baix llobregat Juny de 2014 · Núm.14

redacció: continguts@comunicacio21.com - 93 458 87 80 | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

línianord

pàg 8

El nou tot terreny no es farà ala planta de Seat de MartorellLa plantilla lamenta que la producció del SUV s’hagi adjudicat a la fàbrica d’Skoda, a la República Txeca pàg 6

Collbató pàg 10Repsol pagarà l’ampliacióde la xarxa de gas de lazona del Bosc del Missè

Olesa pàg 9El municipi farà una tripleconsulta als veïns sobre plans urbanístics locals

Comerç pàg 12Banc Sabadell dinamitza el comerç de Martorell

Esports pàg 15Sant Esteve homenatja elsseus esportistes destacats

Societat pàg 3Proposen fer l’horari de Londres per millorar la vida dels ciutadans

Entrevista pàg 13Antoni Pascual (La Vila de Martorell): “Hi ha mercat per a qui ho fa bé”

Impulsant el comerçÈxit de la Festa de Primavera de Sant Andreu

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 línianord Juny 2014

3 | En Portada línianordJuny 2014

Compactar la jornada laboral ique el temps per dinar sigui de 45minuts, en lloc de dues o tres ho-res, avançar l’hora dels informa-tius del migdia i que el prime timetelevisiu sigui de les set a les deudel vespre i no de les nou a lesdotze. Són algunes de les mesu-res que, segons els experts, aug-mentarien el nostre benestar.

En general, es tracta de re-cuperar els horaris que feien elsnostres avis i que tenen a la res-ta d’Europa. Catalunya ha estathistòricament situada en l’horaridel meridià de Greenwich, és adir, l’horari anglès, però la plu-

riocupació masculina durant elfranquisme, sumada al fet quel’any 1942 el país es va alinear vo-luntàriament amb Alemanya,que havia imposat el seu ús ho-rari a una gran part de països eu-ropeus, ha donat com a resultatels horaris que tenim avui dia.

La plataforma Ara és l’horavol canviar tot això en els prò-xims tres anys. “La gent tindriamés temps per estar amb la fa-mília i els fills, cosa que reduiriael fracàs escolar, hi hauria méshores d’oci i per fer esport i dor-miríem una hora més, cosa quemilloraria la productivitat delstreballadors”, assegura a LíniaNord Fabian Mohedano, pro-motor de la iniciativa.

Diferents estudis reflectei-xen que els horaris laborals ac-

tuals perjudiquen la competiti-vitat i la producció empresarial,augmenten els riscos psicosocialsdels treballadors i mantenen lesdesigualtats entre gèneres.

EL PARLAMENT HO ESTUDIAEl govern de la Generalitat dónasuport a aquesta iniciativa ambla creació d’un grup de treballadscrit a la Conselleria de Pre-sidència, que estudiarà les pro-postes de racionalització del nouhorari, analitzarà la implemen-tació i coordinarà el seguimentde les accions que s’acordin.

En aquesta mateixa línia, elCongrés dels Diputats tambéestudia una proposta per retar-dar el rellotge una hora, segonscorrespon a Espanya per la sevasituació geogràfica.

» La Plataforma Ara és l’horaproposa fer l’horari de Londres per millorar la vida dels ciutadans» La Generalitat dóna suport a la iniciativa amb la creació d’un grup de treball que estudiarà la mesura

Pamela MartínezMARTORELL

REDACCIÓ4L’Associació Em-presarial de l’Hospitalet i elBaix Llobregat (AEBALL) vacelebrar el passat 8 de maiguna jornada sobre la reformahorària. L’entitat, que englobaempreses de tot el Baix Llobre-gat, com Martorell, es va posi-cionar totalment a favor de lanecessitat de la racionalitzaciódels horaris. A la trobada hi vaassistir, entre altres, IgnacioBuqueras, president de la Co-missió Nacional per a la Racio-nalització dels Horaris, la pla-taforma que vol impulsar, en

l’àmbit estatal, el canvi d’hora-ris. Buqueras va explicar quel’horari vigent actualment a Es-panya perjudica la societat, i es-pecialment les dones en temesclau com la conciliació familiari la igualtat.

En aquest sentit, ManuelRosillo, president d’AEBALL, vapresentar dues llistes de pro-postes, adreçades a les admi-nistracions públiques i a lesempreses, que demanen mesu-res per a la conciliació de la vidalaboral i familiar i una reformade l’actual sistema horari.

Les empreses es posicionen a favor de la reforma horària

La Plataforma Ara és l’hora assegura que la reforma horaria millorarà la productivitat i la salut dels ciutadans. Foto: Arxiu

Com els nostres avis

| 4Opinió línianord Juny 2014

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

línianord Dipòsit legal: BP.12314-2013

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions que els firmants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: continguts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

@jofrellombart: Només una cosa: Plega elRei, Rajoy no admet preguntes i Mas sí.Plega Rubalcaba i no admet preguntes.Navarro sí. #fetdiferencial

@salvadorcardus: Si la renovació gen-eracional de la monarquia queda reflec-tida pel discurs d'ahir de Felip VI, no calque ningú torni a parlar-ne!

@maxpradera: Agradecemos a Duran iLleida que haya abandonado unos minutossu suite del Palace para anunciarnos que seva a abstener.

Encara resulta molt difícil saberquè ha passat amb l’abdicació delRei d’Espanya. Per què no es va ferabans? O d’aquí a un any? De fet,es podria perfectament creure quetot plegat ha estat una gran ma-niobra de distracció per tal de ferfront a una concatenació d’esde-veniments que representen fortescàrregues de profunditat políticaper a l’Estat espanyol: la consoli-dació del procés sobiranista ca-talà, el terratrèmol polític del 25-Mo l’augment imparable de casosde corrupció: en definitiva, la pèr-dua total de la confiança ciutadanaen unes institucions, corcades, permanca de renovació i de transpa-rència política.

Aquesta estranya abdicacióforma part d’un procés amb ungran rerefons polític, en què el mà-xim objectiu és frenar la sobiraniaplena de la nostra nació catalana.En aquests moments es posa enmarxa l’operació Felipe VI contrala independència de Catalunya, enquè l’estratègia principal serà l’in-tent d’imposar, d’una forma so-terrada, una certa “tercera via”,per tal de fer-nos callar a tots. Peròel problema és que potser ja hanfet massa tard.

Hem de saber-nos explicar atot el Planeta, però com va dirCompanys, existeixen molts de-fensors de causes nobles arreu delmón, però Catalunya només té elscatalans. Tot això lliga amb el fetque, més enllà de monarquia orepública, ara el més importantés consolidar la revolució demo-cràtica catalana i poder portar aterme, amb civisme i normalitat,la consulta del 9-N. Mai no hemd’oblidar que el més important ésla voluntat del poble de Catalunya.

4Metamorfosiper Josep M. Loste

#DuranNoAbdica#UnAdéuAnunciat #ReiSensePoble

Com encara succeeix en algunspaïsos de tradició parlamentà-ria anglosaxona, a la Catalunyade 1714 no hi havia una Consti-tució, sinó constitucions, lleis.L'arquitectura legal de la Cata-lunya constitucional medieval imoderna es bastí sobre l'herèn-cia del dret comú i s'anà articu-lant des de la invocació dels vellsUsatges medievals fins a la dar-rera llei aprovada a la Cort ge-neral de 1705-1706. La plenasobirania legislativa que exerciael país es fonamentava en la ca-pacitat d'aprovar lleis d'abastgeneral només per part de laCort general i com a resultat del'acord entre el rei i la Terra (re-presentada, naturalment, en elstermes de l'Antic Règim).

