l’economia del perÍode d'entreguerres (1918-1939)
TRANSCRIPT
L’economia del període d’entreguerres (1918-1939)
Tema 8
Els problemes econòmics de la pau
1. La Primera Guerra Mundial va suposar la pèrdua definitiva de l’hegemonia europea en el terreny econòmic.
2. El conflicte va convertir els Estats Units en el centre econòmic del món, en la Primera potència econòmica mundial
3. Entre el 1919 i el 1929 es va produir un període de desequilibris profunds que van desembocar en la crisi econòmica més greu de la història contemporània.
Els efectes immediats de la guerra
1. Va afeblir els contendents europeus
Debilita els diferents països que lluiten en la guerra
2. Afecta negativament a la població i a la producció.
3. Conseqüències demogràfiques
Més de 8 milions d’homes havien perdut la vida al camp de batalla.
Més de 6 milions havien quedat invàlids.
Més de 21 milions de ferits.
Impacte econòmic enorme a tota Europa per durada, abast, i armament .
A les pèrdues humanes provocades directament per la guerra cal afegir la sobre mortalitat provocada per la manca d’aliments, les pèssimes condicions d’higiene i l’epidèmia de grip espanyola de 1918.
4. Conseqüències econòmiques En els territoris bel·ligerants l’aparell productiu en gran part va ser destruït.
Productes primera necessitat multipliquen el seu preu per 3.
Monedes europees pateixen un procés deflacionista.
Països aliats endeutats amb els Estats Units (Préstecs).
Tractat de Versalles
Tractat de Versalles
• El debat polític entre els governs francès (Clemenceau), britànic (Lloyd George) i nord-americà (Wilson) va suposar la condemna dels vençuts.
• Desmembrament de l’Imperi Austrohongarès. • Alemanya va ser considerada com a culpable de
la guerra i per això va ser condemnada a pagar un sèrie de reparacions de guerra i concessions territorials estratègiques.
REPARACIONS DE GUERRA
• Alemanya va ser condemnada a pagar una sèrie de reparacions de guerra.
• Els aliats van imposar 126.000 milions de marcs a pagar mitjançant una quantitat fixa que es repartia entre els vencedors.
• El 1924 sota l’arbitratge dels EUA es va arribar a un acord per fer front al pagament de les reparacions; el Pla Dawes (facilitava els pagaments dels alemanys).
DEUTES INTERALIATS
EUA exigia el pagament dels deutes dels interaliats.
Pla Dawes (1924)
• Per a resoldre definitivament el problema econòmic i financer derivat de la Gran Guerra, el 1924, s’aprovaria el Pla Dawes. Aquesta intervenció nord-americana reduiria raonablement les reparacions de guerra i milloraria la capacitat alemanya de pagament, fins i tot amb la percepció de crèdits arribats des dels Estats Units.
• Si Alemanya pagava les reparacions als aliats, els EUA podrien cobrar d’aquests els deutes pendents derivats de la guerra. Solucionat, més o menys, el tema de les reparacions de guerra, les relacions internacionals del període millorarien considerablement donant pas a l’època dels grans pactes i la distensió.
• Mitjançant el Pla Dawes la banca nord-americana va involucrar- se en el procés de reconstrucció d’Alemanya. L’acord, amb una validesa de 5 anys, reduïa el total del deute alemany i facilitava els pagaments. Alemanya rebria préstecs nord-americans sense estar que estiguessin subjectes al pagament de les reparacions.
Problemes econòmics:
• Molt greus a Alemanya.
• Fallida del sistema monetari Alemany i inflació 1923.
• 1923-1925 Bèlgica i França envaeixen la conca del Ruhr.
• Augmenta desestabilització econòmica alemanya.
• Creix un nacionalisme radical ascens nazisme.
Els desequilibris comercials
• Dins els països vençuts pèrdua territorial i de població. Alemanya pèrdua d'accés a matèries primeres (fonamentals per a la seva indústria. Alsàcia i Lorena, Ruhr.
• A poc a poc recuperació països contendents suposa un excés d’oferta d’aliments i matèries primeres = descens preus agraris =empitjora balança comercial = nous préstecs atorgats per grups financers EUA.
La puixança de l’economia nord-americana
1. La moneda britànica continuava sent la més utilitzada en les transaccions internacionals i en les reserves dels bancs centrals, però com el Regne Unit es va esforçar per mantenir la seua moneda forta, això va afectar negativament les exportacions britàniques i la producció industrial.
