrrecs directius,de responsabilitat o tècnics, en què la re-tribució pactada sigui superior a tres ve-gades el salari mínim vigent, el períodede prova, pactat per escrit, pot ser de finsa tres mesos. Si la retribució és superior acinc vegades el salari mínim, el períodede prova pot arribar fins a sis mesos.

No és possible pactar un període deprova si el treballador ja havia estat con-tractat anteriorment per l’empresa en unlloc de treball similar al del nou contracteen un termini inferior als 5 anys.

Durant el període de prova tant el tre-ballador com l’empresari poden resoldrelliurement en qualsevol moment el con-tracte establert.

Article 15Contractes per durada o obradeterminada

La contractació per una durada o unaobra determinada ha de formalitzar-sesempre per escrit.

En el cas que no es fixi en el contracteuna data certa per a l’acabament de la re-lació laboral, s’ha de notificar al treballa-dor la fi de la relació amb una anticipaciómínima de quinze dies naturals. La man-ca d’aquesta comunicació equival a la re-solució de la relació laboral per voluntatunilateral de l’empresari, que ha de satis-fer la indemnització corresponent al tre-ballador, d’acord amb l’article 76.2.

Article 16Contractes de temporada

Els contractes per temporada s’assimi-len, als efectes de la present Llei, als con-tractes per durada o obra determinada.

Article 17Successió de contractes per duradadeterminada

1. S’entén que existeix successió decontractes quan, entre un i altre, no hatranscorregut un termini mínim de 90dies naturals.

2. En el cas de successió de contractes,l’antiguitat, el dret a vacances i tots els al-tres avantatges que corresponguin al tre-


ballador es computen des de l’inici delprimer contracte.

3. La successió de més de dos contrac-tes per durada determinada resta prohi-bida. En cas de nova contractació, és adir, d’un tercer contracte, aquest s’enténper temps indefinit i es computa, a totsels efectes, com a data d’inici de la rela-ció laboral la de l’inici del primer con-tracte.

Article 18Contractació per a treballs de curtadurada

La contractació de treballadors per aactivitats de curta durada, que en cap caspoden excedir de 15 dies naturals, ha deser formalitzada per escrit i declarada ala Caixa Andorrana de Seguretat Socialen el termini màxim de les 48 horessegüents a la contractació i, en el cas detreballadors estrangers, declarada al Ser-vei d’Immigració abans de l’inici de la re-lació laboral.

Els treballadors contractats per a acti-vitats de curta durada tenen els mateixosdrets i obligacions que els treballadorsfixos.

Capítol V. Suspensions delcontracte de treball

Article 19La suspensió de la relació laboral

La suspensió del contracte de treball,en els supòsits previstos per la presentLlei, dóna dret al treballador a absentar-se del treball, sense percebre el salariglobal i a reincorporar-se al mateix llocde treball en l’empresa, en acabar-se eltermini de suspensió.

El termini de suspensió computa aefectes del càlcul d’antiguitat a l’empresai de les vacances, llevat que s’indiqui elcontrari en els articles següents.

Article 20Incapacitat total transitòria

El contracte queda en suspens percausa de malaltia o accident, mentre eltreballador es trobi en situació de baixamèdica.

El termini de suspensió per causa demalaltia superior a quatre mesos en unaanualitat natural no computa a efectes devacances.

Article 21Descans per maternitat o adopció

1. La relació laboral queda igualmenten suspens durant 16 setmanes per cau-sa de descans de maternitat. En cas depart múltiple el període s’amplia en duessetmanes més per cada fill.

a) Aquest període de descans per ma-ternitat pot iniciar-se a elecció de lamare, des de la mateixa data del part odurant les quatre setmanes immediata-ment anteriors a aquesta data. No obs-tant això, si durant les quatre setmanesimmediatament anteriors a la data delpart la mare hagués de fer descans perprescripció facultativa, es comença acomptabilitzar el període de descansper maternitat a partir de la data delpart, i el temps anterior es computacom a baixa per malaltia. En el cas depart prematur, el període que va entreel part efectiu i la data inicialment pre-vista pel part es computa com a baixaper malaltia.

b) A partir de la sisena setmana acomptar de la data del part, o de ladata en què hauria hagut de tenir lloc,en cas de part prematur, el pare pot, siaixí ho decideixen els progenitors,substituir la mare i gaudir de la restadel descans de maternitat de què potgaudir la mare, de manera ininterrom-puda.

c) En aquest supòsit, abans d’iniciar-seel període de descans per maternitat odurant el mes posterior a la data delpart, tant la mare com el pare han denotificar per escrit, de forma que que-di constància a la Caixa Andorrana deSeguretat Social i a les empreses ontreballen aquesta previsió, que única-ment pot fer-se efectiva amb la certifi-cació mèdica que la reincorporació dela mare al seu lloc de treball no com-porta cap perill o risc per a la seva sa-lut.

En cas de mort de la mare, el pare au-tomàticament i sense cap notificacióprèvia, pot fer ús de la totalitat o de lapart que resti del període de descans permaternitat.

2. El període de descans per adopcióamb atur de treball és de 12 setmanes in-interrompudes, descans que, en cas d’a-

dopció múltiple s’amplia en dues setma-nes més per cada fill adoptat.

a) Poden gaudir d’aquest període dedescans, a la seva elecció, el pare o lamare adoptant, de forma simultània osuccessiva, sempre en períodes inin-terromputs i sense que la durada totalconjunta del període de descans puguisuperar el període previst.

b) Abans d’iniciar-se el període dedescans per adopció, tant la mare comel pare adoptants han de notificar perescrit com es distribuirà el període dedescans per adopció, de forma que enquedi constància a la Caixa Andorranade Seguretat Social i a les empreses ontreballen.

c) El període de descans per adopciós’aplica a tots els casos d’adopcions,tant nacionals com internacionals, lle-vat el supòsit que l’adoptat sigui el filld’un dels adoptants.

d) El període de descans per adopcióes comença a comptar:

En el cas d’una adopció nacional, apartir de la data de notificació de l’autedel Batlle pronunciant la preadopció, o,en el seu defecte, l’adopció directa.

En el cas d’una adopció internacional,a partir de la data de notificació del do-cument oficial que pronuncia l’adopcióatorgat per l’autoritat competent del paísd’origen de l’adoptat.

Article 22Privació de llibertat

La relació laboral queda en suspensfins a un màxim de cinc dies naturals enel cas que el treballador sigui privat dellibertat per l’autoritat governativa o judi-cial.

El treballador ha de notificar durantaquest termini de cinc dies naturals al’empresari, directament o per personainterposada, la seva absència al treballper raó de detenció.

Article 23Excedències

1. El treballador que porti més de tresanys al servei de l’empresa té dret a de-manar i obtenir una excedència per cau-sa del naixement, adopció d’un fill o percausa d’acolliment familiar. L’empresari


resta obligat a atorgar l’excedència peruna durada mínima de tres mesos i màxi-ma d’un any. Aquesta excedència s’equi-para a la suspensió a què fa referèncial’article 19, a efectes de reincorporació.

La notificació s’ha d’efectuar dins elssis mesos anteriors o posteriors al naixe-ment o l’adopció, amb un avís previ d’unmínim d’un mes. No serà necessari l’avísprevi en el supòsit que, per defunció delseu cònjuge, el treballador hagi d’ocu-par-se de l’infant nascut, adoptat oacollit.

2. El treballador té dret a demanar i ob-tenir una excedència per exercir un càr-rec públic sempre que es compleixin lescondicions següents:

a) Que porti més de tres anys al serveide l’empresa.

b) Que l’exercici del càrrec per al qualha estat elegit li impedeixi, d’acordamb la normativa vigent, desenvolu-par el seu treball.

c) Que ho sol·liciti amb una anteriori-tat d’un mes.

En cas que l’excedència sigui demana-da per a un càrrec electe, l’efectivitat d’a-questa estarà vinculada al resultat del’elecció.

Finalitzat el mandat el treballador s’in-corpora a una vacant d’igual categoria o,en el seu defecte, en un lloc diferent,però conservant la mateixa categoria sa-larial.

3. En el supòsit dels apartats 1 i 2 ante-riors, el termini d’excedència no compu-ta a efectes de vacances i del càlculd’antiguitat a l’empresa.

4. També es poden pactar excedènciesper raons familiars, malaltia greu de fa-miliars, acolliment familiar o causes simi-lars, o per motiu d’estudis. En aquestssupòsits el temps d’excedència així comels efectes en relació amb les vacances iel càlcul d’antiguitat han de ser fixats perescrit.

Article 24Cas fortuït i força major

El contracte laboral resta en suspensquan vingui imposat per raó de cas for-tuït o força major que impossibiliti tem-poralment la continuació de l’activitat de

l’empresa per un període superior a 48hores i inferior a tres mesos.

Als efectes de la present Llei s’enténper cas fortuït i força major aquell obsta-cle imprevist o previsible però inevita-ble, malgrat haver actuat amb ladiligència deguda, tant pel que fa a l’or-ganització del treball en atenció als ele-ments cl imatològics, com alssubministraments de material i energia.

Capítol VI. La prestació de treball

Article 25Disposicions generals

L’objecte del treball pot consistir en larealització d’una tasca dins un horariprefixat o bé en la realització d’una obrao servei concrets i no pot ser contrari al’ordre públic.

Tant l’empresari com el treballadorhan d’observar les disposicions d’higie-ne, seguretat en el treball, immigració,quan sigui el cas, i indemnitzar-serecíprocament dels danys i perjudicisque s’ocasionin voluntàriament o perimprudència en les quanties que fixi lajurisdicció corresponent.

Capítol VII. La prestació deltreballador

Secció I. Disposicionsgenerals

Article 26Drets del treballador

En l’execució del contracte el treballa-dor té dret a desenvolupar el seu treballen igualtat de condicions respecte delsaltres treballadors sense patir cap tipusde discriminació, a treballar amb les de-gudes mesures de seguretat i d’higieneper a la seva vida i la seva integritat físicai moral, a la promoció en el treball, a laformació, a la dignitat, a la intimitat, a afi-liar-se a un sindicat o associació profes-sional o a no fer-ho, a defensar els seusinteressos econòmics i socials en la for-ma que regulin les lleis, i al salari i altresavantatges que regula la present Llei.

Article 27Obediència i diligència

El treballador ha de prestar els seusserveis obrant de conformitat amb les

instruccions donades per l’empresari oels seus representants i amb la diligènciadeguda. El rendiment del treballador had’ésser fixat al contracte, tenint en comp-te criteris objectius i de conformitat ambels usos de la professió.

El treballador pot negar-se a executarles ordres donades per l’empresari quansiguin contràries a la llei, quan consti-tueixin un incompliment a les mesuresde seguretat i higiene en el treball i quansignifiquin una exposició a un risc supe-rior al que sigui inherent a l’exercici de laseva professió.

