l’evoluciÓ del guerrer grec: de l’heroi homÈric … · war and the warrior in the homeric...
TRANSCRIPT
Treball de fi de grau
LrsquoEVOLUCIOacute DEL GUERRER
GREC DE LrsquoHEROI HOMEgraveRIC AL
CIUTADAgrave-SOLDAT DrsquoEgravePOCA
CLAgraveSSICA
Gisela Jimeacutenez Boronat
Tutora Esperanza Ramiacuterez Sevilla
Facultat de Filosofia i Lletres
Grau drsquoEstudis de Francegraves i Clagravessiques
Curs 2015-2016
Iacutendex
1 Resum 3
2 Introduccioacute 4
3 Metodologia 5
4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica 8
41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca 8
411 Homer pont entre dues civilitzacions 9
412 El combat homegraveric 11
42 Organitzacioacute social 13
421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme 13
422 Atenes poble autogravecton 14
423 Leducacioacute arcaica 16
43 Organitzacioacute militar 17
431 Sistemes de combat 17
4311 Revolucioacute hoplita 17
432 Herois o guerrers destat 19
4321 Hesiacuteode el mite de les edats 19
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar 20
4323 Egravesquil Els set contra Tebes 21
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics 21
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica 23
51 Organitzacioacute social 23
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia 23
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geogragravefica 25
513 Filosofia poliacutetica 27
514 Leducacioacute clagravessica 28
52 Organitzacioacute militar 29
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange 29
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars 32
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita 33
5231 Les Guerres Megravediques 33
5232 La Guerra del Peloponegraves 34
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra 36
6 Conclusions 38
7 Bibliografia 41
8 Annexos 44
- 3 -
1 Resum
El present treball preteacuten portar a terme una investigacioacute sobre la guerra a lantiga Gregravecia
centrant latencioacute en les egravepoques arcaica i clagravessica Aixiacute mateix lobjectiu principal daquesta
recerca eacutes esbrinar de quina manera es va consolidar la figura de lhoplita grec ciutadagrave-soldat
que trobem exemplificat als conflictes begravelmiddotlics degravepoca clagravessica i que dista en gran mesura de
la concepcioacute arcaica de soldat grec meacutes propera a lrsquoheroi descrit per Homer als seus poemes
De meacutes a meacutes ateacutes que la ciutat drsquoAtenes va tenir un gran poder poliacutetic i una important forccedila
hegemogravenica a lrsquoegravepoca clagravessica aquest estudi pren lrsquoAgravetica com a nucli danagravelisi
Aixiacute doncs el propogravesit drsquoaquesta investigacioacute eacutes descobrir en quin moment histograveric i de
quina manera els guerrers grecs particularment els atenesos van abandonar el seu caragravecter
individualista cercadors de la glograveria personal i van evolucionar cap a una manera dactuar on
el motiu que els encoratjava a lluitar era la defensa colmiddotlectiva de la seva ciutat Va existir una
evolucioacute progressiva dun nou model de lluita paralmiddotlela al desenvolupament de les
ciutats-estat o hi va haver una aparicioacute sobtada
Paraules clau Gregravecia ciutats-estat heroi guerra hoplita falange Homer histograveria
- 4 -
2 Introduccioacute
ldquo[hellip] ἀιιὰ κᾶιινλ ηὴλ ηῆο πόιεσο δύλακηλθαζ᾽ ἡκέξαλ ἔξγῳ ζεσκέλνπο θαὶ ἐξαζηὰο γηγλνκέλνπο αὐηῆο θαὶ
ὅηαλ ὑκῖλκεγάιε δόμῃ εἶλαη ἐλζπκνπκέλνπο ὅηη ηνικληεο θαὶ γηγλώζθνληεο ηὰ δένληαθαὶ ἐλ ηνῖο ἔξγνηο
αἰζρπλόκελνη ἄλδξεο αὐηὰ ἐθηήζαλην θαὶ ὁπόηε θαὶ πείξᾳηνπ ζθαιεῖελ νὐθ νὖλ θαὶ ηὴλ πόιηλ γε ηῆο ζθεηέξαο
ἀξεηῆο ἀμηνῦληεοζηεξίζθεηλ θάιιηζηνλ δὲ ἔξαλνλ αὐηῇ πξντέκελνη θνηλῇ γὰξ ηὰ ζώκαηα δηδόληεο ἰδίᾳ ηὸλ
ἀγήξσλ ἔπαηλνλ ἐιάκβαλνλ θαὶ ηὸληάθνλ ἐπηζεκόηαηνλ νὐθ ἐλ ᾧ θεῖληαη κᾶιινλ ἀιι᾽ ἐλ ᾧ ἡ δόμα αὐηλ
παξὰ ηῶ ἐληπρόληη αἰεὶ θαὶ ιόγνπ θαὶ ἔξγνπ θαηξῶ αἰείκλεζηνο θαηαιείπεηαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II 43 1-2)
Lrsquoevolucioacute dels conflictes begravelmiddotlics a lrsquoAntiguitat eacutes una disciplina complexa i digne drsquoestudi
En aquest treball pretenc esbrinar quina va ser lrsquoevolucioacute social que el conjunt de guerrers de
la regioacute grega de lrsquoAgravetica va experimentar al llarg dels segles Aixiacute doncs aspiro a conegraveixer
quin va ser el moment en que els ideals heroics representats a la poesia egravepica es van esvair i
van deixar pas a uns nous ideals meacutes patriogravetics i colmiddotlectius clarament representats per
exemple al discurs de Pegravericles que ens proporciona Tuciacutedides a la seva crogravenica histograverica
sobre la Guerra del Peloponegraves
Les principals problemagravetiques que ha dafrontar aquesta recerca soacuten duna banda lextens
marc temporal que malgrat estar encarat a dues egravepoques concretes comporta un estudi previ
dels esdeveniments precedents i successors aixiacute com daltra banda la manca dinformacioacute
dalguns moments histograverics on les fonts primagraveries soacuten escasses En aquest sentit legravepoca
arcaica estagrave desproveiumlda de textos progravepiament considerats historiogragravefics i lhem danalitzar
majoritagraveriament dacord amb les literatures egravepica i liacuterica sovint inspirades en relats miacutetics
Els motius que mhan conduiumlt a la materialitzacioacute daquest estudi soacuten principalment
personals Com a estudiant dEstudis Clagravessics sempre he provat un gran interegraves per les
civilitzacions antigues especialment per la civilitzacioacute grega i en el transcurs dels darrers
anys mha interessat sobretot lestudi dels conflictes begravelmiddotlics a lAntiguitat He decidit
examinar la figura de lhoplita grec perquegrave em genera una segraverie de dubtes el contrast tan
dragravestic que trobem entre els combats singulars de la poesia egravepica i els combats colmiddotlectius de
les descripcions begravelmiddotliques dautors com Tuciacutedides o Xenofont Trobo interessant fer una
recerca daquest fenomen i magradaria aportar la meva opinioacute des dun punt de vista meacutes
aviat filologravegic als estudis que shan fet pregraveviament al meu
- 5 -
3 Metodologia
En primer lloc a lhora de triar el tema dinvestigacioacute he realitzat una cerca bibliogragravefica
inicial per conegraveixer quins estudis shavien fet al voltant dels aspectes que pretenc analitzar
Aquesta cerca mha permegraves decidir de quina manera enfocar el treball ategraves que havent
adquirit uns coneixements bagravesics puc comenccedilar a plantejar possibles hipogravetesis i
problemagravetiques a tractar com tambeacute puc intentar delimitar-ne els liacutemits geogragravefics i
cronologravegics
En aquest agravembit srsquohan realitzat moltes investigacions al voltant de les formacions hoplites
les falanges gregues i el seu armament Tot i aixiacute en aquest estudi he tingut en compte les
investigacions de caragravecter meacutes aviat antropologravegic i linguumliacutestic entre les quals vull destacar
alguns articles de Jean Pierre Vernant1 i Pierre Vidal-Naquet
2 historiadors francesos
dedicats a lrsquoestudi de la civilitzacioacute grega de Geoffrey S Kirk3 estudioacutes britagravenic que fa una
anagravelisi de la guerra a lrsquoegravepica homegraverica de Marcel Detienne4 important antropograveleg francegraves
que examina detalladament les falanges hopliacutetiques i de Fernando Echeverriacutea Rey5
historiador i filograveleg espanyol investigador de la terminologia militar utilitzada a lrsquoantiga
Gregravecia
Les hipogravetesis que han sorgit arran daquesta primera recerca soacuten diverses Dentrada si
lobjectiu principal daquest treball eacutes descobrir el moment de canvi i de confluegravencia duna
determinada manera de lluitar cal remuntar-se no tan sols a lorigen dels combats sinoacute tambeacute
al duna civilitzacioacute En aquest cas concret les fonts literagraveries meacutes antigues de quegrave disposem
on es descriu una possible civilitzacioacute grega arcaica soacuten els relats egravepics dHomer de manera
que hem de valorar fins a quin punt la poesia homegraverica gaudeix de versemblanccedila histograverica i
de ser aixiacute quins periacuteodes histograverics descriu
En aquesta mateixa liacutenia hem davaluar el seguumlent problema A la Iliacuteada i a lOdissea trobem
alguns elements propis del segle dHomer legravepoca arcaica i alguns altres de meacutes remots
anagravelegs a la civilitzacioacute micegravenica El periacuteode que separa aquestes dues civilitzacions genera
encara avui diverses incogravegnites motiu pel qual eacutes anomenat Edat Fosca Eacutes en aquest context
quan trobem el primer canvi en la formacioacute militar grega ja que els duels homegraverics soacuten forccedila
distants per exemple de les lluites descrites pels autors liacuterics malgrat pertagravenyer a una egravepoca
histograverica forccedila propera Podem parlar tal com postulen alguns investigadors duna revolucioacute
1 Vernant Jean-Pierre (1987) Entre la honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs anciens vol
2 nuacutem 2 269-299 2 Vidal-Naquet Pierre (1985) La tradition de lrsquohoplite atheacutenien en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la
guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 3 Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 4 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 5 Echeverriacutea Rey Fernando (2005) El hoplita y la naturaleza de lo ldquohopliacuteticordquo un caso de terminologiacutea militar
de la Grecia claacutesica Studia historica Historia angitua 23 75-93 (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and
Classical Greece A Reassessment Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318
- 6 -
hoplita durant lEdat Fosca o eacutes meacutes adient parlar duna evolucioacute periogravedica al llarg dels
segles Va ser cabdal el proceacutes de sinecisme de les diferents poblacions gregues per a fer
possible aquest canvi militar o van ser unes determinades circumstagravencies militars les que van
propiciar els canvis poliacutetics A parer meu va ser necessagraveria la creacioacute duna unitat
sociopoliacutetica per tal de fer evolucionar el sistema militar ategraves que aquesta unioacute civil
comportava pels seus habitants una vinculacioacute personal i una necessitat imperant de defensar
conjuntament la ciutat en cas deacutesser amenaccedilats
Altrament la delimitacioacute cronologravegica i geogragravefica del treball no ha resultat gens fagravecil En un
primer moment vaig voler fer una anagravelisi general del guerrer grec des del seu origen fins a les
falanges macedogravenies degravepoca imperial ja que considero que aquestes darreres soacuten levolucioacute
final dels hoplites clagravessics grecs No obstant aixograve vaig haver descurccedilar el marc cronologravegic i
prioritzar el moment de la seva aparicioacute sobre la seva evolucioacute histograverica quumlestioacute no menys
interessant que magradaria reprendre en un futur projecte
De manera paralmiddotlela he tingut alguns dubtes inicials en la seleccioacute de la ciutat que prendre
com a nucli danagravelisis considerant que la gran majoria dels estudis sobre la guerra a Gregravecia
estan encarats a Esparta ciutat en armes per excelmiddotlegravencia El motiu principal que mha fet
abandonar lanagravelisi daquesta regioacute de Lacedemogravenia eacutes que contragraveriament a Atenes Esparta
no representa lideari grec sinoacute que el seu desenvolupament social i poliacutetic eacutes forccedila anogravemal
en relacioacute amb les altres ciutats-estat
Un altre punt a considerar eacutes la seleccioacute de les fonts primagraveries i dels textos a tractar Per
portar a terme aquest propogravesit tenint pregraveviament presents diversos autors grecs mrsquohe ajudat
drsquouna banda dels estudis drsquohistoriadors contemporanis que justificaven les seves teories
amb una seleccioacute concreta i encertada de textos clagravessics i de lrsquoaltra drsquouna recerca linguumliacutestica
de paraules clau en grec a la base de dades de textos proporcionada pel recurs electrogravenic
Diogenes i tambeacute al legravexic analitzat per Lidell i Scott6
En relacioacute amb aquest punt vull destacar la importagravencia de lrsquoanagravelisi linguumliacutestica dels textos
primaris en aquest treball ja que lrsquoestudi filologravegic drsquoalguns termes ens permet conegraveixer la
psicologia i la conducta dels habitants drsquouna regioacute concreta en un moment determinat de la
histograveria A tall drsquoexemple fareacute referegravencia al substantiu grec ηθέμξ que apareix en nombroses
ocasions als textos homegraverics
Si analitzem el seu uacutes al llarg de la literatura grega observem que srsquoha utilitzat en gairebeacute tots
els gegraveneres i totes les egravepoques des de lrsquoegravepica drsquoHomer fins a lrsquoegravepica drsquoApolmiddotloni de Rodes
passant per les tragegravedies drsquoEuriacutepides o per la historiografia de Tuciacutedides Ara beacute la
importagravencia drsquoaquest assumpte recau en esbrinar en quin context eacutes utilitzat aquest terme i si
presenta diferents accepcions o variants Drsquoaquesta manera la majoria drsquoocasions en quegrave
apareix a lrsquoegravepica homegraverica7 ho fa en la seva forma neutre singular i es tradueix generalment
6 Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
7 Alguns exemples Homer Iliacuteada II vers 325 IV vers 197 V vers 3 XVII vers 131 Odissea IX vers 74
- 7 -
per ldquoglograveriardquo o ldquofamardquo fent almiddotlusioacute al reconeixement que rebien els herois a canvi de les
seves gestes A vegades perograve quan aquest substantiu es manifesta en plural (ηθέα) passa a
significar per sinegravecdoque ldquoproesesrdquo eacutes a dir conjunt de gestes glorioses8
Altrament quan autors posteriors com Tuciacutedides Plutarc Euriacutepides o Apolmiddotloni de Rodes
testimonien aquest substantiu ho fan majoritagraveriament en singular Euriacutepides9 i Apolmiddotloni de
Rodes10
malgrat que no lrsquoutilitzen gaire frequumlentment atorguen un significat forccedila semblant
al que Homer intentava transmetre ja que el contingut de les seves obres eacutes de caragravecter miacutetic
io egravepic Tuciacutedides i Plutarc en canvi inclouen un nou significat impliacutecit en aquest
substantiu ja que la ldquofamardquo que els personatges dels seus textos reben els hi eacutes proporcionada
com a consequumlegravencia de les accions que han realitzat pel beacute comuacute de la seva ciutat per tant
accions poliacutetiques no per haver hagut de vegravencer innombrables proves de superacioacute personal
com succeeix a les epopeies ja citades
En darrer lloc respecte a les fonts primagraveries triades conveacute fer ressaltar els seguumlents autors
Homer i Hesiacuteode com a representants del gegravenere egravepic Arquiacuteloc Calmiddotliacute i Tirteu com a
exponents de la poesia liacuterica Aristogravetil i Platoacute com a legat de la filosofia poliacutetica i Herogravedot
Tuciacutedides11
i Xenofont12
com a testimonis principals de la historiografia Aquesta seleccioacute
eacutes el resultat drsquoun ampli estudi drsquoaquests i drsquoaltres autors clagravessics com Plutarc
Pseudo-Xenofont Apolmiddotlodor o Diodor de Siciacutelia De meacutes a meacutes he llegit de manera puntual
alguns discursos drsquooradors grecs que considero que estan relacionats amb molts aspectes
drsquoaquest treball com eacutes el cas drsquoIsogravecrates o Liacutesies
8
Homer Odissea VIII vers 73 IX vers 73 Iliacuteada IX vers 524 9
Euripides Androgravemaca vers 773 Hegravecuba vers 1225 10
Apolmiddotloni de Rodes Les Argonagraveutiques I vers 154 II vers 754 III vers 992 11
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 10 2 linia 4 I 254 linia 8 II 45 2 linia 5 12
Plutarc Vides paralmiddotleles Soloacute XIV 8 linia 8
- 8 -
4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica
En primer lloc per poder descobrir en quin moment i de quina manera la lluita descrita als
poemes homegraverics va evolucionar cap a la lluita descrita als relats historiogragravefics drsquoegravepoca
clagravessica srsquoha de conegraveixer lrsquoorigen meacutes arcaic de la civilitzacioacute grega moment de creacioacute
drsquouns nous valors socials i models de conducta En relacioacute amb aquest punt lrsquoarqueologia
ens ha confirmat que va existir una civilitzacioacute molt anterior a la Gregravecia de les ciutats-estat
una civilitzacioacute guerrera que estagrave parcialment representada a Homer i que es va estendre
entre els segles XVI i XII aC a la perifegraveria del mar Egeu
41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca
Els segles XIX i XX van ser de vital importagravencia per a lrsquoarqueologia clagravessica ja que gragravecies
a les excavacions de Heinrich Schliemann a Troia Micenes i Tirint i a les tauletes drsquoargila
descobertes per Arthur Evans al palau cretenc de Cnossos va ser possible el descobriment
drsquouna civilitzacioacute fins ara desconeguda lrsquoanomenada civilitzacioacute micegravenica La lectura i la
comprensioacute drsquoaquestes tauletes escrites en Lineal B van donar a conegraveixer que lrsquoestructura
social drsquoaquesta civilitzacioacute era jeragraverquica i que geogragraveficament no srsquoentenia com a una
entitat independent sinoacute que era constituiumlda de diversos reialmes13
Cada reialme tenia una seu administrativa els palaus des drsquoon es gestionaven els diversos
estats Aquestes gestions de naturalesa econogravemica soacuten les que van quedar reflectides a les
tauletes micegraveniques i demostren que aquests palaus i reialmes estaven dotats de prosperitat i
de gran poder econogravemic en part reforccedilat per les rutes comercials que havien establert i per la
seva poliacutetica expansionista14
Altrament cal remarcar que a cada reialme el poder residia
sobre un monarca anomenat waacutenax magravexima autoritat en qui residia el poder militar religioacutes
i administratiu
En aquesta liacutenia i drsquoacord amb lrsquoarqueologia srsquoha descobert que la societat micegravenica era una
societat marcada per la guerra Primerament les grans fortificacions micegraveniques construiumldes
al voltant de les ciutats ens fan suposar que aquesta civilitzacioacute vivia sota una amenaccedila
constant de conflictes begravelmiddotlics En segon lloc les tauletes mostren un fort comerccedil i una forta
produccioacute drsquoarmes de guerra com per exemple els coneguts carros de guerra algunes
drsquoaquestes armes eren sovint conservades a les seves tombes (εόθμζ) edificacions funeragraveries
conjuntes De meacutes a meacutes srsquohan trobat alguns mosaics als palaus micegravenics on srsquohi representen
escenes begravelmiddotliques i heroiques15
En darrer lloc i com a testimoni meacutes disputat eacutes probable
que la poesia homegraverica hagueacutes descrit uns conflictes propis drsquoaquesta civilitzacioacute o srsquohi
hagueacutes almenys inspirat
13
Alonso Moreno Claudia V (2015) El mundo miceacutenico en su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro
Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 6-12 Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE 14
Ruipeacuterez Martin S i Melena Joseacute Luis (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16 15
Palaima Thomas G La Grecia miceacutenica una sociedad marcada por la guerra (2015) El mundo miceacutenico en
su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya Nuacutem 30 20-25
Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE
- 9 -
Al segle XII aC lrsquoesplendor drsquoaquesta cultura palacial srsquoesvaneix i els diversos
emplaccedilaments micegravenics van minvant ragravepidament la seva poblacioacute Les causes drsquoaquesta
desaparicioacute sobtada soacuten encara avui disputades ja que les uacuteniques evidegravencies drsquoaquesta
situacioacute soacuten arqueologravegiques les tauletes no ens donen cap resposta concreta Hi ha tres
teories vigents la primera proposa com a motiu de la destruccioacute dels palaus una invasioacute
exterior per mar tot i que la identitat drsquoaquests possibles invasors eacutes molt confusa la segona
suggereix un factor natural io geologravegic com per exemple un terratregravemol o un incendi la
darrera indica una revolta popular interna amb una consequumlent crisi social i poliacutetica
Tanmateix eacutes probable que no fos una sola causa la que va provocar la desaparicioacute drsquoaquesta
civilitzacioacute sinoacute diversos motius combinats
De totes maneres deixant de banda la factibilitat drsquoaquestes causes aquesta civilitzacioacute va
desaparegraveixer i va donar lloc a un periacuteode llogravebrec del qual no tenim malauradament gaire
coneixement i que srsquoha anomenat Edat Fosca Conseguumlentment la talassocragravecia i la gran
xarxa comercial micegravenica amb Agravesia Menor es van desfer i els habitants de Gregravecia van haver
de tornar a una economia meacutes rudimentagraveria Drsquoaltra banda a forccedila de la destruccioacute dels
palaus lrsquoescriptura va caure en desuacutes i les manifestacions drsquoart es van veure molt reduiumldes
Es creu que lrsquoegravepoca fosca va ser un seguit de segles protagonitzats per crisi social
migracions pobresa i inestabilitat poliacutetica16
412 Homer pont entre dues civilitzacions
En aquest context Homer va tenir un paper cabdal ja que podem considerar que la seva
produccioacute literagraveria amaga elements histograverics drsquoegravepoca micegravenica i alhora els barreja amb
elements drsquoegravepoca arcaica o geomegravetrica esdevenint aixiacute mateix un punt de confluegravencia entre
ambdues societats Per a la millor comprensioacute de la versemblanccedila histograverica a Homer
Geoffrey S Kirk proposa un estudi molt interessant sobre la guerra descrita en Homer en el
qual intenta aiumlllar el mite de la realitat
Respecte a la destruccioacute de la ciutat de Troia Kirk17
opina que no hi ha cap demostracioacute
arqueologravegica que testimoniiuml un atac panhelmiddotlegravenic directe a lrsquoestrat 7A drsquoIlion i que lrsquouacutenica
prova que hi ha soacuten els poemes egravepics Altrament Trevor Bryce18
basant-se en lrsquoestudi de les
fonts escrites hitites assegura que cap drsquoelles no evidencia un combat drsquouna llargada de 9
anys Per tant la veracitat histograverica del relat drsquoHomer eacutes molt quumlestionable No obstant aixograve
16
Fernaacutendez Uriel Pilar (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la segunda mitad del
siglo IV Ac) Madrid UNED 17
Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 18
Bryce Trevor (2015) El papel poliacutetico de Wilusa Troya en la Anatolia de finales de la Edad de Bronce
Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 14-18 Madrid Desperta Ferro Ediciones
SLNE
- 10
-
la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat
micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic
De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19
que defensa que
totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de
desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns
avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia
amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest
sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de
gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus
protagonistes en herois miacutetics
Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria
pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la
tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de
les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta
mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea
haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica
proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20
Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute
jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia
moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus
liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o
ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles
guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien
econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi
(ηέιεκμξ)
Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per
cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22
de part de Meriacuteones o
lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23
donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del
Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un
armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma
circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del
19
Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20
Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute
Bernat Metge 21
Homer Iliacuteada II vv 480-760 22
Homer Iliacuteada X vv 260-265 23
ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128
- 11
-
seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i
expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat
En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a
lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes
primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la
seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats
poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles
(ἱππεῖξ)24
Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la
paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute
de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha
volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica
413 El combat homegraveric
El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes
srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist
alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia
constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat
anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la
societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada
Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi
descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic
en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un
uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms
(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra
era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera
oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal
(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament
representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol
heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora
Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25
on
el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la
histograveria del seu llinatge conclou
ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη
24
Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25
Homer Iliacuteada VI vv 123-236
- 12
-
πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ
αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ
κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη
ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ
ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo
(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)
En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem
que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes
els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees
per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els
deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26
A parer meu
aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la
poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la
preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)
Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven
guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser
favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable
lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que
atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els
lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la
seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions
a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a
terme banquets i competicions atlegravetiques
Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector
havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre
lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera
accioacute heroica que immortalitzi el seu nom
ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ
νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ
Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε
πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη
26
Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no
poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario
de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a
cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un
altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta
com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina
- 13
-
κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ
ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo
(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)
42 Organitzacioacute social
421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme
Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic
sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute
com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions
primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els
darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa
apoliticisme i confusioacute27
No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment
demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials
En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute
entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure
lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics
trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes
micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de
classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i
social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que
aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien
unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que
altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible
a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el
concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28
Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca
van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans
inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els
esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29
i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30
i a lrsquoart
de teixir tal com observem a lrsquoOdissea
27
Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28
Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo
del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2
75-78 Barcelona Criacutetica 29
El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30
Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac
- 14
-
Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres
ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les
tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament
assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies
μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament
econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme
(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a
Tuciacutedides31
i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels
seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense
necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei
Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual
els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc
confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de
lrsquoAgravetica
ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη
νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ
θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo
(Plutarc Teseu XXIV 1)
Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses
comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia
van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes
construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser
molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles
que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i
van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ
que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents
422 Atenes poble autogravecton32
ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)
Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les
aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es
corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir
les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven
31
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32
Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al
pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes
- 15
-
ηεηνάπμθζξ En aquest sentit eacutes important recordar que durant la destruccioacute dels palaus
micegravenics ategraves que la situacioacute geogragravefica muntanyosa lrsquoaiumlllava i la protegia Atenes no va ser
destruiumlda Altrament lrsquoarqueologia ha demostrat que lrsquoAgravetica ja estava poblada al neoliacutetic i
per tant podriacuteem considerar-la una de les comunitats meacutes antigues de Gregravecia malgrat que els
habitants primitius no eren ldquogrecsrdquo sinoacute pelasgs33
En aquest context Atenes va comenccedilar a prosperar com a ciutat-estat i amb el temps com eacutes
costum al pensament grec es va intentar donar una ascendegravencia heroica al seu βέκμξ atribuint
un origen mitologravegic a la fundacioacute de la ciutat i als primers governs drsquoaquesta demostrant que
la seva estirp era autogravectona de la regioacute de lrsquoAgravetica Apolmiddotlodor descriu a la seva obra quins van
ser els primers reis de la ciutat drsquoAtenes Primerament fa referegravencia a Cegravecrops34
un hiacutebrid
drsquohumagrave i serp referint-se a aquest com a primer rei de lrsquoAgravetica En endavant menciona tambeacute
a Erictoni35
com a rei drsquoAtenes La histograveria drsquoaquest darrer Erictoni eacutes de vital importagravencia
ja que drsquouna banda essent fill drsquoAtena i drsquoHefest atorga a la ciutat un llinatge diviacute i de
lrsquoaltra la manera en quegrave va ser concebut atorga un caragravecter autogravecton a la raccedila drsquohomes que
van habitar lrsquoAgravetica36
Drsquoacord amb aquest principi podem pensar que les πόθεζξ es
constituiumlen veritablement quan els habitants havent creat un vincle poliacutetic comuacute srsquohi
consideraven integrats com a ciutadans (πμθίηδξ)
Aixiacute doncs aquesta voluntat per fer ascendir el seu llinatge a un grau diviacute i per considerar-se
ciutadans primitius drsquoaquesta terra va tenir una importagravencia considerable en el
desenvolupament del pensament guerrer grec Dit drsquouna altra manera els guerrers que
trobagravevem en aquestes noves ciutats a lrsquohora de lluitar havien de defendre la ciutat en primer
lloc perquegrave aquesta els hi proporcionava els mitjans per dur a terme una existegravencia agradable
i en segon lloc perquegrave devien mantenir vigent la glograveria que els seus avantpassats havien
comportat a la seva ciutat Com a testimoni drsquoaquesta dualitat drsquoobjectius trobem a
Tuciacutedides que en un discurs fuacutenebre atribuiumlt a Pegravericles fa referegravencia a lrsquoauctoctonia de
lrsquoAgravetica i recorda que cal atorgar honor als avantpassats que per mitjagrave del seu valor van fer
possible el desenvolupament de la ciutat37
423 Leducacioacute arcaica
33
Fernaacutendez Uriel Pilar (1996) Inicios y evolucioacuten histoacuterica de Atenas en Historia antigua universal II El
mundo griego (hasta la segunda mitad del siglo IV aC) 279-284 Madrid Uned 34
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3141 35
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3146-7 36
Tal com narra Apolmiddotlodor Atena va visitar Hefest amb la intencioacute de demanar-li unes armes No obstant aixograve
Hefest sersquon va enamorar i va voler tenir relacions sexuals amb ella La deessa que era verge el va rebutjar
Aquest perograve va ejacular sobre la seva cama i ella va rentar-se amb un mocador que posteriorment va llanccedilar al
terra provocant que el semen drsquoHefest fecundeacutes la terra i doneacutes lloc al naixement drsquoErictoni Drsquoaquesta manera
es pot assimilar aquest naixement amb lrsquoorigen dels grecs vinculant-los directament amb la terra (πεωκ)
atenesa 37
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves II 36
- 16
-
Respecte a lrsquoeducacioacute arcaica vull fer un breu inciacutes al fet que la ciutat drsquoAtenes a diferegravencia
drsquoEsparta que ja amb Licurg havia imposat una instruccioacute militar no va estar dotada
originagraveriament drsquouna educacioacute puacuteblica sinoacute que a lrsquoarcaisme mitjagrave un cop ja srsquohavia
consolidat la πόθζξ atenesa el sistema drsquoeducacioacute era molt rudimentari i estava restringit a
lrsquoaristocragravecia la classe poliacutetica dominant Eacutes en aquest context que trobem les primeres
mostres de παζδεναζηία una educacioacute basada en la transmissioacute drsquouns valors poliacutetics i morals
drsquoun adult experimentat a un jove de noble famiacutelia
Aixiacute doncs tal com ens indica Henry-Ireneacutee Marrou38
aquesta educacioacute primitiva es veu de
nou reflectida en Homer que ens serveix com a testimoni El cant IX de la Iliacuteada ens
presenta una escena on Aquilmiddotleu es retroba amb el seu antic educador Fegravenix ja que aquest
darrer es presenta al seu campament per demanar-li que torni al combat que ha abandonat
envaiumlt per la ira Per endolcir la seva agravenima Fegravenix explica que en altres temps Peleu pare
drsquoAquilmiddotleu li va demanar drsquoinstruir el seu fill en lrsquooratograveria i en lrsquoart de la guerra
En aquest sentit crec que hem de tenir en consideracioacute aquesta educacioacute meacutes primitiva ja
que lrsquoeducacioacute eacutes la base de totes les civilitzacions i en aquest cas el sistema educatiu de la
Gregravecia arcaica va estar dominat per uns ideals aristocragravetics inspirats en els relats homegraverics
que inculcaven als joves lrsquoobtencioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia personal Altrament durant el baix
arcaisme el contingent de guerrers de les ciutats que fins aleshores srsquohavia vist format
exclusivament per nobles va haver drsquoampliar-se i drsquoacollir a un nou gruix de ciutadans en
vista de les disputes que es van desenvolupar amb altres ciutats-estat segurament pel control
de meacutes terres39
A tall de conclusioacute a mesura que lrsquoedat arcaica va anar evolucionant van sorgir nous
conflictes i sota la necessitat drsquoafrontar aquestes guerres es va haver de crear un exegravercit
primitiu format no tan sols aristogravecrates sinoacute tambeacute per ciutadans de classe mitjana Amb tot
plegat cal destacar que aquest nou contingent militar no havia rebut cap ensinistrament
professional a diferegravencia de la ciutat espartana i que no va ser fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoefebia que les instruccions militars es van generalitzar
43 Organitzacioacute militar
431 Sistemes de combat
38
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) Oriacutegenes de la educacioacuten claacutesica De Homero a Isoacutecrates En Historia de la
educacioacuten en la antiguumledad (6a ed p 19-31) Madrid Akal 39
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange hoplita
en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los Libros
- 17
-
Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les
diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una
formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria
posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40
i estaria composta de ciutadans pagesos que
cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder
costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)
terminologia que teacute una etimologia molt discutida41
Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica
observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de
les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha
plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute
entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat
i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42
Aquest debat perograve eacutes
extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca
micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses
4311 Revolucioacute hoplita43
Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer
La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de
mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal
(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu
veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de
seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos
els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els
hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de
40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41
Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby
JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1
p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu
ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura
de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42
Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les
formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra
banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P
Cardledge o P Greenhalgh 43
Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey
Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la
ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et
controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris
Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 18
-
lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute
personal han de mantenir lrsquoordre de combat
Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute
hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es
recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen
lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de
Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De
meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible
lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44
Tot i aixiacute aquestes petites mostres de
formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable
que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la
manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca
Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal
pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els
aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes
i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat
grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest
motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange
hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute
social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io
democragravecia
Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat
perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler
ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest
canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute
drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el
desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a
destacar lrsquoantilabeacute45
una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a
protegir el company de la falange
44
Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer
lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns
amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest
grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista
de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien
apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el
combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges
hoplites 45
Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
Iacutendex
1 Resum 3
2 Introduccioacute 4
3 Metodologia 5
4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica 8
41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca 8
411 Homer pont entre dues civilitzacions 9
412 El combat homegraveric 11
42 Organitzacioacute social 13
421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme 13
422 Atenes poble autogravecton 14
423 Leducacioacute arcaica 16
43 Organitzacioacute militar 17
431 Sistemes de combat 17
4311 Revolucioacute hoplita 17
432 Herois o guerrers destat 19
4321 Hesiacuteode el mite de les edats 19
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar 20
4323 Egravesquil Els set contra Tebes 21
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics 21
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica 23
51 Organitzacioacute social 23
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia 23
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geogragravefica 25
513 Filosofia poliacutetica 27
514 Leducacioacute clagravessica 28
52 Organitzacioacute militar 29
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange 29
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars 32
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita 33
5231 Les Guerres Megravediques 33
5232 La Guerra del Peloponegraves 34
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra 36
6 Conclusions 38
7 Bibliografia 41
8 Annexos 44
- 3 -
1 Resum
El present treball preteacuten portar a terme una investigacioacute sobre la guerra a lantiga Gregravecia
centrant latencioacute en les egravepoques arcaica i clagravessica Aixiacute mateix lobjectiu principal daquesta
recerca eacutes esbrinar de quina manera es va consolidar la figura de lhoplita grec ciutadagrave-soldat
que trobem exemplificat als conflictes begravelmiddotlics degravepoca clagravessica i que dista en gran mesura de
la concepcioacute arcaica de soldat grec meacutes propera a lrsquoheroi descrit per Homer als seus poemes
De meacutes a meacutes ateacutes que la ciutat drsquoAtenes va tenir un gran poder poliacutetic i una important forccedila
hegemogravenica a lrsquoegravepoca clagravessica aquest estudi pren lrsquoAgravetica com a nucli danagravelisi
Aixiacute doncs el propogravesit drsquoaquesta investigacioacute eacutes descobrir en quin moment histograveric i de
quina manera els guerrers grecs particularment els atenesos van abandonar el seu caragravecter
individualista cercadors de la glograveria personal i van evolucionar cap a una manera dactuar on
el motiu que els encoratjava a lluitar era la defensa colmiddotlectiva de la seva ciutat Va existir una
evolucioacute progressiva dun nou model de lluita paralmiddotlela al desenvolupament de les
ciutats-estat o hi va haver una aparicioacute sobtada
Paraules clau Gregravecia ciutats-estat heroi guerra hoplita falange Homer histograveria
- 4 -
2 Introduccioacute
ldquo[hellip] ἀιιὰ κᾶιινλ ηὴλ ηῆο πόιεσο δύλακηλθαζ᾽ ἡκέξαλ ἔξγῳ ζεσκέλνπο θαὶ ἐξαζηὰο γηγλνκέλνπο αὐηῆο θαὶ
ὅηαλ ὑκῖλκεγάιε δόμῃ εἶλαη ἐλζπκνπκέλνπο ὅηη ηνικληεο θαὶ γηγλώζθνληεο ηὰ δένληαθαὶ ἐλ ηνῖο ἔξγνηο
αἰζρπλόκελνη ἄλδξεο αὐηὰ ἐθηήζαλην θαὶ ὁπόηε θαὶ πείξᾳηνπ ζθαιεῖελ νὐθ νὖλ θαὶ ηὴλ πόιηλ γε ηῆο ζθεηέξαο
ἀξεηῆο ἀμηνῦληεοζηεξίζθεηλ θάιιηζηνλ δὲ ἔξαλνλ αὐηῇ πξντέκελνη θνηλῇ γὰξ ηὰ ζώκαηα δηδόληεο ἰδίᾳ ηὸλ
ἀγήξσλ ἔπαηλνλ ἐιάκβαλνλ θαὶ ηὸληάθνλ ἐπηζεκόηαηνλ νὐθ ἐλ ᾧ θεῖληαη κᾶιινλ ἀιι᾽ ἐλ ᾧ ἡ δόμα αὐηλ
παξὰ ηῶ ἐληπρόληη αἰεὶ θαὶ ιόγνπ θαὶ ἔξγνπ θαηξῶ αἰείκλεζηνο θαηαιείπεηαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II 43 1-2)
Lrsquoevolucioacute dels conflictes begravelmiddotlics a lrsquoAntiguitat eacutes una disciplina complexa i digne drsquoestudi
En aquest treball pretenc esbrinar quina va ser lrsquoevolucioacute social que el conjunt de guerrers de
la regioacute grega de lrsquoAgravetica va experimentar al llarg dels segles Aixiacute doncs aspiro a conegraveixer
quin va ser el moment en que els ideals heroics representats a la poesia egravepica es van esvair i
van deixar pas a uns nous ideals meacutes patriogravetics i colmiddotlectius clarament representats per
exemple al discurs de Pegravericles que ens proporciona Tuciacutedides a la seva crogravenica histograverica
sobre la Guerra del Peloponegraves
Les principals problemagravetiques que ha dafrontar aquesta recerca soacuten duna banda lextens
marc temporal que malgrat estar encarat a dues egravepoques concretes comporta un estudi previ
dels esdeveniments precedents i successors aixiacute com daltra banda la manca dinformacioacute
dalguns moments histograverics on les fonts primagraveries soacuten escasses En aquest sentit legravepoca
arcaica estagrave desproveiumlda de textos progravepiament considerats historiogragravefics i lhem danalitzar
majoritagraveriament dacord amb les literatures egravepica i liacuterica sovint inspirades en relats miacutetics
Els motius que mhan conduiumlt a la materialitzacioacute daquest estudi soacuten principalment
personals Com a estudiant dEstudis Clagravessics sempre he provat un gran interegraves per les
civilitzacions antigues especialment per la civilitzacioacute grega i en el transcurs dels darrers
anys mha interessat sobretot lestudi dels conflictes begravelmiddotlics a lAntiguitat He decidit
examinar la figura de lhoplita grec perquegrave em genera una segraverie de dubtes el contrast tan
dragravestic que trobem entre els combats singulars de la poesia egravepica i els combats colmiddotlectius de
les descripcions begravelmiddotliques dautors com Tuciacutedides o Xenofont Trobo interessant fer una
recerca daquest fenomen i magradaria aportar la meva opinioacute des dun punt de vista meacutes
aviat filologravegic als estudis que shan fet pregraveviament al meu
- 5 -
3 Metodologia
En primer lloc a lhora de triar el tema dinvestigacioacute he realitzat una cerca bibliogragravefica
inicial per conegraveixer quins estudis shavien fet al voltant dels aspectes que pretenc analitzar
Aquesta cerca mha permegraves decidir de quina manera enfocar el treball ategraves que havent
adquirit uns coneixements bagravesics puc comenccedilar a plantejar possibles hipogravetesis i
problemagravetiques a tractar com tambeacute puc intentar delimitar-ne els liacutemits geogragravefics i
cronologravegics
En aquest agravembit srsquohan realitzat moltes investigacions al voltant de les formacions hoplites
les falanges gregues i el seu armament Tot i aixiacute en aquest estudi he tingut en compte les
investigacions de caragravecter meacutes aviat antropologravegic i linguumliacutestic entre les quals vull destacar
alguns articles de Jean Pierre Vernant1 i Pierre Vidal-Naquet
2 historiadors francesos
dedicats a lrsquoestudi de la civilitzacioacute grega de Geoffrey S Kirk3 estudioacutes britagravenic que fa una
anagravelisi de la guerra a lrsquoegravepica homegraverica de Marcel Detienne4 important antropograveleg francegraves
que examina detalladament les falanges hopliacutetiques i de Fernando Echeverriacutea Rey5
historiador i filograveleg espanyol investigador de la terminologia militar utilitzada a lrsquoantiga
Gregravecia
Les hipogravetesis que han sorgit arran daquesta primera recerca soacuten diverses Dentrada si
lobjectiu principal daquest treball eacutes descobrir el moment de canvi i de confluegravencia duna
determinada manera de lluitar cal remuntar-se no tan sols a lorigen dels combats sinoacute tambeacute
al duna civilitzacioacute En aquest cas concret les fonts literagraveries meacutes antigues de quegrave disposem
on es descriu una possible civilitzacioacute grega arcaica soacuten els relats egravepics dHomer de manera
que hem de valorar fins a quin punt la poesia homegraverica gaudeix de versemblanccedila histograverica i
de ser aixiacute quins periacuteodes histograverics descriu
En aquesta mateixa liacutenia hem davaluar el seguumlent problema A la Iliacuteada i a lOdissea trobem
alguns elements propis del segle dHomer legravepoca arcaica i alguns altres de meacutes remots
anagravelegs a la civilitzacioacute micegravenica El periacuteode que separa aquestes dues civilitzacions genera
encara avui diverses incogravegnites motiu pel qual eacutes anomenat Edat Fosca Eacutes en aquest context
quan trobem el primer canvi en la formacioacute militar grega ja que els duels homegraverics soacuten forccedila
distants per exemple de les lluites descrites pels autors liacuterics malgrat pertagravenyer a una egravepoca
histograverica forccedila propera Podem parlar tal com postulen alguns investigadors duna revolucioacute
1 Vernant Jean-Pierre (1987) Entre la honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs anciens vol
2 nuacutem 2 269-299 2 Vidal-Naquet Pierre (1985) La tradition de lrsquohoplite atheacutenien en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la
guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 3 Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 4 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 5 Echeverriacutea Rey Fernando (2005) El hoplita y la naturaleza de lo ldquohopliacuteticordquo un caso de terminologiacutea militar
de la Grecia claacutesica Studia historica Historia angitua 23 75-93 (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and
Classical Greece A Reassessment Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318
- 6 -
hoplita durant lEdat Fosca o eacutes meacutes adient parlar duna evolucioacute periogravedica al llarg dels
segles Va ser cabdal el proceacutes de sinecisme de les diferents poblacions gregues per a fer
possible aquest canvi militar o van ser unes determinades circumstagravencies militars les que van
propiciar els canvis poliacutetics A parer meu va ser necessagraveria la creacioacute duna unitat
sociopoliacutetica per tal de fer evolucionar el sistema militar ategraves que aquesta unioacute civil
comportava pels seus habitants una vinculacioacute personal i una necessitat imperant de defensar
conjuntament la ciutat en cas deacutesser amenaccedilats
Altrament la delimitacioacute cronologravegica i geogragravefica del treball no ha resultat gens fagravecil En un
primer moment vaig voler fer una anagravelisi general del guerrer grec des del seu origen fins a les
falanges macedogravenies degravepoca imperial ja que considero que aquestes darreres soacuten levolucioacute
final dels hoplites clagravessics grecs No obstant aixograve vaig haver descurccedilar el marc cronologravegic i
prioritzar el moment de la seva aparicioacute sobre la seva evolucioacute histograverica quumlestioacute no menys
interessant que magradaria reprendre en un futur projecte
De manera paralmiddotlela he tingut alguns dubtes inicials en la seleccioacute de la ciutat que prendre
com a nucli danagravelisis considerant que la gran majoria dels estudis sobre la guerra a Gregravecia
estan encarats a Esparta ciutat en armes per excelmiddotlegravencia El motiu principal que mha fet
abandonar lanagravelisi daquesta regioacute de Lacedemogravenia eacutes que contragraveriament a Atenes Esparta
no representa lideari grec sinoacute que el seu desenvolupament social i poliacutetic eacutes forccedila anogravemal
en relacioacute amb les altres ciutats-estat
Un altre punt a considerar eacutes la seleccioacute de les fonts primagraveries i dels textos a tractar Per
portar a terme aquest propogravesit tenint pregraveviament presents diversos autors grecs mrsquohe ajudat
drsquouna banda dels estudis drsquohistoriadors contemporanis que justificaven les seves teories
amb una seleccioacute concreta i encertada de textos clagravessics i de lrsquoaltra drsquouna recerca linguumliacutestica
de paraules clau en grec a la base de dades de textos proporcionada pel recurs electrogravenic
Diogenes i tambeacute al legravexic analitzat per Lidell i Scott6
En relacioacute amb aquest punt vull destacar la importagravencia de lrsquoanagravelisi linguumliacutestica dels textos
primaris en aquest treball ja que lrsquoestudi filologravegic drsquoalguns termes ens permet conegraveixer la
psicologia i la conducta dels habitants drsquouna regioacute concreta en un moment determinat de la
histograveria A tall drsquoexemple fareacute referegravencia al substantiu grec ηθέμξ que apareix en nombroses
ocasions als textos homegraverics
Si analitzem el seu uacutes al llarg de la literatura grega observem que srsquoha utilitzat en gairebeacute tots
els gegraveneres i totes les egravepoques des de lrsquoegravepica drsquoHomer fins a lrsquoegravepica drsquoApolmiddotloni de Rodes
passant per les tragegravedies drsquoEuriacutepides o per la historiografia de Tuciacutedides Ara beacute la
importagravencia drsquoaquest assumpte recau en esbrinar en quin context eacutes utilitzat aquest terme i si
presenta diferents accepcions o variants Drsquoaquesta manera la majoria drsquoocasions en quegrave
apareix a lrsquoegravepica homegraverica7 ho fa en la seva forma neutre singular i es tradueix generalment
6 Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
7 Alguns exemples Homer Iliacuteada II vers 325 IV vers 197 V vers 3 XVII vers 131 Odissea IX vers 74
- 7 -
per ldquoglograveriardquo o ldquofamardquo fent almiddotlusioacute al reconeixement que rebien els herois a canvi de les
seves gestes A vegades perograve quan aquest substantiu es manifesta en plural (ηθέα) passa a
significar per sinegravecdoque ldquoproesesrdquo eacutes a dir conjunt de gestes glorioses8
Altrament quan autors posteriors com Tuciacutedides Plutarc Euriacutepides o Apolmiddotloni de Rodes
testimonien aquest substantiu ho fan majoritagraveriament en singular Euriacutepides9 i Apolmiddotloni de
Rodes10
malgrat que no lrsquoutilitzen gaire frequumlentment atorguen un significat forccedila semblant
al que Homer intentava transmetre ja que el contingut de les seves obres eacutes de caragravecter miacutetic
io egravepic Tuciacutedides i Plutarc en canvi inclouen un nou significat impliacutecit en aquest
substantiu ja que la ldquofamardquo que els personatges dels seus textos reben els hi eacutes proporcionada
com a consequumlegravencia de les accions que han realitzat pel beacute comuacute de la seva ciutat per tant
accions poliacutetiques no per haver hagut de vegravencer innombrables proves de superacioacute personal
com succeeix a les epopeies ja citades
En darrer lloc respecte a les fonts primagraveries triades conveacute fer ressaltar els seguumlents autors
Homer i Hesiacuteode com a representants del gegravenere egravepic Arquiacuteloc Calmiddotliacute i Tirteu com a
exponents de la poesia liacuterica Aristogravetil i Platoacute com a legat de la filosofia poliacutetica i Herogravedot
Tuciacutedides11
i Xenofont12
com a testimonis principals de la historiografia Aquesta seleccioacute
eacutes el resultat drsquoun ampli estudi drsquoaquests i drsquoaltres autors clagravessics com Plutarc
Pseudo-Xenofont Apolmiddotlodor o Diodor de Siciacutelia De meacutes a meacutes he llegit de manera puntual
alguns discursos drsquooradors grecs que considero que estan relacionats amb molts aspectes
drsquoaquest treball com eacutes el cas drsquoIsogravecrates o Liacutesies
8
Homer Odissea VIII vers 73 IX vers 73 Iliacuteada IX vers 524 9
Euripides Androgravemaca vers 773 Hegravecuba vers 1225 10
Apolmiddotloni de Rodes Les Argonagraveutiques I vers 154 II vers 754 III vers 992 11
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 10 2 linia 4 I 254 linia 8 II 45 2 linia 5 12
Plutarc Vides paralmiddotleles Soloacute XIV 8 linia 8
- 8 -
4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica
En primer lloc per poder descobrir en quin moment i de quina manera la lluita descrita als
poemes homegraverics va evolucionar cap a la lluita descrita als relats historiogragravefics drsquoegravepoca
clagravessica srsquoha de conegraveixer lrsquoorigen meacutes arcaic de la civilitzacioacute grega moment de creacioacute
drsquouns nous valors socials i models de conducta En relacioacute amb aquest punt lrsquoarqueologia
ens ha confirmat que va existir una civilitzacioacute molt anterior a la Gregravecia de les ciutats-estat
una civilitzacioacute guerrera que estagrave parcialment representada a Homer i que es va estendre
entre els segles XVI i XII aC a la perifegraveria del mar Egeu
41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca
Els segles XIX i XX van ser de vital importagravencia per a lrsquoarqueologia clagravessica ja que gragravecies
a les excavacions de Heinrich Schliemann a Troia Micenes i Tirint i a les tauletes drsquoargila
descobertes per Arthur Evans al palau cretenc de Cnossos va ser possible el descobriment
drsquouna civilitzacioacute fins ara desconeguda lrsquoanomenada civilitzacioacute micegravenica La lectura i la
comprensioacute drsquoaquestes tauletes escrites en Lineal B van donar a conegraveixer que lrsquoestructura
social drsquoaquesta civilitzacioacute era jeragraverquica i que geogragraveficament no srsquoentenia com a una
entitat independent sinoacute que era constituiumlda de diversos reialmes13
Cada reialme tenia una seu administrativa els palaus des drsquoon es gestionaven els diversos
estats Aquestes gestions de naturalesa econogravemica soacuten les que van quedar reflectides a les
tauletes micegraveniques i demostren que aquests palaus i reialmes estaven dotats de prosperitat i
de gran poder econogravemic en part reforccedilat per les rutes comercials que havien establert i per la
seva poliacutetica expansionista14
Altrament cal remarcar que a cada reialme el poder residia
sobre un monarca anomenat waacutenax magravexima autoritat en qui residia el poder militar religioacutes
i administratiu
En aquesta liacutenia i drsquoacord amb lrsquoarqueologia srsquoha descobert que la societat micegravenica era una
societat marcada per la guerra Primerament les grans fortificacions micegraveniques construiumldes
al voltant de les ciutats ens fan suposar que aquesta civilitzacioacute vivia sota una amenaccedila
constant de conflictes begravelmiddotlics En segon lloc les tauletes mostren un fort comerccedil i una forta
produccioacute drsquoarmes de guerra com per exemple els coneguts carros de guerra algunes
drsquoaquestes armes eren sovint conservades a les seves tombes (εόθμζ) edificacions funeragraveries
conjuntes De meacutes a meacutes srsquohan trobat alguns mosaics als palaus micegravenics on srsquohi representen
escenes begravelmiddotliques i heroiques15
En darrer lloc i com a testimoni meacutes disputat eacutes probable
que la poesia homegraverica hagueacutes descrit uns conflictes propis drsquoaquesta civilitzacioacute o srsquohi
hagueacutes almenys inspirat
13
Alonso Moreno Claudia V (2015) El mundo miceacutenico en su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro
Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 6-12 Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE 14
Ruipeacuterez Martin S i Melena Joseacute Luis (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16 15
Palaima Thomas G La Grecia miceacutenica una sociedad marcada por la guerra (2015) El mundo miceacutenico en
su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya Nuacutem 30 20-25
Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE
- 9 -
Al segle XII aC lrsquoesplendor drsquoaquesta cultura palacial srsquoesvaneix i els diversos
emplaccedilaments micegravenics van minvant ragravepidament la seva poblacioacute Les causes drsquoaquesta
desaparicioacute sobtada soacuten encara avui disputades ja que les uacuteniques evidegravencies drsquoaquesta
situacioacute soacuten arqueologravegiques les tauletes no ens donen cap resposta concreta Hi ha tres
teories vigents la primera proposa com a motiu de la destruccioacute dels palaus una invasioacute
exterior per mar tot i que la identitat drsquoaquests possibles invasors eacutes molt confusa la segona
suggereix un factor natural io geologravegic com per exemple un terratregravemol o un incendi la
darrera indica una revolta popular interna amb una consequumlent crisi social i poliacutetica
Tanmateix eacutes probable que no fos una sola causa la que va provocar la desaparicioacute drsquoaquesta
civilitzacioacute sinoacute diversos motius combinats
De totes maneres deixant de banda la factibilitat drsquoaquestes causes aquesta civilitzacioacute va
desaparegraveixer i va donar lloc a un periacuteode llogravebrec del qual no tenim malauradament gaire
coneixement i que srsquoha anomenat Edat Fosca Conseguumlentment la talassocragravecia i la gran
xarxa comercial micegravenica amb Agravesia Menor es van desfer i els habitants de Gregravecia van haver
de tornar a una economia meacutes rudimentagraveria Drsquoaltra banda a forccedila de la destruccioacute dels
palaus lrsquoescriptura va caure en desuacutes i les manifestacions drsquoart es van veure molt reduiumldes
Es creu que lrsquoegravepoca fosca va ser un seguit de segles protagonitzats per crisi social
migracions pobresa i inestabilitat poliacutetica16
412 Homer pont entre dues civilitzacions
En aquest context Homer va tenir un paper cabdal ja que podem considerar que la seva
produccioacute literagraveria amaga elements histograverics drsquoegravepoca micegravenica i alhora els barreja amb
elements drsquoegravepoca arcaica o geomegravetrica esdevenint aixiacute mateix un punt de confluegravencia entre
ambdues societats Per a la millor comprensioacute de la versemblanccedila histograverica a Homer
Geoffrey S Kirk proposa un estudi molt interessant sobre la guerra descrita en Homer en el
qual intenta aiumlllar el mite de la realitat
Respecte a la destruccioacute de la ciutat de Troia Kirk17
opina que no hi ha cap demostracioacute
arqueologravegica que testimoniiuml un atac panhelmiddotlegravenic directe a lrsquoestrat 7A drsquoIlion i que lrsquouacutenica
prova que hi ha soacuten els poemes egravepics Altrament Trevor Bryce18
basant-se en lrsquoestudi de les
fonts escrites hitites assegura que cap drsquoelles no evidencia un combat drsquouna llargada de 9
anys Per tant la veracitat histograverica del relat drsquoHomer eacutes molt quumlestionable No obstant aixograve
16
Fernaacutendez Uriel Pilar (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la segunda mitad del
siglo IV Ac) Madrid UNED 17
Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 18
Bryce Trevor (2015) El papel poliacutetico de Wilusa Troya en la Anatolia de finales de la Edad de Bronce
Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 14-18 Madrid Desperta Ferro Ediciones
SLNE
- 10
-
la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat
micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic
De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19
que defensa que
totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de
desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns
avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia
amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest
sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de
gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus
protagonistes en herois miacutetics
Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria
pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la
tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de
les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta
mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea
haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica
proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20
Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute
jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia
moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus
liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o
ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles
guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien
econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi
(ηέιεκμξ)
Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per
cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22
de part de Meriacuteones o
lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23
donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del
Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un
armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma
circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del
19
Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20
Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute
Bernat Metge 21
Homer Iliacuteada II vv 480-760 22
Homer Iliacuteada X vv 260-265 23
ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128
- 11
-
seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i
expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat
En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a
lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes
primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la
seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats
poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles
(ἱππεῖξ)24
Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la
paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute
de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha
volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica
413 El combat homegraveric
El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes
srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist
alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia
constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat
anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la
societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada
Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi
descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic
en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un
uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms
(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra
era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera
oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal
(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament
representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol
heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora
Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25
on
el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la
histograveria del seu llinatge conclou
ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη
24
Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25
Homer Iliacuteada VI vv 123-236
- 12
-
πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ
αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ
κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη
ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ
ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo
(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)
En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem
que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes
els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees
per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els
deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26
A parer meu
aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la
poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la
preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)
Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven
guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser
favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable
lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que
atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els
lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la
seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions
a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a
terme banquets i competicions atlegravetiques
Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector
havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre
lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera
accioacute heroica que immortalitzi el seu nom
ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ
νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ
Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε
πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη
26
Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no
poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario
de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a
cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un
altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta
com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina
- 13
-
κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ
ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo
(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)
42 Organitzacioacute social
421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme
Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic
sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute
com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions
primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els
darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa
apoliticisme i confusioacute27
No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment
demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials
En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute
entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure
lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics
trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes
micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de
classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i
social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que
aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien
unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que
altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible
a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el
concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28
Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca
van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans
inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els
esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29
i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30
i a lrsquoart
de teixir tal com observem a lrsquoOdissea
27
Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28
Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo
del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2
75-78 Barcelona Criacutetica 29
El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30
Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac
- 14
-
Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres
ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les
tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament
assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies
μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament
econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme
(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a
Tuciacutedides31
i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels
seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense
necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei
Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual
els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc
confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de
lrsquoAgravetica
ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη
νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ
θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo
(Plutarc Teseu XXIV 1)
Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses
comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia
van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes
construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser
molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles
que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i
van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ
que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents
422 Atenes poble autogravecton32
ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)
Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les
aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es
corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir
les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven
31
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32
Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al
pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes
- 15
-
ηεηνάπμθζξ En aquest sentit eacutes important recordar que durant la destruccioacute dels palaus
micegravenics ategraves que la situacioacute geogragravefica muntanyosa lrsquoaiumlllava i la protegia Atenes no va ser
destruiumlda Altrament lrsquoarqueologia ha demostrat que lrsquoAgravetica ja estava poblada al neoliacutetic i
per tant podriacuteem considerar-la una de les comunitats meacutes antigues de Gregravecia malgrat que els
habitants primitius no eren ldquogrecsrdquo sinoacute pelasgs33
En aquest context Atenes va comenccedilar a prosperar com a ciutat-estat i amb el temps com eacutes
costum al pensament grec es va intentar donar una ascendegravencia heroica al seu βέκμξ atribuint
un origen mitologravegic a la fundacioacute de la ciutat i als primers governs drsquoaquesta demostrant que
la seva estirp era autogravectona de la regioacute de lrsquoAgravetica Apolmiddotlodor descriu a la seva obra quins van
ser els primers reis de la ciutat drsquoAtenes Primerament fa referegravencia a Cegravecrops34
un hiacutebrid
drsquohumagrave i serp referint-se a aquest com a primer rei de lrsquoAgravetica En endavant menciona tambeacute
a Erictoni35
com a rei drsquoAtenes La histograveria drsquoaquest darrer Erictoni eacutes de vital importagravencia
ja que drsquouna banda essent fill drsquoAtena i drsquoHefest atorga a la ciutat un llinatge diviacute i de
lrsquoaltra la manera en quegrave va ser concebut atorga un caragravecter autogravecton a la raccedila drsquohomes que
van habitar lrsquoAgravetica36
Drsquoacord amb aquest principi podem pensar que les πόθεζξ es
constituiumlen veritablement quan els habitants havent creat un vincle poliacutetic comuacute srsquohi
consideraven integrats com a ciutadans (πμθίηδξ)
Aixiacute doncs aquesta voluntat per fer ascendir el seu llinatge a un grau diviacute i per considerar-se
ciutadans primitius drsquoaquesta terra va tenir una importagravencia considerable en el
desenvolupament del pensament guerrer grec Dit drsquouna altra manera els guerrers que
trobagravevem en aquestes noves ciutats a lrsquohora de lluitar havien de defendre la ciutat en primer
lloc perquegrave aquesta els hi proporcionava els mitjans per dur a terme una existegravencia agradable
i en segon lloc perquegrave devien mantenir vigent la glograveria que els seus avantpassats havien
comportat a la seva ciutat Com a testimoni drsquoaquesta dualitat drsquoobjectius trobem a
Tuciacutedides que en un discurs fuacutenebre atribuiumlt a Pegravericles fa referegravencia a lrsquoauctoctonia de
lrsquoAgravetica i recorda que cal atorgar honor als avantpassats que per mitjagrave del seu valor van fer
possible el desenvolupament de la ciutat37
423 Leducacioacute arcaica
33
Fernaacutendez Uriel Pilar (1996) Inicios y evolucioacuten histoacuterica de Atenas en Historia antigua universal II El
mundo griego (hasta la segunda mitad del siglo IV aC) 279-284 Madrid Uned 34
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3141 35
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3146-7 36
Tal com narra Apolmiddotlodor Atena va visitar Hefest amb la intencioacute de demanar-li unes armes No obstant aixograve
Hefest sersquon va enamorar i va voler tenir relacions sexuals amb ella La deessa que era verge el va rebutjar
Aquest perograve va ejacular sobre la seva cama i ella va rentar-se amb un mocador que posteriorment va llanccedilar al
terra provocant que el semen drsquoHefest fecundeacutes la terra i doneacutes lloc al naixement drsquoErictoni Drsquoaquesta manera
es pot assimilar aquest naixement amb lrsquoorigen dels grecs vinculant-los directament amb la terra (πεωκ)
atenesa 37
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves II 36
- 16
-
Respecte a lrsquoeducacioacute arcaica vull fer un breu inciacutes al fet que la ciutat drsquoAtenes a diferegravencia
drsquoEsparta que ja amb Licurg havia imposat una instruccioacute militar no va estar dotada
originagraveriament drsquouna educacioacute puacuteblica sinoacute que a lrsquoarcaisme mitjagrave un cop ja srsquohavia
consolidat la πόθζξ atenesa el sistema drsquoeducacioacute era molt rudimentari i estava restringit a
lrsquoaristocragravecia la classe poliacutetica dominant Eacutes en aquest context que trobem les primeres
mostres de παζδεναζηία una educacioacute basada en la transmissioacute drsquouns valors poliacutetics i morals
drsquoun adult experimentat a un jove de noble famiacutelia
Aixiacute doncs tal com ens indica Henry-Ireneacutee Marrou38
aquesta educacioacute primitiva es veu de
nou reflectida en Homer que ens serveix com a testimoni El cant IX de la Iliacuteada ens
presenta una escena on Aquilmiddotleu es retroba amb el seu antic educador Fegravenix ja que aquest
darrer es presenta al seu campament per demanar-li que torni al combat que ha abandonat
envaiumlt per la ira Per endolcir la seva agravenima Fegravenix explica que en altres temps Peleu pare
drsquoAquilmiddotleu li va demanar drsquoinstruir el seu fill en lrsquooratograveria i en lrsquoart de la guerra
En aquest sentit crec que hem de tenir en consideracioacute aquesta educacioacute meacutes primitiva ja
que lrsquoeducacioacute eacutes la base de totes les civilitzacions i en aquest cas el sistema educatiu de la
Gregravecia arcaica va estar dominat per uns ideals aristocragravetics inspirats en els relats homegraverics
que inculcaven als joves lrsquoobtencioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia personal Altrament durant el baix
arcaisme el contingent de guerrers de les ciutats que fins aleshores srsquohavia vist format
exclusivament per nobles va haver drsquoampliar-se i drsquoacollir a un nou gruix de ciutadans en
vista de les disputes que es van desenvolupar amb altres ciutats-estat segurament pel control
de meacutes terres39
A tall de conclusioacute a mesura que lrsquoedat arcaica va anar evolucionant van sorgir nous
conflictes i sota la necessitat drsquoafrontar aquestes guerres es va haver de crear un exegravercit
primitiu format no tan sols aristogravecrates sinoacute tambeacute per ciutadans de classe mitjana Amb tot
plegat cal destacar que aquest nou contingent militar no havia rebut cap ensinistrament
professional a diferegravencia de la ciutat espartana i que no va ser fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoefebia que les instruccions militars es van generalitzar
43 Organitzacioacute militar
431 Sistemes de combat
38
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) Oriacutegenes de la educacioacuten claacutesica De Homero a Isoacutecrates En Historia de la
educacioacuten en la antiguumledad (6a ed p 19-31) Madrid Akal 39
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange hoplita
en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los Libros
- 17
-
Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les
diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una
formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria
posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40
i estaria composta de ciutadans pagesos que
cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder
costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)
terminologia que teacute una etimologia molt discutida41
Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica
observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de
les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha
plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute
entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat
i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42
Aquest debat perograve eacutes
extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca
micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses
4311 Revolucioacute hoplita43
Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer
La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de
mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal
(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu
veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de
seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos
els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els
hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de
40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41
Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby
JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1
p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu
ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura
de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42
Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les
formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra
banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P
Cardledge o P Greenhalgh 43
Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey
Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la
ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et
controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris
Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 18
-
lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute
personal han de mantenir lrsquoordre de combat
Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute
hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es
recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen
lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de
Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De
meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible
lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44
Tot i aixiacute aquestes petites mostres de
formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable
que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la
manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca
Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal
pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els
aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes
i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat
grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest
motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange
hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute
social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io
democragravecia
Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat
perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler
ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest
canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute
drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el
desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a
destacar lrsquoantilabeacute45
una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a
protegir el company de la falange
44
Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer
lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns
amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest
grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista
de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien
apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el
combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges
hoplites 45
Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 3 -
1 Resum
El present treball preteacuten portar a terme una investigacioacute sobre la guerra a lantiga Gregravecia
centrant latencioacute en les egravepoques arcaica i clagravessica Aixiacute mateix lobjectiu principal daquesta
recerca eacutes esbrinar de quina manera es va consolidar la figura de lhoplita grec ciutadagrave-soldat
que trobem exemplificat als conflictes begravelmiddotlics degravepoca clagravessica i que dista en gran mesura de
la concepcioacute arcaica de soldat grec meacutes propera a lrsquoheroi descrit per Homer als seus poemes
De meacutes a meacutes ateacutes que la ciutat drsquoAtenes va tenir un gran poder poliacutetic i una important forccedila
hegemogravenica a lrsquoegravepoca clagravessica aquest estudi pren lrsquoAgravetica com a nucli danagravelisi
Aixiacute doncs el propogravesit drsquoaquesta investigacioacute eacutes descobrir en quin moment histograveric i de
quina manera els guerrers grecs particularment els atenesos van abandonar el seu caragravecter
individualista cercadors de la glograveria personal i van evolucionar cap a una manera dactuar on
el motiu que els encoratjava a lluitar era la defensa colmiddotlectiva de la seva ciutat Va existir una
evolucioacute progressiva dun nou model de lluita paralmiddotlela al desenvolupament de les
ciutats-estat o hi va haver una aparicioacute sobtada
Paraules clau Gregravecia ciutats-estat heroi guerra hoplita falange Homer histograveria
- 4 -
2 Introduccioacute
ldquo[hellip] ἀιιὰ κᾶιινλ ηὴλ ηῆο πόιεσο δύλακηλθαζ᾽ ἡκέξαλ ἔξγῳ ζεσκέλνπο θαὶ ἐξαζηὰο γηγλνκέλνπο αὐηῆο θαὶ
ὅηαλ ὑκῖλκεγάιε δόμῃ εἶλαη ἐλζπκνπκέλνπο ὅηη ηνικληεο θαὶ γηγλώζθνληεο ηὰ δένληαθαὶ ἐλ ηνῖο ἔξγνηο
αἰζρπλόκελνη ἄλδξεο αὐηὰ ἐθηήζαλην θαὶ ὁπόηε θαὶ πείξᾳηνπ ζθαιεῖελ νὐθ νὖλ θαὶ ηὴλ πόιηλ γε ηῆο ζθεηέξαο
ἀξεηῆο ἀμηνῦληεοζηεξίζθεηλ θάιιηζηνλ δὲ ἔξαλνλ αὐηῇ πξντέκελνη θνηλῇ γὰξ ηὰ ζώκαηα δηδόληεο ἰδίᾳ ηὸλ
ἀγήξσλ ἔπαηλνλ ἐιάκβαλνλ θαὶ ηὸληάθνλ ἐπηζεκόηαηνλ νὐθ ἐλ ᾧ θεῖληαη κᾶιινλ ἀιι᾽ ἐλ ᾧ ἡ δόμα αὐηλ
παξὰ ηῶ ἐληπρόληη αἰεὶ θαὶ ιόγνπ θαὶ ἔξγνπ θαηξῶ αἰείκλεζηνο θαηαιείπεηαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II 43 1-2)
Lrsquoevolucioacute dels conflictes begravelmiddotlics a lrsquoAntiguitat eacutes una disciplina complexa i digne drsquoestudi
En aquest treball pretenc esbrinar quina va ser lrsquoevolucioacute social que el conjunt de guerrers de
la regioacute grega de lrsquoAgravetica va experimentar al llarg dels segles Aixiacute doncs aspiro a conegraveixer
quin va ser el moment en que els ideals heroics representats a la poesia egravepica es van esvair i
van deixar pas a uns nous ideals meacutes patriogravetics i colmiddotlectius clarament representats per
exemple al discurs de Pegravericles que ens proporciona Tuciacutedides a la seva crogravenica histograverica
sobre la Guerra del Peloponegraves
Les principals problemagravetiques que ha dafrontar aquesta recerca soacuten duna banda lextens
marc temporal que malgrat estar encarat a dues egravepoques concretes comporta un estudi previ
dels esdeveniments precedents i successors aixiacute com daltra banda la manca dinformacioacute
dalguns moments histograverics on les fonts primagraveries soacuten escasses En aquest sentit legravepoca
arcaica estagrave desproveiumlda de textos progravepiament considerats historiogragravefics i lhem danalitzar
majoritagraveriament dacord amb les literatures egravepica i liacuterica sovint inspirades en relats miacutetics
Els motius que mhan conduiumlt a la materialitzacioacute daquest estudi soacuten principalment
personals Com a estudiant dEstudis Clagravessics sempre he provat un gran interegraves per les
civilitzacions antigues especialment per la civilitzacioacute grega i en el transcurs dels darrers
anys mha interessat sobretot lestudi dels conflictes begravelmiddotlics a lAntiguitat He decidit
examinar la figura de lhoplita grec perquegrave em genera una segraverie de dubtes el contrast tan
dragravestic que trobem entre els combats singulars de la poesia egravepica i els combats colmiddotlectius de
les descripcions begravelmiddotliques dautors com Tuciacutedides o Xenofont Trobo interessant fer una
recerca daquest fenomen i magradaria aportar la meva opinioacute des dun punt de vista meacutes
aviat filologravegic als estudis que shan fet pregraveviament al meu
- 5 -
3 Metodologia
En primer lloc a lhora de triar el tema dinvestigacioacute he realitzat una cerca bibliogragravefica
inicial per conegraveixer quins estudis shavien fet al voltant dels aspectes que pretenc analitzar
Aquesta cerca mha permegraves decidir de quina manera enfocar el treball ategraves que havent
adquirit uns coneixements bagravesics puc comenccedilar a plantejar possibles hipogravetesis i
problemagravetiques a tractar com tambeacute puc intentar delimitar-ne els liacutemits geogragravefics i
cronologravegics
En aquest agravembit srsquohan realitzat moltes investigacions al voltant de les formacions hoplites
les falanges gregues i el seu armament Tot i aixiacute en aquest estudi he tingut en compte les
investigacions de caragravecter meacutes aviat antropologravegic i linguumliacutestic entre les quals vull destacar
alguns articles de Jean Pierre Vernant1 i Pierre Vidal-Naquet
2 historiadors francesos
dedicats a lrsquoestudi de la civilitzacioacute grega de Geoffrey S Kirk3 estudioacutes britagravenic que fa una
anagravelisi de la guerra a lrsquoegravepica homegraverica de Marcel Detienne4 important antropograveleg francegraves
que examina detalladament les falanges hopliacutetiques i de Fernando Echeverriacutea Rey5
historiador i filograveleg espanyol investigador de la terminologia militar utilitzada a lrsquoantiga
Gregravecia
Les hipogravetesis que han sorgit arran daquesta primera recerca soacuten diverses Dentrada si
lobjectiu principal daquest treball eacutes descobrir el moment de canvi i de confluegravencia duna
determinada manera de lluitar cal remuntar-se no tan sols a lorigen dels combats sinoacute tambeacute
al duna civilitzacioacute En aquest cas concret les fonts literagraveries meacutes antigues de quegrave disposem
on es descriu una possible civilitzacioacute grega arcaica soacuten els relats egravepics dHomer de manera
que hem de valorar fins a quin punt la poesia homegraverica gaudeix de versemblanccedila histograverica i
de ser aixiacute quins periacuteodes histograverics descriu
En aquesta mateixa liacutenia hem davaluar el seguumlent problema A la Iliacuteada i a lOdissea trobem
alguns elements propis del segle dHomer legravepoca arcaica i alguns altres de meacutes remots
anagravelegs a la civilitzacioacute micegravenica El periacuteode que separa aquestes dues civilitzacions genera
encara avui diverses incogravegnites motiu pel qual eacutes anomenat Edat Fosca Eacutes en aquest context
quan trobem el primer canvi en la formacioacute militar grega ja que els duels homegraverics soacuten forccedila
distants per exemple de les lluites descrites pels autors liacuterics malgrat pertagravenyer a una egravepoca
histograverica forccedila propera Podem parlar tal com postulen alguns investigadors duna revolucioacute
1 Vernant Jean-Pierre (1987) Entre la honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs anciens vol
2 nuacutem 2 269-299 2 Vidal-Naquet Pierre (1985) La tradition de lrsquohoplite atheacutenien en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la
guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 3 Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 4 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 5 Echeverriacutea Rey Fernando (2005) El hoplita y la naturaleza de lo ldquohopliacuteticordquo un caso de terminologiacutea militar
de la Grecia claacutesica Studia historica Historia angitua 23 75-93 (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and
Classical Greece A Reassessment Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318
- 6 -
hoplita durant lEdat Fosca o eacutes meacutes adient parlar duna evolucioacute periogravedica al llarg dels
segles Va ser cabdal el proceacutes de sinecisme de les diferents poblacions gregues per a fer
possible aquest canvi militar o van ser unes determinades circumstagravencies militars les que van
propiciar els canvis poliacutetics A parer meu va ser necessagraveria la creacioacute duna unitat
sociopoliacutetica per tal de fer evolucionar el sistema militar ategraves que aquesta unioacute civil
comportava pels seus habitants una vinculacioacute personal i una necessitat imperant de defensar
conjuntament la ciutat en cas deacutesser amenaccedilats
Altrament la delimitacioacute cronologravegica i geogragravefica del treball no ha resultat gens fagravecil En un
primer moment vaig voler fer una anagravelisi general del guerrer grec des del seu origen fins a les
falanges macedogravenies degravepoca imperial ja que considero que aquestes darreres soacuten levolucioacute
final dels hoplites clagravessics grecs No obstant aixograve vaig haver descurccedilar el marc cronologravegic i
prioritzar el moment de la seva aparicioacute sobre la seva evolucioacute histograverica quumlestioacute no menys
interessant que magradaria reprendre en un futur projecte
De manera paralmiddotlela he tingut alguns dubtes inicials en la seleccioacute de la ciutat que prendre
com a nucli danagravelisis considerant que la gran majoria dels estudis sobre la guerra a Gregravecia
estan encarats a Esparta ciutat en armes per excelmiddotlegravencia El motiu principal que mha fet
abandonar lanagravelisi daquesta regioacute de Lacedemogravenia eacutes que contragraveriament a Atenes Esparta
no representa lideari grec sinoacute que el seu desenvolupament social i poliacutetic eacutes forccedila anogravemal
en relacioacute amb les altres ciutats-estat
Un altre punt a considerar eacutes la seleccioacute de les fonts primagraveries i dels textos a tractar Per
portar a terme aquest propogravesit tenint pregraveviament presents diversos autors grecs mrsquohe ajudat
drsquouna banda dels estudis drsquohistoriadors contemporanis que justificaven les seves teories
amb una seleccioacute concreta i encertada de textos clagravessics i de lrsquoaltra drsquouna recerca linguumliacutestica
de paraules clau en grec a la base de dades de textos proporcionada pel recurs electrogravenic
Diogenes i tambeacute al legravexic analitzat per Lidell i Scott6
En relacioacute amb aquest punt vull destacar la importagravencia de lrsquoanagravelisi linguumliacutestica dels textos
primaris en aquest treball ja que lrsquoestudi filologravegic drsquoalguns termes ens permet conegraveixer la
psicologia i la conducta dels habitants drsquouna regioacute concreta en un moment determinat de la
histograveria A tall drsquoexemple fareacute referegravencia al substantiu grec ηθέμξ que apareix en nombroses
ocasions als textos homegraverics
Si analitzem el seu uacutes al llarg de la literatura grega observem que srsquoha utilitzat en gairebeacute tots
els gegraveneres i totes les egravepoques des de lrsquoegravepica drsquoHomer fins a lrsquoegravepica drsquoApolmiddotloni de Rodes
passant per les tragegravedies drsquoEuriacutepides o per la historiografia de Tuciacutedides Ara beacute la
importagravencia drsquoaquest assumpte recau en esbrinar en quin context eacutes utilitzat aquest terme i si
presenta diferents accepcions o variants Drsquoaquesta manera la majoria drsquoocasions en quegrave
apareix a lrsquoegravepica homegraverica7 ho fa en la seva forma neutre singular i es tradueix generalment
6 Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
7 Alguns exemples Homer Iliacuteada II vers 325 IV vers 197 V vers 3 XVII vers 131 Odissea IX vers 74
- 7 -
per ldquoglograveriardquo o ldquofamardquo fent almiddotlusioacute al reconeixement que rebien els herois a canvi de les
seves gestes A vegades perograve quan aquest substantiu es manifesta en plural (ηθέα) passa a
significar per sinegravecdoque ldquoproesesrdquo eacutes a dir conjunt de gestes glorioses8
Altrament quan autors posteriors com Tuciacutedides Plutarc Euriacutepides o Apolmiddotloni de Rodes
testimonien aquest substantiu ho fan majoritagraveriament en singular Euriacutepides9 i Apolmiddotloni de
Rodes10
malgrat que no lrsquoutilitzen gaire frequumlentment atorguen un significat forccedila semblant
al que Homer intentava transmetre ja que el contingut de les seves obres eacutes de caragravecter miacutetic
io egravepic Tuciacutedides i Plutarc en canvi inclouen un nou significat impliacutecit en aquest
substantiu ja que la ldquofamardquo que els personatges dels seus textos reben els hi eacutes proporcionada
com a consequumlegravencia de les accions que han realitzat pel beacute comuacute de la seva ciutat per tant
accions poliacutetiques no per haver hagut de vegravencer innombrables proves de superacioacute personal
com succeeix a les epopeies ja citades
En darrer lloc respecte a les fonts primagraveries triades conveacute fer ressaltar els seguumlents autors
Homer i Hesiacuteode com a representants del gegravenere egravepic Arquiacuteloc Calmiddotliacute i Tirteu com a
exponents de la poesia liacuterica Aristogravetil i Platoacute com a legat de la filosofia poliacutetica i Herogravedot
Tuciacutedides11
i Xenofont12
com a testimonis principals de la historiografia Aquesta seleccioacute
eacutes el resultat drsquoun ampli estudi drsquoaquests i drsquoaltres autors clagravessics com Plutarc
Pseudo-Xenofont Apolmiddotlodor o Diodor de Siciacutelia De meacutes a meacutes he llegit de manera puntual
alguns discursos drsquooradors grecs que considero que estan relacionats amb molts aspectes
drsquoaquest treball com eacutes el cas drsquoIsogravecrates o Liacutesies
8
Homer Odissea VIII vers 73 IX vers 73 Iliacuteada IX vers 524 9
Euripides Androgravemaca vers 773 Hegravecuba vers 1225 10
Apolmiddotloni de Rodes Les Argonagraveutiques I vers 154 II vers 754 III vers 992 11
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 10 2 linia 4 I 254 linia 8 II 45 2 linia 5 12
Plutarc Vides paralmiddotleles Soloacute XIV 8 linia 8
- 8 -
4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica
En primer lloc per poder descobrir en quin moment i de quina manera la lluita descrita als
poemes homegraverics va evolucionar cap a la lluita descrita als relats historiogragravefics drsquoegravepoca
clagravessica srsquoha de conegraveixer lrsquoorigen meacutes arcaic de la civilitzacioacute grega moment de creacioacute
drsquouns nous valors socials i models de conducta En relacioacute amb aquest punt lrsquoarqueologia
ens ha confirmat que va existir una civilitzacioacute molt anterior a la Gregravecia de les ciutats-estat
una civilitzacioacute guerrera que estagrave parcialment representada a Homer i que es va estendre
entre els segles XVI i XII aC a la perifegraveria del mar Egeu
41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca
Els segles XIX i XX van ser de vital importagravencia per a lrsquoarqueologia clagravessica ja que gragravecies
a les excavacions de Heinrich Schliemann a Troia Micenes i Tirint i a les tauletes drsquoargila
descobertes per Arthur Evans al palau cretenc de Cnossos va ser possible el descobriment
drsquouna civilitzacioacute fins ara desconeguda lrsquoanomenada civilitzacioacute micegravenica La lectura i la
comprensioacute drsquoaquestes tauletes escrites en Lineal B van donar a conegraveixer que lrsquoestructura
social drsquoaquesta civilitzacioacute era jeragraverquica i que geogragraveficament no srsquoentenia com a una
entitat independent sinoacute que era constituiumlda de diversos reialmes13
Cada reialme tenia una seu administrativa els palaus des drsquoon es gestionaven els diversos
estats Aquestes gestions de naturalesa econogravemica soacuten les que van quedar reflectides a les
tauletes micegraveniques i demostren que aquests palaus i reialmes estaven dotats de prosperitat i
de gran poder econogravemic en part reforccedilat per les rutes comercials que havien establert i per la
seva poliacutetica expansionista14
Altrament cal remarcar que a cada reialme el poder residia
sobre un monarca anomenat waacutenax magravexima autoritat en qui residia el poder militar religioacutes
i administratiu
En aquesta liacutenia i drsquoacord amb lrsquoarqueologia srsquoha descobert que la societat micegravenica era una
societat marcada per la guerra Primerament les grans fortificacions micegraveniques construiumldes
al voltant de les ciutats ens fan suposar que aquesta civilitzacioacute vivia sota una amenaccedila
constant de conflictes begravelmiddotlics En segon lloc les tauletes mostren un fort comerccedil i una forta
produccioacute drsquoarmes de guerra com per exemple els coneguts carros de guerra algunes
drsquoaquestes armes eren sovint conservades a les seves tombes (εόθμζ) edificacions funeragraveries
conjuntes De meacutes a meacutes srsquohan trobat alguns mosaics als palaus micegravenics on srsquohi representen
escenes begravelmiddotliques i heroiques15
En darrer lloc i com a testimoni meacutes disputat eacutes probable
que la poesia homegraverica hagueacutes descrit uns conflictes propis drsquoaquesta civilitzacioacute o srsquohi
hagueacutes almenys inspirat
13
Alonso Moreno Claudia V (2015) El mundo miceacutenico en su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro
Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 6-12 Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE 14
Ruipeacuterez Martin S i Melena Joseacute Luis (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16 15
Palaima Thomas G La Grecia miceacutenica una sociedad marcada por la guerra (2015) El mundo miceacutenico en
su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya Nuacutem 30 20-25
Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE
- 9 -
Al segle XII aC lrsquoesplendor drsquoaquesta cultura palacial srsquoesvaneix i els diversos
emplaccedilaments micegravenics van minvant ragravepidament la seva poblacioacute Les causes drsquoaquesta
desaparicioacute sobtada soacuten encara avui disputades ja que les uacuteniques evidegravencies drsquoaquesta
situacioacute soacuten arqueologravegiques les tauletes no ens donen cap resposta concreta Hi ha tres
teories vigents la primera proposa com a motiu de la destruccioacute dels palaus una invasioacute
exterior per mar tot i que la identitat drsquoaquests possibles invasors eacutes molt confusa la segona
suggereix un factor natural io geologravegic com per exemple un terratregravemol o un incendi la
darrera indica una revolta popular interna amb una consequumlent crisi social i poliacutetica
Tanmateix eacutes probable que no fos una sola causa la que va provocar la desaparicioacute drsquoaquesta
civilitzacioacute sinoacute diversos motius combinats
De totes maneres deixant de banda la factibilitat drsquoaquestes causes aquesta civilitzacioacute va
desaparegraveixer i va donar lloc a un periacuteode llogravebrec del qual no tenim malauradament gaire
coneixement i que srsquoha anomenat Edat Fosca Conseguumlentment la talassocragravecia i la gran
xarxa comercial micegravenica amb Agravesia Menor es van desfer i els habitants de Gregravecia van haver
de tornar a una economia meacutes rudimentagraveria Drsquoaltra banda a forccedila de la destruccioacute dels
palaus lrsquoescriptura va caure en desuacutes i les manifestacions drsquoart es van veure molt reduiumldes
Es creu que lrsquoegravepoca fosca va ser un seguit de segles protagonitzats per crisi social
migracions pobresa i inestabilitat poliacutetica16
412 Homer pont entre dues civilitzacions
En aquest context Homer va tenir un paper cabdal ja que podem considerar que la seva
produccioacute literagraveria amaga elements histograverics drsquoegravepoca micegravenica i alhora els barreja amb
elements drsquoegravepoca arcaica o geomegravetrica esdevenint aixiacute mateix un punt de confluegravencia entre
ambdues societats Per a la millor comprensioacute de la versemblanccedila histograverica a Homer
Geoffrey S Kirk proposa un estudi molt interessant sobre la guerra descrita en Homer en el
qual intenta aiumlllar el mite de la realitat
Respecte a la destruccioacute de la ciutat de Troia Kirk17
opina que no hi ha cap demostracioacute
arqueologravegica que testimoniiuml un atac panhelmiddotlegravenic directe a lrsquoestrat 7A drsquoIlion i que lrsquouacutenica
prova que hi ha soacuten els poemes egravepics Altrament Trevor Bryce18
basant-se en lrsquoestudi de les
fonts escrites hitites assegura que cap drsquoelles no evidencia un combat drsquouna llargada de 9
anys Per tant la veracitat histograverica del relat drsquoHomer eacutes molt quumlestionable No obstant aixograve
16
Fernaacutendez Uriel Pilar (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la segunda mitad del
siglo IV Ac) Madrid UNED 17
Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 18
Bryce Trevor (2015) El papel poliacutetico de Wilusa Troya en la Anatolia de finales de la Edad de Bronce
Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 14-18 Madrid Desperta Ferro Ediciones
SLNE
- 10
-
la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat
micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic
De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19
que defensa que
totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de
desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns
avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia
amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest
sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de
gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus
protagonistes en herois miacutetics
Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria
pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la
tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de
les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta
mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea
haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica
proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20
Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute
jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia
moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus
liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o
ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles
guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien
econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi
(ηέιεκμξ)
Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per
cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22
de part de Meriacuteones o
lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23
donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del
Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un
armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma
circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del
19
Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20
Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute
Bernat Metge 21
Homer Iliacuteada II vv 480-760 22
Homer Iliacuteada X vv 260-265 23
ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128
- 11
-
seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i
expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat
En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a
lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes
primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la
seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats
poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles
(ἱππεῖξ)24
Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la
paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute
de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha
volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica
413 El combat homegraveric
El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes
srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist
alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia
constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat
anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la
societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada
Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi
descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic
en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un
uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms
(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra
era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera
oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal
(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament
representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol
heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora
Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25
on
el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la
histograveria del seu llinatge conclou
ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη
24
Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25
Homer Iliacuteada VI vv 123-236
- 12
-
πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ
αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ
κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη
ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ
ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo
(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)
En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem
que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes
els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees
per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els
deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26
A parer meu
aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la
poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la
preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)
Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven
guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser
favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable
lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que
atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els
lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la
seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions
a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a
terme banquets i competicions atlegravetiques
Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector
havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre
lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera
accioacute heroica que immortalitzi el seu nom
ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ
νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ
Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε
πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη
26
Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no
poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario
de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a
cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un
altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta
com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina
- 13
-
κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ
ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo
(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)
42 Organitzacioacute social
421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme
Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic
sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute
com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions
primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els
darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa
apoliticisme i confusioacute27
No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment
demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials
En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute
entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure
lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics
trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes
micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de
classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i
social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que
aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien
unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que
altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible
a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el
concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28
Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca
van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans
inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els
esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29
i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30
i a lrsquoart
de teixir tal com observem a lrsquoOdissea
27
Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28
Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo
del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2
75-78 Barcelona Criacutetica 29
El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30
Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac
- 14
-
Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres
ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les
tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament
assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies
μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament
econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme
(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a
Tuciacutedides31
i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels
seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense
necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei
Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual
els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc
confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de
lrsquoAgravetica
ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη
νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ
θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo
(Plutarc Teseu XXIV 1)
Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses
comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia
van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes
construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser
molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles
que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i
van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ
que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents
422 Atenes poble autogravecton32
ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)
Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les
aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es
corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir
les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven
31
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32
Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al
pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes
- 15
-
ηεηνάπμθζξ En aquest sentit eacutes important recordar que durant la destruccioacute dels palaus
micegravenics ategraves que la situacioacute geogragravefica muntanyosa lrsquoaiumlllava i la protegia Atenes no va ser
destruiumlda Altrament lrsquoarqueologia ha demostrat que lrsquoAgravetica ja estava poblada al neoliacutetic i
per tant podriacuteem considerar-la una de les comunitats meacutes antigues de Gregravecia malgrat que els
habitants primitius no eren ldquogrecsrdquo sinoacute pelasgs33
En aquest context Atenes va comenccedilar a prosperar com a ciutat-estat i amb el temps com eacutes
costum al pensament grec es va intentar donar una ascendegravencia heroica al seu βέκμξ atribuint
un origen mitologravegic a la fundacioacute de la ciutat i als primers governs drsquoaquesta demostrant que
la seva estirp era autogravectona de la regioacute de lrsquoAgravetica Apolmiddotlodor descriu a la seva obra quins van
ser els primers reis de la ciutat drsquoAtenes Primerament fa referegravencia a Cegravecrops34
un hiacutebrid
drsquohumagrave i serp referint-se a aquest com a primer rei de lrsquoAgravetica En endavant menciona tambeacute
a Erictoni35
com a rei drsquoAtenes La histograveria drsquoaquest darrer Erictoni eacutes de vital importagravencia
ja que drsquouna banda essent fill drsquoAtena i drsquoHefest atorga a la ciutat un llinatge diviacute i de
lrsquoaltra la manera en quegrave va ser concebut atorga un caragravecter autogravecton a la raccedila drsquohomes que
van habitar lrsquoAgravetica36
Drsquoacord amb aquest principi podem pensar que les πόθεζξ es
constituiumlen veritablement quan els habitants havent creat un vincle poliacutetic comuacute srsquohi
consideraven integrats com a ciutadans (πμθίηδξ)
Aixiacute doncs aquesta voluntat per fer ascendir el seu llinatge a un grau diviacute i per considerar-se
ciutadans primitius drsquoaquesta terra va tenir una importagravencia considerable en el
desenvolupament del pensament guerrer grec Dit drsquouna altra manera els guerrers que
trobagravevem en aquestes noves ciutats a lrsquohora de lluitar havien de defendre la ciutat en primer
lloc perquegrave aquesta els hi proporcionava els mitjans per dur a terme una existegravencia agradable
i en segon lloc perquegrave devien mantenir vigent la glograveria que els seus avantpassats havien
comportat a la seva ciutat Com a testimoni drsquoaquesta dualitat drsquoobjectius trobem a
Tuciacutedides que en un discurs fuacutenebre atribuiumlt a Pegravericles fa referegravencia a lrsquoauctoctonia de
lrsquoAgravetica i recorda que cal atorgar honor als avantpassats que per mitjagrave del seu valor van fer
possible el desenvolupament de la ciutat37
423 Leducacioacute arcaica
33
Fernaacutendez Uriel Pilar (1996) Inicios y evolucioacuten histoacuterica de Atenas en Historia antigua universal II El
mundo griego (hasta la segunda mitad del siglo IV aC) 279-284 Madrid Uned 34
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3141 35
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3146-7 36
Tal com narra Apolmiddotlodor Atena va visitar Hefest amb la intencioacute de demanar-li unes armes No obstant aixograve
Hefest sersquon va enamorar i va voler tenir relacions sexuals amb ella La deessa que era verge el va rebutjar
Aquest perograve va ejacular sobre la seva cama i ella va rentar-se amb un mocador que posteriorment va llanccedilar al
terra provocant que el semen drsquoHefest fecundeacutes la terra i doneacutes lloc al naixement drsquoErictoni Drsquoaquesta manera
es pot assimilar aquest naixement amb lrsquoorigen dels grecs vinculant-los directament amb la terra (πεωκ)
atenesa 37
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves II 36
- 16
-
Respecte a lrsquoeducacioacute arcaica vull fer un breu inciacutes al fet que la ciutat drsquoAtenes a diferegravencia
drsquoEsparta que ja amb Licurg havia imposat una instruccioacute militar no va estar dotada
originagraveriament drsquouna educacioacute puacuteblica sinoacute que a lrsquoarcaisme mitjagrave un cop ja srsquohavia
consolidat la πόθζξ atenesa el sistema drsquoeducacioacute era molt rudimentari i estava restringit a
lrsquoaristocragravecia la classe poliacutetica dominant Eacutes en aquest context que trobem les primeres
mostres de παζδεναζηία una educacioacute basada en la transmissioacute drsquouns valors poliacutetics i morals
drsquoun adult experimentat a un jove de noble famiacutelia
Aixiacute doncs tal com ens indica Henry-Ireneacutee Marrou38
aquesta educacioacute primitiva es veu de
nou reflectida en Homer que ens serveix com a testimoni El cant IX de la Iliacuteada ens
presenta una escena on Aquilmiddotleu es retroba amb el seu antic educador Fegravenix ja que aquest
darrer es presenta al seu campament per demanar-li que torni al combat que ha abandonat
envaiumlt per la ira Per endolcir la seva agravenima Fegravenix explica que en altres temps Peleu pare
drsquoAquilmiddotleu li va demanar drsquoinstruir el seu fill en lrsquooratograveria i en lrsquoart de la guerra
En aquest sentit crec que hem de tenir en consideracioacute aquesta educacioacute meacutes primitiva ja
que lrsquoeducacioacute eacutes la base de totes les civilitzacions i en aquest cas el sistema educatiu de la
Gregravecia arcaica va estar dominat per uns ideals aristocragravetics inspirats en els relats homegraverics
que inculcaven als joves lrsquoobtencioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia personal Altrament durant el baix
arcaisme el contingent de guerrers de les ciutats que fins aleshores srsquohavia vist format
exclusivament per nobles va haver drsquoampliar-se i drsquoacollir a un nou gruix de ciutadans en
vista de les disputes que es van desenvolupar amb altres ciutats-estat segurament pel control
de meacutes terres39
A tall de conclusioacute a mesura que lrsquoedat arcaica va anar evolucionant van sorgir nous
conflictes i sota la necessitat drsquoafrontar aquestes guerres es va haver de crear un exegravercit
primitiu format no tan sols aristogravecrates sinoacute tambeacute per ciutadans de classe mitjana Amb tot
plegat cal destacar que aquest nou contingent militar no havia rebut cap ensinistrament
professional a diferegravencia de la ciutat espartana i que no va ser fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoefebia que les instruccions militars es van generalitzar
43 Organitzacioacute militar
431 Sistemes de combat
38
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) Oriacutegenes de la educacioacuten claacutesica De Homero a Isoacutecrates En Historia de la
educacioacuten en la antiguumledad (6a ed p 19-31) Madrid Akal 39
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange hoplita
en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los Libros
- 17
-
Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les
diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una
formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria
posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40
i estaria composta de ciutadans pagesos que
cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder
costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)
terminologia que teacute una etimologia molt discutida41
Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica
observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de
les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha
plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute
entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat
i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42
Aquest debat perograve eacutes
extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca
micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses
4311 Revolucioacute hoplita43
Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer
La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de
mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal
(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu
veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de
seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos
els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els
hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de
40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41
Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby
JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1
p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu
ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura
de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42
Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les
formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra
banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P
Cardledge o P Greenhalgh 43
Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey
Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la
ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et
controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris
Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 18
-
lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute
personal han de mantenir lrsquoordre de combat
Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute
hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es
recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen
lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de
Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De
meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible
lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44
Tot i aixiacute aquestes petites mostres de
formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable
que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la
manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca
Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal
pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els
aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes
i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat
grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest
motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange
hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute
social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io
democragravecia
Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat
perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler
ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest
canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute
drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el
desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a
destacar lrsquoantilabeacute45
una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a
protegir el company de la falange
44
Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer
lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns
amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest
grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista
de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien
apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el
combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges
hoplites 45
Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 4 -
2 Introduccioacute
ldquo[hellip] ἀιιὰ κᾶιινλ ηὴλ ηῆο πόιεσο δύλακηλθαζ᾽ ἡκέξαλ ἔξγῳ ζεσκέλνπο θαὶ ἐξαζηὰο γηγλνκέλνπο αὐηῆο θαὶ
ὅηαλ ὑκῖλκεγάιε δόμῃ εἶλαη ἐλζπκνπκέλνπο ὅηη ηνικληεο θαὶ γηγλώζθνληεο ηὰ δένληαθαὶ ἐλ ηνῖο ἔξγνηο
αἰζρπλόκελνη ἄλδξεο αὐηὰ ἐθηήζαλην θαὶ ὁπόηε θαὶ πείξᾳηνπ ζθαιεῖελ νὐθ νὖλ θαὶ ηὴλ πόιηλ γε ηῆο ζθεηέξαο
ἀξεηῆο ἀμηνῦληεοζηεξίζθεηλ θάιιηζηνλ δὲ ἔξαλνλ αὐηῇ πξντέκελνη θνηλῇ γὰξ ηὰ ζώκαηα δηδόληεο ἰδίᾳ ηὸλ
ἀγήξσλ ἔπαηλνλ ἐιάκβαλνλ θαὶ ηὸληάθνλ ἐπηζεκόηαηνλ νὐθ ἐλ ᾧ θεῖληαη κᾶιινλ ἀιι᾽ ἐλ ᾧ ἡ δόμα αὐηλ
παξὰ ηῶ ἐληπρόληη αἰεὶ θαὶ ιόγνπ θαὶ ἔξγνπ θαηξῶ αἰείκλεζηνο θαηαιείπεηαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II 43 1-2)
Lrsquoevolucioacute dels conflictes begravelmiddotlics a lrsquoAntiguitat eacutes una disciplina complexa i digne drsquoestudi
En aquest treball pretenc esbrinar quina va ser lrsquoevolucioacute social que el conjunt de guerrers de
la regioacute grega de lrsquoAgravetica va experimentar al llarg dels segles Aixiacute doncs aspiro a conegraveixer
quin va ser el moment en que els ideals heroics representats a la poesia egravepica es van esvair i
van deixar pas a uns nous ideals meacutes patriogravetics i colmiddotlectius clarament representats per
exemple al discurs de Pegravericles que ens proporciona Tuciacutedides a la seva crogravenica histograverica
sobre la Guerra del Peloponegraves
Les principals problemagravetiques que ha dafrontar aquesta recerca soacuten duna banda lextens
marc temporal que malgrat estar encarat a dues egravepoques concretes comporta un estudi previ
dels esdeveniments precedents i successors aixiacute com daltra banda la manca dinformacioacute
dalguns moments histograverics on les fonts primagraveries soacuten escasses En aquest sentit legravepoca
arcaica estagrave desproveiumlda de textos progravepiament considerats historiogragravefics i lhem danalitzar
majoritagraveriament dacord amb les literatures egravepica i liacuterica sovint inspirades en relats miacutetics
Els motius que mhan conduiumlt a la materialitzacioacute daquest estudi soacuten principalment
personals Com a estudiant dEstudis Clagravessics sempre he provat un gran interegraves per les
civilitzacions antigues especialment per la civilitzacioacute grega i en el transcurs dels darrers
anys mha interessat sobretot lestudi dels conflictes begravelmiddotlics a lAntiguitat He decidit
examinar la figura de lhoplita grec perquegrave em genera una segraverie de dubtes el contrast tan
dragravestic que trobem entre els combats singulars de la poesia egravepica i els combats colmiddotlectius de
les descripcions begravelmiddotliques dautors com Tuciacutedides o Xenofont Trobo interessant fer una
recerca daquest fenomen i magradaria aportar la meva opinioacute des dun punt de vista meacutes
aviat filologravegic als estudis que shan fet pregraveviament al meu
- 5 -
3 Metodologia
En primer lloc a lhora de triar el tema dinvestigacioacute he realitzat una cerca bibliogragravefica
inicial per conegraveixer quins estudis shavien fet al voltant dels aspectes que pretenc analitzar
Aquesta cerca mha permegraves decidir de quina manera enfocar el treball ategraves que havent
adquirit uns coneixements bagravesics puc comenccedilar a plantejar possibles hipogravetesis i
