L’ESTAT CATALÀPODER LEGISLATIU I

«Poch valdria fer Lleis i Constitucions si no havien

d'ésser, per tots los ciutadans i en especial pel rei i llurs oficials,

extrictament observades i rigurosament complides, perxó,

confirmant els Usatges de Barcelona, volèm i manèm que

sian observades al peu de la lletra, per lo que no es válida cap contravenció als usos, práctiques,

costums ó constitucions de Catalunya, ancar que fós dictada

pel rei ó llurs oficials.»Constitució de l’Obervança (1481)

(també coneguda com Constitució “Poc valdria”)

L’ESTAT CATALÀPODER LEGISLATIU I I

CORTS

REXJURA I SE’L RECONEIX

REGNUM

POBLE QUE, EN DARRER

TERME, OSTENTA LA SOBIRANIA

ELS TRES BRAÇOSREIAL (MANS MAJOR, MITJANA I MENOR)MILITAR (BARONS)ECLESIÀTIC (FEUS ECLESIÀSTICS)

LLEIS DE LA TERRACONSTITUCIONS

CAPÍTOLS____________________________

COSTUMS I PRIVILEGIS LOCALS (ACTES DE CORT ELEVATS A

CONSTITUCIÓ)

FONAMENTS DE DRETUSATGES

(“LLEI GODA”)COSTUMS

L’ESTAT CATALÀ ALGUNES CONSTITUCIONS«Com que les Constitucions i altres Lleis perque's regeix la terra catalana, son elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar ó esmenar les dites ordenances de modo qué les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarse ancar que fossin ó haguessin sigut dictades pel Rei ó el primogenit seu.» (1422)

«La llar catalana, com á domicili de la familia natural, la corporació, la comunitat, etc., es inviolable [...] Si algú promogués ó cooperés á guerres civils ó intestines, si es refugía en el seu domicili propi, no es castigat»

«A Catalunya, la correspondencia es inviolable.» (1702)

«A Catalunya no's cursen ni resolen causes ó sentencies de tribunals forasters.» (1283)

«Si d'aquí en avant, per algun empleiat publich fos fet dany ó perjudici á quelcun ciutadá de Catalunya será inmediatament reparat» (1289) «Les causes plenaries tenen de finirse en el terme precís de 100 dies; si son apellacions en el de 50 i la causa de segona apellació en el de 10 dies comtadors de des del en què fou incoada la causa [...] Tants cuants dies se passi d'aquesta regla, perfer la resolució, els pert el jutge, relator, magistrat ó de qui fós la culpa, de son respectiu salari.» (1517)

«Ningú pot ésser empresonat sens exprés manament de Jutge competent» (1228)

«Inspirantse en alts sentiments de justicia i humanitarísme, la Diputació Catalana donará salari á dos advocats i á dos procuradors pera que s'encarreguin de la defensa i tramitació respectivament de les causes en què els llitigants sian pobres i no pugan sostenir defensor propi.» (1520)

L’ESTAT CATALÀNACIONALITAT

SÓN QUALIFICATS COM A “NATURALS” DE CATALUNYA:

ELS NASCUTS A CATALUNYA (amb independència de la procedència de la seua família)

PROCEDIMENT DE “NATURALITZACIÓ”:

Acord pres en el transcurs d’unes Corts:A petició del braç que representaria el sol·licitant

Acceptat pels tres braçosSancionat pel Comte-Rei

Raons generalment adduïdes en defensa de la petició:• Parlar català• Haver servit el país • Haver contribuït econòmicament a les necessitats del país• Tenir família catalana• Haver viscut a Catalunya un llarg període de temps

L’ESTAT CATALÀPODER EXECUTIU I

COMTE –REI1. CANCELLERIA (Consell general d’Aragó, a partir de Ferran II) Consellers Secretaris

2. LLOCTINENT GENERAL (GOVERNADOR GENERAL) Lloctinents (governadors o procuradors) (un per cada estat de la Corona)

3. VEGUERIES4. SOTSVEGUERIES5. BATLLIES

EN PARAL·LEL:

