Les pedres de la vergonya C ?· carrer en memòria de Ramiro Ledesma Ramos, admirador del Führer i…

Download Les pedres de la vergonya C ?· carrer en memòria de Ramiro Ledesma Ramos, admirador del Führer i…

Post on 14-Feb-2019

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<p>Nmero 11 / Octubre 2009</p> <p>B u t l le t d e lA s s o c i a c i p e r a l a R e c u p e r a c i d e l a M e m r i a H i s t r i c a d e M a l l o rc a</p> <p>Associaci per a laRecuperaci de laMemria Histricade Mallorca</p> <p>www.memoriadelesi l les.org</p> <p>Sumari Editorial:</p> <p>La seva victria fou la seva derrota p.2</p> <p>Els valors feixitessegueixen a lloure p.3</p> <p>No som uns i altres,som tots! p.4</p> <p>Recordant a Ricardo Lpez p.5</p> <p>En torno a larecuperacin de lamemria histrica p.6</p> <p>Arbres moltsingulars p.7</p> <p>Nova temporadaMemria i oblit dunaguerra p.7</p> <p>No passis nsia padrII p.8</p> <p>La repressifranquista i la Guerra Civil en laliteratura catalanacontempornia II p.10</p> <p>Mis antepasados yotros recuerdos p.12</p> <p>En el meu 96aniversari (poema) p.12</p> <p>A Jos Mari AguirreSalaberra, in memoriam p.12</p> <p>Les pedres de la vergonya</p> <p>Cal que tornem a explicar, per qui encara no ho spiga, que perqu el "Baleares" entrs a la guerra, foren assassinades a ElFerrol, en consells de guerra illegals vora 700 persones entremariners i civils lleials a la legalitat democrtica republi-</p> <p>cana? Cal insistir en el tema de la carretera de Mlaga, on forenassassinades a sang freda milers de civils, morts pels obusos delBaleares? Cal insistir en els atacs contra poblaci civil, contraels ports de Tarragona, el de Castell, etc.? Cal, a dia davui enple segle XXI que els demcrates hagin de justificar lelimi-naci dun dels smbols franquistes ms importants delestat espanyol? Realment, cal insistir en totes els crimscontra la humanitat comesos pels mariners i oficials delBaleares, per a qu duna vegada per totes els nostresgovernants facin el que pertoca? Resulta curis que elsilenci ms clamors sia el del consistori i el dels mem-bres de lequip de govern municipal. Donen per bonesles lleis, com ara la de la Memria Histrica o la de Patri-moni, per es neguen aplicar-la quan del monumentfeixista per excellncia es tracta: sescuden en infor-mesde tcnics i especialistes, que els hi diran el mateixque altres autors ja han apuntat: que el monument alBaleares tan sol tenia una finalitat, recordar la victriadel feixisme sobre la democrcia i honorar als seusherois. Com sempre, la veritat s una, interpretacions,nhi ha mil.</p> <p>Memria de Mallorca, sempre ha demanat leliminacidaquest monument. Per, tal i com ha passat ambaltres consistoris de Ciutat,el silenci administratiu sem-pre ha estat la resposta. Un silenci que sha dinterpre-tar com una ofensa a les vctimes del franquisme i delcreuer Baleares i com un agravi als ciutadans que fandels valors democrtics les millors eines de convivn-cia duna una societat moderna.Per el cert s que dei-xant dempeus aquest monument,sestar perpetuantel seu objectiu primigeni: recordar als demcrates i ales seves vctimes, que el feixisme guany la guerra,govern amb la dictadura i impos la seva memria auna democrcia. El ms trist, s que ho permet unajuntament que es diu a si mateix democrtic.</p> <p>Maral Isern, investigador i vocal de Memria de Mallorca</p> <p>Aquest ttol, que per algpot ser estrany, per qual-sevol pensador s dunalluminositat esplendent</p> <p>i cegadora Aquest ttol, fins i totescandals, ha estat la senyerade tots aquells personatges omoviments que han deixat unapetjada imborrable en la hist-ria de la Humanitat.