Els comtes-reis no podiendictar normes, doncs, de valorgeneral i permanent, unilateral-ment. Aquell conjunt de lleiss'articulà formalment en formade compilació ordenada en tresmoments de la història mo-derna del país: fou en 1495, 1589i 1704, coincidint precisamentamb tres moments en els qualsla Terra va considerar que caliadonar força a l'ordenament jurí-dic propi davant tres monarquesde tendències absolutitzants,davant dels quals se sospitava enperill el pactisme: Ferran II,Felip II i Felip V (de Castella).

Ara que el jutge SantiagoVidal ha estat protagonista d'unnou encalçament espanyolista,es parla molt d'una futura Cons-titució catalana. El magistrat ladefensa curta, sintètica. Potsermarcat per l'experiència d'onvenim, prefereixo agafar-me alnostre model històric. Curiosa-ment, el trobo molt més mo-dern. Tenir només en vigor lleisque cada cambra legislativa, acada legislatura, pugui modifi-car lliurement, tantes vegadescom calgui, sense majories qua-lificades. El sistema constitucio-nal espanyol és un exemple delnivell de petrificació al qual espot arribar. No, prefereixo, unmodel flexible, adaptable.

El context d'ensorramentdel bipartidisme amenaça deportar al col·lapse el sistema po-lític espanyol: com més esmico-lada es trobi la representaciópopular, més difícil serà assolirles majories agreujades que re-clama tota reforma en profun-ditat de la Constitució. Latemptació d'un final revolucio-nari, doncs, serà cada dia méspresent. Molt millor que unaConstitució, moltes constitu-cions, reformables, adaptablesals canvis dels temps i al trempde la societat. Perquè els princi-pis bàsics d'un estat democràtici de dret ja els tenim prou clars.

per Joan Granollacs

4Una constitució catalana?

En poc temps, en el món de lapolítica, estan havent-hi unsmoviments que no tenen pa-rangó. En una societat coml’espanyola, immobilista per simateixa, ha abdicat el rei, el se-nyor Pérez Rubalcaba i per re-ducció a l’espai català el senyorPere Navarro i els senyors delPP, que estan fossilitzats i nomouen peça, tot i que també elsmourà l’onada del tsunami.

No crec en les casualitats ipenso que tot plegat és una mo-guda pensada i preparada ambtemps, consultant a les altesinstàncies espanyoles, ja siguinels “poders fàctics”, els dos par-tits de la majoria parlamentària,els econòmics, militars i religio-sos. La monarquia penja d’unfil, els partits clàssics han patituna rebolcada a les eleccionseuropees, i els moviments so-cials empenyen de valent peraconseguir canviar la políticaeconòmica i social dels governs

que manen, siguin del color quesiguin, a Espanya i a les auto-nomies. Discursos delirants decom es pot ser republicà i donarsuport a la monarquia, de comamb l’escut de la Constitució iles lleis vigents continuar dei-xant-ho tot com està de mala-ment, de pensar que un canvide cromos dels borbons serviràper desviar l’atenció dels pro-blemes existents.

Cal fer un reset i iniciar laconstrucció d’un nou model desocietat que doni resposta alsreptes actuals de la nostra so-cietat sense marejar més la per-diu. Per acabar, em jugo unpèsol que amb motiu de la pro-clamació del rei Felip VI deBorbó hi haurà una amnistiaper als delinqüents, especial-ment per als membres delspartits polítics que han donatsuport a l’abdicació del rei,menys els de terrorisme.Temps al temps.

4Què està passant?per Jordi Lleal

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | línianordJuny 2014

Martorell| 6

línianord Juny 2014

El nou tot terreny de Volkswagenno es fabricarà a la planta de Seat» La producció del SUV es farà a la fàbrica Skoda, a la República Txeca» Toni Serrano (CCOO): “No creiem en el model d’abaratir costos”

Comencen els treballs per ferl’enllumenat d’El Congost

URBANISME4El passat dilluns9 de juny, aprofitant que va serfestiu, es va dur a terme l'o-bertura d'una rasa a l’avingudad’El Congost, just després de larotonda del carrer del Mur i lacarretera de Terrassa, per tal dedonar continuïtat al nou enllu-menat públic de les obres ques'hi estan realitzant.

Hi va haver un pas alterna-tiu per als vehicles i no es va ta-llar el trànsit. La Policia Localva supervisar la regulació de lacirculació en aquest punt.

800.000 euros d’ajuts a les famílies més necessitades SOCIETAT4L’Ajuntament deMartorell ha reservat una par-tida de 800.000 euros per aju-dar les famílies més afectadesper la crisi econòmica a la lo-calitat. Els diners (una partidade 800.000 euros) es destina-ran a ajudar a pagar les despe-ses bàsiques d’electricitat, gasi aigua a les famílies més ne-cessitades de Martorell.

Els representants munici-pals han presentat recentmentla mesura, que ja es pot co-mençar a sol·licitar. El primer

tinent d'alcalde de Martorell,Xavier Fonollosa, ha assegurata diversos mitjans durant laroda de premsa en què es vanpresentar els ajuts que “aques-ta és una iniciativa pionera aCatalunya, que es dirigeix atotes les famílies de la ciutat enuna matèria molt sensible”.

Fonollosa ha subratllat tam-bé que ha estat clau “el consensde totes les forces polítiques perpoder portar a terme la mesu-ra per ajudar a les famílies deMartorell que ho necessiten”.

Fa uns dies es va saber que elnou tot terreny urbà del GrupVolkswagen (SUV, en les sevessigles en anglès) no es fabrica-rà a la planta de Seat de Mar-torell, sinó a la fàbrica txeca d’Skoda, que s'ha imposat pelsseus menors costos laborals a laplanta de l’empresa automobi-lística a Martorell.

Ha estat un revés per a Seat,que confiava a poder fabricar aMartorell aquest nou vehicle,que ha estat dissenyat en el

Centre Tècnic de la companyiaen aquesta població i que sor-tirà al mercat l'any 2016.

El secretari general deCCOO, Toni Serrano, ha expli-cat en declaracions a LíniaNord que “la decisió està mésvinculada a qüestions políti-ques i no s’ha pres basant-se enuna producció amb un elevatvalor afegit, com la que tenim ala planta de Martorell”.

Els treballadors, tal com ex-plica Serrano, “no han reac-cionat amb molta sorpresa, jaque feia mesos que se sabiaextra oficialment”. De moment,però, estan tranquils. “Tenirmés càrrega de treball és posi-

tiu sempre, però ara tenim unalt nivell de productivitat i nocreiem que el trasllat del SUV ala República Txeca repercutei-xi en la plantilla a curt i mitjàtermini”, afegeix.

Serrano creu també que, toti que el SUV no es fabriqui aMartorell, “repercutirà positi-vament als resultats de Seat iaixò també ens afavorirà perquètots ens beneficiarem d’un aug-ment de producció”.

“Ara bé, no estem d’acord enun model de producció basat enl’abaratiment de costos perquèaixò repercuteix en els estàn-dards de qualitat i resta valorafegit al producte”, conclou.

La planta de Seat de Martorell no fabricarà el nou tot terreny urbà, que es produirà a la República Txeca. Foto: Seat

Successos | A la presó per atracar armat un comerçEls Mossos d'Esquadra van detenir el passat 27 de maig un home de 34 anys i veí de Sant Andreu

de la Barca com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb força i intimidació. Els fets vansucceir al matí quan l’home va entrar a un comerç de Martorell amb una arma de foc, amb la qual

va intimidar i amenaçar la treballadora perquè li entregués els diners de la caixa enregistradora.

