l’espai memorial democràtic acull l’exposició ‘fosses...

Memorial Democràtic Via Laietana, 69, 08018 Barcelona Tel. 935 516 300 http://memorialdemocratic.gencat.cat [email protected]

Dossier de premsa

L’Espai Memorial Democràtic acull l’exposició ‘Fosses comunes: un passat no oblidat’ La mostra, comissariada per la historiadora Queralt Solé i l’antropòloga Assumpció Malgosa, explica quan, com i on van sorgir les fosses comunes en el context de la Guerra Civil i la repressió franquista a Catalunya, així com la seva tipologia, el per què de la seva pervivència fins avui dia i les opcions d’actuació: des la dignificació a l’exhumació, passant per l’anàlisi de les restes en laboratori. El material que s’exhibeix inclou fotografies, objectes trobats de fosses comunes, documentació original i entrevistes. En el marc d’una exposició que serà itinerant, a l’Espai Memorial Democràtic s’organitzaran durant el mesos de maig i juny tres conferències i es projectarà un documental.

El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha inaugurat avui l’exposició ‘Fosses comunes: un passat no oblidat’. La mostra, d’entrada lliure i que es pot visitar del 29 d’abril al 30 de maig a l’Espai Memorial Democràtic (Via Laietana, 69), ha estat organitzada pel Memorial Democràtic i comissariada per la historiadora i professora de la UB Queralt Solé i l’antropòloga i professora de la UAB Assumpció Malgosa. Posteriorment itinerarà per Catalunya. L’exposició inclou imatges fotogràfiques de diferents actuacions en fosses, mapes, documents (un consell de guerra original, un


expedient de cementiris clandestins..) i vitrines amb objectes trobats en diferents exhumacions (rellotges, plats, botes, material militar..etc). També hi apareixen testimonis, tots ells familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil. En alguns casos, són persones que han recuperat les restes d’un familiar (fruit de l’exhumació de la fossa de Gurb) i en altres són persones que han sol·licitat dignificar o exhumar una fossa. L’exposició, concebuda des d’una perspectiva divulgativa, s’ha plantejat entorn un seguit de preguntes sobre les fosses comunes, com ara què vol dir restaurar la dignitat d’una persona morta o desapareguda, els tipus de fosses més freqüents a Catalunya, les diferències amb les fosses de la resta de l’Estat, el significat de termes com dignificació o exhumació i com són els equips d’especialistes que participen en aquestes tasques, així com quina és la informació necessària per identificar les restes amb seguretat o què hi poden fer els familiars. L’exposició aporta, a més, informació històrica que ajuda el visitant a entendre i contextualitzar les fosses comunes, mostrant quan, com i on van sorgir. És sobretot, però, un homenatge a tots aquells que van morir i als seus familiars. Es tracta d’una mostra itinerant, i properament es podrà visitar a Gavà (3-20 juny), Batea (26 agost-6 setembre), Mòra d’Ebre (9-26 setembre) i Gandesa (4-31 octubre). Àmbits: ‘Fosses comunes: un passat no oblidat’ està dividida en nou àmbits: Àmbit 0. Benvinguda Contextualització de l’exposició, definició del terme ‘fossa’ i preguntes al voltant de les fosses comunes a Catalunya. Àmbit 1. Les fosses comunes com la màxima aproximació al passat Tot i les moltes aproximacions al que va ser la Guerra Civil a Catalunya (testimonis, llibres d’història, dietaris, novel·les, etc.), l’existència de les fosses comunes al nostre país és relativament poc coneguda. Aquest àmbit explica com els països occidentals participants a la primera i segona guerra mundials van fer possible que els familiars de les víctimes civils i militars poguessin buscar i recuperar les restes dels seus familiars. Les despulles no identificades van ser agrupades a grans cementiris memorials. A Catalunya, les fosses comunes van rebre un tractament molt diferent respecte la resta d’Europa.Tot i que es van realitzar inhumacions, les sepultures van ser oblidades posteriorment. Àmbit 2. Marc històric. Ubicació temporal i espacial Després de la primera Guerra Mundial es van signar acords entre països enemics per trobar i recuperar les restes dels seus soldats. A l’Estat espanyol, en canvi, només es va permetre la recerca i recuperació de les restes dels


