literaturainfantil·sopadellibres·sèrieverda lectur a activa · 5...

L E C T U R A AC T I VA

Literatura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Verda

EINES PERTREBALLAR LA LECTURAA LES AULES

Carme Salvadó

2

Fitxa tècnica....................................................................................................... 3Lʼobra i el seu entorn.......................................................................................... 4Lʼautora i la il·lustradora...................................................................................... 5La història.......................................................................................................... 6Gènere, estil i context literari.............................................................................. 7Tema i subtemes............................................................................................... 8

Abans de la lectura.......................................................................................... 9

Durant la lectura............................................................................................... 13

Després de la lectura....................................................................................... 19

Activitats de reforç i ampliació............................................................................ 26Lʼopinió del lector................................................................................................ 28

Jocs i endevinalles............................................................................................. 29

Interdisciplinarietat............................................................................................. 30

Literatura comparada......................................................................................... 31

Solucions......................................................................................................... 32

ÍNDEX

L’obra i el seu entorn

Propostes de comprensió lectora

Diversitat

Propostes lúdiques

Pàg.

Interdisciplinarietat

Literatura comparada

Eulàlia Canal Un petó de mandarina

3

UN PETÓ DE MANDARINA

Títol: Un petó de mandarina

Autora: Eulàlia Canal

Il·lustradora: Sara Ruano

Editorial: Barcanova

Any dʼedició: 2006

Pàgines: 132

Fitxa tècnica

Fitxa tècnica Un petó de mandarina

4

La novel·la que teniu a les mans sʼadreça a un públic lector jove, però el cert és quees tracta dʼuna breu història dʼamor plena de poesia i imaginació que atrapa des delprimer moment tant els més joves com els més grans.

El llibre va obtenir el Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil 2006. Com amestres podreu gaudir dʼun text en què llenguatge, imaginació, argument i personat-ges estan perfectament encaixats. Un text marcat per lʼequilibri, la simplicitat i el bongust. En definitiva, amb aquesta lectura podreu facilitar als vostres alumnes el plaerde llegir i els introduireu en la lectura literària.

LʼOBRA

Lʼobra i el seu entorn Un petó de mandarina

5

Eulàlia Canal va néixer a Granollers lʼany1963. És escriptora i psicòloga. Segons ex-plica ella mateixa, de ben petita ja tenia cu-riositat pels llibres i ben aviat va ser unagran lectora. També li agradava molt es-criure. Tot i amb això no es va dedicar se-riosament a fer-ho fins que va ser mésgran, quan van néixer els seus fills.

Ha publicat diversos llibres: AndanaBanca (Premi Òmnium Cultural, 1998),Emocions i sentiments (disc-llibre de con-tes i cançons), Qui enviava petons a l’Es-trella? (Premi Ciutat dʼEivissa de NarrativaInfantil 2005) i Les set dents de la Palan-gana (Sopa de Llibres, 118. Barcanova,2005).

Lʼautora

Sara Ruano va néixer a València. Tot i queen els primers anys de la seva vida, amb laseva família, es va traslladar temporalmenta Saragossa i després a Barcelona, va sera València on va créixer i estudiar. Des depetita tenia una gran passió: dibuixar ninesde paper. Quan va ser el moment va estu-diar belles arts. De més gran va tornar aBarcelona, on va iniciar el seu ofici com ail·lustradora. També va treballar en anima-ció. Actualment viu a Londres, on continuatreballant plenament en aquesta feina.Compagina diverses tècniques a lʼhora derealitzar les il·lustracions dels llibres: dibui-xar, pintar, lʼordinador i, tal com ella ma-teixa diu, la imaginació. De totes maneres,assegura que són lʼautor del llibre i el llibreels qui li marquen les pautes de treball.