problemagravetiques a tractar com tambeacute puc intentar delimitar-ne els liacutemits geogragravefics i
cronologravegics
En aquest agravembit srsquohan realitzat moltes investigacions al voltant de les formacions hoplites
les falanges gregues i el seu armament Tot i aixiacute en aquest estudi he tingut en compte les
investigacions de caragravecter meacutes aviat antropologravegic i linguumliacutestic entre les quals vull destacar
alguns articles de Jean Pierre Vernant1 i Pierre Vidal-Naquet
2 historiadors francesos
dedicats a lrsquoestudi de la civilitzacioacute grega de Geoffrey S Kirk3 estudioacutes britagravenic que fa una
anagravelisi de la guerra a lrsquoegravepica homegraverica de Marcel Detienne4 important antropograveleg francegraves
que examina detalladament les falanges hopliacutetiques i de Fernando Echeverriacutea Rey5
historiador i filograveleg espanyol investigador de la terminologia militar utilitzada a lrsquoantiga
Gregravecia
Les hipogravetesis que han sorgit arran daquesta primera recerca soacuten diverses Dentrada si
lobjectiu principal daquest treball eacutes descobrir el moment de canvi i de confluegravencia duna
determinada manera de lluitar cal remuntar-se no tan sols a lorigen dels combats sinoacute tambeacute
al duna civilitzacioacute En aquest cas concret les fonts literagraveries meacutes antigues de quegrave disposem
on es descriu una possible civilitzacioacute grega arcaica soacuten els relats egravepics dHomer de manera
que hem de valorar fins a quin punt la poesia homegraverica gaudeix de versemblanccedila histograverica i
de ser aixiacute quins periacuteodes histograverics descriu
En aquesta mateixa liacutenia hem davaluar el seguumlent problema A la Iliacuteada i a lOdissea trobem
alguns elements propis del segle dHomer legravepoca arcaica i alguns altres de meacutes remots
anagravelegs a la civilitzacioacute micegravenica El periacuteode que separa aquestes dues civilitzacions genera
encara avui diverses incogravegnites motiu pel qual eacutes anomenat Edat Fosca Eacutes en aquest context
quan trobem el primer canvi en la formacioacute militar grega ja que els duels homegraverics soacuten forccedila
distants per exemple de les lluites descrites pels autors liacuterics malgrat pertagravenyer a una egravepoca
histograverica forccedila propera Podem parlar tal com postulen alguns investigadors duna revolucioacute
1 Vernant Jean-Pierre (1987) Entre la honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs anciens vol
2 nuacutem 2 269-299 2 Vidal-Naquet Pierre (1985) La tradition de lrsquohoplite atheacutenien en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la
guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 3 Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 4 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 5 Echeverriacutea Rey Fernando (2005) El hoplita y la naturaleza de lo ldquohopliacuteticordquo un caso de terminologiacutea militar
de la Grecia claacutesica Studia historica Historia angitua 23 75-93 (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and
Classical Greece A Reassessment Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318
- 6 -
hoplita durant lEdat Fosca o eacutes meacutes adient parlar duna evolucioacute periogravedica al llarg dels
segles Va ser cabdal el proceacutes de sinecisme de les diferents poblacions gregues per a fer
possible aquest canvi militar o van ser unes determinades circumstagravencies militars les que van
propiciar els canvis poliacutetics A parer meu va ser necessagraveria la creacioacute duna unitat
sociopoliacutetica per tal de fer evolucionar el sistema militar ategraves que aquesta unioacute civil
comportava pels seus habitants una vinculacioacute personal i una necessitat imperant de defensar
conjuntament la ciutat en cas deacutesser amenaccedilats
Altrament la delimitacioacute cronologravegica i geogragravefica del treball no ha resultat gens fagravecil En un
primer moment vaig voler fer una anagravelisi general del guerrer grec des del seu origen fins a les
falanges macedogravenies degravepoca imperial ja que considero que aquestes darreres soacuten levolucioacute
final dels hoplites clagravessics grecs No obstant aixograve vaig haver descurccedilar el marc cronologravegic i
prioritzar el moment de la seva aparicioacute sobre la seva evolucioacute histograverica quumlestioacute no menys
interessant que magradaria reprendre en un futur projecte
De manera paralmiddotlela he tingut alguns dubtes inicials en la seleccioacute de la ciutat que prendre
com a nucli danagravelisis considerant que la gran majoria dels estudis sobre la guerra a Gregravecia
estan encarats a Esparta ciutat en armes per excelmiddotlegravencia El motiu principal que mha fet
abandonar lanagravelisi daquesta regioacute de Lacedemogravenia eacutes que contragraveriament a Atenes Esparta
no representa lideari grec sinoacute que el seu desenvolupament social i poliacutetic eacutes forccedila anogravemal
en relacioacute amb les altres ciutats-estat
Un altre punt a considerar eacutes la seleccioacute de les fonts primagraveries i dels textos a tractar Per
portar a terme aquest propogravesit tenint pregraveviament presents diversos autors grecs mrsquohe ajudat
drsquouna banda dels estudis drsquohistoriadors contemporanis que justificaven les seves teories
amb una seleccioacute concreta i encertada de textos clagravessics i de lrsquoaltra drsquouna recerca linguumliacutestica
de paraules clau en grec a la base de dades de textos proporcionada pel recurs electrogravenic
Diogenes i tambeacute al legravexic analitzat per Lidell i Scott6
En relacioacute amb aquest punt vull destacar la importagravencia de lrsquoanagravelisi linguumliacutestica dels textos
primaris en aquest treball ja que lrsquoestudi filologravegic drsquoalguns termes ens permet conegraveixer la
psicologia i la conducta dels habitants drsquouna regioacute concreta en un moment determinat de la
histograveria A tall drsquoexemple fareacute referegravencia al substantiu grec ηθέμξ que apareix en nombroses
ocasions als textos homegraverics
Si analitzem el seu uacutes al llarg de la literatura grega observem que srsquoha utilitzat en gairebeacute tots
els gegraveneres i totes les egravepoques des de lrsquoegravepica drsquoHomer fins a lrsquoegravepica drsquoApolmiddotloni de Rodes
passant per les tragegravedies drsquoEuriacutepides o per la historiografia de Tuciacutedides Ara beacute la
importagravencia drsquoaquest assumpte recau en esbrinar en quin context eacutes utilitzat aquest terme i si
presenta diferents accepcions o variants Drsquoaquesta manera la majoria drsquoocasions en quegrave
apareix a lrsquoegravepica homegraverica7 ho fa en la seva forma neutre singular i es tradueix generalment
6 Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
7 Alguns exemples Homer Iliacuteada II vers 325 IV vers 197 V vers 3 XVII vers 131 Odissea IX vers 74
- 7 -
per ldquoglograveriardquo o ldquofamardquo fent almiddotlusioacute al reconeixement que rebien els herois a canvi de les
seves gestes A vegades perograve quan aquest substantiu es manifesta en plural (ηθέα) passa a
significar per sinegravecdoque ldquoproesesrdquo eacutes a dir conjunt de gestes glorioses8
Altrament quan autors posteriors com Tuciacutedides Plutarc Euriacutepides o Apolmiddotloni de Rodes
testimonien aquest substantiu ho fan majoritagraveriament en singular Euriacutepides9 i Apolmiddotloni de
Rodes10
malgrat que no lrsquoutilitzen gaire frequumlentment atorguen un significat forccedila semblant
al que Homer intentava transmetre ja que el contingut de les seves obres eacutes de caragravecter miacutetic
io egravepic Tuciacutedides i Plutarc en canvi inclouen un nou significat impliacutecit en aquest
substantiu ja que la ldquofamardquo que els personatges dels seus textos reben els hi eacutes proporcionada
com a consequumlegravencia de les accions que han realitzat pel beacute comuacute de la seva ciutat per tant
accions poliacutetiques no per haver hagut de vegravencer innombrables proves de superacioacute personal
com succeeix a les epopeies ja citades
En darrer lloc respecte a les fonts primagraveries triades conveacute fer ressaltar els seguumlents autors
Homer i Hesiacuteode com a representants del gegravenere egravepic Arquiacuteloc Calmiddotliacute i Tirteu com a
exponents de la poesia liacuterica Aristogravetil i Platoacute com a legat de la filosofia poliacutetica i Herogravedot
Tuciacutedides11
i Xenofont12
com a testimonis principals de la historiografia Aquesta seleccioacute
eacutes el resultat drsquoun ampli estudi drsquoaquests i drsquoaltres autors clagravessics com Plutarc
Pseudo-Xenofont Apolmiddotlodor o Diodor de Siciacutelia De meacutes a meacutes he llegit de manera puntual
alguns discursos drsquooradors grecs que considero que estan relacionats amb molts aspectes
drsquoaquest treball com eacutes el cas drsquoIsogravecrates o Liacutesies
8
Homer Odissea VIII vers 73 IX vers 73 Iliacuteada IX vers 524 9
Euripides Androgravemaca vers 773 Hegravecuba vers 1225 10
Apolmiddotloni de Rodes Les Argonagraveutiques I vers 154 II vers 754 III vers 992 11
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 10 2 linia 4 I 254 linia 8 II 45 2 linia 5 12
Plutarc Vides paralmiddotleles Soloacute XIV 8 linia 8
- 8 -
4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica
En primer lloc per poder descobrir en quin moment i de quina manera la lluita descrita als
poemes homegraverics va evolucionar cap a la lluita descrita als relats historiogragravefics drsquoegravepoca
clagravessica srsquoha de conegraveixer lrsquoorigen meacutes arcaic de la civilitzacioacute grega moment de creacioacute
drsquouns nous valors socials i models de conducta En relacioacute amb aquest punt lrsquoarqueologia
ens ha confirmat que va existir una civilitzacioacute molt anterior a la Gregravecia de les ciutats-estat
una civilitzacioacute guerrera que estagrave parcialment representada a Homer i que es va estendre
entre els segles XVI i XII aC a la perifegraveria del mar Egeu
41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca
Els segles XIX i XX van ser de vital importagravencia per a lrsquoarqueologia clagravessica ja que gragravecies
a les excavacions de Heinrich Schliemann a Troia Micenes i Tirint i a les tauletes drsquoargila
descobertes per Arthur Evans al palau cretenc de Cnossos va ser possible el descobriment
drsquouna civilitzacioacute fins ara desconeguda lrsquoanomenada civilitzacioacute micegravenica La lectura i la
comprensioacute drsquoaquestes tauletes escrites en Lineal B van donar a conegraveixer que lrsquoestructura
social drsquoaquesta civilitzacioacute era jeragraverquica i que geogragraveficament no srsquoentenia com a una
entitat independent sinoacute que era constituiumlda de diversos reialmes13
Cada reialme tenia una seu administrativa els palaus des drsquoon es gestionaven els diversos
estats Aquestes gestions de naturalesa econogravemica soacuten les que van quedar reflectides a les
tauletes micegraveniques i demostren que aquests palaus i reialmes estaven dotats de prosperitat i
de gran poder econogravemic en part reforccedilat per les rutes comercials que havien establert i per la
seva poliacutetica expansionista14
Altrament cal remarcar que a cada reialme el poder residia
sobre un monarca anomenat waacutenax magravexima autoritat en qui residia el poder militar religioacutes
i administratiu
En aquesta liacutenia i drsquoacord amb lrsquoarqueologia srsquoha descobert que la societat micegravenica era una
societat marcada per la guerra Primerament les grans fortificacions micegraveniques construiumldes
al voltant de les ciutats ens fan suposar que aquesta civilitzacioacute vivia sota una amenaccedila
constant de conflictes begravelmiddotlics En segon lloc les tauletes mostren un fort comerccedil i una forta
produccioacute drsquoarmes de guerra com per exemple els coneguts carros de guerra algunes
drsquoaquestes armes eren sovint conservades a les seves tombes (εόθμζ) edificacions funeragraveries
conjuntes De meacutes a meacutes srsquohan trobat alguns mosaics als palaus micegravenics on srsquohi representen
escenes begravelmiddotliques i heroiques15
En darrer lloc i com a testimoni meacutes disputat eacutes probable
que la poesia homegraverica hagueacutes descrit uns conflictes propis drsquoaquesta civilitzacioacute o srsquohi
hagueacutes almenys inspirat
13
Alonso Moreno Claudia V (2015) El mundo miceacutenico en su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro
Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 6-12 Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE 14
Ruipeacuterez Martin S i Melena Joseacute Luis (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16 15
Palaima Thomas G La Grecia miceacutenica una sociedad marcada por la guerra (2015) El mundo miceacutenico en
su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya Nuacutem 30 20-25
Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE
- 9 -
Al segle XII aC lrsquoesplendor drsquoaquesta cultura palacial srsquoesvaneix i els diversos
emplaccedilaments micegravenics van minvant ragravepidament la seva poblacioacute Les causes drsquoaquesta
desaparicioacute sobtada soacuten encara avui disputades ja que les uacuteniques evidegravencies drsquoaquesta
situacioacute soacuten arqueologravegiques les tauletes no ens donen cap resposta concreta Hi ha tres
teories vigents la primera proposa com a motiu de la destruccioacute dels palaus una invasioacute
exterior per mar tot i que la identitat drsquoaquests possibles invasors eacutes molt confusa la segona
suggereix un factor natural io geologravegic com per exemple un terratregravemol o un incendi la
darrera indica una revolta popular interna amb una consequumlent crisi social i poliacutetica
Tanmateix eacutes probable que no fos una sola causa la que va provocar la desaparicioacute drsquoaquesta
civilitzacioacute sinoacute diversos motius combinats
De totes maneres deixant de banda la factibilitat drsquoaquestes causes aquesta civilitzacioacute va
desaparegraveixer i va donar lloc a un periacuteode llogravebrec del qual no tenim malauradament gaire
coneixement i que srsquoha anomenat Edat Fosca Conseguumlentment la talassocragravecia i la gran
xarxa comercial micegravenica amb Agravesia Menor es van desfer i els habitants de Gregravecia van haver
de tornar a una economia meacutes rudimentagraveria Drsquoaltra banda a forccedila de la destruccioacute dels
palaus lrsquoescriptura va caure en desuacutes i les manifestacions drsquoart es van veure molt reduiumldes
Es creu que lrsquoegravepoca fosca va ser un seguit de segles protagonitzats per crisi social
migracions pobresa i inestabilitat poliacutetica16
412 Homer pont entre dues civilitzacions
En aquest context Homer va tenir un paper cabdal ja que podem considerar que la seva
produccioacute literagraveria amaga elements histograverics drsquoegravepoca micegravenica i alhora els barreja amb
elements drsquoegravepoca arcaica o geomegravetrica esdevenint aixiacute mateix un punt de confluegravencia entre
ambdues societats Per a la millor comprensioacute de la versemblanccedila histograverica a Homer
Geoffrey S Kirk proposa un estudi molt interessant sobre la guerra descrita en Homer en el
qual intenta aiumlllar el mite de la realitat
Respecte a la destruccioacute de la ciutat de Troia Kirk17
opina que no hi ha cap demostracioacute
arqueologravegica que testimoniiuml un atac panhelmiddotlegravenic directe a lrsquoestrat 7A drsquoIlion i que lrsquouacutenica
prova que hi ha soacuten els poemes egravepics Altrament Trevor Bryce18
basant-se en lrsquoestudi de les
fonts escrites hitites assegura que cap drsquoelles no evidencia un combat drsquouna llargada de 9
anys Per tant la veracitat histograverica del relat drsquoHomer eacutes molt quumlestionable No obstant aixograve
16
Fernaacutendez Uriel Pilar (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la segunda mitad del
siglo IV Ac) Madrid UNED 17
Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 18
Bryce Trevor (2015) El papel poliacutetico de Wilusa Troya en la Anatolia de finales de la Edad de Bronce
Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 14-18 Madrid Desperta Ferro Ediciones
SLNE
- 10
-
la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat
micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic
De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19
que defensa que
totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de
desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns
avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia
amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest
sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de
gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus
protagonistes en herois miacutetics
Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria
pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la
tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de
les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta
mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea
haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica
proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20
Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute
jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia
moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus
liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o
ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles
guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien
econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi
(ηέιεκμξ)
Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per
cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22
de part de Meriacuteones o
lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23
donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del
Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un
armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma
circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del
19
Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20
Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute
Bernat Metge 21
Homer Iliacuteada II vv 480-760 22
Homer Iliacuteada X vv 260-265 23
ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128
- 11
-
seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i
expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat
En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a
lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes
primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la
seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats
poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles
(ἱππεῖξ)24
Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la
paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute
de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha
volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica
413 El combat homegraveric
El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes
srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist
alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia
constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat
anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la
societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada
Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi
descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic
en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un
uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms
(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra
era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera
oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal
(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament
representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol
heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora
Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25
on
el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la
histograveria del seu llinatge conclou
ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη
24
Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25
Homer Iliacuteada VI vv 123-236
- 12
-
πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ
αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ
κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη
ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ
ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo
(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)
En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem
que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes
els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees
per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els
deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26
A parer meu
aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la
poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la
preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)
Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven
guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser
favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable
lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que
atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els
lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la
seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions
a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a
terme banquets i competicions atlegravetiques
Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector
havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre
lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera
accioacute heroica que immortalitzi el seu nom
ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ
νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ
Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε
πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη
26
Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no
poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario
de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a
cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un
altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta
com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina
- 13
-
κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ
ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo
(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)
42 Organitzacioacute social
421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme
Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic
sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute
com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions
primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els
darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa
apoliticisme i confusioacute27
No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment
demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials
En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute
entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure
lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics
trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes
micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de
classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i
social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que
aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien
unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que
altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible
a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el
concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28
Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca
van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans
inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els
esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29
i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30
i a lrsquoart
de teixir tal com observem a lrsquoOdissea
27
Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28
Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo
del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2
75-78 Barcelona Criacutetica 29
El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30
Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac
- 14
-
Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres
ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les
tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament
assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies
μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament
econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme
(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a
Tuciacutedides31
i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels
seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense
necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei
Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual
els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc
confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de
lrsquoAgravetica
ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη
νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ
θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo
(Plutarc Teseu XXIV 1)
Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses
comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia
van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes
construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser
molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles
que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i
van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ
que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents
422 Atenes poble autogravecton32
ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)
Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les
aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es
corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir
les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven
31
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32
Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al
pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes
- 15
-
ηεηνάπμθζξ En aquest sentit eacutes important recordar que durant la destruccioacute dels palaus
micegravenics ategraves que la situacioacute geogragravefica muntanyosa lrsquoaiumlllava i la protegia Atenes no va ser
destruiumlda Altrament lrsquoarqueologia ha demostrat que lrsquoAgravetica ja estava poblada al neoliacutetic i
per tant podriacuteem considerar-la una de les comunitats meacutes antigues de Gregravecia malgrat que els
habitants primitius no eren ldquogrecsrdquo sinoacute pelasgs33
En aquest context Atenes va comenccedilar a prosperar com a ciutat-estat i amb el temps com eacutes
costum al pensament grec es va intentar donar una ascendegravencia heroica al seu βέκμξ atribuint
un origen mitologravegic a la fundacioacute de la ciutat i als primers governs drsquoaquesta demostrant que
la seva estirp era autogravectona de la regioacute de lrsquoAgravetica Apolmiddotlodor descriu a la seva obra quins van
ser els primers reis de la ciutat drsquoAtenes Primerament fa referegravencia a Cegravecrops34
un hiacutebrid
drsquohumagrave i serp referint-se a aquest com a primer rei de lrsquoAgravetica En endavant menciona tambeacute
a Erictoni35
com a rei drsquoAtenes La histograveria drsquoaquest darrer Erictoni eacutes de vital importagravencia
ja que drsquouna banda essent fill drsquoAtena i drsquoHefest atorga a la ciutat un llinatge diviacute i de
lrsquoaltra la manera en quegrave va ser concebut atorga un caragravecter autogravecton a la raccedila drsquohomes que
van habitar lrsquoAgravetica36
Drsquoacord amb aquest principi podem pensar que les πόθεζξ es
constituiumlen veritablement quan els habitants havent creat un vincle poliacutetic comuacute srsquohi
consideraven integrats com a ciutadans (πμθίηδξ)
Aixiacute doncs aquesta voluntat per fer ascendir el seu llinatge a un grau diviacute i per considerar-se
ciutadans primitius drsquoaquesta terra va tenir una importagravencia considerable en el
desenvolupament del pensament guerrer grec Dit drsquouna altra manera els guerrers que
trobagravevem en aquestes noves ciutats a lrsquohora de lluitar havien de defendre la ciutat en primer
lloc perquegrave aquesta els hi proporcionava els mitjans per dur a terme una existegravencia agradable
i en segon lloc perquegrave devien mantenir vigent la glograveria que els seus avantpassats havien
comportat a la seva ciutat Com a testimoni drsquoaquesta dualitat drsquoobjectius trobem a
Tuciacutedides que en un discurs fuacutenebre atribuiumlt a Pegravericles fa referegravencia a lrsquoauctoctonia de
lrsquoAgravetica i recorda que cal atorgar honor als avantpassats que per mitjagrave del seu valor van fer
possible el desenvolupament de la ciutat37
423 Leducacioacute arcaica
33
Fernaacutendez Uriel Pilar (1996) Inicios y evolucioacuten histoacuterica de Atenas en Historia antigua universal II El
mundo griego (hasta la segunda mitad del siglo IV aC) 279-284 Madrid Uned 34
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3141 35
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3146-7 36
Tal com narra Apolmiddotlodor Atena va visitar Hefest amb la intencioacute de demanar-li unes armes No obstant aixograve
Hefest sersquon va enamorar i va voler tenir relacions sexuals amb ella La deessa que era verge el va rebutjar
Aquest perograve va ejacular sobre la seva cama i ella va rentar-se amb un mocador que posteriorment va llanccedilar al
terra provocant que el semen drsquoHefest fecundeacutes la terra i doneacutes lloc al naixement drsquoErictoni Drsquoaquesta manera
es pot assimilar aquest naixement amb lrsquoorigen dels grecs vinculant-los directament amb la terra (πεωκ)
atenesa 37
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves II 36
- 16
-
Respecte a lrsquoeducacioacute arcaica vull fer un breu inciacutes al fet que la ciutat drsquoAtenes a diferegravencia
drsquoEsparta que ja amb Licurg havia imposat una instruccioacute militar no va estar dotada
originagraveriament drsquouna educacioacute puacuteblica sinoacute que a lrsquoarcaisme mitjagrave un cop ja srsquohavia
consolidat la πόθζξ atenesa el sistema drsquoeducacioacute era molt rudimentari i estava restringit a
lrsquoaristocragravecia la classe poliacutetica dominant Eacutes en aquest context que trobem les primeres
mostres de παζδεναζηία una educacioacute basada en la transmissioacute drsquouns valors poliacutetics i morals
drsquoun adult experimentat a un jove de noble famiacutelia
Aixiacute doncs tal com ens indica Henry-Ireneacutee Marrou38
aquesta educacioacute primitiva es veu de
nou reflectida en Homer que ens serveix com a testimoni El cant IX de la Iliacuteada ens
presenta una escena on Aquilmiddotleu es retroba amb el seu antic educador Fegravenix ja que aquest
darrer es presenta al seu campament per demanar-li que torni al combat que ha abandonat
envaiumlt per la ira Per endolcir la seva agravenima Fegravenix explica que en altres temps Peleu pare
drsquoAquilmiddotleu li va demanar drsquoinstruir el seu fill en lrsquooratograveria i en lrsquoart de la guerra
En aquest sentit crec que hem de tenir en consideracioacute aquesta educacioacute meacutes primitiva ja
que lrsquoeducacioacute eacutes la base de totes les civilitzacions i en aquest cas el sistema educatiu de la
Gregravecia arcaica va estar dominat per uns ideals aristocragravetics inspirats en els relats homegraverics
que inculcaven als joves lrsquoobtencioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia personal Altrament durant el baix
arcaisme el contingent de guerrers de les ciutats que fins aleshores srsquohavia vist format
exclusivament per nobles va haver drsquoampliar-se i drsquoacollir a un nou gruix de ciutadans en
vista de les disputes que es van desenvolupar amb altres ciutats-estat segurament pel control
de meacutes terres39
A tall de conclusioacute a mesura que lrsquoedat arcaica va anar evolucionant van sorgir nous
conflictes i sota la necessitat drsquoafrontar aquestes guerres es va haver de crear un exegravercit
primitiu format no tan sols aristogravecrates sinoacute tambeacute per ciutadans de classe mitjana Amb tot
plegat cal destacar que aquest nou contingent militar no havia rebut cap ensinistrament
professional a diferegravencia de la ciutat espartana i que no va ser fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoefebia que les instruccions militars es van generalitzar
43 Organitzacioacute militar
431 Sistemes de combat
38
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) Oriacutegenes de la educacioacuten claacutesica De Homero a Isoacutecrates En Historia de la
educacioacuten en la antiguumledad (6a ed p 19-31) Madrid Akal 39
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange hoplita
en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los Libros
- 17
-
Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les
diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una
formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria
posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40
i estaria composta de ciutadans pagesos que
cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder
costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)
terminologia que teacute una etimologia molt discutida41
Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica
observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de
les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha
plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute
entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat
i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42
Aquest debat perograve eacutes
extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca
micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses
4311 Revolucioacute hoplita43
Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer
La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de
mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal
(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu
veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de
seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos
els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els
hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de
40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41
Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby
JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1
p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu
ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura
de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42
Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les
formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra
banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P
Cardledge o P Greenhalgh 43
Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey
Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la
ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et
controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris
Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 18
-
lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute
personal han de mantenir lrsquoordre de combat
Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute
hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es
recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen
lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de
Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De
meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible
lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44
Tot i aixiacute aquestes petites mostres de
formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable
que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la
manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca
Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal
pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els
aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes
i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat
grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest
motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange
hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute
social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io
democragravecia
Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat
perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler
ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest
canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute
drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el
desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a
destacar lrsquoantilabeacute45
una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a
protegir el company de la falange
44
Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer
lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns
amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest
grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista
de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien
apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el
combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges
hoplites 45
Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 5 -
3 Metodologia
En primer lloc a lhora de triar el tema dinvestigacioacute he realitzat una cerca bibliogragravefica
inicial per conegraveixer quins estudis shavien fet al voltant dels aspectes que pretenc analitzar
Aquesta cerca mha permegraves decidir de quina manera enfocar el treball ategraves que havent
adquirit uns coneixements bagravesics puc comenccedilar a plantejar possibles hipogravetesis i
problemagravetiques a tractar com tambeacute puc intentar delimitar-ne els liacutemits geogragravefics i
cronologravegics
En aquest agravembit srsquohan realitzat moltes investigacions al voltant de les formacions hoplites
les falanges gregues i el seu armament Tot i aixiacute en aquest estudi he tingut en compte les
investigacions de caragravecter meacutes aviat antropologravegic i linguumliacutestic entre les quals vull destacar
alguns articles de Jean Pierre Vernant1 i Pierre Vidal-Naquet
2 historiadors francesos
dedicats a lrsquoestudi de la civilitzacioacute grega de Geoffrey S Kirk3 estudioacutes britagravenic que fa una
anagravelisi de la guerra a lrsquoegravepica homegraverica de Marcel Detienne4 important antropograveleg francegraves
que examina detalladament les falanges hopliacutetiques i de Fernando Echeverriacutea Rey5
historiador i filograveleg espanyol investigador de la terminologia militar utilitzada a lrsquoantiga
Gregravecia
Les hipogravetesis que han sorgit arran daquesta primera recerca soacuten diverses Dentrada si
lobjectiu principal daquest treball eacutes descobrir el moment de canvi i de confluegravencia duna
determinada manera de lluitar cal remuntar-se no tan sols a lorigen dels combats sinoacute tambeacute
al duna civilitzacioacute En aquest cas concret les fonts literagraveries meacutes antigues de quegrave disposem
on es descriu una possible civilitzacioacute grega arcaica soacuten els relats egravepics dHomer de manera
que hem de valorar fins a quin punt la poesia homegraverica gaudeix de versemblanccedila histograverica i
de ser aixiacute quins periacuteodes histograverics descriu
En aquesta mateixa liacutenia hem davaluar el seguumlent problema A la Iliacuteada i a lOdissea trobem
alguns elements propis del segle dHomer legravepoca arcaica i alguns altres de meacutes remots
anagravelegs a la civilitzacioacute micegravenica El periacuteode que separa aquestes dues civilitzacions genera
encara avui diverses incogravegnites motiu pel qual eacutes anomenat Edat Fosca Eacutes en aquest context
quan trobem el primer canvi en la formacioacute militar grega ja que els duels homegraverics soacuten forccedila
distants per exemple de les lluites descrites pels autors liacuterics malgrat pertagravenyer a una egravepoca
histograverica forccedila propera Podem parlar tal com postulen alguns investigadors duna revolucioacute
1 Vernant Jean-Pierre (1987) Entre la honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs anciens vol
2 nuacutem 2 269-299 2 Vidal-Naquet Pierre (1985) La tradition de lrsquohoplite atheacutenien en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la
guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 3 Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 4 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 5 Echeverriacutea Rey Fernando (2005) El hoplita y la naturaleza de lo ldquohopliacuteticordquo un caso de terminologiacutea militar
de la Grecia claacutesica Studia historica Historia angitua 23 75-93 (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and
Classical Greece A Reassessment Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318
- 6 -
hoplita durant lEdat Fosca o eacutes meacutes adient parlar duna evolucioacute periogravedica al llarg dels
segles Va ser cabdal el proceacutes de sinecisme de les diferents poblacions gregues per a fer
possible aquest canvi militar o van ser unes determinades circumstagravencies militars les que van
propiciar els canvis poliacutetics A parer meu va ser necessagraveria la creacioacute duna unitat
sociopoliacutetica per tal de fer evolucionar el sistema militar ategraves que aquesta unioacute civil
comportava pels seus habitants una vinculacioacute personal i una necessitat imperant de defensar
conjuntament la ciutat en cas deacutesser amenaccedilats
Altrament la delimitacioacute cronologravegica i geogragravefica del treball no ha resultat gens fagravecil En un
primer moment vaig voler fer una anagravelisi general del guerrer grec des del seu origen fins a les
falanges macedogravenies degravepoca imperial ja que considero que aquestes darreres soacuten levolucioacute
final dels hoplites clagravessics grecs No obstant aixograve vaig haver descurccedilar el marc cronologravegic i
prioritzar el moment de la seva aparicioacute sobre la seva evolucioacute histograverica quumlestioacute no menys
interessant que magradaria reprendre en un futur projecte
De manera paralmiddotlela he tingut alguns dubtes inicials en la seleccioacute de la ciutat que prendre
com a nucli danagravelisis considerant que la gran majoria dels estudis sobre la guerra a Gregravecia
estan encarats a Esparta ciutat en armes per excelmiddotlegravencia El motiu principal que mha fet
abandonar lanagravelisi daquesta regioacute de Lacedemogravenia eacutes que contragraveriament a Atenes Esparta
no representa lideari grec sinoacute que el seu desenvolupament social i poliacutetic eacutes forccedila anogravemal
en relacioacute amb les altres ciutats-estat
Un altre punt a considerar eacutes la seleccioacute de les fonts primagraveries i dels textos a tractar Per
portar a terme aquest propogravesit tenint pregraveviament presents diversos autors grecs mrsquohe ajudat
drsquouna banda dels estudis drsquohistoriadors contemporanis que justificaven les seves teories
amb una seleccioacute concreta i encertada de textos clagravessics i de lrsquoaltra drsquouna recerca linguumliacutestica
de paraules clau en grec a la base de dades de textos proporcionada pel recurs electrogravenic
Diogenes i tambeacute al legravexic analitzat per Lidell i Scott6
En relacioacute amb aquest punt vull destacar la importagravencia de lrsquoanagravelisi linguumliacutestica dels textos
primaris en aquest treball ja que lrsquoestudi filologravegic drsquoalguns termes ens permet conegraveixer la
psicologia i la conducta dels habitants drsquouna regioacute concreta en un moment determinat de la
histograveria A tall drsquoexemple fareacute referegravencia al substantiu grec ηθέμξ que apareix en nombroses
ocasions als textos homegraverics
Si analitzem el seu uacutes al llarg de la literatura grega observem que srsquoha utilitzat en gairebeacute tots
els gegraveneres i totes les egravepoques des de lrsquoegravepica drsquoHomer fins a lrsquoegravepica drsquoApolmiddotloni de Rodes
passant per les tragegravedies drsquoEuriacutepides o per la historiografia de Tuciacutedides Ara beacute la
importagravencia drsquoaquest assumpte recau en esbrinar en quin context eacutes utilitzat aquest terme i si
presenta diferents accepcions o variants Drsquoaquesta manera la majoria drsquoocasions en quegrave
apareix a lrsquoegravepica homegraverica7 ho fa en la seva forma neutre singular i es tradueix generalment
6 Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
7 Alguns exemples Homer Iliacuteada II vers 325 IV vers 197 V vers 3 XVII vers 131 Odissea IX vers 74
- 7 -
per ldquoglograveriardquo o ldquofamardquo fent almiddotlusioacute al reconeixement que rebien els herois a canvi de les
seves gestes A vegades perograve quan aquest substantiu es manifesta en plural (ηθέα) passa a
significar per sinegravecdoque ldquoproesesrdquo eacutes a dir conjunt de gestes glorioses8
Altrament quan autors posteriors com Tuciacutedides Plutarc Euriacutepides o Apolmiddotloni de Rodes
testimonien aquest substantiu ho fan majoritagraveriament en singular Euriacutepides9 i Apolmiddotloni de
Rodes10
malgrat que no lrsquoutilitzen gaire frequumlentment atorguen un significat forccedila semblant
al que Homer intentava transmetre ja que el contingut de les seves obres eacutes de caragravecter miacutetic
io egravepic Tuciacutedides i Plutarc en canvi inclouen un nou significat impliacutecit en aquest
substantiu ja que la ldquofamardquo que els personatges dels seus textos reben els hi eacutes proporcionada
com a consequumlegravencia de les accions que han realitzat pel beacute comuacute de la seva ciutat per tant
accions poliacutetiques no per haver hagut de vegravencer innombrables proves de superacioacute personal
com succeeix a les epopeies ja citades
En darrer lloc respecte a les fonts primagraveries triades conveacute fer ressaltar els seguumlents autors
Homer i Hesiacuteode com a representants del gegravenere egravepic Arquiacuteloc Calmiddotliacute i Tirteu com a
exponents de la poesia liacuterica Aristogravetil i Platoacute com a legat de la filosofia poliacutetica i Herogravedot
Tuciacutedides11
i Xenofont12
com a testimonis principals de la historiografia Aquesta seleccioacute
eacutes el resultat drsquoun ampli estudi drsquoaquests i drsquoaltres autors clagravessics com Plutarc
Pseudo-Xenofont Apolmiddotlodor o Diodor de Siciacutelia De meacutes a meacutes he llegit de manera puntual
alguns discursos drsquooradors grecs que considero que estan relacionats amb molts aspectes
drsquoaquest treball com eacutes el cas drsquoIsogravecrates o Liacutesies
8
Homer Odissea VIII vers 73 IX vers 73 Iliacuteada IX vers 524 9
Euripides Androgravemaca vers 773 Hegravecuba vers 1225 10
Apolmiddotloni de Rodes Les Argonagraveutiques I vers 154 II vers 754 III vers 992 11
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 10 2 linia 4 I 254 linia 8 II 45 2 linia 5 12
Plutarc Vides paralmiddotleles Soloacute XIV 8 linia 8
- 8 -
4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica
En primer lloc per poder descobrir en quin moment i de quina manera la lluita descrita als
poemes homegraverics va evolucionar cap a la lluita descrita als relats historiogragravefics drsquoegravepoca
clagravessica srsquoha de conegraveixer lrsquoorigen meacutes arcaic de la civilitzacioacute grega moment de creacioacute
drsquouns nous valors socials i models de conducta En relacioacute amb aquest punt lrsquoarqueologia
ens ha confirmat que va existir una civilitzacioacute molt anterior a la Gregravecia de les ciutats-estat
una civilitzacioacute guerrera que estagrave parcialment representada a Homer i que es va estendre
entre els segles XVI i XII aC a la perifegraveria del mar Egeu
41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca
Els segles XIX i XX van ser de vital importagravencia per a lrsquoarqueologia clagravessica ja que gragravecies
a les excavacions de Heinrich Schliemann a Troia Micenes i Tirint i a les tauletes drsquoargila
descobertes per Arthur Evans al palau cretenc de Cnossos va ser possible el descobriment
drsquouna civilitzacioacute fins ara desconeguda lrsquoanomenada civilitzacioacute micegravenica La lectura i la
comprensioacute drsquoaquestes tauletes escrites en Lineal B van donar a conegraveixer que lrsquoestructura
social drsquoaquesta civilitzacioacute era jeragraverquica i que geogragraveficament no srsquoentenia com a una
entitat independent sinoacute que era constituiumlda de diversos reialmes13
Cada reialme tenia una seu administrativa els palaus des drsquoon es gestionaven els diversos
estats Aquestes gestions de naturalesa econogravemica soacuten les que van quedar reflectides a les
tauletes micegraveniques i demostren que aquests palaus i reialmes estaven dotats de prosperitat i
de gran poder econogravemic en part reforccedilat per les rutes comercials que havien establert i per la
seva poliacutetica expansionista14
Altrament cal remarcar que a cada reialme el poder residia
sobre un monarca anomenat waacutenax magravexima autoritat en qui residia el poder militar religioacutes
i administratiu
En aquesta liacutenia i drsquoacord amb lrsquoarqueologia srsquoha descobert que la societat micegravenica era una
societat marcada per la guerra Primerament les grans fortificacions micegraveniques construiumldes
al voltant de les ciutats ens fan suposar que aquesta civilitzacioacute vivia sota una amenaccedila
constant de conflictes begravelmiddotlics En segon lloc les tauletes mostren un fort comerccedil i una forta
produccioacute drsquoarmes de guerra com per exemple els coneguts carros de guerra algunes
drsquoaquestes armes eren sovint conservades a les seves tombes (εόθμζ) edificacions funeragraveries
conjuntes De meacutes a meacutes srsquohan trobat alguns mosaics als palaus micegravenics on srsquohi representen
escenes begravelmiddotliques i heroiques15
En darrer lloc i com a testimoni meacutes disputat eacutes probable
que la poesia homegraverica hagueacutes descrit uns conflictes propis drsquoaquesta civilitzacioacute o srsquohi
hagueacutes almenys inspirat
13
Alonso Moreno Claudia V (2015) El mundo miceacutenico en su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro
Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 6-12 Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE 14
Ruipeacuterez Martin S i Melena Joseacute Luis (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16 15
Palaima Thomas G La Grecia miceacutenica una sociedad marcada por la guerra (2015) El mundo miceacutenico en
su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya Nuacutem 30 20-25
Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE
- 9 -
Al segle XII aC lrsquoesplendor drsquoaquesta cultura palacial srsquoesvaneix i els diversos
emplaccedilaments micegravenics van minvant ragravepidament la seva poblacioacute Les causes drsquoaquesta
desaparicioacute sobtada soacuten encara avui disputades ja que les uacuteniques evidegravencies drsquoaquesta
situacioacute soacuten arqueologravegiques les tauletes no ens donen cap resposta concreta Hi ha tres
teories vigents la primera proposa com a motiu de la destruccioacute dels palaus una invasioacute
exterior per mar tot i que la identitat drsquoaquests possibles invasors eacutes molt confusa la segona
suggereix un factor natural io geologravegic com per exemple un terratregravemol o un incendi la
darrera indica una revolta popular interna amb una consequumlent crisi social i poliacutetica
Tanmateix eacutes probable que no fos una sola causa la que va provocar la desaparicioacute drsquoaquesta
civilitzacioacute sinoacute diversos motius combinats
De totes maneres deixant de banda la factibilitat drsquoaquestes causes aquesta civilitzacioacute va
desaparegraveixer i va donar lloc a un periacuteode llogravebrec del qual no tenim malauradament gaire
coneixement i que srsquoha anomenat Edat Fosca Conseguumlentment la talassocragravecia i la gran
xarxa comercial micegravenica amb Agravesia Menor es van desfer i els habitants de Gregravecia van haver
de tornar a una economia meacutes rudimentagraveria Drsquoaltra banda a forccedila de la destruccioacute dels
palaus lrsquoescriptura va caure en desuacutes i les manifestacions drsquoart es van veure molt reduiumldes
Es creu que lrsquoegravepoca fosca va ser un seguit de segles protagonitzats per crisi social
migracions pobresa i inestabilitat poliacutetica16
412 Homer pont entre dues civilitzacions
En aquest context Homer va tenir un paper cabdal ja que podem considerar que la seva
produccioacute literagraveria amaga elements histograverics drsquoegravepoca micegravenica i alhora els barreja amb
elements drsquoegravepoca arcaica o geomegravetrica esdevenint aixiacute mateix un punt de confluegravencia entre
ambdues societats Per a la millor comprensioacute de la versemblanccedila histograverica a Homer
Geoffrey S Kirk proposa un estudi molt interessant sobre la guerra descrita en Homer en el
qual intenta aiumlllar el mite de la realitat
Respecte a la destruccioacute de la ciutat de Troia Kirk17
opina que no hi ha cap demostracioacute
arqueologravegica que testimoniiuml un atac panhelmiddotlegravenic directe a lrsquoestrat 7A drsquoIlion i que lrsquouacutenica
prova que hi ha soacuten els poemes egravepics Altrament Trevor Bryce18
basant-se en lrsquoestudi de les
fonts escrites hitites assegura que cap drsquoelles no evidencia un combat drsquouna llargada de 9
anys Per tant la veracitat histograverica del relat drsquoHomer eacutes molt quumlestionable No obstant aixograve
16
Fernaacutendez Uriel Pilar (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la segunda mitad del
siglo IV Ac) Madrid UNED 17
Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 18
Bryce Trevor (2015) El papel poliacutetico de Wilusa Troya en la Anatolia de finales de la Edad de Bronce
Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 14-18 Madrid Desperta Ferro Ediciones
SLNE
- 10
-
la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat
micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic
De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19
que defensa que
totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de
desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns
avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia
amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest
sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de
gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus
protagonistes en herois miacutetics
Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria
pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la
tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de
les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta
mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea
haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica
proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20
Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute
jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia
moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus
liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o
ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles
guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien
econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi
(ηέιεκμξ)
Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per
cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22
de part de Meriacuteones o
lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23
donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del
Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un
armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma
circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del
19
Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20
Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute
Bernat Metge 21
Homer Iliacuteada II vv 480-760 22
Homer Iliacuteada X vv 260-265 23
ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128
- 11
-
seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i
expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat
En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a
lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes
primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la
seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats
poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles
(ἱππεῖξ)24
Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la
paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute
de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha
volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica
413 El combat homegraveric
El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes
srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist
alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia
constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat
anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la
societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada
Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi
descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic
en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un
uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms
(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra
era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera
oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal
(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament
representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol
heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora
Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25
on
el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la
histograveria del seu llinatge conclou
ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη
24
Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25
Homer Iliacuteada VI vv 123-236
- 12
-
πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ
αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ
κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη
ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ
ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo
(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)
En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem
que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes
els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees
per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els
deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26
A parer meu
aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la
poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la
preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)
Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven
guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser
favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable
lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que
atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els
lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la
seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions
a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a
terme banquets i competicions atlegravetiques
Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector
havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre
lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera
accioacute heroica que immortalitzi el seu nom
ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ
νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ
Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε
πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη
26
Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no
poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario
de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a
cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un
altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta
com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina
- 13
-
κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ
ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo
(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)
42 Organitzacioacute social
421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme
Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic
sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute
com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions
primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els
darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa
apoliticisme i confusioacute27
No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment
demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials
En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute
entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure
lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics
trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes
micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de
classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i
social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que
aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien
unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que
altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible
a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el
concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28
Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca
van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans
inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els
esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29
i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30
i a lrsquoart
de teixir tal com observem a lrsquoOdissea
27
Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28
Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo
del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2
75-78 Barcelona Criacutetica 29
El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30
Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac
- 14
-
Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres
ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les
tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament
assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies
μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament
econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme
(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a
Tuciacutedides31
i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels
seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense
necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei
Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual
els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc
confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de
lrsquoAgravetica
ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη
νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ
θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo
(Plutarc Teseu XXIV 1)
Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses
comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia
van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes
construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser
molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles
que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i
van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ
que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents
422 Atenes poble autogravecton32
ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)
Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les
aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es
corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir
les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven
31
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32
Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al
pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes
- 15
-
ηεηνάπμθζξ En aquest sentit eacutes important recordar que durant la destruccioacute dels palaus
micegravenics ategraves que la situacioacute geogragravefica muntanyosa lrsquoaiumlllava i la protegia Atenes no va ser
destruiumlda Altrament lrsquoarqueologia ha demostrat que lrsquoAgravetica ja estava poblada al neoliacutetic i
per tant podriacuteem considerar-la una de les comunitats meacutes antigues de Gregravecia malgrat que els
habitants primitius no eren ldquogrecsrdquo sinoacute pelasgs33
En aquest context Atenes va comenccedilar a prosperar com a ciutat-estat i amb el temps com eacutes
costum al pensament grec es va intentar donar una ascendegravencia heroica al seu βέκμξ atribuint
un origen mitologravegic a la fundacioacute de la ciutat i als primers governs drsquoaquesta demostrant que
la seva estirp era autogravectona de la regioacute de lrsquoAgravetica Apolmiddotlodor descriu a la seva obra quins van
ser els primers reis de la ciutat drsquoAtenes Primerament fa referegravencia a Cegravecrops34
un hiacutebrid
drsquohumagrave i serp referint-se a aquest com a primer rei de lrsquoAgravetica En endavant menciona tambeacute
a Erictoni35
com a rei drsquoAtenes La histograveria drsquoaquest darrer Erictoni eacutes de vital importagravencia
ja que drsquouna banda essent fill drsquoAtena i drsquoHefest atorga a la ciutat un llinatge diviacute i de
lrsquoaltra la manera en quegrave va ser concebut atorga un caragravecter autogravecton a la raccedila drsquohomes que
van habitar lrsquoAgravetica36
Drsquoacord amb aquest principi podem pensar que les πόθεζξ es
constituiumlen veritablement quan els habitants havent creat un vincle poliacutetic comuacute srsquohi
consideraven integrats com a ciutadans (πμθίηδξ)
Aixiacute doncs aquesta voluntat per fer ascendir el seu llinatge a un grau diviacute i per considerar-se
ciutadans primitius drsquoaquesta terra va tenir una importagravencia considerable en el
desenvolupament del pensament guerrer grec Dit drsquouna altra manera els guerrers que
trobagravevem en aquestes noves ciutats a lrsquohora de lluitar havien de defendre la ciutat en primer
lloc perquegrave aquesta els hi proporcionava els mitjans per dur a terme una existegravencia agradable
i en segon lloc perquegrave devien mantenir vigent la glograveria que els seus avantpassats havien
