linia nord 19

baix llobregat

redacció: [email protected] - 93 458 87 80 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

línianordDesembre de 2014 · Núm.19 · www.linianord.cat

Sant Esteve pàg 19CCOO reclama el retornde les treballadores dela cafeteria de Brians 2

Olesa pàg 17L’Estat autoritza dues de les tres preguntes de la consulta municipal

Cultura pàg 16Llordella i les beques LolaLizaran, premiades al Baix

Esports pàg 22El Nou Bàsquet Olesaes presenta oficialment

Reportatge pàgs 8 i 9La viabilitat d’unpossible Estat català:dubtes amb resposta

Collbató pàg 19El programa ‘Divendres’de TV3 visita el municipidurant tres dies

El comerç afronta la campanyade Nadal amb optimisme

Sant Andreu de la Barca ha engegat una iniciativa que premia els clients dels establiments de la ciutat pàg 3

pàg 10

L’obra més esperadaMartorell finalitza la profunda remodelació de l’antiga NII

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 línianord.cat Desembre 2014

3 | En Portada línianord.catDesembre 2014

Ja està tot a punt. Els torrons i elscaganers ja han envaït els carrersde tot el país i els comerciants espreparen per intentar millorar lesseves vendes i maquillar els re-sultats dels últims mesos. I és quedurant Nadal, el balanç de vendesdels botiguers millora conside-rablement.

Des de la Confederació deComerç de Catalunya (CCC) s’es-pera que durant aquesta cam-panya de Nadal “s’incrementin lesvendes un 4% respecte a l’anypassat”, especialment en els sec-tors de l’alimentació, de l’elec-trònica i de la moda, entre altres.

Miquel Àngel Fraile, secreta-ri general de CCC, assegura a Lí-nia Nord que “la situació de l’e-conomia de les famílies ha mi-llorat”, i assenyala que “l’aturs’ha reduït una mica, aspecteque provoca que enguany hi hagimés consumidors potencials”. Amés, des de la CCC preveuen quel’ocupació en el sector augmen-ti entre un 2 i un 3%, el que po-dria significar la creació de propde 6.000 llocs de treball.

Aquestes esperances se su-men a la lleugera millora dels re-sultats de venda durant l’últimsemestre d’enguany, malgrat lestemperatures anormals i lleuge-rament càlides de l’últim mes denovembre, un fenomen que haperjudicat el sector de la moda,que no ha pogut vendre gaire

roba de cara a aquesta tempora-da d’hivern.

IMPORTANT TRADICIONSDurant el darrer cap de setmanade novembre el sector es va su-mar a la campanya del Black Fri-dayo Divendres Negre, una tra-dició anglosaxona importada du-rant la qual el petit i gran comerçofereix descomptes d’entre el 20i el 50%. “Estem en un món glo-balitzat, i tot i que hem de refor-çar les nostres tradicions, si ambaquesta moda ajudem al fet quees mogui el consum, benvingu-da sigui”, afegeix Fraile.

El comerç català frisa pertrencar la dinàmica de pèrduesdels últims anys. “Veiem la llumal final del túnel, però encara noestem bé del tot”, conclou Fraile.

» Els comerciants afronten la campanya de Nadal amb la previsió d’un augment de les vendes del 4%» El Black Friday, o Divendres Negre, es comença a consolidar tant al petit com al gran comerç català

F. Javier RodríguezSANT ANDREU

COMERÇ4Amb l’objectiu d’im-pulsar el comerç local durant lacampanya de Nadal, els muni-cipis del Baix Llobregat Nordhan ideat diverses fórmules perincentivar les compres nada-lenques.

Aquest és el cas de Sant An-dreu de la Barca, que, sota el pa-raigua de la campanya El nostrecomerç: la màgia del Nadal,premiarà els clients que realitzinles seves compres als comerçosde la ciutat. Aquells veïns i veïnesde Sant Andreu de la Barca quecomprin als establiments del

municipi rebran una butlleta,que pot contenir o no un premidirecte (d’aquest tipus n’hi hacinc mil). Si la butlleta no tépremi, els clients podran dipo-sitar-la en les urnes instal·ladesals comerços i així participar enun sorteig amb altres premis.

Entre aquests, hi ha un val decompra de mil euros, dos decinc-cents euros, cinc de dos-cents euros, una panera i unpremi especial, que encara no sesap en què consisteix. El sorteiges farà el 3 de gener al Teatre Nú-ria Espert a les 20:30 hores.

Premis i incentius per animarles compres durant el Nadal

El sector comercial preveu un augment de la contractació d’entre el 2 i el 3%. Foto: Arxiu

L’hora de la veritat

| 4Opinió línianord.cat Desembre 2014

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línianord.cat

Dipòsit legal: BP.12314-2013

10.000 exemplars

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Ser catala no dona ni mes ni me-nys credibilitat a l’hora de donararguments, a favor o en contra,de si Catalunya s’ha d’indepen-ditzar d’Espanya. Escric aixo per-que un tal senyor Marhu-enda –per mes senyes diu que esperiodista–, tot sovint a l’horad’exposar els seus argumentscontra l’independentisme que varepetint com un mantra, primerdeclara a l’audiencia que ell escatala. Un altre es, en Josep Bor-rell, que de tant en tant baixaamb un rai pel riu disfressat dellenyataire i declara que els votshan de ser educats, formats i in-formats i que l’opinio publica ca-talana no esta formada, ni edu-cada sobre que significa laindependencia.

Quina desbarrada, senyor!Aixo nomes s’aplica als ciutadansde Catalunya? Als unionistes es-panyols, no. És que per venturaestan immunitzats de la febre in-dependentista i així ho tenen totclar? Pobrissons catalanets, es-tan abduïts per TV3 i CatalunyaRadio, no tenen remei, estan per-duts, se’ls ha corcat el cervell i noentendran mai el què representaser espanyol. Per que ens hand’insultar? Per que creuen quepensar diferent,es una limitaciode l’enteniment? Alícia Sanchezdiu que enyora aquells temps enquè Franco manava i ella era fe-lic, bona idea! Ens diu: Vull re-cuperar aquella Catalunya de lameva infantesa, on no hi haviatensio. Ostres! Que ho preguntinals morts al camp de la Bota, alsque “queien” per les finestres deles comissaries, als que queda-ven en mans dels germans Creix,Tots tres son catalans, ni que si-gui pel lloc on van naixer.

4Tres beneitsper Jordi Lleal

#TempsDeTorrons#UnAnyDesprés #NoALaViolència

4Convèncerper Josep M. Loste

La sèrie Isabel emesa per TVEva acabar el passat dilluns dia 1.Ha estat una bona sèrie, benubicada, interpretada i forçaben basada històricament. Al-guna cosa no era del tot correc-ta, no obstant Catalunya hi eraben representada: la senyera, elsconflictes dels remences, el títolde príncep de Girona, la con-questa als francesos del Rosse-lló. Alguna cosa més es podiahaver dit, però en fi…

El fe tés que tot es descobreixal darrer capítol: Isabel morta,Ferran II és vist com un estra-nger i els castellans prefereixena Felip el Bell –flamenc– quetantes coses havia fet per Cas-tella: la conquesta de Granada,el descobriment d’Amèrica, con-questa de places africanes, iFerran ha de marxar amb el critdespectiu de “catalanote!”. Aixòla sèrie no ho mostra, només elmostra resignat, quan es treu lacorona de rei de Castella, a ma-nera de renúncia, i ha de tornaral seu país de veritat, la coronacatalano-aragonesa.

Aquest fet, podria ser para-digmàtic de com molts catalanshan contribuït a la construcciód’un Estat espanyol més mo-dern que després no ho agraeix.Podria ser el cas, al segle XIX,del general Prim. Podria sertambé el cas de Cambó quan di-miteix de ministre i adreça una

carta a Alfons XIII a tall de re-tret. Podria ser també el cas dela contribució d’ ERC del 1931 al1939 per a la consolidació d’u-na II República espanyola. Po-dria ser l’exemple de l’operacióreformista de Miquel Roca –l’a-ny 1986– quan un català can-didat a la presidència de l’estatva ser vist com un estranger. Amés “l’encaix a l’estat de Cata-lunya” de Jordi Pujol o el “Fe-deralisme” del PSC.

Segles de col·laboració ca-talana en multitud d’aspectesque han servit de profit a Espa-nya –i de vegades a Espanya ia Catalunya no– no ha tret delcap als espanyols la idea de “loscatalanes lo quieren todo”. Éscom intentar convèncer, ambtots els mitjans a la mà, una es-posa histèricament gelosa que elseu marit, fidel i amantíssim, noli és infidel. Però aquesta conti-nua desconfiant del marit, mal-grat que li hagin demostrat totel contrari.

La millor solució –per almatrimoni i per a Catalunya– ésla independència, que els cata-lans s’esforcin només per alseu verdader país, perquè comva escriure el guionista de ci-nema Jean- Claude Carrière:“No és fàcil fer callar una veuper sempre, esborrar per sem-pre una llengua, els segles par-len en veu fluixa.”

per Francesc Rebolledo

4’El viejo catalanote’

Estic emprenyat, molt empre-nyat –no pas per raons políti-ques– però de tota manera vol-dria expressar, amb tota la ro-tunditat, el meu enuig –aquestsí clarament polític– perquès’acabi, immediatament, aques-ta polèmica tan eixorca i alho-ra tan cancerígena, segons laqual en Mas pujoleja i en Jun-queras caroteja.

