l'informatiu 17
TRANSCRIPT
l’informatiu d’Almoster 17
JULIOL 2011
El nouconsistori
Matins: dimarts, dimecres i divendresTardes: dilluns, dijous i divendresTel. 977 85 56 46
Urgències: CAP de la Selva del CampTel. 977 84 57 17
Amb 15 places per a infants fins a 3 anys. Oberta de se-tembre a juliol, amb horari de dilluns a divendres de 9 a12:00 h. i de 15:00 a 17 h; servei d’acollida de 8 a 9 h imenjador. El mes de juliol, Nadal i Setmana Santa, horariintensiu.Tel. 977 76 10 10. E-mail: [email protected]
ADrEcEs i tElÈFonsD’intErÈsAJUNTAMENTTel: 977 85 51 10 · Fax: 977 85 57 02C/ Pare Aymamí, 14e-mail: [email protected]: http://www.almoster.orgHORARI D’ATENCIÓ AL PUBLICde 07:30 a 14:00 h. de dilluns a divendresTelèfons d’urgències:667 775 442 - 637 826 153
SERVEIS SOCIALSTel: 977 85 51 10
FARMÀCIA Plaça Josep Roselló, 3Tel: 977 76 20 52
ESCOLA RAMON SUGRAÑES Carrer de Reus, 2 - Tel: 977 76 20 20
ESCOLA BRESSOL ELS MUSTERETS Carrer Joan Bertran, 6 - Tel: 977 76 10 10
CASA DE CULTURA - BIBLIOTECAPlaça Josep Roselló, 1, 1r - Tel: 977 76 25 08
ESPAI JOVECarrer de la Font, 20
TEATRECarrer de la Font, 22
CORREUS I TELÈGRAFSCamí de la Font, 2 - casa 4Dilluns a divendres de 9:30 a 10:30 h.
INFORMACIÓ: 012
EMERGÈNCIES: 112
MOSSOS D’ESQUADRA: 977 30 50 50
BOMBERS: 085
EMERGÈNCIES MÈDIQUES: 061
ESGLÉSIA SANT MIQUELPlaça de l’Església, 4
SOCIETAT DE CAÇADORS AGRÍCOLAPlaça de l’Església, 1 Baixos
ATENEU AGRÍCOLA D’ALMOSTERPlaça Josep Roselló, 1
GRUP DE DONES STA. ÀGATACarrer Abadia, [email protected]
FUTBOL CLUB ALMOSTERPlaça Josep Roselló, 1
COOPERATIVA AGRÍCOLACarrer Quarter del Sud, 10
ASSOCIACIÓ GENT GRANPlaça Josep Roselló, 1
COLLA DE DIABLES D’[email protected]
COLLA GEGANTERA D’ALMOSTERCarrer de la Font, [email protected]
CLUB DE TENNIS TAULA D’[email protected]
2
l’informatiu d’Almoster
consultori MÈDic
EscolA rAMon suGrAÑEs
EscolA BrEssol Els MustErEts
BiBliotEcA
DEiXAllEriA MuniciPAl
AUTOCARS PLANA
Tel. Informació977 21 44 75977 54 72 90
http://www.autocarsplana.com
Reus-Almoster Almoster-Reus
Reus-Almoster08:1513:45
Almoster-Reus08:3514:50
Dissabtes feiners
La biblioteca es troba a la plaça Josep Roselló, a la salaque hi ha a sobre de l’Ateneu Agrícola.Horari: dimarts, dimecres i dijous de 17 h a 19 h.
Servei de Telecentre977 76 25 08
Recollida de restes vegetals, runes i voluminososHorari de recollida: Dissabtes d'11 a 13 h o bé concertant hora trucant al tel. 637 826 152
Altres horaris o altres tipus de residus:Deixalleria Comarcal del Baix CampFinca Mas d'En Duran - Tel 977 26 21 68 Botarell
trAnsPort - Horari d’autobús entre Almoster i reus
7:20
8:30
9:30
11:20
13:10
14:20
16:10
17:30
19:20
20:20
7:50
9:00
10:00
11:50
13:40
14:50
16:50
18:00
19:50
20:50
Escola d’educació infantil i primària d’una linia amb un tutorper nivell i mestres especialistes en llengües estrangeres (an-glès/francès), educació musical, educació física, educació es-pecial, religió i educació plàstica. Equip d’assessoramentpsicopedagògic (EAP), servei de menjador, guarderia i acti-vitats extraescolars gestionat per l’AMPA.Tel. 977 76 20 20. E-mail: [email protected]
Pista poliesportiva i camp de futbolDisposa d’enllumenatPiscina descoberta de juny a setembre, amb horarid’11.30 h a 20.30 h.Zona d’esbarjo i barbacoes Per a més informació, truqueu a l’Ajuntament.
ZonA PoliEsPortiVA l’AuBArEDA
3
l’informatiu d’AlmosterÍnDEX
AJUNTAMENTALCALDE I REGIDOR D’HISENDA
Àngel Xifré i ArroyoVisites: cal demanar cita prèvia a l’Ajuntament
REGIDORS
Coia del Rio i VallsPrimer tinent d’alcalde i regidora de Cultura,Esports i Joventut
Albert Gonzàlez i SanzSegon tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme
Noèlia Gonzàlez i GarciaRegidora d’Ensenyament, Afers Socials, Salut i Promoció Econòmica
Paquita Pàmies i MoliasRegidora de Medi Ambient i Via Pública
Josep Maria Trabalón i DomínguezJosep Canals i AnglèsJosep Llonch RafecasManuel Poyato Poyato
SECRETÀRIA - INTERVENTORA
Gemma Dilla MartínLes visites es concerten trucant a l’Ajuntament
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS
Arquitecte: Olga Tarragó PàmiesArquitecte Tècnic: Josep Maria Descarrega CastellvíLes visites es concerten trucant a l’Ajuntament
EDITA: Ajuntament d’AlmosterPlaça Església, 1 · 43393 · ALMOSTERTel.: 977 85 51 10 · Fax: 977 85 57 [email protected] · www.almoster.org
Maquetació: Cop d’Ull · www.copdull.net
ÍnDEX
L’informatiu d’Almoster és la revista municipal amb l’objectiu de ser el mitjà decomunicació entre l’Ajuntament i els vilatans, que recull també les opinions i ac-tivitats dels habitants i les entitats. Si voleu participar-hi, envieu els vostres escritsa la nostra adreça electrònica: [email protected] o bé per escrital mateix Ajuntament. Hi podeu incloure fotografies i il·lustracions.
ALCALDIA: Simplement, moltes gràcies
EDITORIAL
EQUIP DE GOVERN MUNICIPAL: Nou Consistori, noves responsabilitats
LES VEUS POLÍTIQUES
- ERC
- CIU
- PSC-PM
ENTITATS
- AMPA
- GENT GRAN
- GRUP DE DÒNES SANTA ÀGATA
- BALL DE DIABLES D’ALMOSTER
- GEGANTS D’ALMOSTER
LA NOSTRA GENT:
- Francisco Fort “Sisco”, un artesà de la fusta
TERRITORI I MEDI AMBIENT: Itineràris dels barrancs
SALUT: Donacions de Sang a Almoster
RECORDANT EL PASSAT: Testimoni dels refugis antiaeris d’Almoster
ECONOMIA EN MINÚSCULES: Cooperativa Agrícola d’Almoster
TOTS FEM REVISTA:
- Jocs Florals d’Almoster
- Càritas Parroquial d’Almoster
- Obres premiades dels Jocs Florals d’Almoster
LA CUINA QUE TORNA:
- Conill al romer
- Cuixes de pollastre amb pinya
NOTÍCIES BREUS
4
5
6
8
11
16
18
20
22
24
26
29
30
l’informatiu d’AlmosterAlcAlDiA
És un honor i una gran responsabilitat el fet que unamajoria tan important ens hagi donat suport, en hagiatorgat el seu vot de confiança perquè en aquests qua-tre anys duguem a terme el programa que vàrem expo-sar al poble
Ara fa tot just dos mesos que es van celebrar les eleccions municipala Almoster. Ha passat poc temps, però els resultats electorals quees van donar i la nova configuració del govern municipal ben bé esmereixen una reflexió, encara que sigui breu.
La participació dels nostres veïns i veïnes va superar per poc el 70%,un percentatge destacable i molt per damunt de la mitjana de Ca-talunya. Hi ha hagut eleccions municipals al nostre poble amb unpercentatge més alt, però la xifra no és menyspreable, en un contextde crisi social i econòmica, i on la política està fortament qüestio-nada. Cal agrair la vostra participació i la vostra motivació per es-collir els vostres representants en l’administració més propera alciutadà, com és l’Ajuntament.
Els resultats han configurat un consistori on totes les forces políti-ques que es van presentar a les eleccions han sortit representades,fet que farà que el debat polític sigui plural i que tots els veins d’Al-moster que han exercit el dret a vot se sentin representats en el con-sistori.
Ara bé, els resultats han estat especialment bons per a la candida-tura que jo encapçalava, i que ens ha donat la força suficient perpoder governar amb majoria. Només puc estar profundament agraïta la gent que ens ha fet confiança, suposa una gran satisfacció pelgrup de persones que represento, i ens motiva a treballar encaramés i millor pel nostre poble que tant ens estimem.
Personalment, també és un honor i una gran responsabilitat el fetque una majoria tan important ens hagi donat suport, i ens hagiatorgat el seu vot de confiança perquè en aquests quatre anys du-guem a terme el programa que vàrem exposar al poble, i poguemtreballar per a tot el poble, perquè volem un Almoster de tots i pera tots. Esperem no decebre-us i poder comptar amb la vostra com-plicitat en el dia a dia.
simplement, moltes gràcies
5
No puc deixar de comentar que les negociacions polítiquesfetes després de les eleccions han donat com a resultat ungovern format únicament per la gent d’ERC, que tinc lagran sort de coordinar. Però construir un poble no es potfer tot sol, és per això que esperem que s’estableixin elsponts de diàleg necessaris per permetre construir els con-sensos més amplis possibles sobre les decisions que afectenel nostre poble. Esperem que tots plegats sapiguem seguirguanyant-nos la confiança de tots vosaltres.
