l'esport a barcelona

L’ESPORT A BARCELONA808 1octubre 2014

L’ESPORT A BARCELONA

Valoració 2013 dels impactes socials, laborals i econòmics

L’ESPORT A BARCELONA808 2Octubre 2014

1. PRESENTACIÓ

VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I ECONÒMICS DE L’ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA

2. IMPACTE ECONÒMIC, LABORAL I SOCIAL

3. LES EMPRESES ESPORTIVES

7. ESDEVENIMENTS ESPORTIUS

5. LES INSTAL∙LACIONS

6. ELS HÀBITS ESPORTIUS

9. VALORACIONS I OPINIONS

ÀNNEX: NOTES METODOLÒGIQUES

4. LES ENTITATS ESPORTIVES

8. FORMACIÓ

L’ESPORT A BARCELONA808 3

1 PRESENTACIÓ

1. OBJECTIUS

Aquest estudi té per objectiu oferir una aproximació de la realitat del sector esportiu de la ciutat a través de mesurar el seu impacte social, laboral i econòmic.

En concret,

1. Compilar i sintetitzar en un únic document tota la informació disponible. Disposar d’una visió completade l’esport a la ciutat.

2. Millorar el coneixement sobre el perfil d’agents i recursos esportius presents a Barcelona.

3. Analitzar els impactes socials, laborals i econòmics directes de l’esport a la ciutat.

Aquest estudi suposa un primer desplegament de tota la informació sobre l’esport a Barcelona. Permetdibuixar els contorns i obtenir una primera radiografia general. No obstant això, donada la heterogeneïtat delsector i dels aspectes tractats, seria necessari un treball específic per cada un dels apartats de l’estudi isuperar així les dificultats tècniques que implica un treball integral.

A l'annex de l’informe s’adjunten unes notes metodològiques amb un major detall dels aspectes tècnics de larecerca i també un repàs a les fonts d’informació que van nodrir el Directori de l’Esport1, punt de partida del’estudi.

1 El Directori de l’Esport és un sistema d’informació que aplega els agents públics i privats del sector esportiu de la ciutat de Barcelona


1 PRESENTACIÓ

2. METODOLOGIA

1. Recull i explotació de dades sobre l’activitat esportiva a la ciutat

A partir de fonts secundàries relacionades amb el sector de l’esport (anuaris, observatoris, etc.) Recull d’indicadors sobre hàbits esportius procedents d’estudis d’opinió i altres fonts d’informació municipal Explotació estadística de la informació recollida al Directori de l’Esport de Barcelona 2013 elaborat recentment per

l’IBE

2. Realització de l'escombrat telefònic d'una mostra representativa d’agents del sector

A. Entitats mercantils Univers: Empreses i Autònoms presents en el Directori de l’Esport de Barcelona 2013 (1.890 empreses) Mostra: Aleatòria simple. S’han dut a terme 251 entrevistes.

Marges d’error: ±5,76% per a dades globals, en el supòsit de màxima indeterminació p=q=50 i un interval de confiançadel 95%, on k=1,96.

Mètode entrevista: Entrevista telefònica assistida per ordinador i administrada al domicili social de l'entitat (CATI). Qüestionari: estructurat i tancat de 5 minuts de durada.

A part del mostreig, s’ha realitzat un seguiment específic a les empreses més grans de la ciutat (30 aprox.) donat el pesd’aquestes societats sobre el conjunt.


1 PRESENTACIÓ

2. METODOLOGIA

B. Entitats no mercantils

Univers: Entitats del Tercer Sector presents en el Directori de l’Esport de Barcelona 2013 (2.523) Mostra: Aleatòria simple. S’han realitzat 248 entrevistes vàlides Marges d’error: ±5,91% per a dades globals, en el supòsit de màxima indeterminació p=q=50 i un interval de confiança

del 95%, on k=1,96. Mètode entrevista: Entrevista telefònica assistida per ordinador i administrada al domicili social de l'entitat (CATI). Qüestionari: estructurat i tancat de 5 minuts de durada.

A part del mostreig, s’ha realitzat un seguiment específic a les entitats més grans de la ciutat (30 aprox.) donat el pesd’aquestes sobre el conjunt.


1 PRESENTACIÓ

2. METODOLOGIA

3. Explotació i anàlisi de la informació recollida

Normalització de les dades recollides de les diferents fonts d’informació Codificació i depuració de les matrius de dades Tabulacions i explotacions estadístiques

4. Valoració 2014 dels impactes socials, laborals i econòmics directes de l’esport a la ciutat de Barcelona

Estimació dels impactes social, esportiu, mercantil i econòmic de l’esport a la ciutat: aproximació en xifres absolutes de ladimensió del sector


1. PRESENTACIÓ 2. IMPACTE ECONÒMIC, LABORAL I SOCIAL








8. FORMACIÓ



2 LES GRANS XIFRES DE L’IMPACTE DE L’ESPORT A LA CIUTAT

El món de l’esport a Barcelona està format per

• 1.892 empreses i 254 professionals autònoms• 2.517 entitats (el 78% clubs o associacions esportives)

Entre unes i altres mouen uns 2.075 Md’€, als que se l’hi ha de sumar el pressupost de les administracions públiques; només amb el pressupost de l’Ajuntament superen els 2.100 Md’€.

Entre el sector mercantil i l’associatiu treballen unes 27.600 persones. El sector associatiu, a més, compta amb l’ajuda d’uns 35.000 voluntaris.

Hi ha 760.000 barcelonins i barcelonines majors de 18 anys i 126.000 escolars d’entre 6 i 18 anys que fan esport de forma regular.

Hi ha 67.500 esportistes federats i uns 300.000 que participen a les activitats amb suport o promogudes per l’Institut Barcelona Esports (IBE).

A més, a Barcelona existeixen 1.572 instal∙lacions on realitzar activitat esportiva, comptant les pròpiament esportives (691), els centres educatius (450) i altres tipus, ubicades en llocs com hotels o comunitats de veïns (307).


2 L’IMPACTE ECONÒMIC I LABORAL DE L’ESPORT A BARCELONA

1. IMPACTE ECONÒMIC

ENTITATS800 M €

EMPRESES1.275 M €

Dels quals, 483M corresponen al pressupost del Futbol Club

Barcelona

2.100 M €

El 50% de les vendes provenen del 3% de les empreses més grans

SECTOR PÚBLIC42 M €

Pressupost de l’Ajuntament en matèria d’esports

Faltaria imputar la part del pressupost de la

Generalitat, la Diputació i el govern de l’Estat que dediquen a Barcelona

Font: explotació de registre mercantil i cens d’entitats i enquestes a empreses i entitats



2. IMPACTE LABORAL

27.600Treballadors

12.300 treballadors

Entitats

El 73% de les entitats en tenen

Aprox. 8.000 (52%) a temps

parcial

254 autònoms

35.000voluntaris

15.300Treballadors

Empreses

Font: explotació de registre mercantil i cens d’entitats i enquestes a empreses i entitats



3. IMPACTE SOCIAL

760.000 55,6%

Barcelonins/es majors de 18 anys que practiquen

esport

Hi ha 67.500 esportistes federats

(8,6% practicants >15 anys)

296.357 persones participen en activitats esportives populars

(18,4% del conjunt de la població)

Font: Enquesta d’hàbits esportius de Barcelona 2013. S’ha extrapolat el resultats de l’enquesta en funció dels registres oficials de població de l’Ajuntament de Barcelona i s’han restat la part proporcional de la població d’entre 15 i 18 anys per no duplicar‐la sobre l’enquesta d’hàbits escolars.