Aquesta polèmica d’en-frontament de curta volada –devol gallinaci– entre CiU i ERC,sobre el sexe dels àngels. No, noi no, conciutadans de Catalunya,en aquests moments no po-dem perdre el temps amb con-trovèrsies estèrils. Ara hem d’a-nar per feina: hem de constru-ir un país que té moltes man-cances vitals. Ara i aquí tenimun problema molt greu, el granproblema de debò: a hores d’a-ra, a casa nostra existeixen,com a mínim, 750.000 indeci-sos, que són més propers alNO que no pas al SI, i cal re-convertir-los de totes totes.

És urgent que la gent del car-rer, el poble català de base, s’im-pliqui i comenci a convèncer in-

decisos, tot fent un tallat; és a dir,a través d’arguments simples,però no simplistes. Cal fer ser-vir arguments del dia a dia so-bre qüestions que neguitegen ala gran majoria de la població ca-talana, la qual cosa es resumeixen la dada empírica bàsica.

Si Catalunya no disposaaviat d’una sobirania plena, restindrà sentit a casa nostra i es-devindrem definitivament, i permolts segles, un país del tercermón. Ha arribat l’hora de con-jugar, d’una forma fefaent, elverb convèncer. No tenim mas-sa temps, però tots tenim l’o-bligació de sumar i no pas res-tar, multiplicar i no pas dividirHem de sortir del pou del pes-simisme i la malastrugança i tor-nar a la velocitat de creuer delsanys 2012 i 2013. L’any 2015 ensho jugarem tot: si som capaçosd’albirar l’autèntica llibertat na-cional –la sobirania plena ambjustícia social i equilibri terri-torial– o bé la defenestració deCatalunya. La situació és críti-ca, o ens posen les piles dedebò o bé “finis Catahaloniae”per sempre.

@viudes74: CiU reclama una llista únicaper a una consulta amb una resposta clara.Ara fa un any en van proposar una ambdues preguntes i tres respostes.

@xlemus: Per erradicar la violència cal ac-tuar al futbol base, a l'amateur i al profes-sional. Una feina titànica, però que si no ésconjunta no serveix.

@MaicaMesseguer: Em desitgen BonNadal amb un viral del Whatsapp ple d'er-rades ortogràfiques i acaba dient-me quesi no el reenvio, rebré una mala notícia!

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5 | línianord.catDesembre 2014

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]ínianord.cat Desembre 2014

@ramirp: Els partits unionistes que diuenque la majoria de catalans no van votarSÍ+SÍ no tenen pebrots d’organitzar unaconsulta i comptar els que votin NO.

@irenelagriega: No, si aún se erradicarála violencia en los campos de fútbol antesque la violencia de género... Tiene valor lacosa.

@ramon_valenti: Desitjar Bon Nadal a unapersona que es passarà fins al dia 7 de generembolicant regals en una botiga és unamolt bona idea.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Un cop el president Mas i Oriol Jun-queras han fet públiques les seves vi-sions de com hem d’arribar a la inde-pendència, i un cop hem vist que hi hapunts de discrepància, però també deproximitat, vull aportar el que crec potser la solució de consens. A grans trets,el president defensa que cal fer un re-ferèndum per a la independència, icom que l’Estat espanyol no el permet,només resta una possibilitat via elec-cions plebiscitàries. Perquè aquesteseleccions siguin plebiscitàries, el seu re-sultat ha de ser clar i incontrovertit a ullsdels observadors internacionals, elsquals necessitem per a poder legitimarla nostra causa.

Catalunya necessita el reconeixe-ment internacional i el vehicle per ar-ribar-hi és amb una candidatura trans-versal de país que superi la dinàmicaconvencional de partits. Un cop el mónsap quines són les nostres intencions, elpresident diu que hem de convidar elgovern espanyol a negociar els termesde la independència. Sap que el món ensmira i Catalunya no pot aparèixer comqui es nega a negociar. Alhora, el governde Catalunya implementarà el LlibreBlanc per a la Transició Nacional ela-borat pel Consell Assessor i impulsaràun sistema participatiu per a l’elabora-ció de la Constitució de Catalunya.

Aquest procés de negociació, crea-ció de les estructures d’estat i dissenyconstitucional durarà 18 mesos, a par-tir dels quals es convocaran unes elec-cions constituents on l’accent ideològicserà establert pels diferents partits perseparat, i es proclamarà l’estat català viareferèndum. En el cas d’Oriol Junque-ras, la seva proposta defensa unes elec-cions convencionals, on cada partitconcorre en solitari defensant el seu po-sicionament ideològic, sota un paraigües

que agrupi els partidaris de la inde-pendència, i que acabin formant un go-vern de concentració.

Aquest govern ha d’actuar com a es-tat independent des del primer moment,sense requerir la negociació amb l’Es-tat espanyol, i impulsar les lleis i refor-mes necessàries que permetin construirles estructures d’un estat independent.Finalment, s’engegarà un procés cons-tituent que serà ratificat en un refe-rèndum posterior. Com podem obser-var, les dues opcions són clarament co-incidents en el seu objectiu final, la in-dependència.

Cal doncs evitar que les discrepàn-cies pel procediment limitin o impos-sibilitin l’objectiu final. Si no hi haacord en què significa unes eleccionsplebiscitàries, podríem considerar queel menys interpretable són unes elec-cions convencionals amb un govern deconcentració.

Si això és així, podem considerar quel’acció d’aquest govern seria, a la vistadels discursos defensats pel president iper Junqueras, la creació de les estruc-tures d’estat, el disseny de la Constitu-ció i la seva futura ratificació via refe-rèndum. Per tant, crec que la fórmulaper arribar-hi és, com sempre, la méssenzilla i fàcil: Proposo la formaciód’un govern de concentració amb l’ac-tual Parlament, que en el que resta delegislatura implementi el Llibre Blancper a la Transició Nacional i dissenyi lafutura Constitució de Catalunya. Un copesgotat l’actual mandat –si fa no fa els18 mesos proposats pel president Mas–,sotmetre l’aprovació de la Constitucióper part del poble de Catalunya via re-ferèndum, alhora que es vota el primerparlament d’una Catalunya indepen-dent, el recorregut polític més impor-tant dels darrers 300 anys.

4Mas i Junqueras: la solucióper Toni Florido

Lo grifonet és la llavor del fruit, la qualesdevé la mostra de l’olivera. Es con-verteix en un fonament que ha de fruc-tificar mitjançant la combinació de tre-ball, constància, laboriositat, motivació,dedicació i talent, entre tantes altres qua-litats. Òmnium Cultural de les Terres del’Ebre va decidir instaurar el premi LoGrifonet l’any 2011 justament per tal dedonar un reconeixement adequat a di-verses personalitats de les comarquescentrals dels Països Catalans que haginexcel·lit en algun àmbit de la societat,malgrat que no hagin estat altament re-conegudes de manera institucional.

El lingüista tortosí Joan Beltran, elmúsic ampostí Octavi Ruiz i l’escriptorulldeconenc Manel Ollé han estat els tresguardonats en les primeres edicions. Estracta de tres mestres en la seva àrea delconeixement, que han deixat llargapetjada al seu pas, car són admirats atord i a dret. En l’edició d’enguany2014 la guardonada és la infermera iprofessora universitària Lola Santaca-talina i Ubiedo.

Natural de Godella (València), re-sideix a Roquetes des dels anys 1970.Vaig conèixer Lola en època adoles-cent, ja fa més de tres dècades, durantla qual vaig anar adquirint una altaefervescència ideològica. Lola parlavaamb l’accent propi de l’horta valen-ciana, amb claredat i sense embuts. Te-nia uns ideals ferms que em van ser-vir d’autèntic mestratge en el camí a se-guir en la meva activitat pública. El seutret distintiu era l’èmfasi que posava enla dignificació de la dona, de la igual-tat real socialment. Obrerista i femi-nista, tenia molt clar que el futur delsPaïsos Catalans passava exclusiva-ment per la independència, per l’esta-bliment d’un nou estat d’Europa queens permetés crear unes estructuresnoves i molt més justes, adaptades a larealitat catalana actual.

Lola és una grifonet evident, l’espillde l’eslògan d’Òmnium: “llengua, cultura

i país”. Fidel a la terra i a la llengua nos-trada, ha fet de l’àmbit professional i delsideals l’essència de la seva vida. Ha ex-cel·lit en la seva professió i en els estu-dis sobre tot allò relacionat amb la sa-lut, amb tot un seguit de màsters que lihan permès accedir a ensenyaments es-pecífics d’alt nivell. Com a professionalde la salut, ha estat vinculada a l’hospi-tal de Tortosa, a l’escola d’infermeriaVerge de la Cinta i a la Universitat Ro-vira i Virgili en l’actualitat on imparteixassignatures com l’antropologia.