I per acabar, tal com vaig dir en el meu discurs en el pled’investidura, el meu compromís és ser l’alcalde de tots itreballar dia a dia perquè Almoster sigui un poble cohesio-nat, orgullós de la seva identitat i que satisfaci les necessi-tats d’una societat que està en ple segle XXI.
Esperem, doncs, fer una bona feina aquests propers quatreanys.
Àngel Xifré i ArroyoAlcalde d’AlmosterGrup Municipal ERC
Editorial
l’informatiu d’AlmosterEDitoriAl
El passat 22 de maig, es van celebrar les eleccions municipals i hem de feli-citar a tots els almosterencs per fer valer el seu dret al vot, ja que va ser undels municipis amb més participació. Almoster va tenir una participació del70,03%, gairebé la mateixa del 2007 (70,68%), mentres que la mitjana deCatalunya va ser del 55,01% al 2011 i del 53,88% al 2007 del . Així doncs,a Almoster sabem el que volem i ho diem de manera democràtica a les urnes.A la pagina web de l’Ajuntament s’informa dels resultats obtinguts(http://www.almoster.org/noticies/index.php ).
“Les eleccions municipals del dia 22 de maig van donar els següents resul-tats, en primer lloc, es va situar ERC amb 309 vots, el 45,04% del total, i 5regidors. En segon lloc, es va situar CiU amb 179 vots, el 26,09% dels votsi 2 regidors. En tercer lloc, va quedar el PSC amb 104 vots, el 15,16% deltotal i 1 regidor i, finalment, va quedar el PP amb 65 vots, el 9,48% del votsi 1 regidor”.
A la revista L’informatiu totes les veus polítiques amb representació al nostreconsistori tenen el seu espai per poder-hi explicar el què, des d’un punt devista polític, volen adreçar al poble. I així els ho vam comunicar, tot i quemalauradament un dels partits polítics no farà ús del seu espai.
En el primer ple de la legislatura es va constituir el nou consistori, on malgratque no existeix coalició entre partits per governar, i que ho fa ERC amb ma-joria absoluta, en els diferents discursos, tant de l’equip de govern com del’oposició, es van fer declaracions de cooperació i treball conjunt per construirpositivament la gestió de l’Ajuntament d’Almoster.
Celebrem que el sentit comú, la coherència i convivència sigui l’argumentdels discursos d’intencions dels partits que ens representen. Desitgem el mi-llor al nou consistori.
La revista L’informatiu d’Almoster, com a revista municipal está gestionadaper l’equip de govern i al servei de tots els vilatans. L’actual equip de govern,com a continuïtat de l’anterior, ens permet poder mantenir el disseny, con-tingut i pluraritat de la revista i donar cabuda a tothom qui desitgi aportarels seus escrits o qui l‘equip d’edició consideri oportú. Així doncs, continuemamb il·lusió la nova etapa consistorial de la revista.
6
l’informatiu d’AlmosterEQuiP DE GoVErn MuniciPAl
Cal construir una societat on el seuprogrés ajudi a la millora de cadas-cuna de les persones que en formenpart
El passat 22 de maig es van celebrar les elec-cions municipals. La participació va ser forçaalta i ha produït una nova configuració consis-torial. El ple de l’Ajuntament tindrà represen-tació dels quatre grups polítics que espresentaven a les eleccions, donant els resul-tats una majoria absoluta a Esquerra Republi-cana de Catalunya amb 5 regidors. La resta deforces polítiques són Convergència i Unió amb2 regidors, Partit dels Socialistes de Catalunyaamb 1 regidor i el Partit Popular amb també 1regidor.
Així els regidors de la nova legislatura que s’i-nicia ara són Àngel Xifré i Arroyo, Coia del Rio
Valls, Albert Gonzàlez Sanz, Noèlia GonzàlezGarcia i Paquita Pàmies Molies que formen elgrup municipal d’ERC; Josep Maria Trabalon iJosep Canals Anglès que formen el grup mu-nicipal de CiU; Josep Llonch que forma el grupmunicipal del PSC i Manuel Poyato que formael grup municipal del PP.
El passat dia 18 de juny es va fer el ple d’in-vestidura, sent escollit Alcalde Àngel XifréArroyo. La responsabilitat de fer el govern mu-nicipal ha estat assumida pel grup d’ERC ensolitari després de les converses mantingudesentre els diferents grups municipals. Així, el car-tipàs municipal per la legislatura 2011 - 2015estarà format pels cinc regidors escollits de lacandidatura republicana.
Segons el Reglament Orgànic Municipal d’Al-moster, les competències municipals es distri-
bueixen en 6 àrees: l’àrea de Governació i Hi-senda; l’àrea d’Urbanisme i Obres Públiques;l’àrea de Educació i Serveis d’Acció Social; l’à-rea de Salut, Turisme i Promoció Econòmica;l’àrea de Via Pública i Medi Ambient i l’àrea deCultura, Joventut i Esports.
El repartiment de les diferents àrees serà:- Àngel Xifré i Arroyo és l’Alcalde i el respon-sable de l’Àrea de Governació i Hisenda. Tindràla responsabilitat de coordinar els serveis mu-nicipals, el personal i vetllar per les finances lo-cals.
- Coia del Rio Valls és la Primera Tinent d’Al-calde i la responsable de l’Àrea de Cultura, Jo-ventut i Esports. En dependrà la promoció dela cultura i els esports, la gestió dels equipa-ments culturals i esportius municipals, i l’aten-ció a la Joventut.
nou consistori, noves responsabilitats
7
l’informatiu d’AlmosterEQuiP DE GoVErn MuniciPAl
Albert Gonzàlez és el Segon Tinent d’Alcalde iassumirà les competències de l’Àrea d’Urba-nisme i Obres Públiques. Tindrà la responsabili-tat del planejament urbanístic, de les llicènciesd’obres i de les obres que executa l’Ajuntament.
Noèlia Gonzàlez té en cartera dues Àrees, lacorresponent a Educació i Serveis d’Acció So-cial i la de Salut, Turisme i Promoció Econò-mica. De la regidora en depenen els serveiseducatius i les corresponents instal·lacions, elsserveis socials municipals, la salut pública, elturisme i la promoció econòmica del municipi.
I finalment, Paquita Pàmies és la responsablede l’Àrea de Via Pública i Medi Ambient. Endepèn el manteniment i conservació de la viapública, dels espais públics, de la mobilitat, aixícom tot el que fa referència a la recollida deresidus i manteniment de les condicions me-dioambientals.
El nou equip de govern vol seguir amb la dinà-mica que ha caracteritzat els governs on Es-querra ha pres part, amb el treball coordinatentre els seus membres, buscant que les deci-sions que es prenen siguin treballades enequip.
En la societat actual s’imposen també les polí-tiques transversals que afecten a diferentsàrees, i que són les que donen coherència al’actuació municipal. Sense un treball coordinatentre els diferents regidors no fóra possiblearribar a aconseguir-ho.
Un altre dels principis que sempre ha procla-mat el grup municipal d’Esquerra és posar perdavant el benefici col·lectiu a l’individual. Calconstruir una societat on el seu progrés ajudia la millora de cadascuna de les persones queen formen part. En definitiva un poble amb mi-llor qualitat de vida, i on viure-hi suposi un or-gull pels seus ciutadans, i un sentiment depertànyer a un col·lectiu, al poble d’Almoster.Només per acabar dir que els nous membresdel consistori i de l’equip de govern han iniciatla seva feina amb la voluntat de contribuir amillorar el nostre poble, el poble de tots.
Equip de Govern
repartiment de funcions de l’equip de govern de l’AjuntamentLa nova estructura de l’equip degovern ve indicada per l’organi-grama següent amb la distribucióde les regidories de les personesque formen l’equip de govern, i les
responsabilitats que s’assumeixen.L’estructura que indica l’organi-grama es completa amb un treballen equip i transversal dels diferentsmembres que el formen.
Àngel Xifré Arroyo
Coia del Rio Valls
ALCALDIA
1a TINENT D’ALCALDE
· Responsable de l’Àrea de cul-tura, joventut i esports.
· Coordina la comissió de fes-tes i les relacions amb les enti-tats del poble
Responsable de la direcció icoordinació de l’Ajuntament,de l’equip de govern, de l’àreade governació i de la hisendamunicipal
Albert González Sanz
2n TINENT D’ALCALDE
· Responsable de l’Àrea d’Ur-banisme i Obres publiques.
· Coordina els serveis tècnicsmunicipals i les obres que pro-mou l’Ajuntament.
Noelia González Garcia
·Responsable de l’Àrea d’edu-caió i Serveis Socials i de l’Àreade Salut, Promoció Econòmicai Turisme.
·En depenen els serveis educa-tius, de salut i la promoció del’economia del municipi
Paquita Pàmies Molias
· Responsable de l’Àrea deMedi Ambient i Via pública.
· Responsable del manteni-ment dels espais públic, de lavia pública, i de les polítiquesmedioambientals
8
El darrer 22 de maig, vam rebre un gran suport del poble d’Almoster.Després d’aquests anys de feina, de projectes, d’il·lusions i també dedificultats, rebre aquest reconeixement ens honora i anima a seguir tre-ballant per a tots i totes.
Els resultats ens han atorgat majoria absoluta, però tot i així, volem lamàxima participació dels altres grups polítics en els reptes que el pobleté presents. Amb aquesta intenció, vam reunir-nos amb els diferents re-presentants del poble d’Almoster per establir ponts de diàleg i col·la-boració tant des de dins del govern municipal com des de l’oposició.Els altres partits han preferit treballar des de l’oposició, però han mostratla seva voluntat de fer-ho de manera constructiva.
