linia baix maresme 07ok

24
redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 [email protected] | administració: [email protected] Baix Maresme línia mar El Masnou pàg 8 L’Ajuntament pensa en Can Xala per acollir allotjaments turístics Vilassar de Mar pàg 12 El consistori ha de fer front a un deute de 37 milions d’euros Cabrils pàg 17 CiU i MUC ultimen un acord per a un govern de coalició Esports pàg 22 Inici de curs desigual dels equips de futbol maresmencs Premià dóna llum verda a les grans superfícies del port El Ple aprova la modificació per encabir-hi dos espais comercials de més de 1.000 metres quadrats cada un pàg 3 pàg 14 L’Alella més vinícola Després de la Festa de la Verema, arriba la Setmana del Vi Eleccions pàg 20 Els partits sobiranistes protagonitzen la campanya a la comarca Teià pàg 15 Toni Batllori organitza una exposició sobre l’obra del seu pare FALTEN 5 DIES liniamar.cat · Difusió OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals · 22/09/15 · Núm. 7

Upload: comunicacio21

Post on 23-Jul-2016

245 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

http://comunicacio21.cat/images/liniamar/pdf/Linia_baix_maresme_07ok.pdf

TRANSCRIPT

Page 1: Linia baix maresme 07ok

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

Baix Maresmelíniamar

El Masnou pàg 8

L’Ajuntament pensa en Can Xala per acollirallotjaments turístics

Vilassar de Mar pàg 12

El consistori ha de ferfront a un deute de37 milions d’euros

Cabrils pàg 17

CiU i MUC ultimen un acordper a un govern de coalició

Esports pàg 22

Inici de curs desigual delsequips de futbol maresmencs

Premià dóna llum verda a lesgrans superfícies del port

El Ple aprova la modificació per encabir-hi dos espais comercials de més de 1.000 metres quadrats cada un pàg 3

pàg 14

L’Alella més vinícolaDesprés de la Festa de la Verema, arriba la Setmana del Vi

Eleccions pàg 20

Els partits sobiranistesprotagonitzen lacampanya a la comarca

Teià pàg 15

Toni Batllori organitza una exposició sobre l’obra del seu pareFALTEN 5 DIES

liniamar.cat · Difusió OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals · 22/09/15 · Núm. 7

Page 2: Linia baix maresme 07ok

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniamar.cat 22 setembre 2015

Page 3: Linia baix maresme 07ok

3 | líniamar.cat22 setembre 2015En Portada

El Ple Municipal de Premià de Marva aprovar el passat 16 de setem-bre la modificació puntual del Plad’Ordenació del port. Entre elspunts sotmesos a votació, el mésdestacat era el canvi de tipologiadels establiments comercials ques’establiran a la infraestructura, jaque finalment n’hi haurà dos quepodran ocupar una superfície de1.300 m2. Un d’ells serà un su-permercat, mentre que l’altre en-cara té pendent de definir el seu fu-tur, tot i que ja se sap que no esta-rà dedicat a l’alimentació.

La modificació va aprovar-seamb els vots favorables de 15 dels21 regidors que integren el con-sistori. Concretament, hi vanvotar a favor els grups munici-pals de CiU i PSC (integrants delgovern municipal), Ciutadans,

ERC i PP. Per altra banda, la Cri-da Premianenca i ICV-EUiA s’hivan posicionar en contra. Ahirl’Ajuntament va convocar tots elsgrups municipals i els membresde la Plataforma Port Premià perdissenyar el calendari d’explica-ció del projecte a la ciutadania.

“MODIFICACIÓ NECESSÀRIA”El govern municipal va mostrarla seva satisfacció després de lasessió plenària, ja que conside-rava que la modificació era unpunt clau per tirar endavant elprojecte del port. “L’empresaconcessionària, Marina Port Pre-mià, necessitava l’ampliació delslocals per atraure inversors”,afirma el regidor d’Urbanisme,Antoni Subirà. Tot i això, asse-gura que el govern municipal hapressionat perquè la presència deles grans superfícies fos mínima.El regidor explica que MarinaPort Premià demanava la pre-sència de cinc locals de 1.300 m2

i que, gràcies a la insistència del’Ajuntament, finalment nomésen seran dos. “Jo tampoc sócmolt partidari de les grans su-perfícies, però de vegades són ne-cessàries”, afirma.

“UNA VERGONYA”Per la seva banda, la Crida Pre-mianenca, principal partit del’oposició, té un posicionamentradicalment diferent del de Su-birà. “Construiran una vergonyai, a més, s’ha perdut l’oportuni-tat de realitzar un autèntic pro-cés participatiu”, afirma la regi-dora Marina Altés. La Cridaconsidera també que l’Ajunta-ment no ha aprofitat la modifi-cació del projecte per demanaralguna contraprestació a Mari-na Port Premià, com per exem-ple la construcció d’equipamentsmunicipals a la zona de la in-fraestructura pensada per des-envolupar aquest ús.

A més, la Plataforma Port

Premià també creu que el pro-jecte d’informació a la ciutadaniaque s’iniciarà pròximament haperdut part del seu valor. “És unprocés descafeïnat”, asseguraRaúl Barea, membre de la pla-taforma. “Tot i que podrem par-lar sobre els accessos i la mobi-litat, el debat sobre el model depoble queda aparcat”, afegeix.

La Plataforma avisa que apartir d’ara té la mà estesa enversl’Ajuntament i Marina Port Pre-mià, però sempre i quan les de-cisions en el marc del procésd’informació es prenguin con-juntament. “Si alguna de lesparts intenta imposar la sevavoluntat, ens tindrà al davant”,avisa Barea.

PENDENT DE RATIFICACIÓ La modificació del Pla Orgànicqueda ara pendent de la ratifi-cació de la Generalitat i del de-partament de Costes de l’Estat es-panyol. “Esperem que el depar-

tament hi posi seny”, diu el regi-dor d’ICV-EUiA, Rafa Fernández.Els ecosocialistes es posicionavenen contra de la modificació delprojecte i consideren que la mi-llor opció era tornar al projecteredactat el 2010.“Aquell preveiaestabliments comercials com-plementaris i no amb un rolprincipal com ara”, afirma Fer-nández.

Per la seva banda, el regidord’Urbanisme, Antoni Subirà, re-coneix que la modificació delprojecte genera escepticisme en-tre els comerciants. “Les cosesnoves sempre espanten”, argu-menta el regidor. En aquest sen-tit, comerços associats de Premià(CAP) considera que la infor-mació sobre la modificació delpla no ha arribat a tots els co-merciants. “Ara volem participaren el procés d’informació ques’engegarà per debatre sobre lainfraestructura”, afirma NúriaCuevas, membre de CAP.

Sense consens» Premià de Mar modifica els usos comercials del port amb l’oposició de la Crida, la Coalició i la Plataforma » L’Ajuntament assegura que sense les grans superfícies comercials el projecte no hauria estat viable

Andreu MerinoPREMIÀ DE MAR

Dues recreacions virtuals de com quedarà el port (esquerra) i una assemblea de veïns amb els grups polítics sobre la qüestió. Fotos: Marina Port Premià i Twitter (@rafadepremia)

Page 4: Linia baix maresme 07ok

| 4 líniamar.cat 22 setembre 2015

Fa temps que des de l’ANC i Òmniumens recorden que “és l’hora”, però ara síque s’acosta realment l’hora de la veri-tat. Queda menys d’una setmana per al27 de setembre. El compte enrere per ales eleccions plebiscitàries ha començati tots els actors multipliquen les sevesagendes per arribar amb el màxim deforces a una cita que, passi el que pas-si, serà determinant per a la història delpaís.

Junts pel Sí, la llista unitària deCDC, ERC i les entitats sobiranistes en-capçalada per Raül Romeva, ha inten-sificat els seus actes arreu del territorii ja ha aconseguit més de 100.000“candidats” –així anomena la coalició elsseus voluntaris–. De fet, aquesta era laxifra que s’havia marcat com a objectiuper assolir abans de l’acte final de cam-panya del 25S, amb la intenció, també,d’aconseguir més penetració a les ciu-tats de l’entorn de Barcelona on el dis-curs sobiranista acostuma a trobar-semés dificultats per quallar.

Precisament són en aquestes ciutatson els partits del No –i els que no volenposicionar-se ni en un costat ni en l’al-tre– han centrat i centraran les sevesforces fins al 27S. Saben que necessita-ran una alta participació a l’àrea me-tropolitana per obtenir bons resultats.No en va han repetit per activa i per pas-siva que “cal anar a votar”. Però, per side cas les coses no els van bé a les urnes,el PP ja s’ha afanyat a tirar endavant unaproposició urgent al Congrés per refor-mar la llei perquè el Tribunal Consti-tucional pugui ordenar una inhabilita-ció exprés de Mas, si cal.

Amb aquesta legislació ad hoc, “labroma s’ha acabat”, s’enorgullia re-centment Xavier Garcia Albiol, candidatdel PP, el mateix dia que una enquestade la SER reflectia que a Espanya els ciu-tadans no ho veuen precisament comuna broma. De fet, la majoria d’espan-yols creu que Junts pel Sí tirarà enda-vant el seu full de ruta i declararà la in-dependència de Catalunya si guanya el27S. Que ho aconsegueixi dependrà decom acabi d’explicar, durant la recta fi-nal, els avantatges de l’estat propi i acla-reixi dubtes, alguns dels quals repassemen aquesta pàgina.

» Comença el compte enrere per al 27S amb el clima enrarit i Junts pel Sí prement l’accelerador

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

L’hora de la veritat

AGENDA NACIONAL4“La CUP no fa-llarà. No anirem amb apriorismes ni ambcondicions impossibles de complir peracabar fugint. Si els nostres vots són ne-cessaris per fer una república catalana,hi seran”. Són paraules recents d’Anto-nio Baños, candidat de la CUP, un par-tit que podria acabar sent imprescindi-ble perquè el Sí aconsegueixi la majoriaabsoluta a les pròximes eleccions del 27S.Almenys així ho apunten les –semprepoc fiables–enquestes i així ho assumeix,“sense por”, la mateixa formació.

Darrerament, la CUP, a qui li pro-nostiquen uns resultats que quan es vapresentar per primer cop a les elec-

cions al Parlament de Catalunya l’any2012 no s’hauria ni imaginat, ha volgutdeixat clar que, si l’aritmètica ho fa ne-cessari, està disposada a donar suport aun govern de Junts pel Sí. Ara bé, sen-se formar-ne part ni investint Mas i sem-pre condicionant-ho a un projecte de“ruptura immediata” amb Espanya, a l'i-nici d'un procés constituent i a un pla dexoc social.

