Índex

03 Introducció, Josep Ma Toffoli

04 Presentació, Ester Pujol

05 Introducció, Ferran Vallespinós

06 Regidors governs de Ferran Vallespinós

08 Urbanisme

11 Habitatges de protecció

15 Equipaments esportius

17 Altres equipaments

21 Places d’aparcament

23 La biblioteca

26 Zones verdes

29 L’escola pública

31 Via pública

35 Renovació i millora enllumentat públic

37 Transport públic

40 Medi Ambient

43 Atenció a les persones grans

46 Cultura

50 Lola Anglada

52 Mitjans de comunicació

55 Una altra manera de governar

58 Altres accions de govern

1995 - 2007, els anys del canvi a TianaPrimera edició: 2011ISBN: 84-930918-8-XDipòsit legal: B-5.609-11 Impressió: Impresiones Generales, SA

4

5

El període 1995-2007 ha estat, a Tiana, una època molt

singular, ja que ha comprès un canvi de segle i un canvi

de mil·lenni; unes dates numèriques i anecdòtiques que

no tornarem a viure. No obstant això, la peculiar singu-

laritat a la nostra vila va ser l’evolució que el poble va

registrar durant aquests anys sota l’alcaldia de Ferran

Vallespinós.

El canvi del segle XIX al XX ja va representar un important

canvi a Tiana, exemplificat, entre altres, amb la construc-

ció de la nova parròquia l’any 1886, un ajuntament l’any

1887, la primera recollida domiciliària de les escombraries

l’any 1895, la urbanització de la part alta del passeig de la

Vilesa l’any 1895 –conegut com el segon eixample de Tia-

na (el primer va ser, anys abans, la zona dels carrers San

Valentí, La Pau, St. Francesc…)–, la fundació del Daurat

amb la secció de la coral Joventut Tianense, o l’obertura

de la carretera a Montgat l’any 1907, entre d’altres.

Totes aquestes transformacions que va tenir Tiana amb

el canvi del segle XIX al XX van representar importants

millores per als tianencs, però, malgrat aquesta valoració

general positiva, els canvis efectuats van tenir les seves

controvèrsies i crítiques. Amb la construcció de nous ha-

bitatges individuals amb jardí, es condemnava els arbres

que havien viscut en llibertat en els terrenys de Tiana a

viure empresonats o engabiats dins de les tàpies o voltes

dels jardins. Avui aquestes cases són el millor símbol de

l’urbanisme de Tiana i la nostra enyorança a la vista de les

noves urbanitzacions.

He intentat fer un article amb la perspectiva històrica –re-

cent, però ja és història– de l’evolució de Tiana en el perí-

ode 1995-2007, no només en equipaments sinó també pel

que fa a la manera de gestió, de comunicació i de partici-

pació. Resumir-ho en un article m’ha estat impossible i del

treball dut a terme n’ha resultat aquest llibre que avui teniu

a les mans. El llibre resulta dens, però més que un llibre de

lectura, el veig com un document que recull el relat d’una

curta però intensa etapa de la història de la nostra vila, i

que espero guardeu a la vostra biblioteca.

Malgrat haver viscut aquest període i per tal de documen-

tar-me he consultat les actes dels plens municipals, el Pla-

ça de la Vila, els butlletins dels diversos partits polítics, les

publicacions de l’Ajuntament, els articles d’El Punt i també

he rebut una àmplia ajuda i suport de Ferran Vallespinós,

alcalde durant els anys que comentem i principal motor i

responsable dels canvis a Tiana durant aquest període.

Després de la lectura d’aquest llibre podreu fer una valo-

ració del període en què el socialista Ferran Vallespinós

va ser alcalde de Tiana, dels avenços que es van produir,

si eren necessaris o no, així com també de les prioritats

que va fixar per a la vila.

Ara que Ferran Vallespinós és retira definitivament de la

política local és el moment de recordar la feina feta a Ti-

ana pel govern socialista en coalició amb Esquerra Repu-

blicana de Catalunya.

INTRODUCCIÓJosep Ma Toffoli

6

El període 1995-2007 ha estat a Tiana una època molt sin-

gular, ja que ha comprès un canvi de segle i un canvi de

mil·lenni; unes dates numèriques i anecdòtiques que no

tornarem a viure. No obstant això, la peculiar singularitat

a Tiana va ser l’evolució que el poble va registrar durant

aquests anys sota l’alcaldia de Ferran Vallespinós.

Ja el canvi del segle XIX al XX va representar un important

canvi a Tiana, exemplificat entre altres amb la construcció

de la nova parròquia l’any 1886, un ajuntament l’any 1887,

la primera recollida domiciliària de les escombraries l’any

1895, la urbanització de la part alta del Passeig de la Vile-

sa l’any 1895 -conegut com el segon eixample de Tiana (el

primer va ser anys abans la zona dels carrers San Valentí,

La Pau, St. Francesc…)-, la fundació del Daurat amb la

secció de la coral Joventut Tíanense, o l’obertura de la

carretera a Montgat l’any 1907, entre d’altres.

Totes aquestes transformacions que va tenir Tiana amb

el canvi del segle XIX al XX van representar importants

millores pels tianencs, però malgrat aquesta valoració

general positiva, els canvis efectuats van tenir les seves

controvèrsies i crítiques. Amb la construcció de nous ha-

bitatges individuals amb jardí, es condemnava als arbres

que havien viscut en llibertat en els terrenys de Tiana a

viure empresonats o engabiats dins de les tàpies o voltes

dels jardins. Avui aquestes cases són el millor símbol de

l’urbanisme de Tiana i la nostra enyorança a la vista de les

noves urbanitzacions.

He intentat fer un article amb la perspectiva històrica (re-

cent, però ja és història) de l’evolució de Tiana en el perío-

de 1995-2007, no només en equipaments sino també pel

que respecta la forma de gestió, de comunicació i de par-

ticipació. Resumir-ho en un article m’ha estat impossible i

del treball realitzat ha resultat aquest llibre que avui teniu

a les vostres mans. El llibre queda dens, però més que un

llibre de lectura, ho veig com un document que recull el

relat d’una curta però intensa etapa de la història de la

nostra vila, i que espero guardeu a la vostra biblioteca.

Malgrat haver viscut aquest període, per documentar-me

he consultat les actes dels plens municipals, el Plaça de la

Vila, els butlletins dels diversos partits polítics, publicaci-

ons de l’Ajuntament, articles del Punt i una àmplia ajuda i

soport de Ferran Vallespinós, alcalde durant tots aquests

anys i principal motor i responsable dels canvis a Tiana

durant aquest període.

Després de la lectura d’aquest llibre podreu fer una valo-

ració del període en què el socialista Ferran Vallespinos

va ser l’alcalde de Tiana, dels avenços que es van produir,

si eren necessaris o no, així com de les prioritats que va

fixar per Tiana.

Ara que en Ferran Vallespinós és retira definitivament de

la politica local és moment de recordar la feina feta per

Tiana pel govern socialista amb coalició amb Esquerra

Republicana de Catalunya.

PRESENTACIÓEster Pujol

7

En Josep Maria Toffoli és un activista de la història local. Ha fet importants aportacions al coneixement de Tiana. Tant se val si parla de la història del Casino, de la Coral o de l’ermita de L’Alegria, que els seus llibres –fets sempre amb rigor– aporten molta informació i ajuden a estimar el nostre poble. Només podem estimar allò que coneixem. I en Josep Maria ens ajuda a fer-ho a través dels seus lli-bres però també de publicacions com La Mallarenga que, sense cap mena d’ajut, va elaborant tenaçment i amb regularitat.

Un dia, no fa molt, em va dir que volia escriure la història del canvi operat a Tiana durant els anys que vaig ser al-calde del poble (1995-2007) i que per fer-ho, necessitava la meva col·laboració tant en la recopilació del fets com en facilitar-li determinada documentació que necessita-va. Primer vaig dubtar sobre l’interès del projecte, però ràpidament em vaig adonar que calia fer-ho. Segurament, en part, perquè tots som una mica exhibicionistes de no-saltres mateixos (com posen ben palès les xarxes socials) però, sobretot, perquè un percentatge important de tia-nencs i tianenques d’avui no van viure aquest període o només ho varen fer d’una manera parcial.

Permeteu-me fer unes pinzellades personals. La meva família es va traslladar a viure a Tiana l’any 1981, just el dia de Sant Pere. Ho vàrem fer fugint, per recomanacions mèdiques encertades, d’un ambient urbà que complicava la salut d’una de les meves filles. No obstant això, feia anys que mantenia vincles familiars amb Tiana on hi re-

sidien a temporades unes cosines del meu pare. Ràpida-ment ens hi vam trobar bé; a Tiana van créixer i van anar a l’escola les meves filles. Però era una Tiana mancada de moltes coses –de biblioteca pública, per exemple– i amb una manera de fer política més aviat fosca i gens participativa.

Feia anys que jo estava ja compromès amb el Partit dels Socialistes de Catalunya, dins de la sectorial de medi am-bient, fins que un dia algú –que no cal esmentar però que em consta que ho recorda perfectament– em va propo-sar encapçalar les llistes de les municipals a Tiana l’any 1991. Així va ser i en aquelles eleccions vàrem treure tres regidors, aturant la davallada experimentada pel partit des de l’any 1983. Aquests primers quatre anys d’oposi-ció van servir per aprendre –es curiós, però a cap escola s’ensenya l’ofici de polític local!– i també per dissenyar un projecte nou per a Tiana, que fos una alternativa a l’es-gotament dels governs anteriors. A les eleccions de 1995, els socialistes vàrem incrementar un regidor i va ser pos-sible un pacte de progrés i d’esquerres amb ERC i IC-EV; després de tants anys de govern amb majoria absoluta, CiU va quedar a l’oposició.

El primer govern de 1995 a 1999 va experimentar turbu-lències que portaren a la sortida del representant d’IC-EV, no tant per voluntat pròpia sinó per dificultats que crea-ven elements del partit aliens al govern. Aquests quatre anys van servir per establir les bases i donar uns primers passos molt importants del canvi, del qual el poble s’ado-

PRÒLEGFerran Vallespinós

8

nà perfectament. A les eleccions següents –1999– els so-cialistes vàrem assolir el nostre millor resultat, amb sis regidors, resultat que no vàrem aconseguir mantenir el 2003, tot i que la renovació del pacte amb ERC, va perme-tre continuar el govern de progrés a Tiana.

Aquest és el resum polític dels dotze anys durant els quals vaig ser alcalde de Tiana (1995-2007). A les eleccions de 2007, els socialistes vàrem tornar a ser el partit més votat i fins i tot vàrem augmentar un regidor, però el pacte entre dos partits que no havien guanyat les eleccions (Iniciati-va-GPT i CiU) em va apartar –amb tota legalitat però amb moralitat dubtosa– de l’alcaldia de Tiana. Malgrat això, he complert el meu compromís amb els votants del Partit dels Socialistes de Catalunya i, durant els darrers quatre anys (2007-2011), he mantingut una activa tasca d’oposi-ció quan, de ben segur, que el més senzill hagués estat dimitir. Soc persona que compleix els compromisos que voluntàriament accepta.

Després de vint anys de treballar per a Tiana, crec que ha arribat l’hora de sortir discretament de la política mu-nicipal –de la mateixa manera com vaig arribar-hi–, i en aquest moment val la pena fer un repàs del que han estat aquests anys d’alcalde. S’ha dit de mi que soc ambiciós i que el meu pas per la política de Tiana era només una etapa per assolir un lloc teòricament més important, afir-mació que sempre he negat de paraula. Passat el temps crec que els fets demostren, després de vint anys de treballar per a Tiana –dotze com a alcalde–, que la tasca política al poble ha estat la meva contribució, satisfactòria en el terreny personal, al bé comú. He entrat a la respon-sabilitat política a Tiana i me’n surto també a Tiana.

Tiana va experimentar un important creixement demo-gràfic entre 1995 i 2007, possibilitat pel desenvolupament de nous plans urbanístics que feia anys ja havien estat aprovats però que van quedar aturats per diverses cau-

ses que ara seria complex analitzar. Per tant, una part im-portant dels ciutadans d’avui no tenen un coneixement de primera mà de com era la Tiana dels anys vuitanta i com va canviar en positiu –segur que també amb incon-venients– durant aquest període. Aquest llibre pot ajudar a fer-ho, recopilant totes les dades referents a les accions dutes a terme. Correspondrà al lector treure’n les con-clusions.

L’any 1995 es va inaugurar una nova manera de fer po-lítica a Tiana: oberta, participativa i sempre cercant el consens amb els grups de l’oposició. Només un exemple: l’any 1996, de 101 propostes d’acord presentades al ple per l’equip de govern, 100 van ser aprovades per unani-mitat. No es va governar en contra de ningú, cosa que ha canviat dramàticament a partir de 2007 amb l’entrada del nou govern. Van ser anys de protecció del territori i d’implantació d’un nou urbanisme de “tancar poble”, de millora dels equipaments del poble (esportius, culturals, sanitaris), de polítiques socials actives –des de l’habitat-ge a les beques escolars–, de suport al desenvolupament del Tercer Món, amb un gran impuls cultural –que sempre pot semblar poc– i de suport al teixit associatiu del poble, d’implantació d’una extensa xarxa de parcs i zones ver-des, de transparència i participació en la gestió pública, amb mitjans de comunicació millorats i independents del govern, de creació d’una figura per a la defensa dels ciu-tadans, d’una gestió econòmica responsable i equitativa, d’avenços molt importants en les polítiques de sostenibi-litat, de protecció del paisatge i del patrimoni arquitectò-nic, de millora de l’espai urbà, etc. De tot això se’n parla en aquest llibre, que és la història d’aquests dotze anys.