comportat a la seva ciutat Com a testimoni drsquoaquesta dualitat drsquoobjectius trobem a
Tuciacutedides que en un discurs fuacutenebre atribuiumlt a Pegravericles fa referegravencia a lrsquoauctoctonia de
lrsquoAgravetica i recorda que cal atorgar honor als avantpassats que per mitjagrave del seu valor van fer
possible el desenvolupament de la ciutat37
423 Leducacioacute arcaica
33
Fernaacutendez Uriel Pilar (1996) Inicios y evolucioacuten histoacuterica de Atenas en Historia antigua universal II El
mundo griego (hasta la segunda mitad del siglo IV aC) 279-284 Madrid Uned 34
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3141 35
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3146-7 36
Tal com narra Apolmiddotlodor Atena va visitar Hefest amb la intencioacute de demanar-li unes armes No obstant aixograve
Hefest sersquon va enamorar i va voler tenir relacions sexuals amb ella La deessa que era verge el va rebutjar
Aquest perograve va ejacular sobre la seva cama i ella va rentar-se amb un mocador que posteriorment va llanccedilar al
terra provocant que el semen drsquoHefest fecundeacutes la terra i doneacutes lloc al naixement drsquoErictoni Drsquoaquesta manera
es pot assimilar aquest naixement amb lrsquoorigen dels grecs vinculant-los directament amb la terra (πεωκ)
atenesa 37
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves II 36
- 16
-
Respecte a lrsquoeducacioacute arcaica vull fer un breu inciacutes al fet que la ciutat drsquoAtenes a diferegravencia
drsquoEsparta que ja amb Licurg havia imposat una instruccioacute militar no va estar dotada
originagraveriament drsquouna educacioacute puacuteblica sinoacute que a lrsquoarcaisme mitjagrave un cop ja srsquohavia
consolidat la πόθζξ atenesa el sistema drsquoeducacioacute era molt rudimentari i estava restringit a
lrsquoaristocragravecia la classe poliacutetica dominant Eacutes en aquest context que trobem les primeres
mostres de παζδεναζηία una educacioacute basada en la transmissioacute drsquouns valors poliacutetics i morals
drsquoun adult experimentat a un jove de noble famiacutelia
Aixiacute doncs tal com ens indica Henry-Ireneacutee Marrou38
aquesta educacioacute primitiva es veu de
nou reflectida en Homer que ens serveix com a testimoni El cant IX de la Iliacuteada ens
presenta una escena on Aquilmiddotleu es retroba amb el seu antic educador Fegravenix ja que aquest
darrer es presenta al seu campament per demanar-li que torni al combat que ha abandonat
envaiumlt per la ira Per endolcir la seva agravenima Fegravenix explica que en altres temps Peleu pare
drsquoAquilmiddotleu li va demanar drsquoinstruir el seu fill en lrsquooratograveria i en lrsquoart de la guerra
En aquest sentit crec que hem de tenir en consideracioacute aquesta educacioacute meacutes primitiva ja
que lrsquoeducacioacute eacutes la base de totes les civilitzacions i en aquest cas el sistema educatiu de la
Gregravecia arcaica va estar dominat per uns ideals aristocragravetics inspirats en els relats homegraverics
que inculcaven als joves lrsquoobtencioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia personal Altrament durant el baix
arcaisme el contingent de guerrers de les ciutats que fins aleshores srsquohavia vist format
exclusivament per nobles va haver drsquoampliar-se i drsquoacollir a un nou gruix de ciutadans en
vista de les disputes que es van desenvolupar amb altres ciutats-estat segurament pel control
de meacutes terres39
A tall de conclusioacute a mesura que lrsquoedat arcaica va anar evolucionant van sorgir nous
conflictes i sota la necessitat drsquoafrontar aquestes guerres es va haver de crear un exegravercit
primitiu format no tan sols aristogravecrates sinoacute tambeacute per ciutadans de classe mitjana Amb tot
plegat cal destacar que aquest nou contingent militar no havia rebut cap ensinistrament
professional a diferegravencia de la ciutat espartana i que no va ser fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoefebia que les instruccions militars es van generalitzar
43 Organitzacioacute militar
431 Sistemes de combat
38
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) Oriacutegenes de la educacioacuten claacutesica De Homero a Isoacutecrates En Historia de la
educacioacuten en la antiguumledad (6a ed p 19-31) Madrid Akal 39
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange hoplita
en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los Libros
- 17
-
Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les
diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una
formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria
posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40
i estaria composta de ciutadans pagesos que
cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder
costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)
terminologia que teacute una etimologia molt discutida41
Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica
observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de
les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha
plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute
entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat
i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42
Aquest debat perograve eacutes
extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca
micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses
4311 Revolucioacute hoplita43
Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer
La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de
mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal
(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu
veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de
seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos
els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els
hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de
40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41
Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby
JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1
p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu
ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura
de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42
Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les
formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra
banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P
Cardledge o P Greenhalgh 43
Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey
Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la
ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et
controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris
Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 18
-
lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute
personal han de mantenir lrsquoordre de combat
Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute
hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es
recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen
lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de
Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De
meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible
lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44
Tot i aixiacute aquestes petites mostres de
formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable
que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la
manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca
Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal
pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els
aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes
i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat
grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest
motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange
hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute
social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io
democragravecia
Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat
perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler
ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest
canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute
drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el
desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a
destacar lrsquoantilabeacute45
una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a
protegir el company de la falange
44
Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer
lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns
amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest
grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista
de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien
apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el
combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges
hoplites 45
Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 6 -
hoplita durant lEdat Fosca o eacutes meacutes adient parlar duna evolucioacute periogravedica al llarg dels
segles Va ser cabdal el proceacutes de sinecisme de les diferents poblacions gregues per a fer
possible aquest canvi militar o van ser unes determinades circumstagravencies militars les que van
propiciar els canvis poliacutetics A parer meu va ser necessagraveria la creacioacute duna unitat
sociopoliacutetica per tal de fer evolucionar el sistema militar ategraves que aquesta unioacute civil
comportava pels seus habitants una vinculacioacute personal i una necessitat imperant de defensar
conjuntament la ciutat en cas deacutesser amenaccedilats
Altrament la delimitacioacute cronologravegica i geogragravefica del treball no ha resultat gens fagravecil En un
primer moment vaig voler fer una anagravelisi general del guerrer grec des del seu origen fins a les
falanges macedogravenies degravepoca imperial ja que considero que aquestes darreres soacuten levolucioacute
final dels hoplites clagravessics grecs No obstant aixograve vaig haver descurccedilar el marc cronologravegic i
prioritzar el moment de la seva aparicioacute sobre la seva evolucioacute histograverica quumlestioacute no menys
interessant que magradaria reprendre en un futur projecte
De manera paralmiddotlela he tingut alguns dubtes inicials en la seleccioacute de la ciutat que prendre
com a nucli danagravelisis considerant que la gran majoria dels estudis sobre la guerra a Gregravecia
estan encarats a Esparta ciutat en armes per excelmiddotlegravencia El motiu principal que mha fet
abandonar lanagravelisi daquesta regioacute de Lacedemogravenia eacutes que contragraveriament a Atenes Esparta
no representa lideari grec sinoacute que el seu desenvolupament social i poliacutetic eacutes forccedila anogravemal
en relacioacute amb les altres ciutats-estat
Un altre punt a considerar eacutes la seleccioacute de les fonts primagraveries i dels textos a tractar Per
portar a terme aquest propogravesit tenint pregraveviament presents diversos autors grecs mrsquohe ajudat
drsquouna banda dels estudis drsquohistoriadors contemporanis que justificaven les seves teories
amb una seleccioacute concreta i encertada de textos clagravessics i de lrsquoaltra drsquouna recerca linguumliacutestica
de paraules clau en grec a la base de dades de textos proporcionada pel recurs electrogravenic
Diogenes i tambeacute al legravexic analitzat per Lidell i Scott6
En relacioacute amb aquest punt vull destacar la importagravencia de lrsquoanagravelisi linguumliacutestica dels textos
primaris en aquest treball ja que lrsquoestudi filologravegic drsquoalguns termes ens permet conegraveixer la
psicologia i la conducta dels habitants drsquouna regioacute concreta en un moment determinat de la
histograveria A tall drsquoexemple fareacute referegravencia al substantiu grec ηθέμξ que apareix en nombroses
ocasions als textos homegraverics
Si analitzem el seu uacutes al llarg de la literatura grega observem que srsquoha utilitzat en gairebeacute tots
els gegraveneres i totes les egravepoques des de lrsquoegravepica drsquoHomer fins a lrsquoegravepica drsquoApolmiddotloni de Rodes
passant per les tragegravedies drsquoEuriacutepides o per la historiografia de Tuciacutedides Ara beacute la
importagravencia drsquoaquest assumpte recau en esbrinar en quin context eacutes utilitzat aquest terme i si
presenta diferents accepcions o variants Drsquoaquesta manera la majoria drsquoocasions en quegrave
apareix a lrsquoegravepica homegraverica7 ho fa en la seva forma neutre singular i es tradueix generalment
6 Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
7 Alguns exemples Homer Iliacuteada II vers 325 IV vers 197 V vers 3 XVII vers 131 Odissea IX vers 74
- 7 -
per ldquoglograveriardquo o ldquofamardquo fent almiddotlusioacute al reconeixement que rebien els herois a canvi de les
seves gestes A vegades perograve quan aquest substantiu es manifesta en plural (ηθέα) passa a
significar per sinegravecdoque ldquoproesesrdquo eacutes a dir conjunt de gestes glorioses8
Altrament quan autors posteriors com Tuciacutedides Plutarc Euriacutepides o Apolmiddotloni de Rodes
testimonien aquest substantiu ho fan majoritagraveriament en singular Euriacutepides9 i Apolmiddotloni de
Rodes10
malgrat que no lrsquoutilitzen gaire frequumlentment atorguen un significat forccedila semblant
al que Homer intentava transmetre ja que el contingut de les seves obres eacutes de caragravecter miacutetic
io egravepic Tuciacutedides i Plutarc en canvi inclouen un nou significat impliacutecit en aquest
substantiu ja que la ldquofamardquo que els personatges dels seus textos reben els hi eacutes proporcionada
com a consequumlegravencia de les accions que han realitzat pel beacute comuacute de la seva ciutat per tant
accions poliacutetiques no per haver hagut de vegravencer innombrables proves de superacioacute personal
com succeeix a les epopeies ja citades
En darrer lloc respecte a les fonts primagraveries triades conveacute fer ressaltar els seguumlents autors
Homer i Hesiacuteode com a representants del gegravenere egravepic Arquiacuteloc Calmiddotliacute i Tirteu com a
exponents de la poesia liacuterica Aristogravetil i Platoacute com a legat de la filosofia poliacutetica i Herogravedot
Tuciacutedides11
i Xenofont12
com a testimonis principals de la historiografia Aquesta seleccioacute
eacutes el resultat drsquoun ampli estudi drsquoaquests i drsquoaltres autors clagravessics com Plutarc
Pseudo-Xenofont Apolmiddotlodor o Diodor de Siciacutelia De meacutes a meacutes he llegit de manera puntual
alguns discursos drsquooradors grecs que considero que estan relacionats amb molts aspectes
drsquoaquest treball com eacutes el cas drsquoIsogravecrates o Liacutesies
8
Homer Odissea VIII vers 73 IX vers 73 Iliacuteada IX vers 524 9
Euripides Androgravemaca vers 773 Hegravecuba vers 1225 10
Apolmiddotloni de Rodes Les Argonagraveutiques I vers 154 II vers 754 III vers 992 11
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 10 2 linia 4 I 254 linia 8 II 45 2 linia 5 12
Plutarc Vides paralmiddotleles Soloacute XIV 8 linia 8
- 8 -
4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica
En primer lloc per poder descobrir en quin moment i de quina manera la lluita descrita als
poemes homegraverics va evolucionar cap a la lluita descrita als relats historiogragravefics drsquoegravepoca
clagravessica srsquoha de conegraveixer lrsquoorigen meacutes arcaic de la civilitzacioacute grega moment de creacioacute
drsquouns nous valors socials i models de conducta En relacioacute amb aquest punt lrsquoarqueologia
ens ha confirmat que va existir una civilitzacioacute molt anterior a la Gregravecia de les ciutats-estat
una civilitzacioacute guerrera que estagrave parcialment representada a Homer i que es va estendre
entre els segles XVI i XII aC a la perifegraveria del mar Egeu
41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca
Els segles XIX i XX van ser de vital importagravencia per a lrsquoarqueologia clagravessica ja que gragravecies
a les excavacions de Heinrich Schliemann a Troia Micenes i Tirint i a les tauletes drsquoargila
descobertes per Arthur Evans al palau cretenc de Cnossos va ser possible el descobriment
drsquouna civilitzacioacute fins ara desconeguda lrsquoanomenada civilitzacioacute micegravenica La lectura i la
comprensioacute drsquoaquestes tauletes escrites en Lineal B van donar a conegraveixer que lrsquoestructura
social drsquoaquesta civilitzacioacute era jeragraverquica i que geogragraveficament no srsquoentenia com a una
entitat independent sinoacute que era constituiumlda de diversos reialmes13
Cada reialme tenia una seu administrativa els palaus des drsquoon es gestionaven els diversos
estats Aquestes gestions de naturalesa econogravemica soacuten les que van quedar reflectides a les
tauletes micegraveniques i demostren que aquests palaus i reialmes estaven dotats de prosperitat i
de gran poder econogravemic en part reforccedilat per les rutes comercials que havien establert i per la
seva poliacutetica expansionista14
Altrament cal remarcar que a cada reialme el poder residia
sobre un monarca anomenat waacutenax magravexima autoritat en qui residia el poder militar religioacutes
i administratiu
En aquesta liacutenia i drsquoacord amb lrsquoarqueologia srsquoha descobert que la societat micegravenica era una
societat marcada per la guerra Primerament les grans fortificacions micegraveniques construiumldes
al voltant de les ciutats ens fan suposar que aquesta civilitzacioacute vivia sota una amenaccedila
constant de conflictes begravelmiddotlics En segon lloc les tauletes mostren un fort comerccedil i una forta
produccioacute drsquoarmes de guerra com per exemple els coneguts carros de guerra algunes
drsquoaquestes armes eren sovint conservades a les seves tombes (εόθμζ) edificacions funeragraveries
conjuntes De meacutes a meacutes srsquohan trobat alguns mosaics als palaus micegravenics on srsquohi representen
escenes begravelmiddotliques i heroiques15
En darrer lloc i com a testimoni meacutes disputat eacutes probable
que la poesia homegraverica hagueacutes descrit uns conflictes propis drsquoaquesta civilitzacioacute o srsquohi
hagueacutes almenys inspirat
13
Alonso Moreno Claudia V (2015) El mundo miceacutenico en su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro
Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 6-12 Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE 14
Ruipeacuterez Martin S i Melena Joseacute Luis (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16 15
Palaima Thomas G La Grecia miceacutenica una sociedad marcada por la guerra (2015) El mundo miceacutenico en
su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya Nuacutem 30 20-25
Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE
- 9 -
Al segle XII aC lrsquoesplendor drsquoaquesta cultura palacial srsquoesvaneix i els diversos
emplaccedilaments micegravenics van minvant ragravepidament la seva poblacioacute Les causes drsquoaquesta
desaparicioacute sobtada soacuten encara avui disputades ja que les uacuteniques evidegravencies drsquoaquesta
situacioacute soacuten arqueologravegiques les tauletes no ens donen cap resposta concreta Hi ha tres
teories vigents la primera proposa com a motiu de la destruccioacute dels palaus una invasioacute
exterior per mar tot i que la identitat drsquoaquests possibles invasors eacutes molt confusa la segona
suggereix un factor natural io geologravegic com per exemple un terratregravemol o un incendi la
darrera indica una revolta popular interna amb una consequumlent crisi social i poliacutetica
Tanmateix eacutes probable que no fos una sola causa la que va provocar la desaparicioacute drsquoaquesta
civilitzacioacute sinoacute diversos motius combinats
De totes maneres deixant de banda la factibilitat drsquoaquestes causes aquesta civilitzacioacute va
desaparegraveixer i va donar lloc a un periacuteode llogravebrec del qual no tenim malauradament gaire
coneixement i que srsquoha anomenat Edat Fosca Conseguumlentment la talassocragravecia i la gran
xarxa comercial micegravenica amb Agravesia Menor es van desfer i els habitants de Gregravecia van haver
de tornar a una economia meacutes rudimentagraveria Drsquoaltra banda a forccedila de la destruccioacute dels
palaus lrsquoescriptura va caure en desuacutes i les manifestacions drsquoart es van veure molt reduiumldes
Es creu que lrsquoegravepoca fosca va ser un seguit de segles protagonitzats per crisi social
migracions pobresa i inestabilitat poliacutetica16
412 Homer pont entre dues civilitzacions
En aquest context Homer va tenir un paper cabdal ja que podem considerar que la seva
produccioacute literagraveria amaga elements histograverics drsquoegravepoca micegravenica i alhora els barreja amb
elements drsquoegravepoca arcaica o geomegravetrica esdevenint aixiacute mateix un punt de confluegravencia entre
ambdues societats Per a la millor comprensioacute de la versemblanccedila histograverica a Homer
Geoffrey S Kirk proposa un estudi molt interessant sobre la guerra descrita en Homer en el
qual intenta aiumlllar el mite de la realitat
Respecte a la destruccioacute de la ciutat de Troia Kirk17
opina que no hi ha cap demostracioacute
arqueologravegica que testimoniiuml un atac panhelmiddotlegravenic directe a lrsquoestrat 7A drsquoIlion i que lrsquouacutenica
prova que hi ha soacuten els poemes egravepics Altrament Trevor Bryce18
basant-se en lrsquoestudi de les
fonts escrites hitites assegura que cap drsquoelles no evidencia un combat drsquouna llargada de 9
anys Per tant la veracitat histograverica del relat drsquoHomer eacutes molt quumlestionable No obstant aixograve
16
Fernaacutendez Uriel Pilar (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la segunda mitad del
siglo IV Ac) Madrid UNED 17
Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 18
Bryce Trevor (2015) El papel poliacutetico de Wilusa Troya en la Anatolia de finales de la Edad de Bronce
Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 14-18 Madrid Desperta Ferro Ediciones
SLNE
- 10
-
la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat
micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic
De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19
que defensa que
totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de
desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns
avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia
amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest
sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de
gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus
protagonistes en herois miacutetics
Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria
pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la
tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de
les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta
mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea
haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica
proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20
Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute
jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia
moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus
liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o
ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles
guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien
econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi
(ηέιεκμξ)
Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per
cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22
de part de Meriacuteones o
lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23
donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del
Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un
armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma
circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del
19
Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20
Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute
Bernat Metge 21
Homer Iliacuteada II vv 480-760 22
Homer Iliacuteada X vv 260-265 23
ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128
- 11
-
seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i
expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat
En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a
lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes
primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la
seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats
poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles
(ἱππεῖξ)24
Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la
paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute
de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha
volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica
413 El combat homegraveric
El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes
srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist
alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia
constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat
anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la
societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada
Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi
descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic
en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un
uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms
(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra
era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera
oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal
(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament
representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol
heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora
Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25
on
el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la
histograveria del seu llinatge conclou
ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη
24
Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25
Homer Iliacuteada VI vv 123-236
- 12
-
πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ
αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ
κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη
ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ
ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo
(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)
En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem
que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes
els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees
per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els
deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26
A parer meu
aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la
poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la
preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)
Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven
guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser
favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable
lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que
atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els
lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la
seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions
a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a
terme banquets i competicions atlegravetiques
Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector
havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre
lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera
accioacute heroica que immortalitzi el seu nom
ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ
νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ
Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε
πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη
26
Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no
poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario
de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a
cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un
altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta
com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina
- 13
-
κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ
ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo
(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)
42 Organitzacioacute social
421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme
Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic
sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute
com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions
primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els
darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa
apoliticisme i confusioacute27
No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment
demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials
En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute
entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure
lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics
trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes
micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de
classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i
social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que
aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien
unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que
altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible
a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el
concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28
Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca
van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans
inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els
esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29
i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30
i a lrsquoart
de teixir tal com observem a lrsquoOdissea
27
Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28
Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo
del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2
75-78 Barcelona Criacutetica 29
El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30
Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac
- 14
-
Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres
ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les
tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament
assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies
μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament
econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme
(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a
Tuciacutedides31
i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels
seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense
necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei
Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual
els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc
confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de
lrsquoAgravetica
ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη
νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ
θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo
(Plutarc Teseu XXIV 1)
Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses
comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia
van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes
construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser
molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles
que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i
van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ
que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents
422 Atenes poble autogravecton32
ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)
Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les
aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es
corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir
les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven
31
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32
Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al
pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes
- 15
-
ηεηνάπμθζξ En aquest sentit eacutes important recordar que durant la destruccioacute dels palaus
micegravenics ategraves que la situacioacute geogragravefica muntanyosa lrsquoaiumlllava i la protegia Atenes no va ser
destruiumlda Altrament lrsquoarqueologia ha demostrat que lrsquoAgravetica ja estava poblada al neoliacutetic i
per tant podriacuteem considerar-la una de les comunitats meacutes antigues de Gregravecia malgrat que els
habitants primitius no eren ldquogrecsrdquo sinoacute pelasgs33
En aquest context Atenes va comenccedilar a prosperar com a ciutat-estat i amb el temps com eacutes
costum al pensament grec es va intentar donar una ascendegravencia heroica al seu βέκμξ atribuint
un origen mitologravegic a la fundacioacute de la ciutat i als primers governs drsquoaquesta demostrant que
la seva estirp era autogravectona de la regioacute de lrsquoAgravetica Apolmiddotlodor descriu a la seva obra quins van
ser els primers reis de la ciutat drsquoAtenes Primerament fa referegravencia a Cegravecrops34
un hiacutebrid
drsquohumagrave i serp referint-se a aquest com a primer rei de lrsquoAgravetica En endavant menciona tambeacute
a Erictoni35
com a rei drsquoAtenes La histograveria drsquoaquest darrer Erictoni eacutes de vital importagravencia
ja que drsquouna banda essent fill drsquoAtena i drsquoHefest atorga a la ciutat un llinatge diviacute i de
lrsquoaltra la manera en quegrave va ser concebut atorga un caragravecter autogravecton a la raccedila drsquohomes que
van habitar lrsquoAgravetica36
Drsquoacord amb aquest principi podem pensar que les πόθεζξ es
constituiumlen veritablement quan els habitants havent creat un vincle poliacutetic comuacute srsquohi
consideraven integrats com a ciutadans (πμθίηδξ)
Aixiacute doncs aquesta voluntat per fer ascendir el seu llinatge a un grau diviacute i per considerar-se
ciutadans primitius drsquoaquesta terra va tenir una importagravencia considerable en el
desenvolupament del pensament guerrer grec Dit drsquouna altra manera els guerrers que
trobagravevem en aquestes noves ciutats a lrsquohora de lluitar havien de defendre la ciutat en primer
lloc perquegrave aquesta els hi proporcionava els mitjans per dur a terme una existegravencia agradable
i en segon lloc perquegrave devien mantenir vigent la glograveria que els seus avantpassats havien
comportat a la seva ciutat Com a testimoni drsquoaquesta dualitat drsquoobjectius trobem a
Tuciacutedides que en un discurs fuacutenebre atribuiumlt a Pegravericles fa referegravencia a lrsquoauctoctonia de
lrsquoAgravetica i recorda que cal atorgar honor als avantpassats que per mitjagrave del seu valor van fer
possible el desenvolupament de la ciutat37
423 Leducacioacute arcaica
33
Fernaacutendez Uriel Pilar (1996) Inicios y evolucioacuten histoacuterica de Atenas en Historia antigua universal II El
mundo griego (hasta la segunda mitad del siglo IV aC) 279-284 Madrid Uned 34
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3141 35
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3146-7 36
Tal com narra Apolmiddotlodor Atena va visitar Hefest amb la intencioacute de demanar-li unes armes No obstant aixograve
Hefest sersquon va enamorar i va voler tenir relacions sexuals amb ella La deessa que era verge el va rebutjar
Aquest perograve va ejacular sobre la seva cama i ella va rentar-se amb un mocador que posteriorment va llanccedilar al
terra provocant que el semen drsquoHefest fecundeacutes la terra i doneacutes lloc al naixement drsquoErictoni Drsquoaquesta manera
es pot assimilar aquest naixement amb lrsquoorigen dels grecs vinculant-los directament amb la terra (πεωκ)
atenesa 37
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves II 36
- 16
-
Respecte a lrsquoeducacioacute arcaica vull fer un breu inciacutes al fet que la ciutat drsquoAtenes a diferegravencia
drsquoEsparta que ja amb Licurg havia imposat una instruccioacute militar no va estar dotada
originagraveriament drsquouna educacioacute puacuteblica sinoacute que a lrsquoarcaisme mitjagrave un cop ja srsquohavia
consolidat la πόθζξ atenesa el sistema drsquoeducacioacute era molt rudimentari i estava restringit a
lrsquoaristocragravecia la classe poliacutetica dominant Eacutes en aquest context que trobem les primeres
mostres de παζδεναζηία una educacioacute basada en la transmissioacute drsquouns valors poliacutetics i morals
drsquoun adult experimentat a un jove de noble famiacutelia
Aixiacute doncs tal com ens indica Henry-Ireneacutee Marrou38
aquesta educacioacute primitiva es veu de
nou reflectida en Homer que ens serveix com a testimoni El cant IX de la Iliacuteada ens
presenta una escena on Aquilmiddotleu es retroba amb el seu antic educador Fegravenix ja que aquest
darrer es presenta al seu campament per demanar-li que torni al combat que ha abandonat
envaiumlt per la ira Per endolcir la seva agravenima Fegravenix explica que en altres temps Peleu pare
drsquoAquilmiddotleu li va demanar drsquoinstruir el seu fill en lrsquooratograveria i en lrsquoart de la guerra
En aquest sentit crec que hem de tenir en consideracioacute aquesta educacioacute meacutes primitiva ja
que lrsquoeducacioacute eacutes la base de totes les civilitzacions i en aquest cas el sistema educatiu de la
Gregravecia arcaica va estar dominat per uns ideals aristocragravetics inspirats en els relats homegraverics
que inculcaven als joves lrsquoobtencioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia personal Altrament durant el baix
arcaisme el contingent de guerrers de les ciutats que fins aleshores srsquohavia vist format
exclusivament per nobles va haver drsquoampliar-se i drsquoacollir a un nou gruix de ciutadans en
vista de les disputes que es van desenvolupar amb altres ciutats-estat segurament pel control
de meacutes terres39
A tall de conclusioacute a mesura que lrsquoedat arcaica va anar evolucionant van sorgir nous
conflictes i sota la necessitat drsquoafrontar aquestes guerres es va haver de crear un exegravercit
primitiu format no tan sols aristogravecrates sinoacute tambeacute per ciutadans de classe mitjana Amb tot
plegat cal destacar que aquest nou contingent militar no havia rebut cap ensinistrament
professional a diferegravencia de la ciutat espartana i que no va ser fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoefebia que les instruccions militars es van generalitzar
43 Organitzacioacute militar
431 Sistemes de combat
38
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) Oriacutegenes de la educacioacuten claacutesica De Homero a Isoacutecrates En Historia de la
educacioacuten en la antiguumledad (6a ed p 19-31) Madrid Akal 39
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange hoplita
en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los Libros
- 17
-
Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les
diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una
formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria
posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40
i estaria composta de ciutadans pagesos que
cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder
costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)
terminologia que teacute una etimologia molt discutida41
Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica
observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de
les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha
plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute
entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat
i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42
Aquest debat perograve eacutes
extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca
micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses
4311 Revolucioacute hoplita43
Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer
La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de
mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal
(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu
veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de
seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos
els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els
hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de
40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41
Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby
JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1
p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu
ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura
de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42
Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les
formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra
banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P
Cardledge o P Greenhalgh 43
Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey
Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la
ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et
controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris
Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 18
-
lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute
personal han de mantenir lrsquoordre de combat
Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute
hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es
recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen
lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de
Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De
meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible
lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44
Tot i aixiacute aquestes petites mostres de
formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable
que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la
manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca
Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal
pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els
aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes
i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat
grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest
motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange
hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute
social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io
democragravecia
Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat
perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler
ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest
canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute
drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el
desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a
destacar lrsquoantilabeacute45
una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a
protegir el company de la falange
44
Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer
lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns
amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest
grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista
de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien
apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el
combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges
hoplites 45
Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 7 -
per ldquoglograveriardquo o ldquofamardquo fent almiddotlusioacute al reconeixement que rebien els herois a canvi de les
seves gestes A vegades perograve quan aquest substantiu es manifesta en plural (ηθέα) passa a
significar per sinegravecdoque ldquoproesesrdquo eacutes a dir conjunt de gestes glorioses8
Altrament quan autors posteriors com Tuciacutedides Plutarc Euriacutepides o Apolmiddotloni de Rodes
testimonien aquest substantiu ho fan majoritagraveriament en singular Euriacutepides9 i Apolmiddotloni de
Rodes10
malgrat que no lrsquoutilitzen gaire frequumlentment atorguen un significat forccedila semblant
al que Homer intentava transmetre ja que el contingut de les seves obres eacutes de caragravecter miacutetic
io egravepic Tuciacutedides i Plutarc en canvi inclouen un nou significat impliacutecit en aquest
substantiu ja que la ldquofamardquo que els personatges dels seus textos reben els hi eacutes proporcionada
com a consequumlegravencia de les accions que han realitzat pel beacute comuacute de la seva ciutat per tant
accions poliacutetiques no per haver hagut de vegravencer innombrables proves de superacioacute personal
com succeeix a les epopeies ja citades
En darrer lloc respecte a les fonts primagraveries triades conveacute fer ressaltar els seguumlents autors
Homer i Hesiacuteode com a representants del gegravenere egravepic Arquiacuteloc Calmiddotliacute i Tirteu com a
exponents de la poesia liacuterica Aristogravetil i Platoacute com a legat de la filosofia poliacutetica i Herogravedot
Tuciacutedides11
i Xenofont12
com a testimonis principals de la historiografia Aquesta seleccioacute
eacutes el resultat drsquoun ampli estudi drsquoaquests i drsquoaltres autors clagravessics com Plutarc
Pseudo-Xenofont Apolmiddotlodor o Diodor de Siciacutelia De meacutes a meacutes he llegit de manera puntual
alguns discursos drsquooradors grecs que considero que estan relacionats amb molts aspectes
drsquoaquest treball com eacutes el cas drsquoIsogravecrates o Liacutesies
8
Homer Odissea VIII vers 73 IX vers 73 Iliacuteada IX vers 524 9
Euripides Androgravemaca vers 773 Hegravecuba vers 1225 10
Apolmiddotloni de Rodes Les Argonagraveutiques I vers 154 II vers 754 III vers 992 11
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 10 2 linia 4 I 254 linia 8 II 45 2 linia 5 12
Plutarc Vides paralmiddotleles Soloacute XIV 8 linia 8
- 8 -
4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica
En primer lloc per poder descobrir en quin moment i de quina manera la lluita descrita als
poemes homegraverics va evolucionar cap a la lluita descrita als relats historiogragravefics drsquoegravepoca
clagravessica srsquoha de conegraveixer lrsquoorigen meacutes arcaic de la civilitzacioacute grega moment de creacioacute
drsquouns nous valors socials i models de conducta En relacioacute amb aquest punt lrsquoarqueologia
ens ha confirmat que va existir una civilitzacioacute molt anterior a la Gregravecia de les ciutats-estat
una civilitzacioacute guerrera que estagrave parcialment representada a Homer i que es va estendre
entre els segles XVI i XII aC a la perifegraveria del mar Egeu
41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca
Els segles XIX i XX van ser de vital importagravencia per a lrsquoarqueologia clagravessica ja que gragravecies
a les excavacions de Heinrich Schliemann a Troia Micenes i Tirint i a les tauletes drsquoargila
descobertes per Arthur Evans al palau cretenc de Cnossos va ser possible el descobriment
drsquouna civilitzacioacute fins ara desconeguda lrsquoanomenada civilitzacioacute micegravenica La lectura i la
comprensioacute drsquoaquestes tauletes escrites en Lineal B van donar a conegraveixer que lrsquoestructura
social drsquoaquesta civilitzacioacute era jeragraverquica i que geogragraveficament no srsquoentenia com a una
entitat independent sinoacute que era constituiumlda de diversos reialmes13
Cada reialme tenia una seu administrativa els palaus des drsquoon es gestionaven els diversos
estats Aquestes gestions de naturalesa econogravemica soacuten les que van quedar reflectides a les
tauletes micegraveniques i demostren que aquests palaus i reialmes estaven dotats de prosperitat i
de gran poder econogravemic en part reforccedilat per les rutes comercials que havien establert i per la
seva poliacutetica expansionista14
Altrament cal remarcar que a cada reialme el poder residia
sobre un monarca anomenat waacutenax magravexima autoritat en qui residia el poder militar religioacutes
i administratiu
En aquesta liacutenia i drsquoacord amb lrsquoarqueologia srsquoha descobert que la societat micegravenica era una
societat marcada per la guerra Primerament les grans fortificacions micegraveniques construiumldes
al voltant de les ciutats ens fan suposar que aquesta civilitzacioacute vivia sota una amenaccedila
constant de conflictes begravelmiddotlics En segon lloc les tauletes mostren un fort comerccedil i una forta
produccioacute drsquoarmes de guerra com per exemple els coneguts carros de guerra algunes
drsquoaquestes armes eren sovint conservades a les seves tombes (εόθμζ) edificacions funeragraveries
conjuntes De meacutes a meacutes srsquohan trobat alguns mosaics als palaus micegravenics on srsquohi representen
escenes begravelmiddotliques i heroiques15
En darrer lloc i com a testimoni meacutes disputat eacutes probable
que la poesia homegraverica hagueacutes descrit uns conflictes propis drsquoaquesta civilitzacioacute o srsquohi
hagueacutes almenys inspirat
13
Alonso Moreno Claudia V (2015) El mundo miceacutenico en su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro
Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 6-12 Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE 14
Ruipeacuterez Martin S i Melena Joseacute Luis (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16 15
Palaima Thomas G La Grecia miceacutenica una sociedad marcada por la guerra (2015) El mundo miceacutenico en
su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya Nuacutem 30 20-25
Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE
- 9 -
Al segle XII aC lrsquoesplendor drsquoaquesta cultura palacial srsquoesvaneix i els diversos
emplaccedilaments micegravenics van minvant ragravepidament la seva poblacioacute Les causes drsquoaquesta
desaparicioacute sobtada soacuten encara avui disputades ja que les uacuteniques evidegravencies drsquoaquesta
situacioacute soacuten arqueologravegiques les tauletes no ens donen cap resposta concreta Hi ha tres
teories vigents la primera proposa com a motiu de la destruccioacute dels palaus una invasioacute
exterior per mar tot i que la identitat drsquoaquests possibles invasors eacutes molt confusa la segona
suggereix un factor natural io geologravegic com per exemple un terratregravemol o un incendi la
darrera indica una revolta popular interna amb una consequumlent crisi social i poliacutetica
Tanmateix eacutes probable que no fos una sola causa la que va provocar la desaparicioacute drsquoaquesta
civilitzacioacute sinoacute diversos motius combinats
De totes maneres deixant de banda la factibilitat drsquoaquestes causes aquesta civilitzacioacute va
desaparegraveixer i va donar lloc a un periacuteode llogravebrec del qual no tenim malauradament gaire
coneixement i que srsquoha anomenat Edat Fosca Conseguumlentment la talassocragravecia i la gran
xarxa comercial micegravenica amb Agravesia Menor es van desfer i els habitants de Gregravecia van haver
de tornar a una economia meacutes rudimentagraveria Drsquoaltra banda a forccedila de la destruccioacute dels
palaus lrsquoescriptura va caure en desuacutes i les manifestacions drsquoart es van veure molt reduiumldes
Es creu que lrsquoegravepoca fosca va ser un seguit de segles protagonitzats per crisi social
migracions pobresa i inestabilitat poliacutetica16
412 Homer pont entre dues civilitzacions
En aquest context Homer va tenir un paper cabdal ja que podem considerar que la seva
produccioacute literagraveria amaga elements histograverics drsquoegravepoca micegravenica i alhora els barreja amb
elements drsquoegravepoca arcaica o geomegravetrica esdevenint aixiacute mateix un punt de confluegravencia entre
ambdues societats Per a la millor comprensioacute de la versemblanccedila histograverica a Homer
Geoffrey S Kirk proposa un estudi molt interessant sobre la guerra descrita en Homer en el
qual intenta aiumlllar el mite de la realitat
Respecte a la destruccioacute de la ciutat de Troia Kirk17
opina que no hi ha cap demostracioacute
arqueologravegica que testimoniiuml un atac panhelmiddotlegravenic directe a lrsquoestrat 7A drsquoIlion i que lrsquouacutenica
prova que hi ha soacuten els poemes egravepics Altrament Trevor Bryce18
basant-se en lrsquoestudi de les
fonts escrites hitites assegura que cap drsquoelles no evidencia un combat drsquouna llargada de 9
anys Per tant la veracitat histograverica del relat drsquoHomer eacutes molt quumlestionable No obstant aixograve
16
Fernaacutendez Uriel Pilar (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la segunda mitad del
siglo IV Ac) Madrid UNED 17
Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 18
Bryce Trevor (2015) El papel poliacutetico de Wilusa Troya en la Anatolia de finales de la Edad de Bronce
Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 14-18 Madrid Desperta Ferro Ediciones
SLNE
- 10
-
la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat
micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic
De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19
que defensa que
totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de
desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns
avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia
amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest
sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de
gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus
protagonistes en herois miacutetics
Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria
pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la
tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de
les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta
mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea
haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica
proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20
Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute
jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia
moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus
liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o
ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles
guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien
econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi
(ηέιεκμξ)
Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per
cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22
de part de Meriacuteones o
lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23
donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del
Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un
armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma
circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del
19
Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20
Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute
Bernat Metge 21
Homer Iliacuteada II vv 480-760 22
Homer Iliacuteada X vv 260-265 23
ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128
- 11
-
seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i
expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat
En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a
lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes
primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la
seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats
poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles
(ἱππεῖξ)24
Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la
paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute
de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha
volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica
413 El combat homegraveric
El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes
srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist
alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia
constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat
anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la
societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada
Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi
descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic
en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un
uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms
(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra
era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera
oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal
(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament
representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol
heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora
Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25
on
el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la
histograveria del seu llinatge conclou
ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη
24
Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25
Homer Iliacuteada VI vv 123-236
- 12
-
πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ
αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ
κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη
ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ
ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo
(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)
En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem
que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes
els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees
per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els
deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26
A parer meu
aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la
poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la
preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)
Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven
guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser
favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable
lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que
atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els
lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la
seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions
a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a
terme banquets i competicions atlegravetiques
Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector
havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre
lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera
accioacute heroica que immortalitzi el seu nom
ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ
νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ
Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε
πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη
26
Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no
poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario
de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a
cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un
altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta
com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina
- 13
-
κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ
ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo
(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)
42 Organitzacioacute social
421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme
Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic
sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute
com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions
primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els
darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa
apoliticisme i confusioacute27
No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment
demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials
En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute
entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure
lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics
trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes
micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de
classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i
social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que
aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien
unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que
altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible
a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el
concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28
Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca
van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans
inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els
esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29
i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30
i a lrsquoart
de teixir tal com observem a lrsquoOdissea
27
Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28
Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo
del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2
75-78 Barcelona Criacutetica 29
El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30
Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac
- 14
-
Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres
ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les
tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament
assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies
μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament
econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme
(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a
Tuciacutedides31
i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels
seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense
necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei
Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual
els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc
confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de
lrsquoAgravetica
ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη
νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ
θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo
(Plutarc Teseu XXIV 1)
Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses
comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia
van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes
construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser
molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles
que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i
van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ
que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents
422 Atenes poble autogravecton32
ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)
Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les
aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es
corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir
les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven
31
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32
Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al
pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes
- 15
-
ηεηνάπμθζξ En aquest sentit eacutes important recordar que durant la destruccioacute dels palaus
micegravenics ategraves que la situacioacute geogragravefica muntanyosa lrsquoaiumlllava i la protegia Atenes no va ser
destruiumlda Altrament lrsquoarqueologia ha demostrat que lrsquoAgravetica ja estava poblada al neoliacutetic i
per tant podriacuteem considerar-la una de les comunitats meacutes antigues de Gregravecia malgrat que els
habitants primitius no eren ldquogrecsrdquo sinoacute pelasgs33
En aquest context Atenes va comenccedilar a prosperar com a ciutat-estat i amb el temps com eacutes
costum al pensament grec es va intentar donar una ascendegravencia heroica al seu βέκμξ atribuint
un origen mitologravegic a la fundacioacute de la ciutat i als primers governs drsquoaquesta demostrant que
la seva estirp era autogravectona de la regioacute de lrsquoAgravetica Apolmiddotlodor descriu a la seva obra quins van
ser els primers reis de la ciutat drsquoAtenes Primerament fa referegravencia a Cegravecrops34
un hiacutebrid
drsquohumagrave i serp referint-se a aquest com a primer rei de lrsquoAgravetica En endavant menciona tambeacute
a Erictoni35
com a rei drsquoAtenes La histograveria drsquoaquest darrer Erictoni eacutes de vital importagravencia
ja que drsquouna banda essent fill drsquoAtena i drsquoHefest atorga a la ciutat un llinatge diviacute i de
lrsquoaltra la manera en quegrave va ser concebut atorga un caragravecter autogravecton a la raccedila drsquohomes que
van habitar lrsquoAgravetica36
Drsquoacord amb aquest principi podem pensar que les πόθεζξ es
constituiumlen veritablement quan els habitants havent creat un vincle poliacutetic comuacute srsquohi
consideraven integrats com a ciutadans (πμθίηδξ)
Aixiacute doncs aquesta voluntat per fer ascendir el seu llinatge a un grau diviacute i per considerar-se
ciutadans primitius drsquoaquesta terra va tenir una importagravencia considerable en el
desenvolupament del pensament guerrer grec Dit drsquouna altra manera els guerrers que
trobagravevem en aquestes noves ciutats a lrsquohora de lluitar havien de defendre la ciutat en primer
lloc perquegrave aquesta els hi proporcionava els mitjans per dur a terme una existegravencia agradable
i en segon lloc perquegrave devien mantenir vigent la glograveria que els seus avantpassats havien
comportat a la seva ciutat Com a testimoni drsquoaquesta dualitat drsquoobjectius trobem a
Tuciacutedides que en un discurs fuacutenebre atribuiumlt a Pegravericles fa referegravencia a lrsquoauctoctonia de
lrsquoAgravetica i recorda que cal atorgar honor als avantpassats que per mitjagrave del seu valor van fer
possible el desenvolupament de la ciutat37
423 Leducacioacute arcaica
33
Fernaacutendez Uriel Pilar (1996) Inicios y evolucioacuten histoacuterica de Atenas en Historia antigua universal II El
mundo griego (hasta la segunda mitad del siglo IV aC) 279-284 Madrid Uned 34
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3141 35
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3146-7 36
Tal com narra Apolmiddotlodor Atena va visitar Hefest amb la intencioacute de demanar-li unes armes No obstant aixograve
Hefest sersquon va enamorar i va voler tenir relacions sexuals amb ella La deessa que era verge el va rebutjar
Aquest perograve va ejacular sobre la seva cama i ella va rentar-se amb un mocador que posteriorment va llanccedilar al
terra provocant que el semen drsquoHefest fecundeacutes la terra i doneacutes lloc al naixement drsquoErictoni Drsquoaquesta manera
es pot assimilar aquest naixement amb lrsquoorigen dels grecs vinculant-los directament amb la terra (πεωκ)
atenesa 37
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves II 36
- 16
-
Respecte a lrsquoeducacioacute arcaica vull fer un breu inciacutes al fet que la ciutat drsquoAtenes a diferegravencia