La formació de l’esquerra indepen-dentista ha tancat així un debat ques’havia creat durant l’estiu amb la vo-luntat de centrar-se ara, en paraules deBaños, en el que realment importa:“forçar aquest escenari de ruptura”.

La CUP apunta alt i estén la mà

Agenda Nacional

Arnau NadeuBAIX MARESME

10 preguntes amb resposta

Page 5: Linia baix maresme 07ok

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5 | líniamar.cat22 setembre 2015

Page 6: Linia baix maresme 07ok

Opinió| 6 líniamar.cat 22 setembre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniamar.cat

Dipòsit legal: B 6618-2015

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#HiTornen

@RTapiasCors: El TC continua en campa-nya pel No a les eleccions del 27-S. Ara tocaatacar la Hisenda pròpia, estructura delnou Estat de Catalunya.

Acabo de fer cinquanta anys i enaquest mig segle no ha passat ni unany, ni un de sol, sense que el Go-vern espanyol no hagi emès una llei,o generat una política, en contra dela llengua i la cultura catalanes. Així,potser la pregunta correcta no és“per què hi ha tants catalans que novolen ser espanyols?”, sinó “per quèCatalunya encara segueix dinsd’Espanya?”.

Fins al segle XV les dues po-tències dominants de la penínsu-la Ibèrica eren Castella i Catalunya.Dos països molt diferents, tant perraons geogràfiques com políti-ques. A Castella, país interior i desecà, s’havia refermat el principiabsolutista segons el qual “la pa-raula del rei és llei”. En canvi, a laCatalunya mediterrània els mo-narques mantenien unes rela-cions molt més complexes amb lesinstitucions populars, com el Par-lament o les Corts. Com diria unobservador atònit, “per als catalansel rei només ho és in abstracto”,mentre que un altre explicariaque “les últimes Corts han deixatels catalans més repúblics queels anglesos”.

Al segle XV els dos països s’u-neixen per casament reial. Però calentendre-ho bé: no es fonen; lessobiranies respectives es mante-nen intactes. Catalans i castellanses deuen al mateix monarca, peròles atribucions d’aquest, almenysa Catalunya, continuen sent tan li-mitades com antigament. Amèri-ca esdevé una empresa puramentcastellana perquè, com que Cata-lunya és un regne a part, no tédrets. No hi ha “conquistadors” ca-talans.

Coincidint amb la unió dinàs-tica —oh, paradoxa!— s’inicia l’au-

tèntica rivalitat entre Castella i Ca-talunya. No pot ser de cap altramanera: es tracta de models po-lítics antipòdics. Els catalans noparticipen en l’empresa imperialcastellana. Les lleis de Barcelona,per exemple, impedeixen que el reirecluti catalans per lluitar fora deCatalunya. Així, Castella sosté ensolitari les guerres de Flandes,d’Amèrica. Els catalans són acu-sats d’insolidaris. Fins i tot el ma-teix Quevedo els tracta de “leprade tots els reis”. Però hi ha algunacosa més. Amb l’expulsió dels ju-eus el 1492 el regne necessita

buscar un substitut de l’“enemicinterior”. Sobre qui recaurà unacàrrega tan pesada? L’imaginaricol·lectiu espanyol que —avuidia!— es té dels catalans prové dellavors. El català com a criatura es-talviadora, però reservada; labo-riosa, però estranya. El català “feta la seva”, potser perquè parla unaltre idioma, i ho fa amb mala fe,perquè no entenguem el que pla-neja. Llest, o més aviat astut, peròegoista.

El difícil equilibri entre elsdos regnes acaba el 1700, ambl’esclat de la Guerra de SuccessióEspanyola. En realitat es tractad’un conflicte a escala europea en-

tre les dues potències del mo-ment: França i Anglaterra. Elscontendents busquen aliats; Cas-tella s’alia amb França, Catalunya,amb Anglaterra. En els camps debatalla europeus es lluita pel pre-domini continental; a Espanya ésuna lluita a mort. Els catalans sa-ben que si els seus enemics ab-solutistes vencen serà el final deles seves institucions. No és unaguerra ètnica, sinó de projectespolítics, la qual cosa permetràals individus creuar les línies: elsdirigents catalans trien com acomandant militar de les sevestropes un castellà.

La guerra és ferotge. I el 1713,per interessos polítics, Anglater-ra abandona Catalunya a la sevasort. Aïllada, Barcelona resisteix unany sencer de setge. Es rendeix el1714, després d’un terrible assalten el qual moren milers de civilsi soldats. És un 11 de setembre: ac-tualment el dia nacional de Cata-lunya, la Diada. Però si la lluita vaser ferotge, la repressió encara hoserà més. S’anul·len les institu-cions, es prohibeix la llengua,s’incendien dotzenes i dotzenes delocalitats. Tres-cents anys des-prés encara esglaia la correspon-dència dels oficials castellans:“Hauríem de penjar-los a tots” es-criu un comandant a Madrid,“per desgràcia no podrà ser: ensfalten forques”.

A partir del 1714, Espanyadeixa de ser un estat confederalper convertir-se en el que encaraés: un projecte de matriu estric-tament castellana. I, tanmateix,cada vegada que s’ha proclamatuna república, o ha mort un dic-tador, és a dir, a cada onada de-mocràtica, Catalunya ha anat al

capdavant de les ànsies de lli-bertat col·lectiva. Fins avui.

Avui una majoria de catalanscomença a entendre que és im-possible ser catalans dins d’Es-panya. El poder polític espany-ol és, simplement, massa infle-xible, massa intolerant. La ca-talanitat es continua visualitzantcom un element patogen, un tu-mor. Madrid ni tan sols ho ocul-ta: “El nostre objectiu”, va pro-clamar recentment el seu mi-nistre de cultura, “consisteix aespanyolitzar els nens catalans”.

Catalunya viu un procés demobilització social extraordi-nari, inspirat en Mandela, enGhandi. La seva demanda? Quela societat catalana pugui deci-dir lliurement el seu futur, unacosa que les lleis espanyolesimpedeixen. No hi ha contra-oferta: Espanya s’ha limitat aatemorir la societat catalana, aacusar els seus líders de “na-zis” –per delirant que sembli, ésaixí– i a brandir l’amenaça d’ex-clusió de la Unió Europea. Peròsi la UE ha fet tot el possible permantenir en el seu si un estat

llast i fallit com Grècia, per quèhauria d’expulsar Catalunya,un país pròsper, ferotgementeuropeista, contribuent net ique acull tantes empreses eu-ropees? Quin mal ha fet Cata-lunya? Reivindicar el principidemocràtic?

El 1714 Anglaterra es va sen-tir culpable d’haver abandonat elscatalans a un destí tan atroç, i aLondres va aparèixer un mani-fest, The Deplorable History ofthe Catalans. Avui dia el que méstem Madrid és que un poder su-perior l’obligui a negociar amb elscatalans. I això només ho acon-seguirà una opinió pública eu-ropea informada. Si us plau, in-formeu-vos. El que està passanta Catalunya és magnífic. Una re-volució cívica, una renovació de-mocràtica. I escolteu totes lesparts, no només els altaveus deMadrid. I, potser llavors, per fi, lahistòria catalana deixarà de serdeplorable. I la d’Europa unamica més admirable.

Article publicat al blog @ElNacionalcat.

“El que està passant

és magnífic. Una

revolució cívica,

una renovació

democràtica”

Un diari plural

4La deplorable història dels catalansper Albert Sánchez Piñol, escriptor

#TalComRaja

@pauvillanueva1: Que Espanya és anti-catalanista ho demostren els xiulets al fut-bolista Gerard Piqué, que li dediquen vagion vagi.

#Benvinguts

@vpartal: Que diu El País que la crisi delsrefugiats 'obliga' a bombardejar Síria. Pen-sava que només s'havien tornat bojos ambnosaltres...

Page 7: Linia baix maresme 07ok

Envia’ns les teves cartes a: [email protected] 7 | líniamar.cat22 setembre 2015

Un diari obert

Aquesta és una carta de resposta a la se-nyora Mari Carmen Lozano, que re-centment titulava la seva opinió enaquest diari amb un “No sóc indepen-dentista”. Em permeto dir-li que jo sócindependentista des que tinc ús deraó –posem a mitjans dels anys 80–,quan ser-ho era una cosa més que mi-noritària, i fins i tot criminalitzada pel ci-nisme de l’Estat, que utilitzava el pati-ment de la violència al País Basc per des-acreditar qualsevol crítica a la Consti-tució del 1978 que, no ho oblidem, foufruit d’un pacte entre la part més mo-derada de l’oposició antifranquista i elrègim de l’infame Generalísimo.

Però no tot ens separa amb la MariCarmen. Veig que la preocupen força elsproblemes socials que estem vivint: a mitambé. Però com es poden fer polítiquespal·liatives als barris, per exemple, si cí-nicament el govern espanyol usa el quèens deu com una aixeta que tanca i obresegons el grau de submissió dels cata-lans? Com podem repartir si no tenimles claus de la caixa?

De tota manera, crec que s’equivo-ca en una qüestió de prioritats. A tothomli agrada la pela, a Catalunya i a laXina, però l’independentisme no hatingut com a principal motor una avidesade tenir més diners pel sol fet de tenir-ne, sinó, principalment, per una qües-tió de dignitat. Molts països pobres hanpreferit ser pobres però independents,que la colònia d’un país suposadamentric. El problema del maltractament eco-

nòmic rau en un problema de mal go-vern; allò que, per exemple, va empènyerles Set Colònies de Nord-amèrica a re-bel·lar-se contra la Gran Bretanya.

No aspirem tots a ser rics, però elsindependentistes aspirem a ser lliures.Quan ningú parlava de l’espoli fiscal del’Estat envers Catalunya –i la resta delsPaïsos Catalans–, jo ja volia alliberar-me’n perquè gent com Vidal-Quadrasno tingués un Estat al darrere que li fesla gara-gara. La llengua i la cultura prò-pies són un luxe de rics? És un luxe sercom hom és?

La Mari Carmen té un fixamentamb l’actual president de la Generalitat.He de dir-li que jo no he votat mai a CiU.I perquè hi ha CDC a Junts pel Sí vota-ré a la CUP, com ja vaig fer a les anteriorsautonòmiques.