Va ocupar el càrrec de Delegada del’Institut Català de la dona de la Gene-ralitat a les Terres de l’Ebre durant di-versos períodes dels dos governs tri-partits a principis d’aquest segle. Ambel seu ull crític, observa amb tristesa coms’ha anat destruint bona part de la sevatasca a favor de la igualtat de la dona pro-gressivament. De fet, anat fent un o méspassos enrere pel que respecta a un bonnombre d’avenços socials és força ha-bitual depenent del tarannà del governdel moment en qüestió, malaurada-ment. Sense fer esment de l’esperit de re-bel·lia, espill d’inconformisme, no esta-ríem parlant de la Lola, la nostra grifo-net amb tot mereixement.

És una pionera de l’independentis-me durant l’anomenada Transició, du-rant la qual es van perdre massa llençolsa cada bugada i es va passar fulla davantde tants crims. Cal retre homenatge a lespersones com ella que van mantenir altala flama de l’ideari independentista enmoments en què la política catalana ma-joritària anava per altres viaranys, de re-núncia rere renúncia, d’agenollamentrere agenollament. L’eclosió del movi-ment independentista durant aquestsegle XXI deu molt a la feina realitzadaprecisament per aquests pioners inde-pendentistes un cop van passar a millorvida “les llargues vacances del silenci”,Joan Cid i Mulet dixit (Jesús 1907-Ciutat De Mèxic 1982), el 20 de no-vembre de 1975. Per molts anys, Lola!

4Òmnium premia Santacatalinaper Emigdi Subirats

| 8 línianord.cat Desembre 2014

L’estira-i-arronsa per la legalitat o il·lega-litat d’una consulta sobre el futur polític deCatalunya ha impedit, fins ara, que s’hagifet un debat profund sobre els pros i elscontres d’un hipotètic Estat català inde-pendent. El debat s’ha centrat en les lleisi en la Constitució espanyola, obviant el querealment és important en aquest procés:els avantatges i inconvenients d’una pos-sible Catalunya independent.

No obstant això, i malgrat que el debatpúblic i mediàtic ha girat –forçosament–entorn de la legalitat o no d’una consulta,la societat civil fa temps que està treballantper fer arribar als catalans i catalanes ar-guments sòlids a favor d’un Estat propi.

Fa cosa d’un any i mig va néixer El-Clauer.cat, un web de preguntes i res-postes sobre la independència de Cata-lunya adreçada a totes aquelles personesque dubten sobre la viabilitat –entesa entots els sentits– de l’Estat propi. El projecte,impulsat per Òmnium Cultural, l’Assem-blea Nacional Catalana (ANC) i l’Associacióde Municipis per la Independència (AMI),conjuntament amb onze associacions mésde l’entorn sobiranista, desmunta tòpicsque sovint utilitza el front contrari a la in-dependència de Catalunya en el seu dis-curs –moltes vegades de la por–.

Tanmateix, des de setmanes i mesosabans diversos col·lectius ja s’havien po-sat a treballar –i ho segueixen fent– peroferir arguments sòlids a favor de la in-dependència. Un dels més importants,sens dubte, és el Col·lectiu Wilson, formatper catedràtics catalans –principalmentd’economia– de renom mundial que vo-len “contribuir al fet que Catalunya puguidecidir el seu futur sense por ni amenaces”.

Un altre grup de catalans que treballaper a l’Estat propi és el Col·lectiu Emma,en aquest cas per “respondre a visions es-biaixades que es donin sobre els catalansa la premsa internacional”. I també el Cer-cle Català de Negocis, que ha elaborat di-versos estudis contrastats sobre el poten-cial econòmic i la viabilitat d’una Catalunyaindependent.

Nosaltres, en aquestes pàgines, res-ponem resumidament deu preguntesmolt esteses sobre l’Estat propi.

» Diversos col·lectius de la societat civil s’organitzen per oferir arguments sòlids a favor de l’Estat propi

Arnau NadeuBAIX LLOBREGAT

10 PREGUNTES AMB RESPOSTA

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

- www.elclauer.cat

- www.wilson.cat

- www.collectiuemma.cat

- www.ccncat.cat

La força del sentit comúReportatge

9 | línianord.catDesembre 2014

Un país mobilitzat

L’acceleració i velocitat del procés inde-pendentista s’explica –si no del tot, coma mínim en part– per la gran capacitat demobilització que ha demostrat la ciuta-dania, que en els últims anys ha estat ca-paç de sortir al carrer de forma massivaen diverses ocasions.

La sentència del Tribunal Constitu-cional (TC) del juny del 2010, que va su-posar la retallada de l’Estatut que el Par-lament havia aprovat feia quatre anys, vasignificar el tret de sortida a un cicle po-lític carregat de manifestacions i on l’in-dependentisme ha crescut exponencial-ment. Va ser precisament aquesta sen-tència la que va provocar la primeragran mobilització ciutadana. Un milió depersones van omplir, el 10 de juliol del2010, el centre de Barcelona sota el lemaSom una nació. Nosaltres decidim.

Dos anys i dos mesos més tard, durantla Diada del 2012, una nova manifestacióva omplir els carrers de la capital catala-na. Aquella marxa, que va reunir un mi-lió i mig de persones, va ser la primera ce-lebrada sota el paraigua organitzatiu del’Assemblea Nacional Catalana (ANC),que des d’aquell moment ja no ha aban-

donat el lideratge cívic de l’independen-tisme. Un any més tard, l’11 de setembrede l’any passat, l’ANC va aconseguir fer unsalt qualitatiu en el format de la protestai va reunir 1,6 milions de catalans que esvan unir per fer una cadena humana, la ViaCatalana, de nord a sud del país.

La quarta mobilització històrica, la dela Diada d’enguany, també va servir perdemostrar que la capacitat de convoca-tòria que ha aconseguit l’ANC ha anatacompanyada d’una dosi important d’o-riginalitat. Després de la Via Catalanasemblava que ja no hi havia cap repte persuperar, però no ha estat així. A l’abril,l’organització que lidera Carme Forcadellva anunciar que el seu pròxim objectiu erafer una V que omplís la Diagonal i la GranVia. El repte plantejat era majúscul, peròes va tornar a aconseguir. Un total d’1,8milions de catalans es van concentrar ala ciutat i van aconseguir formar una im-pressionant V amb els colors de la senyeraque va donar la volta al món.

Votar. Tot i ser a través d’un procés par-ticipatiu, i no en unes eleccions oficials,aquesta ha estat l’última –i més significa-tiva– mobilització de l’independentisme itambé d’una part, petita, de ciutadans noindependentistes. Va ser el passat 9 de no-vembre, en una jornada històrica on 2,3 mi-lions de catalans van expressar la seva opi-nió sobre el futur polític de Catalunya.

Albert RibasBAIX LLOBREGAT

1 2

3

5

1 10 de juliol del 2010. La primera gran manifestació del poblecatalà, en protesta per la sentència del TC contra l’Estatut.

2 L’Onze de setembre del 2012, 1,5 milions de catalans omplenBarcelona sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.

3 La Diada Nacional de Catalunya del 2013 serà recordada per la històrica Via Catalana, que va unir el país de nord a sud.

4 Un total d’1,8 milions de catalans es concentren a Barcelonal’Onze de Setembre del 2014 per fer una impressionant V.

5 El 9 de novembre del 2014, 2,3 milions de persones votenen el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya.

Fotos: ANC

Reportatge

4

| 10

línianord.cat Desembre 2014

La ciutat estrena el nou passeigque substitueix l’antiga N-II

» S’ha transformat la via des del polígon del Congost fins a Can Cases, ampliant voreres i renovant enllumenat i mobiliari urbà

Més de dues-centes famíliesnecessitades reben ajuts

SOCIETAT4235 famílies de Mar-torell reben ajuts municipals perpagar la llum, el gas i l’aigua. L’A-juntament ha destinat 110.000euros a aquesta partida.

El ple de novembre va apro-var duplicar aquesta partida, i elregidor d’Hisenda, Josep Casa-sayas, no descarta que el pres-supost per a aquesta partidaaugmenti fins als 300.000 eurosl’any que ve.

Aquestes famílies sumen unmiler de persones i hi ha sis-centsmenors d’edat.

El rei i Mas visiten la planta de Seat pels 30 anys de l’IbizaCOMMEMORACIÓ4El rei Fe-lip i el president de la Generali-tat, Artur Mas, van visitar fa unsdies la planta de Seat de Marto-rell amb motiu de la comme-moració del 30è aniversari delllançament de l’Ibiza.

Durant l’acte, presidit pelmonarca espanyol, Mas i FelipVI van poder conèixer els nousmodels que l’empresa automo-bilística presentarà al llarg delspròxims cinc anys.

Després van visitar les ins-tal·lacions del Centre de Disseny

de Seat, on van reunir-se amb ungrup d’empresaris catalans i elsdirectius de Seat. Més tard vanpoder veure un dels tallers demuntatge on es fabriquen elsmodels León i Ibiza, entre altresinstal·lacions.

Tots dos van poder parlartambé amb els treballadors de lalínia de muntatge. Alguns d’ellssón estudiants de la primerapromoció de la formació dual aSeat i altres són alumnes quel’any vinent ja s’incorporaran ala plantilla de l’empresa.

Martorell està de celebració desde fa unes setmanes. I és que l’es-perada transformació de l’antigaN-II en un passeig ja s’ha pre-sentat en públic.

Per a la ciutat es tracta d’unatransformació històrica, ja ques’ha remodelat la via que verte-bra la major part del nucli urbàde Martorell, i és per on transi-ta tota la vida martorellenca.

