L e s f i b r e s n a t u r a l s d ' o r i g e n v e g e t a l .

Són produïdes per les plantes i el seu constituent bàsic és la cel·lulosa i la

lignina.

Podem obtenir fibres vegetals de la flor, de les fulles o de les tiges, segons la

planta.

Les més utilitzades són:  

 

C o t ó [ C O ]

Es considerada la més important de les fibres vegetals. S’obté a partir de la flor

del cotoner que es cultiva en regions càlides. La seva llargada oscil·la entre 16

i 30 mm. i la seva secció o gruix  entre 12 i 16 micres. Sol ser de color blanc.

Encara és la fibra més usada per la seva elevada capacitat d’absorbir la

humitat i el seu baix preu.

Característiques:

 de tacte suau, no irrita la pell

 absorbeix bé la humitat

 fàcil de tenyir

dissipa l’electricitat estàtica

resisteix temperatures altes

 fresca

s’arruga amb molta facilitat

no s’arna 

S’usa per a roba d’ús personal i domèstica i hidrofilat en medicina (gasses). Les fibres més curtes s’usen per fer cel·lulosa.

 

  L l i [ L I ]

S’obté a partir de la tija de la planta del mateix nom. La llargada mitjana és de 30 mm.  i el gruix de 19 micres aproximadament. En el món del tèxtil aquesta fibra se l’anomena “teixit de fil” o simplement “fil”.

Característiques:

sol ser de color blanquinós, una mica lluent

poc elàstica

 de tacte una mica rígid, que amb el temps es flexibilitza

 fàcil de rentar

s’arruga amb molta facilitat

bona resistència a la tracció

s’arruga amb molta facilitat

admet el planxat intens

fàcil de tenyir

s’embruta poc

molt fresca

 no acumula electricitat estàtica

S’usa per a fer teixits de llenceria, roba d’estiu (fresca), veles i lones de vaixells degut a la seva gran resistència i lleugeresa alhora.

J u t e [ J U ]

S’obté a partir de les tiges de la planta. La seva llargada és d’uns 7 mm. i el gruix d’unes 18 micres.

Característiques:

 de color blanc però amb el

temps es torna de color gris terrós

poc flexible

força resistent

  brillant

una mica basta i gruixuda

la humitat l’altera amb facilitat

 

S’usa per a fer soles d’espardenyes i teixits per a sacs i embalatges.

 

C à n e m

S’obté de les tiges de la planta i és de color groguenc. Té una llargada mitjana d’uns 30 mm. i un gruix d’unes 25 micres. Es treballa juntament amb el cotó, al qual se l’hi incorpora petites quantitats.

Característiques:

 poc flexible

resistent

 bast

 la humitat l’altera amb  facilitat.

 

S’usa per a fer soles d’espardenyes i teixits per a sacs, embalatges, catifes, cordes, cinturons. També té certes aplicacions nàutiques tot i que les fibres sintètiques en són un gran competidor.

 

R à f i a

S’obté de les fulles de la planta. El seu color és groguenc.

Característiques:

 de tacte suau i sedós

 resistent

la humitat l’altera amb facilitat

 

S’usa per a fer catifes, cordills i objectes de cistelleria en general.

 

ALTRES:

l’espart, la pita, el rami, el sisal, la ginesta, el coco, la boga, el formi (lli de Nova Zelanda)

L e s f i b r e s n a t u r a l s d ' o r i g e n a n i m a l .

S’obtenen generalment de la llana o del pèl d’alguns animals o també

de les secrecions d’alguns cucs. Totes elles són de naturalesa proteínica.

L l a n a [ W O ]  

És la fibra que s’utilitza des de més antic. Prové de l’esquilada o xollada de

les ovelles que poden ser de races molt diferents i ens donaran un tipus de

llana amb unes característiques pròpies, com la llana de Caixmir [WS] o la

d’Angora. És la més complexa de les fibres, formant una sola molècula

formada per:

 52% de carboni

20% d’oxigen

18% de nitrogen

7% d’hidrogen

3% de sofre.