Article 28Permanència

En el cas que l’empresa doni una for-mació al treballador, es pot pactar ex-pressament l’obligació de romandre al’empresa durant un cert període detemps, una vegada adquirida la forma-ció. L’esmentat període de temps no potser superior a dues vegades el temps dela formació fins a un màxim de tres anys.

La indemnització per l’incomplimentde l’obligació de permanència ha depactar-se expressament, sense que pu-gui ser superior a l’import de les despe-ses de formació, i s’ha de preveure unagradació proporcional de la sanció d’a-cord amb el període de permanència.

Article 29Prohibició de competència

Durant l’execució del contracte el tre-ballador ha de guardar fidelitat a l’em-presa i no competir amb ella nidirectament ni treballant per a una altraempresa del mateix ram d’activitat, llevatd’autorització expressa.

Quan la prestació del treballador con-sisteixi en tasques de direcció i orga-nització o altres que per la seva naturacomportin l’adquisició de coneixementsl’aplicació posterior dels quals pot com-portar un perjudici per a l’empresa, espot pactar en el moment de formalitzar elcontracte o en un moment posterior,sempre per escrit, la no competència deltreballador, acabada la relació laboral,fins a un període màxim d’un any mitjan-çant el pagament de la corresponent pri-ma de no competència o acordant unaquantitat a satisfer transcorregut el termi-ni de no competència fixat.


En cas d’incompliment el treballadorresta obligat a retornar a l’empresari lapart proporcional de la prima percebudaindegudament. Aquesta obligació, però,no serà d’aplicació en aquells contractesque s’hagin resolt per motius imputablesa l’empresari.

Article 30Treball en exclusiva

Es pot pactar la dedicació exclusiva al’empresa, mentre duri la relació laboral,amb prohibició que el treballadortreballi per a una altra empresa oautònomament. En tal cas s’ha de ferconstar la compensació econòmica quees pacti per la dita exclusivitat que, coma prima d’exclusivitat, té la consideracióde salari. La prima d’exclusivitat no potser inferior al 20 per cent del salari basepactat.

Article 31Categories i classificació professional

La categoria i la classificació professio-nal, si existeixen, són fixades en el con-tracte o en el reglament intern de cadaempresa. El treballador ha de realitzar laseva tasca d’acord amb la classe de tre-ball i la categoria professional per a laqual ha estat contractat. A manca de defi-nició expressa de la classe o categoria detreball, hom s’ha d’atenir al treball rea-litzat fins a la data pel treballador.

No es pot canviar la classe de treballsense el consentiment exprés deltreballador, salvats els supòsits extraor-dinaris o d’urgència admesos per la llei.

El canvi de la categoria professional enl’empresa, dins la mateixa classe de tre-ball, que comporti una variació de salari,no pot efectuar-se en perjudici del tre-ballador sense el seu acord exprés.

És nul el pacte en què el treballadoraccepta anticipadament el canvi futur iunilateral de classe o de categoria ambreducció del salari.

Article 32El lloc de treball

Llevat de pacte escrit i exprés, el llocde la prestació és fix, excepte en aquellscontractes la natura dels quals obliga a laprestació del servei en diferents llocs al-ternativament o successivament, i en el

cas de trasllat del servei o de la indústriaa un altre local.

Article 33Seguretat i higiene en el treball

El treballador té el dret i el deure derealitzar la seva tasca seguint la normati-va vigent en matèria de seguretat i higie-ne en el treball. L’incomplimentd’aquestes normes pot donar lloc, a mésde les sancions administratives a què hihagi lloc d’acord amb la legislació vi-gent, al comiat justificat de l’article 72.11o al desistiment justificat de l’article 75.1.

Article 34Invencions

Les invencions de servei, realitzadespel treballador en compliment del seucontracte, pertanyen a l’empresari, peròsi l’aportació personal a la invenció i laimportància d’aquesta excedeix el con-tingut implícit o explícit del contracte, eltreballador inventor té dret a una gratifi-cació suplementària.

Les invencions d’explotació obtingu-des pel treballador gràcies a coneixe-ments adquir i ts en l ’empresa omitjançant l’ús de tecnologia de l’empre-sa poden ser apropiades per l’empresari,que ha de gratificar el treballador ambuna compensació econòmica justa fixa-da en atenció a la importància de l’inventi als mitjans i coneixements facilitats perl’empresa i les aportacions pròpies deltreballador. L’esmentada gratificació noés considerada com a salari ni ha de de-clarar-se a la Caixa Andorrana de Segure-tat Social.

Les altres invencions són propietat deltreballador.

Els drets d’explotació d’una obra li-terària, artística o científica creada peltreballador durant i en mèrits de la rela-ció laboral, es presumeixen cedits al’empresari llevat de pacte exprés. Elsdrets morals o personals són intransmis-sibles.

Secció II. El temps de laprestació

Article 35El temps de treball efectiu

1. La durada del treball s’entén de treballefectiu, excloent el temps emprat en elscanvis d’abillament i les interrupcions des-tinades al descans o als àpats, quan el tre-ballador no tingui obligació de romandreen el lloc de treball i pugui disposar lliure-ment del temps destinat a tal finalitat. Lesinterrupcions de caràcter ocasional, con-nexes al procés tècnic de producció, esconsideren com a treball efectiu.

2. El temps de presència que comportil’obligació del treballador de romandre enel lloc de treball, encara quecircumstancialment no realitzi cap tasca,es computa com a temps de treball efectiu.

Article 36El temps de treball a disposició del’empresa

El temps esmerçat pel treballador foradel lloc de treball a disposició de l’em-presa ja sigui mitjançant guàrdies loca-litzables o un altre sistema, no esconsidera com a temps de treball efectiuals efectes del còmput de la jornada legalde treball.

El temps efectivament treballat durantel període de treball a disposició de l’em-presa computa a tots els efectes com ajornada legal de treball.

El temps de disposició ha de ser pactatexpressament en el contracte i remune-rat amb una prima que en cap cas no potser inferior al 25% del salari pactat per lajornada legal de treball.

Article 37Desplaçaments

Els desplaçaments efectuats per raódel treball durant la jornada laboral, escomputen com a treball efectiu.

Tots els desplaçaments que es facindurant la jornada laboral s’han de feramb el vehicle de l’empresa, i si es fanamb el vehicle del treballador, l’empre-sari ha de satisfer-li les compensacionsque s’hagin pactat contractualment.

Llevat que s’estipuli en el contracte oque sigui usual en la classe de treball, eltemps emprat per desplaçaments del do-


micili al lloc de treball no es consideracom a treball efectiu.

Article 38La jornada de treball

1. La jornada legal ordinària:

En totes les empreses públiques o pri-vades, sigui quina sigui la seva natura, lajornada legal ordinària de treball per alstreballadors assalariats és de 40 horessetmanals de treball efectiu, distribuïdesen cinc jornades de vuit hores diàries.

Sempre i en tot cas, el règim de la jorna-da legal ordinària de treball s’entén senseperjudici de qualsevol altra jornada mésfavorable per al treballador, que pugui es-tablir-se per disposició legal o bé per con-veni entre l’empresari i el treballador.

L’empresari pot ordenar modificacionsd’horari de treball sempre que aquestesno variïn substancialment l’horari de tre-ball pactat. En cas contrari és necessari elconsentiment exprés del treballador.

2. Exclusions:

Resten exclosos del règim de jornadalegal, de les obligacions de control quedisposa l’article 43, i del règim de des-cans diari de l’article 44:

a) Els directors o gerents, i en general,els càrrecs de confiança de les empre-ses, els quals per la natura de llur tre-ball no poden estar subjectes a unaestricta limitació de la jornada. Han derespectar, però, el descans setmanalmínim d’una jornada completa.

b) Les persones empleades en el ser-vei domèstic, els vigilants de nit i elservei de porteria, que tenen fixat elseu domicili en el mateix lloc de tre-ball, que han de respectar, però, eldescans setmanal mínim d’una jorna-da completa.

Article 39Jornades especials

1. Còmput setmanal:

Mitjançant la corresponent clàusulaexpressa i escrita, la distribució horàriasetmanal pot ser variada de mutu acordentre empresari i treballador, sempreque no se sobrepassin les 10 horesdiàries i que es respecti una jornada dedescans setmanal completa.

L’escreix d’hores per damunt de les 40setmanals es considera com a hores ex-traordinàries.

Es considera nul tot pacte en què el tre-ballador accepti en el moment de la for-malització del contracte qualsevol canviunilateral d’horari per part de l’empresari.

2. Còmput trimestral o semestral:

En el supòsit que la natura del treball odel sector d’activitat econòmica no per-meti una distribució uniforme, o bé sis’estableix per contracte, el Govern, ambl’informe previ del Servei d’Inspecció deTreball, pot acordar el còmput trimestralo semestral, sempre que la mitjana calcu-lada sobre aquest període no sobrepassiles 40 hores ordinàries setmanals, que ladurada màxima diària no sobrepassi les10 hores i que es respecti el mínim d’unajornada de descans setmanal completa.

Per obtenir l’acord governamental ésnecessari adjuntar a la sol·licitud raona-da la planificació horària, trimestral o se-mestral prevista per als diferents torns detreball, a més dels altres requisits que espuguin establir reglamentàriament.

3. Còmput anyal:

En aquelles empreses de serveispúblics o d’interès públic, on per raó dela natura del servei no sigui possible unadistribució uniforme, el Govern, ambl’informe previ del Servei d’Inspecció deTreball, pot acordar el còmput anyal,sempre que la mitjana calculada sobreaquest període no sobrepassi les 40 ho-res ordinàries setmanals, que la duradamàxima diària no sobrepassi les 10 horesi que es respecti el mínim d’una jornadade descans setmanal completa.

S’exceptuen del règim de jornadamàxima diària els treballadors del ServeiAndorrà d’Assistència Sanitària i de laCreu Roja.

Article 40Jornada reduïda per contracte

El contracte de treball a temps parcials’ha de formalitzar per escrit, fixant elsdies naturals i les hores en què eltreballador ha de prestar els seus serveis.

Es considera nul tot pacte en què eltreballador accepti en el moment de laformalització del contracte qualsevol

canvi unilateral d’horari per part de l’em-presari.

Article 41Les hores extraordinàries

Els treballadors majors de 18 anys i elsempresaris poden pactar el treball en ho-res extraordinàries fins a un màxim de 15hores setmanals, de 60 hores en un mes ide 350 hores en un any quan es pro-dueixi alguna de les circumstànciessegüents:

Manca de personal suficient en l’em-presa per assegurar torns amb la jorna-da legal ordinària.Augment temporal de l’activitat em-presarial per raó de la situació del mer-cat.Supòsits extraordinaris o de força ma-jor.

Resta prohibit el treball en hores extra-ordinàries als menors de 18 anys, i a lesdones embarassades o durant el períoded’alletament.

