linia valles sabadell 23

24
redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected] edició sabadell línia vallès Abril 2015 · Núm. 23 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals Transport pàg 17 Territori licita algunes obres de l’esperat perllongament dels FGC Reportatge pàg 3 La Policia Municipal precinta una part de l’hípica de Ca n’Alzina Seguretat pàg 15 Presó incondicional per al jihadista detingut a la ciutat Esports pàg 22 El CN Sabadell busca la seva quarta Eurolliga a Atenes La PAHC ocupa un nou edifici buit per a famílies sense casa El bloc del carrer Puig i Cadafalch té 27 habitatges propietat d’una constructora i un grup promotor pàg 9 Polèmica pàg 8 Salut diu que l’empresa Suñer va ser la causant del brot de legionel·losi Entrevista pàg 18 Serracant (Crida per Sabadell): “Esperem que la ciutat opti per passar pàgina” Entrevista a Carles Rossinyol Candidat de CiU a l’alcaldia pàgs 6 i 7 “Per higiene democràtica, no permetrem que el ‘bustisme’ segueixi governant Sabadell”

Upload: comunicacio21

Post on 21-Jul-2016

231 views

Category:

Documents


4 download

DESCRIPTION

http://comunicacio21.cat/images/liniavallessabadell/pdf/LINIA_VALLES_SABADELL_23.pdf

TRANSCRIPT

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

edició sabadell líniavallès

Abril 2015 · Núm. 23 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals

Transport pàg 17Territori licita algunesobres de l’esperatperllongament dels FGC

Reportatge pàg 3La Policia Municipalprecinta una part del’hípica de Ca n’Alzina

Seguretat pàg 15Presó incondicional per aljihadista detingut a la ciutat

Esports pàg 22El CN Sabadell busca la sevaquarta Eurolliga a Atenes

La PAHC ocupa un nou edificibuit per a famílies sense casa

El bloc del carrer Puig i Cadafalch té 27 habitatges propietat d’una constructora i un grup promotor pàg 9

Polèmica pàg 8Salut diu que l’empresaSuñer va ser la causantdel brot de legionel·losi

Entrevista pàg 18Serracant (Crida per Sabadell):“Esperem que la ciutatopti per passar pàgina”

Entrevista a Carles RossinyolCandidat de CiU a l’alcaldiapàgs 6 i 7

“Per higiene democràtica, no permetremque el ‘bustisme’ segueixi governant Sabadell”

| 2Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88líniavallès.cat Abril 2015

3 | Reportatge líniavallès.catAbril 2015

Ca n’Alzina, precintada » La Policia Municipal, per ordre de l’Ajuntament, ha tancat una part de l’hípica per manca de llicències» El Ple de la ciutat ha rebutjat aturar el pla especial que podria regularitzar les obres fetes a la finca

La polèmica sobre les pre-sumptes obres irregulars a Can’Alzina, situada entre l’espai na-tural del Rodal de Sabadell i Po-linyà, segueix oberta. A princi-pis de mes, la Policia Municipal,per ordre de l’Ajuntament de Sa-badell, va precintar una partd’aquesta finca. L’objectiu eraevitar que s’hi fes un campionatinternacional d’hípica, perquèno disposa de la llicència per po-der portar-lo a terme.

En concret, es van precintarl’aparcament, la zona destinadaa càrrega i descàrrega de cavalls,una pista gran i un mirador,però aquesta mesura adoptadapel consistori no va ser gaire

efectiva, perquè l’esdevenimentes va traslladar a la part de la fin-ca que es troba ubicada al mu-nicipi de Polinyà.

Les presumptes irregulari-tats de Ca n’Alzina han estat de-nunciades diferents vegades per

l’Entesa per Sabadell (ES). Se-gons els civicopolítics, “ni elrestaurant, amb una capacitatper a 120 persones, ni l’hípica nohan tingut mai llicència muni-cipal per dur a terme les seves

activitats, com tampoc es dis-posa de llicència per a la tinen-ça de cavalls”.

En el darrer Ple municipall’ES demanava aturar el pla es-pecial, que podria regularitzarles presumptes obres il·legalsque s’han fet en els darrers 10anys a Can n’Alzina, però elPSC, amb l’abstenció del PP, varebutjar aquesta mesura. El re-gidor d’Urbanisme, Ramon Bur-gués, assegura que “una vegadafeta tota la tramitació del pla es-pecial serà el moment de decidirsi es regularitzen totes les ac-cions fetes a l’hípica, si es lega-litza només una part o s’ende-rroca tot allò que es considerique està fora de la normativa”.

L’ES, per la seva banda,s’ha presentat com a acusacióparticular en el marc de les di-ligències obertes pels jutjats de

Sabadell arran dels informespolicials elaborats a partir de ladenúncia que els civicopolítics javan fer l’any 2004.

El regidor de l’ES, Maties Se-rracant, espera que la investi-gació judicial determini totes

les responsabilitats que es deri-ven d’allò que considera “una ac-tuació il·legal reiterada que hasuposat la completa transfor-mació d’un espai, afectant deforma evident els valors patri-

monials i ambientals i amb to-tal menyspreu a la legalitat i al’autoritat administrativa de l’A-juntament”.

No ho veuen de manera tanextrema des de CiU. El seu por-taveu i candidat a l’alcaldia,Carles Rossinyol, considera que“tant l’Ajuntament com els pro-pietaris de la finca tenen res-ponsabilitats compartides enaquest cas, ja que el consistori nova actuar correctament i elspropietaris van actuar pel seucompte”, i assegura que a l’ho-ra de prendre decisions sobreaquesta finca “s’ha de tenir encompte si aporta valor afegit a laciutat o més aviat és un proble-ma”. Rossinyol, amb tot, apos-ta per “buscar un equilibri quepermeti restituir tot allò ques’hagi infringit i legalitzar tot elque la llei permeti”.

Pamela MartínezSABADELL

Entrada de Ca n’Alzina. Foto: Línia Vallès

L’objectiu de

precintar la finca era

evitar que s’hi fes un

campionat d’hípica

L’ES és acusació

particular en les

diligències obertes

pels jutjats

| 4Opiniólíniavallès.cat Abril 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Vallès no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniavallès.cat

Dipòsit legal: B 12317-2013

amb el suport de:Difusió controlada

10.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Eugeni D’Ors, Xènius, en un delsseus escrits va fer un seguit deconceptes en contraposició elsuns amb els altres, entre els qualsn’hi havia dos que m’han quedatgravats a la memòria: Contra eltrabuc, el somriure i Contra labarbàrie ibèrica, la civilitzaciómediterrània. Això ho escriví Xè-nius, al que se’l va tractar de tra-ïdor a Catalunya, per haver optaten alguns moments per escriureen castellà i especialment per ha-ver estat anomenat pel dictadorFrancisco Franco com a Cap Na-cional de Belles Arts i ser mili-tant de la FET i de les JONS.Però, malgrat tot, com deia ellmateix, no es neix en va, vora elMare Nostrum.

Seguin l’exemple de Xèniuses pot fer una nova relació deconceptes oposats: Contra la dis-gregació, l'esforç per a la unitat/Contra el puny, la mà estesa/Contra l’autoritarisme, la lliber-tat/ Contra la mentida, la veritat/Contra la mediocritat, l’excel·lèn-cia/ Contra el desànim, el co-ratge/ Contra la submissió, la re-bel·lió/Contra l’insult, l’educació/Contra la ignorància, el coneixe-ment/ Contra la corrupció, l’ho-nestedat / Contra l’immobilismecentralista, l’acció de la perifèria/Contra el tancament, l’obertura/Contra l’obscuritat, la llum/ Con-tra la cobdícia, la generositat/Contra el got mig buit, el got migple/ Contra el soroll de la ca-verna, el silenci indiferent/ Con-tra tot el que és negatiu pel nos-tre país, oposem-hi allò que éspositiu, i amb aquest capteni-ment podrem fer foc nou, en con-tra de cap poble ni nació, però síen contra de qui es vulgui impo-sar sobre la nostra pàtria.

4El somriureper Jordi Lleal

#ProcésEnÀrab#QueixaMossos #ConfetiAtac

4200 niñas y muchos olvidosper David Creus

Segons un estudi de la Plata-forma per la Llengua, quatregrans empreses de l’Estat es-panyol –Banco Santander,Coca-Cola, Nestlé i Danone–es neguen a etiquetar i a fer ser-vir la llengua catalana en elsseus productes i serveis perquèafirmen acollir-se a 340 dis-posicions i normatives lingü-ístiques que obliguen les em-preses a fer servir, exclusiva-ment, a Catalunya la llengua deCervantes.

La discriminació de la nos-tra llengua pròpia és especta-cularment injusta. Jo em pre-gunto: què hi diuen a tot aixòtots aquells que defensen elfederalisme i el confederalisme,i argumenten que la indepen-dència no és necessària? Perquè aquestes empreses no es fi-xen, per un moment, en la le-gislació lingüística de Suïssa o

Bèlgica? Davant d’aquesta re-alitat tan arbitrària, colpidorai genocida és necessari, d’en-trada, deixar ben clar que noexisteix una igualtat d’oportu-nitat entre el català i el castellàa casa nostra.

Ara i aquí tenim 340 nor-matives que ens impedeixen, aCatalunya, fer servir la llenguade Pompeu i Fabra. La demo-cràcia lingüística encara had’arribar a Catalunya. Si usplau, només demano queaquests senyors tan ufans itan superbs –alguns autènti-cament amb mentalitat moltfeixista– no al·leguin mai mésque el castellà és una llenguadiscriminada a Catalunya: éstot el contrari.

En síntesi, que la hipocresiai el cinisme contra la llenguacatalana està arribant a uns lí-mits insuportables.

per Josep Loste

4Normatives del català

Esta semana me arde el alma,pido como simple ciudadano lasmás sinceras disculpas a 200 ni-ñas que hoy hace un año fueronsecuestradas y todos lo sabía-mos y nadie hizo ni hace nadade nada. Mis disculpas, peques.