L’estrena del nou passeig s’hafet després de finalitzar-se lasenyalització de l’últim tram, en-

tre l’avinguda de Can Cases i elpont de pas de les vies dels Fe-rrocarrils de la Generalitat. Enaquest tram s’han construït duesvoreres a cada banda de la zonade circulació.

Al llarg de tot el recorreguts’ha col·locat mobiliari urbà, ar-bres i enllumenat. “També s’hareduït el trànsit rodat i milloratla mobilitat a peu, per fer els es-pais més amables i guanyar qua-litat de vida”, explica Fonollosa.

Segons explicava recentmenten una entrevista a Línia Nordl’alcaldable de CiU a Martorell,Xavier Fonollosa, “en els da-rrers vuit anys s’ha fet més obrapública que en els últims cin-

quanta i s’ha actuat en el 75% delscarrers de Martorell”, com és elcas del projecte més ambiciósdels últims anys a la ciutat: la re-conversió de l’antiga N-II en unpasseig de cinc quilòmetres.

UN GRAN DIA PER A LA CIUTATPer celebrar la inauguració de lanova N-II, l’Ajuntament de Mar-torell va convidar tots els mar-torellencs i martorellenques queho volguessin a participar enuna passejada festiva que recorriatot el tram renovat (des del polí-gon del Congost fins a Can Ca-ses). La jornada va ser tot un èxit,ja que hi van participar unes1.200 persones.

A l’esquerra, la imatge del nou passeig, on abans hi havia més trànsit i menys voreres (dreta). Foto: Ajuntament

Martorell Serveis | Engega un punt d’assessorament sobre hipotequesL’Ajuntament de Martorell ha posat en marxa fa uns dies el Servei d'Intermediació en Deutes de

l'Habitatge (SIDH). Es tracta d’un punt d’assessorament adreçat a les persones del municipi que tenendificultats per pagar la hipoteca del seu domicili habitual i permanent. El servei s’ha pogut fer gràcies a

la col·laboració del consistori amb la Diputació, la Generalitat i el Col·legi d’Advocats de Sant Feliu.

Neus MarmolMARTORELL

El rei Felip i el president Artur Mas, durant la visita a Seat. Foto: Generalitat

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 12 línianord.cat Desembre 2014

13 | Martorell línianord.catDesembre 2014

ICV denuncia el govern per la gestió del servei de l’aigua

SUCCESSOS4La Guàrdia Civilva intervenir 1.299.150 eurosno declarats que estaven ocultsen el doble fons d’una furgone-ta, durant un control al peatge del’AP-7 a Martorell fa uns dies. Al’interior del vehicle els agentsvan trobar diverses bosses on hihavia feixos de bitllets.

Al conductor, de nacionalitatcolombiana, se li va aixecar unaacta per cometre una infraccióadministrativa a la llei de pre-venció, blanqueig de capitals i fi-nançament del terrorisme. La le-gislació espanyola obliga a de-clarar moviments en metàl·lic apartir dels deu mil euros, si es volsortir a l’estranger, i de 100.000euros quan el moviment es fadins del país.

Troben 1,3 milionsd’euros ocults enuna furgoneta

SOCIETAT4La Creu Roja delBaix Llobregat Nord, amb seu aMartorell, ha homenatjat els so-cis, voluntaris i entitats que hicol·laboren en el marc de la cele-bració del seu 75è aniversari. Amés, també ha reconegut la tas-ca de l'ABP dels Mossos d'Es-quadra de Martorell i la junta lo-cal de l'Associació de lluita con-tra el càncer.

L’organització ha entregat undiploma acreditatiu a les perso-nes que fa més de quinze anysque hi col·laboren. I és que la con-tribució dels socis i empreses éscabdal, ja que és la seva principalfont de finançament.

En total, la Creu Roja delBaix Nord compta amb les apor-tacions de 2.700 socis amb quo-tes anuals, convenis amb elsajuntaments i aportacions d'em-preses privades.

La Creu Roja ret homenatge a socis i voluntaris

El grup municipal d’ICV ha pre-sentat fa uns dies un recurs con-tenciós administratiu contra l’e-quip de govern, format per CiU,per l’ampliació del contracte delservei de l’aigua a l’empresa pri-vada Sorea.

El govern local va aprovarl’ampliació dels serveis de l’aiguaa l’empresa durant el ple delmes de juny, fet que contem-plava canvis en les condicionsinicials del contracte de conces-

sió. El tracte es va signar el2009 i es van pactar inversionsfins al juliol del 2014. Ara, ambl’aprovació de l’ampliació delcontracte, Sorea es farà càrrecdel servei de l’aigua fins al 2029.Els ecosocialistes de Martorellvan presentar aleshores un re-curs de reposició que va ser re-butjat pel ple, amb onze vots fa-vorables del grup de CiU, duesabstencions del PP i vuit votscontraris del PSC, ICV i ERC.

Davant d’això, ICV Martorellha decidit finalment passar peljutjat després d’esgotar la via po-lítica. Els ecosocialistes demanen“el retorn de la gestió pública del

servei d’aigua” i “d’altres serveisque eren públics i han passat amans privades com la jardine-ria”, com explica la formació enun comunicat.

Per la seva banda, el governlocal ha explicat a Línia Nordque “l’ampliació del contracte ésuna qüestió tècnica, ja que no po-díem fer les inversions en el ter-mini pactat perquè depenend’altres actuacions, com és el casdel pou del barri de la Sínia i lacubeta d’Abrera. Fins que noestigui això enllestit, no obliga-rem Sorea a fer obres que no sónnecessàries. A més, això encari-ria el preu de l’aigua”.

Neus MàrmolMARTORELL

| 14


Sant Andreu de la Barca ha aco-llit un any més la seva festa delpatró, que es va celebrar els dies28, 29 i 30 de novembre. Alllarg dels tres dies, les entitats iciutadans del municipi van sor-tir al carrer per gaudir de tot ti-pus d’activitats, moltes d’ellesrelacionades amb el medi am-bient, ja que la festa local vacoincidir amb la celebració de laSetmana del Medi Ambient i laPrevenció de Residus.

Tot i que el gruix d’activitatses van programar els dies 28, 29i 30, el dia 25 ja es van començara escalfar els motors amb pro-postes com un taller sobre mal-baratament alimentari. El dia26 se’n va oferir un altre, sobrebijuteria i altres complements.

Però quan va arrencar la fes-

ta de Sant Andreu de la Barca vaser divendres 28, amb la pre-sentació d’un llibre, l’obra Lotuyo y lo mío al Teatre Núria Es-pert i un concert jove.

El dia 29 es va fer el concursde pintura ràpida, com cada any,i la tradicional batucada i el co-rrefoc, a càrrec de la Colla de Dia-bles de la ciutat.

Diumenge 30 es va fer la tra-dicional pujada al cim del Pi Ta-llat i la missa solemne en honora Sant Andreu. També va haver-hi gegants i sardanes i un mercatde segona mà. La festa va acabaramb la projecció del documentalSant Andreu de la Barca, cultu-ra i tradicions (més informacióa la següent notícia).

El municipi celebra la festa del patró durant tres dies

» Entitats i ciutadans de Sant Andreu de la Barca han sortit al carrerdel 28 al 30 de novembre i han gaudit d’activitats per a tots

Un documental recorre lahistòria i la cultura de la ciutatCULTURA4El passat diumenge30 de novembre es va presentaral Teatre Núria Espert el docu-mental Sant Andreu de la Bar-ca, cultura i tradicions, en elmarc de la celebració de la fes-ta del patró de la ciutat. El filmfa un recorregut per la històriadel municipi a través de diversostestimonis orals, que són gentgran, avis i àvies de Sant Andreude la Barca, que expliquen les se-ves vivències a la ciutat.

Els entrevistats fan un repàsde les diverses manifestacionsculturals i festives que se cele-braven al municipi, d’una formaamena i divertida. Dècades en-

rere, a Sant Andreu de la Barcahi havia festes religioses, cíviquesi culturals que reforçaven la co-hesió social de la gent del mu-nicipi. Segons s’explica en eldocumental, aleshores hi haviamés sentit de pertinença.

REVIURE EL PASSATL’Ajuntament de Sant Andreu dela Barca treballa amb projectescom aquest amb l’objectiu de re-cuperar el patrimoni històricdel municipi. A través d’aques-tes iniciatives, es pretén mostrarals més joves com era el muni-cipi, què sentia la gent i de qui-na manera vivia.

MEDI AMBIENT4L’Ajuntamentde Sant Andreu de la Barca haobert fa uns dies el períoded’inscripció per a sol·licitar lallicència d’ús dels horts urbansque s’instal·laran al municipi.La documentació per optar a laconcessió d’una parcel·la espot presentar fins al 15 de des-embre.

L’objectiu d’aquesta mesu-ra, segons el consistori, és prin-cipalment fomentar la partici-pació ciutadana en el desenvo-

lupament sostenible de SantAndreu de la Barca.

40 PARCEL·LES SOSTENIBLESEn total, s’adjudicaran qua-ranta horts i es classificaran entres trams d’edat diferents, detal manera que totes les perso-nes de franges d’edat diversespodran optar a una parcel·la.Les franges que proposa el con-sistori es classifiquen en me-nors de 35 anys, persones en-tre 35 i 65 anys, i majors de 65.