Segurament és aviat per fer-ne una valoració amb objec-tivitat, però han estat dotze anys que han canviat Tiana. A mi m’ha correspost, com a alcalde, encapçalar el procés, però res d’això no hagués estat possible sense el treball

9

de tots els regidors i regidores que han format part dels equips de govern entre 1995 i 2007 i que es citen en el quadre, dels comissionats i comissionades que també es recullen en el text i que han col·laborat en la tasca de les regidories, de tots els ciutadans que han format part dels Consells de Participació, d’aquells funcionaris i treballa-dors de l’ajuntament que han desenvolupat les seves tas-ques amb eficàcia, d’una part dels grups d’oposició –ma-lauradament no tots– que, al llarg d’aquests anys, han comprès que calia treballar per el poble i no per ocupar el meu lloc. Som molts els que hem fet renúncies personals per treballar, perquè així ho hem volgut, pel nostre poble, no res molt diferent del que es fa des de les entitats. I sobretot el paper principal de les tianenques i tianencs que m’han donat reiteradament el seu suport electoral i la seva complicitat per dur endavant aquest canvi. De-manar també comprensió pels errors involuntaris que de ben segur s’han comès al llarg d’aquests anys.

Ara és l’hora de retirar-se de la primera línia, de deixar pas a una nova candidatura, amb l’Ester al front, que té la ca-pacitat i la voluntat de continuar aquest canvi. Espero que tots els que llegeixin aquest llibre, hi identifiquin la seva història personal i comprovin l’esforç col·lectiu que s’ha fet per tenir la Tiana que ara tenim. A mi, la seva lectura, m’ha portat molts records de les situacions viscudes. I tots aquells que ja s’han trobat la Tiana feta, s’adonin que una altra política municipal és possible, diferent de la que hem viscut recentment. Els polítics passem, però el poble queda i, al cap i a la fi, són les accions positives les que es recorden.

Gràcies, Josep Maria, pel teu llibre!

Ferran Vallespinós RieraAlcalde de Tiana (1995-2007)

9

10

REGIDORIA I REGIDORSGoverns de l’Alcalde Ferran Vallespinós

PRIMERA LEGISLATURA (1995-1999)

Emili Eced Forés PSCPrimer Tinent d’Alcalde (1995-1999)Regidor d’Obres Públiques i Serveis (1995-1999)

Xavier Doñate Rodrigo PSCSegon tinent d’Alcalde (1995-1999)Regidor de Governació i Protecció Ciutadana i Esports (1995-1999)

Miquel Navarro Villacampa ERCTercer Tinent d’Alcalde (1995-1999)Regidor d’Hisenda i Promoció Econòmica (1995-1999)

Josep Antoni Ruiz Pareja PSCQuart Tinent d’Alcalde (1995-1999)Regidor de Serveis Personals, Participació Ciutadana, Medi Ambient i Joventut (1995-1999)

Maria de Gàdor Ayra Pagan ERC Regidora d’Ensenyament, Cultura i Transports (1995-1999)

Marià Carrasco López IC-EV Regidor fins 2 d’abril de 1996

Pere Sánchez Sánchez IC-EV Regidor del 7 de maig de 2006 fins el 12 de desembre de 2006

SEGONA LEGISLATURA (1999-2003)

Francesc Riera Vidal PSCPrimer Tinent d’Alcalde (1999-2003)Regidor de Promoció de la Cultura (1999-2003)

Emili Eced Forés PSCSegon Tinent d’Alcalde (1999-2003)Regidor d’Obres Públiques i Serveis (1999-2003)

Xavier Doñate Rodrigo PSCSegon Tinent d’Alcalde (1999-2003)Regidor de Serveis i Espai Públic i Solidaritat (1999-2003)

11

Pere Sánchez i Sánchez PSCQuart Tinent d’Alcalde (1999-2003)Regidor de Serveis a les Persones (1999-2003)

Josep Antoni Ruiz Pareja PSC Regidor de Seguretat Ciutadana i Qualitat Ambiental (1999-2003)

TERCERA LEGISLATURA (2003-2007)

Ferran Almeida Villanueva PSCPrimer Tinent d’Alcalde (2003-2007)Regidor de Política Territorial, Habitatge i Sostenibilitat (2003-2007)

Adrià Soler Escolà ERCSegon Tinent d’Alcalde (2003-2007)Regidor de Joventut i Mitjans de Comunicació (2003-2007)

Francesc Riera Vidal PSCTercer tinent d’Alcalde d’Alcalde (2003-2007)Regidor d’Esports i serveis a les Persones (2003-2007)

Maria de Gàdor Ayra Pagan ERCQuarta Tinent d’Alcalde (2003-2007)Regidora de Cultura, Ensenyament i Promoció econòmica (2003-2007)

Emili Eced Forés PSC Regidor d’Obres, serveis i Patrimoni (2003-2007)

12

URBANISME

La totalitat dels plans parcials desenvolupats entre els anys

1995 i 2007 (el Carmelità, Can Gaietà, Camí Mig d’Alella, les

Costes i els Vessants) havien estat aprovats pels governs

anteriors a 1995.

El conjunt d’aquests desenvolupaments urbanístics, amb

més de mil habitatges, han estat la base del creixement

demogràfic de Tiana, que va passar de poc més de 5.000

habitants el 1995 a uns 7.500 l’any 2007. Amb tot, el creixe-

ment dels darrers trenta anys és moderat en relació amb

la majoria de poblacions del Maresme, malgrat haver-se

concentrat en uns quants anys.

Recordem que el Pla General Metropolità, que es el que

afecta Tiana, va ser aprovat a finals dels anys setanta.

Tiana va desenvolupar primerament un creixement amb

la construcció de cases aparellades i la construcció de

la pota nord de la B-20 fins a Tiana, poc abans dels Jocs

olímpics del 92, va despertar l’interès dels promotors cap

el nostre poble.

Els nous desenvolupaments han saltat les rieres però es-

tan annexos al centre del poble; no s’han enfilat muntanya

amunt com en altres poblacions. Si comparem el creixe-

ment de Tiana de finals del segle XX amb altres pobles de

l’entorn propers a Barcelona, fins i tot més llunyans de la

ciutat, segurament triaríem el creixement de Tiana en el

cent per cent dels casos. Segurament algunes coses es po-

drien haver fet millor, però el resultat global comparat amb

les poblacions de l’entorn crec que és prou satisfactori.

Aquest creixement ha permès l’arribada a Tiana de noves

famílies que, de ben segur, s’hi troben bé, de la mateixa

manera que creixements anteriors van permetre que

molts de nosaltres vinguéssim a viure-hi. Sense aquests

nous habitatges, que molts de nosaltres critiquem, Tiana

no hagués estat poble d’acollida.

Malgrat totes aquestes raons, l’urbanisme ha estat durant

tots aquests anys eina freqüent de discussions polítiques

amb el model de poble que volem; encara que totes les

13

forces polítiques de Tiana hi han estat involucrades, uns

van aprovar els plans i els altres els van desenvolupar.

Els governs socialistes han tingut un model clar de poble:

promoure la urbanització d’espais residuals a l’interior del

perímetre del poble consolidat (cas del Pla de Creu de ter-

me o de Can Matas) i, a la vegada, desqualificar els ter-

renys amb un alt valor natural i paisatgístic de l’entorn de

l’ermita de l’Alegria, amb la desclassificació total de tots

els terrenys situats per damunt del Camí de Dalt, i es va

incloure també un sector situat entre la casa Alta i la riera

d’en Font; en total unes 40 hectàrees que comprenien tot

l’urbanitzable programat de la zona. Aquesta proposta la

va presentar el govern presidit per Vallespinós l’any 2004

i després d’una llarga tramitació, ha estat finalment apro-

vada per la Generalitat de Catalunya, que és qui en té les

competències.

El model urbanístic dels anys 1995-2007 ha

estat clar: no aprovar cap nou Pla parcial, ini-

ciar els tràmits de zones situades a l’interior

del perímetre de Tiana (el que vam anome-

nar “tancar poble”) i desqualificar unes 40

hectàrees de l’entorn de l’Alegria pels seus

valors naturals i de paisatge

Pla especial del catàleg

Calia evitar la pèrdua d’elements del ric patrimoni arquitec-

tònic de Tiana, com malauradament havia passat en anys

anteriors, en el moment de major transformació urbanísti-

ca del poble degut, en part, al fet que el primer Pla especial

de protecció de Tiana de l’any 1991 no va arribar a entrar

en vigor per la manca d’elaboració d’un text refós. L’Equip

de govern va agafar el compromís de resoldre aquesta

qüestió, fonamental per a la gestió del patrimoni arquitec-

tònic de Tiana, i va encarregar la redacció dels documents

a un equip format pels arquitectes Alfred Fernández de la

Reguera March, Ignacio Salvans Torredemer, Jordi Solé Rà-

fols, i l’advocat Josep Soria i Sabaté. A més, es va crear una

Comissió del Catàleg per al seguiment dels treballs.

En el mes de juny de 2000 es va presentar el nou Pla Es-

pecial en el qual es definien les orientacions bàsiques per

al futur desenvolupament del patrimoni artisticoarquitec-

tònic, així com també la verificació de la viabilitat global

del model proposat, criteris i objectius, i que va ser apro-

vat per l’Ajuntament i exposat al públic durant dos mesos.

Com a conseqüència del procés d’informació pública es

van rebre vuit plecs de suggeriments que es varen analit-

zar i respondre en un informe remès a l’Ajuntament. Paral-

lelament a aquest Pla Especial es va tramitar el document

“Modificació puntual del PGM al nucli de Tiana”, en el qual

es formalitzen tots els canvis de qualificació introduïts.

L’aprovació definitiva de la modificació puntual del PGM

derivada del Pla Especial de Protecció i catàleg del Patri-

moni Arquitectònic i Ambiental es va produir el dia 20 de

juny de 2002, mitjançant resolució del conseller de Política

Territorial i Obres Públiques (DOGC núm. 3723, de 17 de se-

tembre de 2002) mentre que l’aprovació definitiva del Pla

Especial va tenir lloc el dia 18 de juliol de 2002 mitjançant

acord de la comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona

(DOGC núm. 3768, de 25 de novembre de 2002).

El Pla gradua els diferents nivells de protecció i catalogació

de manera adequada als elements d’interès, considerant

si es tracta de conjunts urbans, elements individualitzats,

fragments d’immobles, elements històrics o d’altres tipifi-

cables popularment, jaciments arqueològics, ambientals

i paisatgístics. El Catàleg inclou 86 béns individualitzats,

14

10 conjunts urbans i 17 jaciments arqueològics. Inclou, a

més, com a annex, un llistat dels arbres monumentals de

Tiana. Es plantegen també dos Plans Especials, derivats,

per a la preservació paisatgística i ambiental en el terme:

són l’ordenació paisatgística de l’entorn històric i artístic

de l’Alegria més un d’ordenació dels terrenys que confi-

guren la riera d’en Font, accident geogràfic característic

del paisatge tianenc.

CONJUNTS URBANS

Antoni Clapés F

Doctor Fàbregas F

Lola Anglada F

Montalegre F

Pau F

Riera de Tiana F

Sant Bru F

Sant Domènech F

Sant Francesc a F

Sant Francesc b F

Sol F

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

Bòbila de Can Jordana B

Ca l’Andreu B

Can Fàbregas B

Camí Dalt d’Alella B

La Ciutadella B

Can Cosme B

Can Gaietà B

Can Guinard B

Can Montcerdà B

Can Parxet B

Can Sentromà A

Mas de Ca n’Estela B

Les Pinyasseres B

Les Costres B

Pont de Tiana B

El Rocar B

Turó de l’Arbret B

Vinya de Ca n’Estela B

Can Moreu B

Coll de Vedrans B

BÉNS INDIVIDUALITZATS

La Casa Alta B

Ca l’Andreu B

Can Baratau C

Can Boter B

Can Brossa B

Can Caneny C

Can Cirera B

Can Comas B

Can Cosme B

Cal Cucut C

Ca n’Elies B

Can Fàbregas B

Cals Frares B

Can Garra B

Can Gaietà B

Can Guinard B

Can Jordana B

Can Marí B

Can Matas B

Can Maybé C

Can Met B

Can Montserdà B

Can Nolis B

Ca n’Orella C

Can Parxet B

Can Pere Morell C

Can Piera C

Can Roca B

Can Rosés B

Can Rovirosa C

Can Sentromà A

Can Sentromà de Vila B

Can Tolrà B

Can Torredà B

Can Vilà B

Ajuntament C

L’Alegria B

La COnreria B

Cartoixa de Montalegre B

Casal B

Casino B

Cementiri de Tiana B

Cementiri del Còlera C

Convent Carmelites C

Convent Franciscanes C

Església Parroquial B

Rectoria C

Antiga estació Tranvia C

Ca l’Artusa C

Can Barrau C

Can Boccalo C

Can Bosnastrte C

Can Bretós C

Can Cardús C

Can Cruspinera C

Ca la Doloretes C

Can Durà D

Can Fatjó C

Can Garí C

Can Godó C

Can Grasses C

Can Jaumet C

Ca Lamña C

Casa Lola Anglada B

Casa c/M. Monistrol D

Casa c/St. Josep 32 C

Can Montcanut C

Can Noguera C

Can Nonell C

Can Peitx D/C

Can Planes C

Can Pous C

Can Puigcarbó B

Can Regordosa C

Can Robert C

Can Seguí C

Can Vergés C

Can Xipiell C

Creu de Terme A

Font Safareig Can Comas C

Font de Can Nolis C

Font de Can Roca C

Font del Ronyó C

Tanca Vila Carlota C

Casa de la Palmera C

15

HABITATGES DE PROTECCIÓ

Quan el 1995 el Partit dels Socialistes de Catalunya pren

la responsabilitat de govern i Ferran Vallespinós assumeix

l’alcaldia, feia catorze anys que a Tiana no es feia cap pro-

moció nova d’habitatge públic; la darrera i única en tots el

anys dels anteriors governs havia estat la Ciutadella (inici-

ada, per cert, en el govern del primer alcalde democràtic,

el socialista Rafael Ballús).