2. A poc a poc, el dòlar s’anirà imposant com a única moneda convertible en or i els Estats Units com la plaça financera capaç de mantenir un sistema de préstecs a llarg termini i, com a conseqüència del desequilibri comercial amb Europa (on exportaven molt més del que importaven), com el primer inversor mundial, en substitució del Regne Unit.
3. Competitivitat dels Estats Units: mètodes de treball i noves tecnologies, provocà una balança comercial favorable.
Cartell alemany de denúncia de l’ocupació francesa del Ruhr, 1924
• Pautes per a l’anàlisi d’una imatge • 1.-Observació atenta, presentació i descripció. • Tipus de font: primària (contemporani al fets)o secundaria (posterior i explicatiu dels fets) • Tema. Títol. De què tracta la imatge?. Quins fenòmens mostra ? • Tipus d’imatge: quadre, caricatura,cartell, fotografia, vinyeta satírica... • Naturalesa: econòmica, política, socials, electoral... • Descripció general de la imatge • Cronologia • A qui representa ? Partit, organització, grup social.. • 2.- Anàlisi • Personatges. Quins personatges i surten ? Com estan representats ? • Quins símbols surten i amb quin objectiu ?. Frases que hi surten? • Quines altre imatges surten ? • Etapes. Quines etapes històriques es reflecteixen ? • La intenció. Quin missatge vol trametre ? • A qui s’adreça la imatge ? • Quina intencionalitat té la imatge: criticar, descriure, propaganda, exaltar un personatge…? • 3.- Context històric (interpretació informació i relacionar amb el contingut vist a classe) • Explicar la situació històrica en funció de la informació de la imatge. • Context general (període/subperíode), context anterior, context immediat, context posterior. • Descripció i causes i conseqüències. • 4.- Conclusió • Valoració i significat històric de la imatge i de la informació que en podem extreure (Comentari i Reflexió).
Els feliços anys 20
La prosperitat nord americana
• Passada la Primera Guerra Mundial, els Estats Units van ser els primers a gaudir d’un període de prosperitat econòmica, clarament beneficiats pel desenvolupament del conflicte. Així, entre 1922 i 1929 el país viuria un creixement espectacular, tant de la producció industrial com de les exportacions, fet que va reforçar el paper dels EUA com a principal subministrador de manufactures i de capitals a l’exterior. A més, aquesta expansió es caracteritzava pel fet d’estar recolzada en sectors i pràctiques econòmiques noves.
• D’aquesta manera, els Estats Units, que durant la Gran Guerra
s’havien convertit en la fàbrica i el rebost dels països bel·ligerants, el 1928 ja produïen el 44,8% del total de la producció industrial mundial, havien acumulat la meitat de les reserves d’or i els seus productes envairien progressivament tots els mercats (europeus, llatinoamericans, asiàtics…) que abans estaven en mans europees.
Estem davant de l’època dels grans negocis (Big Bussines) en una dècada que va ser d’una prosperitat extraordinària. Es creaven empreses i es feien negocis fàcils. S’amassaven grans fortunes, les quals, malgrat que només afectaven a una
petita porció de la població, donaven una sensació de prosperitat generalitzada. La manifestació
d’aquesta opulència a una Europa encara empobrida, en part gràcies a les pel·lícules procedents de Hollywood, posava per primer cop de moda el sistema de vida nord-americà, l‘
anomenat american way of life.
Transformació productiva
basada
Innovació tècnica
Canvis en l’organització del treball
Un gran creixement econòmic
Innovació tècnica
Desenvolupament de nous sectors de la producció (químic (adobs, tints, explosius...),siderúrgic, metal·lúrgic (automòbil i aparells elèctrics) alimentari, automoció). Utilització noves fonts d’energia: petroli, electricitat. Fa possible un augment de la productivitat. Desenvolupament de la indústria farmacèutica.
Nous mitjans de transport: tramvies i ferrocarrils metropolitans. La bicicleta, l’automòbil.
Sector de l’automòbil Aplica la producció en sèrie. Cadenes de muntatge
Canvis en l’organització del treball
Taylorisme Fordisme
Taylorisme finalitat: augment de la productivitat gràcies a l’eliminació de moviments inútils de l’obrer, optimitzar el temps, reduir costos. Producció s’organitza en sèrie a través d’una cadena de muntatge. Moviment cinta evita pèrdua de temps i sistematitza accions dels obrers.
Ford aplica a la seva fàbrica de Detroit la cadena de muntatge a la producció d’automòbils. Fabrica cotxes senzills i barats destinats al consum massiu. Pagava als treballadors uns salaris elevats per convertir-los en consumidors.