Les persones que s’acabinbeneficiant d’un hort urbà eco-lògic hauran de cultivar-lo demanera ecològica i respectuo-sa amb l'entorn. L’Ajuntament,com a requisit bàsic, prohi-beix l’ús d’adobs químics i depesticides.

L’Ajuntament de Sant An-dreu de la Barca també esta-blirà mecanismes de controlperquè s’utilitzi eficientment ide manera racional l’aigua, pertal de garantir la sostenibilitat.

Sant Andreu de la Barca

RedaccióSANT ANDREU DE LA BARCA

Horts urbans al municipi

Urbanisme | S’instal·len pantalles acústiquesEl Ministeri de Foment construirà un nou mur de quatre metres

d’alçada i 320 metres de llarg per ampliar les pantalles acústiquesque es van construir el 1999 per disminuir les molèsties pel soroll

de l’A-2 al barri de la Solana, ubicat al costat d’aquesta via.

El documental es va projectar al Teatre Núria Espert. Foto: Arxiu

La festa va incloure l’obra Lo tuyo y lo mío. Foto: Ajuntament

| 16


S’inaugura un nou parcinfantil a la plaça de la Unió

OCI4El passat divendres 21de novembre es va inaugurar elnou parc infantil de la plaça dela Unió. El nou espai ha estatdissenyat amb figures que fanreferència al mític conte del Pa-tufet.

Durant l’acte d’inaugura-ció, al qual van assistir els nensi nenes de les escoles bressolmunicipals Coloraines i Cucu-ruga, es va explicar el conte delPatufet als més petits. Aquestsvan rebre una barretina i unafaixa per caracteritzar-se com elpersonatge del conte.

Els jocs infantils del nouparc de la plaça de la Unió hanestat il·lustrats per Pilarín Ba-yés. El nou espai, per tant,combina la vessant lúdica, l’ar-tística i la de difusió de la cul-tura tradicional. I és que elnou parc compta, a més delsjocs, amb un panell on s’explicael conte amb il·lustracions.

Segons expliquen des delconsistori esparreguerí, el nouparc temàtic infantil està pen-sat perquè els adults puguin ex-plicar el conte als més petitsd’una manera fàcil i divertida.

La professora de l’IES El Cairat,Joana Llordella, i l’associacióBeques Lola Lizaran han estatreconegudes amb els Premisde Reconeixement Cultural2014 del Baix Llobregat per laseva tasca en l’àmbit educatiu icultural.

La cerimònia d’entrega delsguardons es va celebrar el pas-sat 14 de novembre a Vilade-cans i estan organitzats pelCentre d’Estudis Comarcals delBaix Llobregat.

La professora de secundàriaJoana Llordella va ser recone-guda per la seva trajectòriaprofessional i la seva tasca en elfoment de la recerca. Va ser laguardonada en la categoria Jo-ana Raspall i Joanola de Pe-dagogia i Divulgació.

Pel que fa a l’entitat queporta el nom de la difunta actriu

esparreguerina Lola Lizaran,va ser premiada pel treball queporta a terme des de fa onzeanys al municipi, encoratjant iajudant econòmicament els jo-ves esparreguerins que volen es-tudiar arts escèniques en qual-sevol de les seves disciplines. Lacategoria en la qual participavaera la d’Arts Escèniques, PremiRosa Moragas i Duran.

Als Premis de Reconeixe-ment Cultural 2014 del BaixLlobregat, que enguany cele-braven el seu quarantè aniver-sari, s’hi van presentar un totalde vuitanta candidatures en di-ferents àmbits i seccions -artsescèniques, arts visuals, lite-ratura, música, recerca i peda-gogia, entre altres-. Tot plegat,una gran nit cultural.

Les beques Lola Lizaran i JoanaLlordella, premiades al Baix

Esparreguera

RedaccióESPARREGUERA

Les esparreguerines guardonades durant l’entrega. Foto: CECBLL

Un parc dissenyat per Bayés, com el d’Esparreguera. Foto: Pilarin.cat

Cultura | La Passió presenta el nou cartellEl passat diumenge 23 de novembre es va donar a conèixer el cartell

de la nova temporada de La Passió. Els seus dissenyadors, Joan Pérez i Imma Mestre, han optat pel domini del blanc i segueix amb

la tendència minimalista dels cartells anteriors, d’Olivier Grau.

17 |

Olesa de Montserratlínianord.cat Desembre 2014

Cultura | Es presenta el cartell de La Passió El nou cartell de La Passió d’Olesa ja s’ha presentat. Enguany, el

seu autor és l’artista Xano Armenter. El que més sorprèn del noucartell és que no s’ha treballat a través de cap tècnica clàssica,

sinó que Armenter ha fet servir un iPad per dissenyar-lo.

DRET A DECIDIR4El govern es-panyol, a través del consell de Mi-nistres, ha autoritzat l’Ajunta-ment d’Olesa a preguntar alsseus ciutadans sobre dos dels tresaspectes que plantejava. En con-cret, es podrà decidir sobre la pre-servació dels terrenys del campde futbol com a equipament mu-nicipal i sobre el pla urbanístic deCan Llimona perquè mantinguila qualificació agrícola, tots dosd’àmbit urbanístic. En canvi, noes podrà consultar sobre la sol·li-citud de deixar sense efecte eldesenvolupament de l’Àrea Re-sidencial Estratègica (ARE). Elconsell de Ministres considera

que aquesta és una qüestió decompetència autonòmica i no ésd’interès exclusiu dels olesans.

Des del consistori olesà s’hanmostrat satisfets per aquesta re-solució, tot i que lamenten que noes permeti consultar sobre l’ARE,quan “des de la Generalitat ac-ceptaven la consulta després deproposar una petita modificacióen el redactat”, afirmen fontsmunicipals. Aquesta qüestió, pertant, serà decidida al Ple i no perla ciutadania.

Des de la resolució, el con-sistori olesà té trenta dies per con-vocar la consulta i s’hauria de fer,com a molt, a finals de febrer.

Setmanes més tard que es des-cobrissin restes arqueològiquesde l’antic castell d’Olesa als vol-tants de l’església de Santa Ma-ria durant unes obres, s’ha des-cobert ara l’existència d’una crip-ta al subsòl del mateix edifici.

La descoberta ha estat possi-ble gràcies a un estudi amb geo-radar i a la col·laboració desin-teressada del Cercle Català de Ge-otècnia.

De moment, però, no s’hapogut concretar amb total certe-sa què hi ha al subsòl de l’esglé-sia olesana, a l’espera dels resul-tats de l’informe de les prospec-cions fetes amb georadar. Tot iaixò, sí que s’ha pogut intuir lapossible existència d’una cripta.Durant l’estudi amb georadares va detectar un sostre de voltaal subsòl que, segons els analis-tes, pertanyeria a la cripta.

Abans de fer l’estudi amb ge-oradar, l’entitat olesana l’ArrelAcció Cultural, encapçalada perXavier Rota i Oriol Dinarès, ja vaavisar al Cercle Català de Geo-tècnica de les possibles estruc-tures que es podrien trobar.

Aquestes troballes arqueo-lògiques, segons l’entitat olesana,podrien ajudar a entendre el

passat romà del municipi. Aranomés queda esperar els resul-tats de l’informe. Un cop se n’ob-tinguin els resultats, l’Arrel Ac-ció Cultural ha previst fer una xe-rrada a finals de gener per ex-plicar a tots els ciutadans i ciu-tadanes d’Olesa que ho vulguintot el que s’ha descobert a l’es-glésia de Santa Maria.

Estudi amb georadar a l’església de Santa Maria. Foto: Ajuntament

Descoberta una cripta al subsòlde l’església de Santa Maria

RedaccióOLESA DE MONTSERRAT

L’Estat autoritza dues de lestres preguntes de la consulta

| 18


Abrera

Els infants de l’Ernest Lluchfan propostes a l’alcaldessa

PARTICIPACIÓ4Els nens i ne-nes de tercer curs de Primàriade l’escola Ernest Lluch d’A-brera van participar a mitjansde novembre en una sessió onvan lliurar les seves propostesa l’alcaldessa d’Abrera, MariaSoler (PSC).

Les principals preocupa-cions que han mostrat els méspetits han estat els problemesderivats de la crisi econòmica.Entre altres coses, els nens i ne-nes demanaven la construcciód’un menjador social i nousequipaments municipals, comun altre institut o un hospital.

Els menors també han de-manat que es faci un carril bicii un repartiment de joguinesentre els nens i nenes ambmenys recursos d’Abrera, les fa-mílies dels quals estan neces-sitades.

Aquesta activitat forma partdel programa Abrera Educaque organitza el consistori is’adreça als alumnes de cicleinicial de les tres escoles delmunicipi. Entre altres coses, elprojecte té la finalitat de donara conèixer als alumnes el fun-cionament del consistori i laseva organització.

L’Ajuntament d’Abrera ha anun-ciat recentment que remodelaràíntegrament la plaça de RafaelCasanova. Les obres de milloraconsistiran en renovar tot el pa-viment de la plaça, que ja téquaranta anys d’antiguitat, man-tenint els grans pins que carac-teritzen aquest espai públic.