200 Niñas en Nigeria haceun año fueron secuestras y si-guen secuestradas.

Perdonar al mundo, peques,estamos programados para ol-vidar todo aquello que deja deser noticia y nos produce dolor,sea lo que sea. El dolor ajeno seolvida en cuanto se convierte ennuestro propio dolor y se noshace difícil de digerir.

Tenemos la magia de losmalos magos, los cuáles con unsolo botón pueden apagar esedolor de nuestra alma cam-biando de canal hacia algo másllevadero.

Hace un año que secuestra-ron a casi 200 niñas en Nigeria.Televisiones y medios de todotipo olvidaron pronto ese secu-estro, y esta semana celebraneste primer aniversario gritan-do durante un instante: ¿Dón-de están? Hipócritas.

Los medios son quien pue-den presionar a los gobernan-tes para que se busquen a estaschicas. ¿Por qué no se hace?Porque tal vez no interese anadie y les venda mucho más unresultado futbolístico o depor-tivo o bien una pelea política oun programa llamado de en-tretenimiento de la televisión.Este mundo no es como debe-ría ser. Yo solo soy un loco quelo que puedo hacer es gritar enlos medios que deseen publi-carme lo que siento. Se llamagranito de arena.

@JaumeBarberà: El cap dels Mossos de-nuncia que la policia estatal no comparteixinformació que afecta la seguretat deCatalunya.

@ShezardRG: "Brutal" agresión al presi-dente del BCE, Draghi, a cargo de una mu-jer. Los demócratas pedirán años de cárcelpara ella por tirarle confeti.

@Zurine3: Si lees al revés y en sánscrito elartículo de Alfonso Ussía verás que sealerta de que Mas quiere tirar homosexu-ales desde la estatua de Colón.

5 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniavallès.catAbril 2015

@LibrodeNotas: Anda que cuando FelipeVI se siente a ver Juego de Tronos y veaque los DVD contienen todos los discursosde Maduro...

@encampanya: A veure quins jihadistesindependentistes s’inventen ara al PartitPopular per tapar la detenció de RodrigoRato.

@marta_ef4: No ens podrem queixarpas, ara que en Jérémy Mathieu fa gols.Sigui a la porteria que toca o en pròpiaporta, tant és!

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

De vegades hom té la sensació que allòque hem decidit anomenar "el procés ca-talà" pateix d'un excés de cofoïsme ma-nifestament poc resilient davant les en-vestides que tot sovint, i en augment, ensfa arribar l'unionisme.

Sabut és, almenys teòricament, quefer l'Estat català és una tasca dura i fei-xuga, que requereix molta dosi de con-vicció i dedicació amb un enorme pa-raigua que tot ho aixoplugui de gran de-terminació. Si algú podia creure's queamb quatre multitudinàries manifesta-cions i recollida de signatures la fita jaera reeixida o almenys molt ben enca-rada ara, espero se'n adoni, que calmolt més que tot això, que també és ne-cessari per fer possible un canvi tanbrusc en les nostres vides.

L'adversari unionista és potent, mésque no pas molts es pensaven, i ara se'lscomencen a obrir els ulls i refredar lescames, i més que ho serà i demostraràser-ho a mesura que ens anem acostanta dates significatives com, primer, leseleccions municipals i després les cata-lanes, amb aquest caire suposadamentplebiscitari que ara, ves per on, ens negal’ínclit i, cada cop, més desenmascaratPablo Iglesias. És clar, menystenir Es-panya, com Estat, i el seu particular pro-jecte nacional és el pitjor mal que s'ha fetal sobiranisme català i que caldrà posar-hi remei si, de veritat, volem continuarfent avançar el "procés" més enllà de laretòrica benintencionada.

Corregint la frase de Churchill, hau-rem de convenir que la independènciaés massa important com per deixar-la enmans merament d'activistes, que essentnecessaris, no poden ni deuen substituirun clar, contundent i visionari liderat-ge polític. Hi ha lideratges pels temps depau i d'altres per moments de convulsió.Seguint amb Churchill, ell fou "l'home"cridat a liderar els, fins aquell moment,decaiguts esperits britànics i guanyar laguerra; però el mateix Churchill fou unaautèntica calamitat com a primer mi-nistre, exemple de pèssim i excèntric ges-tor i malson de ministres i assessors, du-rant el període de postguerra.

He dit en moltes ocasions que formar

part d'Espanya, i de l'Espanya autonò-mica i democràtica en particular, ha em-petitit enormement i terrible les nostresmires i inquietuds com a poble, al ma-teix temps que reduïa, les nostres am-bicions nacionals i globals. Alguns delsdebats que tota nació ha de participar ac-tivament com el debat de la seguretat,les aliances diplomàtiques o els gransreptes econòmics globals eren volgu-dament o inconscientment foragitatsdels nostres interessos intel·lectualsparticulars. Presentar-se al món com amés progressistes que estats que n’hanfet gala dins un ordre, no només redu-eix les nostres possibilitats de reconei-xement internacional, també ens deixaen evidència davant d’un món, cada copmés global, on l’univers de Walt Disneypoc té a veure amb les relacions inter-nacionals i entre estats.

Fins no fa gaire, els grans temes d’al-ta política que ens recordava De Gaulleformaven part únicament de l’agendadels polítics professionals de l'estat i nopas de les nostres institucions i dels nos-tres polítics que, per contra, havien devetllar per la defensa de la llengua, de lanostra cultura i el nostre teixit produc-tiu. Un fet natural però totalment com-plementari amb pensar en gran i fer po-lítiques d'estat i no pas de regió.

Si volem, i ens creiem la indepen-dència de Catalunya, haurem de fer ungran exercici de realisme polític i esde-venir plenament creïbles davant lesinstàncies internacionals que ens ho ex-igiran. Altres, en circumstàncies dife-rents o similars, ho han fet i, a fe dels es-deveniments, que no se n’han penedit.Renegar d'unes forces armades pròpies,dels compromisos euroatlàntics o del ca-pitalisme és un passaport a una tendrai perenne adolescència.

Espanya ho sap, ho conrea i espe-rona entre propis i estranys, i se n'a-profita. Fa de la nostra debilitat que, enpart porta per nom ingenuïtat i incon-sistència, la seva fortalesa i salvaguar-da nacional. Suposo que saben del queparlo i no és això el que volem si del quees tracta és de veure algun dia l’Estat ca-talà independent.

4Ingenuïtat i procésper Marc Gafarot

Hem estat molt ben acostumats durantels darrers anys, especialment en l’eraGuardiola, a l’excel·lència futbolística.Ja en l’últim any del tècnic de Santpe-dor es va intuir que calia buscar novesfórmules efectives i alternatives al fut-bol de possessió. Aquest fet es va evi-denciar amb Tito i es va acabar de cor-roborar amb Martino. Tant el desapa-regut entrenador empordanès com l’ar-gentí no van trobar la tecla que perme-tés a l’equip deixar de ser previsible.

La temporada passada va acabaramb un gran desencís i l’arribada deLuis Enrique prometia el màxim esforçen aquest sentit. L’anhelat canvi –perculpa de doloroses derrotes, en part perl’entestament a preservar un modelconsiderat innegociable– en el desple-gament de la idea futbolística sembla-va proper amb l’asturià.

Ara, quan som a la recta final de latemporada i ens hem de jugar els títols,podem confirmar que efectivamentl’estil ha canviat. I que aquell joc excels,del qual semblava un sacrilegi desfer-se’n, ha donat pas a un futbol menys vis-tós però altament efectiu. L’esforç i lalluita, segells inequívocs de Luis Enri-que, ens han portat a aspirar al tripletamb poca brillantor però amb una so-lidesa potser superior a la dels dos úl-tims anys, i amb alternatives reals comel treball acurat de l’estratègia. La fei-na d’Unzué en aquest aspecte està re-sultant decisiva. Hem deixat de ser unconjunt vulnerable en els córners i fal-tes, i a més hem millorat i molt les pres-tacions atacants a pilota aturada.

Molts dels qui en l’últim partit de lli-ga de l’any passat van considerar que el

Barça no havia fet prou mèrits perguanyar el campionat, fins i tot abans dedisputar aquell decisiu darrer duel con-tra l’Atlético, es veuen ara abocats a as-sumir que definitivament el seu equipjuga diferent. És clar que la nostraidentitat futbolística respon a una ma-nera de jugar que faci gaudir al públic,però cal convèncer-nos que ara s’ha op-tat per un altre estil. S’ha acabat aque-lla època en què ens posàvem el pitet pera gaudir d’exhibicions històriques.

Però si els culers no enamoren fut-bolísticament, els rivals tant a la lligacom a Europa, tampoc demostren ac-tualment un joc exquisit. Pensem que‘Lucho’, de mica en mica i a la seva ma-nera, està fent entendre l’afició que elcamí triat aquest cop és un de diferent.Si més no, els blaugranes encaren eltram decisiu amb uns procediments quepoc o gens tenen a veure amb els de lesdarreres temporades. Val la pena in-tentar-ho amb noves armes.

L’alta intensitat i el ritme vertiginósen el joc però, tenen un contrapunt degran qualitat en la figura de Xavi. El deTerrassa assumeix un rol secundari queli permet aparèixer en moments im-portants per aportar el seu caracterís-tic toc de pausa i control. L’egarenc po-dríem dir que representa dins delcol·lectiu l’últim gran símbol d’aquelljoc de possessió que va meravellartothom. Un suplent de luxe que seriauna llàstima que acabés marxant a fi-nal de temporada seduït per algunaoferta exòtica. Amb la impossibilitat defitxar fins al gener, bé faria el Barçad’assegurar-se la seva continuïtat al-menys un any més.

4L'estil ja no és innegociableper Sergi Villena

| 6Entrevistalíniavallès.cat Abril 2015

Entrem a la recta final d’unalegislatura complicada. Comvalora aquests quatre anys?