A. BARONIA TERRITORIAL ProcuradorsB. CAVALLER FRANQUICIAT

Més endavan

t:VIRRE

I

L’ESTAT CATALÀPODER EXECUTIU II

GENERALITAT(des de 1283, permanent a partir del regnat de

Pere III) (Constitució “Volem, estauïm”)

COMPOSICIÓ:3 DIPUTATS

3 OÏDORS DE COMPTES

FUNCIONS CONCRETES:

Hisenda especial (i tributs d’automanteniment)

Vigilància de l’acompliment de les lleis Judicatura de greuges (des de 1409) Compilació i publicació de els lleis

Defensa del territori Ordre públic

L’ESTAT CATALÀPODER JUDICIAL

COMTE-REI/ LLOCTINENT/VIRREI

AUDIÈNCIA REIAL (O CÚRIA)/ REIAL AUDIÈNCIA

PROCURADOR BARÓ REIAL JURISDICCIONAL (PÈRDUA PROGRESSIVA D’ATRIBUCIONS) VEGUER

PROCURADORS SOTSVEGUER

BATLLE

MOSTASSAF

Poder no separat però limitat per

garanties(legals i

processals)

Des de les Corts de 1701-1702:Tribunal de Contrafaccions

(alt tribunal que entén en problemes d’inconstitucionalitat)

L’ESTAT CATALÀHISENDA (REIAL)

COMTE –REI(LLOCTINENT / VIRREI)

1. CANCELLERIA MESTRE RACIONAL Escrivà de ració

TRESORER (“secretari d’estat d’Hisenda”)

CAVALLER FRANQUICIAT BATLLE GENERAL BARONS TERRIORIALS

BATLLIES PROCURADORS__________________________________________________

EN PARAL·LEL:GENERALITAT

TRIBUTS RECAPTATS: Tributs estauïts de les ciutats i

viles reials Taxes duaneres (completes o

parcials) Taxes sobre monopolis reials Rendiments emfitèutics Tributs satisfets per minories

L’ESTAT CATALÀADMINISTRACIÓ LOCAL

CIUTATS I VILES REIALSUNIVERSITATS

GRAN CONSELL PETIT CONSELL Format per: Format per: Un jurat en cap Consellers Els jurats (o cònsols o paers) Hisenda local

__________________________________________________

SENYORIES(baronies, vescomtats, comtats, ducats...)

ADMINISTRACIÓ PROCURADORS GENERAL

__________________________________________________ SENYORIES ECLESIÀSTIQUES

ADMINISTRACIÓ ORDES MONESTIRS BISBATS GENERAL COMANADORS PROCURADORS CÚRIA (CAPÍTOL)

PRO- PRO- CURADORS CURADORS PROCURADORS

BARCELONACONSELL DE CENT COMTE-REIFormat per:Un conseller en cap VEGUEREls consellers:· Prohoms BATLLE (mà major i cavallers)· Ciutadans honrats Determinen els mem- (mà mitjana i mà menor) bres de la mà major.____________________________________________________

L’ESTAT CATALÀORDRE PÚBLIC

GENERALITAT

VEGUERS

SOTSVEGUERS

OFICIALS CAVALLERS

SOTMETENT

SACRAMENTAL

EN PARAL·LEL:

BARONIA TERRITORIALSOTMETENT

HOST SENYORIAL

L’ESTAT CATALÀDEFENSA DE FRONTERES

GENERALITAT RECULLETES (s’hi integren jurisdiccions reials i senyorials sota el l’enquadrament de les primeres)

Banda occidental Banda oriental VEGUERIES DE: VEGUERIA DE URGELL PERPINYÀ CERDANYA Suports: VEGUERIES, SOTSVEGUERIES I BATLLIES DE: LLEIDA AGRAMUNT BALAGUER TÀRREGA CERVERA

(PER AQUEST ORDRE)