A més, es construirà un nouescenari, al costat de la plaça queconflueix amb el passeig de l’Es-tació, i es destinarà a actes i es-deveniments públics. L’escena-ri tindrà una plataforma elevadaamb una coberta que també faràla funció de pèrgola, segons ex-pliquen des del consistori.

Les obres de millora inclou-ran també la construcció d’unnou sistema de recollida d’aigüespluvials, a més d’un nou sistemad’enllumentat. També es reno-varà tot el mobiliari urbà de la

plaça, amb nous bancs, papere-res i una font.

L’Ajuntament d’Abrera hapressupostat aquests treballsamb una partida entorn dels246.000 euros i tenen un ter-mini d’execució de tres mesos. Espreveu que les obres comencinaquest mes de desembre.

La plaça de Rafael Casanovaestà situada al carrer Josep Ta-rradelles, un dels principals ei-xos viaris del municipi. És peraquest motiu que la seva remo-delació pren tanta rellevància enl’àmbit urbanístic del municipi.Amb la seva remodelació, Abre-ra tindrà una nova imatge.

El consistori renovarà del tot la plaça de Rafael Casanova

Ajuts | L’Ajuntament assumeix el 50% del cost dels llibres L’Ajuntament d’Abrera assumirà, un any més, el 50% del cost dels llibres de text dels nens i nenes

d’Educació Infantil, Primària, Secundària i Educació Especial. El consistori es farà càrrec de lameitat de la factura en llibres de les famílies que ho sol·licitin -el termini acaba el 31 de desembre-.

A més, també pagarà 75 euros en la compra de l’ordinador als alumnes de primer d’ESO.

Neus MàrmolABRERA

La plaça de Rafael Casanova en l’actualitat. Foto: Ajuntament

19 |


Sant Esteve Sesrovires

Collbató va ser el municipi pro-tagonista del programa Diven-dresde TV3 durant tres dies (11,12 i 13 de novembre), al llarg delsquals es va fer un seguiment dela vida collbatonina i es van mos-trar els indrets més emblemàticsde Collbató i el seu entorn.

El primer dia, el programaes va emetre des de la plaça del’Església, on l’escriptor Mà-rius Serra va repassar les ex-pressions més característiquesde Collbató, com la paraula“salnitre”. El mateix dia, la can-tant Núria Feliu, veïna de Coll-bató, també va intervenir alprograma. Cal Meteocoll, el barregentat per Jordi Gubern si-tuat a la plaça, també va ser undels protagonistes. I no va po-der faltar una secció dedicada alcompositor collbatoní AmadeuVives, de la mà de la historia-dora Assumpta Muset.

L’endemà va estar dedicat al’oli i a les Coves de Salnitre (elprograma es va gravar al Racód’en Ponis, on està situat el molí).Es van tastar diverses varietatsd’aquest producte i es va donar aconèixer l’oli de Collbató. Méstard, l’ex guia de les coves AniolGarcia va explicar a l’audiència lahistòria d’aquestes cavitats,acompanyat pel meteoròleg DaniRamírez. El darrer dia, que es vatornar a emetre des de la plaça de

l’Església, Aniol Garcia va ferun recull de recomanacions peraquells que vulguin visitar Coll-bató: el nucli antic, l’ermita de laSalut i el seu entorn (incloses lesbasses i les construccions de pe-dra seca), i una excursió fins alMonestir pel camí de les Bateries.

El collbatoní Francesc Jorbava mostrar les seves maquetesdel municipi i també es va dedi-car un espai al taller d’orguesBlancafort.

El programa de TV3 ‘Divendres’visita Collbató durant tres dies

Política | Es congelen taxes i impostos per al 2015L’Ajuntament de Collbató ha aprovat recentment la congelació de les taxes i impostos municipals per al 2015 per a les famílies i l’incremnt de les bonificacions. L’objectiu del consistori collbatoní és no augmentarla pressió fiscal sobre les economies familiars de les llars de Collbató.

Neus MarmolCOLLBATÓ

Collbató

SUCCESSOS4Els Mossos d’Es-quadra de Martorell van des-mantellar fa uns dies un punt dedistribució de cocaïna en un do-micili de Collbató on hi acudienconsumidors habituals de co-caïna i altres substàncies estu-pefaents.

Els agents van detenir untotal de tretze persones, nou ho-mes i quatre dones, que forma-ven part d’un grup criminal coma presumptes autors de delictesde tràfic d’estupefaents. Durantl’operació els Mossos d’Esquadravan entrar simultàniament, a

més del domicili de Collbató, a al-tres pisos d’altres localitats (aBarcelona i Castelldefels, con-cretament). En l’actuació policialhi van participar un total de se-tanta agents dels Mossos, tots ellscoordinats per la Unitat d’In-vestigació de Martorell.

Als domicilis els agents vanlocalitzar 350 grams de cocaïna,115 grams d’haixix, juntamentamb material utilitzat per alpremsat, l’embalatge i el pesat-ge i adulterants. També es vancomissar 4.000 euros en efectiui dues armes de foc simulades.

Desmantellen un punt devenda de cocaïna al municipi

OCUPACIÓ4El nombre d’atu-rats a Sant Esteve Sesrovires se-gueix mantenint-se a la baixa. I ésque al mes de novembre hi ha ha-gut 390 persones desocupades,vuit menys que a l’octubre, meson ja s’havia arribat a la xifra mésbaixa del 2014.

La taxa d’atur registrat se si-tua així en un 9,8%, sent de lesmés baixes del Baix LlobregatNord, després de Collbató (9,6%).En canvi, Martorell (17,4%), Es-parreguera (16,9%), Abrera(13,6%) i Olesa (16,3%) estanmolt per sobre de la taxa d’atur deSant Esteve, municipi on, respecte

del mateix mes l’any passat, hi ha83 persones menys a l’atur.

La tendència a la baixa delnombre d’aturats, però, és gene-ralitzada al conjunt comarcal,tot i que els brots verds creixenmolt a poc a poc. Tot i que a finalsde novembre, l’atur registrat alBaix Llobregat s’ha situat en63.320 persones, disminuint res-pecte del mes anterior en 1.152 (-1,8%) i situant la taxa d’atur re-gistrat al 14,9%, la comarca con-tinua superant la taxa mitjanad’atur de les comarques de l’Àm-bit territorial metropolità i la delconjunt de Catalunya.

CCOO ha demanat fa uns dies elretorn dels professionals que tre-ballaven a la cafeteria del centrepenitenciari Brians 2, situat aSant Esteve. La plantilla havia es-tat acomiadada fa unes setmanesper ser substituïda per màquinesde venda automàtica.

Segons el sindicat, les novesmàquines instal·lades al centre, amés, ofereixen aliments en mal es-tat. Segons expliquen en un co-municat, “els productes són dequalitat ínfima, els forns cremenembolcalls i no escalfen produc-tes i generen fums en espais sen-se ventilació, comportant riscos depossible foc en un espai on tam-poc hi ha extintors”.

El sindicat ha criticat també lagestió del Centre d'Iniciatives pera la Reinserció (CIRE) i de la Di-

recció General de Serveis Peni-tenciaris que, segons CCOO, “per-met que es precaritzi el servei quereben els treballadors peniten-ciaris en el desenvolupament dela seva tasca”.

Els treballadors també vaninformar el sindicat fa uns diesque s’havien trobat entrepansflorits a les noves màquines devending instal·lades al centre

penitenciari de Sant Esteve. A fi-nals del mes d’octubre, concre-tament del 20 al 25, les treba-lladores de la cafeteria de Brians2 van fer una vaga com a protestaperquè ningú no es va voler fercàrrec de la seva quitança (do-cument que l'empresa ha depresentar al treballador perquèel signi, quan es dona per fina-litzada una relació laboral).

Reclamen el retorn del personalacomiadat al bar de Brians 2

RedaccióSANT ESTEVE SESROVIRES

Se segueix mantenint laprogressiva baixada de l’atur

Solidaritat | El Gran Recapte s’allarga una setmana La campanya del Gran Recapte d’aliments que s’ha desenvolupat als

municipis de tota Catalunya, ha durat una setmana més a Sant Esteve que, amés de fer-lo els dies 28 i 29 de novembre, ha allargat la campanya fins al

primer cap de setmana de desembre per tal de facilitar les donacions.

Porta d’entrada del centre penitenciari Brians 2. Foto: Google Maps

El collbatoní Aniol Garcia és entrevistat durant el programa. Foto: ‘3 a la carta’

Comarca| 20


El mercat municipal de SantAndreu de la Barca ha celebratenguany per primera vegada laNit de Shopping. Es tracta d’u-na iniciativa encapçalada pelsveïns de la ciutat i que, finalment,s’ha dut a terme en aquest equi-pament municipal.

La jornada es va celebrar elpassat dissabte 22 de novembre,quan el mercat municipal deSant Andreu de la Barca va obrirdes de les vuit de la tarda fins ala una de la matinada.

Durant la jornada, els assis-tents van poder comprar a les pa-rades del mercat com es fa du-rant l’horari habitual i, a més,van poder degustar els produc-tes gastronòmics que oferien elsestabliments del centre.

Al preu simbòlic d’un euro imig, els paradistes del mercatmunicipal de Sant Andreu de la

Barca van oferir als visitantsuna oferta que incloïa una tapai una beguda.