Tot i que estem molts il·lusionats a seguir treballant pel poble, som cons-cients que vivim uns moments econòmicament i socialment difícils. Mol-tes famílies estan patint greus problemes, l’activitat econòmica no esrecupera i les administracions tenen menys ingressos. Tot i que l’Ajun-tament d’Almoster està molt poc endeutat i té garantit el finançamentde nous projectes, serà més difícil obtenir recursos que en legislaturesanteriors.
També vivim una època de molt desprestigi de l’activitat política. S’hacreat la sensació de corrupció generalitzada i que l’activitat política només
respon a l’interès personal. Tots els regidors d’Almoster hem de seguirdemostrant que no és així que treballem amb voluntat de servei i pel bécomú. Els regidors d’ERC ho volem seguir demostrant dia rera dia.
La crisi econòmica, el malbaratament de recursos i les retallades de lesprestacions socials per part de diferents governs han fet que una partimportant de la població hagi reaccionat manifestant-se de manera in-dignada. I és que hi ha raons per estar indignats: s’han malgastat moltsdiners públics per rescatar bancs, moltes famílies han perdut la seva llar,bona part dels joves no troben feina... I la majoria de la gent té la sen-sació de no estar participant en el sistema democràtic més enllà d’anara votar periòdicament. Els partits polítics hem de fer una seriosa reflexióper fer el sistema més participatiu. Cal millorar la nostra democràcia iles propostes han de sortir de tots els àmbits de la societat.
Finalment, no podem deixar de dir que ERC ha obtingut uns mals re-sultats a nivell nacional, especialment a les ciutats, però ha obtingut1.384 regidors i 146 alcaldies a Catalunya. Als pobles, on tots ens co-neixem, hem tingut bons resultats. I no està de més dir que d’aquestmiler llarg de regidors, no n’hi ha cap d’imputat en una causa judicial.
Esquerra Republicana de Catalunya d’Almoster
l’informatiu d’AlmosterlEs VEus PolÍtiQuEs
ErcA seguir treballant per al nostre poble
9
Des de el Grup Municipal de Convergència i Unió d’Almoster apro-fitem aquest espai per donar la nostra més sincera felicitació al Grupd’ERC d’Almoster pels resultats obtinguts a les eleccions municipalsdel passat 22 de maig.
Després de valorar els resultats dels darrers set anys dins de l’Equipde Govern d’aquest municipi hem pres la decisió, com a Grup Mu-nicipal, de mantenir-nos a la oposició.
El principal motiu d’aquesta decisió és la desvinculació de l’equipde govern, ja que d’aquesta manera podrem reflectir el nostre propiprojecte i, alhora, ajudar a la conjuntura actual del poble fent unaoposició, principalment, constructiva per poder donar més dinamit-zació al procés de presa de decisions.
En un moment de crisi, com l’actual, hem de ser molt acurats a l’ho -ra de prendre qualsevol decisió que pugui afectar al futur de la vila,per tant, des de la nostra responsabilitat, volem aportar idees crea-tives que ajudin a la consecució d’aquells objectius primordials peral poble.
No obstant això, hem cregut que el millor, en aquests moments, eramantenir-se a la oposició i, des d’aquí, continuar treballant, donant
suport a les iniciatives que siguin positives per al benestar del nostrepoble i la seva gent i, presentant propostes per fer que Almostercontinuï amb el seu desenvolupament.
Per a concloure, el Grup Municipal vol aprofitar aquest espai per ferpúblic el seu profund agraïment a aquells votants que van creureamb nosaltres i que, mitjançant el seu vot, ens van donar suport.
Cançons de la roda del tempsCançó d’albadaDesperta, és un nou dia, la llum del sol llevant, vell guiapels quiets camins del fum. No deixis resper caminar i mirar fins al ponent.Car tot, en un moment, et serà pres.
Salvador Espriu
Grup Municipal CIU
l’informatiu d’AlmosterlEs VEus PolÍtiQuEs
ciucontinuem treballant
10
l’informatiu d’AlmosterlEs VEus PolÍtiQuEs
Un cop passades les eleccions municipals a les quals s’han presentatquatre formacions polítiques, ERC i CiU (fins ara governaven en coalició)amb programes similars, marcant una línia continuïsta; i PP i PSC ambprogrames diferents, tenint en comú algunes propostes com el canvi enla manera de governar, més integrador cap als veïns que viuen fora delnucli, en les urbanitzacions i partides.
El poble s’ha pronunciat per el continuisme i ha donat la majoria abso-luta a ERC i cal ser absolutament respectuosos amb el resultat que hasortit de les urnes.
Ara el que ens toca des de la oposició és treballar fort perquè surtin en-davant les nostres propostes dins marc del diàleg.
Cal fer una oposició responsable, dialogant, però a la vegada ferma,que ajudi el govern municipal en aquelles propostes d’interès comú quesens dubte beneficiaran el poble, però també que denunciï les proposteso actituds que creguem inadequades.
El nostre representant al consistori municipal vetllarà perquè els veïnsd’Almoster disposin sempre de la informació adequada, en relació alsacords i disposicions de caràcter públic que s’acordin en els plens, de lamateixa manera que facilitarem que arribin als plens totes aquelles pro-postes dels veïns que pel seu contingut i interès ho requereixin.
Partit dels Socialistes de Catalunya d´Almoster
Psc-PMDes de l’oposició es poden fer moltes coses
11
Una de les activitats que mou mésquantitat de gent, és la del dàncing. Enaquest curs, hi ha matriculats enaquesta extraescolar més del 70% delsnens de parvulari i un 37% dels nens detota l’escola.
Una de les entitats del nostre poble més pre-ocupada i implicada en la tasca de l’esport ésl’Associació de Mares i Pares d’Alumnes del’escola, atès que, des de ja fa molts anys, or-ganitza activitats relacionades amb l’esport.
L’AMPA sempre ha donat a l’esport la impor-tància que té i ha valorat la necessitat que elsinfants del nostre poble creixin realitzant ac-tivitats esportives. Són conscients que ambl’esport s’obtenen tant beneficis físics compsicològics i s’afavoreix l’autoestima, l’auto-nomia i la seguretat dels nostres infants, lafutura generació del nostre poble. És evidentque la societat actual cada cop és més seden-tària, i des de l’AMPA aposten i treballen peractivitats amb moviment, coordinació i psico-motricitat, ja que pensen que són principis es-sencials per al desenvolupament dels nostresfills.
Aquestes activitats són:• Extraescolars com el futbol, el bàsquet i eldàncing
• A l’estiu col·labora amb l’Ajuntament ambl’organització de la gimcana
• Organitza sortides amb pares i fills relacio-nades amb l’esport. Aquest curs passat, perexemple, es va anar a Jungle Trek, una expe-riència totalment lligada a l’activitat espor-tiva.
Una de les activitats que mou més quantitatde gent, és la del dàncing. En aquest curs, hiha matriculats en aquesta extraescolar mésdel 70% dels nens de parvulari i un 37% delsnens de tota l’escola. Si considerem que elsinfants són el futur del nostre poble, és evi-
dent que des de l’AMPA s’està fent una tascarealment important per a l’esport.
Com a mostra de la implicació dels monitorsi monitores de les activitats esportives quel’AMPA desenvolupa, volem mostrar-vos lesfotos del Campionat de Futbol que es va rea-litzar el passat més de març a Castellvell. Elsdos equips de futbol de l’escola, benjamins ialevins, van jugar dos partits: contra l’escolaSanta Anna de Castellvell i contra l’escolaJoan Rebull de Reus, acompanyats pel seu en-
trenador i per l’afició almosterenca. Pels nensi nenes i les seves famílies va ser una manerade passar el dissabte esportivament, en l’en-torn de l’escola i competint participativamentamb un poble veí al nostre. Al final del cam-pionat, tots els nens van rebre un obsequi iuna medalla com a record del campionat.
Magda Neyra Tresorera de l’AMPA de l’Escola Ramon Sugrañes
l’AMPA i l’esport
l’informatiu d’AlmosterEntitAts - AMPA
Excursió a la sagrada FamíliaJo voldria destacar la Pilar i el Julián,com a tothom en general, per lesatencions prestades a la gent grani,especialment, al conductor
L'Associació de la Gent Gran, conjuntamentamb l'Associació de Dones Sta. Àgata va or-ganitzar una excursió a Barcelona per visitarla Sagrada Família.
La sortida d'Almoster es va fer a les 7:30 i esva realitzar una parada al ‘Portal de Barce-lona’, per a esmorzar (25 minuts) i es va con-tinuar fins a la plaça de Colom, on ensesperava el guia (Sr Marc) que ens va explicartot el que aniríem visitant.
Vam començar visitant la Catedral de SantaMaria del Mar, la plaça de Sant Jaume i laplaça del Rei, i vam retornar a l'autocar peranar a visitar la Sagrada Família, la qual la ma-joria havien vist per fora, però ara ho vam ferper dins. Tots vam quedar impressionats de lafeina feta i de com de bonic ha quedat. Des-prés de les explicacions del guia, vam omplirles nostres càmeres de fotos per recordaraquest dia i, seguidament, vam anar a dinar aun restaurant de l'avinguda Tarradellas.
A la tarda vam visitar la muntanya de Mont-juïc, vam fer una petita parada al mirador ivam continuar fins al Parc Güell, que és un llocmolt bonic de Barcelona. Més tard, després devisitar-lo i fer unes quantes fotografies, vamacomiadar del guia (un noi molt agradable) iseguidament, vam agafar el viatge de tornadaon vam tenir de tot, sol, núvols i pluja, peròtot va anar molt bé.
