l'horticultura ecològica a mallorca

Autor:Miquel Serra Sansó

Fotografi es:Arxiu del CBPAE

Col·laborador:Jaume Ramon Nadal

L’horticulturaecològicaa Mallorca

Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica

ÍNDEX

Presentació 7

Introducció 9

1. Cultiu de la tomàtiga 201.1. Exigències en el clima i el sòl 201.2. Tècniques de plantació 211.3. Associacions 241.4. Plagues i malalties 251.5. Planter 261.6. Cultiu de tomàtiga de ramellet a la seca 27

1.6.1. Conservació de la tomàtiga de ramellet 29

2. Cultiu de la patata 302.1. Exigències en el clima i el sòl 302.2. Tècniques de plantació 312.3. Plagues i malalties 332.4. Associacions 342.5. Recol·lecció 342.6. Conservació i preparació de les patates 34

3. Cultiu de la lletuga 363.1. Exigències en el clima i el sòl 363.2. Tècniques de plantació 373.3. Plagues i malalties 40

4. Cultiu de la pastanaga 414.1. Exigències en el clima i el sòl 414.2. Control de la vegetació adventícia 424.3. Tècniques de plantació 444.4. Plagues, associacions i rotacions 44

5. Cultiu del pebre 455.1. Exigències en el clima i el sòl 455.2. Tècniques de plantació 455.3. Associacions, plagues i malalties 485.4. Material vegetal. Varietats 49

6. Cultiu de l’albergínia 516.1. Exigències en el clima i el sòl 516.2. Tècniques de plantació i poda 526.3. Plagues i malalties. Associacions 53

3

EDITA:Conselleria d’Agricultura i Pesca

IMPRIMEIX: Gràfi ques Rubines

Dipòsit Legal: PM 1937-2007

ISBN: 978-84-690-6761-1

7. Cultiu de la ceba 547.1. Exigències en el clima i el sòl 547.2. Tècniques de plantació 557.3. Recol·lecció i conservació 577.4. Producció de grells 587.5. Cultiu de porros 58

8. Cultiu de l’all 598.1. Exigències en el clima i el sòl 598.2. Sembra i manteniment del cultiu 598.3. Recol·lecció 628.4. Altres aprofi taments 628.5. Rotacions i sanitat vegetal 62

9. Cultiu del moniato 639.1. Exigències en el clima i el sòl 639.2. Tècniques de plantació 639.3. Planter. Varietats 65

10. Cultiu de la mongeta 6710.1. Exigències en clima i el sòl 6710.2. Preparació de la terra. Sembra i manteniment 6810.3. Material vegetal 7110.4. Plagues i malalties 7210.5. Associacions 72

11. Cultiu de la col 7311.1. Exigències en el clima i el sòl 7311.2. Tècniques de plantació 7411.3. Material vegetal 7511.4. Associacions 7611.5. Control de plagues 76

12. Cultiu de la síndria 7712.1. Exigències en el clima i el sòl 7712.2. Tècniques de plantació 7712.3. Malalties 7812.4. Collita 7912.5. Rotació i associacions 7912.6. Varietats 79

13. Cultiu del meló 8013.1. Exigències en el clima i el sòl 8013.2. Adob 8113.3. Plantació i manteniment 8113.4. Recol·lecció 8313.5. Cultiu del meló a la seca 8313.5. Varietats autòctones 84

4

14. Cultiu de la taperera 8714.1. Exigències en el clima i el sòl 8714.2. Reproducció i plantació 8814.3. Manteniment 9014.4. Poda 9014.5. Plagues i malalties 9014.6. Recol·lecció 9114.7. Diferents aprofi taments 9214.8. Varietats 9314.9. Situació actual de la taperera 93

15. Cultiu del cacauet 9515.1. Preparació del terreny i sembra 9515.2. Reg i manteniment 9515.3. Recol·lecció i conservació 9615.4. Control de plagues 9615.5. Situació actual 97

16. Cultiu del ciuró 9816.1. Exigències en sòl 9816.2. Preparació del sòl i sembra 9816.3. Recol·lecció 10016.4. Rotacions 100

17. Cultiu de la ruca 10117.1. Sembra i aprofi tament 10117.2. Plagues 102

18. Cultiu d’alfabeguera 103

Bibliografi a 104

Annexos 107

5

PRESENTACIÓ

L’agricultura ecològica és una realitat a les nostres Illes des de fa una sèrie d’anys. L’any 2006 el nombre d’inscrits en el Consell Balear de Producció Agrària Ecològica (CBPAE) va assolir la xifra de 428 operadors i 18.840,6 hectàrees per al conjunt de les Illes Balears. En percentatge de superfície de conreu, les Balears se situen dins les primeres comunitats espanyoles.

Present al camp i al comerç de cada vegada més, el producte eco-lògic ja ocupa un espai a tots els àmbits de producció i consum. Així i tot, és necessari seguir fent feina per arribar a tothom.

Atès que estam parlant d’un model agrícola bastant recent, encara que té com a mirall l’agricultura del passat, és necessari insistir que que-da molta feina per endavant: millorar l’accés del consumidor al produc-te ecològic, agilitzar els canals de distribució, fomentar fi res i trobades, i continuar la formació tècnica dels pagesos.

D’acord amb aquesta línia, i en coordinació amb el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica, la Conselleria d’Agricultura i Pesca ha preparat el llibre L’horticultura ecològica a Mallorca. Vol ser una guia, tant per als pagesos professionals com per als hortolans de caire do-mèstic, en què, espècie per espècie, es descriguin les tècniques de cultiu, les labors del sòl, el control de plagues i malalties, etc. apropant els dos extrems de la producció agrícola: pagès i consumidor.

Aquests consells els poden seguir de forma completa o bé puntual-ment practicants tant de l’agricultura ecològica com de la convencional. És el mateix, perquè al fi nal el que ens ha d’interessar és anar cap a una feina que respecti el medi i ofereixi un producte sa i de qualitat.

Conselleria d’Agricultura i Pesca

PRESENTACIÓ

7

INTRODUCCIÓ

La pràctica de l’horticultura està molt arrelada a totes les terres de Mallorca des de molts anys enrere, i hi comprèn tots els nivells d’especi-alització: del petit hort multidivers i domèstic, fi ns al monocultiu forçat dins hivernacle, passant per l’hort semiextensiu associat a altres cultius. Per tant, es troba present dins tot l’àmbit agrícola insular.

La fi nalitat primera de l’horticultura era abastar de verdura la casa, i molt prest en constituí una font d’ingressos. Com tota la resta de cultius presents a l’illa, cada zona ha esdevingut, per les seves condici-ons climàtiques i edàfi ques, singularment adequada per al treball d’unes espècies. Això ha dotat aquests indrets d’una cultura popular associada que els ha fet únics. Tant és així que, avui mateix, tothom sabria situar sobre un mapa de Mallorca allà on es dediquen a la patata, al pebre de tap de cortí o als melons a la seca.

INTRODUCCIÓ

9

La diversitat de cultiu és un dels pilars bàsics per a la sanitat agrícola

I no obstant això, no ha estat fi ns fa poc que s’ha descuidat el co-neixement del policultiu d’horta, en el qual s’observen diverses tècniques de cultiu, d’aprofi tament de l’aigua, de control de plagues i vegetació es-pontània, etc., així com canviam de comarca o, fi ns i tot, de barriada.

En l’actualitat, l’horticultura professional s’ha especialitzat forta-ment per poder mantenir-se viva al mercat. Es destinen grans superfícies al cultiu d’unes poques espècies d’hortalissa, i això s’anomena mono-cultiu. I es planten varietats millorades amb gran capacitat de resposta a l’addició d’adobs minerals i aigua, que, en ser més sensibles als agents externs, depenen totalment dels tractaments fi tosanitaris.

Les zones tradicionalment dedicades a l’horta, com ara sa Pobla i el pla de Sant Jordi, mantenen la seva vigència, però just conserven mínimes taxes de biodiversitat i una baixa complicitat social. Així mateix, es qües-tionen les repercussions sobre l’entorn natural. En són exemples la conta-minació dels aqüífers subterranis, sobretot amb nitrats, i la contaminació ambiental per la fabricació i l’ús d’adobs i plaguicides de síntesi.

El camp illenc, tant d’hortalissa com de fruits secs o bestiar, es troba en un moment delicat. Les úniques eines de què disposa per en-frontar-se al lliure mercat i a la competència de producte facturat amb mà d’obra barata són les marques de qualitat: denominacions d’origen, indicació geogràfi ca, etc. Una n’és l’agricultura ecològica, ja que respon a un sector de consum que cerca una alimentació sana i una gestió dels recursos naturals que no comprometi les generacions futures.

L’agricultura ecològica

L’agricultura ecològica respecta el medi am-bient, conserva els costums apresos i permet un alt grau d’autosufi ciència per al pagès. Tot cultiu present a Mallorca té la seva represen-tació en gestió ecològica.

Homologada com a tal, la normativa bàsica es recull en el Reglament Europeu (CEE) 2092/91, sobre la producció agrària ecològica i els aliments ecològics.

En el Reglament s’especifi ca l’essència dels models per a la gestió ecològica de qual-sevol cultiu o espècie ramadera i els aspectes tècnics relacionats: maneig del sòl, fertilitza-ció orgànica, ús i conservació de races autòc-tones, maneig i foment de la biodiversitat, i

prevenció i control de plagues i malalties. Allà es poden consultar els an-nexos referents als productes fertilitzants i fi tosanitaris autoritzats.

El seguiment d’aquestes normes permet l’ús del segell Agricultu-ra Ecològica, sempre sota la supervisió de l’organisme tutor; en el nostre cas, el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica.

Les pràctiques agrícoles abusives deprecien l’entorn

L’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

10

INTRODUCCIÓ

11

Horticultura ecològica a Mallorca

L’horticultura ecològica suposa un 0,4% de la superfície total destinada a agricultura ecològica, i un 2,6% de la superfície total dedicada a l’hor-talissa, a Mallorca.

El primer percentatge es deu al fet que la reconversió a ecològic del principal model agrícola illenc és molt més immediata que en qual-sevol altre. El cultiu extensiu de secà, cereal, ametler i garrover, ja com-pleix de per si la majoria de requisits, mentre que l’hortalissa és objecte d’una anàlisi més acurada i lenta.

El segon percentatge refl ecteix la desconfi ança que encara envol-ta el pagès, sobretot en relació amb la quota de mercat i el redisseny de l’explotació.

En realitat, existeix actualment molta més demanda que oferta de verdura ecològica, i aquesta té un preu més solvent que la convencional. Com és lògic, la tendència de preus alts anirà baixant amb la presència de més producte, i l’estandardització de costs mantenint la qualitat serà un dels reptes de futur de l’agricultura ecològica.

Hom s’hi pot dedicar com a agricultor professional o com a activi-tat secundària de la seva principal.

En el primer cas, una vegada superada la despesa econòmica que suposa l’adquisició de maquinària i infraestructures, i el lloguer de terra (qüestions bàsiques per a tot exercici agrícola), el coneixement dels cul-tius i del maneig del sòl són eines sufi cients per no témer cap fracàs. A la nostra illa hi ha unes quantes fi nques que així ens ho demostren. El seu èxit es basa en baixes despeses de producció, diversitat de l’oferta i venda directa al consumidor.

L’agricultura ecològica defen-sa totes les varietats i races autòctones, part fonamental del sistema agrari

L’activitat agrícola a les Balears no supera l’1,8% del PIB (2005)


12

INTRODUCCIÓ

13

A l’hort domèstic, a temps parcial, resulta bastant més senzill. Moltes vegades consisteix, únicament, a saber que no és necessària l’aplicació de plaguicides, si s’empra adob orgànic i es manté una eleva-da biodiversitat.

Puntualitzacions

Quan parlam d’adob orgànic, ens referim sobretot als fems animals, a les dejeccions d’aquests sobre llits vegetals. Per al cultiu ecològic es poden emprar tots els que provenguin de ramaderia ecològica i ramaderia en extensiu; en aquest darrer cas, sota la supervisió de l’òrgan de control.

No es poden emprar els que vénguin de ramaderia intensiva. Quant als procedents d’animals d’oci com cavalls, aviram, etc., també s’han de consultar de forma concreta.

Existeix un mercat d’esmenes minerals fertilitzants autoritzades pel Reglament. S’ha de saber, emperò, que els fems animals són l’adob ideal: aporten els nutrients que necessiten les plantes, milloren l’estruc-tura i fertilitat de la terra, i fomenten la proliferació dels organismes que treballen la terra.

El compostatge és una gestió d’aquests fems per obtenir un producte òptim amb vista al sòl i als cultius. És un procés que es dóna de manera natu-ral, però que el pagès pot millorar seguint uns procediments concrets.

Una branca del moviment ecològic és l’agricultura biodinàmica, que combina l’actitud més racional i natural per treballar la terra. Se ser-veix dels moviments astrals, aspecte que roman viu a foravila, sobretot pel que fa a la lluna. Els que la segueixen s’orienten amb una publicació anual que indica els dies més adequats per a les diverses tasques agríco-les. Allà es parla de planta d’arrel, si la part que s’aprofi ta és subterrània, i de fulla, de fruit i de fl or, seguint el mateix raonament.

S’observa que la lluita contra plagues i malalties no constitueix cap factor decisiu. Tot i que es manifesten els problemes fi tosanitaris comuns de cada cultiu, la majoria de vegades les baixes poblacions no justifi quen cap tractament. El 95% dels problemes sanitaris provenen d’un disseny incorrecte i d’una mala gestió de la matèria orgànica.

Detall de les nodulacions creades pels bacteris nitrogenants, associats als llegums

Pila de compost en procés de maduració


14

INTRODUCCIÓ

15

Sempre que s’ha tingut ocasió s’han anomenat i comentat les va-rietats autòctones (o molt arrelades a la zona) de les quals es té menció, producte de la selecció contínua al llarg dels anys per part dels pagesos. Algunes són molt emprades i absolutament rendibles, com el meló eri-çó, el pebre ros, la tomàtiga de ramellet, etc. Altres són testimonials i es-tan greument destinades a desaparèixer, cosa lògica quan s’ha perdut la funció per a la qual es van emprar.

Les pràctiques de cultiu ressenyades parteixen de converses tingu-des amb horticultors ecològics d’arreu de Mallorca. De les tres zones hor-

Tots els horticultors coinci-deixen que la principal difi cultat que encareix la verdura ecològica és el control de la vegetació espontània, el que es coneix com a “males herbes”. El Reglament no considera l’ús de cap producte herbicida, atesa la toxicitat per a l’ecosistema i el potencial perill per a la salut humana. Existeixen una sèrie de mesures (recollides en els annexos fi nals) per combatre-les, i és molt positiu entendre’n el cicle i la raó de la seva presència.

Repartiment localitzat de compost per línies

L’agricultura biodinàmica també orienta l’apicultor, en afavorir la pol·linització

La maquinària és gairebé imprescindible per al control d’adventícies


16

INTRODUCCIÓ

17

tícoles per excel·lència —sa Pobla, pla de Sant Jordi i Manacor— només a les dues darreres es practica agricultura ecològica. A sa Pobla, en canvi, les pràctiques intensives i la pressió provocada pel seu model agrícola actuen de barrera per a l’establiment d’un sistema més benèvol i pacífi c.

Aclariments

Existeixen moltes formes de cultiu, com també nivells d’experiència i possibilitats, econòmiques, d’espai i humanes. Com més creix la superfí-cie destinada a un cultiu, més problemes poden aparèixer i més tecnifi cat ha d’estar el sistema. La proporció entre la superfície i el risc d’aparició de problemes fi tosanitaris estan correlacionats, no així els esforços tra-duïts en temps per solucionar-los. Per tant, en una fi nca petita, es podrà ser més fl exible davant la solució d’un problema, encara que els esforços seran més grans.

La imaginació i la capacitat creativa són els dos eixos del coneixe-ment, útils i necessaris a tots els nivells.

No existeix un dogma únic per a cada cultiu; cada pagès té les se-ves manies i esdevé víctima de la superstició. Per això, aquí es descriuen les tècniques que cada hortolà ha considerat més adequades, tant per a la seva fi nca com pels recursos de què disposa. S’han de prendre a títol orientatiu, i són tan vàlides com qualsevol altra. A la vegada s’ha inten-tat enfocar cada cultiu des d’ambdós punts de vista, el professional i el casolà.

Dites:

“S’herba és sa fi lla natural de sa terra,sa terra és sa madrastra des sembrats,es sembrats només són els adoptats, i una mare pujarà primer es fi ll naturalque es fi ll adoptat.” Pep Vidal

“Sa pagesia és fer-li sa volta”. Rafel Canyelles

“Una terra sense herbaés una terra morta.” Jaume Vadell

“...el que abans acabava a l’agost, ara, amb es canvi climàtic, afegeix un mes més.” Joan Llull

Agraïments

Joan Adrover “Manxa” de sa Teulera, Biel Oliver de Son Fangos i Joan Llull “Gallina” de Son Gener, tots tres de Manacor. Georg Bräutigam de Binife-la, de Capdepera. Toni Feliu de sa Casa Pagesa, de Sant Jordi. Francesca Fullana “de Can Peixet” i Pere Adrover “Roser”, de Campos. Joan Prats, d’Inca. Guillem Morlà “Vidalet” i Jaume Sansó, de Vilafranca de Bonany. Joan Boyeras “Ceba”, de Muro. Pep Vidal “de sa tanca de s’Era” i Rafel Ca-nyelles “de Ca’n Pinco”, de Santa Eugènia. Andreu Juan Serra, de la Con-selleria d’Agricultura i Pesca.

Algunes fi nques són vertaders bancs de germoplasma


18

INTRODUCCIÓ

19

1. Cultiu de la tomàtiga

Lycopersicum lycopersicum (L.) Fawell

1.1. Exigències en el clima i el sòl

Les baixes temperatures de la terra es tradueixen en una menor ramifi ca-ció i en un major engreix de les arrels de la tomatiguera. L’absorció d’ele-ments minerals creix al mateix ritme que la temperatura, però el nitrogen és retingut a les arrels a baixa temperatura.

Les temperatures nocturnes elevades limiten el creixement radi-cular i de la tija. Aquestes altes temperatures fan que augmenti la preco-citat, però en detriment d’una disminució del rendiment fi nal, amb fruits més grossos però menys nombrosos.

Les temperatures diürnes no condicionen tan directament: l’òp-tim oscil·la entre els 18ºC i 22ºC. A menys de 17ºC es redueix el quallat.

L’ideal és mantenir un 70-80% d’humitat. Si és més alta, com en el cas dels hivernacles, apareixen problemes de Botrytis. En el moment de la fl oració, millor si és més baixa, per facilitar la dispersió del pol·len.

Entre l’engreix dels fruits i la maduració, una humitat elevada du-rant la nit fa que augmenti l’absorció de la calç i, per tant, que minvi la incidència de necrosi apical (taques fosques i planes a l’extrem).

És important mantenir una regularitat en el reg, i és pitjor l’excés que la macança.

Com que és una planta rústica, és poc exigent en sòl: que no s’hi embassi aigua, i amb fondària per desenvolupar bé les arrels. És conve-nient evitar el cultiu precedent de solanàcies (albergínia, pebre, patata), cucurbitàcies (meló, carabassa, cogombre) i alfals. Sí que va bé que s’ha-gi cultivat abans un cereal o liliàcies (all, ceba).

CULTIU DE LA TOMÀTIGA

20

1.2. Tècniques de plantació

Majoritàriament, es cultiven quatre tipus de tomatiguera: tomàtiga d’en-salada, tomàtiga rastrera, tomàtiga de pera i tomàtiga de ramellet (amb una tècnica de cultiu diferent ressenyada en un capítol a part).

L’època de plantació comença el desembre-gener, dins hiverna-cle, i a partir de principis d’abril es planta a fora, una vegada han passat les gelades (també es pot avançar plantant sota malla tèrmica).

Si el ritme de treball en una fi nca és alt, la terra està ocupada con-tínuament, fet positiu per estar sempre activa. Això no s’ha de confondre, però, amb l’abús de les possibilitats que pot oferir un terreny i que pot perjudicar-ne la fertilitat.