Es tracta d’una iniciativa in-novadora amb una fórmula quealtres mercats municipals de lacomarca i associacions comer-cials han portat a terme per

atraure visitants i amb l’objectiuprincipal de donar a conèixer elsseus productes.

Amb la Nit de Shopping,Sant Andreu de la Barca s’ha su-mat a aquest tipus d’iniciatives ipretén seguir fent accions per tald’incentivar el comerç local.

Sant Andreu de la Barca celebrala primera ‘Nit de Shopping’

Abrera | Un projecte per millorar el rendiment acadèmicDiversos alumnes amb dificultats d’aprenentatge de l’Institut Voltrera d’Abrera han participat en un projecte per millorar el seu rendiment acadèmic, impulsat per l’Ajuntament i comerços d’Abrera. En total, hi han participat vuit joves que han fet pràctiques en serveis municipals i empreses. Un d’ells ho ha fet en un comerç local.

Neus MàrmolSANT ANDREU DE LA BARCA

Comerç

ESPARREGUERA4Els comerçosd’Esparreguera van oferir des-comptes d’entre el 10% i el 30%durant el passat dissabte 15 denovembre en el marc de la cam-panya comercial Desc-%.

Hi van participar més de sei-xanta establiments del municipi,que amb aquesta iniciativa voliendonar a conèixer els seus pro-ductes i presentar la nova tem-porada. La campanya de dina-mització ha estat organitzada

conjuntament entre el comerç lo-cal, l’Ajuntament d’Esparregue-ra i l’Espavila.

A la jornada, que va comen-çar a les deu del matí fins a la unai a la tarda de cinc a deu de la nit,s’hi van sumar alguns bars i res-taurants d’Esparreguera, que acanvi d’un tiquet de compra alscomerços del municipi, oferienun cafè als clients.

També es van fer tallers, unatrobada de swing i música.

Els comerços d’Esparreguerafan descomptes fins al 30%

S’oferia una tapa i beguda per 1,5 euros. Foto: Ajuntament / Arxiu

El Baix Llobregat ha tancat el ter-cer trimestre del 2014 amb dadesesperançadores pel que fa al nom-bre d’assalariats a la comarca, jaque la tendència a créixer que jas’havia vist en els trimestres an-teriors s’està consolidant. Tot iaixò, la població autònoma i elnombre d’empreses registrades ala comarca han disminuït, se-gons dades extretes de l'Informetrimestral de Conjuntura Labo-ral per al tercer trimestre de2014 que es publica des de l’Ob-servatori Comarcal.

Així, la contractació ha aug-mentat un 6,7% més respecte deltrimestre anterior i aproximada-ment un 20% més respecte delmateix trimestre de l’any passat.

Tot i augmentar el nombred’assalariats, la contractació de

caràcter indefinit ha caigut gai-rebé un 5% respecte del trimes-tre anterior. Pel que fa a la tipo-logia de persones contractades,el nombre d’estrangers aug-menta un 1,9% respecte del tri-mestre anterior i se situa en el13,4% del total.

Pel que fa a l’atur registrat a lesoficines de treball, durant el ter-

cer trimestre del 2014, la pobla-ció de joves que tenen entre 16 i34 anys és la que més ha aug-mentat. En el cas de les dones me-nors de 24 anys, l’atur s’ha incre-mentat per sobre d’un 11% res-pecte del trimestre anterior.

Al sector de la construcció éson ha disminuït més el nombred’aturats el tercer trimestre.

Brots verds al Baix Llobregatper l’augment dels assalariats

RedaccióBAIX LLOBREGAT

Una oficina de treball on s’ofereix orientació laboral. Foto: Generalitat

Els naixements segueixendisminuint a la comarca

SOCIETAT4El nombre de nai-xements al Baix Llobregat se-gueix anant a la baixa, tal comindiquen dades publicades re-centment per l'Observatori Co-marcal.

Segons el nou estudi, l’anypassat van haver-hi 7.7.69 nai-xements, 821 menys que el 2012.La taxa bruta de natalitat (indi-cador que mesura els naixe-ments en relació amb el total depoblació) també ha dismunït i sesitua en 9,6 naixements percada mil habitants.

La comarca pateix des del’any 2009 una tendència a labaixa dels naixements, a causa,sobretot, segons l’Observatori,de la disminució del nombrede dones en edat reproductiva.En els darrers quatre anys, elnombre de dones d’entre 15 i 49anys ha baixat de 202.956(2009) a 197.803 (2013). Aixòsignifica 5.153 dones menys enedat reproductiva. L’edat mit-jana de maternitat és de 31,8anys i l’edat en què s’han produïtmés naixements ha estat els 36.

Successos | Detingut un atracador de benzineres al Baix Un home va ingressar a la presó fa uns dies després de ser detingut in fraganti quan

es disposava a assaltar una benzinera a Viladecans. Al detingut se l’imputa per un delicte de robatori amb intimidació en grau de temptativa i se’l relaciona, a més,

amb quatre atracaments a altres benzineres a altres indrets del Baix Llobregat.

21 |


Serveis

La Diputació de Barcelonaaportarà 920.000 euros a l’A-gència de l’Habitatge de Cata-lunya per finançar la Xarxad’habitatges d’inserció social.Aquest import, que s’abonaràentre aquest any i el pròxim al’Agència, que coordina aques-ta Xarxa, servirà per mantenirel suport econòmic a les entitatsque gestionen pisos tutelatsper a col·lectius en risc d’ex-clusió.

El president de la Diputacióde Barcelona, Salvador Esteve,considera que “la situació d'e-mergència provocada per lacrisi financera i econòmica hasituat les polítiques públiquesd'habitatge en un primer pla,que no els era habitual”. Enaquest sentit, reconeix “el paperde les entitats que formen laXarxa, així com el de la Tauladel Tercer Sector Social en eldesenvolupament d'aquesta ac-ció en favor d'un dret essencialen una societat lliure i demo-cràtica”.

El fort impacte de la crisieconòmica ha tingut com a

conseqüència un empobrimentd’amplis sectors de la població.L’habitatge és una de les ne-cessitats bàsiques més afecta-des. Com a conseqüència, lesentitats que gestionen els pisosinclosos dins la Xarxa d’habi-tatges d’inserció social han vistdesbordades les seves previ-sions i necessiten reforçar elsajuts per mantenir-los en fun-cionament.

PISOS TUTELATSActualment, un total de 100entitats formen part de la Xar-xa a la demarcació de Barcelo-na i gestionen 916 habitatges.Es tracta de pisos on les perso-nes que s’hi allotgen poden

gaudir, a més d’una llar digna,de suport psicosocial per aju-dar-les a reintegrar-se a la so-cietat. S’adrecen, entre d’al-tres, a persones sense llar, do-nes víctimes de la violència,drogodependents, personesamb trastorns mentals, recep-tors de prestacions econòmi-ques molt baixes, joves extute-lats i altres situacions anàloguesque requereixen una especialatenció.

Són les entitats del tercersector les que es fan càrrec delpagament del lloguer i de lesdespeses corrents dels pisos(llum, aigua, gas, etc.), així comdel seu manteniment. A banda,cada entitat fixa els paràmetresd’estada i les condicions dels in-quilins. Els fons procedents dela Diputació de Barcelona aju-daran, per tant, a cobrir aques-tes despeses.

Durant aquest any, l’Agèn-cia de l’Habitatge de Catalunyaha signat convenis amb entitatssocials d’arreu de la demarcacióde Barcelona per cedir-los 153pisos del seu parc públic perdestinar-los a aquesta Xarxad’inserció social. L’any passat esvan signar convenis per cedir122 pisos i el 2012 es va fer perun total de 98.

Objectiu: una llar per a tothom» La Diputació de Barcelona aporta 1 milió d’euros a la Xarxa d’habitatges d’inserció social

» S’amplia el suport a les entitats que gestionen pisos tutelats per a col·lectius en risc d’exclusió

RedaccióBAIX LLOBREGAT

SOCIETAT4Aquesta acció s’em-marca en el conjunt d’actua-cions de la Diputació de Barce-lona per l’impuls de la inclusiósocial i la lluita contra la po-bresa. S’afegeix, per exemple, ala col·laboració d’enguany ambCàritas, que ha permès la cessióa aquesta entitat de 43 pisospropietat de la corporació perdestinar-los a famílies en riscd’exclusió social.

També en col·laboracióamb l’Agència d’Habitatge de

Catalunya, a més dels ens lo-cals i els col·legis d’advocats dela demarcació de Barcelona, laDiputació està desplegant elServei d’Intermediació en Deu-tes de l’Habitatge (SIDH), des-tinat a persones en risc de des-nonament per impagament deles quotes hipotecàries. Ac-tualment estan en funciona-ment 15 punts d’atenció arreudel territori, amb una previsiód’obertura d’11 punts mésabans de final d’any.