Font: Anuari Estadístic de la ciutat de Barcelona 2013

126.000 76%

nens i nenes d’entre 6 i 18 anys que

practiquen esport

Font: Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona. Curs 2012‐2013. Ajuntament de Barcelona

Nens i nenes que durant el curs escolar, fora de l’horari lectiu i de forma regular (setmanalment) practiquen esport.

Font: Enquesta d’hàbits esportius de Barcelona 2013.



4. LES INSTAL∙LACIONS I ELS ESPAIS ESPORTIUS A LA CIUTAT

1.572 instal∙lacionsesportives

4.846 espais esportius

450 Centres educatius(28,6%)

307 Altres(19,6%)

691 Esportives(44%)

64,0% xarxa complementària

36,0%xarxa bàsica


62,2%xarxa bàsica


24,1%xarxa bàsica

Font: Cens d’instal∙lacions esportives del Consell Català de l’esport i registres de instal∙lacions esportives de l’Institut Barcelona Esports (IBE)










8. FORMACIÓ



3 LES EMPRESES ESPORTIVES

GrandàriaLa majoria de les empreses de l’esport a Barcelona són petites; com a terme mig tenen 4 treballadors i facturen uns 285.000 €anuals. Només un 2,4% de les empreses són grans (+ de 200 treballadors).

Tot i així, en comparació amb el conjunt d’empreses de Catalunya, el sector de l’esport de Barcelona té una estructura lleugerament més gran. A Catalunya, el 94,8% de les empreses tenen fins a 10 treballadors; les esportives de Barcelona fins aquest límit de treballadors són el 69,3%.

Grans sectors d’activitatEl sector Serveis dóna feina a 3 de cada 4 professionals de l’esport a Barcelona (74%) i concentra el 55,2% de les vendes. Els altres dos grans sectors, comercial i industrial, semblen tenir més valor afegit. El primer ocupa el 22% i factura el 37% i el segon, amb un 3,8% dels treballadors genera el 7,8% de les vendes.

Les empreses industrials tenen un volum de vendes mig més elevat (930 m. €), que les comercials (319 m. €) i les de serveis (265 m. €).



SectorsHi ha dues activitats que destaquen per damunt de les altres per la quantitat d’empreses que aglutinen: Les activitats esportives, d’entrenament i gimnàs2 (41,9%) i el comerç d’articles esportius (26,2%).

La gestió d’instal∙lacions esportives congrega unes 150 empreses que facturen per terme mig uns 265.000 € a l’any amb una plantilla de 4 treballadors. En el seu conjunt, superen els 160 M € de vendes i tenen empleades a unes 1.700 persones.

Activitat econòmicaEl 61% de les prop de 500 empreses dedicades al comerç de productes relacionats amb l’esport a Barcelona, només tenen un punt de venta al públic a la ciutat.

1 de cada 4 ven a l’estranger (26%); tot i que, per la majoria (61%), les exportacions representen menys de la meitat de la facturació. Aquestes dades, en comparació amb el conjunt de Catalunya on només un 7% de les empreses ven fora d’Espanya, posa de manifest una capacitat exportadora notòria.

El sector industrial és el que exporta més (82%), seguit del comercial (31%). Les empreses de serveis, menys (20%). Els fabricants exporten des d’embarcacions, material electrònic o maquinària esportiva; els comerciants venen indumentària tèxtil o aparells esportius com bicicletes, i els serveis són tan d’activitats de clubs i gestió d’instal∙lacions, com de relacions públiques i comunicació i de formació.

El 87% de les societats tenen la seu central a la ciutat.

Aquest no és un sector molt tecnificat. L’ús de les noves tecnologies es centra en la web corporativa i les xarxes socials (79% i 70% respectivament) i, en canvi, destaca la poca utilització que es fa per mirar de millorar i tecnificar la pràctica esportiva (4%).

2En aquest apartat s’inclouen codis CNAE com Activitats de gimnàs, Activitats de manteniment físic, Educació esportiva i recreativa i Activitats dels clubs esportius.



1. IMPACTE ECONÒMIC I LABORAL PER GRANS SECTORS D’ACTIVITAT

1.892 empreses3

75 EMPRESES INDUSTRIALS

496 EMPRESES COMERCIALS

1.314 EMPRESES DE SERVEIS

3,8%

12.300treballadors

22,0%

74,1%

1.275 M €

7,8%

37,0%

55,2%

150 GESTIÓ D’INSTAL∙LACIONS6,8% gestionen inst. públiques 13% 12,5%

3 Hi ha 7 empreses que no tenen especificat el seu codi d’activitat econòmica (CCAE)

Núm. empreses Treballadors Vendes



285.000 €

€

4 treballadors

285.000 facturació anual

42% Serveis d’activitats26% Comerç indumentària i complements

61% d’aquestes tenen un únic punt de venda

Barcelona seu central de l’empresa

45% constituïdes entre el 2000 i el 2009 i un 21,4% després del 2010. El 24,8% sónd’abans del 2000

Retrat robot de l’empresa d’esports de Barcelona

2. EMPRESA TIPUS



3. GRANDÀRIA PER NÚMERO DE TREBALLADORS

Nombre de treballadors% TotalUn 20,3Fins a 10 49,0Entre 11 i 50 14,7Entre 51 i 100 1,6Entre 101 i 200 1,6Entre 201 i 500 1,2Més de 500 1,2Ns/Nc 10,4Base 251Mediana 4,0

Grandària de les empreses per nombre de treballadors

Autònoms 254



4. GRANDÀRIA PER VOLUM DE VENDES

Volum de vendes Sectors d’activitat% Total Indústria Comerç ServeisFins a 300.000 € 39,6 22,7 29,1 44,6Entre 300.001 i 600.000 € 14,2 9,3 20 12,3Entre 600.001 i 1 M € 4,7 10,7 4,4 4,5Entre 1M i 3M € 8,4 21,3 10,3 6,9Entre 3M i 6M € 2,8 13,3 1,0 2,8Entre 6M i 10M € 0,4 0,0 1,2 0,2Més de 10M € 0,9 1,3 1,0 0,8Ns/Nc 29,1 21,3 33,1 28,0Total 1.892 75 496 1.319Mediana 284.003 930.105 319.388 264.889

Grandària de les empreses per volum de vendes



5. ACTIVITATS DE LES EMPRESES

%

Tipus d'activitat Activitat Principal

Activitats esportives, gimnàs i d'entreteniment 41,9Comerç d'articles esportius, culturals, electrònics 26,2Gestió d'instal∙lacions esportives 8,0Publicitat, consultoria i marquèting 5,6Lloguer i activitats de transport recreatiu 4,1Formació 2,6Construcció i serveis immobiliaris 2,6Fabricació articles d'esport 2,5Activitats juridiques 1,9Serveis sanitaris 0,8Indústria tèxtil 0,8Serveis informàtics 0,8Fabricació, venta i reparació de vehicles de motor, navals i accessoris 0,7

Edició 0,7Serveis turístics 0,4Altres 0,3TOTAL 1.892

Activitats principals de les empreses de l’esport (segons CCNAE)

Llocs TotalUn 61,4Dos 3,4Tres 2,3De 4 a 9 1,110 i més 1,1Ns/Nc 30,7Base 88

Punts de venta a la ciutatEmpreses comercials

Tipus d'activitat dels serveisd'activitat esportivesActivitats de gimnàsActivitats de manteniment físicEducació esportiva i recreativaActivitats dels clubs esportius



6. INTERNACIONALITZACIÓ

Sí26,3%

No73,3%

Ns/Nc0,4%

Empreses exportadores

Més de la meitat24,2%

La meitat1,5%

Menys de la meitat60,7%

Ns/Nc13,6%

Proporció de vendes a l’exterior sobre el total

Base= venen a l’exterior (66)