Curiosament l’ajuntament tenia oberta una llista amb més

de tres-cents peticionaris malgrat la seva total inactivitat

en aquest camp. Els regidors que van tenir responsabilitat

de govern no van mostrar cap engruna de sensibilitat per

facilitar l’accés dels tianencs al dret de l’habitatge. A més,

el preu del mercat immobiliari va començar a créixer

molt, fent encara més difícil l’adquisició d’un habitatge a

Tiana, especialment per als joves.

L’any 1995 el govern va decidir diverses coses importants:

destinar tots els aprofitaments dels plans parcials a

fer habitatge de protecció

crear un Consell Municipal de l’Habitatge, amb parti-

cipació ciutadana, encarregat de regular les condici-

ons d’adjudicació dels habitatges

oncentrar en el sector del Carmelità els aprofita-

ments dels Vessants que eren inadequats per fer

habitatge de protecció i així va sorgir ràpidament la

primera promoció

fer una política adreçada especialment als joves i a

persones amb molts anys de residència a Tiana

encarregar a l’empresa pública IMPSOL la construc-

ció dels habitatges

16

Posteriorment, i un cop esgotat tot el sòl públic pro-

vinent de l’aprofitament dels plans parcials, va iniciar

el llarg procés de requalificació dels terrenys de Can

Jordana que han permès la construcció dels darrers

habitatges de protecció a Tiana, lliurats però en aquest

mandat.

També dins l’àmbit dels habitatges de protecció, el go-

vern del PSC va deixar enllestits tots els tràmits per a la

construcció d’habitatges per a joves en el sector de Can

Gaietà, dels quals, una vegada els socialistes van deixar

de ser al govern, se’n va aturar el projecte sense cap raó

durant tres anys.

Habitatges de protecció realitzats o iniciats(1995-2007)

Venda

El Carmelità 42 habitatges

Can Gaietà I 16 habitatges

Can Gaietà II 29 habitatges

Can Jordana 50 habitatges

Lloguer

Camí del Mig d’Alella 68 habitatges

17

Quasi 140 habitatges lliurats o iniciats entre 1995 i 2007

Cap nova promoció en obres entre 2007 i 2011

18

EQUIPAMENTS ESPORTIUS

Durant els anys 1995-2007 Tiana ha pogut comptar amb un

magnífic complex esportiu, posant gespa artificial al camp

de futbol existent, construint una piscina coberta amb

gimnàs i també fent el pavelló poliesportiu, durant tants

anys somiat. I tots aquests equipaments s’han situat a la

mateixa zona, que disposa d’amplis aparcaments, accés

per a vianants i també connexió amb transport públic.

Entre 1995 i 2007, Tiana ha aconseguit uns equipaments

per fer esport i salut que són únics per la seva qualitat

i ubicació. A més, el conjunt ha esdevingut un veritable

punt de trobada per als tianencs i tianenques que acudei-

xen amb assiduïtat a les instal·lacions.

Si fem un repàs a les principals actuacions en el compleix

esportiu, hi trobem:

Pista poliesportiva al Parc del Camp de Futbol Vell

Inaugurada l’any 2000, a la vegada que el Parc, ha fet molt

de servei fins que es va disposar del pavelló. Durant molts

anys ha estat utilitzada pel club de patinatge, tant per als

entrenaments com per als festivals.

Piscina coberta municipal i complex esportiu Jordi Marí

Inaugurat l’any 2004, porta el nom del nedador paralímpic

tianenc que va obtenir els seus millors èxits esportius als

Jocs olímpics de Seül i Barcelona. És un complex modern,

d’un total de 1.835 m2, amb una ubicació magnífica,

dissenyat per Alonso (arquitecte resident a Tiana) i

Balaguer. Disposa de més de 2.000 usuaris inscrits per

practicar les diferents activitats esportives.

Pavelló poliesportiu

Inaugurat l’any 2007, és un magnífic equipament de

quasi 2.400 m2 que compleix tots els requeriments per

a la pràctica esportiva i que també pot acollir tota mena

d’actes festius i lúdics. Inicialment es va finançar per

concessió demanial, que l’actual govern va convertir en

un crèdit que ha complicat les finances municipals.

Gespa artificial al camp de futbol

La temporada 2006-2007 el CEE Tiana va estrenar la

instal·lació de gespa artificial de darrera generació i

un canvi total de l’enllumenat. També es van renovar

porteries i marcador.

19

La política d’equipaments esportius durant 1995-2007 es

completa també amb altres actuacions que han repercutit

positivament en els tianencs i en les nostres entitats, com

ara la nova instal·lació per a la petanca, nous vestidors i

graderies en el camp de futbol, millores al camp de La

Virreina, locals per a diferents entitats esportives del

poble (futbol, Saltamarges, petanca, etc..), equipament

amb material esportiu de les pistes escolars, etc.

Entre 1995-2007 es va construir gran part dels grans equipaments esportius de Tiana (pista del parc del Camp de Futbol, gespa artificial, piscina coberta, pavelló, etc.)

20

ALTRES EQUIPAMENTS

A més dels esportius, durant els anys 1995-2007 es va

construir tot un conjunt d’equipaments (culturals, sani-

taris, socials, etc.), repartits per tot el poble, que han in-

crementat notablement l’oferta de serveis per a tots els

ciutadans de Tiana. Recordem-ne els més importants.

Ampliació del cementiri

Inaugurada l’any 2003, amb la construcció de cent nous

nínxols i vint-i-cinc columbaris per dipositar-hi les cendres.

És una obra perfectament integrada al medi natural,

absolutament necessària, atès que l’antic cementiri havia

esgotat la seva capacitat.

Observatori d’astronomia

Després de molts anys de demanar-ho, finalment el Grup

d’Astronomia de Tiana va poder disposar d’un magnífic

equipament per a l’observació del cel. Té una superfície

de quasi 200m2 i s’hi va construir una cúpula giratòria per

a situar-hi el telescopi. El disseny es va fer conjuntament

amb el Grup, essent fonamental la col·laboració del Sr. Enric

Monreal, comissionat per a aquest projecte. La Diputació

de Barcelona va aportar el 75% del cost de l’obra. A més

d’observatori d’astronomia, l’equipament fa les funcions

d’estació per a l’obtenció de dades meteorològiques i punt

d’informació del parc de la Serralada de Marina. Avui dia,

després de diversos anys de funcionament, l’observatori

de Tiana té reconeixement estatal i internacional.

21

Ampliació del Centre de Salut

La incorporació de l’antiga sala d’exposicions ha permès

pràcticament doblar-ne la superfície útil i, d’aquesta

manera, ampliar i oferir en millors condicions tots els

serveis sanitaris. D’altra banda, es van aprofitar les obres

per millorar també tot el conjunt, amb una reorganització

de l’espai destinat a sala d’espera, una nova climatització

i l’adaptació de tot l’edifici per a persones amb dificultats

de mobilitat. Es va inaugurar l’any 2004.

Reforma de la Casa de la Vila

Actuació feta en diverses fases. L’any 1997 es va inaugurar

la nova sala de Plens, amb una gran pintura mural d’Àlvar

Suñol. Posteriorment se’n van ampliar els espais i se’n va

rehabilitar la façana. Paral·lelament a aquesta actuació,

amb l’ajut de la Diputació de Barcelona, es va crear un

arxiu municipal en condicions.

Local de l’Associació de Veïns de La Virreina

En el marc de la política desenvolupada durant els

anys 1995-2007 per articular i dotar d’equipaments les

diferents zones de poble, l’any 2001 es va inaugurar un

local social llargament reclamat per l’Associació de Veïns

de La Virreina. Disposa d’uns 50 m2 i durant aquests

darrers deu anys ha estat seu de tota mena d’activitats

culturals i socials.

Nou local per a l’Agrupament escolta Roger de Flor

Es va cedir –2003– un nou local, d’uns 300 m2, situat al

carrer del Dr. Mascaró, arranjat d’acord amb la proposta

feta pel mateix agrupament.

22

Local de serveis socials i punt d’informació juvenil (PIJ)

L’any 2003, com a conseqüència de l’ampliació del Centre

de Salut, el conjunt dels Serveis Socials es van traslladar

a un nou equipament de lloguer, situat davant del Casal.

Amb una superfície de 125 m2, acull també el Punt

d’Informació Juvenil

Local Social del CEE Tiana

Després de molts anys de precarietat, l’any 2004 es

va poder inaugurar finalment el nou equipament, que

disposa de sala de reunions, bar i magatzem.

Sala d’exposicions Casa de La Punxa

La nova sala d’exposicions, inaugurada a l’any 2001, es

va situar a l’antic esplai de persones grans, annex a la

sala Albéniz. Pel fet de tractar-se d’un local cèntric facilita

l’accés del públic a les exposicions. Es va aprofitar l’obra

per construir i adaptar els serveis i, a la vegada, millorar

la cuina del Casal.

Antic local de Correus

S’ha arranjat per acollir diverses entitats, amb una sala

d’usos múltiples.

Aules de música i dansa

Es va posar a disposició de les escoles de Música i Dansa

de Tiana un espai d’aproximadament 400 m2, a tocar

del Casal. Es va arranjar adientment per tal de poder

desenvolupar la seva funció en condicions.

23

PLACES D’APARCAMENT

L’estructura topogràfica de Tiana fa difícil trobar l’espai

per a la construcció de places d’aparcament públic.

Aquesta és una necessitat manifestada reiteradament

pel comerç de Tiana i molts veïns de la Vila que, al llarg

del període 1995-2007, es va atendre amb la construcció

de gairebé tres-centes places d’aparcament, de les quals

més de 100 properes al centre del poble.

Aparcament de la placeta on hi havia el monument del

tramvia: 17 places

Aparcament a la zona de la petanca: 80 places

Aparcament a l’entorn del parc del Camp de futbol vell:

32 places

24

Aparcament davant de la Casa de la Punxa: 20 places

Aparcament al solar de propietat municipal del carrer

de Pompeu Fabra: 42 places

Aparcament a la zona escolar i esportiva: 120 places

En tots els casos es tracta d’aparcaments gratuïts,

perfectament limitats, enllumenats i asfaltats. Malgrat tot,

amb aquestes places no n’hi ha prou per atendre la zona

més comercial i, l’any 2006, s’havia arribat a un acord amb

els promotors del pla parcial de Can Matas per construir

més de seixanta places en una zona propera al centre i

ben comunicada. En els últims anys s’ha frenat aquesta

millora de nous aparcaments al poble.

Entre 1995 i 2007 s’han construït cinc zones d’aparcament públic gratuït, amb un total de més de 300 places.

25

LA BIBLIOTECA

Quan, l’any 1995, el nou equip de l’alcalde Vallespinós

es va fer càrrec del govern, es va trobar amb la masia

de Can Baratau adquirida per l’anterior govern el 1987 i

amb les obres de consolidació de la teulada adjudicades.

Per tant, va ser un projecte que portava aturat més de

set anys).

Es va elaborar el projecte de distribució dels espais

interiors, es va negociar amb la Diputació de Barcelona

la incorporació de la biblioteca de Tiana a la xarxa de

biblioteques. Altres actuacions com establir el conveni,

procedir a l’adquisició dels mobles, fer les proves per a

la selecció del personal –director/a i dues persones més

com a tècnics/tècniques–, rebre els fons aportats per la

Diputació, etc., es van efectuar durant aquesta època.

La inauguració, que va ser tota una festa ciutadana per

la multitud de ciutadans que van acudir a l’acte, va tenir

lloc el mes de juny de 1998 i va comptar amb la presència

del Sr. Manuel Royes, en aquell moment president de la

Diputació de Barcelona.