Sobre la qüestió de Catalunya com aterra d’acollida, sempre ho ha estat, i hoha demostrat oferint assistència sanitàriaals ciutadans sense papers, desobeint Es-panya en aquest aspecte, que fins i totaixò retallà. Espanya sí que no és terrad’acollida: que li preguntin a la ciutadanabrasilera, senyora d’edat i de professiómetgessa, que la policia espanyola va re-tenir com una terrorista a Barajas. Ar-ran d’això el govern brasiler va aplicarla llei de la reciprocitat, fent-me les miltraves burocràtiques a mi per culpa dela inèpcia diplomàtica espanyola. Peròno en culpo pas al Brasil: el prepotentsempre troba algú que no vol acotar elcap i li acaba parant els peus.

4Catalunya, terra d’acollidaper Xavier Vilaró

Opinió en 140 caràcters

@jordipueyo: No em puc creure això del’article de "El Pablo Iglesias britànico". Nom'ho puc creure. Hi havia emperadors ro-mans amb menys ego que ell.

@Xquet: Casillas sobre els xiulets a Piqué:"Intentaremos corregir algún defecto quepueda tener Piqué". Què es pensen, que téuna malaltia?

@CarlesVinyas: Clubs com el Bayern,Celtic, Schalke 04, St. Pauli s'estan moventper ajudar els refugiats. Aquí sembla quequeda molt lluny... No són valors?

Podem mobilitzar les energies de tantsjoves per la solidaritat davant els con-flict es que vivim a Europa. I crear unservei civil de la generació actual de jo-ves europeus i europees per tal d’aco-llir i estar en primera línia d’atenció da-vant l’onada de refugiats de la guerrade Síria i de l’Estat Islàmic ; de tantespersones en situació de pobresa i atur,davant la crisi ambiental i energèticaque el canvi climàtic i el consum ir-responsable propiciarà, etcètera.

Tenim l’oportunitat de recuperaruna idea d’Europa propera i ciutada-na. Podem seguir la idea mobilitzadoradel president Kennedy quan va crearels Cossos de Pau, un servei civil pera joves, que va desplegar i desplegapels cincs continents joves nord-ame-ricans moguts pels ideals de la co-operació, l’ajuda ambiental, l’educació,la Solidaritat, la Pau. En altres coor-denades, també les brigades mèdiquesprotagonitzen missions humanitàriesrellevants.

Veiem que els estats europeus nosón capaços de gestionar amb huma-nitat la crisi dels refugiats –i la finan-cera, i d’altres–. I veiem com les urbs,com les Ciutats pel Bé Comú que les al-caldesses de Barcelona i Madrid, AdaColau i Manuela Carmena encapçalen,

es posen davant de la Solidaritat i dela gestió de la qüestió. I en xarxa ambciutats com París, Lesbos o Lampe-dusa.

Barcelona ja va crear el districte 11èdavant els bombardeigs a Sarajevoamb l’alcaldia de Pasqual Maragall. I ntuïa el futur: l’Europa de les Ciutats;les Ciutats i els Governs Locals Unitsen l’àmbit mundial.

Davant de l’Europa reduïda a càl-culs estatals, a finances que asfixien lavida quotidiana, necessitem de baix adalt, que hi arribi l’alè democràtic. Lacrisi dels drets humans que suposal’Estat Islàmic a les portes d’Europa,requereix una resposta política, tam-bé militar, i sobretot una mobilitzaciódels joves europeus sense precedents, fent un pas en davant amb els seus bra-ços, c ap i cor: ho demana l'hora .

La Unió Europea i el Consell d'Eu-ropa compt en amb programes d’in-tercanvi, voluntariat i mobilitat. Ambnormativa i trajectòria al servei delsDrets Humans. Podem ara aprofitarels recursos i organitzar la solidaritatdes de les ciutats, des d’on podem mi-llorar el món. Ciutats mobilitzades, de-mocràtiques, amb estratègies i ob-jectius compartits, elaborats entretots i totes. Som-hi!

4Cossos de solidaritatper Josep Xurigué (@josepxurigue), doctor en Ciències Polítiques (UAB)

Page 8: Linia baix maresme 07ok

El Masnoulíniamar.cat setembre 2015

| 8

22

L’Ajuntament del Masnou fa unbalanç positiu de l’estiu en ma-tèria turística. Per una banda, se-gons dades del consistori, 350persones van visitar la Casa deCultura, lloc on també hi haubicada l’Oficina de Turisme,durant el mes de juny. “Algunsdels visitants eren veïns del po-ble, però van venir molts turis-tes preguntant sobre quines ac-tivitats es podien fer al Mas-nou”, afirma la regidora de Tu-risme, Neus Tallada.

L’afluència de turistes du-rant l’estiu ha servit per analit-zar els serveis existents al Mas-nou. En aquest sentit, l’Ajunta-ment assegura que el municipi ténecessitat d’ampliar la seva ofer-ta d’allotjaments turístics. Tot ique l’Hotel Llar de Capitans i elsapartaments turístics Grus s’hansumat a la presència del càm-ping, l’alberg i l’Hotel Torino, elgovern municipal afirma que, enalguns casos, l’oferta resulta in-suficient. “Des de l’Oficina de Tu-risme de vegades hem de derivargent a Premià de Mar o Alella”,explica la regidora de Turisme.

En aquest sentit, a l’hora detrobar una solució, l’Ajuntamentpensa en la zona de Can Xala.“Allà potser es podria recuperaralgun edifici o fer-hi algun hotel”,avança Tallada. “Ara bé, tot estàmolt a l’aire”, afegeix.

D’altra banda, la creació denous allotjaments pot generar-seper altres vies. I és que, segonsTallada, els impulsors dels apar-

taments turístics Grus, que finsara han recuperat una casa delbarri antic per a usos turístics,s’estarien plantejant adquirir unaltre immoble amb la mateixa fi-nalitat.

‘TERRA DE MAR’Mentre estudia possibilitats perampliar l’oferta d’allotjamentturístic, l’Ajuntament també estàtreballant amb l’objectiu de re-bre el suport de la Diputació deBarcelona en l’elaboració d’unpla estratègic de turisme.

Precisament, el diputat de-legat de Cultura a la Diputació,Juanjo Puigcorbé, serà present ala inauguració oficial de l’itine-rari ‘El Masnou, Terra de Mar’.Es tracta d’un recorregut turís-tic que passa per una trentena dellocs emblemàtics del municipi.De fet, el recorregut va entrar enfuncionament el mes de juny il’Ajuntament afirma estar sa-tisfet de l’afluència que ha re-gistrat. Ara, coincidint amb la ce-

lebració del dia Mundial del Tu-risme, el 3 d’octubre es realitza-rà la presentació oficial de la ini-ciativa amb la presència de Puig-corbé i també del periodista En-ric Calpena. El dia de la inaugu-ració, l’itinerari ‘El Masnou, Te-rra de Mar’ acabarà el seu reco-rregut al Parc del Llac.

OCI I GASTRONOMIAEl repte principal de la iniciati-va és recuperar el patrimonilocal per tal de convertir espaisemblemàtics del municipi enllocs amb una gran activitat so-cial, tant pel que fa als habitantsde la vila com als visitants i tu-ristes.

El Parc del Llac, la Minad’Aigua o la Casa de Culturasón punts centrals de la iniciati-va, però aquesta no acaba aquí.“Estem treballant per impulsaruna oferta que complementi elrecorregut amb activitats lúdi-ques i de gastronomia”, explical’alcalde, Jaume Oliveras.

Can Xala podria ser una zona estratègica per al turisme: Arxiu

El consistori pensa en Can Xalaper acollir allotjaments turístics» L’Ajuntament diu que hi ha necessitat d’augmentar l’oferta existent

» El 3 d’octubre s’inaugurarà oficialment l’itinerari ‘Terra de Mar’

El Consell de la Vila començaràa treballar el novembre

SOCIETAT4El Consell de laVila del Masnou començarà acaminar el novembre, segonsafirma l’Ajuntament. L’ens ésfruit del Pla de ParticipacióCiutadana 2012-2015 i es trac-ta d’un òrgan de participació decaràcter consultiu en què elsmembres del consistori i re-presentants dels principals ac-tors socials i econòmics delmunicipi debatran assumptespúblics com els pressupostos oel Pla d’Actuació Municipal.

El passat 23 de juliol es vacelebrar el sorteig públic per es-tablir qui havia de formar partdel Consell de la Vila. Cinc as-

sociacions veïnals, cinc enti-tats no veïnals i cinc personesa títol individual d’entre 18 i 67anys van ser escollides com arepresentants. Les associacionsveïnals del Bell Resguard, deCiutat Jardí i Santa Madrona,de la plaça del Doctor Ramon yCajal, del carrer del DoctorNoé i del carrer de Sant Rafaeli les entitats no veïnals de laCasa Benèfica del Masnou, elCasal d'Avis d'Ocata, el Casal dela gent gran de Can Malet, elCasino del Masnou i l'ONGAjuda al Desenvolupament hanestat designades com a mem-bres del Consell de la Vila.

El Ple aprova modificacionsen el pressupost d’enguany

ECONOMIA4La primera sessióordinària celebrada pel Ple Mu-nicipal aquest mandat va su-posar, entre altres coses, l’a-provació de diverses modifica-cions del pressupost del 2015per realitzar noves inversions.En aquest sentit, el Ple va do-nar el vistiplau als canvis pro-posats per l’equip de govern enrelació amb la construcció d’unpas soterrat al Carrer Brasil, l’a-dequació de la zona de BellResguard, la creació del casaldels tres barris, diverses mi-llores al Masnou Alt i les obres

de millora de l’edifici de la Po-licia Local.

El grup municipal d’ICV-EUiA va demanar ajornar la vo-tació, al·legant que calia undebat més ampli, però la pro-posta es va desestimar. Per al-tra banda, es van incorporar es-menes consensuades amb elPSC, que van donar com a re-sultat l’increment de 20.000euros dedicats a millorar l’ac-cessibilitat del municipi. Per laseva banda, la CUP va consi-derar que les obres a l’edifici dela Policia no són prioritàries.

Formació | Joves per l’ocupacióL'Ajuntament s'ha adherit al programa Joves per l'ocupació, promogut pel Servei Ca-

talà d'Ocupació, i que pretén que els i les joves d'entre 16 i 24 anys millorin la sevapreparació i la seva experiència per poder inserir-se al mercat laboral. Els principals

eixos del programa són l’acompanyament, la formació i les pràctiques a empreses.

