L’Illa dels In

vents

L’Illa dels In

vents

Pedro Pablo SacristánPedro Pablo Sacristán

La primera vegada que en Luca va sentir parlar de l’Illa dels Invents Illa dels Invents encara era un nin molt petit, però les meravelles que escoltà li resultaren tan increïbles que van quedar marcades per sempre en la seva memòria.

Així que, des de que era un nin, no va deixar de cercar i investigar qualsevol pista que el pogués dur a aquell lloc tan fantàstic.

Va llegir centenars de llibres d’aventures, d’història, de física i química, i, fins i tot, música.

Agafant un poc d’aquí i una altra mica d’allà,

arribà a tenir una idea bastant encertada de l’Illa dels InventsIlla dels Invents.

Era una lloc secret on es reunien grans savis del món per aprendre i inventar junts, i el seu accés estava

completament restringit!

Per a poder pertànyer al Club Selecte, era necessari haver realitzat algun gran invent per a la humanitat.

Era llavors quan es podia rebre una invitació única i especial amb instruccions per arribar a l’illa.

En poc temps va conèixer altres joves, brillants inventors també, a qui els contà els secrets i meravelles de l’Illa dels InventsIlla dels Invents.

Luca va passar els seus anys de joventut estudiant i inventant per igual. Cada nova idea la convertia en un invent.

També ells somiaven amb rebre “la carta” (com ells anomenaven la invitació).

Amb el pas del temps, la decepció per no rebre-la va donar pas a una col·laboració i ajuda encara majors, i els seus interessants invents individuals es van convertir en increïbles màquines i aparells pensats entre tots.

Reunits a casa d'en Luca, que acabà convertint-se en un gran magatzem d’aparells i màquines, les seves invencions començaren a ser conegudes per tot el món, arribant a millorar tots els àmbits de la vida. Tot i així, no van rebre tan sols una invitació per unir-se al Club.

No es van desanimar. Continuaren aprenent i inventant cada dia, i per aconseguir més i millors idees, acudien als joves de més talent, ampliant el grup cada vegada més gran.

Un dia, moltíssim de temps després, Luca, ja ancià, parlava amb un jove molt brillant a qui havia escrit per intentar que s’unís a ells. Li contà el gran secret de l’Illa dels Invents, i de com estava segur que algun dia rebrien La Carta. Però llavors el jove inventor el va interrompre sorprès:- Com?! Però no es aquesta la vertadera Illa dels Invents? No era la seva Carta la vertadera invitació?

I ancià com era, Luca mirà al seu voltant i s’adonà que el seu somni s’havia fet veritat en la seva pròpia casa, i que no existia cap altra millor Illa dels Invents que aquella que ell mateix havia creat amb els seus amics.

Es va sentir feliç en veure que sempre havia estat a l’illa, i que la seva vida d’invents i estudis havia estat vertaderament feliç.

FIFI

Autor del conte: Pedro Pablo Sacristán

Extret de:

http://cuentosparadormir.com/infantiles/cuento/la-isla-de-los-inventos