En el moment que es va obrir la biblioteca, l’equipament

estava dotat amb quasi 11.000 volums, 1.300 audiovisuals

i 100 revistes. Disposava també d’una àrea infantil amb

més de 2.000 volums i durant el primer any de funcionaven

es van assolir gairebé els mil usuaris. L’equipament també

comptava amb una sala polivalent en la qual s’hi han

celebrat nombroses exposicions i conferències.

Ja des del primer moment, la biblioteca –que va rebre el

nom de Can Baratau amb la voluntat de conservar els

noms tradicionals del poble–, va esdevenir un centre viu

de cultura per al poble i, a més d’anar incrementant els

26

seus fons any rera any, s’ha anat adaptant a les noves

tecnologies.

La celebració setmanal de l’anomenada “hora de conte”,

adreçada al públic més petit, la col·lecció de textos de

Lola Anglada o el fons bibliogràfic de textos relacionats

amb Tiana són algun exemples de resultats d’aquests tret-

ze anys de funcionament de l’equipament probablement

més important de Tiana i que va ser una clara prioritat pel

govern format l’any 1995, després de diversos anys de

tenir tancada la masia després de la seva adquisició.

La biblioteca ha estat probablement l’equipament cultural més desitjat pels ciutadans de Tiana durant molts anys

Cal recordar la tasca desenvolupada pel recordat Jaume

Domènech, com a comissionat de la Biblioteca, en la

posada en marxa de l’equipament i l’èxit assolit.

27

ZONES VERDES

Durant el període 1995 - 2007 es va consolidar una veri-

table xarxa de parcs i espais públics, una mancança his-

tòrica de Tiana a causa de la seva característica orografia.

Alguns projectes van representar la consecució de velles

aspiracions, com ara l’accés a la propietat municipal dels

terrenys de l’antic camp de futbol, al bell mig del poble,

en litigi amb el seu propietari, que l’havia cedit per a ús

esportiu els anys quaranta; el govern de Vallespinós va

resoldre mitjançant negociació aquest llarg contenciós

dels anteriors governs. Altres espais es van incorporar

aprofitant noves infraestructures –parc del Tramvia– o a

partir de consideracions urbanístiques de com havia de

ser la Placa de la Vila –parc Lola Anglada. En conjunt, en

aquests dotze anys més de 150.000 m2 s’han incorporat a

l’espai públic de Tiana.

Parc del Camp de futbol vell

La construcció s’inicià l’any 1998, després de l’expropiació

pactada amb els antics propietaris. En un espai de 7.500

m2 s’hi va construir una pista poliesportiva, zones

enjardinades i un espai lliure per a la celebració de la

Festa Major. D’ençà de la seva inauguració, a l’any 2000,

aquest espai públic ha esdevingut un potent espai de

trobada, de passeig, d’activitat de lleure i de tota mena

de fires i actes culturals. Un espai imprescindible avui dia

en la vida social de Tiana.

28

Parc del Tramvia, sobre la B-20

Es va aconseguir un parc magnífic, amb un passeig

longitudinal de gairebé 700m i 5,6m d’amplada, exclusiu

per a vianants i bicicletes. La jardineria va representar la

plantació de 1.300 pins i 1.000 arbres d’altres espècies,

amb més d’11.000 m2 de gespa i 45.000 m2 d’hidrosembra.

S’hi van instal·lar cent punts de llum i diversos elements

de mobiliari urbà i es va resoldre també la connectivitat

entre diversos carrers de la zona.

Jardí Lola Anglada

Hi havia el perill que aquest espai, de 630 m2, fos convertit

en un grup de cases a causa de la seva qualificació

urbanística. L’any 1999 es va adquirir el solar, es va

enderrocar una vella construcció, tot recuperant l’espai

de la Lola Anglada –esmentat en alguns dels seus llibres–

i es va crear un jardí romàntic típic de l’època amb dues

reproduccions a mida natural de dues escultures de

l’autora tianenca. Aquest projecte va comptar amb la

col·laboració activa de l’artista Àlvar Suñol.

29

Millores al parc Mascaró

Aquest parc, amb més de 2000m2, és un dels primers

espais públics de Tiana i l’any 2002 necessitava d’una

intervenció urgent. S’hi va construir un recorregut

pavimentat per connectar el carrer del Dr. Mascaró amb

el de Sant Valentí. Així mateix, es va aprofitar per millorar-

ne la vegetació i l’enllumenat.

Parc de Camí del Mig d’Alella

Recentment arranjat, al qual s’ha donat el nom de Joan

Armengol.

En total es van incorporar quasi 16.000 m2 de jardins i zones de joc que van ser posats a disposició dels tianencs i tia-nenques durant el període 1995 - 2007

Parc de les Costes

Un total de 67.000m2 d’espais verds es van incorporar

al patrimoni de Tiana en el sector anomenat les Costes,

segons determinava el Pla General Metropolità. Cal

destacar també tot el sistema lateral del Camí dels

Francesos.

Parc de la Creu de Terme

També en aquest cas, Tiana ha guanyat una superfície

important destinada a espais verds com a conseqüència

del desenvolupament d’un nou Pla parcial, que estava

completament tramitat l’any 2007. En total s’han guanyat

8.855m2 situats, fonamentalment, a l’entorn de la Creu de

Terme.

30

L’ESCOLA PÚBLICA

El darrer govern de CiU havia promogut, a finals de

1994, l’adquisició de l’edifici de l’escola Clavé, situat a la

Ciutadella. L’any 1995, el nou govern presidit per Ferran

Vallespinós es va trobar la divisió de l’escola en dos

centres, Ciutadella i Poliesportiu, fet que representava

duplicar determinades despeses a càrrec de l’ajuntament i

importants inconvenients des del punt de vista pedagògic.

A més, l’edifici de la Ciutadella recentment adquirit

presentava greus deficiències a causa de la crisi econòmica

de l’anterior propietat.

En aquest context, l’equip de govern amb Ferran Vallespinós

com a alcalde, va treballar amb els objectius d’aconseguir la

unificació dels dos centres en un únic equipament i millorar

les condicions de l’edifici de la Ciutadella. El seu programa

va incloure també ampliar els trams educatius públics, tant

pel que fa a la població menuda –escola bressol– com a

l’adulta –escola d’adults. En el període 1995 - 2007 es van

assolir les fites següents:

Millores en l’actual escola Lola Anglada

Es van elaborar diversos programes de treball, acordats

amb el Consell Escolar, que van incloure la renovació dels

sistemes de calefacció, la reparació de teulades i façanes,

noves instal·lacions sanitàries, millores d’accessibilitat i

seguretat, manteniment general i renovació de la cuina,

entre d’altres.

31

Construcció i posada en marxa de l’escola bressol “El més petit de tots”

L’escola es va ubicar en un terreny d’equipament d’un

Pla parcial urbanístic a la zona coneguda com Can Gaietà,

amb una superfície de 3.119m2. És una escola d’una única

planta, de gran qualitat constructiva i amb una capacitat

inicial per a 82 alumnes. Es va inaugurar l’any 2007, i se’n

va acordar la gestió indirecta.

Nova escola per a Tiana a la zona de la Creu de terme

Un cop la Generalitat va rebutjar la unificació dels dos

centres en un únic edifici, es va començar a treballar en

una nova escola per a Tiana, necessària d’acord amb les

previsions demogràfiques. La seva construcció va ser

aprovada, l’any 2006, per la Conselleria d’Educació i, a

proposta de l’ajuntament, se’n va decidir la ubicació al

centre del poble, en els millors terrenys de la Creu de

terme. El juny de 2007, quan Ferran Vallespinós deixava

de ser l’alcalde de Tiana, ja s’havia lliurat la documentació

necessària per iniciar-ne la construcció.

Escola d’adults Timó

En col·laboració amb l’Ajuntament de Montgat, ha estat un

element fonamental de formació per a adults en diferents

matèries, com ara català, alfabetització, i d’altres.

32

VIA PÚBLICA

Reforma de la plaça de l’Església

Qui recorda com era la plaça de l’Església abans d’aquesta

intervenció? Era un espai ocupat per contenidors,

amb quatre places d’aparcament d’entrada i sortida

complicada, que deslluïa qualsevol acte litúrgic o familiar.

Aquesta va ser una de les primeres actuacions del govern

de l’any 1995: es va arranjar tota la zona, es van retirar

els cotxes i els contenidors i es va fer una petita zona

enjardinada amb mirador. Es va aprofitar l’actuació per

fer la renovació i la millora del carilló del campanar que

no funcionava.

Monument del tramvia Montgat-Tiana

Un cop recuperat el tramvia per un grup de tianencs sota

la direcció de Lluís Carreras, es va cercar un emplaçament

digne. Es va decidir situar-lo en una nova placeta construïda

a l’avinguda Garí (nom de l’alcalde promotor del projecte

del tramvia que va funcionar entre 1916 i 1954), a tocar

de la riera, enjardinada i amb places d’aparcament. El

conjunt es va inaugurar per la Festa Major de 199X, amb

un gran èxit d’assistència. Actualment, el tramvia ha estat

retirat d’aquest emplaçament, tot esperant una nova

restauració.

Passera d’accés a la zona escolar i esportiva

El tram de carretera des de la zona del barri d’en Gosch

fins a l’escola era molt perillós. Es va solucionar amb la

construcció d’un passeig, segregat de la carretera, que

permet accedir amb tota tranquil·litat –a peu o en bicicleta–

a una zona cada cop més utilitzada, ja que inclou l’escola,

diferents equipaments esportius –camp de futbol, piscina

d’estiu, complex esportiu “Jordi Marí” i pavelló poliesportiu–,

l’observatori astronòmic, la deixalleria i també la zona de

pícnic de la Font de l’Alba. Es van aprofitar les obres per

rectificar, amb l’ajut de la Diputació de Barcelona, alguns

revolts molt perillosos de la carretera BV-5008. També es va

arranjar el tram de la zona del Casino amb la construcció

de voreres i regulació semafòrica, totalment necessària a

partir del moment en què el transport públic començava a

passar per aquest tram.

33

Renovació i millora de carrers del centre del poble

L’estat de la majoria de carrers del centre va motivar

aquesta actuació. El projecte, decidit mitjançant un

procés de participació ciutadana, va consistir en una nova

urbanització que eliminava les barreres arquitectòniques

de manera que les voreres tinguessin un mínim

d’amplada per tal de facilitar el pas de les persones amb

mobilitat reduïda, i garantissin la seguretat dels vianants.

A la vegada, es van adaptar diferents serveis urbans,

sobretot l’aigua. El primer sector, acabat l’any 2007, va

ser el format pels carrers del Dr. Mascaró i de Sant Jaume

i trams dels carrers de Santa Maria, de la Pau, del Telèfon,

d’Antoni Clapés, de Sant Francesc i de Sant Valentí, a més

d’una part de l’avinguda d’Isaac Albéniz i del passatge

Moragues.

Es va actuar en un total de 6.500m2. L’encert del model

ha determinat que les actuacions posteriors (2007-2011)

hagin estat una mera continuació del projecte descrit.

Urbanització dels darrers carrers pendents a Tiana

L’any 1995 encara quedaven tot un conjunt de carrers

situats al sud del poble, a tocar de la B-20 (Sant Jordi,

Assemblea de Catalunya, Verge de Montserrat, etc.)

que restaven pendents de ser urbanitzats. L’actuació

va consistir a completar la xarxa de clavegueram, la

construcció de voreres, l’asfaltat dels carrers, nou

enllumenat públic i la plantació d’arbrat. Per fer-la

possible, els veïns van aportar unes contribucions

especials del 50% del cost total de l’obra, igual que en el

cas de la Virreina.

Avinguda President Lluís Companys

Per tal de relligar els nous nuclis de desenvolupament

–Carmelità, els Vessants i les Costes– amb el centre del

poble era necessària la construcció dels elements de

34

vialitat previstos en el PGM de 1976. L’avinguda, a la qual es

va donar el nom del President Companys, va servir, a més,

per connectar amb el camí dels Francesos, de manera

que es va tancar la primera anella de circumval·lació de

Tiana. El vial es va dissenyar de manera generosa, amb

places d’aparcament, voreres amples i arbrat. Els primers

veïns van ser els adjudicataris dels pisos a preu taxat del

Carmelità.

Vial del camí dels Francesos

Qui recorda el camí estret que passava per can Conde i

arribava a la carretera de la Conreria? L’any 2001 es va

inaugurar un nou vial, amb una amplada de 15m i un

recorregut de 540 metres, que permet un accés directe a

la B-20 i que allibera part del trànsit que necessàriament

passava pel centre del poble. Disposa de voreres àmplies,

segregades, enllumenat i jardineria, així com també de

carril-bici que ara per ara és l’únic a Tiana. El cost de la

infraestructura va anar 50% a càrrec de l’Ajuntament i

50% del Pla parcial les Costes.

35

PERI de La Virreina

El desenvolupament del barri de La Virreina havia patit

diferents vicissituds, de manera que el seu nivell de serveis

era molt deficitari. El nou govern format l’any 1995 es va

posar immediatament a treballar amb l’activa Associació

de Veïns, presidida llavors pel desaparegut Sr. Gámez.