represaliats de la reraguarda republicana. A partir de 1958, les restes dels soldats franquistes ubicades a grans fossars militars van començar a ser traslladades al Valle de los Caídos. La nova situació internacional a partir de 1959 va propiciar que també s’hi traslladessin restes de soldats i civils republicans. A Catalunya, tot i que es van fer alguns trasllats, resten desenes de fosses de soldats republicans sepultats sovint pels veïns a poblacions properes on van caure, sense identificació o indicació visible a la superfície. Àmbit 3. Mapa de fosses de Catalunya L’exposició mostra un mapa amb les prop de 200 fosses localitzades i documentades a Catalunya, així com algunes de les que estan actualment en estudi. Les dades són fruit d’investigacions històriques i de la informació recollida per gent, entitats i associacions d’arreu del país, així com de la tasca realitzada per la Direcció General de mmeòria Democràtica. Àmbit 4. Fosses a Catalunya. Víctimes civils Les morts a la reraguarda van ser nombroses, tot i que també ho van ser les denúncies d’aquestes accions. Els cementiris clandestins, les fosses i els camps de treball de la reraguarda van ser elements utilitzats posteriorment per glorificar el nou règim i criminalitzar els vençuts. L’exposició explica també com l’exèrcit franquista va tractar d’enemics els civils considerats contaris al Movimiento, sovint assassinats i enterrats en fosses comunes. A diferència de la resta de l’Estat, però, són més nombroses les fosses de soldats que de civils. Actualment es coneixen les de Reus, el Bruc, Abrera, Collbató i Olesa de Montserrat. Els consells de guerra decidiren sobre la vida o la mort de molta gent. Entre 1938 i 1953 foren afusellades a Catalunya 3.385 persones. Les victimes foren enterrades als 4 grans fossars dels cementiris de les capitals catalanes, actualment dignificats: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. L’any 1938 també s’inhumaren condemnats a mort a Vilanova d’Alpicat, Gandesa, Tremp, Balaguer i Vinaròs. Àmbit 5. Fosses a Catalunya. Soldats Amb l’arribada de les tropes franquistes al principat l’abril de 1938, el front s’estabilitzà a ponent, al llarg dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. Un total de 350 quilòmetres aproximadament en què els dos exèrcits s’enfrontaren en durs combats als voltants dels anomenats “caps de pont” de l’exèrcit franquista: ponts sobre els rius que l’exèrcit republicà no va poder destruir a temps i que les tropes franquistes defensaven aferrissadament. A Tremp, la Baronia, el Merengue de Balaguer i el cap de pont de Seròs es van viure combats constants en què les baixes foren molt nombroses i van donar lloc a la creació de moltes fosses comunes. El front s’estabilitzà nou mesos. L’ofensiva


final de les fropes franquista fa que a Catalunya les fosses siguin majoritàriament de soldats. La gran batalla de Catalunya, i de la Guerra Civil, es lliurà a l’Ebre. Diversos estudis situen entre 100.000 i 130.000 les baixes dels dos exèrcits entre morts, ferits, presoners i desertors. Els morts d’aquesta guerra de trinxeres van ser enterrats com es va poder. Setanta anys després, algunes restes soterrades a poca profunditat a les antigues trinxeres, amb l’erosió de la pluja i el moviment de terres, surten a la superfície. Els grans fossars de centenars de soldats franquistes ubicats a Gandesa, Vilalva dels Arcs, Horta de Sant Joan, Batea, Arnes o Bot foren traslladats al Valle de los Caídos a partir de 1958. Les restes d’aquells enterrats a les seves pròpies trinxeres, de vegades pels seus companys, restaren a les serres de Pàndols i Caballs, al voltant de les poblacions que havien restat republicanes per un mesos. Actualment, a mesura que es van recollint, es dipositen al moniment-ossari de Les Camposines. No tots els soldats moriren al front. Aquells que no sobrevisqueren a les ferides van ser enterrats a fosses comunes creades en llocs propers als hospitals, camps o prats, o bé als cementiris de les mateixes poblacions, com Olot o Cervera. De vegades s’han conservat les dades dels soldats difunts. En altres casos sabem que hi ha una fossa per l’existència d’un hospital proper. Els enfrontaments durant la retirada de l’exèrcit republicà, i la defensa de poblacions assetjades per les tropes enemigues, van donar lloc a fosses comunes per tot el país. Sovint foren recollits i enterrats, al cementiri o a indrets propers a llocs on havien estat trobats, per veïns. Això explica també que puguin haver encara moltes fosses per descobrir a Catalunya. Àmbit 6. Dignificació El 30 de juny de 2009 va ser aprovada la Llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes. La Llei vol donar resposta a la recerca de persones desaparegudes i enterrades en fosses comunes des de la Guerra Civil, a partir d’una recerca documental exhaustiva. Les primeres dignificacions ja s’han dut a terme, i d’elles en deixa constància l’exposició. Àmbit 7. L’exhumació L’equip responsable de l’obertura d’una fossa ha de ser interdisciplinari. El formen principalment arqueòlegs, antropòlegs i forenses que hi treballaran plegats per a la recuperació de totes les restes i indicis que han de permetre les tasques d’identificació i la interpretació dels fets. D’altra banda, la llei de fosses estableix uns paràmetres d’elegibilitat a l’hora de valorar l’obertura d’una fossa. L’objectiu final és sempre la identificació de les restes i el seu retorn als familiars.