La il·lustradora

Podeu trobar més informació sobrelʼautora a la pàgina web de lʼeditorial:http://www.barcanova.cat

Lʼobra i el seu entorn Un petó de mandarinaLʼautora i la i·lustradora

6

En Tavi sʼenamora dʼuna noia de la classe que seu al seu davant, la Vanina. Aquestanoia acaba dʼarribar dʼun país que està en guerra. A partir dʼaquí en Tavi comença aexperimentar pensaments, sensacions i sentiments nous. Sʼadona com és, de lesseves pròpies dificultats, fins i tot que és una mica covard, però també busca la ma-nera de superar tot allò que es va trobant; especialment tots els entrebancs que liposen en Ricki i la seva colla, perquè resulta que en Ricki també està enamorat de laVanina. En Tavi descobreix la bona relació que té amb el seu germà, que lʼajuda enun moment difícil, quan està enfonsat i creu que la Vanina mai no li farà cas.

Finalment, gràcies a una proposta que els fa la mestra, la de participar en un con-curs de cançons per a la pau, les dues colles, la del protagonista i la dʼen Ricki, sʼu-neixen i deixen de banda les desavinences. En Tavi aconsegueix el que més desitja:fer un petó de mandarina a la Vanina, abans que ella seʼn torni al seu país.

La història

Lʼobra i el seu entorn Un petó de mandarinaLʼargument

7

Gènere, estil i context literari

Un petó de mandarina és una novel·la juvenil plena de poesia i, per això, alguns crí-tics lʼhan definida com una novel·la poètica. És una obra que la podem incloure per-fectament dins del corrent realista, ja que els fets (un nen que sʼenamora dʼuna noiai els obstacles que va trobant) formen part de la vida dels nois i les noies dʼaquestesedats. Però, dʼaltra banda, aquest realisme està impregnat dʼun llenguatge líric i ima-ginatiu que li dóna el to poètic que esmentàvem, i a la vegada permet a lʼautora des-criure amb precisió els estats dʼànim que va vivint el protagonista al llarg de la història.Són remarcables la recreació en el llenguatge, des de la primera paraula fins a la dar-rera, la riquesa de vocabulari, lʼús de locucions i frases fetes, els jocs de paraules i lescomparacions poètiques que, entre altres recursos, atorguen un to divertit, delicat illeugerament irònic al text.

El fet dʼestar narrada en primera persona permet la identificació del lector amb elssentiments dʼen Tavi, el protagonista, i captar aquesta intimitat que ens vol transme-tre. El lector pot veure amb els ulls del noi com vivia, com veia i com sentia cadascundels esdeveniments descrits al llarg de la novel·la.

Lʼestructura del text (trenta capítols molt curts i lʼepíleg) dóna un ritme àgil i dinà-mic a la lectura.

Lʼobra i el seu entorn Un petó de mandarinaContext literari

8

Tema i subtemes

El tema principal és el descobriment de lʼamor. Al voltant dʼaquest tema sorgeix totauna temàtica pròpia de lʼedat, que és la de créixer i la de conèixer-se un mateix, i lade saber interpretar els propis pensaments i sentiments.

El llibre indueix el lector a reflexionar sobre les pròpies vivències. Això pot facilitarque els alumnes expliquin les seves experiències, sentiments, emocions i pensa-ments. És un llibre interessant per treballar aspectes del pla dʼacció tutorial, com aralʼeducació emocional.

En Tavi, a mesura que sʼadona que està enamorat, també es va adonant de comés ell, de les seves capacitats, dels seus defectes. Aprèn a enfrontar-se amb els al-tres, unes vegades amb més bons resultats que dʼaltres, aprèn de les seves equivo-cacions. Per tant, podríem parlar de la superació personal (comprèn que la baralla noés la manera de demostrar valentia) i de lʼacceptació positiva dels reptes (malgrat lesconseqüències, decideix no votar en Ricki).

La lectura de la novel·la planteja molt altres aspectes, com ara lʼamistat (en Tavidescobreix qui són els seus amics), els valors i les servituds de la colla, el respectecap als altres, la relació amb el germà, amb els pares (no sempre ha estat segur queinteressés al seu pare). I dʼaltres temes prou suggerents, com és la pau, la gestió delsconflictes personals (les baralles entre les dues colles), els conflictes bèl·lics i els re-fugiats (la Vanina sʼestà aquí perquè el seu país està en guerra).