Quan estàvem arribant al nostre punt de des-tinació, la presidenta de la Associació deDones de Sta.Ágata, Pilar Roig, ens va dirigirquatre paraules en què ressaltava que quanla gent participa dóna gust organitzar ‘coses’, paraules que van ser molt aplaudidas. Segui-dament va prendre la paraula el president de
l’Associació de la Gent Gran, Julián Serrano,que va donar també les gràcies a tothom i vadir que havent vist el comportament que hi
havia hagut a l'excursió, ja pensa en propo-sar-ne una altra més endavant, paraules quevan ser també molt aplaudides. Després, a pe-
l’informatiu d’AlmosterEntitAts - GEnt GrAn
12
El iogaEl Ioga és una disciplina que pretén, per lameditació i els exercicis corporals, desenvo-lupar els nivells més elevats de consciencia iintegrar els aspectes físic, psíquic i espiritualde la persona.
Aquesta disciplina és una de les activitatsque practiquen un bon grup de sócies de
l’Associació de dones santa Agata, dos diesa la setmana, al local de l’Abadia, a càrrecde la companya Ivonne Van Spaandonk.Des d’aquí encoratgem a aquest grup, a se-guir com fins ara.
Paquita Pàmies
tició de Pilar Roig, es va fer un llarg aplaudi-ment per al conductor de l'autocar i, així, vamarribar a Almoster, final del viatge.
Jo voldria destacar la Pilar i el Julián, com atothom en general, per les atencions prestadesa la gent gran i, especialment, al conductorque va haver de pujar i baixar diverses vega-des la plataforma d´inválids, ja que com totssabeu vaig en cadira de rodes. Moltes gràcies!
Josep M. Altès Sugrañes
13
l’informatiu d’AlmosterEntitAts - GruP DE DonEs sAntA ÀGAtA
S’han potenciat els actes ja tradicionalscom l’anada a buscar la Flama del Ca-nigó, amb una important participació,tant de grans com de petits, i s’ha re-cuperat l’encesa de la foguera al bellmig del nostre poble.
El passat 23 de juny vàrem celebrar de noul‘arribada del solstici d’estiu a Almoster i en-guany, amb més foc que mai. La nostra Festade Sant Joan en els darrers anys ha anat am-pliant l’oferta lúdica i s’ha potenciat agafantuna embranzida que havia perdut amb elsanys.
S’han potenciat els actes ja tradicionals coml’anada a buscar la Flama del Canigó, ambuna important participació, tant de grans comde petits; s’ha recuperat l’encesa de la foguera
al bell mig del nostre poble que s’ha conver-tint d’aquesta manera, en el centre de la festai, finalment, el sopar i ball de Sant Joan, ambuna gran participació.
A més de potenciar els actes esmentats, en elsdarrers anys el protagonisme del foc ha anatcreixent any rere any. Així, l’any 2008, amb lacreació de la Colla de Diables i de Diablonsd’Almoster, s’afegeix a la Festa un nou ele-ment, que dóna a la nit de Sant Joan més pro-tagonisme al foc, com és propi de la festa, iafegeix el so dels tabals dels Timbalers de laColla de Diables.
L’any passat, donàrem més protagonisme alfoc amb la incorporació d‘El Sokarrat’, la nos-tra bèstia de foc, meitat diable, meitat drac,(carretilles, sortidors, volcans...). Es va fer coin-cidir el seu bateig i presentació amb la nit de
Sant Joan, ja que no hi podia haver millor dataper a aquest esdeveniment.
Finalment, enguany hem complementat lafesta amb una petita trobada de bèsties de focja que comptàrem amb ‘El Sokarrat’ i la pre-sència d’El Lluert’ de Castellvell del Camp i ‘LoRuc Templat’ d’Ascó, que ens oferiren els seusespectacles pirotècnics. El temps, les ganes iles possibilitats ens diran si aquest esdeveni-ment pot ser el preludi d’una trobada establede bèsties de foc d’Almoster.
Tot plegat ha fet que la ‘Festa del Foc d’Al-moster’ esdevingui una de les celebracionsmés assenyalades del nostre poble.
Ball de Diables d’Almoster
la Festa de sant Joanla Festa del Foc d’Almoster
l’informatiu d’AlmosterEntitAts - BAll DE DiABlEs D’AlMostEr
Aquest any, com a novetat, la CollaGegantera presentarà al nou elementfestiu que s’incorporara al seguicifestiu d’Almoster.
En el marc de la Festa Major de Sant Abdon iSant Senén, la Colla Gegantera d'Almosterpresentarà enguany un nou element festiu,una vaca, que s'incorporarà al seguici festiude la població, i que acompanyarà el Miquel il’Àgata en les sortides pels diferents pobles iciutats de Catalunya. La idea va sorgir quanels més joves de la colla, que no poden carre-gar el pes dels gegants (de més de quarantaquilos cadascun), van suggerir la construcciód'un nou element el pes del qual fos més as-solible per a les seves condicions físiques. Diti fet; es va encarregar la seva construcció alprestigiós escultor reusenc Manel Llauradó,que ja va construir els Gegants d'Almoster.L'estructura de la bèstia serà portada per duespersones, i amb vestuari i tot pesarà entre 30i 40 kg; l'alçada serà d'entre 1,50 i 2 m, l'am-plada rondarà els 1,50 m i l'allargada els 2,50m.
La presentació serà el dissabte 23 de juliol, ados quarts de set de la tarda, al patí del Teatred'Almoster i comptarà amb la presència de laMulassa de Falset i el Bou de Reus, que seranels padrins de la Vaca.
L'estrena de la vaca s'ha fet coincidir amb elsactes de la festa gran d'Almoster en què lesdiferents entitats del municipi organitzen unseguit d’activitats, juntament amb l'Ajunta-ment. La Colla Gegantera d’Almoster hi se-guirà tenint un paper molt important is'encarregarà de muntar un bon nombre d’ac-
tes. Enguany, els geganters hem preparat onzeactivitats, entre les quals hi ha el ja tradicionalPassatge del Terror o l'esperat Ball d’Espelmes,que l’any passat no es va poder celebrar acausa del mal temps.
Un altre dels actes en què participem és en lesBarrakes d’Almoster, una activitat que va sor-gir des dels més joves de la colla, i que aquestany arriba a la tercera edició. Després de l’èxitde l’any, vam creure que no podíem baixar elllistó i, per això, vam intentar contactar ambgrups de primera fila i hem aconseguit un car-tell de categoria: els Papagayo, com a talo-ners; els Bongo Botrako, que repeteixen, iBrams.
Però encara n'hi ha més. A mitjans de juny,l’Espai Jove d’Almoster es converteix en un ta-ller on els membres de la colla construeixenels diferents elements que integren el Pas-satge del Terror, atracció en què hi assisteixencada any una setantena de persones de diver-ses edats.
El Sopar a la Fresca de la Colla Gegantera, anyrere any, s’ha anat convertint en un referentper a un important nombre de almosterencs ialmosterenques, que esperen l'arribada de la
calor per a sopar i ballar sota les estrelles.Aquesta edició, celebrada el dissabte 9 de ju-liol, va batre el rècord: unes 140 persones,que van fer que la festa s'allargués fins a lestres de la matinada.
El Campionat de Dómino és una activitat lúdici festiva que organitzem conjuntament amb laGent Gran d’Almoster. Cada any, participen enaquest joc de taula un destacat nombre de per-sones, que són membres de les dues entitats.
Els alumnes de l’Escola de Música de la CollaGegantera, que fa tot just unes setmanes hanfinalitzat el curs, han volgut recuperar les Ma-tinades de Festa Major. Ja us podeu prepararper tenir un bon despertar amb el repertorique han après a les classes.
Darrere de totes aquestes activitats, compodeu imaginar, hi ha moltes hores de dedi-cació per part dels membres d'aquesta collade joves, que esperem sabeu valorar.
Esperem totes les activitats que han progra-mat siguin del vostre grat. Bona Festa Major.
Oriol CalabuigPresident dels Gegants d’Almoster
Activitats dels nostres gegantersEls preparatius per la Festa Major
l’informatiu d’AlmosterEntitAts - GEGAnts D’AlMostEr
Com a temes preferits no en tinc, ja quetots m’agraden, només que tingui undibuix, amb vàries línies ja li trec el re-sultat esperat
Gairebé tothom a Almoster sap que el Fran-cesc Fort és un ‘manetes’ ja que amb la fustafa el que vol i ara comença a treballar lapedra.
Aquest ‘hobby’ li va agafar de bastant jovei mentre estava al tros, a les hores de des-cans ja aprofitava qualsevol bastó i el ganivetque duia al cistell, per donar-li forma d’al-guna cosa. Va deixar de fer de pagès als 35anys, i va passar a formar part del món in-dustrial fins que es va jubilar. Des de llavors,s’ha pogut dedicar de ple a fer el que més liagrada: treballar la fusta.
Durant els anys de treball, ell ja s’anava mun-tant el seu taller o estudi amb totes les pecesque li feien falta per fer aquesta feina.
Explica que la primera eina que va tenir li varegalar un professor de l’escola Massana deBarcelona, per mediació de Mons. Miquel Bar-barà i Anglés en un viatge d’estudis a Roma.
Són alguns els pobles que tenen obres seves,com ara: Mylli l’Aforet, (França) Torino (Itàlia)Tarragona, Reus, Montblanc, La Selva delCamp, Constanti, Valls i, com no, el seu poble,Almoster, ja que va entregar a l’Ajuntamentl’escut del poble que presidex la sala deplens.
També va fer una exposició per a la FestaMajor d’Almoster, que va tenir una molt bonaacollida, i en va muntar un altra a La Selvadel Camp conjuntament amb Mn. Curieses,que també fa els seus ‘Pinitos’ amb el coure,al local de Santa Llúcia.