A Catalunya, exporten el 7% de les empreses

(Font: Cambra de comerç de Barcelona)



7. ANTIGUITAT I IMPLANTACIÓ A BARCELONA

Any de constitució de les empreses Any d’implantació a Barcelona%

Any d’implantació a BCN TOTAL

Abans 1990 17,5Entre 1990 I 1999 19,5Entre 2000 I 2004 22,7Entre 2005 I 2009 15,9Entre 2010 I 2012 11,2A partir 2013 4,8Ns/Nc 8,4Base 251

%Any constitució TOTALAbans 1990 6,8Entre 1990 I 1999 18,0Entre 2000 I 2004 21,3Entre 2005 I 2009 23,4Entre 2010 I 2012 17,1A partir 2013 4,3Ns/Nc 9,1TOTAL 1.892

Motiu de la implantació

%

Llocs TotalÀ. M. de Barcelona 44,4Catalunya 29,6Espanya 14,8Fora UE 7,4No estaven enlloc 3,7Base: S’han traslladat 27

D’on venen les que es traslladen a Barcelona

Creació nova empresa87,6% Trasllat

11,6%

Ns/Nc0,8%



8. IMPLANTACIÓ A BARCELONA

La seu de Barcelona

%Llocs TotalCatalunya 53,1Espanya 18,8Fora UE 18,8UE 9,4Base. Són delegació 32

Lloc d’origen de la matriu

Seu central87,2%

Delegació12,8%



9. L’ÚS DE NOVES TECNOLOGIES

12,7

1,6

2,0

6,8

10,4

13,1

25,9

70,1

78,9

0 25 50 75 100

Ns/Nc

Aplicacions en el…

Teletreball (treball a…

Intranet (web…

Aplicacions mòbils

Venda per internet

Compra per internet

Xarxes socials…

Web corporativa

%

12,7

4,4

13,1

15,9

64,9

71,7

0 25 50 75 100

Ns/Nc

Pràctica i tecnificacióesportiva

Organització interna

Gestió i administració del'empresa

Relació amb els clients

Màrqueting ipromocions

%

Ús de diferents tecnologies Finalitat de l’ús de les tecnologies










8. FORMACIÓ



4 LES ENTITATS ESPORTIVES

UniversLes entitats esportives de Barcelona es divideixen en quatre grans grups4:

1. Per una banda, destacada respecte qualsevol altra entitat, el Futbol Club Barcelona, amb 483M € de pressupost i 760 treballadors.

2. En segon lloc, un grup de 24 entitats que gestionen conjuntament uns 115 M € de pressupost i tenen prop de 2.300 treballadors. Cada una d’elles té un pressupost d’entre 3 M i 15 Md’€ i entre 50 i 500 treballadors.

En aquest grup, hi ha les grans federacions catalanes (Futbol, Bàsquet, Natació o Tennis), Clubs com l’Atlètic Barceloneta, El Club Natació Barcelona o el Reial Club de Tennis Barcelona i gestors com la Fundació Claror o el Col∙lectiu esport per a tothom “10” Club.

3. En tercer lloc, un grup de 37 entitats mitjanes que tenen un pressupost d’entre 600.000€ i 3M d’€ que, en el seu conjunt, congreguen prop de 2.200 persones remunerades i gestionen uns 45 M d’€.

Entre aquestes, el Club Natació de Montjuic, l’Associació Esportiva l’Eixample, l’Associació Sant Martí l’esport, o la Federació Catalana de Vela i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).

4. I per últim, un grup molt heterogeni amb la resta de les entitats (unes 2.455), bona part de les quals no superen els 25.000 € de pressupost anual i no disposen de personal remunerat, tot i que si que compten amb voluntaris.

Antiguitat i implantació a BarcelonaEl 65% de les entitats són d’abans de l’any 2000 i només unes 115 de després del 2010.

La pràctica totalitat d’aquestes entitats (96%) tenen la seu central a Barcelona.

4 Cal recordar en aquest punt que una entitat gran com és el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona no s’ha tingut en compte en aquest estudi per tenir la seu central fora dels límits territorials de la ciutat



Volum segons esportistes i socisPer terme mig, cada entitat té 80 socis i concentra a 95 esportistes.

Ara bé, el 38% de les entitats mobilitzen a menys de 50 esportistes i el 46% entre 50 i 500 esportistes. Per contra, un 7% dinamitza a més de 1.000 socis.

Per altra banda, aproximadament un 77% dels esportistes vinculats a una entitat en són socis.

Recursos econòmicsEl conjunt de les entitats de l’esport de Barcelona gestionen 800 M d’€, inclosos els 483M d’€ del pressupost del FC Barcelona.

Ara bé, 1 de cada 2 entitats gestiona menys de 25.000 € o 2 de cada 3 (68,5%) no arriben als 100.000 € anuals. El volum d’esportistes vinculats a les entitats té relació amb el pressupost que mouen.

És un sector amb poca dependència del finançament públic: el 56% de les entitats diuen no disposar de finançament públic, mentre que només el 2,4% tenen una dependència alta dels recursos públics.



Recursos humansPràcticament la meitat de les entitats (48%) no té cap col∙laborador remunerat. I la majoria de les que si que en tenen, com a màxim en disposen de 5 (el 51% de les que en tenen). El conjunt del teixit associatiu de Barcelona declara tenir uns 15.300 treballadors remunerats

D’aquests, només el 48% (uns 7.300) s’hi dediquen a jornada completa; la resta, el 52% (uns 8.000), a temps parcial.

Per altra banda, les entitats compten amb un voluntari per cada personal remunerat que tenen. S’estima que, en el conjunt de la ciutat, hi ha 35.000 voluntaris col∙laborant amb el teixit associatiu de l’esport. I és que de fet, 3 de cada 4 entitats compta amb aquesta ajuda desinteressada (73%) i en tenen de mediana uns 10.

Competició8 de cada 10 entitats barcelonines competeixen a nivell federatiu i, d’aquestes, 4 de cada 10 ho fan a nivell internacional.



1. ELS GRANS GRUPS D’ENTITATS

2.517 entitats

FUTBOL CLUB BARCELONA

24ENTITATS GRANS

2.450 ENTITATS PETITES

5%

15.300Treballadors52% a temps parcial

15%

65,5%

800 M €

60%

14%

20%

37ENTITATS MITJANES 14,5% 6%

Núm. entitats Treballadors Pressupost



285.000 €

€

80 socis

Menys de 25.000 € de pressupost (La meitat de les entitats)

Barcelona seu central de l’entitat

El 51% constituïdes abans de 1990.i prop d’un 25% des del 2005

Retrat robot de les entitats d’esports de Barcelona

2. ENTITAT TIPUS

95 esportistes vinculats a l’entitat

Només la meitat té treballadors (de mediana 5)

10 voluntaris



3. TIPOLOGIA I ANTIGUITAT

Entitats esportives segons tipus

Tipus nClub o associació esportiva 1.965Associació cívica o cultural 169AMPA o APA 86Federació 85Associació esportiva escolar 63Societat esportiva 47Club universitari 45Fundació 25Escola 9Secció esportiva 8Unió esportiva de clubs 4Institució religiosa 3Altres 14Total 2.517

Intervals d'anys %Abans del 1990 50,8Entre 1991 i 1999 15,3Entre 2000 i 2004 8,9Entre 2005 i 2009 13,7Entre 2010 i 2012 10,9Des de 2013 0,4TOTAL 248

Entitats esportives segons l’any de la seva constitució

Delegacio3,2%

Seu central96,4%

Ns/Nc0,4%

La seu de Barcelona és....