Andreu MerinoEL MASNOU

Page 9: Linia baix maresme 07ok

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 9 | líniamar.cat22 setembre 2015

Page 10: Linia baix maresme 07ok

Premià de Marlíniamar.cat setembre 2015

| 10

22

El curs escolar 2015-2016 ha co-mençat amb 3.574 alumnes alscentres educatius de Premià deMar, alguns dels quals a l’Esco-la Mar Nova. El centre va serprotagonista durant el final delcurs passat a causa del relleu del’equip directiu, que segons l’As-sociació de Mares i Pares(AMPA) va ser “imposat” pelsserveis territorials del Departa-ment d’Ensenyament de la Ge-neralitat a la comarca.

Precisament, enguany el cursha començat amb una carta deldirector dels serveis territorials,Josep Vicent Garcia, adreçada ales famílies dels alumnes. En elseu escrit, Garcia demana als pa-res i mares el seu suport al nouequip directiu. A més, afirmaque el relleu al capdavant delcentre “té com a objectiu afavo-rir la millora dels resultats edu-catius dels alumnes i la milloradel servei educatiu que prestal’escola”. Unes paraules que nohan estat gaire ben rebudes perl’AMPA. “La conclusió que s’ex-treu de la carta és que l’escola nofuncionava, i això no és cert”,afirma el seu president Jordi Es-tarlich.

En aquest sentit, l’AMPA delcentre ha fet saber a l’equip di-rectiu que no està d’acord ambla seva elecció per portar lesregnes de l’escola, però tot i aixòles mares i pares volen defugiruna situació d’enfrontament.“La nostra prioritat és que elsnens i nenes vagin a l’escola

tranquil·lament. No posaremcap entrebanc a la direcció”, as-segura Estarlich. “El nou equipdirectiu està treballant d’unaforma molt accessible”, afegeix.

DESEMBRE, DATA CLAULa Mar Nova, doncs, viurà unatardor tranquil·la si tot evolu-ciona com està previst. Aixòcontrastarà amb un hivern mo-gut, ja que el desembre comen-çarà el període d’elecció de l’e-quip directiu per al nou qua-drienni. L’AMPA ja té deciditque impulsarà una candidaturaque opti a aquest lloc. “Volemque sigui representativa tantpels mestres que ja hi eren compels que s’han incorporat aquestcurs”, avisa Estarlich.

Al mateix temps, el presidentde l’AMPA lamenta que els can-vis legislatius en matèria d’e-ducació hagin restat presència ales famílies dels alumnes en lacomissió d’elecció dels equips di-

rectius dels centres. Un obstaclea l’hora de tirar endavant lainiciativa.

OBRES A L’ESCOLAAl llarg de l’estiu, la Mar Novatambé ha estat protagonista,però en aquest cas per la ins-tal·lació d’un nou mòdul al cen-tre, que té com a objectiu am-pliar el menjador i els despatxosde direcció i secretaria. L’Ajun-tament s’ha fet càrrec de l’obracivil necessària per dur a termela seva instal·lació.

En un principi, el mòdul ha-via de tenir una superfície de 150metres quadrats, però, final-ment i segons afirma l’AMPA delcentre, té unes dimensions mésreduïdes, de 120 metres qua-drats. De moment, el mòdul, desegona mà, no es pot fer servir,però es preveu que els respon-sables del centre puguin co-mençar a dotar-lo de funciona-ment a partir del mes d’octubre.

L’AMPA afirma que no posarà obstacles a la direcció. Foto: AMPA Mar Nova

L’AMPA de la Mar Novaimpulsarà un nou equip directiu

» El desembre començarà el procés de selecció de la direcció» L’AMPA afirma que presentarà una candidatura “representativa”

Can Escoda, destí dedependències municipals

EQUIPAMENTS4Els treballsd’enderrocament de l’antigafàbrica de Can Escoda a la Pla-ça dels Països Catalans seguei-xen avançant. Paral·lelament,les obres de construcció delnou edifici que ocuparà el solarse centren, per ara, en els fo-naments. La nova construccióacollirà un aparcament sote-rrani, un supermercat Sorli i unconjunt de dependències mu-nicipals, que encara està per de-finir.

En aquest sentit, el regidord’Urbanisme Antoni Subirà

afirma que el trasllat d’equipa-ments municipals a aquestaubicació seria molt beneficiosa.“Ens permetria centralitzar ser-veis i, per tant, estalviaríemdiners”, argumenta. “A més,els veïns disposarien d’un puntmés cèntric que l’actual Ajun-tament per realitzar tràmits”,afegeix.

Està previst que el nou edi-fici del solar de Can Escoda si-gui operatiu a principis del2017. Fins aleshores, l’Ajunta-ment té temps de decidir quinús en farà.

Delayta’ns | Tercera edicióLa regidoria de Joventut, amb el suport de la Diputació, organitza la tercera edició

del concurs de música Delayta’ns, amb l’objectiu de promocionar formacions musi-cals de joves amateurs. Les inscripcions estaran obertes fins al 10 d’octubre. El jurat

estarà format per membres del grup Coriolà i de l’Escola Municipal de Música.

RedaccióPREMIÀ DE MAR

El DISA estrena nou sistemade repartiment d’aliments

SOCIETAT4El centre de Dis-tribució Solidària d’Aliments(DISA) de la parròquia de San-ta Maria ja ha estrenat el seunou sistema de repartimentd’aliments. Va ser tot just ahirquan els voluntaris del centrevan atendre les peticions deles famílies a través d’un siste-ma de punts i no amb els tra-dicionals lots de productes. Elsserveis socials de l’Ajuntamentderiven les famílies al centre,indicant quants punts tenen i,per tant, quants productes po-den adquirir.

“El primer dia la gent ha es-tat una mica desorientada i lafeina dels voluntaris ha estat degran ajuda”, afirma Jose LuisLópez, voluntari del DISA.“D’aquí a un mes tot serà mésàgil”, afegeix.

Per ara, les famílies acudi-ran al centre dos cops per set-mana cada quinze dies. Abansque acabi l’any, els responsa-bles del centre confien que lesobres per instal·lar la cambrafrigorífica hauran acabat i, pertant, podran oferir alimentsfrescos.

Page 11: Linia baix maresme 07ok

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 11 | líniamar.cat22 setembre 2015

Page 12: Linia baix maresme 07ok

líniamar.cat setembre 2015

| 12

22

Vilassar de Mar

Afrontar el deute municipalsense perjudicar els ciutadans.Aquest és l’objectiu que afirmatenir el govern municipal, i aramateix esdevé un repte com-plicat, tenint en compte que eldeute és de 37 milions d’euros,la qual cosa correspon al 170%del pressupost del consistori.Cal tenir en compte que el límitestablert per llei és del 110%.

El deute bancari correspona 21,5 milions d’euros de partde l’Ajuntament i gairebé 12,5milions de l’empresa munici-pal de promocions urbanes, laqual cosa representa una quan-titat de 34 milions d’euros. Aaquesta cal sumar-hi els gaire-bé 430.000 euros que la SAdeu a Hisenda i els més de 2,8milions que deu als proveï-dors. Tot plegat suma 37 mi-lions d’euros.

PLA DE XOC La situació crítica de les ar-ques municipals era sabudaper tothom, però el govern mu-nicipal format per ERC i Gentper Vilassar de Mar asseguraque era pitjor de la que els seusintegrants esperaven, tal com vaassegurar l’alcalde Damià delClot.

Amb l’arrancada del noucurs polític, l’equip de governha presentat el seu pla de xocper pal·liar el deute munici-pal, el primer pas del qual éspresentar una sol·licitud depreconcurs de creditors de la SA

Municipal. Una decisió que vaser aprovada pel seu conselld’administració, en què hi harepresentats tots els grups mu-nicipals, i que només va rebredos vots en contra des de les fi-les de CiU. “Intentarem salvarla SA”, afirma del Clot. Percomplir aquest objectiu s’hau-rà d’arribar a un acord amb lesentitats financeres. En cas con-trari, s’haurà de presentar elconcurs de creditors definitiu.La convocatòria de preconcurss’avança, a més, a la possibledemanda de convocar el con-curs definitiu per part dels pro-veïdors de l’ens municipal alsquals es deu diners.

Més enllà de buscar solu-cions financeres, el govern mu-nicipal també s’ha compromèsa realitzar una auditoria de laSA municipal per depurar res-ponsabilitats de l’endeutament,tal com va acordar ERC ambBabord en el pacte d’investi-dura. “El 100% del deute no és

responsabilitat de CiU, però síuna gran part”, afirma el regi-dor d’Hisenda, Josep Solé.

D’altra banda, en el marc delpla de xoc l’Ajuntament ha ini-ciat un procés de renegociaciódels interessos dels crèdits con-cedits per entitats bancàries.

I les mesures no acabenaquí. Una de les més complexesés la d’ajustar el pressupostmunicipal. En primer lloc, es vo-len renegociar determinats ser-veis. “El consistori té algunscontractes pels quals paga moltper determinats serveis, encomparació amb altres munici-pis de l’entorn”, considera Solé.L’alcalde, per la seva banda,avisa que el mandat que totjust comença tindrà necessà-riament un període centrat en lagestió. “Ens haurem d’estrènyerel cinturó i fer polítiques que noens agraden”, afirma. “Ara bé,nosaltres ens vam presentar ales eleccions amb un programai el pensem complir”, conclou.

Part de l’equip de govern explicant el pla en roda de premsa. Foto: Ajuntament

L’Ajuntament ha de fer front aun deute de 37 milions d’euros» L’índex d’endeutament és un 60% més gran del límit permès

» El preconcurs de creditors de la SA Municipal, primer pas

Babord ja treballa en una proposta d’auditoria

ECONOMIA4El grup municipalde Babord ja ha realitzat els pri-mers passos per presentar unaproposta d’auditoria al Con-sell d’Administració de la SAMunicipal. Per la seva banda,els grups d’ERC i VdM Sí que esPot també tenen l’encàrrec depreparar-ne una per a la prò-xima sessió del consell, queencara no està convocada.

Babord encara està definintla seva proposta, però té clarque vol anar més enllà dels as-pectes purament econòmics.“Independentment de l’em-presa que se’n faci càrrec, volem

una auditoria que estableixiresponsabilitats polítiques i so-cials, si n’hi ha”, afirma el re-gidor de la formació, CarlesSoler.

El regidor afirma que laseva voluntat és que la propos-ta que finalment sigui escollidasigui consensuada al màximentre els tres grups. Pel que faa la possibilitat que el Conselld’Administració tombi la pos-sibilitat de realitzar una audi-toria, Soler ofereix solucions.“Podem fer una auditoria foradel consell. No ens quedaremquiets”, assegura.