 

La seva llargada oscil·la entre els 55 i els 150 mm. i el seu gruix entre les 18

i 24 micres, depenent de la procedència, raça i edat de l’animal.

Pot ser de colors variats, tot i que normalment és blanquinosa.

  Característiques:

és molt bon aïllant tèrmic

 poc resistent

 força elàstica

higroscòpica (absorbeix molt la humitat)

amb el temps s’arna i es torna grogosa

acostuma a encongir-se en rentar-la

 és pot planxar bé a poca temperatura

s’impregna fàcilment dels olors.

 

S’usa per a gran diversitat de teixits, especialment d’ús personal i roba

d’abric.

S e d a [ S E ]

Actualment és la fibra més valuosa. El seu color és variat. Japó és el primer

productor.

  L’elaboració del fil de seda sempre ha estat un procés molt artesanal. La

llargada oscil·la entre els 500 i els 1500 metres i el seu gruix o secció

aproximat és de 5 micres. Degut al seu poc gruix, per a obtenir un fil apte

per poder-lo treballar ens  cal entre 9 i 12 fils  que s’hauran recargolat

degudament.

 

 

Característiques:

gran suavitat i llustre

absorbeix molt bé la humitat

força resistent

  bon aïllant tèrmic.

Es fabriquen complements, roba d’estiu, llenceria, roba de luxe.

 

ALTRES:

Llana de mohair i caixmir (cabra), llana d’angora (conill), crin de camell i de cavall, llana d’alpaca, de llama, de vicunya (roba peruana), pèl de iac (roba tibetana), pèl de bou mesquer i de quiviout (roba esquimal).

L e s f i b r e s n a t u r a l s d ' o r i g e n m i n e r a l .

procedeixen de materials inorgànics que obtenim de la mateixa naturalesa.

Podem diferenciar entre:

         

S i l i c a t s

l’amiant:

Antigament l’utilitzaven per a fer equipaments ignífugs. Actualment ja no s’utilitza per que és cancerigen.

Característiques:

és de color blanquinós lluent

força flexible

 de tacte sedós

 molt bon aïllant de la calor (fon a 1520ºC)

  molt bon aïllant de l’electricitat

 inalterable a les altes temperatures i als àcids

  molt baixa conductivitat tèrmica

 

Per tot això s’usa en teixits de roba industrial i com a aïllant tèrmic i acústic.  

el vidre:

És de color blanquinós lluent

Característiques:

 força flexible

tacte sedós

  molt bon aïllant de la calor i de l’electricitat

 gran resistència mecànica

 difícilment s’inflama

  irrita fàcilment la pell.

 

S’usa en teixits de roba industrial i com a aïllant tèrmic i acústic.

 

M e t a l l s :

or, plata , platí, coure, acer:

Tots ells són metalls molt dúctils i també mal·leables. Són metalls molt cars i de pes elevat.

 

L e s f i b r e s a r t i f i c i a l s .

Són fibres químiques que s’obtenen a partir de matèries primeres que trobem a la naturalesa, com la cel·lulosa dels vegetals, però que transformem químicament, (amb sosa càustica i àcid acètic). S’obté una pasta que es fa passar per una filera per aconseguir-ne filaments.

La primera fibra artificial fabricada va ser el RAIÓ que es produeix injectant pasta de cel·lulosa en un medi àcid que la coagula en forma de fibra contínua. El seu inventor va ser el francès Hilaire de Chardonnet l’any 1889 que li va donar el nom de seda artificial per la seva semblança amb aquesta.

Tots els raions contenen acetat de cel·lulosa a la què se li afegeixen altres productes químics tot i que la majoria s’acostumen a barrejar amb cotó o amb llana.

Degut a què són fibres artificials la seva llargada i el seu gruix el podem determinar nosaltres en el seu procés de fabricació.