4. VOLUM SEGONS ESPORTISTES I SOCIS

Número d'esportistes %Fins a 10 4,6d'11 a 50 33,3de 51 a 100 15,5De 101 a 500 30,1de 501 a 1000 9,1de 1001 a 5000 5,0Més de 5000 1,8Ns/Nc 0,5Mediana 95Base: Sense federacions 218

Número de socis %Fins a 10 13,3d'11 a 50 30,3de 51 a 100 17,0De 101 a 500 25,7de 501 a 1000 6,0de 1001 a 5000 4,6Més de 5000 1,8Ns/Nc 1,4Mediana 80Base: sense federacions 218

Volum d’esportistes vinculat a cada entitat Volum de socis

Proporció d’esportistes que són socis de l’entitat

2,3

18,3

6,0

3,2

70,2

0 25 50 75 100

Ns/Nc

Fins a 25%

Entre 26 i 50

Entre 51 i 75

Més del 75%

%



5. ELS PRESSUPOSTOS DE LES ENTITATS

% Per volum d’esportistesIntervals d'Euros TOTAL Menys de 500 Més de 500Menys de 25.000 50,4 63,3 10,0Entre 25.000 i 100.000 18,1 20,2 11,7Entre 100.001 i 300.000 7,7 3,2 21,7Entre 300.001 i 600.000 2,4 1,1 6,7Entre 600.001 i 1M 0,8 0,0 3,3Entre 1M i 3M 0,4 0,0 1,7Més de 3M 0,8 0,0 3,3Ns/Nc 19,4 12,2 41,7Base 248 188 60

Pressupost de les entitats esportives segons el volum d’esportistes Proporció de finançament públic en els pressupostos de les entitats

6,5

56,0

26,6

5,6

2,8

2,4

0 25 50 75 100

Ns/Nc

Zero

de 0 a 25%

De 26 a 50%

de 51 a 75%

Més del 75%

%



6. RECURSOS HUMANS

%Personal remunerat TotalD'1 a 5 51,3Entre 6 i 9 9,7Entre 10 i 49 26,5Entre 50 i 99 8,8100 i més 3,5Mediana 5,0Base (tenen treballadors) 113

Volum de personal remunerat

Sí45,5%No

48,4%

Ns/Nc6,0%

Entitats segons si tenen o no personal remunerat

Temps complert47,9%

Temps parcial52,1%

Proporció de treballadors a temps complert



7. ELS VOLUNTARIS

Entitats que compten ambl’ajuda de voluntaris

Sí72,6%

No27,4%

% Intervals de treballadorsIntervals de voluntaris TOTAL D'1 a 5 Entre 6 i 9 Entre 10 i

49Entre 50 i

99 100 i més Cap

D'1 a 5 19,4 17,2 27,3 10,0 20,0 0,0 23,3Entre 6 i 9 9,3 5,2 9,1 0,0 0,0 0,0 14,2Entre 10 i 49 36,7 34,5 36,4 26,7 10,0 25,0 43,3Entre 50 i 99 2,8 1,7 0,0 0,0 0,0 0,0 4,2100 i més 3,6 5,2 9,1 6,7 0,0 0,0 0,8Ns/Nc 0,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,8No en tenen 27,4 36,2 18,2 56,7 70,0 75,0 13,3Mediana 10,0 10,0 15,0 4,0 20,0 10,0 10,0TOTAL 248 58 11 30 10 4 120

Entitats segons el seu número de voluntaris en funció del número de treballadors

Segons la última dada que ofereix el Servei Català del Voluntariat1, l’any 2000 a Catalunya el 12,8% de la població major de 16 anys havia estat o era voluntària. La proporció era similar a la ciutat de Barcelona, lleugerament superior a la ciutat. Si es convé que a Barcelona eren el 13% i es trasllada aquesta proporció a dia d’avui, suposa estimar un total 182.000 voluntaris a la ciutat. Per tant, els 35.000 voluntaris amb els que diuen comptar les entitats esportives, representarien el 19% del total.

1 http://www.voluntariat.org/



8. NIVELL DE COMPETICIÓ DE LES ENTITATS

Nivell de competició de les entitats Participa a nivell internacional

Només les que competeixen a nivell federatiu= 169

4,6

27,5

28,4

77,5

0 25 50 75 100

Cap

Escolar

Social

Federatiu

%

Base: Sense les federacions= 218

Sí33,3% No

66,7%










8. FORMACIÓ



5 INSTAL∙LACIONS ESPORTIVES

UniversBarcelona compta amb 1.572 instal∙lacions esportives, el 44% de les quals són pròpiament complexos esportius, el 28,6% formen part de centres educatius i el 19,6% estan ubicats en altres tipus d’infraestructures, com ara comunitats de veïns o complexos turístics o espais oberts com carrils bici.

Prop de la meitat de les instal∙lacions són propietat de l’Ajuntament (49,6%).

El Districtes amb més instal∙lacions esportives són Sant Martí, Sarrià‐Sant Gervasi i l’Eixample. A Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris la proporció d’instal∙lacions municipals és destacable.

GestorsEl 84% de les entitats diuen gestionar instal∙lacions, tot i que segurament hi hagut confusió entre gestió i ús. D’aquestes, el 41% només s’ocupa d’una instal∙lació.

Per la seva banda, el 27,5% de les empreses gestiona instal∙lacions i bona part d’aquestes (62%) en gestiona una.

El 58,5% de les entitats gestionen instal∙lacions públiques, de les quals normalment paguen lloguer (41% del total).

Els centres educatius són els que gestionen més instal∙lacions (27,5%), seguits pel mateix Ajuntament (17,3%) i un grup d’ens privats heterogenis com hotels i comunitats de veïns (9,3%) i, finalment, les entitats esportives (9%).

Règim d’accésEl règim d’accés varia substancialment en funció del tipus d’instal∙lació. Les escolars tenen principalment un règim d’accés restringit (70%); les esportives, en canvi, o bé s’hi accedeix pagant una entrada o quota (38%), o bé són de lliure accés (27%).Finalment, les “altres” instal∙lacions poden ser de lliure accés (38%) o restringides (45%).



DestinatarisLa xarxa d’instal∙lacions de la ciutat està més enfocada a l’esport popular i de base que no al de competició. Unes 275 (el 17,5%) contemplen les necessitats dels esportistes de competició.

Espais esportiusLes 1.572 instal∙lacions esportives estan formades per 4.846 espais esportius, el 43% de xarxa bàsica i el 57% de xarxa complementària.

L’acondicionament físic, la musculació i els exercicis cardiovasculars són les activitats que tenen més espais on dur‐se a terme (589). Ara bé, esports col∙lectius com el bàsquet, voleibol, handbol i futbol sala disposen d’una gran quantitat d’espais poliesportius a la ciutat, així com també la natació (241) i el tennis (207).