I, finalment, un gran valor de la novel·la és lʼaspecte estètic. Des del primer momentveiem que lʼautora vol fer-nos sentir el poder de la paraula, la capacitat de la paraulaper entendreʼs, per solucionar desavinences, per expressar amor, per reflexionar, perfer poesia, per compondre cançons, etc. Dʼaltra banda, no podem deixar dʼesmentarla referència que fa a la música, com a llenguatge comunicatiu al llarg de la novel·la;per exemple, la música és el que uneix les dues colles que estaven enfrontades.

Lʼobra i el seu entorn Un petó de mandarinaEl tema

9

Abans de la lectura

En el text que llegiràs, el valor de la paraula és fonamental en tots els sen-tits. En llegir-lo tʼadonaràs que està escrit amb molta cura, i que lʼautoratambé ens vol transmetre la importància del llenguatge per comunicar-nos, per explicar-nos coses, sentiments, idees. A la pàgina 55, la Vaninadiu:

«Digue’m, Tavi: de què ens serveix tenir paraules si no les sabem ferservir?»

Escriu què et fan pensar aquestes paraules. Després ho podeu comentaramb els vostres companys de grup. De segur que en sortirà una llista moltllarga dʼidees.

Comprensió lectora Un petó de mandarinaProposta 1

10

Abans de la lectura

La il·lustració de la portada és extraordinària. Mira-te-la ambmolta atenció i no deixis que se te nʼescapi cap detall, ni cap color.

Comprensió lectora Un petó de mandarinaProposta 2-A

11

La il·lustració de la portada és extraordinària. Mira-te-la amb molta atenció ino deixis que se te nʼescapi cap detall, ni cap color.

Què fa que sembli una il·lustració antiga?

Quins detalls transmeten la sensació de moviment?

Qui deu ser la noia?

Què fa?

Com porta els cabells? De quin color els té?

Què expressa? Què sent?

Què hi ha al cel? De quin color són el núvols?

I els llavis, de quin color són?

Penseu en altres detalls.

Abans de la lectura

Comprensió lectora Un petó de mandarinaProposta 2-B

12

El text és bonic tant per ser llegit com per ser escoltat. Demaneu a un companyo companya de classe que us llegeixi el primer capítol en veu alta. Després feuun dibuix dʼallò que us ha suggerit el text llegit.


13

Durant la lectura

En Tavi està molt enamorat de la Vanina. Tot ho relaciona amb ella. Qualsevolparaula li recorda la noia. A la pàgina 25, la mestra proposa als alumnes un pro-blema de matemàtiques amb llimones, i ell ho relaciona amb les llimones es-tampades al jersei de la Vanina.

Això passa sovint, una idea ens porta cap a una altra, i cadascú ho relacionaamb allò que està vivint o que el preocupa. Busca en quins altres moments enTavi relaciona el que diu la mestra amb el que sent en aquell moment. Escriu-ne tres exemples i, si pots, apunta la pàgina on apareixen:

Quan la Filprim diuen Tavi ho relaciona amb (pàg. )



Aquí tens algunes paraules: relaciona-les amb allò que et vingui al cap imme-diatament només llegir-les. Després podeu comentar-ho amb els vostres com-panys i companyes. Ja veureu com cadascú té el cap en un lloc ben diferent!

Margarida:

Trompeta:

Olor de xocolata desfeta:

Taula:

Viatge:

Cançó:

*Si us animeu, podeu proposar paraules als vostres companys i a veure amb què les rela-cionen.


14

Títol:

La novel·la que estàs llegint conté 20 il·lustracions molt boniques i significati-ves que acompanyen alguns capítols. Escriu un títol o un peu de pàgina per acadascuna dʼaquestes il·lustracions que hem escollit.

Títol:


15

La novel·la que estàs llegint conté 20 il·lustracions molt boniques i significa-tives que acompanyen alguns capítols. Escriu un títol o un peu de pàgina pera cadascuna dʼaquestes il·lustracions que hem escollit.

Títol:

Títol:


16


Títol:

Títol:


17


Títol:

Títol:


18


Títol:

Títol:


19

Respon veritable o fals a cadascuna de les afirmacions següents:

Ara que ja has llegit el llibre, per què creus que lʼautora ha escollit aquest títol:UN PETÓ DE MANDARINA? Escriu-ne, com a mínim, tres raons.