R a i ó d e c u p r o a m o n i a c a l

S’acostuma a  barrejar amb la llana i el cotó per augmentar les prestacions

d’aquestes fibres i rebaixar-ne el seu cost.

Característiques:

 tacte suau

  és pot tintar amb facilitat 

no es deforma amb el rentat

 

S’usa per a teixits fins, com roba de llenceria i mitges.

R a i ó d ' a c e t a t [ C A ]

S’acostuma a barrejar amb la seda.

 

Característiques:

força flexible

 s’asseca molt de pressa

es pot tintar amb facilitat

  no es deforma amb el rentat a temperatures baixes

 molt bon aïllant

 no s’arruga ni destenyeix

força resistent

fàcil de conservar

força inflamable per tant cal planxar-la a temperatura molt

baixa

 

S’usa per a teixits fins, roba impermeable i per a gèneres de punt. També és

un component important dels filtres de les cigarretes.

 

R a i ó d e v i s c o s a   [ C V ]

Es combina amb el cotó.

 

Característiques:

 força flexible

 s’asseca molt de pressa

es pot tintar amb facilitat

  no es deforma amb el rentat a temperatures baixes

s’arruga i cal planxar a temperatura baixa ja que és força inflamable

 

S’usa per a fer roba d’ús personal i barrejada amb altres fibres s’usa per a

fer tapisseries.

L e s f i b r e s s i n t è t i q u e s .

Són les que més han evolucionat en els darrers anys. Es tracta de fibres que s’obtenen a partir directament del petroli o de derivats directes d’aquest mitjançant una síntesi química anomenada polimerització. El principi de fabricació consisteix a transformar una massa líquida en forma de xarop viscós en una matèria en forma de filaments. Aquesta massa líquida la farem passar per uns orificis degudament calibrats de només

unes centèsimes de mil·límetre de diàmetre i a continuació se sotmet a un procés de refredament per tal de mantenir el seu estat sòlid en forma de fil.

Gràcies al desenvolupament de materials s´han aconseguit materials amb propietats impensables fa uns anys, és el cas del “Gore-Tex” i del “Thermoline” que a la vegada són impermeables i transpirables.

Aquests tipus de fibres són plenes i per tant han de rebre tractaments especials per fer-los més aïllants.

En la producció d’aquestes fibres químiques es pretén reproduir les propietat de

les fibres naturals com el tacte suau, la flexibilitat o l’elasticitat però també

aconseguir unes propietats particulars com la resistència, la impermeabilitat o

l’augment de les propietats mecàniques.

P o l i a m i d e s [ P A ]

Les poliamides més conegudes són el niló, descobert el 1939 i el perló.

Característiques:

elàstica

brillant

suau

 s’asseca molt de pressa

no es deforma amb el rentar a temperatura baixa

conductivitat tèrmica força alta

molt resistent

no deixa transpirar.

S’usa per a fer teixits fins, roba de llenceria, mitges, mitjons,…

A c r í l i q u e s [ P A N ]

S’obtenen a partir del metà.

Les fibres acríliques més conegudes són el criló, el courtelle, el draló, el

leacril i l’orló.

Característiques:

 força flexible

 resistent

 suau

 lleugera

s’asseca molt de pressa

es pot tintar amb facilitat

quasi no es deforma amb el rentat a temperatura baixa

 té un mal comportament amb el calor, per tant cal planxar a

temperatura baixa

no s’encongeix

acumula càrrega electrostàtica

és molt inflamable.

S’usa per a fer teixits fins, roba d’ús personal i roba d’esport, paraigües, ....

P o l i e s t e r [ P E S ]

 

Els polièsters més comercialitzats són el tergal, la terlenka, terylene.

Característiques:

 fibra brillant i suau

és deixa tintar amb facilitat

no s’arruga ni s’encongeix en rentar-la a temperatura baixa

s’asseca molt de pressa

 molt resistent

altament inflamable

S’usa per a roba d’ús personal i domèstic.