1. UNIVERS


1.572 instal∙lacions esportives

450 Centres educatius(28,6%)

307 Altres(19,6%)

691 Esportives(44%)

2.899 espais

1.406 espais

461 espais


36,0%xarxa bàsica

4.846 espais

esportius


62,2%xarxa bàsica


24,1%xarxa bàsica


Titularitat Ciutat Vella Eixample Gràcia Horta - Guinardó Les Corts Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Sants -

MontjuichSarrià -Sant

Gervasi En blanc TOTAL

Privat 20 75 34 51 95 29 29 37 42 119 50 581Ajuntament 62 65 46 93 36 101 80 126 84 43 43 779Altres AAPP 6 9 3 11 9 11 5 29 11 3 2 99En blanc 4 25 3 4 15 7 9 6 12 25 3 113TOTAL 92 174 86 159 155 148 123 198 149 190 98 1572Ratio 1.000 h. 0,89 0,66 0,47 1,95 1,07 1,22 0,73 1,19 1,01 0,82 - 0,98

Districtes

Número de instal∙lacions esportives segons titularitat i districte de BCN

Instal∙lacions esportives de Barcelona segons titularitat2. TITULARITAT I LOCALITZACIÓ


Privades37,0%

Municipals49,6%

Altres públiques

6,3%Ns7,2%

Instal∙lacions esportives per titularitat



3. GESTORS D’INSTAL∙LACIONS ESPORTIVES

Empreses i entitats que gestionen instal∙lacions Número d’instal∙lacions gestionades per operador

% Gestors

núm. Instal∙lacions Entitats EmpresesUna 40,7 17,1Entre 2 i 5 30,2 6,8Entre 6 a 10 7,3 1,6Entre 11 i 50 4,4 1,6Entre 51 i 100 0,8 ‐Més de 100 0,8 ‐Cap 15,3 72,6Ns/Nc 0,4 0,4Mediana 2,0 0,0Base 248 251

*Probablement, algunes entitats han confós ús amb gestió




Empreses que gestionen instal∙lacions, en tenen de pròpies, en gestionen de públiques i

si paguen lloguer per l’ús

Entitats que gestionen instal∙lacions, en tenen de pròpies, en gestionen de públiques i

si paguen lloguer per l’ús




Gestors d’instal∙lacions esportives de Barcelona



4. RÈGIM D’ACCÉS A LES INSTAL∙LACIONS ESPORTIVES

Accés amb entrada23,8%

Lliure gratuït21,6%

Restringit29,9%

Sense informació24,7%

Règim d’accés a les instal∙lacions esportives


Lliure gratuït7,8%

Restringit70,2%

Sense informació

6,9%

Centres escolars



Restringit1,3%

Sense informació33,6%

Esportives



Restringit45,3%

Sense informació

5,5%

Resta



5. PRINCIPALS DESTINATARIS

Usuaris de les instal∙lacions esportives nPoblació en general 484Escolars 348Escolars, Esportistes de competició, Població en general 111Esportistes de competició, Població en general 101Escolars, Població en general 57Escolars, Esportistes de competició 42Esportistes de competició 21Ns 408TOTAL 1.572

Número d’instal∙lacions segons els principals destinataris

17,5

35,5

47,9

0 20 40 60 80 100

Esportistes decompetició

Escolars

Població en general

%

Resposta múltiple

Destinataris de les instal∙lacions agrupats



6. ESPAIS ESPORTIUS

4.846 espais

esportius

57,3% xarxa complementària42,7% Xarxa bàsica

Tipus d’espai esportiu nSales Polisportives 1.099Pistes Polisportives 590Piscina coberta 191Camps Polisportius 111Pavelló 79Total 2.070

Tipus d’espai esportiu nPistes de Petanca 844Pistes de Tennis 248Piscina a l'aire lliure 135Pista de Pàdel 124Carril o circuit de Bicicleta 101Pista d'Esquaix 74Frontó 64Rocòdrom 29Pistes d'Atletisme 18Camp de Tir 1Altres espais esportius singulars 67Altres àrees esportives 67Altres espais convencionals 49Altres espais petits 955Total 2.776



7. PRINCIPAL ACTIVITAT DELS ESPAIS ESPORTIUS

Espais esportius segons activitat principal










8. FORMACIÓ



6 ELS HÀBITS ESPORTIUS

A partir de l’Enquesta d’Hàbits Esportius a Barcelona de l’any 2013 i de l’Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona (curs 2012‐2013), s’han extrapolat alguns resultats per ajudar a dimensionar l’impacte social de l’activitat esportiva a la ciutat

Hi ha prop d’un milió de persones que diuen tenir interès en l’esport a la ciutat, el 66,6% de la població de 15 anys o més.

Aquest públic segueix l’actualitat de l’esport per TV; el 60% d’aquests, a més, també el segueix per la premsa i, més o menys, la meitat (500.000) assisteix en viu a espectacles i competicions esportives.

Hi ha uns 126.000 nens i nenes entre 6 i 18 anys que practiquen esport de forma regular (setmanalment) durant el curs i fora de l’horari lectiu.

I unes 760.000 persones adultes, el 55,6% de la població de 18 anys i més. Atenció però: Aquest càlcul, així com la segmentació per sexe i edat es fa restant evitant la sobreposició de la població d’entre 15 i 18 anys comptabilitzada en els dos estudis. Per la resta d’extrapolacions es fa servir el total de la població major de 15 anys que és l’univers de l’Enquesta d’hàbits esportius de la ciutat.

Si no tenim en compte el caminar, quan és la principal activitat física que es declara, el número d’esportistes a la ciutat l’acotem entorn de les 500.000 persones.

Hi ha 207.000 persones que caminen com a activitat esportiva, unes 130.000 que fan natació i unes 125.000 que corren.



1. INTERÈS

Font: Enquesta Hàbits Esportius a Barcelona ‐ 2013Text pregunta: Em podria dir si, en general, l’esport l’interessa molt, bastant, poc o gens

112.000

360.000

650.000

300.000

0 250000 500000 750000 1000000

Gens

Poc

Bastant

Molt L’esport a Barcelona té un públic objectiu de prop d’1M de persones (66,6% de la població de

més de 15 anys)

Persones que tenen interès per l’esport



2. SEGUIMENT

Assistència i seguiment a espectacles esportius

330.500

15.500

24.000

45.000

121.000

240.000

316.000

320.000

0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000

Cap

En viu + Premsa

Premsa

En viu

En viu + Televisió

Televisió + premsa

En viu + Televisió + Premsa

Televisió

Televisió1M

(66,6%)

Font: Enquesta Hàbits Esportius a Barcelona ‐ 2013Text preguntes: Vostè assisteix a competicions i espectacles esportius?Quan fan esports a la Televisió els mira?S’informa sobre l’esport mitjançant diaris?

Públics dels diferents mitjans

Premsa600.000(42,2%) En viu

500.000(35,2%)



3. PRÀCTICA

Practicants d’esport per sexe i edat

760.000(55,6%)

Barcelonins/esmajors de 18 anys5

Font: Enquesta Hàbits Esportius a Barcelona ‐ 2013Text preguntes: Em podría dir si vostè practica alguna activitat física?

5 Aquest càlcul total es fa restant la part proporcional de la població d’entre 15 i 18 anys que ja està comptabilitzada a l’Estudi d’hàbits esportius de la població en edat escolar

126.000(76%)

Barcelonins/esentre 6 i 18 anys

Font: Estudi d’hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona. Curs 2012‐ 2013Pràctica esportiva regular (setmenalment) durant el curs i fora de l’horari lectiu



4. ACTIVITATS

Font: Enquesta Hàbits Esportius a Barcelona ‐ 2013Text preguntes: Quines activitats físiques o esports practica?

Cada activitat pel número de practicants

Les activitats eminentment a l’aire lliure (caminar, córrer pel carrer, ciclisme i anar amb bicicleta)

aglutinen uns 425.000 practicants

40.000

40.000

45.000

52.000

65.000

66.000

125.000

130.000

207.000

Anar amb bicicleta

Gimnàstica aerobica i fitness

Gimnàstiques de manteniment

Ciclisme

Futbol

Aparells cardiovasculars

Correr pel carrer

Natació

Caminar

Si descomptéssim les persones que tenen com a principalment activitat esportiva el caminar, estaríem parlant d’uns 500.000

esportistes a Barcelona










8. FORMACIÓ



7 ESDEVENIMENTS ESPORTIUS

Segons l’Anuari Estadístic de Barcelona, l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament va promoure o donar suport el 2013 un total de 93 activitats esportives, amb una participació pròxima als 300.000 ciutadans.

Els actes més habituals i amb més participació són els esdeveniments populars (55) i, entre el 2011 i el 2013, la majoria d’esdeveniments tenen un increment important de participació, sobretot les curses atlètiques.