Vilassar començarà a exercir la sobirania fiscal

FISCALITAT4L’Ajuntament deVilassar de Mar exercirà a par-tir d’ara la sobirania fiscal i, pertant, el consistori ingressaràl’IRPF dels seus treballadors il’IVA a l’Agència Tributària deCatalunya.

La decisió ha arribat des-prés que el Ple Municipal apro-vés el passat 17 de setembre lamoció presentada pel grup mu-nicipal d’ERC- Vilassar de Mardiu Sí, relativa a l’exercici de lasobirania fiscal. Babord i Gentper Vilassar de Mar, a més delsrepublicans, van donar llum

verda a la proposta, mentreque els grups municipals deCiU, Ciutadans, PSC i VdM Síque es Pot/Sí se Puede van vo-tar-hi en contra.

La moció destacava que “ésimprescindible que tots els im-postos que actualment paguenles institucions i els ciutadansdel nostre país es liquidin a l’A-gència Tributària de Catalunya,en lloc de fer-ho a l’Agència Tri-butària espanyola, que actual-ment recapta prop del 95%dels impostos suportats a Ca-talunya”.

TTIP | Vilassar de Mar, en contraL’Ajuntament va aprovar en la sessió plenària d’ahir dijous 17 de setembre de 2015 la

moció que va presentar Babord sobre el rebuig a l’Acord Transatlàntic per al Comerç ila Inversió (TTIP). A més de Babord, ERC i VdM Sí que es Pot van votar-hi a favor. Per

altra banda, CiU i GxVdM es van abstenir i Ciutadans i PSC van votar-hi en contra.

Andreu MerinoVILASSAR DE MAR

Page 13: Linia baix maresme 07ok

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 13 | líniamar.cat22 setembre 2015

Page 14: Linia baix maresme 07ok

Alellalíniamar.cat setembre 2015

| 14

22

Volen adjudicar les obres del’espai cultural abans del 2016EQUIPAMENTS4Les obres delnou centre cultural del CarrerSanta Madrona podrien co-mençar a principis del 2016. Al-menys aquesta és la voluntat delgovern municipal, que preveupoder adjudicar les obres abansque acabi l’any. Prèviament,l’Ajuntament haurà d’aprovar deforma definitiva el projecte ar-quitectònic, la qual cosa es duràa terme en els pròxims dies, se-gons ha confirmat l’alcalde, An-dreu Francisco, en declaracionsa Línia Mar.

“COBRIR NECESSITATS”El nou equipament servirà, se-gons indica Francisco, per sa-tisfer necessitats que actual-ment no quedaven cobertes aAlella. Entre altres, assenyalaque l’espai servirà per dotard’un local social el Casal d’Ale-lla, entitat que ha cedit al con-sistori bona part del sòl on esconstruirà l’edifici, així coml’Escola Municipal de Dansa.“Els espais que tenia fins aral’escola eren insuficients”, as-segura Francisco. El nou espaidel carrer Santa Madrona tin-

drà, a més, una sala polivalentamb capacitat per a 300 espec-tadors i pensada per poder aco-llir diversos actes culturals.

El projecte ha tirat enda-vant després de l’aprovació delPle Municipal, en la sessió del30 de juliol. ERC, Alella Primeri CiU van votar a favor del pro-jecte executiu inicial. Per altrabanda, Gent d’Alella, Alternati-va per Alella-CUP i PP es vanabstenir.

Abans de la votació, el mesde març l’Ajuntament va adju-dicar a l’empresa Pol FemeniasArquitectes SLP la redacció delprojecte bàsic i d’execució delnou espai cultural per un importde 99.599 euros. La seva pro-posta va ser la millor valoradadels 19 treballs que es van pre-sentar al concurs d’idees con-vocat pel consistori. El cost pre-vist del projecte executiu as-cendeix a 2.975.200 euros i laseva construcció suposarà unaremodelació urbanística de l’en-torn que permetrà donar conti-nuïtat al carrer de Santa Teresai la connexió d’aquest vial ambla plaça de Patatina.

Els pobles i ciutats que formenpart de la DO Alella celebrendes del passat 18 de setembre lasisena edició de la Setmana delVi. Es tracta d’una iniciativa im-pulsada pel Consorci de Pro-moció Enoturística de la DO,que fins al 4 d’octubre progra-ma més de 60 activitats rela-cionades amb la cultura del vii el territori a més de 18 muni-cipis del Maresme, el VallèsOriental i el Barcelonès.

El balanç dels primers diesés bo i l’alcalde d’Alella, AndreuFrancisco, confia a mantenir els2.000 visitants que l’any passatvan participar a la iniciativa.

SENSIBILITZACIÓL’objectiu principal de la ini-ciativa és promocionar la DOAlella, i en aquest sentit Fran-cisco insisteix que cada muni-cipi és clau. “Més enllà de voler

dinamitzar la nostra oferta cul-tural i turística, l’objectiu ésque cada poble o ciutat se’n sen-ti part”, assegura.

TREBALL EN XARXAPrecisament, una de les metesdel Consorci és que els muni-cipis de la DO treballin en xar-xa. “Si cadascú realça els seus

elements patrimonials, tots ensortirem beneficiats”, argu-menta l’alcalde d’Alella.

En aquest sentit, la DO Ale-lla està a l’espera del vistiplaude la UE per tal que deu muni-cipis, entre els quals hi ha Vi-lassar de Mar, Cabrera, Bada-lona, Granollers o Mataró, espuguin integrar al Consorci.

La iniciativa se celebrarà fins al 4 d’octubre. Foto: Costa Barcelona Maresme

L’Ajuntament espera mantenir laparticipació a la Setmana del Vi

Cultura |Mamma Mia a l’Alella Viu la MúsicaDins el programa Alella viu la Música que porta a terme l’Ajuntament i el centre d’es-

tudis musicals Ressò, aquest curs es torna a impulsar un nou musical adreçat a in-fants i joves de 8 a 14 anys. La nova proposta és el musical Mamma Mia i es farà els

dimecres de 18:15h a 19:30h. L’activitat serà dirigida per l’actor Carlos Gramaje.

RedaccióALELLA

Page 15: Linia baix maresme 07ok

Teiàlíniamar.cat setembre 2015

15 |

22

Gent de Teià se sent “atacada” per Andreu Bosch

POLÍTICA4”El meu objectiués refer ponts amb Gent deTeià”. L’alcalde Andreu Boschva fer aquesta declaració enuna entrevista publicada enl’última edició de Línia Mar iha provocat el malestar en el side la formació política oposi-tora a l’Ajuntament.

De fet, no és aquesta fraseconcreta la que ha provocatmalestar a Gent de Teià (GdT),sinó que entenen que aquestabona voluntat no es corresponamb altres afirmacions reflec-tides a l’entrevista. Concreta-ment, GdT considera que Bosch“ataca” l’exalcalde Joan Castan.“Castan ha abandonat la polí-tica local, espero que el taran-nà de GdT canviï”, deia Bosch.Arran d’aquesta consideració,GdT argumenta que l’alcalderesponsabilitza l’exbatlle de to-tes les tensions de l’anteriormandat. “Diu que vol teixirponts i alhora ens ataca”, afir-ma el regidor Oriol Ribera.“Des de GdT no acceptaremque s’ataqui Castan. És el fun-dador de la formació i ha fetmolt pel poble”, afegeix.

100 DIES DE GRÀCIAEl grup municipal de GdT as-segura que les afirmacions deBosch els fan tenir cautela i des-confiança envers la voluntatexpressada de refer ponts entreles formacions amb represen-tació al consistori.

A més, els integrants deGdT consideren que, de mo-ment, els únics que han fet es-forços per reduir tensions sónells. “Vam felicitar Bosch quanva ser escollir alcalde. En can-vi, ell no ha tingut cap gest capa nosaltres”, afirmen. D’altrabanda, asseguren que la sevabona voluntat queda demos-trada perquè han respectat els“100 dies de gràcia” després dela formació del govern munici-pal sortint dels comicis demaig.

Caldrà esperar per veurecom evolucionen les relacionsentre les dues formacions quemés vots van aconseguir a leseleccions municipals. De fet,ERC es va emportar la victòriaamb 964 vots, mentre que Gentde Teià es va quedar a les por-tes, amb 941.

Fins al dia 25, la Casa de Cul-tura la Unió presenta l’exposi-ció A. Batllori Jofré en 100+ 1dibuixos, impulsada pel FonsBatllori, que reuneix un cente-nar de dibuixos originals del di-buixant Antoni Batllori Jofré.

El comissari de l’exposició ésToni Batllori, fill del dibuixant,que justifica el nom de l’expo-sició. “Qualsevol dibuixant co-mença fent gargots, però d’ellno en tenim cap”, relata. “Peraixò hem decidit començar l’ex-posició afegint un dibuix del seunét al centenar d’originals”,afegeix. L’objectiu de l’exposi-ció és repassar la trajectòriade l’autor. Una voluntat que tin-drà continuïtat en un llibre queBatllori fill ja està preparant.

OBJECTES I PERSONAMés enllà del seu vessant ar-tístic, l’exposició vol apropar la

figura de Batllori Jofré al públicdes del seu àmbit més personal,com dels objectes que ell col·lec-cionava. “Arreplegava de tot”,recorda el seu fill. Per últim, elpúblic que s’acosti a la Uniótambé pot veure l’emissió delprograma Víbria de TV3 del1993 dedicat al dibuixant. “Ésuna manera d’apropar-se alseu vessant més personal”, con-sidera Toni Batllori.

PATRIMONI DE TOTSEl comissari de l’exposició in-sisteix en què el seu pare és pa-trimoni de tots els teianencs.“Al poble la gent l’aprecia molt.Havia donat i fet molts dibuixosa tothom”, recorda. “Hi ha per-sonatges com ell que no hanarribat a ser els números u enla seva disciplina, però tot iaixí són molt interessants”,conclou.

‘A. Batllori Jofré en 100+1 dibuixos’, a la Unió fins al dia 25. Foto: Ajuntament

L’obra d’Antoni Batllori Jofré, patrimoni teianenc

Efemèride | Desè aniversari de la banderaLa bandera de Teià ha complert 10 anys. El 20 de setembre del 2005 el Ple de l'Ajun-tament de Teià va aprovar inicialment la bandera oficial del municipi. Una aprovacióque va ser ratificada el 26 de maig del 2006. La bandera que actualment oneja a l’A-

juntament de Teià té un matapoll, o un tei, a l’esquerra i la senyera a la dreta.