En Tavi va conèixer la Vanina un dia de vent.

La Vanina no es deixava veure pels assajos perquè estava enfadada amben Tavi.

En Sebastià, el gat missatger, era el gat preferit del pare dʼen Tavi.

En Tavi va votar en Ricki a les eleccions com a delegat de classe.

En Ricki es va enfadar molt quan va saber que en Tavi lʼhavia delatat perla baralla en sortir de lʼescola.

La Vanina llegia llibres plegables perquè era la manera més fàcil de dur-los guardats a la butxaca.

La colla dʼen Ricki i companyia, finalment, es van avenir a cantar junts lacançó per al concurs de lʼONG.

La Clàudia guardava secretament un missatge que havia perdut el gatSebastià dins la llibreta dels seus tresors perquè li agradava en Tavi.

Els col·legues dʼen Ricki (lʼUlldevidre, el Rufus i el Tifus) eren un parelldʼanys més grans que la colla dʼen Tavi.

El desig que en Tavi va pensar en bufar la pestanya era fer un petó demandarina a la Vanina.

Després de la lectura


20

En llegir les primeres paraules del llibre sabem que en Tavi està bojament ena-morat de la Vanina, però no li serà gens fàcil poder-hi parlar i dir-li què sent perella. Sʼanirà trobant obstacles de tota mena. Alguns provocats per en Ricki i elsseus col·legues, però dʼaltres sorgiran dʼell mateix. Fes una llista de tots elsque recordis.

Totes aquestes vivències dʼen Tavi lʼajuden a conèixer-se millor, ja que es vatopant amb les seves pròpies febleses i també amb els seus punts forts.Quins canvis veus entre el Tavi del principi i el Tavi del final, quan sʼacomiadade la Vanina? (Canvis de la manera de pensar, canvis dʼamics i amigues,canvis de relació amb el germà i canvis de relació amb els pares).

EXTERNS DʼELL MATEIX


21

La Vanina és una noia que no és dʼaquí, ha vingut dʼun país llunyà; ha hagutdʼemigrar. Al llarg de la lectura ens anem assabentant per què ha marxat delseu país.

Per quin motiu viu a Catalunya?

És una noia especialment sensible als temes relacionats amb els conflic-tes, les baralles, les guerres. Estava molt dolguda pel comportament dʼenTavi, per lʼesbatussada amb en Ricki. Escull, segons tu, la solució mésadequada i escriu per què creus que ho és:

Jo hauria aconsellat a en Tavi que...

...si no volia ser més covard que es presentés i deixés fer en Ricki, peròque ell no donés cap cop, perquè...

...per demostrar que no era covard valia la pena respondre a lʼaltura dʼenRicki. Així sʼacabaria dʼuna vegada el problema, perquè...

...que si no volia amagar-se havia dʼafrontar la situació, però com que eradifícil parlar amb en Ricki el millor era buscar algú imparcial i que fes demediador, perquè...

...que no sʼhi presentés: amb el temps les coses passen i els problemessʼevaporen, perquè...


22

Al pati de lʼescola hi ha una olivera, surt diverses vegades a la narració. Buscaquina simbologia té i sabràs per què lʼautora ha escollit aquest arbre.


23

Des que en Tavi està enamorat canvien moltes coses. Potser deixa de posar atencióen els estudis i en coses habituals, però en canvi comença a conèixer-se una miquetamés. Fins i tot se sorprèn dʼell mateix. A estones es veu valent, dʼaltres covard, dʼal-tres un no-ningú, etc. Hi ha un fet que lʼajuda molt: poder confiar en el seu germàgran, com si fos un amic, i també en els seus amics.

«Vaig sentir que, entre ell i jo, s’obria una portai vaig explicar-li el meu problema.» (pàg. 21)

«(...) vaig sentir que teniaamics, veritables amics.»