L’ideal és deixar-la preparada un mes abans. La maquinària a emprar depèn de les possibilitats de cada un. Un cas habitual seria una passada d’arada de subsolador uns 15 cm i, després, una altra amb culti-

Una vegada passat el risc de gelades, la tomàtiga es fa a l’aire lliure


21

vadores. Si es disposa de més temps, el subsolador es pot substituir per dues passades de cultivadores.

Convé haver adobat unes setmanes abans de plantar. El sòl i la fauna microbiana ja estan actius.

La quantitat de compost a emprar, escampada per tot el tros, oscil·la entre 35 i 70 t/ha. La taxa alta de compost té una doble funció: la principal, de fertilitzar la terra i l’altra, d’encoixinar per reduir l’emergència de ve-getació adventícia. Evidentment això es pot fer quan es disposa de grans quantitats de fems. Si s’utilitza localitzat a les línies de plantació, es redueix a 20 t/ha. Per a la tomatiguera no s’han d’emprar fems immadurs.

La distància entre solcs és d’1 metre, i entre plantes, de 0,5 metres. Si s’enterra un poc la tija, sorgiran noves arrels que reforçaran la planta.

Les dosis de reg depenen del clima i l’època en què ens trobem, de l’edat del cultiu i del tipus de sòl. Quan es planti, es fa una bona rega-da, devers 10-12 litres per planta. A ple estiu es donen de 30 a 60 minuts d’aigua cada dos dies. Els regs massa espaiats que deixen assecar la terra i després l’aneguen indueixen problemes d’aranya roja, clivellat, etc.

L’emprivada d’ortiga dóna resistències i alhora fertilitza.

CULTIU DE TOMÀTIGA

22

Com a mesura per millorar el quallat i les resistències de la planta, quan aquesta és jove, que treu el primer ramell, se li atura el reg unes quantes setmanes. Durant aquest període es pot fer una aplicació amb llet desnatada i sofre blau (coure + sofre).

L’entutorat es fa amb cordes fermades a una estructura que pot ser de ferro o canyes, però sempre deixant una alçada de 2-2,5 me-tres. Es ferma amb un nus per da-vall les primeres fulles i, així com creix, se sosté la planta fent-li la volta a la corda. El més habitual és pujar-la amb una guia, però també es poden deixar dos ulls: l’apical i el que hi ha just per davall de la primera fl or, en ser aquest el més vigorós de tots quants surten. Tots els altres es tallen tan bon punt es detecten, operació a realitzar cada 10-12 dies; així les ferides a la planta són mínimes. En pujar-la amb dues guies la planta està més equilibrada i el quallat de fruits augmenta.

Quan ja s’han collit els fruits del primer ramell, es poden també

tallar les fulles velles que hi ha al seu nivell, com a precaució enfront dels fongs, operació que es repeteix per a cada ramell.

Es pot fer un encoixinat amb palla, que aguantarà més la humitat i potenciarà l’activitat microbiana, com també aturarà l’herba. El gruix ha de ser sufi cient perquè no es vegi el terra i, si es pot, s’ha d’anar reposant.

És una planta autògama, autofecundable. En hivernacle, una for-ma d’augmentar la pol·linització, com a substitut de tractaments hormo-nals (no autoritzats pel Reglament), consisteix en sacsejar, diàriament, la planta per ajudar a dispersar el pol·len. Un símptoma de correcta fecun-dació és quan es poden veure obertes dues fl ors successives del mateix ramell. Les fl ors precedents al ramell hauran estat pol·linitzades i les se-güents encara no. També és pràctica comuna introduir borinos (Bombus terrestris), grans pol·linitzadors.


23

Entutorat a partir de dues guies

1.3. Associacions

L’associació per excel·lència és amb julivert. La planta creix amb molt més vigor i més ufana en tots els sentits. S’ha d’intercalar una planta de julivert per cada dues o tres tomatigueres. L’alfabeguera també és una gran companya.

Per aprofi tament d’espai també és bona l’associació amb lletuga i mongeta baixa.

L’associació més desaconsellable és amb carabassó i carabassa. La simple presència (dins hivernacle és molt més accentuat) en una proxi-mitat de pocs metres entre si es tradueix en una baixada de vigor visible a simple vista.

Associació de to-màtiga, mongeta, julivert i colinap

24

CULTIU DE LA TOMÀTIGA

El cultiu de tomatiguera admet repeticions de dos i fi ns a tres anys en el mateix lloc sense una baixada de producció, a condició que sempre es plantin de forma consecutiva. És a dir, sense intercalar entre aquestes, durant una tem-porada qualsevol, una altra espècie. En aquest cas, el rendiment és menor.

1.4. Plagues i malalties

Les malalties més corrents són el míldiu i la cendrada o oïdi. Respecte a les plagues, les més conegudes són aranya roja, pugó, mosca blanca i eruga de la tomàtiga (Helicoverpa armiguera).

Per a cultiu d’estació, es fa un primer tractament amb sofre en pols quan la planta és molt jove i comença a créixer (el sofre és un acaricida efec-tiu) Si el tractament es fa amb la planta adulta ja convertida en hoste de di-versos insectes i altra fauna, el desequilibri que provoca és molt més gran).

Per a plantacions tardanes, de juny o juliol, el tractament es fa amb un producte cúpric, el brou bordelès.

Concretament per al míldiu, és fonamental no mullar les fulles i, sobretot, no tocar les plantes fi ns que s’hagin eixugat de la rosada. Alguns

Associació de tomàtiga, julivert, lletuga i fonoll

25


pagesos envolten la tija de la planta amb fi ls de coure i la travessen amb un dels caps.

Per combatre l’eruga de la tomàtiga s’han de recollir i destruir les tomàtigues afectades, treballar la terra a l’hivern (on hi roman latent), o tractaments amb Bacillus thuringiensis quan s’han vist papallones.Bacillus thuringiensis quan s’han vist papallones.Bacillus thuringiensis

Les virosis són un altre element perjudicial, acumulatiu al llarg de les generacions. És important sempre triar bé llavors de plantes sanes i cremar les afectades. La prevenció és bàsica. La llet desnatada té efectes antivírics i l’emprivada d’ortiga confereix resistència.

1.5. Planter

Per fer planter, les llavors s’agafen de la primera tomàtiga del primer ramell, collida madura, i es trien sempre les plantes amb més bon aspecte i que re-uneixen aquelles característiques que més interessen: volum, duresa, forma regular, aroma, amb presència de capoll, etc. A l’hora de trasplantar la toma-tiguera, cal seguir la dita que diu: “Col, tendra i tomatiguera, granada”.

Capacitat germinativa de 4 a 5 anys. A 1 kg per ramell, si surten uns 8-10 ramells, tindrem de 8 a 10 kg

de tomàtiga per planta.

26

El planter propi permet perpetuar varietats arrelades al nostre entorn

1.6. Cultiu de tomàtiga de ramellet a la seca

L’època de plantació és marcada per les gelades i la disponibilitat d’aigua en el sòl. A 2ºC sota zero la planta jove queda molt perjudicada. El perí-ode es troba entre mitjan abril i mitjan maig. El coneixement del clima i del sòl és importantíssim. Plantat de prest, més aigua hi ha en el sòl, però també més risc de qualque gelada. Per contra, en cultiu tardà, el perill de temperatures baixes ha fuit, però han minvat les reserves hídriques.

Les gelades es poden combatre aplicant a la terra fems en estat de maduració, procés exotèrmic que genera calentor. També es pot fer un encoixinat amb plàstic, tapant el forat, la zona del coll de la planta, amb terra; en aquest cas, l’inconvenient és que la planta queda esgotada passada la producció de la segona fl or, ja que s’agrupa la collita, i aquesta és més voluminosa.

En el moment de la plantació es fa un petit reg inicial, uns ¾ de litre per planta.

La quantitat de fems és de 20 t/ha, un mes abans de la plantació. L’observació, amb l’ajuda d’una analítica, de defi ciències de qualque ele-ment, com fòsfor o potassa, és fàcilment corregible amb esmenes mine-rals autoritzades. Es poden incorporar amb els fems.

El marc de plantació ha de ser ample: 1 m entre plantes, i 1,8 m entre línies. Així es dóna el màxim de superfície a cada planta perquè pugui ex-plorar a la recerca d’aigua. La densitat és d’unes 1.400 plantes/ha. Durant tot el procés de cultiu, es van fent passades de cultivadors que rompen la costra superfi cial i eviten la pèrdua d’humitat per capil·laritat, alhora que es conserva al màxim el volum d’aigua disponible.

El sofre és pràcticament l’únic fi tosanitari que s’empra, per a la pro-tecció contra l’aranya roja i preventiu fúngic. Es pot aplicar a la planta o al sòl, dins la projecció de la seva capçada; la calentor l’anirà volatilitzant.

La protecció contra conills i llebres és difi cultosa. Quan el períme-tre de la plantació no és gaire llarg s’envolta amb reixeta. En cas contrari, es poden col·locar en els principals punts d’accés xarxa de pescador o paperins de revetla; l’animal se sent visible i vulnerable quan ha de tra-vessar-lo, encara que, prest o tard, s’hi arriben a acostumar.

Es pot incloure dins una rotació com la següent: favó o xítxero, se-guit de blat o civada (aquí es fa l’aportació de fems), tomàtiga de ramellet (permet tallar el cicle de les adventícies), triticale, i ordi de cicle curt.

27

CULTIU DE LA TOMÀTIGAL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

El planter i la plantació s’han de fer en lluna minvant, per estimu-lar les arrels.

Per separar les llavors de la tomàtiga s’empra una dissolució d’ai-gua i vinagre a parts iguals. S’agafen les que estan més a prop del pedun-cle. Es deixen eixugar damunt un pedaç, es trien les que tenen més bon aspecte (les petites dormen més) i es guarden dins un pot destapat.

Si es fa un planter espès, les plàntules s’allargaran, seran magres i grogues; traslladades al sementer els costarà més arrancar. El planter que ve amb pa de terra estarà més hidratat, es produiran menys ferides i, per tant, hi haurà menys perill d’aparició de Fusarium.

Suposa una barrera efi caç per als conills, de forma puntual

28

Existeix un nombre mal de comptabilitzar de subvarietats de to-màtiga de ramellet; gairebé cada comarca en té la seva.

1.6.1. Conservació de la tomàtiga de ramellet

Per a la conservació, la tomàtiga es pot collir més verda (mai massa ma-dura), quan per la part anterior vira de color groc a taronja. S’han de dei-xar les tomàtigues esteses sobre una superfície que permeti el pas d’aire i no sigui humit. Es col·loquen amb el capoll mirant a terra. No es pot apilar-les, ni fer dos sostres.

A les dues setmanes s’han de revisar, i treure les defectuoses. Al llarg de la tardor s’han d’anar vigilant regularment.

La temperatura òptima de conservació se situa entre 10ºC i 25ºC. S’han d’evitar les condensacions ambientals, en alçada estaran més aireja-des. Si l’ambient és espès, convindrà emprar un ventilador ocasionalment.

Per combatre l’aranya roja, s’empolvora amb sofre per damunt.

Cultivada en sec, es conserva molt més temps

29

CULTIU DE LA TOMÀTIGAL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

2. Cultiu de la patata

Solanum tuberosum L.


Aquest cultiu es desenvolupa bé en climes càlids. La temperatura ideal se situa entre 12ºC i 18ºC.

En el moment de la plantació, la terra ha d’estar per sobre dels 8ºC. Si no, poden aparèixer malalties d’arrel i tija.

A més de 25ºC, els tubercles no es desenvolupen correctament. El sòl ideal és aquell ric en matèria orgànica, lleuger, amb un pH

inferior a 6. De totes maneres, també vegeta bé a terres calcàries. Els sòls forts i compactes no són gens aconsellables, perquè donen tubercles de-formes i originen malalties fúngiques.

La formació de crestalls de terra és la pràctica idònia per augmentar la producció

30

La patata surt aigualosa, pobre en fècula si es cultiva a sòls embas-sats. En els moments de formació de la patata, la planta requereix grans quantitats d’aigua, i al voltant dels 80 m3/ha i dia.

El cultiu de la patata respon molt bé a les aportacions abundants de fems, en part per la millora física del sòl i el descens del pH. Com que és exigent en tots els elements, convé tenir la terra ben preparada temps abans de la sembra, i evitar precedents espècies exhauridores.

La terra ha d’estar ben triga durant la sembra. Així es facilitaran totes les feines i el desenvolupament del tubercle.


Dos mesos abans de sembrar es procura tenir el terreny ja preparat, cul-tivat i femat. La terra ha d’estar fl uixa, arenosa. És un dels cultius que més fems demana, amb un mínim de 40 t/ha.

L’adob es fa amb compost a base d’una mescla de fems de porc, gallina i cabra. El novembre es cobreix tot el sementer, amb la forca o remolc escampador de fems, i al cap d’una setmana s’incorpora al sòl amb les cultivadores o el motocultor. També és molt positiu convèncer qualque pagès que hi dugui a dormir les ovelles unes quantes setmanes.

Se sembra dins la lluna vella de gener o febrer. No es rega fi ns que neix, per no estimular les adventícies.

Per controlar l’herba es poden combinar unes quantes tàctiques, depenent de la disponibilitat de temps:

- Tècnica de falsa sembra: una vegada preparada la terra, fer un reg per aspersió, esperar que germini l’herba i tornar a passar cultivadores.

- S’ha d’enterrar la patata fent el crestall i es fa net d’herba.- Quan el cultiu ha arrancat, es pot fer un desherbatge tèrmic, escaldar

l’herba amb un bufador de butà o una resistència amb temperatura de 70ºC, i després, repassar el voltant de la planta de forma manual.

- Per a plantacions grosses, cal adequar fi les a les relles i fer passades continuades mentre la planta ho permeti.

Una vegada sembrat s’instal·la el degoteig (per a plantacions pe-tites), de 30 cm, i es rega cada dos dies durant cinc minuts. El reg per

31

CULTIU DE LA PATATAL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

aspersió pot donar peu a problemes de míldiu, però és l’única opció per a sementers grossos.

El crestall es fa amb una arada incorporada a la part davantera per solcar, de manera que no es trepitgi la patata. Una distància de 20-25 cm entre llavors, i entre fi les. Depèn de l’amplada de l’eina. El crestall enter-ra la patata 15-20 cm. Si es treballa amb maquinària més feixuga s’han d’adequar les fi les a les relles.

Les varietats més sembrades són Desiree (patata vermella; no s’aguanta tant, una vegada recol·lectada ), Maris Peer, Perlan, Virgo (pa-tata blanca), Arran-barner (rodona, molt delicada davant el míldiu), etc.

La patata vermella és molt gustosa, però el consumidor no la de-mana.

En producció ecològica se sol fer una sembrada a l’any, màxim dues (la segona el juliol-agost). Es guarda la llavor (tubercle de petita mida) recollida de la primera sembrada per a la següent. Es destria pa-tató de 4 cm3, d’on es poden treure 2-3 talls. Una tercera sembrada ja no funciona bé.

Desherbatge tèrmic: molt pràctic i encertat per a extensions reduïdes

32


Per controlar les patologies, és imprescindible la presència del pagès, que observi el desenvolupament o l’aparició de malalties. Per controlar l’es-carabat de la patata, si és possible, es cullen els adults visibles. Si s’obser-ven larves o posta d’ous davall la fulla també s’eliminen. Quan la plaga es descontrola, en estat de larva, els tractaments amb Bacillus thuringiensissón efectius. Una associació molt avantatjosa es fa amb gallines: amolla-des pel sementer, els encanten tant les larves com els adults, i no piquen les plantes pel gust desagradable que tenen.

Les sembres molt primerenques no solen tenir problemes.Quan la planta ha crescut 7-8 cm se li fa la primera aplicació con-

tra el míldiu, a base d’oxiclorur de coure i sofre mullable. Després, cada vint dies, es repeteix el tractament. En sòls amb una rotació inadequada

o cansada pot aparèixer el cuc de rossinyol (Agriotes sp.) de difícil solució. És un clar símptoma de ges-tió forçada o equivocada. Les larves fan galeries als tubercles, que deformen. En cas de risc, una llaura-da en profunditat exposa a l’exterior gran nombre de larves i ous.

L’aviram és un gran complement per a tota fi nca agrícola. Per exemple, protegeix la patatera de l’escarabat

33


2.4. Associacions

Li són positius el cultiu de cereals i alfals com a precedents. Les gramínies també hi són favorables, com el ray-grass, que deixa la terra esponjosa.

Després de les patates, funcionen molt bé les colifl ors i, en gene-ral, qualsevol tipus d’hortalissa, per la gran quantitat de fems aportada. És fonamental respectar un període de 4 anys entre cultius de patata.

És un bon cultiu per a qualsevol espècie posterior, per la bona es-tructura que queda després d’extreure el tubercle.

Es diu que una bona associació és la patata amb cirerers.

2.5. Recol·lecció

La rama de la patatera és tòxica i no és aprofi tada pels animals. Així que es pot passar la desbrossadora i incorporar-la al terreny més tard.

Quan la pell de la patata ja no es pela, és el moment per treure-la, amb una rella acoblada al motocultor, intentant no ferir-la ni tallar-la. A fi nals de maig i a la primera quinzena de juny ha d’estar treta. En tot cas, es cull als 3-4 mesos de la sembra.

2.6. Conservació i preparació de les patates

Per conservar-la, es trasllada a una habitació que tingui totes les ober-tures cobertes amb tela mosquitera, i les piles es tapen amb sacs o xarxa de collir ametles. Al cap de 15 dies es retira el patató i tota patata ferida o defectuosa.

Els tubercles per llavor han d’estar dormits el temps necessari, a una temperatura de 4ºC, en un local fosc i airejat, lluny dels canvis que puguin provocar condensacions, que afavoreixin podridures.

Si la plantació es fa massa prest i la terra es refreda, les fulles no es desenvoluparan i la tuberització (formació del tubercle) serà molt ràpi-da, per la qual cosa el rendiment baixarà.

Quan els brots tenen menys de 20 mm la patata ja ha incubat i comença la inducció a la tuberització. Aquest és el moment idoni per sembrar. Si, arribat aquest punt, encara no s’ha sembrat, el rendiment també pot minvar (eliminar els ulls no frena la tuberització).

34

La tuberització depèn del moment de plantació, la durada dels dies i la temperatura. Dies llargs i calor activen la vegetació i retarden la tuberització. Dies curts i freds tenen l’efecte contrari.

No totes les varietats tenen les mateixes aptituds, convé conèixer la que es maneja.

L’alga marina conserva les patates lliure de podridures i insectes

35


3. Cultiu de la lletuga

Lactuca sativa L.

3.1. Exigències en clima i sòl

La lletuga prospera bé en sòls de textura variada sempre que tingui bona estructura amb correcta retenció d’aigua. Sempre és necessari un bon contingut en matèria orgànica.

És bastant sensible a la salinitat, la qual es pot suportar amb ín-dexs alts de matèria orgànica. Aquesta, si és poc degradada, li és perju-dicial. Convé parar esment amb els fems poc descomposts i l’adob verd de precedent.

La relació fulla/arrel és sempre alta. Per això és important acon-seguir un desenvolupament ràpid del sistema radicular a través d’un ter-reny amb estructura porosa.

Les extraccions minerals de la lletuga són bastants modestes.La temperatura òptima de germinació és de 18-20ºC.Davant la lluminositat reduïda, dies curts, les temperatures di-

ürnes altes retarden l’acopament, mentre que les baixes l’afavoreixen. En canvi, en condicions de forta lluminositat i temperatures diürnes de 20ºC, s’accelera l’acopament i augmenta l’amplada de les fulles. A més temperatura, s’estimula l’espigament.

Quant a temperatura del sòl, les condicions ideals es donen a la tardor, quan el sòl es refreda més lentament que l’aire. Quan s’inverteix aquesta relació apareixen debilitat a les plantes i símptomes de Pythium.

La lletuga és una gran consumidora d’aigua. Un dèfi cit hídric pot oca-sionar la formació prematura d’un acopament defectuós i cremades. D’altra banda, l’excés d’humitat atmosfèrica afavoreix l’aparició de Botrytis.