Neus MàrmolMARTORELL

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 887 | línianordJuny 2014

Sant Andreu de la Barca| 8

línianord Juny 2014

Sant Andreu de la Barca ja s’haacomiadat de la Festa de Pri-mavera, que va impregnar de vi-talitat el municipi durant tresdies, a principis de mes. El sec-tor de restauració local va ofe-rir durant les tres jornades fes-tives als visitants la degustaciódels seus plats i begudes, esvan celebrar concerts, curses,exhibicions i tallers per a tots elsgustos i públics.

“La Festa ha anat molt bé. Hiha hagut molta participació entotes les activitats programa-des”, explica en declaracions aLínia Nord Juan Pablo Beas,responsable de Comunicacióde l’Ajuntament de Sant Andreude la Barca.

“La Fira al carrer ha estat totun èxit, amb 46 comerços que hi

han participat”, explica. “Haestat una autèntica mostra delscomerços i els serveis de la ciu-tat, instal·lada a l'avinguda de laConstitució”.

Beas afegeix que “també s’hafet un concurs de tapes, en quèla tapa guanyadora ha estat lacoca criolla de l’establiment La

Esquinita del Mojito”.“Tambés'han donat les medalles al mè-rit empresarial a sis comerçosde Sant Andreu i s’han sortejatonze sopars per a dues personesentre els establiments de res-tauració presents a la Festa dePrimavera”, conclou el respon-sable de Comunicació.

La Festa de Primavera tancaamb molta participació

» Durant tres dies, els comerços, entitats i associacions han realitzatactes com la Fira al carrer, la ruta gastronòmica i el concurs de tapes

Alumnes de Sant Andreu, alprojecte ‘Conviure Catalunya’EDUCACIÓ4Un grup d’alum-nes del Josep Pla de Sant An-dreu de la Barca han participat,juntament amb prop de dos-cents alumnes de primària i se-cundària de diversos centreseducatius de Catalunya, en lasegona jornada de ConviureCatalunya al Parlament.

L’edició d’enguany s’ha cen-trat en “la convivència entre di-ferents”. La iniciativa ve im-pulsada pels mateixos centresescolars participants i ha comp-

tat amb la col·laboració de l'As-sociació d'Antics Diputats delParlament (AADP) i la Conse-lleria d'Ensenyament.

La presidenta del Parla-ment, Núria de Gispert, acom-panyada del president del’AADP, Joan Rigol, i de JosepM. Balcells, coordinador del'activitat, ha inaugurat la jor-nada i ha destacat que, en laconvivència entre diferents al'escola, “el català és el quepossibilita la integració”.

IGUALTAT4L’Ajuntament deSant Andreu de la Barca ha po-sat en marxa recentment unacampanya en contra de la vio-lència masclista amb l’objectiud’unir tota la població per po-sar fi a la violència envers lesdones maltractades.

La campanya s’uneix a lainiciativa de Nacions Unides,UNiTE to End Violence againstWomen, per tal d’integrar unmissatge unànime i interna-cional i fer front a la desigual-

tat i la violència que pateix elgènere femení.

Durant la campanya, ano-menada Sant Andreu de laBarca s’uneix contra la vio-lència masclista, es realitzaranactivitats dirigides a tota laciutadania mitjançant esdeve-niments participatius amb unaespecial incidència en la po-blació juvenil i la infància. Defet, els materials gràfics comp-taran amb les aportacions ciu-tadanes per tal d’implicar to-

thom per posar fi a la violènciacontra les dones.

La campanya, segons ex-pliquen fonts municipals enun comunicat, contempla tantla prevenció de les situacions deviolència, oferint formes de re-lacionar-se alternatives, com ladifusió dels recursos d’inter-venció i atenció. Les activitatstambé compten amb materialsinnovadors, com ara retalla-bles, dibuixos i imatges digitals,entre altres recursos.

Societat | Una gigafoto amb 400 veïns L’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca ha publicat al web

municipal fa uns dies una gigafoto amb les fotografies de quatre-cents veïns i veïnes del municipi. La iniciativa ha estat organitzada per Sant Andreu Televisió i l’Ajuntament.

RedaccióSANT ANDREU DE LA BARCA

‘No’ a la violència masclista

9 |

Esparregueralínianord Juny 2014

Parc Natural | Dispositiu de vigilància ruralEl dispositiu de vigilància rural ja s’ha posat en marxa. Els cossos que es fancàrrec de la tasca són els Mossos d’Esquadra de la comissaria de Martorell,conjuntament amb els vigilants i Agents Rurals. El dispositiu es farà durant tot l’estiu i pretén prevenir delictes i faltes contra el patrimoni.

Cultura | L’Escola de Música i Dansa, al Simfònic 2014 L’Escola Municipal de Música i Dansa ha participat en el festival Simfònic, que s’ha celebrata l’FNAC de Plaça de Catalunya de Barcelona. Els alumnes de nivell bàsic de guitarra, saxo,

coral i d’orquestra de corda van tocar el passat 7 de juny en un acte que va acollir 130 concerts simultanis de més de 7.000 estudiants d’escoles de Catalunya i de les Illes Balears.

Olesa de Montserrat

EDUCACIÓ4Un grup d’alum-nes de l’IES El Cairat ha partici-pat al Parlament en la dotzenaedició de la simulació parla-mentària Fem una llei, que en-guany se centrava en la llibertatreligiosa. Un total de 155 alum-nes de 19 centres de Secundàriai Batxillerat de Catalunya, entreells l’IES El Cairat, han aprovatavui per 107 vots a favor, 26 en

contra i 2 abstencions una si-mulació de llei sobre la neutrali-tat de creences en l'àmbit edu-catiu no universitari.

L’acte ha estat presidit per lapresidenta del Parlament, Núriade Gispert, que ha destacat la fei-na feta pels nois i noies, emulantla tasca dels diputats i la seva ca-pacitat de "saber explicar, nego-ciar i parlar per arribar a acords".

Esparreguera es va sumar el pas-sat 2 de juny a les concentracionsa favor de la República Catalanaconvocades a la majoria de mu-nicipis del territori català, fruit dela notícia de l‘abdicació del ReiJoan Carles I del tron d’Espanya.

Les manifestacions, convo-cades per la CUP i ERC, van te-nir lloc simultàniament a diver-sos municipis a les vuit del ves-pre, a les quals s’hi va sumar Es-parreguera, entre altres munici-pis del Baix Llobregat Nord, comAbrera, Collbató, Olesa de Mont-serrat, Sant Esteve Sesrovires iMartorell. ICV-EUiA també vaconvocar concentracions, però afavor de la República en l’àmbitestatal, i no només català.

La renúncia al tron de JoanCarles I es va fer pública una set-

mana més tard de les eleccionseuropees, que van donar com aresultat una aclaparadora victò-ria d’ERC a gran part del territoricatalà i un important declivi delbipartidisme en el conjunt de l’es-tat espanyol.

El més sorprenent d’aquesteseleccions europees va ser l’aflo-rament destacat de nous partitsd’esquerra, com Podemos, querecullen la indignació dels últimsanys i la demanda de processosdemocràtics reconstituents.

Esparreguera se suma als actes a favor de la República

RedaccióESPARREGUERA

Alumnes d’El Cairat participena la simulació ‘Fem una llei’

Olesa de Montserrat farà una tri-ple consulta a la ciutadania so-bre el desenvolupament urba-nístic del municipi, en la qual esplanteja tres qüestions: el futurde la zona ARE de Vilapou, lacondició de sol agrícola al pla deCan Llimona, i l’ús dels terrenysdel camp de futbol municipal deLes Planes.