(pàg. 96)

Reflexiona

Confiar en algú és

Si no tingués cap amic o amiga jo em sentiria

Si tingués un problema lʼexplicaria a

Un bon amic o amiga és aquella persona que

Mʼagrada tenir amics i amigues perquè


24

A la pàgina 17 en Tavi diu que en Ricki «era ben plantat, tenia simpatia i totamena de bons atributs. O sigui, tot allò que una noia pot esperar d’un noi».En Tavi estava mig confós i no sabia ben bé què esperava una noia dʼun noi.I a tu, com tʼagradaria que fos la persona de qui tʼenamoressis?

Pots imaginar-te-la?


25

Enamorar-se és una de les coses més boniques que et poden passar, et fasentir feliç però a la vegada també et fa patir molt. Com se sent en Tavi quandiu aquestes frases? Relaciona les frases de lʼesquerra amb les paraules de ladreta

«Em vaig posar vermell com un tallde síndria, (...)» (pàg. 65)

«Fet pols, em sentia jo.» (pàg. 16)

«Vaig tancar els ulls i un silenci primcom un fil de teranyina va inundar l’o-livera.» (pàg. 29)

«(...) em vaig rendir com una gallina.»(pàg. 18)

«(...) em vaig quedar amb un pam denas i mut.» (pàg. 17)

Felicitat

«(...) em va regirar l’estómac (...)»(pàg. 70)

Tranquil·litat, pau

Ràbia

Desànim

Humilitat

Covardia, por

«La música i les estrelles ens acotxa-ven com una cova.» (pàg. 108)

Vergonya

«Estava tan content que botava comun cangur pel passadís de casa.»(pàg. 117)

Esperança

«Vaig tancar els ulls i uns acords llu-nyans em gronxaven.» (pàg. 62)

Odi

«Vaig sentir com una punxa al cor.»(pàg. 113)

Amor


26

El llibre que has llegit és com un diari personal dʼen Tavi. En Tavi explica cosesque li passen, però també què en pensa.

Recorda les coses que tʼhan passat avui, escull-ne una i explica-la:

Per què ha anat així?

Penses que podia haver anat diferent? Explica-ho:

Diversitat · Reforç

Diversitat Un petó de mandarinaProposta 17

27

Diversitat · Ampliació

El tema principal de la novel·la és lʼenamorament. Reuniu-vos en petit grup idiscutiu la diferència que hi ha entre aquestes paraules; després escriviu-ne lavostra definició:

Estar enamorat:

Agradar:

Estimar:

Sobre lʼamor sʼha escrit moltíssim, se nʼhan fet novel·les, poemes, can-çons, etc. Ara et toca a tu fer de poeta o poetessa. En Tavi, quan la Va-nina ja és fora, un dia dalt de lʼolivera comença a escriure un poema. Comel continuaries? Acabaʼl a la teva manera:

Un dia vaig tastarun petó dalt del terrati ara que has marxattothora em bull el cap...

Fixaʼt de quina manera més bonica lʼautora ens explica el final dʼuna ba-ralla que acaba bé:La pluja s’enduia baralles i malson. I jo, secretament, somiava amb elscabells de la Vanina. (pàg. 86 )

Ara recorda un esdeveniment difícil o complicat que hagis viscut i quetambé sʼhagi acabat bé. Intenta descriureʼn el final amb paraules boni-ques:

Diversitat Un petó de mandarinaProposta 18

28

Lʼopinió del lector

Al capítol 11, en Tavi entra a la llibreria en la qual treballa la mare de la Clàu-dia a comprar un llibre per regalar a la Vanina. En Tavi no sap quin triar, peròcasualment li cau als peus el llibre Un petó de mandarina. El títol li fa gràcia,no sʼho pensa gens ni mica i el compra.

Si tu volguessis regalar un llibre a un amic o amiga teva, li compraries Unpetó de mandarina? Escriu les raons que tindries per escollir aquest llibre coma regal. Si et sembla que no és un bon regal, escriu-ne també les raons.