El nombre de llavors oscil·la entre 600 i 1.000 llavors per gram. Es poden conservar entre 3 i 4 anys en ambient sec.

36


És un dels cultius més fàcils. Hom ho pot cultivar per poc espai de què disposi.

De la gran quantitat de varietats presents en elmercat, les més em-prades són la lletuga Romana, Iceberg, Lollo, Maravilla, Fulla de roure i Cabdell. Actualment es renova molt ràpidament de varietat, a causa de la recerca de genotips resistents a noves races de míldiu o pugó que aparei-xen contínuament.

Es pot emprar mànega de degoteig localitzat i exsudant. En aquest darrer cas, s’instal·len 3 mànegues per línia de lletugues, i se sembren a “portell”, de manera que el repartiment de l’aigua és més equitatiu. Per al Cabdell es fa servir un marc de plantació més espès. Plantat en lluna vella, espiga més aviat.

L’enciam és present al camp durant tot l’any

37

CULTIU DE LA LLETUGAL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

Si es disposa d’hivernacle, la plantació es pot fer a qualsevol època de l’any. A partir de setembre el cultiu ja es fa sota coberta. A l’estiu també se l’ha de protegir; en aquest cas, de la calor. Es pot recórrer a tres tipus d’ombrejadors: de color negre, per a l’estiu de ple (fi ltra el 50% de radia-ció); de color verd, per a la primavera, i de blanc, per als tardans a fora. Fan 1 metre d’amplada.

És aconsellable, sempre que sigui possible, seguir el calendari bio-dinàmic per a totes les tasques: sembra, preparació de planter, moviment de terra, collita, etc. Així s’aprofi ta l’energia de la lluna i les constel·lacions. Emperò, de tots els cultius hortícoles, amb el que menys es coneix és amb l’enciam, ja que necessita poc temps per fer-se.

Per a plantacions a l’engròs, un exemple de preparació de la terra és el següent: amb l’arada de 6 solcs es treballa a 15 cm per desfer els terros-sos; després, amb un subsolador es marca la guia per on passaran les rodes de l’escampador de compost, i s’aboquen unes 2 t per tira de 100 metres lineals. Hi queda un gruix de 3 dits, i es torna a passar amb el tractor amb dues pales per desterrossar el compost i facilitar la seva assimilació per part de les plantes. Després s’hi passa el cilindre per tal que resti com més pla millor, i es tiren les tres mànegues d’exsudant. Per fi lera es posa de 15 a

Plantació recent amb encoixinat plàstic de polietilè negre

38

20 kg de borra de cafè i una quantitat semblant de fems d’aviram. Millor si es deixa preparada uns quants dies abans de la sembra, per tal que neixin llavors i activin el terreny, abans de posar el plàstics, de polietilè negre. En 100 metres lineals es planten 1.400 lletugues.

La planta no es pot enterrar a més profunditat de la inserció de les primeres fulles; si no espiga prematurament. Com que el compost no es remou amb la terra, s’hi sembra dins; aquest ja s’incorporarà de forma natural. Per tant, no es pot emprar un compost immadur.

La lletuga reclama molta aigua de forma constant, sobretot en els mesos de més insolació. Es rega una mitjana d’1,5 hores a l’estiu, la qual cosa suposa uns 25.000 l/ha cada vespre.

La lletuga és poc esquilmant degut al curt cicle reproductiu. No té contraris a l’hora d’establir un calendari de rotacions. S’ha de canviar el

lloc de cultiu després de 2 cultius consecutius.

Funciona molt bé com a cultiu associat per a aprofi tament d’espai. No s’ha de combinar amb julivert.

El compost madur allibe-ra nutrients, com també els absorbeixen les arrels

39

CULTIU DE LA LLETUGAL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA


Per frenar atacs de pugó, es juga amb els colors de l’enciam, i s’alternen tires de lletuga verda amb tires de lletuga vermella, ja que aquest té prefe-rència per l’enciam verd. Quan una lletuga ha rebut un atac, es recomana no tocar-la, perquè s’escampa més. S’ha d’intercalar línies de ceba, que també suposen una barrera.

A part del pugó, les plagues més comuns són la mosca blanca (Tria-leurodes vaporariorum) i trips. En un ambient natural el control biològic és efectiu. En casos confl ictius s’han de fer tractaments amb sabó potàssic.

Els caragols també poden ser un problema, i per combatre’ls s’ha d’em-prar cendra, sulfat de coure o de ferro (com a barrera), cafeïna al 2% (molus-quicida) i cervesa (aquesta com atraient esquer). Es poden fabricar unes cara-goleres a partir de caixes amb cartró o plàstic a l’interior que atrauran caragols

i llimacs. Aquests nodreixen al temps de fi gues, fi nals d’agost i pasturen a partir de Sant Josep, fi ns devers novembre que hi-vernen.

Malalties com Esclero-tinia, Pythium, Rhizoctonia, Bo-trytis, etc., no es presenten quan trytis, etc., no es presenten quan trytishi ha una rotació adequada i terra amb matèria orgànica. L’aparició de cendrada i míldiu depèn del marc de plantació i les condicions climàtiques. En cas de dubte, s’ha de fer un trac-tament de suc d’ortiga mesclat amb sofre quan la planta és jove, a proporcions molt baixes.

Els virus hi són molt presents, no tenen cura; la pre-venció passa per eliminar els seus vectors, el pugó i els trips.

Barreres cromàtiques dins el mateix cultiu contra pugó

40

4. Cultiu de la pastanaga

Daucus carota L.


La seva temperatura òptima de creixement és de 16-18ºC. Una tempera-tura excessiva dóna un color clar a l’arrel, com també una mida reduïda. Les baixes temperatures produeixen una coloració pàl·lida i l’allargament de les arrels, com també una pujada a fl or prematura, amb la qual cosa el cor lignifi carà i esdevindrà amarg i poc comestible.

Pot suportar gelades si no són molt severes.És exigent en humitat i, en cas de sequedat, es forma sobre la pell

un reticulat fi brós que deprecia l’arrel.A moltes varietats la incidència del fred pot produir una pujada

prematura a fl or.Vol terres profundes amb textura lleugera, bon contingut d’arena

i que retinguin bé la humitat. Les terres feixugues i compactes donen ar-

Les crucíferes aporten molta biomassa al sòl; adobat en verd de nap fl orit entre fi les de pastanaga

41

CULTIU DE LA PASTANAGAL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

rels fi broses dures que les devaluen, menor pes, diàmetre, etc. Les terres pedregoses donen lloc a arrels bifurcades.

Les arrels clivellades també poden tenir l’origen en la mala gestió de la humitat del sòl, quan l’arrel engreixa massa i el creixement foliar és escàs.

És sensible a la salinitat.Per a hortalissa aprofi table d’arrel no es recomana fer aportacions

orgàniques tot d’una abans del cultiu. Emperò, si la matèria orgànica està ben compostada, es donen,

evidentment, increments de producció.

4.2. Control de la vegetació adventícia

La principal difi cultat i el que converteix la pastanaga en una hortalissa cara en agricultura ecològica és el control de les adventícies. La llavor de pastanaga (que es torba de 10 a 15 dies a néixer) i l’herba sorgeixen alhora, de manera que s’obstaculitza el cultiu. Convé recordar que el Re-glament prohibeix qualsevol producte herbicida per la seva toxicitat a tot el sistema edàfi c, com també contaminacions als aqüífers subterranis. Existeixen diverses tècniques de control, i cap no és descansada.

La primera consisteix a preparar una falsa sembra, ja comentat en el cas de la patata.

Una segona opció consisteix a escampar palla seca damunt el cul-tiu, quan encara la pastanaga no ha despuntat (a la setmana de sembra), i prendre-li foc.

En cultius ja més grans, es fan les pràctiques següents:

a) S’instal·len tres mànegues separades 20 cm. Entre solcs es deixen 0,3-0,45 m.

Una vegada sembrat, es prepara un encoixinat amb materials fi ns que formin una barrera; per exemple, una mescla, a parts iguals, a base de grava de marès, arena negra i compost, procurant que aquest estigui ben higienitzat i sense llavors. S’hi pot incorporar cafè i també es po-den emprar fems de gallina, que és l’únic que ve lliure de llavors. El gruix de la capa és d’1-2 cm.

Posteriorment es tapa amb plàstic negre fi ns que ha nascut. Es dóna un reg al principi que asseguri una humitat sufi cient fi ns la nascència (com a norma general, les llavors petites només es reguen una vegada fi ns que treuen).

42

A les dues setmanes es retira la coberta de plàstic i es comença a re-gar. Al cap d’uns dies es lleva l’herba que ha aconseguit néixer.

Es guanya temps pregerminant les llavors submergint-les dins aigua i no sembrant fi ns que s’obrin.

b) Amb una màquina de precisió, se sembra mesclada amb llavor de ra-venet, a una distància de 40 cm entre línies. El ravenet germina abans, marcant les línies de sembra, la qual cosa permet passar amb les re-lles per matar l’herba recent sense fer malbé la pastanaga, que encara no ha nascut. Entre plantetes s’ha de fer manualment.

El cultiu sense cap tipus d’encoixinat suposarà, almanco, dues entre-cavades; i moltes vegades, si no es pot aplicar qualcuna de les tècni-ques esmentades, és l’opció més factible.

És una de les hortalisses més problemàtiques en cultiu ecològic

43

CULTIU DE PASTANAGAL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA


Per sembrar es pesa la llavor i es calcula la quantitat per posar al tram desitjat. Quan les plantetes fan 2-3 cm, s’aclareix allà on hi hagi massa densitat. Per anar bé, hauria d’haver una distància entre 3 i 5 cm entre elles.

La pastanaga es pot sembrar tot l’any; dins hivernacle o fora als mesos freds, i a fora amb ombrejador i reg per aspersió, a partir de febrer fi ns a setembre. La calor de juny-juliol difi culta molt la nascència. La co-llita arriba als 2,5-3 mesos.

En 50 m lineals es treuen uns 100 manats, i això suposa 0,5 kg/m.

4.4. Plagues, associacions i rotacions

Les larves de la mosca de la pastanaga (Psila rosae F.) foraden l’arrel. La Psila rosae F.) foraden l’arrel. La Psila rosaecombinació amb qualque liliàcia fa de repel·lent. Es pot associar amb es-pècies de qualsevol família, excepte la seva mateixa.

Dins un pla de rotació li convenen les liliàcies i el blat de moro, o cultius molt femats, com la tomàtiga, entre altres. No s’ha de repetir el cultiu en tres anys com a mínim en el mateix lloc. On s’ha cultivat planta d’arrel (ceba, patata) no s’ha de cultivar pastanaga.

44

5. Cultiu del pebre

Capsicum annuum L.


Té un sistema radicular pivotant i profund que pot arribar fi ns a 120 cm.El poder germinatiu de les llavors és de 3-4 anys.A una temperatura nocturna de 12ºC es produeix un major nombre de

fl ors, que a temperatura de 18ºC. Les temperatures nocturnes baixes (10ºC) redueixen la viabilitat del pol·len, i s’obtenen uns fruits petits i ronyosos.

El pebrer necessita temperatures altes, de 20 a 25ºC, i nocturnes de 16 a 18ºC. Per sobre dels 35ºC, les fl ors cauen. La coincidència d’al-tes temperatures i baixa humitat relativa pot ocasionar caiguda de fl ors i fruits recent quallats. Les gelades destrueixen la part aèria, encara que aquesta pot rebrotar. Li agrada molta llum.

És molt sensible a les condicions de baixa humitat i alta tempera-tura. No suporta bé les terres amb mal drenatge i baix aireig. Requereix sòls francs, permeables, pedregosos, per on circuli l’aire. No és gaire re-sistent a la salinitat.


El planter de pebrer se sol fer entre Reis i Sant Antoni, que serà el prime-renc. Dins la primera quinzena de febrer es fa el que ve més tardà.

La primera plantació es fa la darrera setmana de febrer, dins hi-vernacle. Durant la primera quinzena de març es planta dins tunelet o manta tèrmica. A l’abril es planta a fora. El planter és un poc complicat: presenta mala germinació, llarga durada, necessita de calentor. Pot estar més de dos mesos, amb un mínim de 45 dies. Els períodes de plantació es poden repartir, per així collir pebre tendre més temps.

El marc de plantació dependrà de la varietat emprada. Per a pebre ros, la plantació és de dues tires per línia de degoteig. Entre plantes hi ha una distància de 45 cm, i entre fi les 40-45 cm, a portell. S’ha de procurar que la canonada de degoteig no estigui massa a prop de la planta, perquè

45

CULTIU DEL PEBREL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

una alta concentració d’humitat dóna Phytophthora. Entre tires es deixa un passadís d’1,5 m; depèn de la maquinària i feines que faci cada un.

Dins hivernacle, el més freqüent és deixar 1 metre entre línies i 0,5 m entre pebrers.

La preparació del terreny s’assembla molt a la de la tomatiguera. S’ha de passar la fresadora per capolar la vegetació espontània, seguit d’una passada de cultivadors, escampar una quantitat elevada de fems per tot (40-50 t/ha), i tornar a passar la fresadora per incorporar super-fi cialment els fems i deixar la terra triga. Es pot encoixinar amb plàstic negre per rebutjar l’herba, però agraeix les entrecavades, una o dues, ocasionals que s’hi facin.

El primer reg és molt abundant, on s’ajunten tots els punts d’hu-mitat del degoteig, creant una franja humida. L’endemà es torna a regar per mantenir aquesta humitat, i després, segons les temperatures i l’estat del cultiu. Una vegada la planta ha arrelat, és important que la humitat no toqui la planta; ha d’estar entre 15 i 20 cm de la canonada.

Cultiu dins hivernacle, associat amb colinap

46

El maneig del reg és molt important. És bo de fer que un cop de calor cremi la pell, sobretot amb el pebre blau.

Regs petits amb alta freqüència. Segons la mida de la varietat plantada, s’han d’entutorar les plan-

tes o replegar-les amb cintes que recorren tota la tira, sobretot el pebre blau. El pebre s’ha de collir pegant una lleugera estirada cap amunt, a fi de no rompre la branca. Els terrenys pedregosos, més proclius a encalen-tir-se, permeten collir amb més precocitat.

L’associació amb blat de moro protegeix de l’excés de sol

47


5.3. Associacions, plagues i malalties

S’ha d’evitar repetir cultiu amb qualque altra solanàcia. Va bé emprar cultiu d’arrel, all, ceba, etc. o lleguminoses. També són positives la coli-fl or o cucurbitàcies com a precedent.

L’associació per excel·lència és amb alfabeguera. Pot tenir problemes de trips, pugó, cuc de rossinyol o manganella, etc.

però es preveuen amb plantació d’aromàtiques com alfabeguera, rosa mís-tica, clavell de moro, llevamans, etc., mesclat enmig, i no emprant matèria orgànica fresca. En casos greus, s’han de fer tractaments amb sabó potàssic (per al cuc de rossinyol ve especifi cat a l’apartat del cultiu de la patata).

Phytophthora capsici és una malaltia fúngica que s’escampa per l’ai-Phytophthora capsici és una malaltia fúngica que s’escampa per l’ai-Phytophthora capsicigua. El símptoma és mustiament de la part aèria sense engroguir prèviament i podridura a nivell del coll. S’han d’aplicar mesures preventives amb ortiga, cua de cavall o coure. Allà on l’hem detectada, s’han sembrar alls o cebes.

La necrosi apical és una alteració del fruit causada per mala assimi-lació de calç durant el seu desenvolupament. L’augment ràpid de tempera-tura, la salinitat elevada, l’estrès hídric i tèrmic, són factors que afavoreixen aquest accident, com també hi ha varietats més sensibles que altres.

És molt important que el tronc del pebrer no toqui la humitat

48

5.4. Material vegetal. Varietats

Atesa la complexitat taxonòmica present en el pebrer, és difícil establir una classifi cació que agrupi totes les varietats. Així i tot, una orientació seria la que considera, d’una banda, les varietats dolces (per consumir en fresc, Lamuyo, California, Italià, etc.); les varietats de gust coent (Piquillo, Pa-drón, etc.) i les varietats per obtenir pebre mòlt com a espècia. Actualment s’ha introduït una quantitat molt elevada de varietats híbrides, amb què se cerca rompre l’estacionalitat, alts rendiments i complir la demanda.

Una altra manera de distingir-los és per la intensitat de color verd (i són verds perquè encara no han madurat) o pel color roig, groc, taron-ja, blanc, etc. de quan sí que ja han madurat.

Del pebre ros mallorquí o d’Oriola, se’n seleccionaven dos: un de més gruixat per deixar de vermell per més tardà, del qual tan sols no se’n cull de tendre, i un altre de més prim, l’emprat per fer trempons, que es pot deixar per vermell però no tindrà tanta paret. Encara que es pot co-mercialitzar verd o vermell, sí que existeix una intencionalitat de selec-ció, i es donen així dos pebrers amb característiques diferents.

49


Sempre fa un fruit al forcat del pebrer. Respecte al pebre verd, com més fruits es cullen més tendres surten. Respecte al vermell, es deixen els més grossos i llisos per menjar torrats. El seu cultiu ha decaigut un poc per no ser tan productiu com les noves varietats. L’avantatge és que no puja, no torna a la boca.

Pebre blau: més gruixut, gros, de color fosc, i acabat amb punta. Tendre és d’un verd molt fosc. Se sol consumir torrat o en conserva. Més sembrat per la part del llevant de l’illa.

Pebre de banya de cabra: és molt comú per sa Pobla. És un pebre molt llarg, arriba als 30 cm. La punta es vincla, particularitat que l’ha batiat. Els origi-naris eren de color verd obscur; actualment, ja sigui per degeneració o per selecció, són de verd clar o rossos. Es mengen tendres. Madurs tenen la popa prima i només s’empren per cuinar. És un pebre coent.

Pebre de tap de cortí: a Sant Jordi l’anomenen pebre de porc. És el que Pebre de tap de cortí: a Sant Jordi l’anomenen pebre de porc. És el que Pebre de tap de cortís’empra per elaborar pebre bord. Les façanes de cases de Santa Maria i Pòrtol, tapissades de pebres enfi lats per assecar, constitueixen una de les imatges més hermoses de la Mallorca rural.

Pebre de fulla d’olivera: és coent. En alguns pobles s’empraven per fer pe-bre bord. Tenen una fulla molt semblant a l’olivera. Els pebres són petits i de paret prima. De color verd fosc i tornen molt vermells. És molt pro-ductiu. Es menja cuinat.

Pebre de cera: és el més petit dels pebres mallorquins; no torna verd, sinó de color blanquinós amb tonalitats semblants a la cera. És molt produc-tiu i fa uns quants esplets. Sols s’empra per envinagrar.

El pebre de cirereta és d’introducció recent.

50

6. Cultiu de l’albergínia

Solanum melongena L.


L’albergínia és més exigent en temperatura que la tomatiguera i el pebrer. L’òptim de temperatures es troba entre 20ºC i 30ºC durant el dia i entre 15ºC i 20ºC durant la nit. És molt sensible a les gelades. En presència de molta humitat pot tenir un creixement irregular.

És exigent en llum; així mateix, creix millor a terres riques i fondes; suporta els sòls feixucs, tot i no ser el seu medi ideal.

Té un potent sistema radicular.En un fruit podem trobar fi ns a 2.500 llavors. A 1 gram hi ha 250

llavors. Mantenen capacitat germinativa entre 4 i 6 anys.És la solanàcia hortícola més exigent en calor. La primera fl or com-

pareix entre la 8a i 12a fulla. Solen ser solitàries o en ramells amb una fl or important i altres addicionals, i aquesta dóna el fruit més gros.

Per a una bona germinació de pol·len és necessari un cert nivell d’humitat ambiental, que, en excés, en perjudica la mobilitat (cosa fre-qüent dins hivernacle).

51

CULTIU DE L’ALBERGÍNIAL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

6.2. Tècniques de plantació i poda

Té un sistema de cultiu i preparació de la terra molt semblant a la toma-tiguera, com també la quantitat i aplicació de fems.

Dins hivernacle es pot plantar a partir de gener. A l’aire lliure des de fi nals d’abril fi ns a l’agost.