Durant el passat Ple munici-pal, es van modificar algunespreguntes per “intentar evitarque el govern espanyol rebutgi laconsulta al·legant invasió decompetències”, expliquen desdel consistori en un comunicat.

Així, amb els vots favorablesdel Bloc Olesà, CiU, Entesa iERC i les abstencions de PSC, PPi PxC, el Ple va acordar fer algu-nes modificacions del text. Ara,el requeriment de permís per ce-

lebrar la consulta olesana segueixen tràmit fins a la seva autorit-zació definitiva o no per part delConsell de Ministres.

Segons expliquen fonts mu-nicipals en un comunicat, “elque podia haver estat un mer de-bat sobre l’afectació jurídica ocompetencial del redactat de lespreguntes sobre el desenvolu-pament urbanístic olesà, es va

convertir en una repetició del Pledel 30 de gener, en què es va re-produir la controvèrsia entre elgovern i els partits de l’oposició”.Una controvèrsia que no estàmotivada pel fons de la propos-ta, sinó per les formes, ja que totsels partits polítics olesans coin-cideixen en què la consulta ésuna via vàlida per accentuar lademocràcia participativa.

Olesa consultarà sobredesenvolupament urbanístic

EDUCACIÓ4El barri de les Pla-nes ha celebrat fa uns dies la sevafesta major, la primera festa debarri de l'estiu, amb molt bonaparticipació en totes les activitatsprogramades, sobretot en les dedissabte 14 de juny, segons haninformat fonts municipals enun comunicat.

La festa va arrencar diven-dres 13 de juny amb el concursSing Star i la Nit jove. Dissabte14 de juny al matí, grans i petitsvan poder gaudir d'una novaedició de la popular festa del'escuma; i a la tarda i vespre, lagelatada popular, les actuacionsa càrrec del grup de ball Òscar,i la gran revetlla amb el grup ole-sà Moon Song i un DJ.

Diumenge 15 al matí es vaoferir un taller de cuina en el qualhi participaven avis i néts. La ce-lebració va tancar al migdia ambaperitius i la fi de festa.

L'AAVV de Les Planes s'hamostrat molt satisfeta per labona participació.

Les Planes dóna el tret de sortida a les festes majors

Olesa celebra dos concursos de pintura local CULTURA4Pere Bernadó i JulioGarcia han estat els guanyadorsde la 44a edició del concurs dePintura Local i Pintura ràpidad’Olesa de Montserrat. Bernadóha estat el premiat en la catego-ria Local i Garcia, a la de Pintu-ra ràpida.

Una quarantena de pintorshan participat en els concursosque s'han celebrat recentment aOlesa. Durant tota la jornada, esvan poder veure pintors per totsels racons del municipi buscantels millors angles per optar a undels dos premis.

RedaccióOLESA DE MONTSERRAT

Els olesans i olesanes podran votar sobre tres projectes. Foto: Arxiu

Sant Esteve Sesrovires| 10

línianord Juny 2014

CONSUM4El programa de me-sures que s’estan aplicant enmatèria d’eficiència i estalvi ener-gètic a Sant Esteve Sesrovires es-tan donant els seus fruits. Segonshan informat els serveis tècnicsmunicipals, com a resultat de lesmesures aplicades, s’ha obtingutun estalvi econòmic de 27.000euros des de principis d’any, unadada que permet preveure un es-

talvi al llarg de l’any de fins a80.000 euros. Una de les mesu-res que ha suposat una reducciósignificativa és l’adhesió a l’AcordMarc del subministrament d’e-nergia elèctrica destinat a ens lo-cals, que garanteix una contencióen els preus unitaris donat que estracta de compra agregada d’e-nergia, evitant així les fluctua-cions del mercat.

Sant Esteve es consolida com amunicipi de referència en l’àm-bit educatiu. En diverses oca-sions, els projectes i els equipa-ments educatius de la localitathan servit de referència a altresmunicipis pel seu caràcter inno-vador o pedagògic. Com a modelper a futurs educadors, fa unsdies es van presentar els serveisadreçats a la petita infància i lesfamílies de Sant Esteve (CréixerJunts, Espai Nadó i Rodajocs).L’acte, organitzat des de l’Àread’Educació, va consistir en unasessió formativa adreçada alsalumnes de Grau Superior d’E-ducació Infantil de l’Institut Se-vero Ochoa d’Esplugues.

La iniciativa s’emmarca dinsdel mòdul de Didàctica sobre eldisseny de projectes i activitats

educatives en l’àmbit no for-mal. Els serveis presentats du-rant la sessió es van posar enmarxa el 2005 amb l'Espai Nadó,activitat que es manté en l'ac-tualitat amb molt bona acollidaper part de les famílies.

Els alumnes de Grau Superiord’Educació Infantil de l’Institut

Severo Ochoa d’Esplugues deLlobregat que van rebre la sessióformativa s’estan preparant perser futurs educadors i, en acabarla sessió, se’ls va convidar a co-nèixer de primera mà aquestsprojectes que s’estan desenvolu-pant al municipi veí del BaixLlobregat Nord.

Classe a l’escola La Roureda de Sant Esteve. Foto: Compartir per aprendre

Sant Esteve es consolida com amodel per a futurs educadors

RedaccióSANT ESTEVE SESROVIRES

El municipi estalvia 27.000euros de consum energètic

Segons han informat fonts mu-nicipals en un comunicat, l’em-presa subministradora Repsol esfarà càrrec del total del cost de laxarxa de gas que s’ampliarà a lazona del Bosc del Missè, ambuna despesa de 30.000 euros,gràcies a un conveni signat en-tre el consistori collbatoní i lacompanyia.

Les obres, que està previstque comencin a finals de juny,consisteixen en la canalització dela xarxa, que es realitzarà apro-fitant l’asfaltat de dos carrerscomplets i l’asfaltat parcial d’al-tres vies. Així, l’acord permetràl’aprofitament de les obres desubstitució de la xarxa d’aigua ide pavimentació que s’efectua-ran en aquesta zona per inclou-re la instal·lació del servei de gaspropà canalitzat. D’aquesta ma-

nera, la coincidència amb lesobres de la xarxa d’aigua servi-rà per abaratir costos en l’ex-tensió dels serveis, ja que s’a-profitarà l’obertura de rases alscarrers.

Repsol Butano i l’Ajunta-ment de Collbató han acordataquesta millora del projecte queno perjudica el calendari inicial

ni a cap aspecte tècnic. Durant lasignatura de l’acord, l’alcaldes-sa de Collbató, Ana Úbeda, va dirque l’acord “suposa un impuls alsserveis als veïns”.

Els treballs d’ampliació a lazona del Bosc del Missè tenen untermini d’execució previst detres mesos i els veïns no haurande fer-se càrrec de cap despesa.

Repsol pagarà l’ampliació de laxarxa de gas del Bosc del Missè

SOLIDARITAT4L'associació Coll-bató per la Solidaritat ha fetl'entrega dels Premis SolidarisCollbató 2014 en un acte que vatenir lloc fa uns dies al Casinet deCollbató. Abans, va celebrar-setambé una conferència a càrrecde Vladimir Babenko, directoradjunt de l'Institut Belrad.

“L'objectiu d'aquests premisés reconèixer l'esforç i el com-promís de les persones i entitatsque desenvolupen la seva tascaen els àmbits de la inclusió i lacohesió social”, explica l'asso-ciació en un comunicat.