Destaca la Cursa de El Corté Inglés amb 72.045 inscrits; molt més lluny queden els prop dels 26.753 participants de la Cursa de Bombers, les 20.000 de la Cursa de les dones, els 18.389 de la Marató de la ciutat, els 17.788 de la Jean Bouin i els 16.000 de la Cursa de la Mercè: tot i ser totes elles xifres força destacables.

A la ciutat, també hi ha una sèrie d’esdeveniments esportius d’alt nivell que ajuden a projectar‐la a nivell internacional i que, per tant, tenen un impacte que va molt més enllà del simple input de resultats econòmics.

Dins de Barcelona o al seu voltant hi ha una sèrie d’esdeveniments d’alt nivell que ajuden a projectar‐la a nivell internacional i que, per tant, tenen un impacte que va molt més enllà del simple input econòmic. El Trofeu Compte de Godó, el Trofeu Joan Gamper , la Barcelona World Race o Regata Trofeu Conde de Godó, en serien alguns exemples

Alguns no es duen a terme estrictament dins dels límits de la ciutat, però hi tenen molt a veure i hi estan estretament relacionats..

A banda d’aquests esdeveniments i aquells que es puguin anar organitzant puntualment (com el Mundial de Bàsquet d’aquest 2014), Barcelona és seu d’organismes internacionals de gran importància de l’esport mundial. Per exemple, tres de les institucions europees més importants de l’esport del Bàsquet tenen seu a Barcelona; l’Euroleague, l’ULEB, l’ACB.

La mesura de l’impacte de totes aquestes activitats mereix una anàlisi particular i monogràfica, doncs segurament caldria estudiar efectes indirectes i induïts i, en aquests moments, no es disposa de la informació necessària per dur‐ho a terme.



1. ACTIVITATS ORGANITZADES O PROMOGUDES PER L’IBE

2013Per tipologies actes participants

Populars 55 289.647Ciutats de Barcelona 7 997Nacionals‐locals 22 1.890Internacionals 9 3.823Total 93 296.357

Activitats de l’IBE per tipologies Participants en les principals activitats promogudes per l’IBEActes esportius populars Participants

2011 2012 2013Cursa d’El Corte Inglés 58.847 65.435 72.047Cursa de bombers 20.000 24.967 26.753Cursa de les dones 12.000 15.500 20.000Marató de Barcelona 15.075 19.711 18.389Jean Bouin (diverses curses atlètiques) 11.700 15.425 17.788Cursa de la Mercè 14.043 16.000 16.875Mitja marató de Barcelona 8.111 12.500 14.470Sant Silvestre ‐ Cursa dels nassos 10.000 10.878 11.500Cursa Dir ‐ Guàrdia Urbana ‐ ‐ 7.544TICB triatló ‐ 5.830 5.270Barcelona Nigth Run ‐ ‐ 5.000Caminada internacional de Barcelona 2.388 1.947 4.615Cursa de Sant Antoni 3.895 4.250 4.550Cursa Correbarri ‐ ‐ 4.265Fitness day ‐ ‐ 4.000Festa de la bici (bicicletada) 15.500 11.000 3.000Caminada de Barcelona 2.277 2.854 3.104Caminada Nocturna 2.403 2.856 2.873Caminada de l'Olimpisme 2.163 2.513 2.806Caminada de Nadal 2.312 2.588 2.673Caminada del Besos‐Llobregat 1.301 1.764 2.539Caminada de Gràcia 1.387 1.992 2.405Caminada de Sants 1.583 1.692 2.353Cursa al Castell de Montjuïc ‐ Eternal running 2.688 2.300 2.300Caminada Sant Andreu 657 1.423 2.095Caminada d'Horta 2.133 2.308 2.006Outdoor Sprorts Experience 12.000 1.500 ‐Total 202.463 227.233 261.220



2. ESDEVENIMENTS, FITES I ORGANITZACIONS D’IMPACTE INTERNACIONAL A BARCELONA

FITES ESPORTIVES INTERNACIONALS

• Celebració de partits de l'NBA• Mundial de Bàsquet 2014• Candidatura olímpica: Jocs Olímpics d'Hivern Barcelona‐

Pirineu 2022

BARCELONA COM A SEU D’ORGANITZACIONS ESPORTIVES NACIONALS I INTERNACIONALS

• Euroleague, ACB, ASOBAL• El Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch• Les fires i els salons de l'esport: Saló Piscina Barcelona,

Saló de l'Automòbil, Saló Nàutic, entre altres• Els congressos de medicina i salut esportiva, dels quals

Barcelona és un referent

ESDEVENIMENTS INTERNACIONALS REGULARS

• Torneig Internacional d'Hoquei de Reis• Trial i Enduro Indoor Internacional de Barcelona• Zurich Marató de Barcelona• Barcelona Open Banc Sabadell ‐ Trofeu Conde de Godó• Barcelona Equestrian Challenge• Fórmula 1• Regata Trofeu Conde de Godó• Gran Premi Aperol de Catalunya de MotoGP• Regata Puig Vela Clàssica Barcelona• Trofeu Joan Gamper• CSIO Barcelona• Garmin Barcelona Triathlon• Barcelona World Race• Trofeus Internacionals Ciutat de Barcelona










8. FORMACIÓ



8 FORMACIÓ

A Barcelona s’ofereixen 70 títols acadèmics relacionats amb l’esport. La gran majoria són tècnics i per tant formen part de la formació professional (62). D’aquests 43 són de grau Mitjà i 19 de grau Superior. També s’ofereixen 3 graus i 5 màsters universitaris.

Aquesta oferta prové més des de l’àmbit privat (44) que no pas des del públic (18).

Els Esports d’hivern i el Futbol són les disciplines amb major oferta formativa (15 títols en cada cas), seguides per les activitats físiques i esportives (12).

La formació a nivell universitari s’assoleix amb títols relacionats amb les ciències de la salut i les ciències socials i jurídiques.


8 FORMACIÓ

1. OFERTA D’ENSENYAMENT

Títols acadèmics segons la titularitat del centre d’ensenyament

Oferta formativa per família professional segons el nivell d’ensenyament

Titularitat del centre

Títols acadèmics Total Públic Privat Concertat Centre adscrit

Grau Mitjà 1r Nivell 16 7 8 1Grau Mitjà 2n Nivell 27 7 17 3Grau Superior 19 3 15 1Total FP 62 17 40 5Grau universitari 3 2 1Màster universitari 5 1 2 2Total Universitari 8 1 4 3

Total 70 18 44 5 3

Nivell d'EnsenyamentFamília professional Total FP Universitari

Esports d'hivern 15 15 ‐Futbol i futbol sala 15 15 ‐Activitats físiques i esportives 12 12 ‐Muntanya i escalada 8 8 ‐Ciències de la salut 5 ‐ 5Esports de vela 4 4 ‐Salvament i socorrisme 4 4 ‐Ciències socials i jurídiques 3 ‐ 3Busseig esportiu 2 2 ‐Espeleologia 2 2 ‐

Total 70 62 8










8. FORMACIÓ



9 VALORACIONS I OPINIONS

Evolució i expectativesPer 4 de cada 10 empreses la situació econòmica s’ha mantingut similar aquest any respecte l’anterior, mentre un 31,5% manifesta haver registrat una evolució favorable. La debilitat de la demanda és la principal raó que ha influït en la tendència estable o a la baixa en l’àmbit empresarial (27,6%).

En canvi, són més del 60% de les entitats les que han mantingut el pressupost estable respecte l’any anterior.