El marc és de 2 línies de planta per mànega a una distància de 50 cm, i entre parells de línies, 1,80 cm.

En el moment de més producció, devers mitjan juny, la major part de la plantació és objecte d’una poda. Aquesta pot ser de dos tipus: tallar per sobre dels 50 cm de la planta, deixant-la completament despullada, o tombar-la fi ns que el brancam toqui terra, ja sigui fermant o trepitjant amb cura, per la qual cosa normalment cruix un poc a la base (així s’activen els ulls que allà romanen). Aquesta segona modalitat permet acabar de collir els fruits que queden i els que continuarà fent, encara que en menor quan-titat. En el primer tipus de poda, es torba 40-50 dies a produir fruits nous.

Alberginieres joves dins un entorn molt diversifi cat

52

La poda aconsegueix dues coses: esquivar la sobreproducció tí-pica del juny-juliol, i allargar l’època de fructifi cació fi ns al novembre. A més, els nous fruits són més regulars i d’una qualitat comercial més bona. La producció es perllonga fi ns a les primeres gelades.

En els mesos de tardor és important entutorar-la, per evitar les fe-rides que, amb les pues, es fan la planta i el fruit per l’acció del vent.

El moment de recollida de fruit es produeix quan les albergínies manifesten un color brillant i una superfície llisa, amb una mida d’entre 2/3 i 3/4 del seu màxim desenvolupament. L’ideal és fer el tall amb unes tisores.

Les albergínies són molt sensibles a tot tipus de fregades, per la qual cosa s’ha d’anar amb cura durant la recol·lecció.

La llavor per planter es recull dels fruits que han sorgit de la poda. Amb tres albergínies per fer planter n’hi ha sufi cient.

La producció mitjana és de 15 kg per planta.

6.3. Plagues i malalties. Associacions

Totes les plagues i malalties que afecten la tomàtiga, com mosca blanca, aranya roja, pugó, Alternaria o Botrytis, ataquen amb més força l’albergi-niera. S’hi ha d’afegir l’escarabat de la patata. En plantacions amb molta diversitat d’espècies i vigilant la humitat no es detecten problemes consi-derables. Qualque aplicació amb sofre blau com a preventiu és útil. L’ara-nya roja, en ser un àcar d’ambients secs, es detura amb reg per aspersió.

En rotació no són convenients els precedents d’altres solanàcies. Una bona associació és amb cànem (1 per 40 alberginieres), que actua com a repel·lent de l’escarabat de la patata. I amb mongetera baixa, per a l’aprofi tament d’espai.

53

CULTIU DE L’ALBERGÍNIAL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

7. Cultiu de la ceba

Allium cepa L.

7.1. Requeriments en el clima i el sòl

És una planta bianual que, en condicions normals, es cultiva com a anual per recol·lectar els bulbs, i per dos anys quan es vol obtenir llavor.

El sistema radicular es constitueix d’un gran nombre d’arrels fas-ciculades.

La fl oració es dóna el segon any de cultiu. És una planta de fecunda-ció creuada. Les llavors perden la capacitat germinativa en 2 anys.

La formació de bulbs a la ceba requereix fotoperíodes llargs. Les altes temperatures acceleren la formació del bulb, mentre que les tempe-ratures baixes l’alenteixen.

Les liliàcies es poden cultivar soles, però estableixen associacions molt positives, per l’efecte repel·lent

54

Amb fotoperíodes curts no hi ha formació de bulb, sinó que la planta només treu arrel i fulla.

Les baixes temperatures indueixen fl oració prematura.És una planta resistent al fred, encara que per a la formació i ma-

duració de bulbs requereix temperatures altes i fotoperíodes llargs. La temperatura òptima de creixement es troba entre 12ºC i 23ºC.

Vegeta millor a terres amb consistència mitja o lleugera, sòls ben drenats. Les variacions sobtades d’humitat al sòl poden induir la forma-ció de cruis al bulb, com també bulbs emparellats.

És una planta mitjanament tolerant a la salinitat del sòl.


No requereix tasques profundes, però sí que ha d’estar trigat a la part su-perfi cial. A terres pitjades la profunditat ha de ser més gran.

Encara que es pot sembrar directament, normalment es fa planter. La llavor es cobreix amb un gruix de 3-4 cm. Als 3 mesos es trasplanta. La plantació es fa en lluna vella, del gener fi ns a març, quan les plantes tenen el gruix d’un llapis.

El terreny ha d’estar ben fresat un mes abans. Es fan passades re-petides de cultivadores o motocultor, amb objecte d’airejar el terreny, interrompre la capil·laritat i eliminar l’herba; S’ha de passar quan sigui necessari i sempre abans que l’herba envaeixi el terreny.

A terres poc fèrtils es produeixen cebes que es conserven millor, però amb menor desenvolupament. Per obtenir bulbs grans, es neces-siten terres ben fertilitzades, però no s’han de cultivar en terres recent-ment femades. Millor si els fems són de l’any anterior.

En plantacions petites, els fems s’incorporen molt porgats quan es fa la primera entrecavada enmig de les cebes, i queden molt localitzats. També se li pot donar de forma líquida, fent una emprivada amb fems de gallina i de porc, que suposa un complement d’assimilació molt ràpida per a la planta. Amb dues entrecavades, la primera el mes de la sembra, i la segona 6 setmanes més tard, és sufi cient per controlar l’herba.

El reg per degoteig només es justifi ca a plantacions modestes (2.000-5.000 plantes); en aquest cas, s’instal·la el degoteig de 30 cm abans de plantar, i es rega per crear una saó que faciliti la sembra manual. A

55

CULTIU DE LA CEBAL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

cada degoteig es posen quatre plantes. Després es rega cada dos dies, segons climatologia, cinc minuts.

En plantacions més grosses, a partir de 10.000 cebes, el reg ha de ser per aspersió i el control de vegetació adventícia, mecanitzat o amb arada estirada per bèstia o bicicleta, i repàs manual voltant les plantes (dos pics per sembra). Si plou a bastament, és possible que no faci falta regar, però en cas de sequera els regs són indispensables cada 15-20 dies.

Si hi ha dèfi cit hídric en el darrer període de ve-getació, s’afavoreix la con-servació de les cebes. Tren-ta dies abans de treure les cebes no es rega més. Amb l’eina més adient, o amb el peu, s’ha de tombar la part aèria, uns 10 dies abans de recol·lectar.

Normalment se sem-bra ceba blanca mallorqui-na i ceba boba.

No se solen detectar problemes de plagues i ma-lalties.

Encoixinat a base d’arena, pedra de marès mòlta i compost

56

7.3. Recol·lecció i conservació

El vespre abans de l’arrencada es rega un poc per facilitar la feina de l’endemà. Es recull quan es comencen a assecar-se les fulles i tornar grogues. Si el terreny és lleuger es poden arrancar a mà, o amb qualque eina adaptada. Després s’es-

polsen i es deixen en el mateix terreny o a una banda assolellada, 2-3 dies, perquè s’asse-quin i treguin les pells més superfi cials. S’ha d’anar molt alerta amb les plogudes.

Una vegada al magatzem, es ta-llen les arrels i fulles i s’apilen de manera que s’airegin en tot moment. Es deixen a les fosques. Les darre-

El sistema de reg més habitual és per aspersió

Es conserven a les fosques i fora humitat

57

CULTIU DE LA CEBAL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

res collites són les primeres que es comercialitzen, ja que són menys persis-tents que les primeres.

7.4. Producció de grells

Per aprofi tar la ceba que no s’ha venut, es van separant aquelles que co-mencen a marcar l’ull, i se sembren a partir d’octubre. Es col·loca enco-nada uns quants centímetres, no enterrada, i es rega acte seguit. Normal-ment basta amb el que plou. Es deixen 5-7 cm entre cebes. S’empren líni-es bastant adobades pel cultiu anterior. Normalment no es fa cap aporta-ció de fems a posta. A partir de 45 dies es poden anar collint els grells que s’hauran desenvolupat (com més grossa sigui la ceba més grells tendrà). Se’ls lleva la pell descomposta de la ceba rabejant amb aigua, es tallen les arreletes i es fan els manats.

7.5. Cultiu de porros

Els porros duen poca feina. El porro puja a fl oració un cop a l’any, a la primavera; per tant, la plantació es fa passada aquesta època, el mes de maig, i s’assegura que no espigaran. Deixant de banda aquesta conside-ració, és un cultiu factible a partir de gener, i també a principis de tardor.

El cultiu és igual que la ceba. Se li fa un calçat de terra a fi que sigui més blanc i tendre. No és de creixement gaire ràpid, i es van arrencant els més gruixats a mesura que s’empren.

58

8. Cultiu de l’all

Allium sativum L.


Té unes arrels fasciculades, blanques i primes, que poden arribar als 40 cm de profunditat. La tija és un disc subterrani del qual neixen les arrels i ulls que trauran fulla i els grans òrgans de reserva, que formaran el bulb o cabeça. El nombre de grans varia de 3 a més de 10, depenent de la vari-etat. Les fulles de l’all són lleugerament acanalades. La pujada a fl or, si es produeix, ve el segon any, i difícilment fa llavors.

Una vegada s’han recol·lectat els bulbs, no poden germinar tot d’una, sinó que travessen un estat de latència variable segons la varietat i temperatura. Aquesta tendència es pot rompre en temperatures prope-res a 7ºC.

Per aconseguir un creixement vigorós de la planta, les tempera-tures nocturnes han de ser inferiors a 16ºC. Com la ceba, la formació del bulb necessita llum i una temperatura mitjana de 18-20ºC.

És una planta molt rústica i resistent a la sequera, que s’adapta bé a tot tipus de terrenys, exceptuant els que són molt humits i feixucs.

8.2. Sembra i manteniment del cultiu

La preparació del terreny és la mateixa que per al cultiu de la ceba.Les exigències de fems no són gaire altes (10 t/ha). No és convenient

afegir els fems poc abans de la sembra. Li és favorable l’addició de sofre. La potassa (moltes vegades incorporada com a cendres domèstiques) propor-ciona més reserves a l’all i millor conservació una vegada recol·lectat.

La tradició mana sembrar per Sant Pau i collir per Sant Joan, abans que no surti el sol. Així s’obtenen “alls Pau”, en principi amb més propi-etats saludables i medicinals (a diverses regions de la península li con-fereixen propietats semblants per a dates de sembra diferents). Però es poden sembrar, en lluna vella, a partir del novembre, fi ns al març.

És molt important que la llavor que facem servir, si la compram, sigui certifi cada, lliure de bacteris i virosis. Els alls, una vegada esfl orats,

59

CULTIU DE L’ALLL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

s’han de sembrar com més aviat millor i, si no es pot fer, estendre’ls i que no agafi n humitat. Se seleccionen els millors grans de cada bulb, i es re-butgen els massa petits, els deformes i els de la part central.

N’hi ha de diverses mides, amb preferència pels de mida grossa. Se sembren distanciats 15-20 cm entre alls i 30 cm entre línies, de-

penent de la maquinària disponible per combatre l’herba. La densitat sol oscil·lar entre 1.000-1.200 kg/ha (220.000 grans/ha).

Una vegada fresat el terreny, es marca una línia amb el solcador que servirà de guia. Després es va tirant un gra d’all dins la línia a través d’un tub (de fabricació casolana) amb la longitud adequada, cosa que fa

Un cultiu de secà que requereix po-ques atencions

60

la sembra més còmoda. L’inconvenient de no col·locar l’all amb la base cap a terra i l’ull per amunt queda compensat per l’estalvi d’esforç físic; al cap i a la fi , només es perden uns quants dies més de nascència.

Es cobreix amb una capa prima de terra (3 cm).No es rega si no és estrictament necessari. Per això, el terreny ha

d’estar ben preparat per mantenir la humitat; prèviament, a l’agost es té el guaret fet, i el segueixen diverses cultivades que netegen de vegetació i rompen la capil·laritat.

Al llarg del cultiu seran necessàries dues entrecavades.En plantacions petites es pot fer un crestall i sembrar a la part su-

perior, la qual cosa restarà possibilitats a podridures. En extensiu no es pot fer per l’alt cost que suposa, però en passar el cultivador entre línies s’aporca, i així s’aconsegueix la mateixa fi nalitat.

Replantació de faltes

61

CULTIU DE L’ALLL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

8.3. Recol·lecció

A partir de fi nals de juny es recull, quan la planta està seca, menys les dues o tres fulles més joves. Si es fa a mà, és important que la tija sigui consistent per arrancar-los. Si la terra s’ha preparat bé d’un principi i tre-ballat bé, s’arranquen sense problemes. En cas contrari, es treuen amb una rella acoplada al motocultor o cultivadors enterrats.

Es deixen uns dies al sol a fi que s’assolegin, i després ja estan llests per fer manats.

8.4. Altres aprofi taments

Un mes abans de madurar la cabeça, algunes plantes emeten la infl ores-cència. Aquesta, anomenada popularment “cugul”, es pot arrancar de la planta, i és especialment indicada per fer truites. En els mercats locals, a principis de juny, encara es poden veure manats de cugul.

Els alls tendres són una modalitat d’aprofi tament en verd dels alls, quan la formació del bulb encara no ha començat. En realitat, es tracta d’una recol·lecció avançada. Es van collint així com es necessiten, aprofi -tant per aclarir els cops on es va sembrar més d’un all.

8.5. Rotacions i sanitat vegetal

En cap cas no s’han de posar alls després de qualsevol liliàcia, fi ns pas-sats 4 anys, ni tampoc lleguminoses. Li són favorables la lletuga, madui-xa, remolatxa, tomàtiga o cereals. De totes les liliàcies hortícoles, és la que presenta més efecte repel·lent .

Per aquesta particularitat es poden veure associades davall arbres fruiters, com a repel·lent de diferents plagues (encara que per això és més efectiva la ceba marina).

Els problemes sanitaris que es poden donar són l’aranya roja (cal emprar sofre) i la roia, fong que ataca la part aèria de la planta, formant uns escuts groguencs (s’ha de facilitar el pas de l’aire orientant les línies de forma paral·lela al vent dominant, o qualque tractament cúpric).

62

9. Cultiu del moniato

Convolvulus batatas L.


Planta de tiges enfi ladisses, però desenvolupament reptant, que s’estén fi ns a 3 metres. Posseeix nombroses arrels ramifi cades i fi broses; la base d’algunes s’engreixa considerablement fi ns arribar als 5 kg. És de forma, pes i color variables, segons la varietat, i s’hi emmagatzema midó com a substància de reserva.

Li va bé la calor ambiental, temperatures òptimes entre 15ºC i 30ºC, i en el sòl entre 24ºC-27ºC. Requereix terres lleugeres, fresques i es-ponjoses. Un excés de matèria orgànica dóna lloc a tubercles irregulars.

És molt adaptable al pH d’un sòl, i resistent a la salinitat.


És una planta amb unes pautes de comportament a vegades imprevisi-bles, sobretot la varietat blanca. Necessita que la terra no estigui gaire llaurada, més aviat compactada, o poc profunda, a fi que no s’allarguin les arrels o moniatos (el moniato blanc té aquesta tendència bastant marcada). Per tant, la preparació de la terra, després d’un altre cultiu, consisteix únicament a unes passades superfi cials amb cultivadors.

Cal evitar terres argiloses o humides, perquè infl uirà en la conser-vació posterior.

El compost s’escampa per tota la zona de cultiu, en les quantitats esmentades per al meló o la síndria.

Es comença a plantar per maig i, segons diu el costumari, fi ns a Sant Jaume; encara que produeixen millor sembrades de prest.

És una planta que necessita regs no massa grans ni gaire freqüents; regs abundants clivellen els moniatos. Sobretot a l’inici de plantació, quan la planta encara no ha tret arrel, s’ha d’assegurar un medi humit de forma regular.

Entre plantes es deixa una distància de 30 cm, en dues línies paral-leles separades 60 cm, i cada dues línies un passadís d’1 metre. D’aquesta

63

CULTIU DEL MONIATOL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

manera es pot cultivar per totes les bandes si s’han adequat prèviament les relles. Amb la primera passada de cultivadores, a les 4-5 setmanes, es calça la planta 3-4 cm, cosa que desbarata l’herba. S’han de vigilar les plantes que queden massa tapades. Al llarg del cultiu es fan 2-3 passades. No s’encoixina, per la molèstia que ocasiona a l’hora de la collita.

Per a la recol·lecció, s’empren les mateixes relles del cultivador. Aquestes s’endinsen a 50 cm de fondària i es desenterra el moniato. Per facilitar la feina, s’arranca abans la rama amb una encavalladora, de ma-nera que queden les línies a la vista.

Es treu el setembre, quan les fulles comencen a groguejar o caure. Sempre millor si s’avança a les aigües de tardor.

No es coneixen associacions amb altres espècies. Com a prece-dent funciona bé amb cereal o ceba.

En agricultura ecològica no se li troben malalties.Les restes de cultiu del moniato s’aprofi ten de tot, ja que la rama,

els moneis xapats i xerecs van al bestiar, al qual els encanta.

Un dels pocs cultius que vol terres compactes

64

9.3. Planter. Varietats

El planter es fa pel març amb un llit calent, de la manera següent: 20 cm de fems poc fet, per exemple de cavall, damunt una capeta

fi na de terra; es rega aquest substrat i després es posen els moniatos es-collits, que trauran els ulls per plantar, recoberts de terra. Si a damunt es tapa amb una capa de plàstic, la calentor del llit es conservarà més.

Una altra manera amb què s’aconsegueixen molts ulls consisteix en el següent:

A l’agost s’agafen ulls de les branques dels moneis que ja acaben la temporada, de dos entrenusos, i es planten dins hivernacle. El desem-bre-gener es tornen a agafar les rames que hauran sorgit, es tornen a tallar deixant uns quants ulls i es tornen a trasplantar, un altre cop dins hiverna-cle. D’aquesta manera s’han obtingut tots els ulls o puntes que un desitja i s’han multiplicat de forma exponencial. Al fi nal, cada planta a utilitzar té

dues fulles: se n’enterra una, l’ull de la qual desenvolupa-rà el sistema radicular.

Com a resultat, a par-tir d’una planta vella collida a l’estiu es trauran entre 200 i 300 ulls per a l’any següent.

Totes aquestes opera-cions es fan per lluna vella, i millor en dia d’arrel, segons el calendari biodinàmic.

De les tres varietats emprades a Mallorca, mo-niato groc, vermell i blanc, només es cultiven les dues darreres.

Esqueixos de moniato enmig de mongeta sota coberta

65

CULTIU DEL MONIATOL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

El groc s’ha arribat a perdre. El moniato blanc és mal de manejar: per la tendència a allargar-se

d’arrel, per la incertesa que provoca la no-producció qualque tempora-da i, a més, és difícil aconseguir regularment fruits de mida comercial. Malgrat tot això, és el que més es cultiva, per ser el més acceptat pel con-sumidor.

La varietat vermella és la més senzilla de fer rodona, però no es consumeix tant.

El moniato vermell no és tan valorat com el blanc

66

10. Cultiu de la mongeta

Phaseolus vulgaris L.


Hi ha dos tipus de consum de la mongeta: com a gra sec (modalitat que es pot considerar com a cultiu extensiu) i com a mongeta tendra, aprofi -tant la bajoca verda quan les llavors encara no han madurat. L’horticul-tura es dedica a aquesta darrera.

Vegetal anual, amb un sistema radicular poc profund i molt fas-ciculat amb nodulacions per simbiosi amb ceps de Rhizobium phaseoli, agents assimiladors del nitrogen atmosfèric. Les tiges solen ser primes. Fecundació fonamentalment autògama. Les llavors poden ser de diver-ses mides i formes, depenent de les varietats. La capacitat germinativa és de tres anys.

La mongeta enfi lada presenta avantatges de recol·lecció i sanitat

67

CULTIU DE LA MONGETAL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

És exigent en calor: per germinar necessita més de 14ºC i a menys de 10ºC no vegeta bé. Les fl uctuacions tèrmiques brusques originen ma-les fructifi cacions, de manera que es produeixen mongetes amb forma de “ganxet”. El vent també pot ser un contrari, atesa la fragilitat de totes les parts de la planta, fulla i fl ors principalment.