Francisco Fort “sisco”un artesà de la fusta
l’informatiu d’AlmosterlA nostrA GEnt
16
17
També ha deixat obres seves a altres exposi-cions que sempre han estat molt admirades.
Crec que ja es pot dir que el Francesc Fort ésun artista del poble d’Almoster i, per tant, elpodem incloure a l’espai ‘La Nostra Gent’ i lipodem preguntar quatre coses.
Francesc, com et ve el ‘cuquet’ de treballarla fusta?
No ho sé. Penso que això es porta dins, ja quedes de molt petit sempre m`ha agradat fer tre-balls manuals, però al temps de la postguerraera molt difícil poder tirar endavant.
Te’n recordes del primer treball que vas fer?
I tant. Encara el tinc penjat a la cuina. És labenedicció de taula, i el segon és un faristolque porta els quatre evangelistes tots gravats,que vaig regalar a Mn. Miquel, quan va cantarmissa.
Vares anar algun lloc per aprendre a tre-ballar la fusta?
A aprendre no seria la paraula exacta, ja quetreballant a la indústria tenia vacances i unhorari que em deixava passar moltes hores al’estudi del Juli Villarubi (R.P.), per conèixer lesnoves tècniques i les eines que m’anirien mi-llor per treballar.
Quins temes són els preferits per començarun treball?
Com a temes preferits no en tinc, ja que totsm’agraden, només que tingui un dibuix, ambvàries línies ja li trec el resultat esperat.
Amb quin tipus de fusta es treballa millor?
La que es treballa molt bé és la de ‘faig’, jaque és una fusta molt neta i forta; també ésmolt bona la de ‘perera’ que té la fusta moltdòcil per treballar.
Sé que has fet moltes ‘obres’ i que en tensa molts llocs i a diversos pobles, quina t’haquedat més bé?
L’obra d’un retaule amb els signes del bap-tisme, feta ara farà 20 anys i que està col·lo-cada a la pica baptismal a l’esglésiad’Almoster.
Com passa a quasi tots els artistes, sou in-quiets i no fa massa temps t’has passat dela fusta a la pedra, per què?
Doncs per provar coses noves, ja que la pedratambé m’agrada molt, i així vaig agafant ex-periències d’altres materials, com també m’a-gradaria molt poder treballar el ferro.
Doncs moltes gràcies, Francesc, per la tevaamabilitat.
Josep M. Altès Sugrañes
l’informatiu d’AlmosterlA nostrA GEnt
17
L’itinerari dels barrancs transcorre per la regiónord oriental del terme municipal. Al llarg d’a-quest itinerari, descobrirem els ecosistemes deribera representats en els barrancs i rieres peron transcorre. La major part de l’any aquestscursos d’aigua estan secs, però en èpoques defortes pluges, poden esdevenir perillosos.Aquest itinerari està format pels següentstrams:
1. Camí de la Selva2. La riera de la Quadra3. Camí i barranc del Burgar4. Camí d’Aixemoreres5. Camí vell de Reus i camí vell de Castell-vell a la Selva del Camp6. Barranc del Picarany7. Camí dels Cinc Ponts
Tram 1. Camí de la SelvaL’itinerari dels barrancs s’inicia al camí de laSelva del Camp, a la ciutat de Reus, en la con-fluència d’aquest camí amb el carrer Venturai Gasol, i les immediacions de la UrbanitzacióSant Joan. Pocs metres després d’iniciar el re-corregut, creuem per sota de la via del ferro-carril. Al llarg del seu tram inicial, el camípresenta característiques de camí fondo i elpendent és lleugerament ascendent. Aproxi-madament a uns 10 minuts caminant de l’inicidel recorregut, trobem la confluència amb elbarranc del Picarany. Als voltants del camí dela Selva, hi trobem conreus arboris caracterís-tics de la vegetació típica mediterrània, ave-llaners, oliveres i ametllers.
Una vegada creuat el barranc del Picarany iseguint pel camí de la Selva, que presenta unpendent ascendent, transitem encara entremarges elevats que donen al camí caracterís-tiques de camí fondo. Uns metres més enda-vant, deixarem els alts marges enrere i el camís’aplana. Ara tenim vistes dels turons i pujolscircumdants.
Arribem a un punt, al límit del terme municipalde Reus, on el camí de la Selva realitza untomb a la dreta, que davalla. Nosaltres hemde girar en sentit contrari, és a dir, tombar al’esquerra, en sentit lleugerament ascendent,ja al terme d’Almoster.
Poques desenes de metres després d’haverdeixat enrere aquesta bifurcació, ens trobemamb la riera d’Almoster o riera de la Quadra.L’agafem en sentit descendent.
Punts i elements d’interèsEl barranc del Picarany, curs intermitent d’aiguaprovinent del terme municipal de Castellvell delCamp, està declarat oficialment com a camí ra-mader; tot i que el camí de la Selva no està de-clarat com a tal, pel seu recorregut, de ben segurque es va utilitzar per traslladar els ramats.
L’àrea circumdant al camí de la Selva entre elpont del ferrocarril i el barranc del Picarany
està declarada com una àrea de protecció pai-satgística – l’àrea Paisatgística del Camí delsCinc Ponts – indret d’interès per al patrimoninatural i el paisatge de Reus. Es tracta d’unazona agrícola representativa del paisatge tra-dicional de la zona, que no es troba gaire al-terada per altres usos.
Els barrancsEn aquesta primera part del recorregut per l’i-tinerari ja trobem dos importants cursos inter-mitents d’aigua: el barranc del Picarany i lariera de la Quadra.
El Pla General d’Ordenació Urbanística deReus protegeix en tota la seva extensió els ba-rrancs i rieres del terme. La riera d’Almoster ésel topònim utilitzat al terme d’Almoster, i Lariera de la Quadra és el que s’utilitza al termede Reus. La riera d’Almoster, igual que el ba-rranc del Picarany, està declarada com a camíramader, de manera que es tracta d’un camí
itinerari dels barrancsPrimera part
l’informatiu d’AlmostertErritori i MEDi AMBiEnt
18
� Camí de la Selva.
inalienable, imprescriptible i inembargable. Lacontinuïtat natural d’aquest camí ramader, uncop entra al terme de Reus, és la riera de laQuadra. En l’Auditoria Ambiental Municipalde Reus, el tram superior de la riera de la Qua-dra es recull com un dels trams amb vegetaciósingular i millor conservada del terme.
Tram 2. La riera de la QuadraEl descens per la riera d’Almoster es realitzaentre camps de conreu i vegetació caracterís-tica que cobreix els seus marges.
Uns 10 minuts després d’haver agafat la rierade la Quadra, creuem la via del ferrocarril persota i a uns 300 metres de distància, el pontque travessa la carretera de Reus-Montblanc.En aquest punt, tornem a entrar al terme deReus i el nom de la riera d’Almoster se subs-titueix per la riera de la Quadra.
Si seguim davallant pel barranc, arribem aun punt que és la confluència amb el camídel Burgar. A l’esquerra de la cruïlla ensqueda la infraestructura de la variant est deReus.
La vegetació naturalEn el tram de la riera, just després de passarel pont de la carretera de Montblanc, la ve-getació és prou interessant, ja que presentauna petita mostra de vegetació de riberaconformada per àlbers (Populus alba). I ambun esponerós pi pinyer (Pinus pinea), hiabunda també la ginesta (Spartium jun-ceum) i els magraners (Punica granatum). Ai-gües avall d’aquest punt, però en lesproximitats, també podem observar algunpeu d’alzina (Quercus ilex), al marge esque-rre del barranc.
Tram 3. Camí i barranc del BurgarDeixem el curs de la riera de la Quadra i aga-fem el camí del Burgar a mà esquerra, icreuem la variant per sota.
A banda i banda del camí podem observarcamps de conreu i petites casetes de camp imasos, molts dels quals no son visibles desdel camí, fins que arriben a una zona de par-cel·lacions urbanes.
Al llarg del recorregut pel camí del Burgar,podem trobar les característiques franges gro-ges i blanques que ens indiquen que ens tro-bem en un PR o sender de Petit Recorregut.Pocs metres després de la zona de parcel·la-cions urbanes, trobem la confluència del camídel Burgar amb el barranc del Burgar. Aquestpunt destaca pel seu interès, una mostra devegetació natural formada per diverses alzi-nes, xops i oms.
Per seguir l’itinerari, hem d’agafar el barrancdel Burgar aigües amunt, on trobarem la im-ponent figura del monumental pi del Burgar.El tram del barranc del Burgar que resseguimés un tram curt, entre el camí del Burgar i elcamí d’Aixemoreres.
El llegat històricAntigament, el Burgar era un terme en ell ma-teix, un poble medieval datat ja l’any 1157.No fou fins l’any 1842 que passà a formarpart del terme de Reus. Al Burgar hi havia unapetita esglesiola que es va acabar d’ensorrar
durant la Guerra del Francès. Posteriormentse’n va construir una de nova, beneïda al1828, dedicada a la Mare de Déu de l’Espe-rança, on fins al 1936 es deia missa unesquantes vegades l’any. Aquesta capella encaraes conserva i forma part del Mas de Burgar.
Per arribar a la porta principal del Mas del Bur-gar s’ha de seguir recte pel camí del Burgarfins prop de la confluència amb el Camí dela Selva.
Per veure la seva façana es pot passar pel camíque voreja el mas per l’esquerra i que surt alcamí de les Aixemoreres. Per seguir l’itineraripodeu girar a mà esquerra pel camí de les Ai-xemoreres o bé tornar enrere fins al barrancdel Burgar.
www.reus.cat
l’informatiu d’AlmostertErritori i MEDi AMBiEnt
19
� Mas del Burgar.
És l’empresa pública del Departament deSalut de la Generalitat de Catalunya qui técom a objectiu garantir l’abastiment i el bonús de la sang i els teixits a Catalunya, i és elcentre de referència en immunologia diag-nòstica i de desenvolupament de teràpiesavançades.