Suports: VEGUERIES, SOTSVEGUERIES I BATLLIES DE: VALLESPIR FIGUERES EMPÚRIES GIRONA

(PER AQUEST ORDRE)

MASOS DE FRONTERA I PUIGS DE FUM I “SO METRE”

MASOS DE FRONTERA I PUIGS DE FUM I “SO METRE”

OFICIALS MAJORS:- Comissaris del braç militar- Veguers, sotsveguers, batlles i jurats en cap

En cas de necessitat: provisió d’armes i de

reforços (MOBILITZACIÓ PARCIAL)

EXISTEIXEN ALGUNES

GUARNICIONS PERMANENTS EN

CASTELLS DE FRONTERA I EN

ALGUNES PLACES FORTES. ES TRACTA DE L’ÚNICA TROPA

PERMANENT, SEMPRE A LES ORDRES

DIRECTE DEL COMTE-REI AMB EL TEMPS, EN GRAN MESURA

ALIENES A LA TERRA), DE

VEGUERIES O D’UNIVERSITATS.

L’ESTAT CATALÀDEFENSA (GENERAL)COMTE-REI / VIRREI/ JUNTA DE

BRAÇOS

GENERALITAT (per delegació) Divisions per a la recluta: Disposa d’arsenal CAPITANIES ( fins a 61) permanent CORONELES CIUTADANES

ORGANITZACIÓ REGULAR: Regiments o terços de vegueria (fins a 14) Milícies ciutadanes (fins a 7) / Coroneles (dv.

regiments) Companyies de cavalleria (fins a 11)FORCES ESPECIALS O AUXILIARS: Regiments de fusellers de muntanya

(“miquelets”) Regiment de la Generalitat Regiment de Reials Guàrdies Catalanes (1705-

14)ORGANITZACIÓ JERÀRQUICA:

SOTSOFICIALS:DESENERS, VINTICINQUATANERS, CINQUANTENERS

OFICIALS (BRAÇ MILITAR)

L’ESTAT CATALÀMARINA

GENERALITAT COMTE-REI Estol reial (va deixar de ser privatiu de Catalunya)

Estol de la Diputació del General ESTOLS AUTÒNOMS:

Estol de Barcelona Estols baronials Estol de la Llotja (desaparegut)

Antigament sota el

comandament de

l’almirall (equivalent naval del

conestable)

L’ESTAT CATALÀGUERRA EXTERIOR

COMTE-REI SENESCAL O CONESTABLE ALMIRALL Estols aliats Almogàvers (sufragats pel com-Tropes mercenàries Estrangeres Estol reial te- rei i les Corts)Host senyorialsTropes reclutades per la Generalitat Estols baronials

L’ESTAT CATALÀMONEDA (POTESTAT REIAL) LLIURA FLORÍ(MONEDA BARCELONESA)

DUCAT

CROAT

BILLÓ

SOU

ESCUT

DINER

LA MONEDA CATALANA S’ENCUNYA A LA SECA DE BARCELONA I EN PERÍODES CONCRETS, EN ALGUNES ALTRES CIUTATS

MO

NE

DA

ME

NU

DA:

MÉ

S C

OU

RE

QU

E

PLAT

A

TAULES DE CANVIS: CANVI DE MONEDA PROCEDENT D’ENCUNYACIONS DE

DIVERSES AMB DIFERENT LLEICANVI DE MONEDA ESTRANGERA

COBRAMENT D’ARANZELS

L’ESTAT CATALÀORGANITZACIÓ POLÍTICA

DEL PERÍODE D’EXCEPCIÓ(1697-1714)

JUNTA DELS TRES BRAÇOSMàxima representació del Principat

Defensa

CONFERÈNCIA DEL TRES COMUNS

GENERALITAT DE CATALUNYA:

Administració del PrincipatRepresentació exterior

HisendaJustíciaDefensa

BRAÇ MILITAR:

Defensa

CONSELL DE CENT

REGNUM PACTUM REX