La iniciativa del treball en hores extra-ordinàries correspon a l’empresari, i lalliure acceptació o denegació, llevat desupòsits extraordinaris o de força major,correspon al treballador.

És nul el pacte que impliqui la renún-cia del treballador al seu dret d’acceptaro no la prestació d’hores extraordinàries.

Article 42Còmput de les hores extraordinàries

El còmput de les hores extraordinàriess’efectua prenent com a base la jornadalegal ordinària de 40 hores setmanals. Enels contractes de treball a temps parciales pren com a base la jornada fixada con-tractualment.

1. Cada hora extraordinària treballadadóna dret al treballador a un incrementdel seu salari base en la forma següent:

a) Les quatre primeres hores extraor-dinàries setmanals, s’han de pagaramb un increment que no pot ser infe-rior al 25 per cent del salari horari.

b) Les següents quatre hores extraor-dinàries setmanals s’han de pagar ambun increment que no pot ser inferior al50 per cent del salari horari.

c) Les hores extraordinàries que sobre-passin les vuit hores setmanals s’han


de pagar amb un increment que nopot ser inferior al 75 per cent del salarihorari.

L’empresari, amb l’acord previ del tre-ballador, pot no satisfer en metàl·lic l’im-port de les hores extraordinàries icompensar-les amb hores de temps fes-tiu, amb els mateixos increments.

2. En el cas que el contracte estigui es-tablert en base a la jornada especial percòmput trimestral, semestral o anyal, leshores extraordinàries realitzades a la fidel període s’han de dividir en tres parts is’han de satisfer amb un increment que,com a mínim, ha de ser d’un 25 per centel primer terç, d’un 50 per cent el segonterç i d’un 75 per cent el darrer terç.”.

Article 43Planificació horària i llibre de treball

Totes les empreses han de tenir en unlloc visible per als treballadors el pla detreball horari de cada un d’ells o de cadatorn de servei, que fixa les hores de tre-ball a realitzar i el temps de descans od’àpats, i un llibre de treball, on s’ins-criuen les hores extraordinàries, els diesfestius treballats, les absències justifica-des i no justificades i la manca de pun-tualitat en el treball. En els supòsitsd’aplicació d’un còmput anyal, semestralo trimestral, les empreses han d’exposaren lloc visible el pla horari previst i ano-tar el practicat en el llibre de treball.

Els treballadors han de signar almenysuna vegada al mes el llibre de treball ensenyal de conformitat, i han de ser infor-mats de manera clara i amb un mínim decinc dies d’anticipació, llevat delssupòsits de modificació de torns per raóde baixa de treballadors o altres causesde força major, de qualsevol modificaciód’horaris, de manera que es respecti laseva vida privada i familiar.

Secció III. El descans

Article 44El descans diari

En aquelles jornades diàries superiorsa 6 hores, el treballador té dret a una in-terrupció o un descans d’almenys mitjahora.

Entre dues jornades de treball succes-sives ha d’haver-hi un descans d’al-menys deu hores.

Article 45El descans setmanal

El treballador té dret, com a mínim i entots els casos, a una jornada completa dedescans setmanal que és obligatòria i ir-renunciable.

El període de descans setmanal és fix inomés pot ser modificat d’acord entreles parts o per raons extraordinàries o deforça major.

Article 46Festes laborals

Els treballadors tenen dret als dies fes-tius del calendari laboral degudament re-munerats, d’acord amb les disposicionsvigents en cada moment i els usos i cos-tums de cada sector.

Ultra els dies esmentats, per convenientre les parts, en el cas que hi hagi un odos dies laborals entre festius es podenconsiderar els dits dies com a festius, i eltreballador ha de recuperar el temps detreball amb l’ampliació corresponentd’horari els dies posteriors o anteriors.En tot cas, per a la recuperació s’ha derespectar el dia de descans setmanalobligatori i la durada màxima diària detreball no pot excedir les 10 hores.

En el supòsit de treball en llocs di-ferents, alternatius o successius, corres-pon a l’empresari fixar els dies festiusparroquials de què gaudirà el treballa-dor, tenint en compte la seu social del’empresa o el lloc de treball del treballa-dor. En qualsevol cas el total anual dedies festius parroquials no pot ser infe-rior al nombre mínim de dies festiusfixats pel comú on es troba radicadal’empresa.

Secció IV. Les vacancesanuals

Article 47Del dret a vacances remunerades

Tota persona assalariada té dret a gau-dir d’unes vacances anuals remunera-des.

Article 48Obligatorietat de les vacances

Llevat del supòsit de resolució de la re-lació laboral, cas en el qual s’han de sa-tisfer amb la quitança, el gaudimentefectiu de les vacances és obligatori, i nos’hi pot renunciar.

Article 49Temps de gaudiment

Les vacances remunerades obli-gatòries són d’un mínim de 30 dies natu-rals per any, o bé de la part inferiorcorresponent al menor temps de relaciólaboral amb l’empresa, calculada a raóde dos dies i mig per mes.

Article 50Determinació del període

1. Correspon a l’empresari fixar elperíode anyal de vacances, d’acord ambles necessitats i l’organització de l’em-presa.

El període de vacances que corres-pongui a cada treballador ha d’inscriu-re’s en el pla horari i en el llibre de treballamb una anticipació mínima de 45 diesnaturals. El període fixat per a les vacan-ces no pot ser modificat llevat d’acordentre empresari i treballador.

2. Les vacances s’han de realitzar coma més tard dins el mes següent al terminid’un any després de la formalització delcontracte i així successivament per acada període anual.

Quan el treballador no tingui encaradret a efectuar la totalitat dels dies de va-cances en què l’empresa tanca habitual-ment amb aquesta finalitat, els diesefectuats de vacances que no li corres-ponguin es consideraran com un crèditper al treball futur. En el supòsit que larelació laboral es resolgués, l’empresarité dret a descomptar els dies de vacancespagats de més.

3. En el supòsit que el contracte es tro-bés suspès per baixa mèdica durant tot opart del període de gaudiment de les va-cances, l’empresari ha de traslladar elperíode de vacances no gaudit a un altremoment en què el treballador es trobid’alta.

4. Per acord entre empresari i treballa-dor, les vacances poden fraccionar-se.En tot cas, els fraccionaments no poden


sobrepassar la meitat de les vacancesque corresponguin al treballador, de ma-nera que aquest gaudeixi de l’altra meitatde forma continuada.

Article 51Retribució de les vacances

Per a la retribució de les vacances es téen compte la mitjana del salari globaldels darrers dotze mesos o de la totalitatdel període treballat, si fos inferior.

Secció V. Els permisos

Article 52Permisos retribuïts

El treballador té dret a absentar-se deltreball, percebent la totalitat del salaribase, per les causes i durant els terminissegüents:

1. Durant els 9 mesos següents a ladata del part, el progenitor que alimentiel seu fill està autoritzat a interrompre elseu treball amb aquesta finalitat durantdues hores diàries, que es poden distri-buir en dos períodes d’una hora cada un.En cas de fills bessons, la interrupció ésde tres hores.

2. Deu dies naturals en el cas de matri-moni; tres dies naturals en els casos demort del cònjuge, d’ascendents, descen-dents o col·laterals, ja siguin propis o delcònjuge; tres dies naturals també en casd’infantar l’esposa o d’adopció; dos diesen cas de malaltia greu o intervencióquirúrgica del cònjuge, d’ascendents,descendents o col·laterals.

3. Un dia en cas de canvi de domicili,dins un any natural.

4. El temps necessari perquè eltreballador pugui complir les obliga-cions cíviques o socials imposades per lallei o reconegudes pel costum.

5. Sis dies o dotze mitges jornades dinsun any natural perquè el treballador pu-gui assistir als exàmens o proves quehagi de realitzar per motius de formació.En aquest cas l’absència s’ha de notificaramb una antelació mínima d’una setma-na.

En els supòsits compresos als apartats1, 2 i 5, l’empresari pot exigir el certificatjustificatiu corresponent.

Article 53Permisos no retribuïts

El treballador té dret a absentar-se deltreball, sense percebre, però, el salari, iho ha de notificar prèviament a l’empre-sa, per les causes i durant els terminissegüents:

Cinc dies naturals complementaris enel cas de matrimoni; dos dies naturalscomplementaris en els casos de mort delcònjuge, d’ascendents, descendents ocol·laterals, o d’infantar l’esposa; dosdies naturals complementaris en cas demalaltia greu o intervenció quirúrgicadel cònjuge, d’ascendents, descendentso col·laterals.

Dos dies o quatre mitges jornades dinsun any natural per assumptes de cairepersonal. En aquest cas l’absència s’hade notificar amb una antelació mínimad’una setmana.

Quatre dies o vuit mitges jornadesdins un any natural per assistir alsexàmens o proves que el treballadorhagi de realitzar per motius de formació.En aquest cas l’absència s’ha de notificaramb una antelació mínima d’una setma-na i l’empresari pot exigir el certificat jus-tificatiu corresponent.

Capítol VIII. La prestació del’empresari

Secció I. Disposicionsgenerals

Article 54La prestació de l’empresari

L’empresari està obligat a pagar pun-tualment el salari, a donar ocupació altreballador en les condicions, el lloc i eltemps convinguts, a abstenir-se de dirqualsevol cosa o fer qualsevol acte queofengui la dignitat del treballador o queobstaculitzi el lliure desenvolupamentde la seva personalitat, a complir la nor-mativa d’immigració i les mesures de se-guretat i d’higiene pertinents, i, en totcas, les mesures establertes per la OIT re-conegudes al Principat.

En el moment de satisfer el salari, dedonar instruccions, d’organitzar el tre-ball o de proveir els treballadors delsmitjans necessaris per al desenvolupa-

ment de la tasca, l’empresari ha de res-pectar els principis d’igualtat i de no dis-criminació i proveir cada treballador delmaterial adequat per a la tasca que hagide fer.

L’empresari té un deure especial deprotecció i ha de tenir coneixement dellloc i de les condicions de treball, i asse-gurar-se que aquest es desenvolupa deforma segura per al treballador i formar-lo sobre la normativa de seguretat que hade respectar.

Article 55El poder de direcció

L’empresari té la facultat d’organitzarel treball a l’empresa, dictant els regla-ments interns necessaris i les ordres oinstruccions adequades als treballadors iho ha de fer sempre seguint els principisd’igualtat de tracte, de prohibició de l’ar-bitrarietat i de no discriminació.

En ordenar els treballs l’empresari had’assegurar-se que cada treballador co-neix el risc existent en el seu treball i had’assignar les tasques tenint en comptel’edat i les qualitats del treballador aixícom la seva capacitat psíquica i física perdesenvolupar-les sense perill per a laseva salut o integritat, la dels altres tre-balladors o de tercers. Aquest preceptes’ha d’observar especialment en cas detreballadores embarassades o en períoded’alletament que, endemés, resten sub-jectes a les mateixes limitacions que dis-posa l’article 82 per als menors de 18anys.