Processos i línies d’investigació1. Hemodonació i transfusióGarantir la qualitat de la donació i la trans-fusió de sang, assumint la hemovigilànciaen tota Catalunya.
• Promocionar la donació als centresfixos i unitats mòbils. • Validar les donacions fent anàlisis perassegurar la qualitat dels productessanguinis.
2. Immunobiologí i diagnòstic mol·lecu-larEl laboratori de referència per a les aplica-cions diagnòstiques dels hospitals i l’aten-ció primària. (Histocompatibilitats,Al·lèrgies, Immunoquímica, Immunohema-tologia, Diagnòstic de coagulopaties con-gènites, Seguiment imunobiológic de lespersones trasplantades).
3. Teixits i teràpia cel·lularObtenció, processament, conservació, con-trol de qualitat i distribució de teixits hu-mans per a ús clínic (Banc d’ulls, Bancd’ossos, Banc de pell, Immunohematolo-gia, Programa de cordó umbilical i FactoriaCel·lular Josep Carreras.
www.bancsang.net
41,0040,5040,0039,5039,0038,5038,0037,5037,0036,50
2010 2009 2008 2007 2006 2005
38,8639,33
40,53
39,20
38,68
37,97
Índex Donacions
Donacions de sang a Almosterinformació corporativa del Banc de sang i teixits
ANYS NUM. DONACIONS NUM. HABITANTS ÍNDEX DONACIONS
60,00
50,00
40,00
30,00
20,00
10,00
0,00BARCELONA GIRONA TARRAGONA LLEIDA TOTAL
Índex Donacions
35,77 36,75
50,22 50,01
40,4738,02
53,18 53,91
38,86 39,33
Índex Donació 2010Índex Donació 2019
BARCELONAGIRONATARRAGONALLEIDATOTAL
PROVÍNCIA
5.511.147753.046808.420439.768
7.512.381
POBL. 2010
197.14337.81632.71723.386291.898
DO. 2010
35,7750,2240,4753,1838,86
ÍN. DO. 2010
5.487.935747.782803.301436.402
7.475.420
POBL. 2009
201.71537.39530.54523.527293.995
DO. 2009
36,7550,0138,0253,9139,33
ÍN. DO. 2009
-2,68%0,42%6,43%-1,36%-1,20%
VAR. 09/10
201020092008200720062005
291.898293.995298.443282.661275.942265.611
7.512.3817.475.4207.364.0787.210.5087.134.6976.995.206
38,8639,3340,5339,2038,6837,97
l’informatiu d’AlmostersAlut
20
Dr. Enric Contreras i col·laboradors
Durant el 2010 la província de Tarragona vaser una de les més participatives en la cam-panya de donació amb 32.717 donats, quesuposa un increment de donacions respecteal 2009 del 6,43 % mentre que la mitjanade Catalunya va tenir un descens del 1,2 %.
Al Baix Camp l’increment va ser del 8,26 %i Almoster va fer una aportació importantamb un increment de donants al 2010 res-pecte al 2009 del 23,08 % gràcies a lacoincidència de la campanya de donacióamb la festa de l’oli.
Dr. Enric Contreras i col·laboradors
Donacions (%) 2010
59%
8%
7%
15%
7%3%
1%PirineuBarcelonaCamp de TarragonaCatalunya CentralGironaLleidaTerres de l'Ebre
MUNICIPI PO. 2010 DO. 2010 ÍN. DO. 2010 POBL. 2009 DO. 2009 ÍN. DO. 2009 VAR. 09/10
L’ALBIOLALFORJAALMOSTERLES BORGES DEL CAMPCAMBRILSCASTELLVELL DEL CAMPMONTBRIÓPRADESREUSRIUDOMSSELVA DEL CAMP
4181.8971.3842.14132.4222.7572.298655
106.6226.4735.477
1411559160
1.136738250
3.708216400
33,3960,6242,6374,7335,0530,1135,6876,3434,7833,3773,03
4051.8511.3572.11531.7202.6862.219676
107.1186.4365.376
2012347177
1.148729068
2.995255639
49,3866,4534,6483,6936,1926,8140,56100,5927,3139,62118,86
-32,18-8,7723,08-10,70-3,1912,31-12,02-24,1127,36-15,78-38,56
PROVÍNCIA POBL. 2010 DO. 2010 ÍN. DO. 2010 POBL. 2009 DO. 2009 ÍN. DO. 2009 VAR. 09/10
PIRINEUBARCELONATARRAGONACAT. CENTRALGIRONALLEIDAT. DE L'EBRETOTAL
76.6625.012.961616.852512.086738.352363.900191.568
7.512.381
2.697172.46823.02821.38942.20119.9499.330
291.898
35,1834,437,3341,7757,1654,8248.7038,86
76.8284.992.193612.441509.670732.918360.510190.870
7.475.420
2.705177.99521.74120.74341.31620.2688.414
293.995
35,2135,6535,540,756,3756,2244,0839,33
-0,08%-3,51%5,16%2,63%1,39%-2,49%10,48%-1,20%
l’informatiu d’AlmostersAlut
21
informe 2010.Donacions de sang a Almoster
COMARCA PO. 2010 DO. 2010 ÍN. DO. 2010 POBL. 2009 DO. 2009 ÍN. DO. 2009 VAR. 09/10
ALT CAMPBAIX CAMPBAIX EBREC. DE BARBERÀMONTSIÀPRIORATRIBERA D’EBRETARRAGONÈSTERRA ALTA
45.326190.44082.22221.43772.33310.14524.082249.71812.931
1.9767.5093.6081.1662.715303
1.55110.6361.173
43,6039,4343,8854,3937,5329,8764,4041,5090,71
45.001189.22681.72421.50272.18910.02424.004247.82712.943
2.2996.8693.2001.1462.311234
1.6009.7921.090
51,0936,3039,1653,3032,0123,3466,6639,5184,22
-14,67%8,62%12,07%2,05%17,25%27,94%-3,38%5,03%7,71%
INDEX DE DONACIÓ PER MUNICIPIS DEL BAIX CAMP
ÍNDEX DE DONACIONS PER COMARQUES DEL CAMP DE TARRAGONA
El dos refugis públics estaven localitzatsun a la plaça de la bomba i l’altre, a labanda dreta de la riera d’Almoster,entre el cementiri i el creuament ambla carretera de la Selva. Cadascun d’ellsamb una cabuda aproximada de 100persones
Durant la Guerra Civil espanyola la poblaciód’Almoster es va incrementar en un 50%,d’un poble amb aproximadament 300 vila-tans i es va passar a un total aproximat de440 persones.
Tot aquest increment era a causa de, pràcti-cament en la seva totalitat, la gent de Reusque davant dels bombardejos a la ciutat esvan traslladar a Almoster, comprant, lloganto entrant en cases de parents disponibles alpoble. No va quedar un espai, un llit o unsofà lliure sense ocupar durant tot el tempsque va durar el setge a la ciutat de Reus.
El moviment de població a Almoster anavad’acompanyat de la sensació d’inseguretat ipor per la guerra i els bombardejos de l’avia-ció sobre la població. Aquest temor es va en-comanar al vilatans d’Almoster. No només perles histories que es podien contar per la gentque arribava, sinó perquè l’ona expansiva deles bombes a Reus feien tremolar el terra i re-trunyir els vidres de les cases d’Almoster.
En realitat, a Almoster van caure molt poquesbombes i d’aquelles que van caure pràctica-ment no en va esclatar cap. Malgrat que des-prés de la Guerra van venir al poble artificiersde l’exèrcit a desactivar les bombes trobades,era freqüent replegar capaços de bombes pe-tites sense esclatar de la zona del Mas deLimbau i del Mas de Barrá.
Tot plegat va generar que els vilatans d’Al-moster i els vinguts de Reus es plantegessinla necessitat de fer uns refugis per si esdonés la situació de bombardejos al poble.
Durant els any de la Guerra Civil es van cons-truir dos refugis públics, però disseminats enels trossos i en els baixos de les cases se’nvan fer molts altres. Al nucli, Joan Barberà en
testimoni dels refugis antiaerisd’Almoster
l’informatiu d’AlmosterrEcorDAnt El PAssAt
22
� Joan Barberà Sugrañes.
recorda com a mínim 7 o 8, que s’ocupavenno només pels components de la casa, sinóper altres veïns i/o coneguts.
El dos refugis públics estaven localitzats un ala plaça de la bomba, i l’altre, a la banda dretade la riera d’Almoster, entre el cementiri i elcreuament amb la carretera de la Selva. Cadas-cun d’ells tenia una cabuda aproximada de100 persones. La gent arribava de tots els ra-cons del poble, fins i tot alguns d’ells amb ca-dires per si l’espera era llarga. Tots dos refugisestaven cavats sota terra sense cap mena dereforç amb pedra o totxanes perquè estavenfets en terreny argilós. Tenien una amplada de2 metres i una alçada de 2 metres més.
Acabada la Guerra, el refugi de la plaça dela bomba es va tapar a causa a que es va ferl’arranjament de la plaça, i els abeuradorsdels animals es van transformar en la font ac-tual. Però els altres refugis particulars alstrossos o a la riera d’Almoster es van conver-tir en lloc de joc per a la canalla (amb algunensurt per l’enfonsament del sostre) iaquesta canalla, que ara tenen 40-50 anys,van posar noms a aquests forats escavats ala terra: Refugi de les habitacions quadrades,refugi del niu d l’àguila o el refugi del truc.
Aquest testimoni és de Joan Barberà Sugrañesa quí li va tocar viure aquells anys tan durs, alsquals volem fer aquest petit recordatori.
Joan Barberá Sugrañes
l’informatiu d’AlmosterrEcorDAnt El PAssAt
23
� Vals de l’Ajuntament d’Almoster.