</p> <p>El gran filsof alemany WalterBenjamin en les seves Tssissobre la Histria presenta la-firmaci que, la vertadera His-tria, i ha que buscar-la en elsperdedors, ja que la veritat maiest en la histria manipuladadels guanyadors. A ms a ms,molts dels grans personatges dela Histria Moderna, com pugiser un Gandhi, un Luter King,un Che Guevara, un OscarRomero, un Allende i, tants i</p> <p>tants daltres, els va fer grans laseva derrota. Tots aquests per-sonatges engegaren un combaten el que hi varen deixar lavida quan la seva proclamaera, precisament, una vidamillor, una vida ms plena,una vida ms humana per atothom.</p> <p>Aquest petit escrit, me lha ins-pirat una entrevista publicadaal DM.el dia 6-9-09 dun arqui-tecte i catedrtic de nom JosepQuetglas (Ciutat de Mallorca,1946) i que veritablement s ungran pensador ja que lentrevis-ta no t deixalles. Fins i tot,Maties Valls (lentrevistador)es permet el luxe davant tanimportant entrevistat de publi-car una pregunta sense respos-ta. Crida ms aquest silenci quemil paraules.</p> <p>Per anem al gra. El que mhaimpactat daquesta entrevistade dues pgines sn un petitapunt sobre la pregunta de larelaci arquitectura/poder ondiu textualment: Es posible que,cuando ms atrasado sea unpoder, ms necesita quedar visua-lizado y manifestar la presencia desu dominacin: la iglesia catlicaromana desde Trento, la casa deJuan March junto a La Almudai-na, el monumento al cruceroBaleares. Ms clar aigua iaprofito, des daqu, per enviarun missatge subliminal a lanostra batlessa, ja que com acap del nostre Ajuntament,aclareixi les idees als seus sub-ordinats i pugui desviar aquestdard enverinat de ...cuandoms atrasado sea un poder ...Desprs daquesta afirmaci,Sra. Calvo, pot mantenir laseva passivitat culpable?</p> <p>Ara que, el que ms mha inte-ressat de tota lentrevista i, peraix, el motiu del ttol, s lacontestaci a la pregunta:Una persona puede ser una casaque nos proteja de las inclemen-cias?. La contesta no la puctranscriure amb la seva totali-tat pel seu volum. Per si desta-car el que segueix: Puedodecirle que me siento protegidopor el doctor Darder o por AuroraPicornell? Ellos, y todos los quehan padecido en sus cuerpos labarbarie de los seores, desde elprimer xueta sambenitanohasta el ltimo maestro de escuelade nuestra Repblica, nos prote-gen, son nuestra casa. ...Por esono creo que el meritorio y ejemplaresfuerzo de gente como la Associa-ci per a la Recuperaci de laMemria Histrica sea altruista.Al contrario, es una autoprotec-cin. No se trata de defender nos-otros a los asesinados por el fran-quismo, sino al contrario, de queellos nos defiendan contra estemal presente. Es entre ellos queestamos en casa.</p> <p>La seva derrota, ha estat, laseva i la nostra victria. Tinc ala famlia un germ de la mevamare de vint-i-cinc anys, assas-sinat pel rgim de Franco. Jotenia set anys. Lexili del pare aFrana i la ferotge repressi dequaranta anys feren que social-ment no madurs fins a la mortdel dictador i, fins i tot, ambmoltes prevencions. Per si pucproclamar als quatre vents, queel meu guia, el meu far, la per-sona que sempre he tingut coma sant i senya, ha estat el meuoncle Antonio. I faig meves lesparaules de Josep Quetglas:Ells sn la nostra defensa,contra tots els mals presents,que sn els de sempre. </p> <p>2</p> <p>ASSOCIACI PER A LA RECUPERACI DE LA MEMRIA HISTRICA DE MALLORCA</p> <p>Editorial Per Josep Surez FerrerLa seva victria fou la seva derrota</p> <p>Crdits:Han collaborat:Josep Surez Ferrer,Arnau Matas Morell,Antnia Mercadal Serra,Pep Delgado, Maral Isern,Fabin E. Lpez Sirer,Manuel Domnguez Gamn,Peter de Echave,Miquel Lpez Cresp,Juan Hernndez,Josep Muntaner Cerd</p> <p>Coordinaci, disseny i maquetaci:Blas Guevara</p> <p>Temps de la Memrias el butllet trimestral de lARMHM. La publicaci no es faresponsable de les opinions dels seus collaboradors.