Aquest gran creixement i desenvolupament econòmic es va fer enmig d’un procés de concentració empresarial com a resultat de la forta competència per rebaixar els preus.
TRUST Fusió d’empreses en una de nova. El trust, que seria el resultat de la fusió voluntària de diverses empreses amb la pèrdua de la seva independència productiva, comercial i jurídica per crear-ne una de nova amb l’objectiu de cobrir totes les etapes de la producció d’un article, per, d’aquesta manera, eliminar del mercat la competència. Les accions de l’empresa resultant de la fusió es repartirien entre els nous socis segons el valor de les seves
antigues indústries.
CARTEL El càrtel, que consistia en una associació d’empreses dedicades al mateix sector d’activitat que establien acords amb la finalitat de restringir o eliminar la competència en el mercat d’un determinat producte, controlar la producció i la distribució, fixar els preus i aconseguir així un benefici més gran.
HOLDING És una societat financera que
posseeix capital en diverses empreses
diferents per controlar-ne les
activitats.
Com a conseqüència gran augment de la productivitat, molt superior al
de l’economia europea, que va permetre a l’economia nord- americana reduir els costos de producció.
Afectes molt positius sobre l’ocupació. Augment de la demanda, en conseqüència creix l’oferta. Entre l’any 1922 i 1929 fou d’una gran prosperitat. Taxa de creixement pròxima al 5% anual.
“American way of life”
Els Estats Units es convertiren en la locomotora de l’economia mundial. El model de vida americà fou exportat per tot el món. Era el mode de vida americà, basat en el consum individual de béns, impulsat per la publicitat i sostingut per un crèdit fàcil i les ventes a terminis.
Durant aquests anys es popularitza l’ús del telèfon, l’automòbil, electrodomèstics com la ràdio, la planxa i el frigorífic. Els espectacles de masses (cinema, esports, cabaret, teatre) noves corrents musicals (jazz, charleston, blues) es convertiren en objectes de consum i alimentaren a tota una indústria (Hollywood). La premsa coneix un gran esplendor, revistes especialitzades, la ràdio.
En els anys 20, el sector representatiu d’aquesta puixança econòmica va ser el de l’automòbil. Els seus afectes foren positius per la siderúrgia, material elèctric, indústria. També es va generalitzar la construcció de grans gratacels a les grans ciutats (Nova York, Chicago, Detroit, Los Angeles
El Chrysler Building és un edifici que ha esdevingut un símbol distintiu de la ciutat de Nova York, que fa 319 m i està situat a l'Avinguda Lexington. Construït originalment per la corporació Chrysler, l'edifici és actualment copropietat de TMW Real Estate(75%) i Tishman Speyer Properties (25%). El Chrysler Building va ser dissenyat per W. Vsn Allen, el contractista William H. Reynolds i posteriorment venut a Crhysler com a seu central per a la seva companyia. 1930 (Nova York)
Empire State, 1931 (Nova York)
L'Edifici Empire State (Empire State Building, en anglès), el més alt de Nova York és una torre d'oficines de 102 plantes a la ciutat de Nova York. El seu nom prové del sobrenom de L’estat de Nova York, l’Estat - Imperi. Va ser construït entre 1929 i 1931 durant la Gran Depressió.
La revolució dels consumidors
En aquest període també es va donar un gran canvi en el sistema de compravenda. Els petits establiments especialitzats van haver de fer front a la competència de les cadenes de grans magatzems (Sears, J.C., Penney, Wool-worth’s)amb un nou mètode de venta atractiu que estimulava el consum.
COMPRA A TERMINIS o a CRÈDIT Moltes famílies poden augmentar les seves compres.
S’incrementa la demanda de productes.
Això esdevé un dels motors principals de l’economia.
Augment massiu consum + nous sistemes de compravenda = revolució dels consumidors que portà a la societat de consum.
La confiança en què tot anava bé i que aniria encara millor provocà un creixement del consum amb una proporció superior a l’augment dels ingressos. Molts nord-americans pensaven que vivien en una societat caracteritzada per la prosperitat permanent i per un augment de la riquesa continu.