� Recreació virtual de l’entrada del refugi antiaeri.
� Imatge dels bombardejos sobre Reus. � Bombardejos a Reus durant la Guerra Civil.
reusdigital.cat
reusdigital.cat
L’oli que s’elabora a la cooperativaAgrícola d’Almoster és DO Siurana,MOSTEROLI. Ens trobem amb l’ac-tual president Josep Canals.
Verifiquem els estatuts i veiem que la Coope-rativa es va constituir l’any 1942. La primerajunta la formaven:
President: Miquel Barberà, secretari: Enric Lle-vat, Josep Maria Jardi, Joaquim Anglès, Celes-tino Barberà, Josep M. Gassull, PedroSugrañes, Enric Altés, Jesús Llevat, Josep An-glès, Félix Llevat, Josep Muntas, Enric Llussà,Josep M. Llevat i Anton Roig.
Qui pot ser soci de la Cooperativa? Tenenalgun avantatge de ser-ho?
Per ser socis cal tenir finques i fer efectiva unaentrada, i l’any següent s’ha de pagar la quotaanual estipulada. La Cooperativa posa a lavenda productes, adobs... a bon preu, per al soci;així com també es destinen uns dies perquè elssocis puguin comprar oli a més bon preu.
En quina data comença la recollida d’oli-ves?
Com que a Reus es fa la Fira de l’oli a mitjan-final de novembre, ens veiem obligats a co-mençar la campanya de l’oliva a primersd’aquest mes, fet que comporta premsar, ana-litzar, embotellar...
El Canals ens explica tot el procés per a laproducció de l’oli: primer de tot i molt impor-tant, s’han de portar les olives amb bona qua-litat i amb tots els tractaments fitosanitariscorresponents. Tot seguit, els pagesos signenun document de compromís en què s’especi-fica que realment han complimentat la normaestablerta, tal com mana la llei. D’aquesta
manera, amb el control analític que es fa decada lot es valora si es compleix la normativaestablerta; en cas contrari es rebutja el lot,amb la conseqüent denúncia sanitària.
Les olives es netegen de les fulles; després denetes passen per la bàscula i un cop pesades,per gravetat, cauen sobre una cinta transpor-tadora que les porta al dipòsit de les olives. Totseguit el visenfi (espiral) les transporta a larentadora on quatre aspersors s’encarreguende netejar-les per segona vegada. Una vegadanetes, cauen a un dipòsit des d’on es fa la tri-turació i les transforma en pasta.
Aquesta pasta ha de reposar dues hores a unatemperatura determinada; tot seguit s’abo-quen al decantador, aquí separa la remolta del’oli i l’aigua. La remolta pasa al dipòsit de laremolta i l’oli i l’aigua passen a les centrífu-gues.
A les centrífugues (per diferents densitats) esdecanta l’aigua de l’oli. Aquest oli ja surt neti, tot seguit, s’emmagatzema al cup, on des-prés de l’anàlisi pertinent es passa per la fil-tradora i ja el tenim a punt per envasar. Abansde passar-lo per la filtradora, també n’enva-
cooperativa Agrícola d’AlmosterEl valor afegit dels productes de la terra
l’informatiu d’AlmosterEconoMiA En MinÚsculEs
24
sem sense filtrar i l’anomenem: ‘l’oli del raig’que també té molta acceptació, encara quefaci solatge, a causa de l’elevat gust afruitat itenint en compte que és el primer oli de latemporada.
Què se’n fa de la remolta?La remolta es ven a una empresa d’extracciód’olis de pinyola d’oliva i granet de raïm i enfa oli ‘d’orujo’.
Denominació d’origen. Quins pobles for-men part de la nostra denominació Siu-rana?El Baix Camp, l’Alt Camp, Palma d’Ebre, Ull-demolins, la Bisbal de Falset, Cabacés, les Vi-lelles, La Serra d’Almos...
El Canals ens comenta que no es poden bar-rejar olives de vàries classes, ja que noméspoden ser arbequines.
Quina quantitat d’oli obteniu?Segons els anys, al 2009, uns 80.000 litres il’any passat, uns 50.000 litres.
I el preu, qui el marca?Es fa una reunió a la ‘Unió de Cooperatives’ iallà es marca el preu. Tot i així, hi ha llocs onel venen més car.
A la Cooperativa d’Almoster, quanta gentempleada o col·laboradora teniu?Al temps de la collita, que dura al voltant d’unmes i mig, tenim 5 empleats, i després, 2.Hem de destacar que la Junta, a més d’enca-rregar-se de l’organització, també forma partde la mà d’obra.
La Festa de l’Oli.Aquest any hem celebrat la 30a Festa de l’Oli,que organitza la Cooperativa amb la col·labo-ració de l’Ajuntament, Caixa Tarragona, la Di-putació i l’extraordinària participació de lesdones del poble, que són al voltant de 30, querealment fan una molt bona feina.
A qui veneu els excedents d’oli?Tenim clients de Barcelona, Tarragona, Reus,Madrid, Bilbao, Riudoms... i, a particulars irestaurants d’Itàlia.
De l’oli, passem ara a la collita de l’ave-llana...Les passem per una màquina per netejar-les idesprés les portem a la ‘Unió de Cooperativesa Vilallonga’.
Bé, ja no ens queda res més a comentar, el quesí estem d’acord amb el Canals és que: l’olid’Almoster és el millor oli del món.
Paquita Pàmies
l’informatiu d’AlmosterEconoMiA En MinÚsculEs
25
El passat dia 15 de maig es van celebrar elsprimers Jocs Florals d’Almoster amb una granparticipació, tant d’autors com de públic queva donar suport a l’acte.
Primer premi, Viola d’OrUn raig de llum, autora: Emma Regada
Primer premi, Englantina d’OrLa llavor, autor: Xavier Saladrigas
Primer premi, Flor Natural d’OrAmor petit, autor: Ismael Royo
Primer premi d’assaig, Gabriel FerraterAlmoster, passat i futur, autora: AntonietaPrats, passejant pel poble i el seu entorn d’a-bans i d’ara amb una gran professionalitat.
El jurat:• el Sr. Xavier Guarque• el Sr. Jordi Jara• la Sra. Francina Baldris• el Sr. Àngel Xifré
A tots ells els agraïm la seva col·laboració en-vers aquesta primera edició del Jocs, i espe-rem poder comptar amb ells el proper any.Cal dir que varen tenir molta feina per portara terme la valoració justa, ja que tots el poe-mes eren de molta qualitat. A tots, moltesgràcies.
Al presentador-moderador d’aquest certa-men, Sr. Ferran Calabuig, sempre atent a lacerimònia i amb professionalitat, moltes grà-cies.
Els rapsodes:• Sra. Isabel Fornos• Sr. Jordi Jara• Sra. Francina Baldris, que ens va delectar re-citant casascuna de les obres premiades demanera magistral.• Sr. Francesc Fort, que va recitar l’antic poema“Salm del servent de Jahvé” Viola d’Or i Ar-gent als Jocs Florals de la llengua catalana ce-lebrats a Ginebra el 1972, amb aplom isensibilitat.
Els primers Jocs Florals organitzats, amb totala il·lusió, tant per part de l’Ajuntament comper l’Associació de Dones Sta. Ágata van aca-bar de manera digne amb uns cants catalansamb les veus esplendoroses de la Coral Mes-tral de Reus. Sota la batuta de la Sra. Núria
Jocs Florals d’Almosterl’èxit de la 1a edició garanteix la seva continuïtat
l’informatiu d’Almostertots FEM rEVistA
26
� Xavier Saladrigas, Antonieta Prats, Ismael Royo i Xavier Guarque, respectivament
Francino, el gurp ens delectà, amb l’exquisi-tesa de les seves veus, amb cants escollits queens arribaren al cor. Una vegada més, elsdonem les gràcies per haver-nos fet l’honor departicipar.
I com a fi de festa, l’himne d’Almoster, queamb veus angelicals i plenes d’emoció sortiena cantar el nens i nenes de la nostra escolaRamon Sugrañes. Felicitem molt efusivamenta la professora de Música, la Sra. Maria, perfer els assajos diaris en els últims dies. Tambéfelicitem els nens i nenes per la seva actuació.
És la unió de molta gent, és la il·lusió de fercoses junts el que fa posible que un poble esmantingui viu i animat pel futur.
Fins l’any vinent!
Pilar RoigPresidenta de l’Associació de Dones de SantaÀgata
Ja no és cap novetat parlar de la crisi, pot-ser del que hem de parlar és d’una nova si-tuació econòmica i social.
Càritas arxiprestal del Baix Camp, durantaquets anys, ha hagut de donar suport amoltes persones, famílies, dones que hanperdut el seu lloc de treball i s’han vist ambimpossibilitats de fer front a les seves des-peses econòmiques.
Ara s’amplia l’aspecte de la pobresa, elscol·lectius més vulnerables: molta gentgran, els immigrans; però també vénen ademanar gent que fins ara no t’ho hauriespogut imaginar, perquè ells podien defen-sar-se, però de cop i volta perden la feina ies queden en la indigència. Famílies jovesamb nens petits et diuen: ‘jo puc aguantar,però quan els meus fills em diuen que
tenen gana, què els he de dir?’, això t’im-pressiona.
A Càritas Parroquial d’Almoster fem cam-panya de recollida d’aliments, els mesos defebrer, març / octubre i novembre a les bo-tigues del poble, a l’escola i a la Parròquia,per Setmana Santa i Nadal.
Per fer donatius dirigiu-vos a: Mn. Joan Curieses, tlf. 977844060. Francesc Fort, tlf. 977.85.51.19M. Pilar Folch, tlf. 977.85.52.91Paquita Llussà, 977.85.51.41.