Es va arribar a un acord tant de l’abast de la intervenció

com del seu finançament, amb participació dels veïns,

la venda d’uns terrenys propietat de l’Ajuntament i

aportacions d’entitats supramunicipals inicialment

destinades al vial de connexió amb el centre del poble.

El cost total del Pla especial de reforma integral va ser,

l’any 1995, de 170 milions de pessetes. Es va procedir a

la construcció del clavegueram –fins llavors inexistent–,

a la reforma del sistema de proveïment d’aigua, a la

construcció de les voreres, a la substitució de l’arbrat i

de l’obsolet enllumenat públic i a la nova pavimentació

dels carrers. També es va dur a terme la urbanització de

dues petites places. Aquesta reforma integral va situar el

nivell de qualitat de l’espai públic de la Virreina entre els

millors de Tiana. Pavimentació del vial de connexió de La Virreina amb el centre del poble

La construcció d’un vial en condicions que uneixi La

Virreina amb el centre del poble és una vella reivindicació

dels veïns del barri. El cost del vial i la necessitat d’haver

de fer diverses expropiacions, a més de la dificultat de

superar la riera a nivell de l’escola de La Ciutadella, han

retardat fins avui l’execució del projecte. A més, com s’ha

dit en el punt anterior, els veïns van prioritzar la reforma

integral, destinant-hi els fons inicialment previstos per al

vial. No obstant això, l’any 2002 es va aplicar una capa

de 8cm de gruix al vial existent per a Can Gaietà, amb

millora de l’amplada en els punts en què va ser possible

fer-ho pel fet que els terrenys adjacents eren de propietat

municipal.

36

Obertura provisional del carrer Castellar a la doble direcció

Per tal de donar permeabilitat i fluïdesa a l’accés rodat als

sectors dels Vessants, les Costes i el Carmelità, així com

també l’accés a la B-20 a través del nou vial comentat a

l’apartat anterior, es va procedir a obrir provisionalment el

carrer Castellar en el tram entre el passeig de la Vilesa i el

carrer de Josep Canals i Romans i el carrer de Sant Isidre,

amb regulació semafòrica. La solució definitiva s’ha pogut

executar en el moment de la urbanització del Pla parcial

de la Creu de terme.

Altres petites actuacions a la via públi-ca. Durant tots aquests anys s’han fet actuacions a la Bòbila Jordana, al pas-satge de Sant Jaume, al carrer de la Ver-ge del Pilar, connexió per vorera entre Tiana i Montgat en l’anomenada volta dels Ametllers, carrer de Sant Domè-nec, riera a la zona de Can Retola, Can Gosch, carrer de la Mare de Déu de la Mercè, i d’altres.

Camí Mig d’Alella

El desenvolupament dels sectors de Can Gaietà i Camí Mig

d’Alella va permetre la construcció d’un nou vial, ample

i amb espai per a l’estacionament, que passa per la part

baixa del Casino i que salva la riera mitjançant un pont.

Es va dotar d’arbrat i de mobiliari urbà. Aquesta actuació,

que va requerir el trasllat de les pistes de petanca, va

permetre, a la vegada, crear un ampli aparcament i relligar

diversos sectors del poble.

Ampliació provisional d’un tram del carrer Escalfapé a doble direcció

L’any 2002, després d’aconseguir la propietat municipal

d’una nau industrial en desús, es va aconseguir

l’eixamplament de la part baixa del carrer, rectificant la

corba i construint voreres amples. Hi resta encara un coll

d’ampolla, però l’actuació va suposar una millora de la

connectivitat de Can Gaietà i l’accés a l’escola.

37

RENOVACIÓ I MILLORES DE L’ENLLUMENTAT PÚBLIC

L’any 1997, l’estat de l’enllumenat públic era molt

deficient atesa la manca d’inversions durant molts anys.

Es disposava d’un conjunt de projectes bàsics i la seva

execució suposava un cost econòmic molt alt, de manera

que per poder simultaniejar aquestes actuacions amb

altres necessitats d’equipaments del poble, es va decidir

fer-ne l’execució per fases. Més endavant, es va redactar el

projecte “l’Eficiència energètica i la contaminació lumínica

de l’enllumenat públic de Tiana”, basat en la instal·lació de

bombetes d’halogenurs metàl·lics ceràmics en comptes

de les fins aleshores habituals de vapor de mercuri.

Nucli històric (Fases I i II)

Amb fanals tipus clàssic amb punt de llum blanca i traçat

de noves línies trenades per façana.

La Virreina

Aprofitant les obres de reforma integral del sector es va

canviar tot l’enllumenat públic.

La Ciutadella (Patronat)

Una intervenció no programada però que va ser necessària

a causa d’un envelliment prematur de la instal·lació que

generava problemes als habitatges propers.

38

Accés a la Vila (passeig de la Vilesa des de Montgat fins al “Sindicat”)

Es van aplicar tres tipus de solucions diferents. En un

primer tram, des del límit del municipi fins al carrer de

Mallorca, es van instal·lar bàculs de 8m d’alçada amb

llum groga per tal de mimetitzar la solució adoptada a les

vies properes (B-20). Un segon tram, fins al parc del Camp

de futbol vell, amb bàculs de 8m d’alçada però equipats

amb punts de llum blanca. I el tercer tram, fins al Sindicat,

doble bàcul amb llumenera suspesa al centre de la via per

cable amb cadenaria (que recorda al traçat aeri de suport

per la cadenaria del antic tramvia) i punt de llum adossat

per il·luminar les voreres transitables per als vianants.

Fase III

Carrer de Sant Valentí entre el carrer de Santa Maria i el

carrer del Telèfon i carrers adjacents, amb fanals tipus

clàssic de llum blanca eficient i no contaminant i traçat

de noves línies trenades per façana.

Fase IV

Barri d’en Gosch amb fanals tipus clàssic, i carrers de

Pompeu Fabra i Doctor Fàbregas, amb bàculs dobles de

6m amb llum blanca eficient i no contaminant.

Fase V

Els carrers de València, Mare de Déu de la Mercè i

Barcelona amb bàculs de 4,5m i llumeneres de model

Iberia també amb llum blanca eficient i no contaminant.

Altres actuacions

Zona d’aparcaments de la petanca, passera d’accés a la

zona esportiva, tram a la zona del Casino, entre d’altres.

L’any 2007 encara restaven moltes actuacions pendents per aconseguir un enllumenat públic en condicions i eficient però el pas endavant que es va donar en dotze anys va ser fonamental.

39

TRANSPORT PÚBLIC

L’any 1995 la situació del transport públic a Tiana era molt

deficitària. Hi havia una connexió directa a Barcelona, feta

per l’empresa Kalet, amb una freqüència molt baixa i un

material mòbil molt antiquat. Era la darrera concessió

de tota l’Àrea Metropolitana no gestionada directament

per l’Entitat de Transport. Uns anys després l’empresa

va renunciar a la línia a causa de la baixa utilització i les

pèrdues econòmiques.

Davant d’aquesta situació, els governs entre 1995 i 2007

van considerar prioritària la potenciació del transport

públic i que el nivell de servei a Tiana fos equivalent a

la de tots els municipis de l’Àrea. Al llarg de tots aquests

anys es van assolir les fites següents:

Línia B-29

Increment de freqüència de pas (tres autobusos cada

hora), reforç del servei durant els caps de setmana i

perllongament de la línia fins a la zona escolar i esportiva.

Línia TM

Serveis a les noves zones urbanes de Tiana –zona

Can Gaietà i zona Els Vessants–, amb modificació del

recorregut inicial per enllaçar directament amb l’estació

de tren de Montgat. Aquestes línies s’han adaptat a les

necessitats dels nous desenvolupaments urbanístics.

Línia B-26

Servei a la zona de La Virreina.

40

Entre 1995 i 2007 es va donar la volta a la situació del transport públic a Ti-ana. Van restar objectius pendents i en negociació; cap d’ells no s’ha assolit en el període 2008-2011, sense millores i tam-bé amb alguns retrocessos (disminució freqüència de pas)

Nit Bus

Connexió nocturna amb la plaça de Catalunya de

Barcelona.

Transport especial gratuït

Durant festes assenyalades de connexió amb l’Alegria

(dia de l’Aplec, dia de Tots Sants).

Targeta rosa

Facilitar l’accés gratuït al transport públic a les persones

grans, subvencionant l’ajuntament el seu accés abans de

l’edat legal de 65 anys.

També durant aquests anys, i amb la presència d’un

representant de l’Ajuntament a l’Entitat del Transport

Metropolità, s’aconseguia la integració tarifària i que tots

els trens de RENFE s’aturessin a l’estació de Montgat,

element fonamental d’una bona connexió amb Barcelona.

41

MEDI AMBIENT

Entre els anys 1995 i 2007 el govern de Tiana va mantenir

sempre el compromís per la sostenibilitat que, com

veurem, s’ha manifestat en nombroses actuacions,

essent probablement la més coneguda la implantació de

la recollida de la matèria orgànica porta a porta, l’any 200,

que va posar Tiana al mapa del reconeixement atès que va

ser el primer municipi de l’Estat que va implantar aquest

sistema, per la qual cosa va rebre diversos premis.

Res no va ser una improvisació. El full de ruta va ser la

realització de l’anomenada Agenda 21 Local, iniciativa de

la Conferència de les Nacions Unides pel Medi Ambient i el

Desenvolupament, celebrada a Rio de Janeiro l’any 1992.

En un capítol d’aquesta agenda s’animava els governs

locals a elaborar la seva pròpia versió per aconseguir

un desenvolupament sostenible que abastés temes

econòmics, socials, culturals i de medi ambient. Per a

la seva elaboració, es va crear un òrgan de participació

format per polítics, representants de l’administració,

entitats, ciutadans a títol personal, estudiants universitaris,

i d’altres, sota la direcció del comissionat anomenat a

l’efecte, Enric Coll. El primer pas va ser la realització d’una

auditoria ambiental que reflectia l’estat del medi ambient;

a continuació, la fase de diagnosi va permetre identificar

els punts forts i el punts a millorar mitjançant el pla d’Acció

Ambiental que va constar de:

Línies totals 5

Programes totals 25

Accions 158

El document definia les estratègies per aconseguir un

municipi equilibrat, sostenible i protector dels espais

naturals. Tiana va ser un dels primer municipis a disposar

d’una Agenda 21L i va integrar-se, l’any 2000, a la Xarxa

de Ciutats i Pobles per la Sostenibilitat a l’Assemblea

inaugural de Manresa, essent l’alcalde de Tiana, Ferran

Vallespinós, vicepresident de la Xarxa fins a l’any 2007.

Les accions definides a l’Agenda 21L han determinat

les polítiques ambientals de Tiana, però també les

urbanístiques i les de protecció del patrimoni. Les accions

s’han anat esgotant de manera que es fa necessària una

revisió de l’A21L per tal d’assenyalar nous objectius,

cosa que no s’ha dut a terme entre 2007 i 2011.

42

Creació del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Tiana

A finals de 2003 es va crear aquest òrgan de participació

que s’emmarcava dins les polítiques de sostenibilitat que

emanen de l’Agenda 21 i del Pla director de participació

ciutadana de Tiana. És un òrgan independent, local,

públic i participatiu de debat on es poden expressar

opinions, debatre principis, raonar visions contraposades

i intercanviar i difondre informació de caràcter ambiental.

Compta amb un reglament de funcionament.

Parc de la Serralada de Marina

Una de les primeres iniciatives del govern de 1995 va

ser formar part del Consorci del Parc de la Serralada de

Marina amb els ajuntaments de Badalona, Montcada,

Sant Fost de Campcentelles i Santa Coloma de Gramenet,

a més de la Diputació de Barcelona. Es va elaborar un

Pla Especial, que dóna protecció a tota la Serralada. El

Pla inclou 526 hectàrees de Tiana, el que suposa la

protecció estricta d’un 66% del seu territori. A més,

s’ha pogut desenvolupar tot un seguit d’importants

actuacions gràcies al suport del Parc de la Serralada,

com la reforestació dels terrenys de la Cartoixa cremats

el 1994, la construcció de l’Observatori d’Astronomia i la

recuperació de la font de L’Alba, entre d’altres.

Deixalleria municipal

La deixalleria es va inaugurar a l’any 2000 i es va ampliar

el 2002, a causa de l’èxit assolit, millorant-ne l’entorn i

ampliant-ne la capacitat d’acollida. Ha esdevingut un

element fonamental de l’èxit del reciclatge a Tiana,

mesurable pel baix percentatge de materials que van a

abocador o a incineració. El tercer any de funcionament,

l’equipament ja tenia més de 7.000 usuaris a l’any i quasi

1.000 tones reciclades.

Un nou model de recollida de residus

L’any 2000 Tiana va inaugurar un nou model de recollida

selectiva, basada en el porta a porta per a la matèria

orgànica i el rebuig i la potenciació de la recollida de

les altres fraccions, tot incrementant el nombre de

contenidors al carrer. Tiana va ser el primer municipi de

tot l’Estat a posar en marxa aquest sistema que després

ha estat seguit per molts altres municipis. Els resultats

s’han mantingut amb índexs d’entre el 80% i el 85% de

recollida selectiva. Des del punt de vista del medi ambient,

això suposa que hem deixat d’emetre més de 1.500 tones

anuals de CO2 –principal causant del canvi climàtic– i

hem estalviat aigua, energia i matèries primeres.