Cessió de pisos i intermediació

El president de la Diputació, Salvador Esteve, i el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat,Santi Vila, signant el conveni que formalitza l’acord, en presència de la presidenta de la Taula del TercerSector, Àngels Guiteras; el diputat de Benestar Social, Salut Pública i Consum, Josep Oliva; el secretarid'Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Carles Sala;

i el director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt. Foto: Diputació de Barcelona

Salvador Esteve:

“El paper de la

Xarxa és fonamental

en aquesta acció en

favor d’un dret

essencial en una

societat democràtica”

Ajuda | 30.000 famílies atesesCatalunya és el territori de l’Estat que més recursos destina en matèria d’habitatge per evitarl’exclusió social, amb uns 60 milions d’euros, que beneficien 30.000 famílies. Aquestes llarsperceben una mitjana anual de 2.000 euros en ajuts. Enguany, el Govern ha posat en marxa

una línia d’ajuts específica per a aturats de llarga durada que ha beneficiat 4.000 famílies.

Esports| 22


Tot i que és un dels rivals mésforts de la classificació, la derro-ta del Solvin Martorell contra elSant Nicolau sabadellenc a do-micili per un contundent 90 a 54el passat diumenge 14 de des-embre és de les que fa mal psi-cològicament. Els homes d’An-dreu Aguilà van jugar possible-ment un dels pitjors partits de latemporada i no van tenir, encap moment, opcions davant delSant Nicolau.

El primer quart ja deixava en-treveure el tarannà que agafarial’enfrontament, ja que va finalit-zar amb un parcial de 31 a 10 fa-vorable als sabadellencs, queamb una defensa infranquejablei una bona anotació de tir exte-rior van noquejar els del Baix Llo-bregat. Els equips van marxar als

vestidors amb un 46 a 22 favo-rable al Sant Nicolau. A la re-presa, el joc del Martorell va mi-llorar una mica, tot i que no va sersuficient per aturar un Sant Ni-cola que amb aquesta victòria escol·loca segon a una classificacióque domina l’Aracena Collblancamb 9 partits de 9 guanyats.

Pel que fa al BC Martorell, elsd’Aguilà són ara per ara penúl-tims a la classificació, amb no-més dues victòries i sis derrotes.La pròxima jornada de lliga, elsdel Baix Llobregat nord rebrana casa el Queso Mílner Arenys,un partit que ha de servir com arevulsiu.

El Solvin només ha guanyat dos partits aquesta temporada. Foto: Ajuntament

La derrota del Solvin a Sabadellel col·loca penúltim a EBA

» Els del Baix cauen contra el Sant Nicolau per 36 punts (90-54)» L’equip és segon per la cua, amb només dues victòries i sis derrotes

El Nou Bàsquet Olesa es presenta oficialment

OLESA4Tot i la joventut delNou Bàsquet Olesa, aquesta en-titat compta amb una vitalitatque va quedar palesa durant lapresentació dels equips del club,celebrada a mitjans del mes denovembre al pavelló municipal.En total, el Nou Bàsquet Olesacompta amb 270 jugadors de to-tes les edats i categories, distri-buïts en 24 equips federats, desdels pre-mini fins als sèniors,que actualment militen a la Se-gona categoria masculina delbàsquet català.

L’acte de presentació vacomptar amb la presència de l’al-calde d’Olesa, Salvador Prat, elregidor d’esports, Pere Oleart, i

el president de la Federació Ca-talana de Bàsquet, Joan Fa.

Els diferents equips del clubvan comptar amb un vídeo per-sonalitzat i, posteriorment, ju-gador per jugador van anar sor-tint al centre de la pista.

En el tram final de la pre-sentació, en el torn de paraula, elpresident del Nou Bàsquet Ole-sa, Jordi Dalmases, va agrair atots “l’assistència i la feina rea-litzada” i va aprofitar per fer unresum del que ha suposat el pri-mer any d’existència per al clubde bàsquet olesà. Un primer anyque augura un futur reeixit per auna entitat que tot just acaba decomençar a caminar.

SANT ANDREU4Els millors es-portistes de l’any de Sant Andreuvan ser premiats a finals delmes de novembre en una novaedició –i ja en van divuit–delsPremis de l’Esport de Sant An-dreu de la Barca. La gala, cele-brada al teatre municipal NúriaEspert, va estar presidida per lesautoritats locals, encapçaladesper l’alcalde Enric Llorca.

Pel que fa al premi a l’entitato club de l’any al municipi,aquest guardó va recaure en el

Club Hoquei Sant Andreu, queva imposar-se a la resta de no-minats, entre els quals hi haviael CB Sant Andreu o el CF SantAndreu. Per altra banda, el pre-mi al millor equip de l’any vaanar a parar al juvenil A del Fut-bol Sala Sant Andreu.

En l’àmbit dels premis indi-viduals, destaquen Mireia Box,de l’AE Sant Andreu Gimnàsti-ca Artística, i Adrián Mesa, delMoto Club Sant Andreu, que vanser considerats els millors es-

portistes infantils de l’any a la lo-calitat. El guardó al millor es-portista absolut va anar a parara Guillem Jorba, també del MotoClub Sant Andreu, i Lídia Ra-mos, de l’AE Sant Andreu Gim-nàstica Aeròbica.

A la gala de lliurament delspremis no va assistir l’Associa-ció Esportiva Sant Andreu Atlè-tic de futbol sala, en senyal deprotesta perquè el seu equipcontinua jugant fora del muni-cipi, en concret a Ullastrell.

Martorell | Josep Cobo, nou president del Rugbi MartorellJosep Cobo, fins ara director esportiu del Rugbi Club Martorell, va ser proclamat fa

pocs dies nou president de l’entitat martorellenca. Cobo va guanyar les eleccions a la presidència amb un total de 20 vots. L’altre candidat, Miquel Dalmau,

va obtenir-ne 17. Cobo substitueix Xavier Fontelo com a màxim mandatari.

RedaccióMARTORELL

Foto de família amb els conjunts del club olesà. Foto: NBO

Premi a l’elit esportiva

La gala va celebrar-se al teatre Núria Espert. Foto: Arxiu

Agenda 23 | línianord.catDesembre 2014

[email protected]

AGENDA MENSUALDIVENDRES 19 DE DESEMBRE19:00 Recital poètic sobre l'obra de Joan Vinyoli.

Organitza: Fòrum Gaspar de Preses. Lloc: Bi-blioteca Aigüestoses (Sant Andreu de laBarca).

DIJOUS 18 DE DESEMBRE18:00 Xerrada sobre salut. Una conferència on

es parlarà i reflexionarà sobre la salut públi-ca i diversos àmbits i temàtiques que hi te-nen a veure. Organitza: ABS Esparreguera. Lloc:Can Pasqual (Esparreguera).

DIUMENGE 21 DE DESEMBREConsultar horaris Taller de treballs manuals

nadalencs, visita del Pare Noel i el cagatió. Ac-tivitat amb prèvia inscripció, al local de l’AVLes Planes o per telèfon o e-mail. Lloc: As-sociació de Veïns Les Planes (Olesa).

DIVENDRES 19 DE DESEMBREConsultar horaris Inauguració de l’exposició

de figures festives. Gegants i capgrossos es-taran exposats a l'entrada del Centre Cultu-ral. Fins al 7 de gener. Lloc: Centre Cultural deMartorell.

FINS AL 9 DE GENERConsultar horarisExposició de diorames de pes-

sebres, cedits per l’Associació de Pessebris-tes d’Olesa. Lloc: Casal de Cultura (Collbató).

DIVENDRES 19 DE DESEMBRE18:30 Hora del conte: Nadal màgic. El Grup Zinc

de l'Aula de Teatre ofereix una sessió decontes infantils. Organitza: Biblioteca Fran-cesc Pujols. Lloc: Auditori Joan Cererols Cen-tre Cultural.

DILLUNS 22 DE DESEMBRE18:00 L'hora del conte: Ivori, amb el contacon-

tes de Mon Mas. Activitat gratuïta i de lliu-re accés destinada al públic infantil. Lloc: Bi-blioteca Aigüestoses (Sant Andreu de laBarca).

DIUMENGE 21 DE DESEMBRETot el dia Excursió: Ruta dels Maquis, a Castellnou

del Bages. Tipus: senderisme cultural, amb4000 peus. Lloc de trobada: pista poliespor-tiva de Collbató, a les 8:00 hores del matí.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

El meu primer festival. Cinema infan-til. Projecció de contes nadalencs (trescurtmetratges i dos migmetratgesd’animació, de 60’ de durada en total).Lloc: Ateneu Can Carreras (Martorell).

El meu primer festival. Cinema infantil

Dg. 28 de desembre a les 12:00

Club de lectura: La nit de l'oracle, de l’es-criptor nord-americà Paul Auster. A les11:00 hores a la Biblioteca Aigüesto-ses (Sant Andreu de la Barca).

Club de lectura: ‘La nit de l'oracle’, de Paul Auster

Diss. 20 de desembre a les 11:00

Concert dels alumnes de conjuntsinstrumentals i cant coral de l'EscolaMunicipal de Música de Martorell.Organitza: Escola Municipal de Músi-ca. Lloc: Auditori Joan Cererols CentreCultural (Martorell).

Concert conjunts instrumentals i cant coralDc. 17 de desembre a les 18:00

Activitat nadalenca: pujada del pes-sebre a la Creu de Saba. Hi haurà eltradicional foc a terra. Organitza: UECOlesa de Montserrat. Consultar hora-ris i lloc de trobada.

Pujada del pessebre a la Creu de SabaDg. 21 de desembre

| 24 línianord.cat Desembre 2014 Pròxima edició: gener de 2015

linia nord 19

Documents