les pedres de la vergonya c ?· carrer en memòria de ramiro ledesma ramos, admirador del führer...

Download Les pedres de la vergonya C ?· carrer en memòria de Ramiro Ledesma Ramos, admirador del Führer i…

Post on 14-Feb-2019

214 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

Nmero 11 / Octubre 2009

B u t l le t d e lA s s o c i a c i p e r a l a R e c u p e r a c i d e l a M e m r i a H i s t r i c a d e M a l l o rc a

Associaci per a laRecuperaci de laMemria Histricade Mallorca

www.memoriadelesi l les.org

Sumari Editorial:

La seva victria fou la seva derrota p.2

Els valors feixitessegueixen a lloure p.3

No som uns i altres,som tots! p.4

Recordant a Ricardo Lpez p.5

En torno a larecuperacin de lamemria histrica p.6

Arbres moltsingulars p.7

Nova temporadaMemria i oblit dunaguerra p.7

No passis nsia padrII p.8

La repressifranquista i la Guerra Civil en laliteratura catalanacontempornia II p.10

Mis antepasados yotros recuerdos p.12

En el meu 96aniversari (poema) p.12

A Jos Mari AguirreSalaberra, in memoriam p.12

Les pedres de la vergonya

Cal que tornem a explicar, per qui encara no ho spiga, que perqu el "Baleares" entrs a la guerra, foren assassinades a ElFerrol, en consells de guerra illegals vora 700 persones entremariners i civils lleials a la legalitat democrtica republi-

cana? Cal insistir en el tema de la carretera de Mlaga, on forenassassinades a sang freda milers de civils, morts pels obusos delBaleares? Cal insistir en els atacs contra poblaci civil, contraels ports de Tarragona, el de Castell, etc.? Cal, a dia davui enple segle XXI que els demcrates hagin de justificar lelimi-naci dun dels smbols franquistes ms importants delestat espanyol? Realment, cal insistir en totes els crimscontra la humanitat comesos pels mariners i oficials delBaleares, per a qu duna vegada per totes els nostresgovernants facin el que pertoca? Resulta curis que elsilenci ms clamors sia el del consistori i el dels mem-bres de lequip de govern municipal. Donen per bonesles lleis, com ara la de la Memria Histrica o la de Patri-moni, per es neguen aplicar-la quan del monumentfeixista per excellncia es tracta: sescuden en infor-mesde tcnics i especialistes, que els hi diran el mateixque altres autors ja han apuntat: que el monument alBaleares tan sol tenia una finalitat, recordar la victriadel feixisme sobre la democrcia i honorar als seusherois. Com sempre, la veritat s una, interpretacions,nhi ha mil.

Memria de Mallorca, sempre ha demanat leliminacidaquest monument. Per, tal i com ha passat ambaltres consistoris de Ciutat,el silenci administratiu sem-pre ha estat la resposta. Un silenci que sha dinterpre-tar com una ofensa a les vctimes del franquisme i delcreuer Baleares i com un agravi als ciutadans que fandels valors democrtics les millors eines de convivn-cia duna una societat moderna.Per el cert s que dei-xant dempeus aquest monument,sestar perpetuantel seu objectiu primigeni: recordar als demcrates i ales seves vctimes, que el feixisme guany la guerra,govern amb la dictadura i impos la seva memria auna democrcia. El ms trist, s que ho permet unajuntament que es diu a si mateix democrtic.

Maral Isern, investigador i vocal de Memria de Mallorca

Aquest ttol, que per algpot ser estrany, per qual-sevol pensador s dunalluminositat esplendent

i cegadora Aquest ttol, fins i totescandals, ha estat la senyerade tots aquells personatges omoviments que han deixat unapetjada imborrable en la hist-ria de la Humanitat.

El gran filsof alemany WalterBenjamin en les seves Tssissobre la Histria presenta la-firmaci que, la vertadera His-tria, i ha que buscar-la en elsperdedors, ja que la veritat maiest en la histria manipuladadels guanyadors. A ms a ms,molts dels grans personatges dela Histria Moderna, com pugiser un Gandhi, un Luter King,un Che Guevara, un OscarRomero, un Allende i, tants i

tants daltres, els va fer grans laseva derrota. Tots aquests per-sonatges engegaren un combaten el que hi varen deixar lavida quan la seva proclamaera, precisament, una vidamillor, una vida ms plena,una vida ms humana per atothom.

Aquest petit escrit, me lha ins-pirat una entrevista publicadaal DM.el dia 6-9-09 dun arqui-tecte i catedrtic de nom JosepQuetglas (Ciutat de Mallorca,1946) i que veritablement s ungran pensador ja que lentrevis-ta no t deixalles. Fins i tot,Maties Valls (lentrevistador)es permet el luxe davant tanimportant entrevistat de publi-car una pregunta sense respos-ta. Crida ms aquest silenci quemil paraules.

Per anem al gra. El que mhaimpactat daquesta entrevistade dues pgines sn un petitapunt sobre la pregunta de larelaci arquitectura/poder ondiu textualment: Es posible que,cuando ms atrasado sea unpoder, ms necesita quedar visua-lizado y manifestar la presencia desu dominacin: la iglesia catlicaromana desde Trento, la casa deJuan March junto a La Almudai-na, el monumento al cruceroBaleares. Ms clar aigua iaprofito, des daqu, per enviarun missatge subliminal a lanostra batlessa, ja que com acap del nostre Ajuntament,aclareixi les idees als seus sub-ordinats i pugui desviar aquestdard enverinat de ...cuandoms atrasado sea un poder ...Desprs daquesta afirmaci,Sra. Calvo, pot mantenir laseva passivitat culpable?