43

Plantada d’arbres

L’incendi del mes d’agost de 1994 va suposar un fort impacte

sobre el paisatge de Tiana, a banda de causar la mort d’un

dels cartoixans de Montalegre, A partir de 1995 cada any es

va celebrar una plantada popular d’arbres, tant a l’entorn

de la Font de l’Alba com en altres indrets de Tiana.

Soterrament de contenidors

L’any 2003, el Pla d’Acció ambiental municipal, entre altres

actuacions, proposava el soterrament i la mimetització

dels contenidors de recollida selectiva que no fossin

objecte de recollida porta a porta, amb l’objectiu d’acabar

de consolidar el model de recollida, millorar la netedat del

municipi, guanyar espai a la via pública i millorar l’aspecte

estètic dels contenidors que calgui mantenir al carrer. Els

primers contenidors soterrats es van instal·lar l’any 2004 i

progressivament s’han anat estenent per tot el poble.

Col·lector d’aigües residuals de la riera d’en Font

Aquest col·lector, que recull les aigües residuals dels nous

desenvolupaments de can Gaietà i Camí del Mig d’Alella,

presentava nombroses anomalies estructurals i diferencials;

les ruptures n’eren freqüents, amb la conseqüent conta-

minació de les aigües de la riera i també de les platges de

Montgat. L’any 2000 el govern va negociar tant amb l’ACA

com amb EMSSA per aconseguir corregir aquests impactes

i, finalment, s’aconseguia una inversió de quasi dos milions

d’euros. Es va construir un nou col·lector de 2.600 metres de

longitud, amb capacitat per a un desguàs de fins a 18m3/s.

D’ençà de la seva posada en funcionament ja no s’han pro-

duït més problemes de contaminació orgànica a la riera

d’en Font.

Millores en el subministrament d’aigua potable

Tiana presenta deficiències amb relació al subministra-

ment d’aigua potable ja que alguns sectors del poble

tenen deficiències de pressió. D’altra banda, els nous de-

senvolupaments urbanístics implicaven la necessitat de

situar una sèrie de dipòsits repartits pel territori. El govern

va considerar que aquesta solució era poc sostenible i va

negociar amb l’Entitat de Medi Ambient i ATLL la cons-

trucció d’un nou dipòsit, de 3.000m3 de capacitat, situat

a la cota 153, en la zona de Can Puigcarbó. Per aconse-

guir el finançament es va signar un conveni amb l’Entitat

del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona,

aprovat pel Ple de 8 de maig de 2001 i ratificat per acord

plenari del dia 1 de març de 2005. Les obres es van exe-

cutar abans de 2007 i resta pendent la nova distribució en

baixa per tot el poble, que no ha avançat gens durant els

darrers quatre anys.

Altres actuacions que formen part del model de reciclatge a Tiana i que han estat desenvolupades fins a 2007:

Deixalleria mòbil: des de finals del 2005, i amb el

suport de l’Entitat del Medi Ambient, es disposa d’un

servei setmanal de deixalleria mòbil.

Millores en la recollida selectiva comercial: ampliació

del servei porta a porta de cartró, nou servei porta a

porta d’envasos i servei a la carta per a cada comerç,

si escau.

Millores en la recollida d’envasos: substitució del

model de contenidor d’envasos (groc).

Millores en la recollida de piles: instal·lació de

contenidors per a la seva recollida.

Millores en la recollida de voluminosos: nou servei ex-

ternalitzat de recollida de voluminosos des del 2005.

Promoció de l’ús de bosses compostables: mitjançant

repartiments gratuïts i la promoció del comerç local.

44

Compostatge casolà: repartiment gratuït de compos-

tadors per a jardins particulars i horts.

Comunicació i educació ambiental: el Marronet, la

revista editada amb aquesta finalitat, ha estat present

en tot moment a les llars de Tiana. A través de l’Oficina

d’Informació Ambiental s’han repartit cubells a l’ofici-

na o a domicili, s’han fet diverses campanyes recorda-

tòries, visites casa per casa, etc.

Campanyes especials de Nadal: des del 2004, es pre-

para cada any un protocol específic de servei de cara

a la campanya de Nadal.

Campanya per potenciar els mercats de segona mà

i nou magatzem de mobles de segona mà a la Dei-

xalleria.

Difusió de la recollida porta a porta: com a membre

fundador de l’Associació de municipis catalans per a

la recollida selectiva porta a porta del Grup de residus

de la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Sostenibilitat i

amb presentacions i visites de molts municipis, s’ha

explicat l’experiència de Tiana.

Tramitació del Sistema de Gestió Ambiental ISO-14001

per al sistema de recollida selectiva porta a porta.

Instal·lació dels primers contenidors soterrats.

Altres realitzacions de la regidoria de sostenibilitat

Tiana va ser també un dels primers municipis a disposar

d’una Regidoria de Sostenibilitat, que va reforçar el

concepte de transversalitat del treball en l’àmbit del medi

ambient. La contractació d’Enric Coll, com a primer tècnic

de medi ambient de l’ajuntament, va permetre dur a terme

una intensa tasca. A més del aspectes ja esmentats:

Elaboració de l’Agenda 21 Escolar a l’Escola Lola An-

glada.

Creació de l’agent cívic/a ambiental.

Pla de compra verda municipal, amb la introducció,

entre d’altres, de l’ús del paper reciclat. Incorporació

de criteris ambientals en compres de béns i serveis.

Programa d’educació ambiental fonamentada en di-

verses campanyes:

Prevenció del soroll a Tiana ·

Prevenció de l’aparició del mosquit tigre a Tiana ·

Els bolets a Tiana ·

Tinguem cura dels arbres ·

Canvi climàtic i estalvi energètic: Instal·lació dels

primers pannells solars, redacció de l’Estudi sobre

estalvi energètic a

L’enllumenat públic municipal, introducció de llums

de baix impacte ambiental a l’enllumenat públic

Tramitació, debat i aprovació de l’Ordenança de

construcció sostenible

Estalvi en el consum d’aigua: impuls de la nova cul-

tura de l’aigua

Horts municipals

Nou model de gestió amb criteris ambientals i d’adjudi-

cació, amb l’aprovació del nou reglament. Millores dels

accessos als horts. Aprovació de la creació de noves

parcel·les.

Mapa de contaminació acústica

D’acord amb el que determina la normativa de la Gene-

ralitat, es va elaborar el mapa acústic de Tiana, determi-

nant les zones de major sensibilitat. Amb aquesta base

es possible adoptar mesures eficaces de lluita contra la

contaminació acústica.

45

ATENCIÓ A LES PERSONES GRANS

El govern dels anys 1995 a 2007 va tenir un objectiu bà-

sic: desenvolupar una política d’atenció integrada dirigida

a les persones grans, independentment del seu grau de

dependència. L’any 1995 només hi havia a Tiana un casal

de persones grans que desenvolupaven la seva activitat

en condicions precàries en un espai del Casal. El primer

pas va ser la construcció d’un nou edifici al centre del po-

ble que, a més, es va dotar d’un centre de dia que, durant

molts anys, ha estat un ajut important per a les famílies

amb persones grans dependents. Tots aquests anys es va

treballar també per disposar d’una residència que, al final

d’aquesta etapa ja estava en construcció, amb tots els

tràmits administratius acabats.

En aquest àmbit cal recordar la tasca desenvolupada pel

Sr. Josep Pisa com a comissionat per les Persones Grans

que va treballar per dur a terme tot aquest conjunt de

projectes en la darrera etapa de consolidació:

Casal Anselm Clavé

Es va inaugurar l’any 1999 com a equipament per a l’Es-

plai de Tiana. Disposa de gimnàs, sala d’ordinadors i sala

de manualitats, sala social i recreativa, bar, zona de billar i

jardí. En total 554m2 distribuïts en soterrani, planta baixa

i dos pisos, destinats a satisfer les necessitats lúdiques i

esportives de les persones grans i que va millorar signi-

ficativament l’anterior espai de l’antic casal. Al casal se li

va donar el nom d’Anselm Clavé en un any especialment

significatiu per al moviment claverià.

46

Centre de dia

La tercera planta de l’edifici del casal es va destinar a

Centre de Dia, amb capacitat per acollir un màxim de

setze usuaris, dotat de servei de bugaderia, cuina, zona

de recuperació, etc. Les despeses tant de les places del

Centre de Dia com del transport adaptat que es va posar

simultàniament en marxa estaven, en part, subvenciona-

des per l’Ajuntament de Tiana.

Espai de lleure i exercici

A l’espai que ocupava un edifici en estat ruïnós del car-

rer St. Francesc, pròxim a l’esplai de Tiana, s’hi va situar

l’equipament cedit per la Diputació de Barcelona per a la

pràctica d’exercici per part de les persones grans.

Residència Sant Cebrià

S’ha construït en un solar de 5.300m2 destinat a equipa-

ments, ubicat al camí dels Francesos. Té una superfície

total construïda de 3.434m2, i una capacitat per a fins a

110 persones: 90 residents i 20 al centre de dia. Disposa

dels espais següents: dormitoris dobles amb bany adaptat

en cada dormitori pel que fa als serveis individuals i men-

jadors, sales de manualitats, de rehabilitació o de lectura

als espais comuns. A més, la residència està adaptada

per a persones amb Alzheimer, amb dotacions particulars

i exclusives per a aquest tipus de malalts.

47

CULTURA

La cultura va ser una de les principals prioritats dels go-

verns del període analitzat i per aconseguir-ho, el primer

pas va ser dotar aquesta àrea econòmicament per tal

de poder desenvolupar un ampli ventall d’accions. L’any

1995, el pressupost de l’àrea de Cultura de l’anterior go-

vern era de poc més de 15 milions de pessetes a l’any; al

pressupost de 1999, ja era de uns 80 milions de pessetes;

s’havia multiplicat gairebé per sis.

L’aspecte econòmic, tot i ser important, és només un dels

factors del impuls fet a la cultura; l’altre ha estat la inte-

racció i el suport al ric teixit cultural i associatiu de Tiana.

Per poder dur a terme totes aquestes activitats, la Regi-

doria va comptar amb la col·laboració indispensable del

Consell de Cultura, de la Comissió de Festes i dels co-

missionats, procurant sempre atendre les iniciatives del

ric teixit associatiu i cultural de Tiana. Per això ha estat

possible durant tots aquests anys una activitat cultural

rica i viva.

Els gegants de Tiana

Una de les primeres accions culturals del nou govern

va ser crear el gegants de Tiana, el Cavaller i la Novícia,

que van ser batejats, l’any 2000, en una festa amb gran

participació ciutadana. Els gegants van ser dissenyats a

Can Boter i ràpidament es va crear una Colla Gegantera

que els va passejar per arreu.

Cicle festiu

1995-2007 va ser una època durant la qual es va cercar

la col·laboració i la participació de tots, consolidant les

festes populars i tradicionals i les festes majors (cal des-

tacar la recuperació de la Festa Major Petita, conjunta-

ment amb l’ACIST) i, de l’altra, incorporant-ne de noves

com la festa Tiana-Montgat o la Festa de Primavera Tiana

a la platja. Algunes malauradament abandonades a partir

de 2007.

Les festes populars i tradicionals, a més de formar part

del nostre patrimoni cultural, són una oportunitat única

per fomentar la participació dels tianencs i tianenques en

la vida social i cultural de la nostra vila, a través de ma-

48

nifestacions lúdiques col·lectives. Amb aquesta intenció

s’han organitzat des de la comissió de festes, oberta a la

ciutadania, les festes majors i les festes tradicionals, pro-

curant la màxima implicació de les entitats del poble.

El llistat de festes tradicionals –algunes de recuperades,

com la passada dels Tres Tombs que feia anys s’havia dei-

xat de celebrar a Tiana, i fins i tot les caramelles– i popu-

lars impulsades per la Regidoria de Cultura han estat:

Correllengua

Festa de Primavera

Revetlla “retro” de Sant Joan, amb grups com Sirex,

Mustang o Duo Dinámico

L’arribada de la flama del Canigó

Trobada de gegants

Trobada de puntaires

Carnestoltes

Passada dels tres tombs

Revetlla de Sant Joan

Festa de Cap d’any

Cavalcada dels Reis

Trobada de castellers

Botifarrada amb cantada d’havaneres de l’Onze de

setembre

Concurs de paelles

Aplec de l’Alegria

Festa Major Petita (Sant Antoni)

Festa Major (Sant Cebrià)

49

Algunes d’aquestes festes quedaran a l’imaginari del

poble, com la monumental paella per a gairebé 1.200

persones feta l’any 1997 per celebrar l’adquisició de

l’antic camp de futbol, ara un magnífic parc.