S’han d’evitar les terres feixugues, amb facilitat per embassar-se. En terres amb pH superior al 7,5 no vegeten bé, i apareixen greus

problemes de clorosi (aspecte a corregir amb aportacions altes de matè-ria orgànica). Si les plantes apareixen massa grogues es pot fer un tracta-ment amb emprivada de fems.

És altament sensible a la salinitat. Si es rega amb aigua amb un contingut de CE d’1,5 dS.m-1, ja poden aparèixer fi totoxicitats, suporta-bles amb altes aportacions de fems i nivells d’humitat constants.

La mongeta és un bon precedent per a hortalissa exigent, com les solanàcies.

El cultiu anterior de liliàcies és positiu, i negatiu, el de crucíferes.

10.2. Preparació de la terra. Sembra i manteniment

La capacitat per fi xar el nitrogen atmosfèric augmenta amb aportacions de sofre i molibdè. Segons el nivell de matèria orgànica en el sòl, potser no faran falta aportacions extra; en cas contrari, els fems que s’incorpo-rin han d’estar molt descompostos (uns 2 kg/m2). Vistes les poques exi-gències, se’l considera un cultiu millorant.

La terra ha d’estar esponjosa i granulosa en superfície; una feina poc fonda per incorporar els fems i una passada de cultivadores o moto-cultors superfi cial. Encara que actualment ja trobem mongeta tot l’any, sabent que és un cultiu d’estiu, en agricultura ecològica es cultiva a partir de maig i fi ns a l’agost. Es pot avançar sembrant-la dins hivernacle, a par-tir de febrer. En el primer cas, la primera collita arriba a fi nals de juny; en el segon cas, a mitjan maig.

La formació de terrossos o la presència de crosta superfi cial difi -culta l’emergència. Després de l’emissió de 2-3 fulles, els cotiledons s’as-sequen i cauen, moment en què apareixen els primers nòduls radiculars, fi xadors de nitrogen.

68

Requereix molta d’aigua, uns quants regs de 2 hores per setmana, per degoteig. L’aspersió, a més d’ocasionar més malalties fúngiques, crea crosta a la terra.

La preparació més correcta és fent un solc d’uns 8 cm, que es rega abundantment perquè quedi el sòl ben amarat; s’afegeix una capa fi na de terra; es posen 2-3 llavors cada 15-20 cm, coincidint amb el punt de degoteig que s’instal·larà posteriorment, i es tapa a nivell. No es torna a regar fi ns que han germinat. Entre solcs hi ha una distància de 0,5 cm per a la mongeta baixa, i un poc més per a la mongeta d’enfi lar. La varietat rèptil, normalment, se sembra en combinació amb altres espècies, apro-fi tant l’espai reduït dels límits de l’hivernacle.

No s’ha de regar mai per aspersió, perquè origina malalties com la roia. Les seves necessitats hídriques coincideixen amb la fl oració i el creixement de les bajoques. En aquesta etapa se li han de fer 2-3 regs de 10 l/m2 cada un. És millor regar al matí.

Hi ha diverses formes d’enfi lar la mongetera: a par-tir d’una malla col·locada quan la planta fa uns 50 cm, amb canyes com a tutors, etc. És important que es trobi ai-rejada per evitar condicions favorables a agents contraris. Sobretot en cultius prime-rencs, es pot separar en dues guies la part alta, amb corda o canya com a tutor. Així com s’enfi la, li és bo un calçat de terra, que estimularà les ar-rels, i també un encoixinat amb palla.

Presenta poques exigències d’adob

69


El control d’herba es pot mecanitzar, encara que entre mongeteres haurà de ser manual. No s’ha d’entrecavar gens fons per no ferir les arrels superfi cials, el just per mantenir-ho net.

Passats dos mesos, comença a produir. S’ha de saber el moment més convenient, comercialment parlant, per collir, quan la mongeta ten-dra té un gruix acceptable, i quan se’n comencen a marcar els grans. S’ha d’anar alerta al fet que aquests es desenvolupin, ja que s’atura la producció de noves fl ors i, per tant, de nous fruits. Per això, contínuament s’han de fer passades, cada 2-3 dies. També s’ha d’anar alerta a no arrancar branques o a tirar fl or en el moment de collir, en ser aquestes molt fràgils. No convé collir quan el cultiu és recentment regat, o després d’una ploguda.

Entutorat amb dues guies

70

La fl or és l’òrgan més dèbil de la planta. Amb molta facilitat pot caure, per les causes següents: canvis sobtats de temperatura, excés de vigor a la planta, baixada de la humitat relativa, manca d’aigua al mo-ment de la fl oració, i vent.

10.3. Material vegetal

Existeix una amplíssima quantitat de varietats tradicionals i comercials a tots els indrets, resultat dels encreuaments i seleccions fetes al llarg del temps. Aquestes es classifi quen pel color de la beina, forma de la bajoca, color de les llavors, tipus de mata (baixa o d’enfi lar), si són per desgranar o per consumir en verd, si fan fi l o no, adaptació a la indus-trialització, etc.

Una mongeta molt present a la gastronomia illenca és la monge-ta de pasta reial, amb la llavor pintada, emprada per cuinar. Se sembra prest, a l’abril, sota tunelet si es fa a l’aire lliure. La mongeta que es cull seca sempre requereix un poquet més de compost. El juliol ja es pot co-llir, granada i ben seca. Si se sembra més tard, pot aparèixer el corc.

Entutorat amb quatre pilars de canya

71



És una planta bastant sensible a moltes plagues i malalties, per la qual cosa el disseny i la gestió són bàsics: bon estat del sòl, matèria orgànica descomposta, associacions, reg apropiat i baixa densitat de cultiu. Tam-bé s’ha de tenir en compte la direcció dels vents principals. Així i tot, po-den aparèixer les plagues següents: mosca blanca, aranya roja i blanca, pugó, minador de les fulles, Botrytis, Fusarium, Pythium, Sclerotinia, etc. Els insectes es poden combatre amb sabó potàssic, neem, etc., i els fongs amb coure bordelés i sofre. És convenient recordar que l’ús d’un tracta-ment amb un producte fi tosanitari autoritzat només està justifi cat quan es posa en perill la rendibilitat del cultiu, no per la simple presència d’un contrari.

Com ja hem mencionat en altres cultius, els virus només es poden prevenir atacant-ne els vectors.

10.5. Associacions

L’associació més profi tosa té lloc amb carabassa com a entapissant i el blat de moro com a tutor: se sembren llavors de blat de moro o blat de les Índies (sabent que aquest no ha de ser d’origen transgènic) a uns 30 cm. Quan la planta fa 50 cm, al costat, aprofi tant el mateix degoteig, se sembra la mongeta d’enfi lar. Aquestes fi les s’alternen amb fi les on s’ha sembrat carabassa, a una distància d’1,5 cm.

Altres associacions favorables són amb pastanaga, col, lletuga o nap. És desaconsellable amb liliàcies (inhibeixen els bacteris fi xadors de nitrogen), remolatxa i fonoll.

72

11. Cultiu de la col

Brassica oleracea L


Tenen una arrel pivotant proveïda d’abundants arreletes i tiges poc ra-mifi cades que s’arriben a lignifi car molt. Com a conseqüència de la hi-pertròfi a de l’ull apical i la disposició replegada de les fulles superiors, es formen uns cabdells molt atapeïts, on la planta acumula les reserves nutritives. En cas de no recol·lectar-les en el primer any, aquestes reser-ves es mobilitzaran i acabaran emetent la fl or. En el cas de la colifl or, la tija acaba en una massa voluminosa d’ulls fl orals hipertrofi ats, molt pit-jats, de color blanc. En el bròquil, aquesta massa és de color morat, i té capacitat de treure altres ulls fl orals a tiges axil·lars, més menudes que la principal i de forma escalonada, sobretot després del tall principal.

Diferents tipus de col combinats amb enciam, una associació típica

73

CULTIU DE LA COLL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

La capacitat germinativa de les llavors és de 4 anys.Són plantes de gran adaptabilitat climàtica. Es pot parlar de varietats

de recol·lecció d’hivern, resistents al fred, i de recol·lecció d’estiu, resistents a la calor. Així i tot, quan progressen més bé és a la tardor. Van millor en am-bients humits. Vegeten de forma òptima amb temperatures diürnes entre 13-18ºC i nocturnes de 10ºC-12ºC. L’excés de calor les incita a espigar i fl orir, l’excés de fred les paralitza.

La seva rusticitat la poc preferent quant a terres, però vegeta millor a sòls rics, de textura mitjana i argilosa que aguantin la humitat sense embassar-se. És considerada mitjanament resistent a la salinitat.

En la rotació s’ha d’evitar alternar amb una altra crucífera. Les lili-àcies són un bon precedent.


La terra es prepara amb una passada inicial amb els cultivadores i després, un poc abans de plantació, amb la fresadora o el motocultor. Les crucíferes responen molt bé a les incorporacions de fems, i aquest pot ser fresc; en aquest cas s’ha de deixar en superfície. En ser, en principi, un cultiu d’hi-vern, no necessita gaire aigua, només regs per degoteig de suport, sobretot al principi de plantació, i més si aquesta s’ha fet a fi nals d’estiu.

L’inici de la sembra de la col és a partir de juliol, agost i setembre. A partir d’octubre, i fi ns a gener es fa sota manta tèrmica. Els dos me-sos restants, febrer i març, es pot sembrar sense manta tèrmica. Segons aquest calendari, la collita va de novembre fi ns a juny, i durant els mesos d’estiu no n’hi ha.

Quan se sembra sense protecció i en gran quantitat a l’octubre, els mesos freds alenteixen la collita, que serà molt escalonada fi ns a març.

Encara que, com hem dit al principi, existeixen varietats d’estiu, no són gaire emprades en agricultura ecològica, sobretot a causa del txe-licó (Epitrix cucumeris), una puceta negra que devora i forada les fulles a partir de maig fi ns a mitjan agost.

Es deixa un espai d’1 metre entre fi les i 0,5 m entre plantes. Un encoixinat amb palla estalviarà aigua i difi cultarà l’emergència d’herba.

Les feines de manteniment es limiten a controlar l’herba i no des-cuidar les aportacions d’aigua.

74

11.3. Material vegetal

El món de la col i colifl or es divideix en moltes subvarietats, agrupades per diferents cicles de desenvolupament i mesurats en dies. La col més arre-lada a Mallorca, la col borratxona, és una varietat de cicle ràpid, de 60-70 dies. Aquesta col té tendència a l’espigat, i no aguanta gaire temps en estat òptim de consum. La col híbrida aguanta més aquesta tendència.

Tenim dos exemples que il·lustren la conveniència d’alternar plantes de diferents cicles, per no haver de plantar cada 20 o 30 dies, com el cas de la lletuga.

La colifl or té un sistema i època de plantació igual que la col, amb la particularitat que és de creixement més retardat (sol necessitar uns 3 mesos) i amb més facilitat per a l’espigat.

La col de Brussel·les dóna molt bon rendiment plantada de prest: juliol o agost. Es comencen a recollir devers desembre i fi ns a març. És una excel·lent milloradora de la terra.

Remolc escampador de fems, necessari per a grans extensions

75

CULTIU DE LA COLL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

11.4. Associacions

L’associació de col amb patata prevé l’escarabat de la patata i la papallona de la col. Una altra associació és la col i lletuga, alternades dins la matei-xa fi la. També es pot sembrar trèvol, que actua d’adob verd i de cobertura permanent. Api, tomatiguera, aromàtiques, són bones veïnades. És desa-cosenllable la presència de fonoll, per l’efecte inhibidor que té sobre la col; ni maduixes.

Dins la rotació, el cultiu següent pot ser de cucurbitàcies.

11.5. Control de plagues

Les plagues més comunes, en cultiu ecològic, són: papallona de la col (Pieris brassicae L.), que fa les postes (de color groc o taronja) davall les Pieris brassicae L.), que fa les postes (de color groc o taronja) davall les Pieris brassicaefulles, controlable en l’estat de larva amb Bacillus thuringiensis i en la for-Bacillus thuringiensis i en la for-Bacillus thuringiensisma adulta amb emprivades de donzell; els caragols, que es poden atreure i arreplegar dins receptacles de cartó o plàstic que els resultin atractius (a l’encoixinat de palla també s’hi amagaran); el txelicó, o els conills (co-mentat en el cas de la tomàtiga de ramellet).

76

12. Cultiu de la síndria

Citrullus lanatus (Th unb.) Mansf.


De desenvolupament reptant, amb un sistema radicular ample i superfi -cial, encara que l’arrel pivotant pot profunditzar-se molt. A les axil·les de les fulles apareixen les fl ors, que són mascles o femelles, de pol·linització entomòfi la. Les llavors poden aguantar actives uns cinc anys.

És d’exigències climàtiques semblants al meló, però no necessita tanta aportació d’adob i sí més d’aigua, tot i ser mitjanament resistent a la sequera. És molt sensible a les gelades. L’òptim tèrmic és de 25ºC. Re-quereix terres airejades, franques i fèrtils.


Es pot sembrar dins hivernacle, però és un cultiu que requereix sol i sortir del seu cicle és complicat.

La plantació comença a mitjan març, amb encoixinat de plàstic blanc i tunelet de malla tèrmica. L’encoixinat amb palla no li funciona gaire bé. Entre sindrieres es deixa 1 metre, i 1,80 m, entre fi les.

Plantació de principis de març

77

CULTIU DE LA SÍNDRIAL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

Al llarg de la primavera es fan 3-4 plantacions, una cada mes, fi ns al juny. S’aprofi ta la lluna vella, per així estimular el creixement radicu-lar i controlar un possible excés de vigor de la part aèria (plantació en lluna nova estimula el creixement de la part vegetativa, planta i fulla).

L’adob és a base de compost:com més se n’aporti més bé res-pondrà la planta (s’han de calcular uns mínims de 40 t/ha). Agraeix una aplicació amb purins (de forma molt controlada) o emprivada de fems o ortiga, que aporta nitrogen. En casos particulars, durant la plan-tació s’hi afegueixen dues grapades de formiguer. Els fems es repartei-xen de forma localitzada al llarg de les línies de cultiu.

Com ja hem dit, és bastant exigent en aigua, però no vol acu-

mulació d’humitat (abans n’existia el cultiu a la seca). Es fa una regada abundant just abans de plantar, a fi que profunditzi la humitat, i després es pot estar fi ns a 3 setmanes a tornar regar. Així com s’eixugarà la porció de terra superfi cial, les arrels s’allargaran cercant la humitat. Com més s’acosta l’estiu, més augmenta la freqüència de reg, i s’ha de fer cada dia durant els mesos més calorosos (per a les plantes sembrades el juny, els regs inicials no s’espaien tant). Sobretot s’ha de vigilar a l’època de fructi-fi cació, que és quan més aigua demana.

La sindriera no es poda.

12.3. Malalties

Presenta sensibilitats respecte a la cendrada o oïdi, encara que no tant com el meló, i poques vegades són justifi cats els tractaments amb sofre. S’ha de tenir en compte que, així com la cendrada resta molta dolçor al meló, la síndria no es devalua qualitativament.

L’emprivada de fems proporciona nutrients ràpidament assimilables per la part vegetativa de la planta

78

12.4. Collita

La collita comença a fi nals de juny.En el cultiu de la síndria, l’art és encertar el moment adequat de

recol·lecció, perquè collida verda ja no madura. L’experiència educa el triatge, però hi ha unes quantes pautes d’orientació: quan el circell que es troba al peu del peduncle del fruit torna marró, s’asseca, és indicatiu de maduració. Una altra manera és pel so buit en pegar-li amb la mà plana.

Una planta dóna 3-5 síndries. De la primera sembrada es pot collir síndria fi ns a la tercera fl or; en canvi, de la sembrada el juny, només es recol·lecta de la primera fl or.

12.5. Rotació i associacions

Els millors precedents són cultius extensius o de secà, com llegum, cereal o alls. Si dins el calendari de rotació es pot evitar l’hortalissa, millor. En qualsevol cas, cal rebutjar el cultiu anterior d’espècies de la seva mateixa família. Com a associacions, es pot combinar amb pebrer; aquest li fa un poc d’ombra i la síndria li dóna cobertura a nivell de terra; l’inconvenient és que a l’hora de collir el pebre es poteja massa la planta; però sí que pot funcionar amb pebre per collir vermell.

12.6. Varietats

La varietat de síndria de pinyol blanc té l’inconvenient que el seu punt de maduració es manté poc temps i molt aviat perd qualitat. Les varietats comercials, com per exemple la Imperial, duren bastant més, i ofereixen més marge.

Existeix una varietat de pinyol marró, però és molt poc cultivada. S’està implantant fortament la sindriera empeltada damunt peu de ca-rabassa, la qual cosa li confereix més resistència a malalties fúngiques, major vigorositat i una lleugera precocitat de maduració.

79

CULTIU DE LA SÍNDRIAL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

13. Cultiu del meló

Cucumis melo L.


Planta anual, de caràcter herbaci, presenta un sistema radicular molt abundant i ramifi cat. És de creixement ràpid. Algunes arrels poden arribar a fer 120 cm de distància, encara que la majoria es troba als 30-40 cm. Les tiges són generalment reptants. Les fl ors, solitàries, solen ser monoiques. Les fl ors són, segons les varietats, masculines i femenines o masculines i hermafrodites (castes específi ques). Les fl ors mascles es troben a la tija principal, mentre que les femenines i hermafrodites apareixen a les tiges que neixen a les axil·les de les fulles de la tija principal o secundaris. Les fl ors femenines són molt característiques, ja que presenten una bolleta, el futur fruit, davall de la fl or i apareixen més tard que les mascles.

Des de la fl oració fi ns que quallen els primers fruits, passen uns 35-45 dies. En aquest període la planta experimenta un gran desenvolupament.

De la tija principal neixen ramifi cacions secundàries, de les quals les 3 o 4 primeres constitueixen els braços de la planta. D’aquestes ramifi -cacions surten les terciàries, que són fructíferes i porten fl ors de tot tipus.

En un fruit hi pot haver entre 200 i 600 llavors, amb una capacitat germinativa de 5 anys, si s’han conservat en bones condicions.

El cicle biològic d’aquesta planta depèn de la varietat i de les con-dicions del sòl i clima: entre 135-150 dies en cultiu a l’aire lliure i 90-120 dies en cultius forçats. La duració de la nascència depèn de la tempera-tura, i de com s’empra la llavor pregerminada. El desenvolupament de la vegetació fi ns a l’aparició de les primeres fl ors és molt lent.

La planta tem la més mínima gelada i necessita altes temperatures, amb una mitjana mínima de 17 ºC. Durant la germinació les temperatures han d’estar per sobre dels 15 ºC; per sota aquesta xifra germina molt lentament i es debilita. A la maduració es requereixen temperatures de 25-30 ºC; en aquest període les baixes temperatures donen melons insípids, mentre que les altes fan fruits més dolços, encara que pot baixar el perfum i la qualitat de la clove-lla, segons la raça de què es tracti.

També necessita molta il·luminació. Com a precedent dins la rotació, totes les liliàcies, col i lletuga. No

convenen les cucurbitàcies.

80

13.2. Adob

La quantitat de fems a aportar és relativa, però convé que arribi a les 40 t/ha. Cal recordar que “si tens bon fems, la dolçor està assegurada”. Si sospitam que té un contingut baix en potassa, podem aplicar, en el ma-teix moment de l’aportació orgànica (durant l’hivern), qualque esmena mineral rica amb aquest element permesa pel Reglament. Els adobs rics amb nitrogen han d’estar molt controlats en el cas concret del meló, per-què esdevindrà més sensible als atacs de fongs i pugó.

13.3. Plantació i manteniment

El meló és resistent a la sequera, especialment quan se sembra poc dens, per la qual cosa es pot cultivar a la seca. Es poden triar aquelles terres fresques ben cultivades. Un excés d’humitat donarà malalties fúngiques i baixa qualitat.