ENDEUTAMENT DE LES FAMÍLIES
La distribució desigual de la renda
1. No tota la població millora la seva situació econòmica
Beneficis de les empreses i els dividends dels seus accionistes creix molt
L’augment dels salaris va ser molt més petit
Capacitat adquisitiva dels treballadors no fou suficient per absorbir l’augment de producció (es feia una fabricació massiva en sèrie)
SOBREPRODUCCIÓ Desajust en la circulació econòmica motivat per un excés de producció, que fa que el volum de l'oferta d'un mercat sigui superior a la capacitat efectiva de la demanda
2. L’agricultura fou el sector més perjudicat dels anys 20.
L’agricultura s’havia endeutat durant la guerra per augmentar la producció
Minven, baixen les exportacions i els preus a partir del 1922
Preus industrials eren més elevats que els preus agrícoles
Ruïna de milions d’agricultors , malvenen les terres i emigren a les ciutats
La producció agrària nord-americana havia crescut tant que els mercats, interiors i exteriors, ja eren incapaços d’absorbir-la. Aquest excés d’oferta provocaria una davallada dels preus agraris en el final de la dècada. I, d’altra banda, l’erosió provocada per l’aplicació de modes d’explotació deficients va començar a afectar importants zones del país. Molts productors agraris van acabar arruïnant-se.
La febre borsària
La revolució dels consumidors va anar acompanyada d’una pujada de les inversions a borsa
Invertir els beneficis empresarials en circuits de crèdit.
També els petits inversors demanen préstecs i compren accions.
Puja de les cotitzacions va donar lloc a una bombolla especulativa
A la borsa, les operacions especulatives són factors determinants de l'índex de cotitzacions, especialment les compres considerables de certs títols per fer-los pujar artificialment (especulació a l'alça) i les vendes en grans quantitats per desvalorar-los (especulació a la baixa).
La confiança que les cotitzacions continuarien pujant, feia que cap inversor no volia ser l'últim en comprar, i amb això es va generar una demanda de valors borsaris i n’augmentava encara més la cotització en el mercat.
Borsa Wall Street
Borsa Mercat organitzat i abstracte en el qual es reuneixen professionals d'una manera periòdica per tal d'efectuar compres i vendes de valors (públics i privats) o de productes. Jugar a la borsa és especular sobre l'alça i la baixa dels valors.
Dijous Negre Nom amb què es coneix el 24 d'octubre de 1929, dia en què el pànic es va apoderar dels inversors a la Borsa de Nova York i van ser posats en venda tretze milions de títols, però com que ningú no volia comprar-los el seu preu va anar disminuint hora rere hora. Aquest dijous és considerat com el dia en què va tenir lloc el crac.
Malgrat l'existència d'alguns avisos anteriors, dels quals ningú no va voler adonar-se, el dijous 24 d'octubre la cotització de les accions va baixar bruscament. En poques hores es va crear arreu dels Estats Units un ambient de pànic que provocà la la posada a la venda massiva d'accions: 13 milions de títols el dia 24, i 33 milions (només se'n van aconseguir vendre 16 milions) el dimarts 29; tot plegat no va tenir cap altre resultat que accentuar la davallada de les cotitzacions.
La especulación La especulación fue la causa principal del crac de la Bolsa de Nueva York. Los años veinte fueron buenos para los Estados Unidos ya que querían enriquecerse rápidamente y con un mínimo esfuerzo. La especulación llegó a la Bolsa gracias a las normas de Wall Street y por la subida producida durante la década de los veinte en las acciones. Los negocios eran rápidos y beneficiosos. La mayoría de los pequeños empresarios decidieron invertir y vivieron de ello. Los agentes de bolsa prestaban a sus clientes dinero, a cambio de sus títulos comprados y también pedían prestado a los bancos para poder comprar esos títulos porque con las ganancias de la bolsa se podían pagar los créditos y sus intereses. Esta situación no podía continuar indefinidamente, ya que dependía de la subida de la bolsa y a su vez ésta era ficticia. La especulación llevó a la bolsa a la quiebra.
C R A C 1 9 2 9
La Gran Depressió
L’economia de la Borsa de Nova York va posar en marxa una sèrie de mecanismes que van conduir a una depressió econòmica sense precedents, que es va estendre a tots els sectors de l’economia nord-americana, i també a la resta de països capitalistes.
Depressió, en economia, és la fase de caiguda en el cicle econòmic en la qual es produeix un descens significatiu en l'activitat econòmica. Per oposició a una recessió, que només és una fase de baixada passatgera del cicle econòmic, consisteix en una disminució important i durable de la producció i del consum, els preus poden baixar per l'excés d’oferta, augmenta l’atur.
La Gran Depressió va ser un període d' aproximadament deu anys –entre 1929 i 1939.
La Gran Depressió afectaria a tots els sectors econòmics i socials de l’economia nord-americana. I la relació que aquesta tenia amb l’economia
europea aviat donaria a la crisi un caire contagiós i mundial, molt característic de la mateixa.