Àmbit 8. Testimonis de la família L’exposició recull també testimonis de familiars de les víctimes. Alguns exemples són els de Mª Rosa Vieta i la seva mare, que després de 70 anys de no saber on havia mort el seu oncle van poder obtenir documentació de l'època gràcies a la Unitat de fosses comunes i persones desaparegudes de la Direcció General de Memòria Democràtica. La documentació informava que havia mort a Badaüll, un barranc a prop de Llimiana. Tot i que la família no podrà recuperar el cos, tenen un indret on anar a recordar-lo i retre-li homenatge. La mostra també documenta el cas de Joan Pinyol, l’oncle-avi del qual va morir durant la guerra a Lleida. La família creia que les restes del seu familiar eren a la fossa del municipi, i hi anaven a dipositar flors. L'any 2008, però, descobriren que fou traslladat el 1965 al Valle de los Caídos, sense que mai ningú els informés d'aquesta circumstància. En Joan Pinyol ha iniciat una lluita personal i judicial per tal de poder exhumar les restes del seu oncle-avi del Valle de los Caídos. Un tercer testimoni representatiu és el de Montserrat Giné, que ha lluitat perquè la fossa comuna on foren enterrats els represaliats pel franquisme a Tarragona, afusellats, fos dignificada. La Montserrat és la portaveu de l'associació que van crear per aconseguir aquest objectiu, i la fossa fou dignificada l'any 2009. Àmbit 9. El laboratori La feina d’identificació de les restes de les fosses comunes es fa al laboratori, tant si ja es té un possible diagnòstic, que caldrà corroborar, com si encara no


s’han trobat evidències per fer una identificació. Les restes es netegen, reconstruieixen i analitzen. PROGRAMA D’ACTIVITATS EN EL MARC DE L’EXPOSICIÓ El Memorial Democràtic ha programat, en el marc de l’exposició, tres conferències i la projecció d’un documental. Dijous, 6 de maig, 19 h. (Espai Memorial Democràtic. Via Laietana, 69. Entrada lliure) "Fosses comunes: un passat no oblidat", a càrrec de la historiadora Queralt Solé, comissària de l’exposició. Dijous, 13 de maig, 19 h. (Espai Memorial Democràtic. Via Laietana, 69. Entrada lliure) "Llei de fosses i normativa de desenvolupament: una visió general", a carrec de Raül Digon, lIetrat del Memorial Dernocrátic. Dijous, 27 de maig, 19 h. (Espai Memorial Democràtic. Via Laietana, 69. Entrada lliure) "Exhumació, identificació i dignificació", a càrrec d'Assumpció Malgosa, antropòloga, i Jordi Guixé, cap de Projectes i Espais de Memoria del Memorial Democràtic. Divendres, 28 de maig, 18.30 h. (Espai Memorial Democràtic. Via Laietana, 69. Entrada lliure) "Trauma i resignificació (vivencies, dol i records)", a càrrec d'Anna Miñarro, psícòloga clínica i psicoanalista. "Combatent I'oblit: els testimonis prenen la paraula", amb la participació de Joan Pinyol i Montserrat Martínez, familiars de víctimes de la guerra civil. Divendres, 4 dejuny, 19.00 h. (Espai Memorial Democràtic. Via Laietana, 69. Entrada lliure) Projecció del documental "Una cullera a la butxaca", de Mireia Ibars. L’autora explica la història del seu avi, un pagès de Serós que en començar la guerra civil es va veure forçat a exiliar-se a França, deixant a la seva família, amb qui no va aconseguir reunir-se fins al final del conflicte. Les conferències seran presentades per Maria Jesús Bono (directora general de Memòria Democràtica).

l’espai memorial democràtic acull l’exposició ‘fosses...

Documents