Dintre d'un cicle de xerradesque està fent per Europa, el di-rector adjunt de l'Institut Belrad,Vladimir Babenko, va oferir uncol·loqui a Collbató per trans-metre el coneixement que l'Ins-titut (creat el 1990 per ajudar lespersones que viuen en zonesmolt contaminades a la regió deTxernòbil) ha acumulat més dedues dècades a les víctimes de lacatàstrofe de Fukushima.

S’entreguen elsPremis SolidarisCollbató 2014

Collbató celebra laSetmana europeadels Geoparcs

PARC NATURAL4Des de dijous22 de maig i fins dilluns 9 dejuny Collbató s’ha afegit a lacelebració de la Setmana delsGeoparcs Europeus.

El municipi, a través de lesCoves del Salnitre, forma partdel Geoparc de la CatalunyaCentral. La celebració té l’ob-jectiu de difondre entre la ciu-tadania el patrimoni geològic ipaisatgístic.

Una de les activitats ques’han fet ha estat la conferènciaEl patrimoni geològic i miner dela Catalunya Central, a càrrecdel president del Comitè Cien-tífic del Geoparc, Josep M. Mata.

Joventut | Orientació laboral per alumnes d’ESOLes regidories d’Ocupació i Serveis Socials de l’Ajuntament de Collbató han treballat conjuntament durant diverses jornades, celebrades recentment, en untaller d’orientació laboral destinat als alumnes de quart d’ESO del municipi. L’objectiu de la iniciativa és apropar l’alumnat a la realitat del mercat laboral.

Neus MàrmolCOLLBATÓ

Economia | Xerrada sobre entitats financeresL’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament ha organitzat recentment

la xerrada informativa Les entitats financeres i els seus productes, ambl’objectiu de donar les eines per tal que qualsevol consumidor coneguiquins són els seus drets bàsics per tal d’evitar que aquests es vulnerin.

Collbató

11 |

Abreralínianord Juny 2014

En marxa la campanya de prevenció per les revetllesSEGURETAT4L’Ajuntamentd’Abrera ha iniciat la campan-ya de prevenció d’accidents perles festes i revetlles de SantJoan i Sant Pere durant aquestmes de juny. El consistori abre-renc ha emès un ban que recullles normes d’obligat compli-ment per a tota la població.

Estarà prohibit fer fogueressobre el paviment, les vorereso les zones asfaltades del mu-nicipi i, com a mínim, haurand’estar a vint metres de façanes,cotxes o elements urbans, imai sota les línies elèctriques.

Tampoc es podran encendrea menys de cinc-cents metresde qualsevol massa forestal, i

hauran de disposar d’un radi dequinze metres al seu voltantnets de materials susceptiblesde combustió.

Les fogueres hauran de dis-posar de la deguda conformitatde la Policia Local d’Abreraprèviament a ser enceses, i peraixò caldrà sol·licitar una au-torització prèvia.

La campanya també recullsancions, com ara multes d’en-tre 30 i 120 euros per llençarpetards contra persones o ve-hicles, a l’interior d’edificis, o ales papereres i el mobiliariurbà. També hi ha l’obligació dereparar els danys que es pro-dueixin en cada cas.

Els abrerencs i abrerenques jacomencen a escalfar els motorsper donar la benvinguda a laFesta Major del municipi, quese celebrarà els pròxims dies 27,28 i 29 de juny.

Un dels primers actes i delsmés esperats serà el correfoc deFesta Major, que se celebraràdivendres 27 de juny a les 22:45hores. L’Ajuntament d’Abreraha recomanat als veïns i veïnesque no estacionin els seus ve-hicles als carrers i places per onpassa el recorregut del correfoc.

Com cada any, els joves tin-dran un paper cabdal per lesfestes i seran els protagonistesdels actes programats peraquest sector de la població, quearrencaran dijous 26 de junyamb un concert a càrrec delsalumnes de l’Escola de Músicadel municipi i tindrà lloc a laplaça Pau Casals, a les deu de la

nit. Divendres 27 de juny, els jo-ves d’Abrera i dels municipisveïns podran gaudir de la pri-mera festa jove #Big Friday, ales dotze de la nit al Parc de CanMorral. La festa acabarà amb laXocolatada matinera desprésdel concert.

A les cinc de la tarda del’endemà, dissabte 28 de juny,tindrà lloc la gimcana Olimpí-ada Jove, que clourà amb la Bo-tifarrada Jove, al Parc de Can

Morral. Més tard, a les onze dela nit, el grup de versions es-parreguerí, que actua a moltesfestes majors del Baix LlobregatNord durant l’estiu, The Papa’sand the Popo’s, tocarà fins benentrada la nit per donar pas alVa parir tour 2014, a càrrec deRàdio FlaixBac.

Diumenge, 29 de juny, lafesta jove clourà amb el concertde Loca Histèria a la plaça PauCasals, a les 23:30 hores.

Els joves, protagonistes de la Festa Major d’Abrera 2014

Premis | Concurs de Pintura Ràpida Enric Besora ha estat el guanyador del 37è concurs de pintura ràpida d’Abrera. Elsegon premi ha estat per a Julio García Iglesias, i el tercer ha estat per a Joan Vila

Arimany. El premi local se l’ha endut Kathy Guardiola. El premi al més original haestat per a Célia Sánchez, i el premi d’aquarel·la ha estat per a Alejandro Miras.

Neus MàrmolABRERA

Comarca| 12

línianord Juny 2014

SINDICATS4Carlos de Pablo haestat escollit recentment nousecretari comarcal d’UGT, enunes votacions que es van cele-brar durant l’Assemblea Co-marcal en què va rebre el suportdel 96% dels assistents (a l’acte,que va tenir lloc a Abrera, hi vanassistir uns dos-cents delegats idelegades del sindicat).

Carlos de Pablo, que fins araera el responsable d'acció sin-dical, substituirà Xavier Juanto(el qual estava al capdavant

d’UGT al Baix Llobregat des del'any 2010) com a nou secreta-ri general de l'organització sin-dical a la comarca.

Les noves línies d'actuaciódel nou secretari comarcald’UGT pretenen “apropar el sin-dicat a les persones i els centresde treball per ajudar a fer fronta la crisi que estan patint els tre-balladors, donant prioritat al’acció sindical per intentar re-cuperar els drets que en poctemps s’han perdut”.

L’atur al Baix Llobregat comen-ça a veure brots verds, amb 1.751aturats menys registrats a lesoficines de treball al mes demaig. Tot i això, les dades s’hau-rien de llegir amb un optimismemoderat, ja que el Baix segueixsuperant la taxa mitjana d’atur deles comarques de l’Àmbit terri-torial metropolità i la del conjuntde Catalunya.

Així, el mes de maig, la co-marca va tancar amb 65.318persones registrades a les ofici-nes de treball, disminuint res-pecte del mes anterior en 1.751(un 2,6% menys) i situant lataxa d’atur registrat al 15,4%,segons un informe de l'Observa-tori Comarcal del Baix Llobregat.

Tot i que segueix sent la co-marca amb més atur del territo-

ri català, sí que és cert que, res-pecte de l’any passat, les xifressón positives, ja que el nombre depersones registrades a les ofici-nes al Baix Llobregat ha dismi-nuït en 5.969 respecte al mes demaig del 2013.

Pel que fa a l’ocupació segonsel sexe, el mes passat s han re-gistrat 568 dones menys atura-des (les dones continuen tenint

una taxa d’atur registrat superiora la masculina: un 17,2% davantel 13,8%) i 1.183 homes han tro-bat feina.