RedaccióTEIÀ

Page 16: Linia baix maresme 07ok

líniamar.cat setembre 2015

| 16

22

Premià de Dalt

Durant els mesos d’octubre,novembre i desembre, el ServeiMunicipal d’Ocupació i Pro-moció Econòmica (SMOPE) del’Ajuntament de Premià de Daltimpulsarà el programa ‘Dina-mitza’t’, basat en el concepted’intraemprenedoria.

Habitualment s’acostuma arelacionar l’emprenedoria ambaquelles tasques que un pro-fessional engega pel seu comp-te. Ara bé, també hi ha la pos-sibilitat d’aplicar els valors del’emprenedoria dins l’empresaen què treballa aquest profes-sional, o fer servir l’emprene-doria com una eina per trobarfeina. Aquesta és l’essència dela intraemprenedoria.

ROL PROTAGONISTAEl SMOPE es marca l’objectiud’ajudar els participants a mi-llorar les seves possibilitats

d’accedir al mercat de treball,transmetent-los coneixementsi aptituds relacionats amb l’em-prenedoria, així com dotant-losde noves eines que poden serútils a l’hora de buscar feina.

El servei municipal es plan-teja l’objectiu d’ajudar els par-ticipants a identificar les ten-dències de futur i convertir-les

en oportunitats professionals.Posteriorment, posaran enpràctica tots aquests coneixe-ments i executaran el seu pla demillora competencial en unaempresa o organització del seuinterès. ‘Dinamitza’t’ s’estruc-turarà a través de tallers, ses-sions en grup, tutories indivi-duals i pràctiques.

L’objectiu principal és donar eines a les persones sense feina. Foto: Arxiu

L’Ajuntament vol potenciar l’emprenedoria entre els veïns

RECONEIXEMENT4El premia-nenc Sergi Baena, de 21 anys, vaobtenir la medalla de bronze ales Olimpíades de Matemàti-ques celebrades aquest estiu aBulgària. L’Ajuntament va re-conèixer-li el mèrit i va obrir laporta perquè Baena col·laborid’alguna manera amb el con-sistori a l’hora de potenciarque els joves del municipi es de-cideixin a estudiar.

Entre les diverses possibili-tats de col·laboració que es vantractar hi ha la possibilitat d’as-sessorar joves estudiants, so-bretot aquells que es plantegencursar carreres científiques.“Fa falta gent que estudiïaquest tipus de carreres”, afir-ma convençut Baena. El jovepremianenc és estudiant deMatemàtiques a la UB i va que-dar en el lloc 203 a les Olim-píades celebrades a Bulgària,classificació que li va suposarguanyar una medalla de bron-ze. Un esdeveniment quecomptava amb la presència dejoves d’arreu del món.

Medalla debronze per aSergi Baena

En marxa el curs de català per a adults

SOCIETAT4El Consorci per a laNormalització Lingüística voldonar un impuls al coneixe-ment del català. Per això, desdel setembre fins al juny de2016 organitza a Premià deDalt un curs de llengua catala-na.

Es tracta d'un curs que, se-gons el consorci, permet asso-lir un cert domini de la llenguai les competències comunicati-ves adequades per comunicar-se en varietat estàndard, oral-ment i per escrit, de manera fle-xible i eficaç, en les situacionscomunicatives usuals de l’àm-bit social.

Ensenyament | 1.343 alumnes comencen el curs1.343 alumnes van començar el 14 de setembre les classes a les dues escoles de

primària i a l'institut de Premià de Dalt. Enguany l’Ajuntament ha destinat 150.000euros pels llibres de text. El consistori calcula que l’estalvi que això genera és de 380

euros per cada alumne d’institut i d’uns 200 per cada alumne de primària.

RedaccióPREMIÀ DE DALT

Page 17: Linia baix maresme 07ok

líniamar.cat setembre 2015

17 |

22

Vilassar de Dalt

El 2012 l’empresa municipal Vi-serma va entrar en un concurs decreditors que, finalment, es vasuperar amb la signatura d’unconveni entre l’Ajuntament iBankia, una de les entitats a laqual el consistori devia més di-ners.

La signatura del conveni in-cloïa la possibilitat que l’Ajun-tament vengués els actius im-mobiliaris que havien generat eldeute per així retornar els diners.Una possibilitat que a la pràcti-ca ha resultat molt difícil de dura terme. Així doncs, actualmentel deute de l’Ajuntament ambl’entitat financera és de 10 mi-lions d’euros, aproximadament.

DACIÓ EN PAGAMENTLa voluntat del govern munici-pal és arribar a un acord sobre eldeute amb Bankia abans del2016. Ara mateix, l’Ajuntament

està negociant amb l’entitat fi-nancera la possibilitat d’acon-seguir una dació en pagamentdels immobles, així com unaquitança del deute. Si s’arriba aun acord, serà l’hora de negociaramb La Caixa, entitat amb laqual Viserma també va con-traure un deute. Això sí, menorque el de Bankia. “Solucionar laqüestió del deute ens permetriatenir l’Ajuntament en una si-

tuació normal”, afirma l’alcalde,Xavier Godàs.

El deute de les empresesmunicipals va ser, precisament,el tema principal de la reunióque Godàs va tenir amb l’alcal-de de Vilassar de Mar, Damià delClot, el 3 de setembre. Els dosbatlles també van estudiar lapossibilitat d’activar el polígonindustrial PP12, limítrof ambVilassar de Mar.

Xavier Godàs amb Damià del Clot, a l’Ajuntament. Foto: Ajuntament

Godàs vol arribar a un acordamb Bankia abans del 2016

PROMOCIÓ4L’Ajuntament iSorli Discau han renovat unany més el conveni pel quall’empresa es compromet a pa-trocinar diversos esdevenimentsimpulsats pel municipi. Perexemple, Sorli va aportar 9.000euros al finançament del Festi-val Vilazarí 978.

Sorli també patrocinarà laFira del Bolet, que se celebraràl’últim cap de setmana d’octu-bre, tot que i la quantitat quel’empresa aportarà a aquest es-deveniment encara no estàquantificada. “Per a un poblecom el nostre, són molt impor-tants les aportacions econòmi-ques d’aquest tipus”, afirma elregidor de Promoció, Benet Oli-va. “Més enllà dels diners, tam-bé són importants les activitatscomplementàries que ens ofe-reixen”, afegeix. Per exemple,Sorli oferirà un curs de cuina bo-letaire durant la fira de l’octubre.

D’altra banda, el convenitambé preveu que al complexSorli Emocions s’ofereixi infor-mació sobre el municipi.

L’Ajuntamentrenova el conveniamb Sorli Discau

La rehabilitacióde Can Manyer,un reclam turístic

EQUIPAMENTS4Vilassar deDalt vol que Can Manyer esde-vingui un reclam turístic a travésde la rehabilitació de la sevanau vella. Aquests dies s’estan re-alitzant obres de rehabilitació ala façana exterior de l’edifici,així com a les voltes de l’interior.A més, la nau ja acull diversesmàquines tèxtils. “La barrejaentre arquitectura i l’exposició dematerial tèxtil serà espectacular”,afirma el regidor de Promoció,Benet Oliva. Es preveu que el 30d’octubre finalitzin uns treballsque tenen un pressupost de224.000 euros, la majoria apor-tats per la Diputació. La nau s’o-brirà al públic al llarg del 2016.

Educació | 1.400 alumnes ja fan classesEl curs escolar 2015-2016 ha començat amb més de 1.400 alumnes als centres

educatius de Vilassar de Dalt. En concret, els nens i nenes que dilluns van tornara l’escola són 462 al CEIP Francesc Macià, 326 a l'IES Sant Jordi, 219 a La NovaImmaculada, 326 a l'IES Jaume Almera i 103 a la Llar d'Infants de can Roura.

Andreu MerinoVILASSAR DE DALT

Page 18: Linia baix maresme 07ok

líniamar.cat setembre 2015

| 18

22

Cabrils

Després que CiU hagi governaten minoria des del mes dejuny, la possibilitat que l’A-juntament de Cabrils sigui ges-tionat per un govern amb ma-joria absoluta està cada vegadamés a prop. I és que els grupsmunicipals de CiU i Municipa-listes per Cabrils (MUC) enca-ren aquests dies la recta final deles negociacions per arribar aun acord. Els 6 regidors deCiU i el regidor que actual-ment té MUC al consistori per-metrien construir un governamb majoria absoluta.

La qüestió fa mesos que s’a-rrossega. Després de les elec-cions del 24 de maig, la prime-ra opció que es va estudiar vaser un pacte de govern tripartitentre CiU, ERC i MUC. El juny,però, els republicans van fer pú-blica la seva decisió de roman-dre a l’oposició, entenent queno es reunien les condicions ne-

cessàries perquè l’acord a tresbandes tirés endavant.

BONA SINTONIAAra, l’alcaldessa, Lina Morales,es mostra confiada davant lapossibilitat que les negociacionsamb MUC arribin a bon port.“Crec que abans que s’acabil’any firmarem el pacte”, afirma.Morales afegeix que la sintoniaamb MUC és bona, ja que elsuneixen molts dels eixos de tre-ball que les dues formacions vo-len impulsar al municipi, aixícom la manera de dur-los a ter-me. “Tant ells com nosaltres te-nim clar que el mandat s’ha debasar sobretot en la participaciói la transparència”, assegural’alcaldessa.

En aquest sentit, Moralesavança una de les primeres ini-ciatives que serien fruit del pac-te. “Tenim la voluntat de deba-tre obertament els pressupostos,les ordenances municipals o elPla d’ordenació Urbanística Mu-nicipal de forma transparentamb tots els grups municipals”,explica.

“NO ES POT ETERNITZAR” Per la seva banda, el regidor deMUC. Miguel Doñate, afirmaque la voluntat de la seva for-mació no és només fiscalitzarl’acció de govern des de l’opo-sició, cosa que fa pensar enquè les negociacions poden do-nar fruits. Tot i això, avisa que“les converses amb CiU conti-nuen però no es poden eternit-zar”. “Abans que s’acabi el 2015

haurem de decidir si formemgovern o no”, afegeix. Un acordque, segons Doñate, permetriaal seu grup municipal abordaraspectes com la transparènciao la participació ciutadana desde l’Ajuntament.

Tot i que Doñate es mostraprudent a l’hora d’assenyalaruna data límit per arribar a unacord de govern, afirma que laseva formació vol tancar-lo

aviat. “Tot plegat no es poteternitzar”, repeteix el regidor.

PORTA OBERTA A ERCPel que fa a la incorporaciód’ERC a un possible pacte degovern municipal, Lina Mora-les no la descarta totalment.“Nosaltres volíem un pacte atres bandes i ERC encara té laporta oberta per afegir-s’hi”,assegura l’alcaldessa.

