L'art Gòtic

Download L'art Gòtic

Post on 29-Jun-2015

39.103 views

Category:

Spiritual

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Explicaci sobre diferents aspectes de l'art gtic

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. Lart gtic</li></ul> <p> 2. Una societat canviant </p> <ul><li>Canvis econmics i socials </li></ul> <ul><li>Desenvolupament delcomeri de lesciutatsa partir del s. XII grcies a lapertura de noves rutes comercials. Creixement de lartesania al si de les ciutats. Apareix una nova classe social que trenca el rgid esquema feudal. Elburgs ,per tamb apareixen els artesans. Un nou element trenca la vella societat feudal:els diners . Que es concentren a les ciutats i sobretot en mans dels burgesos. </li></ul> <ul><li>Reforament delpoder monrquicen detriment del poder feudal. La monarquia situar la seva seu a la ciutat i cercar el diners de la burgesia per consolidar el seu poder </li></ul> <p> 3. Un nou pensament filosfic i teolgic </p> <ul><li>Al segle XII es tradueix a Aristtil i les seves idees que primen lobservaci de la natura per sobre de la recerca de la veritat fora del mn simposen als nous centres del saber, les Universitats, situades a les ciutats (Bolonya, 1088). Les arts plstiques com el pensament de mica en mica tendeixen ms cap al naturalisme deixant enrere labstracci i lexpressionisme romnic </li></ul> <ul><li>Sant Francesc dAsss a cavall entre els segles XII i XIII porta una visi de lhome i la natura que trenca amb la concepci teolgica de refs de la natura i del propi cos. La natura s una divina creaci de Du i s un reflex de la prpia divinitat. Du segons Sant Francesc deixa de ser el jutge cruel per tornar a ser el pare amors de totes les criatures.</li></ul> <p> 4. Nous ordres monstics </p> <ul><li>La reforma cistercenca :Fundada el 1098 per labat Robert a un paratge de la Borgonya (Citaux), lordre va comenar la seva expansi a partir de labadiat de Sant Bernat de Claraval 1112, qui vol reformar el benedictinisme, retornant a la vida de treball i pregaria. Sant Bernat tamb est en contra de la decoraci ell diu obscena dels monestirs de Cluny i crea unes instruccions de com han de ser els monestirs del Cster, austers i de lnies pures. </li></ul> <ul><li>Les noves ordres mendicants : Al segle XIII sorgeixen les ordres mendicants que tenen una filosofia completament diferent a les ordres monstiques. No es volen retirar del mn sin que volen convertir el mn i per tant viure a linterior del mn. Aquestes ordres encapalades per franciscans i dominics, fundaran nous monestirs al bell mig de les ciutats adoptant els nous parmetres creats pel gtic.</li></ul> <p> 5. Arquitectura 6. Arquitectura gtica </p> <ul><li>Principals elements constructius :</li></ul> <ul><li>Es substitueix larc de mig punt del romnic perlarc apuntat </li></ul> <ul><li>la volta daresta s substituda per lavolta de creueriaon el pes del sostre cau sobre lesnervaduresi es projecta sobre els pilars o columnes alliberant el mur de la seva funci sustentant.</li></ul> <ul><li>Per reforar el treball sustentant de les columnes o pilars es creen elscontrafort s i elsarcbotants . </li></ul> <ul><li>El mur en deixar de tenir una funci sustentant es pot foradar fent grans finestrals que es cobriran amb vitralls per donar impressionants efectes de llum, que donaran a linterior un aspecte irreal i reforar la idea despai sacre. </li></ul> <p> 7. Estructura duna catedral gtica 8. Un nou llenguatge arquitectnic </p> <ul><li>Verticalitat:els arquitectes gtics cerquen la verticalitat, de mica en mica especialment a les catedrals franceses es treuen els elements que accentuen els ritmes horitzontals com el trifori o les divisions horitzontals de les faanes per ressaltar les lnies verticals arribant a altures inconcebibles con la nau central de Beauvais que arriba als 51 m. </li></ul> <ul><li>Decoraci:Labstracci