drsquoEsparta que ja amb Licurg havia imposat una instruccioacute militar no va estar dotada
originagraveriament drsquouna educacioacute puacuteblica sinoacute que a lrsquoarcaisme mitjagrave un cop ja srsquohavia
consolidat la πόθζξ atenesa el sistema drsquoeducacioacute era molt rudimentari i estava restringit a
lrsquoaristocragravecia la classe poliacutetica dominant Eacutes en aquest context que trobem les primeres
mostres de παζδεναζηία una educacioacute basada en la transmissioacute drsquouns valors poliacutetics i morals
drsquoun adult experimentat a un jove de noble famiacutelia
Aixiacute doncs tal com ens indica Henry-Ireneacutee Marrou38
aquesta educacioacute primitiva es veu de
nou reflectida en Homer que ens serveix com a testimoni El cant IX de la Iliacuteada ens
presenta una escena on Aquilmiddotleu es retroba amb el seu antic educador Fegravenix ja que aquest
darrer es presenta al seu campament per demanar-li que torni al combat que ha abandonat
envaiumlt per la ira Per endolcir la seva agravenima Fegravenix explica que en altres temps Peleu pare
drsquoAquilmiddotleu li va demanar drsquoinstruir el seu fill en lrsquooratograveria i en lrsquoart de la guerra
En aquest sentit crec que hem de tenir en consideracioacute aquesta educacioacute meacutes primitiva ja
que lrsquoeducacioacute eacutes la base de totes les civilitzacions i en aquest cas el sistema educatiu de la
Gregravecia arcaica va estar dominat per uns ideals aristocragravetics inspirats en els relats homegraverics
que inculcaven als joves lrsquoobtencioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia personal Altrament durant el baix
arcaisme el contingent de guerrers de les ciutats que fins aleshores srsquohavia vist format
exclusivament per nobles va haver drsquoampliar-se i drsquoacollir a un nou gruix de ciutadans en
vista de les disputes que es van desenvolupar amb altres ciutats-estat segurament pel control
de meacutes terres39
A tall de conclusioacute a mesura que lrsquoedat arcaica va anar evolucionant van sorgir nous
conflictes i sota la necessitat drsquoafrontar aquestes guerres es va haver de crear un exegravercit
primitiu format no tan sols aristogravecrates sinoacute tambeacute per ciutadans de classe mitjana Amb tot
plegat cal destacar que aquest nou contingent militar no havia rebut cap ensinistrament
professional a diferegravencia de la ciutat espartana i que no va ser fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoefebia que les instruccions militars es van generalitzar
43 Organitzacioacute militar
431 Sistemes de combat
38
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) Oriacutegenes de la educacioacuten claacutesica De Homero a Isoacutecrates En Historia de la
educacioacuten en la antiguumledad (6a ed p 19-31) Madrid Akal 39
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange hoplita
en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los Libros
- 17
-
Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les
diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una
formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria
posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40
i estaria composta de ciutadans pagesos que
cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder
costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)
terminologia que teacute una etimologia molt discutida41
Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica
observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de
les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha
plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute
entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat
i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42
Aquest debat perograve eacutes
extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca
micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses
4311 Revolucioacute hoplita43
Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer
La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de
mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal
(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu
veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de
seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos
els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els
hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de
40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41
Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby
JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1
p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu
ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura
de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42
Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les
formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra
banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P
Cardledge o P Greenhalgh 43
Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey
Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la
ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et
controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris
Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 18
-
lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute
personal han de mantenir lrsquoordre de combat
Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute
hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es
recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen
lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de
Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De
meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible
lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44
Tot i aixiacute aquestes petites mostres de
formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable
que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la
manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca
Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal
pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els
aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes
i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat
grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest
motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange
hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute
social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io
democragravecia
Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat
perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler
ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest
canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute
drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el
desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a
destacar lrsquoantilabeacute45
una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a
protegir el company de la falange
44
Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer
lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns
amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest
grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista
de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien
apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el
combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges
hoplites 45
Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 8 -
4 La guerra a lrsquoegravepoca arcaica
En primer lloc per poder descobrir en quin moment i de quina manera la lluita descrita als
poemes homegraverics va evolucionar cap a la lluita descrita als relats historiogragravefics drsquoegravepoca
clagravessica srsquoha de conegraveixer lrsquoorigen meacutes arcaic de la civilitzacioacute grega moment de creacioacute
drsquouns nous valors socials i models de conducta En relacioacute amb aquest punt lrsquoarqueologia
ens ha confirmat que va existir una civilitzacioacute molt anterior a la Gregravecia de les ciutats-estat
una civilitzacioacute guerrera que estagrave parcialment representada a Homer i que es va estendre
entre els segles XVI i XII aC a la perifegraveria del mar Egeu
41 Precedents Egravepoca micegravenica i Edat Fosca
Els segles XIX i XX van ser de vital importagravencia per a lrsquoarqueologia clagravessica ja que gragravecies
a les excavacions de Heinrich Schliemann a Troia Micenes i Tirint i a les tauletes drsquoargila
descobertes per Arthur Evans al palau cretenc de Cnossos va ser possible el descobriment
drsquouna civilitzacioacute fins ara desconeguda lrsquoanomenada civilitzacioacute micegravenica La lectura i la
comprensioacute drsquoaquestes tauletes escrites en Lineal B van donar a conegraveixer que lrsquoestructura
social drsquoaquesta civilitzacioacute era jeragraverquica i que geogragraveficament no srsquoentenia com a una
entitat independent sinoacute que era constituiumlda de diversos reialmes13
Cada reialme tenia una seu administrativa els palaus des drsquoon es gestionaven els diversos
estats Aquestes gestions de naturalesa econogravemica soacuten les que van quedar reflectides a les
tauletes micegraveniques i demostren que aquests palaus i reialmes estaven dotats de prosperitat i
de gran poder econogravemic en part reforccedilat per les rutes comercials que havien establert i per la
seva poliacutetica expansionista14
Altrament cal remarcar que a cada reialme el poder residia
sobre un monarca anomenat waacutenax magravexima autoritat en qui residia el poder militar religioacutes
i administratiu
En aquesta liacutenia i drsquoacord amb lrsquoarqueologia srsquoha descobert que la societat micegravenica era una
societat marcada per la guerra Primerament les grans fortificacions micegraveniques construiumldes
al voltant de les ciutats ens fan suposar que aquesta civilitzacioacute vivia sota una amenaccedila
constant de conflictes begravelmiddotlics En segon lloc les tauletes mostren un fort comerccedil i una forta
produccioacute drsquoarmes de guerra com per exemple els coneguts carros de guerra algunes
drsquoaquestes armes eren sovint conservades a les seves tombes (εόθμζ) edificacions funeragraveries
conjuntes De meacutes a meacutes srsquohan trobat alguns mosaics als palaus micegravenics on srsquohi representen
escenes begravelmiddotliques i heroiques15
En darrer lloc i com a testimoni meacutes disputat eacutes probable
que la poesia homegraverica hagueacutes descrit uns conflictes propis drsquoaquesta civilitzacioacute o srsquohi
hagueacutes almenys inspirat
13
Alonso Moreno Claudia V (2015) El mundo miceacutenico en su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro
Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 6-12 Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE 14
Ruipeacuterez Martin S i Melena Joseacute Luis (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16 15
Palaima Thomas G La Grecia miceacutenica una sociedad marcada por la guerra (2015) El mundo miceacutenico en
su apogeo (ss XIV-XIII aC) Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya Nuacutem 30 20-25
Madrid Desperta Ferro Ediciones SLNE
- 9 -
Al segle XII aC lrsquoesplendor drsquoaquesta cultura palacial srsquoesvaneix i els diversos
emplaccedilaments micegravenics van minvant ragravepidament la seva poblacioacute Les causes drsquoaquesta
desaparicioacute sobtada soacuten encara avui disputades ja que les uacuteniques evidegravencies drsquoaquesta
situacioacute soacuten arqueologravegiques les tauletes no ens donen cap resposta concreta Hi ha tres
teories vigents la primera proposa com a motiu de la destruccioacute dels palaus una invasioacute
exterior per mar tot i que la identitat drsquoaquests possibles invasors eacutes molt confusa la segona
suggereix un factor natural io geologravegic com per exemple un terratregravemol o un incendi la
darrera indica una revolta popular interna amb una consequumlent crisi social i poliacutetica
Tanmateix eacutes probable que no fos una sola causa la que va provocar la desaparicioacute drsquoaquesta
civilitzacioacute sinoacute diversos motius combinats
De totes maneres deixant de banda la factibilitat drsquoaquestes causes aquesta civilitzacioacute va
desaparegraveixer i va donar lloc a un periacuteode llogravebrec del qual no tenim malauradament gaire
coneixement i que srsquoha anomenat Edat Fosca Conseguumlentment la talassocragravecia i la gran
xarxa comercial micegravenica amb Agravesia Menor es van desfer i els habitants de Gregravecia van haver
de tornar a una economia meacutes rudimentagraveria Drsquoaltra banda a forccedila de la destruccioacute dels
palaus lrsquoescriptura va caure en desuacutes i les manifestacions drsquoart es van veure molt reduiumldes
Es creu que lrsquoegravepoca fosca va ser un seguit de segles protagonitzats per crisi social
migracions pobresa i inestabilitat poliacutetica16
412 Homer pont entre dues civilitzacions
En aquest context Homer va tenir un paper cabdal ja que podem considerar que la seva
produccioacute literagraveria amaga elements histograverics drsquoegravepoca micegravenica i alhora els barreja amb
elements drsquoegravepoca arcaica o geomegravetrica esdevenint aixiacute mateix un punt de confluegravencia entre
ambdues societats Per a la millor comprensioacute de la versemblanccedila histograverica a Homer
Geoffrey S Kirk proposa un estudi molt interessant sobre la guerra descrita en Homer en el
qual intenta aiumlllar el mite de la realitat
Respecte a la destruccioacute de la ciutat de Troia Kirk17
opina que no hi ha cap demostracioacute
arqueologravegica que testimoniiuml un atac panhelmiddotlegravenic directe a lrsquoestrat 7A drsquoIlion i que lrsquouacutenica
prova que hi ha soacuten els poemes egravepics Altrament Trevor Bryce18
basant-se en lrsquoestudi de les
fonts escrites hitites assegura que cap drsquoelles no evidencia un combat drsquouna llargada de 9
anys Per tant la veracitat histograverica del relat drsquoHomer eacutes molt quumlestionable No obstant aixograve
16
Fernaacutendez Uriel Pilar (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la segunda mitad del
siglo IV Ac) Madrid UNED 17
Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 18
Bryce Trevor (2015) El papel poliacutetico de Wilusa Troya en la Anatolia de finales de la Edad de Bronce
Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 14-18 Madrid Desperta Ferro Ediciones
SLNE
- 10
-
la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat
micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic
De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19
que defensa que
totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de
desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns
avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia
amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest
sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de
gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus
protagonistes en herois miacutetics
Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria
pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la
tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de
les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta
mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea
haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica
proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20
Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute
jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia
moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus
liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o
ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles
guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien
econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi
(ηέιεκμξ)
Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per
cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22
de part de Meriacuteones o
lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23
donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del
Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un
armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma
circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del
19
Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20
Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute
Bernat Metge 21
Homer Iliacuteada II vv 480-760 22
Homer Iliacuteada X vv 260-265 23
ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128
- 11
-
seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i
expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat
En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a
lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes
primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la
seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats
poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles
(ἱππεῖξ)24
Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la
paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute
de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha
volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica
413 El combat homegraveric
El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes
srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist
alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia
constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat
anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la
societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada
Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi
descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic
en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un
uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms
(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra
era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera
oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal
(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament
representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol
heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora
Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25
on
el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la
histograveria del seu llinatge conclou
ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη
24
Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25
Homer Iliacuteada VI vv 123-236
- 12
-
πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ
αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ
κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη
ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ
ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo
(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)
En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem
que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes
els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees
per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els
deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26
A parer meu
aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la
poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la
preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)
Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven
guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser
favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable
lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que
atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els
lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la
seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions
a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a
terme banquets i competicions atlegravetiques
Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector
havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre
lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera
accioacute heroica que immortalitzi el seu nom
ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ
νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ
Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε
πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη
26
Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no
poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario
de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a
cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un
altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta
com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina
- 13
-
κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ
ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo
(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)
42 Organitzacioacute social
421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme
Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic
sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute
com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions
primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els
darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa
apoliticisme i confusioacute27
No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment
demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials
En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute
entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure
lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics
trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes
micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de
classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i
social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que
aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien
unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que
altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible
a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el
concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28
Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca
van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans
inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els
esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29
i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30
i a lrsquoart
de teixir tal com observem a lrsquoOdissea
27
Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28
Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo
del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2
75-78 Barcelona Criacutetica 29
El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30
Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac
- 14
-
Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres
ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les
tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament
assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies
μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament
econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme
(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a
Tuciacutedides31
i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels
seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense
necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei
Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual
els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc
confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de
lrsquoAgravetica
ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη
νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ
θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo
(Plutarc Teseu XXIV 1)
Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses
comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia
van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes
construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser
molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles
que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i
van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ
que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents
422 Atenes poble autogravecton32
ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)
Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les
aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es
corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir
les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven
31
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32
Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al
pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes
- 15
-
ηεηνάπμθζξ En aquest sentit eacutes important recordar que durant la destruccioacute dels palaus
micegravenics ategraves que la situacioacute geogragravefica muntanyosa lrsquoaiumlllava i la protegia Atenes no va ser
destruiumlda Altrament lrsquoarqueologia ha demostrat que lrsquoAgravetica ja estava poblada al neoliacutetic i
per tant podriacuteem considerar-la una de les comunitats meacutes antigues de Gregravecia malgrat que els
habitants primitius no eren ldquogrecsrdquo sinoacute pelasgs33
En aquest context Atenes va comenccedilar a prosperar com a ciutat-estat i amb el temps com eacutes
costum al pensament grec es va intentar donar una ascendegravencia heroica al seu βέκμξ atribuint
un origen mitologravegic a la fundacioacute de la ciutat i als primers governs drsquoaquesta demostrant que
la seva estirp era autogravectona de la regioacute de lrsquoAgravetica Apolmiddotlodor descriu a la seva obra quins van
ser els primers reis de la ciutat drsquoAtenes Primerament fa referegravencia a Cegravecrops34
un hiacutebrid
drsquohumagrave i serp referint-se a aquest com a primer rei de lrsquoAgravetica En endavant menciona tambeacute
a Erictoni35
com a rei drsquoAtenes La histograveria drsquoaquest darrer Erictoni eacutes de vital importagravencia
ja que drsquouna banda essent fill drsquoAtena i drsquoHefest atorga a la ciutat un llinatge diviacute i de
lrsquoaltra la manera en quegrave va ser concebut atorga un caragravecter autogravecton a la raccedila drsquohomes que
van habitar lrsquoAgravetica36
Drsquoacord amb aquest principi podem pensar que les πόθεζξ es
constituiumlen veritablement quan els habitants havent creat un vincle poliacutetic comuacute srsquohi
consideraven integrats com a ciutadans (πμθίηδξ)
Aixiacute doncs aquesta voluntat per fer ascendir el seu llinatge a un grau diviacute i per considerar-se
ciutadans primitius drsquoaquesta terra va tenir una importagravencia considerable en el
desenvolupament del pensament guerrer grec Dit drsquouna altra manera els guerrers que
trobagravevem en aquestes noves ciutats a lrsquohora de lluitar havien de defendre la ciutat en primer
lloc perquegrave aquesta els hi proporcionava els mitjans per dur a terme una existegravencia agradable
i en segon lloc perquegrave devien mantenir vigent la glograveria que els seus avantpassats havien
comportat a la seva ciutat Com a testimoni drsquoaquesta dualitat drsquoobjectius trobem a
Tuciacutedides que en un discurs fuacutenebre atribuiumlt a Pegravericles fa referegravencia a lrsquoauctoctonia de
lrsquoAgravetica i recorda que cal atorgar honor als avantpassats que per mitjagrave del seu valor van fer
possible el desenvolupament de la ciutat37
423 Leducacioacute arcaica
33
Fernaacutendez Uriel Pilar (1996) Inicios y evolucioacuten histoacuterica de Atenas en Historia antigua universal II El
mundo griego (hasta la segunda mitad del siglo IV aC) 279-284 Madrid Uned 34
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3141 35
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3146-7 36
Tal com narra Apolmiddotlodor Atena va visitar Hefest amb la intencioacute de demanar-li unes armes No obstant aixograve
Hefest sersquon va enamorar i va voler tenir relacions sexuals amb ella La deessa que era verge el va rebutjar
Aquest perograve va ejacular sobre la seva cama i ella va rentar-se amb un mocador que posteriorment va llanccedilar al
terra provocant que el semen drsquoHefest fecundeacutes la terra i doneacutes lloc al naixement drsquoErictoni Drsquoaquesta manera
es pot assimilar aquest naixement amb lrsquoorigen dels grecs vinculant-los directament amb la terra (πεωκ)
atenesa 37
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves II 36
- 16
-
Respecte a lrsquoeducacioacute arcaica vull fer un breu inciacutes al fet que la ciutat drsquoAtenes a diferegravencia
drsquoEsparta que ja amb Licurg havia imposat una instruccioacute militar no va estar dotada
originagraveriament drsquouna educacioacute puacuteblica sinoacute que a lrsquoarcaisme mitjagrave un cop ja srsquohavia
consolidat la πόθζξ atenesa el sistema drsquoeducacioacute era molt rudimentari i estava restringit a
lrsquoaristocragravecia la classe poliacutetica dominant Eacutes en aquest context que trobem les primeres
mostres de παζδεναζηία una educacioacute basada en la transmissioacute drsquouns valors poliacutetics i morals
drsquoun adult experimentat a un jove de noble famiacutelia
Aixiacute doncs tal com ens indica Henry-Ireneacutee Marrou38
aquesta educacioacute primitiva es veu de
nou reflectida en Homer que ens serveix com a testimoni El cant IX de la Iliacuteada ens
presenta una escena on Aquilmiddotleu es retroba amb el seu antic educador Fegravenix ja que aquest
darrer es presenta al seu campament per demanar-li que torni al combat que ha abandonat
envaiumlt per la ira Per endolcir la seva agravenima Fegravenix explica que en altres temps Peleu pare
drsquoAquilmiddotleu li va demanar drsquoinstruir el seu fill en lrsquooratograveria i en lrsquoart de la guerra
En aquest sentit crec que hem de tenir en consideracioacute aquesta educacioacute meacutes primitiva ja
que lrsquoeducacioacute eacutes la base de totes les civilitzacions i en aquest cas el sistema educatiu de la
Gregravecia arcaica va estar dominat per uns ideals aristocragravetics inspirats en els relats homegraverics
que inculcaven als joves lrsquoobtencioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia personal Altrament durant el baix
arcaisme el contingent de guerrers de les ciutats que fins aleshores srsquohavia vist format
exclusivament per nobles va haver drsquoampliar-se i drsquoacollir a un nou gruix de ciutadans en
vista de les disputes que es van desenvolupar amb altres ciutats-estat segurament pel control
de meacutes terres39
A tall de conclusioacute a mesura que lrsquoedat arcaica va anar evolucionant van sorgir nous
conflictes i sota la necessitat drsquoafrontar aquestes guerres es va haver de crear un exegravercit
primitiu format no tan sols aristogravecrates sinoacute tambeacute per ciutadans de classe mitjana Amb tot
plegat cal destacar que aquest nou contingent militar no havia rebut cap ensinistrament
professional a diferegravencia de la ciutat espartana i que no va ser fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoefebia que les instruccions militars es van generalitzar
43 Organitzacioacute militar
431 Sistemes de combat
38
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) Oriacutegenes de la educacioacuten claacutesica De Homero a Isoacutecrates En Historia de la
educacioacuten en la antiguumledad (6a ed p 19-31) Madrid Akal 39
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange hoplita
en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los Libros
- 17
-
Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les
diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una
formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria
posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40
i estaria composta de ciutadans pagesos que
cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder
costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)
terminologia que teacute una etimologia molt discutida41
Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica
observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de
les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha
plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute
entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat
i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42
Aquest debat perograve eacutes
extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca
micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses
4311 Revolucioacute hoplita43
Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer
La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de
mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal
(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu
veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de
seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos
els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els
hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de
40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41
Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby
JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1
p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu
ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura
de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42
Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les
formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra
banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P
Cardledge o P Greenhalgh 43
Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey
Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la
ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et
controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris
Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 18
-
lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute
personal han de mantenir lrsquoordre de combat
Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute
hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es
recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen
lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de
Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De
meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible
lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44
Tot i aixiacute aquestes petites mostres de
formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable
que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la
manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca
Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal
pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els
aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes
i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat
grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest
motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange
hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute
social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io
democragravecia
Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat
perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler
ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest
canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute
drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el
desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a
destacar lrsquoantilabeacute45
una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a
protegir el company de la falange
44
Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer
lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns
amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest
grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista
de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien
apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el
combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges
hoplites 45
Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 9 -
Al segle XII aC lrsquoesplendor drsquoaquesta cultura palacial srsquoesvaneix i els diversos
emplaccedilaments micegravenics van minvant ragravepidament la seva poblacioacute Les causes drsquoaquesta
desaparicioacute sobtada soacuten encara avui disputades ja que les uacuteniques evidegravencies drsquoaquesta
situacioacute soacuten arqueologravegiques les tauletes no ens donen cap resposta concreta Hi ha tres
teories vigents la primera proposa com a motiu de la destruccioacute dels palaus una invasioacute
exterior per mar tot i que la identitat drsquoaquests possibles invasors eacutes molt confusa la segona
suggereix un factor natural io geologravegic com per exemple un terratregravemol o un incendi la
darrera indica una revolta popular interna amb una consequumlent crisi social i poliacutetica
Tanmateix eacutes probable que no fos una sola causa la que va provocar la desaparicioacute drsquoaquesta
civilitzacioacute sinoacute diversos motius combinats
De totes maneres deixant de banda la factibilitat drsquoaquestes causes aquesta civilitzacioacute va
desaparegraveixer i va donar lloc a un periacuteode llogravebrec del qual no tenim malauradament gaire
coneixement i que srsquoha anomenat Edat Fosca Conseguumlentment la talassocragravecia i la gran
xarxa comercial micegravenica amb Agravesia Menor es van desfer i els habitants de Gregravecia van haver
de tornar a una economia meacutes rudimentagraveria Drsquoaltra banda a forccedila de la destruccioacute dels
palaus lrsquoescriptura va caure en desuacutes i les manifestacions drsquoart es van veure molt reduiumldes
Es creu que lrsquoegravepoca fosca va ser un seguit de segles protagonitzats per crisi social
migracions pobresa i inestabilitat poliacutetica16
412 Homer pont entre dues civilitzacions
En aquest context Homer va tenir un paper cabdal ja que podem considerar que la seva
produccioacute literagraveria amaga elements histograverics drsquoegravepoca micegravenica i alhora els barreja amb
elements drsquoegravepoca arcaica o geomegravetrica esdevenint aixiacute mateix un punt de confluegravencia entre
ambdues societats Per a la millor comprensioacute de la versemblanccedila histograverica a Homer
Geoffrey S Kirk proposa un estudi molt interessant sobre la guerra descrita en Homer en el
qual intenta aiumlllar el mite de la realitat
Respecte a la destruccioacute de la ciutat de Troia Kirk17
opina que no hi ha cap demostracioacute
arqueologravegica que testimoniiuml un atac panhelmiddotlegravenic directe a lrsquoestrat 7A drsquoIlion i que lrsquouacutenica
prova que hi ha soacuten els poemes egravepics Altrament Trevor Bryce18
basant-se en lrsquoestudi de les
fonts escrites hitites assegura que cap drsquoelles no evidencia un combat drsquouna llargada de 9
anys Per tant la veracitat histograverica del relat drsquoHomer eacutes molt quumlestionable No obstant aixograve
16
Fernaacutendez Uriel Pilar (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la segunda mitad del
siglo IV Ac) Madrid UNED 17
Kirk Geoffrey S (1985) War and the warrior in the homeric poems en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p93-117) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 18
Bryce Trevor (2015) El papel poliacutetico de Wilusa Troya en la Anatolia de finales de la Edad de Bronce
Deperta ferro Antigua y medieval La guerra de Troya nuacutem 30 14-18 Madrid Desperta Ferro Ediciones
SLNE
- 10
-
la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat
micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic
De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19
que defensa que
totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de
desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns
avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia
amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest
sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de
gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus
protagonistes en herois miacutetics
Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria
pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la
tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de
les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta
mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea
haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica
proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20
Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute
jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia
moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus
liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o
ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles
guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien
econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi
(ηέιεκμξ)
Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per
cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22
de part de Meriacuteones o
lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23
donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del
Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un
armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma
circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del
19
Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20
Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute
Bernat Metge 21
Homer Iliacuteada II vv 480-760 22
Homer Iliacuteada X vv 260-265 23
ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128
- 11
-
seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i
expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat
En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a
lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes
primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la
seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats
poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles
(ἱππεῖξ)24
Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la
paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute
de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha
volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica
413 El combat homegraveric
El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes
srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist
alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia
constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat
anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la
societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada
Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi
descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic
en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un
uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms
(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra
era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera
oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal
(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament
representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol
heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora
Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25
on
el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la
histograveria del seu llinatge conclou
ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη
24
Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25
Homer Iliacuteada VI vv 123-236
- 12
-
πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ
αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ
κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη
ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ
ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo
(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)
En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem
que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes
els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees
per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els
deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26
A parer meu
aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la
poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la
preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)
Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven
guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser
favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable
lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que
atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els
lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la
seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions
a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a
terme banquets i competicions atlegravetiques
Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector
havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre
lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera
accioacute heroica que immortalitzi el seu nom
ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ
νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ
Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε
πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη
26
Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no
poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario
de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a
cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un
altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta
com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina
- 13
-
κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ
ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo
(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)
42 Organitzacioacute social
421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme
Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic
sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute
com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions
primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els
darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa
apoliticisme i confusioacute27
No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment
demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials
En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute
entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure
lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics
trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes
micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de
classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i
social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que
aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien
unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que
altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible
a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el
concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28
Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca
van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans
inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els
esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29
i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30
i a lrsquoart
de teixir tal com observem a lrsquoOdissea
27
Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28
Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo
del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2
75-78 Barcelona Criacutetica 29
El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30
Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac
- 14
-
Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres
ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les
tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament
assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies
μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament
econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme
(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a
Tuciacutedides31
i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels
seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense
necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei
Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual
els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc
confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de
lrsquoAgravetica
ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη
νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ
θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo
(Plutarc Teseu XXIV 1)
Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses
comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia
van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes
construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser
molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles
que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i
van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ
que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents
422 Atenes poble autogravecton32
ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)
Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les
aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es
corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir
les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven
31
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32
Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al
pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes
- 15
-
ηεηνάπμθζξ En aquest sentit eacutes important recordar que durant la destruccioacute dels palaus
micegravenics ategraves que la situacioacute geogragravefica muntanyosa lrsquoaiumlllava i la protegia Atenes no va ser
destruiumlda Altrament lrsquoarqueologia ha demostrat que lrsquoAgravetica ja estava poblada al neoliacutetic i
per tant podriacuteem considerar-la una de les comunitats meacutes antigues de Gregravecia malgrat que els
habitants primitius no eren ldquogrecsrdquo sinoacute pelasgs33
En aquest context Atenes va comenccedilar a prosperar com a ciutat-estat i amb el temps com eacutes
costum al pensament grec es va intentar donar una ascendegravencia heroica al seu βέκμξ atribuint
un origen mitologravegic a la fundacioacute de la ciutat i als primers governs drsquoaquesta demostrant que
la seva estirp era autogravectona de la regioacute de lrsquoAgravetica Apolmiddotlodor descriu a la seva obra quins van
ser els primers reis de la ciutat drsquoAtenes Primerament fa referegravencia a Cegravecrops34
un hiacutebrid
drsquohumagrave i serp referint-se a aquest com a primer rei de lrsquoAgravetica En endavant menciona tambeacute
a Erictoni35
com a rei drsquoAtenes La histograveria drsquoaquest darrer Erictoni eacutes de vital importagravencia
ja que drsquouna banda essent fill drsquoAtena i drsquoHefest atorga a la ciutat un llinatge diviacute i de
lrsquoaltra la manera en quegrave va ser concebut atorga un caragravecter autogravecton a la raccedila drsquohomes que
van habitar lrsquoAgravetica36
Drsquoacord amb aquest principi podem pensar que les πόθεζξ es
constituiumlen veritablement quan els habitants havent creat un vincle poliacutetic comuacute srsquohi
consideraven integrats com a ciutadans (πμθίηδξ)
Aixiacute doncs aquesta voluntat per fer ascendir el seu llinatge a un grau diviacute i per considerar-se
ciutadans primitius drsquoaquesta terra va tenir una importagravencia considerable en el
desenvolupament del pensament guerrer grec Dit drsquouna altra manera els guerrers que
trobagravevem en aquestes noves ciutats a lrsquohora de lluitar havien de defendre la ciutat en primer
lloc perquegrave aquesta els hi proporcionava els mitjans per dur a terme una existegravencia agradable
i en segon lloc perquegrave devien mantenir vigent la glograveria que els seus avantpassats havien
comportat a la seva ciutat Com a testimoni drsquoaquesta dualitat drsquoobjectius trobem a
Tuciacutedides que en un discurs fuacutenebre atribuiumlt a Pegravericles fa referegravencia a lrsquoauctoctonia de
lrsquoAgravetica i recorda que cal atorgar honor als avantpassats que per mitjagrave del seu valor van fer
possible el desenvolupament de la ciutat37
423 Leducacioacute arcaica
33
Fernaacutendez Uriel Pilar (1996) Inicios y evolucioacuten histoacuterica de Atenas en Historia antigua universal II El
mundo griego (hasta la segunda mitad del siglo IV aC) 279-284 Madrid Uned 34
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3141 35
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3146-7 36
Tal com narra Apolmiddotlodor Atena va visitar Hefest amb la intencioacute de demanar-li unes armes No obstant aixograve
Hefest sersquon va enamorar i va voler tenir relacions sexuals amb ella La deessa que era verge el va rebutjar
Aquest perograve va ejacular sobre la seva cama i ella va rentar-se amb un mocador que posteriorment va llanccedilar al
terra provocant que el semen drsquoHefest fecundeacutes la terra i doneacutes lloc al naixement drsquoErictoni Drsquoaquesta manera
es pot assimilar aquest naixement amb lrsquoorigen dels grecs vinculant-los directament amb la terra (πεωκ)
atenesa 37
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves II 36
- 16
-
Respecte a lrsquoeducacioacute arcaica vull fer un breu inciacutes al fet que la ciutat drsquoAtenes a diferegravencia
drsquoEsparta que ja amb Licurg havia imposat una instruccioacute militar no va estar dotada
originagraveriament drsquouna educacioacute puacuteblica sinoacute que a lrsquoarcaisme mitjagrave un cop ja srsquohavia
consolidat la πόθζξ atenesa el sistema drsquoeducacioacute era molt rudimentari i estava restringit a
lrsquoaristocragravecia la classe poliacutetica dominant Eacutes en aquest context que trobem les primeres
mostres de παζδεναζηία una educacioacute basada en la transmissioacute drsquouns valors poliacutetics i morals
drsquoun adult experimentat a un jove de noble famiacutelia
Aixiacute doncs tal com ens indica Henry-Ireneacutee Marrou38
aquesta educacioacute primitiva es veu de
nou reflectida en Homer que ens serveix com a testimoni El cant IX de la Iliacuteada ens
presenta una escena on Aquilmiddotleu es retroba amb el seu antic educador Fegravenix ja que aquest
darrer es presenta al seu campament per demanar-li que torni al combat que ha abandonat
envaiumlt per la ira Per endolcir la seva agravenima Fegravenix explica que en altres temps Peleu pare
drsquoAquilmiddotleu li va demanar drsquoinstruir el seu fill en lrsquooratograveria i en lrsquoart de la guerra
En aquest sentit crec que hem de tenir en consideracioacute aquesta educacioacute meacutes primitiva ja
que lrsquoeducacioacute eacutes la base de totes les civilitzacions i en aquest cas el sistema educatiu de la
Gregravecia arcaica va estar dominat per uns ideals aristocragravetics inspirats en els relats homegraverics
que inculcaven als joves lrsquoobtencioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia personal Altrament durant el baix
arcaisme el contingent de guerrers de les ciutats que fins aleshores srsquohavia vist format
exclusivament per nobles va haver drsquoampliar-se i drsquoacollir a un nou gruix de ciutadans en
vista de les disputes que es van desenvolupar amb altres ciutats-estat segurament pel control
de meacutes terres39
A tall de conclusioacute a mesura que lrsquoedat arcaica va anar evolucionant van sorgir nous
conflictes i sota la necessitat drsquoafrontar aquestes guerres es va haver de crear un exegravercit
primitiu format no tan sols aristogravecrates sinoacute tambeacute per ciutadans de classe mitjana Amb tot
plegat cal destacar que aquest nou contingent militar no havia rebut cap ensinistrament
professional a diferegravencia de la ciutat espartana i que no va ser fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoefebia que les instruccions militars es van generalitzar
43 Organitzacioacute militar
431 Sistemes de combat
38
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) Oriacutegenes de la educacioacuten claacutesica De Homero a Isoacutecrates En Historia de la
educacioacuten en la antiguumledad (6a ed p 19-31) Madrid Akal 39
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange hoplita
en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los Libros
- 17
-
Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les
diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una
formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria
posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40
i estaria composta de ciutadans pagesos que
cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder
costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)
terminologia que teacute una etimologia molt discutida41
Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica
observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de
les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha
plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute
entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat
i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42
Aquest debat perograve eacutes
extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca
micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses
4311 Revolucioacute hoplita43
Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer
La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de
mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal
(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu
veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de
seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos
els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els
hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de
40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41
Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby
JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1
p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu
ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura
de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42
Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les
formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra
banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P
Cardledge o P Greenhalgh 43
Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey
Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la
ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et
controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris
Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 18
-
lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute
personal han de mantenir lrsquoordre de combat
Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute
hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es
recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen
lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de
Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De
meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible
lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44
Tot i aixiacute aquestes petites mostres de
formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable
que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la
manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca
Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal
pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els
aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes
i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat
grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest
motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange
hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute
social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io
democragravecia
Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat
perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler
ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest
canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute
drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el
desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a
destacar lrsquoantilabeacute45
una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a
protegir el company de la falange
44
Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer
lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns
amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest
grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista
de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien
apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el
combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges
hoplites 45
Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 10
-
la societat que srsquohi descriu reflecteix probablement una imatge honesta de la societat
micegravenica on la guerra tenia un caragravecter aristocragravetic
De meacutes a meacutes existeix una teoria literagraveria sostinguda per HM Chadwick19
que defensa que
totes les societats tenen en algun moment concret de la seva histograveria la necessitat de
desenvolupar una literatura egravepica drsquoexaltacioacute drsquouns valors heroics i de glorificacioacute drsquouns
avantpassats moment que Chadwick bateja com a ldquoegravepoca heroicardquo i que prova per analogia
amb altres literatures com per exemple la Noruega la Celta o lrsquoAnglosaxona En aquest
sentit podem pensar que durant lrsquoEdat Fosca grega es va desenvolupar una literatura oral de
gegravenere egravepic on diversos aedes haurien narrat i glorificat antics conflictes convertint els seus
protagonistes en herois miacutetics
Aquesta egravepoca heroica hauria contribuiumlt a distorsionar la realitat histograverica i Homer hauria
pres aquesta tradicioacute oral com a font drsquoinspiracioacute pels seus poemes Drsquoaquesta manera la
tradicioacute oral hauria prioritzat les descripcions glorioses i heroiques de les batalles en lloc de
les descripcions acurades de la societat micegravenica i Homer hauria completat aquesta
mancanccedila amb elements socials comuns a la seva egravepoca En conjunt la Iliacuteada i lrsquoOdissea
haurien descrit un o diversos conflictes drsquoegravepoca micegravenica que lluny de la trama miacutetica
proposada al cicle troiagrave srsquohaurien desenvolupat en un context drsquoexpansionisme comercial20
Si analitzem detingudament els poemes homegraverics podem observar que lrsquoorganitzacioacute
jeragraverquica dels contingents begravelmiddotlics eacutes molt semblant a lrsquoestructura social que la historiografia
moderna ha identificat com a micegravenica al Catagraveleg de les naus21veiem a diverses tribus
liderades independentment per un poderoacutes cabdill (ἡβειώκ ααζζθεύξ ημίνακμξ ἀνπόξ o
ἄκαλ) aquests cabdills de naturalesa aristocragravetica tenien al seu servei un conjunt de nobles
guerrers que els hi havien de retre magravexim respecte (ηζιή) i que segurament hi dependrien
econogravemicament entenent que aquest liacuteder els hi proporcionava un terreny de cultiu a canvi
(ηέιεκμξ)
Altrament cal destacar que algunes de les armes descrites a la Iliacuteada com el carro tirat per
cavalls el casc elaborat amb ullals de porc senglar que rep Odisseu22
de part de Meriacuteones o
lrsquoescut en forma de torre drsquoAgraveiax23
donen peu a la confusioacute ja que srsquoassocien a lrsquoEdat del
Bronze mentre que altres descripcions meacutes recurrents del relat homegraveric ens presenten un
armament posterior propi de lrsquoEdat del Ferro com lrsquoescut (ἄζπζξ) generalment de forma
circular De meacutes a meacutes aquests elements anacrogravenics es veuen reforccedilats a Homer per mitjagrave del
19
Chadwick H Munro (1912) The heroic age Cambridge University Presss 20
Pogravertulas Jaume (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la historia i la llegenda Barcelona Fundacioacute
Bernat Metge 21
Homer Iliacuteada II vv 480-760 22
Homer Iliacuteada X vv 260-265 23
ldquoΑἴαξ δ᾽ ἐββύεεκ ἦθεε θένωκ ζάημξ ἠΰηε πύνβμκrdquo Homer Iliada XVII vers 128
- 11
-
seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i
expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat
En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a
lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes
primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la
seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats
poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles
(ἱππεῖξ)24
Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la
paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute
de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha
volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica
413 El combat homegraveric
El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes
srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist
alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia
constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat
anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la
societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada
Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi
descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic
en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un
uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms
(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra
era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera
oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal
(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament
representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol
heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora
Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25
on
el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la
histograveria del seu llinatge conclou
ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη
24
Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25
Homer Iliacuteada VI vv 123-236
- 12
-
πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ
αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ
κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη
ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ
ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo
(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)
En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem
que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes
els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees
per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els
deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26
A parer meu
aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la
poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la
preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)
Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven
guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser
favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable
lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que
atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els
lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la
seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions
a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a
terme banquets i competicions atlegravetiques
Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector
havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre
lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera
accioacute heroica que immortalitzi el seu nom
ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ
νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ
Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε
πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη
26
Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no
poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario
de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a
cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un
altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta
com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina
- 13
-
κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ
ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo
(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)
42 Organitzacioacute social
421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme
Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic
sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute
com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions
primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els
darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa
apoliticisme i confusioacute27
No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment
demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials
En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute
entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure
lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics
trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes
micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de
classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i
social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que
aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien
unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que
altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible
a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el
concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28
Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca
van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans
inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els
esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29
i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30
i a lrsquoart
de teixir tal com observem a lrsquoOdissea
27
Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28
Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo
del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2
75-78 Barcelona Criacutetica 29
El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30
Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac
- 14
-
Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres
ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les
tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament
assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies
μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament
econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme
(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a
Tuciacutedides31
i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels
seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense
necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei
Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual
els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc
confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de
lrsquoAgravetica
ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη
νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ
θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo
(Plutarc Teseu XXIV 1)
Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses
comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia
van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes
construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser
molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles
que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i
van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ
que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents
422 Atenes poble autogravecton32
ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)
Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les
aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es
corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir
les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven
31
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32
Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al
pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes
- 15
-
ηεηνάπμθζξ En aquest sentit eacutes important recordar que durant la destruccioacute dels palaus
micegravenics ategraves que la situacioacute geogragravefica muntanyosa lrsquoaiumlllava i la protegia Atenes no va ser
destruiumlda Altrament lrsquoarqueologia ha demostrat que lrsquoAgravetica ja estava poblada al neoliacutetic i
per tant podriacuteem considerar-la una de les comunitats meacutes antigues de Gregravecia malgrat que els
habitants primitius no eren ldquogrecsrdquo sinoacute pelasgs33
En aquest context Atenes va comenccedilar a prosperar com a ciutat-estat i amb el temps com eacutes
costum al pensament grec es va intentar donar una ascendegravencia heroica al seu βέκμξ atribuint
un origen mitologravegic a la fundacioacute de la ciutat i als primers governs drsquoaquesta demostrant que
la seva estirp era autogravectona de la regioacute de lrsquoAgravetica Apolmiddotlodor descriu a la seva obra quins van
ser els primers reis de la ciutat drsquoAtenes Primerament fa referegravencia a Cegravecrops34
un hiacutebrid
drsquohumagrave i serp referint-se a aquest com a primer rei de lrsquoAgravetica En endavant menciona tambeacute
a Erictoni35
com a rei drsquoAtenes La histograveria drsquoaquest darrer Erictoni eacutes de vital importagravencia
ja que drsquouna banda essent fill drsquoAtena i drsquoHefest atorga a la ciutat un llinatge diviacute i de
lrsquoaltra la manera en quegrave va ser concebut atorga un caragravecter autogravecton a la raccedila drsquohomes que
van habitar lrsquoAgravetica36
Drsquoacord amb aquest principi podem pensar que les πόθεζξ es
constituiumlen veritablement quan els habitants havent creat un vincle poliacutetic comuacute srsquohi
consideraven integrats com a ciutadans (πμθίηδξ)
Aixiacute doncs aquesta voluntat per fer ascendir el seu llinatge a un grau diviacute i per considerar-se
ciutadans primitius drsquoaquesta terra va tenir una importagravencia considerable en el
desenvolupament del pensament guerrer grec Dit drsquouna altra manera els guerrers que
trobagravevem en aquestes noves ciutats a lrsquohora de lluitar havien de defendre la ciutat en primer
lloc perquegrave aquesta els hi proporcionava els mitjans per dur a terme una existegravencia agradable
i en segon lloc perquegrave devien mantenir vigent la glograveria que els seus avantpassats havien
comportat a la seva ciutat Com a testimoni drsquoaquesta dualitat drsquoobjectius trobem a
Tuciacutedides que en un discurs fuacutenebre atribuiumlt a Pegravericles fa referegravencia a lrsquoauctoctonia de
lrsquoAgravetica i recorda que cal atorgar honor als avantpassats que per mitjagrave del seu valor van fer
possible el desenvolupament de la ciutat37
423 Leducacioacute arcaica
33
Fernaacutendez Uriel Pilar (1996) Inicios y evolucioacuten histoacuterica de Atenas en Historia antigua universal II El
mundo griego (hasta la segunda mitad del siglo IV aC) 279-284 Madrid Uned 34
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3141 35
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3146-7 36
Tal com narra Apolmiddotlodor Atena va visitar Hefest amb la intencioacute de demanar-li unes armes No obstant aixograve
Hefest sersquon va enamorar i va voler tenir relacions sexuals amb ella La deessa que era verge el va rebutjar
Aquest perograve va ejacular sobre la seva cama i ella va rentar-se amb un mocador que posteriorment va llanccedilar al
terra provocant que el semen drsquoHefest fecundeacutes la terra i doneacutes lloc al naixement drsquoErictoni Drsquoaquesta manera
es pot assimilar aquest naixement amb lrsquoorigen dels grecs vinculant-los directament amb la terra (πεωκ)
atenesa 37
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves II 36
- 16
-
Respecte a lrsquoeducacioacute arcaica vull fer un breu inciacutes al fet que la ciutat drsquoAtenes a diferegravencia
drsquoEsparta que ja amb Licurg havia imposat una instruccioacute militar no va estar dotada
originagraveriament drsquouna educacioacute puacuteblica sinoacute que a lrsquoarcaisme mitjagrave un cop ja srsquohavia
consolidat la πόθζξ atenesa el sistema drsquoeducacioacute era molt rudimentari i estava restringit a
lrsquoaristocragravecia la classe poliacutetica dominant Eacutes en aquest context que trobem les primeres
mostres de παζδεναζηία una educacioacute basada en la transmissioacute drsquouns valors poliacutetics i morals
drsquoun adult experimentat a un jove de noble famiacutelia
Aixiacute doncs tal com ens indica Henry-Ireneacutee Marrou38
aquesta educacioacute primitiva es veu de
nou reflectida en Homer que ens serveix com a testimoni El cant IX de la Iliacuteada ens
presenta una escena on Aquilmiddotleu es retroba amb el seu antic educador Fegravenix ja que aquest
darrer es presenta al seu campament per demanar-li que torni al combat que ha abandonat
envaiumlt per la ira Per endolcir la seva agravenima Fegravenix explica que en altres temps Peleu pare
drsquoAquilmiddotleu li va demanar drsquoinstruir el seu fill en lrsquooratograveria i en lrsquoart de la guerra
En aquest sentit crec que hem de tenir en consideracioacute aquesta educacioacute meacutes primitiva ja
que lrsquoeducacioacute eacutes la base de totes les civilitzacions i en aquest cas el sistema educatiu de la
Gregravecia arcaica va estar dominat per uns ideals aristocragravetics inspirats en els relats homegraverics
que inculcaven als joves lrsquoobtencioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia personal Altrament durant el baix
arcaisme el contingent de guerrers de les ciutats que fins aleshores srsquohavia vist format
exclusivament per nobles va haver drsquoampliar-se i drsquoacollir a un nou gruix de ciutadans en
vista de les disputes que es van desenvolupar amb altres ciutats-estat segurament pel control
de meacutes terres39
A tall de conclusioacute a mesura que lrsquoedat arcaica va anar evolucionant van sorgir nous
conflictes i sota la necessitat drsquoafrontar aquestes guerres es va haver de crear un exegravercit
primitiu format no tan sols aristogravecrates sinoacute tambeacute per ciutadans de classe mitjana Amb tot
plegat cal destacar que aquest nou contingent militar no havia rebut cap ensinistrament
professional a diferegravencia de la ciutat espartana i que no va ser fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoefebia que les instruccions militars es van generalitzar
43 Organitzacioacute militar
431 Sistemes de combat
38
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) Oriacutegenes de la educacioacuten claacutesica De Homero a Isoacutecrates En Historia de la
educacioacuten en la antiguumledad (6a ed p 19-31) Madrid Akal 39
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange hoplita
en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los Libros
- 17
-
Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les
diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una
formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria
posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40
i estaria composta de ciutadans pagesos que
cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder
costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)
terminologia que teacute una etimologia molt discutida41
Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica
observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de
les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha
plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute
entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat
i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42
Aquest debat perograve eacutes
extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca
micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses
4311 Revolucioacute hoplita43
Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer
La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de
mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal
(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu
veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de
seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos
els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els
hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de
40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41
Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby
JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1
p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu
ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura
de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42
Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les
formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra
banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P
Cardledge o P Greenhalgh 43
Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey
Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la
ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et
controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris
Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 18
-
lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute
personal han de mantenir lrsquoordre de combat
Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute
hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es
recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen
lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de
Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De
meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible
lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44
Tot i aixiacute aquestes petites mostres de
formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable
que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la
manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca
Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal
pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els
aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes
i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat
grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest
motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange
hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute
social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io
democragravecia
Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat
perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler
ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest
canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute
drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el
desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a
destacar lrsquoantilabeacute45
una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a
protegir el company de la falange
44
Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer
lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns
amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest
grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista
de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien
apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el
combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges
hoplites 45
Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 11
-
seu llenguatge formular heregravencia de la tradicioacute oral que sovint ha adoptat formes i
expressions linguumliacutestiques ja remotes a la seva contemporaneiumltat
En darrer lloc trobo interessant parar atencioacute a les assemblees de guerrers presentades a
lrsquoOdissea i a la Iliacuteada ategraves que aquestes assemblees poden resultar les manifestacions meacutes
primitives drsquoassociacionisme i de representacioacute democragravetica De fet Aristogravetil ja remarca a la
seva obra Poliacutetica que despreacutes de les monarquies micegraveniques les primeres comunitats
poliacutetiques a Gregravecia van ser guerreres i aristocragravetiques dirigides inicialment per nobles
(ἱππεῖξ)24
Aixiacute doncs veiem que en aquestes reunions de combatents acostumen a tenir la
paraula els guerrers meacutes destacats o els caps militars dels contingents possible representacioacute
de lrsquooligarquia aristocragravetica aixiacute com alguns dels guerrers meacutes ancians i savis els quals srsquoha
volgut relacionar amb la Βμοθή o Consell drsquoAncians drsquoegravepoca arcaica
413 El combat homegraveric
El combat homegraveric de manera paralmiddotlela als elements socials i poliacutetics drsquoaquests poemes
srsquoha drsquoanalitzar amb prudegravencia i amb criteri considerant que la realitat histograverica srsquoha vist
alterada per lrsquoafany dels aedes drsquoexaltar les gestes dels seus avantpassats i per la presencia
constant drsquoelements miacutetics caracteriacutestics del gegravenere egravepic Tot i aixiacute tal com he puntualitzat
anteriorment no hem de descartar aquestes composicions com a font drsquoinformacioacute perquegrave la
societat aristocragravetica micegravenica srsquohi veu agravempliament exemplificada
Aixiacute doncs una lectura acurada dels cants homegraverics ens fa comprendre que la lluita que srsquohi
descriu no era colmiddotlectiva sinoacute meacutes aviat individual En aquest sentit cal fer esment especiacutefic
en el fet que Homer no reconeix a les tribus guerreres que rivalitzen amb els troians com a un
uacutenic contingent ciacutevic o militar sinoacute que els hi atribueix diversos oriacutegens i diversos noms
(Ἀπαζμί Γακαμί i Ἀνβεῖμζ) no hi havia una unitat social a defensar colmiddotlectivament la guerra
era protagonitzada per diferents clans aristocragravetics que hi participaven drsquouna manera
oportunista i interessada per tal drsquoexcelmiddotlir en el combat i obtenir una glograveria immortal
(ηθέμξηῦδμξ) i un ric botiacute de guerra (βέναξ) Per aquest motiu trobem contiacutenuament
representats duels singulars entre dos herois o cants dedicats a les gestes i proeses que un sol
heroi ben impetuoacutes realitzava sense demora
Una bona mostra drsquoaquesta moral aristocragravetica eacutes el diagraveleg que tenen Glauc i Diomedes25
on
el Tiacutedida Diomedes quumlestiona la identitat del seu company i aquest despreacutes drsquoexplicar la
histograveria del seu llinatge conclou
ldquoἹππόινρνο δέ κ᾽ ἔηηθηε θαὶ ἐθ ηνῦ θεκη γελέζζαη
24
Aristogravetil Poliacutetica IV 1297b 25
Homer Iliacuteada VI vv 123-236
- 12
-
πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ
αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ
κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη
ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ
ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo
(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)
En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem
que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes
els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees
per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els
deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26
A parer meu
aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la
poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la
preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)
Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven
guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser
favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable
lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que
atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els
lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la
seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions
a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a
terme banquets i competicions atlegravetiques
Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector
havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre
lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera
accioacute heroica que immortalitzi el seu nom
ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ
νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ
Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε
πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη
26
Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no
poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario
de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a
cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un
altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta
com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina
- 13
-
κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ
ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo
(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)
42 Organitzacioacute social
421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme
Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic
sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute
com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions
primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els
darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa
apoliticisme i confusioacute27
No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment
demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials
En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute
entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure
lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics
trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes
micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de
classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i
social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que
aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien
unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que
altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible
a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el
concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28
Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca
van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans
inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els
esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29
i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30
i a lrsquoart
de teixir tal com observem a lrsquoOdissea
27
Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28
Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo
del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2
75-78 Barcelona Criacutetica 29
El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30
Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac
- 14
-
Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres
ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les
tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament
assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies
μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament
econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme
(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a
Tuciacutedides31
i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels
seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense
necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei
Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual
els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc
confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de
lrsquoAgravetica
ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη
νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ
θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo
(Plutarc Teseu XXIV 1)
Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses
comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia
van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes
construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser
molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles
que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i
van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ
que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents
422 Atenes poble autogravecton32
ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)
Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les
aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es
corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir
les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven
31
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32
Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al
pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes
- 15
-
ηεηνάπμθζξ En aquest sentit eacutes important recordar que durant la destruccioacute dels palaus
micegravenics ategraves que la situacioacute geogragravefica muntanyosa lrsquoaiumlllava i la protegia Atenes no va ser
destruiumlda Altrament lrsquoarqueologia ha demostrat que lrsquoAgravetica ja estava poblada al neoliacutetic i
per tant podriacuteem considerar-la una de les comunitats meacutes antigues de Gregravecia malgrat que els
habitants primitius no eren ldquogrecsrdquo sinoacute pelasgs33
En aquest context Atenes va comenccedilar a prosperar com a ciutat-estat i amb el temps com eacutes
costum al pensament grec es va intentar donar una ascendegravencia heroica al seu βέκμξ atribuint
un origen mitologravegic a la fundacioacute de la ciutat i als primers governs drsquoaquesta demostrant que
la seva estirp era autogravectona de la regioacute de lrsquoAgravetica Apolmiddotlodor descriu a la seva obra quins van
ser els primers reis de la ciutat drsquoAtenes Primerament fa referegravencia a Cegravecrops34
un hiacutebrid
drsquohumagrave i serp referint-se a aquest com a primer rei de lrsquoAgravetica En endavant menciona tambeacute
a Erictoni35
com a rei drsquoAtenes La histograveria drsquoaquest darrer Erictoni eacutes de vital importagravencia
ja que drsquouna banda essent fill drsquoAtena i drsquoHefest atorga a la ciutat un llinatge diviacute i de
lrsquoaltra la manera en quegrave va ser concebut atorga un caragravecter autogravecton a la raccedila drsquohomes que
van habitar lrsquoAgravetica36
Drsquoacord amb aquest principi podem pensar que les πόθεζξ es
constituiumlen veritablement quan els habitants havent creat un vincle poliacutetic comuacute srsquohi
consideraven integrats com a ciutadans (πμθίηδξ)
Aixiacute doncs aquesta voluntat per fer ascendir el seu llinatge a un grau diviacute i per considerar-se
ciutadans primitius drsquoaquesta terra va tenir una importagravencia considerable en el
desenvolupament del pensament guerrer grec Dit drsquouna altra manera els guerrers que
trobagravevem en aquestes noves ciutats a lrsquohora de lluitar havien de defendre la ciutat en primer
lloc perquegrave aquesta els hi proporcionava els mitjans per dur a terme una existegravencia agradable
i en segon lloc perquegrave devien mantenir vigent la glograveria que els seus avantpassats havien
comportat a la seva ciutat Com a testimoni drsquoaquesta dualitat drsquoobjectius trobem a
Tuciacutedides que en un discurs fuacutenebre atribuiumlt a Pegravericles fa referegravencia a lrsquoauctoctonia de
lrsquoAgravetica i recorda que cal atorgar honor als avantpassats que per mitjagrave del seu valor van fer
possible el desenvolupament de la ciutat37
423 Leducacioacute arcaica
33
Fernaacutendez Uriel Pilar (1996) Inicios y evolucioacuten histoacuterica de Atenas en Historia antigua universal II El
mundo griego (hasta la segunda mitad del siglo IV aC) 279-284 Madrid Uned 34
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3141 35
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3146-7 36
Tal com narra Apolmiddotlodor Atena va visitar Hefest amb la intencioacute de demanar-li unes armes No obstant aixograve
Hefest sersquon va enamorar i va voler tenir relacions sexuals amb ella La deessa que era verge el va rebutjar
Aquest perograve va ejacular sobre la seva cama i ella va rentar-se amb un mocador que posteriorment va llanccedilar al
terra provocant que el semen drsquoHefest fecundeacutes la terra i doneacutes lloc al naixement drsquoErictoni Drsquoaquesta manera
es pot assimilar aquest naixement amb lrsquoorigen dels grecs vinculant-los directament amb la terra (πεωκ)
atenesa 37
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves II 36
- 16
-
Respecte a lrsquoeducacioacute arcaica vull fer un breu inciacutes al fet que la ciutat drsquoAtenes a diferegravencia
drsquoEsparta que ja amb Licurg havia imposat una instruccioacute militar no va estar dotada
originagraveriament drsquouna educacioacute puacuteblica sinoacute que a lrsquoarcaisme mitjagrave un cop ja srsquohavia
consolidat la πόθζξ atenesa el sistema drsquoeducacioacute era molt rudimentari i estava restringit a
lrsquoaristocragravecia la classe poliacutetica dominant Eacutes en aquest context que trobem les primeres
mostres de παζδεναζηία una educacioacute basada en la transmissioacute drsquouns valors poliacutetics i morals
drsquoun adult experimentat a un jove de noble famiacutelia
Aixiacute doncs tal com ens indica Henry-Ireneacutee Marrou38
aquesta educacioacute primitiva es veu de
nou reflectida en Homer que ens serveix com a testimoni El cant IX de la Iliacuteada ens
presenta una escena on Aquilmiddotleu es retroba amb el seu antic educador Fegravenix ja que aquest
darrer es presenta al seu campament per demanar-li que torni al combat que ha abandonat
envaiumlt per la ira Per endolcir la seva agravenima Fegravenix explica que en altres temps Peleu pare
drsquoAquilmiddotleu li va demanar drsquoinstruir el seu fill en lrsquooratograveria i en lrsquoart de la guerra
En aquest sentit crec que hem de tenir en consideracioacute aquesta educacioacute meacutes primitiva ja
que lrsquoeducacioacute eacutes la base de totes les civilitzacions i en aquest cas el sistema educatiu de la
Gregravecia arcaica va estar dominat per uns ideals aristocragravetics inspirats en els relats homegraverics
que inculcaven als joves lrsquoobtencioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia personal Altrament durant el baix
arcaisme el contingent de guerrers de les ciutats que fins aleshores srsquohavia vist format
exclusivament per nobles va haver drsquoampliar-se i drsquoacollir a un nou gruix de ciutadans en
vista de les disputes que es van desenvolupar amb altres ciutats-estat segurament pel control
de meacutes terres39
A tall de conclusioacute a mesura que lrsquoedat arcaica va anar evolucionant van sorgir nous
conflictes i sota la necessitat drsquoafrontar aquestes guerres es va haver de crear un exegravercit
primitiu format no tan sols aristogravecrates sinoacute tambeacute per ciutadans de classe mitjana Amb tot
plegat cal destacar que aquest nou contingent militar no havia rebut cap ensinistrament
professional a diferegravencia de la ciutat espartana i que no va ser fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoefebia que les instruccions militars es van generalitzar
43 Organitzacioacute militar
431 Sistemes de combat
38
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) Oriacutegenes de la educacioacuten claacutesica De Homero a Isoacutecrates En Historia de la
educacioacuten en la antiguumledad (6a ed p 19-31) Madrid Akal 39
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange hoplita
en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los Libros
- 17
-
Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les
diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una
formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria
posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40
i estaria composta de ciutadans pagesos que
cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder
costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)
terminologia que teacute una etimologia molt discutida41
Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica
observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de
les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha
plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute
entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat
i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42
Aquest debat perograve eacutes
extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca
micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses
4311 Revolucioacute hoplita43
Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer
La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de
mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal
(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu
veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de
seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos
els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els
hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de
40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41
Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby
JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1
p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu
ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura
de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42
Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les
formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra
banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P
Cardledge o P Greenhalgh 43
Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey
Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la
ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et
controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris
Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 18
-
lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute
personal han de mantenir lrsquoordre de combat
Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute
hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es
recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen
lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de
Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De
meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible
lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44
Tot i aixiacute aquestes petites mostres de
formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable
que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la
manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca
Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal
pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els
aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes
i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat
grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest
motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange
hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute
social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io
democragravecia
Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat
perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler
ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest
canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute
drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el
desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a
destacar lrsquoantilabeacute45
una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a
protegir el company de la falange
44
Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer
lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns
amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest
grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista
de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien
apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el
combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges
hoplites 45
Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 12
-
πέκπε δέ κ᾽ ἐο Τξνίελ θαί κνη κάια πόιι᾽ ἐπέηειιελ
αἰὲν ἀριστεύειν θαὶ ὑπείξνρνλ ἔκκελαη ἄιισλ
κεδὲ γέλνο παηέξσλ αἰζρπλέκελ νἳ κέγ᾽ ἄξηζηνη
ἔλ η᾽ θύξῃ ἐγέλνλην θαὶ ἐλ Λπθίῃ εὐξείῃ
ηαύηεο ηνη γελεῆο ηε θαὶ αἵκαηνο εὔρνκαη εἶλαηrdquo
(Homer Iliacuteada VI vv 206-211)
En darrer lloc mrsquoagradaria comentar el paper que teacute la religioacute sobre lrsquoegravepica homegraverica Veiem
que a lrsquoIliacuteada i lrsquoOdissea les intervencions divines soacuten cabdals en la resolucioacute dels conflictes
els deacuteus oliacutempics de la mateixa manera que els homes mortals es reuneixen en assemblees
per compartir les seves inquietuds i trobar una solucioacute als problemes Aixiacute doncs soacuten els
deacuteus els que manipulen el destiacute dels homes tot i tenir certes limitacions26
A parer meu
aquest egravemfasi en ressaltar la importagravencia de la religioacute no srsquoha de limitar als requisits de la
poesia egravepica sinoacute que srsquoha drsquoatribuir des drsquoun punt de vista meacutes antropologravegic a la
preocupacioacute que tenien els grecs envers el seu destiacute (ιμῖνα)
Aixiacute eacutes que essent els grecs coneixedors de la seva condicioacute de mortals intentaven
guanyar-se el favor dels deacuteus per mitjagrave de sacrificis i lloances i els hi suplicaven de ser
favorables i de demorar el seu negre destiacute Altrament quan el destiacute era inexorable
lrsquoafrontaven de la manera meacutes gloriosa possible provant de realitzar nobles proeses que
atorguessin drsquoalguna manera la immortalitat a la seva agravenima En darrer lloc quan la mort els
lrsquohi arravatava lrsquouacuteltim alegrave calia que els difunts rebessin un culte digne i conforme amb la
seva trajectograveria al moacuten terrenal Un cas pragravectic soacuten els funerals realitzats en diverses ocasions
a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea convertits en celebracions de diversos dies de durada on es duien a
terme banquets i competicions atlegravetiques
Considero un passatge molt revelador entorn drsquoaquest aspecte el moment en que Hegravector
havent de fer front al combat contra Aquilmiddotleu se nrsquoadona que el seu destiacute eacutes perdre
lrsquoenfrontament i morir a les seves mans ategraves que el seu uacuteltim desig eacutes realitzar una darrera
accioacute heroica que immortalitzi el seu nom
ldquoλῦλ δὲ δὴ ἐγγύζη κνη ζάλαηνο θαθόο νὐδ᾽ ἔη᾽ ἄλεπζελ
νὐδ᾽ ἀιέε ἦ γάξ ῥα πάιαη ηό γε θίιηεξνλ ἦελ
Ζελί ηε θαὶ Δηὸο πἷη ἑθεβόιῳ νἵ κε πάξνο γε
πξόθξνλεο εἰξύαην λῦλ αὖηέ κε κνῖξα θηράλεη
26
Si beacute eacutes cert que els deacuteus poden modificar el transcurs dels esdeveniments a la vida dels homes mortals no
poden canviar el destiacute predisposat per a aquests Tal com explica Pierre Grimal (Grimal P (2014) Diccionario
de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes) les Moires soacuten la personificacioacute del destiacute que correspon a
cadascuacute i que entegraves el destiacute com a llei suprema els deacuteus no la poden transgredir-la de manera interessada Un
altre testimoni del caragravecter irrevocable del destiacute eacutes el poeta liacuteric Calmiddotliacute drsquoEfes que a la seva primera elegia canta
com un home no pot escapar al mortiacutefer destiacute encara i que tingui ascendegravencia divina
- 13
-
κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ
ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo
(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)
42 Organitzacioacute social
421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme
Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic
sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute
com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions
primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els
darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa
apoliticisme i confusioacute27
No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment
demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials
En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute
entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure
lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics
trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes
micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de
classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i
social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que
aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien
unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que
altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible
a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el
concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28
Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca
van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans
inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els
esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29
i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30
i a lrsquoart
de teixir tal com observem a lrsquoOdissea
27
Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28
Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo
del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2
75-78 Barcelona Criacutetica 29
El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30
Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac
- 14
-
Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres
ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les
tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament
assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies
μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament
econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme
(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a
Tuciacutedides31
i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels
seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense
necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei
Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual
els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc
confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de
lrsquoAgravetica
ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη
νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ
θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo
(Plutarc Teseu XXIV 1)
Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses
comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia
van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes
construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser
molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles
que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i
van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ
que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents
422 Atenes poble autogravecton32
ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)
Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les
aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es
corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir
les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven
31
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32
Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al
pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes
- 15
-
ηεηνάπμθζξ En aquest sentit eacutes important recordar que durant la destruccioacute dels palaus
micegravenics ategraves que la situacioacute geogragravefica muntanyosa lrsquoaiumlllava i la protegia Atenes no va ser
destruiumlda Altrament lrsquoarqueologia ha demostrat que lrsquoAgravetica ja estava poblada al neoliacutetic i
per tant podriacuteem considerar-la una de les comunitats meacutes antigues de Gregravecia malgrat que els
habitants primitius no eren ldquogrecsrdquo sinoacute pelasgs33
En aquest context Atenes va comenccedilar a prosperar com a ciutat-estat i amb el temps com eacutes
costum al pensament grec es va intentar donar una ascendegravencia heroica al seu βέκμξ atribuint
un origen mitologravegic a la fundacioacute de la ciutat i als primers governs drsquoaquesta demostrant que
la seva estirp era autogravectona de la regioacute de lrsquoAgravetica Apolmiddotlodor descriu a la seva obra quins van
ser els primers reis de la ciutat drsquoAtenes Primerament fa referegravencia a Cegravecrops34
un hiacutebrid
drsquohumagrave i serp referint-se a aquest com a primer rei de lrsquoAgravetica En endavant menciona tambeacute
a Erictoni35
com a rei drsquoAtenes La histograveria drsquoaquest darrer Erictoni eacutes de vital importagravencia
ja que drsquouna banda essent fill drsquoAtena i drsquoHefest atorga a la ciutat un llinatge diviacute i de
lrsquoaltra la manera en quegrave va ser concebut atorga un caragravecter autogravecton a la raccedila drsquohomes que
van habitar lrsquoAgravetica36
Drsquoacord amb aquest principi podem pensar que les πόθεζξ es
constituiumlen veritablement quan els habitants havent creat un vincle poliacutetic comuacute srsquohi
consideraven integrats com a ciutadans (πμθίηδξ)
Aixiacute doncs aquesta voluntat per fer ascendir el seu llinatge a un grau diviacute i per considerar-se
ciutadans primitius drsquoaquesta terra va tenir una importagravencia considerable en el
desenvolupament del pensament guerrer grec Dit drsquouna altra manera els guerrers que
trobagravevem en aquestes noves ciutats a lrsquohora de lluitar havien de defendre la ciutat en primer
lloc perquegrave aquesta els hi proporcionava els mitjans per dur a terme una existegravencia agradable
i en segon lloc perquegrave devien mantenir vigent la glograveria que els seus avantpassats havien
comportat a la seva ciutat Com a testimoni drsquoaquesta dualitat drsquoobjectius trobem a
Tuciacutedides que en un discurs fuacutenebre atribuiumlt a Pegravericles fa referegravencia a lrsquoauctoctonia de
lrsquoAgravetica i recorda que cal atorgar honor als avantpassats que per mitjagrave del seu valor van fer
possible el desenvolupament de la ciutat37
423 Leducacioacute arcaica
33
Fernaacutendez Uriel Pilar (1996) Inicios y evolucioacuten histoacuterica de Atenas en Historia antigua universal II El
mundo griego (hasta la segunda mitad del siglo IV aC) 279-284 Madrid Uned 34
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3141 35
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3146-7 36
Tal com narra Apolmiddotlodor Atena va visitar Hefest amb la intencioacute de demanar-li unes armes No obstant aixograve
Hefest sersquon va enamorar i va voler tenir relacions sexuals amb ella La deessa que era verge el va rebutjar
Aquest perograve va ejacular sobre la seva cama i ella va rentar-se amb un mocador que posteriorment va llanccedilar al
terra provocant que el semen drsquoHefest fecundeacutes la terra i doneacutes lloc al naixement drsquoErictoni Drsquoaquesta manera
es pot assimilar aquest naixement amb lrsquoorigen dels grecs vinculant-los directament amb la terra (πεωκ)
atenesa 37
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves II 36
- 16
-
Respecte a lrsquoeducacioacute arcaica vull fer un breu inciacutes al fet que la ciutat drsquoAtenes a diferegravencia
drsquoEsparta que ja amb Licurg havia imposat una instruccioacute militar no va estar dotada
originagraveriament drsquouna educacioacute puacuteblica sinoacute que a lrsquoarcaisme mitjagrave un cop ja srsquohavia
consolidat la πόθζξ atenesa el sistema drsquoeducacioacute era molt rudimentari i estava restringit a
lrsquoaristocragravecia la classe poliacutetica dominant Eacutes en aquest context que trobem les primeres
mostres de παζδεναζηία una educacioacute basada en la transmissioacute drsquouns valors poliacutetics i morals
drsquoun adult experimentat a un jove de noble famiacutelia
Aixiacute doncs tal com ens indica Henry-Ireneacutee Marrou38
aquesta educacioacute primitiva es veu de
nou reflectida en Homer que ens serveix com a testimoni El cant IX de la Iliacuteada ens
presenta una escena on Aquilmiddotleu es retroba amb el seu antic educador Fegravenix ja que aquest
darrer es presenta al seu campament per demanar-li que torni al combat que ha abandonat
envaiumlt per la ira Per endolcir la seva agravenima Fegravenix explica que en altres temps Peleu pare
drsquoAquilmiddotleu li va demanar drsquoinstruir el seu fill en lrsquooratograveria i en lrsquoart de la guerra
En aquest sentit crec que hem de tenir en consideracioacute aquesta educacioacute meacutes primitiva ja
que lrsquoeducacioacute eacutes la base de totes les civilitzacions i en aquest cas el sistema educatiu de la
Gregravecia arcaica va estar dominat per uns ideals aristocragravetics inspirats en els relats homegraverics
que inculcaven als joves lrsquoobtencioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia personal Altrament durant el baix
arcaisme el contingent de guerrers de les ciutats que fins aleshores srsquohavia vist format
exclusivament per nobles va haver drsquoampliar-se i drsquoacollir a un nou gruix de ciutadans en
vista de les disputes que es van desenvolupar amb altres ciutats-estat segurament pel control
de meacutes terres39
A tall de conclusioacute a mesura que lrsquoedat arcaica va anar evolucionant van sorgir nous
conflictes i sota la necessitat drsquoafrontar aquestes guerres es va haver de crear un exegravercit
primitiu format no tan sols aristogravecrates sinoacute tambeacute per ciutadans de classe mitjana Amb tot
plegat cal destacar que aquest nou contingent militar no havia rebut cap ensinistrament
professional a diferegravencia de la ciutat espartana i que no va ser fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoefebia que les instruccions militars es van generalitzar
43 Organitzacioacute militar
431 Sistemes de combat
38
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) Oriacutegenes de la educacioacuten claacutesica De Homero a Isoacutecrates En Historia de la
educacioacuten en la antiguumledad (6a ed p 19-31) Madrid Akal 39
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange hoplita
en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los Libros
- 17
-
Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les
diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una
formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria
posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40
i estaria composta de ciutadans pagesos que
cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder
costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)
terminologia que teacute una etimologia molt discutida41
Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica
observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de
les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha
plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute
entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat
i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42
Aquest debat perograve eacutes
extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca
micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses
4311 Revolucioacute hoplita43
Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer
La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de
mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal
(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu
veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de
seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos
els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els
hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de
40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41
Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby
JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1
p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu
ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura
de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42
Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les
formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra
banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P
Cardledge o P Greenhalgh 43
Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey
Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la
ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et
controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris
Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 18
-
lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute
personal han de mantenir lrsquoordre de combat
Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute
hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es
recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen
lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de
Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De
meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible
lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44
Tot i aixiacute aquestes petites mostres de
formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable
que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la
manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca
Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal
pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els
aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes
i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat
grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest
motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange
hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute
social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io
democragravecia
Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat
perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler
ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest
canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute
drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el
desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a
destacar lrsquoantilabeacute45
una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a
protegir el company de la falange
44
Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer
lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns
amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest
grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista
de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien
apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el
combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges
hoplites 45
Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 13
-
κὴ κὰλ ἀζπνπδί γε θαὶ ἀθιεηο ἀπνινίκελ
ἀιιὰ κέγα ῥέμαο ηη θαὶ ἐζζνκέλνηζη ππζέζζαηrdquo
(Homer Iliacuteada XXII vv 300-305)
42 Organitzacioacute social
421 Sorgiment de les ciutat-estat i proceacutes de sinecisme
Despreacutes de la caiguda de la civilitzacioacute micegravenica i la destruccioacute dels grans palaus el jeragraverquic
sistema de govern micegravenic basat en la centralitzacioacute de poders sobre la figura del waacutenax aixiacute
com la xarxa comercial expansionista es va ensorrar i la majoria drsquoaquestes poblacions
primitives va ser protagonista drsquoonades migratograveries cap a lrsquoAgravesia Menor Aixiacute eacutes que els
darrers anys de lrsquoEdat del Bronze van estar caracteritzats a Gregravecia per migracions pobresa
apoliticisme i confusioacute27
No obstant aixograve a finals de segle IX aC hi va haver un ressorgiment
demogragravefic i cultural que va propiciar lrsquoaparicioacute drsquouns nous valors socials
En aquesta liacutenia considerant que la literatura homegraverica representa un periacuteode de transicioacute
entre lrsquoegravepoca fosca i lrsquoegravepoca arcaica lrsquohem de considerar a lrsquohora drsquointentar descriure
lrsquoorigen drsquoaquesta nova societat grega Aixiacute doncs si fem una anagravelisi dels poemes homegraverics
trobem evidenciat el substantiu ἄκαλ com a vestigi del wa-na-ka descrit a les tauletes
micegraveniques aquest tiacutetol el podem traduir per cabdill entenent que era un noble senyor de
classe alta que gragravecies als seus avantpassats havia adquirit una certa posicioacute jeragraverquica i
social Contragraveriament no eacutes correcte traduir-lo per ldquomonarcardquo o per ldquocap supremrdquo ja que
aquesta traduccioacute eacutes meacutes apropiada pel tiacutetol micegravenic si entenem que sobre aquest hi requeien
unes responsabilitats meacutes elevades De meacutes a meacutes podem reforccedilar lrsquoafirmacioacute observant que
altres termes grecs com ααζζθεύξ es presenten com a equivalents de ἄκαλ idea inconcebible
a la societat micegravenica ja que aquesta tenia paralmiddotlelament un equivalent per a ααζζθεύξ el
concepte pasireu i es considerava drsquouna categoria inferior al waacutenax28
Amb tot plegat observem que les noves associacions poliacutetiques que sorgiren a lrsquoEdat Fosca
van ser de caragravecter aristocragravetic els ciutadans rics i poderosos srsquoimposaven sobre els ciutadans
inferiors el conjunt del poble δῆιμξ (o el θαόξ homegraveric) En un rang inferior trobariacuteem els
esclaus de tots dos gegraveneres normalment encarregats de les tasques domegravestiques o del camp29
i les dones que desenvoluparien de manera genegraverica tasques dedicades a la crianccedila30
i a lrsquoart
de teixir tal com observem a lrsquoOdissea
27
Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves I 2 28
Pomeroy S Burstein S Donlan W i Tolbert J (2010) La ldquoEdad oscurardquo de Grecia y el ldquoRenacimientordquo
del SVIII (ca 1150-700 aC) El basileuacutes La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Capiacutetol 2
75-78 Barcelona Criacutetica 29
El relat drsquoEumeu srsquoexposa al Cant XV de lrsquoOdissea (vv 415-484) 30
Nrsquoeacutes un bon exemple Euriclea nodrissa drsquoOdisseu i de Telegravemac
- 14
-
Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres
ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les
tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament
assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies
μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament
econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme
(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a
Tuciacutedides31
i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels
seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense
necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei
Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual
els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc
confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de
lrsquoAgravetica
ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη
νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ
θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo
(Plutarc Teseu XXIV 1)
Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses
comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia
van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes
construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser
molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles
que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i
van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ
que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents
422 Atenes poble autogravecton32
ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)
Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les
aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es
corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir
les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven
31
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32
Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al
pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes
- 15
-
ηεηνάπμθζξ En aquest sentit eacutes important recordar que durant la destruccioacute dels palaus
micegravenics ategraves que la situacioacute geogragravefica muntanyosa lrsquoaiumlllava i la protegia Atenes no va ser
destruiumlda Altrament lrsquoarqueologia ha demostrat que lrsquoAgravetica ja estava poblada al neoliacutetic i
per tant podriacuteem considerar-la una de les comunitats meacutes antigues de Gregravecia malgrat que els
habitants primitius no eren ldquogrecsrdquo sinoacute pelasgs33
En aquest context Atenes va comenccedilar a prosperar com a ciutat-estat i amb el temps com eacutes
costum al pensament grec es va intentar donar una ascendegravencia heroica al seu βέκμξ atribuint
un origen mitologravegic a la fundacioacute de la ciutat i als primers governs drsquoaquesta demostrant que
la seva estirp era autogravectona de la regioacute de lrsquoAgravetica Apolmiddotlodor descriu a la seva obra quins van
ser els primers reis de la ciutat drsquoAtenes Primerament fa referegravencia a Cegravecrops34
un hiacutebrid
drsquohumagrave i serp referint-se a aquest com a primer rei de lrsquoAgravetica En endavant menciona tambeacute
a Erictoni35
com a rei drsquoAtenes La histograveria drsquoaquest darrer Erictoni eacutes de vital importagravencia
ja que drsquouna banda essent fill drsquoAtena i drsquoHefest atorga a la ciutat un llinatge diviacute i de
lrsquoaltra la manera en quegrave va ser concebut atorga un caragravecter autogravecton a la raccedila drsquohomes que
van habitar lrsquoAgravetica36
Drsquoacord amb aquest principi podem pensar que les πόθεζξ es
constituiumlen veritablement quan els habitants havent creat un vincle poliacutetic comuacute srsquohi
consideraven integrats com a ciutadans (πμθίηδξ)
Aixiacute doncs aquesta voluntat per fer ascendir el seu llinatge a un grau diviacute i per considerar-se
ciutadans primitius drsquoaquesta terra va tenir una importagravencia considerable en el
desenvolupament del pensament guerrer grec Dit drsquouna altra manera els guerrers que
trobagravevem en aquestes noves ciutats a lrsquohora de lluitar havien de defendre la ciutat en primer
lloc perquegrave aquesta els hi proporcionava els mitjans per dur a terme una existegravencia agradable
i en segon lloc perquegrave devien mantenir vigent la glograveria que els seus avantpassats havien
comportat a la seva ciutat Com a testimoni drsquoaquesta dualitat drsquoobjectius trobem a
Tuciacutedides que en un discurs fuacutenebre atribuiumlt a Pegravericles fa referegravencia a lrsquoauctoctonia de
lrsquoAgravetica i recorda que cal atorgar honor als avantpassats que per mitjagrave del seu valor van fer
possible el desenvolupament de la ciutat37
423 Leducacioacute arcaica
33
Fernaacutendez Uriel Pilar (1996) Inicios y evolucioacuten histoacuterica de Atenas en Historia antigua universal II El
mundo griego (hasta la segunda mitad del siglo IV aC) 279-284 Madrid Uned 34
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3141 35
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3146-7 36
Tal com narra Apolmiddotlodor Atena va visitar Hefest amb la intencioacute de demanar-li unes armes No obstant aixograve
Hefest sersquon va enamorar i va voler tenir relacions sexuals amb ella La deessa que era verge el va rebutjar
Aquest perograve va ejacular sobre la seva cama i ella va rentar-se amb un mocador que posteriorment va llanccedilar al
terra provocant que el semen drsquoHefest fecundeacutes la terra i doneacutes lloc al naixement drsquoErictoni Drsquoaquesta manera
es pot assimilar aquest naixement amb lrsquoorigen dels grecs vinculant-los directament amb la terra (πεωκ)
atenesa 37
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves II 36
- 16
-
Respecte a lrsquoeducacioacute arcaica vull fer un breu inciacutes al fet que la ciutat drsquoAtenes a diferegravencia
drsquoEsparta que ja amb Licurg havia imposat una instruccioacute militar no va estar dotada
originagraveriament drsquouna educacioacute puacuteblica sinoacute que a lrsquoarcaisme mitjagrave un cop ja srsquohavia
consolidat la πόθζξ atenesa el sistema drsquoeducacioacute era molt rudimentari i estava restringit a
lrsquoaristocragravecia la classe poliacutetica dominant Eacutes en aquest context que trobem les primeres
mostres de παζδεναζηία una educacioacute basada en la transmissioacute drsquouns valors poliacutetics i morals
drsquoun adult experimentat a un jove de noble famiacutelia
Aixiacute doncs tal com ens indica Henry-Ireneacutee Marrou38
aquesta educacioacute primitiva es veu de
nou reflectida en Homer que ens serveix com a testimoni El cant IX de la Iliacuteada ens
presenta una escena on Aquilmiddotleu es retroba amb el seu antic educador Fegravenix ja que aquest
darrer es presenta al seu campament per demanar-li que torni al combat que ha abandonat
envaiumlt per la ira Per endolcir la seva agravenima Fegravenix explica que en altres temps Peleu pare
drsquoAquilmiddotleu li va demanar drsquoinstruir el seu fill en lrsquooratograveria i en lrsquoart de la guerra
En aquest sentit crec que hem de tenir en consideracioacute aquesta educacioacute meacutes primitiva ja
que lrsquoeducacioacute eacutes la base de totes les civilitzacions i en aquest cas el sistema educatiu de la
Gregravecia arcaica va estar dominat per uns ideals aristocragravetics inspirats en els relats homegraverics
que inculcaven als joves lrsquoobtencioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia personal Altrament durant el baix
arcaisme el contingent de guerrers de les ciutats que fins aleshores srsquohavia vist format
exclusivament per nobles va haver drsquoampliar-se i drsquoacollir a un nou gruix de ciutadans en
vista de les disputes que es van desenvolupar amb altres ciutats-estat segurament pel control
de meacutes terres39
A tall de conclusioacute a mesura que lrsquoedat arcaica va anar evolucionant van sorgir nous
conflictes i sota la necessitat drsquoafrontar aquestes guerres es va haver de crear un exegravercit
primitiu format no tan sols aristogravecrates sinoacute tambeacute per ciutadans de classe mitjana Amb tot
plegat cal destacar que aquest nou contingent militar no havia rebut cap ensinistrament
