l'art del moviment. el mite de la velocitat

Download L'art del moviment. El mite de la velocitat

Post on 10-Mar-2016

222 views

Category:

Documents

6 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

UdG Utopia i avantguarda

TRANSCRIPT

  • Illustraci de la coberta: La crrega dels llancers

    realitzada per Boccioni, 1916

    Utopia i Avantguarda

    Escola Politcnica Superior Universitat de Girona

    2012

  • LART DEL MOVIMENT

    EL MITE DE LA VELOCITAT

    Redactat per:

    POL NADAL CROS, MIQUEL POL BARCEL i JAVIER PULIDO ESCOBAR

    Professora:

    MARISA GRACA VERGARA

    Universitat de Girona 2012

  • INDEXINDEXINDEXINDEX

    INTRODUCCI_ 7777

    PRLEG_ 9999

    LA PRESNCIA DE LA MQUINA, LA INTUICI DE LA VELOCITAT_ 11111111

    EL FUTURISME. LATMOSFERA DE LA VELOCITAT_ 17171717

    LA SEDUCCI DE LA VELOCITAT, DE LA LENTA PERCEPCI TERRESTRE A LA RPIDA PERCEPCI ARIA_ 21212121

    DE LES LNIES ABSTRACTES DEL MOVIMENT A LA VELOCITAT DEXECUCI_ 25252525

    MS ENLL DEL PENSAMENT. LA ILUSI PTICA I LA PERCEPCI PLANIFICADA_ 31313131

    VELOCITAT TECNOLGICA, RAPIDESA ELECTRONICA_ 37373737

    EXPOSICI, OBRES SELECCIONADES_ 42424242

    ARTICLE RE-PRINT: MARINETTI, DEL FUTURISMO CULTURAL AL FASCISMO POLTICO_ 93939393

    ARTICLE PROPOSAT: EL MUNTATGE EXPOSITIU O COM POTENCIAR LA PERCEPCI DE LOBRA EXPOSADA_ 99999999

    BIBLIOGRAFIA_ 103103103103

  • 7

    INTRODUCCIINTRODUCCIINTRODUCCIINTRODUCCI

    La segent exposici intenta expressar un concepte

    que tots entenem per que a lhora dexplicar-lo ens

    pot posar en un comproms, aquest s la velocitat.

    Aquesta idea ve relacionada de manera directa amb

    el temps i lacceleraci, i ja des de lantiguitat, amb

    Sant Agust, sha repetit mil vegades i ja s un tpic.

    Un tpic que aguanta ferm el pas dels segles.

    Tanmateix, els habitants del segle XX tenim una

    sensaci: que la nostra poca ha vist lacceleraci del

    temps, la percepci de que tot va molt ms de

    pressa, i que aquest ritme s creixent. Per tant, ning

    no sap fins on podem arribar. A la vegada ning no

    dubta de que aquesta acceleraci del temps t

    repercussions directes en lestil de vida de lsser

    hum i en la seva cultura.

    s precisament aquesta acceleraci de la societat la

    que vol quedar reflectida a lexposici, que a travs

    de diferents obres darts, des descultura, pintura,

    msica o arquitectura, ha intentat plasmar els

    sentiments i sensacions de la societat de canvis que

    hem viscut aquest darrer segle.

    La proposta de lexposici pren com a punt de

    partida linici del futurisme, per sense la intenci

    de centrar-se nicament en aquesta avantguarda.

    Aquest corrent va ser lintroductor de valors com la

    velocitat i el moviment, caracterstiques que com

    hem dit, la societat es va apropiar i que varen acabar

    inevitablement reflectides en tots els mbits artstics

    i culturals i que continuen essent patents en

    lactualitat. Aquest valors continuen prenent fora a

    mesura que la vida de la societat saccelera, sempre

    buscant nous models utpics.

  • 9

    PRLEGPRLEGPRLEGPRLEG

    Va ser el fams crtic dart francs, Pierre Restany,

    que recentment va reiterar que vivim en un moment

    de mutaci total de la civilitzaci, la cultura i la

    sensibilitat de cada esdeveniment, des del trivial al ms

    important, est subjecte a una acceleraci irresistible.

    Tot succeeix molt rpidament i un exemple s la

    velocitat de la comunicaci. El mn sembla haver-se

    tornat ms petit i el temps sembla haver-se redut a un

    grapat de segons, temps suficient perqu un correu

    electrnic faci la volta al mn."

    Si comparem aquesta conscincia de globalitzaci

    actual amb all que deien els futuristes als inicis del

    segle XX, ens adonem que el mite de la velocitat ha

    dominat la societat durant quasi un segle amb una

    urgncia evident de reinterpretar el concepte

    temps, de donar-li una nova noci relacionant-lo

    de manera directa amb la nova dimensi humana de

    la comunicaci.