Quan la natura del treball no comportila seva execució en llocs diferents, alter-natius o successius, l’empresari té dret acanviar el treballador de lloc de treballquan per motius d’organització o permanca de personal es consideri necessa-ri, sempre que el canvi de lloc no afecti ladignitat del treballador o comporti unareducció important de la seva responsa-bilitat o càrrec en l’empresa. En qualse-vol cas el canvi de lloc de treball no potcomportar una reducció salarial.


Secció II. El salari

Article 56El salari

1. Es considera salari la remuneració oel guany que l’empresari lliura a l’assala-riat com a contraprestació dels seus ser-veis. Tenen també la consideració desalari els complements, les primes, lesgratificacions i les altres remuneracionsen espècies, llevat de les liberalitats del’empresa.

2. Als efectes de la present Llei es con-sidera salari base el corresponent a la jor-nada legal ordinària de treball, o en elcas de jornada reduïda per contracte, ales hores ordinàries de treball.

El salari base per hora no pot ser infe-rior al mínim legal.

3. El salari global està integrat pel sala-ri base i tots els altres conceptes retribu-tius que l’empresari pagui al treballador.

4. No tenen la consideració de salariles propines o gratificacions dels clientsde l’empresa al treballador.

Article 57Classes de salari

El salari pot pactar-se:

1. Per unitat de temps: horari, diari,setmanal, quinzenal o mensual.

2. Per unitat d’obra: la contractacióque comporti el pagament del salari perunitat d’obra s’ha de fer per escrit men-cionant els criteris objectius per a la sevadeterminació.

3. Salaris mixtos: es pot pactar un sala-ri mixt per unitat de temps i per unitatd’obra, mitjançant primes, incentius ocomissions, però ha de fer-se per escrit.

Article 58Salaris en efectiu i en espècie

La pensió alimentària i l’allotjamentproveït per l’empresari formen part delsalari. El seu valor en diners, que no potser superior al vint per cent del salarimínim, és determinat pel Govern en elmoment de fixar el salari mínim. Llevatdel supòsit de resolució de la relació la-boral, no es pot efectuar la substitucióper salari en efectiu de l’habitació o de lapensió alimentària, sense l’acord de lesparts.

Si en el moment de la contractaciós’havien pactat avantatges materials i eltreballador no desitja continuar-ne gau-dint, ha de notificar a l’empresari amb unpreavís de quinze dies la seva voluntatde deixar-ne de gaudir i té dret a rebre’nel valor equivalent en salari en efectiu.

El salari en espècie forma part del sala-ri a l’hora de calcular altres aspectes retri-butius.

Article 59Càlcul del salari

En la jornada legal el salari mensualcorrespon a l’import resultant de multi-plicar el salari horari per 40 hores i per 52setmanes i dividir la xifra resultat entredotze mesos.

En la jornada legal el salari per horaefectiva de treball correspon a l’importresultant de multiplicar el salari mensualper 12 mesos i dividir el resultat entre 52setmanes i entre 40 hores.

El mateix procediment s’aplica sempreque sigui possible i analògicament a lesjornades reduïdes o especials.

L’import del salari d’un dia de treballefectiu correspon al salari horari multi-plicat pel nombre d’hores treballades enun dia.

A efectes del càlcul del salari degut pervacances, s’entén que el salari correspo-nent a un dia natural és el salari mensualdividit entre 30 dies.

Article 60Lloc, temps i formalitats del pagament

1. Lloc del pagament: el salari s’ha desatisfer al treballador en el lloc on radical’empresa o en el domicili bancari que eltreballador indiqui, si ho prefereix.

2. Temps del pagament: el salari s’hade satisfer seguint el principi de post-re-muneració, per feina realitzada.

L’empresari està obligat a pagar el sa-lari dins els tres dies naturals següents ala fi del període de pagament que s’hagipactat. En qualsevol cas, el pagament delsalari no pot tenir una periodicitat supe-rior a un mes. L’empresari pot efectuarpagaments a compte del salari, i ha deconservar els documents acreditatiuscorresponents.

3. Formalitats del pagament: sigui qui-na sigui la periodicitat del pagament,l’empresari ha d’entregar al treballador elbutlletí de salari especificant individual-ment els diferents conceptes retribuïts.El treballador l’ha de signar i l’empresariha de conservar la còpia durant unperíode mínim de tres anys.

En el butlletí de salari s’ha de fer es-ment detallat dels conceptes següents:salari base, hores extraordinàries, pri-mes, comissions, avantatges materials,festes laborals retribuïdes, vacances re-tribuïdes i qualsevol altre concepte queformi part del salari global.

Sense perjudici que la prova s’aportiper altres mitjans, el butlletí de salari tévalor probatori de l’existència o la in-existència dels diferents conceptes retri-butius, i del seu import.

Article 61El salari mínim

El salari mínim és la remuneració o elguany per unitat horària que l’empresariha de satisfer obligatòriament al treballa-dor en tots els supòsits, fins i tot enaquells contractes per obra determinada.

El salari mínim interprofessional ésfixat periòdicament, i com a mínim uncop per any, pel Govern i no es pot em-bargar, llevat que el deute que original’embargament provingui de l’impaga-ment de pensions alimentàries.

Article 62Salari mínim dels menors

El salari mínim horari dels treballadorsmenors de 18 anys pot ser inferior al sa-lari mínim al què es refereix l’article an-terior, en els percentatges següents:

20 per cent pels treballadors de 14 i 15anys.15 per cent pels de 16 anys.10 per cent pels de 17 anys.

No es pot aplicar, però, l’esmentadareducció si el menor justifica que comptaamb vuit mesos de pràctica professionalen la branca d’activitat en què ha estatcontractat.

Article 63Plus de nocturnitat

Les hores treballades durant el tempscomprès entre les 22 hores i les 6 hores


de l’endemà, tenen la consideració detreball nocturn i, excepte en els casos enquè el salari s’hagi convingut per escrittenint en compte aquesta circumstància,s’han de pagar amb un increment mínimd’un 20 per cent sobre el salari ordinari.

Article 64Retribucions complementàries

Ultra el salari base, l’empresari potpactar amb el treballador el pagament deretribucions complementàries com a pa-gues extraordinàries de desembre o al-tres mesos, participació en els beneficis,comissions, dietes o despeses de viatge,plus de transport, primes d’antiguitat, depuntualitat, de torn, de disponibilitat, denocturnitat, o altres. Totes elles tenen laconsideració de salari i integren el salariglobal.

Secció III. Protecció del salari

Article 65Pagament del salari

L’empresari està obligat a pagar pun-tualment el salari, en la forma descrita al’article 60 anterior, amb la periodicitatconvinguda, ja sigui mensual, quinzenal,setmanal o diària, i com a més tard dinsels tres dies naturals següents a la fi delperíode considerat. En el cas de resolu-ció de la relació laboral, l’import de la li-quidació ha de fer-se efectiu dins els tresdies naturals següents al moment en quèaquella resolució prengui efecte.

El retard en el pagament del salari o laliquidació produeix interessos legals apartir del moment de l’impagament,sense necessitat de denunciar la mora.

L’empresari té l’obligació de satisfer elsalari al treballador en el lloc, la forma iles condicions pactades malgrat que nohi hagi contraprestació, quan aquestamanca d’activitat sigui imputable a l’em-presari.

Article 66Privilegis del salari

Les sumes degudes als treballadorsper una empresa amb expedient d’arran-jament judicial o de fallida, tenen la con-sideració de crèdit privilegiat. Lesindemnitzacions per comiat es consi-deren com a crèdit ordinari.

En cas de procediment concursal elpagament dels conceptes deguts als tre-balladors segueix l’ordre següent:

1. Salari base degut2. Hores extraordinàries degudes3. Vacances i festius deguts4. Primes i altres revinguts deguts5. Interessos dels conceptes anteriors6. Indemnitzacions per comiat7. Interessos de les indemnitzacions

Secció IV. Liberalitats del’empresa

Article 67Liberalitats de l’empresa

Ocasionalment i excepcionalmentl’empresari pot gratificar el treballadorde manera unilateral i voluntària.

A manca de prova del caràcter ocasio-nal, voluntari i deslligat de les obliga-cions retributives, legals, convencionalso unilaterals consolidades, la gratificacióes considera com a retribució comple-mentària i forma part del salari global.

Capítol IX. El règim de SeguretatSocial

Article 68L’afiliació

L’empresari té l’obligació d’afiliar eltreballador des de l’inici de la relació la-boral, inclòs el període de prova, alrègim de la Seguretat Social, i efectuarles declaracions i pagar les cotitzacionsd’acord amb les disposicions vigents.

Capítol X. Extinció del contracte detreball

Secció I. Extinció delcontracte

Article 69Extinció

El contracte s’extingeix en els casossegüents:

1) Per expiració del termini o acaba-ment de l’obra per al qual s’ha pactat. Si,expirat el termini o acabada l’obra, conti-nuen les prestacions, el contracte s’enténprorrogat per temps indefinit llevat ques’hagi establert altra cosa per escrit.

2) Per mutu acord de les parts. L’expi-ració del contracte per acord de les partsha de fer-se constar obligatòriament enla quitança.

3) Per mort o incapacitat total perma-nent del treballador per dur a terme latasca contractada. En el cas de resolucióde la relació laboral per mort deltreballador, la quitança laboral s’ha depagar a qui tingui la custòdia dels fillsmenors d’edat, sense perjudici del dretdels hereus testamentaris o legals d’exer-citar les accions que corresponguin con-tra qui ho hagi rebut.

En el seu defecte, la quitança ha de di-positar-se judicialment en el terminimàxim de 8 dies naturals a partir de ladata del coneixement de la defunció.

4) Per mort o incapacitat de l’empresa-ri persona física, sempre que comporti eltancament de l’empresa. En el cas ques’hagi decidit de mala fe el tancament del’empresa, la resolució del contractedóna lloc a la indemnització per acomia-dament injustificat.

5) Pel transcurs del termini màxim desuspensió per raó de privació de lliber-tat.

6) Per declaració de fallida de l’empre-sari.

7) Per cas fortuït o força major queprovoqui el tancament de l’empresa ambimpossibilitat absoluta de reprendre l’ac-tivitat laboral o per haver transcorregutel termini de tres mesos de suspensió percas fortuït o força major que n’impossibi-litava temporalment l’activitat. En aquestdarrer supòsit, si es reprèn l’activitat dinsel termini d’un any des de l’inici de lasuspensió, l’empresari ha de formalitzarun nou contracte de treball amb el tre-ballador tenint en compte l’antiguitat i enles mateixes condicions que l’anterior, siaquest així ho sol·licita.

8) Pels supòsits a què fa referència lasecció II següent.