geomtrica darrels germniques es converteix en elements vegetals, o fins i tot desapareix la decoraci les columnes sadossen als pilars fent una mena darbres dels quals surten les branques en forma de nervadures de les voltes. Els capitells perden importncia i queden molt reduts amb decoraci de fulles dacant, sense decoraci. </li></ul> <ul><li>La recerca duna sensaci : La catedral gtica vol que els fidels en entrar tinguin la sensaci dentrar en un espai sagrat, una antesala del cel, on es combina els jocs de llum aconseguits pels vitralls amb la verticalitat del propi edifici que refora lespiritualitat i transcendentalitat de lespai. La catedral s un espai de peregrinaci i redempci, sentra per loest, la posta del sol, la mort i sarriba a labsis, el presbiteri a lest, el naixement del sol, la resurrecci.</li></ul> <p> 9. Un nou llenguatge arquitectnic La columna palmera. Esglsia dels Jacobins a Toulouse Un espai de peregrinaci. Catedral de York 10. Orgens arquitectura gtica </p> <ul><li>Larquitectura gtica neix i es desenvolupa a lle de France.</li></ul> <ul><li>Les innovacions a larquitectura romnica, sobretot el descobriment de la volta de creueria a diversos punts dEuropa, per sobretot a Normandia on van ser coneguts pels constructors francesos. </li></ul> <ul><li>Aquestes innovacions convergeixen en la remodelaci de labadia deSaint Denis(pante reial de Frana) remodelaci dirigida perlAbat Suger.La nova abadia va ser consagrada el 1144. </li></ul> <p> 11. Saint Denis </p> <ul><li>El primer que es reforma als anys 30 s el cos oest, la faana i el cos oest (derrut al segle XIII per una nova reforma en gtic radiant) </li></ul> <ul><li>La faana encara en estil romnic t clares reminiscncies normandes </li></ul> <ul><li>La segent reforma ser del cor, fet entre el 1140 i el 1144, aqu s que introduir grans innovacions, com larc apuntat i la volta de creueria, traspassant totes les forces als nervis a i a les columnes i pilastres sustentants el que permetr lapertura de grans finestrals. </li></ul> <p> 12. 13. 14. Etapes arquitectura gtica a Frana. El Gtic inicial </p> <ul><li>Gtic inicial : (s. XII) Es caracteritza per certes pervivncies romniques, manteniment de la galeria entre els arcs que sostenen la nau central i els finestrals, creuer poc desenvolupat, moltes vegades sobre el trifori o substituint el trifori. Volta sixpartita.La volta est sustinguda per columnes i pilars. Els principals exemples sn, les catedrals de Noyon (1150), Laon i Notre Dame de Pars (1160) </li></ul> <p>Notre Dame (Pars) 15. Gtic clssic </p> <ul><li>Gtic clssic : Lpoca considerada clssica del gtic sinicia amb la catedral de Chartres, construida a comenaments del segle XIII, a Chartres desapareix la galeria superior, obrint finestrals ms grans, quedant reduda la galeria a un petit trifori. Desapareix lalternana de columnes i pilars per pilars que formen un ram de columnetes que sobren formant els nervis de la volta. En aquest moment les catedrals van augmentant la seva altura fins arribar a cotes fins feia poc inimaginables com els 51 metres de la catedral de Beauvais. Els exemples ms importants del gtic clssic, sn: les catedrals de Reims, Amiens i Beauvais </li></ul> <p>Catedral de Chartres (ja no hi ha galeria) 16. Gtic radiant </p> <ul><li>Gtic radiant:A partir de la segona meitat del segle XIII no hi ha gaires innovacions tcniques, deixa daugmentar-se laltura de les catedrals, per a la vegada sobren cada vegada ms els murs fent vitralls ms grans, fins a convertir els murs en un vitrall el que dna a linterior de ledifici un aspecte fantstic de llum i color. El mxim exponent del gtic radiant s la Saint Chapelle de Pars (1242-1248) construda sota la direcci de Sant Llus de Frana i que tenia com a missi guardar les relquies de Jess (la llana i la corona despines), per tant va ser concebuda com un