professional a diferegravencia de la ciutat espartana i que no va ser fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoefebia que les instruccions militars es van generalitzar
43 Organitzacioacute militar
431 Sistemes de combat
38
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) Oriacutegenes de la educacioacuten claacutesica De Homero a Isoacutecrates En Historia de la
educacioacuten en la antiguumledad (6a ed p 19-31) Madrid Akal 39
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange hoplita
en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los Libros
- 17
-
Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les
diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una
formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria
posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40
i estaria composta de ciutadans pagesos que
cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder
costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)
terminologia que teacute una etimologia molt discutida41
Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica
observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de
les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha
plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute
entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat
i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42
Aquest debat perograve eacutes
extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca
micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses
4311 Revolucioacute hoplita43
Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer
La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de
mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal
(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu
veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de
seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos
els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els
hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de
40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41
Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby
JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1
p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu
ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura
de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42
Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les
formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra
banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P
Cardledge o P Greenhalgh 43
Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey
Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la
ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et
controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris
Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 18
-
lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute
personal han de mantenir lrsquoordre de combat
Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute
hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es
recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen
lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de
Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De
meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible
lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44
Tot i aixiacute aquestes petites mostres de
formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable
que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la
manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca
Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal
pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els
aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes
i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat
grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest
motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange
hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute
social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io
democragravecia
Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat
perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler
ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest
canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute
drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el
desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a
destacar lrsquoantilabeacute45
una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a
protegir el company de la falange
44
Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer
lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns
amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest
grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista
de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien
apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el
combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges
hoplites 45
Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 14
-
Lrsquoactivitat agriacutecola era la base de la seva economia els nobles repartien un seguit de terres
ηειεκά entre el poble a canvi que els homes contribuiumlssin a la guerra i a la poliacutetica Les
tasques agriacutecoles les realitzaven sovint els esclaus o els εῆηεξ jornalers miacutenimament
assalariats Al llarg dels anys aquestes aldees primitives formades per diverses famiacutelies
μἶημζ es van veure en la necessitat drsquoagrupar-se per tal drsquoafavorir el seu desenvolupament
econogravemic i per obtenir una defensa meacutes ferma fenomen que es coneix com sinecisme
(ζοκμζηζζιoacuteξ) Com a mostra drsquoaquest proceacutes considero essencials les referegravencies a
Tuciacutedides31
i a Plutarc Tuciacutedides assegura que la regioacute de lrsquoAgravetica va estar dotada des dels
seus oriacutegens de ciutats capaces de governar-se per si soles amb institucions progravepies i sense
necessitat drsquoacudir als monarques per prendre les decisions fins a lrsquoarribada del miacutetic rei
Teseu a qui associa el proceacutes de sinecisme de la ciutat drsquoAtenes en commemoracioacute del qual
els atenesos celebraren posteriorment les Festes Sinegravecies De la mateixa manera Plutarc
confirma la proposta de lrsquohistoriador grec a lrsquohora de considerar a Teseu com a unificador de
lrsquoAgravetica
ldquoκεηὰ δὲ ηὴλ Αἰγέσο ηειεπηὴλ κέγα θαὶ ζαπκαζηὸλ ἔξγνλ εἰολνῦλ βαιόκελνο ζπλῴθηζε ηνὺο ηὴλ Ἀηηηθὴλ θαη
νηθνῦληαο εἰοἓλ ἄζηπ θαὶ κηᾶο πόιεσο ἕλα δῆκνλ ἀπέθελε ηέσο ζπνξάδαοὄληαο θαὶ δπζαλαθιήηνπο πξὸο ηὸ
θνηλὸλ πάλησλ ζπκθέξνλἔζηη δ᾽ ὅηε θαὶ δηαθεξνκέλνπο ἀιιήινηο θαὶ πνιεκνῦληαοrdquo
(Plutarc Teseu XXIV 1)
Drsquoaquesta manera aproximadament a partir dels segles IX i VII aC van sorgir diverses
comunitats sociopoliacutetiques que assentades sobre diverses regions geogragravefiques de Gregravecia
van envoltar els seus nuclis urbans i poliacutetics de muralles i van edificar unes lleis i unes
construccions sagrades i institucionals comunes per als seus ciutadans Aquesta unioacute va ser
molt significativa pel desenvolupament social de la civilitzacioacute grega perquegrave aquests pobles
que fins aleshores havien actuat de manera separada van construir un pensament colmiddotlectiu i
van intentar establir uns siacutembols drsquoidentitat comuna drsquoacord amb llurs respectives πόθεζξ
que a poc a poc acabarien suplantant als valors individualistes drsquoegravepoques precedents
422 Atenes poble autogravecton32
ldquoηὴλ γνῦλ Ἀηηηθὴλ ἐθ ηνῦ ἐπὶ πιεῖζηνλ δηὰ ηὸ ιεπηόγεσλ ἀζηαζίαζηνλ νὖζαλ ἄλζξσπνη ᾤθνπλ νἱ αὐηνὶ αἰείrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 25)
Durant el proceacutes de sinecisme les petites comunitats rurals es van eixamplar adherint-se a les
aldees limiacutetrofes donant lloc a les πόθεζξ o ciutats-estat Algunes drsquoaquestes noves ciutats es
corresponien geogragraveficament amb antigues ciutadelles com eacutes el cas drsquoAtenes que va reunir
les diverses tribus que hi havia establertes en periacuteode micegravenic a lrsquoAgravetica i que es denominaven
31
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves II XV 32
Per a poder comprendre i analitzar amb claredat el caragravecter autogravecton drsquoAtenes i seva importagravencia al
pensament mrsquoha ajudat molt la lectura dels treballs de Nicole Loraux i de Miriam Valdeacutes
- 15
-
ηεηνάπμθζξ En aquest sentit eacutes important recordar que durant la destruccioacute dels palaus
micegravenics ategraves que la situacioacute geogragravefica muntanyosa lrsquoaiumlllava i la protegia Atenes no va ser
destruiumlda Altrament lrsquoarqueologia ha demostrat que lrsquoAgravetica ja estava poblada al neoliacutetic i
per tant podriacuteem considerar-la una de les comunitats meacutes antigues de Gregravecia malgrat que els
habitants primitius no eren ldquogrecsrdquo sinoacute pelasgs33
En aquest context Atenes va comenccedilar a prosperar com a ciutat-estat i amb el temps com eacutes
costum al pensament grec es va intentar donar una ascendegravencia heroica al seu βέκμξ atribuint
un origen mitologravegic a la fundacioacute de la ciutat i als primers governs drsquoaquesta demostrant que
la seva estirp era autogravectona de la regioacute de lrsquoAgravetica Apolmiddotlodor descriu a la seva obra quins van
ser els primers reis de la ciutat drsquoAtenes Primerament fa referegravencia a Cegravecrops34
un hiacutebrid
drsquohumagrave i serp referint-se a aquest com a primer rei de lrsquoAgravetica En endavant menciona tambeacute
a Erictoni35
com a rei drsquoAtenes La histograveria drsquoaquest darrer Erictoni eacutes de vital importagravencia
ja que drsquouna banda essent fill drsquoAtena i drsquoHefest atorga a la ciutat un llinatge diviacute i de
lrsquoaltra la manera en quegrave va ser concebut atorga un caragravecter autogravecton a la raccedila drsquohomes que
van habitar lrsquoAgravetica36
Drsquoacord amb aquest principi podem pensar que les πόθεζξ es
constituiumlen veritablement quan els habitants havent creat un vincle poliacutetic comuacute srsquohi
consideraven integrats com a ciutadans (πμθίηδξ)
Aixiacute doncs aquesta voluntat per fer ascendir el seu llinatge a un grau diviacute i per considerar-se
ciutadans primitius drsquoaquesta terra va tenir una importagravencia considerable en el
desenvolupament del pensament guerrer grec Dit drsquouna altra manera els guerrers que
trobagravevem en aquestes noves ciutats a lrsquohora de lluitar havien de defendre la ciutat en primer
lloc perquegrave aquesta els hi proporcionava els mitjans per dur a terme una existegravencia agradable
i en segon lloc perquegrave devien mantenir vigent la glograveria que els seus avantpassats havien
comportat a la seva ciutat Com a testimoni drsquoaquesta dualitat drsquoobjectius trobem a
Tuciacutedides que en un discurs fuacutenebre atribuiumlt a Pegravericles fa referegravencia a lrsquoauctoctonia de
lrsquoAgravetica i recorda que cal atorgar honor als avantpassats que per mitjagrave del seu valor van fer
possible el desenvolupament de la ciutat37
423 Leducacioacute arcaica
33
Fernaacutendez Uriel Pilar (1996) Inicios y evolucioacuten histoacuterica de Atenas en Historia antigua universal II El
mundo griego (hasta la segunda mitad del siglo IV aC) 279-284 Madrid Uned 34
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3141 35
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3146-7 36
Tal com narra Apolmiddotlodor Atena va visitar Hefest amb la intencioacute de demanar-li unes armes No obstant aixograve
Hefest sersquon va enamorar i va voler tenir relacions sexuals amb ella La deessa que era verge el va rebutjar
Aquest perograve va ejacular sobre la seva cama i ella va rentar-se amb un mocador que posteriorment va llanccedilar al
terra provocant que el semen drsquoHefest fecundeacutes la terra i doneacutes lloc al naixement drsquoErictoni Drsquoaquesta manera
es pot assimilar aquest naixement amb lrsquoorigen dels grecs vinculant-los directament amb la terra (πεωκ)
atenesa 37
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves II 36
- 16
-
Respecte a lrsquoeducacioacute arcaica vull fer un breu inciacutes al fet que la ciutat drsquoAtenes a diferegravencia
drsquoEsparta que ja amb Licurg havia imposat una instruccioacute militar no va estar dotada
originagraveriament drsquouna educacioacute puacuteblica sinoacute que a lrsquoarcaisme mitjagrave un cop ja srsquohavia
consolidat la πόθζξ atenesa el sistema drsquoeducacioacute era molt rudimentari i estava restringit a
lrsquoaristocragravecia la classe poliacutetica dominant Eacutes en aquest context que trobem les primeres
mostres de παζδεναζηία una educacioacute basada en la transmissioacute drsquouns valors poliacutetics i morals
drsquoun adult experimentat a un jove de noble famiacutelia
Aixiacute doncs tal com ens indica Henry-Ireneacutee Marrou38
aquesta educacioacute primitiva es veu de
nou reflectida en Homer que ens serveix com a testimoni El cant IX de la Iliacuteada ens
presenta una escena on Aquilmiddotleu es retroba amb el seu antic educador Fegravenix ja que aquest
darrer es presenta al seu campament per demanar-li que torni al combat que ha abandonat
envaiumlt per la ira Per endolcir la seva agravenima Fegravenix explica que en altres temps Peleu pare
drsquoAquilmiddotleu li va demanar drsquoinstruir el seu fill en lrsquooratograveria i en lrsquoart de la guerra
En aquest sentit crec que hem de tenir en consideracioacute aquesta educacioacute meacutes primitiva ja
que lrsquoeducacioacute eacutes la base de totes les civilitzacions i en aquest cas el sistema educatiu de la
Gregravecia arcaica va estar dominat per uns ideals aristocragravetics inspirats en els relats homegraverics
que inculcaven als joves lrsquoobtencioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia personal Altrament durant el baix
arcaisme el contingent de guerrers de les ciutats que fins aleshores srsquohavia vist format
exclusivament per nobles va haver drsquoampliar-se i drsquoacollir a un nou gruix de ciutadans en
vista de les disputes que es van desenvolupar amb altres ciutats-estat segurament pel control
de meacutes terres39
A tall de conclusioacute a mesura que lrsquoedat arcaica va anar evolucionant van sorgir nous
conflictes i sota la necessitat drsquoafrontar aquestes guerres es va haver de crear un exegravercit
primitiu format no tan sols aristogravecrates sinoacute tambeacute per ciutadans de classe mitjana Amb tot
plegat cal destacar que aquest nou contingent militar no havia rebut cap ensinistrament
professional a diferegravencia de la ciutat espartana i que no va ser fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoefebia que les instruccions militars es van generalitzar
43 Organitzacioacute militar
431 Sistemes de combat
38
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) Oriacutegenes de la educacioacuten claacutesica De Homero a Isoacutecrates En Historia de la
educacioacuten en la antiguumledad (6a ed p 19-31) Madrid Akal 39
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange hoplita
en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los Libros
- 17
-
Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les
diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una
formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria
posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40
i estaria composta de ciutadans pagesos que
cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder
costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)
terminologia que teacute una etimologia molt discutida41
Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica
observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de
les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha
plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute
entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat
i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42
Aquest debat perograve eacutes
extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca
micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses
4311 Revolucioacute hoplita43
Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer
La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de
mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal
(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu
veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de
seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos
els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els
hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de
40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41
Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby
JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1
p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu
ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura
de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42
Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les
formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra
banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P
Cardledge o P Greenhalgh 43
Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey
Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la
ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et
controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris
Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 18
-
lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute
personal han de mantenir lrsquoordre de combat
Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute
hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es
recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen
lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de
Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De
meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible
lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44
Tot i aixiacute aquestes petites mostres de
formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable
que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la
manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca
Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal
pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els
aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes
i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat
grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest
motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange
hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute
social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io
democragravecia
Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat
perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler
ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest
canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute
drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el
desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a
destacar lrsquoantilabeacute45
una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a
protegir el company de la falange
44
Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer
lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns
amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest
grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista
de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien
apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el
combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges
hoplites 45
Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 15
-
ηεηνάπμθζξ En aquest sentit eacutes important recordar que durant la destruccioacute dels palaus
micegravenics ategraves que la situacioacute geogragravefica muntanyosa lrsquoaiumlllava i la protegia Atenes no va ser
destruiumlda Altrament lrsquoarqueologia ha demostrat que lrsquoAgravetica ja estava poblada al neoliacutetic i
per tant podriacuteem considerar-la una de les comunitats meacutes antigues de Gregravecia malgrat que els
habitants primitius no eren ldquogrecsrdquo sinoacute pelasgs33
En aquest context Atenes va comenccedilar a prosperar com a ciutat-estat i amb el temps com eacutes
costum al pensament grec es va intentar donar una ascendegravencia heroica al seu βέκμξ atribuint
un origen mitologravegic a la fundacioacute de la ciutat i als primers governs drsquoaquesta demostrant que
la seva estirp era autogravectona de la regioacute de lrsquoAgravetica Apolmiddotlodor descriu a la seva obra quins van
ser els primers reis de la ciutat drsquoAtenes Primerament fa referegravencia a Cegravecrops34
un hiacutebrid
drsquohumagrave i serp referint-se a aquest com a primer rei de lrsquoAgravetica En endavant menciona tambeacute
a Erictoni35
com a rei drsquoAtenes La histograveria drsquoaquest darrer Erictoni eacutes de vital importagravencia
ja que drsquouna banda essent fill drsquoAtena i drsquoHefest atorga a la ciutat un llinatge diviacute i de
lrsquoaltra la manera en quegrave va ser concebut atorga un caragravecter autogravecton a la raccedila drsquohomes que
van habitar lrsquoAgravetica36
Drsquoacord amb aquest principi podem pensar que les πόθεζξ es
constituiumlen veritablement quan els habitants havent creat un vincle poliacutetic comuacute srsquohi
consideraven integrats com a ciutadans (πμθίηδξ)
Aixiacute doncs aquesta voluntat per fer ascendir el seu llinatge a un grau diviacute i per considerar-se
ciutadans primitius drsquoaquesta terra va tenir una importagravencia considerable en el
desenvolupament del pensament guerrer grec Dit drsquouna altra manera els guerrers que
trobagravevem en aquestes noves ciutats a lrsquohora de lluitar havien de defendre la ciutat en primer
lloc perquegrave aquesta els hi proporcionava els mitjans per dur a terme una existegravencia agradable
i en segon lloc perquegrave devien mantenir vigent la glograveria que els seus avantpassats havien
comportat a la seva ciutat Com a testimoni drsquoaquesta dualitat drsquoobjectius trobem a
Tuciacutedides que en un discurs fuacutenebre atribuiumlt a Pegravericles fa referegravencia a lrsquoauctoctonia de
lrsquoAgravetica i recorda que cal atorgar honor als avantpassats que per mitjagrave del seu valor van fer
possible el desenvolupament de la ciutat37
423 Leducacioacute arcaica
33
Fernaacutendez Uriel Pilar (1996) Inicios y evolucioacuten histoacuterica de Atenas en Historia antigua universal II El
mundo griego (hasta la segunda mitad del siglo IV aC) 279-284 Madrid Uned 34
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3141 35
Apolmiddotlodor Biblioteca histoacuterica 3146-7 36
Tal com narra Apolmiddotlodor Atena va visitar Hefest amb la intencioacute de demanar-li unes armes No obstant aixograve
Hefest sersquon va enamorar i va voler tenir relacions sexuals amb ella La deessa que era verge el va rebutjar
Aquest perograve va ejacular sobre la seva cama i ella va rentar-se amb un mocador que posteriorment va llanccedilar al
terra provocant que el semen drsquoHefest fecundeacutes la terra i doneacutes lloc al naixement drsquoErictoni Drsquoaquesta manera
es pot assimilar aquest naixement amb lrsquoorigen dels grecs vinculant-los directament amb la terra (πεωκ)
atenesa 37
Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves II 36
- 16
-
Respecte a lrsquoeducacioacute arcaica vull fer un breu inciacutes al fet que la ciutat drsquoAtenes a diferegravencia
drsquoEsparta que ja amb Licurg havia imposat una instruccioacute militar no va estar dotada
originagraveriament drsquouna educacioacute puacuteblica sinoacute que a lrsquoarcaisme mitjagrave un cop ja srsquohavia
consolidat la πόθζξ atenesa el sistema drsquoeducacioacute era molt rudimentari i estava restringit a
lrsquoaristocragravecia la classe poliacutetica dominant Eacutes en aquest context que trobem les primeres
mostres de παζδεναζηία una educacioacute basada en la transmissioacute drsquouns valors poliacutetics i morals
drsquoun adult experimentat a un jove de noble famiacutelia
Aixiacute doncs tal com ens indica Henry-Ireneacutee Marrou38
aquesta educacioacute primitiva es veu de
nou reflectida en Homer que ens serveix com a testimoni El cant IX de la Iliacuteada ens
presenta una escena on Aquilmiddotleu es retroba amb el seu antic educador Fegravenix ja que aquest
darrer es presenta al seu campament per demanar-li que torni al combat que ha abandonat
envaiumlt per la ira Per endolcir la seva agravenima Fegravenix explica que en altres temps Peleu pare
drsquoAquilmiddotleu li va demanar drsquoinstruir el seu fill en lrsquooratograveria i en lrsquoart de la guerra
En aquest sentit crec que hem de tenir en consideracioacute aquesta educacioacute meacutes primitiva ja
que lrsquoeducacioacute eacutes la base de totes les civilitzacions i en aquest cas el sistema educatiu de la
Gregravecia arcaica va estar dominat per uns ideals aristocragravetics inspirats en els relats homegraverics
que inculcaven als joves lrsquoobtencioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia personal Altrament durant el baix
arcaisme el contingent de guerrers de les ciutats que fins aleshores srsquohavia vist format
exclusivament per nobles va haver drsquoampliar-se i drsquoacollir a un nou gruix de ciutadans en
vista de les disputes que es van desenvolupar amb altres ciutats-estat segurament pel control
de meacutes terres39
A tall de conclusioacute a mesura que lrsquoedat arcaica va anar evolucionant van sorgir nous
conflictes i sota la necessitat drsquoafrontar aquestes guerres es va haver de crear un exegravercit
primitiu format no tan sols aristogravecrates sinoacute tambeacute per ciutadans de classe mitjana Amb tot
plegat cal destacar que aquest nou contingent militar no havia rebut cap ensinistrament
professional a diferegravencia de la ciutat espartana i que no va ser fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoefebia que les instruccions militars es van generalitzar
43 Organitzacioacute militar
431 Sistemes de combat
38
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) Oriacutegenes de la educacioacuten claacutesica De Homero a Isoacutecrates En Historia de la
educacioacuten en la antiguumledad (6a ed p 19-31) Madrid Akal 39
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange hoplita
en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los Libros
- 17
-
Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les
diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una
formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria
posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40
i estaria composta de ciutadans pagesos que
cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder
costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)
terminologia que teacute una etimologia molt discutida41
Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica
observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de
les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha
plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute
entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat
i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42
Aquest debat perograve eacutes
extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca
micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses
4311 Revolucioacute hoplita43
Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer
La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de
mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal
(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu
veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de
seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos
els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els
hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de
40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41
Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby
JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1
p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu
ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura
de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42
Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les
formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra
banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P
Cardledge o P Greenhalgh 43
Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey
Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la
ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et
controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris
Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 18
-
lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute
personal han de mantenir lrsquoordre de combat
Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute
hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es
recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen
lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de
Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De
meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible
lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44
Tot i aixiacute aquestes petites mostres de
formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable
que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la
manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca
Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal
pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els
aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes
i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat
grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest
motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange
hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute
social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io
democragravecia
Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat
perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler
ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest
canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute
drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el
desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a
destacar lrsquoantilabeacute45
una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a
protegir el company de la falange
44
Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer
lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns
amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest
grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista
de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien
apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el
combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges
hoplites 45
Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 16
-
Respecte a lrsquoeducacioacute arcaica vull fer un breu inciacutes al fet que la ciutat drsquoAtenes a diferegravencia
drsquoEsparta que ja amb Licurg havia imposat una instruccioacute militar no va estar dotada
originagraveriament drsquouna educacioacute puacuteblica sinoacute que a lrsquoarcaisme mitjagrave un cop ja srsquohavia
consolidat la πόθζξ atenesa el sistema drsquoeducacioacute era molt rudimentari i estava restringit a
lrsquoaristocragravecia la classe poliacutetica dominant Eacutes en aquest context que trobem les primeres
mostres de παζδεναζηία una educacioacute basada en la transmissioacute drsquouns valors poliacutetics i morals
drsquoun adult experimentat a un jove de noble famiacutelia
Aixiacute doncs tal com ens indica Henry-Ireneacutee Marrou38
aquesta educacioacute primitiva es veu de
nou reflectida en Homer que ens serveix com a testimoni El cant IX de la Iliacuteada ens
presenta una escena on Aquilmiddotleu es retroba amb el seu antic educador Fegravenix ja que aquest
darrer es presenta al seu campament per demanar-li que torni al combat que ha abandonat
envaiumlt per la ira Per endolcir la seva agravenima Fegravenix explica que en altres temps Peleu pare
drsquoAquilmiddotleu li va demanar drsquoinstruir el seu fill en lrsquooratograveria i en lrsquoart de la guerra
En aquest sentit crec que hem de tenir en consideracioacute aquesta educacioacute meacutes primitiva ja
que lrsquoeducacioacute eacutes la base de totes les civilitzacions i en aquest cas el sistema educatiu de la
Gregravecia arcaica va estar dominat per uns ideals aristocragravetics inspirats en els relats homegraverics
que inculcaven als joves lrsquoobtencioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia personal Altrament durant el baix
arcaisme el contingent de guerrers de les ciutats que fins aleshores srsquohavia vist format
exclusivament per nobles va haver drsquoampliar-se i drsquoacollir a un nou gruix de ciutadans en
vista de les disputes que es van desenvolupar amb altres ciutats-estat segurament pel control
de meacutes terres39
A tall de conclusioacute a mesura que lrsquoedat arcaica va anar evolucionant van sorgir nous
conflictes i sota la necessitat drsquoafrontar aquestes guerres es va haver de crear un exegravercit
primitiu format no tan sols aristogravecrates sinoacute tambeacute per ciutadans de classe mitjana Amb tot
plegat cal destacar que aquest nou contingent militar no havia rebut cap ensinistrament
professional a diferegravencia de la ciutat espartana i que no va ser fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoefebia que les instruccions militars es van generalitzar
43 Organitzacioacute militar
431 Sistemes de combat
38
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) Oriacutegenes de la educacioacuten claacutesica De Homero a Isoacutecrates En Historia de la
educacioacuten en la antiguumledad (6a ed p 19-31) Madrid Akal 39
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange hoplita
en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los Libros
- 17
-
Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les
diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una
formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria
posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40
i estaria composta de ciutadans pagesos que
cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder
costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)
terminologia que teacute una etimologia molt discutida41
Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica
observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de
les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha
plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute
entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat
i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42
Aquest debat perograve eacutes
extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca
micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses
4311 Revolucioacute hoplita43
Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer
La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de
mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal
(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu
veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de
seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos
els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els
hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de
40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41
Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby
JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1
p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu
ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura
de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42
Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les
formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra
banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P
Cardledge o P Greenhalgh 43
Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey
Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la
ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et
controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris
Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 18
-
lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute
personal han de mantenir lrsquoordre de combat
Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute
hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es
recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen
lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de
Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De
meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible
lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44
Tot i aixiacute aquestes petites mostres de
formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable
que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la
manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca
Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal
pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els
aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes
i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat
grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest
motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange
hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute
social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io
democragravecia
Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat
perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler
ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest
canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute
drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el
desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a
destacar lrsquoantilabeacute45
una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a
protegir el company de la falange
44
Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer
lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns
amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest
grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista
de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien
apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el
combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges
hoplites 45
Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 17
-
Tal com he comentat a lrsquoapartat anterior les tensions poliacutetiques desenvolupades entre les
diferents ciutats-estat a mitjans del segle VII aC van fomentar la necessitat de crear una
formacioacute militar que aporteacutes defensa a les ciutats Aquesta formacioacute militar rebria
posteriorment el nom de falange (θάθαβλ)40
i estaria composta de ciutadans pagesos que
cultivant una petita parcelmiddotla de terra tindrien uns ingressos econogravemics suficients per a poder
costejar-se un armament Aquests nous guerrers van ser anomenats hoplites (ὁπθίηδξ)
terminologia que teacute una etimologia molt discutida41
Malgrat que aquesta nova formacioacute es va desenvolupar completament a lrsquoegravepoca clagravessica
observem ja en egravepoca arcaica un canvi pel que respecta a les tegravecniques de combat enfront de
les formacions descrites a la Iliacuteada En aquest aspecte la historiografia moderna srsquoha
plantejat la manera com es va desenvolupar aquest canvi hi ha qui pensa que la transicioacute
entre ambdues maneres de lluitar va ser progressiva i qui pensa que aquest canvi va ser sobtat
i motivat per una revolucioacute social lrsquoanomenada ldquorevolucioacute hoplitardquo42
Aquest debat perograve eacutes
extens ja que les fonts drsquoinformacioacute que tenim del periacuteode transcorregut entre egravepoca
micegravenica i lrsquoegravepoca arcaica soacuten molt escasses
4311 Revolucioacute hoplita43
Les tagravectiques begravelmiddotliques de les formacions hoplites disten molt de les descripcions drsquoHomer
La lluita descrita a la Iliacuteada eacutes de caragravecter individualista Els nobles guerrers havien de
mostrar lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) en el combat per tal drsquoobtenir un reconeixement personal
(ηῦδμξ) i una fama (ηθέμξ) que recordeacutes la seva histograveria durant segles Per aquest motiu
veiem que a lrsquohora de lluitar els guerrers entren un estat drsquoexaltacioacute un estat de pegraverdua de
seny de furor on es deixen endur pels seus impulsos malgrat que a lrsquoegravepica aquests impulsos
els hi atorguen generalment els deacuteus Enfront drsquoaquest comportament tan particular els
hoplites que ens descriuen els historiadors grecs semblen ser molt meacutes sensats a lrsquohora de
40 Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 41
Respecte a lrsquoetimologia drsquoaquest concepte trobo molt interessant lrsquoestudi de Lazenby i Whitehead (Lazenby
JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46 Nuacutem 1
p 27-33) que discuteix la etimologia genegraverica que srsquoatorga a lrsquohoplita que fa derivar aquest terme del substantiu
ὅπθμκ escut i en proposen una alternativa όπια conjunt drsquoarmes i que tindria meacutes sentit entenent que la figura
de lrsquohoplita es caracteritza per la seva condicioacute drsquoinfanteria pesada 42
Alguns dels estudiosos que srsquohan posicionat a favor drsquouna evolucioacute progressiva i continuada de les
formacions militars soacuten Snodgrass M Finley O Murray Salmon Hanson Van Wees o Raaflaub Drsquoaltra
banda alguns altres estudiosos que srsquohan pronunciat a favor de la revolucioacute hoplita soacuten M Detienne P
Cardledge o P Greenhalgh 43
Per a una millor comprensioacute drsquoaquesta teoria mrsquohan ajudat molt aquestes publicacions Echeverriacutea Rey
Fernando (2008) Ciudadanos campesinos y soldados El nacimiento de la ldquopoacutelisrdquo griega y la teoriacutea de la
ldquorevolucioacuten hoplitardquo Madrid Ediciones Polifemo Detienne Marcel (1985) La Phalange Problegravemes et
controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne (p 161-181) Paris
Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 18
-
lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute
personal han de mantenir lrsquoordre de combat
Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute
hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es
recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen
lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de
Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De
meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible
lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44
Tot i aixiacute aquestes petites mostres de
formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable
que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la
manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca
Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal
pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els
aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes
i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat
grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest
motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange
hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute
social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io
democragravecia
Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat
perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler
ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest
canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute
drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el
desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a
destacar lrsquoantilabeacute45
una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a
protegir el company de la falange
44
Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer
lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns
amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest
grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista
de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien
apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el
combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges
hoplites 45
Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 18
-
lluitar ja que formant part drsquoun colmiddotlectiu la falange no hi pot haver lloc per a lrsquoexaltacioacute
personal han de mantenir lrsquoordre de combat
Un dels motius que ha conduiumlt als estudiosos a pensar en la possibilitat drsquouna revolucioacute
hoplita eacutes lrsquoabisme que hi ha entre un megravetode de combat i un altre els historiadors es
recolzen en la idea drsquoun canvi abrupte i radical per justificar-ho Altrament els qui defensen
lrsquoevolucioacute progressiva argumenten que lrsquoarqueologia ha fet descobertes a les ciutats de
Kalmiddotlithea i Dendra que demostren lrsquoexistegravencia drsquoarmament hoplita ja en egravepoca micegravenica De
meacutes a meacutes expliquen que ja a Homer hi ha passatges on sembla haver escenes drsquouna possible
lluita de masses de caragravecter meacutes aviat colmiddotlectiu44
Tot i aixiacute aquestes petites mostres de
formacioacute en grup a Homer de seguida es veuen eclipsades pel combat individual i eacutes probable
que el poeta grec barregeacutes les descripcions que li havien arribat de la tradicioacute oral amb la
manera de combat que es comenccedilava a desenvolupar a la seva egravepoca
Per a comprendre el canvi radical que proposen els partidaris de la revolucioacute hoplita cal
pensar en el context histograveric i social en el qual es va desenvolupar aquest canvi els
aristogravecrates defensors dels valors heroics i individualistes deixaven de ser els protagonistes
i se cedia la participacioacute als ciutadans-pagesos que constituiumlen la classe mitjana de la societat
grega Aquest fet feia perdre importagravencia a lrsquoaristocragravecia i la hi donava al poble Per aquest
motiu es pensa que va existir una consciegravencia de classe dins de la composicioacute de falange
hoplita i que aquests soldats van aprofitar aquesta ocasioacute per fer ascendir la seva posicioacute
social en detriment dels nobles i fer un pas cap a una possible futura isonomia io
democragravecia
Si ens atenyem a aquesta teoria podem justificar la pegraverdua dels valors individuals al combat
perquegrave el conjunt dels ciutadans-soldats hauria buscat el beacute comuacute pels pobles en lloc de voler
ressaltar per sobre dels altres Ara beacute des del meu punt de vista no podem dir que aquest
canvi en la formacioacute en les armes i en les tagravectiques militars es degui tan sols a lrsquoaparicioacute
drsquouna consciegravencia social sinoacute que hi van influir diversos factors com per exemple el
desenvolupament tecnologravegic que va afavorir la creacioacute drsquoun armament meacutes sofisticat a
destacar lrsquoantilabeacute45
una segona empunyadura de lrsquoescut que el feia meacutes fix i meacutes apte per a
protegir el company de la falange
44
Respecte a aquesta possible formacioacute en falange a Homer vull destacar dos passatges de la Iliacuteada En primer
lloc als vv 210-220 del cant XVI Homer descriu una formacioacute en grup on els soldats srsquoagrupen cos a cos els uns
amb els altres recordant la formacioacute de les falanges malgrat que tambeacute ens descriu com al capdavant drsquoaquest
grup hi sobresortien dos guerrers disposats a lluitar i que per tant ens fan retornar a aquesta visioacute individualista
de la lluita en segon lloc als vv 265-276 del mateix cant Homer descriu com aquests guerrers que srsquohavien
apinyat en un grup eacutes llencen drsquoun cop cap al grup enemic lrsquoenvesteixen i despreacutes eacutes dispersen per seguir el
combat de manera individual El fet que eacutes llencin contra lrsquoenemic fa recordar molt a la tagravectica de les falanges
hoplites 45
Quesada Sanz F (2008) Un caso uacutenico el escudo hoplita Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de los Libros
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 19
-
432 Herois o guerrers drsquoestat
Amb lrsquoestabliment de les ciutats-estat i el sorgiment drsquoun nou sistema de combat els valors
socials van patir canvis substancials Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes descobrir com va ser
aquest canvi si els valors heroics van sobreviure amb el pas dels segles o si beacute van ser
substituiumlts pels valors colmiddotlectius i patriogravetics En aquest punt tractareacute de fer una breu anagravelisi
drsquoaquesta transformacioacute per mitjagrave de la literatura grega
4321 Hesiacuteode el mite de les edats
Si beacute eacutes cert que lrsquoobra Treballs i dies drsquoHesiacuteode presenta moltes descripcions de la societat
arcaica sobretot pel que respecta al sistema de treball agrari he volgut prioritzar en aquest
treball lrsquoanagravelisi drsquoun mite el mite de les races o les edats46
que des del meu punt de vista
amaga una moralitat sobre la conducta humana i la idealitzacioacute drsquoaquesta El poeta arcaic ens
presenta una genealogia de 5 races on considero que elabora una crogravenica de les diverses
transformacions socials que la seva civilitzacioacute ha experimentat i alhora doacutena a conegraveixer un
model paralmiddotlel que segons ell seria convenient de seguir
Hesiacuteode situa en primer lloc als deacuteus oliacutempics la raccedila drsquoor ja que aquests representen la
magravexima perfeccioacute i soacuten evidentment superiors a la resta de races car sersquols ha de mostrar
respecte i lloar Tot seguit estableix la raccedila de plata que a diferegravencia de la primera no eacutes
justa sinoacute insensata i obstinada portadora de la ὕαϱζξ i que representa fins a quin punt es pot
desvirtuar una civilitzacioacute si deixa de seguir el camiacute de la justiacutecia La tercera raccedila la de
bronze representa la comunitat de guerrers Tanmateix aquests guerrers simbolitzen uns
valors incorrectes perquegrave soacuten desapiadats temibles i implacables de nou portadors de la
ὕαϱζξ Aixiacute mateix crec que hem drsquoassociar-los als guerrers primitius de lrsquoEdat del Bronze i
que a lrsquohora de lluitar experimentaven un estat de furor en lloc drsquoactuar coherentment
Enfront drsquoaquests Hesiacuteode ens presenta la raccedila dels herois tambeacute guerrers que
contragraveriament als anteriors soacuten meacutes justos i meacutes valents i que crec oportuacute associar a la nova
categoria guerrera que comenccedila a neacuteixer a mitjans drsquoegravepoca arcaica un model de guerrers que
serveix de pont entre els guerrers micegravenics i els guerrers drsquoegravepoca clagravessica En darrer lloc
proposa la raccedila de ferro a la qual ell mateix pertany que compregraven la raccedila drsquohomes mortals de
la seva civilitzacioacute molt criticada pel poeta ja que segons aquest srsquoha corromput
4322 La poesia liacuterica i lexaltacioacute militar47
46
Hesiacuteode Treballs i dies vv 109-175 47
Per a la lectura i anagravelisi dels poemes i dels fragments liacuterics he utilitzat aques edicioacute Rodriacuteguez Adrados
Francisco (1990) Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos (siglos VII-V aC) p 112-113
Barcelona Alma Mater
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 20
-
La poesia liacuterica neix en egravepoca arcaica com un nou gegravenere poegravetic enfront del ja consolidat
gegravenere egravepic A diferegravencia drsquoHomer i Hesiacuteode que srsquoexpressaven en tercera persona almiddotludint
a les Muses com a font drsquoinspiracioacute els poetes liacuterics srsquoexpressen en primera persona donant
lloc a la figura retograverica del ldquojo poegraveticrdquo Aixiacute doncs aquesta nova figura malgrat que no lrsquohem
drsquoassociar per defecte amb la personalitat fiacutesica de lrsquoautor siacute que atorga als poemes un
caragravecter subjectiu i criacutetic que sovint fa reflexionar al puacuteblic oient Eacutes en aquest context
trobem un vessant de la poesia liacuterica on predomina lrsquoexaltacioacute militar i patriogravetica objecte
drsquoaquest estudi
En primer lloc parlareacute de Calmiddotliacute drsquoEfes48
un dels poetes elegiacuteacs meacutes importants que molt
inspirat per la poesia homegraverica respecte al vocabulari i al contingut ens presenta una poesia
drsquoexaltacioacute militar en la qual remarca els valors gloriosos de la lluita perograve que a diferegravencia
drsquoHomer sembla que introdueix un nou valor la defensa de la ciutat enfront de la glograveria
personal drsquoun sol guerrer A la primera elegia drsquoaquest poeta trobem uns versos on srsquohi
descriu com un soldat retorna tot sol a la seva pagravetria entenent que els seus companys guerrers
han mort i rep la mort a la seva progravepia casa mort que he considerat en sentit figurat Segons
el meu punt de vista Calmiddotliacute deixa clar que eacutes meacutes valeroacutes aquell qui lluita en la defensa de la
seva ciutat fins a la mort que aquell qui amb caragravecter individualista defuig la mort i torna
indemne a la pagravetria no havent-la defensat degudament
En segon lloc vull fer especial atencioacute a Tirteu drsquoEsparta ja que als seus versos queda
perfectament reflectida la condicioacute ideal de la figura de lrsquohoplita Tirteu atribueix el tiacutetol
drsquoheroi a aquell qui defensi amb valentia la seva ciutat a la falange sense considerar la
deshonrosa opcioacute de la fugida i clama que eacutes un beacute comuacute per a la ciutat i el poble aquell
guerrer que es mantingui ferm sense cansament exposant la seva vida i el seu cor patidor i
que enalteixi el seu company de falange a seguir lluitant fins a la mort49
En darrer lloc vull parlar drsquoArquiacuteloc de Paros50
autor que es defineix ell mateix a un dels
fragments conservats de la seva poesia com a poeta i guerrer servidor drsquoEniacuteal Si beacute
conservem un fragment popularment conegut com a εοιέ εύι on de manera similar als
precedents autors exhorta el seu agravenim a restar ferm a les liacutenies de combat enfront dels
enemics en conservem un altre on ldquoconfessardquo haver abandonat un escut eacutes a dir haver
abandonat el combat per sobreviure haver fugit Aquest fragment ha generat controvegraversia
respecte a la moral guerrera drsquoegravepoca arcaica puix que no representa lrsquoideal heroic homegraveric ni
lrsquoideal consolidat drsquohoplita defensor drsquouna ciutat Per aquest motiu srsquoha estegraves lrsquoopinioacute que
Arquiacuteloc no lluita de manera patriogravetica sinoacute que ho fa per sobreviure traient-ne benefici
propi semblantment a la figura del mercenari que apareixeragrave en endavant
48
He anatlitzat la primera Elegia de Calmiddotliacute 49
Per a aquesta anagravelisi he tingut en consideracioacute les elegies 6 7 i 8 de Tirteu 50
He analitzat els fragments 1 2 4 i 6 drsquoArquiacuteloc
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 21
-
En resum considero que la poesia liacuterica presenta uns valors guerrers que podem situar en un
estadi intermedi entre Homer i la falange drsquoegravepoca clagravessica Aquests poetes representen uns
segles on lrsquoaristocragravecia srsquoafebleix perograve on encara no ha nascut el sistema democragravetic de
manera que queda reflectit als seus versos per mitjagrave drsquouna barreja drsquoideals heroics i
aristocragravetics encara vigents i drsquouns nous valors que vinculen al soldat amb la seva ciutat i amb
els seus companys de combat prioritzant la victograveria colmiddotlectiva sobre la victograveria individual
En consequumlegravencia crec que la poesia liacuterica eacutes fonamental per a resoldre la hipogravetesi del meu
treball ategraves que representa clarament un periacuteode de confluegravencia entre tots dos principis
morals
4323 Egravesquil Els set contra Tebes
Egravesquil poeta tragravegic drsquoegravepoca clagravessica descriu un conflicte begravelmiddotlic transcorregut a Tebes a
lrsquoegravepoca de la reialesa on srsquooposen Etegraveocles governant de la Tebes i Polinices el seu germagrave
al que ha fet fora de la ciutat amb mires de perpetuar el seu poder He cregut escaient fer una
observacioacute sobre aquesta obra perquegrave malgrat pertagravenyer a la literatura drsquoegravepoca clagravessica
representa una moralitat que de nou enllaccedila dues realitats guerreres
Aixiacute doncs al comenccedilament drsquoobra51
Etegraveocles pronuncia un discurs que preteacuten exhortar els
ciutadans a la defensa de la seva ciutat en una guerra venidora almiddotlegant que aquesta ha estat
la seva nodrissa havent-los proporcionat terres Aquiacute podem sobreentendre la figura de
soldat-pagegraves que he presentat anteriorment i que vincula als guerrers amb les seves
possessions agriacutecoles comprenent que aquestes els hi aporten beneficis econogravemics
Altrament Etegraveocles encoratja al poble a lluitar per tal drsquoobtenir uns honors (ηζιάξ)
imperibles reprenent la moral heroica i aristocragravetica
433 Competicions atlegravetiques i Jocs Oliacutempics
Al voltant de lrsquoany 776 aC neixen de manera oficial les competicions esportives que prenen
el seu nom Jocs Oliacutempics de la ciutat on es van realitzar originagraveriament Oliacutempia
Pregraveviament a aquesta aparent oficialitat ja es duien a terme aquestes pragravectiques generalment
amb motiu de la celebracioacute de funerals tal com ens demostra Homer a la Iliacuteada i a lrsquoOdissea
En soacuten un bon exemple els jocs fuacutenebres que trobem al cant XXIII de la Iliacuteada52
dirigits pel
commogut Aquilmiddotleu en honor del difunt Pagravetrocle Altrament al cant VIII de lrsquoOdissea53
quan Odisseu arriba al palau drsquoAlciacutenous els ciutadans i el ldquomonarcardquo el repten a participar en
uns jocs esportius per tal de demostrar la seva virtut i excelmiddotlegravencia
51
Egravesquil Els set contra Tebes vv10-35
52 vv 108-898
53 vv 133-232
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 22
-
En aquests jocs hi predominen els valors heroics i aristocragravetics car srsquohi busca aconseguir
lrsquoexcelmiddotlegravencia (ἀνεηή) i la fama (ηθέμξ) de la mateixa manera que als combats homegraverics
Lrsquoestabliment drsquoaquests jocs de manera oficial pot haver sigut una consequumlegravencia indirecta de
lrsquoaparicioacute de la figura de lrsquohoplita el ciutadagrave-soldat ja que tal com demostra la teoria de la
revolucioacute hoplita lrsquoaristocragravecia es va veure molt afeblida quan va perdre el protagonisme als
conflictes begravelmiddotlics i va ser necessari crear un nou escenari on poder excelmiddotlir individualment
En aquest sentit lrsquoobtencioacute drsquoaquesta glograveria eterna gragravecies a les seves proeses atlegravetiques era
lrsquouacutenica manera que tenien els aristogravecrates de no deshonrar el seu glorioacutes llinatge Altrament a
mitjans del segle VI aC aquesta fama es va veure reforccedilada amb lrsquoaparicioacute drsquoun nou
subgegravenere literari lrsquoepinici representat pels poetes Piacutendar i Baquiacutelides que de manera
similar als aedes que cantaven les gestes heroiques van realitzar odes triomfants sobre les
victograveries atlegravetiques dels participants
5 La guerra a lrsquoegravepoca clagravessica
51 Organitzacioacute social
Per comprendre el desenvolupament de les institucions militars a lrsquoegravepoca clagravessica cal fer una
recapitulacioacute dels esdeveniments sociopoliacutetics que van produir-se des del final de lrsquoegravepoca
arcaica fins als inicis de lrsquoegravepoca clagravessica En el seguumlent punt mrsquohe proposat de fer una breu
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 23
-
anagravelisi de les reformes socials que van tenir lloc a Atenes amb mires drsquoassenyalar les que
meacutes influenciaren lrsquoorganitzacioacute militar
511 Reformes poliacutetiques i democragravecia
Primerament drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada les seccions anteriors havent sigut afeblides
les monarquies a excepcioacute de lrsquoestat espartagrave va ser lrsquooligarquia aristocragravetica la que va liderar
el panorama poliacutetic En el cas drsquoAtenes si ens atenyem a lrsquoobra drsquoAristogravetil54
les famiacutelies
aristocragravetiques governants es van anomenar elles mateixes Eupagravetrides (Δὐπαηνίδαζ) i van
crear unes noves magistratures lrsquoArcontat lrsquoAreogravepag i lrsquoEkklesia per tal de derogar les
antigues institucions reials
Amb el pas del temps aquesta oligarquia es va apoderar i enriquir de tal manera que el poble
srsquohi va mostrar molt en desacord En consequumlegravencia la tensioacute poliacutetica entre els aristogravecrates i la
ciutat va provocar lrsquoaprovacioacute drsquounes primeres lleis socials les lleis de Dracograve les quals cal
considerar en aquest treball perquegrave entre altres reformes establien una primera vinculacioacute
entre lrsquohoplita i la participacioacute poliacutetica
ldquoἡ δὲ ηάμηο αὐηνῦ ηόλδε ηὸλ ηξόπνλ εἶρε ἀπεδέδνην κὲλ ἡ πνιηηεία ηνῖο ὅπια παξερνκέλνηοrdquo
(Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos I 4)
Altrament ategraves que aquestes lleis eren molt dragravestiques en alguns aspectes com per exemple
lrsquoaplicacioacute de la pena de mort i que seguien vigents les revoltes i tensions entre el poble i
lrsquoaristocragravecia Soloacute va ser escollit com a mediador i arcont Eacutes sorprenent en certa manera
com malgrat pertagravenyer a una famiacutelia aristocragravetica Soloacute va denunciar les injustiacutecies socials
que lrsquooligarquia havia establert Aixiacute doncs les reformes legislatives de Soloacute van ser molt
significatives per a la condicioacute social del poble la reforma meacutes notables va ser lrsquoabolicioacute de
lrsquoesclavitud per deute a la que els ciutadans estaven sotmesos i la supressioacute dels deutes
puacuteblics i privats la ζεζζάπεεζα
De meacutes a meacutes Soloacute va crear un nou sistema censatari per mitjagrave del qual va poder distribuir les
diferents responsabilitats poliacutetiques i socials dels ciutadans Drsquoaquesta manera va dividir els
ciutadans en quatre classes segons la seva renta fiscal drsquoacord amb les seves possessions
agriacutecoles Les dues primeres classes les meacutes riques gaudien drsquouna plenitud de drets poliacutetics
mentre que les dues darreres no hi podien accedir Altrament aquesta divisioacute social es va
poder assimilar a una organitzacioacute militar ja que en funcioacute de la seva riquesa els ciutadans
podien costejar-se meacutes o menys equipament begravelmiddotlic i consequumlentment podien ocupar un rang
inferior o superior al combat En aquesta classificacioacute eren els γεοβῖηαζ la tercera classe els
qui podien permetrersquos lrsquoequipament de la infanteria pesada eacutes a dir els hoplites55
54
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos 55
En referegravencia amb aquesta divisioacute social eacutes peculiar lrsquoopinioacute defensada per Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica
(1321a 7) ategraves que afirma que la infanteria pesada eacutes meacutes progravepia dels rics que no pas dels pobres
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 24
-
En aquest context havent-se aplicat aquestes reformes que semblaven ser un pas favorable
per a la igualtat entre ciutadans va sorgir un nou periacuteode de crisis social car ni els
aristogravecrates estaven contents amb la reduccioacute dels seus drets ni els camperols tenien suficient
amb aquestes mesures solonianes Com a possible solucioacute drsquoaquest conflicte van sorgir 3
partits poliacutetics en representacioacute de tres categories socials els artesans i petits comerciants els
aristogravecrates i els pagesos Aquests darrers estaven liderats per Pisiacutestrat hagravebil poliacutetic que va
saber imposar-se a Atenes com a nou governador donant pas a lrsquoestabliment de la tirania56
No obstant aixograve el govern de Pisiacutestrat va ser interromput diverses vegades57
i no va ser fins
a la seva tercera legislatura que va realitzar importants canvis socials a Atenes Pisiacutestrat va fer
prosperar la ciutat drsquoAtenes en molts aspectes tant econogravemics com culturals pel que fa als
canvis militars cal destacar que va crear la primera flota naval que amb el pas del temps
adquiria un paper molt rellevant als conflictes begravelmiddotlics
En endavant amb la mort de Pisiacutestrat el succeiumlren els seus fills Aquests perograve no van poder
mantenir la favorable situacioacute en que srsquohavia posicionat Atenes i despertaren el
descontentament drsquouna part del poble provocant que es portessin a terme conspiracions
poliacutetiques en la seva contra i alhora per consequumlent que srsquoenduriacutes i eacutes tornegraves despogravetic aquest
sistema poliacutetic Com eacutes comprensible la tirania es va acabar desfigurant i despreacutes drsquoalguns
conflictes interns entre partidaris de diverses famiacutelies Cliacutestenes va establir a Atenes la
primera democragravecia tenint com objectiu principal lrsquoestabliment de la ἰζμκμιία58
poliacutetica
entre els ciutadans
En aquest aspecte Cliacutestenes va fer una nova reforma censatagraveria per tal drsquoacabar amb la
vinculacioacute dels rics al poder va dividir la poblacioacute segons un principi territorial i va permetre
la ciutadania als homes que hi estiguessin domiciliats En primer lloc va assimilar cada
comunitat rural a una comunitat administrativa anomenant-la δήιμξ i creant aixiacute un vincle
entre els ciutadans i la seva comunitat drsquoorigen59
Segonament va dividir aquestes en 30
circumscripcions conegudes sota el nom de Tritties i de les quals no es coneix gaire beacute la
finalitat En darrer lloc va establir 10 tribus les quals conformaven lrsquoestructura militar
bagravesica drsquoAtenes ja que cadascuna drsquoaquestes tribus havia drsquoencarregar-se de reclutar una
esquadra drsquohoplites i un regiment de cavalleria Drsquoaquesta manera amb el seu govern
Cliacutestenes va intentar drsquouna banda consolidar i perfeccionar les lleis socials que temps enrere
Soloacute havia iniciat i de lrsquoaltra recuperar la prosperitat que Pisiacutestrat havia aconseguit per a
Atenes durant la seva dictadura preparant el terreny per a una futura democragravecia
56
Herogravedot Histograveria I 59 57
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XIII-XV 58
Herogravedot Histograveria III 80 6 59
Aquest canvi va ser fonamental pel desenvolupament de la moral patriogravetica dels guerrers drsquoegravepoca clagravessica
puix que abans eren les grans famiacutelies adinerades normalment de llinatge aristocragravetic les que tenien acceacutes al
magravexim poder poliacutetic i militar perpetuant els valors aristocragravetics meacutes arcaics i ara aquests vincles familiars
srsquoesvanien i neixen unes noves classes socials vinculades a la seva comunitat geogragravefica i per assimilacioacute un