Secció II. Rescissió delcontracte

Article 70Acomiadament del treballador

1. Llevat dels supòsits exclosos per lapresent Llei, l’empresari pot acomiadarel treballador mitjançant preavís i/ocompensació econòmica, en els contrac-tes per temps indefinit d’acord amb elque preveuen els apartats següents:

a) Durant els sis primers mesos delcontracte, sense necessitat de preavís,mitjançant el pagament d’una com-pensació econòmica equivalent al sa-lari de quinze dies. Si el comiat esprodueix en període de prova, la com-pensació ha de ser a raó d’un dia i migper mes treballat.

b) Transcorreguts els sis primers me-sos, mitjançant un preavís a raó d’undia per mes treballat fins a un màximde 90 dies i el pagament, ensems, d’u-na compensació econòmica equiva-lent al salari d’un dia i mig de treballefectiu per cada mes treballat, fins a unmàxim de 270 dies.

2. L’empresari pot acomiadar eltreballador, llevat dels supòsits exclososper la present Llei, mitjançant el preavís ila meitat de la compensació econòmicafixades a l’apartat 1 anterior si concorreuna de les següents causes:

a) Ineptitud sobrevinguda del treballa-dor acabat el període de prova, enproduir-se una inhabilitat o manca defacultats professionals que té com aorigen la persona del treballador per ala realització de les tasques essencialsdel seu treball.

b) Manca d’adaptació del treballador ales modificacions tècniques operadesen el seu lloc de treball, quan aquestscanvis siguin raonables i hagin trans-corregut com a mínim tres mesos desque es va introduir la modificació.

c) Quan existeixi la necessitat objecti-vament acreditada d’amortitzar llocsde treball per causes econòmiques,tècniques, organitzatives o de produc-ció. En aquest cas el comiat no potafectar a més d’un 10% dels treballa-dors en cada centre de treball en unperíode de sis mesos.

Als efectes d’aquest apartat s’entén percauses econòmiques les que tinguin coma finalitat contribuir a la superació de lessituacions econòmiques negatives del’empresa que no puguin raonablementsuperar-se amb mesures alternatives iper causes tècniques, organitzatives o deproducció les que tinguin com a finalitatla superació de les dificultats que impe-deixin el bon funcionament de l’empre-sa, ja sigui per la seva posiciócompetitiva al mercat ja sigui per exigèn-cies de la demanda, a través d’una millororganització dels recursos, encara queno hi hagi una situació econòmica nega-tiva.

Amb aquesta finalitat, l’empresarihaurà de justificar per mitjà d’un informeeconòmic, realitzat per un auditor degu-dament autoritzat a exercir la seva pro-fessió, que evidenciï les causes abansesmentades.

La manca de prova de la causa al·lega-da, el fet que aquesta no sigui considera-da suficient o la manca d’establimentd’aquest informe, converteix el comiaten improcedent i dóna lloc a la indem-nització prevista a l’article 76.

Article 71El preavís al treballador

El preavís previst a l’article anteriors’ha de notificar per escrit mitjançant car-ta certificada amb avís de recepció omitjançant l’entrega directa al treballadorque ha de signar-ne la recepció amb lamenció de la data, o en presència de tes-timonis si es nega a signar. En el supòsitde l’apartat 2 de l’article anterior, hauràd’esmentar amb concreció la causa quemotiva el comiat i s’haurà d’exhibir a l’as-salariat l’informe previst al mateix article.

El termini de preavís es computa a par-tir de la recepció i, en cas de baixa mèdi-ca del treballador o si aquest està devacances, queda en suspens, i es compu-ta la resta del termini que manqui a partirdel moment de l’alta mèdica o de la rein-corporació al lloc de treball.

Durant el termini de preavís eltreballador pot absentar-se del treballdues hores diàries consecutives, en prin-cipi i llevat d’altre acord, a l’inici o al finalde la jornada, amb la finalitat de buscaruna nova col·locació. Tanmateix, l’em-presari pot autoritzar el treballador a ab-

sentar-se durant un temps superior i finsi pot satisfer la totalitat del salari corres-ponent al període de preavís i la com-pensació econòmica prevista; desd’aquell moment queda resolta la relaciólaboral.

El càlcul de l’import del salari d’un diade treball efectiu s’efectua d’acord ambel que disposa l’article 59.

La infracció a la normativa del presentarticle dóna lloc únicament a la indem-nització establerta a l’article 76 per l’aco-miadament fet en forma indeguda.

En el supòsit que una treballadora em-barassada rebi carta d’acomiadamentamb preavís haurà de notificar a l’empre-sari que està embarassada, en el terminimàxim de 15 dies, per mitjà de qualsevolconducte fefaent dels previstos a l’article74 adjuntant un certificat mèdic que aixího acrediti. Un cop efectuada la notifica-ció esmentada, l’avís d’acomiadament esconsiderarà nul i sense efecte.

Article 72Acomiadament justificat deltreballador

L’empresari pot acomiadar el treballa-dor, sigui quina sigui la modalitat delcontracte de treball, sense necessitat depreavís ni obligació de satisfer cap com-pensació econòmica, quan concorri unade les causes següents:

1. La comissió d’un acte de frau,deslleialtat o abús de confiança enversl’empresari o incompliment de l’obliga-ció de no competència o del pacte de de-dicació exclusiva.

2. La causació de perjudicis materialsgreus, o lleus però reiterats, ocasionats al’empresari amb voluntarietat o per im-prudència greu.

3. L’embriaguesa o la drogoaddiccióhabituals.

4. La provocació freqüent i injustifica-da de baralles amb els companys de tre-ball.

5. La manca de puntualitat greu i reite-rada en el treball.

6. La disminució voluntària en el ren-diment durant el treball, evidenciadamitjançant elements objectius.


7. L’abandó del treball per un períodesuperior a tres dies laborables consecu-tius sense causa justificada.

8. La falta d’assistència al treball durantdeu dies alterns, dins els darrers sis me-sos i sense causa justificada.

9. La manca d’assistència per un termi-ni superior a cinc dies naturals consecu-tius, per la detenció governativa ojudicial del treballador, d’acord amb elque disposa l’article 22.

10. La injúria greu vers l’empresari oencarregat o vers la seva família.

11. En general, mancaments greus ales obligacions relatives al bon ordre, ladisciplina de l’empresa, la seguretat i lahigiene en el treball o a l’execució delcontracte.

L’avís de comiat ha de fer-se exposantla seva causa, mitjançant carta certificadaamb avís de recepció o mitjançant l’en-trega directa al treballador que ha designar-ne la recepció amb la menció dela data i, si aquest es nega a signar, enpresència de testimonis.

L’acomiadament injustificat dóna llocúnicament a les indemnitzacions de l’ar-ticle 76.

Article 73Desistiment del treballador

El treballador pot desistir del contracteen els casos següents:

1. Durant el període de prova, sensenecessitat de preavís.

2. En els contractes per durada inde-terminada, mitjançant un preavís de deudies, si porta menys d’un any a l’empre-sa, i de deu dies més un dia per mes tre-ballat, fins un màxim de quaranta-cincdies, si porta més d’un any al servei del’empresa.

3. El transcurs del termini de set diesde suspensió per raó de cas fortuït o for-ça major que impossibiliti temporalmentl’activitat, mitjançant la comunicació cor-responent a l’empresari amb menció dela causa de resolució.

4. En els contractes per durada indefi-nida, en arribar a l’edat de 65 anys, perjubilació, mitjançant la comunicació cor-responent a l’empresari amb un mes depreavís.

Article 74El preavís a l’empresari

El preavís s’ha de notificar per escritmitjançant carta certificada amb avís derecepció o mitjançant l’entrega directa al’empresari que ha de signar-ne la re-cepció amb la menció de la data, i siaquest es nega a signar, en presència detestimonis.

El termini de preavís es computa apartir de la recepció de la notificació.

Efectuada la comunicació de desisti-ment, l’empresari i el treballador poden,de mutu acord i per escrit, reduir el ter-mini legal de preavís. En el supòsit quel’empresari no vulgui que el treballadortreballi durant tot o part del període depreavís, li ha de satisfer en la quitança latotalitat del salari corresponent al ditperíode.

La manca de preavís, per part del tre-ballador, pot ser considerada per l’em-presari com a abandó del lloc de treball.

Article 75Desistiment justificat del treballador

El treballador pot rescindir unilateral-ment i sense preavís el contracte, siguiquina sigui la seva modalitat, en elssupòsits següents:

1. L’incompliment per part de l’empre-sari de les mesures de seguretat i higieneen el treball, o l’exposició del treballadora un risc superior a l’estricte que sigui in-herent a l’exercici de la seva professió.

2. L’exigència de treball diferent a l’es-tipulat, salvats els supòsits extraordinariso d’urgència.

3. La falta o retard injustificat en el pa-gament del salari.

4. La manca d’afiliació del treballadora la Caixa Andorrana de Seguretat Socialo el falsejament per l’empresari de lesdeclaracions cursades a aquella.

5. L’incompliment greu del contracteper part de l’empresari.

6. El perjudici dolós o per imprudèn-cia greu ocasionat per l’empresari o elsseus representants al treballador.

7. En general qualsevol acte de l’em-presari o dels seus representants que dequalsevol manera sigui greument vexa-

tori per al treballador o ofengui la sevadignitat com a persona.

El desistiment ha de fer-se amb expo-sició de la seva causa, mitjançant cartacertificada amb avís de recepció omitjançant l’entrega directa a l’empresarique ha de signar-ne la recepció amb lamenció de la data, i si aquest es nega asignar, en presència de testimonis.

La concurrència de qualsevol delssupòsits esmentats dóna dret al treballa-dor a exigir la indemnització correspo-nent al comiat injustificat, així comaquelles altres previstes en la presentLlei. La inexistència dels motius esmen-tats en el present article pot ser conside-rada per l’empresari com desistimentunilateral del treballador.

Excepcionalment, quan el desistimenttingui com a causa un acte de discrimina-ció per raó de naixement, raça, sexe,orientació sexual, origen, religió, opinióo qualsevol altra condició personal o so-cial, així com d’afiliació, o no, a un sindi-cat, el treballador pot optar per laindemnització de què fa esment elparàgraf anterior o bé exigir el reintegra-ment a l’empresa amb la reparació del’acte discriminatori i la indemnitzaciódel perjudici ocasionat, que fixa la juris-dicció corresponent.

Capítol XI. Indemnitzacions

Article 76Indemnitzacions

1. L’acomiadament fet en forma inde-guda, l’acomiadament improcedent i l’a-comiadament injustificat comporten, enels contractes per durada indeterminada,una indemnització al treballador no infe-rior a un mes i mig de salari per any deservei a l’empresa, que és fixada per lajurisdicció competent.

En el supòsit de comiat improcedentde l’article 70.2, l’empresari, dins els 5dies següents als que esdevingui fermala decisió judicial que així ho declari, potdonar l’opció al treballador de reinte-grar-se a l’empresa i en el supòsit queaquest accepti no ha de satisfer-li la in-demnització fixada en el paràgraf ante-rior.

