La Guerra Civil (l´esclat)

La Segona República i la Guerra Civil espanyola

L´organització del cop d´estat.

• En el context de crisi política i social dels primers mesos de 1936 van iniciar-se els preparatius d´un cop d´Estat contra la República.

• Els principals responsables foren un grup de generals i caps de l´exèrcit organitzats en la Unión Militar Española, una organització clandestina que agrupava els militars més reaccionaris de l´exèrcit espanyol.

• Els més coneguts eren els generals Franco, Goded, Mola i Sanjurjo, el qual ja havia protagonitzat un intent colpista en 1932 i es trobava exiliat a Portugal.

Franco

Mola

Goded

Sanjurjo

L´organització del cop d´estat.

• Els colpistes comptaven amb l’ ajuda econòmica del financer mallorquí Joan March i de la Itàlia feixista i l´Alemanya nazi, que havien mantingut contactes previs amb els conspiradors i els havien encoratjat a aixecar-se contra el govern.

• Políticament, quasi totes les forces de la dreta i de l´extrema dreta (en especial els carlins i els falangistes) es mostraven partidàries de donar suport al cop militar.

L´organització del cop d´estat.

• La matinada del 13 de juliol, com a rèplica a l´assassinat a mans d´escamots falangistes del tinent republicà José Castillo, va produir-se l´assassinat del dirigent de l´extrema dreta monàrquica José Calvo Sotelo.

• La mort de Calvo Sotelo va accelerar els plans colpistes, que ja tenien un motiu que justigfiqués l´aixecament, i el 17 de juliol de 1936 va succeir el que tothom es temia: una part important de l´exèrcit va sublevar-se contra la República.

L´organització del cop d´estat.• A Melilla, el coronel Yagüe, cap de la Legió, va

aixecar-se en armes contra la República i la insurrecció, coneguda a partir d´ara com l´Alzamiento Nacional, es va estendre a la resta del protectorat marroquí.

• El 18 de juliol, el general Franco, un cop assegurat el triomf de la insurrecció a Canàries, va passar al Marroc per posar-se al capdavant de l´exèrcit d´âfrica i dirigir-se cap a la península.

• Entre el 18 i el 19 de juliol, la majoria de les guarnicions militars de la resta d´Espanya van unir-se al cop d´Estat, així com sectors civils de la Falange i els requetés carlins.

http://www.youtube.com/watch?v=gnhglMz-WXc&feature=relmfu

La reacció de la República• El govern de la República va trigar a reaccionar.• En dos dies la insurrecció ja s´havia fet forta a Pamplona,

Sevilla, Castella-Lleó i part d´Aragó.• El dia 19, el govern republicà entregà armes a les milícies

dels sindicats obrers per enfrontar-se a ls militars.• També una part de l´exèrcit i de les forces de seguretat

(guàrdies d´assalt i guàrdia civil) van mantenir-se fidels al govern republicà, fent possible la derrota de la insurrecció a una part significativa de l´Estat.

La insurrecció a Catalunya

• A Catalunya l´aixecament militar fou dirigit pel general Goded.

• Els partits directament implicats en el cop tenien poca implantació a Catalunya.

• El principal partit conservador, la Lliga Catalana, nova participar ni va donar suport explícit al complot, tot i que després del 19 de juliol molts dels seus dirigents van sortir de Catalunya per donar suport al bàndol colpista.

La insurrecció a Catalunya

• La insurrecció que va esclatar el dia 19 fracassà a Catalunya gràcies a l´acció de la població, amb partits i sindicats d´esquerres armats per la Generalitat, i per la intervenció de les forces d´ordre públic, que van mantenir-se fidels a la República.

Espanya dividida en dos.

• La rebel·lió va fracassar a aquells llocs on les forces obreres i d´esquerres tenien més presència així com a les zones industrials: Madrid, Biscaia, Guipúscoa, Astúries, Santander i València, així com una part d’ Andalusia, Extremadura i Castella. (ESPANYA REPUBLICANA)

Espanya dividida en dos.

Els rebels van dominar en les zones catòliques que majoritàriament havien votat a la CEDA: Castella (la major part), Navarra, Àlaba, Galícia, Aragó (Saragossa), part d´Andalusia (Sevilla) i Mallorca, així com Canàries i el protectorat marroquí. (ESPANYA NACIONAL)

Espanya dividida en dos.

Els dos bàndols

El bàndol nacional estava dirigit per militars que comptaven amb el suport de les classes altes i dels sectors més conservadors (monàrquics, catòlics, falangistes, carlins i antireformistes).

Defensaven un estat centralista i homogènia (la unitat d´Espanya).

La seva intenció era imposar una dictadura militar que restablís l´ordre i aturés el risc de l´esclat d´una revolució social.

Els dos bàndols

Les tropes nacionalistes, a l´inici, comptaven amb uns 98.000 soldats, als quals s´han d´afegir els contingents rebles de l´exèrcit africà (uns 45.000 homes) i les milícies falangistes i carlistes.

A més comptaven amb l´ajuda de les potències nazi-feixistes i la neutralitat de les potències democràtiques que van abandonar a la República.

Els dos bàndols

El bàndol republicà estava integrat per les classes populars obreres i camperoles, les classes mitjanes, la burgesia il·lustrada i la majoria dels intel·lectuals.

Defensaven la legitimitat de la democràcia republicana i el conjunt de reformes introduïdes pels governs d´esquerres.

Els dos bàndols

En el carrer, el poder es trobava en mans de les organitzacions sindicals obreres i les seves milícies.

Institucionalment, existia un govern republicà burgés que, en teoria estava legitimat en l´esfera internacional i que mantenia el control sobre les reserves d´or i la major part de la capacitat econòmica i del potencial industrial del país.

A l´inici de la guerra els republicans comptaven amb uns 112.000 soldats.

Activitats:

• Qüestionari:• Quina realitat política

reflecteix aquest text? Justifica la resposta.

• Com creus que va afectar aquest ambient al desenvolupament de la Segona República?

• Veus reflectida aquesta situació en l´època actual?

Un dels motius per venir cap a Barcelona era que, al poble, el meu pare havia estat objecte d´amenaces tant des de la dreta com des de l´esquerra (entre elles les d´un familiar casat amb una neboda).(...) En un poblet de només cinc-cents habitants hi havia dos metges (el de la gent de dretes i el de la gent d´esquerres), dues farmàcies, dues llevadores, dues barberies, dos cafès, dues fondes, dos rellotgers, cadascun mirant de subsistir i odiant l´altre, amb la clientela políticament i religiosament diferenciada en dos grups: els que anaven a l´església i els que no.

E. Pinilla de la Heras, La memoria inquieta, 1996

bibliografia

• Projecte La Casa del Saber, Història 4t ESO, Grup Promotor Santillana, Barna 2008

• Vicente Moreno Cullell, Del fracàs del cop d’Estat a l’esclat de la Guerra Civil, Ciències socials en xarxa, 29/03/2011

• http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/03/29/del-fracas-del-cop-d%E2%80%99estat-a-l%E2%80%99esclat-de-la-guerra-civil/