No té unes exigències clares en tipus de sòls. Per a cultius prime-rencs són desitjables els arenosos ja que s’encalenteixen amb més facili-tat i permeten treballar bé a les arrels; en cultius d’estació són preferibles sòls més pesats i frescs. En tot cas, convé que els sòls siguin profunds, airejats i ben drenats.

La reacció del sòl ha d’estar entre lleugerament àcida i lleugera-ment alcalina.

No és exigent en terres molt especials, i tolera mitjanament la sa-linitat (de fet, una aigua amb CE d’1,8 dS.m-1 proporciona més gust al meló).

Per a la preparació de la terra és vàlid el que s’ha esmentat en el cas del pebrer.

Normalment el planter es fa per Sant Antoni en el cas del meló Eriçó, que és el més primerenc. Aquest se sembra el març dins tunelet tapat amb polietilè transparent. L’inconvenient és el goteig interior que es forma a partir de condensacions d’humitat. Per això, és convenient ventilar-lo periòdicament. Es retira quan les plantes ocupen gran part del túnel i el clima així ho permet.

81

CULTIU DEL MELÓL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

La plantació següent s’estén de mitjan abril fi ns a maig, ja sense protecció. Les distàncies són de 80 cm entre plantes i 1,5-2 m entre línies. Els primers regs són abundants, i cerquen aconseguir tota una tira humi-da. A cada línia s’hi planten unes quantes alfabegueres.

La melonera es pot podar per fomentar el quallat de fruits més complets, però són pocs els horticultors que ho fan, atesa la incertesa dels resultats. A canvi, al principi de la sembra es fa un pinçament de l’ull terminal, que estimula la primera ramifi cació.

També es pot entutorar, amb malla, sobretot dins hivernacle, però no es practica.

Després del reg de plantació es retarda la segona regada per afa-vorir que les arrels explorin més el sòl. Errades amb el maneig del reg, o plogudes ocasionals a terres seques, poden ocasionar melons xapats.

El meló eriçó és el més exigent en aigua, i es rega a dies alternats entre 2 i 3 hores. I també és el que té més problemes d’oïdi i míldiu, ja que ve prest

La coberta permet avançar un mes la plantació de meló

82

i agafa molts de dies d’humitat. S’hi arriben a aplicar 4-5 tractaments durant el cultiu, amb sofre i coure a primera hora del matí. El primer tractament es fa prest, quan la planta té 4 fulles, i al cap d’una setmana es fa un segon. El sofre també farà recular els atacs d’aranya roja que puguin aparèixer.

Les varietats més em-prades en reguiu són: Eriçó (molt productiu i gustós), Fei (poc productiu, dos melons per planta), Ratllat (de mitja temporada), Calapoter (de tot l’any), etc.

Fins a l’agost es cull l’Eriçó, mentre que els altres són un més tardans, i van des de fi nals de juliol fi ns a se-tembre.

13.4. Recol·lecció

El meló, una vegada recol-lectat, no augmenta el con-tingut en sucre, i per això s’ha de triar al seu punt madur. Això se sap pel mustiament de la primera fulla sobre el fruit; pels canvis de color de

la pell, que torna més apagat; per una lleugera elasticitat de la pell a la part inferior, i, fi nalment, per un augment de l’aroma que desprèn.

13.5. Cultiu del meló a la seca

El cultiu del meló a la seca sempre s’ha fet a l’illa de Mallorca.La preparació de la terra es fa de la manera següent: primer, es fa

una llaurada profunda (35-40 cm) i, seguidament, es passen les relles per un traçat rectilini fent fi lades paral·leles amb una separació de 2 metres, tot l’ample que es vulgui donar al sementer. A continuació es fa la matei-xa operació per llarg, fi ns que s’ha cobert tot el tros de terra.

Planter de meloneres

83


Una vegada quadriculat el sementer se sembren 4-5 pinyols de meló en els punts d’intersecció de les relles, a una fondària de 5-6 cm, i s’hi aboca mig litre d’aigua, per després cobrir el clot.

Als 12-15 dies els pinyols ja han germinat i es tria de cada clot el que porta més esperó. Així, cada melonera té 4 m2 de superfície per des-envolupar-se.

Aquestes operacions han d’estar fetes abans d’acabar el mes d’abril, o, com a màxim, la primera setmana de maig, data límit per a la sembra del meló. La data òptima oscil·la entre la tercera i quarta setmana d’abril.

La melonera és una planta que vol saó a baix i sol a dalt; exigeix uns mínims d’humitat a l’abast de les arrels i calor a l’exterior. Per aquest motiu es considera una feina clau les contínues passades amb l’arada en-tre línies per mantenir la terra porosa, per rompre la costra superfi cial i conservar l’aigua emmagatzemada a les capes inferiors. Cada 15 dies s’ha de treballar la terra, feina que arriba fi ns a fi nals de juny, quan la vegeta-ció s’ha escampat i ja es fa impossible el treball.

D’aquesta manera li són assegurats a la planta els requisits d’aigua per aguantar el que li queda d’estiu.

Si no s’ha permès descansar la terra en uns quants anys, convé tenir-la a guaret abans de fer cultiu de meló. Si tenim una terra ben ali-mentada, es recomana sembrar-hi cereal, blat o ordi, o lleguminoses que la nodreixen de nitrogen.

Després del cultiu de meló se sembra cereal, per aprofi tar la poca nascència d’adventícies.

La recol·lecció del meló a la seca comença a les primeries d’agost i s’allarga fi ns a les primeres setmanes de setembre; dependrà de cada casta que es reculli.

13.6. Varietats autòctones

Blau o Claudi: meló rodonenc, gros, d’una mit-jana de 4-5 kg; és de tacte rugós i amb un color blau marí: d’aquí el nom.

La melonera és de gran extensió superfi ci-al; dóna 3-4 melons per planta. Juntament amb la casta Fei és la varietat més resistent a la sequera.

Es recol·lecta entre la darrera setmana d’agost i la primera setmana de setembre, i és el

84

meló que més temps aguanta emmagatzemat, durant uns quatre mesos; és el que es treu a la taula per Nadal.

Eriçó: rodonenc, petit, d’una mitjana de 2 kg de pes, tacte rugós, de pell irregular amb moltes crostes; és de color groc clar.

La planta és replegada, de poca extensió, no bal-drufa molt; té la fulla petita. Dóna 5-6 melons per plan-ta. És una bona casta en el sentit productiu. Els fruits de tercera i quarta fl or encara són de bona qualitat.

És el meló de campanya més llarga, ja que comença a collir-se des del mes de juliol fi ns a principis de setembre.

Per a molta gent és considerat el més mengívol de tots. Les llavors sembrades provenen de fruits recol·lectats i sembrats pel pagès, any rere any, sense haver-hi una minvada de la qualitat.

Fei: meló allargat, un poc aixafat, de coloració irregu-lar i de tacte llis. Té una mitjana de pes de 4-5 kg.

La planta és de port i mides poc cridaneres, ro-busta i austera; presenta una forta resistència a la se-quera. Produeix 3-4 melons per planta, i s’aprofi ta la ter-cera i, a vegades, quarta fl or. Es recull durant la primera quinzena d’agost, i es pot guardar fi ns a dos mesos.

Molt bo de gust, es tracta d’un meló poc agradós a la vista. Potser per aquesta raó, tot i ser de gran qualitat, és molt poc present en els es-tants de fruita de les grans superfícies i té poc moviment en els mercats. És una de les castes més antigues que trobam a Mallorca.

Tendral: meló de grans dimensions, pot arribar al mig metre de llarg i als 12 kg de pes. La seva mitjana normal de pes es troba entre 7 i 8 kg. De color verd fosc, oliós, presenta moltes rugositats, encara que és de tacte fi . La forma és ovalada, però poc regular.

La part vegetativa de la planta és espectacular quant a extensió. Atesa la mida dels fruits, el normal

és que cada planta faci només un meló, a vegades dos. Es recull durant la primera quinzena d’agost.

No és un meló dolç, més aviat surenc. No té presència en els mer-cats i el seu cultiu s’ha reduït a l’interès i curiositat que provoca l’exposi-ció dels exemplars més grossos.

85


Els concursants a la Fira del Meló que se celebra cada setembre a Vilafranca sempre presenten melons de casta Tendral, i quasi cada any se superen els 15 kg de pes.

Calapoter: de forma ovalada molt regular i defi nida, és de tacte llis; té moltes rugositats estretes; fa una mitjana de 2,5-3 kg de pes. De color entre verd clar i groc, amb taques fosques que dibuixen el seu relleu.

Prové de la península, presenta moltes subva-rietats. S’inclou aquí per com ha arrelat de bé a l’illa.

La melonera no és de característiques importants; dóna 2-3 me-lons per planta, i és la casta més dèbil enfront de les malalties fúngiques.

És un meló dolç, present a totes les botigues, mercats i places, tot i la qualitat gustativa poc personal.

Blanc: meló de clovella pàl·lida, malaltissa, amb tons verdosos molt dèbil, variant, segons la terra i l’adob, la proporció del color blanc. D’aspecte allargat i un poc xafat, és de forma regular, superfície aspre al tac-te i a una primera ensumada no desprèn olor. De pes mitjà oscil·la entre 4-5 kg.

Groc: com indica el nom és un meló uniformement groc; presenta dues subvarietats importants: de pinyol blanc, que pot fer entre 3-4 kg, i de blanc, que pot fer entre 3-4 kg, i de blanc pinyol normal.

Aquestes dues darreres castes són testimoni-als, se sembren per no perdre la llavor; es tracta de varietats molt poc comercials, més que res es consi-deren curioses o pintoresques.

Roget: no sabem si es tracta d’una espècie diferenci-ada al nostre entorn o si estam davant una raça pre-sent a altres indrets fora de l’illa.

86

14. Cultiu de la taperera

Capparis spinosa L.


La taperera és una planta plurianual, de creixement reptant, amb una part aèria formada per tiges tendres, normalment amb espines, que es renova cada any. L’arrel és llarga i poc ramifi cada, capaç d’extreure aigua de capes profundes del subsòl, i acaba a la part superior en un cep o cap amb gemmes, d’on emergeixen les tiges els mesos d’abril i maig. A l’estiu obre fl ors blanques o lleugerament rosades, molt vistoses, de quatre pè-tals i amb llargs estams; són fl ors efímeres que es marceixen poc després de la fl oració.

El seu cultiu sempre és d’associació, entre cereal i ametler. Els afavo-reix aportant matèria orgànica en desfullar-se a la tardor, mentre que l’ai-gua i els aliments que necessita per al seu desenvolupament són extrets de capes més profundes, on les arrels dels seus associats no arriben.

Es desenvolupa i fl oreix bé en terrenys pobres i rocosos, on evita l’ero-sió per l’aigua i el vent amb la seva frondosa vegetació; s’adapta a tota casta de

La seva rusticitat queda demostrada a les murades

87

CULTIU DE LA TAPERERAL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

terrenys, si bé s’estima més els silicis i argilosos amb alt contingut en calç. És una planta extremadament rústica, no suporta excessos d’humitat, ni brus-ques ni rosades, requereix sol, i li basta una passada de cultivadors a l’abril per airejar la terra. Aguanta bé el trepig del bestiar sense difi cultats i roman desenes d’anys al terreny sense requerir atencions especials, tot i que respon molt bé a incorporacions de femada donant major producció de tàperes.

La seva longevitat és sorprenent: la majoria de les plantacions de tapereres que queden a foravila varen ser fetes pels “pares, concos o pa-drins” dels que avui són els més vells del poble, i si no donen produccions importants és a causa del descuit de l’home i no per l’edat de la planta.

A Mallorca, la seva producció es concentra als termes de Llubí, Campos i Felanitx.

14.2. Reproducció i plantació

La reproducció normalment es fa per esqueix; si bé es pot fer per llavor, el més normal és fer-la per esqueix. Es poda la planta a la tardor, seleccio-nant les tiges més gruixades i d’aspecte més saludable, tenint esment que no siguin seques. Les tiges s’enterren dins arena per conservar-les fi ns que s’emprin. El gener o febrer es tallen amb una longitud de 20 cm i es plan-ten, una vegada preparat el terreny, seguint les passes següents:

1. A cada punt s’obre un clot d’uns 40 cm de profunditat. A cada clot s’hi planten de tres a quatre tiges, de manera que sempre s’assegura l’arrelament de qualcuna.

2. Abans de fi car l’esqueix al clot és pràctica molt convenient recobrir-lo amb fang pitjat.

3. Ficar l’esqueix de manera que sobresurti uns pocs centímetres per so-bre del nivell del sòl.

4. A continuació fer una garangola a cada punt de plantació perquè mantingui l’aigua de reg i de pluja.

5. Per evitar trencament o arrencament dels esqueixos, es col·loca una canya a cada punt.

Com que es tracta d’una planta poc exigent, s’hi poden aprofi tar tots els terrenys que, per les seves condicions climàtiques o de sol, no siguin ap-

88

tes per a altres cultius tradicionals i que, per això, romanen erms i impro-ductius.

La taparera es pot sembrar com a cultiu únic o associat a fruiters de secà, generalment ametler.

Atesa la profunditat d’arrel, es recomana que a la tardor anterior a la plantació es faci un subsolatge profund, de 0,60 a 0,80 m seguit d’una passada creuada de grades.

La incorporació de fems madurs a l’hivern, un o dos mesos abans de la plantació, assegurarà l’alimentació de les primeres arrels.

Els marcs de plantació més indicats són els següents:

- 4 x 4 m on caben 625 plantes per ha.- 5 x 5 m on caben 400 plantes per ha.

En marcs més estrets, com per exemple de 3 x 3 m, s’ha vist que als tres anys les plantes es creuen les unes amb les altres, cosa que en difi culta la

recol·lecció i fa observar una disminució de rendiments.

Una vegada està plan-tada, es regarà la taperera durant un any seguit, un cop per setmana. És convenient que en el fons del clot s’hi posi una capa de fems ma-dur.

En associació amb fruiters de secà els esquei-xos es planten al peu dels troncs o, més freqüent, entre els carrers.

La taperera sempre s’ha cultivat en associació amb fruiters de secà

89


14.3. Manteniment

Com la majoria dels cultius de secà, la taperera agraeix les tasques super-fi cials per conservar la humitat del sòl. Aquestes són necessàries durant els tres primers anys, fi ns que l’arrelament és defi nitiu. Als anys vinents, si el marc de plantació no és molt ample, es presenten difi cultats per a fer las tasques a partir de principis d’estiu, per ocupar les tiges pràcticament tota la superfície; una planta al seu màxim vegetatiu pot arribar a tenir un perímetre de catorze passes.

En el cas de cultiu associat, les plantes poden patir esqueixades importants ocasionades per les eines del tractor, que en segons quins ca-sos pot arrancar-les senceres (alguns pagesos afi rmen que l’arribada del tractor va suposar un greu inconvenient per a les tapereres, en substituir l’arada guiada per bèstia, més manejable i dirigible).

És convenient marcar amb canyes el lloc que ocupa cada planta per veure la seva situació, cosa difícil a vegades des del tractor.

Al cap de tres anys començarà la producció, en haver-se produït només les tasques i a sols les labors i adobat requerits pel cultiu associat. Per a una bona producció de tàperes es bo fer un guaret tardà, devers el març o abril.

14.4. Poda

Al fi nal de la vegetació, el mes d’octubre es fa cada any la poda, que con-sisteix en el tall de les tiges que ja s’han assecat sobre el sòl. D’aquesta ma-nera es faciliten les feines d’hivern, l’aprofi tament de la fulla seca per part del bestiar i la recol·lecció de la tàpera de l’any següent. No s’ha de podar abans de Sant Miquel, perquè la taperera podria tornar a treure brots.


La taperera és atacada per un escàs nombre de plagues. La que més la perjudica és una xinxa de color roig que succiona la saba a través de les fulles, produint picadures que s’observen com petits punts grocs.

També és víctima de l’atac de les papallones de la col.A vegades, sobretot al fi nal de la vegetació, s’observen símptomes

a les fulles de malalties criptogàmiques; aquests atacs no presenten gra-vetat.

90


La recol·lecció de la tàpera és una tasca laboriosa i feixuga. Per aquesta raó convé fer-la a primera hora del matí, abans que el sol sigui massa fort. A mitjan juny ja comencen a sortir les primeres tàperes i s’allarga la temporada fi ns a fi nals d’agost; la plena de la tàpera és la que té lloc el dia de Santa Margalida. Una taperera pot produir 1-3 kg de tàperes, encara que la producció pot ser superior en funció de la temperatura i les reserves d’aigua.

Es recull diàriament al llarg dels 60 dies que dura la campanya. Una persona experimentada plega entre 12 i 15 kg diaris a la fase de plena producció. Ateses les nombroses espines que té, és necessària una cer-ta pràctica per fer aquesta feina. Després de recol·lectar una planta no s’hi torna fi ns passats 8 dies, per així donar-li temps per a la formació de nous botons fl orals. Un cop collides les tàperes s’han de triar, apartant les branquetes o fulles que hi hagi mesclades i separant els peduncles encara aferrats.

Collint tàperes. Font: Conselleria d’Agricul-tura i Pesca

91


Les tàperes es classifi quen per mides, i se n’estableixen sis classes, de les quals la més apreciada és la tàpera més fi na (menor diàmetre). Les categories són les següents:

Nonparellines menors o iguals a 7 mmSurfi nes de 7 a 8 mmCapucines de 8 a 9 mmCapotes de 9 a 11 mmFines d’11 a 13 mmGrosses més de 13 mm

Durant les 24 hores següents des de la recol·lecció es preparen en aigua i sal, i s’envasa dins bótes. Així preparada, és enviada pels compra-dors locals als magatzems exportadors, on es classifi ca defi nitivament i es prepara per a la seva expedició.

14.7. Diferents aprofi taments

El principal aprofi tament d’aquesta planta es deriva de la recol·lecció i venda de les tàperes, les quals no són fruits, sinó poncelles que, en obrir-se, es convertiran en fl ors. Són consumides com a aperitiu o additiu d’amanides i altres receptes de cuina, preparades en vinagre.

Els taperots o cavalls són el vertader fruit de la taperera, i creixen una vegada ha caigut la fl or. La seva recol·lecció és similar a la de les tà-peres i es valoren, sobretot, els més petits i verds, de diàmetre inferior a

Tàperes envinagrades Taperots. Font: Conselleria d’Agricultura i Pesca

92

13 mm. No es recol·lecten els taperots endurits. Es preparen de la mateixa forma que les tàperes.

El darrer aprofi tament que ofereix la taperera consisteix en els brots tendres, que es recullen el maig, quan les tiges emergents fan un pam de llarg. Aquests brots es posen en vinagre i en un mes ja són aptes per al consum.

14.8. Varietats

No existeix a Mallorca, ni a la resta de la península, una selecció de vari-etats dins aquesta espècie. Els agricultors es basen en les seves observa-cions directes a l’hora de la reproducció i recollida, i decideixen, a través d’una sèrie de caràcters distintius, si unes plantes són més acceptades que altres, com la quantitat d’espines, producció, etc.

Cada població ha anat batejant el que ha considerat varietats sepa-rades amb diferents noms, i es fa realment difícil distingir-les en canviar de terme. Per això, que possiblement moltes d’elles es repeteixen. Els noms de varietats locals recollits són: Cavall, Rodona, Figa seca, Fulla rodona, Fina, Peluda, Boscana, Murada i Rossa.

La varietat Rossa és coneguda per ser gran productora, mentre que la varietat Cavall és la més indicada per a la producció de cavalls o tape-rots, aquesta no té espines.

14.9. Situació actual de la taperera

Com ja hem indicat, el cultiu de tàperes es concentra en els termes de Llubí, Campos i Felanitx. Actualment hi ha unes 350 hectàrees dedica-des, exclusivament o no, a les tàperes, però a més de la meitat d’aquesta superfície no es recullen. La producció de l’any 1999 fou d’unes 200 t.

Tot i constituir una important font de recursos per a les famílies on es dóna, han derivat en fracàs els intents d’intensifi car la producció a través del cultiu. La introducció i posterior necessitat del tractor ha fet desaparèixer un gran nombre de plantes que abans eren acompanyants de cereals d’hivern i fruiters de secà.