Així, des dels Estats Units la crisi va estendre’s a la resta del món capitalista. La crisi provocaria grans taxes de desocupació: 13 milions de persones als Estats Units, 6 milions a Alemanya i 3 milions al Regne Unit. S’estima que la cinquena part de la població britànica vivia per sota del llindar de pobresa cap a la meitat de la dècada de 1930.
Causes de la Gran Depressió
Factors que van transformar la crisi borsària en una gran depressió.
1. SOBREPRODUCCIÓ INDUSTRAIL
Desajust en la circulació econòmica motivat per un excés de producció, que fa que el volum de l'oferta d'un mercat sigui superior a la capacitat efectiva de la demanda
El ritme de creixement de l’activitat industrial (automòbils, índex producció,...) s’estava
desaccelerant als EUA amb anterioritat al 1929.
2.
CRISIS DE LIQUIDITAT (situació en que fan falta recursos econòmics per fer front al pagament de deutes.
La caiguda de les accions genera una cadena d’impagaments. Això provoca el tancament de moltes indústries i entitats bancàries.
La necessitat de liquiditat força a la retirada d’inversions a Europa i la cancel·lació de molts crèdits a països exportadors d’aliments.
El desig de vendre a qualsevol preu els béns ja produïts accelera la caiguda dels preus (DEFLACIÓ) és la baixa en l'índex de preus. En el seu origen es troba una disminució de la quantitat de diner o de la renda monetària, que ocasiona l'existència d'un excés d'oferta de béns i serveis en l'economia. La deflació pot portar directament a la depressió i a la desocupació en massa, en reduir-se la producció i la despesa.
3. CAIGUDA DEL CONSUM.
Provocada per l’atur amb el convenciment que la situació econòmica empitjoraria.
El consum disminueix per la disminució de la capacitat adquisitiva , pels que s’havien vist afectats per la crisis de liquiditat,
Por a ser acomiadat de la feina.
Caiguda dels preus agraris. La producció agrària nord-americana havia crescut tant que els mercats, interiors i exteriors, ja eren incapaços d’absorbir-la. Aquest excés d’oferta provocaria una davallada dels preus agraris. Ruïna de milions d’agricultors , malvenen les terres i emigren a les ciutats
Endeutament provocat per l’adquisició de béns de cosum durador (rentadores, cotxes...) COMPRA A TERMENIS O CRÈDIT.
SOBREPRODUCCIÓ
MANCA DE DINERS
CAIGUDA DEL CONSUM
La crisi borsària esdevé una crisi econòmica que acaba afectant tots els sectors de l’economia
La crisi bancària i industrial
El sistema bancari va ser un dels primers afectats
L’enfonsament borsari va fer que els deutors no poguessin tornar el préstec.
La majoria de bancs havien acceptat accions de la borsa com a garantia de préstec.
La por a la fallida dels bancs espantà a la població, que va acudir massivament a retirar l’efectiu dels seus comptes, però les entitats financeres no van poder reposar els dipòsits bancaris als titulars perquè no tenien recursos monetaris.
CRISIS BANCÀRIA Més de 4000 bancs van fer fallida. Milions de família es van arruïnar i milers de nord –americans van perdre tot el que tenien.
Com a resposta Els bancs van reduir la concessió de crèdits a la indústria i el consum. això va fer que moltes famílies paguessin el seu deute i mantenir el consum.
Passam d’un sentiment de confiança i prosperitat dels anys 20 al pessimisme i la manca de confiança que comportà una reducció dràstica de les inversions industrials.
La ruïna dels inversors borsaris i disminució del crèdit provocà el descens del consum que agreujà la sobreproducció.
Augmenten els estocs.
Els preus baixen un 32% entre els anys 1929 i 1932.
Subconsum i la caiguda de les inversions indueixen la crisi industrial. A inicis de 1933 desaparegueren més de 100.000 empreses, la producció es reduí un 40% el 1929.
Conseqüències socials
La caiguda de l’activitat industrial va suposar un gran augment de l’atur : entre l’any 1929 i 1930, el nombre d’aturats va passar de 1’6 milions a 4,3 milions, i al final de l’any 1933 l’atur afectava a 12 milions de treballadors.
Greus conseqüències socials: La pobresa es va estendre a àmplies capes de la societat nord-americana.
Molts obres i pagesos es van veure abocats a l’atur i a unes condicions de vida miserables, amuntegats en barraques o sense llar, i obligats a dependre de l’ajut de l’ Estat o de la caritat privada.