Programació estable de teatre, música i dansa

Durant aquests anys la programació de teatre, música i

dansa ha estat molt variada, i s’han conjuminat propos-

tes professionals –com els recordats concerts del Cor

del Liceu, mai més repetit– i amateurs, tot programant

artistes i companyies de les diferents disciplines recone-

guts arreu del país i també artistes tianencs. Així doncs,

i principalment a la Sala Albéniz, s’ha pogut col·laborar

amb artistes tianencs com Pau Riba, De Mortimers, Los

Herrerita, Xavier Maristany, Rosa Cristo...

Cal destacar també el Concurs de Teatre –eliminat a partir

de l’any 2007– i el cicle Bambolines.

Tiana, durant els anys 1995-2007, va posar en marxa o

va reforçar tres festivals de música de prestigi: Amarok

–també eliminat desprès del 2007–, Estiu Jazz i Tiana

Antica.

Finalment, “L’un, dos, tres del pallasso”, nascut com a

homenatge a Joan Armengol, i que s’ha consolidat com

un nou festival, que sí que ha tingut continuïtat.

Moltes d’aquestes activitats es van poder organitzar

gràcies a la implicació d’entitats i persones a títol propi

que han col·laborat amb la Regidoria de Cultura, la qual

ha aportat el finançament de totes les iniciatives.

Suport a la creació literària

El foment de les lletres ha estat una altra constant de

tots aquests anys, mantenint i reforçant concursos ja

existents com la Mostra Literària de Tiana, creant-ne de

nous com el concurs de Contes Lola Anglada, que no

ha estat convocat aquest any 2011, o un de nou adreçat

exclusivament a les dones: Dona i Paraula.

Aula de Música i Dansa

A més de donar suport a les diferents propostes de

cursos i tallers, es va aconseguir que Tiana mantingués

els ensenyaments de música i dansa, desenvolupats

inicialment com a activitat particular però que estaven

en perill de desaparèixer per dificultats econòmiques. Per

poder mantenir obert a Tiana un espai per a la formació

musical i de dansa, es va inaugurar l’anomenada “Aula de

música i dansa”, situada en un local annex al Casal que

va ser llogat.

50

LOLA ANGLADA

L’any 1995, en arribar Vallespinós a l’alcaldia, hi havia una

llarga llista de greuges amb Lola Anglada que venien de

lluny: feia temps que s’havia perdut l’ocasió per tal que

la col·lecció de nines es quedés a Tiana. Tampoc no hi va

haver cap interès perquè l’artista pintés el presbiteri de

l’església parroquial, mai no s’havia materialitzat el seu

nomenament com a filla predilecta de Tiana i els seus

fons pictòrics tenien un futur incert mig perduts en un

magatzem.

El nou govern s’adonà que, en primer lloc, calia fer justícia

a una dona que, a més d’autora prolífica, tenia la condició

de progressista, compromesa i avançada al seu temps i

que, en els anys foscos de la dictadura, havia trobat un

cert refugi a Tiana. Però, a la vegada, va entendre que

els lligams de Lola Anglada amb el poble podrien ser un

element de dinamització cultural i de reconeixement de

Tiana arreu.

En els dotze anys que cobreixen la història d’aquest llibre

es van portar a terme les iniciatives seqüents, amb ajut

dels que han estat comissionats d’aquest projecte –Àlvar

Suñol i Miquel Vilar:

Nomenament de Lola Anglada com a filla adoptiva de Tiana

El 16 de març de 1996 es va nomenar Lola Anglada fi-

lla adoptiva de Tiana en un ple Extraordinari celebrat a la

Sala Albéniz. Així culminava un compromís adquirit quan

la il·lustre artista va morir l’any 1984 a Tiana, i que cap go-

vern anterior al de 1995 va complir. Va ser un acte ple de

sensibilitat i tendresa, amb la sala plena de gom a gom.

Adquisició del Jardí Lola Anglada

L’any 1999, l’Ajuntament va procedir a l’adquisició d’aquest

espai –en perill de ser construït– per recuperar el jardí de

51

l’autora, que s’esmenta en alguns dels seus llibres –La

meva casa i el meu jardí, 1958–, tal com s’ha comentat an-

teriorment en aquest llibre.

Conveni amb la Diputació de Barcelona per a la cessió de l’obra

Es va signar un conveni entre l’ajuntament i la Diputació

de Barcelona per tal de restituir al poble, en qualitat de

dipòsit, el fons d’obres d’art en possessió de la segona

i que consta de quasi 2.400 aquarel·les, dibuixos i olis;

26 plafons de ceràmica i 141 obres diverses, a més de la

biblioteca particular. L’ Ajuntament adquiria el compromís

de construir un equipament cultural per a l’exposició de

l’obra, projecte que va avançar significativament fins a

l’any 2007.

Adquisició de la Casa de la Palmera

L’any 2003 i després de vèncer no poques dificultats, es va

aconseguir la propietat municipal de la Casa de La Palme-

ra, que ocupa uns 500 m2 en planta, i terrenys annexos,

per destinar-la al futur museu Lola Anglada. En la mateixa

operació es va obtenir el cens de la Catequística, de mane-

ra que l’Ajuntament accedirà a la propietat en el cas que es

deixin de fer les activitats emparades per la cessió inicial.

Redacció del projecte constructiu del museu

El mes de desembre de 2005, es va resoldre el concurs

per a la redacció del projecte constructiu, adjudicant-lo a

l’equip d’arquitectes Jordi Maristany-Juan Galimany, que

ja havien elaborat el projecte bàsic. La proposta era d’uns

1.300 m2 distribuïts en quatre plantes.

52

Projecte museològic i museogràfic

El juliol de 2006 es va encarregar el projecte museològic

i museogràfic a l’historiador de l’art i crític Daniel Giralt-

Miracle. Fruit d’aquesta feina es va concebre el futur

museu com “Català de la Il·lustració”, un centre que, a

més de custodiar, conservar i difondre el llegat de Lola

Anglada i també el sentit ètic, cívic i cultural de la seva

obra, sigui un nexe i plataforma amb els nous creadors.

Concurs de contes i il·lustració “Lola Anglada”

L’any 1998 es va convocar per primera vegada aquest

concurs –s’hi van presentar 60 treballs–, dotat amb un

premi econòmicament important; l’any següent, es va

convocar un premi de la mateixa quantia però dirigit a

il·lustradors que havien de treballar sobre el recull de

contes premiat anteriorment. Així es va operar successi-

vament en les diferents convocatòries.

53

MITJANS DE COMUNICACIÓ

L’any 1995, els mitjans públics de comunicació eren

pràcticament inexistents a Tiana. L’ajuntament editava

un butlletí anomenat Nou Pins que no estava obert a

l’opinió dels grups de l’oposició. Els intents de posar

en marxa una emissora de ràdio van ser poc més que

experimentals, com va ser el cas de Ràdio Tramvia.

Aquesta funció de comunicació era duta a terme, en part,

per algunes iniciatives privades com les revistes Pel be de

Tiana o, més endavant, Fòrum.

És a dir, l’any 1995 Tiana tenia una administració poc

transparent –per exemple, estava prohibit enregistrar els

plens!– i sense cap mena de política informativa. Això va

canviar ràpidament amb el nou govern de Vallespinós: el

butlletí municipal –amb el nom de Plaça de la Vila, que

encara conserva– es va obrir a l’opinió de tots els grups

amb representació política a l’ajuntament i els plens aviat

van començar a ser retransmesos per ràdio, dos exem-

ples com a símptoma.

Aquests canvis responien a una nova manera d’entendre

la política per part dels grups governants a partir de 1995.

A l’àmbit dels mitjans de comunicació, cap època de

l’historia de Tiana no ha assolit el grau de transparència

de l’aconseguida durant el període 1995-2007.

Ràdio Tiana, emissora municipal

Es va inaugurar l’onze de setembre de 1996 i ràpidament

es va convertir en un element cohesionador del poble.

Per a la seva posada en marxa va ser important el paper

desenvolupat pel qui en va ser el primer comissionat, Be-

net Ulecia, i també el primer director, Isaac Salvatierra.

Ja des del principi l’emissora va tenir continguts estricta-

ment locals, amb una important participació de voluntaris

i aficionats. Ràdio Tiana ha desenvolupat un important pa-

per durant tots els seus anys de funcionament no només

per ajudar a conèixer la realitat del poble sinó també en

accions de solidaritat (cal recordar especialment el pro-

54

grama especial arran de l’huracà Mitch que va devastar

l’Amèrica Central). Finalment, Ràdio Tiana ha servit per-

què un important nombre de persones que ara desen-

volupen les seves tasques professionals en importants

mitjans de comunicació, tant públics com privats, fessin

els seus primers treballs a l’emissora municipal. Durant

aquest període els directors de Ràdio Tiana van ser Isaac

Salvatierra, Gemma Liñán i Cristian Peralta.

Plaça de la Vila

El butlletí va ser totalment renovat a partir del més de

juny de 1995 i obert a tots els partits amb representació

al ple de l’Ajuntament. Tenia periodicitat trimestral i l’any

2004 va experimentar una profunda reforma, editant-se

a tot color, amb molta fotografia i amb un major nombre

de pàgines. Va passar a tenir periodicitat mensual, llevat

del mes d’agost.

Camí del Mig

Editada sota l’impuls de la Regidoria de Cultura, va ser

una revista de referència per la seva qualitat d’edició i per

la qualitat dels articles, amb redacció i disseny a càrrec

de Primitiva Reverter i Jordi Santamaría, respectivament.

No tenia una periodicitat fixa, tot i que, normalment, se’n

publicaven un o dos números a l’any. A partir de 2007

aquesta revista també ha estat esborrada del panorama

cultural de Tiana.

Web municipal

Tiana va ser també un dels primers municipis a dispo-

sar d’un web municipal –que no institucional– gestionat

directament pels mateixos responsables de l’emissora

municipal, Gemma Liñán i Isaac Salvatierra: www.viladeti-

ana.org. Tenia un enfocament innovador, obert, amb una

gestió independent dels responsables polítics municipals

i amb un fort contingut ciutadà; es va posar en marxa a

1

revista d’informació municipal de tiana

5a època / maig 2007

Ajuntament de Tiana

19plaçadelavila

l’any 2002. Posteriorment, l’any 2007, va ser millorada i

ampliada mitjançant un ajut rebut de la Diputació de Bar-

celona.

TV Digital

L’any 2006 Tiana va a passar a formar part del Consorci de

TDT del Maresme. Això ha possibilitat disposar de notícies

pròpies al canal comarcal de televisió.

Com a conseqüència de tot plegat, es pot afirmar que

durant el període 1995-2007 la transparència en la ges-

tió, informació i comunicació va tenir un nivell molt per

damunt d’altres governs de Tiana, tant anteriors com a

partir de 2007.

55

UNA ALTRA MANERA DE GOVERNAR

El nou govern de l’any 1995 va manifestar des del primer

moment la voluntat de fer una gestió diferent dels assump-

tes públics, basada en quatre eixos fonamentals: a) el rigor

econòmic i la igualtat de tots els ciutadans en els deures

contributius; b) la creació d’una figura de defensa dels

drets dels ciutadans davant errors o pràctiques dolentes

de l’administració local; c) una administració oberta a la

participació, amb comissionats i la creació de les ordenan-

ces necessàries per garantir la convivència ciutadana; d)

el compromís de col·laboració i ajut amb el Tercer Món i e)

una policia local de proximitat i al servei dels ciutadans.

Auditoria econòmica

Un dels primers passos del nou govern resultant de les

eleccions de 1995 va ser encarregar a la Diputació de

Barcelona la confecció de l’estudi Econòmicofinancer

per conèixer l’estat de les finances locals, estudi que es

va repetir tres vegades fins a l’any 2007. Durant aquests

dotze anys es va fer un veritable esforç per corregir les

deficiències detectades en l’exercici 1994-95 –setze en

total– i ha estat una eina objectiva per al seguiment de

l’estat de les finances locals. En finalitzar aquest període,

l’Ajuntament de Tiana estava en un posicionament

econòmic fort, amb un endeutament moderat de xxxx) i

un romanent positiu de tresoreria de xxxx, segons consta

en la certificació emesa a finals de 2007 pel l’interventor

de l’Ajuntament de Tiana.

Rigor financer

Fins a l’any 1995, el cobrament de les taxes i impostos el

feia directament l’Ajuntament de Tiana, amb pocs mitjans

i escassa determinació per aplicar la via executiva. Com

a conseqüència d’això, el nou govern va poder detectar

l’existència de molts pagaments pendents. Aquesta situ-

ació creava un veritable greuge comparatiu entre els ciu-

tadans que pagaven puntualment les seves obligacions i

aquells que no ho feien mai. En termes de justícia calia

que tothom ho fes i, en tot cas, arbitrar les solucions per

a casos extrems d’impossibilitat real. La cessió a l’Orga-

nisme de Gestió Tributària de la Diputació de tot el proce-

diment –molt criticada en el seu moment pels anteriors

gestors del municipi– va donar ràpidament els seus fruïts

i després de no haver recuperat cap morositat entre 1987

i 1995, en els quatre primers exercicis de responsabilitat

del nou govern, es van cobrar quasi 90 milions de pesse-

tes de morosos. Aquest sistema s’ha mantingut fins a la

data d’avui i és la base de la responsabilitat social en els

comptes municipals.