Els empresaris de l’esport de Barcelona no són gaire optimistes de cara al futur immediat. Són menys del 10% els que creuen que tendiran al creixement en el proper any, prop de la meitat (48%) creu que baixarà la facturació, mentre que un 49% preveu una situació estable en l’ocupació.

Igualment, les entitats no preveuen gaires canvis a nivell pressupostari per l’any vinent. 7 de cada 10 diuen que el mantindrà, i només el 13% creu que augmentarà.

Només un 18% de les entitats pensa invertir en infraestructures i un 12% en recursos humans

Valoració situació esport i coses a millorar La satisfacció amb la situació de l’esport és majoritària tant entre els representants de les empreses com els de les entitats. Potser es detecta una mica més de malestar en el sector associatiu que en el mercantil, doncs mentre només un 8% dels empresaris utilitza notes baixes, ho fa el 16% dels representants del teixit associatiu.

Tan empreses com entitats coincideixen a encapçalar la llista de les mancances de la ciutat amb les instal∙lacions. El 29% de les entitats i el 22% de les empreses consideren que n’hi hauria d’haver‐hi més i que estiguessin en millor estat. També coincideixen a reclamar una major i millor accés a zones obertes per a la pràctica esportiva, com parcs i jardins (13% respectivament).

A partir d’aquí, les entitats reclamen més ajudes a nivell econòmic, mentre les empreses major promoció de l’esport.

Per últim, les entitats relacionen l’esport a la ciutat amb conceptes com popular (12,5%), positiu i necessari (10%), Salut (10%), dinàmic (10%) i diversió (10%). Mentre les empreses ho fan sobretot amb salut (19%), dinamisme (11%) i popular (9%).



1. EVOLUCIÓ RESPECTE L’ÚLTIM ANY (EMPRESES I ENTITATS)

A alça31,5%

Estable41,4%

A la baixa20,7%

Ns/Nc6,4%

EMPRESESEn l’últim any la marxa del seu negoci ha tendit….

55,1

0,6

1,3

9,6

17,3

27,6

0 25 50 75 100

Ns/Nc

Insuficiènciad'equipament

Altres

Dificultats financeres

Augment de lacompetència

Debilitat de lademanda

%

Perquè?

Més alt10,1%

Igual61,3%

Més baix14,9%

Ns/Nc13,7%

ENTITATRespecte l’any passat, el seu pressupost d’aquest any ha estat...

L’evolució és millor per les empreses del sector esportiu que no pel conjunt de les empreses catalanes. Només el 18,9% del conjunt de les empreses catalanes declara una evolució a

l’alça, un 55,7% estable i un 25,4% a la baixa

(Font: Clima empresarial de Catalunya IDESCAT i Cambra de Comerç de Barcelona)

Nota metodològica: Opinió dels responsables de les 251 empreses i les 248 entitats entrevistades per aquest treball



2. EXPECTATIVES I TENDÈNCIA FUTUR DE LES EMPRESES

En el proper any, creu que la seva empresa tendirà

Marxa general Facturació Persones ocupades Inversió

49,0

39,4

6,0

0

20

40

60

80

100

Marxa del negoci

%%

47,8

37,8

6,8

0

20

40

60

80

100

Facturació

%%

39,0

49,4

6,0

0

20

40

60

80

100

Ocupació

%%

41,0

42,6

8,8

0

20

40

60

80

100

Inversions

A alça

Estable

A la baixa

Ns/Nc

%%

En canvi, les empreses del sector esportiu són més pessimistes pel futur immediat que el conjunt de les empreses catalanes. El 17,2% del conjunt de les empreses catalanes espera una evolució a l’alça, un 58,6% estable i un 24,2% a

la baixa

(Font: Clima empresarial de Catalunya IDESCAT i Cambra de Comerç de Barcelona)




3. EXPECTATIVES I TENDÈNCIA FUTUR DE LES ENTITATS

Respecte l’any que vecom creu que serà el pressupost

Sí17,8%

No82,2%

Sí12,3%

No87,7%

Faran inversions en infraestructures Faran inversions en Recursos humans

7,7

69,0

12,9

0

20

40

60

80

100

Pressupost

A l'alça

Es mantindrà

A la baixa

Ns/Nc

%%




4. LA SITUACIÓ DE L’ESPORT A BARCELONA

Valoració de la situació de l’esport a la ciutat de Barcelona, de 0 a 10

8,4 16,4

21,122,6

68,5 61,1

6,9 6,5

0

2

4

6

8

10

0

20

40

60

80

100

Empreses Entitats

Bé (7‐10)

Regular / Correcta (5‐6)

Malament (0‐4)

Ns/Nc

Mitjana

%%




5. COSES A MILLORAR

Coses a millorar%Coses a millorar Entitats EmpresesMés i millors instal∙lacions 28,6 22,3Ajudes i subvencions 27,8 10,4Zones obertes i accessibilitat 12,9 12,7Promoció d'esports 11,7 11,6Preus 7,3 7,2Carril bici i seguretat vial ‐ 6,4Suport polític institucional 3,2 ‐Gratuït 2,8 2,8Normativa, burocràcia 2,4 2,8Suport a l'educació 2,0 3,6Organització general; millorar tot 1,6 5,2Res, tot està bé 0,4 4,0Altres 2,0 1,6Ns/Nc 3,6 12,0Base 248 251




6. TAGS – PARAULES RELACIONADES AMB L’ESPORT A BARCELONA

Entitats

4,8%

7,3%5,2%

4,0%




6. TAGS – PARAULES RELACIONADES AMB L’ESPORT A BARCELONA

Empreses

14% 7,3%

5,2%6,0%











8. FORMACIÓ




UNIVERS

L’estudi de l’impacte de l’esport a la ciutat parteix dels resultats del Directori de l’Esport de Barcelona 2013. Concretament el Directori incloïa 1.992 empreses (més 254 professionals autònoms) i 2.607 entitats esportives.

El càlcul dels impactes que es presenten s’han dut a terme a partir de l’explotació d’aquest registre i d’una enquesta telefònica a una mostra representativa dels dos grans universos que el composen.

De resultes del treball de camp, el Directori de l’Esport de Barcelona ha estat depurat i actualment el configuren 1.892 empreses (més els 254 autònoms) i 2.517 entitats.

A continuació es presenta un recull metodològic de la construcció d’aquest Directori.


ÀNNEX: EL DIRECTORI DE L’ESPORT

ÀMBITS DE TREBALL

ÀMBITS DE TREBALL (segmentació) Aspectes Criteris de selecció

Entitats mercantils

Objecte socialDescripció de l’activitat “deport...” + “esport…” + “sport…”

Descripció de l’activitat “fitne…” + “wellne…”

Domicili social Seu social o delegacions a la ciutat de Barcelona

Activitat econòmica Producció, comerç i serveis (codis CCAE 2009 relacionats amb l’esport)

Professionals autònomsObjecte social

Descripció de l’activitat “deport...” + “esport…” + “sport…”

Descripció de l’activitat “fitne…” + “wellne…”

Domicili social Lloc de treball fiscal a la ciutat de Barcelona

Entitats esportives

Registres oficials Consell Català de l’Esport o Registre d’entitats jurídiques

Clubs federats Unió de Federacions de Catalunya i/o federacions esportives

Esport escolar Consell Escolar de Barcelona + Registre IBE (curs 2013‐2014)

Altres entitats Entitats esportives registrades i no federades

El Directori de l’Esport a Barcelona, en la seva pretensió d’oferir una visió global de l’esport a la ciutat, inclou informaciósobre diverses àrees de treball, i de les quals es recullen els diferents agents públics i privats que intervenen a Barcelona.