vincle amb la seva ciutat-estat Atenes
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 25
-
Emperograve els anys successius a lrsquoarcontat de Cliacutestenes no van ser agradables ni per a Atenes ni
pel conjunt de ciutats o cologravenies gregues lrsquoamenaccedila de lrsquoImperi Persa a les cologravenies gregues
drsquoAgravesia Menor va provocar lrsquoinici drsquoun nou conflicte aquest cop drsquointeregraves nacional les
Guerres Megravediques que es van prolongar 12 anys Durant aquest conflicte els liacuteders poliacutetics
van estar estretament vinculats amb la guerra motiu pel qual van destacar algunes reformes
militars com les de Temiacutestocles liacuteder Atenegraves Segons Herogravedot60
Temiacutestocles va ser
lrsquoencarregat de construir la primera gran flota naval atenesa de 200 naus convertint aixiacute
aquesta πόθζξ en una important potegravencia mariacutetima que demostraria la seva eficagravecia amb la
derrota dels perses a la batalla de Salamina El resultat drsquoaquest conflicte va ser positiu per a
Gregravecia i en especial per a Atenes que va sortir poliacuteticament reforccedilada fent via cap a
lrsquohegemonia que li oferirien els seguumlents anys
Rere la victograveria de Gregravecia sobre lrsquoImperi persa es van succeir cinquanta anys drsquoesplendor
poliacutetic cultural i econogravemic periacuteode conegut com a πεκηδημκηαεηία61
En aquest context
Atenes va assolir una etapa de gran preponderagravencia en la qual va ser possible el
desenvolupament complet de la democragravecia amb lrsquoestabliment de la democragravecia radical de
Pegravericles En lrsquoagravembit militar cal destacar algunes reformes de Pegravericles com en soacuten exemple
lrsquoampliacioacute de la participacioacute poliacutetica que va fer possible que els γεοβῖηαζ lrsquoantiga tercera
classe censatagraveria establerta per Soloacute i relacionada amb els hoplites tingueacutes acceacutes a lrsquoarcontat
o la disposicioacute drsquoun salari simbogravelic per als hoplites per tal drsquoestimular-los i no essent
suficient per a corromprersquols o desvirtuar-los En darrer lloc mrsquoagradaria fer mencioacute a la
creixent importagravencia que va tenir en aquest periacuteode la flota naval62
i que va quedar
representada a la Lliga de Delos alianccedila politico-militar liderada per Atenes que va lidiar
amb els darrers conflictes contra els perses Aquesta imperant talassocragravecia atenesa seria la
desencadenant drsquoun nou conflicte begravelmiddotlic que canviaria en gran mesura les tagravectiques militars
hoplites i que analitzareacute meacutes tard la Guerra del Peloponegraves
512 LHegravelmiddotlade com a unitat social i geograacutefica63
ldquo[1] δεινῖ δέ κνη θαὶ ηόδε ηλ παιαηλ ἀζζέλεηαλ νὐρ ἥθηζηα πξὸ γὰξ ηλ Τξσηθλ νὐδὲλ θαίλεηαη πξόηεξνλ
θνηλῇ ἐξγαζακέλε ἡ ιιάο [2] δνθεῖ δέ κνη νὐδὲ ηνὔλνκα ηνῦην μύκπαζά πσ εἶρελ ἀιιὰ ηὰ κὲλ πξὸ Ἕιιελνο
ηνῦ Δεπθαιίσλνο θαὶ πάλπ νὐδὲ εἶλαη ἡ ἐπίθιεζηο αὕηε θαηὰ ἔζλε δὲ ἄιια ηε θαὶ ηὸ Πειαζγηθὸλ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀθ᾽ ἑαπηλ ηὴλ ἐπσλπκίαλ παξέρεζζαη Ἕιιελνο δὲ θαὶ ηλ παίδσλ αὐηνῦ ἐλ ηῇ Φζηώηηδη ἰζρπζάλησλ θαὶ
ἐπαγνκέλσλ αὐηνὺο ἐπ᾽ ὠθειίᾳ ἐο ηὰο ἄιιαο πόιεηο θαζ᾽ ἑθάζηνπο κὲλ ἤδε ηῇ ὁκηιίᾳ κᾶιινλ θαιεῖζζαη
Ἕιιελαο νὐ κέληνη πνιινῦ γε ρξόλνπ [ἐδύλαην] θαὶ ἅπαζηλ ἐθληθῆζαηrdquo
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 3)
60
Herogravedot Histograveria VII 144 61
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 118 62
Pseudo-Xenofont Constitucioacute dels Atenesos I 20 63
Per a la comprensioacute de lrsquoimaginari grec he trobat aquest article forccedila entenedor Garciacutea Sanchez Manel
(2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega y alteridad persa Faventia 33-49
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 26
-
La Gregravecia continental o la Hegravelmiddotlade no va existir com un ens poliacutetic en un primer moment
sinoacute que tal com testimonia Homer a la Iliacuteada o a lrsquoOdissea originagraveriament els grecs estaven
dispersos en diferents regions o tribus amb les quals srsquohi identificaven per mitjagrave de gentilicis
Aixiacute eacutes que durant lrsquoEdat Fosca i el periacuteode de lrsquoalt arcaisme les aldees i llurs habitants
actuaven de manera individual sense establir gaires vincles ni relacions entre ells limitant-se
a dur una vida autagraverquica64
Ara beacute els canvis socials esdevinguts a mitjans drsquoegravepoca arcaica
entre els quals cal destacar lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat i les diferents onades migratograveries cap
a lrsquoAgravesia Menor van afavorir lrsquoaparicioacute drsquoun vincle poliacutetic entre els ciutadans i llurs respectius
estats
Altrament els conflictes begravelmiddotlics van ser un element clau drsquounificacioacute Durant el periacuteode
arcaic van sorgir algunes rivalitats internes entre faccions poliacutetiques com per exemple entre
les famiacutelies aristocragravetiques o beacute en el pitjor dels casos entre ciutats-estat desencadenant
drsquoaquesta manera aliances militars (ζοιιαπία) com eacutes el cas de la Lliga del Peloponegraves No
obstant aixograve va ser cabdal la implicacioacute comuna en un conflicte extern que requeriacutes la unioacute
de les diverses πόθεζξ per a poder fer ressorgir una identitat nacional En aquest sentit
lrsquoamenaccedila de lrsquoimperi persa va ser una bona ocasioacute per constituir aquest vincle panhelmiddotlegravenic
amb excepcioacute drsquoalgunes ciutats65
ja que els grecs van haver de deixar de banda els conflictes
interns per mitjagrave drsquouna treva i centrar les seves forces a vegravencer lrsquoenemic
Des del punt de vista de lrsquoantropologia eacutes interessant analitzar com aquestes ciutats-estat es
van definir a elles mateixes com a una unitat poliacutetica per oposicioacute a lrsquoenemic en aquest cas
lrsquoimperi aquemegravenida al que considerant bagraverbar eacutes a dir estranger van rebutjar i criticar
Aixiacute doncs els grecs prenent una ideologia etnocegraventrica van comenccedilar a definir la seva
identitat per oposicioacute amb la identitat dels estrangers i considerant que els seus propis
costums eren superiors als drsquoaquests pobles bagraverbars entenent per aquests no solament els
perses sinoacute tambeacute altres pobles estrangers com els egipcis
En darrer lloc cal fer un inciacutes en quegrave de la mateixa manera que amb la configuracioacute de les
ciutats-estat srsquohavia recorregut a la mitologia per justificar el seu origen la genealogia
histograverica dels helmiddotlens tambeacute va tenir ascendegravencia mitologravegica Respecte a les fonts
historiogragravefiques si beacute eacutes cert que els logogravegrafs van ser coneguts per lrsquoelaboracioacute de
genealogies miacutetiques i glorioses he volgut prendre en consideracioacute Hesiacuteode66
i
Apolmiddotlodor67
Tant lrsquoun com lrsquoaltre consideren Ἕθθδκ com a lrsquoheroi epogravenim dels grecs
Altrament expliquen que aquest tingueacute tres fills Γῶνόξ Ξμῦεόξ i Αἴμθμξ els quals assentats
en diferents regions gregues van donar lloc directament o indirectament amb llur
descendegravencia a les egravetnies gregues doris jonis eolis i aqueus Drsquoaquesta manera els grecs
64
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 2 65
La ciutat de Tebes va ser aliada dels medes durant la Guerra del Peloponegraves i per aquest motiu tal i com narra
Herogravedot (Histograveria IX 86) els protagonistes drsquoaquesta traiumlcioacute van ser perseguits al final del conflicte
greco-persa 66
Hesiacuteode Frag 9 Merkelbach amp West 67
Apolmiddotlodor Biblioteca I 7 2-3
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 27
-
que havien creat un vincle comuacute despreacutes drsquoun gran conflicte begravelmiddotlic van veure reforccedilada la
seva nova identitat amb els relats miacutetics
513 Filosofia poliacutetica
Els valors morals i poliacutetics drsquouna societat es veuen sovint reflectits a la filosofia ategraves que srsquohi
desenvolupa un pensament criacutetic i una anagravelisi social de gran rellevagravencia LrsquoAtenes drsquoegravepoca
clagravessica es va veure representada per filogravesofs de gran influegravencia com Sogravecrates Platoacute o
Aristogravetil entre els quals he considerat lrsquoobra dels dos darrers per a aquest treball De Platoacute he
volgut destacar el seu tractat poliacutetic sobre la ciutat-estat ideal la Repuacuteblica ja que crec que hi
contempla algunes reflexions interessants sobre les caracteriacutestiques meacutes apropiades per a
constituir una ciutat i entre aquestes tracta lrsquoagravembit militar De manera similar el seu
deixeble Aristogravetil a la seva obra Poliacutetica examina les caracteriacutestiques meacutes escaients per al
bon funcionament de les ciutats-estat i menciona el grau drsquoimplicacioacute que els ciutadans han
de tenir amb la seva ciutat
En el tercer llibre de la seva obra Platoacute fa una anagravelisi de lrsquoeducacioacute que han de tenir els joves
per tal que es converteixin en uns bons guardians (θύθαηεξ) de lrsquoestat La idea de vincular els
ciutadans des de ben petits amb la defensa de la ciutat mrsquoha semblat molt oportuna per a
aquest treball ja que Platoacute doacutena a entendre que aquesta vinculacioacute eacutes necessagraveria i a meacutes a
meacutes deixa clar que aquests guardians han drsquoevadir alguns comportaments dels guerrers
presentats als relats egravepics com la debilitat o lrsquoarrogagravencia68
En aquest sentit seguint amb la
valoracioacute de les qualitats que han de tenir aquests defensors Platoacute considera que srsquohan de
seleccionar aquells joves capaccedilos de no deixar-se pertorbar ni pels plaers ni pels temors69
tenint sempre al cap el que sigui meacutes avantatjoacutes per a la Repuacuteblica i per fer-ho proposa un
seguit de proves fiacutesiques i psicologravegiques que hauran de superar per demostrar la seva valia
ldquo[] νἷνο δὴ ἂλ ὢλ θαὶ ἑαπηῶ θαὶ πόιεη ρξεζηκώηαηνο εἴε θαὶ ηὸλ ἀεὶ ἔλ ηε παηζὶ θαὶ λεαλίζθνηο θαὶ ἐλ ἀλδξάζη
βαζαληδόκελνλ θαὶ ἀθήξαηνλ ἐθβαίλνληα θαηαζηαηένλ ἄξρνληα ηῆο πόιεσο θαὶ θύιαθα θαὶ ηηκὰο δνηένλ θαὶ
δληη θαὶ ηειεπηήζαληη ηά θσλ ηε θαὶ ηλ ἄιισλ κλεκείσλ κέγηζηα γέξα ιαγράλνληα ηὸλ δὲ κὴ ηνηνῦηνλ
ἀπνθξηηένλrdquo
(Platoacute Poliacutetica 413e-414a)
Aixiacute doncs Platoacute ens proposa com a model de ciutadagrave ideal aquell capaccedil drsquoesdevenir guardiagrave
de lrsquoestat enterament vinculat amb la seva defensa i amb una actitud ferma i racional de
manera que si exerceix adientment les seves responsabilitats un cop lrsquoacapari la mort podragrave
gaudir de la magravexima glograveria amb el seu record i reconeixement estatal Aquest model recorda
en molts aspectes al model drsquohoplita espartagrave Aristogravetil no molt llunyagrave del seu mestre
considera que la vinculacioacute entre els ciutadans i la πόθζξ estagrave impliacutecita en la naturalesa
humana car lrsquoeacutesser humagrave eacutes un animal social i per tant necessita ser inclograves dins drsquouna
68
Platoacute Repuacuteblica III 377e-378e 69
Platoacute Repuacuteblica III 413c-414a
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 28
-
comunitat essent la ciutat la principal70
En aquest context Aristogravetil demostra per mitjagrave
drsquouna comparacioacute71
que tot individu com a partiacutecip drsquouna comunitat ha de buscar per a
aquesta la defensa i el beacute comuacute Aixiacute eacutes que drsquouna manera una mica menys dragravestica o
idealitzada que Platograve Aristogravetil evidencia de nou aquesta vinculacioacute entre ciutadans i ciutat
i tambeacute la necessitat de comptar amb ciutadans-soldats que la defensin
514 Leducacioacute clagravessica
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser una egravepoca de grans canvis poliacutetics i transformacions socials
provocant que srsquoaltereacutes el sistema de valors de les ciutats-estat Lrsquoaristocragravecia i els valors
guerrers van perdre importagravencia i en lloc drsquoaquests srsquohi van imposar uns valors meacutes egravetics i
ciacutevics Eacutes per aixograve que tal com he comentat anteriorment els nobles van trobar nous
escenaris com les competicions esportives i els Jocs Oliacutempics on dur a terme la recerca de
lrsquoexcelmiddotlegravencia Ara beacute aquest canvi va ser progressiu i lent els ideals aristocragravetics no es van
esvair de les ciutats gregues sinoacute que van conviure durant molt temps amb els nous valors
socials De fet els filogravesofs drsquoegravepoca clagravessica van promoure alguns valors propis de la noblesa
com ara lrsquoexpressioacute ηαθμηαβαεία que relacionada amb lrsquoexcelmiddotlegravencia aristocragravetica
simbolitzava el magravexim desenvolupament de la virtut i del cos fiacutesic i srsquoextrapolava sovint a
lrsquoagravembit militar
Henry-Ireneacutee Marrou explica que lrsquoeducacioacute particular i privada a Atenes va anar perdent pes
i que es va evolucionar gradualment cap a una nova educacioacute comunitagraveria72
que va arribar al
seu magravexim desenvolupament a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica73
Aquesta nova educacioacute era coneguda
gragravecies a lrsquoorador Isogravecrates sota el nom de παζδεία i consistia a cultivar no tan sols el cos
sinoacute tambeacute la ment Els atenesos srsquoinstruiumlen drsquoaquesta manera en diverses disciplines
alhora gramagravetica literatura poesia retograverica filosofia aritmegravetica i gimnagravestica Emperograve a
mitjans drsquoegravepoca clagravessica oradors i filogravesofs van ocupar un paper rellevant a lrsquoeducacioacute
restringint de nou aquesta a lrsquoagravembit privat i a les classes adinerades Un bon exemple soacuten els
sofistes que enfront drsquoaquesta nova educacioacute moral sorgida a Atenes oferien un
ensenyament pragravectic encarat novament a la recerca de la virtut per mitjagrave de lrsquooratograveria
Altrament pel que respecte a lrsquoeducacioacute militar els Atenesos no van rebre durant lrsquoegravepoca
clagravessica un ensinistrament professional meacutes enllagrave de les preparacions atlegravetiques al gimnagraves
encarades a la participacioacute en els jocs puacuteblics contragraveriament als espartans que tenien un
sistema educatiu lrsquoἀβωβή on els joves eren reclutats de la vida familiar a lrsquoedat de 7 anys i
posteriorment formats durant un llarg periacuteode de 13 anys fent drsquoaquests uns experimentats
70
Aristogravetil Poliacutetica I 1 5 1253a 71
Aristogravetil Politica III 4 1276b-1277a 72
Marrou Henry-Ireneacutee (1985) La antigua educacioacuten ateniense En Historia de la educacioacuten en la antiguumledad
(6a ed p 58-69) Madrid Akal 73
Diacuteaz Lavado Juan Manuel (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia en Actas de las III jornada de
Humanidades Claacutesicas Universidad de Salamanca
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 29
-
guerrers Ara beacute Aristogravetil que era defensor drsquouna educacioacute de caragravecter oficial i comuna74
explica que a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica srsquohi va instaurar un sistema educatiu estatal amb el qual
srsquoinstruiumla als joves per a quegrave fossin aptes per optar a la ciutadania atenesa75
En aquest
sistema els joves (έθδαμζ) que amb 18 anys es volien inscriure a un δήιμξ havien de ser
examinats per la Buleacute i posteriorment educats per experimentats entrenadors i educadors
sortits de les tribus que durant un periacuteode de dos anys formaven als joves atenesos en lrsquoart
de la guerra Acabat aquest entrenament a lrsquohora de concedir-los la ciutadania aquests feien
un jurament de defensa de la seva ciutat en nom dels deacuteus tal com testimonia lrsquoorador
Licurg
ldquoΟὐθ αἰζρπλ ηὰ ἱεξὰ ὅπια νὐδὲ ιείςσ ηὸλ παξαζηάηελ ὅπνπ ἂλ ζηνηρήζσ ἀκπλ δὲ θαὶ ὑπὲξ ἱεξλ θαὶ
ὁζίσλ θαὶ νὐθ ἐιάηησ παξαδώζσ ηὴλ παηξίδα πιείσ δὲ θαὶ ἀξείσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ ἁπάλησλ θαὶ
εὐεθνήζσ ηλ ἀεὶ θξαηλόλησλ ἐκθξόλσο θαὶ ηλ ζεζκλ ηλ ἱδξπκέλσλ θαὶ νὓο ἂλ ηὸ ινηπὸλ ἱδξύζσληαη
ἐκθξό λσο ἐὰλ δέ ηηο ἀλαηξεῖ νὐθ ἐπηηξέςσ θαηά ηε ἐκαπηὸλ θαὶ κεηὰ πάλησλ θαὶ ηηκήζσ ἱεξὰ ηὰ πάηξηα
Ἵζηνξεο ζενὶ Ἄγιαπξνο ζηία λπώ λπάιηνο Ἄξεο θαὶ Ἀζελᾶ Ἀξεία Ζεύο Θαιιώ Αὐμώ Ἡγεκόλε
Ἡξαθιῆο ὅξνη ηῆο παηξίδνο ππξνί θξηζαί ἄκπεινη ἐιάαη ζπθαῖ rdquo
(Licurg Contra Leogravecrates 772)
En conclusioacute observem que en aquesta darrera fase de lrsquoeducacioacute atenesa amb el jurament
dels efebs es vincula oficialment el ciutadagrave i el soldat condicioacute sorgida originagraveriament amb
les primeres reformes censatagraveries que va plantejar Cliacutestenes Lrsquoefeb en tant que home adult i
defensor de la seva pagravetria adquireix la condicioacute de ciutadagrave i obteacute drsquoaquesta manera uns drets
socials i poliacutetics
52 Organitzacioacute militar
521 Laparicioacute de lrsquohoplita i la falange
Lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute drsquoun nou sistema de combat a Gregravecia es veuen estretament
lligades als canvis poliacutetics i socials que srsquohi van esdevenir a partir del segle VIII aC En
aquest sentit tant els defensors drsquouna revolucioacute hoplita com aquells qui defensen una
evolucioacute progressiva al llarg dels segles han de recoacuterrer a lrsquoargument poliacutetic i social per
defensar les seves hipogravetesis el debilitament de lrsquoaristocragravecia en favor de lrsquoapoderament
popular eacutes una peccedila cabdal per a comprendre aquest proceacutes
En primer lloc pel que respecte als factors socials reprendreacute algunes de les anagravelisis fetes
anteriorment La figura de lrsquohoplita no es pot comprendre de la mateixa manera que entenem
la figura del guerrer aristocragravetic drsquoHomer ategraves que el nou soldat grec no lluita de manera
individualista sinoacute que depegraven de lrsquoaccioacute drsquoun colmiddotlectiu la falange Per aquest motiu cal tenir
en compte lrsquoaparicioacute de les ciutats-estat car el desenvolupament institucional drsquoaquestes va
permetre als seus ciutadans la integracioacute i la participacioacute poliacutetica i per conseguumlent la creacioacute
drsquoidentitats comunes Altrament les diverses reformes poliacutetiques com les censatagraveries van
74
Aristogravetil Poliacutetica VIII 1337a-1338b 75
Aristogravetil Constitucioacute dels atenesos XLIII
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 30
-
permetre als ciutadans tenir meacutes pes en lrsquoorganitzacioacute de les seves ciutats i contragraveriament els
nobles i els seus ideals van anar perdent influegravencia poliacutetica la guerra ja no va estar uacutenicament
dirigida pels belmiddotlicosos nobles sinoacute que ara hi podien participar tots els ciutadans que
posseiumlssin un ηθῆνμξ suficient per obtenir i mantenir unes armes Tanmateix van ser els
conflictes begravelmiddotlics interns i externs els que van fer evident la necessitat drsquoampliar el gruix
dels guerrers i drsquoestablir una unitat de defensa colmiddotlectiva
En segon lloc pel que pertany rigorosament a lrsquoagravembit tagravectic i militar si acceptem lrsquoestudi de
Lazenby i Whitehead76
que proposen όπθα plural de ὅπθμκ (eina de combat arma) com a
lrsquoorigen semagraventic i etimologravegic del terme ὁπθίηδξ podem relacionar-ho amb la funcioacute que van
exercir les noves miliacutecies de guerrers a Gregravecia els hoplites eren la infanteria pesada de
lrsquoexegravercit La seva panograveplia consistia en una cuirassa un casc metagravelmiddotlic dues gamberes un
escut una llarga llanccedila i una curta espasa Tot aquest conjunt drsquoarmes defensives i ofensives
havien de costerejar-se-les ells mateixos motiu pel qual srsquoha arribat a parlar drsquouna classe
social hoplita els hoplites srsquoassociaven als γεοβῖηαζ tercer estament de la reforma social de
Soloacute A banda drsquoaquests que formaven el gruix meacutes gran de lrsquoexegravercit trobagravevem tambeacute els
ἱππεῖξ la cavalleria corresponent a la segona classe social i representant les figures
aristocragravetiques dels antics combats i els peltastes la infanteria lleugera77
portadora de fones
i javelines protagonitzada pels εῆηεξ lrsquouacuteltima classe social78
Aquest nou prototip de guerrer lrsquohoplita lrsquohem de comprendre com a component drsquouna nova
tagravectica de combat la formacioacute en falange En aquesta formacioacute era imperant la cohesioacute i la
moral de defensa colmiddotlectiva tal com queda reflectit en les innovacions tegravecniques Lrsquoescut
(ἄζπζξ) era un element molt rellevant perquegrave colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre i recolzat sobre
lrsquoespatlla dels guerrers protegia drsquouna banda el flanc esquerre de lrsquohoplita que el portava i
drsquoaltra banda el flanc dret del seu company de liacutenia a la falange si un guerrer abandonava la
formacioacute el seu company quedava desprotegit Per aquest motiu Marcel Detienne79
considera que les caracteriacutestiques principals de les falanges eren lrsquoordre (ηάλζξ) i la tempranccedila
(ζωθνμζύκδ) per oposicioacute als indicis de falanges primitives a Homer on finalment els
protagonistes acabaven essent els herois individuals en moments de gloriosa i desenfrenada
exaltacioacute80
76
Lazenby JF i Whitehead David (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol
46 Nuacutem 1 p 27-33 77
Tuciacutedides menciona a la seva obra que la ciutat drsquoAtenes no va tenir mai a les seves formacions unitats
drsquoinfanteria lleugera (Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 94 1) 78
Quesada Sanz Fernando (2008) La guerra en la Grecia arcaica y claacutesica la aparicioacuten de la falange
hoplita en Armas de Grecia y Roma forjaron la historia de la antiguumledad claacutesica Madrid La esfera de los
Libros 79
Detienne Marcel (1985) La phalange Problegravemes et controverses en Jean-Pierre Vernant (ed) Problegravemes
de la guerre en Gregravece ancienne (p120-142) Paris Eacuteditions de lEacutecole des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales 80
El discurs fuacutenebre atribuit de Pegravericles exalta de manera molt entenedora aquests nous valors guerrers
(Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 42 3-4)
ldquoθαὶ γὰξ ηνῖο ηἆιια ρείξνζη δίθαηνλ ηὴλ ἐο ηνὺο πνιέκνπο ὑπὲξ ηῆο παηξίδνο ἀλδξαγαζίαλ πξνηίζεζζαη ἀγαζῶ
γὰξ θαθὸλ ἀθαλίζαληεο θνηλο κᾶιινλ ὠθέιεζαλ ἢ ἐθ ηλ ἰδίσλ ἔβιαςαλ ηλδε δὲ νὔηε πινύηνπ ηηο ηὴλ ἔηη
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 31
-
Aixograve no obstant la falange no era completament racional sinoacute que cada combat requeria una
segraverie de regles o rituals Pel que respecte a les regles els grecs acostumaven a lluitar de
manera estacional a la primavera i a lrsquoestiu evitant les lluites massa llargues i els periacuteodes de
fred Altrament acostumaven a lluitar en terrenys plans81
sense obstacles que els
permetessin desplegar amb comoditat la seva formacioacute Pel que respecte als rituals cal
assenyalar que els guerrers abans drsquoiniciar la lluita consultaven oracles82
professaven
sacrificis83
als deacuteus i exaltaven els guerrers amb discursos io peans84
En darrer lloc un cop
acabat el combat els guerrers victoriosos despullaven als enemics de les seves armes i
erigien un trofeu amb aquestes85
La primera representacioacute iconogragravefica coneguda drsquoun nou tipus de combat eacutes el Vas Chigi
una peccedila de ceragravemica grega protocoriacutentia datada al 640 aC on srsquoaprecia lrsquoenfrontament entre
dues falanges La conducta guerrera que srsquohi veu ilmiddotlustrada eacutes la drsquouna unitat ferma i
cohesionada que avanccedila de manera disciplinada contra lrsquoenemic Altrament veiem
representades les seguumlents armes escuts cogravencaus que decorats amb emblemes de caragravecter
mitologravegic io intimidador protegeixen el flanc esquerre del soldat cascs dotats de crinera de
cavall cuirassa gamberes i llances De meacutes a meacutes podem observar la presegravencia drsquoun
flautista entre les tropes que entonant un ritme i una cadegravencia constants guia la marxa
unitagraveria dels hoplites De manera paralmiddotlela drsquoacord amb lrsquoanagravelisi presentada anteriorment
els poemes liacuterics tambeacute drsquoegravepoca arcaica ja evidencien aquestes primeres formacions
falagravengiques que eacutes plenament desenvolupada a lrsquoegravepoca clagravessica
Per acabar mrsquoagradaria exposar que la lluita en bloc comportava una fama i una glograveria
colmiddotlectives atorgades per la ciutat al conjunt de guerrers defensors drsquouna pagravetria Algunes de
les manifestacions poliacutetiques drsquoaquest reconeixement eren els discursos fuacutenebres en funerals
colmiddotlectius els epitafis o els monuments erigits en honor drsquoun contingent de guerrers Un dels
exemples meacutes significatius drsquoaquesta glorificacioacute en nom de la pagravetria dels guerrers morts en
combat eacutes el discurs fuacutenebre pronunciat per Pegravericles despreacutes del primer any de guerra86
De
manera semblant despreacutes de la derrota grega a la batalla de les Termopiles es van gravar
inscripcions fuacutenebres i es van construir columnes honoriacutefiques per lloar els guerrers que hi
ἀπόιαπζηλ πξνηηκήζαο ἐκαιαθίζζε νὔηε πελίαο ἐιπίδη ὡο θἂλ ἔηη δηαθπγὼλ αὐηὴλ πινπηήζεηελ ἀλαβνιὴλ ηνῦ
δεηλνῦ ἐπνηήζαην ηὴλ δὲ ηλ ἐλαληίσλ ηηκσξίαλ πνζεηλνηέξαλ αὐηλ ιαβόληεο θαὶ θηλδύλσλ ἅκα ηόλδε
θάιιηζηνλ λνκίζαληεο ἐβνπιήζεζαλ κεη᾽ αὐηνῦ ηνὺο κὲλ ηηκσξεῖζζαη ηλ δὲ ἐθίεζζαη ἐιπίδη κὲλ ηὸ ἀθαλὲο
ηνῦ θαηνξζώζεηλ ἐπηηξέςαληεο ἔξγῳ δὲ πεξὶ ηνῦ ἤδε ὁξσκέλνπ ζθίζηλ αὐηνῖο ἀμηνῦληεο πεπνηζέλαη θαὶ ἐλ
αὐηῶ ηῶ ἀκύλεζζαη θαὶ παζεῖλ κᾶιινλ ἡγεζάκελνη ἢ [ηὸ] ἐλδόληεο ζῴδεζζαη ηὸ κὲλ αἰζρξὸλ ηνῦ ιόγνπ
ἔθπγνλ ηὸ δ᾽ ἔξγνλ ηῶ ζώκαηη ὑπέκεηλαλ θαὶ δη᾽ ἐιαρίζηνπ θαηξνῦ ηύρεο ἅκα ἀθκῇ ηῆο δόμεο κᾶιινλ ἢ ηνῦ
δένπο ἀπειιάγεζαλrdquo 81
Herogravedot Histograveria VII 9 82
Herogravedot Histograveria VII 140-143 178 220 83
Herogravedot Histograveria VI 108 112 VII 178 IX 33
84 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 96 1
85 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 91 5 IV 97 1 124 4
86 Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves 35-46
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 32
-
van resistir87
Altrament es van gravar sobre unes columnes de marbre a un temple
drsquoArtemiacutesos uns versos elegiacuteacs commemorant els guerrers morts en els combats navals
esdevinguts a la segona guerra megravedica davant les costes drsquoEubea88
Tanmateix ens explica Herogravedot89
que despreacutes de la batalla de Salamina la flota grega es va
dirigir a lrsquoIstme on srsquohi van entregar uns premis de valor per a aquells drsquoentre els grecs que
havien destacat al llarg de la guerra La descripcioacute drsquoaquesta pragravectica fa pensar que meacutes enllagrave
del reconeixement poliacutetic el guerrer clagravessic hereu del pensament aristocragravetic buscava
altrament un reconeixement individual tenint present aleshores una dualitat drsquoobjectius90
522 Quumlestions linguumliacutestiques en relacioacute amb les formacions militars
En aquest apartat vull exposar una teoria linguumliacutestica presentada per Fernando Echeverriacutea Rey
al voltant de lrsquoaparicioacute i la utilitzacioacute dels termes ὁπθίηδξ i θάθαβλ91
Amb aquesta anagravelisi
lrsquoautor preteacuten mostrar-se criacutetic amb lrsquoopinioacute agravempliament acceptada sobre el sorgiment de
lrsquohoplita grec a lrsquoegravepoca arcaica Segons ell no cal prendre uacutenicament en consideracioacute les
fonts iconogragravefiques i arqueologravegiques que demostren una panograveplia ldquohoplitardquo ja anteriorment
al periacuteode clagravessic sinoacute que tambeacute srsquoha de prestar interegraves a les fonts literagraveries i a lrsquoanagravelisi
etimologravegica
Aixiacute doncs aquest estudi evidencia que el terme ὁπθίηδξ no srsquoempra a la literatura grega fins
al segle V aC concretament apareix per primer cop en Pindar92
al voltant del 470 aC i que
des drsquoaleshores es comenccedila a utilitzar habitualment Altrament ategraves que molts estudis han
demostrat la presegravencia drsquounes tagravectiques begravelmiddotliques similars a les dels hoplites clagravessics ja en
egravepoca arcaica Echeverriacutea exemplifica de quina manera els autors precedents al segle V aC
denominaven aquestes realitats militars concloent que la majoria de vegades als gegraveneres
egravepics i liacuterics eacutes refereixen al guerrer com a ἀκήν i en el cas de voler parlar drsquoun grup de
guerrers srsquohi refereixen pel seu gentilici De meacutes a meacutes precisa que un cop creat el
substantiu per al concepte drsquohoplita els historiadors lrsquoutilitzen per referir-se als fets histograverics
contemporanis a la seva egravepoca exceptuant algun cas en quegrave fan almiddotlusioacute dels hoplites com a
conjunt dinfanteria pesada en un context arcaic93
87
Herogravedot Histograveria VII 227-228 88
Plutarc Temiacutestocles VIII 89
Herogravedot Histograveria VIII 123-124 90
Aquesta dualitat drsquoobjectius eacutes la que els filogravesofs Platoacute i Aristogravetil semblen reivindicar en el caraacutecter del
guerrer ideal drsquoun estat 91
Echeverriacutea Rey Fernando (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A Reassessment
Classical Philology vol 107 nuacutem 4 291-318 92
Pindar Odes iacutestmiques I vv 21-23 ldquoθάιπεζ δὲ ζαθὴξ ἀνεηάἔκ ηε βοικμῖζζ ζηαδίμζξ ζθίζζκ ἔκη᾿
ἀζπζδμδμύπμζζζκ ὁπλίταις δνόιμζξrdquo 93
Herogravedot Histograveria III 121 IV 160 Tuciacutedides Histograveria de la guerra del Peloponegraves VI 58 En aquests
casos en quegrave els historiadors es refereixen a un context arcaic amb termes propis de la seva egravepoca anacrogravenics
podem pensar que de la mateixa manera que Homer van barrejar conceptes de dos periacuteodes diferents perquegrave no
sabien com descriure aquesta realitat aliena a la seva contemporaneiumltat
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 33
-
Pel que respecte al concepte θάθαβλ que sembla ser una nocioacute emparellada amb el terme
ὁπθίηδξ descobrim una anomalia el seu origen eacutes arcaic i ja eacutes present a Homer94
No obstant
aixograve cal destacar que la majoria dels cops que apareix en Homer ho fa en plural i sense que
srsquohi exemplifiqui gaire detalladament la disposicioacute dels contingents begravelmiddotlics mentre que els
autors posteriors lrsquoempren en singular manifestant el caragravecter unificador i colmiddotlectiu
drsquoaquesta nova formacioacute En aquest context eacutes oportuacute remarcar que autors clagravessics de gran
importagravencia com Herogravedot o Tuciacutedides no van utilitzar aquest terme a lrsquohora de descriure els
diversos conflictes sinoacute que hem de considerar a Xenofont com el seu creador per
excelmiddotlegravencia ja que recuperant aquest terme de la poesia egravepica arcaica li va atorgar un
significat representatiu del caragravecter tagravectic de la nova unitat militar i en va descriure
agravempliament les caracteriacutestiques95
A tall de conclusioacute aquesta anagravelisi ens permet de comprendre que malgrat que hi hagi
evidegravencies iconogragravefiques que demostrin una evolucioacute tegravecnica i tagravectica de lrsquoarmament grec
en egravepoca arcaica el pensament grec no ho compregraven aixiacute fins a lrsquoegravepoca clagravessica periacuteode en
quegrave es comenccedila a desenvolupar un vocabulari capaccedil de definir aquesta nova realitat militar i
que arribaragrave al seu magravexim desenvolupament despreacutes de la Guerra del Peloponegraves existint ja
un ampli coneixement drsquoaquesta nova formacioacute A meacutes a meacutes la comparacioacute dels autors
clagravessics amb lrsquoegravepica homegraverica dona a entendre que hi ha hagut una evolucioacute estrategravegica i
moral car si beacute observem que srsquohi representa una forma primitiva de falange aquesta dista
encara de la que seragrave la falange drsquoegravepoca clagravessica
523 Evolucioacute i transformacioacute de la falange hoplita
Personalment partidagraveria drsquouna evolucioacute progressiva dels sistemes de combat a Gregravecia en els
seguumlents punts explicareacute quina va ser lrsquoevolucioacute de la formacioacute hoplitica al llarg dels
conflictes begravelmiddotlics esdevinguts al periacuteode clagravessic i fins a quin punt aquestes transformacions
van ser les responsables drsquoun nou tipus de falange a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica grega
5231 Les Guerres Megravediques
Durant el conflicte amb lrsquoimperi aquemegravenida de Pegraversia gragravecies a la necessitat drsquoafrontar
lrsquoamenaccedila estrangera els grecs engrossint el seu exegravercit de ciutadans-soldats van consolidar
una nova tagravectica begravelmiddotlica
En primer lloc hem de destacar la batalla de Maratoacute car aquesta va ser primordial pel
desenvolupament del conflicte begravelmiddotlic Herogravedot96
exposa que sota lrsquoamenaccedila drsquoun atac
terrestre persa els grecs van dubtar entre lluitar o defugir lrsquoenfrontament ategraves que alguns
pensaven que no serien suficients combatents per afrontar lrsquoexegravercit bagraverbar Milciacuteades liacuteder
94
Alguns exemples de la utilitzacioacute del terme θάθαβλ a Homer Iliacuteada VI vers 6 XI vers 90 XIII vers 145
XIX vers 158 95
Un bon exemple de Xenofont en que es descriu la disposicioacute i la manera drsquoactuar drsquouna falange el trobem a
les Helmiddotlegraveniques IV 2 18-23 96
Herogravedot Histograveria VI103-120
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 34
-
atenegraves els va convegravencer finalment que calia lluitar i aquests van afrontar valerosament
lrsquoexegravercit enemic Si beacute els perses eren superiors en tropes lrsquoexegravercit grec constituiumlt drsquohoplites
atenesos i drsquoaliats de Platea va treure profit de la seva avantatge tagravectica i van aconseguir una
gran victograveria en aquest combat moriren 6400 bagraverbars En canvi del bagravendol helmiddotlegrave moriren
tan sols 192 atenesos Lrsquoegravexit atenegraves va comportar un reforccedilament de la moral grega i de
lrsquoegravetica hoplita Els hoplites miliacutecies ciutadanes havien estat capaccedilos en formacioacute de
falange i en aquest cas sense disposar de cavalleria ni drsquoinfanteria lleugera de debilitar la
gran amenaccedila enemiga De meacutes a meacutes cal destacar que en aquest combat no hi van poder
ajudar els espartans superiors militarment a la resta de grecs i que per conseguumlent els grecs
havien lluitat i venccedilut sense la necessitat de cap exegravercit professionalitzat
En segon lloc eacutes necessari assenyalar la importagravencia de la batalla de les Termogravepiles durant la
segona guerra megravedica ja que un gruix de lrsquoexegravercit grec srsquohi va establir formant un mur
infranquejable per tal de retenir lrsquoexegravercit persa per via terrestre i evitar que els bagraverbars
accedissin a Gregravecia La transcendegravencia drsquoaquest combat recau en el fet que els grecs es van
assabentar per mitjagrave de lrsquoendeviacute Megistos i del rei espartagrave Leogravenides coneixedor drsquoun oracle
revelat per una Pitia97
que serien aniquilats en aquell indret i en lloc drsquoevitar tots la lluita els
espartans els tespis i els tebans van decidir guardar la posicioacute tagravectica per tal de retenir quant
de temps els fos possible als perses Aquest sacrifici va permetre debilitar lrsquoexegravercit persa
paralmiddotlelament per mar a les batalles drsquoArtemiacutesion i de Salamina
En darrer lloc la victograveria naval a Salamina va permetre als grecs i especialment a Atenes
liderada per Temiacutestocles esdevenir una important potegravencia mariacutetima que tot just despreacutes de
la Guerra del Peloponegraves obtindria la magravexima expansioacute amb la Lliga de Delos Aixiacute doncs si
els grecs havien aconseguit desenvolupar una estrategravegia hoplita terrestre a Maratoacute
anagravelogament havien desenvolupat una bona tegravecnica de lluita naval tambeacute en formacioacute
tancada com a les falanges98
A tall de recapitulacioacute lrsquoanagravelisi drsquoaquest periacuteode begravelmiddotlic ens
demostra que els grecs van excelmiddotlir en les tagravectiques begravelmiddotliques en falange terrestre i alhora en
les estrategravegies navals A meacutes a meacutes si beacute es considera Esparta com a prototip ideal drsquoexegravercit
hoplita la batalla de Maratoacute evidencia que els Atenesos i els seus aliats no van ser menys
importants demostrant una bona execucioacute tagravectica al combat Per acabar eacutes important
remarcar que durant aquests enfrontaments les ciutats es van ajudar muacutetuament constituint
diverses ζοιιαπία
5232 La Guerra del Peloponegraves
ldquoθίλεζηο γὰξ αὕηε κεγίζηε δὴ ηνῖο Ἕιιεζηλ ἐγέλεην θαὶ κέξεη ηηλὶ ηλ βαξβάξσλ ὡο δὲ εἰπεῖλ θαὶ ἐπὶ πιεῖζηνλ
ἀλζξώπσλrdquo
(Tuciacutedides Historia de la Guerra del Peloponegraves I 11)
97
Herogravedot Histograveria VII 219-220 98
Herogravedot Histograveria VIII 86
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 35
-
Un cop que lrsquoimperi persa va deixar de ser una amenaccedila pels grecs van ressorgir les
enemistats entre les diferents ciutats-estat Esparta i Atenes eren dues ciutats que ja a les
Guerres Megravediques havien tingut les seves desavinences de manera que els anys consecutius
al conflicte grecopersa es van accentuar aquestes discrepagravencies Les causes que van portar els
atenesos i els peloponesis a declarar oficialment una guerra van ser diverses Per comenccedilar
Atenes gaudia drsquouna hegemonia que no agradava a totes les ciutats99
srsquoimposava als seus
aliats amb exigegravencies i tributs Altrament un conflicte comercial entre Atenes i Corint va ser
lrsquoelement determinant per a fer esclatar aquest conflicte Corint ciutat aliada drsquoEsparta va
acusar els atenesos drsquohaver trencat una treva car havien assetjat Potidea i havien perjudicat el
comerccedil de Megravegara100
Tot i aixiacute Tuciacutedides era del parer que els lacedemonis acceptaren la
guerra per por que lrsquoimperi atenegraves excels de poder srsquoexpandiacutes encara meacutes101
La Guerra del Peloponegraves va ser un conflicte de llarga durada que va presentar una important
evolucioacute pel que fa a les estrategravegies i les normes de combat la guerra es va professionalitzar
Primerament els periacuteodes begravelmiddotlics que fins aleshores havien sigut estacionals es van
allargar realitzant-se fins i tot combats en ple hivern102
Aquesta prolongacioacute dels combats
va comportar que els ciutadans srsquohaguessin de dedicar gairebeacute anualment a la guerra i
descuidessin les seves tasques ciacuteviques fent de la guerra un ofici Segonament la conducta
guerrera va experimentar una gran transformacioacute Si considerem que aquesta guerra va ser
realment una lluita entre dues ideologies poliacutetiques lrsquouna protagonitzada per la Lliga de
Delos i lrsquoaltra per la Lliga del Peloponegraves podem estimar que Atenes va dur a terme en aquest
conflicte una lluita imperialista Aquest caragravecter expansionista es veu reflectit en les
contiacutenues invasions i expedicions navals103
i en la crueltat que aquestes accions van
desprendre
En aquesta nova lluita no hi havia suficient amb contenir lrsquoenegravemic o defensar una ciutat-estat
Atenes sersquon va voler aprofitar per expandir la seva hegemonia a cop drsquoassetjar i sotmetre les
altres ciutats104
Altrament aquest nou model de combat de llarga durada i drsquoexpedicions
llunyanes de les ciutats-estat va implicar la necessitat drsquoadquirir meacutes combatents mentre els
hoplites entesos com a infanteria pesada i com a ciutadans-soldats drsquouna πόθζξ van deixar de
ser la forccedila exclusiva de guerra la infanteria lleugera i la cavalleria van prendre meacutes
importagravencia A meacutes a meacutes cal destacar que es van incorporar als exegravercits esclaus estrangers
i mercenaris105
En resum aquesta guerra va significar la decadegravencia dels hoplites ja que
drsquouna banda la gran quantitat de combats navals no els va permetre desenvolupar les seves
capacitats tagravectiques i de lrsquoaltra va ser necessagraveria lrsquoadquisicioacute drsquouns combatents meacutes
99
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 19 76 100
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 67-87 101
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves I 88 102
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 88 115 IV 102 VI 63 VIII 3 103
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves III 86 88 91 103 IV 45 55 V 84-116 VI 30 104
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves V 89-95 105
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves IV 91 32 V 6 4-5 VI 43
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 36
-
professionals per al nou tipus de combat Els nous soldats ja no lluitaven per defensar
gloriosament la seva pagravetria sinoacute que ho feien amb mires drsquoobtenir uns beneficis personals
beneficis econogravemics io socials
5233 Aparicioacute dels mercenaris de guerra
La Guerra del Peloponegraves va representar lrsquoocasioacute ideal per a la utilitzacioacute de mercenaris de
guerra dins de les tropes gregues les noves tagravectiques begravelmiddotliques exigien uns soldats meacutes
professionalitzats i un major nombre de guerrers106
Ara beacute finalitzat el conflicte els
mercenaris van continuar sent una unitat cabdal dins dels exegravercits fins al punt que durant el
S IV aC van acabar substituint els ciutadans-soldats Es creu que un dels principals motius
drsquoaquest mercenariat va ser la pobresa esdevinguda a Gregravecia arran de la guerra Alguns grecs
desmoralitzats van decidir convertir-se en mercenaris per tal de millorar la seva situacioacute
econogravemica
Emperograve cal remarcar que lrsquoaparicioacute dels mercenaris no es va limitar a lrsquoegravepoca clagravessica sinoacute
que ja a lrsquoegravepoca arcaica en tenim alguns testimonis Arquiacuteloc eacutes un exemple molt revelador
drsquoaquests primers soldats mercenaris tal com denoten els seus poemes En el primer
fragment conservat107
drsquoaquest poeta confessa ser servidor drsquoEniacuteal eacutes a dir guerrer en el
segon fragment108
remarca que eacutes la llanccedila per sinegravecdoque la guerra la que li proporciona el
pa i el vi Aixiacute eacutes que els estudiosos han sobreentegraves que Arquiacuteloc es refereix a la guerra com
a mitjagrave de vida A banda drsquoaquests fragments fent referegravencia a lrsquoanagravelisi que he fet
anteriorment srsquohan conservat uns versos on el poeta abandona i menysprea un escut fet que
designa una moral uacutenicament comprensible si considerem Arquiacuteloc com a un mercenari en
lloc drsquoun hoplita Paralmiddotlelament a Arquiacuteloc Herogravedot explica que el tiragrave Pisiacutestrat durant el
seu exili a Eretria va fer-se amb soldats mercenaris provinents del Peloponegraves109
com a
guardia personal Altrament Herogravedot ens explica que era habitual que alguns contingents
grecs colmiddotlaboressin com a mercenaris amb els Bagraverbars per exemple a les terres de Lidia
Egipte o Pegraversia110
Pel que respecte als testimonis literaris drsquoegravepoca clagravessica vull destacar a banda de Tuciacutedies a
Xenfont que a lrsquoAnagravebasi relata lrsquoexpedicioacute militar que van realitzar deu mil mercenaris grecs
en suport de Cir el Jove que els havia contractat per fer front al seu germagrave Artaxerxes II de
Pegraversia111
La moral drsquoaquestes tropes presenta divergegravencies amb la moral hoplita de les
guerres anteriors En aquest sentit considero demostratiu drsquoaquesta nova moral un passatge
en quegrave havent de fer front els mercenaris grecs als Bitinis Xenofont cap de lrsquoexegravercit els
106
Tuciacutedides Histograveria de la Guerra del Peloponegraves VI 22 107
ldquoΕἰκὶ δ ἐγὼ ζεξάπσλ κὲλ λπαιίνην ἄλαθηνο θαὶ Μνπζέσλ ἐξαηὸλ δξνλ ἐπηζηάκελνοrdquo 108
ldquoλ δνξὶ κὲλ κνη κᾶδα κεκαγκέλε ἐλ δνξὶ δ νἶλνο Ἰζκαξηθόο πίλσ δ ἐλ δνξὶ θεθιηκέλνοrdquo 109
Herogravedot Histograveria I 61 110
Herogravedot Histograveria II 152 111
Xenofont Anagravebasis 83
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 37
-
encoratja en un discurs i els recorda que han drsquoafrontar aquest enfrontament meacutes aviat per
salvar-se que no pas per obtenir la glograveria
ldquoνὐ γὰξ δόμεο ὁξ δενκέλνπο ὑκᾶο εἰο ἀλδξεηόηεηα ἀιιὰ ζσηεξίαο λῦλ δὲ νὕησο ἔρεη ἀκαρεὶ κὲλ ἐλζέλδε νὐθ
ἔζηηλ ἀπειζεῖλ ἢλ γὰξ κὴ ἡκεῖο ἴσκελ ἐπὶ ηνὺο πνιεκίνπο νὗηνη ἡκῖλ ὁπόηαλ ἀπίσκελ ἕςνληαη θαὶ
ἐπηπεζνῦληαηrdquo
(Xenofont Anagravebasis VI 5 14-15)
Per acabar vull concloure amb una reflexioacute que fa lrsquoorador Isogravecrates sobre lrsquoegravetica i la moral
grega al segle IV aC Lrsquoorador critica durament lrsquoimperialisme mariacutetim i la poliacutetica interna
atenesa aixiacute com les guerres que comporten Isogravecrates eacutes del parer que la societat en la qual
ell viu no actua de la manera correcta car els valerosos avantpassats lluitaren per defendre la
ciutat enfront dels bagraverbars mentre que els seus contemporanis per por o per comoditat
prefereixen deixar els assumptes begravelmiddotlics en mans drsquouns homes desterrats o desertors uns
mercenaris que lluiten sense coratge amb lrsquouacutenic afany drsquoaconseguir un bon sou112
Aquesta
criacutetica a la guerra mercenagraveria i aquesta reivindicacioacute dels valors antics soacuten un testimoni de
com va arribar a transformar-se la societat grega en especial la ciutat atenesa i com els seus
valors morals que havien refulgit al segle V aC es van anar desfigurant els valors
aristocragravetics i heroics que trobagravevem encara presents a lrsquoegravepoca arcaica no van tenir cabuda en
aquest nou ideari grec
112
Isogravecrates Sobre la pau 42-48
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 38
-
6 Conclusions
A mesura que les diferents anagravelisis han estat exposades en aquest treball ha anat prenent
consistegravencia la idea que la figura de lrsquohoplita grec no va neacuteixer de manera sobtada a lrsquoegravepoca
clagravessica el seu origen srsquoha de remuntar a lrsquoegravepoca arcaica i les seves causes meacutes directes srsquohan
de relacionar amb lrsquoevolucioacute poliacutetica i social de la civilitzacioacute grega i particularment amb
lrsquoaparicioacute i la consolidacioacute de les ciutats-estat Endemeacutes la moral heroica que demostraven
els guerrers primitius no srsquoesvaneix completament ans canvia drsquoescenari poliacutetic a destacar
els exercicis gimnagravestics i els jocs esportius En aquest context cal relacionar lrsquoegravexit del
guerrer hoplita amb lrsquoauge democragravetic de les ciutats i amb el debilitament de les oligarquies
aristocragravetiques que promovien una egravetica basada en lrsquoexcelmiddotlegravencia i la glograveria personal molt
semblantment al comportament que Homer associa als guerrers dels seus poemes egravepics
Pel que respecta a lrsquoegravepoca arcaica hem pogut advertir que el paper drsquoHomer eacutes indispensable
per a comprendre aquesta evolucioacute les seves epopeies narraren des drsquouna perspectiva
contemporagravenia a la seva egravepoca una realitat histograverica molt anterior lrsquoEdat del Bronze Aixiacute
doncs Homer ens presenta una societat a mig camiacute entre les organitzacions palacials
micegraveniques i les primitives associacions poliacutetiques gregues Si beacute podriacuteem posar en dubte
lrsquoautenticitat dels seus relats no obstant els hem de valorar ategraves que es van consolidar en un
context histograveric del qual els testimonis escassegen lrsquoEdat Fosca De meacutes a meacutes deixant de
banda els elements miacutetics i els anacrogravenics lrsquoarqueologia ha demostrat al llarg dels anys que
molts dels aspectes descrits en aquests poemes soacuten versemblants
El model guerrer que idealitza Homer eacutes el drsquouna oligarquia aristocragravetica representada als
combats per poderosos nobles ααζζθεῖξ drsquoun contingent drsquohomes que els hi soacuten subjugats En
aquestes lluites els aristogravecrates tracten drsquoexcelmiddotlir en les seves gestes per tal de mantenir la
glograveria del seu llinatge i guanyar-se una fama personal que els recordi un cop hagin deixat la
vida terrenal Aquesta moralitat heroica es manteacute vigent a lrsquoegravepoca arcaica mentre hi regeixen
les aristocragravecies i mentre lrsquoorganitzacioacute social segueix sotmesa al desordre Tanmateix
aquests ideals comencen a flaquejar quan neixen les primeres comunitats poliacutetiques Encara
que Aristogravetil evidencia que les primeres ciutats van ser governades per guerrers aristocragravetics
la creacioacute drsquounes lleis i drsquouns vincles poliacutetics comuns posen en perill la ideologia
individualista afavorint en canvi una ideologia de caragravecter colmiddotlectiu
La nova ideologia begravelmiddotlica no va sorgir de cop i volta baldament la historiografia moderna
srsquohagi afanyat a defensar una possible revolucioacute hoplita A parer meu va ser un llarg proceacutes
motivat per factors tecnologravegics com les innovacions armamentiacutestiques i per factors socials i
poliacutetics com lrsquoapoderament poliacutetic de les classes populars que vinculava estretament el
ciutadagrave amb els seus deures poliacutetics o la necessitat de cohesioacute social per afrontar els grans
conflictes begravelmiddotlics Altrament no crec que aquesta heroiumlcitat arribeacutes a desaparegraveixer
completament almenys fins a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica puix que tant alguns autors arcaics entre
els quals vull ressaltar Hesiacuteode i el mite de les edats com alguns autors clagravessics
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 39
-
especialment els filogravesofs semblen reclamar un model de ciutadagrave que tingueacutes present una
dualitat drsquoobjectius el beacute comuacute per a la seva ciutat i el benefici propi
El gegravenere liacuteric en particular les elegies militars eacutes una bona manifestacioacute drsquoaquest estadi
intermedi entre ambdues mentalitats La subjectivitat dels seus textos els doten drsquouna
significacioacute criacutetica que ens permet comprendre la societat drsquouna manera meacutes immediata Les
elegies begravelmiddotliques exalten els valors gloriosos del combat i de manera similar Homer armen
els seus versos de principis mitologravegics i llegendaris Ara beacute associen aquesta glograveria a la
defensa colmiddotlectiva drsquouna comunitat i no a les proeses que individualment pogueacutes
protagonitzar un guerrer De fet no era pas honrat aquell qui havent prioritzat la seva vida
defugia el combat Els autors que protagonitzaren aquests poemes eren sovint poetes i
guerrers alhora tal com afirma Arquiacuteloc en un dels seus fragments per aquest motiu ens cal
prear les seves composicions doncs havent experimentat la guerra en primera persona soacuten
els testimonis meacutes directes dels models guerrers i tagravectics que es desenvoluparen en aquesta
Gregravecia primitiva En darrer lloc eacutes aixiacute mateix interessant assenyalar que aquestes
composicions es recitaven sovint abans drsquoiniciar un enfrontament militar com a clam
vigoroacutes
Lrsquoegravepoca clagravessica va ser el periacuteode on aquest nou model de guerrer lrsquohoplita eacutes va configurar
en la seva totalitat tal com ho evidencien les fonts histograveriques i la linguumliacutestica Aquest
fenomen es deu majoritagraveriament al fet que va ser en aquesta egravepoca quan els ciutadans per
mitjagrave de les diverses reformes censatagraveries van obtenir meacutes drets situacioacute que va repercutir de
dret en la defensa militar de les ciutats-estat No podem concebre la imatge de lrsquohoplita sense
pensar pregraveviament en la seva implicacioacute com a ciutadagrave en plenitud de drets Dit drsquouna altra
manera els hoplites equivalen a una mena de miliacutecies ciutadanes Per aquesta raoacute
frequumlentment la definicioacute drsquohoplita eacutes ldquociutadagrave-soldatrdquo o ldquocamperol-soldatrdquo
A diferegravencia de la guerra arcaica on tan sols hi lluitava una elit adinerada els cavallers
aristocragravetics a lrsquoegravepoca clagravessica hi lluiten tambeacute els ciutadans terratinents que amb els
ingressos que els hi proporcionen les terres adquireixen una renta suficient per comprar i
mantenir les armes progravepies de la infanteria pesada En aquest sentit els ciutadans-soldats
lluiten per defendre drsquouna banda les seves terres i de lrsquoaltra la comunitat que les hi
proporciona la πόθζξ De manera paralmiddotlela la classe social meacutes inferior els εῆηεξ i els
esclaus exclosos drsquoaquesta ciutadania apoderada no poden pertagravenyer inicialment al conjunt
drsquohoplites
La formacioacute tagravectica amb la qual srsquoorganitzaven els hoplites era la falange un soldat hoplita
no srsquoenteacuten en una lluita aiumlllada drsquoaquesta formacioacute Dins drsquoaquesta ordenacioacute militar tots els
soldats srsquoaplegaven els uns als altres formant un bloc compacte constituiumlt de diverses files
drsquohoplites Aquests guerrers portaven un gran escut colmiddotlocat sobre el braccedil esquerre que els
permetia defendre en primer lloc a ells mateixos i en segon lloc el flanc dret dels seus
companys Conseguumlentment eren necessaris lrsquoordre lrsquoautocontrol la tempranccedila i la cohesioacute
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 40
-
Si un dels guerrers fugia posava en perill no tan sols la vida del company al qual havia deixat
desprotegit sinoacute tambeacute la formacioacute sencera car la debilitava i lrsquoexposava a lrsquoenemic
Drsquoaquesta manera la falange havia drsquoactuar rigorosament i metogravedicament avanccedilant resistint
i atacant en bloc Aquesta composicioacute eacutes de ben segur lrsquoelement meacutes diferenciador amb
respecte els combats homegraverics ategraves que en aquests les primitives formacions tancades de
seguida es veien alterades per lrsquoafany de protagonisme drsquoun heroi
En el marc de la glograveria i la fama drsquoorigen begravelmiddotlic fent recapitulacioacute de les nocions presentades
anteriorment aquestes pretensions no van desaparegraveixer del complet sinoacute que van canviar
drsquoubicacioacute Ciutadagrave ideal era aquell que arribeacutes a obtenir la glograveria personal i la glograveria per a la
seva pagravetria Emperograve la recompensa que rebia un soldat drsquoegravepoca clagravessica srsquoallunya en gran
mesura de la qual podien rebre els belmiddotlicosos aristogravecrates Aquests darrers anhelosos drsquoun
reconeixement semblant al que els aedes promulgaren vers els seus avantpassats es van
dedicar al cultiu i a lrsquoexercici de les seves qualitats fiacutesiques al gimnagraves i a les competicions
atlegravetiques obtenint drsquoaquesta manera una fama que recolliren els epinicis En canvi els
hoplites grecs van rebre un reconeixement institucional perograve conjunt els enterraments
colmiddotlectius precedits drsquouns emotius discursos fuacutenebres o les inscripcions i els monuments
funeraris en soacuten un bon exemple pragravectic
Malauradament lrsquoevolucioacute logravegica dels esdeveniments va posar punt final a aquest complet
model militar Si les Guerres Megravediques havien simbolitzat lrsquoapogeu de la formacioacute hoplita
contragraveriament la Guerra del Peloponegraves va simbolitzar el seu ocagraves Durant aquest conflicte les
normes de combat caracteriacutestiques de la falange van ser vulnerades els combats es van
prolongar lrsquoescenari dels enfrontaments es va desplaccedilar desmesuradament els combats van
passar de ser defensius a ser de setge les accions begravelmiddotliques van ser meacutes cruentes i el gruix de
lrsquoexegravercit es va veure engrossit per estrangers esclaus i mercenaris En suma es va transgredir
la puresa de la ideologia hoplita i aixograve va donar cabuda a la professionalitzacioacute de lrsquoexegravercit i a
la normalitzacioacute de la pragravectica mercenagraveria agravempliament desenvolupada amb la falange
macedogravenica a lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 41
-
7 Bibliografia
Apolodoro (1985) Biblioteca Madrid Gredos
Aristoacuteteles (1970) Poliacutetica Edicioacuten bilinguumle y traduccioacuten por Julian Marias y Maria
Araujo Introduccioacuten y notas de Julian Marias Madrid Instituto de Estudios
poliacuteticos
Aristoacuteteles (2012) Constitucioacuten de los atenienses Edicioacuten criacutetica traduccioacuten introduccioacuten
y notas de Ineacutes Calero Secall y Rauacutel Caballero Saacutenchez Madrid Consejo superior de
investigaciones cientiacuteficas
Chadwick H M (1912) The heroic age Cambridge University Press
Crane G R Perseus Digital Library Consultat el 06 Juny 2016 a
httpwwwperseustuftseduhopper
Apolmiddotlodor drsquoAtenes (2010) Biblioteca Introduccioacute text revisat traduccioacute i notes de
Francesc J Cuartero i Iborra Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Desperta Ferro Antigua y Medieval (2015) La Guerra de Troya nuacutem 30 Madrid
Desperta Ferro Ediciones
Diacuteaz Lavado J M (2001) La educacioacuten en la antigua Grecia Actas de las III jornadas de
Humanidades Claacutesicas (paacutegs 93-114) Almendralejo Universidad de Salamanca
Discursos y fragmentos Oradores menores Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Joseacute Miguel
Garciacutea Ruiz (2000) Madrid Gredos
Echeverriacutea Rey F (2005) El hoplita y la naturaleza de lo Hopliacutetico un caso de
terminologiacutea militar de la Grecia Claacutesica Studia historica Historia antigua 75-93
Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El nacimiento de la Poacutelis
griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Madrid Ediciones Polifemo Consejo
superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de Arqueologiacutea de Meacuterida
Echeverriacutea (2008) Los promachoi y la formacioacuten cerrada en la eacutepica griega Herakleion 1
41-67
Echeverriacutea Rey F (2010) La guerra extrantildea La tradicioacuten militar griega y las formas
culturales de hacer la guerra Dialeacutectica histoacuterica y compromiso social Vol 2
897-916
Echeverriacutea Rey F (2012) Hoplite and Phalanx in Archaic and Classical Greece A
Reassessment Classical Philology Vol 107 Nuacutem 4 291-318
Egravesquil (1932) Tragegravedies Traduccioacute de Carles Riba sobre el text establert per Paul Mazon
Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 42
-
Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the heroes of Homer
to Alexander the great Phoenix Mill Sutton publishing
Fernaacutendez Uriel P (1997) Historia Antigua universal II El mundo griego (hasta la
segunda mitad del siglo IV aC) Madrid UNED
Garciacutea Saacutenchez M (2007) Los baacuterbaros y el Baacuterbaro identidad griega Faventia 291
33-49
Grimal P (1981) Diccionario de mitologiacutea griega y romana Barcelona Paidoacutes
Heroacutedoto (1999) Historia Edicioacuten y traduccioacuten de Manuel Balasch Madrid Caacutetedra
Hesiacuteode (1999) Teogonia Els Treballs i els dies Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan
Castellanos i Vila Barcelona La Magrana
Homer (1996) La Iliacuteada Introduccioacute traduccioacute i notes de Joan Alberich i Marineacute
Barcelona La Magrana
Homero (1989) Iliacuteada Edicioacuten y traduccioacuten de Antonio Loacutepez Eire Madrid Caacutetedra
Homero (1992) Odisea Edicioacuten de Joseacute Luis Calvo traduccioacuten de Joseacute Luis Calvo
Madrid Caacutetedra
Isoacutecrates (1979-1980) Sobre la paz En Discursos Introduccioacuten traduccioacuten y notas de Juan
Manuel Guzmaacuten Hermida (paacutegs 10-48) Madrid Gredos
Jaeger W (1962) Paideia los ideales de la cultura griega Meacutexico Fondo de Cultura
Econoacutemica
Jenofonte (1977) Heleacutenicas Traduccioacuten introduccioacuten y notas de Orlando Guntintildeas Tuntildeon
Madrid Gredos
Jenofonte (2005) La constitucioacuten de los atenienses Introduccioacuten edicioacuten traduccioacuten y
notas de Gerardo Ramiacuterez Vidal Meacutexico Universidad Nacional Autoacutenoma de
Meacutexico Coordinacioacuten de Humanidades programa editorial
Jenofonte (2010) Anaacutebasis presentacioacuten de Carlos Garciacutea Gual traduccioacuten y notas de
Ramoacuten Bach Pellicer Madrid Gredos
Lafond Y (1999) Guerre et ideacuteologie civique agrave Athegravenes En P Brun Guerres et socieacuteteacutes
dans les mondes grecs (490-322) (paacutegs 151-178) Paris Eacuteditions du Temps
Lazenby J W (1996) The Myth of the Hoplites Hoplon The Classical Quarterly Vol 46
Nuacutem 1 27--33
Lidell HG i Scott R (1940) A Greek-English Lexicon Oxford Clarendon Press
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 43
-
Liacutericos griegos elegiacuteacos y yamboacutegrafos arcaicos siglos VII-V AC Texto traducido por
Francisco R Adrados (2010) Madrid Alma Mater
Marrou H-I (1985) Historia de la educacioacuten en la antiguedad Traduccioacuten de Yago Barja
de Quiroga Madrid Akal
Ortiz Escobar M A (2015) POacuteLEMOS Una visioacuten eacutetico-poliacutetica del fenoacutemeno belico en la
antigua Grecia Revista Perseitas 3 (1) 34-56
Plaacutecido D (1997) La Sociedad ateniense la evolucioacuten social en Atenas durante la guerra
del Peloponeso Barcelona Criacutetica
Platoacuten (1981) Diaacutelogos Madrid Gredos
Plutarc (1926) Vides paralmiddotleles Text revisat i traduccioacute de Carles Riba Barcelona
Funacioacute Bernat Metge
Pomeroy S B (2002) La antigua Grecia Historia poliacutetica social y cultural Barcelona
Criacutetica
Popowicz E (1995) La guerra total en la Grecia claacutesica (431-338) POLIS Revista de ideas
y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 7 219-245
Pogravertulas J (2008) Introduccioacute a la Iliacuteada Homer entre la histograveria i la llegenda Barcelona
Fundacioacute Bernat Metge
Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de la antiguumledad
claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Madrid La Esfera de
los Libros
Ruipeacuterez M S Melena J (1990) Los griegos miceacutenicos Madrid Historia 16
Tuciacutedides (1954) Histograveria de la Guerra del Peloponegraves Text revisat i traduccioacute de Jaume
Berenguer Amenoacutes Barcelona Fundacioacute Bernat Metge
Tuciacutedides (2002) Historia de la Guerra del Peloponeso Introduccioacuten con nuevos
addenda traduccioacuten revisada y notas por Francisco Rodriacuteguez Adrados Madrid
Gredos
Valdeacutes Guiacutea M (2008) La revalorizacioacuten de la Tierra y de la ldquoautoctoniacuteardquo en la Atenas de
los Pisistraacutetidas el nacimiento de Erictonio y de Dionisio oacuterfico Gerioacuten 26 nuacutem 1
235-254
Vernant J-P (1987) Entre le honte et la gloire Megravetis Anthropologie des mondes grecs
anciens vol 2 nuacutem 2 269-299
Vernant J-P (1985) Problegravemes de la guerre en Gregravece ancienne Paris Eacuteditions de lEacutecole
des Hautes Eacutetudes en Sciences Sociales
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 44
-
Cragraveter de figures negres c principis
segle VI aC
En aquesta gerra veiem representat el
combat homegraveric Era habitual que els
guerrers viatgessin en carros moguts
per cavalls perograve que a lrsquohora de
combatre hi descendissin
8 Annexos
Figura 1
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 2
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 21
Madrid La Esfera de los Libros
Crater agravetic geomegravetric c
760-750 aC
En aquesta imatge veiem un
combat drsquoegravepoca arcaica Els
guerrers desenvolupen combats
individuals als quals hi manca un
ordre preestablert
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 45
-
Ilmiddotlustracioacute de Peter Connolly
Representacioacute dels diversos herois
homegraverics relacionats amb els guerrers de
lrsquoEdat del Bronze c 1200 aC La
panograveplia dels guerrers eacutes molt
heterogegravenia
Figura 3
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 115 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 46
-
Enogravecoa drsquoAtenes c 735-720 aC
Escena drsquoun combat arcaic Drsquouna banda
srsquoutilitzen carros de guerra de lrsquoaltra la formacioacute
eacutes oberta i de caragravecter individualista
Franz Matsch Triumphant Achilles
Aquesta pintura representa lrsquoescena en que Aquilmiddotleu havent
mort el troiagrave Hegravector arrossega i destrossa el seu cadagravever
Aquesta actitud drsquoexaltacioacute personal i de rancor eacutes totalment
oposada a la racionalitat i la tempranccedila dels soldats hoplites
Figura 4
Recuperada de Echeverriacutea Rey F (2008) Ciudadanos campesinos y sodados El
nacimiento de la Poacutelis griega y la teoriacutea de la Revolucioacuten hoplita Pagravegina 76 Madrid
Ediciones Polifemo Consejo superior de Investigaciones cientiacuteficas Instituto Histoacuterico de
Arqueologiacutea de Meacuterida
Figura 5
Recuperda de Wikimedia Commons113
106
httpscommonswikimediaorgwikiFileThe_22Triumph_of_Achilles22_fresco_in_Corfu_Achilleionjpg
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 47
-
Figura 6
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 20
Madrid La Esfera de los Libros
Figura 7
Recuperada de Everson T (2004) Warfare in Ancient Greece Arms and armour from the
heroes of Homer to Alexander the great Pagravegina 151 Phoenix Mill Sutton publishing
Vas Chigi c 650 aC
Primera representacioacute de la
falange hoplita en accioacute Com es
pot apreciar els herois srsquoenfronten
els uns als altres en formacioacute
tancada i amb la seva panograveplia
caracteriacutestica A meacutes els
acompanya un flautista que els
marca el ritme i la cadegravencia
Ilmiddotlustracioacute de Tyskiewicz imitant
una pintura realitzada sobre un
cragraveter agravetic c 480 aC
Aquest imatge representa lrsquoescena drsquoun
duel homegraveric entre Eneas i Diomedes
Es pot apreciar que la panograveplia dels
guerrers eacutes forccedila semblant a la del
hoplita grec drsquoegravepoca clagravessica a destacar
la segona empunyadura de lrsquoescut
lrsquoantilabeacute
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada
- 48
-
Figura 8
Recuperada de la web de University of New Brunswick114
Figura 9
Recuperada de Quesada Sanz F (2008) Armas de Grecia y Roma Forjaron la historia de
la antiguumledad claacutesica Con ilustraciones de Carlos Fernaacutendez del Castillo Pagravegina 128
Madrid La Esfera de los Libros
114
httpwwwunbcafrederictonartscentresgreggnewslecture-25feb14html
Ciacutelix grega agravetica de figures
vermelles c 499 aC
Enfrontament entre un hoplita
grec i un soldat persa en el
context de les Guerres Megravediques
Ilmiddotlustracioacute de Carlos Fernaacutendez
del Castillo
Representacioacute drsquouna falange hoplita
en formacioacute tancada