Bona part de la classe mitjana va perdre els seus estalvis i negocis i va haver de proletaritzar - se.
HOOVERVILLE, denominació que van rebre els barris de barraques sorgits arran de la Gran Depressió. Central Park de Nova York, 1932.
La manca d'habitatge seguida ràpidament de la manca de treball una vegada que l'economia va començar a enfonsar a principis de 1930. Els propietaris d'habitatges van perdre les seves propietats en no poder pagar les hipoteques o pagar impostos. Els inquilins es van quedar enrere i es van enfrontar desallotjament. Per 1932 milers de ciutadans vivien fora del mercat normal de l'habitatge.
"Hooverville" es va convertir en un terme comú per shacktowns i campaments sense llar durant la Gran Depressió. Hi havia dotzenes a l'estat de Washington, centenars a tot el país, cada testimoni de la crisi de l'habitatge que va acompanyar a la crisi de l'ocupació de la dècada de 1930. "Hooverville" era una etiqueta deliberadament polititzat, fent èmfasi que el president Herbert Hoover i el Partit Republicà s'anaven a celebrar responsables de la crisi econòmica i les seves misèries.
La paralització econòmica va provocar la destrucció massiva de llocs de treball. Ja en plena Gran Depressió la desocupació va convertir-se en un mal crònic. Un exèrcit de desesperats, sense feina i sense cap assistència social, va veure’s condemnat a la misèria i la fam. És el moment de proliferació dels anomenats serveis socials, llargues cues van començar a produir-se cada dia davant dels menjadors per a indigents.
Atur. La crisi va sorprendre una societat confiada en que la seva prosperitat i els guanys econòmics fàcils de la postguerra serien indefinits. El crac sobtat va sorprendre la societat i va enfrontar-la a una realitat molt amarga. La primera conseqüència social seria el creixement de l’atur. Per exemple, als Estats Units van comptabilitzar – se 13 milions d’aturats, el 27% de la població activa.
La fotografia de Lange que va quedar com el seu més gran clàssic va ser Mare Immigrant. La dona de la fotografia és Florence Owens Thompson, però Lange aparentment mai no va saber el seu nom. El 1960 Lange va parlar de la seva experiència en prendre la fotografia: «Vaig veure i em vaig acostar a la famèlica i desesperada mare com atreta per un imant. No recordo com vaig explicar la meva presència o la meva càmera a ella, però recordo que ella no em va fer preguntes. No li vaig demanar el seu nom o la seva història. Ella em va dir la seva edat, que tenia 32 anys. Em va dir que havien viscut de vegetals freds dels voltants i ocells que els nens mataven. Acabava de vendre les llantes del seu cotxe per comprar aliments. Aquí estava asseguda reposant a la tenda amb els seus nens abraçats a ella i semblava saber que la meva fotografia podria ajudar-la i aleshores em va ajudar. Hi havia una certa equitat en això.
Els treballadors desocupats van començar a emigrar a d’altres parts del seu país per a trobar qualsevol tipus de feina. Molts milions de persones protagonitzarien un llarg i dramàtic èxode en un intent per a trobar una sortida a les seves penúries.
Las Uvas de la Ira.
És una pel·lícula de 1940 dirigida per John Ford. Està basada en la novel·la escrita per John Steinbeck. Història d'una família de grangers d'Oklahoma, Henry (Henry Fonda) i Dt. Joe (Jane Darwell), ubicada a la dècada dels 30 que després del crack del 29 són expulsats de la seva terra i han d'emigrar a Califòrnia. Realitzen un dur viatge en un vell Ford, passant per diverses vicissituds en el que creien molt erròniament que era el paradís.
Els feliços anys 20. Hegemonia econòmica dels EUA
• Nova York es va convertir en el centre financer mundial.
• Economies europees: inflació i atur.
• La crisi de postguerra a Europa especialment forta a Alemanya: pagament reparacions de guerra, pujada de preus, pèrdua de valor de la seva moneda.
• A partir de 1923 millora producció, descens atur als països europeus.
La crisi del 1929
• Trobem un ambient d’optimisme. • Però 2 processos a destacar: Sobreproducció i especulació. • Sobreproducció industrial: acabada la Guerra, la producció
industrial europea i extra europea es sumen, sense que de forma paral·lela augmenti el consum. augmenten els estocs.
• Collites agrícoles: augmenta la producció però minven les
exportacions. • Febre borsària: moltes persones s’endeuten per a comprar accions.