Han estat uns anys durs, moltmarcats pel cas Mercuri i quehan provocat la paràlisi de l’A-juntament durant tota la legis-latura. S’ha viscut una batallacampal dins el PSC que final-ment ha acabat amb el triomf dela marca blanca de Bustos. Hemperdut quatre anys que havíemd’utilitzar per fer la remuntadadesprés de la crisi i posicionar-nos millor. Encara arrosseguemproblemes de fa quatre anys.

Que es poden començar a solu-cionar a partir del 24 de maig...Té bones sensacions?La veritat és que sí, perquè quan

et mous per la ciutat i parlesamb la gent veus que, per unabanda, estan cansats de tantacorrupció i males notícies i, perl’altra, tenen ganes de canvi. Lasuma de les dues coses ens fatenir un feeling molt bo a totsels districtes.

Què pot aportar Carles Rossi-nyol que no tinguin els candi-dats dels altres partits?Perdó per la immodèstia, peròcrec que a part del projecte deciutat i les propostes del pro-grama electoral, el que pucaportar és la meva experiència iconeixement. Sóc el directordels serveis jurídics de la Sindi-catura de comptes en excedèn-cia. La meva feina sempre haestat fer anàlisis d’economia,eficiència, eficàcia i legalitat detot el sector públic. Si algunacosa ser fer és precisament ges-tionar i decidir com es poden icom s’han de fer les coses.

S’han de fer canvis a Sabadell?Quin seria el primer que fariavostè?A part de les mesures concretes,que se n’han de fer moltes,volem canviar la manera de ferles coses. Crec que moltes vega-des la diferència és com afrontesels problemes. El primer quehem de fer és comptar amb l’o-pinió de la gent i no percebre elque no pensa com tu com un ad-versari, perquè tots busquem elmateix: tenir una ciutat millor.

Estarien disposats a pactar ambaltres partits per entrar al go-vern?Crec que només farà govern quitingui més capacitat de pacteamb altres forces. No hi hauràmajories absolutes enlloc i menysa Sabadell. Penso que CiU i PSCseran els dos partits més votats i,després, qui tingui més capacitatde pacte serà qui tindrà l’alcaldiai podrà governar la ciutat.

Descarta pactar amb el PSC?Absolutament. És la nostra líniamés vermella, però no perquèsigui el PSC, sinó perquè des-carto pactar amb la marcablanca de Bustos. No pot ser,de cap manera, que això no s’a-cabi d’una forma rotunda i apartir de les pròximes eleccions.Nosaltres no permetrem que el‘bustisme’ segueixi governantSabadell. No es tracta d’untema d’ideologia, sinó d’higienedemocràtica.

El cas Mercuri ha marcat la le-gislatura. Creu que pot benefi-ciar-los en aquestes eleccions?Crec que la corrupció passamenys factura del que la gents’imagina. Està clar que el casMercuri afectarà els resultatselectorals del PSC, però crec queli passarà més factura les bata-lles internes, perquè el PSC estàfragmentat i el seu electorattambé. La llista de Josep Ayuso

ha expulsat la meitat del seupartit.

El Suprem ha condemnat Bus-tos a 17 mesos de presó. Quinavaloració en fa?Que es faci justícia sempre hovaloro positivament i crec queaquesta és la primera resolucióde moltes altres que han devenir, perquè el cas Mercuri ésmolt extens. Però com a saba-dellenc em sap molt greu que lameva ciutat hagi de ser notíciaperquè el seu exalcalde es dedi-cava a fer actuacions que final-ment s’han demostrat que sóndelictives. Això provoca que ensquedi una feinada enorme perfer perquè la ciutat sigui cone-guda pels seus valors i el seu po-tencial.

Una de les principals prioritatsdel seu programa és la creaciód’ocupació. Com ho faran?És una prioritat perquè el prin-

Carles RossinyolCandidat de CiU a l’alcaldia de Sabadell

Pamela MartínezText i Fotografia

- Descarto pactar amb la marca blanca de Bustos. Això s’ha

d’acabar de forma rotunda.

- Per higiene democràtica, no permetrem que el ‘bustisme’

segueixi governant Sabadell.

- El PSC està fragmentat i el seu electorat també. Ayuso ha

expulsat la meitat del seu partit.

“El PSC està fragmentat i el seu electorat també.Ayuso ha expulsat la meitat del seu partit”

7 | Entrevista líniavallès.catAbril 2015

cipal problema és l’atur. Evi-dentment, des del sector públicno podem donar feina a tothom,perquè econòmicament és in-viable, però podem facilitar lesdiverses activitats a tots elsagents econòmics. No podemincidir en la normativa laboral,que segurament s’hauria decanviar amb macropolítiqueseconòmiques que en aquest casno corresponen a l’Ajuntament,però podem facilitar els proble-mes burocràtics. Si aconseguimaixò, que sembla molt senzillperò que és molt complicat enuna ciutat que s’ha dedicat a hi-perregular-ho tot, crec que hau-rem fet un pas molt important

per ajudar a crear ocupació a lanostra ciutat.

Més de 1.300 sabadellencs ne-cessiten ajuda per poder pagarels subministraments més bà-sics. Aquesta gent també estàentre les seves prioritats?Per avançar en una ciutat nopots deixar la gent despenjada.La millor política social és quetothom trobi una feina digna,però sempre hi ha un percen-tatge de gent que no ho pot fer ino ens podem permetre deixar-los al marge. Els hem d’ajudar.

A mitjans de març vostè deiaque tenen molt a dir en l’àmbit

de la cultura. Què s’ha de can-viar a Sabadell?S’han de fer molts canvis, però elprimer és l’actitud i el fet de faci-litar les coses. Sabadell és unaciutat que té la immensa sort detenir un potencial cultural es-pectacular que ha sorgit de la so-cietat civil, sense massa suportpúblic, i que funciona. Noméssent sensibles a les seves neces-sitats i receptius a les seves ini-ciatives tot aniria millor.

Què faran per millorar la neteja,l’enllumenat i el petit comerç?La neteja és evident que no fun-ciona. Crec que hem de vetllarpel compliment dels contractes,

que la gent sàpiga les condicionsi que ens ajudin a verificar-les.Amb l’enllumenat passa el ma-teix. Estudiarem detingudamentel contracte i potser la solució ésrefer-lo. Pel que fa al petit co-merç, després de parlar ambmolts comerciants hem arribat auna conclusió que és bastant lò-gica. Es poden fer moltes políti-ques de promoció, però si no ésagradable passar per un carrer,a les botigues no els hi anirà bé.Els carrers on són les botigueshan de ser agradables, estar benil·luminats i en alguns casos s’hade pacificar el trànsit.

El Passeig compleix aquestescondicions?No. Nosaltres ens comprome-tem a arreglar el Passeig, peròsense obres, perquè no és el mo-ment. Volem humanitzar-lo apartir de la idea que els centreshistòrics han de recuperar el seusabor. Volem recuperar la glo-rieta modernista, que era unsímbol del centre, i fer verdaaquella zona. A més, tambévolem intentar que no hi passi eltransport públic, perquè aras’ha fet una espècie d’híbrid quecrec que és una font d’accidents.

En les darreres eleccions Reagru-pament es va presentar amb ERCi en aquestes s’uneixen a CiU.Què hi guanyen?Més que guanyar-hi, la unióobeeix a una manera de fer. Totel que puguis sumar és el quedesprés et dóna la força perpoder fer grans coses. Compar-tim que volem la independència,la transparència i l’honestedaten la gestió pública i estic moltcontent que ens hagin volgut ferconfiança.

Finalment s’ha precintat part deCa n’Alzina. Arriba tard aquestamesura?Crec que hi ha culpes comparti-des. Segurament l’Ajuntamentno va actuar bé, no va emetre lesresolucions quan se’ls dema-nava i els de Ca n’Alzina vantirar pel dret quan no tocava. Detotes maneres, hem de fugir desimplismes i valorar si Ca n’Al-zina aporta valor afegit a la ciu-

tat o és un problema. Des delpunt de vista urbanístic, crecque tot allò que s’hagi infringit is’hagi de restituir s’ha de fer,sigui el que sigui. I tot el que lallei permeti legalitzar, que es le-galitzi. Penso que hem de bus-car un equilibri.

Territori i Sostenibilitat impul-sarà la retirada de les terres delParc del Nord. S’ha gestionat béaquest problema?Al final, quan una cosa començamalament, acaba malament.L’Ajuntament no va donar la in-formació corresponent als veïnsi això va generar desconfiança.Crec que en aquest tema, comen tants altres, serà bo que hihagi un canvi al consistori, per-què el problema és de descon-fiança entre els interlocutors.

Vostès ho haurien fet d’una altramanera?Nosaltres hauríem parlat, per-què és l’única manera de solu-cionar els problemes.

Canviant de tema, està a favorde la unificació dels dos vallesos,tal com proposa FEM Vallès?És una idea interessant, peròs’ha d’estudiar. Per una banda,es parla d’unir dues comarquesi, per una altra, de fer una espè-cie d’àrea metropolitana, i aixòd’entrada a mi em crea reticèn-cies. Em sembla una ideaexcel·lent unir esforços, fer delobby, aconseguir millors in-fraestructures, però crec que ésuna idea fatídica que, per exem-ple, les decisions de Sabadell esprenguin des de Barcelona.

He començat preguntant-li persensacions i ho acabo fent perresultats. Quin és el seu pronòs-tic de cara al maig?És complicat. Crec que guanya-rem per poc, uns 80 o 100 vots,i penso que podem treure unsset regidors, cosa que ens per-metrà poder dirigir la ciutatamb acords i amplis consensosamb altres forces. El PSC estaràa poca distància i després Ciuta-dans, ERC, ICV-EUiA i PP, quees mouran en forquilles de dos,tres o quatre regidors.