2. En els contractes per durada o obradeterminada la resolució del contracteper part de l’empresari amb anterioritat


al termini fixat, llevat dels casos de co-miat procedent, de comiat justificat, demutu acord de les parts o d’extinció delcontracte per cas fortuït o força major,comporta l’obligació d’aquest de satisferuna indemnització pels danys i els perju-dicis ocasionats al treballador que ésfixada per la jurisdicció competent. Enqualsevol cas la indemnització de danysi perjudicis no pot ser inferior ni a la in-demnització per comiat injustificat ques’hauria d’haver donat en un contracteper durada indeterminada, ni a l’equiva-lent a tres mesos de salari per any queresti per transcórrer de la relació pacta-da.

3. Excepcionalment, sigui quina siguila modalitat del contracte, en cas de falli-da o cessació de pagaments, el treballa-dor té dret a la compensació econòmicaprevista a l’article 70.2.

4. En tots els casos, l’acomiadament in-justificat, improcedent o fet en forma in-deguda d’una treballadora embarassadacomporta una indemnització no inferiora tres mesos de salari per any de servei al’empresa. Per fixar la quantia de la in-demnització cal tenir present el perjudicieconòmic que es pugui derivar de lamanca de percepció del salari i de lesprestacions de la Caixa Andorrana de Se-guretat Social corresponents al descansper maternitat, així com a les eventualsdespeses farmacèutiques i sanitàriesque, com a conseqüència d’una pèrduade drets a la Caixa Andorrana de Segure-tat Social, hagi de satisfer la treballadora.

5. En el supòsit de l’apartat anterior oen el cas que el comiat del treballadorconstitueixi un acte de discriminació perraó de naixement, raça, sexe, orientaciósexual, origen, religió, opinió o qualse-vol altra condició personal o social, od’afiliació, o no, a un sindicat, el treballa-dor pot optar per la indemnització quecorrespongui d’acord amb els paràgrafsanteriors o bé exigir el reintegrament al’empresa amb la reparació de l’acte dis-criminatori i la indemnització del perju-dici ocasionat, que fixa la jurisdicciócompetent.

6. Als efectes del present article s’en-tén com a salari mensual la mitjana delsalari global percebut durant els darrersdotze mesos o de la totalitat del períodetreballat, si fos inferior.

Capítol XII. Liquidació

Article 77Quitança

Resolt el contracte, en el terminimàxim de tres dies naturals, l’empresariha d’oferir al treballador el pagament detots els conceptes laborals i ho ha de re-flectir en un document o quitança, estèsper duplicat, que han de signar l’empre-sari i el treballador. En la quitança s’had’esmentar si el contracte s’ha resolt permutu acord i s’ha d’individualitzar l’im-port de tots els conceptes que s’hagin desatisfer, com la compensació econòmicaper comiat, salari degut, hores extres, va-cances, festius, primes, comissions ven-çudes, la menció d’aquelles per vèncer,encara que no se sàpigui el seu import, lapart proporcional de pagues extres o al-tres conceptes meritats en el decurs de larelació laboral.

En cas de desacord en qualsevol delsconceptes liquidats, la quitança se signapels altres en què hi hagi acord, i l’em-presari, en el termini màxim de tres dieshàbils següents al de l’oferiment de la li-quidació, ha de consignar judicialment isense condicions, a disposició del trebal-lador, l’import que creu que corresponpels conceptes discutits. L’acceptacióper part del treballador de la quantitat di-positada no implica renúncia a reclamarla resta que consideri deguda.

Article 78El certificat de serveis prestats

L’empresari està obligat a lliurar al tre-ballador, a demanda seva, el certificat deserveis corresponent on consti el tempsque ha treballat a l’empresa i la categoriaprofessional o la classe de treball o ser-vei prestat, al qual no es pot afegir capmés informació llevat d’acord entre lesparts.

Capítol XIII. El treball dels menors

Article 79El treball dels menors

Sense excepció de cap mena, restaprohibida la contractació i la prestacióde qualsevol treball, remunerat o gratuït,als menors de 14 anys.

Els menors d’edat que tinguin 14 o 15anys no poden exercir cap activitat labo-ral durant el període escolar. Poden tre-

ballar durant els períodes de vacancesescolars, fins a un màxim de dos mesosper any, sempre que es tracti de treballslleugers i que no siguin nocius per al seudesenvolupament físic o moral, però hand’efectuar almenys 15 dies naturals i con-secutius de vacances d’estiu, i la meitatdel temps escolar de vacances en els al-tres períodes.

Sense perjudici del que disposa l’apar-tat anterior, els menors de 14 i 15 anyspoden efectuar un aprenentatge laboraldins el marc d’un programa de formaciósòcioeducativa, integrat al calendari i ho-rari escolar i tutelat pels ministeris com-petents en matèria d’ensenyament ibenestar, fins a la fi de l’escolaritat obli-gatòria.

Els menors que tinguin 16 o 17 anyspoden exercir treballs adequats a la sevaedat, de caràcter lleuger, i que no siguinnocius per al seu desenvolupament físico moral.

Als efectes del present article s’enténper treballs lleugers o de caràcter lleugertots els treballs que per raó de la pròpianatura de les tasques que impliquen i lescondicions particulars en què hagin derealitzar-se:

a) No puguin perjudicar la seguretat,la salut o el desenvolupament dels in-fants.

b) No afectin l’assiduïtat escolar, laseva participació en programes d’o-rientació o de formació professionalso les seves aptituds per aprofitar l’en-senyament que rebin.

Article 80Jornada laboral

Els menors que tinguin 14 o 15 anysno poden treballar més de 6 horesdiàries, amb una interrupció d’almenysuna hora al dia i amb un període de des-cans setmanal d’almenys dos dies conse-cutius.

Els menors que tinguin 16 o 17 anysno poden treballar més de 8 horesdiàries, amb una interrupció d’almenysuna hora al dia i amb un període de des-cans setmanal d’almenys dos dies conse-cutius.

En tots els casos entre jornada i jorna-da de treball els menors han de gaudir


d’un descans mínim d’almenys 12 horesconsecutives.

Article 81Forma del contracte

1. El contracte de menors, deguda-ment establert en un imprès oficial queés facilitat pel Servei d’Inspecció de Tre-ball, el signen l’empresari i el represen-tant legal del menor, o el propi menor, siés emancipat, i es presenta al Serveid’Inspecció de Treball per a la seva apro-vació junt amb els documents següents:

a) Aquells que acreditin la identitat il’edat del menor.

b) El certificat mèdic, llevat del cas detreballs de menors escolaritzats a An-dorra, lliurat per un metge del Princi-pat, que acrediti que el menor nopateix cap malaltia que desaconselli eltreball sol·licitat.

c) En el cas de menors estrangers, l’au-torització d’immigració del menor i ladel seu representant legal.

2. El menor de 18 anys ha de sotme-tre’s a un examen mèdic amb unafreqüència mínima anyal. L’empresari hade mantenir arxivats els certificatsmèdics, a disposició de l’autoritat laboralque ho sol·liciti, durant un període detres anys.

Article 82Limitacions a la jornada laboral

1. Resta prohibit als menors de 18 anystreballar durant la nit, amb excepció d’a-quells treballs que tradicionalment esdesenvolupen en horari nocturn, que esregeixen per les disposicions relatives alcontracte d’aprenentatge.

Als efectes del que prescriu el presentarticle, s’entén per nit el període com-près entre les 22 hores i les 8 hores del’endemà.

2. En tot cas, queda absolutament pro-hibit, sense excepció, el treball en horesextraordinàries als menors de 18 anys.

3. Resten prohibits als menors de 18anys els treballs perillosos. Es consi-deren perillosos i resten prohibits alsmenors de 18 anys aquells treballs:

a) Que superen objectivament les se-ves capacitats físiques o psicològi-ques.

b) Que presentin riscs d’accident elsquals es pugui suposar que els jovesper la seva manca de consciència res-pecte de la seguretat o per la sevamanca d’experiència o de formació,no puguin identificar-los o prevenir-los.

c) Que puguin implicar una exposiciónociva a agents tòxics, cancerígens,que produeixin alteracions genètiqueshereditàries, que tinguin efectes ne-fasts per al fetus durant l’embaràs otinguin qualsevol efecte nefast ocrònic per a l’ésser humà.

d) Que puguin implicar una exposiciónociva a radiacions.

e) Que posin en perill la seva salut perexposar-los al fred o la calor extrems,a sorolls o a causa de vibracions.

f) En general, els procediments i tre-balls que impliquin riscs específics pera la seguretat, salut i el desenvolupa-ment, derivats de la manca d’expe-riència, de la inconsciència davant elsriscs existents o virtuals, o el desenvo-lupament encara incomplet dels joves.Es consideren procediments i treballsque poden comportar riscs específics:

Els que impliquen una exposició noci-va a agents físics, biològics i químics.

La fabricació i/o manipulació d’explo-sius, de gasos -comprimits, liquats o dis-solts-, de recipients que continguinagents químics tòxics, corrosius o explo-sius.

Els que impliquen relació amb recin-tes d’animals ferotges o verinosos i ambel sacrifici industrial d’animals.

Els treballs a una determinada alçadao que impliquen riscs d’enderroc o tre-balls de tipus elèctric d’alta tensió o elsque tenen un ritme de treball condicio-nat per màquines o són remunerats enfunció del resultat.

4. S’exceptuen de la prohibició elscontractes d’aprenentatge en aquellssupòsits en què l’activitat o treball siguiimprescindible per a l’adquisició dels co-neixements o la formació específica d’unofici o professió i que, sota la vigilànciaespecial de l’empresa respecte a la segu-retat i salut del menor, aquest aprengui, amés dels coneixements de l’ofici o pro-

fessió, a identificar els riscs i a prendremesures de prevenció.

Títol III. Contractesespecials

Capítol I. El contracted’aprenentatge

Article 83El contracte d’aprenentatge

Mitjançant el contracte d’aprenentat-ge, l’empresari s’obliga a ensenyar demanera tècnica i pràctica, un ofici o untreball, a un menor d’edat o un major dis-capacitat, utilitzant a la vegada el treballde l’aprenent, a qui sempre ha de retri-buir, i tenint una especial cura d’aquesten l’elecció de les tasques encomanadesde manera que siguin realitzades amb to-tal seguretat.

Les normes del present títol serand’aplicació a aquells contractes d’apre-nentatge que no siguin regulats per unallei específica.

Article 84Durada del contracte

El contracte d’aprenentatge es forma-litza per una durada determinada que nopot ser inferior a sis mesos ni excedir elsdos anys. El servei competent de Governpot, de manera motivada, autoritzar con-tractes d’aprenentatge per una duradainferior o superior.

El contracte es perllonga per la duradapactada fins i tot si el menor arriba a lamajoria d’edat, llevat que aquest opti perla seva resolució mitjançant un preavísd’almenys 15 dies.