Borsa tendència alcista, augmentant així l’alta sobrevaloració de les accions. Dijous negre crac 1929.
Gran Depressió
• Sobreproducció industrial.
• Crisi de liquiditat.
• Caiguda del consum.
• Crisi bancària i industrial.
• Greus conseqüències socials.
L’expansió mundial de la crisi
Les connexions de l’economia internacional van fer que la situació interna dels Estats Units tingués repercussió als altres països del món, i molt especialment a Europa
La gravetat de la crisi va variar d’un país a un altre, però tots van experimentar:
descens de la producció agrícola i industrial, disminució dels intercanvis i un gran augment de l’atur.
El factor que va accelerar l’expansió de la crisi va ser l’afany dels bancs nord-americans per a recuperar ràpidament els capitals prestats als Estats europeus en la postguerra. Per primer cop una crisi de l’economia dels EUA afectava Europa i d’altres països del món ja que fins aleshores havien funcionat de forma independent. Els lligams sorgits de la Gran Guerra i les inversions de capitals de la postguerra van fer inevitable el contagi de la crisi. La globalització de l’economia convertia les crisis en globals.
Els mecanismes d’expansió
La crisi nord-americana va arrossegar amb ella a molts països europeus i de la resta del món.
Descens dels preus dels productes nord-americans.
Reculada de la demanda nord – americana
Descens dels préstecs i de les inversions a Europa.
Inversors nord-americans repatrien el seu capital.
Els països productors de primeres matèries, com ara la Xina i bona part de Llatinoamèrica, quan la crisi va estendre’s, encara patirien molt més els seus efectes a causa de la reducció de la demanda per part de les economies industrialitzades i la reducció dels préstecs i les inversions exteriors.
PRIMER SÍMPTOMA DE LA RECESSIÓ: CRISI BANCÀRIA
Algunes entitats financeres tancaren l’any 1930.
El 1931: fallida del CREDITANSTALT, principal banc d’Àustria.
Els préstecs entre entitats van estendre la crisi a tot el sistema financer.
Hongria, Txecoslovàquia, Romania, Polònia, Alemanya.
1.Els governs van tendir a aplicar la recepta clàssica del liberalisme econòmic i van potenciar la deflació amb l’objectiu de fomentar la baixada de preus per reactivar el consum. 2.Les úniques mesures estatals consistien a reduir el dèficit públic i la despesa fins a equilibrar els pressupostos i procurar mantenir la fortalesa de la moneda. 3.Per la seva part, l’empresa privada reduïa els salaris per mantenir la supervivència. 4.Aquesta combinació de mesures condueix a la deflació. És a dir, la disminució de la circulació monetària que comporta, a més, el creixement de la taxa d’atur. 5.Aquesta política va ser la que va ser aplicada, una vegada més, en tots els països implicats en la crisi. 6.El problema va ser que passava el temps i la depressió no mostrava símptomes d’acabar-se. Amb el fracàs d’aquesta política i l’accentuació de la crisi tot el sistema capitalista semblava estar posat en qüestió.
Els importants problemes financers van portar els governs a aplicar polítiques proteccionistes respecte del comerç, basant-se en un nacionalisme econòmic extrem que buscava protegir les indústries i l’agricultura nacionals posant barreres a les importacions. Els primers en aplicar-ho van ser els propis Estats Units, amb l’aprovació de la Hawley-Smoot Tariff Act el juny de 1930.
Per tal de protegir les produccions nacionals contra la competència estrangera, el països van tancar els seus mercats a les importacions, incrementant les taxes duaneres va implantar un feroç proteccionisme i el 1932 el govern de Unió Nacional del laborista MacDonald abandonaria el lliure canvi. Tot un símbol de la situació. Les relacions econòmiques, ja castigades per la mateixa crisi, es ressentirien força d’aquest proteccionisme econòmic. Els governs van passar-se al nacionalisme econòmic i van animar els consumidors a consumir “anglès”, “francès” o “alemany”. La crisi va capgirar totalment la situació de prosperitat i entesa internacional.
Recessió Disminueix el nivell de producció.
Augmenta la desocupació.
Alemanya
Després de la Primera Guerra Mundial :Inflació.
Minva, baixa la producció industrial. Entre el 1928 i 1932, la reducció a la indústria va fregar el 30%
Gran nombre de treballadors a l’atur.
Caiguda de la inversió estrangera
Tancament Darmstäder Bank juny 1931.