Es tracta d’un cultiu en franca recessió. Les importacions del nord d’Àfrica, on la mà d’obra és més barata, han convertit la tàpera en un cul-

93


tiu gens rendible. La recollida de la tàpera no surt a compte a ningú. Així, està en perill d’extinció una pràctica pagesa, de gran importància en un altre temps, quan l’esplet de tàperes es repartien entre l’amo de les ta-pereres i les recollidores i aquestes encara hi feien guanys. No fa tant de temps tampoc, era devers l’any 1987 o 1988, quan 1 kg de tàpera petita es pagava a 600 pts. i la grossa a 200 pts. Llavors eren moltes les dones i nins que anaven a collir-ne considerant-ho com uns diners extra; també hi havia homes a jornal que durant quinze dies es dedicaven a la tàpera per després envestir la recollida d’ametla.

Enguany s’ha pagat la tàpera petita a 5 euros i la grossa a 1,5 euros; s’han mantingut els guanys de fa denou anys, però no les despeses, que són a l’alça.

94

15. Cultiu del cacauet

Arachis hypogaea L.

Parlam del cacauet mallorquí, de tres bessons i de clovella molt fl uixa, amb un gust molt intens.

Actualment se sembra de forma testimonial, exceptuant la zona de Muro i sa Pobla, on encara se’n comercialitza una quantitat conside-rable a les botigues de la zona.

15.1 Preparació del terreny i sembra

Com més prest es fertilitzi el sòl, millor. El mes de gener és un bon moment per incorporar a la terra l’adob a base de fems i un fertilitzant mineral ric en fòsfor. Se solca el terreny amb tires de 10-15 cm de fondària i uns 60 cm d’amplària, i se sembren bessons de dos en dos cada pam i mig. Després es desplaça part de la terra dels crestalls per enterrar la llavor, uns 5-7 cm.

La sembra és a fi nals d’abril o principis de maig, sempre en lluna vella. Antigament esperaven a haver collit el blat per sembrar els cacauets, de tard.

15.2. Reg i manteniment

No és un cultiu que necessiti gaire d’aigua; es recomana regar-lo cada 15 dies, per inundació emprant els solcs, amb aspersió o, de manera més efi cient, amb degoteig.

Al cap de dues 2-3 regades i quan la cacauetera té un pam, es torna a passar l’arada per acostar més terra al voltant de la planta; aquesta ope-ració es fa un parell de vegades fi ns que la planta queda recalçada enmig del solc. Per haver afegit terra a ambdós costats, cada arrel que surti durà cacauets i seran més bons de treure.

Mentre la cacautera sigui petita podem passar l’arada per enmig dels solcs. Això ens permetrà desherbar la zona central del solc, però a la part superior sempre hi quedarà herba. Aquesta s’haurà de llevar a mà.

El desherbat amb l’arada no es pot fer quan la planta és grossa, ja que hi ha perill de desarrelar-la.

95

CULTIU DEL CACAUETL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

Una rotació molt practicada era cacauet/patata/blat. No s’ha de repetir el cultiu en uns quants anys. Es pot incloure un any de guaret o adob verd.

15.3. Recol·lecció i conservació

Els cacauets es cullen els mesos d’octubre o novembre.El mes d’octubre es fa una observació d’alguns cacauets per veure

si ja són granats o no. Es coneix perquè estan ben infl ats i estructurats, cada bessó al seu lloc. Quan un cacauet té aspecte raquític i els bessons no ocupen el seu lloc, sinó que es desplacen de part a part dins la clove-lla, vol dir que encara li falten 8 o 10 dies.

En aquesta època es corre el perill que, per homogeneïtzar la pro-ducció, es retardi en excés la collita, amb el risc que vénguin les baixes temperatures i no permeti assecar bé els cacauets a l’exterior.

Per recollir els cacauets, primer s’arrabassen les plantes, a mà, amb uns gavilans o un arpellot, o amb el tractor adaptant qualsevol eina que faci de cullerot i arranqui les plantes sense fer-les malbé i deixant les arrels al descobert.

Posteriorment, s’arrepleguen i s’elimina la terra, fent manats. Es porten els manats a un lloc assolellat, on els cacauets es puguin eixugar i torrar un poc al sol, durant 2-3 dies. Després s’han de ventar per retirar fulles, terra i altres.

A continuació es destrien els cacauets bons d’aquells que no hagin madurat bé, podrits, etc.

A terres molt fèrtils es produeixen uns 390 kg dins 3 horts de terra (0,13 ha).

15.4. Control de plagues

La plaga més perillosa per a la cacautera és la manganella o cuc mel·lo, com el coneixen a Muro (Agryotes sp.). Aquest insecte viu davall terra i es pot alimentar de qualsevol cultiu subterrani tipus patatera, cacauetera, pastanaga...

96

La seva aparició indica gestió errònia. El cuc mel·lo pot provocar problemes a terres on no s’ha fet una bona rotació de cultiu o s’hi ha incorporat matèria orgànica fresca (comentat a l’apartat del cultiu de la patata).

L’eruga de la papallona de la col s’alimenta de les fulles, i no és tan agressiva. Si es considera necessari, s’ha d’emprar Bacillus thuringiensis.

Altres problemes puntuals poden ser ocasionats pel cadell.

15.5. Situació actual

En l’actualitat el cacauet mallorquí és poc rendible. La feina de recol-lecció està poc mecanitzada i els jornals van molt cars. Emperò, de mo-ment, ningú no en fa en cultiu ecològic i podrien tenir sortida.

Enguany, a Muro, s’han cobrat a 5 €/kg directament del consumidor.

97

CULTIU DEL CACAUETL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

16. Cultiu del ciuró

Cicer arietinum L.

16.1. Exigències en el sòl

Actualment es dediquen les terres més bones als ciurons, però antiga-ment era a l’inrevés.

Les terres més bones sempre es dedicaven al blat, ja que hi havia fam i el pa era més necessari. Els ciurons, llenties, pèsols i altres llegums per al consum de la casa es feien als capgirons (cantonades) de terres més primes. Segons els pagesos consultats, plovia molt més i els ciurons es feien bé pertot. Ara, per contra, necessiten terres més bones.

16.2. Preparació del sòl i sembra

La preparació de la terra s’inicia amb les primeres plogudes de fi nals d’agost. A l’hora de llaurar, es passa l’arada d’orelló de dues pales. Es fa una

passada fonda per girar la terra i posar al descobert tot tipus de llavors, bulbs, etc., de vegetació espontània per-què el sol les cremi.

Es passen els cultiva-dors després de cada plogu-da quan l’herba comença a néixer.

Les passades són necessàries per conservar la humitat

98

El mes de novembre és el millor per fertilitzar la terra. S’incor-poren a la terra fems orgànics de sestadors, galliners, solls, etc. Si no en tenim, emprarem, qualque fertilitzant orgànic o mineral, i s’incorpora superfi cialment al sòl.

La sembra comença a mitjan gener; les zones més humides de l’illa, emperò, són més susceptibles als atacs de cendrada. En aquests in-drets, convé esperar fi ns a febrer. Com a màxim s’ha de sembrar a fi nal de febrer, principi de març.

Qualque any, si és molt sec, es pot passar el cilindre després d’ha-ver sembrat. Així la llavor queda més compactada i els coloms no se la mengen.

El gran inconvenient dels ciurons en cultiu ecològic és el control de les adventícies. S’han de fer moltes passades d’arada i cultivadors abans de sembrar-los per eliminar tanta herba com es pugui.

Si un any plou molt a la primavera, i herba agafa molta força, és possible que aquesta passi davant els ciurons en creixement i els tapi. És un cas excepcional, i també indicatiu de mala preparació de la terra.

Una vegada feta la sembra, es pot passar entre línies fi ns que les plantes així ho permetin.

Antigament llevaven les cal-cigades i les altres herbes manual-ment, pràctica en total desús.

L’únic problema fi tosanitari dels ciurons és la cendrada, que es tracta amb sofre.

Les produccions varien se-gons l’any. Poden oscil·lar entre 250 kg/ha en temporades fl uixes i 1.400kg/ha a les bones.

Sementer de ciurons al març a Santa Eugènia

99

CULTIU DEL CIURÓL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA


El ciuró és el darrer cultiu extensiu que es cull en el mes d’agost. S’empra una màquina recol·lectora normal amb un garbell especial. Després de la collita, els ciurons deixen una costra de sal perjudicial per al proper cultiu, de manera que s’haurà d’esperar que hagi plogut un mínim, i que es fi ltri amb l’aigua.

A Mallorca no hi ha cap indústria dedicada als ciurons, i això pro-voca que no es trobin porgadores especials. Per tant, els ciurons mallor-quins són bruts i costosos de destriar, cosa que el situa en clar desavan-tatge comercialment parlant, en comparació amb el ciuró foraster. L’as-pecte d’aquest és més regular i amb uniformitat de color.

16.4. Rotacions

Una rotació típica és ciuró-blat-civada o ordi, aprofi tant la fi xació terres-tre de nitrogen que el ciuró, com a llegum, suposa. Cada 5-6 anys es deixa descansar el sòl, aprofi tant per baixar l’índex d’adventícies.

Durant any, la terra no s’ha de treballar fi ns que hagi plogut a bas-tament i arribi a 30 cm de fondària.

No es fan associacions a nivell extensiu. Per a horts és vàlid el que s’ha esmentat per al cultiu de la mongeta.

100

17. Cultiu de la ruca

Eruca sativa Mill.

17.1. Sembra i aprofi tament

Es pot sembrar directament en el sòl, encara que millor si es parteix de planter. Se sembra amb una distància mínima de 25 cm entre plantes. Mai no ha de quedar una plantació espessa, perquè la fulla no es desen-volupa correctament. Després de la primera regada de sembra, en prin-cipi li és sufi cient amb l’aigua de pluja que faci durant l’hivern.

La llavor és molt fàcil de recollir, ja que es troba dins bajoques.Es poden treure 3 o 4 tallades de fulla. Quan les temperatures són

molt altes, puja a fl or molt aviat. Al fi nal del cultiu acumula un gust picant un poc massa fort.Al contrari de l’alfabeguera, no aguanta gaire temps una vegada

recol·lectada.

El planter de ruca es cobreix en els mesos d’hivern

101

CULTIU DE LA RUCAL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

Com que és una crucífera, s’ha de vigilar de no sembrar-ne una al-tra seguidament, ni tam-poc una espècie que sigui de fulla (segons el calen-dari lunar). Sí que és cor-recte qualque cultiu poc exigent, com ceba, lletuga o alls.

17.2. Plagues

El principal contrari de la ruca és el txelicó (Epitrix cucumeris), del qual hem parlat en el cultiu de la col. L’acció d’aquest insecte limita la sembra de setembre fi ns a abril-maig. Si es vol recollir durant l’estiu s’ha de sem-brar dins hivernacle, on aquest insecte no pega tant, o també regant per aspersió, per a la seva incomoditat en ambients humits.

102

18. Cultiu de l’alfabeguera

Ocimum basilicum L.

Es comença el planter a principis de març, dins safates de plàstic. Atès la mida reduïda de la llavor, s’ha de vigilar que no quedi gaire enterrada. Se sembra per línies directament en el terreny, una planta cada 25 cm. Requereix molta matèria orgànica, i no gaire aigua, dos pics per setmana durant els mesos de més calor.

És un cultiu fàcil que sempre ve associat amb fi les de tomatiguera, pebrer o carabassa.

A partir de fi nals de maig ja es pot anar tallant, així com ho neces-sitem.

El juliol apareix el risc d’espigar, i per això s’han de practicar podes bastant severes. Aquestes es fan per sota de les branques secundàries.

A principis de setembre, la llavor es recull, de les plantes de més qualitat i producció. L’espiga s’asseca i es recull.

Els rams d’alfabeguera tallats es conserven, hidratades per la zona del tall, fi ns una setmana.

103

Cultiu de ruca amb reg per degoteig

CULTIU DE L’ALFABEGUERAL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

BIBLIOGRAFIA

ALONSO, A. M. I GUZMÁN, G.: Cultivo de hortícolas en agricultura eco-lógica. Consejería de Agricultura y Pesca-Junta de Andalucía, Sevilla.

ARQUÉ VILAR, J. I OLMO NADAL, D. (2005): “El ajo y su cultivo ecológi-co”. A: La Fertilidad de la Tierra, 22. La Fertilidad de la Tierra Ediciones, Estella.

ARBUNIÉS, J. ET AL. (2002): Los setos en el medio rural. Monográfi cos Bio Lur, 1. Asociación Bio Lur Navarra, Tafalla.

AUBERT, C.: Técnicas de base de la agricultura natural. Asociación Euro-pea de Agricultura y de Higiene Biológicas, Sainte Genevieve des Sois.

BASTIDA, C. (2007): “La alubia, alimento también para la tierra (y II)”. A La Fertilidad de la Tierra, 28. La Fertilidad de la Tierra Ediciones, Estella.

BUENO, M. (2003): “El cultivo de la zanahoria”. A: La Fertilidad de la Ti-erra, 11. La Fertilidad de la Tierra Ediciones, Estella.

BUENO, M. (2002): “El cultivo del tomate”. A: La Fertilidad de la Tierra, 9. La Fertilidad de la Tierra Ediciones, Estella.

Butlletins bimensuals del Grup d’Agricultura Ecològica (GAE). 1984, 1985. Autoeditats. Mallorca.

DOMÍNGUEZ, A., ROSELLÓ, J. I AGUADO, J. (2002): Diseño y manejo de la diversidad vegetal en agricultura ecológica. Cuadernos de agricultura ecológica. M.V. PHYTOMA-España i SEAE, València.

GUZMÁN, G. I ALONSO, A. M. (1998): Cultivo de hortícolas en agricultu-ra ecológica. Plan de formación, Boletín núm. 3.3. CAAE, Sevilla.

GUZMÁN, G. I ALONSO, A. M. (2000): Las rotaciones y los policultivos en el manejo de plagas y enfermedades en agricultura ecológica. Plan de formación, Boletín núm. 4.2. CAAE, Sevilla.

104

HALSOUET, P. (2005): El puerro. Manual para su cultivo en agricultura ecológica. Monográfi cos Bio Lur, 3. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren El-kartea i Ekonekazaritza, Tafalla.

HALSOUET, P. (2005): El tomate. Manual para su cultivo en agricultura ecológica. Monográfi cos Bio Lur, 4. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren El-kartea i Ekonekazaritza, Tafalla.

HALSOUET, P. I SANTIAGO, M. (2005): La lechuga. Manual para su cul-tivo en agricultura ecológica. Monográfi cos Bio Lur, 5. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla.

HALSOUET, P. I SANTIAGO, M. (2005): La patata. Manual para su cul-tivo en agricultura ecológica. Monográfi cos Bio Lur, 7. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla.

LABRADOR, J., PORCUNA, J.L., I BELLO, A.(2006): Manual de Agricul-tura y Ganadería Ecológica. Sociedad Española de Agricultura Ecológica. Eumedia. Madrid

LLANOS, M. I DALMAU, A. (1970): Preparación del terreno en cultivos de huerta. Hojas Divulgadoras nº 3-62H. Ministeri d’Agricultura, Madrid.

MAROTO, J.V. (1986): Horticultura herbácea especial. Ediciones Mundi-Prensa. Madrid

Principals plagues de la patata a les Illes Balears (2007). Conselleria Principals plagues de la patata a les Illes Balears (2007). Conselleria Principals plagues de la patata a les Illes Balearsd’Agricultura i Pesca

OLMO, D. I RUIZ, A. (2006): “Los melones, un regalo del verano”. A La Fertilidad de la Tierra, 25. La Fertilidad de la Tierra Ediciones, Estella.

ROGER, J. M.: El cultivo de la patata. Libros y cuadernos técnicos. Asocia-ción Vida Sana, Barcelona.

ROSSELLÓ I OLTRA, J. (2006): “Cultivo del pimiento”. A: La Fertilidad de la Tierra, 24. La Fertilidad de la Tierra Ediciones, Estella.

105

BIBLIOIGRAFIAL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

SANTIAGO, M. (2005): La alubia. Manual para su cultivo en agricultura ecológica. Monográfi cos Bio Lur, 6. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren El-kartea i Ekonekazaritza, Tafalla.

SAUCA, E. I URABAYEN, D. (2005): El desherbado. Manejo de las adven-ticias en agricultura ecológica. Monográfi cos Bio Lur, 8. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla.

SAUCA, E. I URABAYEN, D. (2005): Rotaciones y asociaciones de culti-vos. Monográfi cos Bio Lur, 9. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla.

SAUCA, E. I URABAYEN, D. (2005): Viveros. Manejo de las adventicias en agricultura ecológica. Producción de plántula hortícola. Monográfi cos Bio Lur, 10. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla.

SISQUELLA, M. (COORD.) (2000): Ponències del curs: Especialització en Horticultura Ecológica. Escola Agrària de Manresa, Manresa.

TORRES, D.: El cultivo del tomate. Libros y cuadernos técnicos. Asocia-ción Vida Sana, Barcelona.

106

ANNEXOS

Famílies botàniques

Solanàcies Tomàtiga, patata, albergínia, pebreLiliàcies All, ceba, porro, grell, espàrrecLleguminoses Xítxero, ciuró, fava, favó, mongeta, soja, veça, cacauet, llentiaQuenopodiàcies Remolatxa, espinac, bledaCrucíferes Col borratxona, col llombarda, colifl or, bròquil, nap, colinap, rave, rucaCompostes Lletuga, endívia, card, carxofa, cama-roja, compostesCucurbitàcies Meló, síndria, carabassó, carabassa, cogombreUmbel·líferes Pastanaga, api, julivert, fonollGramínies Blat de moro, blat, civada, ordiRosàcies MaduixaLabiades AlfabegueraConvolvulàcies Monei

Mètodes de control de vegetació espontània

Mètode de control Observacions

Manualment Efi caç però costós, rendible per a alguns cultius de sembra directa, cultius amb bon preu de mercat i explotacions familiarsDesbrossat Sobretot s’associa al cultiu de fruiters, manteniment de camins i voreres; pot ser útil en estats avançats de cultiu, o cultius plurianualsEines Cultivadors, rasde de discs, txisel, etc. no giren la terra i treballen en superfície. Ben útils els de tracció animal o humana, com la bicicleta amb aradaTèrmicament Poc emprat a Mallorca, però amb bons resultats allà on és rendible el seu úsEncoixinat Pot ser orgànic (palla, alga, serradís, paper, clovella d’ametla) o de síntesi (plàstic). L’efectivitat del primer depèn del material i del gruix. Per a molts cultius s’entén com un element més, i permet, a més, avançar produccions

107

ANNEXOSL’HORTICULTURA ECOLÒGICA A MALLORCA

Estratègies per al maneig de vegetació espontània

Estratègia Efectes

Rotació de cultius L’alternança de cultius difi culta l’especialització de l’herba, sobretot si són famílies molt diferents quant a exploració del sòl, capacitat vegetativa i gestió d’aquests (reguiu o a la seca)Associació de cultius S’aprofi ta millor l’espai deixant menys espai per a l’herba. Són bones aquelles associacions amb plantes entapissants i de port erecteCultius netejadors Són aquells que per la seva manera de cultivar-se o per la seva competència interrompen el cicle reproductiu de l’herba (carabassa, meló a la seca)Adob verd Una sembra d’adob verd, alta densitat i ràpid creixement asfi xia les competidores. Si s’empren les pròpies adventícies d’adob verd, aquestes s’han d’incorporar abans de la formació de llavors, i en redueix el banc potencial.Compostatge Uns fems ben compostats són lliures de llavors i patògens per les altes temperatures que han assolit.Densitat de sembra Altes densitats i el disseny infl ueixen també a controlar l’herba.Font: Domínguez, A. i Rosselló, J. (2002)