</p> <p>Per posar-se en contacte amb nosaltres:tempsdelamemoria@gmail.como al 625 45 45 00</p> <p>TEMPS DE LA MEMRIA 11 / Octubre 2009</p> <p>Butllet de lAssociaci per a la Recuperaci de la Memria Histrica de Mallorca 3</p> <p>Els valors feixistes segueixen a llourePer Arnau Matas Morell. Memria de Mallorca</p> <p>Quan hom passeja perPalma i sacosta a labarriada de Santa Catali-na no pot evitar topar-se</p> <p>amb el monument erigit enhomenatge al creuer Baleares ila seva tripulaci. Un vaixell deguerra al servei del feixisme que,malgrat la seva curta vida, tin-gu temps de dur a terme nom-broses proeses blliques elsanys 37 i 38. La ms vergonyo-sa, el bombardeig indiscriminatcap a la llarga tiringa de civilsdesarmats que es dirigien percarretera cap a Almeria, fugintduna Mlaga assetjada pels fei-xistes. Aquella carretera seriatristament clebre: conegudacom la Carretera de la mort,hi foren assassinades entre5.000 i 15.000 persones. Hi hasupervivents com Paco Ferrer,que llavors tenia set anys, queho recorden: les naus dispara-ven als penya-segats i la gentmoria esclafada.</p> <p>Amb el pas dels anys aquest mo-nument ha anat adquirint noussignificats. Avui sha convertit,malauradament, en un monu-ment a la impunitat. Cada vega-da que passam per sa Feixina enstopam amb aquesta baluernaignominiosa que ens ho recorda:han passat ms de 70 anys i elque ens trobam s impunitat.</p> <p>La impunitat de les atrocitatscomeses pel dictador i els seuscollaboradors; la impunitat,tamb, dels milers de personesassassinades pel feixisme durantla guerra i el Franquisme, i la deles fosses comunes on encaraavui hi romanen oblidades lesvctimes. Per tamb la impuni-tat de les sentncies judicials delrgim que, a dia davui, sn ple-nament legals i vigents.</p> <p>I qu en podem dir de la impuni-tat dels smbols del rgim assas-s? El de Sa Feixina no s lnic</p> <p>que queda dempeus; avui,noms a Palma, encara hi hacarrers i avingudes com el dedi-cat a Jos Alemany Vich, oficialde lexrcit franquista i de laDivisin Azul que jur fideli-tat a Hitler. O els carrers dedicatsals aviadors Joaqun GarcaMorato i Julio Ruiz de Alda. O elcarrer en memria de RamiroLedesma Ramos, admirador delFhrer i pioner del feixisme alEstat espanyol. Fins i tot avin-gudes com la de Juan MarchOrdines, financer i contraban-dista que ajud econmicamenta qu Franco guanys la guerra ique se naprofit del rgim perenriquir-se i, com tants dempre-saris, fu servir presos polticscom a m dobra esclava. Pertamb les avingudes que portenper nom Alemanya o Portugal,precisament els nics estats queavalaren el rgim de Franco.</p> <p>Tota aquesta impunitat estorquestrada per un Estat queencara conserva un llegat fran-quista que, duna manera oaltra, ho posa tan i tan difcilperqu les vctimes dun rgimcriminal puguin gaudir delsdrets a la veritat, a la justcia i ala reparaci.</p> <p>Els perills de la memriaTants anys desprs el llegat delfranquisme i les seves atrocitatssegueixen presents en la nostrasocietat. Els cossos de les vctimessegueixen desemparats en lesfosses, les sentncies judicialsfranquistes resten vigents, lasimbologia i toponmia queexalta el feixisme no acaba ds-ser enretirada com es mereix. Perqu costa tant? De qu tenen porels i les responsables poltiques?</p> <p>Una resposta plausible s que lamemria s perillosa. s perillo-sa perqu posa en qesti un sis-tema hereu del franquisme queno ha estat capa de reconciliar-</p> <p>se amb el seu passat i edificar-sesobre els valors de la justcia.Sha preferit oblidar i esperarque el temps tanqus les ferides.I aix ha fet que les vctimes dela brutalitat feixista que sabenprou b que les ferides segueixenobertes siguin doblement vcti-mes: primer, del franquisme;desprs, duna societat que noha sabut estar a lalada aca-bant amb la impunitat dunrgim assass.</p> <p>Si avui en dia encara costa tantque es faci un mnim de justcia,aix s un smptoma dalgunacosa. Si la justcia segueixposant tants dentrebancs, si desde les institucions es fan lleis dememria mediocres, que seguei-xen sense abordar amb eficciales qestions importants, totaix vol dir alguna cosa. Quvol dir?