Ara que, el que ms mha inte-ressat de tota lentrevista i, peraix, el motiu del ttol, s lacontestaci a la pregunta:Una persona puede ser una casaque nos proteja de las inclemen-cias?. La contesta no la puctranscriure amb la seva totali-tat pel seu volum. Per si desta-car el que segueix: Puedodecirle que me siento protegidopor el doctor Darder o por AuroraPicornell? Ellos, y todos los quehan padecido en sus cuerpos labarbarie de los seores, desde elprimer xueta sambenitanohasta el ltimo maestro de escuelade nuestra Repblica, nos prote-gen, son nuestra casa. ...Por esono creo que el meritorio y ejemplaresfuerzo de gente como la Associa-ci per a la Recuperaci de laMemria Histrica sea altruista.Al contrario, es una autoprotec-cin. No se trata de defender nos-otros a los asesinados por el fran-quismo, sino al contrario, de queellos nos defiendan contra estemal presente. Es entre ellos queestamos en casa.

La seva derrota, ha estat, laseva i la nostra victria. Tinc ala famlia un germ de la mevamare de vint-i-cinc anys, assas-sinat pel rgim de Franco. Jotenia set anys. Lexili del pare aFrana i la ferotge repressi dequaranta anys feren que social-ment no madurs fins a la mortdel dictador i, fins i tot, ambmoltes prevencions. Per si pucproclamar als quatre vents, queel meu guia, el meu far, la per-sona que sempre he tingut coma sant i senya, ha estat el meuoncle Antonio. I faig meves lesparaules de Josep Quetglas:Ells sn la nostra defensa,contra tots els mals presents,que sn els de sempre.

2

ASSOCIACI PER A LA RECUPERACI DE LA MEMRIA HISTRICA DE MALLORCA

Editorial Per Josep Surez FerrerLa seva victria fou la seva derrota

Crdits:Han collaborat:Josep Surez Ferrer,Arnau Matas Morell,Antnia Mercadal Serra,Pep Delgado, Maral Isern,Fabin E. Lpez Sirer,Manuel Domnguez Gamn,Peter de Echave,Miquel Lpez Cresp,Juan Hernndez,Josep Muntaner Cerd

Coordinaci, disseny i maquetaci:Blas Guevara

Temps de la Memrias el butllet trimestral de lARMHM. La publicaci no es faresponsable de les opinions dels seus collaboradors.

Per posar-se en contacte amb nosaltres:tempsdelamemoria@gmail.como al 625 45 45 00

TEMPS DE LA MEMRIA 11 / Octubre 2009

Butllet de lAssociaci per a la Recuperaci de la Memria Histrica de Mallorca 3

Els valors feixistes segueixen a llourePer Arnau Matas Morell. Memria de Mallorca

Quan hom passeja perPalma i sacosta a labarriada de Santa Catali-na no pot evitar topar-se

amb el monument erigit enhomenatge al creuer Baleares ila seva tripulaci. Un vaixell deguerra al servei del feixisme que,malgrat la seva curta vida, tin-gu temps de dur a terme nom-broses proeses blliques elsanys 37 i 38. La ms vergonyo-sa, el bombardeig indiscriminatcap a la llarga tiringa de civilsdesarmats que es dirigien percarretera cap a Almeria, fugintduna Mlaga assetjada pels fei-xistes. Aquella carretera seriatristament clebre: conegudacom la Carretera de la mort,hi foren assassinades entre5.000 i 15.000 persones. Hi hasupervivents com Paco Ferrer,que llavors tenia set anys, queho recorden: les naus dispara-ven als penya-segats i la gentmoria esclafada.

Amb el pas dels anys aquest mo-nument ha anat adquirint noussignificats. Avui sha convertit,malauradament, en un monu-ment a la impunitat. Cada vega-da que passam per sa Feixina enstopam amb aquesta baluernaignominiosa que ens ho recorda:han passat ms de 70 anys i elque ens trobam s impunitat.

La impunitat de les atrocitatscomeses pel dictador i els seuscollaboradors; la impunitat,tamb, dels milers de personesassassinades pel feixisme durantla guerra i el Franquisme, i la deles fosses comunes on encaraavui hi romanen oblidades lesvctimes. Per tamb la impuni-tat de les sentncies judicials delrgim que, a dia davui, sn ple-nament legals i vigents.

I qu en podem dir de la impuni-tat dels smbols del rgim assas-s? El de Sa Feixina no s lnic

que queda dempeus; avui,noms a Palma, encara hi hacarrers i avingudes com el dedi-cat a Jos Alemany Vich, oficialde lexrcit franquista i de laDivisin Azul que jur fideli-tat a Hitler. O els carrers dedicatsals aviadors Joaqun GarcaMorato i Julio Ruiz de Alda. O elcarrer en memria de RamiroLedesma Ramos, admirador delFhrer i pioner del feixisme alEstat espanyol. Fins i tot avin-gudes com la de Juan MarchOrdines, financer i contraban-dista que ajud econmicamenta qu Franco guanys la guerra ique se naprofit del rgim perenriquir-se i, com tants dempre-saris, fu servir presos polticscom a m dobra esclava. Pertamb les avingudes que portenper nom Alemanya o Portugal,precisament els nics estats queavalaren el rgim de Franco.

Tota aquesta impunitat estorquestrada per un Estat queencara conserva un llegat fran-quista que, duna manera oaltra, ho posa tan i tan difcilperqu les vctimes dun rgi