“Ens comprometem a arreglar el Passeig

però sense obres: volem

humanitzar-lo”

Centre| 8

Abril 2015líniavallès.cat

L’Agència de Salut Pública asseguraque la metal·lúrgica Suñer, situa-da al carrer Balmes, va ser “epide-miològicament” la causant del brotde legionel·losi que va provocar sismorts i 38 afectats el setembre de2014 a Sabadell. Aquesta empre-sa també seria la causant d’unbrot similar que va afectar la ciutatel passat mes de juliol, amb un to-tal de set afectats i un mort més.

El secretari de Salut Pública,Antoni Mateu, afirma que “els in-vestigadors han arribat a aques-ta conclusió després que la socadel bacteri trobada a les seves ins-tal·lacions coincidís amb algunesde les mostres biològiques delsafectats”. A més, també coincidiaamb el radi d’afectats, augmen-tant el nombre de casos a major

proximitat amb la companyia.Així doncs, des de Salut Públicadonen la investigació per tanca-da, tot i que reconeixen que po-dria haver-hi casos del brot sa-badellenc no provocats per aques-ta companyia.

El govern ha obert expedientsancionador contra tres empre-ses, que tenien el bacteri a les se-ves instal·lacions: la mateixa Su-ñer SA, Tratamientos Térmicos

Carreras, al barri de Gràcia, il’empresa de Barberà Traquisa.

El director general de l’empresaSuñer, Marc Pont, ha negat però,en declaracions a Ràdio Sabadell,ser el focus de la infecció i afirmaque els han “pres nombroses mos-tres i en tots els casos donen ne-gatiu en legionel·la”. Pont assegu-ra que han seguit tots els protocolsi que han complert “escrupolosa-ment” amb la normativa.

Empresa que va ocasionar el brot de legionel·losi. Foto: Línia Vallès

Salut diu que l’empresa Suñerés la causant de la legionel·losi» La companyia nega que les anàl·lisis donessin positiu en el bacteri» La Generalitat ha obert expedient sancionador contra tres empreses

Mor el periodista sabadellencXavier Vinader als 68 anys

DOL4Una pneumònia ha estatla causant de la mort, als 68anys, del reconegut periodistaXavier Vinader. El sabadellencera un referent del periodismed’investigació, sobretot en te-mes relacionats amb l’extremadreta i el crim organitzat, cosaque li va permetre obtenir laCreu de Sant Jordi o la Meda-lla de la Ciutat al mèrit perio-dístic, entre molts altres guar-dons.

Xavier Vinader es va diplo-mar a l’Escola Oficial de Perio-disme l’any 1973. Durant els da-rrers anys de la dictadura va sercorresponsal de diversos diarisbarcelonins a Sabadell, on vaxocar sovint amb l’Ajuntamentfranquista de Josep Burrull.

Va ser corresponsal de La Van-guardia, Europa Press, El Co-rreo Catalán, Tele/eXprés iMundo Diario. Ha estat redac-tor de Gaceta Universitaria,Mundo, Por Favor, Arreu, Pri-mera Plana i Interviú, entre al-tres. El seu compromís per ladenúncia de les accions de l’ex-trema dreta va provocar que lanit del 9 de juliol de 1975 unaorganització ultradretana a-temptés contra el seu domicilifamiliar, al carrer de Sardà.

L’alcalde de Sabadell, JoanCarles Sánchez, periodista deformació, ha lamentat molt laseva mort i ha recordat que“era una persona molt com-promesa amb les llibertats desdel periodisme”.

Societat | El Rebost Solidari alerta de la cronificació de la pobresaEl Rebost Solidari alerta que el nombre de persones que no tenen aliments bàsics a casa seva s’ha fet crònic.L’entitat assegura que, tot i que el volum de famílies noves que requereixen els seus serveis s’ha estabilitzat,

els preocupa el nombre de persones que no tenen les eines necessàries per deixar-los de demanar. L’any2013 l’entitat va arribar a atendre 2.400 famílies, que afirma que no poden deixar de dependre d’ells.

RedaccióCENTRE

9 | Centre líniavallès.catAbril 2015

Fotos: ANC

Demanen “celeritat” contra el maltractament animal

SOCIETAT4La Lliga Protectorad’Animals de Sabadell demana“celeritat” a l’Ajuntament al’hora de tractar amb possiblescasos de maltractaments. Se-gons l’entitat, tot i que molts ciu-tadans es mostren preocupatspel mal tracte que reben algunsanimals de companyia, la tra-mitació d’aquestes denúncies“sol ser lenta” i, en molts casos,els animals “moren abans que espuguin prendre mesures legalsal respecte”.

Des de l’entitat també recla-men que quan es denunciïn elsmaltractaments “s’impulsin me-sures cautelars” per evitar queels animals segueixin en perill.

Aquestes demandes es pro-dueixen pocs dies després que laBrigada Animal de Sabadell(BAS) hagi fet públic el cas d’un

cabdell que va morir a causa delmaltractament del seu propie-tari, després que s’hagués de-nunciat el fet davant la policia.

Segons la BAS, aquest veí te-nia tres gossos “en molt mal es-tat”. Quan es va fer la denúncia,la policia es va endur un gosadult, però un dels cabdells “jano hi era”. L’altre el van deixarallà i es van comprometre afer-li un seguiment.

Fa uns dies, la policia va re-bre una altra denúncia que as-segurava que el cabdell estavasense aigua i menjar. Els agentses van emportar l’animal en es-tat comatós, però els veterinarisno va poder salvar la seva vida.

Davant aquests fets, l’entitatanimalista demana més “eficà-cia i seguiment” en aquest tipusde casos.

La Plataforma d’Afectats per laHipoteca i la crisi de Sabadell(PAHC) ha ocupat un nou edi-fici –i ja en van quatre– per bus-car alternatives a les famílies dela ciutat que han perdut els seushabitatges.

L’edifici, situat al carrer Puigi Cadafalch, està format per 27habitatges d’obra nova, propie-tat d’una constructora i d’ungrup promotor que no els ha po-

gut llogar ni vendre en els últimsquatre anys.

Des de la PAHC assegurenque aquests pisos estan ocu-pats per “famílies que han per-dut el seu habitatge i a qui elsServeis Socials municipals nohan ofert cap alternativa”.

El portaveu de la PAHC, PauLlonch, afirma que “fa mesosque augmenten les famílies quenecessiten una solució urgent” iafegeix que “els casos d’ocupaciód’habitatges de forma individualsegueixen creixent, comptant-se per centenes”.

A més, en els últims anys, des

de la PAHC s’ha detectat comaquesta problemàtica ja no giratant al voltant de la incapacitatper pagar la hipoteca i assegurenque “els casos d’impagament delloguer augmenten exponen-cialment i són moltíssimes les fa-mílies amb zero ingressos i sen-se possibilitat d’aconseguir caphabitatge”.

Actualment, la PAHC té rea-llotjades una cinquantena de fa-mílies en els blocs de pisos del ca-rrer Sant Vicenç de Paul de Cam-poamor, el carrer Lorca de CanRull i el carrer Sant Ferran ambReina Elionor del barri de Gràcia.

El nou edifici ocupat per la PAHC de Sabadell. Foto: PAHC

La PAHC ocupa un nou edificibuit per a famílies sense casa

RedaccióCENTRE

Cabdell que finalment va morir. Foto: BAS

Entregant aquest cupó

Creu Alta| 10

Abril 2015líniavallès.cat

SALUT4La Corporació Sanità-ria Parc Taulí i la Universitat Au-tònoma de Barcelona (UAB)han unit esforços per crear l’Ins-titut d'Investigació i InnovacióSanitària Parc Taulí I3PT, ambl’objectiu de donar un nou im-puls a l’activitat de recerca.

El nou centre té la voluntatde sumar-se al mapa d’institutsd’investigació sanitària d’àm-bit estatal acreditats per l’Insti-tut Carlos III i també als Centresde Recerca de Catalunya (CER-CA). El director de l’I3PT, Llu-ís Blanch, assegura que “aques-tes acreditacions obririen laporta a més finançament i con-vocatòries de recerca i, per tant,una oportunitat per fer més in-

vestigació”. La UAB i el ParcTaulí ja fa anys que col·laborenen matèria de docència, i araamb aquest projecte volen do-nar més impuls a la tasca de re-cerca.

El nou Institut d’Investiga-ció i Innovació Sanitària ParcTaulí agruparà les sis àrees d’in-vestigació que es desenvolupendes de fa anys el centre hospi-talari: càncer, malalties infec-cioses, sida i sèpsia, epidemio-logia, millora assistencial i cro-nicitat, dispositius mèdics, TICi imatge, neurociències i salutmental i inflamació, immuno-logia i metabolisme. A més,també s’està creant una de novasobre malalties minoritàries.

Els veïns de la Creu Alta ho hanaconseguit. L’antic Vapor Cusi-dó es convertirà en una plaça enels pròxims dos anys. Així ho handecidit per unanimitat tots elsgrups municipals de l’Ajunta-ment, que han votat a favor d’a-quest projecte. Gràcies a aques-ta votació, la proposta per rea-profitar aquest solar queda blin-

dada i, de la mateixa manera queva passar amb Cal Balsach, aca-barà tirant endavant encara quehi hagi canvis de govern al con-sistori després de les eleccions del24 de maig.

El projecte, que està valoraten prop de 500.000 euros, pre-veu fer una nova plaça divididaen tres espais diferents. El nordes convertirà en un hort urbà, elcentral serà un punt d'estada ijardí i el sud serà un espai de jocsesportius i infantils.

Sigui com sigui, el projecte

aprovat pel Ple és un primer dis-seny que compta amb un cen-tenar de participacions i diver-ses entitats implicades, com aral’Associació de Veïns de la CreuAlta, la Coordinadora de JovesLlamps i Trons, entre altres.

De moment, el col·lectiud’arquitectes PUC ha presentatels primers plànols del que vo-len els veïns per a l’espai, tot ique l’última paraula la tindrà l’A-juntament, que ja ha anunciatque preveu iniciar les obresl’any vinent.

