l’illa dels 5 fars. capacitat d’una persona de viure la manera en que se sent una altra....
TRANSCRIPT
L’illa dels 5 Fars
Capacitat d’una persona de viure la manera en que se sent una altra.
EMPATIA….
Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb un individu o grup d’individus amb el qual hom es relaciona.
COMUNICACIÓ….
Acció i procés de transmetre un missatge, amb establiment d’una relació i una interacció socials.
<<El Far Favàritx dóna un gran missatge. Un missatge valuós, prou rellevant per destorbar la màgia de la nit>>.
Recerca d’un únic missatge com a base del contingut de la comunicació.
Repetició reiterada del missatge amb paraules i matisos diferents.
Els grans missatges no perden mai el seu valor.
El missatge ha de ser escollit pensant en els que l’han d’escoltar…
Pensem en els altres.
En el món de la Música passa exactament el mateix
Les cançons emeten un únic missatge, amor, amistat, odi, desengany...
Cada cançó té el seu únic tema
<< Far Artrutx... La distància més curta entre un home i la veritat és un conte.>> Anthony de Mello.
El missatge ha de captar l’atenció de l’oient per sobre de la resta de continguts.
Les persones ens sentim atretes per les històries dels altres. Ens interessen les coses que han passat de veritat...
La manera més sorprenent d’explicar un missatge és utilitzant la metàfora.
Com?: - Tria d’un missatge impactant.
- Ocupant una posició estratègica dins del comunicat.
- Donant-li vida; envoltant el missatge en una història que li
doni protagonisme i veracitat.
Si esbrino què és el que l’interessa al meu públic... Trobaré la forma en exposar el meu missatge de manera que sigui interessant per als oients... Ho trobaré pensant en el públic.
Quan cantes o toques un tema trist que expressa la teva experiència transmet una tristesa més intensa, i provoca més emoció en els altres.
Quan expliques un acudit en primera persona incrementa les garanties de riures dels qui escolten.
<< Far De Punta Nati... No és el teu propi llenguatge el que mana, sinó aquell que et permeti apropar-te més a la gent..>>
Llenguatge: Hem de saber quin llenguatge utilitzen els que ens escolten, per saber que ens expliquem amb claredat i que s’entenen les nostres explicacions.
Els continguts perden la seva raó de ser, si les formes no són les adequades... Qui ens escolta té els seus propis codis... Utilitzem-los!
Expressió Corporal: Existeix la comunicació verbal, i la no verbal... Els nostres moviments també comuniquen, les nostres mans, la nostra postura, la nostra expressió a la cara, els nostres ulls... No només parlen les paraules... Els que ens escolten també ens miren en una comunicació presencial.
Un músic, un artista és conscient de que la seva expressió no es limita només a la veu, o a l’instrument, si no que els seus moviments, són un complement bàsic per a la música.
El missatge que compta és el que es rep, i no pas el que s’emet. Torna a ser el públic el que ens marca el ritme de la nostra exposició. Pensem en ell...
<< Far De Cavalleria... Comuniquem el que sentim, res més que el que sentim. I el que sentim... No es pot amagar. No canviïs la veu, canvia el que sents.>>.
To: No només el tipus de paraules escollides són importants... El to en el que es desenvolupa la nostra presentació o comunicació marca el ritme d’atenció del nostre públic. Un to de veu fluix, uníson, monòton, sense canvis... Provoca la distracció del que escolta.
Reacció: Hem de saber mirar als ulls del que ens escolta, i entendre la seva expressió. És evident l’actitud de les persones que han perdut l’interès pel que un està dient... La distracció dels oients ens dóna informació de com continuar la comunicació.
El llenguatge, els gestos, la mirada, la veu... Tot es basa en els nostres sentiments, en el que volem transmetre... Si nosaltres estem entusiasmats, transmetem entusiasme... És tant senzill com el contagi entre les persones.
El Blues, el Flamenc, el Funkie, el Soul, l’Òpera... Els estils de música més expressius en general basen la seva expressió, no només en les lletres, sinó en el to de la veu.
<< Far De L’Illa de L’Aire... És la teva convicció el que convenç, no pas cap esforç que puguis fer per convèncer>>. Donar informació no és intentar que la gent
prengui la decisió que tu vols que prengui.
L’obligatorietat, la imposició, l’amenaça... per naturalesa provoquen rebuig en les persones. Som éssers que volem ser lliures, i tenir l’oportunitat de prendre les nostres pròpies decisions sobre la nostra persona.
La captació d’atenció en el públic i la convicció del mateix es genera a través de la seguretat en nosaltres mateixos, i en la creença en els nostres arguments. Podem obrir noves portes i convidar als que ens escolten a travessar-les, però quan convides, has d’estar preparat a assumir i acceptar una negativa.
Hem de saber respectar les decisions i opinions dels altres a través de la comprensió de les seves posicions i situacions personals sense judicis...
La música... Com tot, no pot entrar per obligació, s’ha de deixar la porta oberta, i que entri sola...
L’Empatia
CONCLUSIÓ
La base per aconseguir una comunicació bilateral entre emissor i receptor és
El nostre missatge durant tota la nostra presentació ha estat un molt concret.
Moltes Gràcies per la
vostra Atenció.
NTAE Grup M5
Paula García
Marcos Alcaraz
Mònica Gonzàlez
15 de Novembre 2007