El govern de CiU i MUC inclouria set regidors.. Foto: Ajuntament

CiU i MUC ultimen un acord de governRedaccióCABRILS

Espai Jove Altell | Còmic i mangaL’Espai Jove Altell iniciarà la seva programació d’octubre amb l’oferta d’un curs decòmic i manga a càrrec d’Olga Artigas. L’objectiu de la formació se centra en tècni-

ques de tinta xina, retoladors i ombrejats a llapis. Es farà tots els dimarts de 18 a19:30h i el preu és de 15 euros. Les inscripcions estan obertes fins al 30 de setembre.

Page 19: Linia baix maresme 07ok

Cabrera de Marlíniamar.cat setembre 2015

19 |

22

Ja està tot a punt per a l’Homenatge a la Vellesa

SOCIETAT4El pròxim 11 d’oc-tubre Cabrera de Mar celebra-rà la 59ena edició de l’Home-natge a la Vellesa, una iniciati-va impulsada per l’Associacióde Pensionistes i Gent Gran il’Ajuntament.

La jornada començarà a les12 del migdia amb una missa al’església i després es traslladaràa una carpa instal·lada a CalConde. Allà hi haurà un aperi-tiu, diversos parlaments, dinar

i una sessió de ball per finalit-zar la jornada. “Volem home-natjar la trajectòria de la nostragent gran”, afirma la regidorade Serveis a les Persones, Ma-ria Josep Cortada. “Ells hanformat part de la nostra cons-trucció social”, afegeix. La re-gidora reconeix però que, enpart, s’ha perdut l’objectiu de lainiciativa, ja que els avis acu-deixen a l’acte sols o amb amics,no amb els seus néts.

L’Ajuntament fa un bon balanç de la Festa Major

CULTURA4L’Ajuntament as-segura que la Festa Major deSant Feliu d’enguany, celebra-da del 31 de juliol al 3 d’agost,ha estat una de les més partici-patives dels últims anys, mal-grat la pluja que va caureaquells dies.

El consistori valora positi-vament la participació delsveïns i veïnes en tots els actes dela festa i destaca la benvinguda

que els cabrerencs van donar alnou gegant del municipi, bate-jat amb el nom de Perot, i a lanova bèstia de foc Rosegaes-crots.

L’Ajuntament també fa unbon balanç dels principals can-vis impulsats enguany, com laubicació dels concerts a CanRodon o el nou recorregut delcorrefoc, que enguany va fina-litzar a la Plaça de la Fàbrica.

El curs escolar 2015-2015 ha co-mençat a Cabrera de Mar ambl’escola bressol La Marinadacom a protagonista. El centreestà gestionat per Clece, em-presa beneficiària de la con-cessió realitzada per l’Ajunta-ment, i el PSC insisteix en la ne-cessitat que l’Ajuntament esfaci càrrec del servei.

Enguany La Marinada hasatisfet les demandes de totesles famílies cabrerenques que hihan sol·licitat plaça. Ara bé,aquest fet és interpretat de di-ferent manera pel govern i pelPSC. Els socialistes assegurenque si la demanda ha estat sa-tisfeta és perquè hi ha moltes fa-mílies que han descartat portar-hi els seus fills i han preferit ma-tricular-los a l’escola bressolLa Torreta. L’únic diputat delPSC al consistori, Daniel Me-roño, considera que aquesta

fuga d’alumnes cap al centreprivat és conseqüència d’unamala gestió de La Marinada.“S’han gestionat malament lessuplències d’alguns mestres, iaixò fa que algunes aules s’ha-gin massificat”, assegura Me-roño. “S’ha de rescindir el con-tracte amb Clece, dignificar elservei i potenciar l’escola pú-blica”, afegeix.

Per la seva banda, el go-vern municipal defensa la ges-tió del centre. “Funciona co-rrectament i hem ampliat laràtio de professors”, afirma laregidora d’Educació, Montse-rrat Reig. La regidora, a més, in-sisteix en què La Torreta fun-ciona sense els permisos ne-cessaris i la majoria dels seusalumnes no són de Cabrera.

Els socialistes demanen a l’Ajuntament que assumeixi el servei. Foto: Arxiu

El PSC insisteix a municipalitzarel servei de La Marinada

Medi ambient | Tres Flors d’HonorL’edició 2015 del projecte Viles Florides que promou la Confederació d’Horticultura

Ornamental de Catalunya ha distingit Cabrera de Mar amb tres Flors d’Honor.Aquesta distinció atorgada pel jurat del projecte Viles Florides reconeix el

treball en la difusió de la flor i la planta ornamental al municipi.

RedaccióCABRERA DE MAR

Page 20: Linia baix maresme 07ok

líniamar.cat setembre 2015

| 20

22

Comarca

SOLIDARITAT4Els municipisdel Baix Maresme no s’han que-dat de braços plegats davant lacrisi humanitària provocada perl’èxode de refugiats sirians quefugen de la guerra al seu país.Potser la iniciativa més cridaneraha estat la decisió que l’alcalde dePremià de Dalt, Josep Triadó, hapres de destinar la reduccciódel seu sou a ajuda per a perso-nes refugiades.

Més enllà d’aquesta iniciati-va individual, pobles i ciutatscom Alella, el Masnou o Vilassar

de Dalt s’han ofert a socórrer elsrefugiats i a donar suport a lesiniciatives socials en aquest sen-tit després de confirmar el seusuport a la Xarxa Catalana dePobles i Ciutats Refugi que hacreat Barcelona. A Premià deMar, per altra banda, el PleMunicipal va aprovar per as-sentiment que impulsava la Co-alició d’Esquerres en suport alsrefugiats que arriben a Europafugint de les guerres i perquèPremià de Mar s’integri a laxarxa de ciutats refugi.

El Baix Maresme és un territoriamic per a l’independentisme, imés concretament per a la can-didatura de Junts pel Sí. Almenysaixò és el que es desprèn dels re-sultats de les últimes eleccionsmunicipals. Des de la celebraciódels comicis, CDC i ERC ostentenquatre alcaldies cadascú, mentreque a Vilassar de Dalt hi governaAra Vilassar, formació integradapels republicans.

Potser per això han estat pre-cisament ERC i CDC les candi-datures que més actes han cele-brat al Baix Maresme. Junts pelSí va ser present ahir a Vilassarde Dalt i demà Muriel Casals por-tarà les regnes d’un acte a Vilas-sar de Mar. Al llarg de la cam-panya, la llista encapçalada perRaül Romeva també ha fet acte

de presència al Masnou, Cabrilsi Alella.

Precisament a Alella ha estatl’únic municipi de la comarca queha acollit un acte conjunt deJunts pel Sí i la CUP, el passat dia20.

D’altra banda, Catalunya Síque es Pot va escollir Premià deMar com a punt central de la sevacampanya al Baix Maresme, ambun míting el dia 20 que va pro-tagonitzar Joan Herrera. Per laseva banda, la candidata de Ciu-

tadans, Inés Arrimadas, ha estatl’única cap de llista que ha visi-tat la comarca, en un acte cele-brat el dia 15 a Premià de Mar.

Per últim, el PP i el PSC hancentrat més esforços en la restade municipis del Maresme. En elcas dels socialistes, el millorexemple és el gran míting quehan convocat a Mataró avui alvespre, amb la presència del seucap de llista, Miquel Iceta, i de lapresidenta de la Junta d’Anda-lusia, Susana Díaz.

Una imatge de l’acte conjunt de Junts pel Sí i la CUP a Alella. Foto: Twitter

Els partits independentistesprotagonitzen la campanya

RedaccióBAIX MARESME

La comarca pren la iniciativaper ajudar els refugiats

La Nit del Comerç a Vilassar deMar ha reunit centenars de visi-tants en la seva tercera edició, ce-lebrada el passat 19 de setembre,la qual cosa fa que Vilassar Co-merç, entitat impulsora de lainiciativa, en faci un balanç moltpositiu.

Un dels aspectes que fan sermés optimistes als integrantsde Vilassar Comerç és la parti-cipació de gent de fora del mu-nicipi durant la jornada. “Havingut força gent de fora, la qualcosa demostra que la festa ja ésconeguda a la comarca”, afirmala coordinadora de Vilassar Co-merç, Alicia Bolancé. “Vam veu-re molta gent als carrers i mol-tes botigues obertes”, afirma sa-tisfeta. En aquest sentit, en-guany han estat un centenar elscomerços associats que s’hanadherit a la iniciativa de la Nit del

Comerç, obrint les seves portesla nit del 19 de setembre. A més,també hi ha comerços no asso-ciats, com els del Mercat Muni-cipal, que s’hi van sumar.

Tanmateix, i més enllà delsatractius comercials, la jornadatambé comptava amb atraccions

per als més petits i diverses ac-tuacions musicals. “Estem es-pecialment satisfets que 4 dels 6grups que van actuar al llarg dela nit fossin de Vilassar”, expli-ca la coordinadora de VilassarComerç. Tot plegat, un èxit queha deixat un bon regust de boca.

Vilassar Comerç fa un balanç molt positiu de la iniciativa. Foto:@montsevillal 

La nit del comerç a Vilassar deMar es consolida a la comarca

RedaccióVILASSAR DE MAR

Formació | Mobilització de persones dependentsEl pròxim 29 de setembre començarà al Consell Comarcal del Maresme el curs ‘Tèc-

niques de rehabilitació i mobilització de persones dependents’. Com el seu nom indica, es tracta d'una formació adreçada principalment a professionals i a

persones que tenen a càrrec seu persones dependents i durarà 25 hores.

Comerç

Premià de Mar es prepara pera la Fira Comercial de Tardor

FIRES4Diumenge 4 d’octubrela plaça dels Països Catalans dePremià de Mar acollirà la FiraComercial de Tardor, des de les10 del matí fins a les vuit delvespre.

Un dels principals reclamsde la jornada serà trobar pro-ductes d’altres temporades apreus rebaixats, així com di-verses ofertes i promocions i ac-tivitats esportives i musicals

adreçades a públics de dife-rents edats que s’acostin a lafira.

La iniciativa està impulsadaper Comerços Associats de Pre-mià amb la col·laboració del’Ajuntament del municipi, laDiputació de Barcelona, la Ge-neralitat i Ràdio Premià deMar. Per ara, ja són més d’unavintena els comerços que hanconfirmat la seva participació.