Article 85Forma del contracte d’aprenentatge

El contracte d’aprenentatge, establerten un imprès oficial facilitat pel Serveid’Inspecció de Treball, el signen l’em-presari i el representant legal de l’apre-nent, o el propi aprenent si està capacitatper signar-lo, i es presenta al Serveid’Inspecció de Treball per a la seva apro-vació, junt amb la documentació acredi-tativa dels següents extrems:

1. La identitat i l’edat de l’aprenent.


2. El certificat mèdic lliurat per un met-ge del Principat, que acrediti que l’apre-nent no pateix cap malaltia quedesaconselli l’aprenentatge sol·licitat.

3. En el cas d’estrangers, l’autoritzaciód’immigració de l’aprenent i, si és menorno emancipat o major incapacitat, la delseu representant legal.

4. El nom i la qualificació professionaldel responsable de la seguretat i de laformació pràctica de l’aprenent.

Article 86La prestació de l’empresari

1. L’empresari resta obligat a remu-nerar l’aprenent amb un salari que nopot ser inferior al salari mínim que li cor-respondria d’acord amb la seva edat, re-duït fins a un màxim d’un 40 per centdins el primer semestre d’aprenentatge,d’un 30 per cent durant el segon semes-tre, d’un 20 per cent durant el tercer se-mestre i d’un 10 per cent dins el quartsemestre.

2. Ultra les obligacions generalsrecollides en la present Llei, l’empresariha de tenir cura de l’aprenent i en espe-cial:

a) Proporcionar-li, en les millors con-dicions, els ensenyaments tècnics opràctics del seu ofici, de la seva indús-tria o activitat.

b) Instruir-lo en aquells aspectes rela-cionats amb la disciplina de l’empresaefectuant les recomanacions ne-cessàries i, en cas de falta greu, notifi-cant-ho d’immediat al responsablelegal, si és menor d’edat no emancipato major incapacitat.

c) Extremar la precaució per a la segu-retat i la higiene de l’aprenent, procu-rant sempre que l’execució de lestasques especialment perilloses dins eltreball no les faci l’aprenent, sinó unoperari qualificat.

d) Nomenar un responsable de la se-guretat i de la formació pràctica per acada aprenent.

e) Atorgar a l’aprenent els permisos re-tribuïts necessaris per a la seva forma-ció teòrica, d’acord amb els plansformatius establerts pel Govern.

Article 87Autorització i verificació de lescondicions contractuals

1. Per determinar la procedència delcontracte d’aprenentatge, el Servei d’Ins-pecció de Treball ha d’examinar el tipusd’ofici, indústria o activitat sol·licitada,les condicions que s’ofereixen a l’apre-nent, i els mitjans de què disposa l’em-presari per ensenyar tècnicament ipràctica l’aprenent.

La denegació ha de ser motivada i té laconsideració d’acte administratiu.

2. El Servei d’Inspecció de Treball i/oels organismes de formació competentsrealitzen les inspeccions que considerenconvenients als llocs de treball ontreballen aprenents, per comprovar l’ac-tivitat de l’aprenent i observar les estruc-tures que l’empresari posa a la sevadisposició d’acord amb l’ofici, la indús-tria o l’activitat de què es tracti i, en gene-ral, per comprovar el compliment de lanormativa vigent.

Article 88Certificat d’aprenentatge

A la fi del període d’aprenentatge,l’empresari ha de lliurar a l’aprenent uncertificat acreditatiu del seu aprenentat-ge en què s’ha de fer esment de la dura-da de l’aprenentatge i la seva capacitatper desenvolupar l’ofici, la indústria ol’activitat. Igualment el Govern ha delliurar els certificats acreditatius del se-guiment dels cursos teòrics als quals hagiassistit l’aprenent.

Article 89Aprenentatges especials

El Servei d’Inspecció de Treball potautoritzar un contracte d’aprenentatgeen condicions especials per als usuarisdels programes d’inserció sociolaboral iper a persones majors o menors d’edatamb disfuncions, discapacitats o handi-caps, si s’observa que a més de l’apre-nentatge d’un ofici, es pretén la insercióo la reintegració de l’aprenent a la socie-tat, amb acord previ de la Comissió Na-cional de Valoració o, en el seu cas, delsresponsables dels programes d’inserciósociolaboral, que fixa el contingut de larelació laboral especialment per a cadacas.

Capítol II. El treball en pràctiques

Article 90El treball en pràctiques

Els estudiants andorrans o estrangerslegalment residents al Principat podentreballar de manera esporàdica en el sid’una empresa o entitat pública per talde complir la formació exigida en el plad’estudis; aquesta formació no pot teniruna durada superior a sis mesos i el tre-ball ha de ser remunerat com a mínimamb el 75 per cent del salari mínim quecorrespongui d’acord amb l’edat. En casde treballs perillosos, s’ha de nomenaruna persona encarregada de la seguretatde l’estudiant.

La formalització del contracte i la do-cumentació necessària per a la realitza-ció del treball en pràctiques ha de seguirla normativa reglamentària que estipuliel Govern.

Capítol III. L’agricultura i laramaderia

Article 91Els masovers, els mossos i elstreballadors agrícoles

Les relacions amb masovers que com-portin l’execució de treballs sota les or-dres i la direcció del propietari delshabitatges i les terres, així com la relacióamb els mossos i altres treballadorsagrícoles, han de formalitzar-se per es-crit, mencionant les terres i llocs de tre-ball, així com les contraprestacions enmetàl·lic i en espècies que tenen la con-sideració de salari, i s’han de subjectar,pel que fa als horaris i les condicions detreball, al que disposa la present Llei.

Títol IV. Règimsancionador

Capítol I. Infraccions

Article 92Règim sancionador

1. Definició:

Són infraccions laborals les accions iles omissions, voluntàries o imprudents,contràries a les normes legals o regla-mentàries, tipificades i sancionades de


conformitat amb la present Llei i la legis-lació vigent en matèria laboral.

Les infraccions en matèria de seguretati higiene en el treball i d’immigració que-den excloses de la present Llei i es re-geixen per la seva normativa específica.

2. Garanties:

a) Ningú no pot ser sancionat per in-fraccions que en el moment de pro-duir-se no constitueixin infraccióadministrativa.

b) La norma sancionadora no és apli-cable a supòsits que no s’hi compre-nen expressament.

c) No pot sancionar-se més d’una ve-gada el mateix fet.

d) En cap cas no es pot imposar unasanció que no estigui prevista per unallei anterior a la comissió de la infrac-ció. No pot executar-se cap sanció sino és en virtut d’una resolució fermadictada seguint el procediment legalper l’òrgan competent.

Article 93Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

1. La manca o el falsejament d’anota-cions o signatures en el llibre de treball.

2. No exposar el pla horari en un llocvisible del centre de treball.

3. No posar puntualment a disposiciódel treballador el butlletí de salari o noconsignar-hi les quantitats realment abo-nades.

4. Qualsevol altra que afecti obliga-cions merament formals o documentals.

Article 94Infraccions greus

Són infraccions greus:

1. La manca del llibre de treball en elcentre de treball.

2. No formalitzar per escrit el contractede treball, quan aquest requisit sigui exi-gible o quan ho demani el treballador.

3. La manca de puntualitat en el paga-ment total o parcial del salari o quitança.

4. L’incompliment de les obligacionsestablertes en matèria de tramitació delsrebuts de quitança.

5. La transgressió de les normes i elslímits legals o pactats en matèria de jor-nada, treball nocturn, hores extraor-dinàries, descans, vacances, permisos i,en general, el temps de treball a què esrefereix el capítol VII del títol II de la pre-sent Llei.

6. La modificació de les condicionssubstancials de treball, imposada unila-teralment per l’empresari.

7. La transgressió de les normes sobremodalitats contractuals, mitjançant laseva utilització en frau de llei o respectea persones, finalitats, supòsits i límitstemporals diferents dels previstos legal-ment.

8. Establir condicions de treball infe-riors a les reconegudes legalment, aixícom els actes o les omissions que siguincontraris als drets dels treballadors.

9. La transgressió de les normes sobretreball de menors, previstes en la presentLlei.

10. La transgressió de la normativa so-bre el contracte d’aprenentatge, mitjan-çant la seva utilització en frau de llei orespecte a persones, finalitats, supòsits ilímits temporals diferents dels previstoslegalment.

11. Les irregularitats constatades en elrègim de cotitzacions a la Caixa Andorra-na de Seguretat Social, llevat que la ditaentitat no hagi iniciat pels mateixos fetsun expedient sancionador.

12. La reincidència específica en unainfracció lleu.

Article 95Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

1. L’impagament i els retards reiteratsen el pagament parcial o total del salaridegut.

2. La comissió d’actes contraris al res-pecte a la intimitat i a la dignitat dels tre-balladors.

3. Les decisions unilaterals de l’empre-sari que impliquin discriminacions enmatèria de retribucions, jornades forma-ció, promoció i altres condicions de tre-ball, per raó de naixement, raça, sexe,orientació sexual, origen, religió, opinióo qualsevol altra condició personal o so-

cial, així com d’afiliació, o no, a unsindicat.

4. Obstruir l’acció del Servei d’Inspec-ció de Treball negant l’entrada al lloc detreball, falsejant la documentació o rea-litzant altres actes equiparables.

5. La reincidència específica en una in-fracció greu.

Article 96Reincidència

S’entén que existeix reincidència ge-nèrica quan en el moment de cometre lainfracció el culpable ha estat condemnatper decisió ferma per una infracció degravetat similar o dues de gravetat infe-rior.

S’entén que existeix reincidència es-pecífica quan en el moment de cometrela infracció el culpable ha estat condem-nat per decisió ferma per una acció oomissió constitutiva de la mateixa infrac-ció.

Per l’apreciació de la reincidència ge-nèrica o específica només es tenen encompte les sancions lleus imposades du-rant l’any anterior, les greus imposadesdurant els dos anys anteriors i les san-cions molt greus imposades durant elstres anys anteriors.

Article 97Prescripció

1. Les infraccions lleus prescriuen enel termini d’un any a partir del dia en quècessa l’acció o omissió sancionable.

2. Les infraccions greus prescriuen enel termini de dos anys a partir del dia enquè cessa l’acció o omissió sancionable.

3. Les infraccions molt greus pres-criuen en el termini de tres anys a partirdel dia en què cessa l’acció o omissiósancionable.