Telèfon del ciutadà

Aquesta va ser una petita iniciativa, tot i que molt

significativa, desplegada els primers dies del nou govern,

d’un telèfon gratuït, amb contestador automàtic, que

enregistrava durant les 24 hores del dia les queixes i les

demandes ciutadanes. Cada matí se’n feia la lectura i se

n’informava la regidoria competent per tal de procedir a

la solució dels problemes detectats.

Síndic de greuges

Tiana va ser també un dels primers municipis que va crear

la figura del síndic de Greuges. En efecte, ja l’any 1996 es

va aprovar el Reglament i s’anomenà Rafael Armenteros

com a primer síndic de Greuges, per unanimitat de tots

els grups polítics. La Sindicatura de Greuges de Tiana

56

és la institució que, dins de l’àmbit local, té la missió de

defensar els drets reconeguts a favor dels ciutadans

per la legislació de règim local. Amb aquest efecte, pot

supervisar l’activitat de l’Administració municipal, de

les autoritats i del personal que en depèn o afecte a un

servei públic. Els ciutadans van reconèixer clarament en

el síndic la persona a qui adreçar-se en cas de conflicte

amb l’Administració local i ha estat la via de solució de

nombrosos conflictes.

Reglament de Participació Ciutadana

El Ple de l’Ajuntament de Tiana va aprovar, el novembre

del 2005, el Pla Director de Participació Ciutadana, que

sorgeix de la voluntat de l’Equip de Govern d’aleshores

de fomentar la participació ciutadana al municipi d’una

manera efectiva i eficient.

El Pla estableix els criteris i les directrius que permetin

respondre a tres qüestions bàsiques que són exigibles

per establir des de l’Ajuntament de Tiana una estratègia

de govern participatiu. Cal destacar que totes les accions

dutes a terme han comptat amb el suport tècnic i

econòmic de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació

de Barcelona.

També es va redactar i aprovar el Reglament de

Participació ciutadana, basat en el model tipus de la

Diputació de Barcelona. Els seus objectius són:

Definir els drets i els deures dels ciutadans i ciutadanes a.

de Tiana pel que fa a la informació i la participació en

els assumptes públics de competència municipal.

Definir i millorar els canals d’informació municipal.b.

Definir i millorar els canals de participació directa de c.

la ciutadania en els assumptes públics de competèn-

cia municipal.

Col·laborar en el desenvolupament i la millora del d.

teixit associatiu.

Promoure punts de trobada i debat entre la ciutadania e.

i els responsables polítics en l’elaboració i la gestió

de les polítiques públiques municipals.

Afavorir la implicació i la intervenció ciutadana en la f.

millora de Tiana i dels seus habitants.

Els comissionats

La figura del comissionat o comissionada és una iniciativa

original implantada per l’alcalde Vallespinós basada en el

nomenament de persones amb la missió de col·laborar en

les tasques del regidor o regidora canalitzant i recollint les

diferents demandes de la ciutadania, a la vegada que eren

57

responsables de projectes concrets. El resultat ha estat

desigual al llarg dels dotze anys que s’analitzen en aquest

llibre però, en determinats casos, els comissionats han

estat elements fonamentals per al desenvolupament de

determinats projectes com ara la biblioteca o l’observatori

d’astronomia, per només esmentar un parell d’exemples.

Els comissionats han estat també un element de participa-

ció ciutadana i així es recull en el Reglament explicat en el

punt anterior. Malgrat això, aquesta figura ha desaparegut

a l’organigrama del nou govern a partir de junt de 2007 i ha

suposat un empobriment de l’acció de govern.

1995-1999

Jaume Domenech Font Comissionat Biblioteca

Benet Ulècia Vallés Comissionat Ràdio

Rafael Ballús Peraferrer Comissionat Benestar Social

1999-2003

Josep Massó Gel Comissionat Espai Públic

Àngela Navarro Comissionada Solidaritat

Eva Ricart Giró Comissionada Educació Joventut

Francesc Blasco Gracia Comissionat de Sanitat

Enric Coll Gelabert Comissionat Agenda 21 Local

Jaume Domènech Font Comissionat Biblioteca

Isaac Salvatierra Pujol Comissionat Emissora Municipal

Josep Ma Toffoli Comissionat Comunicació i Símbols Locals

Miquel Puig Cañabate Comissionat Cicle Festiu

Salvador Aguirre Durán Comissionat Programació d’Actes culturals

Àlvar Suñol Comissionat Projecte Lola Anglada

José Cardenas Armayones Comissionat Projecte Cultural de l’Escorxador

Ferran Almeida Villanueva Comissionat Patrimoni Arquitectònic

Enric Monreal Mariné Comissionat Observatori Astronomia

Josep Pisa Novillas Comissionat Serveis Socials

Lluís Carreras Fontseré Comissionat Assumptes Tramvia

Jordi Lopez Díaz Comissionat Ensenyament

2003-2007

Ma Antònia Grifols Monpel Comissionada Medi Ambient

Joan Batlle Ponce Comissionat General

Ricart Fabra Escola Comissionat Relació amb joves de l es entitats

Jordi Gost Rosquellas Comissionat Relació amb joves no adscrits a entitats

Albert Freixes Martínez Comissionat Programació Estable

Antoni Ma Campmajó Mira Comissionat Festes

Carles Domènech Garcia Comissionat Tradicions

Rosa Grañé Corominas Comissionada Creació, Formació, Equipaments culturals i Entitas

Josep Ma Toffoli Carbonell Comissionat Biblioteca

Teresa Pina Vilaro Comissionada Difusió artística

Josep Ma Goñi Alled Comissionat Ensenyameny

Enric Monreal Mariné Comissionat Observatori Astronomia

Salvador Bosch Navarro Comissionat Serveis Socials

Frances Blasco Gracia Comissionat Sanitat

Pere Sanchez Sánchez Comissionat Esports

Xavier Doñate Rodrigo Comissionat Solidaritat i Cooperació

Miquel Puig Cañabate Comissionat Obres

José Luís Puente Hernendez Comissionat Espai Públic

Joesp Romero Bafaluy Comissionat Seguiment Pressupostari

Miquel Vilar Devis Comissionat Projecte Museu Lola Anglada i Centre Cultural

Enric Ricart Novell Comissionat Responsable projectes relacionats amb Sant Romà

Jordi Lpez Diaz Comissionat Projecte Piscina Coberta i COmplex Esportiu

Héctor González Guijarro Comissionat Desenvolupament TDT

Compromís amb el Tercer Món

Malgrat les propostes fetes pel Grup Municipal Socialis-

ta des de l’oposició (1991-1995) no es va aconseguir cap

58

compromís del govern de llavors per destinar una partida

pressupostària a la solidaritat amb el tercer món. Per això

una de les primeres accions va ser destinar un 0,5% del

pressupost a solidaritat, percentatge que es va incremen-

tar fins al 0,7% a l’any 2007. Una part important d’aquests

recursos s’han destinat al llarg d’aquests anys a ajudar

al poble sahrauí –amb la l’estada al nostre poble durant

diversos anys de nens i nenes, activitat que ara per ara

s’ha perdut, però també amb la visita als campaments

per fer arribar directament recursos econòmics i mate-

rials–, aportacions al Fons Català de Cooperació amb di-

versos projectes a Àsia, Àfrica i Sudamèrica; a l’Índia, en

catàstrofes com l’Huracà Mitch; acolliment de refugiats

de l’antiga Iugoslàvia, etc. Aquesta tasca es va desenvo-

lupar en col·laboració amb entitats del poble, com Tiana

Solidària i la Fundació Laia Mendoza. També cal esmentar

la feina feta durant tots aquests anys per Xavi Doñate en

relació amb el poble sahrauí.

Noves ordenances i reglaments

Dins de les competències pròpies dels governs locals per

a l’establiment d’ordenances dels assumptes de compe-

tència, al llarg d’aquests anys es va anar creant un marc

jurídic que regulava aspectes tan importants com la con-

vivència ciutadana, la circulació de vehicles, el soroll, el

paisatge urbà, la recollida de residus, l’atorgament de

subvencions, la neteja, la tinença d’animals, l’edificació, la

participació ciutadana, l’atenció domiciliària, el cementiri

municipal, i d’altres.

Un nou model de seguretat ciutadana

A partir de l’any 1995 es va fer un canvi molt important

en el model de seguretat ciutadana de Tiana, amb l’ela-

boració d’un pla estratègic que definia la dotació dels re-

cursos, tant humans com materials. Al final del període

analitzat en aquest llibre, la plantilla estava formada per

15 agents, els necessaris per vetllar per la seguretat dels

59

tianencs i per augmentar la qualitat dels serveis prestats

per la policia local. Aquests serveis es centren en les se-

güents funcions:

Policia de seguretat

Seguretat ciutadana: vigilància prevenció de la de-

linqüència, detencions, identificacions, controls pre-

ventius, alarmes, prevenció d’incendis

Programa “Tiana, segura”, sobre absències domici-

liàries

Programa “Protecció masies, cases aïllades i disse-

minats”

Pla Protecció a la Dona (Violència domèstica)

Pla de Protecció al Comerç

Policia judicial

Oficina de denúncies general per fets delictius i

faltes; atestats per accidents de circulació

Serveis i informes ordenats pels jutjats

Policia de trànsit

Controls de velocitat

Controls d’alcoholèmia

Controls de sorolls

Regulació, ordenació del trànsit i senyalització urbana

Educació Viària a l’escola pública

Control del transport escolar

Control vehicles de mercaderies perilloses

Suport als actes culturals i festius realitzats a la via

pública

Policia administrativa

Oficina d’Atenció al Ciutadà

Informes diversos a l’Alcaldia i a les diferents regi-

dories

Oficina de tramitació i gestió de denúncies per in-

fraccions a les diferents ordenances municipals

Un fet molt important succeït en aquest període és el des-

plegament dels Mossos d’Esquadra a la comarca. Això va

comportar la necessitat de que l’Ajuntament de Tiana as-

sumís noves competències en seguretat a través de la Jun-

ta Local de Seguretat i la Mesa de Coordinació Operativa.

El govern d’aquests anys va entendre que un altra segu-

retat és possible i malgrat els condicionants externs, es va

aconseguir fer de Tiana un poble segur i tranquil, amb un

índex de delinqüència molt baix., com demostra les esta-

dístiques. L’activitat de la policia local va créixer d’una ma-

nera molt significativa al llarg d’aquests anys, incorporant

nous serveis. Ben segur que els resultats assolits no seran

plenament satisfactoris per tots els ciutadans (com sem-

pre succeeix) però l’esforç esmerçat va ser important.

60

ALTRES ACCIONS DE GOVERN DURANT ELS ANYS 1995-2007

Suport al comerç local

Amb la creació de la Regidoria de Promoció Econòmica,

es va endegar (sovint amb la col·laboració de l’ACIST, As-

sociació de Comerciants i Serveis Tianencs) la defensa del

comerç local com a servei de proximitat. Algunes actuaci-

ons van ser:

Campanyes de dinamització comercial amb el suport

de la Diputació de Barcelona

L’edició de l’àlbum de cromos col·leccionables Tiana,

que va tenir molt èxit i que perseguia estimular els

veïns de la vila a conèixer els establiments i fer les

seves compres al comerç de Tiana; cada establiment

repartia una part dels cromos. L’àlbum complert esta-

va format per poc menys de cent fotografies que feien

un recorregut per la història recent de la nostra vila.

Campanya adreçada als restauradors (2006), i que

va consistir en l’adhesió del nostre municipi a les II

Jornades Gastronòmiques del Raïm i del Vi DO Alella

en col·laboració amb els ajuntaments d’Alella, El Mas-

nou, Montgat, Premià de Mar, Premià de Dalt, Teià, Va-

llromanes i Vilanova del Vallès. Aquest projecte incloïa

una campanya de promoció per als restaurants.

Joventut

Les principals actuacions han aquest àmbit han estat:

Creació del Punt Informació Juvenil (PIJ), al centre del

poble. Es va posar en marxa en el període 2003-2007,

amb atenció continuada, edició de la revista “El Crit”

Elaboració del Pla Local de Joventut, amb el suport

de la Diputació de Barcelona. Es va completar amb

l’estudi de la realitat juvenil de Tiana.

Redacció del projecte del futur casal de Joves, que no

va rebre la subvenció demanada a la Generalitat de

Catalunya per a la seva construcció. Alternativament

es va procedir a llogar un local per destinar-lo a realit-

zar aquesta funció de manera provisional.

Suport a les activitats juvenils a l’IES Thalassa en el

marc del projecte de prevenció de conductes de risc

Activitats de dinamització (Tiana a la Platja, participa-

ció en la “baixada d’artefactes” de la Festa Major, or-

ganització del concert “L’Empollada”, etc.

Organització de diversos tallers (acrobàcia, ràdio, etc.)

Realització d’exposicions fotogràfiques.

Intervencions de restauració a l’Ermita de l’Alegria

Amb motiu dels 900 anys de la seva consagració. Es fa

actuar a la façana, al campanar i a la porta.

Conveni amb la Parròquia de Tiana

per fer possible la utilització de La Catequística per a la

celebració d’actes culturals i lúdics.