El Vapor Cusidó es convertiràen una plaça d’aquí a dos anys

Cultura | La ciutat es queda sense el Circ RaluyEnguany el tradicional Circ Raluy no actuarà a Sabadell, tot i que ja s’havien començat a vendre

entrades i a fer la campanya publicitària. El motiu és que el circ no ha demanat els permisos que exigeix l’Ajuntament per poder instal·lar-se. Els responsables del circ, però, asseguren que ho van fer fa sis

mesos. Aquesta serà la primera vegada en deu anys que els sabadellencs no podran gaudir d’aquest circ.

RedaccióCREU ALTA

La decisió va ser presa per unanimitat al Ple municipal. Foto: Línia Vallès

Taulí i la UAB creen l’Institutd’Investigació Sanitària

Butlletí mensual nº8 CiU SABADELL

11 |

| 12

Butlletí mensual nº8 CiU SABADELL

13 |

Butlletí mensual nº8 CiU SABADELL

Butlletí mensual nº8 CiU SABADELL

15 |

Sector NordAbril 2015líniavallès.cat

El jutge de l’Audiència Nacional,Santiago Pedraz, ha decretat pre-só incondicional per a set delsonze jihadistes detinguts fa unsdies a diferents municipis deCatalunya. Entre els empresonatshi ha el suposat cap de la tramai veí de Sabadell, Antonio Sáez,més conegut com a Ali el perru-quer. També ha estat empreso-nat el neonazi Diego José Frías,veí de Sant Quirze.

Segons la Fiscalia, dels enre-gistraments telefònics se’n deri-va que ja havien planejat en graud’idea la possibilitat de segrestaruna persona, vestir-la de taron-ja i degollar-la davant una càmeraper demostrar que es pot fer la ji-had a Catalunya, tot i que enca-

ra no comptaven amb una gra-nota taronja. Una altra opció quetenien ideada era, apunten lesmateixes fonts, segrestar una di-rectora d’una sucursal del BancSabadell per finançar-se i tambétenien imatges del Parlamentper fer seguiments a polítics. Percontra, la interlocutòria del jutgePedraz no recull cap acusacióper intent d’homicidi, però par-la de la voluntat de cometre un se-grest i atemptats a Barcelona.

ATAC AL COMPLEX EGARAEl jutge ha assegurat que lacèl·lula jihadista desarticuladaestava preparant també, entre al-tres, un atemptat contra la co-missaria del Complex Centraldels Mossos d’Esquadra, al nordde la ciutat. La seu policial és lacentral operativa de la policia ca-talana, on cada dia hi treballencentenars d’agents. A més del

Complex Egara, els jihadistestambé pretenien atemptar con-tra el centre comercial Arenas (aBarcelona), la comissaria delsMossos de la plaça Espanya deBarcelona, la Plaça Catalunya dela capital catalana i el Parlament.

ALÍ EL PERRUQUERAntoni Sáez, presumpte cap dela cèl·lula jihadista, té 45 anys iés perruquer de professió. Se-gons diferents fonts, havia tin-gut problemes amb l’alcohol i lesdrogues, que havia intentat dei-xar sense èxit en diverses oca-sions, fins i tot posant-se enmans dels professionals del CAPCan Rull. L’any 2012 es conver-teix a l’Islam i canvia la seva for-ma de vestir i pensar. Segons lesanotacions del seu diari, es ra-dicalitza molt ràpidament i pas-sa a creure fermament en laGuerra Santa a Occident.

El Complex dels Mossos d’Esquadra, que era objectiu dels jihadistes. Foto: Google Maps

Presó incondicional per aljihadista detingut a la ciutat

» Els terroristes volien atemptar al Complex Central dels Mossos a Sabadell i degollar una persona per mostrar el poder de la jihad

La Generalitat retirarà les terres del Parc del Nord

URBANISME4El Departamentde Territori i Sostenibilitat ha ad-judicat recentment la redacciódel projecte constructiu per a laretirada de les polèmiques terresdipositades al Parc del Nord.

Les terres provenen del sub-sòl sabadellenc i es van extreureper fer els nous túnels dels Fe-rrocarrils de la Generalitat. Elconsistori i el Govern català vanpactar el seu abocament per de-finir el nou parc del Nord a lazona, però segons diversos infor-mes de l’Agència Catalana de Re-sidus, les terres contenen materiald’obra i altres elements contami-

nants. Quan els veïns van conèi-xer la notícia, es van posar en peude guerra fins que han aconseguitque les retirin de la zona.

Així doncs, es preveuen reti-rar 105.000 metres cúbics de te-rres en l’àmbit que comprèn elscarrers Corones, Gardènies,Magnòlies, Hortènsies, AlcaldeMoix i Ronda Collsalarca.

El projecte que actualments’està redactant ha de definir elcost del procés i les característi-ques i es farà a partir de la topo-grafia del futur parc del Nord d’a-cord amb la documentació queel govern municipal ha entregat.

Els veïns es queixen de les obres a la Plaça Espanya

SOCIETAT4Els veïns de la Pla-ça Espanya han creat una pàgi-na de Facebook en la qual mos-tren el seu cansament respectede les contínues obres a la zona.

En els últims dies els veïnshan mostrat la seva indignacióper la tala d’arbres que assegu-ren que estaven sans i per la su-pressió de les dues rotondesque portaven a la Concòrdia i al’avinguda de l’alcalde Moix. Se-gons els veïns, aquestes elimi-nacions “fan la circulació méscomplicada i menys amable”, jaque impliquen haver d’anar fins

al principi de la Gran Via per po-der fer un canvi de sentit.

A més d’aquestes novetats,la primera fase de les obres dela Plaça Espanya ha obligat adeixar només un carril per sen-tit en el primer tram de l’avin-guda de l’alcalde Moix, reduint-se el nombre de carrils a lameitat en una via habitualmentconcorreguda. Les afectacionses mantindran mentre durinles obres d’urbanització deltram de l’alcalde Moix, que esquedarà sense rambleta per avianants al mig.

Plana del Pintor | Denuncien la degradació d’un edifici de VinhamalaEls veïns de la Plana del Pintor denuncien l’estat de degradació d’una casa del carrer Vinhamala, que

acumula brutícia des de fa més de vuit anys. Segons l’associació de veïns, el principal problema ésque un fons d’inversió es va fer càrrec de la finca, però la crisi ha propiciat la seva desaparició. Això

provoca que ningú es faci càrrec de la neteja i que els veïns hagin de patir problemes de pudors.

RedaccióSECTOR NORD

Sector Sud| 16

Abril 2015líniavallès.cat

MEDI AMBIENT4L’empresaconcessionària del servei de ne-teja viària i recollida de residus,SMATSA, posarà en marxa unadeixalleria urbana al sud de laciutat. Es tracta de la primera deles tres deixalleries urbanes ques’instal·laran aquest any a Sa-badell; la seguirà la del Nord i,a mitjà termini, entrarà en fun-cionament la més propera alCentre, a la zona de Covadonga.

Els nous equipaments volenfacilitar el reciclatge als barrismés allunyats dels punts blaus,per tal que brossa produïda a lesllars com ara bombetes, roba, pi-les o oli de cuina usat no acabinllençant-se als contenidors con-vencionals.

Aquesta nova deixalleria ur-bana està concebuda per donarservei únicament a particulars,que podran accedir a la instal·la-ció a peu. L’horari serà de dillunsa dissabte de nou del matí auna del migdia. El personal de ladeixalleria estarà format peratendre i orientar els usuarissobre els criteris de classificaciódels materials i l’ús adequat delsrecipients de residus, els quals es-taran totalment senyalitzats ambels pictogrames oficials de segu-retat. Un cop classificats segonsla tipologia, els residus es reco-lliran i seran transportats fins alscentres de gestió i tractament quedetermini l’Ajuntament per ga-rantir-ne el correcte tractament.

CIPO, la cooperativa que treba-lla amb persones amb discapa-citat, enllestirà la nova llar-resi-dència del Parc Central a finalsd’any. Aquestes instal·lacionssubstituiran dos dels tres equi-paments d’aquestes característi-ques que té actualment CIPO a laciutat, i ampliarà el nombre deplaces, cosa que segons afirmendes de la cooperativa “permetràmillorar substancialment la qua-litat de vida dels residents”.

El nou local, cedit per l’A-juntament, té una superfícietotal construïda de 438 metresquadrats i constarà de duesunitats de convivència diferen-ciades per a 10 usuaris cadas-cuna i un monitor, i equipadesamb els serveis i condicionsnecessàries. Així mateix, lesunitats comptaran amb algunsespais comuns com la cuina, elmenjador o el safareig.

A hores d’ara, el preu de lesobres d’adequació, que aniran acàrrec de CIPO, serà superior als212.000 euros i estan en procésde licitació. La societat municipalVIMUSA gestionarà la relacióeconòmica amb la constructoraescollida per la cooperativa iportarà la direcció d’obres.

L’alcalde, Joan Carles Sán-chez, assegura que des de l’A-juntament estan “molt contents

amb CIPO per aquest projecte,perquè col·laborar amb aques-ta entitat ens permet fer un pasendavant pel que fa als disca-pacitats”.

El president de CIPO, Avel·líSerrano, recorda que aquest pro-jecte els obre “noves possibilitatscom a entitat”, i els permet “ferun salt important en la qualitatdels serveis que donem a tots elsmembres de la cooperativa”.

La llar-residència del ParcCentral s’enllestirà a finals d’any

Successos | Desmantellen un club cannàbicLa Policia Nacional va detenir darrerament a cinc persones relacionades

amb el tràfic de droga, a través d’un club cannàbic ubicat a la zona sud de la ciutat. En la detenció es van decomissar 11 quilos de marihuana, 500 grams de pol·len de marihuana

i 300 grams d’haixix. Els detinguts estan en llibertat amb càrrecs a l’espera de judici.