Per edats, baixa l’atur en totsels grups d’edat, en especial en-tre les persones de 25 a 44 anys(-3,5%) i el grup de menors de 25anys és el col·lectiu que més dis-minueix l’atur registrat en termesrelatius (un 7,2% menys).

La comarca segueix sent la que més atur té de Catalunya. Foto: Arxiu

El Baix Llobregat tanca el mes demaig amb 1.751 aturats menys

RedaccióBAIX LLOBREGAT

Carlos de Pablo, elegit nousecretari d’UGT a la comarca

Una seixantena d’entitats, asso-ciacions, col·lectius i serveis mu-nicipals de tots els àmbits vanparticipar en la Mostra d’Entitatsd’Olesa de Montserrat en la qualel bon temps va permetre que espoguessin celebrar amb norma-litat. Centenars d’olesans i ole-sanes van apropar-se el passatdiumenge, 31 de maig, al ParcMunicipal per celebrar aquestajornada festiva del municipi.

Es tracta de la sisena ediciód’aquesta fira que durant tot eldia va acollir activitats esportives,culturals, solidàries i educatives,entre altres.

Des de les onze del matí i finsben entrat el vespre, els olesansi olesanes i ciutadans d’arreu dela comarca van poder gaudird’activitats com, per exemple, lesactuacions dels alumnes de l’es-

cola de música, els Gegants, dia-bles i tabalers.

També es va celebrar el 85èaniversari de l’Esbart Olesà. Almigdia, hi va haver una gran pae-

lla popular i, a la tarda, una ex-hibició de balls colombians il’actuació del grup de petitespatinadores del club patinatgeartístic, entre altres.

Olesa acull una Mostra d’Entitats molt participativa

Sant Esteve | Curs de manipulador d’alimentsLa regidoria de Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires ha organitzat un nou curs de manipulador d’aliments, dins de l’oferta formativa que ofereix periòdicament. El curs es realitzarà el pròximdijous 3 de juliol i les inscripcions estan obertes fins al 20 de juny.

RedaccióOLESA DE MONTSERRAT

Transport | El Montserrat Exprés comença a circularEl nou tren turístic exclusiu entre Barcelona i Montserrat, el Montserrat Exprés, ja s’ha posat

en marxa. Es tracta d’un servei especial i directe dins de la línia Llobregat-Anoia, que connectaBarcelona amb l’emblemàtica muntanya, una de les destinacions turístiques catalanes amb

més visitants (l’any 2013 va rebre 2,3 milions de visitants). El recorregut dura una hora i mitja.

Comerç

MARTORELL4Banc Sabadell haposat en marxa la campanyaCreiem en Martorell per dina-mitzar el comerç local de la ciu-tat. Es tracta d’una iniciativaque l’entintat financera ha em-près també en altres poblacionscatalanes, com Mataró, Grano-llers i Sant Cugat, totes situadesa la província de Barcelona.

Durant el mes de juny, l'en-titat promocionarà la imatgedels municipis i dels seus co-merços en una campanya feta a

mida per a cada ciutat i que técom a objectiu impulsar l’acti-vitat en els establiments i que lagent s’animi a consumir.

El banc visitarà 2.500 co-merços i instal·larà urnes a lesbotigues adherides a la cam-panya perquè els clients parti-cipin en un sorteig en què podenguanyar 3.000 euros per con-sumir en els comerços partici-pants. Es preveu que la cam-panya s’estengui a 35 municipismés els pròxims mesos.

Banc Sabadell ajuda adinamitzar el comerç local

13 |

Entrevistalínianord Juny 2014

S’estan recuperant de la crisieconòmica els comerciantsde Martorell? En quina si-

tuació es troben en aquest sentit?Encara estan en davallada. Pun-tualment sí que hi ha pujades, perrebaixes o, per exemple, el des-embre de l’any passat, que desprésde dos anys seguits amb una da-vallada, la gent va deixar d’estalviari aquell mes va trencar amb la ru-tina. Però tothom encara té por ino compra i els comerços no s’es-tan recuperant.

Projectes com Vilaemprèn aju-den a reactivar el comerç local?El Projecte Vilaemprèn no prete-nia ajudar amb temes de factura-ció, sinó que es crea el novembredel 2011 per pal·liar el tancamentsobtat de botigues a La Vila de Mar-torell, a causa que molta gent vaaprofitar la crisi per jubilar-se i tan-car (ens vam trobar amb un tan-cament de nou botigues en unmes). És una iniciativa que preténocupar els locals i refer el teixit co-mercial. Gràcies a això, en vuit me-sos ja havíem cobert el nombre debotigues tancades. Ara, entre bo-tigues directes o indirectes i boti-gues reformades que han aprofitatel projecte i les subvencions, tenim22 iniciatives comercials que s’hanfet a través nostre, o que s’han afe-git, o simplement associats que hanreformat el local.

L’associació de comerciants LaVila rep ajuts municipals?L’eix comercial La Vila de Marto-rell ha gaudit d’uns beneficis quees van donar quan es va fer el Plade Barris. Encara avui dia s’estanaprofitant, gràcies al fet que el Plaes va ampliar perquè no s’haviengastat tots els diners i en el seu mo-ment no es va tancar.

Els comerciants de La Vila sentenel suport de l’Ajuntament?Els comerciants de Martorell tenimun avantatge que és que les duesdarreres legislatures hem tingut re-gidors de Comerç molt vinculatsamb els botiguers perquè són co-merciants i coneixen molt el temai la Vila. En aquest sentit, hem sen-tit molt el suport. Tot i això, el su-port sempre ha estat en l’àmbit po-lític, no administratiu. Moltes ve-gades ens enfrontem amb la bu-rocràcia d’un Ajuntament, compassa a qualsevol altre municipi,que té unes normes molt rígidesque es poden interpretar d’una ma-nera més adient o no, i això és res-ponsabilitat dels funcionaris i nodels polítics. I això de vegadesgrinyola. Per exemple, tenim unaterrassa d’un bar que ha donatmolts problemes i portem des de

l’estiu passat sense que aquestsenyor pugui posar la terrassa alcarrer per una qüestió de matisos,i això són coses que encara nos’han salvat.

Quines accions fa La Vila per di-namitzar el comerç?Amb els recursos limitats que te-nim, ens centrem molt en les firesperquè són les que ens portengent al carrer, per veure les nove-tats i les botigues. Per exemple, ala fira de Primavera, la Carla, unabotiga de cuina preparada, que esva inaugurar aquell dia, tothom lava conèixer durant la fira i es va es-talviar molts diners de publicitat.Nosaltres gestionem les fires dePrimavera, de Nadal, del Roser, els

dos Vilaestoc i una fira del no-vembre. Puntualment també hi haaccions comercials, com l’embol-callament de regals que es fa perNadal a l’aparador de La Vila i al-guna vegada hem fet el Rasca,Rasca.

Es fan accions conjuntes amb l’eixcomercial Nou Martorell?No hi ha cap acció concreta con-junta excepte la qual es va fer a fi-nals d’any, que va ser una inicia-tiva promoguda per l’Ajuntamenti la Regidoria de Comerç. Es trac-tava d’un Rasca, Rasca conjuntamb totes les associacions de Mar-torell. A part d’això no se n’ha fetcap i serà difícil que es faci perquèhi ha una rivalitat històrica que nos’ha superat, malgrat que els dospresidents en més d’una ocasiós’han reunit i s’han posat d’acord.La darrera vegada que es va in-tentar va ser fa un any i mig i la jun-ta directiva de Nou Martorell no vavoler iniciar accions conjuntes.