</p> <p>Vol dir que els valors feixistessegueixen a lloure. I fan la sevafeina: sinfiltren pertot i mirende legitimar un rgim abomina-ble i garantir la impunitat i lo-blit dels seus crims. Per, com vadir Mario Benedetti, loblidadormai no aconsegueix el seuobjectiu, que s tancar el passat(com si es tracts dun residunuclear) en un espai inviolable.El passat sempre troba la mane-ra dobrir la tapa del cofre i treu-re el nas. Per aix loblidadormai no aconseguir loblit total.</p> <p>Davant la gent que creu queper viure cal oblidar, hi hatota una altra gent que pensajustament el contrari. Per aixs important donar una bonaresposta a aquesta pregunta: perqu hem de recordar?</p> <p>Podrem pensar que, en primerlloc, hem de recordar per coni-xer el passat. s una respostafeble, perqu per conixer el pas-sat ja tenim la histria, que s</p> <p>ASSOCIACI PER A LA RECUPERACI DE LA MEMRIA HISTRICA DE MALLORCA</p> <p>4</p> <p>tota una cincia que, amb laseva metodologia, ens propor-ciona un coneixement prou fia-ble sobre el passat.</p> <p>Una segona resposta ben recu-rrent s que cal fer memria per-qu la histria no es repeteixi. suna aspiraci lloable, s clar,per si ens hi fixam tot dunaveiem que en ella poc hi impor-ten les vctimes.</p> <p>Per aix ens sembla que hem defer memria, principalment, per-qu es faci justcia. Establir tot unmodel de convivncia i un marcpoltic sustentats en el silenci, laimpunitat i la injustcia, generaindefectiblement una societat iun sistema poltic de qualitatdeficient i viciats de principi. Ams, el silenci mai ajuda a la vc-tima, noms al victimari.</p> <p>Com deia Reyes Mate en un arti-cle fa uns anys, la memria no srecordar el passat, sin reivindi-car el sofriment ocult com a part</p> <p>de la realitat o, el que s elmateix, denunciar tota construc-ci del present que ignora lavigncia de la injustcia passada.Per aix no s el mateix lamemria dex-combatents feixis-tes que la dels assassinats a unpou de Porreres. La memria delsprimers ja es va realitzar en elfranquisme i segueix vigent enun present en qu les vencedorsdantany hi han trobat unabenvola legitimaci; llur mem-ria noms servir per a reproduirla lgica violenta que els futemibles mentre pogueren.</p> <p>La memria capa de rompreaquesta lgica letal s la delsinnocents que moriren sense capmotiu. El que fa moral aqueixamemria no s tant la noblesadels ideals que aquelles personestenien, sin el fet que fossininnocents. s la seva innocnciala que qestiona qualsevol siste-ma poltic, encara que sigui elde la democrcia, si aquest</p> <p>accepta com a preu del seu xitloblit de la injustcia comesa.</p> <p>Per aix recordar no s nomsfer homenatges i commemorarefemrides, que per cert sncoses molt importants. Recordars, sobretot, que les famliespuguin recuperar i identificar elscossos si aix ho desitgen, que lespersones que es dediquen a lainvestigaci puguin accedirfcilment als arxius, que les sen-tncies judicials infames delfranquisme deixin de tenirvigncia, que el rgim franquis-ta sigui condemnat de maneraferma i explcita, que desapare-gui la simbologia i toponmiafeixista i que aix sigui unafesta enlloc de fer-se mig dama-gades per no ofendre ning,etc. Sha de fer memria, en defi-nitiva, per fer justcia i expulsarper sempre el feixisme de la nos-tra societat.</p> <p>No som uns i altres, som tots!Per Antnia Mercadal Serra</p> <p>H an succet aquest estiu una srie depisodisque, sense ser greus, s mhan resultat preo-cupants i han sigut motiu dunes quantesreflexions.El passat 18 de juliol, jornada declarada enel Parlament Europeu,contra el franquisme, la nostraAssociaci de la Recuperaci per a la Memria Hist-rica organitz una srie dactes per seguir reivindi-cant per a les vctimes del franquisme Veritat, Just-cia i Reparaci, vull aprofitar des daqu per a donarles grcies a M Antnia, a Manel, a Maral, a JosepSurez, Arnau, a M ngels, per la seva tasca ben fetaportant la part mes feixuga daquests actes.</p> <p>Una jornada,com la que vrem gaudir el passat 18de juliol per honorar a...</p>