RedaccióSECTOR SUD

El Parc Central tindrà una residència per a discapacitats. Foto: Ajuntament

El sud de la ciutat disposaràd’una deixalleria urbana

17 |

CiutatAbril 2015líniavallès.cat

El Departament de Territori iSostenibilitat ha fet un pas en-davant i ha licitat un conjuntd’obres per al perllongament delsFerrocarrils de la Generalitat deCatalunya per un valor de 24,6milions d’euros.

En concret, ha licitat tres ac-tuacions que permetran anarcompletant els diversos elementsnecessaris de cara a la posada enservei del nou tram de línia fe-rroviària, el 2016. Es tracta, peruna banda, dels treballs d’ins-tal·lació de la via i la catenària enel tram comprès entre les esta-cions de Plaça Major i Plaça Es-panya, amb prop de dos quilò-metres de longitud i un cost de10,3 milions d'euros. D’altra ban-da, també s’han licitat, amb unpressupost de 9,5 milions, les

instal·lacions d’alimentació elèc-trica, comunicacions i instal·la-cions no ferroviàries de túnel, desde l’estació de la Plaça Majorfins a les cotxeres, necessaris pera l’explotació de la línia, quetambé inclou una subestació elèc-trica a l’estació de Ca n’Oriac. I,per últim, Territori també preveuuna inversió de 4,8 milions per ala senyalització i els enclava-ments des de la Plaça Major fins

a les cotxeres. L’actuació preveula col·locació dels dispositius ne-cessaris per a la circulació segu-ra i eficient dels trens amb siste-mes de Protecció Automàtica deTrens i de conducció automàtica.

Fonts del Departament deTerritori han avançat que prò-ximament licitaran també elstreballs d’arquitectura i ins-tal·lacions de les estacions deCreu Alta i Plaça Espanya.

La Generalitat licita el perllongament dels FGC. Foto: Plataforma Soterrament ARA

Territori licita algunes obres del perllongament dels FGC

» Els treballs implicaran la col·locació de vies i catenàries, senyals, enclavaments i instal·lacions elèctriques i de comunicació

580.000 euros per pal·liar els efectes de les ventades

MEDI AMBIENT4Sabadell re-brà un ajut de 580.000 euros dela Diputació de Barcelona perpal·liar els efectes de les venta-des del passat 9 de desembre.Així ho va comunicar fa uns diesel president de la Diputació, Sal-vador Esteve, després de com-provar els desperfectes de laciutat i de la resta de la comar-ca. Tot i que aquesta xifra que-da lluny dels dos milions quehavia quantificat Sabadell, és laindemnització més elevada detots els municipis.

El tinent d’alcalde de Presi-dència, Josep Ayuso, asseguraque “malgrat que l’ajut és in-suficient ens servirà per fer lestasques més urgents per deixar

els boscos nets de cara l’estiu,per tal que no hi hagi perill d’in-cendi”.

En total, la Diputació apor-tarà 3.034.743,07 euros repar-tits entre 28 municipis, la ma-joria dels quals són de les co-marques del Vallès Occidentali el Vallès Oriental pel que fa ales ventades. Aquesta línia d’a-juts s’emmarca en el Protocold’accions de suport als ens lo-cals per poder fer front a con-tingències de situacions excep-cionals i d’urgència, ocasiona-des per inclemències meteoro-lògiques o fenòmens naturals,aprovat per la Diputació deBarcelona i publicat al BOPB elpassat 23 de febrer.

URBANISME4El Tribunal Su-prem ha anul·lat íntegramentel Pla Especial de Protecció delPatrimoni del municipi, ja queconsidera que l’estudi econò-mic-financer del pla era insufi-cient, cosa que provoca que sen’hagi de fer un de nou.

El consistori no comparteixaquest criteri i defensa que l’es-tudi era “correcte”. El regidord’Urbanisme, Ramon Burgués,per la seva banda, assegura que“el Suprem s’ha extralimitat en les

seves competències” i remarcaque ja han fet una al·legació enaquest sentit. Davant d’aquestaanul·lació, el consistori ha suspèstemporalment l’atorgament de lli-cències d’obres .

L’arrel del problema provéd’un recurs presentat per un par-ticular que va recorre l’aprovaciód’aquest pla l’any 2008. El recurses va presentar perquè conside-raven que es limitava la capacitatde transformació de terrenysagrícoles. En aquest sentit, Bur-

gués considera que, anul·lant totel pla, el Tribunal no dóna res-posta a aquest recurs.

Des de l’oposició, l’Entesa perSabadell valora positivament lasuspensió de l’atorgament de lli-cències dels espais ambientals, ar-quitectònics i arqueològics, peròrequereix que es tingui en comp-ta que el plantejament ha de dis-posar sempre “d’estudis rigorososper justificar la seva efectivitat, elseu impacte ambiental i la sevaviabilitat econòmica”.

Societat | Els veïns de Gràcia fan un decàleg per al futur governA un mes i mig de les eleccions municipals els veïns de Gràcia han presentat un decàleg de

peticions que han anomenat Compromís per Gràcia. Entre les demandes més destacades hiha que es compleixi amb el trasllat de la Zona Hermètica a Sant Pau de Riu-sec. El decàleg

també aposta pel soterrament de les vies del tren i la construcció d’una escola bressol.

RedaccióCIUTAT

El patrimoni, desprotegit

La masia de Ca n’Oriac, inclosa dins la protecció del patrimoni. Foto: Arxiu

| 18Entrevistalíniavallès.cat Abril 2015

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

[email protected]

Maties Serracant / alcaldable de la Crida per Sabadell

A un mes i mig de les eleccions, l’alcaldable de la Crida per Sabadell ens parla sobre les seves sensacions i afirma que cal una nova forma de fer política que hi impliqui més la ciutadania.

Vostè pertany a l’Entesa perSabadell. Per què calia cre-ar la Crida per Sabadell?

La Crida neix de la necessitat d’estara l’altura del moment que viu la ciu-tat. S’havia de fer un pas endavantper poder construir un espai en elqual s’hi pogués incorporar moltagent que fins ara no ha estat al diaa dia de la política municipal, sen-se quotes de partit, rèmores i queningú ens digui des de fora de Sa-badell el que s’ha de fer.

En un principi volien fer una can-didatura àmplia d’esquerres, peròsembla que ara estan més dividitsque mai, no creu?No ens agrada gaire parlar delque fan els altres. Nosaltres hem

volgut que aquest espai sigui oberta la participació de tothom i creiemen la unitat quan realment darre-re hi ha un projecte comú. No to-tes les formacions d’esquerres quees presenten a la ciutat tenen elmateix projecte i creiem que aixòs’havia de diferenciar. Nosaltrescontinuarem treballant perquèl’espai de l’esquerra a la ciutat siguiel més ampli possible i per tenirmolt bona representació al pròximgovern, però no creiem en una uni-tat de marques com fan altres.Això no vol dir que no identifiquemquins són els nostres aliats i, òb-viament, els acords els trobarem ales esquerres.

Per tant, estan disposats a pactaramb altres partits?Tot i que en els últims anys la cultu-ra del pacte a Sabadell ha estatmolt difícil, sens dubte és la base delfuncionament d’un bon govern.

Esperem que Sabadell opti per pas-sar pàgina, no només del PSC, sinótambé dels pactes sociovergentsque hi ha hagut a l’Ajuntament enels darrers anys i que han donat su-port al senyor Bustos.

Així doncs, tanquen la porta a al-guns partits?Jo no ho interpretaria així. El nostrerepte principal és fer net d’una for-ma de fer. Els partits, evidentment,també poden evolucionar i nosaltresno estem tancant la porta en con-cret a ningú. Estem tancant la por-ta a un estil de fer política.

Però Ayuso diu que representa elcontinuisme de Bustos...Ho sabem i per descomptat que nopactarem amb el PSC, perquè és l’an-títesi de la nostra candidatura. L’a-ritmètica després de les eleccionsserà complexa i s’haurà d’analitzar,però en aquests moments el nostre

full de ruta no és tàctic, sinó d’ob-jectius de transformació de la ciutat.

Quin és el primer canvi que faria?El principal repte és aconseguir quela ciutadania cregui en la seva ca-pacitat de canviar la forma com esgoverna la ciutat i això vol dir can-viar la institució. Faria una auditoriaper veure com ha de funcionar l’A-juntament per tal que més gent s’hipugui implicar.

Aquesta seria la nova forma de ferpolítica que vostès reclamen?Sí. Si l’haguéssim de caracteritzard’alguna manera, consistiria a teniren compte tot el coneixement queté el teixit associatiu de la ciutat i quequalsevol pugui prendre part en lesdecisions que després l’afectaran.

Com valora la primera sentènciadel cas Mercuri?Molt positivament, sobretot pel re-

coneixement de la validesa de les es-coltes telefòniques, perquè són laprova de moltes peces que encaraestan obertes. I també perquè re-coneix com a cabdal l’aportació del’acusació popular.

Canviant de tema, li sembla bé ladarrera ocupació de la PAHC?Les limitacions del moment fan quela PAHC hagi de prendre mesuresd’urgència perquè l’Ajuntament nohi dóna resposta. La PAHC ha presuna decisió molt valenta i com a Cri-da hi estem totalment d’acord.

Per acabar, quina és la seva ‘qui-niela’ de cara al maig?No hi ha ‘quiniela’, perquè estem par-lant d’una cosa molt seriosa. Crecque els resultats seran molts diver-sos. No hi haurà un clar guanyadori esperem que la Crida pugui ser elreferent d’aquesta nova etapa queencetarà la ciutat.

Pamela MartínezSABADELL

“Esperem que Sabadellopti per passar pàgina”

19 | Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 líniavallès.catAbril 2015

| 20

Abril 2015líniavallès.cat

Comarca

Requerir mà d’obra especialit-zada, oferir perspectives de con-tinuïtat i desenvolupament pro-fessional, salaris més alts que lamitjana dels sectors productiusi un volum de contractes fixos su-perior, fa de l’impuls a la indús-tria una estratègia per generarocupació de qualitat. D’aquestamanera, mitjançant el projecteOcupació a la Indústria Local, laDiputació busca afavorir la com-petitivitat de les indústries arre-lades als territoris que tenen ca-pacitat d’ajudar a pal·liar l’atur.