Opinions Un petó de mandarinaProposta 19

29

uidacal

surfu

ldrviedule

rilpfim

invana

Ordena bé les lletres dʼaquestes paraules i trobaràs el nom dʼalguns personat-ges de la novel·la.

rtpsasui

toaciv

mavid

Endevina endevinalla:

No sóc escarabat ni grill,quasi sempre tinc deu fills;cosa estranya! Tots són grills. (A)

Mʼobro i tanco i guardo a dinshistòries, consells i lliçons...Hi ha qui em guarda amb molt bons finsi qui em deixa pels racons. (E)

Què és allò que vola imai no sʼatura? (D)

Quatre lletres, dues vocals,dues consonants,i dos enamorats. (B)

Un llençol apedaçat, apedaçat, i cappunta dʼagulla no hi ha tocat. (C)

Propostes lúdiques Un petó de mandarinaProposta 20

30

Algunes propostes

Interdisciplinarietat Un petó de mandarina

Altres activitats

Fer un recull de cançons dʼamor que coneguin i escoltar-ne alguna a classe.

Exposar poemes dʼamor escrits pels alumnes o seleccionats per ells.

Fer el mateix amb poemes i cançons de pau.

Demanar als pares i mares que els expliquin com va ser el seu primer amor.

Fer una reflexió o debat en què els nois i les noies puguin expressar el que en-tenen per enamorament i quins són els valors que prioritzen a lʼhora dʼescolliruna persona.

Escoltar a classe El cant dels ocells, poema popular musicat per Pau Casals ique ha esdevingut un cant per la pau.

Escoltar lʼAddagio per a corda i orgue dʼAlbinoni, que també ha esdevingut mú-sica per la pau.

Ja hem comentat que Un petó de mandarina és una lectura que pot ser llegidaperfectament a tutoria, ja que ens permet parlar de les primeres experiènciesdʼaquest sentiment universal que és lʼamor, a vegades difícil de reconèixer idʼexpressar, sobretot en aquestes edats. És evident que hi ha molta literatura,cinema, poesia, etc., sobre lʼamor; però aquest llibre descobreix cadascuna deles petites vivències del protagonista amb relació a aquest sentiment. Permetque el lector lʼacompanyi en els bons i mals moments. Altres temes dʼinterèssón lʼautoconeixement, la relació amb els amics, la gestió dʼemocions i senti-ments, la resolució positiva dels conflictes.I, encara que no sigui el tema principal, ens permet fer esment dels conflictesbèl·lics i dels problemes que seʼn deriven, com és el dels refugiats.

Alguns llibres que ens poden ser útils:

Relacionarnos bien, de Manuel Segura i Margarita Arcas (Ed. Narcea, Madrid,2005).Educación socioemocional en la etapa de primaria, dʼAnna Carpena (Ed. Eumo-Octaedro, 2003).La violència i la no-violència, de Brigitte Labbé i Michel Puech (Ed. Cruïlla, 2004)«Dossier contra la guerra», del número 897/898 de la revista Cavall Fort.

31

Altres novel·les dʼaquesta temàtica

Sobre lʼamor sʼha escrit moltíssim. De fet, el gènere literari que més ha intentat ex-pressar lʼamor és la poesia; per això podem presentar als alumnes poemes dʼamor dela nostra literatura, bonics per la seva senzillesa, alguns musicats i tot, com per exem-ple:

Dona’m la mà i Visca l’amor, de Joan Salvat-PapasseitEn tu estimo el món, de RaimonTinc un clavell per tu, de Lluís Llach

Altres obres dʼaquesta temàtica:

On l’amor s’hi posa, de Jaume Cela (Ed. Barcanova)Ben estima a Anna, de Peter Härtling (Ed. RBA La Magrana)Com un miratge, de Maria Mercè Roca (Ed. Barcanova)

Anotacions

Un petó de mandarinaLectures

32

Durant la lectura

Proposta 4 (pàg. 13)

Alguns exemples:

Pàg. 11, la Filprim explica la llei de la gravetat, en Tavi sʼadona que no pot estar als núvols sinó que hade tocar de peus a terra.Pàg. 16, la Filprim parla de lʼorigen de la Terra, lʼexplosió de gasos i pols, en Tavi ho relaciona amb comse sent, fet pols.Pàg. 31, la Filprim diu que expirem lʼaire, expulsem el diòxid de carboni..., en Tavi ho relaciona ambbufar els cabells de la Vanina per fer-los voleiar.Pàg. 64, la Filprim pregunta quantes potes té una aranya, en Tavi es posa a comptar les petxines queporta dibuixades a la faldilla en comptes de pensar en el nombre de potes de lʼaranya.Pàg. 91, la Filprim a la classe de naturals parla del sentit del gust, en Tavi es posa a pensar quin gustdeu tenir la Vanina.