En un futur es crearan sinergies en-tre les dues associacions, per exem-ple, per pal·liar la crisi?Si no s’ha fet ara, no es farà mai, ex-cepte que no es vegin obligatsperquè l’Ajuntament agafi les reg-nes. Serà molt difícil perquè elspersonalismes són una caracte-rística pròpia dels botiguers i és di-fícil de superar. El dia que el boti-guer entengui que la lliure com-petència i la col·laboració funcio-nen per generar sinergies i que lagent vingui a comprar, potserarreglarem alguna cosa.

Les grans superfícies, com l’outletde Viladecans, i altres centres co-mercials de la comarca, afecten elcomerç local de Martorell?Tot el que pugui adquirir unavenda que jo deixi de fer evident-ment em perjudicarà. Però el pro-blema no és de les grans superfí-cies i, en aquest sentit, discrepomoltes vegades dels botiguers. Jo

crec que la competència no són lesgrans superfícies. La competènciasom nosaltres, els mateixos boti-guers, que podem fer les coses d’u-na altra manera i no la fem. El co-merciant en general hauria de sermés objectiu, sense mirar-se tantel melic. Sí que és cert que es veuperjudicat però el proteccionismeno és la fórmula.

Si es projectés una superfície comla de Viladecans a 10 quilòmetresde Martorell el preocuparia?No, a mi no m’ha preocupat mai lacompetència. Hi ha mercat per a to-thom que sàpiga fer bé les coses. Sies fan bé o no és una altra història.

El debat sobre els horaris comer-cials està creixent al mateix ritmeque el turisme. L’associació La Vilaestà d’acord en obrir més hores?El problema és intentar conciliarla vida laboral amb la vida fami-liar perquè les hores que tu tinguislliures jo també les voldré lliures,però això també passa amb elmetge de guàrdia o els senyorsque es fan càrrec del clavegueram.A més, el benefici del canvi d’ho-raris el tens en àrees turístiques.Si volen, que facin un horari es-pecial per l’eix que va des del portfins a no sé on de Barcelona.Martorell no és turístic i no es potaplicar el mateix varem aquí queallà. A ells sí que els hi va la vidaperquè el turisme rus, xinès i ja-ponès desembarca i ha de com-

prar en algun lloc i, si troben la bo-tiga tancada, estan fent un mal ne-goci. Però no es poden unificartots els horaris. El que hem de ferés generar un horari correcte enaquelles ciutats i poblacions quesiguin veritablement turístiques.No que el Maremàgnum s’estiguibeneficiant d’aquest fet perquèvan fer venir un vaixell perquè ellspoguessin obrir els diumenges.Això no m’agrada.

Però el Baix Llobregat Nord cadavegada rep més turistes...Sí que és veritat que, per exemple,Molins de Rei, que no és turístic,des de fa un temps rep molts vi-sitants de fora perquè hem agafatturisme que ve de les fires grans,com la Barcelona Mobile WorldCongress, i hi ha molta plaça ho-telera que abans no existia. AMartorell també tenim dos hotels.És veritat que el visitant, quan ve,pot comprar o no, depenent de sitroba la botiga oberta o tancada.Potser no estem explotant les ca-pacitats turístiques de les pobla-cions com Martorell, que es tro-ba en un indret ideal per fer un tu-risme de negocis, i es podria ins-tal·lar-hi un club de golf, un res-taurant i més hotels, per exemple.

Estaria a favor que puntualmentper fires es canviés l’horari?Sí, si es guanyen diners. Perquè siobres, has de pagar un empleat ino pot ser que no guanyis res.

“Competir no em preocupa: hi ha mercatper a qui ho fa bé”

Neus MàrmolMARTORELL

“Hi ha una

rivalitat històrica

amb Nou Martorell

difícil de superar”

Perfil | Una llarga carrera en l’àmbit empresarialAntoni Pascual és consultor d'empreses i expert en gestió empresarial, organització, recursos

humans, reenginyeria empresarial i màrqueting. Té coneixements executius en companyies petites,mitjanes i grans, sempre al màxim nivell directiu. Està habituat a treballar amb empreses en situació

de suspensió de pagaments i/o fallida i en la reestructuració d'empreses en situació “incòmoda”.

Antoni Pascual és gerent de l’eix comercial La Vila de Martorell

El representant del centre comercial La Vila de Martorell, que substitueix la presidenta Maria Àngels Faneca, absenta per motius personals, explica a

Línia Nord la situació actual dels comerciants, que segueixen patint la crisi econòmica, i les accions que l’associació organitza per pal·liar els seus efectes.

Serveis| 14

línianord Juny 2014

L’estiu canvia els hàbits de lagent i relaxar-se a la platja o a lapiscina és una de les formes méscomunes de passar les vacances,però això no està contraposatamb la cultura i molt menysamb la lectura. Algunes biblio-teques de la Xarxa de Bibliote-ques Municipals de la Diputacióde Barcelona canvien d’airesdurant aquests mesos de calori agafen part dels seus llibres,contes i revistes per dur-los al’aire lliure. Aquesta és la sevamanera d’apropar la lectura alsciutadans d’una forma diferentde com ho fan la resta de l’any.

Piscines, platges, terrasses,parcs i tots els escenaris sónbons per despertar les ganes dellegir entre adults i infants. Ésper aquest motiu que els mate-rials que es posen a disposicióen aquests espais s’adrecen a di-

verses edats i interessos. Aixídoncs, tots els ciutadans que uti-litzin aquest servei tindran ac-cés a novel·les curtes de dife-rents gèneres i autors, còmics,

contes, revistes, diaris i tot allòque permeti una lectura ràpida,d’acord amb l’espai on es tro-ben.

COM FUNCIONEN?Per tal de captar nous lectors ivincular la lectura amb el tempsde lleure, a l’hora d’utilitzar lesbiblioplatges o bibliopiscinesnomés cal presentar un docu-

ment identificatiu i no es ne-cessari disposar del carnet de labiblioteca. Però aquesta inicia-tiva no ofereix únicament lec-tura, perquè a banda d’accedirals llibres i la premsa, els usua-ris sovint també disposen d’ac-tivitats, com ara tallers, xerra-des, narracions de contes per alsmés petits, i, en alguns casos, delservei de Wi-Fi per poder na-vegar per internet i consultartant l’oferta de la Xarxa de Bi-blioteques Municipals de la Di-putació de Barcelona com qual-sevol altra pàgina web.

Aquest estiu, les bibliote-ques i els bibliobusos de la Xar-xa de Biblioteques Municipalsportaran els seus serveis a l’ai-re lliure i posaran a disposiciódels ciutadans espais habilitatsper a la lectura a la fresca.

Els dies i horaris de les bi-bliopiscines i biblioplatges va-rien segons el municipi i es po-dran consultar a la BibliotecaVitual de la Diputació de Bar-celona ben aviat.

Els racons de lectura de l’estiu» Les biblioplatges i bibliopiscines converteixen els espais a l’aire lliure en zones on gaudir dels llibres» Aquesta iniciativa també posa a disposició dels usuaris altres serveis com tallers, xerrades i Wi-Fi

RedaccióBAIX LLOBREGAT

Préstec | Els usuaris trien sobretot llibres entretingutsLes biblioplatges i les bibliopiscines és un servei que té molt d’èxit entre

els ciutadans. L’any passat la majoria d’usuaris van triar llibres i revistes entre-tingudes que es poguessin llegir en una estona curta de temps, però també hi va

haver qui va reservar les novel·les per llegir-les durant un parell o tres de dies.