El projecte de la Diputacióbusca la col·laboració amb elsmunicipis, i té l’objectiu de tirarendavant projectes d’ampli abasta les comarques de la demarca-ció. Per això, les propostes delsterritoris s’adreçaran a municipisamb una massa de població mí-nima de 30.000 habitants i ésprobable que els governs localshagin de treballar plegats per pre-sentar els projectes de millora del’ocupabilitat i la inserció laboralde persones a l’atur, amb especialatenció a les majors de 45 anys,les menors de 34 i les aturades dellarga durada.

L’activitat productiva indus-trial de la demarcació és diversai, en molts casos, els sectors s’i-dentifiquen amb un territori en

concret. D’aquí que, com a tretestratègic de la convocatòria,dotada amb dos milions d’euros,els projectes focalitzaran els es-forços en sectors que formenpart d’un sistema productiu local,és a dir, en activitats localitzadesen un entorn en concret on em-preses del mateix sector, perproximitat i característiques co-munes, poden cooperar, generareconomies d’escala, disposard’alta flexibilitat productiva i demà d’obra relativament abun-dant i especialitzada.

A més, la Diputació vol cen-trar els projectes en els sistemesproductius locals, un criteri, as-segura, que pot ajudar a aug-mentar la contractació. Un altreelement important és la forma-ció que rebran les persones in-closes als projectes, que podrà seraplicada a diferents empresesdel mateix sector estratègic. Enaquest sentit, les empreses queformin part de la iniciativa hau-ran participat en la planificaciód’aquesta formació, que combi-narà teoria i pràctica.

De fet, per fer augmentar l’o-cupació caldrà fer un diagnòsticde les necessitats de mà d’obraespecialitzada que tenen les em-preses dels sectors industrials es-collits en cada territori, per acon-seguir els perfils escaients. Així,Ocupació a la Indústria Local,preveu posar la formació a l’abastd’unes 800 persones i assolirunes 500 insercions laborals.

RedaccióSABADELL

ENTREVISTA4Mireia Solsona,vicepresidenta primera de la Di-putació de Barcelona, sintetitza lalínia de treball prioritària de l’Àreade Desenvolupament EconòmicLocal, de la qual és responsable,amb la idea de “lluitar contra l’atur”.Segons Solsona, l’estratègia delsgoverns locals per encarar-s’hiamb èxit passa per “conèixer lesnecessitats de les empreses, aju-dar-les a créixer i formar les per-sones sense lloc de feina per cobrirels perfils que requereix el teixitproductiu”. El projecte Ocupació ala Indústria Local té l’objectiu derespondre a la fórmula.

La Unió Europea apunta que laindústria es troba al cor del noumodel de creixement de l’euro-

zona. ¿Com hi contribueix elnou projecte d’impuls a la in-dústria local de les comarquesbarcelonines?Europa ens demana que tornemla mirada a la indústria i un pro-jecte com “Ocupació a la IndústriaLocal” és exactament el que fa:apostar per enfortir els sistemesproductius locals, és a dir, els clús-ters industrials forts de la demar-cació amb capacitat de créixer. I,també, amb capacitat de generarllocs de treball estables i qualificats.

Per concretar, quina és la in-dústria capaç de generar ocu-pació al nostre entorn? La diversitat és característica delsnostres territoris, de manera queels projectes de millora de l’ocu-

pabilitat poden tocar des de l’ac-tivitat vitivinícola al Penedès i eltèxtil a l’Anoia a la indústria de l’au-tomoció i el metall del Baix Llo-bregat, passant per la indústria

agroalimentària al Berguedà iOsona i un llarg etcètera. El po-tencial de la indústria manufac-turera a la demarcació de Barce-lona és realment alt.

Un dels eixos centrals del pro-jecte és la col·laboració publico-privada. ¿La crisi ha obligat la Di-putació a treballar amb aques-ta fórmula? Fa més de vint anys que els ajun-taments dissenyen polítiques depromoció econòmica i ocupació.Per fer-ho cal conèixer els agentsvinculats al teixit empresarial del te-rritori. No podem reduir l’estratè-gia a la urgència de la conjuntura.Ara bé, a ningú se li escapa que lacrisi força que la concertació siguimés efectiva. Per això, a l’Àrea deDesenvolupament Econòmic hemposat en marxa diversos progra-mes al costat de PIMEC i CECOT.

Quina part del projecte d’impulsa la indústria local depèn del tre-

ball amb l’empresariat dels te-rritoris?Els governs locals hauran d’en-tendre’s amb les empreses dels di-ferents sectors per detectar quinsperfils professionals busquen ino troben, analitzar els llocs de tre-ball amb futur i formar les perso-nes a l’atur d’acord amb el diag-nòstic. La iniciativa busca implicarels agents dels sectors productiuslocals en les diverses fases delprojecte i que els ens locals lide-rin la construcció d’espais de co-operació. La voluntat va més en-llà de l’èxit del projecte. Busquemestablir bases per a la col·labora-ció publico-privada com a estra-tègia per al desenvolupamentdels territoris a mitjà i llarg termi-ni. És una inversió de futur.

“Europa ens demana que tornem la mirada a la indústria”Mireia Solsona, vicepresidenta primera de la Diputació de Barcelona

Comunicació | La Diputació, a les xarxes socialsPer tal de saber més sobre els diferents projectes i iniciatives que posa en marxa la Diputació de Barcelona, l’ens supramunicipal ofereix informació al seu perfil

de Facebook (facebook.com/DiputaciodeBarcelona) o al compte de Twitter @economieslocals, de la seva Àrea de Desenvolupament Econòmic Local.

La indústria arrelada als territoris,oportunitat per a l’ocupació de qualitat

“El potencial de

la indústria

manufacturera a la

demarcació és alt”

Cava a Sant Sadurní d’Anoia (a dalt). Foto: Josep Cano

La indústria automobilística és una de les més importants al territori (a baix). Foto: iStock.com

21 |

ComerçAbril 2015líniavallès.cat

Prop de 20.000 persones, segonsels organitzadors, van gaudir fauns dies de la nova tendència,molt estesa als Estats Units, degastronomia sobre rodes: el Mer-cat Gastronòmada Van Van. Untotal de 14 food trucks de tipusvintage de tot Catalunya vanaparcar durant tres dies al pas-seig de la Plaça Major per rei-vindicar el valor i la qualitat quepot oferir el menjar al carrer.

Els participants en aquestmercat van oferir als sabade-llencs un ampli ventall de pro-postes culinàries de diferents na-cionalitats, entre les quals es po-dia trobar des de cuina medite-rrània fins a cuina mexicana, tai-landesa o peruana. A banda d’a-portar gastronomia sobre rodes,el Van Van va comptar amb espais

per menjar i una posada en esce-na molt cuidada que va convertirel passeig de la plaça Major en unaautèntica “festa” a l’aire lliurepensada per a tots els públics.

El promotor del Van Van, Ig-nasi Bisbal, explica que aques-tes caravanes antigues refor-mades són “una oportunitat pera moltes persones que durant lacrisi no han pogut obrir un es-

tabliment de restauració perquèera massa car”.

Per al tinent d’alcalde dePresidència, Josep Ayuso,“aquesta activitat obre les por-tes als emprenedors”, i explicaque “neix amb la voluntat per-què es faci cada any i es conso-lidi, ja que dinamitza el comerçi convida a sortir al carrer agaudir de la ciutat”.

Una de les caravanes de la fira. Foto: Línia Vallès

Milers de persones gaudeixendel Mercat Gastronòmada

» 14 caravanes ofereixen propostes gastronòmiques a bon preu» L’esdeveniment culinari reivindica la qualitat del menjar de carrer

Els empresaris analitzen lanova administració tributàriaECONOMIA4Els empresaris va-llesans es van reunir fa uns diesa la Cambra de Comerç amb eldirector del programa per a ladefinició d’un nou model d’Ad-ministració Tributària a Cata-lunya, Joan Iglesias, per analit-zar la nova Administració Tri-butària a Catalunya i com elsafectaria.

Iglesias assegura que “Cata-lunya és viable econòmicamentper si mateixa i, per tant, tam-bé ho és fiscalment”. A més,també va fer saber als empre-saris que “Catalunya ja té hi-senda”, i que aquesta “és més

que suficient per poder finançarun pressupost de despesa d’unestat capdavanter”.

Iglesias entén que els em-presaris estiguin preocupats pelque suposaria la independènciadel país, i va recordar que el mésimportant és “poder dissenyar lapolítica econòmica i fiscal des deCatalunya”, perquè recorda que“una fiscalitat excessiva fa per-dre competitivitat i vendes alsempresaris de qualsevol zona”.Iglesias va avançar que el pro-jecte del nou model d’Adminis-tració Tributària a Catalunya espresentarà abans de l’estiu.

CALENDARI4La programacióprevista enguany a la Fira Saba-dell constarà de 16 fires i jorna-des, una més que l’any ante-rior. Excepte per tres activitatspromogudes pròpiament perl’Ajuntament i la Fira Sabadell,la resta corresponen a operadorsexterns que contractaran l’espaii els seus serveis per desenvolu-par les seves activitats.

Així doncs, durant el 2015 esdesenvoluparan sis noves activi-tats i es repetiran edicions de fi-

res que ja han passat per la ciu-tat amb bona acollida per partdels visitants. Segons fonts delconsistori, aquest fet “confirma elnivell de satisfacció de les em-preses d’organització d’esdeve-niments pel que fa a la contrac-tació de l’espai i de la qualitat delsseus serveis, que el converteix enun emplaçament reconegut en elsector de fires de Catalunya”.