Per la roba dirigiu-vos a: M. Rosa Miracle, tlf. 977.85.52.95
Paquita Llussà
càritas Parroquial d’Almoster
27
l’informatiu d’Almostertots FEM rEVistA
28
l’informatiu d’Almostertots FEM rEVistA
UN RAIG DE LLUMPremi Flor Viola d'Or Emma Regada Garbayo
En un dia de plujamires al cel i esperes veure un raig de lIum
Una lIum tan blanca com un mocador de neu
que eixuga les llàgrimes dels que estan perduts.Busques el retorn cap a un camí que vas perdre.
Buscant la IIibertat, buscant aquella pauque només els àngels senten.
Però de sobte s'escampen els núvols,
el vent s'endú les llàgrimes i el sol seca els cabells.
És aleshores,quan la humanitatrecupera els somnis perduts, l' esperança i la fe.
És aleshores, quan descobrimque sempre hi haurà un raig de lIum, allà, en el cel.
LA LLAVORPremi Englantina d'Or Xavier Saladrigas
Et dic el nom - jardí - i se m'obre un paradís de sentits que no abarco en la meva mesurapres de les teves aromes voluptuoses que emsaturen i versifiquen els records estesos en uncordill!
T'evoco els verds i els ocres que m'ofereixesi la terra humida i I'ombra de I'estiu incan-descent arbrat de rialles penjades a les bran-ques i rosers impúdics retallats en la sevaúnica bellesa.
Les nits troben sense voler la seva justificació robant al dia els colors, les olors i l'amor men-tre impregnen cada cop els racons d'incertesa.L’èxtasi de vida que alhora regales i prens es tremuda en mite de l'home ja fet com unsomni, en dir el teu nom, xopat d'infantesa.
Si tot el jardí se't fa or,Se't fa pàtria, se't fa casa,Com podries desdir-te'n mai Sense trair l’essència del que dius Del que fas, del que sents?
Camins de traçar sense itinerari previst Racons de llegir, d'estimar, de berenar, Aromes de jasmí, de rosers estilitzats; I'heura.
Llum i ombres per instants d'alba, de solstici,d'horabaixa. Rauxes de brises al sol, absèn-cia d'ell, absències d'elles. Estels que acos-ten el cel, gairebé a tocar. Calidoscopi irisatde colors en constant metamorfosi. Esta-cions com postals efímeres on viatjar.Aquesta terra, com un quadre antic, Em fade marc del que he estat i sóc.
Si, com un jardí també les terres que parlenles meves mateixes paraules, són casa i són pàtriai són jo mateix substanciat en les arrels i en cada poble,com podria desdir-me'n sense trair-me?
AMOR PETITPremi Flor Natural D’or Ismael M. Royo Sieto
Què hi tens a la careta, Amor petit,que duus la lluïssor de l’alegria,i una rialleta d'harmoniaque em deix immarcescible I'esperit?
Què hi tens a la mirada, infantó,que hi veus molt més enllà que la gent gran
i em dóna la impressió, per un instant,que no ets tu si nó jo el qui és minyó?
Què vols amb les manetes aixecadesparlant-me el teu llenguatge indefinit?què és el que em vols dir, Amor petit,amb les teves manetes anacarades.
Què t'has donat un cop? Què t'has fet mal?,o és que un nen t'ha pres una joguina?;jo et beso aquesta llagrimeta finaque té més gust de sucre que de sal.
Content d'haver rebut el meu suportet veig marxar feliç i enjogassat,amb un caminar d'home escurçatque no em puc creure que en tinguis ja elport.
Com un pomell de ríinxols escampatsdamunt de la petita coixinera,per fi en el bressol t'has adormit.
Jo et miro i no em canso de mirar-te,i mentre t'acarono la galteta
obres premiades dels Jocs Florals d’Almoster
conill al romer Fina llussà
ingredients:
• 1 conill• 3 alls• Pebre negre• 1 got d’oli
• Sal• 1 branca de romer fresc• Farina• Vi blanc
Preparació:Es posa el conill fet a trossos en una safata de forn.
Enceneu el forn per la part de dalt i baix a 200 graus durant 20minuts.
Tritureu els tres alls, una mica de pebre negre, salt al gust, labranca de romer i un got d’oli.
Amb un pinzell suqueu la salsa que heu triturat i poseu-la perdamunt dels trossos de conill.
Introduïu la safata del conill al forn i la deixeu-la uns 30-35 mi-nuts.
Un cop passat aquest temps gireu els talls de conill i torneu-hoa posar al forn uns 30 minuts més.
En un cassó a banda, poseu la salsa que us ha sobrat i escal-feu-la junt amb un got de vi blanc, el suc que ha deixat anar elconill mentre es feia al forn i una cullerada de farina fins quees faci espès.
Tireu-ho tot per damunt del conill un cop fora del foc.
cuixes de pollastre amb pinya rosa Jardí
ingredients:• Cuixetes de pollastre(una o dues per persona)
• Pinya en almívar (una rodanxa per persona)
• 1 cullerada de farina de moresc
• 1 copa de conyac
• Oli
• Sal
• Pebre
• Sucre
Preparació:Desfeu la farina de blat de moro en un got amb una mica d’al-mívar de la pinya i reserveu-ho.
Agafeu les cuixes, afegiu-hi sal i pebre al gust i fregiu-les en unacassola amb oli d’oliva. Un cop estiguin rosses, regueu-les ambel conyac i flamegeu-les.
Tot seguit, aboqueu-hi l’almívar restant de la llauna (d’un quilo)i ho deixeu coure a foc lent.
Afegiu a la cassola la farina de blat de moro que heu desfet ianeu remenant uns cinc minuts més.
Un cop cuites, passeu les cuixetes a una safata per anar al forni damunt de cadascuna posem-hi mitja rodanxa de pinya. Es-polseu amb sucre i poseu-les al forn fins que el sucre es cremi.La resta de rodanxes de pinya es poden tallar a quadrets i afe-gir-les a la safata que conté les cuixes.
Només queda portar-ho a taula i bon profit!
29
l’informatiu d’AlmosterlA cuinA QuE tornA
Exposició de nines de drap
El 14 de maig passat, durant les festes deSant Isidre, l’Associació de Dones SantaAgata va organitzar una exposició de ninesde drap. La seva creadora, Isabel Marsal,ens va delectar amb un bon assortimentde nines de totes les mides i maneres: cas-tanyeres, personatges de contes…
Segons va comentar la Isabel, aquest mónde les nines la té fascinada, i va sorprendregratament tots els presents i visitants del’exposició.
Les entitats anem de calçotada
El passat dia 26 de febrer va tenir lloc per primera vegada al parc de L´Aubareda d´Almosteruna gran calçotada popular organitzada per les entitats del poble (Gent Gran, Dones de Sta.Àgata, Caçadors, Diables, Gegants, Tennis de taula, el Futbol, la Cooperativa i Regidoria deCultura de l'Ajuntament, amb el lema ‘Les Entitats anem de calçotada’. L’acte va tenir unagran participació de tots, tant en l'organització com en l'execució de la festa (recollida dellenya, fer els calçots i la carn la brasa, muntatge de les taules, distribució del parament, etc.),i també el bon saber fer del Lluís, el cuiner dels caçadors, que com és habitual en ell, aquestavegada ens va sorprendre amb una bona salsa per als calçots. També de la Maria Dolors, dela Gent Gran, que va fer la seva aportació particular amb una salsa al gust dels jubilats.
Cal remarcar, com no, la col·laboració d'establiments com el Rebots, el Bon Pollastre, la Pantanai el Forn Vilaburrí que van posar a la venda els tiquets per a l'acte a preu popular, gràcies alsseus descomptes especials sobre els productes subministrats.
És el nostre desig que aquest acte lúdic passi a ser, en el futur, un més dels que habitualmentes realitzen al nostre poble.
Concurs d’arrossosEl passat 10 de juliol a la Parada de l’Envelat es va celebrar el popular concurs d’arrossosamb gran èxit de participació per part de les entitats i de les colles d’Almoster. El jurat va de-terminar que el millor arròs va ser el del Josep Llevat de la Gent Gran.Almostrek 2011
l’informatiu d’AlmosternotÍciEs BrEus
30
Una representació de l’Escola Ramon Sugrañes d’Almoster assisteix al primerfòrum de la XESC a Tarragona
La Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ha celebrat el seu Primer Fòrum a Ta-rragona (8 d’abril de 2011), al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili.
El nostre centre, com a Escola Verda, va ser representat pels mestres: Verònica Grau i MiquelÀngel Molina i pels alumnes: Helena Gassull i Marc Piñol. Tots ells van participar en diversesconferències, treballs en grups i van contribuir amb la campanya de recollida selectiva de laciutat de Tarragona.
La valoració és molt positiva perquè es van poder intercanviar experiències per tal de millorartant el medi ambient de les escoles com el del seu entorn.
Caminada Riu Glorieta - Grau delMalpàs
Els alumnes de l’Escola RamOn Sugrañesd’Almoster han participat en el V premiSAMBORI, que organitza ÒMNIUM CUL-TURAL per promoure l’ús literari del catalàa les escoles del Principat, la Franja i la Ca-talunya del Nord. D’entre els 4500 partici-pants de la demarcació de Tarragona, laMeritxell Morant Segura, de 4t de CicleMitjà, ha quedat 3a de la seva categoriaamb el conte ‘La Laura i el gerro misteriós’i el Xavier Casanovas Fontboté, de 6è deCicle Superior, ha aconseguit el primerpremi amb el relat ‘Videojocs’. Ambdósalumnes passen a la fase nacional que escelebrarà a Barcelona durant el mes d’a-bril
Sopar de Sant Isidre
El 14 de maig es va celebrar el sopar de Sant Isidre amb un reconeixement a l’esport al pobleamb la II Nit de l’Esport.
l’informatiu d’AlmosternotÍciEs BrEus
31