    Sn significatius els canvis que els conceptes espai i

    temps van registrar entre el 1880 i la Primera

    Guerra Mundial, el fenomen de la velocitat pren

    fora i no noms es considera vinculada a les

    innovacions tecnolgiques (des del telfon i la

    radiotelegrafia fins als nous mitjans de transport),

    sin sobretot a la diferent percepci de la durada de

    les coses i de les distncies a recrrer. s important

    doncs, entendre que levoluci de la tecnologia i de

    la cultura es desenvolupa de manera parallela, que

    laparici del concepte de velocitat no ve donat

    nicament des del punt de vista tecnolgic sin

    tamb de com ha influt aquest sobre lestructura

    perceptiva de lhome. Aix permet comprendre

    com les noves formes de comunicaci han sigut

    capaces de canviar el llenguatge de lart a travs del

  • concepte de simultanetat, estretament connectat

    amb el de velocitat.

    Aquests canvis converteixen la imatge de lhome en

    quelcom velo, a qui li agrada lemoci del

    moviment, el plaer de dominar lespai, la necessitat

    de transformar contnuament les relacions humanes.

    Una de les creacions ms importants del moment va

    ser sens dubte la de lautombil, que com a principal

    mitj de transport des del comenament del segle

    XX, t un impacte decisiu en el mn i imposa la seva

    presncia modificant el mecanisme mental i

    sensorial de lhome contemporani.

    Si amb la bicicleta la imaginaci es torna boja ja que

    es tracta dun cos hum que travessa lespai amb la

    potncia nicament de les seves cames, quan entra

    en acci lautombil lexperincia de la velocitat

    adquireix una intensitat fsica i mental que necessita

    respostes ms complexes provinents de les

    percepcions visuals, sonores, tctils i olfactives.

    Si s veritat que la invenci de lautombil i

    laeropl han accelerat enormement els mitjans de

    transport, sha de veure com el pensament creatiu de

    les persones ha sabut entendre aquesta nova

    experincia dels llocs, en relaci amb la capacitat de

    cobrir-los amb una velocitat molt major que la dels

    mitjans tradicionals. I s en les respostes a aquestes

    noves interpretacions on sha de comparar els

    diferents enfocs i la varietat de conceptes amb els

    que els artistes viuen el mite de la velocitat com una

    transformaci total de la forma de veure el mn.

  • 11

    LA PRESNCIA DE LALA PRESNCIA DE LALA PRESNCIA DE LALA PRESNCIA DE LA MQUIMQUIMQUIMQUINA, LA NA, LA NA, LA NA, LA

    INTUICI DE LA VELOCITATINTUICI DE LA VELOCITATINTUICI DE LA VELOCITATINTUICI DE LA VELOCITAT

    Desprs del perode histric iniciat per la revoluci

    industrial (s. XVIII i XIX) el ritme del mn conegut

    fins aquell moment va sofrir una gran acceleraci

    que no va deixar indiferent a lhome, al seu mode de

    viure. La comprensi del mn que fins a aquell

    moment es tenia va esdevenir un canvi radical,

    fortament marcat per laparici de la mquina i la

    invasi daquesta en tots els camps. Com no podria

    ser daltre manera aquesta nova forma dentendre el

    mn, la societat i la vida, va tenir el seu reflex directe

    en lart que es va produir durant aquest perode

    histric. Aix, totes aquelles obres que fins ara havien

    presentat paisatges buclics i esttics duna

    naturalesa fortament lligada a lhome, van passar a

    representar la ira, la violncia i el malestar que la

    mquina havia generat en la nova societat, i

    juntament amb tot aix aparegu tamb la voluntat

    dexpressar la nova velocitat del mn, a travs de la

    inclusi de la mquina en lart.

    Pellizza de Volpedo, pintor itali anterior al

    moviment futurista, en la seva obra Lautombil al

    ritme del Penice (1904) representa un paisatge

    alludint a aquesta nova velocitat, a la impressi del

    moviment, traduda en la tela a travs de pinzellades

    rpides i gruixudes que la travessen diagonalment.

    La contemplaci del paisatge es veu distorsionada

    Pellizza de Volpedo, Lautomobil al ritme del Penice, 1904

  • momentniament pel pas d'un element mecnic, la

    carretera es converteix en un flux de lnies resultat de

    la impressi del moviment.

    "En aquest oli Pellizza recull, a ms del paisatge

    natural, la presncia d'un dels emblemes de la vida

    moderna, lautombil, dibuixant-lo rpidament".

    Per a un artista com Pellizza de Volpedo, fidel a la

    recerca del realisme social, lautombil representa,

    sense cap dubte, un element indit capa de suggerir

    una nova manera de captar la forma, que implica

    necessriament un tractament distint de la matria,

    una nova forma de representar, adequada al nou

    estil de vida.

    La velocitat s llavors el motor que impulsar un

    nou tipus dart basat en el dinamisme pictric i que

    significar el triomf del futurisme, avantguarda

    histrica fundada per Tommaso Marinetti al 1909.

    Contra la tradicional astaticitat, ara fora de context,

    Umberto Boccioni, influenciat per el cubisme,

    proposa formes dinmiques que, evitant la lnia

    recte, creen lefecte de vibraci, en una total

    compenetraci de colors i volums.

    Lartista sent la necessitat dimpressionar al pblic

    per mitj de les seves obres: El pblic habitual (...)

    no compren que el Sol sha ensorrat enfront les llums

    incandescents del globus elctric (la bombeta) i la

    brillantor dels acers, que per les condicions de velocitat

    en les quals vivim el moviment continu que els objectes

    fan entorn a nosaltres els ha fet fluts, perllongant-los a