Aquestes s’han estructurat seguint els criteris de selecció descrits en el quadre que es presenta a continuació:



ÀMBITS DE TREBALL

ÀMBITS DE TREBALL (segmentació) Aspectes Criteris d’anàlisi

Instal∙lacions esportives

Titularitat públicaGestió directa i gestió indirecta

Consell Català de l’Esport (existent) + cens IBE

Titularitat privadaEntitats mercantils i sense ànim de lucre

Consell Català de l’Esport (act. 2013)

Ensenyament esportiuOferta pública Universitat i formació professional

Oferta privada Universitat, formació professional i altres empreses mercantils

(1) Aquesta cerca no és, en cap cas, exhaustiva, donat que la localització de l’àmbit, en la majoria de casos, no es podrà delimitar


Per construir l’univers d’empreses, s’han dut a terme les següents accions metodològiques

1) Selecció de les entitats mercantils segons el codi CCAE (“Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques”) i la seva descripció.A continuació, es mostren els 14 CCAEs principals, aquells que, de forma més específica, estan relacionats amb el comerç, lafabricació i el lloguer d’elements i serveis esportius, i amb la pràctica o serveis d’activitats esportives:


UNIVERS EMPRESES

CCAE Descripció CCAE Descripció

3012 Construcció d'embarcacions d'esbarjo i d'esport 9311 Gestió d'instal∙lacions esportives

3230 Fabricació d'articles d'esport 9312 Activitats de clubs esportius

4764 Comerç al detall d'articles d'esport en establiments especialitzats 9313 Activitats dels gimnasos

7721 Lloguer d'articles d'oci i esportius 9319 Altres activitats relacionades amb l'esport

8551 Educació relacionada amb l'esport i les activitats recreatives 932 Altres activitats recreatives i d'entreteniment

93 Activitats esportives, recreatives i d'entreteniment 9321 Activitats de parcs d'atraccions i parcs temàtics

931 Activitats esportives 9604 Activitats de manteniment físic

2) Recull d’aquelles empreses que, sense tenir un codi CCAE dels anteriors, en el seu objecte social hi figura una de les següentsparaules: “deporte”, “deportivo”, “deportiva” i derivats; “esport”, “esportiu”, “esportiva”, “esportives”; “sport”, “sports” iderivats; “fitness” i “wellness”.


Per construir la resta d’universos que configueren el Directori de l’Esport, s’han seguit els següents criteris:

LES ENTITATS ESPORTIVES

El Decret 58/2010, de 4 de maig, de la Llei de l’esport de Catalunya, contempla la regulació de les entitats esportives, entesescom a entitats privades, integrades per persones físiques o jurídiques, sense afany de lucre, i que aposten pel foment i eldesenvolupament de la pràctica esportiva. D’aquesta manera, i tenint en compte tals característiques, s’ha fet la cerca irecopilació de dades existents sobre clubs, associacions esportives escolars, agrupacions esportives, federacions esportives,Unió de Federacions esportives de Catalunya i seccions esportives, amb seu a la ciutat de Barcelona.

LES INSTAL∙LACIONS ESPORTIVESSeguint els paràmetres del Consell Català de l’Esport, un equipament esportiu és l’espai, el lloc i les estructures que fanpossible la realització d’una o diverses pràctiques fisicoesportives. Així, entenem per instal∙lació esportiva els equipamentsamb espais construïts específicament o adaptats per al desenvolupament d’activitats fisicoesportives, ja siguin espaisesportius o espais complementaris. Els primers són aquells en els quals té lloc l’acció pròpiament esportiva, mentre que elscomplementaris són espais que donen suport a aquesta (vestidors, grades, magatzem, etc.).

A partir d’aquesta definició s‘ha fet la cerca i recopilació de dades existents sobre les instal∙lacions esportives de la ciutat deBarcelona, ja siguin de propietat privada, pública o municipal, i de gestió tant privada (religiosa, educativa i associativa, entred’altres) com municipal.

L’ENSENYAMENT ESPORTIUEl Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya defineix l’ensenyament esportiu com aquell ensenyament derègim especial que capacita per exercir professionalment la matèria esportiva en la modalitat i especialitat cursada, ambvalidesa acadèmica i professional a tot l’Estat.

Tenint en compte aquests requisits, s’ha fet la cerca i recopilació de dades existents sobre l’ensenyament esportiu a la ciutatde Barcelona, tant a nivell de Formació Professional com d’estudis superiors.


UNIVERS ENTITATS, INSTAL∙LACIONS I ENSENYAMENT ESPORTIU



FONTS D’INFORMACIÓ

Fonts d’informació per a la construcció del Directori de l’Esport 2013

‐ Institut Barcelona Esports (Ajuntament de Barcelona)

‐ Consell Català de l'Esport

‐ Consell Escolar de Barcelona

‐ Unió de Federacions de Catalunya

‐ Esport Català Universitari

‐ Observatori Català de l'esport

+ Compra de bases de dades comercials de referència



FONTS D’INFORMACIÓ

Font Origen Data dades

Entitats mercantils (empreses, negocis i professionals autònoms) Registres Mercantils Octubre 2013

Cens d’instal∙lacions esportives de Barcelona CCE Desembre 2013

Cens d’entitats esportives de Barcelona CCE Desembre 2013

Equipaments esportius de Barcelona Guia de BCN Desembre 2013

Centres esportius municipals de Barcelona IBE Desembre 2013

Instal∙lacions esportives municipals classificades per districtes de Barcelona IBE Desembre 2013

Gimnasos i equipaments privats de Barcelona IBE Novembre 2013

Instal∙lacions esportives de centres educatius de Barcelona IBE Desembre 2013

Equipaments esportius de Barcelona (ASIA) IBE/Enlazos Desembre 2013

Equipaments i entitats esportives de Barcelona (ASIA) Open Data AjuntamentBCN Desembre 2013

Cursos de Formació Professional en l’àmbit esportiu (llistat d’elaboració pròpia)Webs Consorci de l’Educació de Barcelona i Fundació FP Barcelona

Desembre 2013

Cursos de grau i màster universitari en l’àmbit esportiu (llistat d’elaboració pròpia)

Web Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Desembre 2013



CÀLCULS I ÀMBIT

Partint de la base que mai s’havia fet un estudi d’aquestes característiques acotat a la ciutat de Barcelona, hi ha dos aspectestècnics que marquen les principals dificultats pels càlculs resultants:

a. D’una banda, la definició de les activitats econòmiques a incloure en l’àmbit esportiu. Tot i l’esforç de definició, caldria un treball de consens per delimitar‐lo i institucionalitzar‐lo.

b. D’altra banda, cenyir els resultats empresarials a l’estricte àmbit de la ciutat de Barcelona. Com és sabut, són molt difícils de calcular les vendes només atribuïdes a un territori no nacional. En aquest cas, l’atribució del resultat a la ciutat s’ha calculat bàsicament en funció del valor de la ratio treballador/ventes per estimar la xifra de negoci a la ciutat.

També cal tenir en compte que...• Existeixen una sèrie d’activitats esportives que es duen a terme més enllà dels límits de la ciutat i, per tant, no formen

part del càlcul del impacte a la ciutat, però que d’alguna manera en podrien formar part per l’innegable relació que hi tenen, com per exemple, el gran Premi de Fórmula 1 de Montmeló.

• Totes les estimacions i quantificacions globals es presenten amb números arrodonits, assumint un cert marge d’error en els números absoluts.

• S’ha treballat amb registres mercantils oficials i, per tant, amb les societats jurídiques donades d’alta. Alguns grups empresarials estan formats per vàries d’aquestes societats. Evidentment, el resultat de l’estudi reflecteix la dimensió societària del sector i no el dels conglomerats empresarials.

GAPS

Còrsega, 391, entl. 2a - 08037 Barcelona Tel. 93 208 25 90

www.gaps.cat

l'esport a barcelona

Documents