Per a planter a terra, l’únic control de l’herba és el manual

108

Maq

uin

ària

apt

a p

er c

ontr

olar

les

adve

ntí

cies

Mot

ocu

ltor

Ras

cle

de

pues

Cu

ltiv

a-d

ors

Ras

cle

de

dis

csC

isel

lA

rad

a d

e p

ales

Fres

ad

ora

Fun

cion

amen

tV

aris

, seg

ons

ein

aC

obre

ix i

arra

nca

Cob

reix

i ar

ran

caA

rran

ca,

cob

reix

i m

escl

a

Arr

anca

i m

escl

aV

olte

jaC

apol

a i m

escl

a

Efe

cte

sobr

e l’e

stru

ctu

ra

del s

òl

Tri

ga i

des

fàE

spon

jaE

spon

ja,

rom

p

cros

ta

Air

eja

en

fon

dàr

iaA

irej

a i

rom

p s

ola

Air

eja

i mes

cla

Cre

a so

la, d

esfà

Efe

cte

sobr

e el

s or

gan

ism

es

del s

òl

Mit

jàC

apC

apB

aix

Oxi

gen

aP

ern

ició

sP

ern

ició

s

Efe

cte

sobr

e la

m

iner

alit

zaci

óM

itjà

Bai

xM

itjà

Alt

Bai

xM

olt a

ltA

lt

Dis

tàn

cia

entr

e ei

xos

Var

iab

le2-

4 cm

15-7

5 cm

Mín

im 2

5 cm

40 c

mV

aria

ble

15 c

m

Cam

p d’

apli

-ca

ció

Her

ba

en e

s-ta

ts a

van

çats

Her

ba

en e

s-ta

ts a

van

çats

Her

ba

en e

stat

s p

rim

aris

Her

ba

en

esta

ts a

van

-ça

ts

Tots

els

es

tats

Her

ba

en e

s-ta

ts p

rim

aris

Her

ba

avan

çad

a

Ava

nta

tges

Prà

ctic

, mu

l-ti

uso

s i m

a-n

ejab

le

Bar

at i

ver-

sàti

lA

pte

a

tot t

ipu

s d

e sò

l, p

ràct

ic

Idon

i per

in

corp

orar

h

erb

a lig

ni-

fi ca

da

Sim

ple

i ec

onòm

icN

etej

a a

fon

sD

eixa

terr

a m

olt

trig

a i fi

na

Inco

nve

nie

nts

Alt

con

sum

en

ergè

tic,

so

la d

e lla

u-

rad

a

No

és a

dapt

a-bl

e a

línie

s de

cu

ltiu

. Poc

a ac

ció

a sò

ls

fort

s i p

lan

tes

ben

arr

elad

es

Ein

a fe

ixu

ga

i car

a. M

ala

adap

taci

ó

No

va

bé

lleva

r h

erb

a en

cu

ltiu

Cre

a so

la, p

èr-

du

a d

e m

atèr

ia

orgà

nic

a, p

u-

jad

a d

e lla

vors

, gi

ra h

orit

zon

s

Form

a so

la, c

os-

tós

en e

ner

gia

i dob

lers

, mol

t ag

ress

iu p

er a

la

afau

na

del

sòl

Fon

t: S

auca

, E. i

Ura

baye

n, D

. (20

05)

109


110

Productes fi tosanitaris autoritzats pel Reglament de la Producció Ecològica, emprats en horticultura ecològica

Producte Camp d’acció Plaga o malaltia ObservacionsRotenona Insecticida Tot tipus d’insectes Perjudicial per a fauna efecte de xoc benèfi caOli de Neem Insecticida Tot tipus d’insectes Més benèvol amb i repel·lent el medi i repel·lent el mediPiretrina Insecticida, Tot tipus d’insectes Emprat per efecte de xoc conservar gra efecte de xoc conservar graBacillus Insecticida Larves de papallones, Efectes visibles dos oBacillus Insecticida Larves de papallones, Efectes visibles dos oBacillusthuringiensisthuringiensis escarabats, mosques tres dies més tard escarabats, mosques tres dies més tardthuringiensis escarabats, mosques tres dies més tardthuringiensisthuringiensis escarabats, mosques tres dies més tardthuringiensisSofre Fungicida Oïdi i aranya roja Curatiu i acaricidaCoure Fungicida Quasi totes les Preventiu malalties fúngiques malalties fúngiques malalties fúngiques malalties fúngiques malalties fúngiques malalties fúngiquesSulfat Desinfectant Fongs i caragols Per tractar ferides ode ferro i repel·lent crear barreresde ferro i repel·lent crear barreresde ferro i repel·lent crear barreresde ferro i repel·lent crear barreresde ferro i repel·lent crear barreresde ferro i repel·lent crear barreresde ferro i repel·lent crear barreresde ferro i repel·lent crear barreresOli de Insecticida Ous i insectes Tractament d’hivernparafi na hivernantsparafi na hivernantsparafi na hivernantsparafi na hivernantsparafi na hivernantsparafi na hivernantsSabó Insecticida Pugó, caparreta, De fàcil preparaciópotàssic pugó de Sant Josep, domèstica, 2% de sabó copinyó, etc. negre dins aigua copinyó, etc. negre dins aigua copinyó, etc. negre dins aigua copinyó, etc. negre dins aigua copinyó, etc. negre dins aigua copinyó, etc. negre dins aigua copinyó, etc. negre dins aigua copinyó, etc. negre dins aiguaEmprivada Reforçant, També actua com a adobd’ortiga augmenta la foliar i radicular vitalitat de la planta de la planta de la planta de la plantaLlet Reforçant, Virus També preventiu de lesdesnatada antivíric de malalties fúngiques les hortícolesExtracte d’all Repel·lent Tot tipus de També preveu i reforçant comensals la cendrada i reforçant comensals la cendrada

La majoria de magatzems agrícoles disposen de pro-ductes autoritzats en agri-cultura ecològica

Producte Camp d’acció Plaga o malaltia ObservacionsRotenona Insecticida Tot tipus d’insectes Perjudicial per a fauna efecte de xoc benèfi caOli de Neem Insecticida Tot tipus d’insectes Més benèvol amb i repel·lent el medi i repel·lent el mediPiretrina Insecticida, Tot tipus d’insectes Emprat per efecte de xoc conservar gra efecte de xoc conservar gra

Insecticida Larves de papallones, Efectes visibles dos o escarabats, mosques tres dies més tard escarabats, mosques tres dies més tard

Sofre Fungicida Oïdi i aranya roja Curatiu i acaricidaCoure Fungicida Quasi totes les Preventiu malalties fúngiques malalties fúngiquesSulfat Desinfectant Fongs i caragols Per tractar ferides ode ferro i repel·lent crear barreresde ferro i repel·lent crear barreresOli de Insecticida Ous i insectes Tractament d’hivernparafi na hivernantsparafi na hivernantsSabó Insecticida Pugó, caparreta, De fàcil preparaciópotàssic pugó de Sant Josep, domèstica, 2% de sabó copinyó, etc. negre dins aigua copinyó, etc. negre dins aiguaEmprivada Reforçant, També actua com a adobd’ortiga augmenta la foliar i radicular vitalitat de la planta de la plantaLlet Reforçant, Virus També preventiu de lesdesnatada antivíric de malalties fúngiques les hortícolesExtracte d’all Repel·lent Tot tipus de També preveu i reforçant comensals la cendrada i reforçant comensals la cendrada



Sofre Fungicida Oïdi i aranya roja Curatiu

Coure Fungicida Quasi totes les Preventiu malalties fúngiques malalties fúngiquesSulfat Desinfectant Fongs i caragols Per tractar ferides ode ferro i repel·lent crear barreresde ferro i repel·lent crear barreresOli de Insecticida Ous i insectes Tractament d’hivernparafi na hivernantsparafi na hivernantsSabó Insecticida Pugó, caparreta, De fàcil preparaciópotàssic pugó de Sant Josep, domèstica, 2% de sabó copinyó, etc. negre dins aigua copinyó, etc. negre dins aiguaEmprivada Reforçant, També actua com a adobd’ortiga augmenta la foliar i radicular

Llet Reforçant, Virus També preventiu de lesdesnatada antivíric de malalties fúngiques

Extracte d’all Repel·lent Tot tipus de També preveu i reforçant comensals la cendrada i reforçant comensals la cendrada



Sofre Fungicida Oïdi i aranya roja Curatiu

Coure Fungicida Quasi totes les Preventiu

Sulfat Desinfectant Fongs i caragols Per tractar ferides ode ferro i repel·lent crear barreresde ferro i repel·lent crear barreresOli de Insecticida Ous i insectes Tractament d’hivern

Sabó Insecticida Pugó, caparreta, De fàcil preparaciópotàssic pugó de Sant Josep, domèstica, 2% de sabó copinyó, etc. negre dins aigua copinyó, etc. negre dins aiguaEmprivada Reforçant, També actua com a adobd’ortiga augmenta la foliar i radicular

Llet Reforçant, Virus També preventiu de lesdesnatada antivíric de malalties fúngiques

Extracte d’all Repel·lent Tot tipus de També preveu i reforçant comensals la cendrada i reforçant comensals la cendrada


Gener

Tomàtiga de ramellet, moniato, lletuga, col llombarda, col, carabassa, colifl or, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, xítxeros, espinacs, endívia, patata, grell, julivert, all, cama-roja, ruca, fonoll, faves, pastanaga, api, colinap, col de Brussel·les, porro

Febrer

Tomàtiga de ramellet, moniato, lletuga, col llombarda, col, carabassa, colifl or, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, xítxero, espinac, endívia, patata, grell, julivert, carxofa blanca, ruca, fonoll, faves, pastanaga, api, colinap, col de Brussel·les, porro

Març

Moniato, lletuga, col, col lombarda, carabassa, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, xítxeros, espinac, endívia, patata, grell, julivert, carxofa blanca i negra, all tendre, espàrreg, ruca, fonoll, faves, pastanaga, api, colinap, col de Brussel·les, porro

AbrilLletuga, col, col lombarda, nap, remolatxa, bleda, xítxeros, espinac, grell, julivert, carxofa blanca i negra, maduixa, all tendre, espàreg, ruca, fonoll, faves, pastanaga, api, colinap, col de Brussel·les, porro

MaigCogombre, tomàtiga d’ensalada, carabassó, mongeta fi na, mongeta ample, lletuga, col llombarda, col, nap, remolatxa, bleda, xítxeros, julivert, maduixa, all tendre, ruca, fonoll, pastanaga, api, colinap, porro

JunyTomàtiga d’ensalada, cogombre, carabassó, pebre verd, mongeta fi na, mongeta ample, lletuga, col lombarda, col, nap, remolatxa, bleda, espinac, julivert, carabassa, blat de moro, pastanaga, api, colinap, porro

Juliol

Tomàtiga d’ensalada, de pruna; meló, albergínia, cogombre, carabassó, pebre verd, vermell i blau, síndria, mongeta fi na i ample, lletuga, carabassa, nap, remolatxa, bleda, espinac, patata, all, ceba, julivert, pipes de gira-sol, blat de moro, pastanaga, api, porro

Agost

Tomàtiga d’ensalada, de pruna, de ramellet; meló, albergínia, cogombre, carabassó, pebre verd, vermell i blau, síndria, mongeta fi na, lletuga, carabassa, nap, remolatxa, bleda, espinac, patata, all, pipes de girasol, blat de moro, ciuró, faves, pastanaga, api, porro

Setembre

Tomàtiga d’ensalada, de pruna, de ramellet; meló, albergínia, carabassa, carabassó, cogombre, pebre verd, vermell i blau, síndria, mongeta fi na, lletuga, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, patata, all, ceba, julivert, ciuró, pastanaga, api, porro

Octubre

Tomàtiga d’ensalada, de pruna, de ramellet, meló, albergínia, carabassó, pebre verd, vermell i blau, síndria, mongeta fi na, moniato, lletuga, col, col llombarda, carabassa, colifor, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, espinac, endívia rissada, patata, all, ceba, julivert, cacauet, ruca, fonoll, pastanaga, api, colinap, porro

NovembreTomàtiga de ramellet, moniato, lletuga, col, col lombarda, carabassa, colifl or, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, espinac, endívia, patata, all, ceba, julivert, cama-roja, cacauet, ruca, fonoll, pastanaga, api, porro

DesembreTomàtiga de ramellet, moniato, lletuga, col, col llombarda, col de Brussel·les, carabassa, colifl or, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, endívia, patata, all, ceba, grell, julivert, cama-roja, ruca, fonoll, pastanaga, api,

Calendari de l’hortalissa de temporada

Cultiu Bones associacions Males associacions Bons cultius precedents Bons cultius següents

All Fruiters, pastanaga, remolatxa, maduixa, ceba, porro, tomàtiga, lletuga Col, xítxeros, mongeta Lleguminoses

Carxofa Lletuga, faves, xítxeros Blat de moro, ceba Faves, meló, lletuga

Mongeta d’enfi lar Remolatxa, api, cogombre, espinacs, lletuga, albergínia, carabassa, col, maduixa, pastanagaRemolatxa, api, cogombre, espinacs, lletuga, albergínia, carabassa, col, maduixa, pastanagaRemolatxa, api, cogombre, espinacs, lletuga, albergínia, carabassa, All, ceba, tomàtiga, xítxeros

Api Cols, espinacs, mongeta, porro, xítxaro, tomàtiga Pastanaga, fonoll, julivert Lleguminoses Cols, nap, bròquil, raveCols, nap, bròquil, raveCols, nap,

Carabassó Alfabeguera, mongeta, ceba, col, caputxina, blat de moro Cogombre Lleguminoses Cols, nap, bròquil, raveCols, nap, bròquil, raveCols, nap,

Ceba All, pastanaga, cogombre, lletuga, tomàtiga, maduixa, camamil·la, remolatxa Xítxaro, mongeta, col, porro Crucíferes

Col Pastanaga, api, cogombre, espinacs, trèvol, xítxeros, lletuga, aromàtiques, cànem, ceba, patata Pastanaga, api, cogombre, espinacs, trèvol, xítxeros, lletuga, aromàtiques, cànem, ceba, patata Pastanaga, api, cogombre, espinacs, trèvol, xítxeros, lletuga, All, ceba, mongeta, maduixa, fonoll Lleguminoses, rave, espinacs Espinacs

Colifl or Api, tomàtiga, facèlia, mongeta Col, ceba, patata Espinacs

Colinap Remolatxa, espinacs, mongeta, lletuga, tomàtiga, porro, xítxeros Fonoll Espinacs, lletuga Col, rave

Espinacs Api, col, maduixa, mongeta, xítxeros, rave, lletuga Remolatxa Tots, excepte bleda i remolatxa

Xítxaro Pastanaga, api, col, espinacs, rave, lletuga, blat de moro, nap, patata, cogombre Mongeta, ceba, porro, tomàtiga, julivert Cols

Fonoll Cogombre, lletuga, cama-roja Mongeta, tomàtiga, colinap Xítxeros

Mongeta baixa Remolatxa, api, col, borratja, cogombre, maduixa, xítxero, patata, rave,valeriana, tomàtiga, pastanagaRemolatxa, api, col, borratja, cogombre, maduixa, xítxero, patata, rave,valeriana, tomàtiga, pastanagaRemolatxa, api, col, borratja, cogombre, maduixa, xítxero, patata, rave, Fonoll, ceba, porro Pastanaga Cama-roja

Enciam Colinap, cogombre, espinacs, mongeta, xítxeros, rave, tomàtiga, carxofa, ceba, pastanaga, porroColinap, cogombre, espinacs, mongeta, xítxeros, rave, tomàtiga, carxofa, ceba, pastanaga, porroColinap, cogombre, espinacs, mongeta, xítxeros, rave, tomàtiga, carxofa, Gira-sol, api, julivert

Cogombre Api, col, espinacs, fonoll, mongeta, lletuga, ceba, blat de moro Carabassa, patata, tomàtiga Faves, mostassa

Pebre Albergínia, pastanaga, col, tomàtiga, alfabreguera Fonoll, xítxeros

Porro Ceba, pastanaga, api, espinacs, maduixa, tomàtiga, lletuga Mongeta, xítxeros, rave Pastanaga, julivertPastanaga, julivertPastanaga,

Rave Pastanaga, lletuga, tomàtiga, menta Cogombre, mongeta

Tomàtiga Pastanaga, api, espinacs, mongeta, ceba, julivert, porro, lletuga, calèndula Remolatxa, col llombarda, fonoll, xítxeros, cogombre, patata Colinap, espinacs, mostassa

Pastanaga Ceba, xítxeros, alfals, mongeta, lletuga, patata, porro, rave, tomàtiga, veça, romaní, sàlviaCeba, xítxeros, alfals, mongeta, lletuga, patata, porro, rave, tomàtiga, veça, romaní, sàlviaCeba, xítxeros, alfals, mongeta, lletuga, patata, porro, rave, tomàtiga, veça, Fonoll, julivert, api, menta Porro Mongeta,

cama-rojaMongeta, cama-rojaMongeta,

Síndria Pebre Cereals, alls

Meló Liliàcies, col, lletuga

Carabassa Col, mongeta, blat de moro, caputxina Patata

Patata Albergínia, col, xítxeros, faves, mongeta, blat de moro, rave, pastanaga, cànem, julivert, calèndulaAlbergínia, col, xítxeros, faves, mongeta, blat de moro, rave, pastanaga, cànem, julivert, calèndulaAlbergínia, col, xítxeros, faves, mongeta, blat de moro, rave, pastanaga, Carabassa, gira-sol, maduixa, cogombre,

tomàtigaCarabassa, gira-sol, maduixa, cogombre, tomàtigaCarabassa, gira-sol, maduixa, cogombre, Cereals, alfals Cols

Albergínia Mongeta, favó

Moniato Cereals, ceba

Faves Espinacs, blat de moro, lletuga, patata, romaní, cereals, maduixa

Blat de moro Carabassa, xítxeros, faves, mongeta, meló, patata, veça, cogombre, síndria Gira-sol

Maduixa Faves, espinacs

Associacions i rotacions d’hortalisses

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

Patata primerenca SD SD

Patata d’estiu SD SD

Tomàtiga TC, PL TC, PL TC TA TA PL PL

Tomàtiga de pruna PL PL TA TA

Tomàtiga de ramellet PL PL TA TA TA

Pebre verd PL PL TC TA TA PL PL

Pebre vermell PL PL TC TA TA

Pebre blau PL PL TC TA TA

Albergínia PL TC, PL TC TA TA PL1

Ceba boba TA TA TA PL PL

Ceba blanca mallorquina TA TA TA PL PL

Ceba tendra TA TA TA, TC TA, TC TC

Ceba de guardar PL TA TA

Grell SD SD SD SD

Porro PL, TC PL, TC TA TA TA PL TA TA TC TC

All SD SD

All tendre SD SD SD

Pastanaga Sembra tot l’any i sota coberta els mesos freds

Api Sembra tot l’any

Julivert Sembra tot l’any

Fonoll TC TC, TA TA TA TA TA TA TA, TC TA, TC

Moniato PL SD SD SD

Cogombre PL PL, TC TC TA TA

Carabassó PL TC, PL TA TA TA PL

Carabassa PL TC TC TA

Meló PL PL TC TA TA

Síndria PL PL PL, TC TA TA TA

Bleda Sembra tot l’any

Remolatxa Sembra tot l’any

114 115


Taula de sembres i traspantaments d’hortalisses

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

Blat de moro SD SD

Maduixa TA TA TA TA TA

Lletuga Trasplantament tot l’any i planter un mes i mig abans

Endívia PL PL PL TA TA TA

Carxofa blanca TA

Carxofa negra TA TA

Gira-sol SD SD

Xítxero SD SD SD SD

Xítxero per bajoca SD

Mongeta SD a cobert SD a cobert SD SD SD SD SD

Fava SD SD SD SD SD SD

Cacauet SD SD

Cigró SD SD SD

Soja SD SD

Col borratxona TA TA PL PL TA TA TA

Col llombarda TA TA TA TA TA

Col de Brussel·les TA TA TA

Colifl or TA TA PL PL TA TA TA

Ruca TA, PL TA, PL TA TA TA PL TA, PL TA,PL TA, PL TA, PL

Nap SD SD SD SD SD SD SD SD SD

Rave SD SD SD SD SD

Ravenet SD SD SD SD SD SD SD SD SD

Sembra directa (SD), preparació de planter (PL), trasplantament a cobert (TC), trasplantament a l’aire lliure (TA)

116 117


Taula de sembres i transplants d’hortalisses

l'horticultura ecològica a mallorca

Documents