Després de la lectura


En Tavi va conèixer la Vanina un dia de vent. (Fals)Els col·legues dʼen Ricki (lʼUlldevidre, el Rufus i el Tifus) eren un parell dʼanys més grans que la colladʼen Tavi. (Veritable)La Vanina llegia llibres plegables perquè era la manera més fàcil de dur-los guardats a la butxaca.(Fals)En Tavi va votar en Ricki a les eleccions com a delegat de classe. (Fals)En Sebastià, el gat missatger, era el gat preferit del pare dʼen Tavi. (Veritable)En Ricki es va enfadar molt quan va saber que en Tavi lʼhavia delatat per la baralla en sortir de lʼes-cola. (Fals)La colla dʼen Ricki i companyia, finalment, es van avenir a cantar junts la cançó per al concurs delʼONG. (Veritable)La Vanina no es deixava veure pels assajos perquè estava enfadada amb en Tavi. (Fals)La Clàudia guardava secretament un missatge que havia perdut el gat Sebastià dins la llibreta dels seustresors perquè li agradava en Tavi. (Veritable)El desig que en Tavi va pensar en bufar la pestanya era fer un petó de mandarina a la Vanina. (Veri-table).


És una activitat oberta, però algunes idees poden ser:

Canvis de la manera de pensar: s’adona que ha d’afrontar les coses, que no pot ser un covard i dei-xar que el temps passi. Que ha de prendre decisions, alguna vegada una mica difícils, etc.Canvis dʼamics i amigues: valora l’amistat, s’adona que és important tenir amics i amigues de veritat.Canvis de relació amb el germà: abans el veia com un germà gran que no li feia cap cas. S’adona queel coneix molt i que si li explica els seus problemes el pot ajudar.Canvis de relació amb els pares: s’adona que l’estimen i que el comprenen.

Proposta12 (pàg. 21)

La Vanina és una noia refugiada. Viu aquí perquè el seu país està en guerra. El seu desig és tornarben aviat al seu país i retrobar-hi el seu pare, que s’hi va haver de quedar.

Solucions Un petó de mandarina

33


L’olivera és símbol de la pau.


Fet pols, em sentia jo. (pàg. 16)DESÀNIM(... ) em vaig quedar amb un pam de nas i mut. (pàg. 17)

HUMILITAT(...) em vaig rendir com una gallina. (pàg. 18)

COVARDIA, PORVaig tancar els ulls i un silenci prim com un fil de teranyina va inundar l’oliver. (pàg. 29)TRANQUIL·LITAT, PAUEm vaig posar vermell com un tall de síndria (...) (pàg. 65)VERGONYA(...) em va regirar l’estómac (...) (pàg. 70)

ODILa música i les estrelles ens acotxaven com una cova. (pàg. 108)AMORVaig sentir com una punxa al cor. (pàg. 113)RÀBIAEstava tant content que botava com un cangur pel passadís de casa. (pàg. 117)FELICITATVaig tancar els ulls i uns acords llunyans em gronxaven. (pàg. 62)ESPERANÇA

PROPOSTES LÚDIQUES


uidacal / Clàudiainvana/ Vaninarilpfim / Filprimldrviedule / Ulldevidresurfu / Rufusmavid / Vadimtoaciv / Octavi (Tavi)rtpsasui / Pistraus

Proposta 20 (pàg. 29)A) MandarinaB )AmorC) CelD) VentE) Llibre

Solucions Un petó de mandarina

Crèdits

Eulàlia Canal Un petó de mandarina

Disseny i producció tècnica: EDUCARTIST, S.C.P.

literaturainfantil·sopadellibres·sèrieverda lectur a activa · 5...

Documents