Capítol II. Sancions

Article 98Sancions

1. Les infraccions tipificades al capítolanterior són sancionables:

Les infraccions lleus, amb multa des de100 fins a 500 eur

Les infraccions greus, amb multa desde 501 fins a 2.500 eur


Les infraccions molt greus, amb multades de 2.501 fins a 12.000 eur

2. Regles per a la imposició de les san-cions:

a) Concurs real:Quan diverses accions o omissions co-meses per una mateixa persona siguinobjecte d’un mateix procediment san-cionador s’han de qualificar separada-ment i el màxim de sanció imposableno pot excedir la sanció corresponenta la infracció més greu augmentada dela meitat, ni la sanció global que resul-taria de sancionar les infraccions sepa-radament.

b) Infracció continuada:La pluralitat d’accions o omissions queofenguin un o més treballadors, infrin-gint preceptes laborals de naturalesaigual o similar, comeses en execuciód’un pla preconcebut o aprofitantidèntica ocasió, ha de ser qualificadacom una sola infracció continuada.Només es poden interpretar els fetscom a infracció continuada si la sancióresultant és inferior a la que s’aplicariaen cas de qualificar per separat les di-ferents infraccions i sancionar-les d’a-cord amb l’apartat anterior.Excepcionalment es pot imposar lasanció prevista per la infracció aug-mentada en la meitat del seu límit su-perior, quan concorri una generalitatde perjudicats o quan així hoaconsellin el nombre i la gravetat d’ac-cions o omissions realitzades.

c) Concurs ideal:Els dos apartats anteriors no sónd’aplicació quan una sola acció oomissió comporta la realització dedues o més infraccions o quan unad’elles és mitjà necessari per come-tre’n una altra. En aquests casos s’had’aplicar la sanció prevista per a la in-fracció més greu.

d) Individualització:Per determinar l’import de les san-cions es té en compte la negligència ila intencionalitat del subjecte infrac-tor, el frau o la connivència, l’incom-pliment de les advertències prèvies idels requeriments del Servei d’Inspec-ció de Treball, la reincidència genèri-ca, el perjudici causat, la quantitatdefraudada i les condicions generalsde treball a l’empresa.

Article 99Prescripció

Les sancions per infraccions lleus,greus i molt greus prescriuen en el termi-ni de tres anys des de la data de notifica-ció de la resolució sancionadoraesdevinguda ferma.

Títol V. Controladministratiu iprocediment sancionador

Capítol I. Control administratiu

Article 100El Servei d’Inspecció de Treball

El Govern, mitjançant el Servei d’Ins-pecció de Treball, controla el compli-ment de la normativa laboral vigent deconformitat amb el que preveu la sevallei de creació.

El Servei d’Inspecció de Treball, d’oficio a instància de part, visita els llocs detreball, n’examina la documentació labo-ral i aixeca acta de la visita efectuada.

Les actes del Servei d’Inspecció deTreball gaudeixen de la presumpciód’exactitud, llevat de prova en contra.

Si el Servei d’Inspecció de Treballconstata una infracció a la normativa vi-gent no tipificada o una infracció lleuque no ocasioni dany o perjudici directeals treballadors, formula un requerimenta l’empresari o al treballador perquè cor-regeixi l’actuació mitjançant l’acta d’ad-vertència corresponent.

Capítol II. Procedimentsancionador

Article 101L’expedient sancionador

La constatació d’una infracció, per partdel Servei d’Inspecció de Treball, com-porta la incoació de l’expedient sancio-nador corresponent d’acord amb el quedisposa el Codi de l’Administració, elDecret regulador del Procediment San-cionador i les disposicions comple-mentàries.

La resolució dictada pel Govern enl’expedient sancionador es pot recórrerd’acord amb el que disposa el Codi de

l’Administració i els reglaments especialssobre la matèria.

Disposició addicionalprimera

Per derogació de l’article 20 i concor-dants del Reglament tècnic de la CaixaAndorrana de Seguretat Social, durant eltermini de suspensió del contracte labo-ral per cas fortuït o força major, previst al’article 24 de la present Llei, l’assalariatmanté oberts els drets a les prestacionsmèdiques i hospitalàries de l’asseguran-ça de malaltia, malgrat que no pugui jus-tificar haver cotitzat almenys 15 diesdurant els 40 dies anteriors a la malaltia.

Durant el termini de suspensió delcontracte laboral per cas fortuït o forçamajor, previst a l’article 24 de la presentLlei, la no cotització de l’assalariat alrègim de la Caixa Andorrana de Segure-tat Social no comptabilitza als efectes dedeterminació de la prestació d’atur quecorrespon en cas de baixa per malaltia ode baixa per accident de treball.

La suspensió del contracte laboral percas fortuït o força major, no es té encompte als efectes de les condicions detreball permanent i efectiu establertes enels criteris per a la renovació de les auto-ritzacions d’immigració.

Disposició addicional segona

S’autoritza el Govern a augmentar,amb la periodicitat que estimi oportuna,l’import de les sancions establertes a l’ar-ticle 98, amb la condició que l’augmentpercentual sigui igual per a tots els im-ports, de manera que es mantingui laproporció establerta, i limitant l’augmental que hagi experimentat l’IPC des delmoment de l’anterior modificació delsimports.

Disposició transitòria única

Els expedients incoats pel Servei d’Ins-pecció de Treball per fets ocorregutsabans de la data d’entrada en vigor d’a-questa Llei, es tramitaran seguint les dis-posicions normatives vigents en elmoment de la presumpta infracció.

Disposició derogatòria única

Queden derogades totes les disposi-cions anteriors a aquesta Llei en allò que


hi siguin contràries. En especial, quedaderogat el Decret sobre el contracte detreball de 15 de gener de 1974, i els títolsII, III, IV, V, VI, VII i IX, així com els apar-tats a) i b) de l’article 56 del Reglamentlaboral, de 22 de desembre de 1978, i lesseves modificacions successives.

Disposició final primera

La present Llei entrarà en vigor als sismesos de la seva publicació al ButlletíOficial del Principat d’Andorra.

Disposició final segona

El Govern ha de fixar per reglament,en el termini màxim de tres mesos des del’entrada en vigor de la Llei, la relació decategories i la classificació professionalesmentades a l’article 31.

Casa de la Vall, 12 de juny del 2003

Francesc Areny CasalSíndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionemi promulguem i n’ordenem la publicacióen el Butlletí Oficial del Principat d’An-dorra.

Jacques Chirac Joan Enric Vives SicíliaPresident de laRepública Francesa Bisbe d’UrgellCopríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra

Llei 9/2003,del 12 de juny, delpatrimoni culturald’Andorra

Atès que el Consell General en la sevasessió del dia 12 de juny del 2003 haaprovat la següent:

Llei 9/2003, del 12 de juny, del patri-moni cultural d’Andorra

El patrimoni cultural constitueix undels testimonis principals de la història,la identitat i la creativitat d’un país. És undeure essencial de la societat i dels po-ders públics preservar aquesta riquesacol·lectiva i transmetre-la en les millorscondicions a les generacions futures. Talcom disposa l’article 34 de la Constituciódel Principat d’Andorra, l’Estat ha de ga-rantir la conservació, la promoció i la di-fusió del patrimoni històric, cultural iartístic.

El Principat d’Andorra disposa ja de le-gislació de protecció del patrimoni cul-tural. Les ordinacions del 13 de juliol de1964, del 4 de juny de 1970 i del 5 de ju-liol de 1988, i la Llei de protecció del pa-trimoni cultural-natural, del 9 denovembre de 1983, han contribuït a laconservació dels béns culturals d’Andor-ra. No obstant això, el nou marc jurídicque va comportar l’aprovació, l’any1993, de la Constitució del Principatd’Andorra fa convenient la promulgaciód’aquesta nova Llei del patrimoni cultu-ral, que reuneix i potencia la normativasobre protecció dels béns que integrenaquest patrimoni.

El capítol primer estableix un con-cepte ampli de patrimoni cultural, inte-grat no només pels elements de mésrelleu -que han de ser declarats bénsd’interès cultural- sinó també per tots elsbéns que presenten els valors culturalsque la Llei determina. Aquest capítolconté també la regulació del deure de lesadministracions públiques i de la socie-tat en general de tutelar el patrimoni cul-tural, la regulació del Consell Assessordel Patrimoni Cultural i les normes sobreprojecció exterior.

El capítol segon, relatiu al règim gene-ral de protecció del patrimoni cultural,estableix les normes aplicables a les di-ferents categories de béns integrants delpatrimoni esmentat i se centra especial-ment en els béns d’interès cultural. Pelque fa als immobles declarats d’interèscultural, la Llei regula especialment elrègim de les obres que afectin directa-ment el mateix bé o el seu entorn de pro-tecció. En relació amb els béns mobles,l’instrument principal de protecció ob-jecte de regulació és el control de les ex-portacions.

El capítol tercer regula els règims es-pecífics de determinades classes debéns: el patrimoni arqueològic i paleon-tològic, el patrimoni etnològic, i el patri-moni documental i bibliogràfic. Aquestsrègims específics no són alternatius sinócomplementaris del règim general delcapítol segon, que és també plenamentaplicable als béns regulats en el capítoltercer.

El capítol quart conté les normes rela-tives a arxius, biblioteques i museus i es-

tableix una regulació específica de l’Ar-xiu Nacional i la Biblioteca Nacional.

El capítol cinquè regula les mesures defoment i difusió. Les mesures de fomentpretenen, d’una banda, incentivar la con-tribució de la societat en la preservaciódel patrimoni cultural, donant suport ales associacions especialitzades, millo-rant la formació i la competència de pro-fessionals i empreses i, de l’altra,compensar els titulars de béns culturalsde les càrregues i obligacions que la Lleiels imposa. Les mesures de difusió tenenl’objectiu d’afavorir l’accés i garantir elconeixement del patrimoni cultural. Fo-mentar l’accés als béns culturals és unanecessitat derivada de la concepció quela Llei té del patrimoni cultural com a ri-quesa col·lectiva; garantir l’ensenyamenti la informació és potenciar l’efectivitatde la Llei, ja que la protecció del patrimo-ni cultural és efectiva en la mesura enquè la ciutadania és conscient de la sevaimportància.

La Llei es clou amb el capítol sisè, queconté el règim sancionador, i les disposi-cions addicionals, transitòries, dero-gatòries i f inals. Entre aquestesdisposicions destaca la disposició addi-cional primera, que inclou en la nova ca-tegoria legal de béns d’interès culturalels béns declarats d’interès nacional perl’Ordinació II del 13 de juliol de 1964 il’Ordinació I del 4 de juny de 1970, modi-ficada per acord del Consell General del5 de juliol de 1988.

Capítol primer. Disposicionsgenerals

Article 1Objecte

1. És objecte d’aquesta Llei la protec-ció, la conservació-restauració, la con-servació integrada, el coneixement, elfoment i la difusió del patrimoni culturald’Andorra. S’entén per conservació totesles operacions destinades a la compren-sió d’una obra a conèixer-ne la història iel seu significat, a assegurar-ne la salva-guarda material i, eventualment, la res-tauració i la revalorització. S’entén perrestauració el conjunt d’operacionstècniques i científiques destinades a ga-rantir, en el marc d’una metodologiacrítica i estètica, la continuïtat d’una obrad’art. S’entén per conservació integrada


llei contracte de treball

Documents