Entre les novetats d’aquestany a Fira Sabadell hi ha la Tro-bada de Centres Oberts Infantils

i Juvenils de Catalunya, el prò-xim 24 d’abril, i l’Assemblea dela Federació d’Associacions deGent Gran de Catalunya, el prò-xim 29 d’abril. En un àmbit mésfestiu, el 3 de maig se celebraràla Festa Solidària per la Disca-pacitat, mentre que el 10 demaig arribarà la Jornada de Jocsde taula, còmics i tecnologiesinteractives. A més, també s’hifarà la primera Fira d’esports ex-trems de Catalunya i la FiraRUN, encara sense data.

Sant Jordi | Roses a canvi d’aliments Aquest Sant Jordi, el Mercat Central tornarà intercanviar roses per aliments per a les famílies més

necessitades de la ciutat. Així doncs, l’equipament regalarà una rosa a tots els sabadellencs que aportinaliments al Rebost Solidari durant la diada. La novetat d’enguany és la participació de l’Obra Social la

Caixa, que valorarà econòmicament els aliments per aportar-hi el mateix import en productes frescos.

RedaccióVALLÈS OCCIDENTAL

Nova programació de fires

Esports| 22

Abril 2015líniavallès.cat

Avalades per un rècord imma-culat a la lliga amb 17 victòries,amb la Copa de la Reina al sarrói havent cedit només un empat entota la temporada, les noies delClub Natació Sabadell aparquenla competició domèstica perafrontar el gran repte continen-tal de la temporada: la final fourde l’Eurolliga de waterpolo.

Les dates, el 24 i el 25 d’abril,l’escenari, Atenes i el primer rivalen el camí de la quarta Copad’Europa (i la tercera de formaconsecutiva), l’UVSE Budapesthongarès, amb qui ja es va en-frontar a Lilla durant la fase degrups (l’enfrontament es va sal-dar amb un 14-9 favorable al Sa-badell). L’altra semifinal serà unenfrontament entre les amfitrio-nes, Olympiakos, i el Kinef Kirishi

rus. Aquests dos primers en-frontaments es disputaran di-vendres 24, mentre que el partitque decidirà qui és el campió i lafinal de consolació es jugaran a lapiscina atenesa dissabte 25 d’a-bril.

L’expedició del CN Sabadellviatjarà cap a la capital grega di-

mecres 22, i el tècnic Nani Guiupodrà comptar amb tota la plan-tilla. I serà precisament la forçadel grup, format per moltes de lesmillors jugadores del món, una deles claus per aconseguir els ob-jectius que persegueixen: sumarun nou títol per a les vitrines delclub i continuar fent història.

Les sabadellenques s’enfrontaran a l’UVSE Budapest a la semifinal. Foto: CNS

El CN Sabadell viatja a Atenes enbusca de la seva quarta Eurolliga» Les noies de Nani Guiu afronten la fase final de la competició europea sense haver conegut la derrota en la present temporada

Tot preparat per a la 62a Festa de l’Esport

PREMIS4El Teatre Principal esvestirà amb les seves millorsgales el pròxim dijous 30 d’abril,quan s’entregaran els guardonsde la 62a Festa de l’Esport de laciutat, l’acte en el qual es reco-neixeran els mèrits i la trajectò-ria dels esportistes, les entitatsi les persones del món de l’esportde la ciutat.

Com a acte previ a la gala, di-marts 21, també al Principal, esfarà la presentació del lliuramentde premis, on es donaran a co-

nèixer les 10 entitats i els 10 es-portistes finalistes que opten alpremi principal, a més dels di-ferents clubs que aspiraran a laresta de les categories, que seran,entre d’altres, el reconeixementa la promoció de l’esport escolar,l’homenatge a les entitats quehan celebrat el seu aniversari oel premi a la integració social através de l’esport.

Per últim, i com ja és habi-tual, durant la Festa es farà unamenció especial al CN Sabadell.

FUTBOL4El Sabadell no es ren-deix. Dos mesos i mig després del’arribada de Juan Carlos Man-diá a la banqueta, els arlequinatss’han fet forts a casa, on hanaconseguit dues victòries i tresempats en els darrers cinc par-tits. El tècnic gallec ha aconse-guit canviar la dinàmica de malsresultats i l’equip afronta vuit fi-nals amb més moral i en millorestat de forma que a principis detemporada.

No obstant això, el club se-

gueix a la zona baixa de la clas-sificació, immers en una lluitaper continuar a Segona ambOsasuna, Recreativo, Racing iBarça B. El calendari, sempre ca-priciós, ha volgut que els arle-quinats s’enfrontin a quatre d’a-quests equips. El Racing visita-rà la Nova Creu Alta diumenge26 d’abril, mentre que la darre-ra jornada depararà un enfron-tament, a priori de caixa o faixa,davant de l’Osasuna.

Però si hi ha un punt en el

qual els sabadellencs han demillorar és en els partits fora decasa. Tot i que de la mà de Man-diá s’ha aconseguit frenar lamala dinàmica lluny de casa, elsvallesans hauran d’afrontar des-plaçaments molt complicats,com a Las Palmas (el segon) i aGijón, per jugar contra l’Sporting(el tercer). A més, a tres jorna-des pel final els vallesans dis-putaran un partit transcenden-tal al Nuevo Colombino contrael Recreativo de Huelva.

Natació sincronitzada | Carbonell i Klamburg, medalles al BrasilOna Carbonell i Paula Klamburg, del CN Sabadell, van protagonitzar una gran actuació en nataciósincronitzada a l’Open de Brasil. Carbonell es va penjar la medalla d’or a la final de solo en rutina

lliure. Aquest, però, no va ser l’únic metall que va obtenir la barcelonina, ja que també, juntamentamb la seva companya de club Paula Klamburg, va guanyar l’or en la modalitat de duo tècnic.

Pau ArriagaSABADELL

Una imatge de la gala de l’any passat. Foto: Ajuntament

Vuit finals per al CE Sabadell

L’equip fa pinya després del triomf contra el Lugo. Foto: CES

23 | Agenda líniavallès.catAbril 2015

[email protected]

AGENDA MENSUALDISSABTE 25 D’ABRIL21:00 Gala de dansa clàssica. Aquesta gala voldonar l’oportunitat als estudiants avançats enaquesta disciplina artística de mostrar les se-ves qualitats. Hi participen companyies iescoles de dansa que ballen diverses coreo-grafies. / Teatre Principal.

FINS AL 10 DE MAIG14:00 Els altres noucentistes. L’exposició vol mos-trar la grandesa, però també la complexitatd’aquell moviment en el terreny de les artsi dels oficis per mitjà d’un seguit d’obres. / Mu-seu d’Art de Sabadell.

FINS AL 31 DE MAIG11:30 Cent anys d’art nou català. L’exposició re-crea les dues mostres que es van fer a Saba-dell l’any 1915 sobre l’Art Nou Català. Les obrespresentades procedeixen del fons del MAS,d’altres museus i de particulars. / MAS.

DIJOUS 23 D’ABRIL10:30 Taller de roses. Taller de fabricació de ro-ses, al qual podreu assistir amb la vostra es-cola o la vostra família. Els més valents po-dreu participar de la lectura continuada derelats i poesies o, fins i tot, compartir un frag-ment de la vostra obra literària guanyadoraals Jocs Florals. / Plaça del Gas.

DIVENDRES 24 D’ABRIL18:30 Elles viatgen soles. Taller per aprendre apreparar un viatge agradable a qualsevol des-tinació. El curs anirà a càrrec de l’escriptora iconsultora de viatges, Sandra Canudas i es do-naran tot tipus de consells pràctics per viat-jar. Cal inscripció. / Biblioteca dels Safareigs.

DISSABTE 25 D’ABRIL12:00 Sant Jordi i el drac. Espectacle familiar, através del qual s’explicarà el tradicional con-te de Sant Jordi amb titelles. Preu: entre 5 i7 euros (gratuït per als socis amb carnet Ar-lequí). / Teatre Arlequí.

DIUMENGE 26 D’ABRIL18:00 Vidres de llum de colors. Construirem vi-tralls d’estil modernista per decorar les nos-tres finestres tot inspirant-nos en el llegat del’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell. / Mu-seu del Gas.

DIMECRES 22 D’ABRIL21:00 Turandot de Giacomo Puccini. Aquesta ésla darrera creació operística que va escometrePuccini, però no la va poder acabar, perquèla mort el va sorprendre el novembre de 1924.L'òpera es va estrenar a La Scala el 25 d’abrilde 1926, sota la direcció d'Arturo Toscanini./ La Faràndula.

CULTURA INFANTIL MÚSICATALLERSEXPOSICIONS

Es tracta d’un homenatge al món delcirc i a la figura del pallasso fet des dela tendresa, poètica, sensibilitat, mu-sicalitat, gamberrisme i bogeria que enJoan Montanyès “Monti”posava sem-pre als seus espectacles. / La Sala Mi-guel Hernández.

RHUM Dg. 22 de maig a les 18:00

L’exposició presenta les obres artísti-ques d'Andrew Chappel, on ens mos-tra situacions possibles conseqüènciade la importància que pren la llum enel nostre món. Els visitants tambépodran “pintar amb llum”. Entradagratuïta. / Espai Cultura Fundació Sa-badell 1859.

Pull Push. Un món empès per la llum

Fins al 30 de maig a les 17:00

El que en un principi és una discussió so-bre teatre en una entrevista de treball en-tre un important personatge de la vida pú-blica i un reputat actor, acaba esdeveninten una discussió que desemboca en unaespiral d’engany i crueltat. Preu: 10 eu-ros. / L’Alternativa Teatre.

El verí del teatreFins al 26 d’abril a les 19:00

La cantant i actriu Elena Gadel treu al mer-cat el seu segon disc de llarga durada ensolitari, DELICADA, que ens presentarà enun concert molt especial. En aquest tre-ball, Gadel beu dels seus referents artís-tics per crear, i ens mostra la seva part mésemocional. / Cavaurpí.

Concert d’Elena GadelDv. 24 d’abril a les 22:00

Pròxima edició: 18 de maig| 24Abril 2015líniavallès.cat