N'és el tret fonamental la disminució de la demanda, especialment la de béns de capital i, en conseqüència, la reducció de la producció. La baixa de beneficis, que se'n deriva, provoca una disminució de les inversions noves, una acumulació d'estocs i una elevació de la taxa d'atur. També produeix tensions en el sistema bancari.
Alemanya: -En la dècada dels anys 20 l’economia havia estat estimulada per les inversions nord-americanes i depenia dels crèdits per poder fer front al pagament de les reparacions de guerra.
-La fallida del banc austríac Kredit Ansatalt de Viena va desencadenar el pànic i el ràpid contagi a la banca alemanya. Fallida També bancarrota. Impossibilitat d'una persona o d'una empresa per fer front a un pagament quan tot el que posseeix (actiu), sigui amb diners o amb altres béns, és inferior al que deu (passiu).
-Els principals bancs alemanys van tancar davant l’afluència de dipositants que volien retirar els seus diners, van suspendre el pagament del deute. -El col·lapse del sistema bancari comportà la fallida de moltes empreses que es van veure mancades de finançament. -A més, els clients potencials d’aquestes empreses havien vist esfumats els seus estalvis. -La crisi així va instal·lar-se a Alemanya al 1931. la desaparició del capital nord-americà va paralitzar el sistema de producció industrial alemany.
-Les fàbriques van començar a tancar i l’atur es disparà : 6 milions d’alemanys es trobarien sense feina.
Regne Unit La recessió no va ser tan greu.
No es mante la lliure com a moneda central del sistema monetari internacional. Conjunt d'organismes financers internacionals i de relacions monetàries que hi ha entre els diferents països. Els membres adscrits a un sistema monetari accepten la moneda patró i les regles de joc establertes. El sistema és tant més apte com més flexibilitat tingui la moneda base per a adaptar-se a les necessitats derivades del volum dels intercanvis dels preus i de la velocitat de circulació del diner. El diner que ha fet de base ha estat d'or, d'argent o de tots dos metalls alhora (monometal·lisme o bimetal·lisme). El patró or perdurà des de la primera meitat del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial.
Es suspèn la convertibilitat de lliures en or el setembre de 1931.
3 milions d’aturats serien les víctimes de la crisi.
També es veu afectat per la fallida de Creditansatalt. S’hi havia invertit capital.
Devaluació de la moneda del 30% Reducció, per part del govern, del valor d'una unitat monetària respecte a les dels altres estats. Té per finalitat d'afavorir les exportacions abaratint el valor de les mercaderies nacionals a l'exterior i alhora de disminuir les importacions per l'encariment relatiu de les mercaderies estrangeres. Es tracta d'una mesura de política econòmica que pot ésser aplicada en casos en què la balança comercial d'un estat és deficitària (despeses major que ingressos), sobretot per raó d'una reducció de la capacitat de competir en els mercats exteriors causada per nivells d'inflació superiors als dels altres estats.
França Manté el seu tipus de canvi fix en relació amb el canvi or (patró or). Perd la competitivitat en el mercat interior.
Davant el mercat internacional duen a terme pràctiques proteccionistes.
Posen grans obstacles a les importacions.
Enfonsament del comerç internacional
1. Problemes interns de cada país. 1. Forta reducció de la demanda interna. 1. Enfrontament comercial entre Europa i EUA van enfonsar el comerç internacional. 1. Causa principal: l’augment del Proteccionisme als països principals.
El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions. S'oposa al lliurecanvisme i limita la competència.
1. Guerra comercial. La guerra comercial és el conflicte que esclata entre dos
territoris per dominar el comerç d'una zona o mercaderia, així com les traves, impostos i barreres que posen al lliure comerç.
1. Expansió de la crisi als països exportadors d’aliments i matèries primeres: Àsia i
Amèrica Llatina. (disminució dels seus ingressos impedeix demanar préstecs, en conseqüència redueixen la seva demanda als països industrialitzats).
Solucions a la crisi: Els camins cap a la recuperació
• La proposta keynesiana. Intervenció de l’Estat. Augment de la despesa pública. Ajudes socials.
• El New Deal de Roosevelt. Reglamentació econòmica. • Política d’obres públiques. Ajudes als desocupats. • Els països escandinaus. Estat del Benestar. • La política armamentista d’Alemanya. Autarquia i rearmament. • El Regne Unit .Comerç preferent amb les colònies. • França. Front Popular: inversió pública i mesures socials
Aquí teniu els enllaços dels dos vídeos que em vist en aquesta unitat. https://www.youtube.com/watch?v=chafT4WSv9Q https://www.youtube.com/watch?v=zwgDiZVLhiA