El Consell Comarcal ofereixformació als emprenedors

PROGRAMA4El Consell Co-marcal del Maresme, amb elsuport de la Diputació de Bar-celona, ofereix formació profes-sionalitzada a través del pro-grama ‘Eines per a la creació ibon funcionament d’empreses alvoltant del comerç urbà’. La ini-ciativa va adreçada a personesque vulguin emprendre una ac-tivitat comercial o bé l’haginposat en marxa recentment i

s'emmarca dins el programaOcupa’t.

L’objectiu principal és visi-bilitzar l’acció favorable que elcomerç té sobre el teixit econò-mic dels municipis.

El curs té una durada de 45hores i el seu cost està totalmentsubvencionat, amb la qual cosano suposa cap cost per als seusparticipants. Les inscripcionsestan obertes fins al 15 d’octubre.

Campanyes | Mercat de la Joguina al Màgic de BadalonaEl Màgic de Badalona va acollir fa dos dissabtes la primera edició del Mercat de la Joguina de Col·leccionista, una cita que va aplegar un munt de joguines descatalogades per a tots els públics. També hi va haver tallers infantils gratuïts de sis a nou de la tarda. A partir d’ara, aquest mercat tindrà lloc cada segon dissabte de mes durant tot el dia.

Page 21: Linia baix maresme 07ok

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 21 | líniamar.cat22 setembre 2015

Page 22: Linia baix maresme 07ok

líniamar.cat setembre 2015

| 22

22

Esports

El començament de la tempora-da 2015-2016 a Tercera Divisió noestà sent el que l’afició del CDMasnou desitjaria. Els del BaixMaresme només han sumat unavictòria en cinc jornades (1-2 alcamp del CF Cerdanyola) i són pe-núltims, empatats a punts amb elPalamós i amb el Cerdanyola.

A més, la fortuna no estàacompanyant els homes de Mi-guel López. Diumenge van perdreamb un gol a l’últim minut al Mu-nicipal de Vilafranca (2-1). Els del’Alt Penedès es van avançar grà-cies a un gol de Medina al minut12, i van controlar el primertemps. A la represa, els masnovinsvan reaccionar i van gaudir de di-ferents oportunitats per marcar.L’empat va arribar gràcies a un xutcreuat d’Óscar Arnau i, quan

semblava que els dos equips es re-partirien els punts, un gol delveterà Santi Triguero va donar lavictòria als locals.

EL VILASSAR PROGRESSAPer altra banda, després de no po-der mantenir la categoria el curspassat, la UE Vilassar serà un dels

equips del grup 1 de Primera Ca-talana que lluitaran per l’ascens.

Els de Manel Moya van acon-seguir els tres punts al Xevi Ra-mon davant d’un combatiu FCl’Escala (1-0). El gol que va acon-seguir Alberto Manga des dels 11metres apropa el seu equip a lazona alta de la classificació.

El Masnou va perdre en la seva visita a Vilafranca. Foto: CDM

Inici de curs desigual delsequips de futbol de la comarca» El Masnou suma només tres punts i és a la zona baixa de Tercera

» El Vilassar encadena un empat i una victòria i s’acosta a la part alta

El Tennis Barcelona-Teià acullel Master 1000 GoPlay Senior

TEIÀ4Hi ha tennis més enllàde Roger Federer, Novak Djoko-vic i Rafa Nadal. Des de dissab-te passat, les pistes del Club deTennis Barcelona-Teià són l’es-cenari del Master 1000 GoPlaySenior, una de les competicionsmés importants del circuit deveterans de tennis.

Moltes de les millors raque-tes del moment s’han citat alBaix Maresme per participar enaquest torneig, un dels més im-

portants dels que es disputen ala comarca. Durant tota la set-mana es jugaran els partits i lesfinals es disputaran dissabte idiumenge.

Les competicions d’aquestcircuit puntuen per al rànquingnacional. El reglament contem-pla un total d’onze categories, quevan des de +30 fins a +80, peròen funció de la quantitat de ju-gadors que es presenten els tor-neigs poden unificar-ne algunes.

EL MASNOU4Torna el millorbàsquet al Poliesportiu Munici-pal. Dissabte comença una novatemporada per al CB Masnou.Els masnovins afronten el rep-te de la Lliga EBA, després d’a-conseguir l’ascens de la Copa Ca-talunya en una temporada bri-llant. Els del Baix Maresme en-ceten la temporada a casa con-tra el Club de Bàsquet Quart gi-roní, un equip que ja té expe-riència a la categoria.

Els homes de Christian Ba-ñuelos han disputat els darrerspartits de preparació en la clàs-

sica Lliga Catalana EBA. Elsblancs van quedar enquadrats algrup 2, amb l’AEC Collblanc-To-rrassa i l’Arenys Bàsquet.

El Masnou va imposar-se enel derbi del Maresme (70-76),però va caure contra els ribe-rencs (66-72) i van acabar en se-gona posició.

VIVE, PATROCINADOR DEL CLUBFa uns dies, l’entitat va fer oficiall’acord amb VIVE, una empre-sa d’arquitectes i interioristesque es converteix en l’sponsorprincipal del club.

Tot a punt per a la 26a Marxa apeu Premià de Dalt - MontserratPREMIÀ DE DALT4Els amantsde la travessa tenen una citaobligatòria amb la 26a edició dela marxa Premià de Dalt - Mont-serrat, que com ja és habitual or-ganitza el Grup Excursionista LaTortuga.

Tots aquells que participin enaquesta activitat hauran d’estaraquest divendres abans de les 8del vespre a la plaça de la Vila, jaque a aquesta hora és quan esfarà la sortida.

Gairebé 67 quilòmetres se-paren el municipi del massís, demanera que els participants hau-ran de caminar durant bonapart de la nit de divendres icontinuaran fent-ho dissabte.

La inscripció per a aquestaactivitat costa 16 euros, i es potfer a la botiga Instal·lacions Cor-tada (riera de Sant Pere, 134). Amés, l’organització donarà uneuro de cada inscripció a la Ma-rató de TV3.

Alella | Les classes d’iniciació esportiva, a partir de l’1 d’octubreEl dia 1 d’octubre començarà un nou curs a l’Escola d’Iniciació Esportiva (EIE). El procés

d’inscripció per a totes les activitats que s’ofereixen (atletisme, futbol sala, gimnàstica, judo,patinatge, rugbi, tae kwon do i urban dance) va començar a principis de mes i es podran

formalitzar mentre quedin places. Les activitats estan pensades per a nens d’entre 5 i 11 anys.

RedaccióBAIX MARESME

El CB Masnou debuta a laLliga EBA contra el CB Quart

La prova forma part del circuit veterà de tennis. Foto: GoPlay Senior

Page 23: Linia baix maresme 07ok

Agenda 23 | líniamar.cat22 setembre 2015

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

100.20015.02511.025

Total 404.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200104.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

404.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DIMARTS 29 DE SETEMBRE16:00 Twitter per a la comunicació de l’empre-

sa i el professional. Descobreix quines opcionstens per utilitzar Twitter en favor de la tevaempresa o de la teva imatge professional itreu-ne el màxim profit.

DISSABTE 26 DE SETEMBRE12:00 Visita especial al Museu. El Museu de l’Es-

tampació canvia la seva exposició permanent,amb peces que mai no s’havien posat a la vis-ta del públic. Es podran visitar a partir de dis-sabte a les 12 del migdia.

DISSABTE 3 D’OCTUBRE18:00 Gafarrock. Cinquena edició del Gafa-

rrock a la Plaça de Can Fitó. Actuaran Kinsa-le, Sas Mash, Snooze, Kritik, We Are Impala,Las Furias, Proyecto Nagual, Malachi Estéreoi Death Keepers, entre altres.

DISSABTE 26 DE SETEMBRESetmana de la gent gran. Des de dissabte i finsal 4 d’octubre, Vilassar de Mar celebra la disse-tena edició de la seva setmana de la gent gran,amb activitats adreçades a aquest sector de lapoblació i les seves famílies.

DIMECRES 30 DE SETEMBRE22:00 Nascuts per llegir: trobada d'embarassa-

des i famílies amb nadons. amb la col·labo-ració de Maria Costa, psicòloga familiar i psi-comotricista. Necessita inscripció prèvia.

DIUMENGE 4 D’OCTUBRE10:00Diumenge 4 d’octubre és dia de festa gros-

sa pel comerç vilassarenc. I és que hi ha pre-vista una doble ració d’iniciatives impulsadespel comerç local, que satisfaran les necessi-tats de tots els veïns i veïnes així com de to-tes les persones de la resta de la comarca ques’acostin al municipi. En primer lloc, se cele-brarà la vuitena edició del Mercat de Sego-na Mà. A més, el mateix dia també se cele-brarà la tretzena edició de la Fira d’Estocs, elmillor lloc per aconseguir veritables ganguesa preus molt assequibles.

DISSABTE 26 DE SETEMBRE21:45 Personatges de 1714. Visita temàtica a l'i-

tinerari "Alella, 1.000 anys d'història”. Una pas-sejada pel centre urbà, plena d’encant id’història.

EL MASNOU VILASSAR DE DALT ALELLAVILASSAR DE MARPREMIÀ DE MAR

[email protected]

Curs de cuina que té com a objectiu en-senyar a preparar plats de tot tipus. Enaquest cas, el curs se centra sobretoten àpats fàcils, lleugers i originalsamb el reconegut xef Esteban Jáure-gui, d'Ingredíssimo.

Taller de cuina a Sorli Emocions

Dimecres 30 de setembre a les 19h

AGENDA MENSUAL

Premià Jazz Orquestra s’acomiada del’estiu amb una actuació a l’Espai L’A-mistat, organitzada per l’Associació cul-tural del mateix centre. L’entrada és gra-tuïta i anirà seguida d’una actuaciód’ABDJ’s.

Festa final d’estiu Premià Jazz Orquestra

Dissabte 24 de setembre a les 2Oh

Dissabte 3 d’octubre es farà una visi-ta guiada per l’itinerari cultural “Mas-nou, terra de Mar”, amb sortida des dela Plaça de l’Església i finalització al Parcdel Llac. També hi haurà l’actuació mu-sical d’un quartet de corda.

Visita guiada “Masnou, terra de mar”

Dissabte 3 d’octubre a les 18h

Taula rodona d’especialistes en vi ca-talà per analitzar la situació de la DOAlella i conèixer el paper que juga enel panorama del país quan el vi cata-là viu el seu millor moment.

La DO Alella en el panorama del vi català

Dissabte 3 d’octubre a les 18:00h

Page 24: Linia baix maresme 07ok

| 24 líniamar.cat 22 setembre 2015 Pròxima edició: 20 d’octubre