CULTURA4La presència de bi-blioplatges i bibliopiscines en elpaisatge estiuenc no és cap no-vetat. Una de les més veteranesés la Biblioplatja de Castellde-fels, amb 22 anys d’història, ique l’any 2013 va acollir la visi-ta de més de 2.000 persones du-rant els mesos de juliol i agost enquè va estar oberta.

Ara fa un any, la Xarxa de Bi-

blioteques Municipals de la Di-putació de Barcelona va ampliarla seva oferta als ciutadans i vaposar en marxa el servei dedues biblioplatges, 22 biblio-piscines i nou altres espais ha-bilitats per a la lectura a l’airelliure en diferents jardins, parcs,rambles i terrasses de diferentsmunicipis, entre ells els del BaixLlobregat.

Dues dècades de servei

Amb aquest projecte

es vol fomentar la

lectura d’una

manera diferent

15 |

Esportslínianord Juny 2014

Dos esportistes de muntanya,Judith Buyse i Miguel Moreno,van ser reconeguts com a millorsesportistes de l’any a la Nit del’Esport de Sant Esteve Sesrovi-res, celebrada a principis de mesals jardins del consistori.

Buyse ha finalitzat aquestany campiona de la Copa Cata-lana Millet per equips d’esquí demuntanya, entre altres èxits es-portius. Moreno, per la sevapart, és un expert en barran-quisme i ha participat en l’ex-pedició que va obrir al Nepal elbarranc amb més desnivell delmón. Moreno no va poder re-collir el premi en persona, ja quees trobava al Perú amb una al-tra expedició de barranquisme.Tots dos esportistes formen partde l’entitat GIRES (Grup d’In-vestigacions, Recerques i Espe-leologia Sesrovires).

En la modalitat de millor

entrenador, el tècnic del FutbolSala Sant Esteve, Marc Garcia,va rebre el guardó per l’ascensque ha assolit enguany el seuequip a Divisió d’Honor. Pelque fa a l’esport base, els equipsmés destacats de l’esport based’aquest any són l’Aleví A-B del’Escola Municipal d’Handbol,l’Infantil A de l’Escola Municipal

de Voleibol, el Prebenjamí del’Escola Municipal de FutbolSala, el Grup de Pumses de l’Es-cola de Taekwondo, l’Infantilde l’Escola Municipal de Futboli el grup de Shows de Primàriade l’Escola Municipal de Pati-natge Artístic. Una nit on l’esportsesrovirenc va brillar i va de-mostrar la seva fortalesa.

Alguns dels guardonats durant la Nit de l’Esport. Foto: Ajuntament

Sant Esteve ret homenatge alsseus esportistes més destacats

RedaccióSANT ESTEVE

DIJOUS 19 DE JUNY19:00 Concert de conjunts instrumentals i cant

coral de l'Escola Municipal Música. Lloc: Au-ditori Joan Cererols del Centre Cultural de Mar-torell (on hi ha la Biblioteca).

DILLUNS 30 DE JUNY09:30 Curs d'iniciació al màrqueting. Lloc: Cen-

tre de Promoció Econòmica del Molí Fariner.de Martorell. Sala de conferències. Preu:Gratuït, però amb inscripció prèvia.

DILLUNS 30 DE JUNY18:00 Club de lectura a la Biblioteca en horari

de tarda. Lloc: Biblioteca Francesc Pujols delCentre Cultural de Martorell. Es tracta d’unaactivitat gratuïta oberta a tothom.

DISSABTE 21 DE JUNY17:00Mostra de puntes i festa de final de curs

de l'Associació de Puntaires de Martorell. Lloc:Plaça de les Puntaires (Martorell). Preu: ac-tivitat gratuïta.

FINS AL 22 DE JUNYConsultar horaris Exposició de la Dona Acti-

va d’Esparreguera. Lloc: Sala d'Exposicions (C.Arbres, 38). Organitza: Dona Activa d'Espa-rreguera.

DIMECRES 25 DE JUNYConsultar horaris Inici dels Casals Esportius d'Es-

tiu 2014 d’Esparreguera de l’Ajuntament. Ac-tivitats per als més petits fins al 25 de juliol.Lloc: Pavelló Municipal el Castell.

DIUMENGE 22 DE JUNY19:00 Enlairament de globus per posar fi a la Fes-

ta Major d’Olesa, amb els més petits. Lloc: Pla-ça de la Sardana (Olesa).

DES DEL 25 DE JUNYConsultar horaris Cursets de Natació d'Estiu

per a nens i nenes i adults, fins al 29 de ju-liol. Lloc: Piscina Can Pasqual (Esparreguera).Organitza: Servei d'Esports.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

agenda@comunicacio21.com

Festa de Portes Obertes al Casinet deCollbató, on tindrà lloc la II GimcanaPortes Obertes per als més petits.També es farà el primer l Concurs dePastissos. Activitat gratuïta, oberta alsveïns d’altres municipis.

Festa de Portes Obertes al Casinet de CollbatóDv. 27 de juny a les 18:00

AGENDA MENSUAL

Els dies 20 i 27 de juny es realitzarà untaller d'herbes remeieres de la mun-tanya de Montserrat, que ja ha comp-tat amb dues sessions, els dies 6 i 13de juny passats. Lloc: Antigues Esco-les (Collbató).

Taller d’herbes deMontserrat

20 i 27 de juny a les 16:30

L’Ajuntament de Collbató aposta perpromoure l’esport i posa en marxa l’Es-portbató, una iniciativa que vol es-tendre l’activitat física.

Nit de l'Esport. Esportbató 2014

Ds. 21 de juny

Selecció de curtmetratges.Lloc: AteneuMultiespais de Can Carreras de Mar-torell. Organitza: Associació Cinema delDiable. Preu: Gratuït.

L'Ateneu és cinema: Cinquena Nit CurtaDj. 19 de juny a les 20:30

El BC Martorell cau davant delJAC i no jugarà a la Lliga EBAMARTORELL4El Bàsquet ClubMartorell es va acomiadar de lapossibilitat de jugar a la LligaEBA després de perdre en la fi-nal de consolació de la Copa Ca-talunya davant del JAC Sants per73 punts a 72 al pavelló muni-cipal diumenge dia 15.

Els martorellencs, que vananar a remolc en el marcadordurant tot el matx, van disposarde l'última possessió per guan-yar el partit però van desaprofi-tar l'oportunitat. El desencert enels tirs lliures i la precipitació enles jugades d'atac van ser les

claus d'un Martorell que acabaa mig pas d’assolir un històric as-cens a l’EBA.

Tot i la derrota final, el pa-velló esportiu municipal va estara l’altura d’una final de la CopaCatalunya de bàsquet. Martorellva ser la seu tant de la final deconsolació entre el JAC i l’equiplocal, com de la final, entre el Ri-ver Andorra i el CB Salt, que vanguanyar els andorrans. A la llot-ja hi va estar present el presidentde la Federació Catalana de Bàs-quet, Joan Fa, i diverses autori-tats municipals.

El Martorell va anar a remolc del JAC durant tot el partit. Foto: Ajuntament

Abrera | Benito Ojeda i Sara Prescolí, guanyadors de la cursa Corre D9El Club Atletisme Abrera va tornar a organitzar la cursa Abrera Corre D9 el passat diumenge dia 15 al parc de Can Morral del municipi del Baix. Benito Ojeda, en categoria masculina, va endur-se la victòria amb un

temps de 33 minuts i 52 segons, mentre que en la categoria femenina va ser Sara Prescolí la campiona, amb un cronòmetre de 41 minuts i 49 segons. La cursa constava d’un recorregut de 10 quilòmetres.

| 16 línianord Juny 2014 Pròxima edició: 7 de juliol