enorme reliquiari </li></ul> <p>La Saint Chapelle 17. Gtic flamger </p> <ul><li>Gtic flamger:Ja durant el segle XV, la mitificaci del mn dels cavallers, on aquesta classe ja havia perdut el protagonisme en favor de la burgesia, el gust de laristocrcia per les llargues cerimnies i lartificiositat daquestes va portar a un recarregament progressiu de la decoraci a les construccions gtiques, on ja no hi ha innovacions tcniques. </li></ul> <p>Ajuntament de Lovaina (1448-1463) 18. El Gtic fora de Frana Alemanya </p> <ul><li>Alemanya : El gtic arriba molt aviat, ja al segle XII, les catedrals alemanyes sn molt compactes, el que ms accentua la seva verticalitat sn les agulles, que a partir del segle XIV seran calades i donaran una de les caracterstiques principals daquest gtic.</li></ul> <p>Catedral de Colonia (1248-1322) 19. Gtic angls </p> <ul><li>Anglaterra:partint de models francesos construts i dels propis models normands, el gtic angls ser profundament original. Per una banda sn catedrals on destaca la seva horitzontalitat grcies a que sn molt allargades, amb amplis finestrals, especialment al presbiteri, ja que no hi ha absis substitut per un mur pla, buidat amb un gran finestral. Acostumen a tenir un gran cimbori, que es converteix un una important entrada de llum. Els nervis de les voltes paulatinament es van complicant fins arribar al dit gtic perpendicular on els nervis de les voltes als sostres semblen un entramat de branques </li></ul> <p> 20. Gtic angls Gtic perpendicular: capella del Kings College de Cambridge (1466-1515) Lady Chapelle a lAbadia de Westminster (1502-1509) 21. Gtic itali </p> <ul><li>Itlia : El gtic a itlia no va arrelar gaire, s caracteritza pel seu classicisme, arcs poc apuntats o de mig punt, no hi ha arcbotants, finestrals petits, utilitzaci de marbres de colors fent franges horitzontals el que augmenta lhoritzontalitat de ledifici. Poca altura dels edificis, enquadrament de les rossasses i s de decoraci geomtrica.</li></ul> <p>Catedral de Florncia faana i interior 22. Gtic castell </p> <ul><li>Castella:Segueix els models que venen del nord de Frana, s darcbotants, utilitzaci de grans finestrals i per tant grans vidrieres, planta de creu llatina, s de tres naus i fins a cinc, com a Toledo. Aix, la catedral de Lle, relacionada amb Reims, Amiens i Beauvais, t unes de les millors vidrieres dEuropa. La catedral de Burgos segueix els models de Reims i Bourges, si b la seva altura s menor, i la catedral de Toledo, la ms original, destaca per la seva escassa altura i ms gran amplada, el que la fa ms horitzontal que els models francesos. </li></ul> <p>Catedral de Burgos (1221-1260) 23. Gtic castell Catedral de Lle (1205-1301) 24. Gtic catal </p> <ul><li>ACatalunya i en general als territoris de parla catalana larquitectura gtica t unes caracterstiques originals que la fan diferent del gtic francs i que lemparenten amb el gtic meridional que es va desenvolupar al Llenguadoc. Les grans obres del gtic catal es van fer en el moment de mxim esplendor de leconomia catalana medieval, durant el segle XIV. </li></ul> <ul><li>Caracterstiques: </li></ul> <ul><li>Planta de sal: planta basilical per amb les tres naus amb la mateixa altura, per tant no tenen transepte. </li></ul> <ul><li>No hi ha arcbotants,per s contraforts que es fiquen a linterior de lesglsia i formen capelles </li></ul> <ul><li>Decoraci molt austera, prcticament inexistent </li></ul> <ul><li>Poques abertures als murs, finestrals petits. Edificis oscurs </li></ul> <ul><li>El material bsic s la pedra </li></ul> <ul><li>Lexterior sembla un bloc compacta, el que contrasta amb la verticalitat interior. </li></ul> <p> 25. Gtic catal Santa Maria del Mar (1329-1383)(Faana i interior) 26. El Gtic catal Capella de Santa gata (1302) Santa Maria del Pi(1319/20-1391) 27. Escultura 28. Caracterstiques de lescultura gtica </p> <ul><li>En un principi tota lescultura estava fortament lligada al marc arquitectnic, principalment a les grans portades </li></ul> <ul><li>A partir del segle XIV es fa ms habitual lescultura independent prpia dels interiors dels temples o de carcter funerari. </li></ul> <ul><li>Lestructuraci de lescultura s similar a la de lestil romnic principalment al timp, les arquivoltes i els brancals. Ara pren especial importncia el mainell, on apareix una escultura prcticament exempta de la Mare de Du o de Crist. </li></ul> <ul><li>A partir del segle XIII, de mica en mica lescultura gtica es va fentmsnaturalistatrencant els esquemes expressionistes i arcaitzants del romnic. Les dos centres que seran el punt dinflexi seran les catedralsdAmiensi sobretot la deReims,on lescultura gtica arriba a la seva maduresa, aqu hi ha detalls que permeten veure una influencia clsica. Un dels elements ms interessants serlngel del somriureque delata un gran naturalisme i expressivitat. Naturalisme que tamb es veu en el plegament de les robes i el moviment de les figures. </li></ul> <p> 29. Escultura dAmiens Detall de la Verge del Mainell de la portada de la Verge daurada dAmiens (1243) Escultura amb la seva policromia (projecci visual) 30. Escultura de Reims Portada oest, porta esquerra, brancal (1230-1260) 31. La pintura 32. Caracterstiques de la pintura gtica </p> <ul><li>La pintura gtica sinicia a Itlia al segle XIII, amb un cert retardament respecte a larquitectura, dos centres creatius van ser Florncia i Siena. </li></ul> <ul><li>Exploraci de la perspectiva </li></ul> <ul><li>Recerca de la illusi de recrear un espai real </li></ul> <ul><li>Inters per la narraci </li></ul> <p> 33. Primers pintors gtics </p> <ul><li>Cimabue(1240-1302) </li></ul> <ul><li>Tot i que parteix de conceptes bizantinistes, es separa ja del seu hieratisme i busca que les seves representacions tinguin moviment i una certa expressivitat </li></ul> <p>Mare de Du de Sant Francesc 34. La pintura gtica italiana: Giotto </p> <ul><li>Giotto di Bondone (1267-1337) </li></ul> <ul><li>Giotto va transformar la pintura darrel bizantina, explorant en el naturalisme i prenent model de la realitat com a font dinspiraci. Observa els rostres i intenta plasmar els sentiments. Explora tamb la perspectiva per trencar lespai pla. Es considera un dels precursors dels pintors renaixentistes. </li></ul> <p>Escenes de Sant Francesc dAss, expulsi dels diables dArezzo 35. Els primitius flamencs </p> <ul><li>Desprenent-se dels daurats i del decorativisme del gtic internacional que va prosperar a tota Europa i que suposava una fusi de les innovacions italianes amb la minuciositat prpia del nord dEuropa. </li></ul> <ul><li>Els pintors flamencs inicien una nova temtica on destaca la seva visi de la vida quotidiana: linterior de les cases, la gent treballant al camp, o divertint-se.</li></ul> <ul><li>La seva pintura t un realisme minucis, detallista, i un gran treball de la perspectiva i la llum, aquesta ltima dona un aire misteris a les pintures </li></ul> <ul><li>La pintura flamenca est al servei de la nova classe social sorgida durant lEdat Mitjana: la burgesia. I per tant ells inventen el quadre, com un element decoratiu per a les cases burgeses. </li></ul> <ul><li>Utilitzaci de loli com a tcnica pictrica. </li></ul> <ul><li>Un dels grans representants de lescola flamenca va ser Jan Van Eyck </li></ul> <p> 36. Jan Van Eyck </p> <ul><li>Nascut a Maaseik el 1390 i mort a Brujes el 1441. Establert a Brujes el 1390. Destaca la recerca del realisme, la utilitzaci de colors vius, minuciositat dels detalls, precisi en la representaci de les textures i la recerca de nous sistemes per representar en la superfcie plana les tres dimensions del mn real (recerca de la perspectiva). Destaquen en la seva pintura els retrats </li></ul> <p>Matrimoni Arnolfini (1434)</p>