L’ESCOLA MALLORQUINABARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL

Antonio Pozo i Arnau Corts2n BTX. A

Literatura Catalana

ÍNDEX

Escola Mallorquina●Característiques●Autors més importants●Corrents literaris

La figura de Gabriel Alomar

ESCOLA MALLORQUINAEscola Mallorquina és el nom que se'ls dona als poetes mallorquins sobretot el grup de la revista

La Nostra Terra de la primera meitat del s.XX i dels primers anys de postguerra. Aquesta escola seguia un precedents marcats per Pons i Gallarza, la característica principal seria l'arrel clàssica, i la rigor acadèmica de la forma, de la temàtica i del to expressiu, aquestes dues característiques fan que s'acosti al noucentisme.

Grup d’escriptors inspirats amb els clàssics grecollatins.

Estan vinculats amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme entre d’altres.

Existeix una alternança entre el català i el castellà, com en el propi Rosselló-Pòrcel.

Aquesta escola, representa una època de poetes que conserven l’idioma, la tradició, i aporten característiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear.

CARACTERÍSTIQUESL’Escola Mallorquina s’interpreta amb dos sentits fins al 1936:

• En sentit ampli, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.

• En sentit estricte, grup de poetes d’una tendència poètica d’unes característiques determinades dins de la literatura catalana-valenciana-balear.

Característica primordial de la qual seria la contenció, d’arrel clàssica.

Interès per damunt de tot per l’art i la musicalitat com a recurs de la poesia.

Temàtica paisatgista (propensió als mites)

El gust per la forma i el domini dels matisos de la llengua es posen també de manifest.

Rigor acadèmic en la forma, la pulcritud i perfeccionisme. Depuració del llenguatge

AUTORS VINCULATS MÉS IMPORTANTS

Nucli ideològic que s’imposa:

La majoria dels autors de l’Escola Mallorquina eren conservadors i defensors d’una personalitat mallorquina que, si bé ja era nacionalista, es mantingué desvinculada dels moviments progressistes del principat. Fou una Ideologia basada en la tradició rural, la religiositat i un possibilisme nacionalista.

Noms vinculats a l’Escola mallorquina:

•Bartomeu Rosselló-Pòrcel (són notables les influències que rep d’aquesta escola)

•Josep Maria Quadrado

•Josep Lluís Pons i Gallarza

•Miquel dels Sants Oliver

•Gabriel Alomar (mestre de Rosselló-Pòrcel)

•Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover (poetes mallorquins en els quals s’inspira aquesta escola)

CORRENTS LITERARIS● Romanticisme: El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les

convencions socials de l'època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.

● Neoclassicisme:El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecorromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'antiga roma amb els de la Il·lustració fonamentats en la raó.

● Costumisme: El costumisme és un tipus de novel·la romàntica del segle XIX i XX. Aquest tipus de novel·la sorgeix amb la intenció de 'conservar els aspectes tradicionals de la vida del poble. Relata tipus socials, ambients... i aleshores generalitza les peculiaritats. És subjectiu.

● Naturalisme: El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en menor mesura a les altres arts. El seu creador va ser Émile Zola, a França i després es va estendre per tot Occident.Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que és una evolució del realisme.

● Modernisme: El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del XIX i principi del XX, van maldar per aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d'uns 30 anys, entre aproximadament 1885 i 1920.

● Noucentisme: El noucentisme va ser un moviment literari i artístic català de principis del segle XX. Va començar el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i va acabar amb el cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera el 1923, bé que la seva petjada estètica perdurà fins a la guerra civil i fins i tot després d'aquesta. Eugeni d'Ors va ser el primer que va fer aparèixer aquest nom en les seves Gloses.

GABRIEL ALOMARPrimerament hem de saber que va ser el gran mentor de

Rossellò-Pòrcel. Aquest Fou un poeta, prosista i assagista mallorquí, molt relacionat amb el moviment d'art català del modernisme tot i que en féu una interpretació molt personal. Va ser un llibertari d'esquerres actiu, especialment a Barcelona i altres regions de parla catalana, des dels primers anys del segle XX fins a la seva mort a l'exili.

Es va involucrar també en el moviment nacionalista català i el corrent literari del noucentisme, amb influències poètiques de Gabriele d'Annunzio i Giosuè Carducci. Col·laborà a nombrosos diaris, com El Poble Català (1904-1906), que va ajudar a impulsar, i El Imparcial. En el primer hi va publicar diversos articles sobre el liberalisme català on exposava la idea de vincular el nacionalisme amb la modernització social, tot ressaltant el paper de les ciutats com a agents suprems de la civilització, i on va rebutjar sempre el tradicionalisme i el ruralisme.